GRAN TEATRE DEL

Temporada 1993-94

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU 6 GENERALITAT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BAHCELONA

MINISTEHIO DE CULTUHA

DIPUTACIÓ DE MIKIMOTO SOCIETAT DEL GHAN TEAT HE DEL LICEU THE ORIGINATOR OF CULTURED PEARLS.

SINCE 1893.

TOKYO·NEW YORK·PARIS Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Gran Saló del Palau Nacional Museu Nacional d'Art de Catalunya Dilluns, 28 de febrer, 21 h. El concert d'avui - primera manifestació artística del Gran Teatre del Liceu després del tràgic incendi del proppassat trenta-u de gener - té una significació múltiple, resumible, en darrera instància, en un únic mot: continuïtat.

Continuïtat, com a expressió rotunda de la voluntat del Consorci del Gran Teatre del Liceu de superat aquests moments infausts; com a forma de demostrar l'agraïment per tantes mostres de suport i d'adhesió ( dels estaments institucionals fins als ciutadans anònims, tot passant pels artistes, els abonats i el públic en general, i els mitjans de comunicació ); com a opció idònia d'enfortir-nos recíprocament per vèncer els reptes immediats.

Continuïtat, a semblança d'aquells qui -fa prop de cent cinquanta anys- foren capaços d'edificar el Teatre, de refer-lo, i de vetllar-ne i possibilitar-ne el funcionament posterior, constituïts en Societat del Gran Teatre del Liceu.

Continuïtat, en definitiva, perquè ara cal, no pas l'expressió pública del plany (prou manifest en l'íntima consciència de tothom) sinó el coratge de voler gU311yar el futur. I el futur no és sinó l'actualització d'un present.

Per això, el present immediat del Liceu serà, no solament la reconstrucció del Teatre, sinó també el manteniment -en la mesura que sigui possible- d'allò que en constitueix el reducte indestructible: l'activitat artística.

D'ací la transcendència de l'acte d'avui, com a retrobament del públic i les masses estables del Teatre.

Penyora d'un demà en plenitud, aquest concert és també l'expressió d'una explícita voluntat d'assolir-lo, amb la col·laboració de tots aquells per als quals el Liceu és un dels símbols de la nostra identitat. ava

i públic en general

GRAN TEATRE DEL LICEU Reconstruïm el Liceu Programa

I

Richard Wagner Preludi de Die Meistersinger van Nürnberg (1813-1883)

Johannes Brahms «Schicksalslied» per a cor i orquestra (Cançó del destí) (1833-1897) Langsam und sehnsuchtsvoll Allegro Adagio

II

Xavier Montsalvatge Desintegració morfològica de la Xacona de J. S. Bach (1912)

Maurice Ravel Daphnis et Chloé (Segona suite) (1875-1937) Lever du jour Pantomime Danse générale

Direcció musical Antoni Ros Marbà

Director del cor Andrés Máspero

Disseny de l'espai Llorenç Corbella Il·luminació Albert Faura/Maria Domènech

Violins concertinos Josep M. Alpiste/Jaume Francesch Mestres Assistents Musicals Javier Pérez Batista/Osias Wilenski

ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Materials musicals Unión Musical Editores/Durand, S.A. 10 I Il IOC H /I J'I E S 1l10CR/lJ'IES 111

Antoni Ros Marbà

néixer a Barcelona, on va estudiar al Conservatori Desenvolupa també una carrera internacional com a director Superior de Música. Posteriorment va assistir a classes d'òpera, sobretot amb obres de Mozart (Don Giovanni, Cosi fan Vade direcció: d'Eduard Toldrà a Barcelona, de Sergiu tutte, Le nozze di Figaro i Die Zaub erfliite'[, Strauss (Elektra i Celibidache a l'Acadèmia Chiggiana de Siena i de Jean Martinon Salome), Verdi (Falstaff i Otello), Puccini (La Bohème i Mada­ a Düsseldorf, on va obtenir el Primer Premi de Fi de Curs. ma Butterfly), Haendel (Rinaldo), Bizet (Carmen), Wagner (Der El1966 esdevingué director de l'Orquesta Sinfónica de la RTVE [liegende Hollánderi i Gerhard (The Duenna). L'any 1989 va de Madrid i va guanyar el premi internacional del disc «Arthur ser nomenat director musical del Teatro Real de Madrid i el 1990 Honegger» pel seu enregistrament de les Set Paraules de Crist de li foren atorgats el Premi Nacional de Música pel Ministerio de Un altre Haydn. enregistrament important d'aquella època és el Cultura i la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya. que va fer de cançons de Mompou, orquestrades per ell mateix, Al Liceu ha dirigit Tassarba, Otello, Llibre Vermell, The Duenna amb Victoria de los i dues Salome - Angeles. , temporades, De 1967 a 1978 fou director titular de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. El1978 fou nomenat director de l'Orquesta Nacional de España i director invitat principal de la Nederland Kammerorkester, de la qual posteriorment fou director titular. Els anys 1978 i 1982 dirigí l'Orquestra Filharmònica de Berlín, convidat per Herbert von Karajan. Dins del camp simfònic, ha dirigit les orquestres més importants de França, Anglaterra, Suïssa i Itàlia, a més de ser convidat als principals centres musicals d'Amèrica, Japó i Xina. B IOC R A F I E s 113

Andrés Máspero

omençà els estudis musicals al seu país, Argentina. El 1976 fou nomenat director del Coro Estable del Teatro

de La Plata i de 1978 a 1982 féu la mateixa

, e Argentino . tasca al Teatro Municipal de Rio de Janeiro. Des de l'any 1982 dirigí, durant tres temporades, el cor del Teatro Colón de Buenos Aires. L'any 1988 aconseguí un Master a la Universitat Catòlica de Washington, ciutat on actuà també corn a pianista al Kennedy Center i el 1989 fou director de cor a la Summer Opera. Durant 1988-90 fou director d'lAVE (lberoamerican Vocal Ensemble) i la temporada 1990-91, director del cor de la Dallas Opera. La temporada 1990-91 fou nomenat subdirector del Cor del Gran Teatre del Liceu, que ara dirigeix corn a titular. El desembre de 1993 es va doctorar en música a la Universitat Catòlica de Washington.

G s 3 o o

Motor 3.0 litros V6 24 válvulas con doble arbol de levas Equipo de sonido con Compact Disc múltiple, amplificador de cinco canales y siete altavoces Sistema de climatización, interior acabado en piel y maderas de alta calidad Frenos antibloqueo (ABS), AIRBAG (conductor y acompañante)

NIPAUTO, S.A.: r= de la Castellana, 104. 28046 Madrid- po Bonanova, 96. 08034 Barcelona- Importador Oficial: TOYOTA ESPAÑA, S.L. • Tel. (91) 429 59 46 14/ Il IOC Il il F I E S Il IOC Il A F I E s /15

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Mases uri Aran d'Arnold Schonberg. A partir de la seva incorporació al Teatre, un dels seus principals objectius ha estat dotar l'Orquestra d'un repertori simfònic (Montsalvatge, Txaikovski, Mussorgski, Mahler, Mozart, Brahms, Bruckner) a fi de la creació del Consorci del Gran Teatre del Liceu, de donar-li un nou protagonisme. la normalització de així com el millorament l'Orquestra, Diferents directors invitats han treballat en el decurs d'aquests de la seva categoria simfònica, ha estat entre Des propòsit anys amb l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, principal en els de la nova del s 'han clos plans etapa Teatre, que els quals cal citar els mestres Albrecht, Bonynge, Decker, Gatto, amb l'incendi recentment ha destruït l'escenari i la sala. El que Gandolfi, Hollreiser, Kulka, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, treball que portà a terme el seu director el mestre primer titular, Steinberg, Weikert, Schneider, Varviso, Maag, Neumann i M. donà els bons fruits Eugenio Marco, ràpidament d'una Gardelli. memorable representació de amb la el Lohengrin, òpera qual Les actuacions a Madrid de l'Orquestra i el Cor (Teatro Real, Consorci iniciava la seva en la 1981-82. gestió Temporada Palacio Real) han estat èxits dels quals la crítica es féu ressò Insistint en ha una línia aquell propòsit, l'Orquestra com en a Arenes de Nîmes mantingut laudatori, tal succeí les actuacions les de superació que li ha d'assolir un alt nivell de permès conjunció, i al Teatre de l'Òpera de Ludwigshafen. Conjuntament amb el possibilitada, entre altres factors, una renovació dels per àmplia Cor, efectuà la presentació a París amb Lucrezia Borgia, que fou instrumentistes i una notable modernització de la dotació acollida amb gran èxit. d'instruments. L 'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu va obtenir el Un fet molt important en la renovació de Simfònica l'Orquestra curs passat dos grans èxits, reconeguts pel públic i la crítica, al del Gran Teatre del Liceu fou la el mes contractació, de març de Palau de la Música de Barcelona el 15 de maig, amb Jaume 1987, del mestre austríac Uwe Mund en de director qualitat Aragall, i el 26 de maig en un memorable Concert Wagner. titular de La seva és l'Orquestra. el resultat de l'èxit a en Festival presència L'estiu passat, l'Orquestra fou invitada participar el en la direcció de diferents i en la de obtingut òperes inauguració Internacional de Música de Vic, a Peralada i Orange (França), aquest la 1985-86 amb l'estrena a de Temporada Espanya l'òpera darrer amb Montserrat Caballé i Josep Carreras - 1611l'0CHAF'ES B IOC H A F I E S 117

Cor del Gran Teatre del Liceu

La primera actuació del Cor a l'estranger fou en l'històric marc de les Arenes de Nîmes, en ocasió de l'estrena a França de l'òpera de Verdi Il Corsaro. Ha actuat també amb gran èxit a l Cor és una peça fonamental dels espectacles del Gran Giuseppe la ciutat de amb Lucia di Lammermoor. Teatre del Liceu. Des de la primera temporada del alemanya Ludwigshafen, La amb a amb una presentació -conjuntament l'Orquestra- París, E Consorci, el Cor ha experimentat renovació constant, Lucrezia constituí un èxit esclatant. els fruits de la qual han estat immediats. En iniciar la temporada Borgia,

El Cor ha cantat sota la direcció dels mestres Albrecht ,Decker , 1982-83, Romana Gandolfi es féu càrrec de la direcció del Cor Mun amb Vittorio Sicuri i ben aviat èxits Gatto, Hollreiser, Kulka, d, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, juntament , aconseguí Weikert, Varviso, Neumann, etc _ espectaculars. La temporada 1990-91, Andrés Máspero fou Steinberg, Maag, nomenat subdirector del Cor del Gran Teatre del Liceu, que ara dirigeix com a titular. D'entre les seves. brillants actuacions, cal assenyalar la interpretació del Requiem de Verdi, en la seva primera actuació simfònica-coral amb l'Orquestra del Liceu, sota la direcció de Romana Gandolfi. Aquest concert va ser programat novament l'abril de 1985 en la presentació del Cor i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu al Teatro Real de Madrid, on obtingueren un gran èxit. De l'ampli repertori que ha interpr-etat el Cor, cal recordar també, com a fet destacable, la primera versió a de i en el escenificada Espanya l'òperaMoses undAron , repertori simfònica-coral, el Requiem de Mozart, la Missa Solemnis de Beethoven i la Missa de la Coronació de Mozart. Concertinos E. McKEITHEN BAHONA* ORQUESTRA Timothy Miquel Josep M. ALPISTE Victor PETRE (Clarinet baix} SIMFÒNICA DEL GRAN Jaume FRANCESCH Franck TOLLINI Fagots TEATRE DEL LICEU Just MOHOS* Violins primers Màrius VEHDAGUER * Maria Anca ANDREI* Violoncels Eugenia SEQUEIRA Ramon ISBEHT Tobias GOSSMANN* Pere BUSQUETS* Francesc BENÍTEZ* Margaret BONHAM Peter THIEMANN* Miloslav CAPKA Adam GLUBINSKI (Contrafagot)

Andrea CERUT! Esther Clara BHAUN Trompes Vicenç AGUILAH* Birgit EULEH Alexandre BÁSCONES Frantisek SUPIN* Manuel GUEHÍN Carme COMECHE Carles CHORDÀ Piotr JECZMYK Rafael SALA Enric Xavier MARTÍNEZ Edith MAHETZKI Juan Manuel STACEY Francisco RODRÍGUEZ Dorina MAHGINEANTU Georghe TATU ZAMOHA Emilian TOADEH M. Eulàlia VALERO Ignacio Vessela TOMOV Matthias WEINMANN Trompetes Guerassim VOHONKOV N.N. Josep BELLO* Francesc COLOMINA * AHa VORONKOVA Contrabaixos Àngel VIDAL Violins segons Tomàs ALMIHALL* Francisco VILLAESCUSA Annick PUIG* Lluís FAHRENY* Trombons Anton ZUPANCIC* Josep QUER * Antònia TEHHÉS Jaume ALBORS Josep Antoni OLl'RA Teresa BASAS Francesc LOZANO Francesc SÀNCHEZ* Rosa BIOTA Joan MAULEÓN Detlef HILLBHlCHT* Mercè BROTONS Lluís HUSIÑOL {Contrabaix} Luis BELLVER Elena CEAUCESCU Hafael de Ja VEGA David MORALES Rodica Monica HARDA Flautes Tuba Marcel NOLL Albert MORA* José Miguel BERNABEU* Jordi PAPS Joan Josep HENAHT* Sebastian POPESCU Arpes Agustí BRUGADA Lina SEHRACARABASSA * Frederic SBEHT Manuel FLORENCIANO VAHADI Margarita AHNAL* Julius Oboès VILARGUNTÉ Percussió Jordi Francesc CASTELLÓ* Artur SALA* Violes Emili PASCUAL* * (Timbals) Aureli VILA Hichard VAUGHÂN* Victorià JORGE* Birgit Renate SCHMIDT* (Corn anglès) Jordi MESTHES* Marie VANIEH* Enric PELLICER Julio BURGOS Florian MUNTEANU RaúlPÉREZ N.N. Bettina BHANDKAMP Clarinets Mihail FLORESCU Philip R. CUNNINGHAM* (*) Solistes Nicolae GlURGEA Josep MERCADAL* ABSOLUMENT lluïsa JAIME Josep TORDERA I 21

POCOVI BLAS PriOla voce. COR DEL GRAN Sopranos primeres Margarida Santiago M. Isabel ARQUÉ Anna M. VELANDO CAMPÀ TEATRE Ignasi Isabel BARBA Carme YANGÜELA José Felipe EGURROLA DEL LICEU M. Lluïsa CARDONA Miquel MULET Tenors primers Núria DELGADO Luis PAZÓ Jesús BENEDICTO M. Isabel FUENTEALBA Francese QUILES Antoni BERNAL M. Rosa LÓPEZ Carles RIVAS Josep M. BOSCH Mirta Maria LORA Juan Bautista ROCHER Jordi FIGUERAS Encarnació MARTÍNEZ Joan SUBIROS Ubaldo GARCÍA Anna OLIVA Francesc GARCÍA Àngels PRATS Prudenci GUTIÉRREZ Marta RIBAS Sixto LERÍN M. Teresa RIBERA Perfecte MONROIG M. Carme RICART Vicenç RÍOS Sopranos segones Lluís SOLÀ Amparo CATALÁN Carlos TRULLÉN Núria CORS Tenors segons CRONOMETRO ROLEX DAY-DATE EN ORO DE 18 QUILATES. ESFERA Y BISEL ENGARZADOS DE BRILLANTES. Clara LIGERO Ferran ALTIMIS Glòria LÓPEZ Julio Alberto Oro Rolex. El metal más precioso y el reloj Isabel MAS BERDASAGAR más Al unísono, en una va Maria RIPOLL preciso. joya que Antoni BERGE más allá del Una forma única de Rita WING tiempo. Hans W. BYSTRON brillar. Ellatido más exclusivo. Mezzo-sopranos Josep M. FONTANALS Música para quienes entienden Montserrat BENET Eduard MORÉ el idioma de los símbolos. ROLEX Teresa CASADELLÀ Xavier PLANÀS of Geneoa Joana COLL Carles PRAT Rosa CRISTO Emili ROSÉS Josepa MARTÍNEZ Barítons Marta MORERA Enric ARRUFAT Neus PUIG Rafael de CAMPOS Mercè ROCHER Pere COLL M. Isabel RODRÍGUEZ Ramon GRAU M. Rosa SOLER Josep MIRÓ Contralts Àngel MOLERO M. Josep ESCORSA Jaume RIBAS Margarida GÓLLER Lluís SÁNCHEZ Joyero.Paseo de Gracia, 18. BARCELONA Lucila GULÍN J. Baixos �O CL.. Hortènsia LARRABEITI [30lUJltiiqlUJe Diagonal, 580. BARCELONA Clotilde MIRÓ Optimisme., reflexió i vitalitat

En els difícils moments que VlU el Liceu, l'alliçonadora obertura de Die Meistersinger von Nürnberg convida a l'optimisme. El Schicksalslied convida, en

canvi, a la reflexió. Per la seva banda, Montsalvatge i Ravel són dues presències

desbordants d'energia i de vitalitat, que és

el que ara cal per refer el teatre. Rich a rd Wagner (1813-1883)

l'obertura de Die Meistersinger van Nùrnberg atorgarà un punt d'optimisme a la tristesa i a la im­ Potserpotència d' aquestes darreres setmanes, en les quals s 'ha començat a fer palès el buit que deixa la destrucció del Liceu. El magne retaule wagnerià de combinacions contrapuntístiques, rítmiques i tonals, que sembla un fragment simfònic independent de coincideix en l'essencial: l'art és i ha de SEMPRE TROBARA EN NOSALTRES UN INSTRUMENT DE SUPORT l'òpera, perenne vèncer la mediocritat dels humans. Carl Dahlhaus considerava

aquesta brillant obertura com un poema simfònic d'estructura lisztiana d'acord amb la qualles quatre parts -primer i segon tema desenvolupament i represa- es corresponen amb els quatre

Central Hispano 2410PTIMISME, I1EFLEXIÓ I VITALITAT

moviments (Allegro, Andante, Scherzo i Finale) del simfonisme clàssic. Innovació, doncs, però sense renunciar a la tradició: aquesta és GAUDEIXI DE LA PERFECCIÓ la lliçó del Wagner de Die Meistersinger, que es posa en pràctica des de la mateixa obertura. Els mestres cantaires han fet de l'art EN IMATGE I SO un exercici formalista, amb regles estrictes i eternes. W alther, en canvi, és un geni en brut, el cant del qual és fruit d'una inspiració desbordant, lliure i fresca. Viola totes les regles dels mestres EN NoMÉS TRES PASSES. cantaires i aquests volen, doncs, reduir-lo al silenci. Com tots els innovadors, Walther és un subjecte perillós per a l' establishment i hom voldria bandejar-lo. Però Hans Sachs, l'home sensat, és conscient que l'art pateix l'amenaça de l'esclerosi i que cal renovar-lo, obrir una sortida al conflicte. 2. CONNECTI EL SEU Aquesta antítesi entre conservadorisme i innovació és l'eix de 1. TRIÏ EL SEU REPRODUCTOR DE LÀSER hi REPRODUCTOR DE LÀSER l'obertura de Die Meistersinger: el primer element és representat DISC PIONEER AL SEU DISC PIONEER. la marxa dels TELEVISOR I EQUIP DE per pomposa mestres; la innovació, pels motius Triï allò últim en tecnologia àudio­ visual des de 80.000 ptes. I prepari's MÚSICA. associats al de Walther. La de tots un sistema àudio­ personatge superposició per gaudir d'un espectacle únic. Aconseguir complet Pioneer li ofereix els models CLD- visual a casa és així de senzill. Perquè motius a mesura l'obra avança indica l'art aquests que que 800,.CLD-1800, CLD-18S0, CLD-28S0 els reproductors de Làser Disc Pioneer i tots ells amb conversió han estat concebuts i desenvolupats conté, dins seu, el germen de la innovació. No cal destruir el CLD-MS, O/A 1 bit, dos euroconnectors/o.S.D. per a un ús domèstic. Sense passat per fer un pas endavant, ens diu Wagner, que ens presenta i comandament a distància, a més complicacions. Així vostè pot assolir la de moltes altres prestacions que en 1IIII!!",",,"__ perfecció tan sols prement un botó. a renova un Walther pertanyent la noblesa. Ara bé, Walther el fan més fàcil l'ús i garanteixen uns resultats perfectes. seu entorn guiat per la passió i mai per l'ambició de ser considerat un mestre. El que li interessa, en tot aquest afer, no és el reconeixement del seu art sinó el fet de posseir Eva, de lliurar­ se finalment a l'estimada. El guia, doncs, l'amor. Perquè, per Wagner, no hi pot haver veritable art sense amor.

Brahms

Parlàvem d'impotència davant els esdeveniments i davant els cops del destí, com ho fa Brahms en Schicksalslied (Cançó del el 1871 i estrenat el mateix any a la ciutat de destí). Compost , 3. INTRODUEIXI-HI Karlsruhe, Schicksalslied es basa en un tex� de l'Hyperion de EN ELL QUALSEVOL TIPUS DE DISC DIGITAL. Friedrich Hò lderlin. El idealista ion, obsedit jove Hyper pel Des del Compact Disc convencional de so fins al Làser Disc i I GAUDEIXI DE LA MÀXIMA PERFECCIÓ -« Disc Vídeo. Des de les seves fins contrast entre el món fosc i decebedor que l'envolta s' assequen, Compact músiques predilectes als més de 800 concerts, òperes, ballets i pel-licules que EN IMATGE I SO. rodolen/els mísers humans»- i la glòria esclatant del passat existeixen avui dia editats en tecnologia Làser Disc. Triï vostè Gaudeixi de la màxima puresa d'imatge, superior a la de mateix si només vol gaudir del so més perfecte o si, a més a més, qualsevol vídeo convencional, i uneixi-la a tota la qualitat del so hel·lènic, es lliura a amargues reflexions sobre la immutabilitat vol afegir-li la imatge més nítida, de 440 línies de resolució Compact Disc. Gaudeixi de la màxima perfecció en imatge i so i horitzontal. entri en una nova era àudio-visual. Lera del Làser Disc Pioneer.

(ID PIONEER® The Art of Entertainment OPT I M I S _�I E Il E F L E X I Ó I V I TAL I TAT 27 , I

dels déus de l'Antiguitat, indiferents a les penes i sofriments dels humans. Sense simetries estrictes ni principis estructurals rígids, l'obra es divideix en dues seccions, seguides d'una coda orquestral. La primera secció descriu la serenor i la felicitat dels déus, que viuen en una dolça i eterna claredat: «I els ulls venturosos/miren en tranquil-la/eterna claredat». Per Delvaille, es tracta d'un coral de Bach harmonitzat per un filòsof estoic. El contrast és terrible quan arriba la segona part, corresponent a la tercera estrofa del poema de Hôlderlin. Aquí, Brahms presenta el món dels homes, ple d'inquietuds i sofriments, sacsejat per un destí sense esperança, descrit amb una intensitat creixent fins a una frase final -«anys i anys dins l'incert, daltabaix»- d'amarg desesper. És el crit d'una humanitat atrapada per tota l'eternitat, abocada a l'abisme del desconegut, Johannes Brahms (1833-1897) sotmesa a un destí tràgic i inexorable: «Però a nosaltres/no ens és donat de tenir/repòs en cap lloc». La música descriu el caos, l'incoherent i l'ingovernable amb una paradoxal organització perfecta del material orquestral i un ordre estricte. Com a conclusió, Brahms va pensar a reprendre una part del text de la primera estrofa del poema, però finalment es va decidir per recordar, solament des del punt de vista instrumental, el tema serè de l'inici: és una coda orquestral sinistra, exempta de paraules. Aquesta coda ha estat objecte de comentaris contradictoris. Per a alguns, Brahms hi reforça amb amargura la llunyania dels déus respecte als patiments humans i torna amb una serenor enverinada a l'esperit dels versos inicials: «Vosaltres feu via allà dalt/en la llum, per un sol que no cansa, /Genis feliços! ». Per ad' altres, Brahms no accepta el fatalisme de Hò lderlin i vol obrir la porta a un raig d'esperança mitjançant la resolució de les tensions anteriors. S'obre una possibilitat de pau i serenor per a l'home amb un relatiu «happy end» que vol ser un missatge de consol, de confortament i d'esperança. La iniciativa de reunir Brahms i Wagner en la primera part ens permet recuperar l'article que Manuel Capdevila i Font publicà al programa del concert de l'Orquestra i el Cor del Liceu, el 26 de març de 1993. «Avui és molt normal fer un programa amb 2810PTIMISME, HEFLEXIÓ I VITALITAT

obres de Wagner i Brahms, però no fa pas massa anys que això hauria estat una cosa impensable» començava l'autor. Més endavant explicava amb detall corn aquest brahmsià Schicksalslied va ser la causa indirecta de la ruptura entre Wagner i Nietzsche. Així ens ho explicava Capdevila, en aquest fragment del seu article sobre les. difícils relacions entre els dos compositors: «El que no hem de creure és que Wagner, que, corn deia Brahms, tenia un cap molt clar, malgrat les seves crítiques, no sabés reconèixer interiorment el mèrit de la música de

Brahms, de la qual tenia un coneixement suficient per poder jutjar-la. Ho ilIustra un fet significatiu: Brahms fou, sense saber-ho, la causa de la ruptura entre Wagner i Nietszche, el seu gran amic. Ell mateix ho explicà uns anys després a Wilhelm

« Kienzl: [ietszche va tornar a venir a veure'm a Bayreuth ... Quan el vaig anar a veure a la cambra del seu hotel, vaig veure­ hi un sospitós quadern vermell: era el Schicksalslied, de Brahms. Em volia atacar amb ell. Però jo no en vaig voler saber res. El va venir el mestre a Wahnfried i vespre , mira, portava el maleït quadern sota el braç. El volgué posar al faristol del piano i es va entossudir a tocar-lo per a mi. Deia que l'havia de conèixer per poder jutjar correctament aquest músic. Jo m'hi vaig negar. Ell seguí insistint. Al final em vaig posar furiós (vostè j a em coneix i sap corn sóc quan m'enfurismo -i corn ha hagut de sofrir per això la meva estimada Còsima! ). Em vaig tornar groller i -Déu sap corn succeí- Nietzsche se n'anà. Sí, així sóc jo! I ell no tornà! I ara no vegi, estimat amic, si m'haig d'estimar Brahms, si per culpa d'ell vaig perdre el meu Nietzsche! ».

Monisalvaige

Xavier Montsalvatge va escriure Desintegració morfològica de la Xacona de J. S. Bach el 1962, per al Festival Internacional de Música de Barcelona -avui desaparegut-que Joventuts Musicals va crear e11963. La va dirigir Rafael Ferrer al capdavant de l'Orquestra Municipal. «Arialitzant prèviament la Xacona de la Partita en re menor per a violí sol, vaig aprofundir en la genialitat d'aquesta música, que des del punt de vista tècnic no

ANTONIO PUIG QUORUM perfumes La sonrisa del éxito OPT 1 \'1 1 S NI E Il E F L E X 1 6 1 VIT ¡\ LIT ¡\ T 31 , I

és més que una metamorfosi sorprenent a l'entorn d'una figura melòdico-rítmica elemental, absolutament homogènia, que dóna lloc a una riquesa de combinacions inaudita», escriu Mont­ salvatge. «Em vaig proposar aconseguir una reestructuració del seu context, després de procedir a un desballestament harmònic, tonal i rítmic de la partitura buscant noves imatges sonores derivades del substrat original de Bach. No vaig intentar, doncs, fer-ne unes variacions, ni molt menys una simple instrumentació per a gran orquestra, sinó anar a buscar el misteri viu i actualíssim que sembla bategar en tota la música de Bach, que aquí es manifesta cenyida a les formes més estrictament clàssiques. Després de l'estrena vaig considerar que m'havia quedat a mig camí en la meva voluntat desinteg-radora i en vaig escriure una segona versió, que tampoc no vaig trobar satisfactòria, fins que en vaig crear una tercera que va resultar definitiva i que és la que es va editar i va fent camí amb resultats força bons» (Montsalvatge: Papers autobiogràfics, Edicions Destino).

Ravel

Schicksalslied tancava la primera part del programa d'aquest vespre tot arrelant-se en el món clàssic: Hôlderlin era el gran hel·lenista de la cultura alemanya i Brahms es va sentir atret per Grècia fins al punt de dedicar-hi una mena de tríptic que seguí amb El cant de les Parques de Goethe i conclogué amb la Nènia de Schiller. Ara, Daphnis et Chloé ens torna a Grècia, una Grècia molt diferent, però, de la que van imaginar els alemanys. Per a Ravel, l'hel·lenisme és l'observació de la natura, evocada amb un lirisme apassionat. No vol tenir res a veure amb l'arcaisme, amb els descobriments dels historiadors. Ravel fa un homenatge a la Grècia dels seus somnis, propera a la imaginada pels artistes francesos de final del segle XVIII. Originàriament, Daphnis et Chloé era un ballet en tres parts sobre un argument de Michel Fokine. Va ser encarregat per Diaghilev, segurament en la famosa temporada russa de 1909, que va ser la de la inauguració dels Ballets Russos a París. Ravel T I M I S M E R E F L E X I Ó I V I TAL I TAT 32 lOp ,

va treballar molt lentament en la partitura, durant tres anys, fins a provocar una gran impaciència de Diaghilev. No va ser una gestació fàcil, perquè les concepcions de Ravel i Fokine sobre � diferien. es va establir un M¡J3ictl de Html/e! de P"flll l'argument Finalment, compromís per Deco/tldo y vestutlrio de Pkt/'"'> evitar haver de el � suspendre projecte. MÚ3/CiIde. Slr",.,;nsky VLifUlIrlo de PicI1MO Dcconsdo y També va haver-hi problemes amb Diaghilev a causa de la DAPHNIS Er CffLOl! MÚM:tI d" M. Rllye] de Ravel i a causa de la Df!:COTlldo y vr:.sfutlno de L. Btlk� imponent orquestració , sobretot, presència CONTES IJUSSES d'un cor invisible no canta text: únicament fa sons M�kll de A. LÎlldo,., que cap Decorlldo y Vr:.stuifrlO de Lim'onoH vocàlics. La cor molt el cost de L'APRÉS MIDI D'UN FAUNE imposició d'aquest augmentava Música de DcbuMY Deoorlldo y vesfullrfo de L. Bllkst les representacions del ballet, per la qual cosa Diaghilev hi (IlLE MARIAoe D'AURORE Mú&ic6deTchiflko.,,&ky estava en contra. Considerava el cor no solament era Decorllrlo y "cMolJ,Jo de Alejtmdro Oenolll que inútil,

G/MAROS/ANA sinó, fins i tot, molest. Finalment, Ravel va acceptar fer un Músic" de D. CimifroM Dcconldo y veslUilrio de j. M. SUI arranjament especial sense cor, destinat als teatres de províncies, però va exigir que el ballet es representés amb cor a les grans NEW. YORK ciutats. «Es tracta d'una simfonia coreogràfica en tres quadres, construïda L 'actuació al Liceu de Daphnis et Chloé, un tonal molt sobre un nombre de a càrrec dels Ballets Russos, fou l'estrena segons pla rigorós, petit a Espanya d'aquest ballet (Primavera de motius el dels assegura la 1924) desenvolupament quals homogeneïtat simfònica de l'obra» va dir el compositor a Roland-Manuel. Daphnis et Chloé no va ser ben acollida en el primer moment, però a poc a poc s 'ha convertit en una de les peces cabdals del catàleg de Ravel. A aquesta reivindicació de l'obra hi ha contribuït, sobretot, la segona suite que s'inclou en el programa d' aquest vespre. Les seves tres parts són Lever dujour, Pantomime iDanse générale. La primera és, sens dubte, la més representativa de tot el ballet. Lever du jour obre el tercer quadre corn una evocació radiant d'una simplicitat enganyosa, perquè l'escriptura és d'una gran complexitat. Alguns instruments reprodueixen cants d'ocells que se'n van a poc a poc, corn si pressentíssim Messiaen. L'acompanyament ondulant de l'orquestra i el cor contribueix a crear un univers lluminós, abstracte, dionisíac, d'una vitalitat irresistible. Corn a ballet, Daphnis et Chloé es va estrenar al Liceu la temporada de primavera de 1924 en una visita dels Ballets Russos de Diaghilev, amb decorat i vestuari de Leon Bakst i Juan Gris. Aquest darrer va dissenyar, concretament, el vestuari del personatge de Daphne, que interpretava Antoine Doline. Un

Carrer de, la Marina, 19-21. Davant l' Barcelona, al costat del port olímpic. Tel. 221 32 21 OPTIMISME, BEFLEXIÓ V ITA L ITA T I 35 eve

GENERAL DE VALORS I CANVIS SOCIETAT DE VALORS I BORSA S.A. 2.· Dafnis y CCloe EL LICEU Sinfonfa coreográfica en tres cuadros de Michel Fokine GVC AMB Música de Maurice Ravel

Decorado vestuario de y Le6n Bakst El vestuario de Dafnís, de Juan Oris

Cloe Sra. Lydia Sokolova Dafnis...... Sr. Antoine Doline Derkon • Nicolás Zverew Lyceion Sra. Maikerska

Ninfas: Sras. Lubov Tchernicheva, Felia Doubrovska, Alice Allanova

Fragment del Programa cie l'estrena de Daphnis el Chloé al Gran Teatre del Liceu

article publicat en un diari de Barcelona dies després de l'estrena assegurava, després d'elogiar la partitura de Ravel, que «Ia coreografia, o, més precisament, la plàstica, ens hi fa nosa. No que la interpretació de Fokine no sigui admirable en tots els sentits, interessantíssima com a realització rítmica i plena de subtileses s'adiuen el que amb caràcter de la música; sinó que per a nosaltres aquesta música no és del tot interpretable plàsticament». Per l'anònim comentarista, la partitura «és completament, i al nostre entendre, exclusivament simfònica». LA DEL SEU PATRIMONI. TRANSPARÈNCIA l SERIETAT EN GESTIÓ Tot intent unes d'associar-hi imatges és absurd: «Lliurats a la suggestió del músic, les imatges que dins nosaltres es formin i les idealitzacions s 'hi Des de fa anys els professionals de Gve que vagin associant, provenint directament de les sensacions auditives i de llurs confeccionen plans a mida per al petit i transformacions i desplegant­ se i amb llibertat i sense per al gran inversor. amplificant-se cap limitació, poden satisfer del tot el nostre sentiment estètic». l encara més: «hem de confessar que la coacció de l'escenari ens impedí constantment Demani assessorament a GVe. de com situar-nos creiem que cal fer-ho davant d'aquesta música». La era intuïció del comentarista no gens desencertada.

Poc a et Chloé s'ha anat com a GVC Societat membre de les Borses de Barcelona i Madrid. poc, Daphnis prodigant menys GVC: Membre de MEFF Renda Fixa i MEFF'Renda Variable. ballet i s 'ha convertit, en efecte, en una de les obres cabdals del Gestora de Deute Públic. GVC, plena repertori simfònic francès _ Gve Membre d'AIAF (Associació d'Intermediaris d'Aetius Financers). GVC: Entitat registrada al Banc d'Espanya per a l'operativa de divises. JOAN MATABOSCB GVC, Societat de Valors registrada amb el núm. 35 en la CNMV.

BARCELONA 08007 lVlADRID 28006 PALMA DE MALLORCA 07011

- , 53-55 Núñez de Balboa, 120 3° Pg. Mallorca, 5 baixos TeL (93) 487 84 84 TeL (91) 564 09 09 Tel. (971) 45 81 11 Fax. (93) 487 85 41 Fax. (91) 564 53 38 Fax. (971) 45 84 06 I 37

Textos Johannes Brahms

Schicksalslied Cant del destí (Cant d'Hiperió)

Ihr wandelt droben im Licht Vosaltres feu vía allà dalt

Auf weichem Genien! En la un Boden, selige llum, per sòl que no cansa, Gliinzende Côtterliifte Genis ---- feliços! ----- .. Rühren euch leicht, Lúcides aures dels déus 3€ \Vie die der Finger Künstlerin Us toquen lleugeres, I-Ieiligen Saiten. Com els dits de l'artista EBEL Cordes sagrades. wie der Schicksallos, schlafende Sense fat, com l'infant de mamella Saugling, atmen die Himmlischen; Adormit, alenen Keusch bewarht Els celestials! • In bescheidener Knospe Castament preservat Blühet d e I ewig En modesta poncella, los Ihnen del' arquitectos tiempo Geist, Els creix en eterna Und die seligen Augen Flor l'esperit. in Blicken stiller, l els ulls venturosos Klarheit. Ewiger Miren en tranquilla Eterna claredat.

Doch uns ist gegeben Però a nosaltres Auf Keiner zu Statte ruhn, No ens és donat de tenir Es es fallen schwinden, Repòs en cap lloc, Die leidenden Menschen S'assequen, rodolen Blindlings von einer Els mísers humans Stunde zur andern, A cegues de l'una \Vie \Vasser von Klippe Hora dins l'altra, Zu Klippe geworfen, Com aigua de roca ins Iahrlang Ungewisse hinab. A roca llançada, Anys i anys dins l'incert, daltabaix.

Text de F. Holderlin Versió de Carles Riba (Els llibres de L'Escorpí. Poesia, 6. -Edicions 62 -1911- Barcelona, 1971)

Para información y relación de concesionarios dirigirse a FARLABO RELOJERIA S.A. Isla de Java, 33 2834 Madrid Tels. (91) 358 12 88 - 358 10 2Q I 39 Pròximes funcions «Turandot» de G. Puccini (En versió de concert amb sobretitulat) a Barcelona Eva Marton, Alfredo Heilbron, Stefano Palatchi, GRAN CRUCERO DE SEMANA SANTA. Giorgio Merighi, Verónica Villarroel, Wolfgang Rauch, A BORDO DEL EUGENIO COSTA. A PARTIR DE 215.000 PTAS. <*> Antoni Comas, Josep Ruiz,Fernando Belaza, Ignacio Giner.

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Escolania Mare de Déu de Montserrat de L'Escola Pia Balmes Direcció musical: Paolo Olmi Director de cor: Andrés Máspero

Palau Sant Jordi

Divenclres, 4 cie març, 21 h.

Gran Gala a benefici de la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu TRES CINCO INCLUIDO JACUZZI, RESTAURANTES, PUBS, Dijous 17 de març, 21 h.

BARES, ESPECTACULOS, CINE, CASINO, TEATRO, DISCOTECAS, «Lucia di Lammermoor» de G. Donizetti

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu PISTA DE TIRO AL DOS Direcció musical: Richard Bonynge GIMNASIO, TENIS, PLATO, PISCINAS, Direcció d'escena: Juanjo Granda Revisió de l'escenografia i vestuari: Ramon B. Ivars Coproducció: Teatro Lírico Nacional La Zarzuela, Madrid TIENDAS, SOLARIUMS, GUARDERIA, BIBLIOTECA. AMBIENTE /Gran Teatre del Liceu

Sala Annexa - Palau Sant Jordi NETAMENTE Y UN FABULOSO RECORRIDO DE DIEZ DIAS Dimarts, 28 de juny, 21 h. ESPAÑOL Dissabte, 2 de juliol, 21 h. Dimecres, 6 de juliol, 21 h. POR GABES EN TUNEZ, CORFU EN GRECIA, y VENECIA, Diumenge, 10de juliol, 19 h. ANCONA Y CEROEÑA EN ITALIA. Costa Cruceros

DE VIAJES. SALIDA y LLEGADA EN BARCELONA. DEL 25 DE MARZO Al 4 DE ABRil DE 1994. MAS INFORMACION EN TU AGENCIA P R Ò X I M E S F UN C ION S I 41

El Comentari capítol que el programa de mà dedica tradicionalrnent a les

"Pròximes funcions» s'ha de plantejar, en aquest cas, des de la incertesa de no saber quines de les òperes programades per la temporada 1993-94 es podran mantenir en cartell, sigui en versió de concert o de escenificades. Després la gala del proper dia 17 de març En harmonia amb i de la gira de l'Orquestra i el Cor del Liceu per diverses el Liceu. localitats, entre les quals Reus, Sant Cugat i Bilbao, els mesos de juny i juliol es mantindran quatre representacions de di Lucia Lammermoor de Donizetti, que es posarà en escena a la Sala Armexa al Palau Sant Jordi.

- I El cicle 1994-95 s'havia amb Le nozze di I -. ., ... d'inaugurar Figaro

.. I ..... - TT - - .. .. . '" de en una ' de Jonathan Miller � - - Mozart, "- ..... - - � "n • - - • • I producció procedent

- - ... 1 I � • del Musicale Antoni � - Fiorentino. -' .. """l.l..._ ,'" .. Maggio Ros-Marbà havia - " -� '/ --..:::- , :¡� de ser el director musical. Die Frau ohne Schatten de i " Strauss era la segona òpera prevista, en una posada en escena de John Cox -sobre una de David I • escenografia I Hockney- que ja es va presentar a la House - Royal Opera Covent Garden de Londres el novembre de 1992. Els

solistes vocals havien de ser Eva Marton, Arma Tomowa­ Sintow, Wolfgang Schmidt, Franz Crundheber i Jane

Henschel. Del mateix Covent Garden arribava una raresa

verdiana interessant: Stiffelio, dirigit per Edward Downes i (orquestra) Elijah Moshinsky (escena), i protagonitzat per Josep Carreras i Michele Crider. Carreras va cantar aquesta Iberia col-labora obra a Londres la temporada passada. Per la seva banda, Crider va cantar al Liceu de la amb la 1993-94 alglilles representacions temporada recent reposició de Il Trovatore. IBERIA dóna Fidelia havia suport de suposar el debut al Liceu de la gran soprano a la música i als afeccionats Hildegard Behrens, acompanyada per Wolfgang Schone i a l'òpera. Paata Burchuladze. Aquest darrer debutava al Liceu clins d'una a cantava Fidelio a Perquè, un any més, IBERIA òpera i, més, per primera vegada la seva carrera. Peter i serà al Gran Teatre Schneider Johannes Schaaf havien de i la de del Liceu. dirigir, respectivament, l'orquestra producció l'Òpera de Ginebra. Sharon Sweet i Dolora Zajick anaven a ser les dues I protagonistes de Norma de Bellini, la posada en escena de I I la qual s'havia de fer a partir dels decorats d'Alessandro Sanquirico de l'estrena absoluta a Là Scala de Milà (1831). Nicola Martinucci i Luigi Roni completaven el repartiment. IBERIA Renata Scotto havia de tomar al Liceu amb La ooix humaine

I 42 I P R Ò X I �I E S F U N e ION S

de Poulenc, clins d'un programa doble que completava The Lighthouse de Maxwell-Davies. Totes dues obres havien de ser dirigides per Josep Pons, A continuació, retornava al Liceu una de les òperes més populars del repertori, Madama Butterjly' de Puccini, amb dos grans protagonistes: Catherine Malfitano i Peter Dvorsky, Finalment, retornava al Liceu una obra de Donizetti gaÍl'ebé oblidada, Linda di Chamounix, protagonitzada per Edita Cruherova i Dean van cler Walt, Dirigia l'orquestra Richard Bonynge i la posada en escena havia de ser de l'Òpera de Zuric. És possible que alguns d'aquests projectes del Liceu es puguin recuperaT en algun altre escenari a en versió de concert, Han collaborat en concert: Quasi tots els cantants contractats pel Liceu reserven les aquest seves dates al servei del teatre, però encara és aviat per anunciar quins d'aquests projectes es podran mantenir, quins s'hauran de modificar i quins s'hauran de suspendre. MNAC. Museu Nacional d'Art de Catalunya

Art.Co/2ooo, S.L. Avui Bassat, Ogilvy & Mather Durand, S.A. El Pais

El Periodico Josep Bagà La Vanguardia Llorenç Corbella March Time

Monge y Boceta Asociados Musicales, S.L. Orquestra Ciutat de Barcelona Parcs i Jardins

Stereo Rent

Unión Musical Editores

El Consorci del GRAN TEATRE DEL LICEU els ho agraeix sincerament GUÉS

JOIERIA

PASSEIG DE GRÀCIA. 41

TELÈFON 216 Ol 73

08007 BARCELONA

EL REGULADOR BAGUÉS

RAMBLA DE LES FLORS. 105

TELÈFON 317 19 74

08002 BARCELONA

COOHDINACIÓ I HEDACCIÓ: JOAN MATAIlOSCH

DIRECCiÓ D'AIn' I DISSENY CR;¡FIC: JOSEP BACÀ

IMPHESSIÓ: ICOL

EDICiÓ I PUBLICITAT: ART·Co/2ooo TEL (93) 268 35 00