AGENDA 21 COMARCAL DEL GIRONÈS

DOCUMENT II: DIAGNOSI TRANSVERSAL

Realitzat per: Amb el suport de:

Equip de coordinació: Lluís Planes, director facultatiu de l’Agenda 21 del Gironès -Diputació de - David Vila, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient -Consell Comarcal del Gironès- Sílvia Bartolí, cap de l’Àrea de Medi Ambient -Consell Comarcal del Gironès- Montserrat Vilalta, tècnica de l’Àrea de Medi Ambient -Consell Comarcal del Gironès- Marta Vayreda, coordinadora de l’Agenda 21 comarcal del Gironès –DEPLAN–

Equip de redacció: Elisabet Bartés, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat, ambientòloga –DEPLAN– Miquel Fort, geòleg –Estudis Empordà- Joan Jonama, enginyer agrònom Diana Lledó, ambientòloga Maria Frigola, arquitecte Josep M. Mallarach, consultor ambiental Jac Cirera, geògraf Jose Enrique Vàzquez, consultor energètic –BIOQUAT-

Mercè Font, consultora energètica –BIOQUAT - Eva Algans, arquitecta tècnica

Setembre de 2007

Agenda 21 de la comarca del Gironès Document II: Diagnosi transversal

ÍNDEX

DOCUMENT II: DIAGNOSI TRANSVERSAL

1. INTRODUCCIÓ 3

2. CRITERIS GENERALS 3

3. DIAGNOSI TRANSVERSAL 5

Agenda 21 de la comarca del Gironès 1 Document II: Diagnosi transversal

1. Introducció La diagnosi transversal permet, a partir dels criteris generals establerts per a la comarca del gironès, integrar tots els paràmetres estudiats en la memòria descriptiva i diagnosi, en diferents eixos per tal de detectar els principals impactes i dèficits de la comarca. Aquestes mancances detectades constituiran els elements principals a partir dels quals s’elaborarà el Pla d’Acció Comarcal.

2. Criteris generals El principal objectiu de l’Agenda 21 comarcal del Gironès és garantir un desenvolupament sostenible de la comarca, per aquest motiu s’han establerts els següents criteris generals:

1. L’ocupació del territori Una ocupació dispersa del territori té un gran impacte ambiental degut a un elevat consum de recursos naturals, una reducció dels espais agraris o forestals, un malbaratament energètic i una elevada demanda de mobilitat, infraestructures i serveis. Per aquest motiu, cal un desenvolupament urbà compacte que prioritzi les àrees interiors i sigui prudent en l’ocupació d’espais perifèrics que afavoreixin l’augment de la fragmentació a partir de la creació de noves urbanitzacions o nuclis disseminats. En aquest aspecte de l’ocupació territorial, també cal tenir en compte l’ordenació dels polígons industrials per tal d’assolir una gestió més sostenible a partir de la minimització del consum de recursos, generació de residus i abocaments d’aigües residuals. Respecte als espais lliures, cal destacar la necessitat de conservació de l’activitat agroramadera de qualitat juntament amb la gestió forestal amb l’objectiu de mantenir el mosaic agroforestal que afavoreix el manteniment de la biodiversitat, la qualitat paisatgística i la regulació dels processos ecològics en general.

2. La protecció del patrimoni Cal la protecció del patrimoni natural, cultural i històric per tal de preservar la identitat de la comarca i conservar els valors patrimonials. Per tant, és important l’aplicació de mesures de conservació i restauració del patrimoni cultural i històric juntament amb la protecció del patrimoni natural amb l’objectiu de mantenir l’equilibri ecològic i els espais d’interès connector mitjançant la minimització dels impactes antròpics (disminució de la qualitat de l’aigua i l’aire, alteracions del paisatge, barreres físiques, ...).

3. L’impacte visual i paisatgístic Cal conservar els diferents tipus de paisatges presents en el territori i protegir les mostres i elements més excepcionals. Així mateix, cal reduir l’impacte visual d’algunes instal·lacions del territori que redueixen la qualitat del paisatge.

4. Les condicions acústiques, lumíniques i electromagnètiques La reducció de la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica és bàsica per a millorar la qualitat de vida de les persones i garantir un desenvolupament sostenible.

5. L’estalvi i reutilització de l’aigua i la qualitat de l’aigua El consum d’aigua desmesurat i la impermeabilització del territori pot afectar a la recàrrega dels aqüífers, afavorir la contaminació per nitrats procedents de l’agricultura i comprometre els recursos hídrics en un futur immediat. Per aquest motiu cal implantar mesures per a l’estalvi de l’aigua, de reutilització del recurs per tal d’optimitzar el seu ús, millorar les condicions de la xarxa de subministrament d’aigua potable i sistemes de sanejament juntament amb el control dels abocaments que produeixen alteracions en la qualitat de l’aigua.

6. La mobilitat sostenible El trànsit és el principal consumidor d’energia i la principal font de contaminació atmosfèrica i acústica. Cal doncs preveure una mobilitat que tingui en compte altres modes de transport més sostenibles i més respectuosos amb el medi ambient que el vehicle privat.

Agenda 21 de la comarca del Gironès 3 Document II: Diagnosi transversal 7. El desenvolupament urbanístic sostenible Totes aquestes mesures cal introduir-les en la planificació territorial i urbanística de la comarca per tal de garantir un desenvolupament urbanístic sostenible. Aquest desenvolupament urbanístic sostenible es basa en la combinació equilibrada entre la preservació dels recursos naturals i la necessitat de creixement urbanístic amb l’objectiu de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Partint del concepte del sòl com a recurs limitat, aquest desenvolupament sostenible considera la configuració dels models d’ocupació territorial evitant la seva dispersió, afavorint la cohesió social i considerant la renovació del sòl urbà i la seva rehabilitació per tal de consolidar un model de territori eficient.

8. La qualitat de vida de les generacions presents i futures Un desenvolupament urbanístic sostenible permetrà millorar la qualitat de vida de les generacions presents i futures, de manera que es garantirà el camí cap al desenvolupament sostenible de la comarca.

4 Agenda 21 de la comarca del Gironès Document II: Diagnosi transversal 3. Diagnosi transversal

En aquest apartat s’interrelacionen els diferents aspectes analitzats en la descripció i diagnosi dels vectors de sostenibilitat de la comarca del Gironès. D’aquesta manera s’han extret uns eixos principals en els quals es veuen reflectits els punts més importants de l’Agenda 21 comarcal:

Eix 1. Manca de planificació supramunicipal Eix 2. Augment del nombre d’habitatges als municipis de les rodalies de Girona Eix 3: Canvi de localització en les activitats econòmiques de la comarca Eix 4: El sector primari es troba en situació de regressió Eix 5: La gestió i protecció dels espais naturals és clau pel manteniment de la diversitat natural i paisatgística Eix 6: Insuficient gestió de l’aigua a la comarca

Agenda 21 de la comarca del Gironès 5 Document II: Diagnosi transversal

EIX 1: LA MANCA DE PLANIFICACIÓ SUPRAMUNICIPAL IMPLICA UNA GESTIÓ INSOSTENIBLE

Dades bàsiques † La proliferació de polígons industrials, el † No existeix una regulació conjunta de les creixement de l’àrea metropolitana i les instal·lacions de radiocomunicació en sòl urbanitzacions aïllades és insostenible urbà

Viladasens

Sant Jordi Cervia ! ! Desvalls de Ter Canet Sant d'Adri Sant Julia Sant ! Joan de ! de Ramis Mollet Marti ! ! Flaçà de Ll. ! !! ! Sant ! ! Sarria! ! Celra Juia Marti de Ter Vell ! ! ! ! !! Girona! !! !!! ! !! Salt!!! !!! !! ! ! ! !!!! ! !! Quart Bescano ! ! ! ! ! ! ! ! Fornells ! de la Selva

Campllong Cassa! de Sant la Selva Andreu Salou Llegenda ! Instal·lacions de radiocomunicació ! ! AL-PI !! ! AMENA ! ! FIRSTMARK Llegenda ! MOVISTAR ! Sòl urbà i urbanitzable ! TRADIA ! ! Sòl urbanitzable ´ ! TV GIRONA Sòl urbà 0 1 2 4 6 ! VODAFONE Kilometers 0 1 2 4 6 ! Sense instal·lacions Kilometers ´ Urbanitzacions (Planejaments municipals) Instal·lacions de radiocomunicació (Ajuntaments)

† Plans Supramunicipals que afecten als municipis del Gironès: Plans Territorials o Pla Territorial General de Catalunya (1995) o Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (inici 2002) o Pla Urbanístic de l’àrea urbana de Girona (inici 2006) Plans Sectorials o Pla de Carreteres (1995) o Pla Director d’Infraestructures (2001-2010) o Pla d’Infraestructures ferroviàries (2003-2025) o Programa del Sòl Industrial i Activitats Econòmiques (2001-2004) o Pla de Transport de Viatgers (2005) o Pla d’espais d’interès natural (PEIN) o Programa d’actuació en sòl i habitatge (2000-2009) o Pla d’Infrastructures de Transport de Catalunya (2006-2026) o Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (2006) o Pla d’Ordenació Ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i radiocomunicació o Pla General de Política Forestal (2005-2014) Plans Comarcals o Pla Director de Mobilitat Sostenible del Gironès (2006) o Pla de Sostenibilitat Energètica del Gironès (inici 2006) o Pla de Connectivitat Funcional del Gironès (inici 2006)

6 Agenda 21 de la comarca del Gironès Document II: Diagnosi transversal

† Aproximadament la meitat del territori de la comarca està en fase de redacció del POUM i/o ha elaborat l’agenda 21 local

Municipi Figura de planejament Data Aprovació Data publicació Figura de Data Aprovació planejament Inicial

Aiguaviva Normes subsidiàries 17/4/91 10/6/91 POUM 24/04/2006 2007

Bescanó Normes subsidiàries 21/4/99 1/7/99 - - 2005

Bordils Normes subsidiàries 11/7/01 16/10/01 - - Negociació

Campllong Normes subsidiàries 27/4/83 3/6/83 POUM 10/03/2005 2007

Canet d'Adri Normes subsidiàries 10/3/99 21/6/99 - - 2007

Cassà de la Selva Normes subsidiàries 15/02/89 18/10/89 POUM 25/05/2006 2001

Celrà Pla General 10/3/99 8/6/99 - - 2000

Cervià de Ter Normes subsidiàries 24/10/90 1/2/91 - - 2006

Flaçà Normes subsidiàries 13/2/85 7/5/85 POUM 01/08/06 2003

Fornells de la Selva Normes subsidiàries 21/4/99 12/7/99 2007

Girona Pla General 31/5/02 11/6/02 2000

Juià Normes subsidiàries 7/3/78 3/8/78 POUM 10/2005 Negociació

Llagostera POUM 18/06/03 25/02/04 - - 2001

Llambilles Normes subsidiàries 26/06/85 5/3/86 - - 2007

Madremanya Normes subsidiàries 24/7/02 11/2/03 - - 2006

Quart Normes subsidiàries 19/7/94 21/10/94 - - 2007

Salt Pla General 24/4/02 30/5/02 - - 2003

Sant Andreu Salou Llei del sòl - - - - Negociació

Sant Gregori Normes subsidiàries 21/05/86 20/1/88 POUM 31/08/06 2007

Sant Joan de Mollet Normes subsidiàries 29/3/00 16/6/00 - - Negociació

Sant Jordi Desvalls Normes subsidiàries 1/7/92 9/9/92 - - 2006

Sant Julià de Ramis Normes subsidiàries 5/4/95 9/6/95 POUM 03/11/05 NO

Sant Martí de Llémena Normes subsidiàries 9/10/96 18/12/96 - - 2007

Sant Martí Vell Llei del sòl - - - - Negociació

Sarrià de Ter Normes subsidiàries 04/05/87 20/1/88 - - 1999

Vilablareix Normes subsidiàries 25/5/94 4/11/94 - - 2007

Viladasens DSU 17/1/84 24/2/84 - - 2006 Figures de planejament (DPTOP, Ajuntaments i Diputació de Girona) Urbanitzacions residencials aïllades (Elaboració pròpia)

Agenda 21 de la comarca del Gironès 7 Document II: Diagnosi transversal

Diagnosi transversal Al Gironès, s’ha detectat una manca de planificació comarcal tant pel que fa a l’ordenació del territori com en l’edificació, així com en d’altres matèries ambientals com són la gestió de l’aigua, de l’energia, dels sorolls, antenes de telefonia mòbil, etc. que fan que la gestió del territori sigui insostenible. A nivell comarcal es detecta una ordenació del territori poc ordenada i difosa. A banda dels nuclis urbans consolidats, l’ocupació del territori per polígons industrials, urbanitzacions i equipaments es realitzen seguint criteris localistes. L’excessiva municipalització del planejament i l’ordenació del creixement, és una de les causes d’un mosaic territorial urbà dispers. El creixement dels municipis a través d’urbanitzacions genera dinàmiques insostenibles. Les més visibles i relacionades amb el territori com són l’ocupació desmesurada de sòl, l’impacte paisatgístic i la fragmentació i artificialització d’espais oberts. D’altres no menys importants com són l’augment del consum energètic i aigua, l’encariment de les infrastructures i l’increment de mobilitat. Durant els últims 5 anys, aquesta tendència s’ha vist reduïda i actualment la llei d’urbanisme no permet creixements que no siguin compactes amb l’actual urbà. La manca de planificació supramunicipal, fa que cada municipi pugui gestionar el seu sòl de manera individual sense tenir en consideració els municipis veïns. De manera que es pot donar el cas de trobar dos polígons industrials, equipaments, o urbanitzacions residencials molt pròximes sense formar part del mateix municipi. El Pla Territorial de les comarques gironines iniciat el 2002 i el pla urbanístic de l’àrea urbana de Girona iniciat al 2006, han de permetre la inclusió de criteris supramunicipals en el planejament. Els objectius i criteris d’aquests plans són fomentar una distribució equilibrada del creixement per a assolir nivells de renda adequats en tot el territori i promoure un creixement ordenat de les implantacions en el territori per a incrementar l’eficàcia de les activitats econòmiques i aconseguir una millor qualitat de vida. Ja són 16 els municipis del Gironès que han iniciat i/o aprovat la redacció del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat, amb el suport de la Diputació de Girona, amb el qual es pretén que els municipis es dirigeixin cap a un desenvolupament sostenible. A més, en la majoria de municipis el PALS ve acompanyat del Pla Especial de Regulació dels Usos el Sòl No Urbanitzable el qual és un document normatiu que acompanya la figura de planejament actual. A part d’una manca de planificació supramunicipal també hi ha una manca de criteris sostenibles en l’edificació. A Girona, per exemple, per tal de construir edificis més sostenibles s’ha constituït la Taula de Construcció - formada pel Gremi de Promotors Constructors d’Edificis de Girona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya demarcació de Girona, i el Col·legi d’aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona -, la qual en col·laboració amb l’Ajuntament de Girona vol promocionar el Segell Verd per tal d’introduir criteris de sostenibilitat als edificis d’habitatges d’obra nova i gran rehabilitació que es construeixin a la ciutat de Girona. El Segell Verd comporta entre d’altres avantatges, bonificacions i incentius fiscals per als promotors. Les dinàmiques econòmiques encaminen la comarca cap a un inevitable creixement que comportarà un increment d’ocupació del sòl urbà i que es materialitzarà a través de la redacció de nous POUMS (quasi un 50% del territori de la comarca està en fase de redacció de POUM). El nou marc normatiu en matèria d’urbanisme fomenta un desenvolupament urbanístic sostenible, una utilització racional del territori i una cohesió social de manera que les previsions de creixement futures han de seguir lògiques sostenibles. La redacció dels plans directors territorials també permetran introduir criteris supramunicipals en els planejaments municipals. I a nivell general, la construcció de tots els nous edificis hauran de complir el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis (DOGC núm. 4574 de 16.02.2006) i el Codi Tècnic de l’Edificació el qual també introdueix criteris de sostenibilitat. Fins ara s’ha parlat de planificació urbanística, però la manca de planificació supramunicipal és destacable en altres cam ps com la gestió de l’aigua, de l’energia, dels sorolls , etc. Fins i tot en la instal·lació i regulació d’antenes de telefonia mòbil, a on s’ha detectat una manca important d’informació i regulació de les mateixes. Només en aquells serveis que es porten directament des del Consell Comarcal com és la gestió de residus municipals o la recollida d’animals domèstics existeix una coherència territorial derivada de la planificació supramunicipal del servei, per la qual cosa queda ben palès que la funció del Consell Comarcal en la gestió de la comarca és del tot necessària. Els Ajuntaments poden cedir competències al Consell Comarcal en matèria de sorolls, zonificació lumínica, residus, animals de companyia, camins i pistes, accés motoritzat al medi natural, declaració d’utilitat pública o protectors de terrenys forestals i mobilitat. Però a més, el Consell Comarcal pot actuar com a coordinador, dinamitzador o marcant directrius en d’altres àmbits. Cal tenir en compte també que és important la transversalitat i la participació ciutadana en els projectes que es portin des del Consell Comarcal.

8 Agenda 21 de la comarca del Gironès Document II: Diagnosi transversal

EIX 2: AUGMENT DESMESURAT DEL NOMBRE D’HABITATGES ALS MUNICIPIS DE LES RODALIES DE GIRONA

Dades bàsiques † Al 2015 s’espera una població propera als † Al 2010 hi hauran unes 54.958 llars principals 185.000 habitants (increment del 17%) (increment del 8%)

206.864 56000 196.864 55000 186.864 54000 176.864

Habitants 166.864 53000

156.864 52000

146.864 51000 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Anys 50000 Escenari baix Escenari mitjà baix Escenari mitjà alt Escenari alt 49000 Projecció de població (IDESCAT) 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Escenari alt Escenari baix

Projecció de llars (IDESCAT)

† La majoria de municipis del Gironès presenten un creixement d’habitatges i aquests són principalment per a primera residència

Viladasens Viladasens

Sant Jordi Desvalls Sant Jordi Desvalls Cervia de Ter Cervia de Ter

Canet d'Adri Canet d'Adri Sant Julia de Ramis Sant Julia de Ramis Bordils Flaçà Sant Joan de Mollet Flaçà Sant Marti de Ll. Bordils Sant Marti de Ll. Celra Sarria de Ter Celra Sant Marti Vell Sarria de Ter Juia Juia Sant Marti Vell Sant Gregori Sant Gregori Madremanya Girona Madremanya Girona Salt Salt Bescano

Vilablareix Quart Vilablareix Bescano Aiguaviva Quart AiguavivaFornells de la Selva Llambilles Llambilles

Campllong Campllong Cassa de la Selva Cassa de la Selva Sant Andreu Salou

Llegenda Llagostera Habitatges Llagostera Evolució del parc d'habitatges Creixement elevat, per sobre la mitjana (>37) Convencional Creixement moderat, per sobre la mitjana (19 - 37) Secundari Creixement baix, per sota la mitjana (< 19) Vacant Invariable (0) Decreixement (<0) 0 1 2 4 6 0 2.500 5.000 Meters Kilometers ´ Evolució dels habitatges 1991-2001 (IDESCAT) Tipologia d’habitatges 2001 (IDESCAT)

Agenda 21 de la comarca del Gironès 9 Document II: Diagnosi transversal † El Gironès és una comarca importadora de desplaçaments.

Alt Empordà

2752 Pla de l'Estany

913 2193

882

Resta de Catalunya Baix Empordà Gironès 4131 5835 1301 4680 3377 Selva 6089

Fluxos de sortida (persones) 0 - 882 883 - 913 914 - 2071 2071 831 2072 - 3377 3378 - 5835 Fluxos d'entrada (persones) 0 - 831 832 - 2193 ´ 2194 - 2752 2753 - 4680 0 10 20 Barcelonès Kilometers 4681 - 6089

Desplaçaments intercomarcals totals (IDESCAT) † Es distingeixen 4 Unitats Territorials a la † La principal xarxa de comunicacions travessa

comarca del Gironès els municipis de l’àrea metropolitana de Girona GIV-6234

GI-633

GI-514 GIV-6424 GIV-5315 GIV-5313 C-255z

C-66 !( N-IIa GIV-6708 29

C-255

N-II GIV-6701 GIV-5312AP-7 GI-532 GI-531 GIV-6702 GIV-6703 C-250z N-141e Girona-OlotGI-535 ¾½ ¾½ ¾½ ¾½ GIV-5332

GIP-6705

GI-540 GIP-6631

GI-533 C-250

GIV-6642 GI-534 !( GIV-6641

S/C

27¾ ¾½

C-65

Nivell sonor C-25 GI-664

Intervals

¾

½ 65 < LAr < 70 ¾ GIV-6742 LAr > 70 GIV-6741 (! Punts control LAr Carreteres principals CODI_VIA GIV-6612 GI-674 AP-7

N-II C-35 ¾½ GIV-6744

N-141e C-253a N-IIa GI-681 GIV-6821 Ferrocarril ¾½ vies verdes Zones urbanitzades Descripció Nuclis urbans Urbanitzacions ´ 0 2.500 5.000 Polígons Metres Sistema de comunicacions (Mapa Comarcal de Carreteres)

Unitats Territorials del Gironès (Elaboració pròpia)

10 Agenda 21 de la comarca del Gironès Document II: Diagnosi transversal S’observen desequilibris en els municipis en analitzar les hectàrees disponibles de sòl urbanitzable en relació amb la població actual

0,250

0,200

0,150

ha/hab 0,100

0,050

0,000 Salt Juià Celrà Flaçà Quart Girona Bordils Bescanó Llambilles Aiguaviva Campllong Vilablareix Llagostera Viladasens Canet d'Adrí Sant Gregori Madremanya Sarrià de Ter Cervià de Ter Sant Martí Vell Cassà de la Selva Sant Andreu Salou Sant Jordi Desvalls Sant Joan de Mollet Sant Julià de Ramis Fornells de la Selva Sant Martí de Llèmena

Agenda 21 de la comarca del Gironès 11 Document II: Diagnosi transversal

Diagnosi transversal

L’augment desmesurat d’habitatges als municipis de les rodalies de Girona implica unes conseqüències ambientals que cal gestionar bé, per tal que aquest creixement sigui sostenible. Els municipis de Bescanó, Celrà, Fornells, Quart, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix són els que han experimentat un increment més important dels habitatges principals. Aquest increment és degut a l’augment del preu del sòl a la capital com a conseqüència de l’especulació arran d’aconteixements com l’arribada del tren d’alta velocitat (TAV). Segons les projeccions de l’evolució del nombre d’habitatges fins al 2010, la comarca experimentarà el creixement al voltant del 6%. Anàlogament, els estudis de projeccions de població estableixen un increment del 23,6% en 10 anys arribant a una població de 184.375 persones a l’any 2015. L’increment del preu del sòl a la capital i la recerca d’un augment de qualitat de vida en zones més tranquil·les amb dotació d’espais naturals i caràcter rural ha produït el desplaçament de gent cap a municipis on l’habitatge és relativament més assequible. Aquest increment de població normalment ve associat a un augment de la demanda de serveis municipals i millora dels equipaments en els nuclis petits de les rodalies de Girona, així com un augment de consum d’aigua, energia, generació de residus, etc. Aquest canvi de localització de l’habitatge també ha suposat un augment de la mobilitat, la majoria en transport privat, la qual cosa implica un augment de l’impacte ambiental derivat de l’augment de consum de recursos naturals i contaminació atmosfèrica, entre d’altres. Cal afegir que malgrat els nuclis de les rodalies de Girona estiguin incrementant la seva població, aquest fet no implica que la capital en redueixi la seva. A més, en situacions en què els municipis propers a la ciutat comencen a experimentar un increment de la seva població a causa de la migració, la resposta que es produeix a mig termini és una crescuda del preu del sòl degut al creixement de la demanda d’aquest. L’augment del preu depèn del ritme de creixement de la població i l’especulació. La tipologia de vivenda més comuna a nivell comarcal és l’edifici amb 3 o més habitatges (65%) amb unes dimensions d’entre 70 i 100 m2, de propietat (80%) i les construccions més freqüents són les que tenen menys de 30 anys. Tot i el lleuger augment d’habitatges secundaris a la comarca, aquests no sobrepassen el 10% del total. En canvi, els habitatges vacants s’han mantingut estables en quan a representació al llarg dels anys amb un 17% del total. L’oficina municipal d’habitatges de Girona està fent estudis sobre els habitatges vacants de la ciutat i està posant al mercat pisos de lloguer. Aquesta proposta podria ser extensible a altres municipis de la comarca amb una alta densitat poblacional, i que tenen un percentatge significatiu d’aquest tipus d’habitatge. Tot i l’increment d’habitatges principals en aquests nuclis de les rodalies , Girona segueix exercint una dependència en diversos aspectes com l’educació, el treball, els serveis, etc. degut a la seva consideració de capital de comarca i de província. Això dóna lloc a un increment de la mobilitat intermunicipal i a una disminució de l’autocontenció dels nuclis de les rodalies convertint alguns d’aquests municipis en ciutats dormitori amb una població flotant que no hi fa vida. Per tal d’evitar aquest efecte i incrementar els nivells d’autocontenció i afavorir el desenvolupament municipal, algunes administracions locals inverteixen en projectes destinats a promoure esforços perquè la gent desenvolupi les activitats econòmiques dins del municipi. Per altra banda, cal esmentar els desequilibris detectats referents a la superfície de sòl urbanitzable en cadascun dels municipis de la comarca en relació amb la seva població. D’aquesta manera, un valor elevat en aquesta relació, indica un increment de la població molt més alt que la població actual, fet que indica una elevada disponibilitat de sòl edificable i per tant, un desajustament en els criteris del desenvolupament urbanístic sostenible. Alguns d’aquests municipis són Madremanya, Campllong, Aiguaviva, Sant Martí de Llémena,... per un altre cantó, municipis amb una elevada densitat de població no disposen de sòl urbanitzable suficient, produint un increment de la pressió antròpica sobre el medi i els recursos. Cal tenir en compte que un augment de la mobilitat implica un augment de consum de recursos naturals i un augment d’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera. Segons el Pla de Mobilitat Sostenible del Gironès, el transport interurbà dels principals vials de la comarca genera una petjada ecològica tant gran com tota la superfície forestal de la comarca. Girona és un punt estratègic en les relacions entre Barcelona i la resta d’Europa, per la qual cosa les infraestructures més importants s’acosten a la capital de la comarca (AP-7, A-2, ferrocarril, aeroport, etc.), però aquestes s’utilitzen principalment per a les comunicacions intercomarcals i es troben infrautilitzades. Així doncs, la majoria de carreteres de la comarca són secundàries, la majoria de municipis estan ben comunicats amb Girona a través de carreteres secundàries, però existeixen algunes barreres territorials (muntanyes i rius) que fa que zones molt properes estiguin mal comunicades. Aquest fet fa que la comarca es pugui subdividir en 5 àrees funcionals anomenades “Unitats Territorials del Gironès”: Vall de Llémena, l’Àrea Nord, l’Àrea Nord-est, l’Àrea Central i el Pla de la Selva. El Consell Comarcal del Gironès ha aprovat el Pla de Mobilitat Sostenible de la comarca del Gironès en el qual s’han detectat mancances importants en el transport públic. Aquest pla estableix unes actuacions per a la millora de la mobilitat sostenible de la comarca per al període 2005-2010. També cal tenir en compte la participació del Consell Comarcal del Gironès en l’Autoritat del Transport Metropolità de Girona (AMTG) per a millorar la coordinació i gestió del transport públic.

12 Agenda 21 de la comarca del Gironès Document II: Diagnosi transversal

EIX 3: CANVI DE LOCALITZACIÓ EN LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES DE LA COMARCA

Dades bàsiques † Augment de les zones industrials i per equipaments

Localització indústria i equipament, en sòl urbà i urbanitzable (Planejaments municipals)

Carreteres -mercat (Elaboració pròpia) † El sector terciari és el que té més pes a la comarca

Gironès

1 20 43%

17%

11 68 19% 7% primari industrial construcció serveis 14% Indústria Construcció Comerç al detall Serveis,llevat comerç detall Professionals i artistes

Pes per sectors en el PIB comarcal i establiments d’empreses i professionals (Anuari Econòmic Caixa de Catalunya -2004-)

Agenda 21 de la comarca del Gironès 13 Document II: Diagnosi transversal

† El sector serveis és on treballa més població † La taxa d’ocupació és elevada (73%) i es ocupada preveu que aquesta es mantingui

100 83 81 80 66 79 62 56 77 60 75

% 73 40 31 28 71 21 69 20 11 9 7 67 4 3 2 65 0

Agricultura Indústria Construcció Serveis 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 1991 1996 2001 baix mitjà baix mitjà alt alt Distribució de la població ocupada (IDESCAT) Taxa d’activitat projectada de 16 a 62 anys (IDESCAT) † La localització de polígons industrials en municipis mal comunicats no té sentit a nivell estratègic

Sup. Sòl industrial relació sòl industrial i comercial Sup. Infraestructures Població i comercial amb MUNICIPIS GIRONÈS (ha) 2002 2004 (ha) 2004 infraestructures Aiguaviva 18 95 593 0,2

Bescanó 6,8 0,1 3.648 68

Bordils 3 0,1 1.425 30

Campllong 24,5 0,1 352 245

Canet d'Adri 1,5 0,1 538 15

Cassà de la selva 45,3 70,6 8.325 0,6

Celrà 92,5 28,1 3.218 3,3

Cervià de Ter 3,2 22,8 730 0,1

Flaçà 51,3 0,1 932 513

Fornells de la selva 100 49,9 1.760 2

Girona 186,2 175,1 85.531 1,1

Juià 8,2 0,1 25.912 82

Llagostera 44 71,2 6.461 0,6

Llambilles 7,7 0,1 3.930 77

Madremanya 0 0,1 2.705 0

Quart 13,9 36,3 2.609 0,4

Salt 31,6 53,1 2.340 0,6

Sant Andreu Salou 2,2 0,1 2.146 22

Sant Gregori 32,3 50 647 0,6

Sant Joan de Mollet 1,1 0,1 522 11

Sant Jordi Desvalls 7,4 0,1 509 74

Sant Julià de Ramis 39,6 166,4 437 0,2

Sant Martí Vell 2,3 0,1 287 23

Sant Mart de Llémena 7,9 0,1 208 79

Sarrià de Ter 56,9 53,8 185 1,1

Vilablareix 42,8 43,1 172 1

Viladasens 0 46,3 152 0

TOTAL 830,2 963 156.274 Relació sòl industrial i infraestructures (Cambra de Comerç i ICC)

14 Agenda 21 de la comarca del Gironès Document II: Diagnosi transversal

Diagnosi transversal

Tradicionalment, les activitats del sector secundari i determinades empreses de serveis de la comarca es trobaven localitzades al nord de la ciutat de Girona, amb gran pes en municipis com Sant Julià de Ramis o Sarrià de Ter. Progressivament, i degut a factors com l’increment del preu del sòl a causa de l’assoliment del màxim aforament, juntament amb l’expansió de la superfície destinada a sòl industrial en altres municipis com Vilablareix, Quart o Bescanó, han contribuït al canvi en la ubicació de les empreses i per tant, de les noves activitats econòmiques. Com a exemple concret, aquest canvi de tendència ha suposat que Sarrià de Ter passi de ser el 3r municipi a ser el 6è en quant a nombre d’ocupats. Mentre que Vilablareix i Fornells de la Selva està experimentant un increment amb un ritme considerable degut a la gran superfície de sòl industrial disponible. Actualment les activitats econòmiques estan experimentant un desplaçament des de la zona nord de la capital de comarca, fins al sud de la mateixa. Aquest canvi ve influenciat en part pel fenomen de tercialització de l’activitat econòmica i per tant de la necessitat de crear noves àrees per al seu desenvolupament. En contrast amb la tipologia d’empresa existent anteriorment, les noves àrees industrials es dediquen als serveis ja sigui amb alimentació, roba i calçat, reparacions, mobiliari, o altres. Aquest fet converteix la clàssica percepció dels polígons com a àrees de treball i comença a implantar-se la idea del polígon com a zona de lleure. Per altra banda, el procés de tercialització de l’activitat econòmica de la comarca implica un canvi de localització de les activitats econòmiques modificant el teixit econòmic d’alguns municipis que s’han hagut d’adaptar a la situació actual. També cal considerar l’impacte paisatgístic que causen aquest tipus d’activitats comercials i de serveis sobre el territori pel seu creixement a les vores de les principals vies de comunicació, generant les anomenades “carreteres-mercat”, les quals proporcionen una imatge desordenada i banal caracteritzada per arquitectures oportunistes i poc integrades en l’entorn. Cal tenir en compte que l’increment de zones industrials que es preveuen en els diferents planejaments, tendeix a indicar que la demanda d’aigua, energia i altres serveis s’incrementarà per sobre dels escenaris previstos. També cal esmentar que moltes de les noves instal·lacions en sòl industrial es troben segregades de les àrees urbanes. Per tant, es donarà un increment de la demanda dels serveis de transport públic i de la necessitat del condicionament de les vies que connecten la ciutat de Girona amb aquests nous polígons com a conseqüència de la intensificació del trànsit. D’aquesta manera, la nova localització dels polígons i l’augment de la mobilitat, degut a una mala comunicació dels mateixos, produeix un augment de l’impacte acústic i atmosfèric que comporta una disminució de la qualitat de vida de la població resident. Considerant aquesta proliferació dels polígons industrials, és recomanable la realització d’un cens d’activitats que permeti disposar de la informació referent a les indústries i empreses a nivell comarcal de forma que es facilitin les tasques de gestió tant pel que fa a la seva localització i ordenació, el consum de recursos hídrics i energètics com per a la generació de residus. Com que no a tot arreu es produeix un increment del sòl industrial, algunes de les zones del sector tèxtil de municipis com Salt, Sarrià de Ter o Celrà han estat reconvertides a equipaments públics com biblioteques, sales d’actes, museus, etc. gràcies a iniciatives municipals.

Agenda 21 de la comarca del Gironès 15 Document II: Diagnosi transversal

EIX 4:EL SECTOR PRIMARI ES TROBA EN SITUACIÓ DE REGRESSIÓ

Dades bàsiques † Superfície agrícola i producció ecològica integrada

† Disminució important del PIB en el sector primari

6 4 5

2 1,92 4

0

% 3 Primari Indústria Construcció Serveis

% -2 2

-4 1

0 -6 1998 1999 2000 2001 2002 2003 -8 Gironès Catalunya VAB Gironès Catalunya Eix gironí

Evolució del creixement del PIB comarcal total (1998-2003) i Creixement del PIB per sectors (2003) (Anuari Econòmic de la Caixa de Catalunya (2004)

Activitat agrícola (Elaboració pròpia)

16 Agenda 21 de la comarca del Gironès Document II: Diagnosi transversal

Diagnosi transversal

A la comarca del Gironès, així com en general a Catalunya, hi ha una regressió del sector primari tant pel que fa al seu pes sobre l’economia com en l’ocupació en el sector. Aquesta regressió implica una pèrdua d’un dels sectors més tradicionals i antics del patrimoni català així com una pèrdua de valors naturals. Tot i que la situació de la comarca és idònia per al desenvolupament de l’agricultura gràcies a l’àmplia plana de suaus pendents que conforma la confluència del Ter, l’Onyar i el Güell juntament amb les temperatures típiques del clima mediterrani, el desenvolupament de l’agricultura en altres països on el preu és més baix i la política agrícola que s’està duent a terme actualment, han fet minvar la població dedicada al sector (2,2% al 2001). L’evolució del PIB del sector primari a l’any 2003 corresponia amb un descens del 6%, una disminució molt superior al nivell de Catalunya (-4%). Tot i això, aquest descens es va esmorteir degut al poc pes que representa l’agricultura sobre l’economia de la comarca (1%). Cal tenir en compte que tot i que el sector agrícola tingui una representació de l’1% en l’economia comarcal, la seva gestió i ordenació repercuteix en el 29,6% del territori, de forma que la seva rellevància segueix sent destacable. Altres factors que han influït en la regressió del sector són, en primer lloc, la intensificació de la ramaderia i la proliferació de granges que concentren gran quantitat de bestiar. En segon lloc, el baix preu que rep el productor degut a la presència d’intermediaris entre la recollida del producte i la seva venda, que a més incrementa el seu valor final. Per tal de fer front a aquesta problemàtica, molts productors han optat per l’associacionisme i la formació de cooperatives de tal manera que la majoria del benefici està destinat al productor. En altres casos, s’ha optat per la combinació de les activitats relacionades amb el sector primari amb el turisme rural. El fet que s’incorporin les noves tecnologies al sector està afectant als nivells d’ocupació de manera que no és necessària tant personal excepte en determinats tipus de cultiu on la maquinària no és l’eina més apropiada. La incorporació d’aquestes noves tecnologies també impliquen un desenvolupament del coneixement sobre els productes i tractaments juntament amb un interès creixent sobre la producció ecològica i integrada que permet facilitar la seva posta en venda al mercat juntament amb el segell de garantia de qualitat del producte (CCPAE). A la comarca encara no és una pràctica àmpliament estesa però hi ha dues explotacions que practiquen la producció ecològica, mentre que la producció integrada està més estesa i ocupa una superfície de 189,25 ha. Un altre factor que pot afectar a la població que actualment es dedica al sector és la reforma de la Política Agrícola Comunitària, amb la qual es modificarà l’estructura del sistema que actualment atorga les subvencions de tal manera que es produirà una disminució d’aquestes per tal d’oferir facilitats a nous països de la UE. La política aplicada fins al moment ha causat distorsions en les tipologies de cultiu condicionant una producció en excés de determinats productes, de manera que aquest canvi de política causarà la inviabilitat d’algunes explotacions. La situació de regressió del sector primari, a part de les conseqüències directes sobre l’economia comarcal també influeix sobre el medi natural desestructurant el territori. El valor ecològic d’aquests ambients es basa en el trencament de la continuïtat de la massa arbòria i la configuració del paisatge, mosaic que permet l’existència de comunitats animals no boscanes i afavoreix la connectivitat entre els diferents ambients. Cal considerar l’elevada importància a nivell ecològic que presenten els ecotons (frontera entre comunitats) degut a la gran concentració d’espècies que es dóna en aquests indrets.

Agenda 21 de la comarca del Gironès 17 Document II: Diagnosi transversal

EIX 5: LA GESTIÓ I PROTECCIÓ DELS ESPAIS NATURALS ÉS CLAU PEL MANTENIMENT DE LA DIVERSITAT NATURAL I PAISATGÍSTICA

Dades bàsiques † 30% del territori està protegit † El 92% del territori està associat a una àrea de caça

Llegenda Àrees de caça Descripció Llegenda Refugi de fauna salvatge EIN Zona d'aprofitament comú o lliure 0 1 2 4 6 Xarxa Natura 2000 Kilometers ´ Zona de seguretat 0 1 2 4 6 Àrea privada de caça Kilometers ´ Zones protegides (DMAH) Àrees de caça (DMAH) † Quasi el 20% dels boscos es gestionen † El 39% del territori té un risc d’incendi alt

Viladasens

Sant Jordi Desvalls Cervia de Ter Canet d'Adri Sant Julia de Ramis Bordils Flaçà Sant Marti de Ll. Sant Joan de Mollet Celra Sarria de Ter Juia Sant Marti Vell Sant Gregori Girona Madremanya Salt

Vilablareix Quart Bescano

Aiguaviva Fornells de la Selva Llambilles

Campllong

Llegenda Cassa de la Selva Sant Andreu Salou Llegenda Risc incendis Cobertes del sòl Risc Boscos clars (no de ribera) Molt alt Boscos de ribera Alt Llagostera Boscos densos (no de ribera) Moderat Matollars Baix ´ Prats i herbassars

Reforestacions 0 2,5 5 10 Kilometers Instruments d'ordenació forestal PSGF 0 1 2 4 6 PTGMF Kilometers ´

Sòl forestal i finques gestionades (DMAH) Risc d’incendi (DMAH)

18 Agenda 21 de la comarca del Gironès Document II: Diagnosi transversal † El 60% de la comarca és terreny forestal

Mosaic territorial (DMAH)

Paisatge i riera de la Vall de Llémena (Elaboració pròpia)

Agenda 21 de la comarca del Gironès 19 Document II: Diagnosi transversal

Diagnosi transversal

La gestió i conservació dels espais naturals de la comarca permet una biodiversitat en el territori necessària per a la connectivitat ecològica i la diversitat del paisatge. La comarca del Gironès disposa d’una elevada superfície forestal, de la que un percentatge important (30%) es troba inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural (Massís de Cadiretes, Gavarres i Muntanyes de Rocacorba) i en la Xarxa Natura 2000 amb l’objectiu de protegir-los i conservar-los mitjançant una gestió adequada. La gestió associada a l’explotació forestal surera realitzada fins fa poques dècades mantenia la massa forestal en unes condicions favorables per tal d’aconseguir un bosc madur, amb elevada resistència als grans incendis forestals, juntament amb el manteniment de la seva estructura en forma de mosaic, amb el que s’afavoreix la connectivitat. Actualment, l’abandonament de les explotacions forestals per la davallada en la demanda del suro juntament amb el declivi de l’agricultura, ha desembocat en la situació actual en què les forests estan en expansió, en detriment de la superfície agrària, amb altes densitats d’individus incapaços d’assolir un estat de maduresa degut a la competència d’espai i recursos, i amb una elevada vulnerabilitat en cas d’incendi forestal. Aquests factors, juntament amb l’àmplia titularitat privada de petites parcel·les, fa que la gestió d’aquests es realitzi fonamentalment a partir d’iniciatives dels propis propietaris mitjançant la creació d’Agrupacions de Defensa Forestal (30.110 ha), Federacions de Caça o gestió conjunta a través de contractes de Custòdia del Territori entre d’altres. D’aquesta forma, el 19,4 % de la superfície forestal comarcal es gestiona mitjançant Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal i Plans Simples de Gestió Forestal per a la gestió de la flora i per altra banda, el 92,8 % del territori comarcal disposa de Plans de Gestió Cinegètica dirigits a la gestió de la fauna. Per fer front a la davallada del sector fustaner cal potenciar polítiques per tal de revaloritzar els productes forestals, ja siguin recursos fustaners o no. Sembla ser una possible solució que contribuiria al manteniment i a la millora de la superfície forestal així com a la gestió dels recursos que consumeix el bosc actualment. Amb aquests objectius es promocionen les iniciatives de les certificacions forestals amb el que es garanteix una fusta de qualitat i una competència al mercat internacional a més de potenciar l’associacionisme entre propietaris per tal de millorar la gestió. A la comarca hi ha 4 finques que es gestionen mitjançant el certificat de qualitat PEFC. Referent als aspectes ecològics de la comarca, cal remarcar la situació estratègica entre ambients litorals mediterranis i de muntanya mitjana humida a través d’una gran varietat d’hàbitats que confereix a la comarca la plana formada pels cursos fluvials juntament amb la morfologia constituïda pels massissos de Rocacorba, les Gavarres i Cadiretes. D’aquesta manera, l’estructura territorial es composa d’àmplies masses forestals dominades principalment per suredes que s’estenen al llarg dels massissos, mentre que a les superfícies amb pendents més suaus, els usos dominants són els prats, matollars i conreus, i és on es troben els nuclis urbans. La diversitat de components entre els dos espais, ha creat un mosaic agroforestal fruit de la seva combinació d’ambients de manera que la biodiversitat de la comarca és molt elevada. En aquests espais amb pendents més suavitzats, cal destacar la presència de la vegetació de ribera associada als cursos fluvials per la seva importància ja que faciliten el desplaçament de les espècies i disposen d’una elevada biodiversitat. Dos aspectes que influeixen directament sobre la reducció del valor del paisatge de la comarca són: la reducció de la superfície destinada al sector agrari, i la disminució de la qualitat dels boscos. Aquests dos fenòmens comprometen el mosaic territorial que estructura la comarca, provocant una disminució de la biodiversitat i del paisatge característic. Prenent aquesta consideració, la disminució de la qualitat de boscos afecta directament a la vegetació de ribera per la seva fragilitat produint una alteració en la seva funció connectora. Els marges o hàbitats intermedis són els ambients on es localitza una major diversitat (ecotò) degut a la composició del territori a les possibilitats que ofereix pel que fa als recursos disponibles, però també cal tenir en compte que són els més fràgils i susceptibles enfront a modificacions. En termes de connectivitat, la situació actual del territori presenta determinats punts crítics en els que és necessària l’actuació per tal de millorar-ne les condicions com és el cas del sud-oest de la ciutat de Girona, on s’està produint un desenvolupament industrial a un ritme considerable. Algunes de les propostes com el projecte de l’Anella Verda, amb l’objectiu d’unir els diferents espais naturals que envolten la ciutat són les que pretenen consolidar les àrees d’interès connector formades principalment per grans masses forestals i corredors ecològics com els boscos de ribera. Una de les altres problemàtiques que pot afectar al paisatge de la comarca és la presència de les infrastructures lineals que produeixen un impacte i una desestructuració territorial que en alguns casos es pot traduir en l’aïllament o confinament de determinats espais naturals i una reducció de la

20 Agenda 21 de la comarca del Gironès Document II: Diagnosi transversal connectivitat. Per aquest motiu, és important l’aplicació de mesures correctores a les infrastructures per tal de reduir l’impacte sobre el medi. Algunes de les mesures aplicades a l’autopista i a la carretera nacional per tal de minvar l’efecte barrera han estat els passos de fauna, els viaductes i els túnels.

Agenda 21 de la comarca del Gironès 21 Document II: Diagnosi transversal

EIX 6: INSUFICIENT GESTIÓ DE L’AIGUA A LA COMARCA

Dades bàsiques † La qualitat ecològica dels rius és dolenta † Elevada quantitat d’activitats extractives al voltant als voltants de Girona del Ter

Qualitat ecològica (Elaboració pròpia) Activitats extractives (DMAH) † Estacions de depuració d’aigües † Consum d’aigua elevat a nivell industrial i domèstic residuals

Viladasens

Sant Jordi Desvalls Cervia de Ter Canet d'Adri Sant Julia de Ramis Bordils Flaçà Sant Joan de Mollet Cervià Sant Marti de Ll.

Celra de Ter Sarria de Ter Juia Bordils Flaça Sant Marti Vell Sant Gregori Celrà Girona Madremanya Salt Girona Llorà Girona Vilablareix Quart Bescano Viladasens

AiguavivaFornells de la Selva Sant Jordi Desvalls Sant Llambilles Cervia de Ter Canet d'Adri Gregori Bordils Campllong Sant Julia de Ramis Flaçà Sant Joan de Mollet Bescanó Sant Marti de Ll. Cassa de la Selva Celra Sarria de Ter Juia Sant Marti Vell Quart Sant Gregori Girona Madremanya Salt Llagostera Vilablareix Quart Bescano Llegenda Consum d'aigua al sector industrial (l/industria dia) Aiguaviva Fornells de la Selva Llambilles Cassa Molt per sobre de la mitjana (>50.000) de la Per sobre la mitjana (25.383-50.000) Campllong Selva Mitjana (25.383) Cassa de la Selva Per sota la mitjana (5.000-25.383)

Molt per sota la mitjana (<5.000) 0 1 2 4 6 Kilometers

Llegenda Llagostera Llegenda Consum domèstic aigua (l/hab dia) Molt per sobre la mitjana (>268) EDAR Per sobre la mitjana (168 - 268) Mitjana (168) Estat actual Per sota la mitjana (68 - 168)

Molt per sota la mitjana (<68) 0 1 2 4 6 En servei Kilometers

En construcció 0 2 4 8 12 Consum d’aigua (Elaboració pròpia) Kilometers ´

EDAR (DMAH)

22 Agenda 21 de la comarca del Gironès Document II: Diagnosi transversal

Diagnosi transversal

Determinats cursos fluvials de la comarca es troben en situacions crítiques degut a la pressió antròpica que reben. Aquest fet és degut a la instal·lació històrica dels assentaments a les zones properes als cursos fluvials per tal d’utilitzar l’aigua com a recurs i com a font d’energia. Aquesta proximitat entre la llera dels rius i els assentaments fa que aquestes presentin un risc d’inundació corresponent a un període de retorn de 300 anys de mitjana. Actualment la qualitat que presenta l’aigua en els trams que travessen els nuclis urbans és baixa i les comunitats associades als cursos fluvials com els boscos de ribera es troben en regressió degut a la seva fragilitat, tot i que des de fa un temps les administracions locals, associacions i fundacions com la xarxa de custòdia del territori inverteixen esforços per evitar-ne la degradació i garantir la recuperació d’aquests espais d’especial interès. Altres factors que afecten a la qualitat dels ecosistemes fluvials són les activitats extractives que es desenvolupen en zones de domini públic hidràulic degut a l’impacte que causen tant a nivell de contaminació de l’aigua com de destrucció dels hàbitats. Cal tenir en compte que els principals recursos miners de la comarca són les sorres i les graves i que les principals fonts d’extracció són les lleres fluvials. A la comarca hi ha 16 explotacions dedicades a l’extracció de sorres i 39 per a les graves. Pel que fa al consum d’aigua de la comarca, la major part de la població s’abasteix d’aigua sanitàriament controlada a través de la xarxa exceptuant alguns casos concrets. Hi ha 8 municipis que no estan connectats a un sistema de depuració d’aigües residuals, els quals representen el 2% de la població. Però a més, molts municipis tenen urbanitzacions i sectors els quals tampoc estan connectats a una depuradora, i a més cal dir que alguns sistemes de depuració no assoleixen uns rendiments adequats. El PSARU 2005 preveu la incorporació de millores, ampliacions i la construcció de nous col·lectors, amb l’objectiu d’evitar incidències i garantir un bon tractament dels efluents, però aquest no contempla totes les mancances de depuració de la comarca. També cal afegir que les pèrdues que es produeixen de la xarxa es mantenen dins d’uns rangs poc acceptables. Referent als consum en els diferents sectors, cal esmentar que el 77% de l’aigua que consumeix el sector primari prové de fonts pròpies. Un dels problemes associats amb aquest sector és la contaminació dels aqüífers a causa dels nitrats procedents de les fonts ramaderes, fet que ha comportat la contaminació de les aigües procedents dels pous d’alguns municipis de la comarca. Al Gironès hi ha dues zones declarades vulnerables per contaminació de nitrats les quals es troben al nord-est i al sud de la comarca. Per altra banda, el sector industrial presenta una mala distribució respecte als consums, ja que 11 empreses de la comarca consumeixen el 90% de l’aigua del sector i que 4 d’aquestes representen el 80%. Aquestes empreses disposen de fonts pròpies d’obtenció de l’aigua. El fet que la utilització d’aquest recurs estigui tant concentrada dóna lloc a pensar que amb una millora de la gestió i optimització dels processos per als que s’utilitza, es pot incrementar l’eficiència i reduir-ne el consum de forma considerable. L’augment de població de la comarca que preveuen les projeccions, implicarà una major pressió sobre aquest recurs, tant en quantitat com en qualitat. Cal tenir en compte que actualment s’estan desenvolupant noves àrees industrials i urbanes, i que aquestes augmentaran la necessitat d’abastament i depuració d’aigua en pocs anys.

Agenda 21 de la comarca del Gironès 23 Document II: Diagnosi transversal