368 C U iC ^ ft^ ______Els Oscars musicals vistos per Joan Pineda M,L olt abans de I’arribada del cine Any 34, primer Oscar a la m'illor cals, però és a l’any 1929 quan neix la ma sonor, aquest ja havia deixat de can^ó i a la millor mùsica originai. comedia musical amb LOVE PARA ser totalment mut. Les projeccions i, 2) 1943-1952: Decreix la prodúcelo de DE (El desfile del amor), que obté un fins i tot, bastants rodatges s’acom- cinema musical mentre el gènere evo gran èxit. Entre 1930 i 1942, es pro- panyaven musicalment. La música, luciona cap al musical modern. Els dueixen, aproximadament, 580 films dones, s’incorporà al cinema per primers grans compositors de música musicals, la majoria adaptacions de ambientar-lo i progressé dins del film de cinema. les obres que ja havien triomfat a dramàtic fins a convertir-se en un ele 3) 1953-1964: De la mùsica d’acom Broadway. Rares vegades els produc ment narratiu fonamental. A panyament a la mùsica protagonista. tors s’arriscaven amb músiques origi començaments dels cinquantes, la La gran època del musical modern nals. Contrériament, la música deis mùsica d’acompanyament derivé en acaba a finals dels cinquantes. films dramétics ho era quasi sempre, música protagonista -lligada a la uni 4) 1965-1981: La gran revolució mu perqué, així, la seva fundó de co ta! estètica del film, però alllberada, sical de comengaments dels seixantes mentar! podia adequar-se cada tema i en gran mesura, de la seva fundó de dins del cinema. Regressió del film a cada situació. Lamentablement, comentar!, és a dir, narrativa. Aques musical. aquesta supeditació a unes formes ta progressió de la mùsica dins del El desconeixement del cinema mu narratives i/o emotives fécilment film dramétic i l’evolució del gènere sical, sobretot de la primera època identificables impedia la seva evolu musical constitueixen els dos fets mu -els més afortunats hauran vist en- ció creativa. Per aquest motiu i lle sicals béslcs que en Joan Pineda, torn d’un deu per cent del miler llarg va!, de rares excepcions, les músiques d’una manera metòdica i ampliament de films que es produiren- fa relativa més rellevants de l’època correspo- documentada, ha exposât al llarg de qualsevol opinio que se’n tingui for nen a films musicals, encara que les cinc sessions a l’Auditori de la Caixa mada. A més, exceptuant-ne alguns partitures no fossin originals. L’any sota l’anunciat CINEMA MUSICAL dels més populars, pocs d’ells han 1934, s’atorga el primer Oscar a la I MÚSICA DE CINEMA A L’EN- pogut reveure’s. La valoració de les millor cançô i a la millor musica origi TORN DE L’OSCAR. L’Oscar, composicions per a films dramétics nal. El de la millor cançô és per a dones, ha estât l’eix vertebrador de encara es fa més difícil si aqüestes no THE CONTINENTAL, d’Herb Ma- l’anélisi d’aquesta evolució. No sola- es poden contextualitzar. gidson i Con Conrad, del film THE ment els premis sinó també les nomi- 1) El primer film sonor, THE GAY DIVORCEE (La alegre divor nacions o totes aquelles partitures JAZZ SINGER (El cantor de Jazz), ciada), de la parella Astaire/Rogers, i que amb els mateixos o superiors mè- 1927, contenia alguns números musi- el guardó a la millor música original rits no accediren al guardó. En Pine da interpreté les músiques roménti- ques sense ser mai apégalos i els rit mes dinémics sense estridèneia. El seu estil nitid, frese, lluny del més mi nim enravenament o temptació exhi bicionista, ens permeté gandir d’un munt de melodies inoblidables. Il.lustracions i comentaris donaren com a résultat un cicle plenament sa- tisfactori. Després de la sessió de presentació, en Pineda estructuré el cicle, per a les quatre sessions restants, en quatre grans époques; 1) Fins a l’any 42: El cinema musical, genère sonor per excel.lència. La pro- THE GAY DIVORCEE (La alegre divorciada), Oscar 1934. ducció massiva de films musicals. 369
és per a Louis Silvers/Guskahn/Vic- categoría de música simfônica. Du 3) Durant aquests anys (53-64), tor Schertzinger per ONE NIGHT OF rant aquests anys, tots tres foren Tiomkin obtindrá dos Oscars més. LOVE. Harry Warren, autor, l’any guardonats. L’orquestra seguía musi També el rebrá Victor Young, com a 1933, de la música de la famosa cant sobre el film, de manera que la reconeixement tardà, i no pas en 42ND. STREET (La calle 42), obtin- música estava quasi sempre present, l’ocasió més escaient, al seu treball. drà diverses vegades el guardò. Jero solament pujava o baixava de to se- El pas de la música de comentari a la me Kern serà un altre compositor so- gons ho exigís la narració, funció de música protagonista es produirà vintment premiat per les seves la quai no acabava d’alliberar-se. d’una manera graduai. Quant als Os cançons. El premi a la millor música Junt amb els Oscars concedits a cars a les millors cançons, pràctica- original, l’any 35, és per a Max Stei aquests compositors, cal destacar a ment se’ls reparteixen dues parelles: ner, un dels compositors de música de Alfred Newman, un altre dels grans, Jimmy Van Heusen, ara amb Sammy cinema més prolific i brillant, autor, que entre 1943 i 1956 l’obtingué sis Cahn, i la formada per Johnny l’any 39, de la meravellosa partitura vegades. L’Oscar a les millors Mercer/Henry Mancini. L’evolució de GONE WITH THE WIND (Lo cançons s’atorga, entre altres, a musical es caracteritza per una supe que el viento se llevó). A partir de Harry Warren -una vegada més-, a rior elaboració dels temes, l’any 41, s’atorgaran dos Oscars per a Ray Evans i a Jimmy Van Heusen, despreocupant-se un xic de les fór- músiques originals: un per a la de film autors que serán repetidament pre mules insistentment explotades que dramàtic i un per a la de film musical miáis. gaudien de l’adhesiô popular. L’any -que quasi sempre és adaptació musi 1953, l’Oscar és per a Sammy Fain. cal, rares vegades es música original-. El seu SECRET LOVE està en aques La de film dramàtic s’atorga a Ber ta linia romàntica, però no sensible nard Herrmann -l’autor de les bandes ra. com ho están les delicioses músi sonores de molts dels films de ques d’Henry Mancini, d’una gran Hitchcock-, aquesta vegada per ALL soltesa rítmica. Però els Oscars tam THAT MONEY CAN BUY (El hom bé s’atorgan a músiques complaents, bre que vendió su alma). mediocres, que cerquen la tonada fá De cinema musical, se’n feia molt, cil i apegalosa que tothom aprén a la tenia una gran popularitat i les parti- segona audició: THREE COINS IN tures eren més que estimables. Era THE FOUNTAIN (1954), de Jule St- l’època de les grans orquestres i els yne o WHATEVER WILL BE, temes que el cinema havia popularit- WILL BE (Que será, será), de Ray zat esdevenien óbligats dins del seu Evans, están molt per sota de les pos- repertori. Són els anys de les successi sibilitats d’aquests compositors. ves versions de “ Melodías de Broad THE OLD MAN AND THE SEA (El viejo y el mar), L’any 1958, l’Oscar a la millor cançô Oscar 1958 a la millor mùsica original de film dramà way’’ o de “ Las Vampiresas del tic per a DIMITRI TIOMKIN. i a la millor música original de film amor” , dels films d’Astaire/Rogers, musical són per a GIGI, de Lerner i de les músiques de Glenn Miller, Ir Entre els Oscars atorgats a les mi Loewe, supervisió d’André Previn. ving Berlin o Cole Porter. “ El Conti llors músiques originals de films mu Les composicions recitatives de Ler nental” , “ Roberta” , “ Noche y día” , sicals sobresurten el de 1948 per a ner i Loewe, d’una gran qualitat mu “ Amanda” , “ Sombrero de Copa” i John Green/Roger Edens per EAS sical, no tindran massa acceptació un munt de bailables feien les delicies TER PARADE, el de 1949 per a Ro popular. Contràriament, músiques a les pistes de bail. ger Edens/Lenie Hayton per ON més fluixes com la de SEVEN BRI 2) Entre el 43 i el 52, anirà dismi-THE TOWN (Un día en Nueva DES FOR SEVEN BROTHERS (Sie nuint la producció de musicals. Els York) i el de 1951 per a Johny te novias para siete hermanos), Oscar darrers quatre anys, moment cimer Green/Saul Chaplin per AN AME 1954, d’Adolph Deutsch/Saul Cha del musical modem, solament es pro- RICAN IN PARIS (Un americano en plin, será un deis musicals més cele duïen al voltant d’una trentena de Paris), música de Gershwin. El musi bráis de tota la história del cinema. films/any -menys de la meitat dels cal americà havia evolucionat cap a L’any 1955, l’Oscar a la millor músi que es produïen els anys trentes. Grà- una nova estètica. Els films tenien ca original del film musical és per a cies a compositors com Max Steiner, molta més unitat i la música, el cant i OKLAHOMA, de R. Russell Bennett guardonat repetidament; com Ber la dansa eren l’expressió espontánia i Jay Blackton, film que compta amb nard Herrmann que, temps després, deis personatges. 1952 és l’any de Di una música molt estimable i que, al junt amb els trossos que el director mitri Tiomkin, que guanya tant l’Os menys aquí, passà ben desapercebut. no aprofitava, composava concerts car a la millor música original com a 1961 fou el darrer any en qué es con- que ja s’han fet clàssics en el reperto la millor canfó per HIGH NOON cediren Oscars séparais a les músi ri de l’Orquestra Simfònica de Lon (Sólo ante el peligro). Fins aquí, la ques originals. El corresponent a film dres; o com l’hongarès Miklòs Roz- música actuava puntejant unes se- musical fou per a WEST SIDE sa, que amalgamà en la seva persona qüéncies i funcionava desdibuixada STORY de S. Chaplin/J. Green/S. lità! musical la component asiàtica com a teló de fons durant tot el film; Ramin/I. Kostal. present en el folklore del seu país, la ara, el “ leit motiv” es repeteix, 4) La música de cinema no és, en mùsica d’alguns films dramàtics té la destacant-se; té un lloc protagonista. absolut, aliena als canvis que experi- (passa a la pág. 374)