368 C U iC ^ ft^ ______Els Oscars musicals vistos per Joan Pineda M,L olt abans de I’arribada del cine­ Any 34, primer Oscar a la m'illor cals, però és a l’any 1929 quan neix la ma sonor, aquest ja havia deixat de can^ó i a la millor mùsica originai. comedia musical amb LOVE PARA­ ser totalment mut. Les projeccions i, 2) 1943-1952: Decreix la prodúcelo de DE (El desfile del amor), que obté un fins i tot, bastants rodatges s’acom- cinema musical mentre el gènere evo­ gran èxit. Entre 1930 i 1942, es pro- panyaven musicalment. La música, luciona cap al musical modern. Els dueixen, aproximadament, 580 films dones, s’incorporà al cinema per primers grans compositors de música musicals, la majoria adaptacions de ambientar-lo i progressé dins del film de cinema. les obres que ja havien triomfat a dramàtic fins a convertir-se en un ele­ 3) 1953-1964: De la mùsica d’acom­ Broadway. Rares vegades els produc­ ment narratiu fonamental. A panyament a la mùsica protagonista. tors s’arriscaven amb músiques origi­ començaments dels cinquantes, la La gran època del musical modern nals. Contrériament, la música deis mùsica d’acompanyament derivé en acaba a finals dels cinquantes. films dramétics ho era quasi sempre, música protagonista -lligada a la uni­ 4) 1965-1981: La gran revolució mu­ perqué, així, la seva fundó de co­ ta! estètica del film, però alllberada, sical de comengaments dels seixantes mentar! podia adequar-se cada tema i en gran mesura, de la seva fundó de dins del cinema. Regressió del film a cada situació. Lamentablement, comentar!, és a dir, narrativa. Aques­ musical. aquesta supeditació a unes formes ta progressió de la mùsica dins del El desconeixement del cinema mu­ narratives i/o emotives fécilment film dramétic i l’evolució del gènere sical, sobretot de la primera època identificables impedia la seva evolu­ musical constitueixen els dos fets mu­ -els més afortunats hauran vist en- ció creativa. Per aquest motiu i lle­ sicals béslcs que en Joan Pineda, torn d’un deu per cent del miler llarg va!, de rares excepcions, les músiques d’una manera metòdica i ampliament de films que es produiren- fa relativa més rellevants de l’època correspo- documentada, ha exposât al llarg de qualsevol opinio que se’n tingui for­ nen a films musicals, encara que les cinc sessions a l’Auditori de la Caixa mada. A més, exceptuant-ne alguns partitures no fossin originals. L’any sota l’anunciat CINEMA MUSICAL dels més populars, pocs d’ells han 1934, s’atorga el primer Oscar a la I MÚSICA DE CINEMA A L’EN- pogut reveure’s. La valoració de les millor cançô i a la millor musica origi­ TORN DE L’OSCAR. L’Oscar, composicions per a films dramétics nal. El de la millor cançô és per a dones, ha estât l’eix vertebrador de encara es fa més difícil si aqüestes no THE CONTINENTAL, d’Herb Ma- l’anélisi d’aquesta evolució. No sola- es poden contextualitzar. gidson i Con Conrad, del film THE ment els premis sinó també les nomi- 1) El primer film sonor, THE GAY DIVORCEE (La alegre divor­ nacions o totes aquelles partitures JAZZ SINGER (El cantor de Jazz), ciada), de la parella Astaire/Rogers, i que amb els mateixos o superiors mè- 1927, contenia alguns números musi- el guardó a la millor música original rits no accediren al guardó. En Pine­ da interpreté les músiques roménti- ques sense ser mai apégalos i els rit­ mes dinémics sense estridèneia. El seu estil nitid, frese, lluny del més mi­ nim enravenament o temptació exhi­ bicionista, ens permeté gandir d’un munt de melodies inoblidables. Il.lustracions i comentaris donaren com a résultat un cicle plenament sa- tisfactori. Després de la sessió de presentació, en Pineda estructuré el cicle, per a les quatre sessions restants, en quatre grans époques; 1) Fins a l’any 42: El cinema musical, genère sonor per excel.lència. La pro- THE GAY DIVORCEE (La alegre divorciada), Oscar 1934. ducció massiva de films musicals. 369

és per a /Guskahn/Vic- categoría de música simfônica. Du­ 3) Durant aquests anys (53-64), tor Schertzinger per ONE NIGHT OF rant aquests anys, tots tres foren Tiomkin obtindrá dos Oscars més. LOVE. Harry Warren, autor, l’any guardonats. L’orquestra seguía musi­ També el rebrá , com a 1933, de la música de la famosa cant sobre el film, de manera que la reconeixement tardà, i no pas en 42ND. STREET (La calle 42), obtin- música estava quasi sempre present, l’ocasió més escaient, al seu treball. drà diverses vegades el guardò. Jero­ solament pujava o baixava de to se- El pas de la música de comentari a la me Kern serà un altre compositor so- gons ho exigís la narració, funció de música protagonista es produirà vintment premiat per les seves la quai no acabava d’alliberar-se. d’una manera graduai. Quant als Os­ cançons. El premi a la millor música Junt amb els Oscars concedits a cars a les millors cançons, pràctica- original, l’any 35, és per a Max Stei­ aquests compositors, cal destacar a ment se’ls reparteixen dues parelles: ner, un dels compositors de música de , un altre dels grans, Jimmy Van Heusen, ara amb Sammy cinema més prolific i brillant, autor, que entre 1943 i 1956 l’obtingué sis Cahn, i la formada per Johnny l’any 39, de la meravellosa partitura vegades. L’Oscar a les millors Mercer/. L’evolució de GONE WITH THE WIND (Lo cançons s’atorga, entre altres, a musical es caracteritza per una supe­ que el viento se llevó). A partir de Harry Warren -una vegada més-, a rior elaboració dels temes, l’any 41, s’atorgaran dos Oscars per a Ray Evans i a Jimmy Van Heusen, despreocupant-se un xic de les fór- músiques originals: un per a la de film autors que serán repetidament pre­ mules insistentment explotades que dramàtic i un per a la de film musical miáis. gaudien de l’adhesiô popular. L’any -que quasi sempre és adaptació musi­ 1953, l’Oscar és per a Sammy Fain. cal, rares vegades es música original-. El seu SECRET LOVE està en aques La de film dramàtic s’atorga a Ber­ ta linia romàntica, però no sensible­ nard Herrmann -l’autor de les bandes ra. com ho están les delicioses músi­ sonores de molts dels films de ques d’Henry Mancini, d’una gran Hitchcock-, aquesta vegada per ALL soltesa rítmica. Però els Oscars tam­ THAT MONEY CAN BUY (El hom­ bé s’atorgan a músiques complaents, bre que vendió su alma). mediocres, que cerquen la tonada fá­ De cinema musical, se’n feia molt, cil i apegalosa que tothom aprén a la tenia una gran popularitat i les parti- segona audició: THREE COINS IN tures eren més que estimables. Era THE FOUNTAIN (1954), de Jule St- l’època de les grans orquestres i els yne o WHATEVER WILL BE, temes que el cinema havia popularit- WILL BE (Que será, será), de Ray zat esdevenien óbligats dins del seu Evans, están molt per sota de les pos- repertori. Són els anys de les successi­ sibilitats d’aquests compositors. ves versions de “ Melodías de Broad­ THE OLD MAN AND THE SEA (El viejo y el mar), L’any 1958, l’Oscar a la millor cançô Oscar 1958 a la millor mùsica original de film dramà­ way’’ o de “ Las Vampiresas del tic per a . i a la millor música original de film amor” , dels films d’Astaire/Rogers, musical són per a GIGI, de Lerner i de les músiques de Glenn Miller, Ir­ Entre els Oscars atorgats a les mi­ Loewe, supervisió d’. ving Berlin o Cole Porter. “ El Conti­ llors músiques originals de films mu­ Les composicions recitatives de Ler­ nental” , “ Roberta” , “ Noche y día” , sicals sobresurten el de 1948 per a ner i Loewe, d’una gran qualitat mu­ “ Amanda” , “ Sombrero de Copa” i John Green/ per EAS­ sical, no tindran massa acceptació un munt de bailables feien les delicies TER PARADE, el de 1949 per a Ro­ popular. Contràriament, músiques a les pistes de bail. ger Edens/Lenie Hayton per ON més fluixes com la de SEVEN BRI­ 2) Entre el 43 i el 52, anirà dismi-THE TOWN (Un día en Nueva DES FOR SEVEN BROTHERS (Sie­ nuint la producció de musicals. Els York) i el de 1951 per a Johny te novias para siete hermanos), Oscar darrers quatre anys, moment cimer Green/ per AN AME­ 1954, d’Adolph Deutsch/Saul Cha­ del musical modem, solament es pro- RICAN IN PARIS (Un americano en plin, será un deis musicals més cele­ duïen al voltant d’una trentena de Paris), música de Gershwin. El musi­ bráis de tota la história del cinema. films/any -menys de la meitat dels cal americà havia evolucionat cap a L’any 1955, l’Oscar a la millor músi­ que es produïen els anys trentes. Grà- una nova estètica. Els films tenien ca original del film musical és per a cies a compositors com , molta més unitat i la música, el cant i OKLAHOMA, de R. Russell Bennett guardonat repetidament; com Ber­ la dansa eren l’expressió espontánia i Jay Blackton, film que compta amb nard Herrmann que, temps després, deis personatges. 1952 és l’any de Di­ una música molt estimable i que, al­ junt amb els trossos que el director mitri Tiomkin, que guanya tant l’Os­ menys aquí, passà ben desapercebut. no aprofitava, composava concerts car a la millor música original com a 1961 fou el darrer any en qué es con- que ja s’han fet clàssics en el reperto­ la millor canfó per HIGH NOON cediren Oscars séparais a les músi­ ri de l’Orquestra Simfònica de Lon­ (Sólo ante el peligro). Fins aquí, la ques originals. El corresponent a film dres; o com l’hongarès Miklòs Roz- música actuava puntejant unes se- musical fou per a WEST SIDE sa, que amalgamà en la seva persona­ qüéncies i funcionava desdibuixada STORY de S. Chaplin/J. Green/S. lità! musical la component asiàtica com a teló de fons durant tot el film; Ramin/I. Kostal. present en el folklore del seu país, la ara, el “ leit motiv” es repeteix, 4) La música de cinema no és, en mùsica d’alguns films dramàtics té la destacant-se; té un lloc protagonista. absolut, aliena als canvis que experi- (passa a la pág. 374)