Revista del Centre Cultural de Colldejou

Preu: 3,00 € (500 pts.) Any V. Número 16. Abril del 2.003. NO A LA GUERRA Bar Restaurant El Casal

Especialitats en cuina casolana, tapes variades, esmorzars i plats combinats. Dilluns tancat.

Carrer de Baix, 42. 43310 Colldejou. Telèfon: 977 83 72 40

FORMATGES DE COLLDEJOU

La primera formatgeria del que elabora artesanalment formatge fresc i mató amb llet de cabra de la pròpia explotació.

MARCEL SALSENCH ESCODA

C/ DE LA FONT, 3 • Tel. 977 83 77 89 • 43310 COLLDEJOU CRÈDITS SUMARI Direcció Magda Guerrero Consell de redacció Joan Gaya Joan Llorens Lluís Llorens Editorial E Núria Montalvo

Sumari No a la guerra p. 3 Joan Dídac Rofes Composició i edició Lluís Llorens Des de A Núria Montalvo I el 30 de febrer? p. 4 Joan Dídac Rofes Portada Joan Dídac Rofes Ho sabies? A Imprimeix Notícia de Colldejou p. 6 Impremta Comercial Records del temps de la guerra p. 14 Lo Collet atén: C/ de Baix, 28. 43310 Colldejou Tfn.: 977 83 82 96 Activitats i entitats O (Magda Guerrero) Grallers i geganters a Mallorca p. 8 Internet Miquel Fontanals http://www.karpin.com/locollet Opinió H E-mail Hem perdut l’alegria? p. 11 [email protected] Per què la guerra? p. 17 Amb la col·laboració: Departament de Cultura de la Literatura L Excm. Consell Comarcal del Homenatge a Galícia p. 12 Baix Camp «la Caixa» Actualitat D Crònica p. 20 Adéu-siau, pare Batllori p. 22

Lo Collet no comparteix necessàriament les opinions publicades, les quals són responsabilitat única dels seus autors. D.L.: T-523/99 2 J ats? I... mare? Ielsmutilats?refugi- els tornaràelseuparei/olaseva “vida” delsmorts?Ielsorfes?,qui els morts?,compodràmillorarla de l’Iraqmilloraràmolt–diuen.I invasors. Ésadir, lavidade lagent ta quebesaràlesmansdelsseus estarà tanbé,feliç,conten- vençut elSaddam,lagentdel’Iraq dient que,quanacabilaguerra, seus comparses–s’omplenlaboca els mortsposaelpoble. aeris... però,quihiposaelsmorts?: ons, elsmíssils,tancs,anti- Les potèncieshiposaranelsavi- sempre éselpoblequielsposa. perdrà elpoble,perquèelsmorts bem quiperdrà:aquestaguerrala nyarà –repeteixo–peròsíquesa- tothom laperd.Nosabemquigua- ningú noguanyalaguerrasinóque nyarà perquè,acabicomacabi, ra; bé,sí;síquesabemquigua- sabem quiguanyaràaquestaguer- bestreta, quanicomacaben.No Ara elsamosdelmón–i a hacomençatlaguerra.Se res, peròningúnosap,ala sap quancomencen,lesguer- Plaça Mediterrani No alaguerra Direcció: MiqueliLeonorFarnós dicions infrahumanes? un campamentderefugiatsencon- deixant-ho tot,peranaraviureen fugir delseupoble,país, entendre aunacriaturaquehade ella siguifeliç?Comlipotsfer destruir lessevesjoguines,perquè que lihasd’esbarrarcasasevai li potsferentendreaunacriatura perquè ellapuguiserfeliç?Com matar elseupareilasevamare tendre aunacriaturaquelihasde entendran res.Comlipotsferen- veuran lamortidestruccióno negres, veurancaureelfocdelcel, ans, ambelsseuspreciososulls rer. Aquests nensinenesiraqui- sa desang,ietstuquil’omples?”. no potjugar, perquèelcarrerves- tes alpoble?Onvassijal’infant amb elsmíssilsiavions,queapun- Doncs bé,lipodríemdir:“Onvas sigui, encaraquesiguiambsang). Déu, volrobarpetrolialpreuque vull dir:aquellque,ennomde al senyordelsexèrcits(jasabeuqui mós cantautorcatalàlipodríemdir • Tel. 977162327 Digues-li aunneniraquiàque L’infant janopotjugaralcar- Parodiant unacançód’unfa- •

SEGUR DECALAFELL ons perdeclararlapau. guerra i,encanvi,hihamilra- cap raóvàlidaperdeclararla cursos grandiloqüents,nohiha alogant. flicte quenoespuguiresoldredi- guerra sónpersonesinnocents. ons, s’acabarialafamalmón. es despenenenarmesimunici- ren perill. gent alamort,sónelsquinocor- i declarenlesguerresenvienla A LAGUERRA! hem cridatfinsaesgolar-nos:NO bona voluntatdetotelmónque els milionsd’homesidonesde ra. grans perdedorsd’aquestaguer- l’Iraq? Tots elsinfantssón tendran, elsnensilesnenesde viaràs ajudahumanitària.Hoen- seu paísperòquedespréshien- sembraràs demortidolorel no pateixi,quetu(l’amodelmón) NO; perquè,malgratelsdis- NO; perquènohihacapcon- NO; perquèlesvíctimesdela NO; perquèambelsdinersque NO; perquèelsquiprovoquen I tambésomelsperdedorstots Els dilluns romandrà tancat 3 Editorial 4 Des de la figuera primera llunaplenadeprimave- (la SetmanaSantasesituaenla qua pelquefaalcalendaricristià més delacelebracióPas- nombre desetmanespermes–a qual provocairregularitatenel mana comaromanentlunar–el calendari, solarcomdic,télaset- on tenencalendaripropi.Aquest llocs –Israel,l’Aràbia,laXina...– que, defet,éstambéoficialen calendari solarqueensregeixi nat tombsalperfeccionamentdel gut alasevairregularitat,hedo- lunars, d’unabanda,i,potserde- donat forçatombsalscalendaris lendaris. Defet,darrerament,he tinc unaespecialdèriapelsca- E 21 11 21 11 21 11 21 11 21 11 21 11 1 1 1 1 1 1 223 22 13 12 23 22 13 12 23 22 13 12 22 12 12 22 22 12 23 23 23 23 23 23 ls lectorsassidusifidels xen L que, sensdubte,seguei- 23 13 13 23 23 13 24 14 24 14 24 14 24 14 24 14 24 14 4 4 4 4 4 4 OEBEDESEMBRE NOVEMBRE EEBEOCTUBRE SETEMBRE O UILAGOST JULIOL EE FEBRER GENER AÇABRIL MARÇ 526 25 16 15 26 25 16 15 26 25 16 15 25 15 15 25 25 15 AGJUNY MAIG C 56 56 56 56 56 56 OLLET 26 26 16 26 16 16 27 17 27 17 27 17 27 17 27 17 27 17 7 7 7 7 7 7 , sabenque 819 18 29 28 19 18 829 28 19 18 29 28 28 18 18 28 28 18 89 89 89 89 89 89 I el30defebrer? 29 19 19 29 29 19 30 20 10 30 20 10 30 20 10 30 20 10 30 20 10 30 20 10 Any 2n 5è 6è 3r 1r 4t temàtic rus,sovièticaleshores, batejat. febrer perafegir-loalsisèmesre- menys, esvamanllevarundiaal sar August,iperquèaquestnofos ve deJuliCèsariagostCè- Doncs, precisament,perquèjuliol ol iagosttenen,totsdos,31dies? cada quatreanys)?I,perquèjuli- aquest pobrefebrerde28dies(29 30, encararai.Però,quèfemamb tot esreduísaunaalternança31/ la delnombredediespermes.Si tir delaPasqua. resma, Corpus)escomptenapar- en tantquelescelebracions(Qua- litúrgic témésinfluèncieslunars, mes). Nocaldirqueelcalendari ra, peraixòoscil·laalvoltantd’un 21 11 21 11 21 11 21 11 21 11 21 11 1 1 1 1 1 1 Recordo haverllegitqueunma- Una altrairregularitatpatentés 223 22 13 12 23 22 13 12 23 22 13 12 22 12 12 22 22 12 23 23 23 23 23 23 23 13 13 23 23 13 24 14 24 14 24 14 24 14 24 14 24 14 4 4 4 4 4 4 25 15 15 25 25 15 526 25 16 15 26 25 16 15 26 25 16 15 56 56 56 56 56 56 26 16 16 26 26 16 27 17 27 17 27 17 27 17 27 17 27 17 7 7 7 7 7 7 28 18 18 28 28 18 829 28 19 18 29 28 19 18 29 28 19 18 89 89 89 89 89 89 29 19 19 29 29 19 30 20 10 30 20 10 30 20 10 30 20 10 30 20 10 30 20 10 de 30diesambtresperíodesdeu “decamana” dedeudies?Mesos setmana desetdies?Quètaluna rumiar, perquècontinuar ambla guns “ponts”,depèndelcas. desaparició ol’eternitzaciód’al- any. Encaraqueaixòimplicariala en elmateixdiadelasetmanacada tes senyalades,perexemple,seri- trada, m’ésmésatractiu.Lesda- Monzó. això síquehosé,eradelQuim dut lareferènciadel’articleque, do elnomd’aquellsenyoriheper- article imalauradament,nirecor- convenientment. Eraunacitaenun cinc osisdiesrestantscol·locats dotze mesosdetrentadies,ambels havia proposatuncalendaride dies cadadosmesos),de lase- hauria unperíodefestiu de tres mes respectiu(demaneraquehi entre eldarreriprimerdiadel pre festius,entredosmesos, sobrers joelscol·locaria,sem- a mes,anyany... setmana) delperíode.Iaixímes guides alfinalial’inici(capde tercalades mésduesfestesse- des feinersambduesfestesin- manera quehihauriatresperío- dies decada“decamana”, primer, elquart,setèidesè sembla justposar-nequatre,el cada deudies?Doncsamiem Quantes festeshemdeposar un, enrealitatdos,diesfestius. nim unasetmanadesetdiesamb dies, claricatalà!Arabé,arate- Però, posatsaregularitzar, vaig Aquest calendariregular, d’en- Pel quefaalscincosisdies güent manera: el primer entre 2003 març i abril; el segon, entre maig GENER FEBRER 1234 5 1 2 i juny; el tercer, entre juliol i 67891011 12 345678 9 agost; el quart, entre setembre i 13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16 octubre, i el cinquè, entre no- 20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23 vembre i desembre. I els anys 27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 MARÇ ABRIL de traspàs, per no perdre la tra- 1 2 12345 6 dició, col·locaríem el sisè (o pri- 345678 9 7 8 9 10 11 12 13 mer, en aquest cas) entre gener 10 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 20 i febrer. 17 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 27 Des de la figuera 24 25 26 27 28 29 30 28 29 30 Posats a considerar, vaig pen- 31 sar que aquests dies de més a MAIG JUNY més, que no ocupen lloc en cap 123 4 1 mes ni setmana, no haurien de 5678910 11 234567 8 12 13 14 15 16 17 18 9 1011121314 15 ser vàlids a nivell comptable, 19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22 financer, etc. I ja posats per 26 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29 aquests viaranys, vaig pensar 30 JULIOL AGOST que el calendari laboral havia 12345 6 1 2 3 d’estar repartit a dos nivells: o 789101112 13 456789 10 bé, treballar, només, els dies hà- 14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17 bils (amb el mes, o més, corres- 21 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 24 28 29 30 31 25 26 27 28 29 30 31 ponent de vacances), o treballar SETEMBRE OCTUBRE només els festius (amb el mes 123456 7 1234 5 de vacances preceptiu); òbvia- 8 9 10 11 12 13 14 67891011 12 ment, el sou mensual hauria de 15 16 17 18 19 20 21 13 14 15 16 17 18 19 22 23 24 25 26 27 28 20 21 22 23 24 25 26 ser el mateix per mitigar un cert 29 30 27 28 29 30 31 classisme. NOVEMBRE DESEMBRE I per arrodonir-ho, ja posats 1 2 123456 7 a regularitzar, el primer any 345678 9 8 9 10 11 12 13 14 10 11 12 13 14 15 16 15 16 17 18 19 20 21 avançaria el Cap d’Any al sols- 17 18 19 20 21 22 23 22 23 24 25 26 27 28 tici d’hivern (22 o 23 de desem- 24 25 26 27 28 29 30 29 30 31 bre). Els noms dels mesos els Llegenda: en blanc sobre fons negre, els dies festius. En ambdós casos he obviat conservaria, pel que fa als noms els anomenats festius intersetmanals perquè varien molt d’una contrada a una altra i, dels dies, se n’haurien d’inven- en tot cas, s’hauria d’arribar a acords més fins. Igualment passa amb la Setmana Santa, que es podria seguir calculant com actualment, o no. tar, almenys, tres, que haurien de dedicar-se, per seguir la tradició, a Saturn, Urà, Neptú o Plutó. Que vendres; novè dia, dineptu, i desè un Papa... qui farà la propera? us semblen dissàtur, diürà, dia, dissabte. De cap manera, però, dineptu i dipluto? Estranys, no? La puc assegurar que, donat el cas, els Per il·lustrar l’article us pro- meva proposta seria la següent: noms nous dels dies fossin aquests poso que doneu un cop d’ull al primer dia (per seguir la nostra tra- o evolucionessin cap a aquests. calendari nou i, pel que fa a la re- dició, que l’estem oblidant), diu- De fet, no està ni per veure, gularitat, compareu-lo amb l’ac- menge; segon dia, dilluns; tercer perquè no crec que aquesta propos- tual. dia, dimarts; quart dia, dissàtur; ta arribi als estaments que potser cinquè dia, dimecres; sisè dia, di- tenen autoritat per impulsar-la. La Joan Dídac Rofes i Guerrero jous; setè dia, diürà; vuitè dia, di- darrera reforma la va encomanar [email protected] 5 Notícia de Colldejou

olldejou està situat als lí- encara que mits del Baix Camp amb d’altres es de- Cel Priorat i la Ribera canten per d’Ebre, a ponent del Camp de jugum, és a dir, . La seva configuració jou de bous, a Ho sabies? és muntanyenca i està marcada partir de la per la presència de les moles de semblança que Llaberia i de Colldejou, aquesta hi tenen les darrera amb una alçada màxima muntanyes. Se de 914 m. El poble queda comu- suposa que va nicat per la carretera de Mont- ser poblat en roig del Camp a la Torre de època musul- Fontaubella. mana (però no Etimològicament, el nom de n’hi ha proves Colldejou pot provenir de collem arqueològi- iovis (o sigui, coll de Júpiter), ques), però la primera notícia cer- bisbat de Tarragona, a la qual que- segons recull Eduard Toda, que ta que trobem de la població des- dà subjecta la terra del que, al se- ho vinculava a un topònim romà; prés de la conquesta cristiana és gle XIX, esdevindria el terme mu- del 1154, nicipal de Colldejou. dins una El poble troba el seu moment Fitxa: butlla papal de màxim esplendor econòmic comarca: el Baix Camp d’Anastasi entre els segles XVIII i XIX, i és partit judicial: IV. El 1197, durant el segle XX que decau població: 198 habitants (2002) Albert de demogràficament. altitud del poble: 431 m Castellvell Entre els llocs d’interès desta- Ajuntament: plaça del Sitjar s/n retorna el quen l’església parroquial de Sant tel. 977 83 72 87 terme d’Es- Llorenç (1864), edificada, segura- Festes Majors: Sant Llorenç (10 i 11 d’agost) cornalbou a ment, damunt el solar d’una ante- Sant Rafael (24 i 25 d’octubre) la senyoria rior església, probablement romà- de l’arque- nica, i la capella de la Mare de Déu

FLORS Ester

Plaça Miramar, 9 • Tel. 977 83 70 31 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP 6 de les Malalties al mas de sions considerables, que és el for- etc., etc. Magrinyà. També s’hi troben les tí liberal construït durant la Terce- De cara als visitants, el Casal restes d’un fortí de l’època de les ra Guerra Carlina. També desta- ofereix servei de bar i restaurant guerres carlines, dalt de la Mola. quen les coves i avencs, tots d’ori- cada dia excepte els dilluns fins La població que treballa al po- gen càrstic, que solquen el terme i a les 20 h., mentre l’economat fa ble es dedica majoritàriament a els termes veïns: cova de la Mola, el servei de botiga cada dia labo- l’agricultura, malgrat que el terme cova d’en Xoles, cova de Sant ral. es troba sobretot ocupat per bosc i Genís, avenc del Pla, avenc dels Actualment s’està duent a ter- pastures. Els conreus principals Constants, el Niu de la Miloca, etc. me el condicionament d’una zona són l’avellaner i l’ametller. Anti- Un mateix origen càrstic tenen les d’acampada per afavorir els nom- Ho sabies? gament s’explotava el carbó de lle- nombroses fonts conegudes, enca- brosos excursionistes i amants de nya i hi havia forns de guix i de ra que la majoria disposen de poc la natura que ens visiten assídua- calç, i la ramaderia era important. cabal: la font del Noguer, els Bu- ment. Queda en projecte la rea- En aquest darrer aspecte ara no- llidors, la font Freda, la font de lització d’un refugi rural. més s’hi desenvolupa l’avicultura l’Abellar, la font d’Empreniós, Ferran Lara i Guerrero i el cabrum. Val a dir que la majoria de la població la- boral treballa en els sectors secun- dari i terciari en altres llocs de la comarca. En l’aspecte excursionista, la Mola de Collde- jou és un punt de referència pels amants d’a-questa activitat. Al cim d’aquesta Mola s’hi troben les res- tes d’una torre ci- líndrica de dimen-

Reparació totes les marques: • SABA • PANASONIC • GRUNDIG • SOLAC TELECOM • SHARP • AKAI • TECHNICS • SANYO

SERVEI TÈCNIC TV • VIDEO • HI-FI INSTAL·LACIÓ D’ANTENES

C/ Dr. Ferran, 13 • Tel. 977 31 52 31 • 43202 REUS 7 8 Activitats i entitats prou feineshavíemdormitun al vespreambelvaixell).Amb la festavacomençareldivendres d’hora (pelsgegantsialgúmés, E Grallers igegantersaMallorca l dissabte25degenerva la collageganteramolt començar perbonapartde matí quancomençàvemaquestvi- Eren alvoltantdeles3’30h.del portaria al’aeroportdeBarcelona. anar abuscarl’autocarqueens via vistnielsllençols!),quejavam perquè bonapartdeljoventnoha- parell d’hores(elsmésafortunats, ‘ CAIXA D’ESTALVIS IPENSIONS ‘ l a DE BARCELONA C aixa aterres. sí! En30minutst’enlaires,volesi factori, tranquilimoltràpid,això ganitzaríem. ben béquèpassarianicomensor- atge moltil.lusionatsisensesaber Vam tenirunvolbastantsatis- ’ del suddeFrança,concre- ment tambéenvanarribar els deMórad’Ebre,ifinal- de l’Hospitaletl’Infanti , elsdeRiudoms, Pitots deMont-roig,els de lanostraprovíncia:els Calatayud, diferentscolles van venirunacollade vent deManacor…),també Calvià, Llucmajor, delCon- (Inca, SaladePalma, N’hi haviadeSesIlles tes lescollesparticipants. da. que eraelllocdelaplanta- Passeig delBorndePalma autobús vamanarcapal car al’aeroportiambun Palma, ensvavenirabus- molt amabledelacolla ’ Allà,ensvamtrobarto- Quan vamarribar, unnoi tament de Villefranche de Conflent. Va ser un recorregut llarg, molt llarg… Ens va servir per fer una mica de turisme per la ciutat, ja que hi havia gent que no hi havíem estat mai. El temps, no obstant, ens va passar i entitats Activitats ràpid, ja que només ca- lia mirar les cares i els gestos que feien els es- pectadors, quan veien que de sota el vestit verd de l’Espantall, hi sortia “como atributo masculino una alar- gada calabaza”, com vam poder llegir al di- ari “Última hora” del diumenge 26 de gener. El recorregut va du- rar unes tres hores. Vam fer quatre parades, i al final vam arribar a la plaça de l’Ajunta- La trobada va ser ment o de la Cort. Allí reflectida per la ens van avançar els ge- premsa local. gants amfitrions i d’aquesta manera ens van poder rebre a totes les colles participants. Entràvem de colla en

AUTO ESCOLA COLOME

Tel. 977 83 70 02 MONT-ROIG Tel. 977 81 08 71 MIAMI PLATJA 9 acompanyat vem fins al vespre), vam llogar uns d’una mena de cotxes i vam anar a donar un tomb samfaina típica fins a Deià, Valldemossa i al Cas- d’allí. I quan van tell de Bellver de Palma. arribar els cafès, Personalment m’ho vaig passar em van preguntar: molt bé, i trobo que una sortida Vol unes herbes? d’aquest tipus, de tant en tant, Jo molt discreta motiva i engresca molt a tot el per- vaig dir: Sí, una sonal. Des d’aquí m’agradaria dei- Activitats i entitats Activitats camamilla. Però xar-ne constància i animar a tot- la meva sorpresa hom que vulgui, a participar de la va ser quan van colla, ja sigui carregant els ge- aparèixer amb una gants, tocant la gralla o el timbal, copa de licor o simplement acompanyar-nos pi- (d’herbes, és cant de mans i gaudint de la festa. clar!). Eren les sis de Meritxell Gaya i Llorens colla i com és costum, feiem una la tarda quan ballada sols. Ens va fer impres- vam marxar sió entrar en aquella plaça. Era del restaurant i gran, plena de gent a vessar, amb ens van portar un edifici impressionant i amb un cap a l’hotel. oliver “recentenari” que s’ho mi- Vam arribar rava de reüll. cansats i morts I ja sabeu que a les trobades de son…però sempre “tastem alguna coseta”. molt contents Aquest “tast” es va emportar la de com havia palma! (No vull desmerèixer a anat el dia i del ningú, però és que no hi estem bé que es va acostumats!). Ens van convidar a portar tothom dinar a un restaurant, però amb nosaltres. d’aquells dels casaments! Eren L’endemà, plats típics de la zona: un arròs per aprofitar el Els gegants amfitrions fent una ballada. caldós de peix, i cabrit al forn dia (no marxà-

Av. Països Catalans, 1-3 • 43202 REUS • C/ Santa Joaquima de Vedruna, 11 • 43850 Tel. 977 31 31 35 • Fax 977 31 29 05 • PNEUMÀTICS • ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ • EQUILIBRAT ELECTRÒNIC • CANVIS D’OLI • AMORTIDORS • ACCESSORIS EN GENERAL • TUBS D’ESCAPAMENT • BATERIES • LLANDES • FRENS

REVISIONS PRE-ITV 10 Hem perdut l’alegria?

ot sovint m’han cridat molt (menjar, roba, llar) i tenim molta apliquem! Als nostres fills els l’atenció les imatges, foto- por, massa, de perdre-ho. Massa hem educat de tal manera que Tgrafies, documentals... que por, per començar, perquè és molt entenen els regals com un dret, o ens arriben i ens mostren la misè- improbable que en perdem gaire. un deure de qui els fa, i no com ria de tants de llocs, de tanta un premi. A més a més, en gent, del Tercer Món. Més tenen massa. Opinió que la degradació material I els grans, pitjor. Ens de l’espai, de la pobresa im- bastim d’un sistema de va- mensa que es veu arreu, lors que, a la pràctica, ens m’impressionen els somriu- fa valorar en sobremesura res. Tothom somriu entre el cotxe (un bé en perma- alegre i sorprès a la càmera. nent devaluació i que exi- Nens, sobretot els nens, geix contínues despeses) i adults, vells... tothom som- tot d’altres béns materials riu. Sempre em sembla, i més o menys prescindi- sempre amb por de jutjar su- bles. Com és possible que perficialment, que se’ls veu ens preocupi, ens frustri, feliços, alegres. I es veu que no tenir un aparell o un és així: en la seva extrema objecte que no ens fa cap pobresa, estan contents de falta? Com podem haver viure. donat tant la volta a les Però, i nosaltres? No és coses? Li hem donat tant veritat que, fins i tot els nos- la volta, que quan practi- tres nens, no ens donem fà- quem la solidaritat, ens cilment a la rialla? No és fem mala sang pensant que veritat que en les nostres ho fem per mala conscièn- converses, en el nostre lleu- cia. re, surten sovint preocupaci- Jo, més aviat, proposo ons i mals de cap? No és ve- un gran intercanvi a nivell ritat que estem molt preocu- personal: nosaltres, que pats per tot i, fora de per treballar, Massa por, sobretot, perquè no ens podem, hem d’ajudar material- no ens queda temps per gaire res permet apreciar allò que tenim. No ment el Tercer Món; a canvi, els més? No és veritat que deixem de és més feliç qui més té sinó qui podem demanar que ens ensenyin fer l’amor per cansament o per menys desitja: contra menys desit- a ser feliços donant-nos la seva desídia? jos, menys possibilitats de frustra- manera de veure la vida. Estic ab- El contrast és brutal: l’Occident ció; quant més senzills i a l’abast solutament convençut que és pos- ric i opulent amb depressió i el siguin els nostres desitjos, més fà- sible i que, com sempre, els gua- Tercer Món, alegre. Repeteixo, no cil serà satisfer-los. Aquestes ide- nyadors d’aquest comerç serem vull frivolitzar, però, entre nosal- es són tan velles com els estoics nosaltres. tres, qui se sent feliç només per- de l’antiga Grècia o el mateix què és viu? Tenim de tot, molt més Buda, i la majoria de nosaltres les Joan Dídac Rofes i Guerrero del que necessitem per sobreviure trobem molt raonables, però no les [email protected] 11 Homenatge a Galícia

L’enfonsament del Prestige amb la catàstrofe ecològica que va provocar i tot el drama del “chapapote” ha fet de Galícia la protagonista de tots els mitjans de comunicació durant uns quants mesos. Aquesta història ha servit per posar de relleu la solidaritat, la generositat, l’altruisme i l’abnegació de tots els voluntaris i les voluntàries i, al mateix temps, l’estretor de mires i la ineptitud d’uns governants que no saben estar a l’altura dels esdeveniments. Literatura He trobat un llibre de poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna. He llegit l’apartat de la poesia gallega i n’he quedat sorpresa. És una edició de l’any 1988 i alguns dels poemes són d’autors ja morts, però les seves paraules m’han colpit; diries que han estat escrites ara, amb motiu de la tragèdia actual de Galícia. Jutgeu vosaltres mateixos. LLETANIA DE GALÍCIA

GALÍCIA dic jo / un diu GALÍCIA SOLS GALÍCIA diem tots GALÍCIA (...) fins els qui callen diuen GALÍCIA a l’astorat quadrant de les i saben sabem estrelles ha romàs aturada aquesta hora: GALÍCIA del dolor plora per força El cadàver del Mar GALÍCIA de la tristor trista per força ha fet del vaixell un taüt. GALÍCIA del silenci callada per força Fum de pipa Enyorança GALÍCIA de la fam emigrant per força Nit Silenci Fred GALÍCIA ulls embenats cega per força I restam nosaltres sols GALÍCIA enganyada sorda per força sense el Mar sense el vaixell Sols. lliure per a servir lliure per a servir lliure per a no ser lliure per a no ser Manuel Antonio lliure per a morir lliure per a morir (Rianxo 1900-1930) lliure per a fugir lliure per a fugir

GALÍCIA pagesa GALÍCIA nostra GALÍCIA marinera GALÍCIA nostra

PLÀSTICS, S.L.

TUBS PVC I PE ACCESSORIS PER CONDUCCIONS HIDRÀULIQUES

Ctra. de Reus, km. 8 • Tel. 977 82 63 59 - 977 82 61 10 • Fax 977 82 61 10 43340 MONTBRIÓ DEL CAMP (Tarragona) 12 GALÍCIA obrera GALÍCIA nostra

GALÍCIA agermanada CANÇÓ GALÍCIA viva encara (...) El vell cantava una enyorança. Novoneyra El noi cantava Parada de Moreda (Lugo), 1930 una esperança. L’infant cantava una lloança. Literatura RONDALLA Poble meu: puix que cantes, alçat i avança. Era Galícia una vall pura o balma de tebi fum i verda densitat. Celso Emilio Ferreiro. Era Galícia plana despullada, (Celanova 1914 / Vigo 1979) boira inerta damunt bassal de fang.

Era Galícia un àgil vent agut encobeint dins ell totes les coses. Era Galícia un arbre lentament enfonsant-se una mica hora per hora.

Era Galícia cent avis de terra Valgui’n la transcripció d’aquests versos com sense venar, muts ecos que ens commouen. el nostre humil homenatge al sofert poble de Era Galícia un mar perfectament Galícia i com la meva enèrgica protesta davant dens, sense cap claror i amb regust d’homes. d’aquells que haurien de donar llum i donen fum, aquells que haurien d’estar al servei del seu poble Era Galícia una obstinada tasca i estan al servei dels interessos creats. pel mos de pa, inacabable i sorda. Era Galícia un home sense cap. Magda Guerrero Era i no era una esperança angosta. Bibliografia.- “Poesia gallega, portuguesa i brasilera Xosé Luis Méndez Ferrín moderna” – Antologia. Ourense, 1938 Edicions 62 i la Caixa – Barcelona 1988.

13 14 Ho sabies? guerra, undiatruquenalaporta cen aparlar, jalatanco. volen ferguerra;jo,quancomen- aquests alatelequediuen comprar pa.Iaraencarasurten mai mésnopodríemtornara molts diesienspensàvemque plat desopa;elvamguardar teníem necessitatdefer-nosun la mareelguardavapersiundia Només teníemunbocinetdepai el pares’haviamortl’any1931. L Records deltempsdelaguerra Recordo que,entempsdela a guerravaserterrible.Jo, amb lamevamare,perquè llavors, erajoveivivia 1 4 1 tar albassotdelCameta,també Jo voliaajudari,quananavaaren- assumptes, veniadequanenquan. que s’haviadecuidardelsseus daven acasanostraielcomissari, Era madrilenya.Mareifillesque- Asunción ilacriatura,Ernestito. seva donaielseufillet.Ellaesdeia Després, elcomissarivaportarla per quedar-se ipocomoltmenjar. acompanyant, quevolienunlloc bar ambuncomissariielseu frailes”. Vam obririensvamtro- tar quihihaviavandir:“Dos caputxa i,quanlamarevapregun- dos homesqueportavencapai 3 Raval deJesús,48 • Tel. 9773100 78 “Maria, notengasmiedo,soy tapat. Llavorsvamsentirquedeia: vam espantar:hihaviaunhome soroll forailamevamarejoens l’Ebre, alfront.Unanitsentimun un diase’lsvanemportarcapa ven cosesqueelsfeiafalta.Però vegades venienalpobleicompra- de lareraguarda,enbarraques.A hi haviaundestacamentd’artillers car lasevafamília. contrades, méstardvavenirabus- comissari vamarxard’aquestes xant” osigui“meando”.Quanel sava que“pisando”voliadir“pi- explicar quelatiaRaconaespen- no hiveialagràcia,finsquelivaig “pixant”. Jome’nreiail’Asunción estrany que,senttanjove,s’anés parava dedir-liquelifeiamolt estaba pisando”.LatiaRaconano caure perlesescales“porqueme explicar quehaviaestatapuntde vella tiaRaconail’Asunciónliva deia “Adiós”.Undiavavenirla “salut”, peròellanoenfeiacasi la sevadonadigués“adiós”sinó perquè elcomissarinovoliaque rentava robaseva.Emfeiagràcia A Colldejou,alcamídel Tragí •

REUS Victorio”. Era Victorio Monlleó Ferrándiz, un dels artillers i el co- neixíem. Ens va demanar refugi. L’endemà va comparèixer un altre artiller l’Alejandro Miralles, de , i també ens va demanar refugi. Els vam amagar dalt de la sala en un trespolet, darrera d’una pedra grossa. S’hi van estar cosa de vuit dies i la mare i jo teníem Ho sabies? molta por perquè vèiem un desco- negut al cantó de cal Racó, que semblava que espiava. El Victorio i l’Alejandro eren soldats perquè els havien reclutat, però eren d’ide- es contràries; l’un de dretes i l’al- tre d’esquerres i es van haver de passar aquells dies amagats junts, en un racó petit de casa nostra. lència). La tia Racona tenia ofecs, que li Un dia vaig veure els moros de En aquells dies anaven molts provocaven els nervis; li agafa- Franco passant per la carretera i soldats a la desbandada, de la des- ven uns atacs. Jo vaig anar a avi- llavors ja van fer un pregó que tots feta de l’Ebre. Alguns s’aturaven sar al Sr. Mariano, el mestre, que els desertors es presentessin a Fal- al poble i demanaven menjar. Un es va endur el soldat invitant-lo a set, que no els passaria res. Se’n dia va arribar un soldat a casa de- una copa i, així, a la tia Racona van anar. A l’Alejandro el van de- manant “un cacharro grande” i no li va agafar l’ofec. tenir i em penso que el van matar com que li vaig dir que no en tenia Una cosa graciosa d’aquella abans d’arribar al seu poble. El cap, va dir: “Pues dame sal”. Dalt època: la Marina Desideri ja fes- Victorio, (que tenia una germana hi teníem el sac de la sal i ell ma- tejava amb l’Anton Garró, però monja i el seu pare amagat perquè teix va pujar a omplir-se’n un l’Anton estava amagat i ella no el buscaven els rojos), va aconse- saquet. Jo patia perquè no desco- demostrava res perquè no el tro- guir un aval i es va salvar. Durant brís l’Alejandro i el Victorio, que bessin i anava a divertir-se, etc. els primers anys ens escrivia i ens estaven amagats. Després aquell Quan estaven destacats aquí els va explicar que s’havia casat i vi- soldat va anar a demanar-li un po- artillers, l’Alejandro Miralles es vien al seu poble, Dosaguas (Va- llastre, o el que fos, a la tia Racona. va enamorar de la Marina i, quan

APROFITAMENTS FORESTALS COLLDEJOU S.L.

SERVEI DE LLENYA A DOMICILI

Telèfon: 977 83 78 95 COLLDEJOU

15 16 Ho sabies? era defusta. només quedavalaimatge,queno vam treure,tots’haviaconsumit, Quan esvaacabarlaguerraiel fer unclotaltrosil’hivacolgar. embolicat ambroba,llavorsva i elvaamagardinsunpotgran, cidir amagar-lo.Elvadesmuntar cremar aquellSantCristivade- iem eltúmul.Lamarenovolia una taulaonfeienelqueendè- amortallaven alllitsinódamunt nerari. Abans,elsmortsno posar-lo alcapçaldeltúmulfu- buscar quanesmoriaalgúper de laguerra,gentelveniena blancs. AquellSantCrist,abans era negraambornaments Sant Cristmoltmaco;lafusta que tingués.Acasateníemun llençar elsobjectesreligiosos gó manantquetothomhianésa guera alaPlaçaivanferunpre- nien aquí,alpoble,acomprar. glava lessabatesdelsaltres. Ve- de soldat,queerasabateriarre- Al camídel Tragí n’hihaviaun, a laPomera,alCorralNou,etc. soldats pelterme,enbarraques; nia. rir perdonar-lisang,siliconve- ella vatenireltifus,ellesofe- Recordo quanvanferunafo- Hi haviamésdestacamentsde INSTAL·LACIONS IREPARACIONS Carrer deScalaDei,14 PORTERS ELECTRÒNICSISONORITZACIONS CIRCUITS TANCATS DE TV ISEGURETAT Electrònica SEVITEL,s.a. ANTENES DETELECOMUNICACIONS MEGAFONIA ITELEDISTRIBUCIONS molt forta. Vaig tenirpor. Després Molinets ivaigsentirunaremor baix. Lamareploravaijotambé. fer lescampanesalcauredalta- tíem elscopsielsorollquevan ses del’església.Eraacasaisen- com feienmalbéelssantsilesco- no vaquedarres.Jovaigveure roba del’altar, lesatxes,etc.Però tenien tapaidinss’higuardavala Abans hihaviaalgunsbancsque però dinsnohivaquedarres;res. Un diajoanavasolaarentarals L’església nolavancremar D’ANTENES COL·LECTIVESIINDIVIDUALS • Tel. 977750122 •

REUS pena alveure’lsmarxar. però emvandirquefeiamolta Joan Bondia.Jonoelsvaigveure protegits perl’alcalde,queerael gir ambelseupareilasevamare capellà, mossènJosepForés,vafu- al pobleno;quenon’hivantirar bomba alapartdelCorral Toni. dir quetambéhavientiratalguna da delRacódelsCaragols.Emvan bomba daltalaMola,capban- vaig saberquehavientiratuna l’exili, aFrançaoMèxic.El presó síquen’hivahaver. Ia ble ielsvasalvaratots.Ala que Colldejoueraelseupo- més importantsdeReus,vadir rut, queesveueraundels el Joandel’Ermità,Gepe- homes quevolienmatarperò pujar ambunautocarabuscar del poblehivaser. Uncopvan allà, encaraquediuenalgú , peròelvanmatar cle Pau,queerasecretaride van matarelJosepdecal’on- ni desprésdelaguerra.Síque tar aningú,nidurantlaguerra nos por. javen peraquí,potserfer- cap. Noséperquèbombarde- Maria Casadó, A Colldejounoesvama- Brigida primera instància.Lesaltresjales sumpte, segonsse’nspresentaen més susceptiblesdecrítical’as- que posseïa. mostrat haverdestruït lució del’ONUperquèno bé diuquel’Iraqcontravélareso- sevol cas,“laveudel’amo”tam- les amaguen,diulaCIA).Enqual- trobat enlesinspeccions(perquè la missióoficialdel’ONUnon’ha malgrat l’evidènciaque,finsara, massiva ús delesarmes Hussein perevitarquepuguifer atac preventiu americana, pretenentenirdretaun poc. Segonslatesioficialnord- car) seguiransentlesmateixes. que laprovoquen(opodenprovo- hi hagiguerraal’Iraq,lesraons cas perquècrecque,hihagiono tradir-te. Peròm’arriscoenaquest cació, faqueelsfetspuguincon- passa entrel’escripturailapubli- O He subratllatelstresaspectes Anem-nos-ho mirantapoc queafirmenposseeix, gran: l’espaidetempsque C /VLNI,5 AO Tel. 977385909 VALÈNCIA,C/ 58 pinar sobreactualitataL POLLOS A L’AST OLLET MAG-DA téunriscmolt sobreSaddam Per quèlaguerra? elsarsenals destrucció ha de- O veurem. Delstres, nya, segons Aznar, estàdins del ar elsaltrespaïsosperquèEspa- haurem d’aliar(bé,s’haurand’ali- ara, enbonaijustacoherència,ens agressió prèvia.Emsemblaque justa perquèserviaperrepel·liruna i que,engeneral,ensvasemblar va portaralaguerradelGolfel91 De lamateixamenad’agressióque un eufemismedescaratd’agressió. ricanes, obé,mésaviat,perquèés un partidaridelestesisnord-ame- el dretinternacional,comendiria perquè esdevéunafiguranovaen és elmésimportantdetots.Ho atac preventiu , hagut episodisterriblesd’úsde posseïen el91(defethihavia colla dedubtes.Esveuquejaes del conflicte,emgenerenuna trucció massiva”,motiu,esveu, plement, unaagressió. que l’ONUbeneeixi,puraisim- vista queelsEstatsUnitspretén això noenshadeferperdre surda, esdevéimpossible.Però guerra mundialque,detantab- guir). Ésadir, unasituacióde altres aliatsquepuguinaconse- Units ilaGranBretanya(mésels bàndol agressor)contraelsEstats Pel quefaales“armesdedes- 17

Opinió 18 Opinió perquè haviencomplertlareso- endinsar enl’Iraq,simplement, resposta mésevident:noesvan Bagdad? Iés,potserlaqueté rar ados-centsquilòmetresde què lesforcesaliadesesvanatu- emprar? L’altra preguntaésper me SaddamHusseinnolesva perdia laguerra,perquèl’infa- va d’aquestesarmes,perdentcom de capaltramanera.Sidisposa- que vanllançarcontraIsraelni ra delGolf,nienelsmíssilsScud emprada perl’Iraqdurantlaguer- ni, moltmenys,nuclear, vaser arma químicaobacteriològica, ders...). Enqualsevolcas,cap distància (míssils,gransbombar- llançar-les massivamentiagran clar queposseïssinelsmitjansper guerra ambIran),perònoestàtan gasos contraelskurdsienla Avda. deReus,28baixos • •

de televisió tancat Circuit Alarmes • • • • • sos, ungrapatd’excusesdemal oficials són,enelmillordelsca- hauran vistquelesdeclaracions fa alDret. també éstotaunanovetatpelque mostri lasevainnocència,iaixò nant, simplement,quel’Iraqde- per gassejar?Aquís’estàdema- potassa provinentdelcloremprat cinerats, obéunmuntdeclorat cendra delscultiusbacteriansin- nyar alsinspectors:unsmuntsde i bacteriològics.Quèhand’ense- prova. Estractad’arsenalsquímics tar inutilitzatsiguardatscoma de fusellsocanonsquepodenes- mostren? Pensemquenoestracta cil d’entendreperquè,comhode- arsenals. Iaixòse’mfamoltdifí- “demostri ladestrucció”delsseus es demanaalgoverndel’Iraqque col·laterals. preocupat pelsindecentsdanys que Saddamestiguiexcessivament invasió esprodueix?Nosembla eix, quèn’impediràelseuússila amb lesarmes:sil’Iraqenposse- joventut comagigoló. Tornant dre devistalessevesactivitats més xuloquesonpare,nocalper- ja esveuqueGeorge Bushfillés lució del’ONUd’aleshores.Ara, Tel. 977837950

SEGUR-MON, S.L.SEGUR-MON, A horesd’ara,totselslectors En tercerlloc,heressaltatque SISTEMES DE SEGURETAT REG. DGS. 2460 27-10-94 • • • • • Fax 977838344 • • •

Extintors Detecció d’incendis Control Control ves depetrolil’Iraqsón De tothoméssabutquelesreser- sentit méscolonialistadelstermes. trol directedel’OrientMitjàenel a veureambelpetroliicon- ra ques’amaneixtenenmoltmés sa pocressò,perara. pacifistes detotelmón,ambmas- sí quen’hiha,muntside demanar-los queesdesarmin.Bé, bla quehihaginingúdisposata ment, elsEstatsUnits.Inosem- de destrucciómassivaés,evident- posseeix mésidiversesarmes sia quefaperbocar:l’estat pagador. Iambunadosid’hipocre- • • • • • 43300MONT-ROIG Els motiusrealsd’aquestaguer- d’accessos zador, elqualvoldirapostarfer- doncs, elseuvalordemocratit- repartida possibleperaccentuar neració d’energia estiguielmés la societat.Ensconvéquege- reals d’igualtatd’oportunitats,és més pocdemocràtica,entermes poc democràtiquessóni,pertant, controlin lesfontsd’energia, més polític: quantméspoquesmans control téunvalorabsolutament dentals), detalmaneraqueelseu il·luminada enlessocietatsocci- mens quehacomportattenirlanit (penseu, perexemple,elsfenò- tenir unvalorgairebécultural que lanostradependènciaelsfa nen influènciaenl’economia,sinó les fontsd’energia nosolamentte- dependència econòmica. futur amigterminidemoltgran nyies petrolieres,se’nsdibuixaun tius enmansdelesgranscompa- tents d’energies omotorsalterna- Amb aixòiambmultituddepa- reserves petrolíferesdelplaneta. Kuwait...) lagranmajoriadeles i elsseusaliats:AràbiaSaudí, Estats Unitsatenirlesmans(ell tral, ielseucontrolportariaels da delgasnaturaldel’ÀsiaCen- l’Afganistan comazonadesorti- importantíssimes, comhoés No hemdeperdrevistaque Tel. 977823812 L’HOSPITALET DEL’INFANT C/ Montsià,1 • Fax977823797 AGÈNCIA DE VIATGES GRUP A GC-641 C/ Montsià,1 motiu d’alegria.Peròpensemuna vol altrecaiguidelpoder, m’és un tiràcomelSaddamoqualse- Naturalment, hiesticd’acord.Ique mereixen unrègimdemocràtic”. un dictadoriqueelsiraquianses d’oblidar queSaddamHusseinés amb aquestesparaules:“nohem És aquest,mésomenysexpressat mençar asentir-sesorolldesabres. mitjans itertúliesdesquevaco- arguments ques’haesgrimiten bilitats. gons lessevesnecessitatsipossi- petites iproperes,acadallocse- d’energia renovableiambcentrals mament pertotamenad’obtenció L’HOSPITALET DEL’INFANT Gairebé oblidavaunaltredels • Tel. 977823727 • Fax977823797 L’HOSPITALET DEL’INFANT tia grossa! Que totésferpassarbouperbès- ventiva justificada unaagressió,per cada, peròencapcaspotestar defensa al’agressióestàjustifi- constitució civilitzada.Nomésla de serconsideradail·legalentota ble, perimmoraliperquèhauria o comafi,sempreésinjustifica- mitjans, ilaguerra,comamitjà tacar veara:elfinojustificaels que m’estàsortint,voliades- article, d’aquestamenad’al·legat tes preguntes,massa. a territorikurdde Turquia? Mol- gas ienpetroli?Podriaestendre’s kurd centratenMossuliric Turquia? ÉspossibleunEstat enemic principal,l’aliada sa ambelskurdsiraquiansielseu poble? Parlantdepoble,quèpas- der estalviantpatimentsinútilsal fos, destinadaatreure’ldelpo- una operació,diplomàticaocom No fóraméslògicqueesmuntés els handetornarabombardejar? munt depatirunadictadura,ara mica ambelpobleiraquià:da- Joan DídacRofesiGuerrero Tel. 977823812 Però laideaprincipald’aquest C/ Montsià,1 [email protected] quelavulguinpresentar. pre- 19

Opinió 20 Actualitat va l’Ajuntament,coms’hafetja hom ambungotdecava.Invita- a brindarperlafelicitatdetot- ze gransderaïmreglamentarisi d’una foguera,amenjarelsdot- vam reuniralaPlaça,alvoltant mençar ambganesel2003,ens do! la mateixaproporció,Déun’hi tots elspobleshicontribuïssinen és unaquantitatrespectable.Si ble delamidadelnostre,700€ malalties infeccioses.Perunpo- TV3, perlaMaratódedicadaales recaptar 700€pertrametrea que vatenirmoltd’èxitiesvan cansalada alabrasa,cócràpid) pular (escudella,llonganissai Dones vaorganitzar undinarpo- de l’anypassat,l’Associació tó deTV3.Eldia8desembre ser, comcadaany, amblaMara- campanya humanitària.Aixíva licita percontribuirenalguna de pellcadavegadaquese’lsol·- P Per acabarl’any2002ico- Del 8dedesembre2002al22març2003 Colldejou, quesurtaflor la solidaritatdelpoblede er començar, parlaremde San Pedro,5 qui ivamoferir fer unpetitobse- cloenda livam Per celebrarla molt agradables. passar estones curset, ensvafer ens vadonarel , que nes. L’Emma de sociació deDo- ganitzava l’As- vendres). L’or- i mitjacadadi- mòria (unahora ment delame- va tenirllocun Taller d’entrena- el CentreCultural. de mésgrandets.Hoorganitzava lusions alacompanya...ialguns veure comrepartienregalsiil·- pre, ensvamaplegaral’església tar-nos elsReisMags.Comsem- se’n al’Orient,vanvenirvisi- ciutats delpaís,abansdetornar- acabat lasevarutapelspoblesiles aquests últimsanys. RESTAURANTE Del 17degeneral14febrer El 6degener, quanjahavien • LA ISLA Crònica Tel. 964452358 DEL MEDITERRANI PEIX IMARISC Tanquem elsdilluns • 12500 VINARÒS Fumat, laFumadail’Espantall.La Mallorca. També hianaven:el bon grapatdepersonescapa Centre Cultural)s’emportavaun colla gegantera(tambédinsdel de gener, laM.delCarme,Capde 17, 18i19degener. anar aBeretelcapdesetmanadel Cultural, del’anadaalaneu. Vam l’organitzador, dinsdelCentre un refrigeri. Al capdevuitdies,el25i26 El Marcel,comcadaany, vaser ben contents! anar al’escola,nil’Institut.Iells, perquè lacanallanopoguessin 20 defebrer. Jan’hivahaverprou sència alnostrepobleelsdies19i a lasevahomilia. missa alasantaiensenvaparlar Missa. Elmossènvadedicarla oferir unaxocolatadaensortirde Àgata, l’AssociaciódeDonesva celebrar elpatronatgedesanta en aquestamateixarevista. Meritxell ensenfacinccèntims I el22defebrer... Carnaval, La neutambévaferactedepre- El diumenge,9defebrer, per Av. Catalunya, 24 Tel. 977838257 el lector, elJordi.Després,also- va serl’Enrici tor delPregó re agust.L’au- ens vaferriu- nestoltes, que Pregó delCar- escoltàvem el disfressades, més omenys de persones, ça, ungrapat tural. AlaPla- el CentreCul- L’organitzava Carnaval! Mont-roig delCamp na lavaorganit- Lleure. Lasego- a l’Àreade de joveseldia2, nombrós grup la vanferun des. Laprimera çat ambcalçota- març hacomen- Duo Sincronia. amenitzats pel la matinada, i xerinolafinsa hi vahaverball gent. Finalment havia moltamés par delCasal,hi El mesde Especialitat enfuets,farcits Distribució depernilibèric, . de març,enunrestaurant mica deretard,haestateldia22 guany, encaraquesiguiambuna Internacional delaDona.En- nes queesfapercelebrarelDia de sòciesl’Associaciódo- xant constànciadelsoparanual que ellenshaenviat. rem unarticlesobreaquesttema . Pròximamentpublica- el Dr. PereIglésies,metgede la presentaciódelmapaquehafet Frontó eldia9. zar l’AssociaciódeDonesal Centre CulturaldeColldejou Ass. deDonesColldejou. i platsprecuinats. Acabem aquestacrònicadei- Colldejou ésnotícia,també,a C/ JosepM.Gran,14 xoriço ixoriç. Tel. 977837018 21

Actualitat 22 Actualitat ciar enhistòriaidretalaUni- a Barcelonael1909,esvallicen- La formació sense complexos”. cions d’uncristianismeviscut estava fonamentatenlesconvic- sempre durantlasevallarga vida, liberal, quevaacompanyar-lo la” itambéque“elseutarannà tota laplenitudd’aquestaparau- seva condiciód’homesavi,en “sempre enshameravellatenla blança llegida,esdestacavaque Ricard MariaCarles.Enlasem- be deBarcelona,elcardenal sacerdots ioficiatsperl’arquebis- celebrats perunacinquantenade cerdot, elsfuneralsvansercon- catalana. Historiador, jesuïtaisa- manista quehadonatlacultura sinó lafiguradeldarrersavihu- s’acomiadava nomésl’home, el darreradéualpareBatllori,no de SantCugatdel Vallès perdir Q Miquel BatlloriiMunné,nat uan elproppassatdia12 l’església delmonestir persones esvanreunira de febrercentenars Adéu-siau, pareBatllori sor delafacultatd’història 69) idel1952al1984fouprofes- Historicum SocietatisIesu ser directordelarevista l’Acadèmia deBonesLletres. Va l’Institut d’EstudisCatalanside Madrid, imembrecorresponentde Real AcademiadelaHistoria, Històriques. Foumembredela Comitè InternacionaldeCiències la Coronad’Aragó,formàpartdel cies històriquesialsd’històriade congressos internacionalsdecièn- gista ycrítico Francisco Gustá,apolo- toral d’història, Madrid lasevatesidoc- següent presentàa cerdot aBarcelona;l’any El 1940fouordenatsa- ologia aOña(Castella). 1939 iesllicenciàente- tudià filosofia;tornàel Avigliana (Torí), ones- (1931), passàa dins l’estatespanyol Jesús; dissoltaaquesta any alaCompanyiade 1928 iingressàelmateix versitat deBarcelonael C/ 11 deSetembre,20 . Assistentassiduals Lluís iPepi FORN DEPA Tradició Artesana Archivum • (1951- Tel. 977824117 a reinterpretarpersonatgesièpo- mins d’investigació,hacontribuït d’Amèrica, haassenyalatnousca- documentals d’Europai recerca sistemàticademoltsfons ral ieclesiàsticabasadaenuna da enproblemesd’històriacultu- cents títols.Aquestaobra,centra- verses llengües,superaelsdos- La producció de Roma. Pontifícia UniversitatGregoriana La sevaobra,publicadaendi- •

VANDELLÒS ques i n’ha ofert síntesis molt re- Vaticano II, 1983; La correspon- Va ser Doctor honoris causa eixides. dència d’Alexandre VI amb els de la Universitat de València Com a obres més destacades, seus familiars i amb els Reis Ca- (1974), de la Facultat de Teolo- podem citar: Obres catalanes tòlics, 1991; i els reculls d’articles: gia de Barcelona (1978), de la d’Arnau de Vilanova, 1947; Obres Vuit segles de cultura catalana a UNED de Cervera (1992) i de la literàries de Ramon Llull, 1948; El Europa, 1958-59; Catalunya en Universitat de les Illes Balears abate Viscardo. Historia y mito de l’època moderna, 1971; Galeria (1994). Va rebre la Creu d’Alfons la intervención de los jesuitas en de personatges, de Benedetto X (1984) i la Medalla d’Or de la la independencia de Croce a Jaume Vicens i Vives, Generalitat de Catalunya (1985). Hispanoamérica, 1953; La trajec- 1975, i A través de la història i la El 1988 li va ser atorgat el Pre- Actualitat tòria estètica de Miquel Costa i cultura, 1979. El 1993 hom co- mio Nacional de Historia per la Llobera, 1955; Obres essencials mençà a publicar la seva obra com- seva obra Humanismo y de Ramon Llull, 1957; Alejandro pleta, composta per vint volums, Renacimiento. Estudios VI y la casa real de Aragón, 1958; el darrer dels quals es publicarà hispanoeuropeos. El 1990 fou Balmes i Casanovas, 1959; La pri- aquest 2003. Publicà encara Re- guardonat amb el Premi d’Honor mera misión pontificia en cords de quasi un segle, l’any de les Lletres Catalanes. El 1991, Hispanoamérica, 1963; Il pensiero 2000. el premi Lluís Guarner i el Premi della Rinascenza in Spagna e Príncep d’Astúries de Ciències Portogallo, 1964; La cultura Els reconeixements Socials, el 1995. hispano-italiana de los jesuitas Diverses obres seves foren pre- expulsos, 1966; Obras completas miades, així va rebre el premi Cos- Descansi en pau el pare Mi- [de Baltasar Gracián], 1969; Do- ta i Llobera el 1956, la Lletra d’Or, quel Batllori, tant de bo nosaltres cuments per a la història cultural el 1979 i el premi Ciutat de sapiguem fer viure l’obra que ens de Catalunya el segle XVIII, 1970; Barcelona, l’any 2000. llega! Cultura e finanze, Studi sulla El 1984 li foren dedicades dues storia dei gesuiti da S. Ignazio al miscel·lànies internacionals. Joan Dídac Rofes i Guerrero

Nota aclaratòria La Sra. Anna Maria Mestre ens ha comunicat que a l’article “Quan a Colldejou hi havia escola” (LO COLLET número 15), hi ha trobat a faltar una mestra. Segons l’Anna Maria, després de la Sra. Josefa Rodríguez, i abans de la Srta. Rosa M. Vallverdú, hi va haver, durant un curs, una mestra de Barbastro, que es deia Mari Luz. Agraïm aquesta informació i voldríem que sentés precedent. La redacció

Projectes integrals amb servei de decoració i assessorament

• Mobles per a la cuina i bany • Paviments i revestiments • Electrodomèstics i complements • Materials per a la constucció

C/ Agustí Sardà, 59 • Tels. 977 83 79 86 - 977 83 79 87 Fax 977 83 79 87 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP (Tarragona) 23 Bar Restaurant El Casal

Especialitats en cuina casolana, tapes variades, esmorzars i plats combinats. Dilluns tancat.

Carrer de Baix, 42. 43310 Colldejou. Telèfon: 977 83 72 40

FORMATGES DE COLLDEJOU

La primera formatgeria del Baix Camp que elabora artesanalment formatge fresc i mató amb llet de cabra de la pròpia explotació.

MARCEL SALSENCH ESCODA

C/ DE LA FONT, 3 • Tel. 977 83 77 89 • 43310 COLLDEJOU