PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D'ÒDENA ()

Desembre 2008

VOLUM I

A) MEMÓRIA I PLANOLS D’ORDENACIÓ

1. ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS, PAISATGE I PATRIMONI

Concordant amb els criteris normatius bàsics del planejament territorial, dins del PDU es plantegen tres tipus En funció de les noves necessitats de creixement, o de vertebració de l’ordenació urbanística a través de parcs de protecció –sòl de protecció especial, sòl de protecció territorial i sòl de protecció preventiva, considerant les i equipaments, el Pla Director proposa la delimitació de uns espais d’eventual transformació, de caràcter categories establertes pel PTP de les Comarques Centrals i a més incorporant altres descriptives dins municipal o supramunicipal. d’aquestes amb l’objectiu de reflectir la realitat del territori i les seves diversitats amb major nivell de detall, Aquests corresponen als Àmbits de Desenvolupament Urbanístic Condicionat, bàsicament sobre terrenys sense que tinguin caràcter normatiu. El dibuix tracta de reflectir las situacions forestals i agrícoles existents en qualificats com a sòls de protecció preventiva pel PTPCC, que en el marc de les condicions plantejades pel cadascuna de les categories normatives, així com els terrenys amb perill d’inundació. present Pla Director, podrien ésser classificats com a urbanitzables pel planejament urbanístic municipal. Sòl de protecció especial A més a més, l’article 1.14 de la Normativa del PTPCC preveu la possibilitat d’actuacions d’interès territorial no Dins d'aquest epígraf es troben els sòls de major valor natural, els espais que garanteixen la connectivitat previstes pel propi Pla Territorial sobre sòl qualificat de “protecció territorial”, i la art. 2.7, dintre d’aquest, ecològica i els sòls de major valor agrícola. S’estructura en les següents categories: sobre els considerats de reserva estratègica, en funció del paper estructurant de determinades actuacions com les proposades. - sòls de valor natural i de connexió

- espais protegits pel planejament vigent – espais d’interès PEIN i Xarxa Natura 2000 En el present Pla Director s’assenyalen de manera detallada aquells elements (cursos d'aigua, arbrat,

configuracions paisatgístiques específiques, i elements amb valor històric i cultural etc.) que haurien de Sòl de protecció territorial conservar-se o integrar-se en l'ordenació.

Dins d’aquest es troben: A més, en la regulació normativa del sòl no urbanitzable el Pla introdueix elements normatius que puguin

- les zones inundables corresponents a la zonificació de l’espai fluvial de la conca de l’Anoia del Pla de desenvolupar-se en els futurs plans municipals d'ordenació, tot i que els plans especials d'àrees o sectors l’espai fluvial de les conques del Llobregat i l’Anoia, elaborat per l’Agencia Catalana de l’Aigua específics puguin aportar majors precisions en la seva ordenació.

- les zones amb protecció territorial per motiu de la presencia de l’aqüífer de Carme- El Pla Director apunta en els sòls no urbanitzables indicats, els paràmetres de regulació dels usos i edificacions admissibles, que en el seu cas seran concretats per l’ordenació urbana municipal. - els sòls de potencial interès estratègic pel seu valor de localització estratègica delimitats pel PTP de les comarques centrals

- els sòls d’interès agrari i/o paisatgístic Per altra banda, la Llei de Paisatge preveu l'elaboració de Catàlegs i Directrius de Paisatge en els àmbits definits per als Plans Territorials Parcials. - els sòls de protecció d’infraestructures i corredors, en referència a les infraestructures existents i proposades Com que la majoria d'aquells no existeixen encara, ni coincideixen els seus àmbits amb els dels Plans Directors Urbanístics, el present Pla ha considerat convenient la incorporació del "paisatge" al tractament dels "espais

oberts" i llur relació amb els elements patrimonials del territori. Sòl de protecció preventiva Tanmateix, el present Pla, recull la delimitació de "Unitats de Paisatge", com a parts del territori Dins d’aquest considerem: caracteritzades per una combinació específica de components paisatgístics i de dinàmiques recognoscibles que

- el sòl agrícola els atorguen una idiosincràsia diferenciada de la resta del territori.

- el sòl agrícola amb restricció d’edificacions La delimitació es realitza a partir dels elements naturals, culturals i visuals que distingeixen un paisatge d'altre, en la consideració de variables com: factors fisiogràfics, cobertes de sòl, antropització, estructura del paisatge,

percepció visual, etc., i té un caràcter indicatiu, en tant no siguin delimitades pel PTPCC.

Finalment, l’ordenació del sòl no urbanitzable contempla altres espais i elements que es troben localitzats dins Espais oberts i agricultura dels tres tipus de sòls protegits, i que s'han tingut en compte per a la ordenació proposada del territori: En relació a les al·legacions de referència i de l’Informe dels Serveis Territorials a del - els elements patrimonials significatius en el conjunt de l'àmbit territorial de referència, com són els Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Territorial de la , s’incorporen monuments històrics declarats Béns Culturals d’Interès Nacional, els jaciments paleontològics i millores en el contingut i redacció d’alguns articles de la Normativa del PDU. arqueològics - l’important numero d’aquests ha fet que solament es localitzen gràficament aquells que Així, els redactats dels antics articles 13.1, 27.7, 27.8, 28.3, 29.2, 36, 51, 52.3.d, 52.3.e i 57.2b, tenen més incidència en la proposta d’ordenació, sense que això signifiqui la desconsideració de la incorporen modificacions en el sentit plantejat en l’informe de referència i de l’al·legació de la Unió de resta, als efectes previstos en la legislació vigent- i altres elements d’interès etnològic (molins, masies Pagesos de Catalunya. i castells), d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DGOC núm. 1807, d’11.10.1993), així com els camins rurals principals (GR) i l'existència d'un camí de ronda de Parc Fluvial de l’Anoia

caràcter rural, que circumda pràcticament la Plana Central, oferint la possibilitat d'un variat itinerari El PDU no considera necessariament incompatible l’ús agrícola amb el de parc fluvial, sempre que no que connecta entre sí els punts de major interès paisatgístic i patrimonial. s’afectin els hàbitats d’interès comunitari que actualment es desenvolupen en les parts boscoses.

- Els espais d’interès geològic recollits a l’Inventari de espais de Interès Geològic a Catalunya inclosos a A més, com diu l’article 32.4 de la normativa del PDU, s’admeten els usos agraris, sense que es pugui l’àmbit, com geozones d’interès i valor patrimonial i per la seva rellevància geològica. admetre cap nova instal·lació o edificació, ni tampoc l’establiment de hivernacles ni cap tipus de

- Els “badlands” i els hàbitats d’interès, delimitats al Habitats de Catalunya LHC 61.5, per la singularitat tancament de les parcel·les. de la seva composició i localització en la continuïtat de l’espai d’interès geològic de la Tossa de El PDU per altra banda considera molt positiu que tot el trajecte del riu al llarg de la Conca d’Òdena Montbui, i els habitats d’interès comunitari prioritari que hi ha dins de l’àmbit. vulgui transformar-se en Parc Fluvial, tot i que deurà adoptar formalitzacions diferents en funció del

- Les zones humides incloses dins de l’àmbit, de l’Inventari de Catalunya, per la seva aportació a la caràcter més urbà o més rural en cada tram del seu recorregut. diversificació dels sistemes naturals de l’àmbit on es localitzen.

- Les infraestructures sectorials, com abocadors, depuradores, l’aeròdrom i el parc motor de Castellolí, etc., ja que per la seva escala i tipus d’us afecten al territori, fent necessària la seva consideració.

En relació als informes i al·legacions presentades en el període d’informació pública específicament sobre l’ordenació dels espais oberts, la present versió del Pla Director, concreta els següents aspectes:

Espais oberts i medi ambient

El PDU, amb el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals de Catalunya, planteja la màxima protecció als espais oberts de la Conca d’Òdena, tant als espais considerats com de protecció especial pel seu valor mediambiental, com els de protecció territorial, en raó a motius diversos.

Entre els primers hi hauria el connector entre l’EIN de Roques Blanques i Miralles-Queralt, basat en el Congost de -Capellades. L’article 2.15 de la Normativa del PDU protegeix adientment situacions com la assenyalada.

Per altra banda, la legislació vigent estableix tant l’obligatorietat de l’informe de l’ACA previ al procés de desenvolupament urbà de qualsevol sector, en relació a la inundabilitat, com la protecció dels camins rurals.

2. ORDENACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES

2.1. Ordenació de les infraestructures de mobilitat

El PDU resulta afectat pel Pla d’Infraestructures de transport de Catalunya (PITC) aprovat definitivament pel tram significarà un pas molt important per la millora d’accessibilitat per ferrocarril entre la Conca d’Òdena i la decret de govern 310/2006 de 26 de juliol, sent vinculant en la seva matèria per al planejament urbanístic. Regió Metropolitana de Barcelona, tan per passatgers como per mercaderies. Els projectes de traçat, un cop aprovats definitivament s’incorporaran al planejament urbanístic, segons el El nou traçat de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF) de Catalunya previst en la llei 7/93 de 30 de setembre. La nova versió del PDU recull el canvi de traçat en el sector de ponent de la Conca d’Òdena, i sobre el El pla Director tracta de ser coherent amb les previsions del pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya terme municipal de , d’acord amb les noves previsions de l’organisme encarregat del seu estudi, (PITC), ampliant-les en funció del model territorial proposat i del desenvolupament previst, i que haurà complir l’IFERCAT. les determinacions de la llei 7/93 de carreteres. El nou traçat elimina el problema plantejat anteriorment de segregació espacial entre el casc urbà de Donada la presència en l’àmbit del Pla Director de l’autovia A-2 i dels seus ramals d’enllaç amb altres vies de Jorba i el del barri de Sant Genís del mateix municipi, mantenint la resta del traçat segons l’anterior comunicació, s’haurà de tenir en compte la Llei 25/1988 de Carreteras i el Reglamento General de Carreteras versió. R.D. 1812/1994 de 2 de setembre, en el que es fa referència a les zones de “uso y defensa de las carreteras” (zona de dominio público, línea límite de edificación, medidas correctoras medioambientales, etc.). Ronda Sud i prolongació de la C-15 En aquest sentit, el Pla Director recull les previsions en quant a traçat i proteccions de l’acondicionament del Una nova via de ronda pel sud d', des de Jorba fins a Castellolí, permetrà el trànsit dels fluxos tram de la A-2, derivades del Programa de Acondicionamiento de las Autovías de “Primera Generación” del provinents de la C-241, de la C-37 i de la C-15 i la seva connexió amb l'A-2, sense travessar els cascs urbans Ministerio de Fomento. existents. A partir de les infraestructures existents i de les previsions de plans i projectes per al seu desenvolupament, el El traçat proposat de la via és enormement sensible a les condicions orogràfiques i mediambientals de les present Pla Director realitza la definició de les principals infraestructures -bàsicament de la mobilitat individual terres que travessa, i ha d'oferir unes condicions de secció i de relació amb l'entorn urbà adequades. i del transport col·lectiu- concretant el seu traçat i elements principals a l'escala en la qual es desenvolupen els treballs. Es preveu en primera instància interseccions de la Ronda de ponent a llevant amb l'A-2, la C-241, la C-37, la prolongació del carrer Sta. Joaquina d'Igualada, l'accés sud a Vilanova, l'antiga N-II i la C-15.

Aquesta última via es prolonga fins a la seva intersecció amb l'A-2 i enllaça a llevant del Puig d'Aguilera amb la Els principals elements que integren la xarxa de comunicacions serien els següents: carretera a , les obres de millora de la qual estan en curs. Ferrocarril Transversal i tram ferroviari -Igualada Traçat i nous enllaços de la nova Ronda Sud D'acord amb els estudis realitzats, el seu traçat discorre pel nord de Jorba i Òdena, per dirigir-se cap a A partir de les condicions actuals de mobilitat i de les derivades del creixement previst en les pròximes Manresa. dues dècades, el traçat previst de la nova Ronda Sud sembla adient tan en el seu dimensionat com en A l'alçada de L'Espelt, es produeix el desviament d'un traçat exclusiu per a trens de passatgers, que va a la seva relació amb l’entorn. buscar la recta de l'antiga Carretera Nacional II al seu pas pel nucli urbà d'Igualada, on s'ubica l'Estació En funció del desenvolupament urbà del sud de la conurbació, segurament serà necessària totalment o Intermodal, en el centre urbà d'una "ciutat ampliada" a escala de la futura aglomeració de municipis. El retorn parcial, una via de serveis a càrrec del mateix, a on es deu contemplar l’existència d’un carril bici, per al traçat principal voreja pel sud l'Aeròdrom, pujant paral·lelament a la C-15 a ponent del Puig d'Aguilera. no interferir amb els moviments de transit a través de la mateixa. En el ramal principal, i per sobre L'Espelt i les Casetes d'en Mussons, es disposen els molls de càrrega i Per altra banda, la nova versió del PDU considera adient la possibilitat d’un nou enllaç, al sud-est del l'estació intermodal de mercaderies, que limiten al nord un sector especialitzat en logística i producció. barri de Sant Maure, que reculli la proposta de variant de la C-37 al nucli urbà de Santa Margarida i a A més, el traçat d’un nou tram ferroviari entre Martorell i Igualada, que segueix pràcticament el corredor la prevista ampliació del polígon industrial de la Tossa. territorial de la A-2. i que connecta amb el Ferrocarril Transversal a través del by-pass de passatgers. Aquest En qualsevol cas, serà l’organisme que té les competències sobre aquesta via qui haurà de avaluar la seva necessitat als efectes oportuns. Transformació i millora del Ferrocarril de la Generalitat a Vilanova del Camí i prolongació per l'eix del Passeig o socials (museu, club, formació) relacionats amb l’aviació i les activitats aeronàutiques, limitades a un 30% de la Verdaguer fins a l’estació intermodal i a St. Maure. superfície entre la carretera d’Òdena i les pistes.

En el marc de les millores del Ferrocarril a Igualada de la Generalitat de Catalunya està prevista una nova En relació als informes i al·legacions presentats en el període d’informació pública específicament sobre l’ordenació de configuració urbana del tram urbà de Vilanova, la millora de la línia i les seves estacions, així com les seves les infraestructures de mobilitat, la present versió del Pla Director concreta els següents aspectes: freqüències, amb l'objectiu de la seva progressiva transformació en un "metro regional". Desdoblament i millora de la C-15 entre Igualada i Vilafranca i C-37 Manresa Sembla convenient la prolongació, segurament en la modalitat de tramvia, de la línia, i la possibilitat de la seva Per poder donar resposta en un futur a les necessitats que puguin presentar-se, el Pla Director augmenta les connexió, tant amb la futura Estació Intermodal de Passatgers (sobre l'àrea de nova centralitat de l'antiga N-II, al franges de protecció viària com a reserva espacial per a la seva ampliació, quan l’Administració responsable costat del nou hospital comarcal) com cap al sud, fins a la nova Ronda en la vora meridional de Sant Maure. d’aquestes carreteres ho consideri oportú.

Igualment es suggereix la creació d'una nova estació entre Capellades i La Pobla de Claramunt, amb l'objectiu de Un nou element viari entre el casc urbà d’Òdena i la plataforma logística i industrial en el Sector Nord, sobre l’ETF( donar suport al nou sector de creixement intermunicipal proposat. Eix transversal Ferroviari)

Tant en el plànol d'Infraestructures bàsiques proposades, com en el que fa referència específica al transport públic, Per superar el inconvenient de la relació entre ambdues situacions a través de l’Autovia A-2, la nova versió es poden veure les localitzacions de les noves estacions proposades, en relació als sectors urbans existents o de nova del PDU torna a proposar la creació d’un nou vial, de traçat respectuós amb el territori, que permeti una creació, i dels espais reservats per “park and ride” al seu costat. correcta relació entre ambdues, i amb les reserves corresponents, la possibilitat de que pugui ser en el futur- si la Dirección General de Carreteras del Estado, de la que depèn l’actual Autovia A-2, ho estima oportú- la Previsions i/o reserves de sòl que si be hauran de ser confirmades per la planificació i/o programació sectorial, poden traça de la futura nova variant de la mateixa, recolzant la futura plataforma logística i industrial i permeten ser d’utilitat en el futur. una millor relació entre el casc urbà d’Igualada i el nou creixement.

Possibles extensions i desdoblaments del traçat dels Ferrocarrils de Catalunya Variant de la C-37 al nucli urbà tradicional de Santa Margarida de Montbui

En el marc del Pla Director d’Infraestructures de Catalunya i del nou traçat de l’ETF, el paper de l’actual eix La nova versió del PDU planteja un nou traçat, més distant del nucli tradicional, que es prolonga per ponent dels Ferrocarrils de Catalunya en la Conca d’Òdena pot ser el d’un tren tramvia regional. de la prevista ampliació del polígon industrial de la Tossa, i va buscar un nou enllaç a la Ronda Sud, en les condicions assenyalades en l’epígraf anterior. La seva extensió fins arribar a l’estació intermodal prevista al costat del nou Hospital Comarcal, i les seves prolongacions cap al Sector Nord de creixement urbà i cap al barri de Sant Maure fins a la nova Ronda Sud, Millora de la vialitat bàsica dels municipis de la Pobla i La Torre de Claramunt

hauran de ser concretades pels serveis competents. Amb la finalitat d’evitar el transit a través del nucli històric de La Pobla, el PDU preveu la possibilitat d’una

També, s’adjunta una primera hipòtesi d'itineraris de transport públic, intermunicipal i local, amb autobusos variant de la carretera a l’altre costat del riu, sense que es produeixi afectació a la fàbrica existent, i resolent convencionals i/o de dimensió reduïda, que haurà de concretar-se a la vista de les demandes futures de mobilitat i de millor manera la seva connexió amb la carretera del Carme i a la Torre de Claramunt. A més es preveu la possibilitat de connectar aquesta directament a un nou enllaç en la C-15, si l’organisme responsable de la dels costos d’explotació. Altres possibles extensions cap al previst Parc Tecnològic i Empresarial i d’altres hauran de mateixa el considera adient, resolen d’aquesta manera la sortida directa del transit industrial i de materials ser estudiades en funció del desenvolupament urbanístic i les demandes de mobilitat futures. extractius a l’Eix Diagonal de Catalunya.

Variant de la carretera entre Orpí i Carme Aeròdrom d’Òdena-Igualada. La nova versió del Pla Director Urbanístic modifica el traçat de la prevista variant a l’actual carretera entre El vigent Pla Director de l’Aeròdrom estableix una superfície de servei de 118,92 has., de les quals 28 has. es Orpí i Carme pel nord del casc urbà, com a traçat més adient en funció de la nova situació proposada per la dedicaran al moviment d’aeronaus, 20,3 has. a les activitats aeroportuàries, 3.44 has. a usos lúdics i 67,18 has. a connexió viària d’aquest sistema urbà amb la Ronda Sud. No obstant això el traçat proposat està en estudi i zona de reserva aeroportuària. haurà de ser aprovat pels organismes corresponents.

Aquests espais de reserva són terrenys afectats a llarg termini, necessaris per a possibilitar l’ampliació dels Nou traçat viari des del Carme a la nova Ronda Sud subsistemes, per tal de permetre el desenvolupament aeroportuari, mitjançant la construcció de noves Les dificultats del traçat per l’orografia existent i els valors ambientals dels territoris afectats, han aconsellat infraestructures, instal·lacions i serveis aeroportuaris. canviar l’anterior traçat previst per un nou traçat més ajustat en la majoria del seu recorregut a les Suposa una peça singular en la conurbació central, amb possibilitats de ser potenciada tant en el seu ús esportiu condicions clinomètriques, salvant l’element orogràfic central a través d’un túnel de curt recorregut, com a actual, com per a l’aviació corporativa i institucional, a més d’acollir instal·lacions per a la petita indústria forma més respectuosa amb les condicions ambientals. aeronàutica, fent compatible les determinacions aeronàutiques amb l’ús ciutadà, d’esbarjo i paisatgístic. Com per les anteriors modificacions viàries proposades, la forma definitiva de la seva materialització, així com el temps i els recursos necessaris, són qüestions que depenen dels organismes responsables de la D’acord amb aquesta reserva, el present Pla Director proposa la seva consideració com a parc aeronàutic, com a vialitat en aquest territori. espai obert, en el que, al costat del seu vèrtex sud-oest, podrien establir-se algunes instal·lacions terciàries, culturals El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005, té programades en els municipis de la Conca 2.2. Paràmetres per a l’ordenació de les infraestructures ambientals i dels serveis urbans

d’Òdena una sèrie d’actuacions en diverses fases, tot i que la seva total realització no garanteix el sanejament a tot el creixement previst. Abastament d’aigua Una immediata millora a la situació la podria representar l’entrada en servei en xarxa de la nova EDAR privada Té el seu recurs bàsicament a l’aqüífer Carme-Capallades, que es calcula que té una capacitat de 25 Hm3, però existent propietat del Gremi dels Adobers, segurament en funcionament per sota del seu paràmetres de que actualment es troba sobreexplotat, amb un dèficit en un any normal de 4 Hm3/any, que pot arribar a disseny, a través dels acords i compensacions adients. multiplicar-se per tres en anys secs. En aquesta matèria del Sanejament s’hauran de contemplar els criteris i les actuacions del Programa de Això ha fet que l’Administració garanteixi l’abastament per mitjà de la connexió d’Igualada i el seu entorn al Sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU) aprovat per la Generalitat l’any 2005. Sistema Ter-Llobregat, amb una possible extensió del projecte d’abastament des de La Llosa del Cavall. Tractament de residus L’any 2000 es va executar una primera fase fins a ; la segona, entre aquesta vila i Igualada s’ha desglossat en dues actuacions: la primera, ja realitzada, fins a la Pobla de Claramunt; la segona, encara En els municipis de la Conca d’Òdena existeixen empreses i instal·lacions dedicades a la gestió dels residus pendent fins a Igualada-Òdena. industrials i municipals.

El consum d’aigua es subministra en els municipis de la Conca d’Òdena per Aigua de Rigat, S.A., Aigües Artés, Entre aquestes es troben la Planta de Transvasament i Deixalleria d’Igualada, la de Compostatge de Jorba i les S.L. i municipal (Capellades, Castellolí i Carme). El volum facturat total l’any 2005 va arribar als 8.475.300 Deixalleries de Vilanova del Camí i La Torre de Claramunt. m3/any, el que significa un consum per càpita d’aigua de xarxa de 218 litres per habitant i dia. El Pla d’Acció per a la Gestió de Residus Municipals a Catalunya (2005-2012) i el Pla Sectorial El consum d’aigua estimat per una població de 88.000 habitants l’any 2026, és de 30.000 m3/dia, sent per d’Infraestructures proposa per l’Anoia tres instal·lacions de residus, de les quals la de Jorba ja existeix i la Igualada uns 18.000 (10.000 m3 de l’aqüífer i de 8.000 m3 de fora de l’àmbit) i de 17.000 m3/dia i 13.000 resta estan pendents d’ubicació, una Planta per Restes més voluminosos i un Nou Dipòsit Controlat de Rebuig. m3/dia de dins i fora de l’àmbit per la resta de la Conca. Per l’any 2005, els residus urbans destinats a l’abocador, a la comarca, eren 30.074 Tn. i els de recuperació Ja que l’aqüífer Carme-Capellades sembla trobar-se sobreexplotat, i les incerteces del subministrament des de selectiva 7.571 Tn., el que suposa un total de 37.645 Tn., 1,65 Kg. per habitant i dia, i una recuperació quasi la Llosa del Cavall (Solsonès) i les dificultats de la canalització TLL per suplir les mancances, el tema de l’aigua del 13%. és un problema per a la planificació sectorial d’enorme prioritat, que segurament podrà tenir solució amb les Respecte als residus industrials i també pel mateix any, el volum de residus totals va ser de 179.606 Tn. previstes dessaladores de Cunit i el Prat. Per la Conca, i per l’any 2026, l’estimació de recursos de l’abocador és de 21.031,5 Tn/any, i el total de residus Sanejament de 30.398,1 Tn/any, amb un 30,81% de recuperació. Actualment és força deficient, donat que inicialment està en servei l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals Energies i consums (EDAR) situada a Vilanova del Camí i propietat de l’ACA. El consum d’energia elèctrica a la Conca d’Òdena per l’any 2005 va arribar a les 681.042 MWh., entre els Les característiques de disseny de la instal·lació són: consums primari, industrial i energètic, la construcció i obres públiques, el terciari i transport i els usos Tractament: biològic, amb eliminació de nitrogen i fòsfor. domèstics.

Cabal de disseny: 20.000 m3/dia Respecte al consum de gas natural, l’industrial i comercial va ser de 1.037.135 MWh., i el domèstic 147.751 MWh., el que significa un total de 1.184.885 MWh. DB05 entrada: 875 mg/l. El consum més elevat prové del gas natural, derivat del gran ús industrial, i repercuteix el 49% del total, MES entrada: 1.118 mg/l. enfront al 26% de l’energia elèctrica, el 24% dels combustibles líquids i el 1% del gasos liquats del petroli. Població de disseny: 291.667 habitants-equivalents Si establim una comparació amb la mitja de Catalunya, el consum energètic és una vegada i mitja superior, L’any 2006, els rendiments en els diferents paràmetres era entre el 70 i el 90%, funcionant per sobre dels degut al gran consum de gas natural per a l’ús industrial a la Pobla de Claramunt i Capellades. seus paràmetres de disseny. En base a les dades de consum d’energia elèctrica (2004) i de la població (2026) de la Conca d’Òdena, Actualment no es realitza una reutilització de les aigües residuals de l’EDAR, que es podrien utilitzar per l’ús l’estimació del consum d’energia elèctrica pot establir-se en 360.387,28 MWh, el que obligarà a fer millores en agrícola i per manteniment del cabal ecològic de l’Anoia. l’actual xarxa de distribució industrial i per al consum domèstic.

3. ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS: SECTORS D’ORDENACIÓ I D’EVENTUAL TRANSFORMACIÓ

3.1 Escenaris de creixement

La taula següent “Escenaris de creixement. Previsions segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques

Centrals” reflecteix les demandes de creixement per a la comarca de l’Anoia i per l’àmbit d’aquest PDU.

Segons les dades disponibles, es calculen les previsions per al marc temporal del PDU 2005-2026. Igual que en el PTPCC, s’adopta un criteri de precaució per quantificar els sòls nous a generar; per tal motiu, es considera una forquilla de +/- 30% en relació als increments de sòl en aquest període.

Segons aquests càlculs, els increments per a l’escenari majorat resulten: 42917 habitants, 20246 habitatges i

24798 llocs de treball. Si es considera una mitjana de 40 habitatges/Ha. les hectàrees necessàries per aquest creixement demogràfic serien de 460 ha. de sòl residencial aproximadament, de les quals quasi 205 Ha. ja estan classificades com sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable. Igualment, si es considera un estàndard mitjà de 60 llocs de treball/Ha per al terciari (44%) i 50 llocs de treball/Ha per a d’indústria (55%), el sòl per als més de 24700 nous llocs de treball suposarien unes 450 has. de sòl per a activitats aproximadament, de les quals es compten amb quasi 83 has. de sòl urbà no ocupat i urbanitzable ja existents.

En la taula “Escenaris i fases de creixement. Proposta del PDU de la Conca d’Òdena” es poden observar les diferents propostes de creixement per subsistemes i per períodes, considerant el desenvolupament de la fase II de la Plataforma Logística Ferroviària en un període posterior a l'horitzó del Pla (2026).

Comptabilitzant la consolidació de sòl urbà en un 70%, el sòl urbanitzable del planejament vigent, la proposta de sectors de transformació en sòl urbà i els àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat, les necessitats de sòl pel 2026 estan cobertes pel present Pla Director. En total es quantifiquen prop de 460 Ha. de sòl per a nous habitatges i prop de 315 Ha. per a noves activitats econòmiques, a més de las quasi 145 Ha. de sòl per a activitats logístiques lligades a la futura plataforma ferroviària.

Amb aquestes sòls, el PDU proposa uns creixements que satisfan les demandes dintre de les previsions en l'escenari central i el majorat (+30%): aproximadament 20.000 habitatges i 24.600 ocupats, més els 4.300 ocupats que aproximadament podria generar la plataforma logística en les seves dues fases.

No obstant això, la priorització del creixement dels sòls urbans i urbanitzables del planejament vigent i, la delimitació per a més llarg plaç de sectors d’eventual desenvolupament urbanístic, més enllà de la precisió en la dimensió quantitativa de les reserves de sòl, permetré donar resposta adient a les necessitats del desenvolupament de la Conca. 3.2 Sòl urbà: consolidació i proposta de transformació

Atès la forta demanda de sòl previst per a nous habitatges i llocs de treball, abans de continuar urbanitzant el En aquest marc, el PDU ha estimat la importància del projecte municipal plantejat, recollint-lo com a territori natural, és molt important promoure polítiques d'ocupació i densificació en els espais urbans poc un dels projectes estratègics per a la transformació de la conurbació igualadina. consolidats, i de renovació o transformació en les àrees deteriorades o obsoletes. De manera clara s’ha reiterat que la seva delimitació i regulació d’usos i activitats de l’edificació, així

com de la protecció del seu contingut patrimonial són responsabilitat del propi Ajuntament, sense que els perímetres o paràmetres numèrics apareguts en anteriors versions del PDU tinguin un altre Consolidació de teixits existents significat que assenyalar la seva importància, i poder avaluar la capacitat i dimensió de la operació En quant al sòl urbà residencial, aquells solars no edificats (174,8 Ha), distribuïdes en tota la Conca, tenen una plantejada. capacitat pròxima a 8.500 habitatges. En sòl urbà industrial, aquesta disponibilitat de sòl és menor (82,58 Ha), En qualsevol cas, el PDU comparteix els objectius de la reforma i millora urbana, per la que ha de ser però podria generar aproximadament uns 5.000 llocs de treball. (Veure l’estudi justificatiu per a un major possible la convivència dels nous usos residencials i terciaris amb aquells existents, l’activitat dels detall). quals siguin compatibles, així com el manteniment del patrimoni a conservar.

Com es pot veure en les anteriors taules de “Escenaris hipòtesi de desenvolupament temporal”, per al càlcul La transformació del sector ha de ser entesa en el marc de la transformació territorial de l’actual llera del potencial real d'aquests sòls s'ha considerat una hipòtesi de consolidació del 70%, ja que no és possible de l’Anoia en un parc fluvial, al llarg de tot el territori de la Conca d’Òdena, que ha constituir-se en la preveure amb seguretat les dinàmiques dels processos d'ocupació de solars buits. Així, el potencial es redueix seva senyal de qualitat i identitat. aproximadament a: 122 Ha. residencials per a 6.000 habitatges y 58 Ha. Industrials per a 3.500 ocupats. Participant del mateix objectiu, al que igualment haurà de contribuir-hi, el PDU preveu el Sectors de Conservació, Millora i Reforma Urbana desenvolupament residencial i terciari en els terrenys del terme municipal de Santa Margarida, fins a la nova Ronda Sud, com a contribució a l’equilibri social i funcional d’aquest municipi. Respecte al sòl urbà del Subsistema Centre, es concreten els sectors que es proposa conservar i millorar, així com aquells on es proposa la seva transformació cap a noves activitats. Entre aquests, en la proposta es La conveniència o necessitat del trasllat d’alguna activitat industrial que resulti incompatible amb els delimiten quatre sectors principals de reforma urbana: anteriors objectius deurà ser avaluada adientment tan per l’Ajuntament com pels empresaris afectats, facilitant el trasllat de les activitats a nous emplaçaments dels previstos en el PDU. - Transformació del Front de l’Anoia (16,68 Ha). En aquest sector d’Adoberies Velles es proposen usos mixtos (terciari, habitatge, equipaments) sobre una xarxa viària i d'espais verds que s'integren en el parc fluvial de

l'Anoia i connecten amb el futur creixement cap al sud. El sostre planejat per a aquest sector es de - Transformació del front de l'antiga N-II a Igualada (39,44 Ha). Es planteja com una nova àrea de centralitat, 143.400m2 aproximadament, que correspon a l'edificabilitat establerta pel PGO d'Igualada per als d'ús mixt però predominantment terciària (oficines, comerç, serveis) en estreta relació amb els fluxos que equipaments públics i els paràmetres definits per a la clau 17 d'ús industrial. generarà la ubicació de l'estació intermodal de passatgers al costat de l'hospital en construcció. L'edificabilitat La delimitació indicada en els plànols del present PDU s’adopta d’una delimitació municipal anterior, té d'aquest sector es de 316.225m2 sostre aproximadament, que correspon a l'establert pel PGO d'Igualada per caràcter indicatiu i serà concretada pel PGOU d’Igualada. Així mateix, aquesta operació de transformació a les claus 3, 7, 8, 13, 14e, 17a i 18b respectivament, a més del sostre dels subsectors I (claus 19dVI, haurà de contribuir a les càrregues urbanístiques derivades de la transformació del tram frontal de l’Anoia en 19dVII) i III (clau X, 3f) establert per la “Modificació Puntual del PGO a diversos subsectors situats al nord de parc fluvial, en raó a la seva proximitat i benefici. l’Avinguda de Catalunya (antiga Carretera N-II) i entre l’Avinguda de Montserrat i el carrer de Mossèn Josep Forn”. El dibuix d’aquesta operació inclòs en aquesta memòria té un caràcter il·lustratiu, no vinculant. Sector Adoberies Velles i eventuals trasllats d’activitat

El sector sud del casc urbà d’Igualada, llindant amb el riu Anoia i amb el Rec, ha sigut el lloc on la indústria adobera es va instal·lar ja fa molts anys, caracteritzant el sector tant amb interessants - Transformació de l'eix cívic de Vilanova (16,48 Ha). Amb la reconsideració del tram urbá del Ferrocarril de la construccions i instal·lacions industrials, com per les activitats especifiques d’aquest sector de la Generalitat es genera l'oportunitat d'ordenació del sector per a un ús mixt, integrat a nous espais públics i producció. equipaments, representant la més decisiva oportunitat per a la modernització urbana. El sostre planejat per a Des del planejament vigent municipal d’Igualada s’ha vingut plantejant la conveniència de la reforma aquest sector es de 97.750m2 aproximadament, que correspon a l'edificabilitat establerta pel POUM per a les interior i de la millora urbana d’aquest sector tan decisiu per configurar la façana sud de la Vila. actuacions en sòl urbà U-1, U-2, U-7 i U-11, a més del sostre per al sòl edificable restant calculat segons la

tipologia edificatòria. Amb posterioritat a l’anterior aprovació inicial (setembre 2007) del present PDU, els responsables dels FFCC estan considerant les alternatives en quant al tractament d’aquest tram existent fins a l’estació d’Igualada (i de les possibles extensions (cap al sector Nord i cap Sant Maure). En el cas del seu funcionament com a tramvia en superfície, l’ordenació del sector i el tractament de l’espai lliure i les edificacions previstes en el recentment aprovat Pla General d’Ordenació, hauran de adequar-se a les noves condicions.

- Renovació i millora puntual del polígon industrial de l'INUR. Aquesta estrategia es planteja com un conjunt d'actuacions puntuals que optimitzen els solars buits o les instal·lacions obsoletes, sobretot les més pròximes al nou centre urbà sobre l'antiga N-II, però també en relació a l'eix viari cap a Òdena, per revitalitzar i integrar el sector a una estructura urbana renovada d’ús mixt.

Per al càlcul del potencial d’aquests tres sectors de transformació, es considera un 30% per a futur sòl residencial amb densitat de 50 habitants/Ha, i un 70% per a ús terciari considerant 100 ocupats/Ha; del que resulta una capacitat mitjana per a 1.000 nous habitatges i 5.000 nous llocs de treball.

3.3 Sòl Urbanitzable residencial. Planejament vigent i proposta de modificacions 3.4 Sòl urbanitzable industrial. Planejament vigent i proposta de modificacions

Del sòl urbanitzable industrial qualificat pel planejament vigent es recullen aquells sectors encara no El Pla senyala els sòls la qualificació dels quals es manté, així com aquells on es proposa el seu canvi d'ús: desenvolupats, tal com es detalla en l'estudi justificatiu, però es proposen algunes modificacions: - d'industrial a residencial, el sector St. Pere 2 en el municipi d’Òdena de 12,75 Ha, - de residencial a equipament, un àrea de 1,12 Ha. del sector Puig Rabat Sud en Òdena; Per raons mediambientals, es proposa la desclassificació de sòl urbanitzable industrial a sòl no urbanitzable en - de residencial a espai lliure, un àrea de 1,71 Ha. del sector clau 7a.1 en el municipi de la Pobla de Claramunt. Jorba en la zona industrial de Sant Genis sobre la antiga N ll. Dins el mateix municipi, en la zona industrial sobre la A-ll (a l’oest de la Riera d’en Rubió) es proposa un canvi d’ús de sòl industrial a terciari. A més, en el municipi de la Torre de Claramunt, per raons topogràfiques, es proposa la desclassificació de sòl A més, es proposa un canvi d'ús per al sector St. Pere 2, comprès entre la riera d'Òdena i la carretera BV-1106 residencial a sòl no urbanitzable de un sector de 2,57 Ha. al sud del Torrent de Camaró. (terme municipal d'Òdena), de sòl urbanitzable industrial a residencial (mixt).

A l'incloure aquestes modificacions en la taula “Sol urbanitzable residencial: manteniment de l’ordenació i Respecte a la indústria existent en sòl no urbanitzable, es congela el límit de la implantació localitzada en el modificacions”, resulten 82,83 Ha amb capacitat aproximada per a 3.800 habitatges. terme municipal de la Torre de Claramunt en proximitat a Vilanova d'Espoia, i es modifica l'àmbit de Cal Jepet (Santa Margarida de Montbui) ajustant el límit a la actual zona adaptada.

La creació del Polígon Industrial Plans de la Tossa de l’INCASOL, al sud del barri de Sant Maure i en el municipi

de Santa Margarida de Montbui – en avançat estat de tramitació – haurà de ser compatible amb el previst traçat de la Ronda Sud. La necessitat urgent de sòl industrial a l’àmbit, pot tenir resposta a traves d’aquesta

iniciativa de 28,56 Ha. (15,59 Ha. netes lliures).

Com es pot veure en la taula “Sòl urbanitzable industrial: manteniment de l’ordenació i modificacions”, a l’incloure aquestes canvis, el sòl urbanitzable industrial resultant és de 24,89 Ha. per a generar una capacitat

potencial de 1.700 nous llocs de treball.

3.5 Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat. Ús mixt (U.M.)

Aquests àmbits de desenvolupament es troben fora del que el planejament vigent defineix com a sòl urbà i El segon àmbit està situat al costat de la A-2 per la seva vessant nord, i articula un creixement residencial i urbanitzable; tanmateix es proposen per la seva ubicació estratègica, per a generar noves centralitats que d’activitats compatibles que ha de ser el futur eixample de la ciutat central. Com per l’anterior, l’esquema de la satisfacin els escenaris de creixement plantejats, i en relació amb el traçat de noves infraestructures. seva ordenació dibuixa la xarxa viària bàsica i els sectors de creixement, respectant els espais oberts -forestals o hidràulics - i les preexistències patrimonials, en la seva adequació i compatibilitat amb el creixement Es constitueixen com a sectors d'oportunitat per a la construcció d'habitatges nous a nivell supramunicipal, proposat. Es posen el joc 114 Ha d’ús mixt (en el municipi d’Òdena). El seu potencial de creixement és un amb les característiques següents: màxim de 5.700 habitatges nous, amb una densitat mitja de 50 hab/Ha. i una edificabilitat de 0,6 m²/m² 1. Alta accessibilitat i qualitat de l'hàbitat urbà, ben dotades de serveis i equipaments, amb alt valor (incloent sostre per a altres activitats). ambiental. 2. Amb capacitat de generar desenvolupament econòmic, i de revitalitzar socialment i urbanísticament els Entre aquest àmbit i el primer es contempla una àmplia franja de sòl agrícola on es troben la majoria dels espais i entorns en els quals s'ubiquen. elements patrimonials existents, que pot jugar a demés el paper de corredor ambiental en sentit Est-Oest, i 3. Amb una proporció significativa d’habitatge de protecció pública o de preu concertat, major en aquelles en la que es restringeix tota edificació que no tingui una finalitat agrària. actuacions que siguin promogudes per l’Institut Català del Sòl i per altres organismes públics. En els dos extrems d’aquestes demarcacions, els entorns de l’Espelt i de les Casetes d’en Mussons, que L'existència d'una pluralitat d'aquests àmbits d'usos mixtos, permet la configuració d'una ciutat amb romanen amb el seu caràcter rural i l’ús agrícola ramader. Els relleus orogràfics de les Guixeres, entre la ciutat centralitats multi-funcionals en una distribució policèntrica. d’Igualada i la A-2 es contemplen com un parc supramuncipal, que haurà de ser travessat per les vies de connexió cap al nou assentament i condicionat pel seu nou ús.

Àmbit d’eventual desenvolupament urbanístic Sector Nord Aplicant les densitats adequades, aquests àmbits amb més de 220 Ha. d’ús mixt tenen la capacitat aproximada per a construir mes de 9.100 habitatges nous (Veure taula “Espais d’eventual transformació”) Les condicions topogràfiques, de coberta vegetat, hidràuliques,etc dels sòls del sector situat al nord- oest de l’aglomeració igualadina, juntament amb les previsions infraestructurals del traçat de l’Eix Respecte a la seva ubicació i al grau d'importància per al desenvolupament de l’àmbit en conjunt, aquests Transversal Ferroviari, confirmen l’adequació de la reserva en aquell de l’eventual futur sectors es classifiquen en supramunicipals i municipals, i es descriuen a continuació: desenvolupament urbanístic.

L’opció de concentrar bona part del creixement previst en aquest sector obeeix al criteri de aconseguir

un desenvolupament urbà raonablement compacte, sense excloure els complements previstos pel Àmbits de desenvolupament supramunicipal planejament vigent dels nuclis urbans existents. CREIXEMENT NORD - extensió de ciutat Si bé el futur creixement afectarà a una part de l’explotació agrícola i ramadera de la Conca d’Òdena, Aquest sector, localitzat fundamentalment en el terme municipal d’Òdena, i al nord-oest de l’aglomeració que haurà de rebre les compensacions pertinents, l’ordenació proposta tracta d’ajustar-se a les igualadina, s’estenia entre la via territorial segregada A-2 i el previst traçat de l’eix transversal ferroviari des necessitats del creixement previst, i de ser respectuosa amb les preexistències patrimonials, forestals, de Lleida a Manresa. En la seva ordenació inicial es dibuixava la malla viària principal i la delimitació de les hidràuliques del territori. peces de sòl per les noves activitats tan residencials i d’altres usos compatibles com les especialitzades en la És per això que es disposen el creixements el més a prop possible de la trama urbana d’Igualada, pel indústria neta, magatzems i logística, tot i respectant els assentament rurals, les peces forestals i els curs residencial i terciari, i del previst traçat de l’Eix Transversal Ferroviari, per les activitats logístiques i d’aigua existents. industrials, restant una amplia franja intermèdia entre ambdós creixements proposats, a on s’acumula Desprès de la reconsideració de la seva extensió i ordenació, el sector es subdivideix en tres àmbits diferents i la majoria dels elements patrimonials (masies, jaciments arqueològics,etc) del sector. separats entre sí. La nova versió del PDU manté en línies generals la ordenació anterior, amb la introducció d’una via El primer, situat a ambdós costats del traçat ferroviari, es considera òptim pel desenvolupament d’una futura (prevista a la primera versió, però ara al marge de la A-2) de relació entre el casc urbà d’Òdena i la plataforma logística en el seu conjunt, donada la seva relació amb el ferrocarril transversal, del que forma plataforma logística i terciaria situada al sector nord. També hi proposa de nou cert creixement entre la part, i del traçat Martorell-Igualada que es vol prioritzar. (veure descripció detallada en punt 3.6 respecte als prevista prolongació de l’antiga N-II i el Camí a l’Espelt, tot i respectant les edificacions existents. àmbits d'ús especialitzat)

Finalment, el tercer àmbit es correspon amb la iniciativa municipal de Jorba de transformar el sector a ambdós conveniència de l’existència d’una nova àrea de centralitat que sense la pèrdua d’identitat dels seus costats de l’antiga N-II en un Parc Tecnològic i Empresarial. (veure descripció detallada en punt 3.6 respecte nuclis urbans constitutius, reforci la seva funcionalitat urbana, tan per un canvi d’escala demogràfica, als àmbits d'ús especialitzat) com sobretot, per la localització central de serveis i equipaments de caràcter supramunicipal. La prioritat en el temps del desenvolupament dels creixements urbans locals, previstos pels diferents planejaments urbanístics municipals, està garantida pel PDU, al establir normativament l’obligatorietat NOU CLARAMUNT: Pobla de Claramunt, Torre de Claramunt i Capellades del completament del 75% del previst, abans del desenvolupament el nou sector, amb la salvetat de millor criteri municipal. En la mateixa perspectiva que els Àmbits Nord i Sud de Desenvolupament Urbanístic Condicionat, en el subsector Sud, entre els assentaments urbans de la Pobla i La Torre de Claramunt, en les immediacions del de És per això que no es pot entendre el Nou Claramunt com un creixement aïllat, deslligat dels nuclis Capellades, el Pla Director proposa localitzar un àmbit de desenvolupament, amb l’objectiu d’articular entre sí existents, en tant que està dissenyat justament en contacte amb els sectors del creixement previstos. els anteriors assentaments urbans i col·laborar a l’equilibri poblacional en al Conca d’Òdena.

Tant La Pobla com La Torre de Claramunt, constitueixen dos assentaments urbans que, al marge del seu nucli històric al llarg de la carretera, estan formats pràcticament per teixits urbans de baixa densitat, uns contigus al Àmbits de desenvolupament municipal nucli i altres en forma d’extenses urbanitzacions aïllades. CREIXEMENT SUD La presencia pròxima de la línia Barcelona-Igualada dels FFCC - el nou traçat de la qual i/ o la seva millora La prevista transformació del sector Adoberies Velles d’Igualada en un modern front urbà residencial, terciari i està en estudi- i de la Carretera C-15, permet pensar en utilitzar ambdues infraestructures per donar accés a d’equipaments, el creixement del nucli urbà de Vilanova del Camí fins el riu Anoia, l’extensió cap al Sud de un àmbit territorial estratègicament situat. Sant Maure de Montbui, juntament amb els projectes d’una ronda sud (inicialment entre la C-37 i l’antiga N-II) Així, des de una nova estació de ferrocarril dotada de “park and ride” i de l’enllaç des de la citada carretera, es ja en construcció, i del sanejament i millora del curs de l’Anoia, va fer que el Pla Director en la seva versió preveu un accés al nou assentament, amb important presencia d’espais lliures i d’equipament supramunicipal. aprovada al juny de 2006 considerés el sector sud de la ciutat central com a estratègic per l’ordenació urbanística de la Conca d’Òdena. L’oposició àmpliament manifestada per part dels Vilanovins al creixement En aquest cas, sí que sembla pertinent condicionar la realització del nou assentament a l’existència : urbà a l’altre costat del riu, i especialment al possible trasllat de les Adoberies a un nou parc d’activitat , va fer -D’una connexió viaria (des de la C-15) i ferroviària ( nova estació) reconsiderar la proposta inicial, deixant el sector del terme municipal com agrícola pel seu valor estimat i

-D’un nou accés rodat i per als vianants a la plataforma superior reduint l’àmbit al previst en els termes municipals de Santa Margarida i Igualada.

-D’un acord supramunicipal per tirar endavant l’actuació. A pesar de la voluntat de la nova versió del Pla Director de no condicionar el desenvolupament previst a l’existència prèvia de la infraestructura ( en aquest cas, el tram de la Ronda Sud inicialment previst i un nou i a la seva necessitat, per estar desenvolupat (urbanitzat) un 75% del sòl urbà i urbanitzable dels previstos en pont sobre el riu), ni a l’acord entre el Ajuntaments afectats per repartir adequadament càrregues i beneficis, les ordenacions urbanes vigents dels municipis afectats (en el moment de l’aprovació inicial del Pla Director) es confia en que per la seva racionalitat ambdues condicions puguin ser assumides per aquells. D’aquesta manera es tracta de garantir la prioritat dels desenvolupaments municipals previstos i de realitzar el D'aquesta manera, es genera una peça de nou desenvolupament de 32,2 Ha. d’ús mixt entre Santa Margarida nou assentament solament si fora necessari. de Montbui i Igualada. Es proposa una edificabilitat de 0,6 m²/m² (incloent sostre per a altres activitats), i una Per altra banda, la proposta de treballar amb densitats més altes que les existents al municipi és conseqüència densitat mitja de 50 hab/Ha. generant un sòl urbanitzat amb capacitat per a 1612 habitatges com màxim. de la voluntat del Pla d’aconseguir uns assentaments urbans més sostenibles.

L'objectiu és crear una nova centralitat de 26,1 Ha d’ús mixt que dinamitzi aquest sub-sistema de la Conca. SANT MAURE La nova peça urbana actuaria com a ròtula entre els nuclis dispersos dels tres municipis pròxims, dotant-los d'un centre urbà d’ús mixt amb potencial màxim per a 783 habitatges amb densitat mitja de 30 hab/Ha i una A més de la nova centralitat Sud, en el barri de Sant Maure es proposen altres dues bosses de creixement edificabilitat de 0,40 m²/m² (incloent sostre per a altres activitats); grans equipaments i espais públics. entre el traçat de la ronda sud i el nucli existent.

Sector Nou Claramunt a) Sector Oest – Ciutat Jardí: Consta d'una superfície edificable de 19,7 Ha en la qual es proposa un creixement molt integrat a l'entorn natural, específicament amb les rieres que el travessen. Genera un Les característiques del subsistema urbà situat al sudest de la Conca d’Òdena i integrat pels nuclis estirament del límit urbà en forma de dits tipus jardí, amb una densitat mitja de 20 hab/Ha i una urbans de la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt i Capellades, continuen plantejant la edificabilitat de 0,25 m²/m²; és a dir, amb una capacitat per a 393 habitatges nous com màxim. b) Sector nova estació: Les 14,4 Ha de superfície bruta territorial que ocupa l’àmbit estaran CASTELLOLI directament vinculades al creixement Sud ja que allotjarà la nova estació del carrilet. El flux de Es tracta d’un creixement del nucli al llarg de la via d'accés al sector els Pinyerets, de 3,6 Ha de superfície passatgers generarà una major dinàmica d'activitats i residència en el sector, justificant així el comptabilitzada d’ús mixt amb capacitat per construir un màxim de 73 habitatges nous, amb densitat mitja de projecte. Per la proximitat al nucli existent i la importància que adquireix per la seva posició 20 hab./ha. i una edificabilitat de 0,25 m²/m². estratègica, es proposa una densitat mitja de 50 hab/Ha i una edificabilitat de 0,6 m²/m² (incloent

sostre per a altres activitats)., per construir un màxim de 464 habitatges nous en les 9,3 Ha. de sòl LA POBLA DE CLARAMUNT edificable. Els dos àmbits La Pobla Vella i Cal Llubia–Plana del Sabater, de 5,1 Ha. d’ús mixt, es proposen com una extensió urbana del nucli existent per construir 101 habitatges nous com màxim, amb densitat mitja de 20 ALTRES CREIXEMENTS hab./ha. i una edificabilitat de 0,25 m²/m².

A més d’aquests nous àmbits de desenvolupament condicionat i estratègic, es determinen altres àmbits que complementen el creixement de la Conca en els respectius municipis. Es tracta de sectors d’extensió del nucli LA TORRE DE CLARAMUNT urbá que recullen algunes iniciatives existents en cada municipi, però adaptant-les als criteris mediambientals i Es proposen dos àmbits: Un d’ells com extensió urbana del nucli de 1,7 Ha. d’ús mixt per construir un màxim als paràmetres de creixement del present PDU. de 34 habitatges nous; a més del creixement del sector Xaró de 9,7 Ha. de sòl edificable per a 194 habitatges nous com màxim. Per a ambdós es proposa una densitat mitja de 20 hab./ha. i una edificabilitat de 0,25 JORBA m²/m².

Es proposa dos àmbits d’extensió urbana (en el nucli i al llevant del nucli), no tant per ser unes peces de desenvolupament prioritari, sinó per suplir una necessitat de sòl per a nous habitatges, ja que el planejament CAPELLADES vigent no disposa Sòl Urbanitzable per aquest municipi. Es tracta de 9,25 Ha d’ús mixt previstes amb una Es tracta del creixement del Barri Font de la Reina, de 1,8 Ha. d’ús mixt amb capacitat per construir 35 densitat mitja de 20 hab./ha. i una edificabilitat de 0,25 m²/m², generant un potencial per a 185 habitatges habitatges nous, amb densitat mitja de 20 hab./ha. i una edificabilitat de 0,25 m²/m². nous com màxim els quals junt amb l’ús mixt de terciari i comerç, dinamitzaran aquesta ciutat perifèrica de la Conca.

VILANOVA

Els dos àmbits Eixample (2) i Santa Llúcia, de 10,5 Ha de superfície bruta territorial, es proposen com una extensió urbana del nucli existent fins al traçat de la Ronda Sud; a més del creixement cap al nord del Barri de la Pau fins al límit municipal amb Ódena, de 11,1 Ha. El potencial total de les 15,0 Ha. de sòl edificable és un màxim de 750 habitatges amb densitat mitja de 50 hab./ha. i una edificabilitat de 0,6 m²/m² (incloent sostre per a altres activitats).

ÒDENA

Es proposa quatre àmbits: Un d’ells al nord de la BV-1106 (5,5 Ha de superfície bruta territorial), amb capacitat per construir 56 habitatges nous com màxim en les 1.9 Ha. d’ús mixt, amb densitat mitja de 30 hab./ha. i una edificabilitat de 0,40 m²/m² (incloent sostre per a altres activitats). Els altres 3 àmbits, en la perifèria del nucli, són Cal Calvet (4,1 Ha.), Cal Teixidor (3,5 Ha.) i Sector al llevant del nucli (17,9 Ha.), amb densitat mitja de 20 hab./ha. i una edificabilitat de 0,25 m²/m², generen la possibilitat de construir 312 habitatges nous com màxim en les 15,6 Ha. de sòl edificable.

3.6 Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat. Ús especialitzat (U.E.)

Aquestes àrees, igual que les U.M., es troben fora del que el planejament vigent defineix com a sòl urbà i Respecte a la seva ubicació i al grau d'importància per al desenvolupament de l’àmbit en conjunt, aquests urbanitzable; tanmateix es proposen pel seu potencial per a satisfer les demandes de creixement d'activitats sectors es classifiquen en supramunicipals i municipals, els quals es descriuen a continuació: econòmiques (indústria, terciari) i generar nous llocs de treball.

Es tracta d’una demanda de creixement que no hauria de recolzar-se només en la iniciativa local, sinó també Sectors de desenvolupament supramunicipal en processos exògens, de descentralització d'activitats econòmiques de la RMB, que no puguin assumir els costos o inconvenients de la localització més central, o bé multinacionals que entenguin la Conca d'Òdena, gràcies a la seva bona accessibilitat, com a part de l'espai econòmic de la regió urbana de Barcelona. CREIXEMENT NORD -plataforma logística ferroviària

En relació a la prevista estació de mercaderies del ferrocarril transversal, es defineix una zona de reserva per Un creixement de les activitats econòmiques que necessàriament haurien de diversificar-se, complementant activitats logístiques. Aquesta peça d'escala supramunicipal, de quasi 145 Ha. d’ús especialitzat, s'emplaçaria a els sectors tradicionals (tèxtil, confecció, pell) amb activitats que necessitin de mà d'obra més qualificada i ambdós costats del ferrocarril per les seves característiques infraestructurals i locacionals. amb nivells salarials més alts. Dins d’aquest, es contempla la possibilitat de desenvolupament parcial d’un polígon industrial, situat a ambdós costats del ferrocarril i a prop de la nova carretera, que pugui també beneficiar-se de l’existència en un futur Aplicant com paràmetre 30-50-60 ocupats/Ha. segons sigui activitats logístiques, gran indústria, mitjana o d’aquell. En la nova versió del Pla Director, si bé no es condiciona l’aparició d’aquest àmbit a l’existència prèvia petita indústria i terciari respectivament, aquestes àmbits, amb quasi 345 Ha. d’ús especialitzat que inclouen del ferrocarril i de l’imprescindible variant de la carretera a , ni a l’acord dels municipis afectats ( per les dues fases de la Plataforma Logística, podrien arribar a generar més de 17.500 nous llocs de treball. (Veure tractar-se ara d’un de sòl), si que es planteja la necessitat d’ordenació conjunta de tot l’àmbit – tant depenent taula de “Espais d’eventual transformació”) del traçat i rasants del ferrocarril- prèvia a la seva possible execució per parts.

Pel caràcter i tipologia de les activitats que albergarà, el paràmetre per a calcular el seu potencial és de 30 Els paràmetres d’ordenació dels àmbits seran els que determini definitivament les ordenances urbanístiques ocupats/Ha., el qual generarà més de 4.300 nous llocs de treball. municipals, tenint en compte els paràmetres orientatius de la taula següent: Respecte als paràmetres d'ordenació es recomana per a l’activitat de tipus logística: parcel·la mínima de 2 2 2 2.500m , ocupació màxima de 60% i edificabilitat neta sobre parcel·la de 0,75 m st/m sòl.

Parcel·la mínima Ocupació màxima Edificabilitat neta sobre Sector Can Morera 2 2 2 parcel·la m st/m sòl m % La sentida necessitat de disposar de sòl industrial a la Conca d’Òdena ha fet que alguns organismes i institucions hagin posat la mirada en la finca de referència, considerant la seva total transformació com 1. Terciari/serveis 800 75 2,0 a sòl industrial com quelcom imprescindible i ineludible. 2. Petita indústria 800 80 1,6 La reordenació de les vores dels polígons industrials existents o en procés de creació en la Conca 3. Industria aïllada 2.500 60 1,2 (indústria mitjana i gran) d’Òdena, i la previsió d’una amplia plataforma logística i industrial al costat del previst traçat de l’Eix

4. Logística 2.500 60 0,75 Transversal Ferroviari, són les principals determinacions en aquest camp per part del Pla Director, que amb aquesta finalitat incorpora una part de la finca de referència. NOTA: elaboració a partir de dades disponibles del planejament vigent Per la posada en marxa de tal assentament productiu, resulta imprescindible la creació d’una nova

carretera de major capacitat que l’existent a Calaf, i l’ordenació de conjunt tenint present la traça i

oportunitats del futur Eix ferroviari.

L’anterior versió del PDU portava l’ús industrial cap a llevant justament fins a la nova carretera proposada, com a límit clar de l’assentament, evitant que pogués utilitzar-se aquella de manera transversal.

No obstant això, i la presència de la casa i jaciments arqueològics catalogats que hauran de protegir- PARC AERONÁUTIC se, la nova versió del PDU incorpora un nou sector de la finca a llevant de la carretera de referència, en Es recullen els dos àmbits plantejats pel Pla Director de l’Aerodrom d’Òdena. Per als terrenys afectats a curt la confiança de que puguin trobar, en l’ordenació del conjunt del nou assentament, un paper específic termini, entre la riera de Castellolí i la pista actual, es considera convenient la creació d'un centre d'activitats compatible amb la adient funcionalitat del conjunt. aeronàutiques de 31,7 Ha, amb capacitat per a generar més de 1.500 nous llocs de treball, considerant un estàndard de 50 ocupats/Ha.

CREIXEMENT NORD “Parc Tecnològic i Empresarial d’Igualada-Jorba” Respecte als paràmetres d'ordenació es recomana per a l’activitat de tipus petita indústria (40% del total): Aquest sector esta situat a ambdós costats de l’antiga N-II i del límit del terme municipal d’Igualada. Esta parcel·la mínima de 800 m2, ocupació màxima de 80% i edificabilitat neta sobre parcel·la de 1,6 m2st/m2sòl; i destinat a les activitats terciàries i d’indústria neta compatible, que pot treballar sinèrgicament amb per a l’activitat de tipus indústria aïllada (60% del total): parcel·la mínima de 2.500 m2, ocupació màxima de l’equipament igualadí pròxim; i té una superfície d’ús especialitzat de 25 Ha. en Jorba y 6,1 Ha. en Igualada, 60% i edificabilitat neta sobre parcel·la de 1,2 m2st/m2sòl generant una capacitat potencial de quasi 2.490 llocs de treball. Per als terrenys afectats a llarg termini, entre la zona de moviment d'aeronaus i la carretera BV-1106, es Respecte als paràmetres d'ordenació es recomana per a l’activitat de tipus terciari/serveis (40% del total): recomana en canvi prioritzar el caràcter de “parc aeronàutic”, com a espai lliure que per la seva posició parcel·la mínima de 800 m2, ocupació màxima de 75% i edificabilitat neta sobre parcel·la de 2,0 m2st/m2sòl; i espacial i dimensió entre diverses trames urbanes pot ser un espai obert de referència a escala comarcal, per a altres activitats (60% del total): parcel·la mínima de 2.500 m2, ocupació màxima de 60% i edificabilitat compatibilitzant el caràcter dominant de parc amb l’existència de dotacions puntuals destinades a l’activitat neta sobre parcel·la de 1,2 m2st/m2sòl aeronàutica i a l’esbarjo ciutadà (esportiu, cultural, social) amb una ocupació màxima d’un 30% de la superfície total del sub-àmbit. Per la seva condició estratègica de porta de ponent de l’aglomeració central, la configuració arquitectònica dels seus edificis haurà de ser especialment curosa, així com l’organització dels accessos a partir de les vies laterals L’execució de qualsevol construcció o estructura haurà de respectar la llei 48/60 de 21 de juliol sobre de la autovia A-2. Navegació Aèria i el Decret 584/72 de Servituds Aeronàutiques (modificacions en Decret 2490/74 i R.D. 1541/2003). Parc Tecnològic i Empresarial de Jorba/Igualada Eventuals sòls industrials entorn l’Aeròdrom d’Òdena A suggeriment de l’Ajuntament de Jorba s’accepta la inclusió del terme “tecnològic” en la nominació del parc, tot i recordant l’especificitat en quan a usos i activitats d’aquest tipus d’assentaments La sentida necessitat de sòl industrial en la Conca d’Òdena, a la que el PDU dona adient resposta, tant especialitzats. amb la disposició de nous sectors com a través dels completaments dels ja existents, no hauria de portar a hipotecar pel futur els terrenys de reserva aeroportuària així qualificats pel vigent Pla Director Per altra banda, el PDU ha reconsiderat l’ordenació de l’entorn,i proposa l’inclusió, per formar part del de l’Aeròdrom d’Igualada-Òdena, com del seu entorn, per la seva utilització industrial. Parc, dels terrenys colindants del terme municipal d’Igualada, així com la d’altres pròxims per l’us residencial, sempre i que sigui compatible el veïnatge amb les activitats productives del Parc. La mida i l’estratègica posició de l’Aeròdrom aconsella el seu integral manteniment, tant per donar resposta a les exigències funcionals creixents de les activitats aeronàutiques, com per l’equilibri del En quan a la regulació estricta dels usos i activitats del mateix, entenem que és competència sistema urbà de la conurbació en el seu extrem de llevant. municipal, que s’haurà de concretar a través del planejament urbanístic d’escala adient. Això es tradueix en que el PDU respecta estrictament les previsions del vigent Pla Director, recollint la Aquest projecte té l’objectiu d’oferir dos tipus d’espais per l’activitat econòmica: totalitat de les seves determinacions. Únicament suggerint la possibilitat de localitzar en l’angle sud- • Àrea de Parc Tecnològic: Uns espais centrals i ben comunicats a nivell de Conca d’Òdena, oest dels terrenys de reserva alguna instal·lació de tipus terciari, cultural o social, associada al seu moderns, tecnològics i flexibles, per a la concentració estratègica d’activitats intensives en tractament com a Parc Aeronàutic (espai lliure de reserva). coneixement. Es tracta de crear unes condicions de qualitat i atractives per a les activitats que Les servituds aeronàutiques (d’aproximació i desplegament) i la petjada sònica, aconsellen alliberar al utilitzen el talent com a principal recurs productiu i, per tant, generen llocs de treball màxim d’activitats permanents a l’entorn de la zona de servei de l’aeròdrom. qualificats. Aquest tipus d’activitat també s’anomena sector quinari. També, per la suficient capacitat del sòl industrial previst pels pròxims anys, i per raons dels valors • Àrea d’Equipaments Comercials. Uns espais centrals i ben comunicats a nivell de Conca mediambientals i paisatgístics de l’entorn: dÒdena, aptes per a equipaments comercials. No obstant això, la importància de l’eix carretera d’Òdena, com a entrada sud a la conurbació, entre el

Parc de les rieres i el Parc Aeronàutic i façana a ambdós, aconsella la sistematització a ponent de la

carretera d’un eix de creixement residencial i terciari, per el que el Pla Director proposa el canvi d’ús, La delimitació prevista pel PDU permet donar coherència a la implantació d’activitats existents, i a la de l’industrial al mixte (residencial i terciari) en el sector de St. Pere 2 d’Òdena (Sant Pere Major) seva complementarietat amb activitats compatibles, partint de la conveniència i oportunitat de restaurar i tractar adientment la cantera o explotació a cel obert existent.

Sectors de desenvolupament municipal No es considera convenient, per la seva situació pròxima a territoris de valor mediambiental i per

dificultats derivades de la seva posició geogràfica en relació a les infraestructures de mobilitat SECTOR INDUSTRIAL RIERA DE CASTELLOLÍ I PLANS D’ARAU II existents, ampliar la superfície de l’àmbit, ni tampoc la seva disminució, ja que dificultaria la

Els àmbits situats en els municipis de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt amb sòls per l’ús especialitzat possibilitat d’una ordenació adient del sector. de 14,1 Ha. i 7,8 Ha. respectivament, recullen les diverses iniciatives existents però adaptant els límits a les condicions topogràfiques, així com a l'àmbit de protecció de la riera de Castellolí. CREIXEMENT SUD – Ampliació del polígon industrial Pla de la Tossa També es preveu una ronda viària interna que relacioni les tres àrees terciàries-industrials i una zona La prevista ampliació té una superfície de 14,2 Ha d’ús especialitzat i una potencialitat de més de 700 d'equipaments i serveis comuns. Per la tipologia de les activitats industrials, tindran un potencial generador de nous ocupats. nous llocs de treball de 50 ocupats/Ha., és a dir quasi 1.100 nous ocupats. Ampliació del Polígon Industrial de la Tossa Respecte als paràmetres d'ordenació es proposa per a l’activitat de tipus indústria aïllada (mitjana i gran): parcel·la mínima de 2.500 m2, ocupació màxima de 60% i edificabilitat neta sobre parcel·la de 1,2 m2st/m2sòl. Amb el mateix objectiu de disposar de sòl industrial suficient per la creació de noves activitats Segons dades del Pla Parcial Sector Industrial Riera de Castellolí es defineix per a aquest sector una ocupació productives o pel trasllat de algunes de les existents, amb anterioritat al PDU l’Ajuntament de màxima de 70% i edificabilitat neta sobre parcel·la de 0,98 m2st/m2sòl. Santa Margarida de Montbui i l’Institut Català del Sòl havien projectat el nou polígon, si bé encara no es coneixia el traçat definitiu de la Ronda Sud (que solament arribava des de

Vilanova del Camí fins a la C-37), ni s’havia plantejat la possibilitat d’una variant d’aquesta LA BARQUERA última en relació al casc urbà tradicional del municipi.

Situat en el municipi de Capellades, recull la iniciativa existent per a desenvolupar un nou creixement industrial Com a resposta al conjunt de sol·licitacions plantejades, la nova versió del PDU preveu de 3,3 Ha. d’ús especialitzat, integrat al Pla de la Barquera contigu i amb capacitat per a generar mes de 160 l’ampliació cap a l’oest del polígon projectat fins a la prolongació de la nova variant de la C-37 i nous llocs de treball, a partir del paràmetre 50 ocupats/Ha. del seu enllaç amb la ronda Sud, resolent l’encaix del polígon originari en l’ordenació general Respecte als paràmetres d'ordenació es recomana per a l’activitat de tipus indústria aïllada (mitjana i gran): del sector. 2 2 2 parcel·la mínima de 2.500 m , ocupació màxima de 60% i edificabilitat neta sobre parcel·la de 1,2 m st/m sòl

POLIGON INDUSTRIAL – Pla de les Alzinetes

Aquest sector de 36,8 Ha de superfície territorial bruta i 27,2 de superfície d’ús especialitzat, situat dins del terme municipal de Jorba, es destina a activitats industrials. Pel caràcter i tipologia d'aquesta activitat, el paràmetre per a calcular el seu potencial és de 50 ocupats/Ha, equivalents a més de 2.100 nous llocs de treball

Respecte als paràmetres d'ordenació es proposa per a l’activitat de tipus indústria aïllada (mitjana i gran): parcel·la mínima de 2.500 m2, ocupació màxima de 60% i edificabilitat neta sobre parcel·la de 1,2 m2st/m2sòl

Sector Les Alzinetes( Jorba)

L’àmbit del Pla de les Alzinetes està situat, en raó a les seves activitats actuals ( activitats extractives i de tractament de residus) allunyat del casc urbà principal de Jorba. 4. ORDENACIÓ DELS EQUIPAMENTS I ESPAIS LLIURES LOCALS I SUPRAMUNICIPALS Pel que fa als grans equipaments de caràcter comarcal, es seleccionen alguns emplaçaments estratègics, tant En els estudis justificatius i d'informació urbanística d'aquest Pla s'analitzen els equipaments i espais lliures per la seva posició espacial com pel paper articulador que hi puguin jugar, el sòl de la majoria dels quals podrà existents en els diferents nuclis urbans, així com les previsions dels plans municipals d'ordenació en la matèria. obtenir-se en les unitats d'actuació que hauran de delimitar-se en els plans municipals d'ordenació, o en casos singulars per expropiació. Tant la situació actual, com les previsions de creixement sobre l'àmbit territorial del present Pla Director indiquen la necessitat d'abordar la creació de noves dotacions públiques de caràcter comarcal, tant per Apareixen destacats aquells situats a ponent del Torrent de Cal Magí, al final de l’antiga N-II, que permetran resoldre els dèficits actuals, com sobretot contribuir a la construcció d'una estructura urbana de nova l’articulació amb el futur sector de creixement al Nord; el de l’entorn de l’Aeròdrom, entès com a Parc dimensió, a l'escala dels onze municipis inclosos en l'àmbit de la Conca d'Òdena. Aeronàutic, compatible amb la presencia puntual d’elements del terciari, del comerç i el temps lliure, i el de servei a la reestructuració i ampliació dels polígons industrials de llevant de la conurbació. Encara que les propostes en aquesta matèria del Pla responen a un estricte plantejament quantitatiu de necessitats en funció de la població existent i prevista pel "Programa de Planejament Territorial", vol El creixement sud, a l'altra banda de l'Anoia, ha de comptar també amb l'operació de completament del casc asenyalar-se aquí el paper estratègic d'algunes de les dotacions proposades, no tant per la seva dimensió, sinó urbà de Sant Maure -amb l'Estació Sud dels Ferrocarrils Catalans, i la creació d'un equipament de caràcter per la seva posició espacial i pel paper articulador o estructurador que es confia puguin desenvolupar en docent, universitari i de formació professional o esportiu, al costat del Parc Fluvial de l’Anoia i proper a la nova l'organització de l'estructura urbana ampliada. ronda.

D'aquesta manera, i en relació als espais lliures, destaca la proposta de creació del Parc Fluvial de l'Anoia, des En el subsistema integrat per La Pobla i La Torre de Claramunt, i per Capellades, vinculats a la creació del de Jorba fins a Capellades, que a més del seu paper funcional per al lleure i l'esbarjo ciutadà i d'equilibri sector de nou creixement "Nou Claramunt" apareix també una reserva de sòl en un punt estratègic en relació mediambiental en el territori, ha d'ésser en termes paisatgístics la imatge de marca de la Conca. amb les infraestructures de mobilitat.

De menor escala, però també decisius, els parcs entorn a la Riera d'Òdena i el Torrent de Cal Valls, que partint El nostre criteri és que, junt amb les grans infraestructures i als espais lliures de caràcter territorial, els del casc urbà d'Òdena fins a la seva desembocadura en el riu Anoia, poden jugar un paper de frontissa verda equipaments i dotacions comarcals són elements claus per fixar el model urbanístic de la nova estructura entre els assentaments urbans d'Igualada i Vilanova del Camí. urbana ampliada. El Parc Nou Claramunt, entre els municipis de la Poble i la Torre, preserva l’espai obert dins d’una localització estratègica i proper al parc fluvial de l’Anoia, amb consideració pel desnivells topogràfics existents i com a El treball en xarxa entre els assentaments urbans que configuren el territori de la Conca d’Odena permetrà que suport dels nous creixements. més enllà de la existència en cadascun d’ells dels equipaments bàsics, puguin beneficiar-se de l’aparició dels Igualment, el Parc de la Muntanyeta, a ponent del casc urbà d'Igualada, també com a element frontissa i futurs equipaments de caràcter inter o supramunicipal, localitzats en posicions estratègiques en el territori i penetració de la natura en l'aglomerat urbà, el Parc de Les Guixeres, al nord del polígon de l'INUR, fins a ben connectats pel transport públic. l'actual A-2, i el parc del torrent de Cal Guardabosc, creuant l’A-2.

S’ha de aclarir que alguns d’aquests parcs supramunicipals proposats pel Pla Director Urbanístic es troben localitzats en sòl qualificat com de protecció territorial per raons de la seva localització estratègica i connectivitat pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. Aquet es el cas de el Parc de la Muntanyeta i d’un sector d’extensió del Parc de Les Guixeres, a l’entorn de la A-2, i del Parc supramunicipal entorn de la Riera d’Òdena i el Torrent de Cal Valls fins al parc fluvial de l’Anoia.

Altres espais lliures de menor dimensió però d'importància funcional i paisatgística sorgiran en les operacions de reforma interior i d'extensió plantejades, i hauran de jugar un paper vertebrador en els sectors corresponents.

5. PROJECTES ESTRATÈGICS

Amb l'objectiu de destacar els elements de proposta fonamentals en la configuració de l'estructura urbana - Park Motor en Castellolí, com instal·lació esportiva i empresarial de recent implantació, que precisa de proposada, es sintetitzen en aquest epígraf i en el plànol adjunt els principals projectes estratègics, que segons millores per a la seva integració paisatgística i de complements per optimitzar la seva funcionalitat. el seu caràcter, supramunicipal, municipal o local hauran d'ésser desenvolupats sota la direcció de les - Eix cívic de Sant Maure, per millora i reforma del tram de l'actual carretera C-37 que es proposa desdoblar Administracions Municipals implicades, amb l'ajut de les Administracions Comarcal, Provincial i Autonòmica, i en un traçat paral·lel a ponent cap al nou pont, per tal de reconduir selectivament el tràfic a través del la participació de les empreses i institucions públiques o privades, en funció del perfil de cada una de les mateix. institucions i operacions. - Accés equipat (estació, park and ride, passeig) des de la C-15 al sector "Nou Claramunt", i dotacions supramunicipals. Com pot veure's en el plànol annex, les actuacions principals previstes són les següents:

Principals operacions de reforma interior Infraestructura viària i ferroviària - Millora urbana del polígon industrial de l'INUR, aprofitant els solars vacants o amb instal·lacions obsoletes, - Construcció de la Ronda Sud, entre l'antiga N-II i la C-15. amb especial atenció a la millora dels eixos viaris principals i la franja pròxima al nou centre urbà, sobre els - Prolongació de la C-15 cap a l'A-2 i carretera de Manresa (C-241). quals podran estudiar-se canvis d'ús. - Variants de la Pobla de Claramunt i de Carme. - Sector de Les Adoberies, façana urbana al nou parc fluvial, amb la conservació d'elements patrimonials i - Re urbanització dels Ferrocarrils Catalans al seu pas per Vilanova del Camí, així com la millora del traçat, garantia d'adequades connexions de continuïtat amb el casc urbà d'Igualada i el nou parc. estacions i freqüències.

- Prolongació de la línia pel Passeig Verdaguer, i connexions amb les futures estacions intermodals de

passatgers (antiga N-II) i de mercaderies (sobre el nou tram proposat de l'A-2). - Construcció del Ferrocarril Transversal entre Cervera-Igualada-Manresa, amb desviament per a passatgers passant per l'antiga N-II. Priorització del tram ferroviari entre Igualada i Martorell. - Nova àrea de centralitat, o nou centre de l'estructura urbana ampliada, a partir de l'Estació Intermodal de passatgers (ferrocarril + "carrilet" + autobusos) al costat del nou Hospital Comarcal.

Espais lliures supramunicipals

- Parc fluvial de l'Anoia, entre La Mallola i Capellades. - Parc de la Riera d'Òdena/Torrent de Cal Valls - Parc Torrent de Cal Guardabosc - Parc de Les Guixeres, entre el traçat actual de l'A-2 i el polígon INUR. - Parc de la Muntanyeta - Parc Nou Claramunt

Equipaments i dotacions supramunicipals

- Consecució del sòl i construcció dels equipaments supramunicipals previstos. - Nou centre urbà de la ciutat ampliada, situat al llarg de l'antiga N-II, entre el nou hospital i la Fira, de caràcter predominantment terciari (oficines, comerços i serveis, apartaments). - Nou centre urbà de Vilanova, eix cívic entorn al Ferrocarril de la Generalitat, i equipament cultural al costat de la riera. - Parc Aeronàutic entorn a l'Aeròdrom, de caràcter mixt, com a parc d'esbarjo i club esportiu, al costat de la carretera d'Òdena, i com a sòl especialitzat per a les activitats i indústria aeronàutica al costat del Torrent del Raval d'Aguilera. 5.1 PROJECTES ESTRATÈGICS RELLEVANTS

5.1.1 Espais lliures / Parcs supramunicipals proposats

Les característiques hidrològiques i de relleu del territori sobre el que s’ha produït el desenvolupament de Finalment, l’actual aeròdrom d’Òdena, d’ús principalment esportiu, suposa una peça singular en l’aglomeració l’aglomerat urbà central de la Conca d’Òdena –constituït pels assentaments urbans d’Igualada, Sant Maure, central, que deuria ser potenciada tant en el seu ús esportiu actual, com per a l’aviació corporativa e Vilanova del Camí i els barris sud d’Òdena- han sigut el punt de partida per la consideració tant del riu Anoia institucional, a més de la possible presencia d’instal·lacions per a la petita indústria aeronàutica. No obstant com dels torrents existents com a espais d’oportunitat per l’ordenació urbanística del conjunt. això, la seva posició i extensió aconsellen fer compatibles les determinacions aeronàutiques del seu Pla Director, amb l’ús ciutadà, paisatgístic o d’espai verd de contemplació com a Parc Aeronàutic, amb algunes En aquest sentit, a més del seu valor mediambiental i paisatgístic, es considera que poden desenvolupar un dotacions culturals (Museu de l’Aviació), socio-recreatives (Club Aeronàutic), formacionals (Escola de Pilots, de paper articulador entre els diferents teixits urbans o assentaments existents, especialment el riu Anoia, com a Controladors, etc.) i terciàries (comerç, oficines), que no haurien d’ocupar mes del 30% de la superfície no element vertebrador de la gairebé totalitat dels municipis inclosos en la Conca. vinculada a les instal·lacions pròpiament aeronàutiques. Les potencialitats del curs de l’Anoia, almenys entre Jorba i Capellades, contrasten poderosament amb el seu estat de conservació i ocupació, així com amb la deficient configuració de les seves vores urbanes. Segurament, el seu paper contemporani de col·lector de les aigües brutes urbanes i dels processos productius, explica l’escassa consideració ciutadana pel seu riu, que ara pot estar en condicions per la seva ordenació i millora. D’aquesta manera es contempla la seva inclusió en el desenvolupament del Sector Sud (vegeu la fitxa resum corresponent), per garantir un adequat salt de la vila a l’altre costat del riu, que ha de ésser absolutament respectuós amb les característiques biofísiques del lloc.

A llevant de la vila d’Igualada, i entre aquesta i els teixits urbans d’Òdena i de Vilanova, es troben la riera d’Òdena i el torrent de Can Valls, que seran el suport del Parc del mateix nom, clau per a la resolució de les noves relacions de mobilitat rodada i per als vianants entre les dos vores.

Creuant la A-2, el torrent de Cal Guardabosc, que travessa en sentit nord-sud el futur nou eixample de l’aglomeració central i desemboca en el conjunt de parcs que es desenvolupen al costat de la A-2.

A ponent, el torrent de l’Espelt desemboca en l’Anoia a través del barri Igualadi de Fátima, que ha de ser un altre de les peces verds supramunicipals importants, articulant entre sí la ciutat nova i la ciutat vella, i en aquesta, els teixits urbans existents en les dos vores.

Per altra banda, i de caràcter molt diferent als anteriors, es preveu la creació de dos parcs supramunicipals més. El primer seria el Parc de les Guixeres, sobre el turó del mateix nom, situat al nord de la vila d’ Igualada, entre ella i la actual autovia A-2, que haurà de ser perforat en alguns punts per aconseguir la continuïtat viària entre la ciutat existent i el eixample nou previst, convertint-se en un parc urbà d’important dimensió (de més de 100 has) i amb un paper articulador entre els dos sectors de la ciutat ampliada. El segon es el Parc Nou Claramunt, situat entre els municipis de la Pobla i la Torre, que ha de tenir un paper molt important dins del nou àmbit de desenvolupament urbanístic del Nou Claramunt.

5.1.2 Nou eixample nord-est residencial i productiu

L’aparició del traçat del nou Ferrocarril Transversal al nord de l’aglomeració urbana central, sobre la línea En l’ordenació d’aquest “nou eixample” i al costat del traçat previst del Ferrocarril Transversal s’han incorporat d’inflexió muntanya pla - amb la previsió de situar en una posició central els molls de càrrega i l’estació de d’alguna manera, les iniciatives industrials existents tant del Consorci de la Zona Franca com de l’INCASOL, mercaderies – i les característiques biofísiques, de posició i orientació del sector territorial situat al nord de una vegada exclosos els terrenys que per la seva clinometria o de tipus de coberta de sòl resulten inadequats i l’actual autovia A-2, entre aquesta i el futur traçat ferroviari, inviten a pensar, en absència d’altres alternatives que formarien part de les cessions per a espais oberts de l’àmbit de desenvolupament urbanístic. possibles i adequades pel creixement massiu previst pel Programa de Planificació Territorial, la possibilitat d’un nou eixample cap al nord-est. Les característiques previstes del traçat del ferrocarril en aquest tram, i de l’existència d’una estació de mercaderies, atorguen un especial caràcter a aquest sector nord del nou eixample, més industrial i logístic, La prolongació de l’anterior traça de la Carretera Nacional i de dos carrers de l’actual polígon residencial i que hauria de treure partit en la seva ordenació i funcionament de l’excepcionalitat infraestructural prevista pel industrial de l’INUR, tot i que s’hagi de perforar el turó de Les Guixeres o adequar els traçats a las condicions futur. En aquest sentit, per l’urgència de sòl industrial en la Conca, creiem que pot ser compatible l’execució orogràfiques d’aquest, sembla permetre aconseguir una adequada relació entre la ciutat existent i la nova d’un primer sector de sòl destinat a un ús més industrial que logístic – entre la imprescindible nova carretera proposta amb el nou Parc del mateix nom com a element articulador entre ells. A més, la prolongació del futur des de la A2 i el torrent de Can Mercader, i ambdós costats de la traça del futur ferrocarril – prèviament traçat al llarg del Passeig Verdaguer dels Ferrocarrils Catalans, fins a l’estació de mercaderies sobre el nou ordenat conjuntament amb la totalitat de la plataforma logística vinculada a l’Eix Ferroviari Transversal i al Ferrocarril Transversal, pot esser un instrument adequat per a garantir la mobilitat a través d’un sistema de trajecte Martorell – Igualada. transport públic d’alta capacitat, convertit en metro regional.

L’existència d’un conjunt de torrents en sentit nord-sud, i de camins rurals est-oest, entre l’Espelt i Òdena, al costat de les noves vies prolongació dels carrers de la ciutat existent, ens dibuixa una xarxa irregular estesa pel territori, configurant un nou eixample residencial i productiu que arriba a una superfície comptabilitzada de mes de 300 has, sobre una extensió geogràfica de poc més de 695 Has. La presencia dels torrents convertits en parcs – corredors verds, i d’altres preexistències en la xarxa prevista, caracteritzen aquest nou eixample modern.

D’acord amb el criteri general enunciat per el present Pla Director, aquest sector de desenvolupament urbanístic, condicionat a l’existència de les infraestructures principals, a l’ordenació de conjunt prèvia a la seva execució per parts, i a l’acord entre els municipis per al seu desenvolupament serà d’us mixt, predominantment residencial i terciari en els sectors més pròxims als teixits residencials actuals, i al nord, amb destí per activitats pròpiament industrials, d’ emmagatzematge, logístics, etc en els sectors mes pròxims al ferrocarril i l’estació de mercaderies.

Creiem que la diversitat i complementarietat d’usos es enriquidora de l’estructura urbana, front a l’especialització funcional generadora de disfuncions en la mobilitat i en las relacions socials. La presencia immediata (en l’antiga carretera N-II) de l’estació intermodal, i sobre el propi sector, de dues estacions de la línea dels Ferrocarrils Catalans, son segurament una exigència indubtable per l’adequat funcionament del nou eixample, i condició per la seva existència.

Es posen en joc 303,4 Has netes de desenvolupament urbanístic condicionat: Igualada (6,1 Ha d’ús especialitzat i 14,5 Ha d’ús mixt), Jorba (25,0 Ha d’ús especialitzat) i Òdena (143,8 Ha d’ús especialitzat i 114 Ha d’ús mixt). El seu potencial de creixement és de aproximadament 6.400 habitatges nous, amb una densitat bruta mitja de 50 hab/Ha. i podria arribar a generar més de 6.100 nous llocs de treball. 5.1.3 Area de nova centralitat ‘’Antiga carretera Nacional II’’

L’amplia franja de terreny existent entre el casc urbà d’Igualada i el polígon industrial INUR, recorreguda El dibuix que acompanya a aquesta memòria vol apuntar aquesta necessitat d’ordenació conjunta, prèvia a la històricament per l’anterior carretera Nacional II, resulta ser un espai d’oportunitat fonamental per la creació seva execució per fases (reparcel·lació, urbanització, edificació publica i privada, etc) o per parts, tot i no tenir del nou centre urbà a escala de la ciutat ampliada prevista. Tant es així, que alguns dels nous equipaments valor normatiu. urbans (Hospital Comarcal, Fira de Mostres, etc) estan materialitzant aquesta condició de centralitat ja prevista fa temps, i sobre la que s’han fet al llarg dels últims anys propostes i projectes d’interès. Tot i així, encara es un dels sectors expectants de la Vila, entre els seus extrems a llevant (Riera d’Òdena) i de ponent (Torrent de Can Magi dels Alzinetes), en tant que contemporàniament situat front al tràfic a través i davant d’un polígon industrial, el front del qual i alguns peces interiors son susceptibles de la seva transformació d’ús.

En aquestes condicions, i essent encara per el moment un espai bàsicament lliure i de tamany considerable (39,4 Ha), sembla molt adequat per que pugui adquirir la anunciada condició de nou centre a escala de la prevista ciutat ampliada.

Es preveu en l’Avant projecte del Ferrocarril Transversal el traçat d’una antena del tronc principal destinat a passatgers que passaria deprimit per aquesta franja, amb la possibilitat de crear l’estació intermodal, amb els Ferrocarrils de la Generalitat (per la seva prolongació per el Passeig Verdaguer i desprès cap al nord) i amb una estació d’autobusos en les immediacions de nou Hospital Comarcal.

El l’altre extrem, es considera adequat el manteniment de l’espai de la Fira, amb instal·lacions renovades, al costat d’un possible centre comercial, edificis d’oficines, hotels, aparcament, etc, que configura el costat nord de l’eix. L’altre banda de la franja, el front de l’actual casc urbá d’Igualada, ja configurat en part amb edificis residencials de característiques diverses, podria esser objecte de operacions de renovació urbana que s’aprofitessin d’aquesta nova centralitat. Actuacions sobre el propi espai viari, sobretot en els dos extrems de la peça, i sobre el transport públic, haurien de garantir la màxima accessibilitat al nou centre, que tot i situat sobre terrenys de la capital comarcal de l’Anoia, es planteja con el nou centre urbà del conjunt en la Conca d’Òdena.

Es preveu la sistematització de mes de 12 hectàrees d’espai viari i d’aparcament en superfície, i la creació de mes de 11 hectàrees d’equipament i espai lliure, en una operació d’edificacions terciàries sobre un sòl de més de 3 hectàrees, i la possibilitat de diferents peces de transformació urbana per renovació de les edificis existents, que en el seu conjunt arriben a las 12 hectàrees.

Em de assenyalar l’importància de que la configuració arquitectònica i urbanística de nou centre sigui molt adequada com espai representatiu, (amb el parc fluvial del Anoia), de tota la Conca d’Òdena. En aquest sentit entenem que resulta imprescindible una ordenació del conjunt de la franja, responsabilitat de l’Ajuntament de Igualada, que permeti la seva adequada execució per parts.

5.1.4 Desenvolupament residencial de Sant Maure i Eix Cívic

Sense perjudici de la prevista participació de l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui en el sector de desenvolupament urbanístic Sud, creiem que les necessitats de completament i millora del seu nucli demogràficament important, el barri de Sant Maure, fan necessàri prestar-li una atenció especifica.

Per una banda, creiem que serà convenient la racionalització de la seva xarxa viaria principal, segurament alliberant del pas a través el tram urbá de l’actual carretera, per convertir-lo i consolidar-lo com el eix civic de la població on es troben els comerços i els serveis, així com els equipaments.

Això suposaria estudiar la possibilitat de convertir en accés al nou pont –al menys en un dels dos sentits- el carrer paral·lel situat més a ponent encara poc consolidat, a pesar de que segurament es produiria l’afectació d’alguns pocs edificis, els propietaris dels quals haurien de esser compensats.

Per altra banda, la construcció de la Ronda Sud permetrà la relació del barri amb llevant i ponent sense tenir que passar obligadament per l’interior d’Igualada i crearà un nou límit urbá cap el sud i l’oest. Creiem que el punt d’arribada de la carretera (antiga C-37) es un punt de màxima accessibilitat, que generarà en el seu entorn tensions urbanitzadores que resulta necessari conduir.

Es per això que es proposa la creació d’un petit eixample d’unes 15 Has de extensió des de els actuals edificis fins al traçat de la Ronda, que hauria de ser la nova façana de Sant Maure. Com es pot veure en la fitxa gràfica annexa, es preveu al final de l’eix cívic la disposició d’una peca d’equipaments i entre ells una estació de la línea dels Ferrocarrils Catalans, prolongada al llarg del Passeig Verdaguer i de l’eix cívic.

A ponent fins la Ronda, i sobre uns terrenys de condicions orogràfiques i geològiques singulars, es proposa l’extensió en baixa densitat del creixement residencial de Sant Maure, en desenvolupaments al llarg de camins que respecten els talusos o turons existents.

Creiem que els desenvolupaments residencials proposats en el terme municipal, tant a llevant com a ponent de Sant Maure, per les seves característiques poden ser un important actiu per l’equilibri social i la creació d’equipaments i dotacions per la millora del nucli existent.

Com par la resta d’assentaments situats al llarg del riu Anoia, la transformació del curs fluvial en un parc, de característiques morfològiques i d’us variables al llarg del seu recorregut, ha de esser un instrument interessant per la millora qualitativa de l’entorn municipal.

5.1.5 Parc fluvial de l’Anoia, creixement residencial sud

Com ja hem assenyalat en un apartat anterior, la creació del parc fluvial de L’Anoia es un dels objectius i dels Nivell 3: Elements d'interès (BEI). Són aquells edificis, elements, espais, o que per les seves característiques projectes estratègics del present Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena. La seva justificació i poden estar protegits des de determinacions únicament urbanístiques, sense estar sotmesos a les característiques han sigut ja apuntades. determinacions de la Llei 9/93; per tant totes les competències sobre aquests edificis són estrictament municipals. El seu tram central, entre el casc urbà de Sant Maure i la Riera d’Òdena, ha de jugar un paper decisiu per al ús de lliure i esbarjo ciutadà, com a element articulador del front urbà igualadí de les Adoberies Velles, i el nou Nivell 4: Bé d'interès documental (BID). Són aquells elements dels quals s'ha de conservar el record. Són sector de desenvolupament urbanístic a l’altre costat del riu. elements que per algun motiu, arquitectònic i/o històric, han d'ésser significatius per al municipi i que no poden ser conservats per diferents motius (estat físic, afectació urbanística que prevaleix per sobre de la La suau topografia de l'àrea, caracteritzada per una sèrie de planícies (Pla del Pare Mariano, Pla de la Fassina, conservació), per tant poden ser substituïts però s'haurà de fer un arxiu complet (plànols, fotos, vídeos) i una Pla del Polvo), només es veu interrompuda pel Torrent de Garrigosa, el qual col·labora a la determinació de un memòria abans d'enderrocar-los. àrea geogràfica diferenciada. Dins de l'àrea, i com subsector a delimitar definitivament a través del PGOU de Igualada, es proposa canviar Pròxima a Sant Maure es planteja com a zona d'usos predominantment residencial i terciari entre la carretera l'ús de les actuals adoberies per un ús mixt (terciari, comerç, habitatge i equipaments) que, a més de (antiga C-37 a Santa Margarida de Montbui) i el torrent, fins a la traça de la prevista ronda sud que connectarà transformar una àrea deteriorada i millorar la façana urbana al nou parc fluvial, permetrà donar resposta a la C-15 amb la A-2 a l’alçada de Sant Jaume de Sesoliveres. part de la demanda de sòl residencial, a través de la reforma interior del front urbà.

Amb l’objectiu d’assolir un equilibri entre les carregues i beneficis derivats del desenvolupament urbanístic previst en el sector, es proposa la seva delimitació intermunicipal, amb terrenys dels municipis de Santa Margarida de Montbui e Igualada, i l’existència d’un Consorci Intermunicipal per l’ordenació definitiva i la gestió del mateix, condicionada a l’existència de la Ronda Sud i de un nou pont sobre el riu, prolongació del carrer nord-sud del casc urbà d’Igualada.

En l’ordenació del sector es tindrà especial cura de la disposició de les vies i dels edificis en relació a la orografia i al paisatge existent, així com la seva relació amb els accessos des de la ciutat i des de la Ronda Sud, sense que aquesta pugui utilitzar-se com a eix urbanitzador per la localització de edificació.

La transformació del front de l’Anoia, com a sector de reforma interior d’Igualada deurà delimitar-se a través dels instruments de planejament i gestió adequats, i en el respecte dels nivells de protecció al patrimoni arquitectònic establerts per el Pla Especial de Protecció i Conservació del Patrimoni Arquitectònic d’Igualada, aprovat en 11/2004.

Aquest Pla Especial de Protecció estableix quatre nivells de protecció, dels quals dins de la nostra àrea localitzem els tres darrers, que es defineixen com a:

Nivell 2: Bé cultural d'interès local (BCIL). Els elements que tenen aquest nivell de protecció estan definits per la Llei 9/93 com a béns catalogats; són els elements del catàleg pròpiament dit i estan regulats també per la Llei del Patrimoni Cultural Català.

5.1.6 Creixement residencial “Nou Claramunt”

Com ja s’ha dit, el subsistema urbà del sud de l’àmbit d’ordenació està integrat pels termes municipals de la Pobla i la Torre de Claramunt i Capellades, als que acompanyen més al ponent els de Orpí i Carme.

Excepte el nucli urbà de Capellades, bastant compacte i amb escassa capacitat de creixement per l'esgotament del sòl adequat per al desenvolupament, els altres dos primers estan integrats per nuclis antics i moderns de caràcter dispers, que solament ofereixen cert grau de compacitat en els nuclis històrics al llarg de la carretera.

L'existència d'uns terrenys de òptima localització i configuració orogràfica al mitjà dels assentaments dispersos assenyalats, i davant de l’enllaç de la sortida de la C-15 a aquests nuclis, és considerada pel present Pla Director Urbanístic com un espai d'oportunitat, potencial articulador dels teixits existents i vertebrador, i com el nou centre modern dels municipis del sud.

A més a més, la prevista reforma i millora del traçat dels Ferrocarrils Catalans permet pensar en el trasllat de l'actual estació de Capellades a aquest lloc, generant un punt de màxima accessibilitat rodada i per ferrocarril que pot ser el punt de partida d'un nou assentament.

D'aquesta manera, des de l'enllaç de la C-15, passant per la nova estació i el corresponent “park-and-ride”, s'hauria de construir un nou accés, que salvi la diferència de cota d'aquests terrenys; l'altiplà del nou assentament.

Les costes orogràfiques entre l'un i l'altre es contempla convertir-la en un parc territorial de més de 25 Has. i el pla superior on es disposa l'assentament és de gairebé 35 Has d’ús mixt, dedicades predominantment a l'ús residencial i altres usos compatibles, així com al d'equipaments de caràcter comarcal o intermunicipal (1,3 Has).

La creació d'aquest nou assentament central, amb unes condicions òptimes d'accessibilitat, orografia, paisatge, etc. ha de ser l'oportunitat per a reafirmar, en quant a programa de necessitats, imatge, etc. la condició actual dels municipis la Pobla i la Torre de Claramunt, perfectament compatible amb les operacions de completament i millora dels nuclis existents. En aquest sentit, solament quan s’hagi arribat a ocupar una part significativa (75%) de les peces de sol en continuïtat als assentaments urbans que tinguin la seva ordenació aprovada en el moment de l’aprovació inicial d’aquest Pla Director Urbanístic, es procedirà al inici de l’urbanització del nou assentament previst.

Sembla que l'existència d'una massa crítica poblacional, a través d'un projecte i un procés controlat per instàncies municipals, i per la Generalitat a través dels seus Serveis, resulta una condició necessària per a aconseguir un nivell de qualitat urbana més elevat i d’acord amb les previsions de creixement que es contemplen a mitjà termini, i que el sector públic té la responsabilitat i obligació de conduir.

6) PLÀNOL SÍNTESI DE L’ORDENACIÓ