¢ Comunicat de premsa ¢
Aprovat definitivament el Pla director urbanístic del Pla de l’Estany
El conseller de PTOP, Joaquim Nadal, ha aprovat definitivament avui el Pla director urbanístic del Pla de l’Estany, que abasta els 11 municipis de la comarca, després de l’informe favorable que va emetre el passat divendres la Comissió d’Urbanisme de Catalunya. Aquest pla ordena els futurs creixements de la zona, relliga els espais oberts i proposa millores en la xarxa d’infraestructures. El DPTOP té actualment en informació pública el Projecte del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, que ha d’aportar una visió de conjunt de les dinàmiques i necessitats dels diferents territoris de l’àmbit. No obstant això, hi ha àmbits on, per les seves particularitats, convé un instrument més detallat de planificació. És en aquest sentit que es va optar per impulsar un PDU del Pla de l’Estany. El Pla, es va aprovar inicialment el mes de desembre de 2008 i es va sotmetre a informació pública per als ciutadans i ajuntaments durant cinc mesos, per tal de recollir les seves aportacions. Durant aquest temps, el Pla ha rebut 681 escrits d’al·legacions, amb un total de 1.024 signatures. Fruit d’aquest procés de participació, s’han introduït canvis en les estratègies de desenvolupament d’alguns nuclis urbans, s’ha millorat la protecció de diversos espais oberts i s’han fet ajustos en la traça d’algunes infraestructures viàries. El PDU del Pla de l’Estany és el tercer aprovat definitivament de la nova generació de plans directors d’àrees urbanes que impulsa el DPTOP, després del PDU del Pla del Bages i del PDU de la Conca d’Òdena. Properament es preveu donar també el vist i plau definitiu al PDU del sistema urbà de Figueres i al PDU del sistema urbà de Girona.
L’àmbit del Pla El Pla director del Pla de l’Estany comprèn els onze municipis de la comarca, amb una extensió de 262,8 km2 i una població de 28.893 habitants: Banyoles, Camós, Cornellà de Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls. La característica predominant a l’àmbit és la seva gran qualitat paisatgística, amb la singularitat de l’estany de Banyoles en primer terme. Aquest entorn privilegiat és, a més, el principal recurs econòmic de futur per a la comarca, atès el seu potencial per atreure un turisme que ha de ser respectuós amb aquests valors. Igualment, el Pla de l’Estany es caracteritza per la distribució de masos i veïnats en un entorn agrícola també de gran qualitat, connectats per una àmplia xarxa de camins rurals. L’estructura productiva de la zona és prou diversificada. Tot i que el serveis són la principal font de llocs de treball, el pes del sector primari és encara alt en comparació amb la resta del país, així com el del sector industrial. En canvi, el
Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 7
¢ Comunicat de premsa ¢ turisme té un pes baix. Pel que fa a les infraestructures, la comarca està ben connectada amb l’exterior però té una xarxa interna complexa, derivada del relleu i de la dispersió dels nuclis rurals. Pel que fa a les perspectives de futur, d’acord amb els escenaris que considera el programa de planejament territorial, s’estima que per a l’any 2026, l’àrea podria tenir una població de més de 34.000 persones (un 32% més), 17.000 llocs de treball (un 39% més) i 19.000 habitatges totals (un increment del 28%). El PDU persegueix, doncs, fer compatible l’estructura econòmica diversa, així com els futurs desenvolupaments urbanístics i la consolidació d’una completa xarxa viària amb la preservació de l’entorn natural, el principal pilar d’aquest Pla. Per tal d’assolir aquests objectius, el document aposta per reforçar les àrees urbanes de Banyoles, Porqueres i Cornellà de Terri concentrant-hi el desenvolupament urbà i els equipaments d’àmbit comarcal.
Espais oberts
L’estructuració, connexió i preservació dels espais oberts del Pla de l’Estany és un element estructural del PDU, atesa la seva singularitat i qualitat. La voluntat principal del Pla en aquest camp és protegir els espais naturals més valuosos de l’àmbit, bastir una xarxa de corredors ecològics que en garanteixin la connectivitat i preservar la important activitat agrària d’aquesta àrea.
Per tal d’estructurar aquesta xarxa, el PDU fa servir tres categories de sòl i crea una estratègia específica per a espais en què s’ha de tenir una especial cura amb els espais oberts. Precisament, fruit de la informació pública, aquesta estratègica específica s’ha ampliat i ara s’assigna a tres àrees.
En conjunt, el 98,35% de la superfície comarcal és actualment sòl no urbanitzable, que el Pla diferencia segons graus de protecció i aptitud per a la transformació:
• Sòls de protecció especial: inclou tots els espais ja protegits per la normativa sectorial i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor natural o com a connectors per tal de crear una xarxa d’espais de protecció. La comarca compta amb el PEIN de l’Estany de Banyoles i un 10% del PEIN de les muntanyes de Rocacorba, a més de l’espai del riu Fluvià, inclòs en la Xarxa Natura 2000.
A aquestes zones s’hi han afegit els principals connectors fluvials: els rius Matamors, el Revardit, part del curs del Remençar i els espais adjacents al Fluvià. També es protegeixen els rius Terri i Garrumbert. Respecte l’aprovació inicial, s’hi ha afegit la zona del Guèmol i del Puig de Miànigues.
• Sòls de protecció territorial: són els terrenys que, sense assolir el grau de valors que tenen els sòls de protecció especial, convé sotmetre a una
Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 2 de 7
¢ Comunicat de premsa ¢
regulació restrictiva de les possibles transformacions pel seu interès agrari i/o paisatgístic.
Aquest alt grau de protecció es concedeix, doncs, als principals àmbits agraris situats a l’est de la comarca, i a sòls que podrien tenir un valor estratègic en un futur, com el Pla de la Banyeta, al sud de Cornellà del Terri. Finalment, es preserven els terrenys al llarg de la traça del TGV i del futur desdoblament de la C-66 i de l’N-260 per tal de no interferir en l’execució d’aquestes infraestructures.
• Sòls de protecció preventiva: s’atorga aquest grau de protecció a aquells espais no urbanitzables de menor interès, algunes parts dels quals podrien ser urbanitzades en determinades condicions i seguint les estratègies de desenvolupament que estableix el Pla.
Aquesta categoria abasta 664 hectàrees, el 2,5% de la comarca. No obstant, el PDU assenyala només 132 d’aquestes hectàrees com especialment aptes per al creixement urbanístic.
• Estratègia específica, determinacions per a l’ordenació de l’espai lliure: el Projecte aprovat inicialment creava una estratègia específica per a separadors urbans que, fruit de la informació pública, s’ha ampliat fins a incloure tres espais de la comarca. En aquestes àrees, el planejament urbanístic haurà de vetllar especialment pel tractament dels espais lliures, per tal que aquests no vegin compromès el seu valor. Es tracta de l’aiguabarreig del Terri i el Matamors; l’àrea dels horts del monestir, a Banyoles, i d’un sector d’activitats econòmiques a Serinyà.
Sistema d’assentaments
El PDU té com a objectius principals en aquest apartat reforçar l’àrea Banyoles- Mata com a polaritat de la comarca, que es completa al llarg de l’eix de la C- 150a amb Cornellà de Terri. És en aquesta conurbació central on el Pla concentra el desenvolupament urbanístic, especialment per a l’activitat residencial i de serveis, tot vetllant pel caràcter compacte dels creixements.
Igualment, aposta per la transformació de part del sòl industrial obsolet en un teixit que combini residència, serveis i llocs de treball i, atesos els condicionants de relleu i d’infraestructures d’aquest nucli central, planteja també emplaçaments per a activitats econòmiques en un àmbit més ampli.
Banyoles i el seu entorn
El Pla, dins del seu objectiu de potenciar la centralitat de la capital comarcal, localitza les àrees de possible expansió dins de la conurbació central formada per Banyoles i Mata i en el municipi de Cornellà de Terri. Atès l’escàs sòl lliure disponible en aquesta zona, el Pla no assigna a aquests municipis una
Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 3 de 7
¢ Comunicat de premsa ¢ estratègia de desenvolupament, com fa amb els altres, sinó que identifica directament les peces de sòl on es poden localitzar les diferents actuacions.
Concretament, proposa concentrar els futurs desenvolupaments de la manera següent:
• Sòl residencial: al sud i a l’est de Mata, sud de Banyoles i entre els nuclis de Cornellà del Terri i Pont Xetmar. • Sòl industrial: extensió del polígon de Pont Xetmar. Respecte l’aprovació inicial, s’ha inclós l’extensió dels polígons de Porqueres i Jardí del Palol de Revardit.
Creixement moderat i actuacions de millora
A banda d’aquesta conurbació central, el PDU assigna a cada nucli una de les estratègies de desenvolupament següents:
• Creixement moderat: per aquells nuclis de petita o mitjana dimensió que, per la seva disponibilitat de sòl i bona connectivitat, poden admetre un cert creixement de com a màxim un 30% de la superfície urbana existent. S’assigna a Camós, Crespià, Esponellà, Melianta, Palol de Revardit i Serinyà.
• Millora i compleció de nucli: el Pla estableix aquesta estratègia per a aquells petits veïnats que no tenen condicions per a estructurar una extensió urbana i els orienta al manteniment, reconstrucció i millora de les trames urbanes. Comparteixen aquesta estratègia un total de 21 nuclis del Pla de l’Estany.
En relació a l’aprovació inicial, s’assigna aquesta estratègia també als nuclis de Martís, el Prat Roig, Vilafresser, Can Vinardell, la Banyeta, Riudellots de la Creu, Hostal de la Banyeta, Pompià, Can Teixidor i la Farrés.
• Manteniment del caràcter rural: en el cas de les agrupacions d’edificacions rurals aïllades o aquelles que presenten una estructura de petita magnitud, el PDU opta pel manteniment de la seva tipologia. Atesa la gran quantitat d’elements que reuneixen aquestes característiques al Pla de l’Estany, el Pla assigna aquesta estratègia a tots aquells nuclis i agrupacions que no hagin entrat específicament en cap de les propostes anteriors.
Després de les al·legacions rebudes, els següents nuclis han passat de tenir assignada una estratègia de millora urbana a una de manteniment de caràcter rural: Vilamarí, Ravós del Terri, Sant Andreu del Terri, Fares, Santa Llogaia del Terri, Sant Vicenç de Camós i Fontcoberta.
Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 4 de 7
¢ Comunicat de premsa ¢
Estratègies específiques per a determinades àrees
A banda d’assignar estratègies de desenvolupament als diferents municipis, el PDU dedica una especial atenció a determinades àrees, bé siguin residencials o industrials, proposant actuacions per augmentar la integració urbana de les que estan situades més a prop de les trames existents o optant per la seva reducció o canvi d’ús:
• Intensificació urbana i centralitat: el PDU identifica l’àrea de Mata, a Porqueres, com una zona susceptible d’augmentar la seva densitat i d’impulsar una àrea de nova centralitat a l’entorn de l’actual plaça del President Companys amb equipaments i serveis.
• Reducció: el Pla, per tal de corregir els processos de dispersió, proposa la reducció de les parts no consolidades ni urbanitzades de Can Closes, a Porqueres.
• Canvi d’ús i reforma interior: s’assigna aquesta estratègia a aquelles àrees on els actuals usos creen disfuncions en la trama urbana. El planejament municipal haurà d’impulsar la seva reconversió en sòl residencial o d’equipaments i trobar un emplaçament alternatiu.
o Actual localització de l’empresa ESPA, al sud de l’estany de Banyoles o Zona industrial al nord-est de Banyoles. o Parcel·la industrial al nord del nucli del Prat Roig (Porqueres).
Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 5 de 7
¢ Comunicat de premsa ¢
Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 6 de 7
¢ Comunicat de premsa ¢
Infraestructures de mobilitat
El Pla recull les actuacions previstes en les principals carreteres que connecten el Pla de l’Estany amb l’exterior i proposa tot un seguit de millores en la xarxa comarcal que, en general, garanteix una bona accessibilitat als diferents nuclis. Igualment, recull la traça del TGV.
Actuacions en la xarxa viària bàsica
• Desdoblament de la C-66 en el seu recorregut per la comarca. • Conversió en autovia de l’N-260.
Altres actuacions en la xarxa viària
• Conversió de la C-150a en l’avinguda urbana central de la connurbació Banyoles-Porqueres. • Creació d’una nova via amb funció d’eix cívic per segregar el trànsit local del de pas de la C-66, que connectarà Cornellà del Terri amb la C-150a. • Pacificació del trànsit a la GIV-5248, a l’oest de l’estany. • Millores a la GIP-5121 al seu pas per Esponellà, entre el veïnat de Martís de Dalt i Crespià per augmentar la seguretat del trànsit. Arran de les al·legacions rebudes, però, s’elimina la traça que es proposava per aquesta millora i es deixa a criteri de l’administració titular de la via. • Construcció de la ronda oest de Porqueres, des de l’antiga C-150a fins a la GIV-5247.
14 d’abril de 2010
Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 7 de 7