«El Perdó Hauria De Ser Compartit»

Setmanari d’informació i de cultura religiosa 3 novembre 2013 Any XXXV ● Núm. 1.780 ● 2,50 euros Entrevista al cardenal Lluís Martínez Sistach «El perdó hauria de ser compartit»

«L’actuació del papa Francesc no és improvisada, ni de màrqueting, és la

Arquebisbat de Barcelona de Arquebisbat mateixa que ha tingut abans» «Els cristians fan el que poden per portar la bona nova de l’Evangeli a les persones que formen part de les perifèries»

«Es van fer coses molt greus per part d’altres instàncies i per tant el seu perdó hauria de ser també compartit»

La donació d’òrgans, Entrevista a Dos papes a Lourdes Perramon Montserrat gest de solidaritat Nova superiora general de L’Església ha anat elabo- les Oblates del Santíssim Hilari Raguer i Joan E. Jarque re- rant al llarg dels anys una sò- Redemptor cuperen de la memòria històrica la lida doctrina a favor dels tras- P 9 visita del cardenal Roncalli, futur plantaments d’òrgans. Joan Joan XXIII, i de Joan Pau II. P 22-23 Pau II afirmava l’any 1991 que la donació d’òrgans «és un gest concret de solidaritat humana». L’any 1999 l’ales- Sumari hores cardenal Joseph Rat- zinger reconeixia que «donar P 10 Les conseqüències de la doctrina Parot els òrgans d’un mateix és un acte d’amor», sempre que sigui «lliure i espontani». Amb P 17 Santa Eulàlia i la festa major de Barcelona tot, l’Església adverteix dels problemes bioètics i, així, re- P 21 Propera ordenació de dos nous diaques corda que l’acte de donació ha de ser voluntari, consentit, P 24 «Any de la Fe», amb el sacerdot Rafael Serra lliure, conscient, sense coac- ció i dirigit al benefici d’una P 25 Ponència sobre el Crist Jacent de Lleida altra persona. P 6-7 2 3 novembre 2013 Opinió

Editorial Un nou llindar

Sebastià Taltavull Anglada La clarividència Bisbe auxiliar de Barcelona Creure sense del bisbe veure Els deixebles de Jesús ho escolten junts, en comunitat: «Feliços els qui creuran sense haver vist.» Per això, Camprodon estem convençuts que l’evangelització és possible quan cadascú de nosaltres se sent membre viu de la comunitat cristiana, l’Església. És necessària aquesta base. Nosaltres passem i també passarà l’Església, però El bisbe Jaume Camprodon i Rovira i Martí Alanis (†2009). El bisbe Jaume romandrà Jesucrist, el qui ara ha de ser «cregut» i (Torelló, 1926) ha celebrat els quaran- —que sembla que va presentar la renún- «anunciat» amb convicció ben ferma. ta anys d’ordenació episcopal. El seu cia abans d’hora— és la memòria vivent Cal dir-ho ben fort i clar, com sant Pau: «Estic obligat pontificat a Girona va ser llarg —28 anys d’aquella fornada de bisbes que van a anunciar l’Evangeli, i pobre de mi, que no ho fes!» (1973-2001)— i fecund. Tal com va in- aplicar el Concili Vaticà II, que van viure (1Co 9,16). Més encara: «M’he fet feble amb els febles formar el nostre corresponsal a Girona, la transició política i que van elaborar i tot amb tots... Tractant-se de l’Evangeli, estic dispo- Víctor Gay (Catalunya Cristiana, 1778, la carta Arrels Cristianes de Catalunya sat a fer tot el que sigui per poder-hi tenir part.» I serà 20/10/13), «en el decurs de la seva acció (1981). Pastors que deixaren una fonda més endavant que ho dirà així: «En tot procuro adap- pastoral iniciatives importants s’han empremta en les seves diòcesis. tar-me a tots, i no cerco allò que em convé a mi, sinó mantingut fins a l’actualitat: la Pasqua Un grup de capellans i seglars amics es allò que convé als altres, perquè se salvin» (1Co 10,33). Jove, el Fons Comú diocesà, la creació de van voler unir a aquest jubileu. Ho van És així la vida de l’apòstol, un paradigma del que ha de ser la nostra vida de creients. l’Institut de Teologia —embrió de l’actu- voler celebrar a les Germanetes dels Com Tomàs, que farà un reconeixement públic de al Institut Superior de Ciències Religio- Pobres de Girona on el bisbe Jaume Jesús, Senyor, dient «Senyor meu i Déu meu!», la vida ses—, l’acord per crear el Museu d’Art a resideix des de fa anys amb el seu fidel del cristià és una constant confessió de fe. No n’hi l’antic palau episcopal, el Centre Cristià secretari mossèn Josep Padrós, dins de ha prou de dir «Jesús és viu!», cal ser-ne testimoni, dels Universitaris, les dues Jornades di- la missa que celebra habitualment per vivint i transmetent els valors del Regne: la gratuïtat, ocesanes de Pastoral, l’inici dels treballs a aquella comunitat i els residents. La la joia, la pau, l’estimació, la misericòrdia, el perdó, de restauració de la càtedra, la creació celebració va ser sòbria i viscuda. El bisbe l’esperança, l’acolliment, la dedicació als més pobres, de la revista diocesana El Senyal, etc.» Jaume sempre s’ha caracteritzat per un la denúncia profètica, la pregària, el sentit comunitari, Avançant-se a l’estil del papa Francesc, to planer i moderat, que traspua espiri- l’austeritat solidària, la defensa de la vida... Mons. Camprodon al principi del seu tualitat. En l’homilia —pronunciada en L’adhesió a la persona de Jesús passa per la convic- pontificat va renunciar a viure al pa- castellà en deferència a les germanes ció creient d’aquesta presència única, feta anunci en lau episcopal per residir en un pis dis- nouvingudes— va glossar aquelles llums l’evangelització, celebrada en els sagraments de l’Es- cret. Avui als seus vuitanta-sis anys és (vivències) que han il·luminat el seu mi- glésia i prioritàriament en l’Eucaristia, i reconeguda —després del bisbe Ramon Malla i del nisteri des dels seus inicis. Es va unir amb en tot home i dona, especialment en el qui té fam, cardenal Ricard M. Carles— el bisbe una carta a la celebració l’abat emèrit de set, el qui està malalt, despullat, és foraster o a la pre- català emèrit de més edat. Molts dels Montserrat, Sebastià Bardolet, fill també só (cfr. Mt 25, 31-46). seus companys en la Conferència Epis- de Torelló. Després de la resurrecció, la comunitat cristiana re- copal Tarraconense ja han traspassat: Des de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel cull de Jesús aquesta crida a descobrir-lo en el germà Moncadas (+1989), Pont i Gol (†1995), felicitem aquest bon pastor que en necessitat com a element que definirà el sentit del se- Deig (†2003), Torrella (†2004), Masnou paraules de mossèn Enric Sala que hi va guiment i el lloc concret on trobar-lo. La força la rebrà (†2004), Jubany (†2006), Daumal col·laborar estretament durant anys, fa sempre de la trobada amb Ell a l’Eucaristia. (†2008), Carrera (†2008), Guix (†2009) «ferum» d’ovella.

Tena, P-J Ynaraja. Difusió controlada per Redacció, administració, publicitat i promoció: C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA Director: Mn. Jaume Aymar i Ragolta Tel. 934 092 810, Fax 934 092 775 Membre de la UCIP Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, a/e: [email protected] (Redacció) International Catholic Union of Press Samuel Gutiérrez, Rosa M. Jané, Carme Munté, Rosa a/e: [email protected] (Ad- Membre de l’APPEC Peraire ministració i subscripcions) Associació de Publicacions Periòdiques en català Lingüista: Montserrat Pibernat a/e: [email protected] (Publicitat) Arxiu i fotografia:Eulàlia Grande Corresponsals: Guillem Farré, CASTELLÓ; Víctor Gay, Pàgina web: www.catalunyacristiana.cat SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀ GIRONA; Jordi Pérez Ansótegui, LLEIDA; Cristina Sànchez, www.facebook.com/catalunyacristiana MALLORCA; Mercedes De La Torre, ROMA; Júlia Ayala, Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc SOLSONA; Joan Boronat, TARRAGONA; Víctor M. Cardona, Malgosa Catalunya, resta de l’Estat espanyol i Andorra: 125 TORTOSA; Patrícia Navas, URGELL; Xavier Bisbal, VIC; Javier € Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a Gibraltar i Portugal: 124,80 Molina, EL CAIRE; Ana Alba, JERUSALEM l’evangelització i la cultura € Col·laboradors d’aquesta setmana: Pilarín Bayés, Resta d’Europa: 199,85 Administració: Isabel Giralt (comptabilitat), Janet € Esther Borrego, Josep Capdevila, Agustí Codinach, Montserrat Duatis (subscripcions) Amèrica i Àfrica: 237,86 Esteve, Pere Fàbregues, Jaume Gabarró, Joan Guiteras, Joan € E. Jarque, Justo Lacunza, Dani Majà, Joan A. Mateo, Ignasi Autoedició i compaginació: Carlos Aguado Àsia i Oceania: 315,81 € Miranda, Victòria Molins, Glòria Monés, Francesc Nicolau, Impressió: Impressions Intercomarcals, SA Ctra. Joan Pallarès-Personat, Joan Ll. Pérez-Francesch, Joan Piñol, C-1.411, Km 34. Polígon industrial El Cementiri. El setmanari rep l’ajut del Departament de Quique, Hilari Raguer, Josep Rius-Camps, Lluís Serra, Rafael Tel. 938 788 403. Fax 938 788 212 - 08272 SANT Presidència de la Generalitat de Catalunya Serra, Carles Soler, Andreu Sotorra, Sebastià Taltavull, Pere FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79 3 Entrevista al Cardenal 3 novembre 2013 «La virtut de demanar perdó hauria de ser més universal»

Jaume Aymar En relació amb persones que s’atan- Director sen a l’Església, l’elecció del papa Fotos: Arquebisbat de Barcelona Francesc, amb la seva bondat, senzillesa, innovació i coherència, fa que mol- La presentació de la seva nova tes persones que miraven malament carta pastoral, la cloenda de l’Any l’Església ara la mirin amb uns altres de la Fe, la valoració del pontificat ulls. Vivim una primavera i esperem del papa Francesc, la relació entre fe bons i abundosos fruits. i bellesa, la necessitat que l’Església Vostè ja ha tingut ocasió de tro- demani perdó pels errors comesos… bar-se en diverses ocasions amb són qüestions d’actualitat que hem el papa Francesc. Com és el Bisbe volgut recollir en aquesta entrevista de Roma? Per què creu que en tan al cardenal Lluís Martínez Sistach, sols aquest mig any llarg de pon- arquebisbe de Barcelona. A més, com tificat s’ha guanyat les simpaties a president dels patronats de Ràdio de tantes persones dins i fora de Estel i Catalunya Cristiana, el carde- l’Església? nal posa en relleu la tasca d’aquests He parlat amb el papa Francesc en mitjans de comunicació i convida diverses ocasions i d’una manera es- a donar-hi suport participant en la pecial en l’audiència privada que em segona edició de la Nit, el proper 15 va concedir el 6 de setembre a Santa de novembre. Marta d’una hora de duració. El papa Francesc ha estat un fenomen de cap- Sr. Cardenal, acaba de publicar tació de simpaties i d’apropament de una carta pastoral: Viure la fe i moltíssimes persones des del moment edificar la comunitat cristiana. inicial que els cardenals l’elegírem, En ella glossa la dimensió comu- sortint a la llotja de Sant Pere del Va- nitària i eclesial de la fe. En una ticà. I això ha anat augmentant. societat que, en general, exalça Per què? Fonamentalment per- l’individualisme i la subjectivitat, què les seves paraules i actuacions com es pot fer una pedagogia en- respiren autenticitat, per la seva certada de la vessant comunitària senzillesa i austeritat, desitjant una que comporta l’acte de creure? «Església pobra per als pobres», pel Això que diu de l’individualisme i la seu apropament a les persones i subjectivitat és ben cert. Tanmateix, la perquè traspua que és un home de persona és sociable per la seva pròpia Déu i ple d’humanitat, que accentua naturalesa ja que som creats a imatge la misericòrdia, l’amor, el consol i el i semblança de Déu, d’un Déu que perdó de Déu. I això arriba al cor de són tres persones divines amb unes les persones perquè tots portem una relacions de coneixement i d’amor. creu, i necessitem el consol. Per a la nostra plena realització com Recordo l’últim tuit de Francesc que a persones ens hem de relacionar amb he llegit: «Tots som pecadors. Déu ens els altres, aquests omplen les nostres perdona amb un devessall de gràcia, mancances i deficiències i nosaltres ho misericòrdia i tendresa.» Certament fem respecte dels altres. Això és vàlid les simpaties provenen de dins i de en l’ordre natural i també en la vida fora de l’Església. cristiana, perquè hi ha una harmonia L’actuació del papa Francesc no entre l’ordre de la creació i l’ordre de és improvisada, ni tampoc de màr- la redempció, ja que és el mateix Déu queting. És la mateixa que ha tingut qui crea i qui salva i no destrueix allò abans, i als setanta-sis anys ja no es que ha creat. La primera encíclica del amb la increença? S’atansen a pot canviar gaire. També és veritat papa Francesc, La llum de la fe, parla l’Església persones allunyades? que hi ha el que anomenem «gràcia molt de la dimensió eclesial de la fe. Penso que l’Any de la Fe que estem «Necessitem d’estat». Déu quan confia una missió Hi ha una profunda interdepen- a punt d’acabar ha enfortit la fe dels comunitats dóna l’ajut necessari per realitzar-la dència entre la fe i la comunitat cris- cristians. Hem professat solemne- degudament. Diuen que el cardenal tiana. Una veritable circularitat: de la ment el Credo en les celebracions de cristianes més Bergoglio era una persona seriosa, fe es passa a la comunitat i de la comu- l’Eucaristia i hem ajudat a potenciar gairebé no reia. Doncs el Senyor li nitat a l’aprofundiment i a la vivència la coherència entre el que creiem i el espirituals, més ha concedit aquesta gràcia d’una de la fe. Fe i comunitat es fecunden que vivim. L’Any de la Fe l’hem viscut cara afable, somrient i afectuosa per mútuament. Avui més que mai, per en el context de la nova evangelit- evangelitzadores, manifestar més i millor la bondat i mi- tal de viure la fe és imprescindible el zació i ens ha vingut com anell al dit més comunitàries, sericòrdia de Déu envers les persones suport i el clima que pot aportar una atesa la nostra realitat religiosa i la que segueixen Francesc. veritable comunitat cristiana. Neces- urgència d’evangelització en l’occi- més corresponsa- Vostè citant el papa Francesc sitem comunitats cristianes més es- dent europeu. Aquestes societats es diu que l’Església ha d’anar cap pirituals, més evangelitzadores, més van situant globalment fora de la bles i més a «les perifèries del món», siguin comunitàries, més corresponsables i vida de l’Església i, també, en formes geogràfiques, socials o existenci- més personalitzades. i graus diversos, de la fe en Jesucrist. personalitzades» als. Quines són, a grans trets, les Ens cal assumir que la nostra situació, principals perifèries que hi ha a Papa Francesc: primavera en aquest començament del segle Barcelona i a quines li agradaria de l’Església XXI, és de missió. El sentit de la missió arribar especialment? encomanada per Jesús està projec- Hi ha la perifèria de la margina- El proper 24 de novembre es tant les nostres comunitats cristianes ció i misèria en què viuen moltes clausurarà l’Any de la Fe. En la se- cap endavant per viure la missió ad persones i famílies. Tenim el que en va carta pastoral comenta llarga- gentes i respecte dels no creients. diem el «quart món». Sovint aquesta ment l’encíclica del papa Francesc Donar a conèixer Jesucrist als qui no marginació inclou moltes mancances La llum de la fe. Creu que aquest el coneixen és precisament el primer en les persones, i en els col·lectius. Hi any ha servit per enfortir la fe dels objectiu del nostre Pla Pastoral de ha la perifèria de la prostitució i del catòlics? S’ha propiciat el diàleg 2011 a 2015. tràfic de persones, que són esclavituds 4 3 novembre 2013 Entrevista al Cardenal

i dificulten o impedeixen exercir la Això ho vam dir fa uns anys, l’any llibertat personal. Hi ha la perifèria 2011, amb motiu dels 25 anys d’Arrels de moltes persones, i molts joves, cristianes de Catalunya. Els bisbes de que no tenen ni troben feina amb Catalunya vam fer un document co- conseqüències negatives molt greus mentant aquest tema referint-nos a per a ells i les seves famílies, i que tots els temps, però especialment els perden l’esperança i l’autoestima més recents, com pot ser el període personal. Hi ha la perifèria del desco- franquista. neixement de Déu com si aquest no Hauria pogut dir també les coses existís i sense aconseguir la felicitat bones que ha fet l’Església, ja que i la pau d’esperit que tota persona també és veritat, però no vaig po- cerca i que només Déu pot donar. der escriure més de 140 caràcters en Hi ha la perifèria de desavinences, aquell tuit. D’altra banda, la virtut separacions i divorcis que van en de demanar perdó hauria de ser més augment i que fan sofrir els esposos universal i l’hauríem de tenir tots. i especialment els fills. Aquestes i al- Realment es van fer coses molt greus tres perifèries les tenim aquí i cal que per part d’altres instàncies i per tant els cristians ens hi acostem. Cal dir el seu perdó hauria de ser també com- que s’hi està treballant. Els cristians, partit. És a dir, ens hem de perdonar les parròquies i moltes institucions tots, i una vegada perdonats oblidar, eclesials fan el que poden per portar perquè si sempre hem de demanar la bona nova de l’Evangeli a les per- perdó no acabarem mai. sones que formen part d’aquestes perifèries. Mitjans de comunicació i La darrera lliçó inaugural de les evangelització facultats de Filosofia i Teologia glossava la coneguda expressió Vostè ha propiciat que l’arxidiò- «la Bellesa salvarà el món» i, pre- cesi entri en les xarxes socials. De cisament en la cloenda de l’Any quina manera aquesta presència de la Fe, l’arxidiòcesi celebrarà pot contribuir a «refrescar el llen- el Festival Multiart. L’arquebisbe guatge religiós», com vostè diu en de Barcelona, què voldria dir als la seva darrera pastoral? artistes contemporanis? Certament volem incorporar a la La bellesa porta cap a la transcen- pastoral diocesana i a l’evangelització dència, cap a Déu. Per això és veritat les xarxes socials. Són un bon mitjà que la bellesa salvarà el món. Antoni per anunciar Jesucrist. Volem refres- Gaudí era molt conscient de la força car el llenguatge religiós per a situar transformadora de la bellesa. Existeix la veritat de sempre de l’Evangeli de un nexe entre la bellesa de les coses Jesús en el nostre temps, de manera i Déu com a Bellesa. Multiart vol que entri per tots els sentits en una afavorir una relació entre l’art i la generació com l’actual, que se sent fe, entre la cultura i la fe. Els artistes estimulada per les imatges, la música tenen un paper molt important per o la bellesa. tal d’oferir-nos obres belles, la belle- La Delegació diocesana de Mitjans sa; són com els col·laboradors molt de Comunicació Social treballa molt propers de Déu creador, perquè les activament per aprofitar aquestes seves obres són creadores, i així com la xarxes socials digitals per anunciar natura amb la seva bellesa ens mena Jesucrist, fer present l’Església i oferir cap a Déu, les obres dels artistes, per l’acolliment a les comunitats i insti- la seva bellesa, ho fan també. Gaudí i tucions eclesials que s’interessen pels la basílica de la Sagrada Família se’ns continguts. En aquest sentit, s’han presenten com un gran testimoni incorporat en el Full Dominical de d’aquest camí de la bellesa cap a Déu relacions personals, quan es presenta manera pionera noves tecnologies i del desitjable diàleg entre el món de l’ocasió, anuncien Jesús i el seu Evan- amb el desig d’arribar també als joves, l’art i la fe cristiana. Benet XVI, en la geli a les persones que no el coneixen. «Invito a tots com la incorporació del codi AR. dedicació de la basílica, ens digué que Les parròquies i arxiprestats estan El proper dia 15 de novembre Gaudí amb la seva obra ens mostra revisant com realitzen la pastoral els lectors de se celebrarà la II Nit de Catalunya que Déu és la vertadera mesura de de la iniciació cristiana, com la fan i Catalunya Cristiana Cristiana i Ràdio Estel, enguany l’home; que el secret de l’autèntica com potser l’haurien de fer respecte amb l’actuació de l’Escolania de originalitat rau a tornar a l’origen, dels pares que demanen el baptisme i oients de Ràdio Montserrat. Quina significació que és Déu. Certament Gaudí, obrint pel seu fill, o respecte dels candidats dóna a aquest acte? el seu esperit a Déu, fou capaç de crear al sagrament de la confirmació, o la Estel a participar Li dono una significació molt gran a Barcelona un espai de bellesa, de preparació i celebració de la primera pel que representa de valoració i fe i d’esperança, que porta l’home a comunió. Hem preparat uns materials en aquesta Nit estimació per a Catalunya Cristiana l’encontre amb qui és la Veritat i la per lliurar als pares que han batejat tot gaudint i Ràdio Estel. Agraeixo moltíssim a Bellesa mateixa. un fill per a la catequesi dels 0 als 7 l’Escolania de Montserrat la seva El Multiart ens ofereix, per inici- anys, etc. Dóna bons fruits i molts en de l’actuació de col·laboració oferint una preuada ativa de diverses realitats eclesials, la solidaritat envers els qui passen actuació que tots estimem i valorem realitzacions artístiques i de diàleg necessitats com a conseqüència de la l’Escolania de molt i també a tots els que fan possi- fe-cultura i fe-art. Encoratjo els artis- greu crisi econòmica. Desitjo agrair ble un any més celebrar el sopar per tes contemporanis a cercar sempre la l’augment de donatius a Càritas i de Montserrat i de col·laborar amb aquests dos mitjans bellesa, que va ben unida a la bondat i voluntaris. El Senyor treballa en el l’amistat entre tots de comunicació de l’arxidiòcesi de a la veritat. Benet XVI deia als artistes cor de les persones i fa meravelles Barcelona. És bonic veure la respos- que no tinguessin por de relacionar- en cadascú. a l’entorn d’una ta que té aquesta iniciativa. És una se amb la font primera i última de la expressió del bon servei que presten bellesa, de dialogar amb els creients, Demanar perdó pels errors taula» Catalunya Cristiana i Ràdio Estel a perquè la fe no pren res al geni dels moltes persones en la seva espiritua- artistes, al seu art; és més, els exalta i En aquests darrers dies ha litat, en la seva cultura i en el sentir-se els nodreix en la seva inspiració. penjat un tuit en què deia: «Dels Església. Invito a tots els lectors de Vostè afirma que el Pla Pastoral errors que l’Església hagi pogut Catalunya Cristiana i oients de Ràdio vigent a la diòcesi (2011-2015) ha cometre en un passat més o es refereix exactament, als cata- Estel a participar en aquesta Nit tot donat bons fruits... Ens en pot menys llunyà, els bisbes dema- lans o als de la resta d’Espanya? gaudint de l’actuació de l’Escolania enumerar alguns? nem perdó.» Es refereix amb això Amb quins accents el cardenal de Montserrat i de l’amistat entre tots Està donant bons fruits. Penso que a les repercussions causades per s’adhereix a aquesta petició de a l’entorn d’una taula. A tots desitjo hi ha molts diocesans que en les seves les beatificacions? A quins bisbes perdó? saludar-vos personalment. Contacte: Núria Ortín Tel: 934 092 700 [email protected] www.clubmes.cat Associació d’Amics de Catalunya Cristiana Programació prevista dels viatges del 2014

ETIÒPIA Del 12 al 24 de gener 2014

Celebració de l’Epifania-TIMKAT- a la Jerusalem africana-LALIBELA CRISTIANISME ETÍOP

Finals ABRIL — PEREGRINACIÓ A FÀTIMA XINA I NORD PORTUGAL

12–19 MAIG — PEREGRINACIÓ A POLÒNIA (Ruta de Joan Pau II)

17-24 JUNY — PEREGRINACIÓ A TERRA SANTA

JUNY — SICÍLIA i malta La magna Catalonia Del 10 al 18 de març 9 dies per la tradició d’un imperi mil·lenari on 6–13 JULIOL — NORUEGA els màxims exponents són Pequín i Xian, fins a arribar a Xangai, la metròpoli més futurista de l’Extrem Orient. Mossèn i guia acompanyant des 4-15 AGOST — ARMÈNIA de Barcelona. Un poble marcat per la fe

18–30 SETEMBRE BERLÍN IMPERIAL ETIÒPIA. TRIBUS i CRISTIANS DEL SUD

2a Quinzena SETEMBRE — NEPAL

OCTUBRE — PEREGRINACIÓ A CUBA Santuari de la Verge da la Caritat del Cobre i ruta cultural en homenatge als indians

NOVEMBRE — ÍNDIA AMB GOA Del 7 a l’11 d’abril Escapada cultural DESEMBRE — PEREGRINACIÓ A TERRA SANTA 6 3 novembre 2013 En primer pla Trasplantant vida La realitat de la donació d’òrgans i els trasplantaments vistos des de l’Església

Joan Piñol

«És necessari educar el públic i explicar-li amb intel·ligència i respecte que consentir intervencions contra la integritat del cadàver en interès dels que pateixen no ofèn la pietat que se li deu al difunt.» Aquestes paraules ens poden semblar una obvietat avui dia. En canvi, si descobrim que van ser pronunciades el 14 de maig del 1956 entendrem que eren unes declaracions avançades en el seu temps. Encara més, si aquestes paraules les va pronunciar el papa Pius XII, parla- ríem d’unes paraules profètiques del magisteri de l’Església. En efecte, el papa Pacelli va avançar-se molts anys a la mateixa evolució de la tècnica mèdica dels trasplantaments. El 1956 va rebre els membres de l’associació de donants de còrnia i de la Unió Italiana de Cecs i els va animar a continuar avançant en el camp dels trasplantaments. Evidentment, la ciència no havia evolucionat tant com ara i poc es devia imaginar el Pontífex que es po- drien trasplantar cors, pulmons, mans, ossos i molts altres òrgans. Tot i així, l’al·locució del papa Pius XII demostra que l’Església ha seguit amb atenció les derivacions bioètiques i morals dels trasplantaments. Tanmateix, encara hi ha un cert escepticisme sobre aquest tipus de pràctiques que impliquen donar els òrgans d’un cadàver d’un familiar o bé una donació en vida de Es necessiten més donants El procés d’un la persona. «Catalunya és líder trasplantament Catalunya és pionera dins l’Estat Si les xifres fins ara exposades pre- espanyol pel que fa a trasplantaments. senten un panorama esperançador, les en trasplantaments Aquestes dades globalment demos- L’any 2012, l’últim del qual es tenen dades de donants no són tan positives. dins l’Estat espanyol tren que el procés que porta fins a un dades completes, es van dur a terme Des de l’OCATT, que depèn del De- trasplantament és complex. Quin és el 873 trasplantaments en els diferents partament de Salut de la Generalitat, però falten més recorregut d’aquest tipus d’intervenci- centres mèdics catalans. Aquesta xi- s’alerta que calen més donants. «Això ons? El donant mort ha d’estar en mort fra representa mantenir el nivell de és un contrast que costa d’entendre donants d’òrgans» encefàlica o mort per aturada cardíaca. trasplantaments dels últims anys que perquè tot i que som la comunitat Llavors un cop la mort és irreversible i des de l’any 2009 sempre ha superat que més trasplanta som de les que no es pot fer res per salvar la vida de els 800 per any. El doctor Pere Àngel menys donants té», explica el doctor la persona es planteja a la família si Montserrat, director de l’Organització Montserrat. També alerten d’un cert vol donar els òrgans del difunt. El con- Catalana de Trasplantaments (OCATT), repunt de les negatives de donar un sentiment familiar no és una qüestió es mostra molt satisfet d’aquestes cadàver per part dels familiars del legal sinó ètica. Segons la legislació dades. «Catalunya és la comunitat difunt. El percentatge d’aquestes ne- al respecte. Llavors, en els moments espanyola, tothom pot ser donant autònoma on més trasplantaments gatives se situa l’any 2012 en un 17,5% posteriors a la mort sol ser un xoc sense que calgui autorització però hi ha», explica. A més, una altra de i solen anar relacionades amb el fet emocional important haver de decidir a la pràctica no s’admeten donants les característiques essencials del que el difunt en vida va manifestar la si donar o no els òrgans del difunt. A amb l’oposició familiar. Una vegada la sistema català de trasplantaments és seva oposició a aquest tipus de pràcti- més, el carnet de donant no té cap família autoritza el trasplantament els que s’aprofiten molts més òrgans per ques. Tanmateix, també hi ha un petit efecte jurídic així que, encara que metges procedeixen a extreure l’òrgan cadàver que en altres regions. Igual- percentatge de negatives relacionades algú tingui aquesta targeta, la família que prèviament s’ha mantingut en un ment, l’evolució tècnica i professional amb motius religiosos especialment s’hi pot oposar. «El carnet de donant estat que permeti l’operació. Cal tenir dels trasplantaments a Catalunya ha lligades a les diferents cultures dels serveix per convèncer la família però en compte que cada òrgan té un temps provocat que molta gent d’arreu de difunts nascuts en altres països. no és vinculant», explica el doctor específic per poder ser trasplantat amb l’Estat vingui aquí a sotmetre’s a un El doctor Montserrat recalca que cal Montserrat. èxit. Per exemple, el trasplantament trasplantament. parlar de la donació d’òrgans abans Un altre aspecte jurídic que afecta de cor s’ha de fer en un màxim de 3 Si es miren les dades més concreta- de morir i que ha de deixar de ser un les donacions és que aquell qui decideix a 5 hores mentre que un de ronyó té ment s’aprecia que Catalunya és líder tema, en certa manera, tabú. També hi donar el cos a la ciència no pot ser do- un límit més ampli, fins a les 20 hores. en alguns tipus de trasplantament, ha una gran diferència generacional nant. «Avui dia no és compatible ser L’òrgan és transportat amb ambulància especialment el renal. El Principat té en el moment de donar els òrgans. «La donant a la ciència i poder extreure fins al centre mèdic on hi ha el paci- el percentatge de trasplantaments de gent gran que té la mort més propera i un òrgan per a un trasplantament», ent que necessita el trasplantament. ronyó més elevat d’Europa. En aquest que ha viscut una altra cultura en parla segons afirma el doctor Montserrat. A «Aquest tipus de trasplantaments els tipus d’operacions, la supervivència molt poc, d’aquest tema», es lamen- més, els donants a la ciència els gesti- anomenem urgència 0 perquè la vida dels pacients trasplantats arriba a ta. Efectivament, és essencial que la onen les universitats i, per tant, no és del pacient depèn d’obtenir aquest una quota molt significativa: un 76% família conegui la voluntat del difunt competència de l’OCATT. Normalment òrgan», explica Montserrat. En aquest continua viu cinc anys després del abans de morir per poder prendre una les universitats reclamen la totalitat del tipus de trasplantaments de vida o trasplantament. En total, des de l’any decisió. cos per fer proves i investigar i no volen mort es poden portar òrgans arreu de 1971 s’han realitzat més de divuit mil Aquesta feina de conscienciació un cos sense alguns òrgans. Tanmateix, l’estat i, fins i tot, a l’estranger. trasplantaments a Catalunya, una xifra ciutadana és especialment important si algú ha manifestat la seva voluntat A conseqüència de tot aquest pro- que ha anat en clar augment la darrera donat que molta gent no comunica en els dos aspectes, la donació d’òrgans cés, la combinació és vital per assegurar dècada. als familiars quina és la seva voluntat és prioritària. l’èxit de l’operació. «És el millor exem- 7 En primer pla 3 novembre 2013

ple de gestió del temps que jo conec», afirma orgullós el doctor Montserrat. Efectivament, cal combinar ambulànci- es, hospitals diferents, avions, material d’extracció i altres elements per tal que tot quadri. Les repercussions de qualsevol problema en aquesta ca- dena poden ser fatals. «Si tenim una errada en tot aquest procés perdem l’òrgan i probablement el pacient», diu el director de l’OCATT. La principal tasca de l’entitat que dirigeix el doctor Montserrat és precisament gestionar tot aquest procés a través d’unitats de coordinació especialitzades. Si el procés que ara explicàvem fa referència als donants que ja són morts, també hi ha la possibilitat que algú doni un òrgan en vida. Una persona dóna un òrgan o una part d’un a una altra. Normalment és entre familiars per tal de salvar la vida d’un fill o un cosí però també hi ha casos dels anomenats «bons samaritans», és a dir, algú que dóna un òrgan anònimament a algú que el necessita sense saber qui és. «En els donants vius ens cal el consentiment de la persona, una valoració psicològica positiva més el vistiplau del Comitè de Bioètica de l’hospital i, finalment, una autorització judicial», explica Montserrat. L’Organització Catalana de Trasplan- taments es dedica, com hem assenyalat, ta en bioètica alerta que cal explicar 1956, els altres pontífexs han continu- a la coordinació dels trasplantaments detalladament les conseqüències de la at el camí obert pel seu predecessor. però també té un segon encàrrec fo- donació i no es pot manipular la infor- «La metgessa i Així, Joan Pau II l’any 1991 afirmava namental: vetllar pel compliment de la mació per aconseguir l’òrgan. religiosa María Pilar que la donació d’òrgans és «un gest legalitat. És a dir, la coordinació cal que Aquestes reflexions ètiques i religi- concret de solidaritat humana». L’any es faci per assegurar la viabilitat dels oses han quedat fixades per diverses Núñez alerta que cal 1999, en una entrevista, el llavors trasplantaments però també perquè publicacions del Grup de Reflexió Bi- garantir la gratuïtat cardenal Joseph Ratzinger donava a aquests s’adeqüin a la llei. «La donació oètica que assessora la Comissió dels conèixer que estava registrat com a d’un òrgan ha de ser lliure i altruista Episcopats de la Comunitat Europea. de la donació per donant d’òrgans. «Donar els òrgans així que ningú no pot cobrar per do- Aquest grup format per 16 experts en d’un mateix és un acte d’amor que nar un ronyó per exemple», adverteix bioètica emet periòdicament reflexi- evitar el tràfic és moralment lícit en tant que sigui Montserrat. En aquest sentit, cal tenir ons que serveixen als bisbes europeus d’òrgans als països lliure i espontani», va dir el cardenal. en compte les qüestions emocionals en per fixar la seva posició amb la Unió Quan va ser escollit Papa l’any 2005 el les donacions en vida i també assegurar Europea. Entre els membres del Grup pobres» seu secretari personal, Mons. Georg el consentiment familiar en les dona- de Reflexió Bioètica hi ha l’esmentada Gänswein, va declarar que Benet XVI cions de cadàver. «A més si veiem que doctora María Pilar Núñez Cubero, deixava de ser donant per poder con- algú s’ha trasplantat un òrgan a la Xina, que és l’única representant de l’estat servar el seu cos i les possible relíquies per exemple, nosaltres estem obligats espanyol i l’única dona del grup. El amb més energia. però que mantenia el seu suport a la a advertir-ho a les autoritats compe- 2008 aquest grup va publicar les seves Tanmateix, van reconèixer que és donació d’òrgans. L’any 2008 el Papa tents», explica també el doctor. reflexions sobre la donació d’òrgans lícit rebre una compensació econòmica es va dirigir als participants d’un con- definint-la com «un símbol resplendent per donar un òrgan. El posicionament grés internacional sobre la donació Les respostes bioètiques de la solidaritat humana». Tot i així ètic al respecte es basa en aquesta d’òrgans organitzat per l’Acadèmia també advertia contra la comercialit- premissa: «La donació d’un òrgan no Pontifícia per la Vida. «El que rep el Davant d’aquesta realitat dels tras- zació dels òrgans. «El terme donant pot ser una font d’ingressos sota cap receptor és un testimoni d’amor que li plantaments i les donacions d’òrgans també significa, primer de tot, que circumstància però tampoc no pot ha de suscitar una resposta igualment sorgeixen moltes preguntes de caire l’acte és voluntari, consentit, lliure, esdevenir la causa de dificultats econò- generosa, de manera que s’incrementi ètic. Des de l’incipient posicionament conscient, sense coacció i dirigit al miques per al donant.» Així doncs, no la cultura del do i la gratuïtat», va dir del papa Pius XII, l’Església ha anat benefici d’una altra persona.» Així s’ex- és lícit cobrar per donar un òrgan però llavors Benet XVI. La germana i doctora elaborant una sòlida doctrina a favor pressava el document mentre alertava cal compensar els donants vius que per María Pilar Núñez també és donant dels trasplantaments però alhora ha que alguns països pobres del Tercer tal que els sigui extret un òrgan han d’òrgans. advertit d’alguns problemes bioètics. Món eren víctimes d’una «explotació de faltar a la feina i s’han d’enfrontar Com veiem, són molts els exemples «En principi, no hi ha un gran problema dels òrgans». El tràfic d’òrgans, lluny a una operació que els pot suposar un dins l’Església de donants d’òrgans. ètic amb les donacions tot i que sí que de ser una pràctica minoritària, corre perjudici econòmic. Partint dels advertiments ètics que el hi ha algunes qüestions que poden el risc d’estendre’s i empobrir molts ciu- mateix Magisteri deixa clars, la donació generar problemes», explica la doctora tadans dels països subdesenvolupats Els Papes i la donació és un acte d’amor vers els altres. En pa- i religiosa María Pilar Núñez Cubero. mentre els condemna a hipotecar la d’òrgans raules del Papa teòleg: «És un testimoni Sí que és veritat que en un inici es va seva salut. Els experts catòlics en bio- genuí de caritat que sap veure-hi més plantejar com es podia conjuminar el ètica van subratllar que cal controlar Si el papa Pius XII va ser pioner a enllà de la mort perquè sempre venci respecte que mereix el cos del difunt aquestes pràctiques i condemnar-les encoratjar les donacions d’òrgans l’any la vida.» amb la solidaritat i la caritat entre persones. «El cos del difunt segueix sent encara sagrat i, per tant, cal el El meu noi és un cap Em fan mal els ronyons, Els trasplantaments humans no són consentiment de la família», explica. de suro, li trasplan- qui me’n donaria un, com els vegetals, no els frivolitzem, Així doncs, a partir d’aquesta premissa taria el cervell de per trasplantar-me’l? col·legues! neixen uns condicionants ètics i religi- l’Assange. osos que són compartits per l’enorme Apa, majoria de les institucions i entitats. «El bèstia! que planteja més problemes ètics és el cas dels donants vius perquè molt sovint es perd l’anonimat si es dóna entre còrnia familiars i això dificulta que hi hagi un cor fetge consentiment lliure», diu la germana María Pilar. Així doncs, aquesta exper- 8 3 novembre 2013 Església a Roma

El Papa es troba amb famílies d’arreu del món per celebrar l’alegria de la fe El Vaticà acull l’últim gran esdeveniment de l’Any de la Fe

Mercedes De La Torre Ciutat del Vaticà «La família El papa Francesc es va trobar a la plaça de Sant Pere del Vaticà amb mi- que prega, lers de famílies procedents de 75 països la família d’arreu del món, que van ser les prota- gonistes de l’últim gran esdeveniment que conser- de l’Any de la Fe (abans de la cloenda, va la fe, és que serà el diumenge 24 de novembre). Era el pelegrinatge de les famílies, el una família lema del qual va ser «Família, viu l’alegria de la fe», promoguda pel Pontifici que viu Consell per a la Família. l’alegria» El dissabte 26 d’octubre a la tarda va tenir lloc una trobada amb moments de pregària i diversos testimonis de famílies. El Papa va arribar poc abans de les 17.30 acompanyat de molts nens i va pronunciar un discurs. Durant les seves paraules, el Papa va destacar que la plaça de Sant Pere «acollia i abraçava» les famílies. I va assenyalar: «Som un poble, una sola ànima, convocats pel Senyor que ens estima i ens sosté.» Després va saludar totes les famílies que van seguir l’esdeveniment per televisió i a través d’internet, i va definir la plaça de Sant Pere com una «plaça que s’eixampla seves responsabilitats davant de Déu i re va recordar que «la veritable alegria va assenyalar el Papa, que en acabar sense confins». la societat», va assenyalar el Papa. que es gaudeix en família no és una la trobada va convidar les famílies del El Sant Pare va acceptar que «la vida cosa superficial, no ve de les coses, de món a viure sempre amb fe i simplicitat, sovint és fatigosa» quan es treballa i Missa a Sant Pere les circumstàncies favorables», sinó que com la Sagrada Família de Natzaret. quan es busca feina, però va assegurar la veritable alegria «ve de l’harmonia Després de la celebració eucarística, que «el que més pesa en la vida és la L’endemà, el diumenge 27 d’octu- profunda entre les persones, que tot- el papa Francesc va pregar per totes manca d’amor», no rebre un somriure, bre, el Pontífex va celebrar la missa a hom experimenta en el cor» gràcies a la les famílies del món i va adreçar el rés no ser acollits, fins i tot alguns «silencis» les 10.30 a la plaça de Sant Pere, i va presència de Déu en la família. «Només tradicional de l’Àngelus per demanar entre els esposos, pares i fills, germans, destacar que la família que prega, la fa- Déu sap crear l’harmonia de les diferèn- «la protecció materna de Maria per a la gent gran que es troba sola. En mília que conserva la fe, és una família cies. Si manca l’amor de Déu, també la les famílies de tot el món, en particular aquesta línia, Francesc va assegurar que que viu l’alegria. Per això va animar a família perd l’harmonia, prevalen els per als qui viuen situacions de més gran «el Senyor coneix les nostres fatigues» pregar en família amb humilitat i sen- individualismes i s’apaga l’alegria», dificultat». i els pesos de la vida, i a més, coneix zillesa, el Parenostre, al voltant de la «el desig profund de trobar l’alegria», taula, el Rosari, els uns pels altres. per la qual cosa va animar les famílies D’altra banda, el Papa va exhortar Les floretes del papa Francesc a recordar que Jesús consola i dóna les famílies a conservar la fe i «no en l’alegria plena. una caixa forta». Va posar l’exemple Esther Així mateix, el Pontífex va recordar de sant Pau, que «compara la seva vida «Déu ens salva amb Borrego les paraules de les promeses matrimo- amb una batalla i amb una cursa. Ha Linares nials i va precisar que «el matrimoni conservat la fe perquè no s’ha limitat tendresa, ens acarona» és caminar plegats, agafats de la mà, a defensar-la, sinó que l’ha anunciada, confiant en la gran mà del Senyor». I va l’ha irradiada, l’ha portada ben lluny». Durant l’homilia del dia 23 d’octubre a la missa diària de Santa Marta, insistir: «De la mà, sempre i per a tota la D’aquesta manera, el Pontífex va con- el papa Francesc ens ha deixat unes paraules que hauríem d’enregistrar- vida.» Francesc va convidar a no deixar- vidar a conservar la fe en família i a nos al cor. nos arrossegar per «la cultura del que és compartir-la amb el testimoni, amb Són moltes les ocasions en què diem i hem sentit que Déu és amor, que provisional». «Amb aquesta confiança l’acollida, amb l’obertura cap als altres, per això es va fer home, que és misericordiós... Tots volem veure el Regne en la fidelitat de Déu ho podem afron- ja que «les famílies cristianes són famí- de Déu a prop i sabem que, d’alguna manera, estem cridats a construir-lo tar tot, sense por, amb responsabilitat. lies missioneres, en la vida de cada dia, al voltant nostre. Els esposos cristians no són ingenus, tot fent les coses de tots els dies, posant Sabem que per a Déu res no és indiferent; però, a més, «Déu s’implica, coneixen els problemes i els perills de en tot la sal i el llevat de la fe». entra a les nostres misèries, s’apropa a les nostres nafres i les guareix amb la vida, però no tenen por d’assumir les En acabar la seva homilia, el Sant Pa- les seves mans». Francesc ens ha ofert de nou una imatge amb un fort poder, veure Déu mateix guarint les nostres ferides amb la tendresa d’una mare, això no ens pot deixar indiferents. Però aquesta visió tan clara de la tendresa de Déu també té unes con- seqüències directes sobre la nostra manera d’actuar o hauria de tenir-la. Nosaltres podem ser les mans de Déu que guareixen les ferides que tenim al voltant nostre. Són moltes les persones que pateixen situacions difícils, soledat, malaltia, angoixa... i necessiten una mà amiga que les acompanyi durant el procés d’intentar superar el moment. Els seguidors de Jesús hem de ser els qui guarim amb les nostres mans posant els dons que hem rebut. Moltes vegades és simplement una mirada la que pot fer que una persona trobi la seva motivació per recuperar-se del mal moment que viu, una mirada tendra que la faci sentir important per a algú. Déu ens mira a tots amb aquesta tendresa, segons ens diu el papa Francesc. 9 Església al món 3 novembre 2013

«Les oblates hem estat sempre a les perifèries» Lourdes Perramon Bacardit, nova superiora general de les Oblates del Santíssim Redemptor

Samuel Gutiérrez a escala social i política. Però està clar que per fer-ho de manera coherent, Durant molts anys Lourdes Perramon responsable i amb credibilitat, hem de (Manresa, 1967) ha estat a Barcelona la mantenir la complicitat amb les dones directora del Lloc de la Dona, un centre que viuen aquesta realitat en el dia a pioner ubicat al Raval que acull i atén dia, i continuar acompanyant les seves dones que exerceixen la prostitució. vides allà on els recursos escassegen Ella ha estat l’ànima d’un projecte que més i són vulnerats els seus drets. ara ha de deixar de dirigir personal- Parlant de perifèries, la germana ment perquè ha estat escollida superio- Lourdes Perramon era l’ànima del ra general de les Oblates del Santíssim Lloc de la Dona a Barcelona. Trobarà Redemptor. La germana Lourdes Per- a faltar el seu treball i dedicació a ramon trobarà molt a faltar la missió aquest projecte? a la qual ha dedicat tants esforços i Doncs sí, i molt! Han estat 20 anys il·lusions. Una missió que, segons afir- molt enriquidors i sempre costa deixar ma, l’ha omplert i l’ha fet feliç. Ara la allò que t’ha omplert i t’ha fet feliç. congregació religiosa a la qual pertany Però alhora sé que l’aprenentatge em la reclama per encapçalar una nova serà molt vàlid en el meu servei actual, etapa plena de reptes i desafiaments. i que tot i no poder estar en el dia a dia La jove religiosa manresana l’afronta dels projectes socials, seguiran essent el convençuda que tota vida consagrada meu «motor» i referent. La nostra vida ha d’estar «al servei d’una missió i el religiosa no pot perdre mai de vista que desig és que aquesta ens configuri, està al servei d’una missió i el desig és també en el que implica els càrrecs que aquesta ens configuri, també en institucionals d’animació i govern». el que implica els càrrecs institucionals La nova superiora general, juntament d’animació i govern. amb el nou consell general, dinamitza- Quin és l’estat avui de la Con- ran la congregació els propers sis anys gregació? amb l’objectiu de mantenir-se fidels al La Congregació està present a 15 paï- carisma fundacional. sos, amb diversitat de respostes d’acord Com ha rebut el nomenament amb la realitat i cultures diferents. Crec com a superiora general de les que és un moment de renovació, des Oblates del Santíssim Redemptor? de les directrius del propi Capítol Ge- Se l’esperava? neral, però també pel moment social i Em sembla que una cosa així, espe- eclesial i, sense tenir cap secret, em sem- cialment quan és la primera vegada, bla que en la mesura que fem aquest no s’espera mai sinó que senzillament procés i es mostri de manera senzilla i arriba! Però el sentit de pertinença i, entenedora la dimensió més humana i sobretot el de corresponsabilitat i co- alhora transcendent de la pròpia vida herència personal, són els que m’han d’explotació sexual, els moviments religiosa, pot interpel·lar i suscitar cert portat a acceptar, essent molt conscient «Cal reconèixer la migratoris i un cert concepte de les atractiu en persones joves que cerquen que davant la proposta de les germa- ciutats on allò que no agrada es vol formes concretes de viure el seguiment nes correspon confiar i disposar-se. persona més enllà de ocultar. És per això que afirmem que a Jesús, compartint-ho en comunitat i al Però no és un tasca individual, per sort les intuïcions fundacionals continuen costat dels que més ho necessiten. es tracta d’un treball en equip i crec l’activitat que realitza plenament vigents; el que canvien són Com a dona i com a jove amb una que juntes intentarem aportar il·lusió, i fomentar un debat les respostes que van tant adreçades a certa autoritat a l’Església... se sent compromís, esperança en un moment la millora de la qualitat de vida de les anant a contra corrent? Quin creu de canvis en un àmbit congregacional valent a escala social dones, l’exercici dels seus drets com que ha de ser avui el paper de la i de reptes en general per a la vida i política sobre la a ciutadanes i la incidència cap a una vida religiosa femenina a l’Església religiosa i l’Església. transformació social. i al món? Parlant de reptes, quines línies prostitució» Ha estat nomenada superiora Per sort, en la nostra societat plural impulsaran la vida de la congrega- general de les Oblates en un mo- tenen cabuda molts i diferents «cor- ció en els propers anys? ment en què l’Església és convida- rents» i no crec que la vida religiosa Com moltes altres congregacions, «Avui es tracta de da a sortir a les perifèries... És una femenina hi vagi en contra. Més aviat estem immerses en un procés d’uni- crida que també es fan seva? em sembla que es tracta de caminar ficació de províncies, cercant estruc- caminar junts, amb Crec que no és gaire agosarat dir que units i sumar, amb tants altres grups tures més àgils que afavoreixin tant tants altres grups dins per la tasca que realitzem, en entorns dins i fora de l’Església, que desitgem la qualitat de vida evangèlica com de prostitució, sempre hem estat a les una Església més evangèlica i una so- les respostes a les necessitats socials i fora de l’Església, perifèries. Potser justament cal fer-les cietat més justa. Potser el que cal és actuals. La reestructuració jurídica ja sortir una mica d’aquesta ocultació, establir aliances i donar a conèixer els és un fet, però el repte per als propers que desitgem desmuntant estereotips i sensaciona- petits espais d’esperança que intentem sis anys és acompanyar el conjunt de una Església més lismes, per donar el pas a reconèixer construir, perquè sortint de l’anonimat la congregació per tal d’assumir i con- a «la persona» més enllà de l’activitat motivin altres persones i es facin més solidar aquest procés, cercant alhora evangèlica i una que realitza i fomentar un debat valent sòlids i extensius. noves fórmules que explicitin el lide- societat més justa» ratge compartit, les respostes valentes i actualitzades en la missió compartida i un sentit profund de la vida des de Déu i el compromís per construir el Regne. te, quan Antonia de Oviedo Shöntal i LLAR D’ANCIANS PRUDENCI MIRALLES Confiem que això portarà a revitalit- Josep M. Benet Serra Julià, els nostres petita gran residència. zar la dimensió vocacional, recrear la fundadors, van obrir les portes de la Petita (hi ha lloc per a 16 persones), gran (els residents la fan gran). identitat i apropar el carisma i la vida primera casa per acollir dones que cer- religiosa a la societat i especialment caven una oportunitat per tal de refer als joves. la seva vida després d’haver sofert el Places disponibles, ambient familiar Les intuïcions fundacionals con- rebuig social per la seva vinculació amb tinuen vigents? la prostitució. Actualment la situació NIF: G-08862781 - Els donatius desgraven un 20% del total de l’IRPF (Llei 30/94) Creiem que continuen del tot vi- no ha canviat gaire, més aviat s’ha www.residenciapmiralles.org e-mail: [email protected] gents. El proper 1 de juny celebrarem fet més complexa amb el sorgiment Trafalgar, 39, 5è - 08010 Barcelona Tel. 932 681 867 - Fax 932 684 356 els 150 anys de l’inici d’aquest projec- del tràfic de persones amb finalitats 10 3 novembre 2013 Opinió

Punt de vista A propòsit de...

Joan Lluís Pérez-Francesch Professor de Dret Constitucional (UAB) P-J Ynaraja Capellà del Montanyà La doctrina Parot i el desprestigi [email protected] de les institucions El cedre Tot i que no el conec gaire, la fusta m’és fa- Darrerament l’Estat espanyol no pre- miliar des de petit. La dels llapis era d’aquest senta símptomes de gaire prestigi ins- arbre. Fer-los punta i deixar-ne la mina ben titucional. Quantes institucions podem esmolada era un entreteniment que em va dir que funcionen bé? El col·lapse insti- iniciar en l’artesania petita. Les capses de tucional en el cas de la doctrina Parot cigars purs havans buides que em regalaven es reflecteix en una interpretació de a l’estanc, també eren de cedre. l’aplicació del codi penal que com calia De gran, vaig conèixer l’arbre i em va sor- preveure no ha estat avalada pel Tribu- prendre vist de lluny. El cedre és el patriarca nal Europeu de Drets Humans. dels boscos i dels parcs. Diuen que viu 2.000 Més enllà de posicionaments jurídics anys i que pot fer 40 metres. De prop, n’ad- i polítics concrets, i dels fàstics que ens mirem el tronc, les branques horitzontals, puguin fer algunes persones que poden que cap arquitecte tècnic no s’atreviria a sortir en llibertat, hi ha un principi es- dissenyar, i que n’asseguren l’estabilitat. Les sencial de l’estat de dret que és el de la pinyes, coquetes, s’obren aviat i dispersen les irretroactivitat de les disposicions desfa- llavors i les fulletes. La sensació tàctil ja no és vorables o restrictives dels drets. L’ano- tan bona perquè les fulles punxegudes són menada doctrina Parot va ser un intent una mica agressives. (És com el rostre d’un de fer dir als jutges, en la fase d’aplicació avi d’aparença simpàtica però que, fa plorar de la llei, allò que aquesta no deia. Quan un nen quan li fa un petó, perquè la barba es va reformar el codi penal el 2003 el el punxa.) Viu en altures superiors als 1.500 legislador va endurir el règim de sanci- metres i és emblemàtic per a la nació libane- ons penals, tendent a un compliment sa, que l’ha incorporat a la seva bandera. més íntegre de les condemnes. Però en A Israel no va créixer mai. N’importaven la els casos anteriors, no podia aplicar-se un fusta del Líban. El rei Hiram la va proporci- criteri sobre el qual no es podia tenir un onar a Salomó per al temple que després va coneixement previ, ni una expectativa. aixecar David. L’edificació del d’Herodes tam- El TEDH ha protegit la persona privada bé va gaudir d’interiors recoberts d’aquesta de llibertat il·legalment, com no podia fusta. A causa de la seva robustesa i l’aroma ser d’una altra manera. de dret. I a sobre alguns s’omplen la boca de la pa- agradable, que allunya els insectes i perfuma Al meu parer, el més criticable d’aquesta situació raula constitució, quan són els primers a vulnerar-la. les estances, era insubstituïble per al recinte és la deixadesa de funcions del Govern i de les Corts Necessitem governants que compleixin la Constitució, sagrat. És el més esmentat a la Bíblia perquè Generals. Ara, el Govern central sembla que torna de la qual s’omplen la boca, com en el cas del nostre hi surt 75 vegades. a rentar-se’n les mans, com si no anés amb ell, di- «dret a decidir». No serà que no s’esforcen a fer in- Una joia com aquesta no pot ser oblida- ent que és un tema propi de la independència dels terpretacions realment constitucionals que respectin da pel Càntic. Hi apareix tres vegades i una jutges. I la política criminal? I la lluita antiterrorista els drets de les persones? d’implícita. en el marc del tan esmentat Estat de Dret? En pocs Els abusos en l’aplicació de la llei penal són in- A 1,17 l’estimada comenta a l’enamorat mesos el TEDH ha tombat dos temes especialment admissibles perquè justícia no és revenja, l’aparició que les bigues de casa són de cedre per res- sensibles per als drets humans a l’Estat espanyol: els estel·lar d’indesitjables terroristes i de delinqüents saltar la bellesa del recinte que els acollirà. abusos de les hipoteques i la irretroactivitat de les de la pitjor condició traumatitza la bona gent, i des En aquells temps, com ara, els enamorats es sancions penals. d’Europa es reclama un principi central de tota soci- volen sentir a gust a casa. Costa creure en les institucions espanyoles, perquè etat civilitzada com és la seguretat jurídica. L’ombra A 5,15, la utilització de la imatge de la no es respecten els criteris més elementals de l’estat del Quixot plana arreu. nostra conífera no pot ser més expressiva, sensorial i sensual. En aquest cas, incloc dos versets que es refereixen a l’estimat i diuen: «Les seves cames són columnes d’alabastre assentades sobre sòcols d’or fi. És esvelt com Saber escoltar el Líban, majestuós com el cedre. La seva boca és dolça. Tot ell és una delícia. Així és Joan Guiteras i Vilanova el meu estimat, així és el meu amor, filles Degà del Capítol Catedral de Jerusalem!» Algú es pot imaginar una de Barcelona lència: gaudir d’allò que és etern tot ocupant-se d‘allò creació de Déu més bella? [email protected] que és efímer.» Al final del Càntic, a 8,9, es diu de l’esti- El comentarista se serveix de l’escena de Jesús a casa mada: «La nostra germana és petita, no té de Maria i de Marta. No és una bona interpretació encara pits. Què en farem, de la nostra ger- dir que una és el model de la vida contemplativa i mana, el dia que es parlarà d’ella? Si fos una L’eternal i l’efímer l’altra el de la vida activa. Adverteix que Jesús esta- muralla, li construiríem merlets d’argent; si va content de menjar a casa dels seus hostes i que, fos una porta, la recobriríem de cedre. Jo Una altra vegada he de reconèixer —només faltaria comptat i debatut, l’efímer pot ser imprescindible i sóc una muralla, els meus pits en són les tor- que no fos així— que el meu amic, que viu a Roma, que l’eternal i l’efímer han de tenir unitat. res. I ara sóc als seus ulls com la qui troba té una sensibilitat especial per a l’oportunitat. Estic Avui celebrem la festa de santa «Teresa de Jesús, la pau.» escrivint el dia de santa Teresa de Jesús. I m’envia un mística i dona d’acció, contemplativa però també fi- Avui dia ni en fusteria, ni en ebenisteria, article referit a aquesta seductora santa. De vegades, gura intel·lectual d’avantguarda, dolça i imparable... s’utilitza fusta de cedre. Els taulons d’arbres penso que m’hauria agradat ser contemporani seu i La seva capacitat de tenir enfilats en or l’efímer i d’Àfrica, que gairebé no tenen nusos, o la veure tant el seu dinamisme com la seva santedat. Un l’eternal, allò que és relatiu i allò que és absolut, la utilització de conglomerats, la substitueixen. desig impossible. Uns quants segles me’n separen. cuina amb la meditació, sabent que els dos pols són Són més eficaces i presenten menys proble- L’escrit del meu amic comença amb aquesta citació distints però no separats, és una preciosa lliçó per a mes, però no en superen l’elegància. de l’escriptor francès Christian Bobin (1951): «Teresa tothom. Per aquest camí es construeix una fe encar- Actualment el cedre és un arbre de jardí de Jesús, quan preparava el menjar per a les seves nada que no navega des de la caritat cristiana cap superb, que atorga bellesa i marxamo de germanes monges, s’esforçava perquè el seu menjar als esvaïts cels místics, però tampoc no es perd en un veterania a una mansió i els seus habitants. estigués ben cuit i, alhora, pensava en Déu. Posava activisme exterior. És l’equilibri fonamental de l’en- Imatge de l’ancià sant i venerat, a qui conei- en pràctica el gran art de viure, que és l’art per excel· carnació cristiana». xeu que us el recordi? 11 Opinió 3 novembre 2013

Signes d’avui Finestra a la vida

Lluís Serra Llansana Victòria Molins, s.t.j. [email protected] [email protected] Caín i Abel en primer pla Marcat per un passat Tiziano, Tintoretto i Bartolomeo Manfredi reflecteixen la violència que Caín Van coincidir totes dues festes: la celebració de santa Teresa de Jesús exerceix sobre el seu germà Abel. En les pintures d’aquests tres autors, Caín i la Festa de l’Anyell, gran dia per als musulmans. De bon matí els car- domina l’escena, es troba a la part superior del llenç, amenaça de mort Abel, rers del meu barri es van omplir de gel·labes blanques que s’encamina- que no aconsegueix desempallejar-se de l’agressió. Aquesta agressió podria ven cap a les mesquites per a la seva pregària. Vaig repartir salutacions ser una més entre les que s’han produït al llarg de la història, però adquireix i bons auguris a una pila d’amics i coneguts que expressaven la seva un valor simbòlic perquè va ser la primera que, a més, acaba en mort. Es con- alegria amb un gran somriure, com fem nosaltres el dia de Nadal. verteix en referència de totes les lluites fratricides. Caín, primogènit i agricul- Jo sortia també de la meva pregària celebrant la festa de la gran místi- tor, és germà d’Abel, pastor. La comparació, la gelosia... sorgida d’una mirada. ca que ha seduït milers de persones al llarg de cinc segles amb la seva Déu acull l’ofrena d’Abel, però no abandona Caín, que s’irrita sobre manera. experiència de Déu. En el seu temps Es tracta de convidar-lo a un canvi de vida i a veure’s ell mateix sense necessi- «Entre ell i jo, hauria estat impossible aquest inter- tat de comparar-se. També ell podrà ser ben rebut. Però sucumbeix a la gelo- canvi de felicitacions des de vessants sia i a l’enveja que el rosega. Triomfarà si elimina el seu germà, perquè així ja el vincle d’unió era tan diferents de religiositat, però els no se sentirà perdedor. En comptes d’acceptar els fets, en comptes d’esforçar- l’amor de Déu» temps han canviat i podem conviure se per millorar la seva situació, posa fi a la vida del seu germà i així comença la agermanats, convençuts que l’únic seva vida errant. El seu germà desapareix de la seva vista, però se li clava al cor Déu és misericordiós amb els qui el cerquen amb sinceritat de cor. i en la memòria. Totes dues festes van coincidir també en dimarts, el dia que dedico a la Quantes vegades s’ha repetit aquesta història! Les lluites fratricides estan a presó. En arribar a Quatre Camins em vaig adonar que el pati repro- l’ordre del dia. Algunes vegades tornen al primer pla. El foment sistemàtic de duïa també una estampa semblant a la dels meus carrers: uns quants l’odi i de l’enveja, la comparació contínua amb els altres, el predomini de la magribins anaven ben mudats per al gran dia. Vaig tornar a saludar-los força sobre la bondat... mouen a baralles noves i fratricidis nous. Hi ha inte- amb les seves paraules de pau: Salam aleikum. I ells somreien satisfets i ressos bastards. No es busca l’harmonia ni l’acceptació incondicional de l’altre, em responien Aleikum salam. sinó la submissió a qualsevol preu. S’utilitzen tots els mitjans, ètics o no, per Em vaig asseure en un dels bancs a parlar amb un amic. Després d’una aconseguir l’objectiu. Se substitueix el diàleg per la imposició. El lema: derro- estona, mentre esperava el següent, se’m va acostar un marroquí dels tar l’adversari i vèncer-lo. No hi ha que no anaven vestits de festa i em va demanar permís per asseure’s cap altre camí. un moment amb mi, mentre arribava el que esperava. De cop i volta, «Parar l’altra galta significa L’engranatge s’ha posat en funcio- després de la salutació pertinent, em diu amb la seva pronunciació trencar l’esquema dels nament. Els poders fàctics, les elits característica: «Déu t’estima molt perquè ajudes els pobres...» Estra- extractives, han pres una decisió: nyada, li dic: «I a tu també t’estima molt.» La seva resposta assenyada agressius i continuar eliminar l’adversari, sotmetre’l, em confirma les paraules de l’Evangeli que Déu es revela als pobres considerant cada dominar-lo, oprimir-lo. Hi contri- i senzills. «Sí, a mi m’estima perquè sóc pobre i he fet moltes coses bueixen els emporis mediàtics. No dolentes de les quals em penedeixo molt i, a tu, perquè estàs amb els persona com a germà» es té cintura, sinó inflexibilitat. que som així.» Tot s’hi val. La mentida, el foment Crec que ni en cap entrevista, ni enmig de la gent benestant no havia de l’odi, la calúmnia... Cal matar Abel. Caín no tenia cap altra obsessió. No rebut mai una paraula d’ànim per la meva feina com la que acabava es pensa en el futur. L’odi encega i no permet veure més enllà. El futur serà de dir-me aquest home. Entre ell i jo hi havia un vincle d’unió que no errant, però no hi fa res. L’enveja, la gelosia... exigeixen víctimes immediates. podia ser millor: l’amor de Déu que aplega aquestes dues pobreses, la Es prefereix tenir un esclau que un germà. No es vol conèixer què pensa. Jo seva i la meva. La d’un passat que li fa mal i del qual només Déu el pot penso per tu. Si tu existeixes, reapareix la comparació. Així no es viu. Mori la alliberar, i la meva feblesa i impotència davant d’aquests patiments diferència. Pensament únic. La democràcia, per a alguns, és una ganyota sense que ara han de pagar amb la manca de llibertat. Però aquesta intuïció sentit. Retenen el poder, però han perdut l’autoritat. se’m va fer realitat quan em va explicar quelcom de la seva infantesa No hem de caure a la trampa. És indispensable respectar la gent i denunciar que —casualitats de la vida— estava lligada als meus inicis en el món les injustícies. Obrir horitzons de grandesa. Caure en la violència no resol cap de la marginació. Jo havia conegut el seu pare, drogoaddicte i amb problema. L’agreuja. Parar l’altra galta significa trencar l’esquema dels agres- un historial de delinqüència, del qual el meu nou amic n’havia heretat sius i continuar considerant cada persona com a germà. l’addicció i l’angoixa del seu passat...

Zoom Eduard Brufau

La sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans en contra de l’anomena- da doctrina Parot obliga a repensar seriosament un seguit de qüestions fonamentals: per què el sistema penitenciari espanyol no aconsegueix reinserir la Esqueles a Catalunya Cristiana majoria de presos?; com fer possible el penediment i el perdó després de crims ✞ Tel. 934 092 810 atroços?; i en definitiva, què és realment la justícia i com s’ha d’aplicar? 12 3 novembre 2013 Opinió

Des del monestir

Jaume Gabarró Per tota l’Església, per tot el món Monjo de Solius

M’arrisco modestament, sense esperit polèmic. tic parany—, o en els anomenats «falsos amics» cas, com l’estimat bisbe i escriptor Joan Carrera. Estimo les paraules i la llengua, amb sentit co- (paraules molt semblants en dues llengües, però Per acabar, cito de memòria una anècdota que mú, però no sóc filòleg. Parteixo d’una percep- que signifiquen coses diferents, o amb desigual contava el P. Guiu Camps, monjo de Montserrat i ció d’experiència, subjectiva però genuïna. matís i extensió). eminent traductor de la Bíblia. Quan preparava Diuen que els anglesos segueixen el següent Dic això perquè, d’un temps ençà, constato que l’edició del Nou Testament de 1960, estilística- criteri, a la mateixa BBC (Societat Britànica de se’ns invita —quasi obsessivament i exclusiva— a ment decisiva, i després la versió dels Salms, va Radiodifusió), quan es tracta de dirimir sobre pregar per l’«Església sencera» i pel «món sen- donar a llegir per endavant el text, entre altres, la bondat o la preferència d’un ús lingüístic o cer». Cosa que, en català, em suggereix —sense a Salvador Espriu; una vegada aquest li va respon- d’una pronúncia; el de preguntar-se: com ho voler— que no hi hagués una Església trencada dre: «Sí, molt bé... però he quedat sadollat» (ma- deia l’àvia?, com s’ha dit des del temps de Sha- o un món incomplet (altra cosa és la divisió de nera subtil d’indicar que preferia la forma més kespeare? les Esglésies, o que el nostre món estigui trosse- corrent «saciar»). Certament, els excessos emba- Les arrels i la naturalitat d’un idioma són més jat!). Tan planer com és, i general, de dir —an- fen. Potser això del «món sencer» i de l’«Església de fiar que no pas les noves influències globalit- teposant l’adjectiu—: «per tota l’Església, per tot sencera» no passa de ser una fal·lera. Però, per si zants, afectades o bé imperceptibles, com en el el món»! Tinc entès que aquesta observació ja la de cas, alerta. Ja que, com diu el refrany: «Qui no cas dels calcs d’una llengua a l’altra —un autèn- va fer una persona tan autoritzada, pel que fa al adoba la gotera, ha d’adobar la casa entera.»

La sal de la terra

Montserrat Esteve Periodista / El coratge de Pau Casals [email protected]

En el 40è aniversari de la mort de Pau Casals vegades el seu violoncel plora, d’altres fa boicot un camió per portar roba, menjar i medicaments hem tornat a veure les imatges del mestre inter- i calla. als refugiats a França. A molts els salva la vida. pretant amb el violoncel El cant dels ocells, i el El 1933 quan Hitler puja al poder, Casals es També és solidari amb la maternitat d’Elna, on seu discurs el 1971 defensant Catalunya davant nega a tocar a Alemanya. «No mentre s’enviï les neixen centenars de fills de refugiades. Casals les Nacions Unides. Casals de petit es deleix per persones a la presó i als camps de concentració escriu cartes als governants mundials explicant la tocar l’orgue i com que els peus no li arriben als a causa de les seves idees, no mentre s’oprimeixi injustícia que pateix Catalunya i demanant pau pedals, el pare li fa un instrument amb una carles minories, no mentre aquest règim continuï al per al món. És admirable el coratge amb què diu bassa buida, un batedor i una corda. De seguida poder», explicava Casals. El 1938 fa el seu últim no al mal. Quan a Rússia comença la brutal re- toca l’Ave Maria. També de nen aprèn a estimar concert a Catalunya. Amb les bombes caient a pressió estalinista, ell rebutja totes les ofertes per la pau, que després es converteix en la seva prop del Liceu agafa el seu violoncel i toca una anar-hi a actuar. El mateix farà amb els altres rè- principal preocupació. La seva música té la força suite de Bach fins que els músics tornen als seus gims feixistes. Acabada la Segona Guerra Mundi- moral per lluitar contra el mal. Deia que «allò seients. S’exilia primer a Prades i després a Puer- al, deixa de tocar en els països dels aliats que no que és injust, és dolent. Hem de reaccionar en to Rico, negant-se a tornar a la seva terra mentre planten cara al dictador Franco. El 1961 fa una tot moment. Acceptar o rebutjar i actuar, no n’hi duri el franquisme. Com diu Marta Casals, la excepció i actua a la Casa Blanca per al president ha prou amb viure. Ens cal prendre partit en allò seva vídua, «va posar la música al servei dels seus J. F. Kennedy, de qui espera canvis històrics. que és bo, i parlar i escriure. És el nostre deure». ideals i mai no es va donar per vençut». Amb el Pau Casals viu 36 anys a l’exili, on mor. Sempre Als 13 anys treballa a la nit en cafès-concert de seu violoncel lluita contra les guerres, les armes ha portat al cor la seva estimada Catalunya. Barcelona per pagar-se els estudis. Un dia troba nuclears i els opressors, i promou la democràcia, L’oratori El pessebre, un poema del seu amic una vella edició de Suites per a violoncel sol de la llibertat i els drets humans. Joan Alavedra, amb qui compartia l’exili, expres- Bach, que ningú no coneix i que ell interpreta Durant la Segona Guerra Mundial lloga un xofer i sa la identitat catalana dels exiliats i representa de manera extraordinària i commovedora. A un missatge de pau universal. Mirada al món

El joc de les cadires al Consell Justo Lacunza Balda Pare blanc, arabista-islamòleg, de Seguretat des de Madrid

El dijous 17 d’octubre es va trencar el tradicional el club dels que s’hi asseuen permanentment, civil s’incrustés escandalosament i que la violèn- mutisme polític de l’Aràbia Saudita a les Nacions porten la veu cantant, es vanten del seu poder cia s’escampés arreu del país. I si no és així, per Unides. En ser escollida com a membre rotatiu de veto i no resolen els problemes reals de les a què serveix? Però no sorprèn la inhabilitat i del Consell de Seguretat per a un període de dos nacions. Arriben quan els plats ja estan trencats, conseqüentment el fracàs del Consell de Segure- anys, les autoritats saudites van rebutjar cate- s’exclamen davant dels conflictes i demostren tat d’oferir solucions als problemes espinosos de gòricament la seva cadira com a membre adjunt incapacitat total per aportar-hi solucions concre- Síria, començant pel cessament de les hostilitats i per a un període de dos anys. També van ser tes. Com ha passat a Síria, que des del març del de les armes. escollides Xile, el Txad, Nigèria i Lituània. En un 2011 està immersa en una espiral devastadora de El Consell de Seguretat ha perdut tot el prestigi comunicat oficial, a través del Ministeri d’Exteri- violència. Amb més de 100.000 morts, centenars amb la possibilitat que els seus membres per- ors, l’Aràbia Saudita ha explicat les seves raons. de milers de refugiats als països veïns, incomp- manents s’oposin individualment a les decisions «Considera que la forma, els mecanismes de tre- tables famílies desmembrades i una nació social- col·legials. No es pot continuar parlant de la ball i l’actual política de doble tracte al Consell ment trencada i profundament fragmentada. comunitat de nacions i mantenir els privilegis de Seguretat impedeixen que aquest compleixi La intervenció del Consell de Seguretat a Síria ha del Consell de Seguretat. Els seus membres les seves obligacions i assumeixi la seva respon- estat tardana, mústia i oportunista. L’ús ignomi- permanents i no permanents buscaran sempre sabilitat de manera adequada per mantenir la niós de les armes químiques per part del règim la defensa dels seus interessos o els dels aliats. El seguretat i la pau.» sirià ha obligat els seus membres a sacsejar la Consell de Seguretat ja no serveix per solucionar Les inesperades declaracions del regne saudi- inèrcia institucional i despertar-se de la letargia els conflictes i les guerres del món. Vet aquí la ta han apuntat el dit contra un organisme, el al Palau de Cristall. Han permès que la guerra in- història recent per demostrar-ho. Potser els con- Consell de Seguretat, que s’ha transformat en vé continuar amb el joc de les cadires. 13 Cartes del lector 3 novembre 2013

Francesc i Skorka Manca d’espiritualitat El Consultori El papa Francesc i el rabí Abraham Skorka van pregar plegats al Vaticà. El món passa per una sèrie de confl ictes humans molt acusats. El Pontífex li va demanar que beneís Quan no és la guerra, és el terrorisme o la fam els que acompa- el pa, segons una antiga cerimònia nyen gran part de la humanitat. Cal cercar-ne la causa principal- preguntes I respostes hebrea, i que el repartís entre els ment en la poca humanització de la societat, que no sap desen- seus col·laboradors i ell mateix. Una volupar un sentiment de solidaritat i amor vers el proïsme. Ens sobre doCtrIna I Moral pel Dr. Joan Antoni Mateo meravella. No trobo cap altra pa- manca la mentalitat de sentir-nos veritablement germans. raula millor. Van pregar plegats al Avui dia la societat és molt materialista, tant a l’Occident com mateix i únic Déu. Déu ens demana a l’Orient. Patim una gran feblesa espiritual, no valorem la fe Fe i testimoni transmetre aquell amor rebut de humana de la fraternitat. L’individualisme ens envaeix. Hauríem franc, que no hem merescut i que de ser molt més solidaris amb tots els germans del nostre planeta. Veig que avui es dóna molta impor- renunciem a tota discòrdia. En la tància i s’insisteix en el testimoni de mesura que l’ésser humà s’aparti SALVADOR PAÑELLA LONGAN la vida que hem de donar els cristi- de Déu, renegarà del seu germà i Barcelona ans. Em sembla bé, però no li sembla el traïrà. En va s’aplegaran per cen- que la fe és més que un do de Déu tenars els dignataris i parlaran els que no pas el fruit del nostre testi- uns amb els altres si abans cadascú moni? Si no, podria semblar que és no ha posat en pau el seu interior. més obra nostra que no pas de Déu... Així és impossible que la societat tenir present que la vida és un missatge a l’arquebisbe de Milà, on Planteja una qüestió important i inte- humana sàpiga crear un ordre just camí i que al fi nal «serem jutjats saludava el Patriarca i felicitava els ressant. Especialment, en les perspecti- universal i s’evitin guerres i con- en l’amor» (sant Joan de la Creu), participants en la commemoració ves d’una nova evangelització per a la fl ictes. La pau sempre comença a i cal no oblidar aquestes paraules pel relleu donat a la memòria de la transmissió de la fe cristiana. Si parlem l’interior dels cors. de l’Evangeli sobre el Judici fi nal: decisió històrica que, en decretar la de transmissió, donem per descomptat «Veniu, beneïts, perquè vaig tenir llibertat religiosa per als cristians, que la fe és un do que pot ser transmès. ISABEL ESTEBAN GÜELL gana i em vau donar menjar.» va obrir camins nous a l’Evangeli No hi ha dubte que la fe és do de Déu. Barcelona i va contribuir de forma decisiva És un tema que hem tractat més d’un JOSEFA ROMO GARLITO al naixement de la civilització eu- cop en aquesta columna. El catecisme Mirada des de la fe Valladolid ropea. tradicional iniciava precisament amb una pregunta i resposta que mai no hauríem El 17 d’octubre va ser el Dia JESÚS D. MEZ MADRID d’oblidar: «Ets cristià?» «Sí, sóc cristià per Mundial contra la Pobresa. Segons Llibertat religiosa Girona la gràcia de Déu.» Això és fonamental Càritas, la «pobresa severa» ja per no caure en plantejaments pelagians afecta tres milions de persones a Milers de fidels van encendre La santedat (autosufi cients) que estan molt de moda. l’Estat espanyol. A qualsevol ciutat espelmes en forma de creu per Cal afi rmar també, però, que el testimoni hi ha situacions de misèria. Si no celebrar els 1.700 actes de l’Edicte Havia sentit a dir que hi ha més de vida dels cristians és fonamental i és el les descobrim, no deu ser perquè de Milà, promulgat l’any 313 per sants fora del santoral que dins. camí més excel·lent per a la transmissió no mirem?, potser per tranquil- l’emperador romà Constantí, que L’Església reconeix la santedat de de la fe. Li recomano llegir a l’encíclica litzar la nostra consciència? Com va posar fi a la persecució dels moltes persones que han tingut Lumen fi dei del papa Francesc els apar- diu el secretari nacional de Càritas, cristians feta per l’Imperi romà. una vida exemplar amb la fi nalitat tats que dedica a Abraham i a la Mare de Sebastián Mora, «des de la frater- Els llums es van encendre en una que les puguem imitar i encoma- Déu. El Papa, amb molt bon criteri, ens nitat, ens compromet el patiment ciutat del sud de Sèrbia, a uns 220 nar-nos-hi. Tot i això, hi ha qui no fa veure que per saber què és la fe i per de qualsevol persona». km al sud de Belgrad, en el lloc de ho troba bé. Llavors, a qui ens hem proposar-la, el millor és confrontar-nos La Bíblia diu: «Qui tingui molt, naixement de Constantí el Gran, el d’encomanar? Com més exemples amb l’excel·lència d’un creient. És natu- que doni molt; qui tingui poc, que primer emperador romà convertit tinguem, millor. Ens estimulen a ral. doni poc; però que doni sempre.» al cristianisme. L’Edicte de Milà imitar-los per estimar més Déu i, a A veure, per posar un exemple, com creu Quant s’ha de donar? La beata va signifi car la proclamació de la través d’Ell, el proïsme. vostè que podríem entusiasmar un jove Teresa de Calcuta afi rmava: «Fins tolerància ofi cial del cristianisme a per a la pràctica d’un esport determinat? que faci mal.» I com hem de do- tot l’imperi. JAUME VALLS Donant-li un manual tècnic complet? nar? Amb amor. Penso que és bo El papa Francesc va enviar un Barberà del Vallès O confrontant-lo amb un esportista que executa de manera virtuosa aquell Amb bon humor... esport? No hi ha dubte. La doctrina feta vida és atractiva, les paraules mouen pe- rò els exemples arrosseguen. Ho veiem a les parròquies en els grups de catequesi. Quina diferència entre un nen a la casa del qual no es practica i el nen els pares del qual li han donat exemple continu de fe i de pietat! Els cristians només poden sorgir on hi ha cristians que viuen joiosament i coherentment la fe. Contradiu això que sigui un do? De cap manera. Podem dir que la fe és un do que Déu concedeix de manera ordinària a través del testimoni de vida dels cristians. Amb una analogia sacramental es podria dir que el testimoni seria una dimensió cons- titutiva juntament amb la gràcia per a la comunicació de la fe. I per això, la Mare de Déu, que és el testimoni de fe suprem, és la cristiana que més coopera en la generació de nous cristians. I la realitat ho ratifi ca: a més vida de fe (que inclou esperança i amor), més cristians.

• Per enviar consultes al Dr. Mateo: [email protected] www.balmesiana.org apartat de correus 121 - 25620 Tremp (Lleida). A Ràdio Estel, de dilluns a divendres, a les 23.00, podeu escoltar la versió radiofònica d’El Consultori 14 Notícies del lector 3 novembre 2013

Tarrés, espai d’acollida, amistat i silenci

Comunitat de Jesús cordar que la creu ha de ser sempre present a la nostra L’acollida de la Comunitat de vida, per acollir tantes po- Jesús a Tarrés s’intensifica cada any breses del nostre món i per a l’estiu. La disponibilitat de tenir viure amb coratge i vigor més temps fa que diferents grups i l’evangeli, tal com ens ho persones demanin passar uns dies recorda el papa Francesc. de descans, convivència i recés a Va presidir l’eucaristia a la Tarrés. L’oportunitat de compartir la plaça de l’ermita el P. Lluís festa major amb la gent del poble fa Rocaspana, franciscà amic que molts germans de la Comunitat de la Comunitat de Jesús, de Jesús aprofitin aquest temps per que visitava per primera estar-hi uns dies al voltant del 15 vegada Tarrés. Amb la ba- d’agost, festa de l’Assumpció de la llada de sardanes, el dinar Mare de Déu. de germanor i la sobretaula Com altres anys, el Grup Viure va amb el concert de la Ban- organitzar durant el mes d’agost da d’Iniciació de la Unió unes jornades de convivència i refle- Musical de Tarragona es va xió amb persones relacionades amb completar la festa. el grup durant el curs. Prop de cent La trobada d’inici de curs persones van tenir l’oportunitat de de la Comunitat de Jesús el gaudir d’uns espais de gratuïtat i dia abans de l’aplec, amb compartir les tasques d’intendència, la reunió comunitària i la l’organització de la jornada i les des- celebració de les vespres de peses materials de l’estada. Cada parla Santa Creu, va permetre ticipant aportava les seves aptituds en compartir la marxa de la els diferents tallers de formació. comunitat i plantejar les Persones de diferent procedència, activitats del curs, amb el edat, estatus social i vocació personal nal que els uneix de fa temps amb no- des per donar aquest servei. El desig calendari dels recessos i les activitats van fer possible viure la simplicitat saltres. La seu de l’associació a Tarrés profètic del P. Estanislau (ermità de la dels diferents llocs de trobada de la evangèlica a l’exemple dels primers permet allotjar el fons de la col·lecció Santa Creu de Montserrat a l’acte fun- comunitat. Recentment s’han dut a cristians, en què «tot ho posaven en del seu butlletí Jesus Caritas. dacional de la Comunitat l’any 1968) terme les obres de rehabilitació d’una comú, prenien part en les ensenyan- En les seves estades a Tarrés, els i del seu fundador Pere Vilaplana, casa al barri de Gràcia de Barcelona i ces, la fracció del pa i les pregàries» membres de la Comunitat de Jesús que sempre es mantingués a Tarrés un pis a Lleida, propietat de la comu- (Ac 2,42-47). L’acollida de persones sempre hem tingut present la parti- la tradició de persones fent desert en nitat, per acollir famílies sense sostre, mancades d’una família, de les ne- cipació en les celebracions litúrgiques l’eremitori de la Santa Creu de Tarrés, amb convenis de col·laboració amb cessitats primeres per viure o amb de la parròquia, lloc on ens trobem per s’ha mantingut viu fins ara. La Nuria, Arrels i Càritas. deficiències diverses va fer possible refermar els nostres vincles d’amistat germaneta de Jesús, i el Mateu, de Ja fa temps que la Comunitat de donar el primer lloc als pobres del i mantenir el servei d’acollida a tots l’església ortodoxa de Barcelona, han Jesús ha iniciat un camí de reflexió nostre món. Germans de la Comu- els qui s’atansen al poble en recerca estat a Tarrés fent desert a les ermites. i implicació en diferents serveis de nitat de Jesús presents a Tarrés en humana o espiritual. El rector actual, Són espais amarats de pregària, amb caritat i solidaritat amb les dificultats aquestes dates van compartir amb mossèn Evarist, sap que pot disposar una flaire espiritual que es transmet i pobreses del nostre món. Tarrés el Grup Viure activitats, espais de de qualsevol sacerdot que sigui pre- de forma més o menys explícita en continua sent un referent en el nostre compartir i pregària. sent a Tarrés per alguna trobada o tots els qui hi passen. entorn immediat, que acull molta Membres de diversos grups de recés de la comunitat, per suplir-lo El 15 de setembre es va celebrar gent que necessita espais temporals l’àmplia i diversa família espiritual de en cas de necessitat. el 37è Aplec de la Santa Creu, que de convivència fraterna, amistat i Carles de Foucauld van passar uns dies Durant l’estiu algunes persones va marcar l’inici del curs de la comu- silenci. Que el bon Déu ens encoratgi a Tarrés per compartir la marxa de van fer estades de desert i silenci a nitat. Com cada any, es va aplegar a sempre a viure el Regne, l’evangelit- l’Associació de Carles de Foucauld al les ermites de la Santa Creu i de Sant l’ermita gent del poble, germans de zació des de la quotidianitat i la vida nostre país i conrear l’amistat perso- Antoni del desert de Tarrés, habilita- la Comunitat de Jesús i amics per re- ordinària.

La llei de gravetat del cor humà és l’amor

Mn. Josep Font que Déu ha posat en el cor de l’home, La persona pot arribar a identificar-se altra, que està pensada per a les perso- tota aquesta gran capacitat d’estimar, amb aquest tipus de comportaments nes que no han fet cap sessió de Nova- Potser heu sentit dir que la llei de pot quedar desconeguda per la per- desajustats i creure que ella «és així». humanitas. En aquesta sessió es dóna gravetat de l’home, allí on tendeix na- sona. Queda desconeguda si no és La veritat és que ella «està així», però tota la nomenclatura i l’esquema de la turalment, és a l’egoisme. Doncs, no! despertada per una veritable educa- en el fons d’ella mateixa hi ha un enor- persona. Amb el títol Descobreix-te a A l’egoisme hi tendeix l’infant i l’home ció. Educar ve del verb llatí e-ducere, me potencial de vida, bondat i amor tu mateix, es farà a Barcelona els dies immadur, però l’home adult tendeix a que vol dir «treure enfora». Educar per descobrir i per desenvolupar. 9,10 i 16,17 de novembre. Vol ajudar l’amor. Aquest és el convenciment de és ajudar la persona a descobrir tota Novahumanitas vol ajudar les la persona a prendre consciència i a Novahumanitas, una psicopedagogia la riquesa interior que porta dins, a persones a descobrir, potenciar i «experimentar» el conjunt de realitats del creixement de la persona. cuidar-la i a desenvolupar-la. Fent desenvolupar tota la riquesa interior internes que la constitueixen i a tenir Novahumanitas, des de la psico- això la persona és feliç. La felicitat que portem dins, així com guarir les un contacte profund amb el seu fons logia humanista, des de la Bíblia i és el fruit natural que es dóna quan ferides del passat que no deixen sortir essencialment positiu. l’experiència, defensa que allà on una persona desenvolupa els seus tota la positivitat de la persona. Vol El mètode pedagògic, basat en tendeix naturalment l’home és a potencials. contribuir perquè les persones visquin l’antiga i sempre nova «maièutica», l’amor. Com tota psicologia humanis- Aquesta riquesa pot quedar també i siguin plenament el que són en el mi- és un mètode actiu i inductiu que re- ta, creiem que la persona humana és trasbalsada per un passat traumàtic o llor d’elles mateixes i que, així, siguin sulta original, senzill, profund, lliure i naturalment bona. I com a cristians per una pseudoeducació negativista felices i facin feliços els altres. eficaç. Es parteix sempre de la pròpia creiem fermament, com ens ensenya o repressiva. Llavors la persona, per Aviat sortirà la programació de vida i es condueix de nou a la vida per la Bíblia, que l’home és fet «a imatge poder sobreviure, crea un conjunt Novahumanitas per a l’any 2014. Ara poder viure-la millor. i semblança de Déu», que és amor de mecanismes de defensa o de hi ha programades dues sessions a Més informació: Mn. Josep Font, per essència. compensació (pors, insatisfaccions, Catalunya. Una és per als ja iniciats en tel. 616 164 006, josepfontgallart@ Malauradament gran part d’aques- complexos, agressivitats, compensaci- aquesta formació i que té com a títol novahumanitas.org, www.novahu- ta positivitat, bondat i riquesa interior ons) que la fan actuar amb egoisme. Les meves relacions afectives. I una manitas.org. 15 Veu dels Pastors 3 novembre 2013

Paraula i vida Lluís Martínez Sistach Acollir, dialogar i acompanyar Cardenal, arquebisbe de Barcelona

Dedico aquest comentari a la segona part de la na part als tres objectius del nostre Pla Pastoral: què ens caldria millorar. Continuarem consolidant el carta pastoral Viure la fe i edificar la comuni- l’anunci de Jesucrist avui; la pastoral de la iniciació Servei Diocesà per al Catecumenat, que és un pla de tat cristiana, que he publicat el 24 de setembre, cristiana; la solidaritat com a expressió de la fe. preparació dels adults que demanen el baptisme i festa de la Mare de Déu de la Mercè. Amb aquest D’acord amb el tema central de tota la carta —que que cada vegada és més necessari. comentari desitjo presentar la segona part de la és la dimensió eclesial de la fe—, remarco la dimen- Sobre el tercer objectiu —la solidaritat dels cristians carta, dedicada a la manera de posar en pràctica els sió comunitària i eclesial de cada un d’aquests tres en aquests moments de crisi—, em faig ressò de l’en- objectius del Pla Pastoral, que ha d’inspirar l’activi- objectius i proposo unes actuacions a partir d’unes senyament de la primera encíclica del papa Francesc tat diocesana. realitats positives que ja treballen al nostre arque- quan diu que la fe és un bé per a tothom, és un bé Vaig parlar en l’anterior comentari de la necessitat bisbat. comú que no serveix únicament per construir una de viure la fe en el si d’una comunitat cristiana. Evangelitzar —el primer dels objectius— és donar ciutat eterna en el més enllà, sinó que ens ajuda Però, com ens diu sovint el papa Francesc, la co- testimoni de Jesucrist i ho hem de fer eclesialment, també a edificar les nostres societats perquè avancin munitat no ha viure en una mena de narcisisme en comunió amb l’Església i els seus pastors. Aquí cap al futur amb esperança. En aquest context, de- col·lectiu. No ha de mirar-se només a si mateixa, recomano als diocesans —parròquies, moviments i mano una vegada més la col·laboració dels cristians amb una mirada tancada, convertida ella matei- entitats cristianes de tota mena— que vulguin envi- amb Càritas diocesana, amb les Càritas parroquials xa en la seva única finalitat.Autoreferencial és ar alguns dels seus membres a seguir les sessions de i amb les moltes iniciatives de solidaritat que duen el terme que fa servir el Sant Pare, com ja ho feia l’Escola Diocesana d’Evangelització, la més jove de a terme nombroses institucions religioses i civils. La quan era arquebisbe de Buenos Aires. Una altra les nostres institucions diocesanes, en la qual tinc nostra societat viu un desvetllament de la solidari- expressió —aquesta més gràfica— és que desitja posada moltes esperances. tat. És una gran esperança. Quan Benet XVI va venir que en aquestes comunitats hi hagi pastors «amb Amb relació al segon objectiu —la iniciació a la a Barcelona ens va demanar que fóssim constants en olor d’ovella», que no tinguin por d’anar cap a les fe—, en la carta pastoral proposo centrar la nostra la pràctica de la solidaritat, manifestant així que «la perifèries humanes, tant les geogràfiques com les atenció en el que anomenem la catequesi familiar. caritat és el distintiu de la nostra condició cristiana». existencials. En farem tema de revisió constant durant aquest Cal remarcar que és tota la comunitat diocesana, Anar a les perifèries ens demana sobretot, als ser- curs en el treball dels més immediats responsables presidida pel bisbe, la que realitza aquest servei de vidors de la fe del poble de Déu, «acollir, dialogar d’orientar la pastoral diocesana. Revisarem de solidaritat, fent palesa —amb obres i no només amb i acompanyar», que és el títol d’un dels capítols de forma periòdica i amb realisme els continguts de la paraules— la dimensió comunitària i eclesial de la la carta pastoral, que precisament dedica la sego- pastoral de la iniciació cristiana que fem per veure nostra fe. Als quatre vents Jaume Pujol Balcells Arquebisbe de Tarragona Record entranyable de la beatificació i Primat

He deixat passar uns dies per a considerar, amb vernís de cristianisme.» tir en l’homilia de les solemnes vespres celebrades més perspectiva, el que va ser la gran cerimònia de La meva gratitud com a arquebisbe de Tarragona no a la catedral, la glorificació dels nostres germans i beatificació de 522 màrtirs que va acollir Tarragona tindria fi si volgués abastar a tots, des del cardenal germanes no es fa en contra de ningú ni tampoc a el 13 d’octubre. Encara que l’endemà ja vaig donar Amato i els meus germans en l’episcopat fins a tants favor de ningú. Els màrtirs són del Senyor, pertanyen les gràcies a tots en una roda de premsa, vull fer-ho sacerdots i fidels arribats d’arreu. I, per descomptat, a la victòria del Senyor, no a la dels homes. ara novament. als qui van fer possible l’èxit de la cerimònia amb «Quan demà», vaig dir en aquella vetlla, «els nostres En primer lloc, als familiars dels màrtirs. Ells van la seva col·laboració des de les institucions i des del màrtirs siguin beatificats en la litúrgia dominical, guardar durant dècades el record emocionat dels voluntariat tan nombrós, des de la preparació de les cap de nosaltres no experimentarà gens de ressenti- seus i van ser els primers que els van invocar en la espècies eucarístiques i objectes litúrgics fins a les ment vers aquells que els van perseguir. Ni tampoc pregària, convençuts que, a exemple de Jesucrist, instal·lacions materials necessàries. El Papa, el carde- la satisfacció d’haver complert amb un acte de justí- havien lliurat la vida per amor. Molts, en aquests nal Amato i el cardenal Rouco van parlar d’aquest cia històrica, a la manera del món. ¿Com no perdo- dies, m’han parlat dels seus parents, i m’han fet fruit preciós dels màrtirs i de l’exemple que ens van narem si tots ells van morir, a imitació del Senyor, compartir els sentiments que van experimentar donar per a la nostra edificació espiritual. amb paraules de perdó en els seus llavis? El primer quan van sentir pronunciar els seus noms al comen- No em passa per alt que no tots els ciutadans van fruit, diria, la primera gràcia dels nous màrtirs, serà çament de la cerimònia. entendre el sentit de la beatificació i així ho van fer la gràcia del perdó i de la reconciliació.» Vull donar les gràcies també al Papa pel seu bellís- saber en un document que em va ser lliurat i en al- Transcorregudes tres setmanes des de la gran ce- sim missatge, del qual ens quedaran paraules ino- tres manifestacions. En alguns moments es demana rimònia, el balanç que m’agradaria que quedés és blidables expressades amb el seu estil inconfusible: a l’Església que demani perdó. Ho ha fet en repeti- que, considerant l’exemple d’aquells màrtirs, avan- «No existeix l’amor per capítols, l’amor en porci- des ocasions, i jo mateix n’he demanat i en demano cem, de la mà de la Mare de Déu, en l’amor total ons.» I també: «Implorem la intercessió dels màrtirs ara als qui hagin pogut sentir-se maltractats. de Jesucrist i de tots els nostres germans tinguin la per ser cristians concrets […] no cristians amb un Com vaig escriure en la carta pastoral i vaig repe- ideologia que tinguin.

La Bona Notícia també a internet www.catalunyacristiana.cat

I ara entra a la nova pàgina web de Catalunya Cristiana i consulta la nostra hemeroteca. Hi trobaràs trenta anys de premsa religiosa.

Catalunya Cristiana col·labora amb www.flama.info A la Nit de «Catalunya Cristiana» i Ràdio Estel

NO ET PERDIS L’ACTUACIÓ DE L’ESCOLANIA DE MONTSERRAT

La Nit de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana Centre de Convencions Internacional de Barcelona Divendres 15 de novembre / 20 h Parc del Fòrum / P. Leonardo da Vinci, 4-5 Sopar + actuació: 45 euros Només actuació: 30 euros C/C: “la Caixa” 2100 1334 91 0200076078 (En fer l’ingrés cal indicar nom, cognoms i telèfon / l’entrada serà el comprovant del banc)

També s’ha pensat en una ﬁ la zero, per tal que les persones que no puguin assistir al sopar però que igualment vulguin col·laborar-hi, puguin fer-ho a través d’un ingrés al compte corrent. Totes les aportacions, independentment de la seva quantitat, seran benvingudes

Per a més informació: 934 092 770 i [email protected] 17 Reportatge 3 novembre 2013

S’inicia una campanya per recuperar l’autèntica iconografia de la patrona de la ciutat Per una santa Eulàlia més fidel a la història Samuel Gutiérrez Barcelona

Diu la tradició, i nombrosos historiadors en donen fe, que quan el conseller en cap de Barcelona, Rafael Casa- nova, va caure ferit l’11 de setembre de 1714, duia a la mà el penó de Santa Eulàlia. La patrona de la ciutat representava, aleshores, el símbol més eloqüent de la defensa de les llibertats, tant des del punt de vista civil com religiós. Tres-cents anys després d’aquella efemèride, la presència de santa Eulàlia en els cartells i banderoles de la seva festa, el 12 de febrer, ha estat supri- mida. La festa major de Barcelona ha deixat de ser la festa de santa Eulàlia per convertir-se en la festa de la Laia. Els símbols de la palma i de la creu, tan units a la jove màrtir barcelonina, gairebé han també la senyera i la creu del capítol desaparegut de la iconografia de la Signa a favor d’aquesta campanya a de la catedral de Barcelona», acaba festa i en el seu lloc s’han afegit altres afirmant Ignasi Díaz. elements que no tenen res a veure amb la representació original. www.santaeulalia.eu Cultura catalana Un jove matrimoni barceloní acaba d’iniciar una campanya perquè, en Els impulsors de la campanya con- l’any del Tricentenari del setge de la molts segles, com ho demostra la Ignasi Díaz Ventura fins i tot proposa sideren que un objectiu igualment ciutat, les banderoles i cartells de la importància del seu patronatge en la un nou disseny de banderoles i cartells important és la presa de consciència festa major incorporin una represen- història de Barcelona. Darrerament, inspirat en la bandera de santa Eulàlia. i la difusió de la veritable influència tació de santa Eulàlia més autèntica. però, com a conseqüència en gran La il·lustració és obra d’en Picanyol, de santa Eulàlia en la història de Ignasi Díaz Ventura i Mercè Prevosti mesura del laïcisme que impregna la reconegut artista català que en els Catalunya. «Volem despertar l’interès Vives, tots dos mestres de Religió en societat, aquest símbol de la defensa últims anys ha treballat diverses vides per la nostra patrona», manifesten escoles públiques, encapçalen una de la llibertat i de la cultura catalana de sants. «La il·lustració d’en Picanyol aquests joves professors de religió, campanya de recollida de signatures s’ha anat diluint i ha anat perdent la ofereix una imatge de la santa més «i interpel·lar la gent sobre el tipus a través d’internet perquè l’alcalde de seva força primigènia. fidel a la iconografia original, amb els d’història que s’està construint». «No Barcelona tingui en compte aquesta La campanya, a més de recollir sig- símbols de la palma i la creu, molt sem- podem oblidar que Catalunya ha es- reivindicació: «Li demano, Sr. Alcalde, natures per presentar-les a l’alcalde blant a la imatge original que apareix a tat sempre cristiana —explica Ignasi que en aquest any del Tricentenari, Xavier Trias, vol promoure i donar la bandera», explica el responsable de Díaz—. El primer text que tenim en els cartells i banderoles tornin a estar a conèixer entre la ciutadania una la campanya. La mateixa Generalitat, català són les homilies d’Organyà i dedicats a la nostra patrona, santa figura cabdal que avui es troba una amb motiu de la commemoració del el monument més visitat actualment Eulàlia, model de defensa de les lli- mica oblidada. Per als impulsors de la Tricentenari, ha escollit una imatge de de Catalunya és la Sagrada Família. bertats.» A través de la plataforma iniciativa els valors religiosos es troben marca que recupera l’aspa en forma Tot el que sigui allunyar Catalunya change.org i de les xarxes socials la a l’ADN de la cultura catalana i el cas de creu, instrument de tortura en el de la fe cristiana és anar en contra campanya ha rebut ja el suport de de santa Eulàlia n’és un bon exemple: qual la tradició assegura que va ser de la seva identitat.» «No demanem més de 1.000 persones. «Catalunya sense el cristianisme no és martiritzada la jove santa barcelo- que s’imposi el cristianisme —acaba Catalunya, és una altra cosa.» Ignasi nina. «Novament, per coherència dient— sinó que es respecti la nostra Coherència històrica Díaz demana a les administracions amb la voluntat dels governants de cultura, i en definitiva, la veritable públiques coherència amb la història, promoure la memòria històrica, com catalanitat, com fem amb la nostra «Santa Eulàlia va morir als 13 anys en un sentit positiu, tot reconeixent s’ha fet al nou Born Centre Cultural, llengua.» La campanya de recollida en donant testimoni de fe i defensant les i fent palès que el cristianisme ha caldria que els cartells i banderoles línia de signatures en favor d’aquesta llibertats, principalment la llibertat estat decisiu en la configuració de la de la festa major prenguessin com iniciativa es du a terme a la plataforma religiosa», explica Ignasi Díaz, «i així identitat catalana. a referència la imatge original del www.change.org. Si vols col·laborar-hi, es va convertir en model per a tots En el seu afany per oferir alternati- penó de santa Eulàlia, on no només pots fer-ho a través de www.santaeu- els barcelonins.» Ho ha estat durant ves a la gens fidel iconografia actual, apareix la santa i els seus símbols, sinó lalia.eu. 18 3 novembre 2013 Litúrgia

Calendari de la setmana Comentari de la Paraula Lectures de la missa, santoral i altres celebracions Josep Rius-Camps Teòleg i biblista / [email protected] (Cicle litúrgic C; ferial 1) Temps de durant l’any (Salteri: setmana 3) La prostituta Rahab i l’arxirecaptador de tributs Zaqueu 6. Dimecres NOVEMBRE Sants i beats màrtirs del segle XX La conquesta de Jericó fou secundada per la prostituta Rahab, que a Espanya (MO), Vermell. Lectures: havia amagat els dos espies enviats per Josuè i els havia ajudat Romans 13,8-10 / Salm 111 / Lluc 14,25- a escapolir-se fent-los baixar per la finestra de la muralla, on va 3. Diumenge 33. Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i deixar lligat el cordó escarlata que li salvaria la vida a ella i a tota la seva família (Js 2 i 6). Quan Jesús, homònim de Josuè, «es posà Diumenge XXXI de durant l’any, Terrassa: Sant Sever (MO), Vermell. a travessar Jericó», es trobà amb «un home de nom Zaqueu, que SANTORAL: beata Beatriu, vg.; Lleonard, Verd. Lectures: Saviesa 11,23-12,2 / Salm era cap de recaptadors de tributs, ric» (Lc 19,1-2). Lluc construeix anac. 144 / 2 Tessalonicencs 1,11-2,2 / Lluc 19,1- l’escena servint-se d’aquest paradigma. Mentre Jesús travessava 10. Urgell: Sant Ermengol (S), Blanc. Jericó, veié Zaqueu, «que essent petit d’estatura», per tal de SANTORAL: Innombrables màrtirs de 7. Dijous veure’l quan passés per allí, «havia pres la davantera i havia pujat Saragossa, mr.; Malaquies, b.; Martí Fèria, Verd. Lectures: Romans 14,7-12 / a un sicòmor», i li digué: «¡Zaqueu, apressa’t, baixa, que avui a de Porres, rel.; Pere Almató, prev. i mr. Salm 26 / Lluc 15,1-10. Lleida i Tarragona: casa teva cal que jo sojorni!» Zaqueu «s’apressà i baixà i el va Sílvia. Beat Francesc Palau i Quer (ML), Blanc. acollir amb alegria. En veure-ho, tots murmuraven: “¡Prop d’un SANTORAL: Carina, vg. i mr.; Ernest, mr.; individu pecador ha entrat a allotjar-se!” Zaqueu dret digué al 4. Dilluns Florenci, b.; Jacint-Maria Castañeda, Senyor: “¡Mira!, la meitat dels meus béns, Senyor, la dono als Sant Carles Borromeu (MO), Blanc. prev. i mr.; Severí, mr. pobres i, si a algú hagués extorsionat quelcom, li restitueixo el Lectures: Romans 11,29-36 / Salm 68 / quàdruple.” Jesús aleshores li declarà: “Avui la salvació ha arri- Lluc 14,12-14 8. Divendres bat en aquesta casa, ja que també ell és fill d’Abraham.”» Com SANTORAL: Fèlix de Valois, prev. i co- Fèria, Verd. Lectures: Romans 15,14-21 un bon rabí jueu, Lluc ha fet un calc sobre l’escena de Rahab, fund.; Modesta, vg.; Vidal i Agrícola, / Salm 97 / Lluc 16,1-8 transposant una sèrie de paràmetres. La prostituta Rahab es mr. SANTORAL: Deodat I, p.; beata Isabel de conjuga amb l’home més odiat pels jueus, l’arxirecaptador de la Trinitat, rel.; Sever, Severià, Carpòfor tributs Zaqueu, titllat de «pecador», i n’extreu una lliçó que de- 5. Dimarts i Victorià, mr. fineix el projecte de Jesús: «Perquè el Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar el que estava perdut.» En dos indrets equidistants Fèria, Verd. Lectures: Romans 12,5-16a ha col·locat la crida de Leví, recaptador de tributs, representant / Salm 130 / Lluc 14,15-24. Sant Feliu 9. Dissabte dels exclosos d’Israel (5,27-28), i la de l’arxirecaptador Zaqueu, Dedicació de la basílica del Laterà de Llobregat: Beata Maria Ràfols (ML), deixant constància en el centre de l’apropament a ell de «tots els Blanc. (F), Blanc. Lectures: Ezequiel 47,1-2.8- recaptadors de tributs i pecadors que havien vingut a escoltar-lo» SANTORAL: Àngela de la Creu, rel. i 9.12 / Salm 45 / Joan 2,13-22 (15,1). Jesús, marginat per la institució religiosa, continua acollint fund.; Bertil·la, ab.; Magne, b.; Zacaries SANTORAL: Sant Crist de Balaguer. els marginats de tots els temps. i Elisabet. Teodor, mr.

Lectures bíbliques Diumenge XXXI de durant l’any

Lectura primera Sv 11,23-12,2 Que us enalteixin les vostres criatures, que us beneeixin els fidels; Us apiadeu de tothom que proclamin la glòria del vostre Regne perquè vós estimeu tot allò que existeix i parlin de la vostra potència. R.

Lectura del llibre de la Saviesa: Senyor, el món tot sencer davant vostre és com un Lectura segona 2Te 1,11-2,2 gra que tot just inclina la balança, com un esquitx de El nom de Jesús, el nostre Senyor, rosada que cau a terra al matí. serà glorificat en vosaltres i vosaltres en ell Justament perquè ho podeu tot us apiadeu de tothom i dissimuleu els pecats dels homes perquè Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians puguin penedir-se. És que vós estimeu tot allò que de Tessalònica: existeix i no abomineu res d’allò que heu creat, ja que no heu fet res sense estimar-ho. Germans, sempre preguem per vosaltres, demanant que el nostre Déu us faci dignes de la vocació

Com persistiria res si vós no ho volguéssiu? Què Monés Glòria continuaria existint si no rebés la vostra invitació? I vós, cristiana i amb el seu poder dugui a terme tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira. Senyor que estimeu la vida, tot ho planyeu, sabent que Lectura de l’evangeli segons sant Lluc: tot és vostre, ja que el vostre alè immortal és present Així el nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en tots. Per això repreneu una mica els qui es desenca- en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home minen i, servint-vos d’allò mateix amb què han pecat, Déu i de Jesucrist, el Senyor. que es deia Zaqueu, cap de cobradors d’impostos i ric, els amonesteu i els recordeu les seves culpes, perquè Pel que fa a l’adveniment de Jesucrist, el nostre intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li s’allunyin del mal i creguin en vós, Senyor. Senyor, i a la nostra reunió amb ell, us preguem, ger- privava la vista perquè era petit d’estatura. Llavors, mans, que no perdeu el seny ni us alarmeu, encara per poder-lo veure, corregué endavant i s’enfilà en Salm responsorial 144 que una suposada revelació de l’Esperit o una dita o un arbre al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús carta que passés com si fos nostra anunciessin que el arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, Us exalçaré, Déu meu i rei meu, dia del Senyor és imminent. baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa te- beneiré el vostre nom per sempre. va.» Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content. Us beneiré dia rere dia, Al·leluia Jn 3,16 Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet lloaré per sempre el vostre nom. que s’hagués quedat a casa d’un pecador. Però Zaqueu Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix R. Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu. únic; tots els qui creuen en ell tenen vida eterna. dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més.» El Senyor és compassiu i benigne, Evangeli Lc 19,1-10 Jesús li digué: «Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que lent per al càstig, gran en l’amor. aquest home també és un fill d’Abraham. És que el El Senyor és bo per a tothom, El Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que estima entranyablement tot el que ell ha creat. R. allò que s’havia perdut s’havia perdut.» 19 Litúrgia 3 novembre 2013

Visita espiritual a la basílica Pere Tena Bisbe auxiliar emèrit de Barcelona de Sant Joan del Laterà [email protected]

La catedral del Bisbe de Roma d’aquest títol, ens ajuda molt a fer-ho. Tres tombes, tres èpoques

Tal com, amb motiu de la solemnitat de Sant Un rostre i una càtedra La nostra visita espiritual s’atura ara en tres Pere i Sant Pau, fèiem una visita «espiritual» (ai- tombes de papes que han marcat època en la xò és, no de simple interès turístic, i potser ni tan La basílica del Laterà és un edifici que ha estat història de l’Església. La primera és la d’Inno- sols de presència física) a la basílica de Sant Pere, sotmès a moltes vicissituds històriques, que han cenci III. Aquest papa de l’inici del segle XIII va ara farem el mateix amb la catedral del bisbe de canviat la seva orientació, i fins i tot el seu estil. marcar l’Església per moltes coses, però aquí ens Roma, quan ens disposem a celebrar (dissabte, Ara no entrem en aspectes artístics, secundaris quedem amb una de sola: el seu somni d’una dia 9 de novembre) la dedicació de la basílica del en aquesta visita espiritual. Ens aturem en dos església del Laterà que queia, i era sostinguda Salvador, Sant Joan del Laterà. elements permanents a través dels segles, des del per un frare. Quan conegué Francesc d’Assís Aquesta església fou edificada amb l’ajuda de començament: el mosaic central amb el rostre de s’adonà qui era aquell frare, i va aprovar l’orde Constantí el Gran perquè el bisbe de Roma ce- Crist, i la càtedra episcopal en el centre de l’absis, franciscà, i també, al seu temps, el dominicà. És lebrés allí amb la seva Església. És, per tant, una precisament sota el mosaic esmentat. En aques- un bon lloc per pregar pel papa Francesc. icona de l’Església romana com a tal. Amb sentit ta basílica la càtedra és quelcom real, el lloc més La segona tomba és la de Martí V. Aquesta està cal interpretar la inscripció, moltes vegades repe- significatiu del magisteri del Papa. Des d’ella, el situada en un lloc d’honor, a la cripta davant tida en diversos llocs de l’edifici, començant pel bisbe de Roma presideix tota la celebració, abans l’altar major. Martí V és el Papa que va refer seu portal d’entrada, on s’afirma que es tracta de de baixar vers l’altar per celebrar l’Eucaristia. Po- la unitat de l’Església i la mateixa ciutat de «l’església mare i cap (mater et caput) de totes sar-nos davant d’aquesta càtedra és una invitació Roma, després dels grans cismes i turbulències les esglésies de la ciutat i del món». Aquesta a confessar la fe de l’Església, la fe dels apòstols, la del segle XIV (papes d’Avinyó i conseqüències). afirmació no és un acte de prepotència, sinó l’ex- dels primers màrtirs romans, la fidelitat al magis- Hom sent aquí la crida a la unitat interna de pressió d’aquella frase, més antiga (segle II) del teri conciliar formulat en aquesta basílica en els l’Església. bisbe màrtir de Lió, sant Ireneu: «Amb aquesta diversos concilis ecumènics lateranenses que s’hi La tercera tomba és la del papa Lleó XIII, que Església (romana) cal que estigui d’acord qual- ha celebrat. Aquesta confessió, però, no es fa a la va exercir el ministeri petrí entre el segle XIX i sevol altra Església, a causa de la seva més gran càtedra com a tal, sinó a Crist: el seu rostre res- el començament del XX, entre Pius IX i Pius X. “principalitat”.» Sant Ireneu es referia a sant plendeix més amunt, i atreu les mirades dels fidels Un Papa que va percebre els problemes socials Pere, el príncep dels apòstols. Quan ens apropem des del dia mateix en què aquesta església fou de l’època i la responsabilitat de l’Església en a Sant Joan del Laterà estem fent, doncs, un gest dedicada, en el segle IV. Crist i l’Església, el bisbe la seva solució. Encara que, com a Papa, no va ple de sentit cristià: ens disposem a reafirmar la i la multitud reunida, que fa visible l’Església de anar mai al Laterà (quedà reclòs al Vaticà a nostra comunió eclesial, des de la nostra Església Crist. Sant Ignasi d’Antioquia deia bellament: causa de la sectària política italiana), va tenir particular (Barcelona, Madrid, París, Manila...), «Allí on aparegui el bisbe, allí hi sigui també la cura de refer bellament la basílica, que li deu amb l’Església del bisbe de Roma. Cal reconèi- multitud, així com, on hi ha el Crist Jesús, allí hi el seu absis actual. Davant del sepulcre de Lleó xer que el papa Francesc, amb l’ús preferent ha l’Església catòlica» (carta als d’Esmirna). XIII, prenem el Rosari a les mans, com ell volia.

NOVEMBRE El sant de la setmana Per Eduard Brufau 5 Guiu Maria Conforti

✓ Nascut a Parma, nord d’Itàlia, el 1865 ✓ Arquebisbe de Ravenna i de Parma ✓ Fundador dels Missioners Xaverians ✓ Va morir l’any 1931 ✓ Canonitzat el 2011 per Benet XVI

Aquest sant italià no va gaudir mai de bona salut. Amb tot, quan tenia 17 anys va entrar al Seminari i finalment va ser ordenat sacerdot. Guiu Maria Conforti hauria volgut ser missioner per escampar la Bona Nova arreu del món, però la delicada salut que tenia li ho va impedir. Per aquest motiu el 1895 va fundar els Missioners Xaverians, i quatre anys més tard els primers enviats van tenir per destí la Xina. Després seguirien molts altres països. Guiu Maria Conforti va ser nomenat arquebisbe de Ravenna i posteriorment de Parma, on va dur una acció pastoral molt activa. Va donar molta importància a la formació religiosa dels laics, especialment dels joves, i en lloc de tancar-se al palau episcopal va mantenir contacte constant amb les parròquies i els fidels. Ja de gran va poder complir el seu somni de viatjar a la Xina, on va visitar les diverses comunitats de xaverians. 20 3 novembre 2013 Església a Catalunya

Lleida

els cursets destinats a aconseguir una feina i a formar els aturats en altres Rafael del Río: «Els que menys sortides laborals i promoure campa- nyes de sensibilització social i captació de voluntaris.» Això últim ha permès tenen són els més solidaris» que en aquest moment hi hagi 70.000 voluntaris col·laborant amb Càritas, «i jo només sóc un més», deia Rafael del El president de Càritas espanyola fa la lliçó inaugural Río. Una resposta, la de voluntaris i donants, que ha permès equilibrar les de l’Institut Superior de Ciències Religioses retallades de totes les administracions a programes socials. El president de Càritas espanyola va introduir en la seva lliçó passatges bíblics i textos dels darrers pontífexs per vincular la seva entitat amb l’Església. «Càritas és evangelitzadora. L’exercici de la caritat és també una forma d’evangelització.» I remarcava: «Per a l’Església, la caritat no és una espè- cie d’activitat d’assistència social que també es podria deixar a d’altres, sinó que pertany a la seva naturalesa i es manifesta irrenunciable- ment en la seva essència.» Del Río acabava la lliçó inaugural de l’IREL amb un missatge d’optimisme. «Da- vant la necessitat, el dolor i el patiment dels altres, la nostra actitud ha de ser d’es- perança, amor i solidaritat.» Aquesta esperança és la que Alumnes llicenciats i diplomats del passat curs, acompanyats del bisbe Joan; l’alcalde, Àngel Ros, i el director de l’Irel, Mn. Ramon Prat. ens ha d’animar a seguir treballant en defensa dels drets i la dignitat dels éssers Jordi Pérez Ansótegui inaugural. La durada d’aquesta crisi humans. «Si no tinguéssim esperança, Lleida ha provocat una certa angoixa a Cà- «Si no tinguéssim si deixéssim de creure en la utopia, el ritas per si arriba el cas de trobar-se nostre treball no tindria motivacions «Els que menys tenen són els més desbordats i no poder respondre com esperança, si deixéssim ni fites a aconseguir.» solidaris.» Aquesta era una de les cal a les persones que requereixen els de creure en la utopia, I acabava dient que ens hem d’aga- conclusions a les quals Rafael del seus serveis. «Hem hagut de posar en el nostre treball no far fort a l’esperança, «portant la Río, president de la Confederació de marxa diferents estratègies per pal· generositat per senyera, per intentar Càritas espanyola, arribava en la lliçó liar els efectes de la crisi: augmentar tindria motivacions ni aconseguir un món millor, en el qual inaugural del curs de l’Institut Superi- els recursos econòmics destinats a fites a aconseguir» s’anteposin els drets i la dignitat dels or de Ciències Religiosos-IREL, que va ajusts directes, revisar i adequar els éssers humans per damunt de qual- impartir en el marc de la Universitat sistemes de treball d’acollida, incre- sevol altre interès, per molt noble de Lleida el dijous 17 d’octubre. mentar la coordinació, incrementar que sigui». «Aquesta crisi econòmica i social ha posat de manifest alguns aspectes ocults, però molt positius de Barcelona la nostra societat: ha generat una major solidaritat», deia Del Río, el qual arribava a aquesta conclusió El cicle «Els dilluns dels drets humans» repassant l’evolució de les memòries de l’entitat que presideix. «Si Càritas obre curs amb la «Pacem in terris» ha pogut atendre més persones i ha invertit més recursos ha estat perquè Carme Munté / Barcelona condicions necessàries per construir la poder públic mundial. Finalment, Pa- ha augmentat el nombre de volunta- pau van ser Arcadi Oliveres, president cem in terris fa unes recomanacions ris i de donants. Això vol dir que quan L’11 d’abril del 1963 el papa Joan de Justícia i Pau i professor d’Econo- de tipus pastoral per als catòlics i més la situació és greu, les persones fan XXIII va publicar l’encíclica Pacem in mia Aplicada a la UAB, i Jesús Renau, generals per al conjunt de la humani- una passa endavant i s’ofereixen als terris. Adreçada a totes les persones jesuïta i membre de l’àrea teològica tat. Jesús Renau va afirmar que en el germans que pateixen», deia tot just de bona voluntat, recorda que la pau de Cristianisme i Justícia. context actual cal una transformació esmentant en unes poques dades els és l’anhel profund dels éssers humans Tal com va exposar Renau, «la dig- de les Nacions Unides. balanços anuals. «L’any 2007, Càritas de tots els temps. L’encíclica va ser molt nitat humana és l’eix transversal de El qui també va donar un toc va atendre en serveis de primera ne- ben acollida i, de fet, consta com a do- l’encíclia perquè és, per la dignitat, d’atenció al moment actual va ser cessitat 350.000 persones. Cinc anys cument oficial de les Nacions Unides. que tota persona humana té uns drets Arcadi Oliveres, que va referir-se a la després aquesta xifra és d’1.031.360. Per la importància que va tenir ales- i uns deures». Uns drets i deures que «vergonya de Lampedusa». «Com a Cal dir, però, que 760.000 tenien hores —feia poc temps de la crisi dels també es fan extensibles a les comu- europeus ens hauríem d’avergonyir una família darrere seu, la qual cosa míssils a Cuba en plena guerra freda— i nitats polítiques. de les lleis d’estrangeria que tenim, fa incrementar molt més el nombre per l’actualitat en el moment present, Així, partint d’aquesta dignitat que són anticristianes.» I va reclamar d’assistències.» les entitats Justícia i Pau i Cristianisme intrínseca a l’ésser humà, s’estructu- una autèntica educació per la pau, Aquesta situació ens aboca cap una i Justícia han volgut dedicar-hi la pri- ren les altres parts de l’encíclica com «perquè en primer lloc ha d’entrar a fractura social, ja que «cada dia hi mera sessió del nou curs del cicle Els són: el ciutadà i la seva relació amb la ment de les persones». Pel que fa a ha més pobres, que es distancien del dilluns dels Drets Humans. la comunitat política; la relació entre l’ONU, va dir que no pot complir ni de grup de rics, cada cop més reduït», Els ponents de la conferència A 50 comunitats polítiques; i la comunitat lluny els seus propòsits per falta d’au- continuava dient Del Río en la lliçó anys de l’encíclica Pacem in terris. Les mundial, on parla de la creació d’un toritat, de competència i de diners. 21 Església a Catalunya 3 novembre 2013

Barcelona Diaconat, el ministeri de la diversitat

Ignasi Miranda Barcelona

El cardenal Lluís Mar- tínez Sistach ordena aquest diumenge 3 de novembre, a la catedral de Barcelona, dos nous diaques: Alfonso Cara- cuel i Ramon Ollé. En les seves personalitats i les seves trajectòries humanes, professionals i espirituals, es reflecteix cla- rament un principi que encaixa en el ministeri: tots dos viuen un punt de trobada amb una vocació especial on conflueixen des de la diversitat, tam- bé en virtut de la primera vocació bàsica de tots els cristians batejats, que és comuna. Són dos homes de perfils molt diferents. Al- fonso Caracuel és militar, concretament coronel de l’Exèrcit de Terra (cos d’Intendència), i Ramon Ollé, enginyer industrial i llicenciat en Teologia, és un professional poli- valent que ha treballat intensament en la in- dústria informàtica, en la Alfonso Caracuel, de 56 anys, Ramon Ollé, de 62 anys, gestió d’estudis universitaris i, des de fa poc més és coronel de l’Exèrcit de Terra és delegat de Mitjans de Barcelona d’un any, en el món dels mitjans de comunicació com a delegat d’aquest àmbit a l’arxidiòcesi de Barcelona. allò que fa, gràcies també a la seva camí cap al diaconat, un temps en diocesà, en aquest cas el cardenal Lluís Alfonso Caracuel, de 56 anys, està experiència en la vida. Ell entén el seu què ha combinat la preparació ordi- Martínez Sistach. I és que el bisbe o casat i és pare de tres fills i avi d’una compromís com «un servei a l’Església nària (l’anomenat propedèutic) amb arquebisbe és la persona de referèn- néta. Potser a diferència de la imat- sense fer soroll», amb la idea de fer els estudis per a la diplomatura en cia en el servei diaconal. Cal recor- ge que sovint es té dels militars, és desembocar a partir d’ara les seves Ciències Religioses. Ollé, en canvi, en dar també que, a més d’assistir-lo en un home tranquil i pacífic, més aviat qualitats, desenvolupades sobretot porta gairebé quatre de preparació, l’altar (a ell o a un sacerdot), els di- discret o de poques paraules i serè en dins la feina, la família i la resta de però ja va començar el camí després aques poden presidir els sagraments les relacions i de cara a la gent, però les seves activitats, també «en un mi- d’haver completat la llicenciatura en del Baptisme i el Matrimoni, així com alhora inquiet i molt sensible per din- nisteri de servei on ningú no hauria Teologia. les exèquies. tre, amb «nervis de compromís», com de preguntar si aquest diaca és engi- Podríem seguir trobant moltes L’accés dels homes casats al Minis- diu ell. En aquest cas, es tracta d’un nyer industrial, metge, periodista o diferències pel que fa als respectius teri Ordenat a través del Diaconat, un compromís ja no pas lligat a una ins- el que sigui». La seva història perso- entorns socials, familiars, culturals i mandat del Concili Vaticà II, ha enri- tància pública de l’Estat com és l’Exèr- nal, nodrida de compromís eclesial en de pensament. Per exemple, Alfonso quit l’Església dels últims anys, i con- cit (que també el té), sinó sobretot a el camp social i pastoral des de ben Caracuel té les seves arrels a Andalu- tinuem en la mateixa línia. Des que el l’Església a través d’un ministeri que, jove (per exemple, al barri barcelo- sia. És fill de Còrdova i viu des de l’any cardenal Narcís Jubany va ordenar el en la seva acta fundacional, se susten- ní del Somorrostro), és un mosaic de 1985 a Barcelona, on ha desenvolupat 1981 a Barcelona el primer diaca per- ta en quatre grans pilars: la Paraula de realitats que l’han ajudat a sentir, en gairebé tota la carrera militar després manent d’Espanya, Lluís Nadal, s’han Déu, la pregària, l’assistència a l’altar els nombrosos estímuls i missatges d’un temps a Saragossa, Jaca i Madrid. anat coneixent tota mena de perfils en els sagraments i la caritat. Alfonso rebuts, la crida de Déu al ministeri Ramon Ollé és cent per cent català, dins d’aquest ministeri tan antic i tan Caracuel, que és, d’altra banda, un diaconal. d’unes quantes generacions, amb ar- nou alhora: des d’empresaris fins a gran esportista i bon atleta, sempre rels a Lleida i en altres punts de la mestres d’escola, passant per homes ha entès aquest compromís com un Anys de preparació Catalunya interior. I així seguiríem. de la comunicació, de la funció públi- servei a l’Església (diaca precisament ca i de molts altres àmbits. vol dir «servidor») que dóna plenitud «Ordenar-se diaca és complicar-se La crida, punt de trobada I entre aquesta diversitat, hem co- a les seves inquietuds. «No hi ha res la vida, però val la pena com a ser- negut algun cas curiós, per exemple, en el món, ni tan sols un progrés per- vei íntegre a l’Església.» Aquesta re- Hi ha, però, tota una llista de punts un cap de la Guàrdia Urbana a Olot, sonal com és l’alta graduació militar, flexió interpel·ladora, expressada el en comú, de consensos de fons, en ordenat ara fa dos anys a la diòcesi que superi la satisfacció de segellar diumenge 20 d’octubre pel bisbe de aquests dos camins personals que con- de Girona, i ara un militar. Això, pe- un vincle tan apostòlic com és el dia- Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, flueixen ara en l’ordenació diaconal. rò, no hauria de ser notícia perquè conat», diu. precisament en l’ordenació d’un altre No cal posar-hi paraules afegides. N’hi no hi ha fronteres. En el diaconat, no Ramon Ollé, de 62 anys, també es- nou diaca, Miquel-Àngel Jiménez, és ha prou amb aquesta idea que les re- hi ha cap límit de professió, condició tà casat i és pare de quatre fills i avi igualment una veu per a Alfonso Ca- sumeix totes: Alfonso i Ramon han social o estat de vida en l’Església: si de tres néts. És un home igualment racuel i Ramon Ollé. Tots dos, com rebut una crida de Déu, expressada hi ha esperit de servei i una mínima tranquil i serè, però alhora més aviat el seu company de la diòcesi veïna, primer mitjançant persones i situaci- formació religiosa, cristiana i huma- extravertit i molt natural en la con- són casats i reben l’ordenació en grau ons de la pròpia vida (les mateixes des na, el nou diaca pot ser de qualsevol versa. Transmet una gran seguretat permanent. de la diversitat de tots dos) i després perfil. El diaconat és, ara més que mai, en ell mateix i molta confiança en tot Caracuel porta quatre anys i mig de ratificada per la crida del seu pastor el ministeri de la diversitat. 22 3 novembre 2013 Dos papes a Montserrat Angelo Giuseppe Roncalli: any 1954

P. Hilari Raguer entre nosotros. Mis recuerdos de Monjo de Juan XXIII en España, BAC, Madrid, Montserrat 2000). En el full del dimecres, 28 de juliol de 1954, Roncalli va anotar en el seu dietari: A Montserrat. A l’apartament de l’abat, que ara és Dom Aureli Maria Escarré, vaig poder adonar-me de Essent Angelo Giuseppe Roncalli la riquesa i de l’extraordinària im- nunci a París va fer una ràpida visita portància d’aquest monestir, opus a Espanya el 1950. Més detingu- mirabile oculis [«obra admirable de dament, quan ja era patriarca de veure»], lloc de pregària, d’estudi, Venècia, el 1954, any xacobeu, va d’art, glòria d’Espanya. Hi vaig tro- acompanyar un romiatge de la seva bar una cortesia sens parió, digna diòcesi a Lorda i després va peregri- conclusió de tot el que em va donar nar a Santiago de Compostel·la i, de joia en aquest pelegrinatge a Espa- retorn, va visitar el Pilar de Saragossa nya. Des d’allí vam fer una escapada i també va passar per Montserrat, a Manresa, la cova famosa de sant que tenia ganes de conèixer per tot Ignasi, i vam baixar a Barcelona, on el que li n’havia explicat el P. Anselm vam ser hostes de l’edificant família Albareda, amb qui tenia gran amis- Vidal [Joan Vidal i Gironella (1915- tat. El van acompanyar en aquest 2000), empresari catòlic, fundador segon viatge l’historiador José Igna- i president de l’Associació Catòlica cio Tellechea Idígoras i el diplomàtic de Dirigents, de la fundació Viven- José Sebastián Laboa, futur nunci a des del Congrés arran del Congrés Panamà, que llavors era secretari del Eucarístic de Barcelona del 1952, nunci a Madrid Gaetano Cicognani. de PIME i, amb el seu germà Ignasi, Tellechea Idígoras ha explicat d’ESADE]. Allí ens va venir a veure el aquell viatge per Espanya reproduint bisbe arquebisbe de Barcelona, mon- l’agenda de viatge de Roncalli que senyor Gregorio Modrego i Casaus, li va proporcionar Mons. Loris Capo- que després ens va acompanyar a la villa, secretari de Roncalli (cf. José seva bonica catedral. D’allí em vaig Ignacio Tellechea Idígoras, Estuvo adreçar a la frontera francesa, el Per-

prendre el nom de Joan XXIII. L’abat Escarré li va demanar audiència, «Els que l’acompanya- que li va ser fàcilment concedida, i en aquella ocasió, a més d’algunes ven en la seva visita coses importants però que ara no a Montserrat recorda- vénen a to, el Papa va referir un simpàtic detall de la seva visita a ven més tard que Montserrat. Els que l’acompanya- ven en la seva visita a Montserrat parlava amb gran recordaven més tard que parlava animació i cordialitat, tús, on m’esperaven Mons. Bernard, amb gran animació i cordialitat, de Perpinyà, i l’abat dels Cistercencs però en arribar al Cambril es va però en arribar de Sant Miquel de Cuixà. agenollar i va estar una llarga es- al Cambril es va Però, a més de l’anotació de tona pregant amb gran recolliment Roncalli, tenim una altra notícia de (com es pot veure en una foto que agenollar i va estar la seva visita a Montserrat el 1954. aleshores li van prendre). Després una llarga estona Quatre anys més tard, el 28 d’octu- es va alçar i va continuar en el to bre de 1958, va ser elegit Papa i va alegre d’abans. pregant amb gran En l’audiència posterior a l’abat recolliment» Escarré li va dir que es recordava molt de Montserrat, i d’aquella Madonna che si ride della gente («que es riu de la gent»). Al·ludia a l’expressió del rostre de la Moreneta, amb la ella ja sabia que jo estava a punt boca una mica torçada cap a un can- d’esdevenir Papa.» tó, que a Roncalli li va fer l’efecte Tots els qui fan llarga cua per com si s’aguantés el riure. «Perquè venerar la imatge de la Moreneta —explicava a l’abat Escarré— jo li i confiar-li les seves il·lusions o pre- encomanava uns problemes greus ocupacions s’haurien de fixar, com que aleshores tenia a la meva Roncalli, en aquell mig somriure de diòcesi, i ella deia: Poveretto! Ai la Mare de Déu, segurs que ella sap pobret! Tu em parles de Venècia molt bé com acabarà allò que ara li i no saps la que t’espera! Perquè encomanen. 23 Dos papes a Montserrat 3 novembre 2013

Karol Józef Wojtyla: any 1982

Mons. Joan al Prat. Fou impossible. Ja eren les deveniments multitudinaris —amb dels músics i de tots els que, a les E. Jarque nou tocades quan el Papa va aterrar el P. Tucci, vam inspeccionar tots els graderies, no estaven a aixopluc va Cofundador de a l’aeroport de Barcelona. El Papa llocs probables, i ens convencerem superar amb escreix la molèstia d’una «Catalunya arribava a Montserrat a dos quarts que el camp del Barça era l’únic lloc pluja que queia pausada. Cristiana» d’onze pàl·lid i marejat. Era fosc com on 150.000 persones podien celebrar La cloenda d’aquella missa, encara, si no hagués sortit el sol i es produí un dignament aquella missa al voltant va tenir cara i creu. S’havia acabat la tall del corrent elèctric… Va ser curt, del Papa. comunió sota paraigües blancs; el però n’hi haver prou per afegir-hi El Camp Nou ple i cantant és un Papa recitaria l’oració conclusiva i L’única vegada que he plorat a dramatisme. El Papa es retirava un marc espectacular per a qualsevol donaria la benedicció… allò no podia Montserrat, l’únic diumenge de la moment al servei higiènic ad hoc. esdeveniment. L’entrada del Papa, acabar així: el Papa havia de dir uns meva vida en què, sense estar malalt, D’acord amb els monjos es decidí amb la crossa-creu de Pau VI a la mà mots d’acomiadament. El secretari no he dit ni celebrat missa va ser el que se suprimia la missa. El Papa va i saludant la multitud que cantava particular hi estava d’acord. Darrere diumenge en què el papa Joan Pau llegir alguns fragments de l’homilia, al so de la cobla, fou impressionant. l’altar vaig escriure amb lletres de II visitava Catalunya. sota un cobricel que amenaçava L’emoció fou vivíssima, total, d’ell, pam: «BONA NIT I FINS UN ALTRE DIA M’hauré d’explicar. Quan Karol J. rompre’s i negar-ho tot. Em vaig tro- dels acompanyants i de la multitud, a SI DÉU VOL». Aquesta va ser la cara. Wojtyła era només el petit cardenal bar sanglotejant com una criatura. la gespa i a les graderies. Per un mo- La creu va ser que la TVE va tallar bar- polonès, havia menjat amb ell algu- S’emportaren el Papa i la comitiva ment va semblar que el temps s’havia roerament la transmissió a mitja be- nes vegades a Roma. Aquest record al santuari i al monestir. Aquesta fou aturat en un instant, que els cants i el nedicció per passar… un reportatge meu, banal, potser explicarà el plus la fi del primer acte… silenci s’havien fos en un clam, que la japonès de peixos de colors! Al Camp d’amistat personal que per a mi va El Papa havia de ser a la Sagrada petita figura de l’«home de blanc» i Nou ningú no se’n va adonar, però sí suposar el caire tràgic d’aquell viatge, Família per a l’Àngelus, a les dotze. la multitud que l’aclamava formaven que ho van lamentar els centenars de sobretot a Montserrat. Vaig creure que era prudent anar un tot indissoluble, indescriptible. Ra- milers de teleespectadors i va causar A finals del 1979 ja es parlava d’un directament a la catedral. El Papa, rament a la vida es viuen experiències una enorme decepció als ancians i als possible viatge del Papa a Espanya però, va demanar que ens assaben- com aquella. impedits que seguien la transmissió el 1982 pel quart centenari de la téssim si hi havia gent esperant allí. Des de migdia, la pluja ens havia des del Mini Estadi. I més, quan els mort de santa Teresa d’Àvila: havia La resposta va ser que sí i el Papa va perdonat. Començada la missa va vam dir que el Papa no passaria a sa- visitat tretze països, n’hi havia mitja dir que volia anar-hi. tornar a ploure. La dignitat impàvida ludar-los en acabar la missa. El P. Tucci dotzena d’anunciats i no Espanya… La resta dels actes d’aquell dia no dels concelebrants, dels cantaires, va ser formal: «El Papa està exhaust, S’acabava d’encetar la democràcia i l’aplicació del Concili. Davant els rumors de la visita papal, a finals del 1980 vaig passar una nota al cardenal Jubany: «És important preparar-lo molt bé. Cal evitar que un “sector” el capitalitzi, i que d’altres l’ignorin, o que pugui ser qualificat, amb raó, de superficial, o de xou papal.» No hi hagué un refús a la visita papal. Es considerava inoportuna. Hi havia la consciència que calia una preparació acurada, uns dossiers per al Papa, i un programa de celebracions i d’actes d’acord amb la nostra cultura. El Papa era convalescent d’un atemptat i es preveien unes eleccions generals a la tardor. Tot plegat la feia improbable, almenys per a aquelles dates. L’estiu del 1982 s’engegà la prepa- ració de la visita a Catalunya; des de Madrid s’havia decidit el programa general, segons el criteri imperant del café para todos. El cardenal Jubany va intentar inútilment que el Papa pernoctés també una nit a Barcelona. El marc en què ens podíem moure va ser finalment: el Papa arribaria amb helicòpter de Saragossa a Montserrat el diumenge 7 de novembre i sortiria de Barcelona amb avió cap a Madrid el vespre del mateix dia. La visita havia de començar per Montserrat. Així es veia clar que el Papa visitava Catalunya i que l’acollia i l’escoltava l’Església d’aquest país. El faust va ser més plàcida; és conegu- no li podem demanar res més. Cap a nostre pla era que la visita comencés da. A la catedral, el pas del Papa va l’aeroport.» la tarda del dissabte: trobada del Papa ser més aviat virtual. Entre el dinar i «La visita havia D’aquell comiat en conservo encara amb l’episcopat català i uns repre- el repòs al palau episcopal, l’horari, de començar per un record més, ben senzill i personal. sentants, clergat i fidels, de les vuit previst per a la tarda, es va recu- El Papa va saludar des de dalt de diòcesis. L’endemà, Sagrada Família, perar. L’acte pel «món del treball» Montserrat. Així l’escaleta de l’avió i va desaparèixer catedral, Montjuïc i missa al Camp a Montjuïc, preparat per Mn. Joan cap al seu compartiment. Aleshores Nou. Se’ns va obligar a comprimir Carrera, va ser força reeixit. La missa es veia clar que l’Stanislaw, des de la portella, em va tots els actes al diumenge. Només puc al Camp Nou va ser impressionant. el Papa visitava fer signe que pugés. Hi vaig córrer. El afegir quatre records personals. Hi havia hagut una oposició afer- Papa encara estava dret al seu com- Plovia amb ganes i el vent feia que rissada que aquest acte se celebrés Catalunya i que partiment. Vaig iniciar una salutació es mullés fins i tot allò que estava allí. S’havien vist per la televisió les de lluny. Crec que ni em va veure. El a cobert a les places de Montser- concentracions milionàries que asso- l’acollia i l’escoltava secretari i l’ajudant de cambra em rat: l’altar i la gent que s’hi anava lien les visites papals arreu i estaven l’Església d’aquest van posar a la mà una bossa plena de aplegant. Els helicòpters no podien segurs que a Catalunya també ens en capses de rosaris i medalles, record del aterrar a Monistrol. Es trucà a Sara- sortiríem. La dificultat era que a la país» viatge perquè els repartís entre els gossa demanant que es fes el viatge ciutat i a la rodalia no hi ha terrenys col·laboradors i així ho vaig fer. Així amb avió i no amb helicòpter i cap oberts i accessibles per a aquests es- acabà aquell diumenge irrepetible. 24 Any de la Fe 3 novembre 2013

Rafael Serra Prevere de «La vida perdurable» l’arxidiòcesi de Tarragona

«Mentre esperem l’acompli- ment de la nostra esperança, la manifestació de Crist, el nostre Salvador» «Transfiguració» (1496-1500), Parlar de la vida eterna és una de Pietro Perugino. gosadia teològica, perquè parlem realment d’allò que no sabem i que és absolutament irrepresentable per a nosaltres. I, per tant, el llenguatge teològic ha de ser absolutament apofàtic i sobri, car «cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l’home somia, allò que Déu té preparat per als qui l’estimen» (1 Corintis 2,9) La vida eterna forma part altres cites del Nou de la sorpresa de Déu, és el seu regal Testament, com inesperat i sorprenent. I, per tant, ni és ara: 1 Tessalo- sabem, ni hem de saber com serà la nicencs 4,13-18, vida eterna, només sabem que és la que és un dels tex- participació en la vida de Déu Pare, tos que pertany per Crist, en l’amor de l’Esperit Sant. al substrat més Només podem utilitzar per a parlar- primitiu del Nou ne les imatges de la Sagrada Escrip- Testament i que tura. Hi ha misteris de Déu als quals es proclama en la no tenim accés, només podem saber litúrgia exequial. que són designis d’amor, de cel i no També el text de d’infern. A la pregunta, com serà el Joan 5,25-28. No cel? Hem de respondre: no ho sabem. us faci peresa obrir Només sabem que Crist és el nostre el Nou Testament i cel. I estar amb Ell és ja estar en el cel, llegir-los. fins i tot quan estem en aquest món. D’altra banda, I els qui estan en Crist estimen i per hauríem d’era- això saben que hem passat de mort dicar l’expressió a vida perquè estimen els germans. «hem de guanyar L’odi és l’infern. Al cel «estimarem i el cel» del nostre serem estimats» perquè aquesta és la vocabulari. El cel felicitat del cor de l’home. Al cel, par- mai no ens el gua- lant humanament, no ens avorrirem nyem, sempre ens de cap manera. Primer, perquè Déu és el donen. Perquè infinit. I segon, perquè l’experiència els dons de Déu d’amor i de joia serà tan intensa que no tenen cap pro- ens treu de la successió del temps. porcionalitat en- És com quan vivim un moment me- tre el que fem i el ravellós d’existència que diríem al que rebem d’Ell. La temps: «Atura’t, perquè ja no puc ser punta de propor- més feliç!» O quan els apòstols en la cionalitat possible transfiguració de Jesús li varen dir: «És com quan vivim un moment meravellós és el sacrifici de Jesús a la creu. Ell, el «Que bé que estem aquí, quedem- Primogènit d’entre els morts, ens ha nos-hi per sempre!» d’existència que diríem al temps: “Atura’t, fet mereixedors del cel. Només Ell. La remarca que s’ha de fer és la perquè ja no puc ser més feliç!”» Nosaltres creiem en la força de la seva següent: la vida eterna és Déu mateix. resurrecció i omplir aquest acte de fe (Només Ell té la vida perdurable). No- de les obres d’amor i evitar el pecat, més Déu és etern i té la vida en pleni- que pot portar a la mort eterna. És tud, en si mateixa, és la font de la Vida un dogma de la fe que ningú no pot mateixa. A Déu ningú no li ha donat la tenir la certesa de la seva salvació. vida, la té en Ell mateix. I cal distingir Però també diu l’Escriptura que «l’es- el bios (la vida biològica, precària i Textos sobre la fe perança no enganya». Tenim present moridora, perquè tot el que neix en les paraules tan belles de la carta als aquest món ha de morir) de la Vida de «Sigues fidel fins a la mort i et donaré la corona de la Romans: «Si l’Esperit del qui va ressus- Déu. La segona remarca és la següent: vida» (Ap 2,10) citar Jesús d’entre els morts habita en al cristianisme no li interessa si Jesús vosaltres, el qui va ressuscitar Jesucrist va existir, sinó si Jesucrist existeix. Ara, Si la primera novetat del cristianisme, pel que fa al judaisme, és que d’entre els morts vivificarà els vostres en la glòria de la seva resurrecció. I, Jesús ha anticipat la glòria futura, se’n segueix que la resurrecció de Jesús cossos mortals per mitjà del seu Es- per tant, Jesucrist és un esdeveniment d’entre els morts fa també real l’anticipació de la resurreció dels qui han perit que habita en vosaltres» (8,11). en la meva vida, i el meu destí, en estat units a Crist. És a dir, la sort de tots els deixebles de Jesús està de- També les paraules que cap home hagi aquest món i en l’altre està vinculat terminada cristològicament. Els qui, per mitjà del baptisme i de la fe són pronunciat mai, només poden ser de al seu. I la resurrecció del Crist és una de Crist, participaran també de la plenitud de Crist, en el sentit que seran Déu: «Jo sóc la resurrecció i la vida» qüestió essencial i vital. Només per per sempre seus, ningú no els podrà arrencar mai més de les seves mans. (Jn 11,25). Ressuscitarem com ell, amb la Resurrecció del Crist podem parlar De tot el que Crist ha rebut de Déu, ells en participen. La resurrecció i ell i per ell. El baptisme és ja penyora amb certesa de la Vida eterna. I la la glòria passen als cristians en un cert sentit, però no pas per una acció de la vida perdurable. La vida que resurrecció del Crist fonamenta tot directa de Déu sobre ells, sinó més aviat a través i gràcies a la seva unió allí neix ningú no la destrueix. Sí, «els discurs sobre l’escatologia cristiana. amb Crist. fills de Déu no moren». I els nostres No és possible un altre fonament. difunts «viuen més que nosaltres». La Aquí la cita clàssica i coneguda: «Si VIURE L’ANY DE LA FE. Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova benaurada Teresa de l’Infant Jesús, Crist no ha ressuscitat vana és la nos- Evangelització. Centre de Pastoral Litúrgica. 253 pàg. deia abans de morir: «No moro, entro tra fe.» Aquí podríem posar moltes a la Vida.» 25 Cultura 3 novembre 2013

Lleida commemora el 60è aniversari de la benedicció del Crist Jacent de la Sang L’historiador Jordi Curcó reivindica la figura de l’escultor Josep Viladomat

Redacció peu de la Creu, de Josep Camps i Arnau Lleida (1948); el Crist de la Flagel·lació, de Joan Mayné Torras (1949), autor del

Esplugues L’església de la Sang de Lleida, seu retaule de Torreciutat; l’Ecce Homo, de la Congregació de la Puríssima Sang de l’escultor lleidatà Jaume Perelló de Nostre Senyor Jesucrist, va acollir la (1950); la Fugida a Egipte —coneguda tarda del dissabte 21 de setembre un com La Somereta—, conjunt escultòric acte commemoratiu de la benedicció del també lleidatà Jaume Gort (1950), de la imatge del Crist Jacent. Es tracta o la Verge dels Dolors, de l’escultor de la imatge titular d’aquesta congre- barceloní Josep Companys (1944). gació, que és treta en la processó del «Tots ells —va comentar Curcó— són Sant Enterrament, la nit del Divendres els noms d’una relació de prestigiosos Sant, organitzada per la Congregació escultors que han deixat a la nostra de la Sang. ciutat aquest magnífic patrimoni escul- L’acte va ser organitzat pel Grup de tòric i artístic d’art religiós que hem de Portants del Crist Jacent i es va iniciar donar a conèixer, a fi de valorar-lo per amb una conferència del periodista i estimar-lo tal com es mereix.» historiador Jordi Curcó, que ha estat Jordi Curcó va felicitar finalment els durant molts anys corresponsal de Portants per haver volgut commemo- Catalunya Cristiana a Lleida. Curcó va rar aquest aniversari, alhora que els començar la seva intervenció referint- va encoratjar a continuar en la seva se primerament a l’església que acollia responsabilitat de portar el Crist Jacent l’acte. Va fer memòria d’una data, l’any pels carrers de Lleida en la processó del 1803, quan la congregació va adquirir Jordi Curcó, durant la seva intervenció. Sant Enterrament la nit del Divendres en propietat l’antiga església dels An- Sant. «Recordeu que sou portadors de tonians, convertida a partir d’aleshores Gómez va beneir a l’església de la Sang parròquia de Sant Ot de Barcelona; la fe que professeu i d’una Bona Nova: en la seu de la congregació i coneguda la nova imatge que la congregació l’escultura en bronze de sant Francesc Jesucrist no és el final de res, sinó el ja com a església de la Sang. D’aquesta havia encomanat a l’escultor Josep d’Assís, al monestir de Montserrat; principi de tot», va afirmar. efemèride es compleixen enguany 210 Viladomat i Massanas. l’escultura policromada de la Pietat, La celebració va continuar amb una anys. Tot seguit va rememorar aspec- El ponent va reivindicar en aquest de la capella dels Dolors, al monestir concelebració eucarística presidida pel tes històrics de la processó del Sant moment la figura d’aquest escultor, fill de Sant Joan de les Abadesses, i el vicari general, Mn. Ramon Prat, i can- Enterrament del Divendres Sant i molt de Manlleu, on va néixer el 1899, con- Crist Jacent de Lleida. Viladomat, que tada per la Coral Shalom. Mn. Prat va especialment la processó del 1753, fa siderat com un dels escultors catalans s’exilià a Andorra durant la guerra civil, centrar la seva homilia en la valoració 260 anys, quan per primera vegada més destacats de la seva generació. Va va morir a Escaldes Engordany el 3 de de la memòria històrica de la festa i s’incorpora a la processó el Sant Se- recordar que obres seves són l’està- juny del 1989, als 90 anys. en l’Eucaristia com a memorial de la pulcre, amb la imatge del Crist Jacent, tua de Pau Casals tocant el violoncel, Jordi Curcó va fer també una menció passió, mort i resurrecció del Senyor. precedent de l’actual. Així mateix, va ubicada a l’entrada del parc del Turó especial a tot el patrimoni artístic i re- Com a cloenda, es va fer la benedic- recordar com el 1883 la Congregació de de Barcelona; el monument al pintor ligiós relacionat amb la Setmana Santa ció i el lliurament de les medalles del la Sang encomana un nou Crist Jacent Fortuny a Reus; la coneguda escultura de Lleida, que va qualificar de «no gaire Crist Jacent al Grup de Portants, més a l’escultor Ramon Corcelles, autor dels de la dona ajupida, situada a la plaça extens, però sí de molta qualitat». Així, d’una trentena, així com als exportants retaules de la catedral nova, destruïts, Catalunya de Barcelona; l’escultura de a banda del Crist Jacent de Viladomat, que van rebre l’escut de portadors. com el mateix Crist Jacent, a l’inici de Raquel Meller, col·locada a l’avinguda va citar altres obres d’imatgeria religi- Després d’un breu concert de la Coral la guerra civil. del Paral·lel, a la Ciutat Comtal, i l’està- osa com el Calvari i la Mare de Déu de Shalom, es va procedir a la veneració de Jordi Curcó va parlar de les vicissituds tua de l’Avi del Barça, ubicada davant la Soledat de la Sang, de l’escultor de la imatge del Crist Jacent, que s’havia històriques de l’actual Crist Jacent. Va de la façana de la Masia. Reus Modest Gené i Roig (1943), del exposat davant del presbiteri de l’es- esmentar la data del 31 de maig del De les seves obres religioses destaca qual l’any vinent se celebrarà el cente- glésia de la Sang, plena de fidels i on 1953, quan el bisbe Aurelio del Pino la imatge de sant Ot, que presideix la nari del naixement; la talla de Maria al rep veneració durant tot l’any. Gent de casa Joan Pallarès-Personat Historiador Hermínia Grau Aymà, jpallarespersonat obrera de la cultura @gmail.com

Nascuda a Barcelona l’any 1897, na. Ja a la maduresa, quan arribava i L’aparició de l’home, del mateix Hermínia Grau Aymà fou una histo- als seixanta anys, va començar a Teilhard de Chardin, el 1970. riadora i traductora que al llarg de traduir diverses obres per a la Col· Entre el 1977 i el 1978 va aparèixer la seva vida va traduir al català un lecció Blanquerna d’Edicions 62, de la traducció dels dos volums, editats seguit de llibres de gran ressò, tant en les quals cal destacar Maria, Mare per Curial, Barcelona, 1380-1462, un acollits, atès que es tractava d’una els aspectes feministes com catòlics. del Senyor, figura de l’Església, de centre econòmic en època de crisi, traducció fresca i àgil. De fet, és una d’aquelles persones, Max Thurian, i En espera de Déu, de la historiadora francesa Claude Igualment, la seva figura ha estat obreres de la cultura, l’aportació de de Simone Weil, el 1965; Ningú no Carrere. Hermínia Grau va morir a estudiada a través de la correspon- les quals és cabdal, però en canvi no és una illa, de Thomas Merton, el Barcelona el 17 de novembre del dència que mantingué amb Lluís surten a l’escenari, i resten sempre en 1966; el Diccionari de la música, de 1982, però la seva obra de traducto- Nicolau d’Olwer entre el 1922 i el l’anonimat, en la lletra menuda o en Roland de Candé, el 1967; El segon ra no s’aturà, ja que pòstumament, 1961. Hermínia Grau destacà amb els crèdits de qualsevol obra. sexe (I). Els fets i els mites, de Simone el 2009, Eumo Editorial, de Vic, va llum pròpia. Amb tot, no hem de Hermínia Grau va ser la «formiga» de Beauvoir, a proposta de Maria editar una selecció d’El segon sexe, d’oblidar la figura del seu marit, que va elaborar gairebé totes les Aurèlia Capmany, que en féu el de Simone de Beauvoir, amb textos Agustí Duran i Sanpere, un gran intel· fitxes que sobre música constituirien pròleg; L’esdevenidor de l’home, de seus i els de Marta Vilaginés. Passat el lectual i historiador, amb qui tingué les entrades a l’Enciclopèdia Catala- Pierre Teilhard de Chardin, el 1968, temps, els textos de Grau van ser ben tres filles: Núria, Roser i Eulàlia. 26 3 novembre 2013 Cultura

Crònica històrica

Josep Capdevila La pobresa i les institucions assistencials i Soldevila Arxiver de la basílica dels Sants Màrtirs Just a la Barcelona medieval (11) i Pastor

Després de la publicació de les purea o sègol banyut. Els enverinats principals institucions assistencials i tenien dolors intensos i contraccions hospitals de la Barcelona medieval, arterials que sovint conduïen a gan- que l’any 1401 es van reunir en un de grenes a les extremitats, que de ve- sol, a l’Hospital General de la Santa gades havien de ser amputades. Com Creu, no es pot acabar aquesta sèrie que també era un potent al·lucinogen, d’articles sense fer referència a altres la gent que la patia podia ser tinguda institucions, unes emparades per l’Es- per endimoniada o posseïda. glésia i altres de fundació privada, de L’any 1095 el noble Gastó de Valloi- les quals no se’n té tanta informació, re va fundar a la regió del Delfinat però que posen de manifest la preo- francès la congregació religiosa de cupació dels barcelonins per fundar Sant Antoni, dedicada a gestionar en cada moment les institucions apro- un hospital per a afectats del terrible piades per atendre les necessitats de «foc». Els antonians es van establir a la ciutat. Barcelona el 1430, a tocar del portal A principis del segle XI uns merca- de Sant Antoni, on encara avui es poders de la república marinera d’Amalfi, den veure els tres portals de l’atri del a la Campània, van fundar a Jerusalem temple. Al seu hospital hi tractaven els un hospital per atendre els pelegrins malalts d’ergotisme amb greixos de que visitaven Terra Santa. Aquesta porc per alleujar el seu dolor. Els porcs fundació va donar origen a l’Orde dels de l’hospital, que portaven una cam- Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. paneta distintiva, tenien el privilegi En un principi va ser un orde únicament de pasturar lliurement per la ciutat i el assistencial, però durant el segle XII es camp, sense que ningú no els molestés. va transformar en un orde militar, Els antonians també tenien cura de arran de les peremptòries necessitats passar un control sanitari als forasters defensives de l’Orient llatí. que entraven a la ciutat. El 1787 va La presència i establiment de l’orde ser suprimit a Espanya l’Orde de Sant a Catalunya va ser molt primerenca, Antoni. El convent de Barcelona va ser afavorida per la relació que tenien el darrer a tancar. els territoris catalans amb els pro- Al carrer de la Palla núm. 19 podem vençals, on ben aviat s’hi van establir contemplar la façana renaixentista de els hospitalers i els templers. L’orde l’hospital-asil de Sant Sever, dedicat va rebre diverses donacions als ter- a acollir sacerdots pobres, malalts i ritoris catalans, però el seu principal dements. Va ser fundat l’any 1412 increment de patrimoni va venir de Làpida hebrea del carrer Marlet (Barcelona), que commemora l’obra pia de Samuel pel beneficiat de la seu barcelonina les compensacions obtingudes de ben Issac ha-Sardí. Mn. Jaume Aldomar. Uns anys més Ramon Berenguer IV, per la renúncia tard, es va acomplir la voluntat del dels santjoanistes als seus drets sobre forta tempesta, aquesta zona del a les necessitats de la seva comunitat. fundador i els seus marmessors van l’herència d’Alfons I el Bataller i pels convent va ser seriosament malmesa Abans del 1256-1257 el rabí Samuel fer edificar l’hospital i la capella. La béns rebuts després de la supressió de per les ones. ben Issac ha-Sardí, home riquíssim i seva portalada és una de les primeres l’Orde de Temple. Al costat del pòrtic de la seu de erudit eminent, autor de Séfer ha-Tem- obres renaixentistes construïdes a la La comanda dels santjoanistes a Barcelona existia des del segle X l’hos- mot, obra de jurisprudència religiosa, ciutat i estava decorada amb un grup Barcelona va tenir com a centre el pital d’en Guitard, que engrandit pel va fundar una almoina, hospital per escultòric en alabastre, format per convent establert vers el 1205 en uns bisbe Deusdat, l’any 1023, va prendre a pobres al Call de Barcelona. Poques sant Sever, desaparegut, i dos clergues terrenys prop del Merdançà, a l’actual el nom d’hospital de la Santa Creu i notícies ens han quedat d’aquesta fun- orant, atribuïts a l’escultor Pere Oller, Via Laietana, a tocar de l’avinguda de Santa Eulàlia. Quan el 10 d’agost del dació. Per un document de l’any 1277 avui al MNAC. La institució disposava la Catedral, on van construir un gran 1218 es va fer la llegendària fundació sabem que Abraham d’Alexandria i el de pocs béns i vivia de la beneficència monestir i es creu que també un hospi- de l’Orde de la Mercè de redempció de seu fill Astruc hi van fer una generosa pública, administrada per uns bene- tal. L’any 1699, a causa de la seva deca- captius, a la catedral de Barcelona, grà- donació. ficiats de Sant Sever, de Santa Maria dència, els hospitalers van abandonar cies a l’impuls de Pere Nolasc i Ramon El document aporta la informació del Mar i de Santa Maria del Pi. A la comanda i el lloc va ser ocupat per de Penyafort, el rei Jaume I va fer d’unes terres i unes cases, les rendes de l’església hi va haver un retaule obra monges del mateix orde procedents entrega d’aquest hospital al nou orde les quals servien per al manteniment de Pere Nunyes i Enric Fernandes, ara del convent lleidatà d’Alguaire, que fundat, perquè no tenien residència de l’almoina. Per una làpida que s’hi al Museu Diocesà. s’hi van estar fins al 1869. pròpia. Els mercedaris hi van residir va trobar l’any 1820, suposem que Hi va haver altres institucions be- A principis del segle XIII existia a fins al 1232 quan Pere Nolasc va optar la situació de l’almoina era al núm. nèfiques, d’algunes de les quals se’n Barcelona, un petit hospital i una per deixar l’hospital de Santa Eulàlia i 1 del carrer Marlet. La làpida porta té molt poca informació. El noble esglesiola sota l’advocació de sant el palau reial, on tenia el seu convent, una inscripció que ve a dir «Fundació Guillem de Pou va fundar el 1370 la Nicolau de Bari, situats a l’antic barri per anar-se’n a un lloc allunyat, fora pia de Samuel ben Issac ha-Sardí; el Casa dels Infants Orfes per acollir-hi de Còdols de Barcelona, entre la de les muralles, a la platja dels Còdols, seu llum llueix permanentment». La els nens orfes de la diòcesi, entre 7 i muralla de mar, el carrer Ample i l’ac- on Pere Nolasc havia adquirit uns ter- làpida original es conserva al Museu 12 anys. Era a l’actual plaça dels Àn- tual passatge del Dormitori de Sant renys. Dos anys més tard Ramon de d’Història de la Ciutat. La que es pot gels i només se’n conserva la capella Francesc. Té aquest nom perquè la Plegamans, procurador reial i veguer contemplar al carrer Marlet és una construïda el 1693. tradició diu que sant Francesc d’Assís, de Barcelona, va aixecar al costat reproducció fidel, col·locada el 1981. Al barri de la Ribera hi havia unes de pas per Barcelona, hi va residir un del nou convent un hospital, que va L’establiment devia desaparèixer du- confraries de cecs, contrafets i mu- temps, entre el 1211 i el 1214, durant mantenir el nom de Santa Eulàlia, on rant els aldarulls i la destrucció del Call tilats que l’any 1433 es van fusionar el seu pelegrinatge a Sant Jaume de eren atesos els pobres captius redimits. del 1391 perquè ja no figura en una en una de sola, sota l’advocació del Galícia. Aquest petit hospital, dedicat L’oratori d’aquest hospital va servir a relació dels hospitals de la ciutat feta Sant Esperit. Es creu que tenia una a albergar els pelegrins que arribaven la comunitat per a les necessitats del pel tresorer reial l’any 1397. capella i un hospital per atendre els a la ciutat per mar, va ser ofert per culte fins al 1249, en què començà Durant l’edat mitjana es va esten- seus confrares. Sembla que van ser Jaume I a l’orde franciscà, quan es va l’edificació del nou temple. dre una terrible malaltia, coneguda destruïts el 1714 perquè l’any 1735 es instal·lar a Barcelona possiblement a Durant el segle XIII, els jueus de després com a «pesta del foc» o «foc va construir una nova capella al núm. partir del 1219-1220. De la fundació Barcelona havien viscut uns anys de de sant Antoni», científicament ergo- 20 del carrer Nou de Sant Francesc, original se’n tenen poques notícies prosperitat i de la mateixa manera que tisme, causada d’haver ingerit farina que avui la parròquia de la Mercè ha perquè l’any 1500, i a causa d’una ho van fer els cristians, van ser sensibles contaminada pel fong Claviceps pur- destinat a fins socials. 27 Cultura 3 novembre 2013

josÉ antonio Pagola lluÍs serra i llansana maria Pilar aDÍn arnolD scHÖnberg El camí obert per Jesús. Joan El coratge de la fe Anna Maria Janer, mística de la Moisès i Aaron Editorial Claret, 2013, 252 pàg. Conferència Marista Espanyola, caritat, Centre de Pastoral Fragmenta Editorial, 2013, 200 pàg. 2013, 152 pàg. Litúrgica, 2013, 32 pàg.

Els cristians de les primeres comuni- En aquest llibre s’hi relaten els es- A la Catalunya del segle XIX, una L’òpera d’Arnold Schönberg Moisès tats se sentien sobretot seguidors de deveniments viscuts durant la guerra dona va obrir camins de servei evan- i Aaron és una de les manifestacions Jesucrist. L’evangeli de Joan és molt civil espanyola en les comunitats on re- gèlic. «La vida de l’Església està plena artístiques més signifi catives del se- diferent dels relats evangèlics de Marc, sidien 68 germans maristes, assasinats de fi gures notables de dones fortes gle XX. El compositor vienès va saber Mateu o Lluc. L’enfocament de l’escrit, a diferents llocs d’Espanya i que van que han fet “història”. I el segle XIX plasmar les profunditats més pregones el marc de l’activitat de Jesús, el seu ser beatifi cats el 13 d’octubre passat es va distingir de manera especial en de l’ésser humà. Aaron escenifi ca la llenguatge i, sobretot, el seu contingut a Tarragona. S’estructura en disset aquest sentit. Una d’aquestes fortes bellesa; Moisès, la veritat. La trama teològic li donen un caràcter propi. capítols i cadascun d’ells tracta una personalitats femenines és Anna Maria argumental gira sobretot a l’entorn Aquest evangeli il·lumina la persona comunitat concreta i els germans que Janer Anglarill», assegura Maria Pilar de l’antagonisme entre la religió del de Jesús i la seva actuació amb una hi moriren en el context de la guerra. Adín, germana de l’Institut de la Sa- poble i la veritat nua i pura. Aquesta profunditat que no havia estat desen- Uns fets que «susciten sentiments pro- grada Família d’Urgell. I afegeix: «Una edició crítica l’han feta el P. Lluís Duch volupada abans. funds de tristesa, indignació…» aventura plena de passió.» i el músic Josep Barcons.

marcel Proust joaQuim amat-Piniella raFel naDal Francisco marco A l’ombra de les noies en ﬂ or (II) La clau de volta Quan en dèiem xampany El método, La Esfera de los Libros, Viena Edicions, 2013, 384 pàg. Club Editor, 2013, 192 pàg. Columna Edicions, 2013, 430 pàg. 2013, 590 pàg.

Acompanyat de la seva àvia i de Mentre el seu pare jau al llit ago- Amb setze anys, orfe de pare i mare, Un dinar en un restaurant de Françoise, la serventa de la família, nitzant, en Julià Bonastre, un vividor Francisco Oller abandona Cassà de la Barcelona, confidències entre dues el prestigiós escriptor Marcel Proust que sempre ha fet el que ha volgut Selva, viatja al nord a la recerca de dones, un micròfon amagat i un en- arriba a l’estació balneària de Balbec, sense tenir en compte la seva família, fortuna i crea una potent indústria de registrament… Així comença aquest a la costa normanda, per passar-hi refl exiona sobre la seva conducta, que taps de suro a Reims. L’escriptor i peri- llibre, on s’explica tota la veritat sobre els mesos d’estiu. S’allotgen al Gran deixa entreveure una vida fràgil i mal- odista Rafel Nadal construeix una saga l’agència de detectius Método 3, de la Hotel, un luxós palauet freqüentat mesa. Això només ho saben veure el familiar que transita pels cent anys més mà del seu director, l’advocat Francisco per un sorprenent catàleg d’hostes. seu cunyat Octavi, un home de bé sem- convulsos de la història d’Europa. Es Marco. Pactes, xantatges i traïcions es Proust es fi xarà sobretot en Albertine, pre disposat a donar-li un cop de mà, tracta d’una història de tenacitat, sa- donen cita al llarg d’aquestes pàgines. una jove disposada a ocupar en el cor i l’Anna, una noia d’aspecte innocent crifi cis, èxits i fracassos, que transcorre Al descobert queden algunes operaci- del protagonista l’espai que Gilberte que s’ha entossudit a redimir el Julià a cavall del xampany i del suro, entre ons secretes que mostren una brutal Swann hi ha deixat lliure. de les seves culpes. França i Catalunya. corrupció política i empresarial. 28 3 novembre 2013 Cultura

Crítica literària

Pere Fàbregues Llibreter Problema de consciència [email protected]

Si anomeno l’autor John Boyne és perquè el recordeu com l’autor d’un JOHN BOYNE dels llibres més venuts sense les estri- El paciﬁ sta dències del best-seller mediàtic ni res de semblant. Parlo d’El noi del pijama Empúries, 2013, 349 pàg. de ratlles que certament el va fer me- reixedor de diversos premis i, fi ns i tot, el prestigiós Irish Book Award que va l’os és que Tristan duu dins seu un secret gens fàcil la vida al carrer i, fi ns i tot, obtenir dues vegades. Potser a més de que voldria compartir amb la Marian. dins d’aquests passejos es veuen inco- la lectura també deveu haver vist la pel- Ell ha lluitat amb el Will a la guerra i ha modats per d’altres. Ells compartiran lícula, impressionant i emotiva i que no viscut l’esgarrifós fi nal en què en Will les històries en què en Tristan vol fer cal que un sigui de llàgrima fàcil per va deixar les armes al camp de batalla partícip la Marian de vivències plenes sentir la humitat cara avall amb alguna i es va declarar objector de consciència, de llargs moments de desesperació i de les escenes. fet que va provocar que l’afusellessin instants breus de felicitat, però on el Ja coneixeu, doncs, l’autor, i ara ens per traïdor. dolor hi és massa present. planta al davant un problema de cons- Si us poseu a la pell de les famílies Aquí us incloc un paràgraf de la crí- ciència que en part ha resolt la socie- d’aquella època, entendreu que un fet tica del llibre que en fa Colm Tóibín tat actual amb lleis més humanitzades: així és una vergonya i encara més un que refl ecteix, jo diria quasi a la per- l’objecció de consciència. deshonor per a la família. fecció, aquesta emotiva història. Diu Però, en l’època en què ens situa Més que les cartes en si, aquest se- així: «Un llibre fantàstic, tendre, trist. la novel·la era impensable negar-se cret, que descobrireu en la lectura o Hi ha coses meravelloses d’aquest llibre: a entrar a fi les militars quan tocava. potser ja intuïu, és el que porta en Will la primera és la simplicitat i puresa de Parlem de l’any 1919 que és quan en a visitar la Marian i, si té valor, expli- la narració; l’altre és la complexitat dels Tristan Sadler, que té tot just vint anys, car-li-ho. personatges i les emocions i els motius; va a portar unes cartes a la Marian, la En un ambient de ciutat encara una altra és l’ambientació de l’època i germana d’en Will, el nostre objector. ferida per la guerra i amb l’excusa el moment, amb totes les seves restric- Durant el viatge de Londres a Norwich de passejar, en Tristan explica la seva cions. El llibre tindrà un fort impacte en ja comença la intriga. Té de veïna al tren amistat amb en Will, una amistat que qualsevol persona que el llegeixi.» una escriptora de temes policíacs, però va néixer ja als camps d’entrenament Em sembla una bona explicació per això és més o menys lateral. El moll de i va durar fi ns a les trinxeres. No serà animar-vos a la lectura.

Crítica teatral Andreu Sotorra Escriptor i periodista col·laborador de Ràdio Estel L’aire corrent que refreda una família [email protected]

diàlegs són breus, incisius, insinuadors, UN AIRE DE FAMÍLIA, punyents, al servei d’una comèdia que d’Agnès Jaoui i Jean-Pierre respira tragèdia light, que fa fl aire de classes populars mediterrànies i que Bacri. © David Ruano David © s’endolceix amb peces fragmentades DIRECTOR: Pau Durà. de cançons de música lleugera italiana INTÈRPRETS: Cristina Gene- que és l’única que surt d’una prehistòri- bat, Jacob Torres, Francesc ca màquina de vells discos que s’engega Orella, Maife Gil, Ramon a garrotades. Madaula i Àgata Roca. Gràcies a aquesta obra, els especta- Teatre Romea, Barcelona. dors catalans descobreixen un Francesc Orella bon jan, casolà, malhumorat, to- Sense data de sortida. cat per la fugida temporal de la seva dona. O també hi veuran un Ramon Madaula amb pinta d’executiu, temo- Els cinèfi ls fans de la parella d’autors rós de perdre el quart lloc que ostenta francesa formada per Agnès Jaoui i en el rànquing dels capitostos de l’em- Jean-Pierre Bacri connectaran de se- presa i ple de dubtes de com ha resultat guida amb aquesta versió catalana de la seva aparició de dos minuts en una l’obra Un aire de família (Un air de televisió comarcal. I encara hi trobaran famille, Cédric Klapish, 1996), estre- Àgata Roca, la seva dona, enfrontada nada al Théâtre de la Renaissance el La família al complet en un dels moments àlgids de la trama. a l’escena del ball amb l’ajudant del 1994, interpretada, entre altres, per cafè, Jacob Torres, un ball antològic que la mateixa parella guionista, guardo- es tracta d’explorar-les dins de la petita cafeter, personatge absent, és la que al cinema interpreten Catherine Frot i nada aleshores amb alguns premis tribu. provoca el canvi de plans de la trobada Jean-Pierre Darousin amb la peça Peo- Molière, i adaptada al cinema amb La matriarca de la nissaga, el germà familiar que, en realitat, hauria de ser- ple have the power. el mateix repartiment francès, cosa que porta el cafè heretat del pare ja vir per festejar l’aniversari de la dona I fi nalment, també hi ha l’oportuni- que els va valer el premi Cèsar a la mort, el germa mitjà i la seva dona i del fi ll mitjà. tat de trobar la marassa de la família, millor pel·lícula. la germana petita, es reuneixen cada Un aire de família és precisament interpretada per Maife Gil, acompa- L’antic cafè Père Tranquille s’ha divendres al vespre per anar a sopar això: una airada que passa en poques nyada de la seva fi lla petita, Cristina convertit aquí en el Cafè del Pare. I la en un restaurant de la vora. Però el di- hores d’un vespre i que metafòrica- Genebat, que si bé sempre resulta família Ménard de l’original, s’ha cata- vendres en qüestió, un fet imprevist els ment només nota, com si fos un corrent efi caç sigui quin sigui el paper que li lanitzat en una aposta per aproximar reté a tots al mateix antic cafè familiar. estrany, la cunyada sense saber ben bé toca, en aquest cas s’hi mou amb la in- les rancúnies, els afectes, les passions Un ajudant del cafè, que hi fa de tot, d’on ve i per on surt. Entremig, l’obra diferència i l’escepticisme sufi cient per i les petites mentides de tots ells a la i Caruso, un gos que dormita paralític es minimalitza per aconseguir perfi lar viure dins la tribu i estar-ne també al universalitat de les relacions humanes en un racó, són els personatges aliens cadascun dels personatges amb els seus marge. Malgrat les desavinences, hi ha i la seva inconsistència i feblesa quan a la relació tribal. La dona del germà defectes i les seves virtuts. Per tant, els família per temps. 29 Ràdio Estel 3 novembre 2013

Temporada 2013-2014

Dilluns 16.00 Radiofórmula 19.30 Pericos online ràdio (esports) 11.00 Trotamundos 00.00 L’Evangeli 18.00 Tots som iguals 20.30 Basket al dia (esports) 13.00 Del camp a la taula 00.05 Missatge en 1 ampolla 18.30 L'Evangeli 21.00 Radiofórmula 14.00 Boulevard (cançó francesa) 01.05 De matinada (r) 18.35 Ressò de festa 23.00 En 5 minuts 15.00 El club del country 02.00 Radiofórmula 18.40 Missatge en 1 ampolla 23.30 Completes des de Solius 16.00 Radiofórmula 06.05 L’albada 18.45 Vespres des de Montserrat 23.45 Informatiu Ràdio Vaticana 18.30 L'Evangeli 07.00 El Rosari 19.30 Pericos online ràdio (esports) 18.35 Ressò de festa 07.25 L’Evangeli 20.30 Basket al dia (esports) 18.40 Missatge en 1 ampolla 07.30 Laudes des de Montserrat 21.00 Radiofórmula Divendres 18.45 Vespres des de Montserrat 08.00 El primer cafè 23.00 En 5 minuts 00.00 L’Evangeli 19.30 Petit concert 10.00 Radiofórmula 23.30 Completes des de Solius 00.05 Plusvàlua (r) 20.00 Radiofórmula 14.00 Zona mixta (esports) 23.45 Informatiu Ràdio Vaticana 01.00 Radiofórmula 23.00 En 5 minuts 15.00 El compromís ciutadà 06.05 L’albada 23.30 Completes des de Solius 16.00 Radiofórmula 07.00 El Rosari 23.45 Diàlegs a la Mitjanit 18.00 Temps de bodes Dimecres 07.25 L’Evangeli 18.30 L'Evangeli 00.00 L’Evangeli 07.30 Laudes des de Montserrat 18.35 Ressò de festa 00.05 Paraules d’amor (r) 08.00 El primer cafè Diumenge 18.40 Missatge en 1 ampolla 01.00 Radiofórmula 00.00 L’Evangeli 18.45 Vespres des de Montserrat 01.00 Dietaris 00.05 De matinada 19.30 Pericos online ràdio (esports) 06.05 L’albada 01.00 Radiofórmula 20.30 Basket al dia (esports) 07.00 El Rosari 06.05 L’albada 07.25 L’Evangeli 07.00 El Rosari 07.30 Laudes des de Montserrat 07.25 L’Evangeli 08.00 El primer cafè 07.30 Laudes des de Montserrat 10.00 Radiofórmula 08.00 L’Església viva 14.00 Zona mixta (esports) 08.30 Església d’Urgell 15.00 De cap i de nou 09.00 Tot sardana 16.00 Radiofórmula 18.00 L’Accent (literatura) 18.30 L'Evangeli 18.35 Ressò de festa 10.00 Radiofórmula 18.40 Missatge en 1 ampolla 14.00 Zona mixta (esports) 18.45 Vespres des de Montserrat 15.00 La veu dels animals 19.30 Pericos online ràdio (esports) 16.00 Radiofórmula 20.30 Basket al dia (esports) 18.00 La salut cosa de tots 21.00 Radiofórmula 18.30 L'Evangeli 23.00 En 5 minuts 18.35 Ressò de festa 23.30 Completes des de Solius 18.40 Missatge en 1 ampolla 23.45 Informatiu Ràdio Vaticana 18.45 Vespres des de Montserrat 19.30 Pericos online ràdio (esports) 20.30 Basket al dia (esports) 21.00 Radiofórmula Dijous 21.00 Radiofórmula 23.00 En 5 minuts 00.00 L’Evangeli 23.00 En 5 minuts 10.30 La taula de l’Evangeli 23.30 Completes des de Solius 00.05 De cap i de nou (r) 23.30 Completes des de Solius 11.00 Missa des de Montserrat 23.45 Informatiu Ràdio Vaticana 01.00 Radiofórmula 23.45 Informatiu Ràdio Vaticana 12.35 Sempre ens quedarà la música 06.05 L’albada 13.00 Rutes per Catalunya 07.00 El Rosari 14.00 Tot musiCat (novetats en Dimarts 07.25 L’Evangeli Dissabte català) 00.00 L’Evangeli 07.30 Laudes des de Montserrat 00.00 L’Evangeli 15.00 Radiofórmula 00.05 El compromís ciutadà 08.00 El primer cafè 00.05 La veu dels animals (r) 18.30 La taula de l’Evangeli 01.00 Radiofórmula 10.00 Radiofórmula 01.00 Radiofórmula 19.00 Avui és el Dia del Senyor 06.05 L’albada 14.00 Zona mixta (esports) 06.05 L’albada 20.00 La Cantata del diumenge) 07.00 El Rosari 15.00 Plusvàlua 07.00 El Rosari 20.40 Petit concert de tarda 07.25 L’Evangeli 16.00 Radiofórmula 07.25 L’Evangeli 21.00 Boulevard (r) 07.30 Laudes des de Montserrat 18.00 Naturalment (medicina natural) 07.30 Laudes des de Montserrat 22.00 El club del country (r) 08.00 El primer cafè 18.30 L'Evangeli 08.00 De bat a bat a Lleida 23.00 En 5 minuts 10.00 Radiofórmula 18.35 Ressò de festa 08.30 La vida en solfa 23.05 Gent Jazz 14.00 Zona mixta (esports) 18.40 Missatge en 1 ampolla 09.00 Sons de la terra 23.30 Completes 15.00 Paraules d’amor 18.45 Vespres des de Montserrat 10.00 A tota costa 23.45 Informatiu Ràdio Vaticana

■ Barcelona 106.6 ■ Tarragona 100.6 ■ Catalunya Central 93.7 ■ Girona 103.4 ■ Tortosa 90.1 ■ Garraf 96.8 ■ Osona 98.4 Ràdio Principat / ■ Lleida 91.5 ■ Cerdanya 104.4 ■ Seu d’Urgell 105.0 ■ Andorra 107.5

www.radioestel.cat 30 Ciència 3 novembre 2013 Per Francesc Nicolau Professor de la Facultat de Filosofia de Catalunya Actualitats científiques Hi ha restes d’una supernova en el nostre planeta?

Tots els nostres lectors saben què és una estrella gen té una gran abundor de l’isòtop de massa 18. supernova. És el nom que els astrònoms van posar D’on li ve, això? No pot ser, ens diuen, que s’hagi a les estrelles que en un moment donat es posen originat per cap dels processos coneguts que actuen a brillar augmentant la seva resplendor en més de en el nostre sistema solar i en canvi se sap que en 100.000 vegades degut al fet que fan que la seva la formació de les supernoves de tipus II sí que se massa s’esfondra a causa de la força gravitatòria n’origina, per consegüent aquest sílex prové d’una quan la pressió de radiació ja no és suficient per explosió estel·lar d’aquesta mena. retenir-la i fan una enorme implosió-explosió bo Ens en podem fiar del tot, d’aquesta conclusió? i augmentant la temperatura i provocant la fusió Té la seva probabilitat, és clar, però no som encara de molts materials i originant un núvol còsmic que prou coneixedors de tots els processos còsmics. després s’expandeix per l’espai: aquest fenomen I a l’hora de fixar la data de l’esclat que hauria només es realitza en estrelles de gran massa. Po- originat aquest isòtop de l’oxigen la cosa encara dríem dir que és com la seva mort, perquè el que és més insegura. Els autors de l’article posen com en resta és moltes vegades un forat negre (astre a més probable que fos abans de la formació del que ja no emet llum amb la matèria enormement nostre sistema solar i això vol dir de fa més de condensada). Els astrònoms distingeixen dos tipus 4.600 milions d’anys, que és quan començà a for- de supernoves: tipus I, les més brillants i tipus II mar-se el nostre sistema, però no es pot afirmar les que no ho són tant i segueixen un procés una amb certesa. mica diferent en el seu desenvolupament. Tant les Sigui el que es vulgui de tot això, els autors de unes com les altres originen un núvol de materials Restes de la supernova W49B, situada a 26.000 anys l’article fan notar que aquests estudis de la compo- que es va expandint i pot acabar més tard fent un llum de la Terra (NASA). sició dels meteorits que ens han arribat de l’espai sistema solar si s’ajunten els seus ingredients amb fins a nosaltres poden ajudar a aprofundir no tan altres dispersos pel cosmos. de Washington, sobre dos meteorits trobats el 2003 sols en el coneixement dels processos interiors de les Ara bé, a la revista Astronomical Journal Letters a l’Antàrtida que contenen sílex. Aquest equip estrelles moribundes sinó que també potser podran del passat mes de maig aparegué un article, firmat de científics ha analitzat la composició d’aquest contribuir a entendre millor com s’originaren el sol, per l’equip de Pierre Haenecour de la Universitat sílex (diòxid de silici) i s’han trobat que el seu oxi- la nostra Terra i els planetes.

Qüestions fonamentals plantejades per la biologia actual

sitat de Roma, la bioètica «no pot limi- 36. Conseqüències del «Projecte Genoma tar-se a legitimar a priori allò que sigui factible gràcies a la innovació tecnolò- gica, cal tenir present el principi... sobre Humà» i ètica cristiana el qual reposa l’ètica com a disciplina normativa, que afirma que no tot el que L’enginyeria genètica actual, a partir publicat el 1998 a la revista Science. petites variacions gèniques poden alte- és factible ja és lícit pel fet de ser-ho». del coneixement que ja es té del geno- Aquest programa, que s’anomenà ELSI rar el fenotip, i això amb un gran marge També podem citar la Dra. M. Dolores ma de moltes espècies, pot fer-hi moltes (de les inicials angleses d’Implicacions d’imprevisibilitat, cal evitar el perill de Vila-Coro, directora del doctorat de la manipulacions i operacions per transfor- Socials Legals i Ètiques), ja deia de tenir l’aparició d’organismes que ens resultin càtedra de Bioètica i Biojurídica de la mar, guarir, millorar amb variants genè- en compte, entre altres qüestions, les perillosos a l’hora d’aplicar l’enginyeria UNESCO, que en el llibre La Bioética en tiques i clonar individus o fer-ne troncs implicacions ètiques. Proposava cinc genètica de manera atzarosa. la encrucijada. Sexualidad, aborto, eu- de races noves. En el cas humà, tenint-ne punts que calia desenvolupar en cinc tanasia (Madrid 2003) fa notar que, com com tenim ja pràcticament el coneixe- anys, del 1998 al 2003: examinar la La genètica aplicada ha de tenir que els avenços científics han donat lloc ment del genoma, s’hi ha vist també la complexitat de les seqüències de l’ADN en compte una bioètica sensata a noves realitats, cal que es prenguin possibilitat de fer-hi moltes d’aquestes humà; examinar com integrar-hi les no- posicions èticament correctes davant manipulacions. Què hi hem de dir, des ves tecnologies amb finalitats també El terme «bioètica» va ser introduït el dels interrogants plantejats i s’instauri del punt de vista de la dignitat de la per- mèdiques i de salut pública; examinar, a 1970 pel metge de la universitat de Wis- la nova disciplina de biojurídica obliga- sona humana o, si ho voleu, des de l’ètica més de la constitució del genoma, com consin Van Rensselaer Potter. Es podria da a parlar de la realitat com cal segons cristiana? Hi ha aquí moltes qüestions interaccionen els gens amb el medi am- entendre etimològicament com «ètica l’ètica sensata. que haurem d’exposar amb detall: què bient; explorar com això pot interferir de la vida», però en la realitat s’utilitza Nosaltres també direm que la bioju- cal dir de l’eugenèsia (o millorament de amb els conceptes filosòfics, teològics i en el sentit d’«ètica de les aplicacions rídica ha de posar límits a certes pro- l’espècie)? Es poden «fer» embrions de perspectives ètiques, i explorar els fac- de la biologia». Per això, a l’hora de postes de la bioètica, encara que sigui disseny o embrions-medecina? És lícit tors racials, ètnics i socioeconòmics que donar-ne una definició ben concreta, el oposant-se a fer realitat allò que sem- eliminar embrions defectuosos? Quina afecten l’ús, comprensió i interpretació professor d’Ètica i Religió de la Univer- blaria més beneficiós a la societat si no qualificació ètica té la fecundacióin vi- de la informació genètica. S’hi implica- sitat de Georgetown, Warren T. Reich, es conforme a la dignitat humana o, si tro? Què hem de dir-hi del que es fa per ren metges, biòlegs, juristes, sociòlegs, digué que és «l’estudi sistemàtic de la ho voleu més clar, a la moral cristiana. aconseguir clonacions (individus amb humanistes i teòlegs i analitzaren i dis- conducta humana en l’àmbit de les ci- Avui dia es veu un corrent utilitarista genomes iguals)? És acceptable aplicar cutiren les conseqüències del coneixe- ències de la vida i de la salut, en tant en els països moderns, principalment en la transgènesi (modificació d’algun gen ment del genoma humà des de totes les que aquesta conducta és examinada a els més desenvolupats, que vol donar d’un individu) en el cas humà?... Són perspectives, amb la inclusió del punt la llum dels valors i principis morals». satisfacció a certs impulsos sorgits de les temes molt d’avui dia que no podem de vista de la bioètica. Així, doncs, podem dir que la bioètica comunitats que volen augmentar con- pas defugir. Creiem que és una qüestió Certament cal dir que la genètica tracta de les normes que, basades en els tínuament el nivell de benestar encara fonamental plantejada per la biologia amb la biologia molecular ha posat principis ètics (cristians) i en els valors que sigui a costa de la mort d’innocents, actual escatir la qualificació moral de en mans dels científics unes eines de i dignitat de la persona humana, han com en el cas dels avortaments, o d’ex- les manipulacions que es facin (o que gran influència en la vida de la huma- d’orientar les activitats en el camp de periències que van contra la dignitat ja s’estan fent) amb els avenços de l’en- nitat i no es pot negar que són aptes la biologia. humana. No podem estar d’acord amb ginyeria genètica quan s’apliquen a la per treure’n profit social i econòmic. Què ens dirà la bioètica sobre els el fet d’anteposar els mitjans al fi úl- persona humana. Però no s’ha de caure en la trampa de avenços científics actuals? És clar que tim. creure que tot el que s’hi faci sigui bo. de les troballes de la ciència no n’ha de En els capítols següents exposarem Ja s’incloïa l’ètica en un Els abusos en la utilització d’aquests dir res. Ni cal que es faci recelosa davant el que cal dir dels casos més rellevants programa a l’inici de l’estudi instruments poden posar en perill fins del que la ciència ja ha aconseguit. Les que tenen clares conseqüències per a la del Projecte Genoma i tot el benestar social i causar desequi- normes bioètiques només han de fer persona humana pel fet de menystenir libris en la mateixa naturalesa. I no cal referència a com s’apliquin en el cas la seva dignitat. Tindrem en compte, És el programa que va ser presen- dir que intentar la creació artificial de la de la persona humana. és clar, tot el que l’Església catòlica ha tat pel president del Projecte Geno- vida, que és com jugar a Déu, pot portar Ara bé, com diu el professor Frances- disposat o ha ensenyat per a aquestes ma Humà, Francis Collins, en l’article a conseqüències imprevistes. I com que co d’Agostino, catedràtic de la Univer- circumstàncies. 31 Agenda 3 novembre 2013

CELONA.— Aprenem a pregar amb piano amb Ingrid Cusidó (obres de Tarragona NOVEMBRE ÉS EL MES els ensenyaments del pare Henri Caf- Beethoven i Granados, entre altres), farel. Propera trobada el dimecres 6 a favor de la Fundació Manos Provi- CONSAGRAT A LES de novembre, a les 18.00, a la capella dentes de Cali. C/ Consell de Cent, 293 • SEMINARI LAÏCAL DIOCESÀ.— ÀNIMES DEL PURGATORI de la Mare de Déu de Montserrat de – Barcelona. El dissabte 9 de novembre, a la parròquia Mare de Déu dels Àngels Montblanc, taller de cuina La cuina (c/ Balmes, 78 – Barcelona). Més infor- • NOVAHUMANITAS.— El cap de set- fàcil, a les 10.00, i Escola de Vida Viure INTERNET mació: tel. 934 675 551. mana del 15 al 17 de novembre, la fe en l’esperit del Concili Vaticà II, a Barcelona, sessions de formació a les 17.30. Més informació: tel. 977 • PARRÒQUIES DE REUS.— La nova • ACAT.— El dijous 7 de novembre, humana sobre Descobreix-te a tu 860 097. web de l’arxiprestat de Reus (www. a les 20.00, Acció dels Cristians per mateix... amb Josep Font. Més infor- parroquiesdereus.com) és una eina a l’Abolició de la Tortura organitza mació: www.novahumanitas.org. TERRASSA on consultar tots els serveis que es una pregària ecumènica a l’esglé- duen a terme des de la caritat, l’evan- sia evangèlica del carrer Aragó, 51 LLEIDA • PARRÒQUIA DE SANTA EULÀLIA DE gelització, l’atenció sacramental... – Barcelona, amb motiu del Dia Inter- RONÇANA.— El dimecres 6 de no- nacional contra la Pena de Mort. • XV CICLE D’ORGUES DE PONENT vembre, a les 21.00, presentació del ALTRES BISBATS I DEL PIRINEU.— El diumenge 17 cicle de xerrades sobre ecumenisme • CÀRITAS.— El dijous 7 de novem- de novembre, a les 12.45, concert amb Mn. Ricard Casadesús. • PASTORAL OBRERA.— El cap de bre, a les 20.30, concert solidari a de Marta Infante (mezzo soprano) i setmana del 15 al 17 de novembre, favor de Càritas al Petit Palau del José Santos de la Iglesia (concertista VIC a Àvila, XIX Jornades generals de Pas- Palau de la Música. S’hi interpretarà el internacional d’orgue) a l’església toral Obrera sobre No os dejéis robar Miserere de Benet Andreu i Pons. parroquial de les Garrigues. • RECÉS.— El dijous 7 de novembre, la esperanza. Espiritualidad cristiana a les 11.00, recés per a sacerdots i dia- en la precariedad. Més informació: • ÀMBIT MARIA CORRAL.— Els dijous SANT FELIU DE LLOBREGAT ques al Seminari diocesà de Vic. tel. 913 439 717. 7, 14 i 21 de novembre, de 10.00 a 14.00, curs Gestió dels conflictes • IV TROBADA D’ANIMADORS DE LA • COVA DE SANT IGNASI.— El cap BARCELONA relacionals a les entitats socials, amb LITÚRGIA.— El dissabte 9 de no- de setmana del 29 de novembre Lourdes Cazorla. Més informació: tel. vembre, de 10.00 a 13.00, a la Casa de a l’1 de desembre, Enneagrama: • CATEDRAL.— El diumenge 3 de no- 932 722 950, info@ambitmariacorral. l’Església de Sant Feliu (c/ Armenteres, eina per al descobriment i creixement vembre, a les 10.30, el Cor de Cambra org. 35) amb el tema Renovació i foment personal amb Josep Lluís Iriberri, s.j., Francesc Valls participarà a la missa de la fe, als 50 anys de la constitució i equip. Més informació: tel. 938 720 conventual de la catedral: ofertori: • MONESTIR DE SANT PERE DE LES sobre la litúrgia del Concili Vaticà II (P. 422, [email protected], www. Benedic anima mea de Lasso; comu- PUEL·LES.— El dissabte 9 de no- Ignasi Fossas, prior de Montserrat). covamanresa.cat. nió: I have set God always before me vembre, de 9.45 a 18.30, taller El de J. Goldwin; sortida: Hodie Maria cant gregorià als arxius benedictins Virgo a 8 de Valls. femenins, a càrrec de Ramon Vilar, Irene Brugués i Natalia Aldana; de • CRISTIANISME I JUSTÍCIA.— El di- 10.00 a 17.00, recés amb Marcel Ca- Anuncis per paraules lluns 4 de novembre, a les 19.00, pellades sobre La saviesa cristiana. C/ conferència d’Eduardo Rojo sobre El Anglí, 55 – Barcelona. dret, el treball i l’atur massiu. Com re- COMPRA i VENDA DIVERSOS pensem el treball? És factible la plena • ESCOLA D’ANIMACIÓ BÍBLICA COMPRO SEGELLS, monedes, postals, ADVOCADA especialista en nul·litats ocupació? (dins del cicle «Els Dilluns DE BARCELONA.— El dissabte 9 rellotges, quadres de pintura, joies i matrimonials i separacions. 1a visita dels drets humans»). Més informació: de novembre, a les 10.30, sessió de tota classe d’objectes i mobles antics. gratuïta. Tel. 934 510 707. www.cristianismeijusticia.net. formació a la parròquia de la Mare Passo a domicili. Tel. 933 578 394. de Déu de la Medalla Miraculosa, • CENTRE D’ESTUDIS ECONÒMICS c/ Consell de Cent, 110 – Barcelona. DESCOBREIX premsa cristiana, ens I SOCIALS.— El dilluns 4 de no- Més informació: tel. 652 078 868, FEINA comunica, ens uneix, ens enforteix. vembre, a les 21.00, sopar-debat a [email protected]. AUXILIAR GERIATRA, excel·lent tracte Barcelona sobre El dret a decidir: punt i experiència per atendre senyores al de trobada, amb Joan Rigol, expresi- • BETÀNIA.— El diumenge 10 de matí, a casa o residències de Barcelona. Tel. 935 324 949 - 665 604 065. dent del Parlament de Catalunya. Cal novembre, a les 10.00, recés obert confirmar l’assistència: secretaria@ a tothom dirigit per Mn. Josep Casa- ceesocials.org. nova. C/ Bonavista, 37 – Cornellà de " Llobregat, tel. 933 751 102. Si voleu anunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D’INSERCIÓ a base • MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI d’una lletra per quadret, deixant un espai en blanc entre DE BARCELONA.— El dimarts 5 • CARDENAL VIVES I TUTÓ.— El cada paraula i envieu-ho juntament amb un gir postal o xec de novembre, a les 18.30, cicle de diumenge 10 de novembre, a les bancari a CATALUNYA CRISTIANA conferències sobre «Qüestions fona- 18.00, al Palau de la Música Catalana, c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona. mentals plantejades per la biologia concert extraordinari Stabat Mater de També podeu fer un ingrés o transferència al número actual (I)». Mn. Francesc Nicolau, Dvorak. Cloenda dels actes comme- de compte de “la Caixa”: 2100 3013 20 2200391741 sotsdirector del Museu i professor moratius del centenari del cardenal emèrit de Filosofia de la natura a la Vives i Tutó. Facultat de Filosofia de la URL, parlarà Nombre de setmanes x 15 € Import total sobre Les mutacions: el seu paper en • VERITABLE VIDA EN DÉU.— El diu- NOM ...... l’evolució dels vivents. C/ Diputació, menge 10 de novembre, a les 18.00, ADREÇA ...... 231 – Barcelona. grup de pregària a la capella de les POBLACIÓ ...... C. P...... Carmelites Missioneres (c/ Puiggarí, TELÈFON ...... DNI/CIF ...... • INSTITUT DE TEOLOGIA ESPIRITUAL 1 – Barcelona). Més informació: tel. DE BARCELONA.— Els dimarts del 5 935 304 806. de noviembre al 17 de desembre, a les 19.00, curs L’itinerari espiritual • PARES TEATINS.— El diumenge 10 dels salms, a càrrec de Javier Velasco; de novembre, a les 18.00, concert de els dimecres del 6 de novembre al 18 de desembre, a les 19.00, curs Les manifestacions extraordinàries de la Verge Maria des de la reflexió teolò- PREGUEM PER LES gica i espiritual amb Joan A. Mateo; els dijous del 7 de novembre al INTENCIONS DEL PAPA 19 de desembre, a les 19.00, curs Teologia afectiva: entre las «pietas», • Perquè els sacerdots en dificul- la misericòrdia i la tendresa amb tats siguin confortats, sostin- guts i confirmats Pere Montagut. C/ Diputació, 231 Preu per setmana 15 euros (IVA Inclòs) – Barcelona, tel. 934 514 942. • Perquè les Esglésies d’Amèrica Llatina enviïn missioners a al- RESERVAT EL DRET DE PUBLICACIÓ • EQUIPS DE LA MARE DE DÉU DELS tres Esglésies SECTORS A-L, C I E-G DE BAR- 32 3 novembre 2013

Des del carrer Pensant-ho millor Jordi Labanda, autor del cartell de la Nit de «Catalunya Cristiana» i Ràdio Estel

Carles Soler i Perdigó «Com a creador has de tenir veu pròpia» Bisbe emèrit de Girona Redacció de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel ha estat un regal. A més, L’univers creatiu de l’il·lustrador sóc molt amic de la Núria Ortín, Jordi Labanda el podem trobar en di- responsable del Club+Amics. El do de la fe aris i revistes, en carpetes i motxilles, en Quan m’ho va proposar, no En acostar-se la cloenda de l’Any samarretes i quadres, o fins i tot deco- m’hi vaig poder negar. de la Fe, és oportú deixar-nos rant un restaurant. Embrancat sempre Quin era el missatge a interpel·lar per la pregunta de Jesús en mil projectes, Labanda també troba transmetre? a l’Evangeli: «El Fill de l’home, quan temps per participar en projectes soli- En les converses prèvies, vaig vindrà, creieu que trobarà fe a la daris. El seu estil propi l’ha posat ara tenir ocasió de conèixer exac- terra?» (Lc 18,8). Nosaltres hem tament quin era el missatge al servei de Catalunya Cristiana i Ràdio rebut conjuntament amb el do de que calia transmetre, perquè, Estel. Des de Nova York, on resideix des la vida la fe cristiana que profes- al cap i a la fi, la finalitat d’un de fa dos anys, ha fet el cartell de la sem. Els pares i els avis ens l’han cartell és comunicar. En aquest Nit. transmès viva. En el si de la santa cas es tractava de comunicar els Per què has volgut participar en Església, a la parròquia, joiosament conceptes de nit, ràdio i certa el projecte de la Nit de Catalunya l’hem celebrada, íntegra, tal com Cristiana i Ràdio Estel? complicitat sota aquesta lluna ens l’ha transmès un seguit de En moltes ocasions he pogut col· que il·lumina l’escena. generacions, que s’han esforçat i, laborar en iniciatives solidàries. Per a En quins projectes treba· en temporades d’opressió o perse- mi poder il·lustrar el cartell de la Nit lles actualment? cució, han sofert, per mantenir-la, Quan em fan aquesta pre- defensar-la i testimoniar-la. gunta no sé ben bé què respon- Avui, la situació és manifestament dre, perquè sempre tinc tantes diferent. La majoria de famílies, coses… Des de fa quatre mesos encara que es considerin cristianes, estic embrancat en un projec- deixen la transmissió de la fe a la te d’animació de la casa Louis Catequesi parroquial o a l’escola Vuitton. És el projecte més cristiana. No resen a casa, en famí- complex actualment. També estic fent les il·lustracions de La lia, ni es preocupen d’exhortar els banda de Zoé, una col·lecció de fills a pregar ni d’iniciar-los i acom- contes escrits per Ana García- panyar-los a celebrar els misteris Siñeriz i editats per Planeta. Continuo treball va contactar amb mi la persona de la nostra fe cristiana amb la il·lustrant motxilles, carptes i llibretes, que actualment és el meu agent, el qui comunitat eclesial, el diumenge al que després de tants anys encara funci- m’aconsegueix les feines a Nova York. temple. onen molt bé. També estic fent el cartell Per tant, potser sí que aquesta il·lustració Sant Pau ens recorda que «és per per a una pel·lícula. Sóc una mica home va marcar un punt d’inflexió. gràcia que hem estat salvats per orquestra. Què recomanaries als joves que mitjà de la fe! I això no ve de no- Totes les il·lustracions són obra comencen? saltres: és un do de Déu» (Ef 2,8s). teva? Que penquin molt. Aquesta feina és Déu, Pare entranyable, que ens esti- Tinc un petit equip de gent que una barreja de moltes hores de feina ma, ens busca, ens desitja, estableix s’encarrega de les qüestions de gestió, i de saber-se moure bé. El que és molt una relació d’amor amb nosaltres, La Nit de Catalunya però la creació de la feina és cent per important és aconseguir un estil propi i ens adreça la Paraula de vida, el cent meva. No sabria fer-ho d’una altra que et diferenciï dels altres. Com a cre- seu Fill etern, encarnat, que parla el Cristiana i Ràdio Estel nostre llenguatge, perquè és home Divendres 15 de novembre / 20 h manera. ador has de tenir la teva veu. com nosaltres, nascut de la Verge Centre de Convencions En quin moment vas ser consci· Pots convidar la gent a participar Maria. L’Evangeli és la Bona Notícia Internacional de Barcelona ent que la teva carrera com a il· en la Nit de Catalunya Cristiana i de l’amor de Déu. Parc del Fòrum / P. Leonardo lustrador agafava embranzida? Ràdio Estel? Si reconeixem la veu del Fill de Déu, da Vinci, 4-5 Dibuixar és de les poques coses que Des d’aquí convido la gent a partici- la veu del nostre Bon Pastor, i l’aco- Més informació: 934 092 770 / em surten bé [riu]. Recordo que als 25 par en aquesta nit tan especial, i amb llim en llibertat i la seguim amb [email protected] anys vaig publicar una il·lustració al la qual es poden aconseguir coses tan The New York Times. Gràcies a aquest maques i necessàries. obediència, neix i madura i s’enforteix dia a dia la fe. Ens cal tenir ben clar que és do amorós de Déu creure en Jesucrist, confiar en Ell, estimar-lo de veritat Rauxa i fer que la seva doctrina i el seu exemple, que tenim en l’Evangeli, tal com ens el proclama l’Església, sigui llei per a la nostra vida. I els dons de Déu cal agrair-los i cele- Eduard brar-los, també i abans demanar- Una obra d’art universal Brufau los. Cal aprofundir la fe que hem rebut, cal viure-la, pregar insistent- La pel·lícula De Déus i homes (2010), del director Xavier pintures religioses. A part del darrer àpat de la comunitat ment que el Senyor ens augmenti Beauvois, és una de les millors obres d’art cinematogrà- abans del sacrifici, que és un Sant Sopar, cal posar atenció la fe. Cal que tinguem el neguit i el fiques dels darrers anys. El film explica el martiri de set en el terrorista islàmic ferit damunt la llitera i en el mon- coratge de transmetre-la fidelment. monjos trapencs durant la guerra civil algeriana dels jo angoixat a la cel·la davant la disjuntiva de fugir i salvar La fidelitat del dia a dia, la senzi- anys noranta. Amb un gran sentit espiritual, la pel·lícula la vida o quedar-se i morir. El terrorista és una referència llesa de cor, l’esperit de pobresa i commou profundament no només pels tràgics esdeveni- evident a Plany sobre Crist mort, d’Andrea Mantegna, la pregària amb filial confiança són ments que narra, sinó perquè sap anar més enllà dels fets mentre que en el monjo hi veiem la Magdalena penitent els mitjans per mantenir i avançar concrets i endinsar-se en el misteri de l’home, que és de de Georges de La Tour. Aquests paral·lelismes ressalten pels camins de la fe i transmetre-la caràcter universal. la condició pecadora dels homes, sense excepció, i la íntegrament i fidelment als nostres També amb voluntat d’universalitat diferents escenes de victòria sobre el pecat gràcies a l’amor, que fa possible el conciutadans i a les generacions De Déus i homes són una referència clara a conegudes perdó i el martiri alliberador. futures.