Acta Curiarum Regni Sardiniae

22. Il Parlamento del viceré Nicola Pignatelli duca di Monteleone (1688-1689) a cura di Federico Francioni

Torno II. Il processo verbale (2) Suppliche delle città

H Atti del Parlamento (1688 - 1689)

ACTA CURIARIN ********************* REGNI SARDNIAE ********************* IL PARLAMENTO DEL VICERÉ NICOLA PIGNATELLI DUCA DI MONTELEONE (1688-89)

II IL PROCESSO VERBALE (2) SUPPLICHE DELLE CITTÀ

a cura di Federico Francioni

Rg Re Re Re RE RE Re Re Re Re DEDDONNNRCROMeNDO3NRIMMOZNN CGS

CONSIGLIO REGIONALE DELLA SARDEGNA Copyright Consiglio regionale della Sardegna, 2015

Redazione, stampa e distribuzione a cura dell'EDI.CO.S. (Editori Consorziati Sardi) s.r.l. Via Caniga 29/B, Sassari Tel. 079 262661 Fax 079 261926

Impaginazione, stampa e allestimento Tas Tipografia Srl - Z.I. Predda Niedda Sud strada 10 Tel. 079.262221 - 079.262236 [email protected] Suppliche della città di Cagliari (2)

243 1687 febbraio 22, Cagliari Onofrio Maceddu, dell'età di 85 anni circa, causidico del sobborgo di Stampace, viene citato come testimone ed interrogato sotto giuramento.

Die 22 praedictorum Honofre Maceddu causidich d.esta en lo appendisi de Estampaig, domissiliat, conegut per lo notari infraescrit, de edat segons diu ser de 85 ayns poch mes, o manco, testimoni citat, y ab jurament interrogat, mediant lo qual ha promes dir veritat del que sabrà, y demanat serà et cetera. Interrogatus super primo ar- ticulo addendo. Et dixit ell testimoni que tot lo contengut, y expressat en dit artide es la pura, y real veritat, perque sent ell testimoni tant veli jamay ha pagat, ni ha vist ni hoyt ha que altres pagassen decima ni migia decima als prebendats d.esta ciutat, per les terres que llauran, y vitias que tenen los habitadors de esta ciutat en lo di- stricte d.esta dita ciutat, y en especial en quant, Pirri, y Pauli, ans be se recorda sent jove haver entes de moltes peNones antiguas de hedat de settanta, vuy- tanta, noranta, y mes ayns que dehian, que no sols ellus per ser habitadors no pagavan decima, ni mija decima, sino que ellus tambe / havian entes dels seus A c. 349 magiors que estavan en posessio de no pagar decima ni migia decima y axi lo crehian aquellus, y del matex modo lo creu lo testimoni per ser publica veu, y fama, y comuna oppinio entre tots. Interrogatus super ultimo articulo. Et dixit ell testimoni que tot lo que te dit, y testificat es la pura y real veritat ju- sta sa conciencia, y per lo jurament que te prestat, y lo ferma de sa ma et cetera. Generaliter autem et cetera. Fuit et cetera. Nofra Matceddo, ut supra et cetera. Josephus Virdis notarius pro Lecca secretario

244 1687 febbraio 25, Cagliari Giovanni Maria Rachis, età 57 anni circa, cittadino di Cagliari, domici- liato nel quartiere di Lapola, viene citato come testimone ed interrogato sotto giuramento. Sul primo articolo aggiuntivo afferma essere vero che, avendo curato per molti anni la vigna di Apollinare Faedda (sita a Pirri, in località La Palma), non gli è stata mai richiesta la decima e mai l'ha pagata. Anche suo padre non ne aveva mai versato e così aveva sentito dire dai suoi avi. Tale, del resto, è la pubblica voce. Il testimone, che firma di sua mano, ribadisce infine quanto ha precedentemente deposto.

667 Die vigesima quinta praedictorum Juan Maria Rachís ciutadà de esta illustre y magnifica ciutat de Caller en lo ap- pendici de la Llapola, domiciliat conegut per lo notari ínfrascrit, de edat segons diu ser de 57 ayns poch mes, o manco, testimoni citat, y ab jurament interro- gat, qual te prestat en ma, y poder del dit noble y magnifich de Valonga me- diant lo qual ha promes dir veritat del que sabrà, y demanat serà, ut supra. Interrogatus super primo articulo addendo. Et dixit ell testimoni que es molta veritat que de una vigna que vuy es de Ap- polinari Fahedda situada en Pirri en lo lloch dit La Palma, lo testimoni ne ha cuydad molts ayns, y en tot exe temps may li han demanat delme ni ne ha pa- gat, ans be son pare li digue que may ne havia pagat, y axi lo havia entes dels seus majors per ser habitadors de Caller, y que axi lo crehian, y axi lo creu lo testimoni per ser publica veu, y fama, y comuna oppinio. Interrogatus super ultimo articulo. Et dixit ell testimoni que tot lo que dit, y testificat te, es la pura, y real veritat juxta sa conciencia, y per lo jurament que te prestat, y lo ferma de sa ma et ce- tera. Generaliter autem et cetera. Fuit et cetera. Juan Maria Rachis et cetera. Josephus Virdis notarius pro Lecca secretario

245 1687 febbraio 25, Cagliari Gaspare Carta, età 62 anni circa, notaio pubblico, cittadino di Cagliari, domiciliato nel sobborgo di Villanova, citato come testimone, depone sotto giu- ramento. Sul primo articolo aggiuntivo: gli abitanti della città che hanno terre si- tuate nel Campidano di Cagliari non hanno mai pagato decima o mezza de- cima. Questo egli ha saputo dal nonno di sua moglie, uomo di novant'anni, il quale possedeva terre e vigne. Anche il padre di questi non aveva mai ver- sato il delme. Ciò è quanto si è sempre comunemente creduto e saputo. Se- gue la solita formula con la quale il testimone, che firma di sua mano, riba- disce l'avvenuta deposizione.

Dicto die Calari Gaspar Carta donzell notarius publicus, y ciutadà de esta illustre y magnifica A c. 349v. Citi tat de Caller en lo appendici de Vila Nova domiciliat conegut per lo no- tari infrascrít, de edat segons diu ser de 62 ayns poch mes, o manco, testimoni citat, y ab jurament que en ma, y poder del dit noble y magnifich de Valonga interrogat, medíant lo qual ha promes dir veritat del que sabrà, y demanat serà ut supra et cetera. Interrogatus super primo articulo addendo.

668 Et dixit ell testimoni que es molta veritat que te entes que los habitadors de Cal- ler de terres y vignes que tenen cituades en lo vignet, y Campidano de Caller jamai han pagat delme, ni mig delme, y axi lo hi digué lo testimoni lo avi de sa muller, lo qual tenia terras, y vignas, que tenia noranta ayns, lo qual li digué tambe que son pare lo hi havia dit axi que non pagavan delme ni mig delme los habitadors de Caller, y axi lo crehegueren aquellos, y axi lo creu lo testimoni, per no haver vist cosa en contrari, y ser esta publica veu, y fama de comuna opinio. Interrogatus super ultimo articulo. Et dixit ell testimoni que tot lo que te dit, y testificat es la real veritat juxta sa conciencia, y per lo jurament, que te prestat, y lo ferma de sa ma et cetera. Generaliter autem et cetera. Fuit et cetera. Gaspar Carta Josephus Virdis notarlo pro Lecca secretario

246 1687, febbraio 25, Cagliari Gerolamo Esgrecho, donzello, domiciliato nel Castello di Cagliari, di circa 56 anni, citato come testimone afferma sotto giuramento quanto segue. Sul primo articolo aggiuntivo: da tempo immemorabile gli abitanti di Ca- gliari non pagano decima o mezza decima per i vigneti del Campidano, cioè nelle campagne di Quarto, Pauli e Pirri. Ha appreso ciò da suo padre e da suo nonno che avevano rispettivamente settantacinque e novant'anni.

Dicto die Calari Geroni Esgrecho donzell d.esta ciutat en lo present Castell de Caller, domici- liat conegut per lo notari infrascrit, de edat segons diu ser de 56 ayns poch mes, o manco, testimoni citat, y ab jurament que en ma, y poder del dít noble y ma- gnifich de Valonga, te prestat, mediant lo qual ha promes dir veritat del que sabrà, y demanat serà et cetera. Interrogatus super primo articulo addendo. Et dixit ell testimoni que es veritat tot lo contengut en dit article que los habi- tadors de Caller no pagan delme, ni mig delme de las terras y vignas que pos- sehexen en lo vignet y Campidano de Caller, es Quart, Pirrí, y Pauli de tants de ayns, que no hi ha memoria de homens en contrari, y axi lo te entes lo testi- moni de son pare, y avi que tenia lo hu 75 ayns, y lo altre mes de 90, y lo testi- moni lo ha vist axi praticar, y lo tingueren los seus majors, per cosa certa, y cer- tissima, y axi / lo creu lo testimoni per haverlo axi vist, y practicat y s.en Ac. 350 recorda que en temps de son aguelo, y de son pare, tambe lo prebendat de San Avendres volgue intentar lo contrari, volent cobrar decimas, eo migias de deci- mas, y se opposà Mercurio Castanja sindich en cap de Estampaig lo qual guaiià

669 lo plet, y li tregueren unas copplas en que lo aplaudian per haver guafiat lo plet. Interrogatus super ultimo articulo. Et dixit ell testimoni que tot lo que te dit, y testificat es la pura, y real veritat ju- sta sa conciencia, y per lo jurament que te prestat, y lo ferma de sa ma et cetera. Generaliter autem et cetera. Fuit et cetera. Geroni Esgrecho Josephus Virdis notarius pro Lecca secretario

247 1687 febbraio 27, Cagliari Antioco Miali di Cagliari, età 64 anni circa, domiciliato nel quartiere di Villanova, citato come testimone, afferma sotto giuramento quanto segue. Sul primo articolo aggiuntivo: possiede una vigna nel territorio del vil- laggio di Pirri, sita presso quella di Apollinare Faedda. Come abitante della città non ha mai pagato decima né mezza decima ai prebendati di Cagliari. Tutti coloro che posseggono terre e vigne nel distretto della città, specialmente nei villaggi di Quarto, Pauli e Pirri, non hanno mai versato decima o mezza decima agli ecclesiastici. Ha saputo ciò da suo padre, uomo d'oltre ottant'anni, il quale a sua volta lo aveva appreso dai suoi avi. Segue la conferma delle di- chiarazioni rese dal testimone, che non sa scrivere.

Die 27 praedictorum Antiogo Miali massayo d.esta ciutat en lo appendici de Vila Nova domiciliat conegut per lo notari infrascrit, de edat segons diu ser de 64 anys poch mes, o manco, testimoni citat, y ab jurament interrogat, qual jurament te prestat en ma, y poder del noble y magnifich de Valonga mediant lo qual ha promes dir veritat del que sabrà, y demanat serà ut supra et cetera. Interrogatus super primo articulo addendo. Et dixit ell testimoni que es molta veritat tot lo contengut, y expressat en dit article perque de una vigna que lo testimoni te en territoris de la vila de Pirri a prop de.la de Pulinari Fahedda, per ser morador de esta ciutat may ha pa- gat delme ni mig delme als prebendats d.esta dita cíutat à demes de haverlo en- tes de son pare que era home demes de vuytanta ayns, que los habitadors d.esta dita ciutat de les terres, y vignes, que possehexen en lo districte de esta dita ciu- tat, y en especial en les viles de Quart, Pauli, y Pirri jamay havian pagat delme ni mig delme als dits prebendats, y que aquell lo havia entes dels seus majors que la pratica era no pagar, y axi lo crehian aquellos, y del matex modo lo creu lo testimoni per ser cosa publica, y notoria. A c. 350v. Interrogatus super ultimo articulo. Et / dixit ell testimoni que tot lo que te dit, y testificat es la real veritat justa sa conciencia, y per lo jurament que te prestat, y no ferma per no saber escrihure, y per part de aquell ferma dit noble y ma- gnifich de Valonga.

670 Generaliter autem et cetera. Fuit et cetera. Don Martin Valonga Josephus Virdis notarius pro Lecca secretario

248 1687 marzo 5, Cagliari Pietro Sanna Busaquesu, età 66 anni circa, domiciliato nel quartiere di Villanova, citato come testimone, dichiara sotto giuramento quanto segue. Sul quinto articolo: al tempo della vendemmia del trascorso anno 1686 si trovava nella sua vigna intento a vendemmiare, quando vi entrò il reverendo Giovanni Coco, curato del villaggio di Quartu, con gente della sua compagnia. Costoro cominciarono a vendemmiare a scelta l'uva, se la presero e se la por- tarono appresso nonostante le lagnanze del teste, il quale diceva di non aver mai pagato decima o mezza decima in quanto abitante della città. Il testimone, analfabeta, conferma infine quanto ha deposto in precedenza.

Die quinta martii 1687 Calari Pera Sanna Busaquesu domiciliat en lo appendici de Vila Nova, conegut per lo notari infrascrit, de edat segons diu ser de sixanta, y sis ayns poch mes, o manco, testimoni citat, y ab jurament interrogat, qual te prestat en ma, y po- der del dit noble y magnifich de Valonga, mediant lo qual ha promes dir veri- tat del que sabrà, y demanat serà ut supra. Interrogatus super quinto articulo. Et dixit ell testimoni que es molta veritat que trobantse el testimoni al temps de.la vindemia en lo ayn proxim passat 1686 en la sua vigna que te en territo- ris de la vila de Quart à effecte de vindemiarla, entrà en ella lo reverent Juan Cocu cura de la dita vila de Quart ab gent de sa compagnia, y se posaren à ve- remar à tiradura lo raim que volgueren, y se lo prengueren, y portaren ab si no obstant que eill testimoni se quexà dihent que jamai havia pagat decima ni mig decima per ser habitador de esta ciutat. Interrogatus super ultimo articulo. Et dixit ell testimoni que tot lo que te dit, y testificat es la real veritat juxta sa conciencia, y per lo jurament que te prestat, y no ferma per no saber escrihure, y per part de aquell ferma lo dit noble y magnifich de Valonga. Generaliter autem et cetera. Fuit et cetera. Don Martin Valonga Josephus Virdis notarius pro Lecca secretario

249 1687 aprile 3, Cagliari Giovanni Matteo Ascanio, età 72 anni circa, consigliere terzo della città nel presente anno, domiciliato nel sobborgo di Lapola, citato come testimone, fornisce sotto giuramento la seguente dichiarazione.

671 Sul primo articolo aggiuntivo: non ha mai coltivato e non ha mai avuto possessi nel vigneto della città e nei territori dei villaggi di Pauli, Pirri e Quartu. Il versamento della decima e della mezza decima da parte degli abi- tanti della città gli sembra una novità: egli non ha mai avuto notizia di que- sto obbligo. Il testimone, che firma di sua mano, ribadisce infine quanto ha deposto.

Die tertia mensis aprilis 1687 Calari Lo magnifich Juan Matheo Ascanio lo present ayn conseller ters d.esta illustre y magnifica ciutat de Caller en lo appendissi de la Llapola, domiciliat conegut per lo notari infraescrit, de edat segons diu ser de 72 anys poch mes, o manco, A c. 351 testimoni / citat y ab jurament interrogat mediant lo qual ha promes dir veri- tat del que sabrà, y demanat serà ut supra. Interrogatus super primo articulo addendo. Et dixit ell testimoni que lo que pot dir y testificar circa lo contengut y expres- sat en dit article es que ell testimoni jamay te llaurat ni meins te ni ha tingut pos- sessions en lo vignet de esta ciutat y en las ditas vilas de Pauli, Pirri, y Quart, y en quant à.lo que dit article diu de pagar decimas los vehins y moradors d.esta ciutat, diu ell testimoni que à ell li parex cosa nova per quant jamai ha tingut noticia que los moradors d.esta dita ciutat hatgian pagat decimas. Interrogatus super ultimo articulo. Et dixit ell testimoni que tot lo que te dit y testificat es la pura y real veritat per no haver arribat à noticia dell testimoni cosa en contrari iuxta sa concíencia, y per lo jurament que te prestat y lo ferma de sa ma. Generaliter autem et cetera. Fuit et cetera. Juan Matheo Ascanio Josephus Virdis notarius pro Lecca secretarius

250 1687 aprile 3, Cagliari Diego Atzori, età 70 anni circa, chirurgo, abitante della città, domiciliato nel sobborgo di Villanova, citato come testimone, parla sotto giuramento. Sul primo articolo aggiuntivo: possiede una vigna nella campagna di Ca- gliari.; non ha mai pagato decima né mezza decima; analogamente, nulla versò il suo defunto suocero che morì all'età di oltre 90 anni e che gli disse che neppure suo padre aveva pagato. Inoltre afferma di non sapere se gli abitanti della città, possessori di terre e vigne nei villaggi di Quarto, Pauli e Pirri, paghino o meno la decima. Il te- stimone, dopo aver ribadito quanto ha deposto, firma di sua mano.

Dicto die Calari Diego Atzori silurgia d.esta ciutat en lo appendici de Vila Nova domiciliat co-

672 negut per lo notari infrascrit de edat segons diu ser de 70 anys poch mes, o manco, testimoni citat, y ab jurament interrogat mediant lo qual ha promes dir veritat del que sabrà, y demanat serà ut supra et cetera. Interrogatus super primo articulo addendo. Et dixit ell testimoni que lo que pot dir, y testificar circa lo contengut y expres- sat en dit article es que de una vigna que ell testimoni possehex en lo vignet d.esta ciutat, y pegada à.la iglesia de Santa Maria Clara, jamai te pagat decima ni migia decima, ni tant poch pagà lo quondam son sogre que quant mori era home de mes de noranta afíys, ni que tant poch pagà de dita vigna lo pare de dit quondam son sogre segons li digué lo dit quondam son sogre, decima ni mi- gia decima, pero si los moradors d.esta ciutat que tenen terras, y vignas en las vilas de Quart, Pauli, y Pirri pagan, o no decimas, y migias / decimas ell testi- A c. 351v. moni no lo sap. Interrogatus super ultimo articulo. Et dixit que tot lo que te dit, y testificat es la real veritat juxta sa consciencia, y per lo jurament que te prestat, y lo ferma de sa ma et cetera. Generaliter autem et cetera. Fuit et cetera. Diego Atzori Josephus Virdis notarius pro Lecca secretario

251 1687 aprile 3, Cagliari Sisinnio Masala, di anni 78 circa, cittadino di Cagliari, domiciliato nel sobborgo di Stampace, citato come testimone, viene interrogato sotto giura- mento. Sul primo articolo aggiuntivo: nel distretto di Cagliari, in località Cala- matias, possedeva una vigna che ha venduto ad uno dei fratelli Fantis, del vil- laggio di Pirri. Per quel terreno il testimone non ha mai pagato decima né mezza decima, che del resto non gli è stata mai richiesta. Non gli è mai risul- tato che gli abitanti della città fossero tenuti a questo obbligo, anzi ha appreso dai suoi avi che siffatti versamenti non sono mai stati effettuati. Non avendo mai coltivato o avuto vigne nei territori di Quarto, Pauli e Pirri, il testimone non è in grado di sapere se in quei villaggi i possessori di terre paghino la de- cima e la mezza decima. Segue la conferma della deposizione rilasciata dal te- stimone, che firma di sua mano.

Dicto die Calari Sisinni Masala ciutadà d.esta illustre y magnifica ciutat de Caller en lo appen- dici de Estampaig domiciliat conegut per lo notari infrascrit de edat segons diu ser de 78 ayns poch mes, o manco, testimoni citat, y ab jurament interrogat me- diant lo qual ha promes dir veritat del que sabrà, y demanat serà ut supra et cetera.

673 Interrogatus super primo articulo addendo. Et dixit ell testimoni que lo que pot dir, y testificar sobre lo contengut, y ex- pressat en dit article es que de una vigna que ell testimoni tenia cituada en Ca- lamatias, districte del vignet d.esta ciutat que vuy la possehex hu dels germans Fantis de la vila de Pirri per haversela venuda, ell testimoni jamai havia pagat decima, ni migia decima, ní tant poch se la havian demanada, ni tant poch te vist, ni entes ell testimoni que los moradors d.esta ciutat que tenen terras y vi- gnas en lo vignet d.esta ciutat hatgian pagat dels fruhits de aquellas decimas, ni migias decimas, ans be te entes dels seus magiors, que los díts moradors, y vehins dels fruhits de les vignes, y terres que tenen lo dit vignet no havian pa- gat mai decima, ni migia decima, y que los dits magiors lo entengueren tambe dels seus magiors, y del matex modo, y forma que aquells lo cregueren lo creu ell testimoni à demes de ser cosa publica, y notoria, y en quant si los dits mo- radors, que tenen terres, y vignas en las vilas de Quart, Pauli, y Pirri pagan de- cimas, o migia decimas ell testimoni no lo sap per no haver may llaurat ni tin- gut vigna en terrítoris de ditas vilas. Interrogatus super ultimo articulo. Et dixit ell testimoni que tot lo que te dit, y testificat es la real veritat juxta sa A c. 352 conciencia, y per lo jurament, que te prestat, y lo ferma de / sa ma et cetera. Generaliter autem et cetera. Fuit et cetera. Sisinni Masala Josephus Virdis notarius pro Lecca secretario

252 1687 giugno 20, Cagliari Dichiarazione di Antonio Lecca, segretario della Reale Udienza, atte- stante che trattasi di copia delle deposizioni rese dai testimoni sopracitati.

Copia huiusmodi sic ut iacet in praecedentibus quatordecim papiri foliis, et par- tim in pagina praesenti sumpta, et extracta fuit à suomet originali tradere iusso Ioanni Vinchy publico notarlo et causarum contentionum secretario vírtute in- troductionis factae per procuratorem fiscalem Regií Patrimonii sua cum sche- dula oblata die duodecima labentium mensis, et anni coram admodum reve- rendo cancellarlo appostolico, et regio. Prout sic instante sindico istius illustris civitatis calaritanae pro suo interesse ut ait fidem facit Antonius Lecca Regiae Audientiae secretarius. Die vigesimo mensis iunii anno à nativitate Domini 1687 Calari meumque so- litum quo in publicis claudendis utor appono (SN). /

674 Supplica di Salvatore Manquia Rodriguez

253 1688 marzo 8, Cagliari Salvatore Manquia Rodriguez, notaio pubblico e cittadino di Cagliari, ha servito Sua Maestà con grande zelo, come si prova nel memoriale seguente.

1. Quando il viceré duca di San Germano si recò a Sassari, anche il sup- plicante si recò in quella città, realizzando gli atti riguardanti l'indulto dato ai banditi che si trovavano nel Capo di Sopra. In quell' occasione non ottenne pre- mio o riconoscimento alcuno, nonostante fosse rimasto per quattro mesi assente da casa: ciò potrà essere confermato dal procuratore reale Francesco Rogger.

2. Il supplicante fu, in qualità di segretario, al seguito dello stesso pro- curatore (che potrà senz'altro confermare) nel viaggio che questi effettuò in diverse incontrade del Regno per verificare l'usurpazione di territori apparte- nenti a Sua Maestà da parte di privati. In quella circostanza il supplicante ri- mase per cinque mesi lontano da casa, senza ricevere premio alcuno.

3. Durante le Corti celebrate sotto la presidenza del viceré conte di San- tisteban, passavano per le mani del supplicante gli atti e le scritture riguardanti le procure e le sostituzioni (deleghe) di quasi tutti i cavalieri del Regno. Es- sendogli stato imposto il termine di quindici giorni per presentare questa do- cumentazione, fu necessario assumere sei ufficiali, i quali, in quell'arco di tempo, lavorarono ogni giorno fino alle dieci di notte con il supplicante. Egli inoltre dovette spendere per pagare il pasto di questi uomini che si riunivano nella sua casa. Il viceré offrì di ricompensarlo con un cavalierato, ma di lì a pochi giorni si imbarcò per la Sicilia, dove era stato promosso viceré.

4. Governando il Regno don Melchiorre Sisternes, lo assisté come segre- tario di camera, nei dispacci di cancelleria e in tutto quello che gli veniva or- dinato. Anche in questa circostanza ha trascurato sia di giorno sia di notte casa sua, senza conseguire premio alcuno, come dimostra l'acclusa dichiarazione.

5. Essendo giurato di Cagliari nel 1681, quando la città fu penalizzata dalla mancanza di grani, dal principio di giugno fino agli ultimi giorni di set- tembre sostò quotidianamente nella porta di Stampace. Qui il supplicante ri- partiva con equità il poco grano disponibile agli abitanti, confortandoli ed ani- mandoli a sperare in una quantità maggiore per il giorno successivo.

675 6. Essendo nel 1685 clavario o tesoriere di Cagliari, amministrò il diritto del vino, che ammonta a molte migliaia di reali da otto. Inoltre pagò puntual- mente la quota di donativo versato dalla città che è di circa 9.700 libras. Di tali mansioni e di tutto ciò che passò per le sue mani il supplicante diede un rendiconto preciso, come risulta dall'allegata certificazione di Antioco Delve- chio, notaio del municipio e del Consiglio civico.

7. Per cinque anni ha ricoperto l'ufficio di procuratore patrimoniale, af- frontando gravi contenziosi contro l'interesse e la giurisdizione di Sua Mae- stà. Grazie alla sua cura, applicazione e diligenza, queste liti si risolsero tutte a favore della Corona. Allo stesso tempo il supplicante si occupò dell'approv- vigionamento di grano, formaggio, biscotti e legumi, nella quantità di molte migliaia di starelli, per le galere del Regno. Rischiò anche la sua stessa vita per- ché in molte occasioni si trattava di percorrere la città e i suoi sobborghi nei mesi e nelle ore in cui è maggiore il pericolo dell'intemperie. Il viceré conte di Fuensalida gli diede fiducia consegnandogli molte migliaia di reali da otto per garantire quegli approvvigionamenti. Di tutto questo ha reso puntualmente conto e la cassa reale gliene ha dato certificazione. Al riguardo il viceré potrà essere informato dal tesoriere don Emanuele Delitala e dal procuratore reale.

8. Ha servito il sovrano e l'attuale viceré che, per mezzo del procuratore reale, gli ha ordinato di assistere alle procure ed alle sostituzioni nel presente Parlamento. Il supplicante è rimasto chiuso per alcuni giorni con quattro uffi- ciali per assolvere al suo compito e per consegnare la documentazione agli abi- litatori. Poiché il supplicante conosceva i processi verbali di vari Parlamenti; molti dubbi sulle abilitazioni di diversi soggetti furono sciolti. Avendo gli abi- litatori verificato la conoscenza che egli aveva di questo problema, insieme al reggente la Reale Cancelleria lo incaricarono di assistere tutti i giorni alle abi- litazioni. Per alcune settimane egli si è impegnato dalla mattina alla sera ed an- che in alcune ore della notte, sforzandosi di eseguire il suo compito nel tempo più breve. Per fare questo ha trascurato i propri affari. Tutto ciò potrà essere confermato dagli stessi abilitatori. Inoltre, insieme al segretario Lecca, ha re- datto e controllato le liste degli abilitati che sono state consegnate agli Stamenti. Per ultimare questa mansione ha trascorso parte della notte nella segreteria della luogotenenza, come lo stesso Lecca potrà confermare. 9. Ha servito la Corona dando il suo voto nel Parlamento come membro della tredicina di Corte in rappresentanza della città di Cagliari. 10. Per aver servito con tanto zelo il supplicante chiede al sovrano il ti- tolo di cavaliere.

676 Il viceré risponde che terrà conto della supplica e che la farà presente al sovrano.

Segue la consueta formula della provvisione sulla base della deliberazione presa nel Parlamento in data 8 marzo 1688 Cagliari.

Salvador Manquia y Rodriguez notano publico y ciudadano de esta ciudad, A c. 353 representa a Vuestra Excelencia, que ha servido a Su Magestad (Dios le guarde) con el zelo y fineza que es notorio en todas las cosas que se le han en- cargado, como se prueba por lo que se pondera en este memorial, que es lo so- lido de esta verdad. Primeramente haviendo en la ocasion, que el excelentisimo sei1°r- duque de San German (que Dios haya) passó a.la ciudad de Sasser, mandó al supplicante hir à ella, como lo executó assistiendo 'à todo quanto se le mandava, y en particu- lar en todos los auctos y demas escrituras que se ofrecieron en razon de los in- dultos, que se dieron a.los bandidos que se hallavan à essa sazon, en.aquel Cabo, corriendo todo por mano del supplicante sin que haya tenido premio ni satisfazion alguna en quatro meses de ausencia que hizo de su casa, como po- drà informasse Vuestra Excelencia de esta verdad del illustre procurador real don Francisco Rogger.

Otrosi ha servido à Su Magestad en la ocasion que el dicho procurador real vi- sito muchas encontradas del Reyno para averiguar muchos territorios de Su Ma- gestad que se havian usurpado particulares, y el supplicante assisti() de secreta- rio en esta visita, desemparando su casa sinco meses, sin haver tenido premio alguno, como podrà imformarse Vuestra Excelencia de dicho procurador real. /

Otrosi ha servido à Su Magestad en el govierno del excelentisimo setior conde A c. 353v. de Santisteban, assistiendo à todo quanto se le ordenava del real servicio y en particular en los auctos y escrituras de las procuras y substituciones de quasi todos los cavalleros de este Reyno por el real servicio del decennio passado ha- viendo corrido todas las escrituras por mano del supplicante, segun se mani- fiesta y prueva à vistas del processo de las Cortes, que celebró dicho excelen- tisimo seflor conde de Santisteban, que por la precision, y corto termino que se dió al supplicante en tener promptas dichas escrituras y substituciones y que- dar habilitadas fué preciso tornar seis officiales, los quales con el supplicante estuvieron encerrados por espacio de quinze dias desde que amanezà hasta las diez de la noche, haviendo pagado el supplicante de su proprio dinero à estos seis officiales sin el gasto que tuvo en darles la mesa en todos dichos quinze dias trabaronl por no perder el tiempo hiendo à sus casas y bolviendo a.la del sup-

Sic.

677 plicante sin que por esto haya menos tenido premio alguno, como se verifica por la certificacion del secretario del dicho excelentisimo sefior conde de Santisteban, que con este se presenta. Y si bien Su Excelencia ofreció al sup- plicante premiarle este trabajo con darle para si, o per beneficiarse un caval- A c 354 lerato y no gustando de aquel le haria librar una partida, no tuvo ni uno, ni otro / efecto 'd causa de haverse a pocos dias embarcado para Cicilia en donde fué promovido por virrey. Otrosi governando este Reyno en todas las dos vezes el illustrisimo don Mel- chior Sisternes le assistió el supplicante en todo lo que se le ordenó assi de se- cretario de camara y despachos de chancilleria, como en todo lo demas que se le ordenó, desemparando su casa de dia y de noche sin haver tenido en espa- cio de dos atios que assisti6 - premio alguno, como se prueba por las certifica- ciones del secretario de Estado de dicho illustrisimo Sisternes, que tambien se presenta. Otrosi hallandose el supplicante jurado de esta ciudad en el ano 1681 en que padeció este Reyno la penalidad de la falta de trigos, se ocupó el supplicante todos los dias desde los principios de junio hasta los ultimos de septembre en la puerta de Estampache repartiendo los pocos trigos que entravan a los habi- tadores de esta ciudad que eran sin numero, procurando evitar los incombe- nientes que podian resultar, biendose sin tener la partida de granos que pidian y el supplicante los consolava repartíendolos por igualdad, y animandoles que el otro dia tendrian mas. Otrosi en el ano 1685 ocupó el supplicante el puesto de davano ordinario, que es lo mismo que thesorero de esta illustre y magnifica ciudad, en cuyo ano ad- A c. 354v. ministró el derecho del vino, que impone) / muchos millares de reales de a ocho, y pagó el supplicante muy puntualmente el real donativo que suele pagar à Su Magestad dicha illustre cíudad que importa nueve mil sietecientas y tantas li- bras, y dio entera satisfazion y muy cabales cuentas, no solo de dicho derecho que administró, pero aun de todas las demas cantidades que entraron en su po- der segun de uno y otro consta por la certificacion de Antiogo Delvecho no- tario de la casa y Consejo de esta illustre ciudad, que tambien se presenta. Otrosi ha servido a Su Magestad por espacio de cinco afios en el officio de pro- curador patrimonial, havíendose offrecido graves contenciones contra intere- zes, y jurisdizion de Su Magestad y por el cuydado, aplicacion, y diligencias del supplicante se declararon todas a.favor de la real jurisdicion. Y assi mismo en esse tiempo corrió por cuenta del supplicante el despacho de tantas barcas que cargaron muchos millares de estareles de trigo, quesos, biscochos, y legumbres para provision de las galeras de este Reyno que se hallavan fuera de el, aven- turando su vida, pues muchas bezes sucedia correr la ciudad y arrabales a me- dio dia, a la una, a las dos, hasta las tres de la tarde en el mes de junio, julio,

678 agosto, y septembre, que es el mayor rigor del / intemperie, haviendo el exce- A c. 355 lentísimo seiior conde de Fuensalida hecho confianza del supplicante mandan- dole entregar muchos millares de reales de a ocho para assegurar dichas pro- visiones, como consta por los instrumentos de estos seguros, que quedan en poder del supplicante, que siempre fuere servido Vuestra Excelencia mandar regonocerlos, los entregar 'a al instante, de cuyas partidas ha dado entero de- scargo y se le ha ottorgado fin y quito en la real caxa, como podrà Vuestra Ex- celencia informarse de este particular del noble y magnifico thesorero don Ma- nuel Delitala, y por lo demas de dicho procurador real.

Otrosi ha servido a Su Magestad y a.Vuestra Excelencia en esta ocasion que Vuestra Excelencia por medio de dicho procurador real se ha servido mandar al supplicante assístir a muchas procuras y substituciones para el real servicio, lo que obedeció el supplicante muy como deve, haviendo quedado algunos dias encerrado con quatro officiales para acudir con tiempo y darlas a.los habilita- dores, como es notorio. Y haviendo entregado dichas procuras, y substitucio- nes de dichos habilitadores "a fin de habilitar aquellas, pareció de principio que no podian muchos ser habilítados, porque no se hallavan los sujetos, y haviendo regonocido el supplicante los processor de diversos / Parlamentos, pudo hal- A c. 355v. lar habilitados los que parezian dudosos, y viendo dichos habilitadores el co- nocimiento que dió en este particular, passó el illustre regente assi en su nom- bre, como de los demas habilitadores a mandar al suplicante à que assistiesse todos los dias à dichas habilitaciones, lo que puso con todo rendímiento en exe- cucíon, por cuya assistencia se han ultimado con mayor brevedad dichas ha- biditaciones assistiendo el suplicante con dichos habilitadores desde quedavan principio a examinar las procuras, y substituciones asta que se hivan, assi por la magnana, como por la tarde empleando algunas horas de la noche, que ha durado algunas semanas, desamparando sus proprios negocios como podra Vuestra Excelencia informarse de dichos illustrisimos habilitadores, y despues se ha ocupado el suplicante con el secretario Lecca en hacer y comprovar las listas que se han entregado a los Estamentos, de todos los habilitados, que- dando alguna parte de la noche enserrado en la secretaria de la lugartinencia, como podra Vuestra Excelencia informarse de dicho secretario Lecca.

Y finalmente ha servido à Su Magestad en el real servicio con el voto como uno de los de la trezena de esta illustre ciudad, haviendo con toda voluntad, gusto, y rendimiento dado el suplicante su voto / para dicho real servicio, como es no- A c. 356 torio. Y porque el dezeo del suplicante es continuar en el real servicio asta que der- rame la ultima gota de su sangre para que pueda en adelante exercitarlo, su- plica à Vuestra Excelencia por su grandeza en atencion de haver servido con tanto zelo, y fineza, se sirva Vuestra Excelencia en nombre de Su Magestad ha- zerle merced de un cavalierato para que pueda disponer de el el suplicante en

679 la persona que quiziere que lo recivira de la grandeza, y cristiana atencion de Vuestra Excelencia que Díos guarde.

Que se tendra presente esta supplica y Su Excelencia lo representara a Su Magestad. Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta in praesenti Regio Ge- nerali Parlamento die octava mensis martii 1688 Calari. Lecca secretarius /

254 1678 novembre 9, Cagliari Don Ignazio de Urivarri, cavaliere dell'Ordine di Santiago, segretario di Stato e di guerra presso il viceré conte di Santisteban, certifica e conferma quanto Salvatore Manquia ha dichiarato riguardo all'assistenza prestata con molto zelo nell'esaminare le procure e le deleghe di molti cavalieri del Regno per la celebrazione delle Corti presiedute dallo stesso viceré.

A c. 357 Don Ignassio de Urivarri cavallero de la Orden de Santiago y secretario de Estado, y guerradel excelentisimo serior don Francisco de Benavides, Davila y Corella, conde de Santisteban, marques de Las Navas, virrey, lugarthiniente y cappitan generai de este Reyno de Cerdena. Certifico, que Salvador Manquia y Rodriguez notati() publico de este Reyno de Zerdena y bezino de esta ciudad de Caller, ha assistido en todas las cosas que se han offrecido del real servicio de Su Magestad y que yo le he ordenado en nombre de Su Excelencia y en particular en las substituciones, y procuras de los votos que muchos cavalleros de este Reyno dieron a Su Excelencia por el real servicio que se havia de hazer en las Cortes celebradas por el sefior conde de Santisteban como a presidente de aquellas, sin que haya llevado dicho Sal- vador interes alguno, antes bien se ofreció muy prompto como lo hizo assistir con buen zelo a Su Magestad que Dios guarde en el de lo qual doy la presente fermada de mi mano. Caller a los nuebe dias del mes de noviembre de 1678. Don Ignacio de Urivarri

Concuerda con el presente originai que queda en poder del dicho Salvador Ro- driguez de lo qual hago fee yo Juan Augustin Carta donzel y ciudadano de la presente ciudad de Caller y notario publico y appostolico de aquella. /

255 1676 giugno 24, Cagliari Don Andrea de Hoyos y Morales, segretario di Stato e guerra durante la presidenza del Regno tenuta da don Melchiorre Sisternes fino all'arrivo del conte di Santisteban, conferma e certifica quanto dichiarato da Salvatore

680 Manquia Rodriguez riguardo al lavoro da lui svolto con molto zelo, sollecitu- dine e disinteresse nella segreteria della presidenza del Regno.

Andres de Hoyos y Morales secretario de Estado y guerra del illustrisimo se- A c. 358 rior don Melchior Sisternes de Oblites cavallero de la Orden de Montesa, re- gente la Real Cancilleria, presidente y cappitan generai en este Reyno de Cer- dena. Certifico que Salvador Manquia y Rodriguez bezino de esta ciudad, y notario publico de este Reyno ha assistido en la secretaria del presidente mi serior de- sde que juró, hasta vino el excelentisimo serior conde de Santisteban para go- vernar este Reyno de vírrey y cappitan generai, haviendo dicho Salvador assi- stido en todo lo que se ofreció en servicio de Su Magestad que Dios guarde, assi de dia, como de noche y en todo dicho tiempo assistió con mucho zelo se- creto y cuydado en todo lo que se le encomendó del real servicio, haviendo de- semparado su casa en todo dicho tiempo sín haverle dado premio, ni satisfa- zion alguna, ni tan poco quizo llevar salario, en fee de lo qual doy la presente de orden del presidente mi serior, fermada de mí mano. Caller a los veynte y quatro de junio de 1676 afíos. Por mandado de su su serioria illustrisima Andres de Hoyos y Morales.

Concuerda con su originai que queda en poder del dicho Salvador Rodriguez notarlo publico de lo qual hago fee yo Juan Augustin Carta donzel, y ciudadano de la presente ciudad de Caller, y notario publico y appostolico de aquella. /

256 1681 aprile 30, Cagliari Andrea de Hoyos y Morales, segretario di Stato e di guerra di don Mel- chiorre Sisternes, certifica che Salvatore Manquia ha prestato servizio nella se- greteria del presidente del Regno fino a quando arrivò il nuovo viceré conte d'Egmont. In questo periodo il Manquia si impegnò con zelo, trascurò la sua casa e gli affari senza ricevere premio o soddisfazione. Era intenzione del pre- sidente Sisternes gratificarlo, ma non c'era niente di che offrirgli. Il de Hoyos firma la dichiarazione su ordine dello stesso presidente.

Andres de Hoyos Morales secretario de Estado, y guerra del illustrisimo serior B c. 240 don Melchior Sisternes de Oblites, cavallero de la Orden de Montesa, regente, y del Consejo de Su Magestad, presidente, y governador de las armar de este presente Reyno de Zerdetia. Certifico, que Salvador Manquía, y Rodriguez bezino, y ciudadano de esta ciu- dad, y nottario publico de este Reyno ha assistido en la secretaria del presidente

681 mi serior desque que duró hasta que vino el excelentisimo serior conde de Eg- mont, para governar dicho Reyno de vírrey, y capitan generai, haviendo dicho Rodriguez assistido con grande fineza, secreto, y cuydado, en todo lo que se ofreffi del servigio de Su Magestad (que Dios guarde) assi de dia, como de no- che, y en todo dicho tiempo desemparó no solo su casa, pero aun sus proprios negoOos, sin que se le haya dado premio, ni satisfacion alguna, ni se ofreffi cosa de poderle dar, sin embargo de que tenia la mira, e intencion el dicho presi- dente mi serior de acomodarle por la fineza, y rectitud, que cono0, y expe- rimentó en dicho Rodriguez, en fee de lo qual doy la presente firmada de mi mano, y de orden de dicho presidente mi serior en Caller a.los 30 de abril 1681. Por mandado de Su Illustrisima Andres de Hoyos, y Morales

Concuerda con su originai, que queda en poder del dicho Salvador Rodriguez nottario publico de lo que hago fee yo Joan Agustin Carta donzel, y ciudadano de esta ciudad de Caller, y nottario publico, y appostolico de aquella, de qui- bus. /

257 1689 febbraio 20, Cagliari Antioco Delvechio, notaio pubblico e del municipio di Cagliari, membro del Consiglio civico, certifica che nel 1681, anno caratterizzato dalla mancanza di grano, Salvatore Manquia, giurato quinto, su incarico degli altri giurati, pre- stò servizio nella porta di Stampace per dividere il poco grano disponibile ed evitare inconvenienti nella vendita. Il Manquia svolse il suo compito dall'ini- zio di giugno fin quasi alla fine di settembre. Inoltre il Delvechio certifica che il Manquia è stato clavario o tesoriere della città, ha gestito il diritto del vino, che comporta introiti per molte miglia di libras, ed ha provveduto al versa- mento della quota di donativo reale spettante alla città, che assomma a oltre 9.700 libras. Di tutto ciò il Manquia ha sempre reso puntualmente conto.

A c. 359 Antiogo Delvechio cavallero, ciudadano y notati() publico de esta ciudad, y de la casa, y Consejo de ella, certifico que Salvador Manquia, y Rodriguez tam- bien ciudadano, y notario publico de dicha ciudad en el ano de 1681 que se hallava exerciendo el puesto de jurado quinto de dicha illustre ciudad assistió por disposición, y resolución de los otros jurados sus colegas en la puerta de Estampache para dividir los pocos trigos que entonces entrava el villano a los moradores de esta ciudad, a fin que no hubiere sucedido algun incombeniente en los que compravan, porque como fue el ano tan estérill que per la poca, y quasi nada E...] se tenia mucha falca de trigos se reseló que con la pretencion de comprar unos y otros, y anticiparse a tener provision, podia resultar algun inconbeniente entre los que compravan, y para evitar aquel se resolvió estar di-

682 cho Rodriguez en la puerta de Estampache, como lo executó, y estuvo desde los principios de junio hasta el ultimo quasi de setiembre de dicho ano desde que se abrían las puertas hasta quasi medio dia y en lo demas que se ofrecio en todo dicho ano dio entera satisfacion en su cancilleria. Y mas certifico que en el ano de 1685 sorteó y sirvió el offissio de davario de la mesma ciudad, y administró el derecho del vino que importa muchos millares de libras, y pagó muy puntualmente el real donatibo que acostumbra pagar dicha illustre cíu- dad, que importa 9.700, y tantas libras en dinero efectivo haviendo dado muy buenas, y leales cuentas no solo de la administracion de dicho derecho, pero aun en las demas cantidades que entraron en su poder que de uno y de otro ha quedado difinido, y saldo, por haver sido muy cabales y verdaderas las cuen- tas que dió como mas largamente es de ver en el libro de ellas que resta en el archivo de esta illustre ciudad à que me refiero, y siempre sea menester se haya relacion; en fee y testimonio de las sobre dichas cosas doi la presente firmada de mi mano. Hoy en Caller à los 20 de febrero 1688. Anthioco Delvechio /

683 Supplica di Giovan Battista Taris

258 1688 marzo 8, Cagliari Giovan Battista Taris di Cagliari enumera le sue benemerenze perché il sovrano si degni di onorarlo del titolo di cavaliere. Fa presente che per 18 anni ha servito come tenente di cavalleria, trascurando gli affari domestici,. è stato quindi aiutante del commissario generale nella cavalleria dei Capi di Cagliari e Gallura; ha esercitato vigilanza giorno e notte con truppe di cavalleria sulle marine della città alla quale si erano approssimati dei vascelli francesi che ave- vano stazionato vicino alle coste per alcune settimane. Nel 1667 è diventato sindaco secondo, quindi, nel 1674, sindaco in capo dell'appendice di Villanova, attività in cui ha speso del suo; nel 1677, come giurato quinto, ha votato nel Parlamento Santisteban il donativo di 70.000 scudi; nel 1680, come davario ordinario di Cagliari, ha fornito un preciso e leale resoconto delle somme am- ministrate; nel 1682 è stato giurato quarto della città di Cagliari, quindi sin- daco in capo dell'appendice di Villanova, incaricato di ispezionare la pulizia di Cagliari, proboviro nella tredicina di Corte della stessa città nel presente Parlamento, all'interno del quale vota per il real servizio di 70.000 scudi. Il viceré promette di raccomandare la richiesta presso il sovrano. Sono allegate, come pezze giustificative a supporto, le certificazioni favo- revoli del marchese di Villasor e conte di Montesanto (datata Cagliari, 14 ago- sto 1677), di Antonio Pedraza Mendes, tenente e commissario generale nella cavalleria dei Capi di Cagliari e Gallura (datata Cagliari, 8 luglio 1677), di Antioco Delvechio, notaio pubblico nel municipio di Cagliari e in tutto il Re- gno (datata Cagliari, 28 gennaio 1688).

A c. 360 Excelentisimo serior

Juan Baptista Taris ciudadano de esta illustre, y magnifica ciudad de Caller, y bezino de ella representa a Vuestra Excelencia, que ha servido a Su Magestad (Dios le guarde) con la fineza, y zelo, que ha dado siempre a conocer sus op- peraciones, cuyos servicios se manifiestan, por lo que se pondera subcintamente en este memoriale

Primeramente ha servido a Su Magestad por espassio de diez y ocho arios con el empleo de theniente de una de las compaiiias de cavallos de esta ciudad, y despues de ayudante de comissario generai de la cavalleria de los Cabos de Cal- ler, y Galura, haviendo dado en estos empleos muy caval y entera satisfacion

684 y obedeciendo con toda puntualidad todo lo que se le mandava del real servi- cio, desemparando su casa, no solo en estos empleos, pero aun en las jornadas que los excelentisimos setiores virreyes predecessores de Vuestra Excelencia han echo al otro Cabo de Sasser valiendose del supplicante para quanto se ofre- cia del real servicio.

Otrosi ha servido a Su Magestad con haver guardado con toda vigilancia las marinas de esta ciudad en la ocasion que estavan a vistas unos vajeles france- ses que estuvieron algunas semanas / en ellas, assistiendo con tropas de la ca- A c. 360v. valleria, no appartandose, ni desamparando dichas marinas, assi de dia, como de noche, hasta que se fueron dichos navíos franceses como parece de uno, y de otro por las certificaciones del generai, y comissario de la cavalleria, que con este se presentan.

Otrosi ha servido el supplicante el puesto de sindigo segundo del appendicio de Villa Nueba en el ano de 1667, y en el de 1674 sirvio de en cabo del mismo appendicio, haviendo dado la satisfacion que es notoria a esta illustre ciudad, sirviendo, y assistiendo, en todo lo que se ofreció, y gastando de su casa mu- chas cantidades.

Otrosi ha servido el supplicante en el dio de 1677 con puesto de jurado quinto en cuyo ano se celebraron las Cortes por el excelentisimo sefior conde de Santisteban, haviendo dado el supplicante su voto como jurado para el real servicio de los 70 mil escudos que este Reyno sirvió a Su Magestad en díchas Cortes como consta por la certificazion de Antiogo Delvechio notario de la casa y Consejo de dicha ciudad que tambien se presenta.

Otrosi ha servido el supplicante en el ano de 1680 con el empleo de davario ordinario de dicha ciudad haviendo dado muy buenas y leales cuentas de tan- tas millares de libras que entraron en su poder, de cuya administracion se le ob- torgo fin y quito, como consta por la / referida certificacion de dicho Delve- Ac. 361 chio.

Otrosi ha servido con el puesto de jurado quarto de esta misma ciudad en el de 1682 y en el de 87 de sindico en cabo de dicho appendicio de Villa Nueba haviendo dado de uno, y de otro empleo la satisfacion que es notoria a todos y aun a Vuestra Excelencia mesmo y se prueva con dicha certificacion. Y finalmente ha servido el supplicante en el ano de 1688 con el cargo de ve- hedor de la polesia de esta ciudad y de prohombre de trezena en estas Reales y Generales Cortes haviendo dado su voto para el real servicio que este Reyno ha hecho a Su Magestad en 70 mil escudos concurriendo en el con el rindi- miento que deve a su Rey y sei1°r- natural como pareze por dicha certificacion. Y para que pueda el supplicante continuar en el mísmo zelo y exercitarse en

685 quanto se ofresca del real servicio hasta derramar la ultima gota de sa sangre, supplica a Vuestra Excelencia se sirva en nombre de Su Magestad honrrarle con un cavallerato por su persona, que en elio recivirà merced y gracia de la innata grandesa y tanto zelo de Vuestra Excelencia que Dios guarde. Que tendre presente la supplica y Su Excelencia la acompariara" para Su Ma- gestad.

Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta in praesenti Regio Ge- nerali Parlamento die octava mensis martii 1688 Calari. Lecca secretarius /

A c. 362 Sefior Juan Bautista Taris à servido a Vuestra Magestad en este Reyno con el empleo de theniente de una de las compariias de cavallos de esta ciudad, y el ano 72 fué nombrado por ayudante de comissario generai de la cavalleria de estos Ca- bos de Caller, y Galura, y haviendo continuado su assistencia (como lo queda haziendo) obrando al igual de sus obligaciones, he tenido por mui de la mia [.. el representar a Vuestra Magestad los servicios de Juan Bautista Taris, y la fineza con que se ha empleado en el de Vuestra Magestad hallandose en to- das las ocassiones que se han ofrezido assi en haver guardado con toda vigilan- A c. 362v. cia / estas marinas, estando a esta vista algunos vajeles de franceses, corno en haver assistido a los virreyes en las jornadas que han hecho en el Reyno, y siem- pre ha dado entera quenta de todas las diligencias que le han encargado del ser- vicio de Vuestra Magestad, y le juzgo por mui benemerito de la merced que Vuestra Magestad fuere servido hazerle. Dios guarde la cristiana real persona de Vuestra Magestad los muchos anos que la cristiandad ha menester. Caller, y agosto 14 de 1677. El marques de Vilasor conde de Monte Santo /

A c. 363 Don Antonio de Pedraza y Mendez tiniente de L.] campo generai y comissa- rio generai de la cavalleria de los Cavos de Caller y Galura por Su Magestad. Certifico y hago fe que conosco y he visto servir a Su Magestad de algunos alios a esta parte a Juan Bauptista Taris de tiniente de la compagnia de cavallos del appendicio de Villa Nueva y por lo bien que ha obrado en todo lo que se le en- conmendó el ano 1672 fue nombrado por ayudante de comissario generai de la cavalleria de los Cabos de Caller y Gallura y haviendo venido a esta badia algunos vajeles de Francia el ano 74 por abril, y por la mucha satisfacion que tengo de su persona le enconmendé las rondas con tropas de cavalleria de aquellas marinas; de que dio con su cuidado y vigilancia entera satisfacion y di-

i Illeggibile, così come altri spazi così delimitati.

686 cho ano el marques de Los Velez virrey y capitan generai de este Reyno fue a Sasser y Galura y a entre ambas jornadas de hida y buelta fue dicho Taris sir- viendo y dístribuiendo las hordenes de la cavalleria y en estas como en las de- mas ocasiones que se han ofrecido del servicio de Su Magestad à servido di- cho Taris a su costa con su persona y hazienda, como lo ha continuando hasta el presente que se halla con el empleo sirviendo el puesto de jurado de esta ciu- dad de Caller. Y porque le tengo por muy merecedor de la merced que Su Ma- gestad fuere servido hazerle, a su peticion le he dado la presente firmada y sel- lada con el sello de mis armas. Dada en Caller a 8 de julio de 1677 arios. Don Antonio de Pedraza y Mendez /

Antiogo Delvechio por authoridades appostolica y real nottario publico del A c. 364 Reyno de Cerderia, y de la casa de la mui illustre, y magnifica ciudad de Cal- ler, caveza, Bave y fortaleza de dicho fidelissimo Reyno. Certifico, y doi verda- dero testimonio a todas, y qualesquier persona que la presente vieren, leyeren, y hoyeren de como Juan Bautista Taris ciudadano de esta dicha ciudad en el ano de 1667 sirvio el puesto de sindico segundo del appendício de Villa- nueva, en el de 1674 de en cabo del mesmo appendicio, en el de 1677 de ju- rado quinto de esta dicha illustre, y magnifica ciudad, en el de 1680 de dava- rio ordinario de la mesma, en el de 1682 de jurado quarto, en el de 1687 de sindico en cabo del dicho appendicio, y en este de 1688 de vehedor de la po- lisia, y prohombre de trezena de estas Reales y Generales Cortes que en nom- bre de Su Magestad (que Dios guarde) esta celebrando el excelentisimo serior don Nicolas Piriatelli meritissimo virrey, capitan generai de este dicho Reyno, en todos los quales officios, y en muchas otras cosas que la ciudad le ha enco- mendado se ha portado con toda ente / reza, y legalidad dando mui buena sa- A c. 364v. tisfacion de su persona, sin que nunca se le haya conocido falta alguna, y en especial en el dicho ano de 1677 que fué jurado quinto assistió de dia y noche, y a todas oras que se offrecian en el Parlamento que celebro en el real nombre el excelentisimo serior conde de Santistevan tambíen meritissimo virrey era de este ya dicho Reyno concurriendo siempre con el voto a favor de dicha Su Ma- gestad, segun de todo lo referido consta en los papeles, y escripturas que se hal- lan reconditas en el archivo de esta ciudad a que me refiero y siempre sea me- nester se haya la devida relation. En fe, y testimonio de las quales cosas a pedimento del dicho Taris hago la presente firmada de mi mano, y signada con la segnai que acostumbro poner en mis autos, y escripturas publicas, hoi en Ca ller a los 28 de henero de 1688 arios. En testimonio (SN) de verdad Antiogo Delvechio nottarius /

687 Supplica di Bosa

259 1688 marzo 8, Cagliari Il sindaco della città di Bosa presenta le misere condizioni della popola- zione, priva di mezzi per vivere e impossibilitata a sopportare tributi, pur avendo voluto, nella sua povertà, onorare il proprio obbligo nella quota del donativo.

1. Si chiede che siano osservati i privilegi e i capitoli di Corte concessi dai sovrani alla città, affinché i cittadini servano il re col maggiore impegno. Il viceré risponde che verranno considerati privilegi e capitoli di Corte in uso; per gli altri i richiedenti dovranno rivolgersi direttamente al sovrano.

2. Si chiede che venga concesso alla città un insierro annuale di 6.000 sta- relli di frumento di porzione, con facoltà di esportarne una parte a suo tempo, com'è consentito alle altre città del Regno: attualmente i cittadini di Bosa prov- vedono al trasporto del frumento da Cagliari con grande dispendio di tempo (6-8 giorni di cammino su 35 leghe di percorso), di fatica e di denaro. La con- cessione del diritto di esportazione potrebbe aiutare la città nel pagamento del donativo, oltre che nelle spese relative a//'insierro stesso, da coprirsi altrimenti con denaro preso a interesse; inoltre l' insierro potrà servire in caso di peste, fame e guerra. Il viceré concede un insierro di 4.000 starelli annui. Una volta effettuato il servizio, la città potrà esportarli in franchigia.

3. Si chiede di poter applicare alle coralline i privilegi di cui esse godono nelle acque di Alghero, per effetto di un provvedimento adottato nel Parla- mento del conte di Santisteban. Poiché pagano la metà dei diritti sulle vivande che imbarcano (a parte quanto dovuto per ottenere il permesso di pescare), le coralline preferiscono praticare le acque di Alghero, con gravi danni economici peri bosani che rifornivano i corallari di biscotto ed altri generi di sussistenza. Invece, se le due città offrissero le stesse condizioni, la scelta da parte delle co- ralline sarebbe libera. Il viceré concede una franchigia di 8 quintali sui 25 che imbarca ogni co- rallina.

4. Si ripristini la carica di podestà senza assessore, che era stata mutata

688 in quella di veghiere con assessore a richiesta della stessa città per suo mag- gior lustro. Infatti ora i contendenti in giudizio devono pagare i diritti rela- tivi alle sentenze, ai quali prima non erano tenuti; nella dichiarazione delle cause il podestà potrebbe valersi del parere dei consiglieri, secondo la consue- tudine vigente nella città di Iglesias fino all'ultimo Parlamento. Il viceré risponde che, in base a quanto decretato da quell'organismo, ap- pare conveniente che il veghiere abbia presso di sé un assessore giurisperito. La città deve poi notificare la tariffa dei salari e dei diritti percepiti da asses- sori e scrivani: sulla base di tutto ciò si prenderanno provvedimenti allo scopo di alleviare i sacrifici degli abitanti.

5. Ufficiale addetto ai pascoli di Montresta è attualmente un pastore anal- fabeta che prima pascolava bestiame altrui. Egli ha ottenuto l'incarico per vie traverse, agisce con sistemi arbitrari, non è in grado di istruire i processi per trasferirli quindi al veghiere o al podestà di Bosa che giudicano con il parere dei consiglieri. In precedenza l'incarico era stato esercitato, con soddisfa- zione di tutti, da cittadini di prima e seconda classe. Affinché l'amministra- zione della giustizia non cada in discredito, sia rimosso dall'incarico (senza nota d'infamia) il pastore suddetto e si scelgano in futuro persone che sappiano leggere e scrivere e che istruiscano i processi nella debita forma. Il viceré assicura un provvedimento conforme.

6. Per la mancanza di un carcere cittadino, i prigionieri, ospitati in casa dei veghieri, sono custoditi dai vicini e dagli abitanti, costretti per questo mo- tivo a trascurare i propri interessi. Per di più i detenuti di una certa importanza, dal momento che non esistono catene o ceppi, vengono condotti dagli stessi abitanti della città alle carceri dei villaggi limitrofi, in cui non sempre vengono accolti e dove comunque soffrono per la lontananza dalle famiglie che non pos- sono raggiungerli per dare loro almeno un pezzo di pane. Si chiede pertanto la costruzione di un carcere nella città o almeno la riparazione di quello esi- stente nel castello. C'è bisogno inoltre di un carceriere, il cui salario potrebbe essere pagato con una parte del donativo che la città deve versare; inoltre da questa quota potrà venire il necessario per rendere sicuro il carcere. Il viceré dispone che per il riattamento del carcere si utilizzino i proventi delle sentenze versati dai veghieri alla cassa reale, con variazioni nel potere dei ministri patrimoniali: a costoro si dà mandato di utilizzare questi mezzi, rendendone conto al viceré il quale provvederà per il carceriere, una volta ul- timata la riparazione.

7. Si chiede che la somma predisposta dai precedenti Parlamenti, che stan-

689 ziavano 10.000 scudi per le le fortificazioni del Regno, sia finalmente spesa per riparare la torre del porto e il castello, da cui dipende la difesa di tutta la città. Dalla mancata utilizzazione di quella cifra è derivato lo stato precario delle mura e dell'intera città. Per di più i pezzi di artiglieria sono stati smon- tati e mancano di munizioni e di strumenti connessi. Nella risposta il viceré assicura, a partire dal ripartimento, i provvedi- menti necessari.

8. La città concorre, come quelle di Sassari e di Alghero, al pagamento relativo ai due posti di ministri del Real Consiglio: si chiede pertanto di par- tecipare non solo agli oneri ma anche agli onori, attraverso la consultazione degli avvocati di Bosa sulle nomine per le due piazze. Il viceré assicura la dovuta considerazione.

9. È necessaria la riparazione del ponte esistente e la costruzione di un altro sul Temo, copioso di acque nei guadi di Benas e Pedroso, che hanno cau- sato la morte del bestiame e di molte persone provenienti dalle incontrade di Bonvehì, Pozzomaggiore, Meilogu, Cabu Abbas e da altri territori. Si fa pre- sente che da questi ponti dipende il commercio necessario per la crescita delle popolazioni.; si chiede pertanto che Bosa possa rispondere a questa esigenza sulla base della ripartizione delle spese (com'è solito farsi in simili casi) con gli abitanti dei villaggi. Il viceré risponde che la città può prendere l'iniziativa della riparti- zione, rimettendola poi al governo per i provvedimenti del caso.

10. In futuro non siano immatricolati per la carica di consiglieri e per gli altri uffici civici coloro che non sanno né leggere né scrivere. Da queste per- sone infatti deriva discredito per la città che è mal governata e perde occasioni per emergere a causa della mancanza di soggetti in grado di difenderla. Si fissi inoltre un numero preciso di immatricolati per ogni borsa: otto per quella dei consiglieri in capo, e che siano nobili e cavalieri; la stessa cifra per quella dei consiglieri secondi, e che siano istruiti o comunque appartenenti alla prima classe o grado; per ciascuna delle altre borse ancora otto persone della migliore qualità dopo le precedenti, inoltre i notai non dovranno passare dalla terza alla seconda o alla prima borsa, né dalla seconda alla prima se non siano già no- bili e cavalieri; si stabiliscano infine delle pene per i consiglieri inadempienti (esclusione da tutte le borse dei consiglieri e dagli altri uffici cittadini); il de- legato che assiste alle insaccolazioni dei nominativi e che contravvenga paghi una multa di 500 ducati da destinarsi al reale erario. Il viceré risponde che si farà come richiesto quanto al numero e qualità

690 delle persone della prima, seconda e terza borsa; per il resto, si provvederà a tempo e luogo.

11. Il commissario generale della cavalleria e il sergente maggiore dei Capi di Sassari e Logudoro, quando giungono a Bosa per l'ispezione, preten- dono di essere accompagnati dagli alfieri capi di squadra e da tenenti, con ca- valli per i bagagli e fanti che li assistano. Con queste ispezioni, poi, vengono introdotti cambiamenti, si esentano soldati dal servizio, mentre ciò compete al sergente maggiore della piazza. Attesa dunque la presenza in città di que- sto ufficiale (che occupa la tenenza della fanteria ed è capitano di guerra nella cavalleria), si chiede che d'ora in avanti non vi giungano commissari né ser- genti per le ispezioni. Il viceré afferma che occorre riferirsi alla consuetudine delle altre città che hanno il sergente maggiore.

12. Nel 1682 il giurato in capo della città fu rinchiuso per ordine di un giudice della curia nelle carceri di Cuglieri, il giurato terzo in quelle di Ori- stano (tra facinorosi e malfattori) senza che poi fossero riconosciuti rei di colpa alcuna: si tratta di episodi offensivi per la dignità delle insegne che i consiglieri portano. Si chiede pertanto che essi non vengano imprigionati, detenuti, con- finati o richiamati durante l'anno del loro incarico. Il viceré assicura che si terrà in considerazione ciò che rappresenta l'in- segna.

13. Il soldo da pagare al predecessore del sergente maggiore della città (125 pesos annui) veniva riscosso dai diritti della dogana reale, come pare dalle scritture del razionale, per evitare la fatica di un viaggio a Cagliari al fine di prelevare la somma. Si chiede pertanto che oggi e in futuro questo ufficiale venga pagato secondo questa prassi. La risposta viceregia rinvia i richiedenti al sovrano: esiste infatti un suo ordine che vieta di dare una destinazione fissa al soldo.

14. Un tempo abitanti di Bosa e forestieri avevano il permesso (poi so- speso) di portare le merci nei villaggi del Regno, in occasione di feste: di quel commercio, effettuato dopo il versamento dei diritti di dogana, beneficiavano i poveri delle varie comunità che pagavano in natura e si risparmiavano la fa- tica e il denaro per comperare altrove. Si avvantaggiavano inoltre la dogana e la città (per i prodotti che provenivano dalla campagna). Si chiede pertanto che si possa liberamente commerciare nei villaggi sulla base di una licenza del tenente del procuratore reale e con certificazione dei doganieri.

691 Il viceré accoglie la richiesta: i commercianti potranno andare a vendere la loro merce nei villaggi ma trattenendovisi non più di tre giorni, provvisti di certificazione dei doganieri, firmata dal tenente del procuratore reale; po- tranno anche recarsi nelle città, pagando i relativi diritti.

15. La città chiede di essere interpellata prima che siano sancite con de- creto richieste delle altre città o degli Stamenti che possano esserle di pregiu- dizio. Il viceré dispone che la richiesta sia inserita negli atti.

A c. 365 Excelentisimo serior virrey, lugartiniente y capitan genera!, presidente en este- Real y General Parlamento. El sindico de la ciudad de Bosa dize que se balla aquella en tan mal estado por la gente, que ha peressido, y se va huyendo por no tener medios con que vivir, y suportar los pechos e imposissiones, que si no se le acude con los favores que espera de la grandesa y christiandad de Vuestra Excelencia, es sierto que en po- cos arios se perdera dicha giudad con la ausencia de los pocos moradores que han quedado; y aunque las fuersas son conocidamente tan limitadas, quanto es notorio a Vuestra Excelencia, con todo para no faltar à sus obligassiones con su rey, y serior no ha dejado de manifestar su affecto con la porcion del dona- tivo que ha offressido quedando con el desconsuelo y sentimiento que es ju- sto de no haver podido alargarse a servir con mayor suma correspondiente su voluntad: y valiendose de la ocasion en que Su Magestad por el amor y ca- rino que tiene a sus vassallos est con los brassos abiertos para ampararlos y benefissiarlos, supplica a.Vuestra Excelencia se sirva de consolar a aquella po- bre ciudad dignandose en el real nombre de Su Magestad de concederle y de- cretarle por auto de corte las suplicas siguientes.

Primero en atencion que los reales privilegios y capitulos de Corte fueron con- cedídos por la magestad catholica de los reyes nuestros seriores à sus vassallos para que se alegrassen y alentassen en el real servissio con mayores fuersas y A c. 365v. algunos de dichos privilegios y capitulos de Corte / no se han observado por no haver benido el caso de usarne y por haverse contravenido à ellos sin culpa de los vesinos de dicha ciudad y sin haver podido consiguir su remedio, por la dificultad de juntarse los vegueres de la ciudad de Caller, Sasser, y Alguer que fueron juezes de contrafuero, que nombró Su Magestad, y se haze mencion en dichos capitulos de Corte, recopilados por el noble, y magnifico don Juan De- xart; con que es justo que à dicha ciudad de Bosa se le observen los capitulos de Corte porque fueron leyes pacsionadas, y los privilegios porque fueron con- cedidos en remunerassion de servissios. Por tanto supplica a.Vuestra Excelen- cia se sirva decretar por auto de Corte, que de hoy en adelante se les observen a.dicha giudad y guarden sus privilegios y capitulos de Corte, para que con esto

692 cobren aliento sus moradores y consigan mayores fuersas para servirà su rey, y setior.

Que se guarden los privilegios, y capitulos de Corte que estuvieren en uso, y por los demas que lo suppliquen à Su.Magestad. Lecca secretarius

2. Otrosi representa a Vuestra Excelencia que el encierro de las porciones de trigo que hazen las cíudades del Reyno sirve sus vesinos de muchissimo alívio porque tienen los trigos 'dia mano en su propria habitassion, y non teniendo- los se ven precisados ir à buscarlos los de.la ciudad de Bosa hasta la ciudad de Caller que dista 35 leguas, biniendo 'à importar mas el coste de la conduccion, por la dilassion de seys, o ocho dias de camino entre ir y venir, que el mismo precio intrinseco de los granos, padessiendo los pobres el trabajo y gastos del camino, y dejando susque hazeres; y como semejantes encierros se hazen con la esperansa / de lograr el benefissio de la saca, sin la qual esperansa no ay ciu- A c. 366 dad que se atreva à hazer estos encierros, particularmente dicha ciudad de Bosa, que por hallarse tan pobre seria preciso, que tornasse dineros à interes para la sactisfaction de los trigos que encerraria. Por tanto poniendo en.la.consideras- sion de Vuestra Excelencía que sí à dicha ciudad se le concede alguna porcion de sacas, como la tienen las demas ciudades del Reyno podrà valearse para la paga del donativo que le cupiere, y en caso de urgente necessidad de peste, am- bre, o guerra (que Dios nos libre) tendran sus moradores un pedasso de pan que comer, sin ir à mendicar los trigos por diversas partes con los daftos y per- juhisios que se han ponderado, supplica dicho s'Indico à.Vuestra Excelencia en el real nombre de Su Magestad se sirva decretar por auto de Corte que se.le conceda a dicha iudad el encierro de 6.000 estareles de trigo de porcion cada ano, con facultad de estraherle à su tiempo como las demas ciudades, y echo e1 servissio assi bien cada ano goze del benefissio de.la saca para.los effectos que se han expressado. (Que se conceda à la ciudad el encierro de seys mil estareles de trigo, y echo el servicio cada ano goze del beneficio de la saca).

Que en attencion à la pobresa, y lo atrassado que se halla la ciudad, de rentas se le concede que pueda encerrar quatro mil estareles de trigo cada ano, y echo el servicio, embarcarlos francos de saca. Lecca secretarius /

3.(Que se conceda que las coralinas que van a bender puedan sacar 25 quin- A c. 366v. tales de semolas, viandas o quesos pagando solamente la mitad de los derechos de dichos 25 quintales). Otro si representa a.Vuestra Excelencia que en los mares de la ciudad de Bosa

693 solian benir muchas fregatas todos los atios para la pesca de corales, redun- dando en benefissio de.la real asienda porque pagan los derechos reales de an- coraje y ropas que llevan y el derecho tambien que nuevamente se.les impuso de sinco por ciento de.pocos aflos à esta parte, a mas de.los quatro escudos cada.fregata que depor antes y siempre ha pagado por el permisso de pescar; y tambien redunda en benefissio de.los moradores de dicha iudad, por que con la detencion de.la gente de dichas fregatas por termino de quatro meses cada ano (quando vienen) esmersan muchas partes de sus fructos, y se ayuda la.pobre gente con el pan y biscocho que les fabrican y viandas para el sustento; y como la ciudad de Alguer en.las ultimas Cortes del selior conde de Santiste- van en el capitulo 24 de sus suplicas obtuvo la mered que pudiessen las fre- gatas coralinas, que van à dicha ciudad sacar y embarcar cada una de ellas 25 quintales de quesos, viandas, o semolas pagando solamente la mitat de.los de- rechos que importaren dichos 25 quintales por cada fregata, ha sucedido de- sde entornes que la mayor parte de dichas fregatas se va a la ciudad de.Alguer, y deja la ciudad de Bosa para lograr este benefissio; y siendo esto de tanto per- juhisio para la pobre gente de dicha ciudad de Bosa, supplica a.Vuestra Exce- lencia se sirva en el real nombre de Su Magestad de conceder por auto de Corte.la misma mered que.fue concedida à dicha ciudad de Alguer para que siendo igual la combeniencia sea libre a las fregatas comode.por antes el acu- A c. 367 dir donde / quisieren de dichas ciudades, y no se aparten de la de Bosa por el interes refferido, corriendo igual fortuna dichas ciudades, sin que entre si se hagan perjuhisio alguno.

Que de los veynte y zinco quintales que lleva cada coralina se les concede fran- quesa para ocho quíntales. Lecca secretarius

4. Otro si representa a.Vuestra Excelencia que si bien en dichas Cortes pas- sadas condessendio Su Magestad, Díos le guarde, con la supplica que.la ciu- dad de Bosa iso de que tuviesse veguer y assessor en lugar de potestat por su mayor lustre, ha provado tan mal porque quando havia potestad los pobres litigantes no pagavan salarios de sentencias, y desde quando se introdujo el offissio de veguer, y assessor, los han hido pagando a razon de sueldo por li- bra conforme se paga a los ministros de la Real Audiencia y aun con mayor ventaja, por que en las causas verbales llevan los mesmos salarios à mas de los que han augmentado los escrivanos de.la curia; y siendo tan justo que las le- yes, que en un tiempo provaron bien, se muden quando se experimenta lo contrario; con que haviendo provado mal la introdussion de.veguer y asses- sor, no solo por el tiempo, pero aun de sus primeros principios, es justo tam- bien que se dé la devida providen0a, supplica a Vuestra Excelencia se sirva A c.367v en el real nombre de Su Magestad / de decretar por auto de Corte que el po-

694 testad à quien se dió titolo de veguer se quede con este onor y titulo y no tenga assessor, valiendose en.la declarassion de.las causas del paresser de.los con- selleres conforme lo acostumbrado antes de dichas ultimas Cortes, no tan so- lamente en dicha ciudad de Bosa, pero tambien en.la de Iglesias, que los con- celleres sirven de consultores à su capitan, tanto por la breve expedission de las causas, como per el comodo que sienten los pobres no pagando salarios de sentencias. (Que el veguer en la declaracion de las causas se valga del parecer de los con- celleres y no tenga assessor).

Que se guarde lo decretado en las ultimas Cortes por convenir que el veguer tenga assessor letrado, y la ciudad imbie aranzil de.los salarios, y derechos que perciben el assessor, y escrivanos, y con vista de el darà Su Excelencia la pro- videncia que combenga para alivio de sus moradores. Lecca secretarius

5. Otrosi representa ".Vuestra Excelencia que para los saltos que vulgarmen- tese llaman de Montresta suele haver un offissial que govierna, y siendo que no caben semejantes goviernos de justissia en personas que no sepan leer, ni escrivir; hoy es el dia, que subretissiamente obtuvo en arios passados este exer- cissio un pastor, que actualmente apasentava ganado ageno, si bien biendose en tanta altura, ha dejado su empleo, quando siempre de por antes ocupavan este offissio personas de satisfactíon, y de graduassion, haviendose visto exer- cerle ciudadanos de.la primera y segunda bolsa mui pocos arios antes / de.en- A c. 368 trar el dicho hombre de esfera de pastor, de que se han seguido muchos incom- benientes muy perjudissiales, por que aun la gente de igual calidad, quanto y mas de.la superior le pierde el respecto, no pudiendo tolerar que contra ellos exersa actos de jurisdission un pobre hombre que trocó la vara de pastor en.la de justissia con descredito de aquella, por que poco, y nada le obedessen, ni sabe.la.forma de administrarla, y los processos que haze se.los lleva como al- cansa, llevando las materias con dictamen diverso de.lo que combiene, sin que- rer passar por el estílo, y costumbre de instruhir los processos y llevarlos de- spues en poder del veguer, o potestad de la ciudad de.Bosa para jusgarlos con el paresser de.los concelleres: y porque es justo que se reparen estos, y mayo- res incombenientes de hurtos, y otros excessos que se originan de.la poca ve- nerassion que se tiene à semejantes subjetos, dandose la devida providencia, por tanto supplica à Vuestra Excelencia se sirva en el real nombre de Su Ma- gestad de decretar por auto de Corte que de.hoy en adelante, los que exerci- taren dicho empleo sean personas que.sepan leer y escrivir y de igual condis- sion a.los que solian exercerle antes de.la patente, que subretissiamente, como se.ha dicho, el que actualmente existe obtuvo, con obligassion de que instru- hidos los processos se observe lo acostumbrado de llevarlos à jusgar en la forma expressada y que sea luego removida sin notta de infamia la refferida persona.

695 (Que los que sirven en el puesto de potestad sepan leer, y escrivir, y sean de igual calidad de los que le servian antes de entrar el de esfera de pastor a este govierno).

Que Su Excelencia darà providencia. Lecca secretarius /

A c .368v. 6. (Para que se erija una carcel en dicha ciudad o se ponga à punto la que hay en el castillo). Otrosi por quanto en dicha ciudad de Bosa no ay carcel en que puedan ser pue- stos y guardados los presos, de lo que resulta que los vegueres los ponen en sus casas, y para la custodia y guarda mandan à.los vesinos y moradores, los qua- les sienten esta vexassion, porque no pueden acudir à sus negossios proprios, y tambien sienten otra molestia, por que quando.los presos son de concíderas- sion, por no estar seguros en aquella casa en que no hay grillos, cadenas, ni se- pos, es preciso embiarlos à.las carceles de.las villas circumvesinas assistiendo al comboyo los dichos vesinos, y muchas bezes no los quieren ressebir; y de otra parte en este caso los pobres presos padessen sacandolos fuera del domicilio, que por la distancia sus mujeres y deudos no pueden ir para llevarles un pe- dasso de.pan que corner: por tanto supplica a Vuestra Excelencia se sirva en el real nombre de Su Magestad de dar la providencia que combenga para que se eriga una carcel en dicha ciudad, o para que se ponga à". punto la que hay en el castillo, que con poco gasto se puede acomodar hasiendose los grillos, ca- denas y esposas, que hisieren menester, poniendose un carcelero, sefialandose un salario competente à arbitrio de.Vuestra Excelencia, que pueda bivir en di- cho castillo, respecto que està fuera de poblado, y no ha de tener otro empleo, A c. 369 ni puede tener gajes por la pobresa de.los presos, / que seran pocos; y para que esta providencia pueda y deva tener su devida execussion y cumplimiento, se sirva tambien decretar que de.la porcion del donativo que cupiere à dicha ciu- dad se pague el dicho salario, y se aconche la carcel del dicho castillo, y se ha- gan los grillos, esposas, y cadenas necessaria.

Que se appliquen para el reparo de la carcel la porcion de las penas que cor- responden los vegueres a la real caxa, variandola el veguer para este effecto en poder de los ministros patrimoniales, à quienes se manda lo appliquen para este reparo dando quenta à Su Excelencia de lo que resultare. Y en quanto al car- celero, hecho el reparo Su Excelencia darà la providencia conviniente. Lecca secretarius

7. (Que de la porcion que cupiere a la ciudad de los diez mil escudos se forti- fiquen la torre del puerto y las morallas, y se monte la artilleria). Otro si por quanto la total defensa de dicha ciudad de Bosa depende de la torre

696 del puerto y castillo, y por mas que en otros Parlamentos se haya resuelto y de- cretado que la porcion de.los dies mil escudos destinados para las fortíficas- síones del Reino se haya de emplear en el aconche de dicha torre y castillo, no se ha executoriado; y por essa causa ha cressido mas el dario porque las mo- rallas de dicha torre y assi mismo de la ciudad estan muy destruhidas, y desman- teladas, y la artilleria desmontada sin munissiones, y sin los instrumentos ne- cessarios para dicha artilleria. Por tanto supplica à.Vuestra Excelencia en el real nombre de Su Magestad decretar por auto de Corte que se de.la porcion que cupiere à dicha ciudad de los diez mil escudos referidos, y se aconchenl, y for- tifiquen la dicha torre del puerto y las morallas de dicha ciudad, y se monte la artilleria, y se provehan los instrumentos y monissiones necessarias2 / de dicha A c. 369v. torre.

Que en el repartimiento se tendrà la devida attencion, y respecto a.la artille- ria, y municiones, Su Excelencia darà la providencia necessaria. Lecca secretarius

8. (Que se consulten para las placas del Real Consejo a.los abogados de la ciu- dad). Otro si representa a Vuestra Excelencia que la dicha giudad de Bosa concurre en.la paga de las dos plassas de ministros del Real Concejo como concurren tambien la ciudad de Sasser y Alguer: y siendo justo que participen de los ono- res los que participen en los cargos, supplica a Vuestra Excelencía se sirva en el real nombre de Su Magestad decretar por auto de Corte que se consulten para dichas plassas los abogados de dicha ciudad de Bosa. Que se tendra" la devida consideracion. Lecca secretarius 9. Otrosi por quanto el augmento y conservassion de.los moradores de dicha giudad depende del comercio de.las villas de.las encontradas de Bonvey, Putzu Mayor, Meologo, Cabo Abas, y otras cuios vesinos han de passar por un rio mui caudaloso en los vados de Benas, y Pedroso, y han sucedido muchas muertes de hombres y ganado / que han peressido y pueden peresser anegandose en di- A c. 370 cho rio por falta de las puentes negessarias; y es justo que por la combenien- cia comun se aconche una puente que ay, y se haga otra de nuevo, que tambien es muy precisa. Por tanto supplica a.Vuestra Excelencia se sirva en el real nom- bre de Su Magestad decretar que.la dicha ciudad de Bosa pueda y deva dar la

Cupiere aconchen, al posto di «de los dies mil escudos destinados para las fortificaciones del Reino se le dé para que», cancellato con un tratto di penna. 2 Dopo necessarias segue «y de basquillo en que puedan passar los soldados por ser tan neces- sario respecto de», cancellato.

697 providencia que convenga, para que se aconche dicha puente, y haga la nueva por los vesinos de dichas villas y lugares, hasiendose la repartission en el modo y forma que en semejantes ocasiones se acostumbra. (Que se aconche una puente que hay en los vados de Benas y Pedroso, y que se haga otra nueva por los vezinos de.los lugares circumvezinos haziendose re- particion en el modo en semejantes ocasiones se ha acostumbrado).

Que la ciudad haga primero el repartimiento y le remita a Su Excelencia para dar la providencia que combenga. Lecca secretarius

10. Otrosi pone en.la conciderassion de.Vuestra Excelencia que las bolsas de.los concelleres y demas offissios de dicha ciudad se hallan llenas de muchas per- sonas, que como no tuvieron los meritos sufissientes pusieron varios empetios para ser matriculados, y ha sido motivo de descredito, y otros incombenientes en tanta manera que se hallan matriculadas personas que no saben leer, ni escri- vir y por esta causa no se.les tiene la.venerassion, que se deve, y aquella ciudad no esta bien governada, y pierde sus preheminencias por falta de subjetos que la sepan defender; y es justo que se dé la providencia que pide materia tan im- portante al servissio de Su Magestad en el regimen de aquel pueblo; por tanto A c. 370v. supplica a.Vuestra Excelenciase sirva decretar / por auto de Corte que en ade- lante no se haian de matricolar en dichas bolsas y demas offissios personas que no supieren leer y escrivir; y que sin perjuhisio de.los que se hallan ja matricu- lados haya de haver numero fijo en dichas bolsas, es à saber ocho en la bolsa de en.cabos que sean nobles y cavalleros; en la de segundos assi mismo ocho, que sean letrados y otras personas de primera clase y graduassion, y en las de- mas bolsas assi tambien ocho en cada una d.ellas de.la mejor calidad que hu- viere despues de.los referidos; y que los notarios no puedan passar de.la ter- cera bolsa à.la segunda y primera, ni a esta los de.la segunda, si ya no se hisieren nobles y cavalleros, mandando para este effecto à los concelleres que observen lo contenido en este capitulo so pena de ser sacados de todas las bolsas de con- celleres y demas offissios de dicha ciudad, y al delegado que assistiere en las enseculassiones, de quinientos ducados, que se han de aplicar al real erario de Su Magestad. (Que haya numero fixo en las bolsas de concelleres, y los que se matricularen separi leer, y escrivir).

Que se haga como se supplica en quanto al numero, y calidad de las personas que ha de haver en la primera, segunda, y tercera bolsa; y en lo demas Su Ex- celencia darà providencia en su caso, y lugar. Lecca secretarius

698 11. Otrosi por quanto al tiempo que vienen en dicha giudad de Bosa / el co- A c. 371 missario generai de.la cavalleria y el sargento mayor de.los Cabos de Sasser y Logudoro para passar muestra pretenden que los acompafien los alferes cabos de escuadra y tinientes para los lugares en que passan, mandando cavallos para cargas, y peones que los assistan y hazen algunas reformas y exemptiones de soldados que no les tocan, por ser proprio y peculiar del sergento mayor de.la.plassa de dicha ciudad: por tanto supplica a.Vuestra Excelencia se sirva decretar por auto de Corte en el real nombre de Su Magestad, que attento ay sargento mayor que tiene la tenengia en la infanteria, y como capitan a guerra en.la cavalleria, no passen en adelante los comissarios y sargentos mayores ar- riba dichos semejantes muestras, que con esto se evitaran los referidos incom- benientes. (Que los comissarios de sargentos mayores de los Cabos de Sasser y Logudoro no passen muestra en dicha ciudad sino el sargento mayor de dicha ciudad que tiene la tendencial en la infanteria y como capitan a guerra en la cavalleria).

Que se.guarde lo que se acostumbra en las otras ciudades, donde hay sargento mayor. Lecca secretarius

12. Otro si por quanto en dicha ciudad de Bosa se ha experimentado que los concelleres de aquella los han carcerado y llamados a.la ciudad de Caller sin motivo sufissiente para semejantes demostrassiones, como sucedió en el ano 1682 que / por orden de un jues de corte, que a la sason se hallava en di- A c. 371v. cha ciudad, fueron carcerados el jurado en cabessa en las carceles de.la.villa de Culler, y el tercero en las de.la ciudad de Oristan en medio de faginerosos y malhechores sin provarles cargo alguno por dicho juez de corte, y por que es justo que no se dé lugar à semejantes publicidades en desdoro de las insi- gnias, por tanto supplica a.Vuestra Excelencia se sirva en el real nombre de Su Magestad decretar por auto de Corte que en adelante los concelleres de di- cha giudad no puedan ni devan ser presos, ni carcerados, ni detenidos, o desterrados, ni llamados, como se ha dicho, en el dio en que llevaran la insí- gnia por ningun caso ni delicto que se.les pretenda imputar, como no sea de los exceptuados. (Que los concelleres no sean presos, ni carcerados, ni detenidos, o disterrados, ni llamados sino en los casos exceptuados).

Que se tendra consideracion a lo que representa la insignia. Lecca secretarius

Tendencia invece di tenencia o tenientazgo.

699 13. Otro si por quanto en dicha ciudad de.Bosa ay sargento mayor con privi- legio de Su Magestad el qual tan.solamente tiene gien y beynte sinco pesos cada ano de sueldo, el qual solia cobrar el predecessor en los derechos de.la adoana real de dicha giudad, segun paresse en los assientos del Rassional, para evictar A c. 372 la molestia, y trabajo de acudir para / la cobransa é la Qiudad de Caller: por tanto siendo justo que los híjos de dicha ciudad de Bosa que tienen el cargo y onra de servirà Su Magestad cobren su sueldo en.la misma ciudad, pues que el dinero. que alli se cobra alli mismo se queda, supplica a.Vuestra Excelencia se sirva decretar por auto de Corte en el real nombre de Su Magestad que al dicho sargento que hoy es, y en adelante.fuere se.le pague el sueldo en las adoa- nas reales de dicha ciudad conforme se pagava é su predecessor. (Que al sargento mayor que es y en adelante fuereen la ciudad se le pague el sueldo en las adoanas reales de dicha ciudad).

Por quanto hay orden real que no se situen sueldos con destinacion cierta, que lo suppliquen é Su Magestad. Lecca secretarius

14.Otrosi representa a Vuestra Excelencia que algunos vesinos y foresteros de dicha ciudad de Bosa suelen salir en diversas ocasiones de ferias del ano, y a al- gunas villas del Reyno para vender roppas de las mesmas que han pagado los de- rechos reales y de la Qiudad en benefissio de los pobres de dichas villas, que si necessitan algun palmo de tela y otras cosas para vestir, se verian precisados ir basta a las ciudades, con davo mui notable por la fatiga y gasto del camino; y sa- bendo los dichos revendedores, logran dichas villas de esta combeniengia de te- A c. 372v. ner las roppas necessarias hasta a sus casas, / y deviendo pagar en dinero, dan en lugar de aquel trigo, sevada, queso, lana, legumbres, y otras cosas; y si los obli- gan hir a las ciudades, es preciso que lleven dinero, y no tiniendole, no van, ni esmersan sus fructos, y assi mismo es benefissio de dicha giudad y demas, por- que quanto mas roppas se sacan y esmersan fuera, tanto mas se provehen de fuera Reino, y se augmentan los derechos de las adoanas, y tomo en virtud de una carta real que subretissiamente se sacó, se ha pretendido impedir a dichos vesinos y forasteros la referida libertad y comergio; por tanto supplica a Vuestra Excelen- cia se sírva decretar por auto de Corte en el real nombre de Su Magestad, que en adelante de todas aquellas roppas y mercadurias, que constare haverse pagado los derechos de las adoanas, puedan los forasteros que las introdujeron y reven- dedores, vender libremente las que offressieren por qualquier villas y ferias del Reino con lissencia del tiniente del procurador real, y con certificassion de los adoaneros, en que conste haver pagado los derechos de la adoana. (Que todas la ropas, y mercadurias que huvieren pagado los derechos a las adoanas puedan los vendidores venderlas libremente en las villas y ferias del Reyno con licencia del teniente de procurador real y con certificatoria de los adoaneros de haverles pagado los derechos).

700 Que se les concede que puedan extraher a vender las ropas por las villas lle- vando certificacion de los aduaneros firmada del tiniente del procurador real, advirtiendo que en cada villa no puedan vender mas que tres días, y assi mi- smo puedan passar a las ciudades pagando los derechos. Lecca secretarius /

15. (Que no se decreten suplicas de los demas Estamentos, o ciudades que sean A c. 373 perjudiciales a la ciudad). Y finalmente supplica g Vuestra Excelencia se sirva de no decretar supplicas algunas de las demas ciudades, o de qualquier de los Estamentos, en que haya algun interes o perjuhisio a dicha ciudad de Bosa, sin que aquella sea prime- ramente hoida.

Que se inserte en el processo. Lecca secretarius

Altissimus Don Francisco Passino sindico de la ciudad de Bosa

Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli dux Montis Leonis, princeps de Noya ac Sacrí Romani Imperii et caetera, de Consilio Sacrae Catholicae Re- giae Maiestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus generalis praesentis Sardiniae Regni, et praeses Regii Generalis Parlamenti, decernit, et providet prescripta capitula et unumquodque illorum prout in fine cuiuslibet capituli descriptum est, et continetur, mandans secretario infrascripto praesens actum curiae fieri.

Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta in dicto praesenti Re- gio Generali Parlamento die octava mensis martii anno a nativitate Domini mil- lesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Calari. Antonius Lecca secretarius /

701 Supplica degli abitanti di Silius

260 1688 marzo 9, Cagliari Giovanni Piredda, Giovanni Meli, Gerolamo Carta e Salvatore Me- loni, unici abitanti rimasti nel villaggio di Silius, fanno sapere che commis- sari inviati dal viceré per la riscossione del donativo reale vogliono accollare ai soli quattro superstiti la quota (86 lire e 6 denari) un tempo versata da 58 vassalli, morti per le conseguenze di un'annata di carestia. Nonostante un di- vieto del procuratore reale, anche gli arrendatori del marchesato di Oristano vogliono imporre alle stesse quattro persone i diritti d'incarica, richiesti al vil- laggio quando era popolato da un più considerevole numero di abitanti. Per- tanto i quattro vassalli, da cui si pretende anche il pagamento degli arretrati del donativo, chiedono la totale remissione del debito e dei diritti d'incarica, attesa la loro certificata povertà. Non ottenendo ciò, dal momento che possono pagare solo quanto dovuto da ognuno di loro, sarebbero costretti ad abban- donare Silius per andare a vivere altrove. Il viceré risponde: per il donativo e l'incarica paghino solamente quanto compete alla singola persona ed ai beni di cui dispone; per il resto si provve- derà col ripartimento.

A c. 374 Excellentissim serior virrey, llochtinent y capita generai y president en lo Real y General Parlament. Los quatre vasaills, que son Juan Piredda, Juan Mely, Geronimo Carta, y Sal- vador Melony, los quals solament son los que son restats en la vila de Silius diuen que alguns commissaris despachats per Vostra Excellencia per acobrar lo real donatiu de Sa Magestad que Deu guarde, los volen oprimir a pagar ad aquells sols tot lo donatiu de vuitanta sis lliures y sis dinesus que se carregà à dita vila quant los vasaills de aquella inportava lo numero de sinquanta vuyt va- saills, la major part dels quals se moriren en la afflissio de la agnada mala y los demes en lo demes temps y aquesta oppressio no sols es per la cobranssa pre- sent, sino per lo que se deude atrassat per dits vasaills que restan ja axi morts, y axi matex los arrendadors del marquesat de Oristan los volen opprimir a con- tribuir als dits quatre vasaills a las encarregas que se offerexen en y conforme se contribuhia en lo temps que dita vila restava poblada ab numero concide- rable de vasaills, no obstant lo mandato se despacha per Angel Crucu y Comina tinent de procurador real en virtud de decret que se obtingue per lo illustre pro- curador real manant als ministres de aquell lloch que en raho de dita encarrega no fossen dits vasaills molestats segons de dit mandatto se fa demonstrassio a Vostra Excellencia, y perque no es be que dits quatre vasaills sian opprimits a

702 pagar tant lo dit donativo en lo modo y forma que se solia pagar en lo temps que havia tans vasaills ni meins lo atrassat que se devia per los altros que mo- riren, com y tambe la dita encarrega, eo maxime troban.se los dits quatre va- saills tant pobres com se troban que no poden passar la pobre vida segons de no consta ab la certificatoria feta per Pere Mulleri y Francisco Espada / offi- A c. 374v. ciai y escriva de dita vila, y esperant com estan esperant la total remissio y perdo de Vostra Excellencia per lo que se havia representat per lo sindich de dit mar- quesat de Oristan en respecte de dita vila de Silis, puix al contrari lis vendria forsos desempararla y anarsene a viure a altrus llochs, per 9z) y a tal resten ab lo consol degut y que se espera tenir de Vostra Excellencia suplican reste ser- vit provehir y manar que en quant al dit donatiu tant present com atrassat no sian dits quatre vasaills molestats a pagar mes de lo que lis tocara pro rata y en respecte de dita encarrega que dits ministres observen lo que se decretà per dit illustre procurador real, imposan.lis per adnò las penas a Vostra Excellencia ben vistas et haec omni meliori modo offitiis salvis. Altissimus El doctor Antonio Carbony

Que paguen solamente lo que les cupo por sus personas, y bienes, assi de do- nativo como de encargas, y para lo adelante se darà providencia en el nuevo repartimiento sin que se les haga perjuyzío.

Provisa per Suam Excellentíam ex deliberatione sumpta in praesenti Regio Ge- nerali Parlamento die nona mensis martii 1688 Calari. Antonius Lecca secretarius /

703 Il sindaco di Oristano sui villaggi di Nuracabra e Silì

261 1688 marzo 9, Cagliari Don Felice Salaris, sindaco di Oristano, ricorda di aver già presentato fra le altre una supplica in materia di franchigie; chiede che siano confermati quei privilegi e sia concessa una franchigia di almeno cinque anni tanto ai quattro vassalli che sono rimasti a Nuracabra e Silì, quanto a coloro che, da questi vil- laggi, si sono ritirati nelle ville baronali. Si tenga presente inoltre che a Fe- nughedu non è rimasto vassallo alcuno. Col mezzo proposto si può sperare che quei villaggi tornino a popolarsi, sia dei precedenti abitanti, sia di forestieri, donde in futuro verrà un utile maggiore all'erario regio perché, trascorsi i ter- mini della franchigia, si tornerà a pagare come prima. Il viceré risponde: accertato il privilegio e la sua persistenza, si concedono dieci anni di franchigia ai forestieri che verranno a popolare i due villaggi e cinque ai nativi che, passati in terra di baroni, facciano ritorno, fatta eccezione per il donativo, da cui nessuno deve essere esentato.

A c. 375 Villas de Nuracabra, Sily, y Fenugueda y de las del Campidano. Excellentissim serior virrey, llochtinent y capita generai y president en lo Real y General Par- lament. Don Felix Salaris sindich de la magnifica ciutat de Oristany diu que entre al- tras suplicas que ha presentat a Vostra Excellencia per a que en nom de Sa Ma- gestad (que Deu guarde) y ab acte de cort las decretas, y com troba la del ca- pitol vint y nou de ditas suplicas, en que se demanava franquesa per los quatre vassalls que en cada una de las vilas de Nuracabra y de la de Silij, restaren de- spres del any de la esterilitat ya de molts que moriren de sixanta vasaills que cada una de ditas vilas contenian, ya de alguns de aquells que camparen, ve- hent lo pes de las pagas repartits en los pochs vasalls que restaren, se son reti- rats a vilas de barons, que es lo matex que estan determinats los altrus quatre que son restats, y despoblarlas del tot axi com ha sucehit en la vila de Fenu- gueda, altra de las de dits Campidanos, per reparo de lo qual se demana la dita franquesa de las rentas reals que son en un estarel y dos embuts de forment y lo matex de ordi, lo dret de las encarregas, pagant solament lo real donativo la porcio que cabra ad aquells y Vostra Excellencia se es servit decretar con- cedint franquesa de sinch ains a tots los que vendran a habitar.las com no sean A c. 375v. de llochs reals ni de ditos Campidanos, que se enten solament / a favor de forasters y vassalls baronals; aquesta franquesa per privilegis otorgats y conce- dits per los serenissims reys de gloriosa memoria la gosan tant la dita ciutat com las trenta vilas de dit marquesat, no sols de sinch anys pero de deu, y en exa

704 forma actualment gosan de dít benefigi tots los que venen a habitar cada dia, per lo que suplica a Vostra Excellencia mane en nom de Sa Magestad y ab acte de Cort decretar confirmant dits privilegis segons los te concedits en lo primer capitol de ditas suplícas, y concedir axi matex franquesa de sinch ains almancu, tant als quatre vassalls que son restats en ditas dos vilas de Nuracabra y Sili com a los que se son retírats a vilas de barons tant de ditas dos vilas com de la de Fenugueda que no hi ha ningun vassall, puix ab ago se tornaran a poblar tant de los naturals com de altrus forasters que vehent que tornan a poblarlas se ani- maran a venir, de lo que resultara magior utilitat a Sa Magestad perque poblada que sia y passat dit termini tornaran a pagar com per abans.

Que constando del privilegio, y su observancia se les concede los diez arios de franquesa respecto de los forasteros que venieren a poblar las dichas villas. Y respecto de los naturales de Campidanos, que passaren a vivir a tíerras de ba- rones / se les concede zinco arios de franquesa, excepto el donativo de que nin- A c. 376 guno de los referidos ha de quedar exempto.

Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta in praesenti Regio Ge- nerali Parlamento die nona martii 1688 Calari. Antonius Lecca secretarius /

705 Supplica del Capitolo della Cattedrale arborense

262 1688 marzo 9, Cagliari Il dottor Giovanni Antonio Nieddu presenta alcune richieste a nome del Capitolo della Cattedrale di Oristano, di cui è canonico e sindaco.

1. Saccheggiata e spogliata nel 1637 di quanto conservava di prezioso da parte degli invasori francesi, la Cattedrale abbisogna di un restauro, per il quale tuttavia mancano i mezzi, perché essa non ha i possedimenti di cui godono invece altre chiese; si chiede pertanto che le siano attribuiti i frutti del priorato di Bonarcado, già da molti anni riscossi dall'arcivescovo di Sas- sari come economo nominato dal sovrano, perché la Cattedrale ha quel luogo e quel priorato nella sua giurisdizione e quelle anime in sua cura. Il viceré rinvia al sovrano.

2. Non avendo a suo tempo avuto seguito l'interessamento del re Fi- lippo IV, espresso in dispacci del 1637 e 1639 a proposito dei restauri di cui sopra (si chiedeva fra l'altro in quelle lettere la consistenza dei beni perduti per poterli rifondere), l'attuale sovrano disponeva il beneficio di un'espor- tazione di farina e chiedeva notizie certe sulle perdite subite dalla Cattedrale. Anche questa volta, però, l'intervento del re non ha avuto esito concreto. Il richiedente sollecita il beneficio promesso o altro più conveniente alle ne- cessità del culto divino e ai danni subiti. Il viceré rinvia al sovrano.

3. Si sollecita il pagamento della pensione al Capitolo, interrotto da al- cuni anni perché assorbito nel donativo reale; di conseguenza sono mancati i mezzi per pagare gli operai, fra i quali molti hanno dovuto cercare un al- tro lavoro, con pregiudizio del culto divino; si chiede che il pagamento ab- bia priorità sul donativo e che la pensione non sia inserita fra i redditi bloc- cati per imporre il versamento del donativo stesso. Il viceré annunzia un provvedimento.

4. Viene segnalato che, mancata da parte del Reale Patrimonio la re- lativa elemosina, non ha più luogo nel monastero di Santa Chiara di Ori- stano la celebrazione quotidiana della messa secondo le intenzioni del sovrano, che si praticava da tempo immemorabile. Congiuntamente alla

706 richiesta di un provvedimento al riguardo, si segnalano anche le condizioni di povertà del monastero, perché siano tenute presenti quando il Parla- mento, secondo la consuetudine, procederà alla distribuzione delle elemosine. Il viceré annunzia che, constando l'istituzione della messa quotidiana, si potrà continuare a celebrarla perché l'elemosina sarà versata. Inoltre si terrà conto delle esigenze del monastero di Santa Chiara in sede di riparti- mento.

5. Si chiede che gli ecclesiastici di Oristano, attualmente esclusi dall'an- nuale ripartizione delle terre dette paberili, concesse agli abitanti perché le lavorino, vi siano ammessi in quanto soggetti agli stessi pagamenti dei se- colari: ciò eviterà un procedimento della Curia a difesa della libertà eccle- siastica. La risposta rinvia alle leggi del Regno.

Segue la formula della provvisione viceregia assunta nel Parlamento il giorno 9 marzo 1688.

Excelentisimo serior virrey, lugarteniente y capitan generai y presidente en este A c. 377 Real y General Parlamento. El doctor Juan Antonio Nieddu canonigo de la santa iglesia Catredal arborense, y sindico del Cabildo de dicha santa iglesia suplica a Vuestra Excelencia se sirva en el real nombre de Su Magestad que Dios guarde, decretar por aucto de Corte los capitulos siguientes. 1. (Que los fructos del priorato de Bonarcado diocesi de Arborea, y del mismo Campidano de Oristan, que muchos arios ha los cobra el arzobispo turritano corno economo nombrado por Su Magestad se agreguen à la iglesia arborense). Por quanto la dicha santa iglesia Catredal arborense desde el ano 1637 que pa- decio la invasion de los franceses, quedó espoliada de la plata, y ornamentos, y de quanto tenia precioso; y despues por hallarse sin adoptacion alguna por carecer de tierras, saltos, montanas, y rios que gozan otras iglesias, le han fal- tado enteramente los medios para la restauracion; y haun hoy los que son pre- cisos para lo que pertenece al culto divino: suplica que para reparo de esto se sirva Vuestra Excelencia decretar por aucto de corte en el real nombre de Su Magestad que los fructos del priorato de Bonarcado lugar de la diocesi de Ar- borea, y del mismo Campidano de Oristan, los quales ha muchos arios que los cobra el arzobispo turritano corno a economo nombrado por Su Magestad, se agreguen a dicha santa Iglesia arborense que mas lo necessita, siendo su ma- triz, y baxo de cuya jurisdicion està dicho lugar, y priorato, y que tiene el cargo, y govierno de aquellas almas.

707 Que lo suppliquen a Su Magestad. Lecca secretarius

2. Ittem por quanto la magestad catholica del setior rey don Phelipe quarto de gloriosa memoria, con su real despacho de los 11 de margo de 1639 (atendiendo a que por no haverse executado el que precedio de 4 de noviembre de 1637 en que se mandava al marques de Almonazir entonces virrey de este Reyno que de las represallas diera refacion a dicha iglesia de otra tanta cantidad de bie- nes quanta era la que le constaria que havia perdido en la dicha invasion) fue Su Magestad servido comutar esta merced en otra que tuviera effecto, de una saca de arma; y para hacerse e1 despacho de la merced ordenó se le diera no- ticia de la cantidad cierta que perdió la dicha iglesia (como consta por la co- pia de dicho real despacho de que se haze demostracion) lo qual tanpoco se A c. 377v. executó ni ha logrado / la iglesia hasta el presente el beneficio de la real libe- ralidad. Por tanto suplica a Vuestra Excelencia se sirva decretar por aucto de Corte en el real nombre de Su Magestad que se de a dicha iglesia una sacca, o en la dicha especie de arma, o de otra de una cantidad la que pareciere mas con- veniente para ocurrir a la urgencia de lo que necessita para el culto divino, y suplir algo del davo que padecío en dicha invasion que es mui notorio, pues fue enteramente saqueada.[...].

Que lo supplique a Su Magestad Lecca secretarius

3. [...] Ha algunos arios que el Cabildo de Oristan no cobra la pencion que se le corresponde sobre los derechos de aquella ciudad por causa que los reddi- tos han estado enbargados por la paga del real donativo, y de esta manera los operarios de aquella santa iglesia quedan sin poder cobrar las distribuciones, y muchos se han visto obligados a dexar las asistencias de su cargo, y aplicarse a otros empleos para sustentarse, resultando de elio el perjuisio que es de pon- derar, al culto divino: en reparo de lo qual suplica sea Vuestra Excelencia ser- vido decretar por aucto de Corte en el real nombre de Su Magestad que la paga de dicha pencion tenga prelacion a la del real donativo, y que no pueda com- prehenderse en el embargo que en qualquier tiempo pueda acontecer que se haga de dichos redditos para pagar dicho real donativo.

Que se darà providencia. Lecca secretarius

4. (Que se diga la missa como de antes en el monasterio de Santa Clara 'à in- tencion del rey nuestro senor, y se pague la limosna del real erario attendiendo a la pobresa del monasterio). Por imemorial observancia se celebrava todos los dias en el real monasterio

708 de Santa Clara de dicha ciudad una missa a intencion del rey nuestro setior, cuya limosna se satisfacia del real erario, y ha algunos aflos que se ha suspen- dido la celebracion porque el Real Patrimonio no ha librado la limosna al que la celebrava. Por tanto suplica se sirva Vuestra Excelencia decretar que se diga la missa como de antes, y del mismo modo se de satisfación del erario real, y juntamente suplica mande Vuestra Excelencia tener presente la po- bresa de dicho monasterio que es grande para incluhirle en los que se socor- reran con las limosnas que se distribuiran en las presentes Cortes segun es costumbre.

Haziendo constar de la fundacion de la missa, podran continuar en dezirla que se les pagar la limosna. Y en quanto a la limosna del monasterio de Santa Clara se tendú concideracion en el repartimiento. Lecca secretarius

5. Ittem por quanto en la reparticion que todos los atios se hace en dicha ciu- dad de las tierras que llaman paberilis para labrarlas los / naturales de ella, se A c. 378 ha intentado que no participen las personas ecclesiasticas, siendo mui justo que nadie por ecclesiastico pierda lo que logra el seglar, ni que sea de peor condi- cion: suplica mande Vuestra Excelencia decretar que igualmente se de parte de dichas tierras a los ecclesiasticos, pagando estos lo mismo que pagan los se- glares, que sera juntamente escusar que la Curia ecclesiastica se vea obligada a proceder en este caso por ser lo que se intenta contra la libertad ecclesiastica. (Que igualmente se de parte a los eclesiasticos de las tierras de paberilis pa- gando estos lo mismo que pagan los seglares).

Que se guarden las leyes del Reyno. Lecca secretaríus

Altissimus El doctor Francisco Muro

Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia, dux Montis Leo- nís, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii et cetera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Maiestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus genera- lis praesentis Sardiniae Regni et praeses praesentis Regii Generalis Parlamenti, providet, et decernit capitula praescripta, et unumquodque illorum, prout in- fine cuiuslibet capituli continetur, et est descriptum, mandans praesens actum curiae fieri. Provisa per Suam Excellentiam in praesenti Regio Generali Par- lamento ex deliberatione in eo sumpta die nona mensis martii anno a nativi- tate Domini 1688 Calari. Antonius Lecca secretarius /

709 263 1639 marzo 11, Madrid Viene allegato il dispaccio del re Filippo IV (cui si accenna nel punto 2 della supplica del Capitolo arborense) indirizzato al presidente degli Sta- menti del tempo. Il messaggio allude ad un altro precedente del 4 novembre 1637: il sovrano chiede di essere informato suí danni subìti dalla chiesa di Ori- stano a seguito dell'invasione francese, per procedere ad un risarcimento (franchigia su esportazione di prodotti) effettivamente commisurato alle per- dite.

A c 379 El rey Presidente. Por carta 4 de noviembre de ano 1637 fué servido mandar escri- vir al marques de Almonasír, siendo mi lugartiniente, y capitan generai de esse Reyno, que constandole del davo que havia recebido la Iglesia de Ori- stan con la invasion de los franceses, le diesse refacion de otra tanta canti- dad de bienes represalias de ellos, avisandome juntamente de la que fuesse; y por no haverlo hecho, ni dadoles satisfacion hasta agora de ello, me ha su- plicado el lisenciado Andres Piga en nombre de la dicha Iglesia fuesse de mi servicio commutarles esta merced en otra que tenga effecto, y lo he te- nido por bien en una saca de harina, o en zerdones de esse Reyno, y para hacerse el despacho de esta merced conviene tener notícia de la cantidad cierta que perdio la dicha Iglesia en la ocasion referida, os encargo, y mando, que os informeis de ello y me envieis certificacion de la cantidad fixa que fuere para que se pueda hazer e1 despacho de esta gracia, y entre- garse à la parte. Dattum en Madrid à 11 de marco 1639. Yo el rey

Pedro de Villa Nueva secretario /

710 Supplica del Capitolo della Cattedrale di Sassari

264 1688 marzo 9, Cagliari L'arcivescovo ed il Capitolo della Cattedrale di Sassari si rivolgono al vi- ceré perché dia risposta favorevole alle seguenti suppliche.

1. Si chiede che venga concessa l'esportazione di circa 10.000 starelli di frumento come contributo al restauro, attualmente ín corso, della Cattedrale di San Nicola di Sassari, che va in rovina. Canonici e prebendari infatti stanno officiando nell'oratorio della confraternita di Santa Croce. Per i lavori non sono bastate le spese già fatte; per concluderli occorrono più di 5.000 scudi. Il viceré rinvia i richiedenti al sovrano, presso il quale, assicura, racco- manderà egli stesso la domanda.

2. Si fa presente che le saline della città appartennero un tempo al Capi- tolo, il quale le cedette al sovrano, contro un versamento di 70 scudi annui e di 5 rasi eri di sale per ciascun canonico. Il numero di questi è cresciuto di 9 rispetto ai 12 precedenti, cui vanno aggiunti 19 prebendari: attualmente 5 ca- nonici e tutti i prebendari restano però completamente privi della razione, no- nostante l'aumento di 20 rasieri predisposto dal conte di Santisteban nel Par- lamento precedente. Anche in considerazione della puntualità con cui è stato pagato il donativo, si chiedono 50 rasieri e altri 30 scudi in più rispetto alla prima concessione. Il viceré, rispetto ai precedenti 70, concede altri 30 rasieri in più di sale.

3. Altre chiese o la maggior parte di esse hanno già ricevuto le elemosine stabilite nel Parlamento del conte di Santisteban. Ciò non è avvenuto per la Cattedrale di San Nicola e per la Basilica di San Gavino di Porto Torres, alle quali spettano ancora 310 scudi perché sono le chiese più afflitte da necessità. A San Nicola sono in corso lavori di restauro; le pareti ed il tetto di San Ga- vino minacciano di crollare. Si provveda pertanto al versamento o lo si trasfe- risca nel sussidio reale o si concedano sacche o si adotti altro modo che appaia il migliore. Il viceré annuncia che si terrà conto della richiesta in sede della nuova ripartizione.

Excelentisimo sefior virrey y capitan generai y presidente en este Real y Ge- A c. 380 neral Parlamento.

711 El arzobispo, y Cavildo de la ciudad de Sager en occasion de estas Cortes, que Vuestra Excelencia celebra en el real nombre de Su Magestad (que Dios guarde) fiados en la innata piedad y grandeza de Vuestra Excelencia, sup- plican se sirva conceder lo que contienen las supplicas siguientes.

Primera. (Que se le conceda a dicha íglesia una saca de diez mil estareles de trigo para ayuda de costa de la fabrica en que se halla). Que attento la iglesia titular del glorioso San Nicolas Cathedral de dicha ciu- dad y metropoli de todo aquel Cavo, por haverse cahido, esta fabricandose, y los canonigos y racioneros se han visto obligados a hir para officiar en un oratorio de la cofadria de Santa Cruz con harta incomodidad, e indecen- cia, en que si bien hasta agora se ha gastado lo que recogieron de va- cantes y procedio de la plata que tenia la iglesia sin lo que ha contribuido de sus cortas rentas el prelado, necessita aun para concluir la fabrica mas de sinco mil escudos. En cuya consideracion supplican a Vuestra Excelen- cia como tan devoto del santo de su nombre se sirva socorrer a obra tan pia y para ayuda de costa de dicha fabrica, conceder a dicha iglesia (de quien es tambien patron como de las demas Su Magestad) unos diez mil estare- les de saca de trigo para que puedan hirla beneficiando.

Que lo suppliquen a Su Magestad y Su Excelencia acompariara la supplica. Lecca secretarius /

A c. 380v. 2. (Que se den otros sinquenta raseros de sal para repartirlos entre todos los capitulares, y otros treynta escudos en dinero sin los settenta de la pri- mera obligacion). Otrosi que por haver sido las salinas de dicha ciudad de Sager proprias an- tigamente del Cavildo, el qual voluntariamente las celio à Su Magestad con- tentandose con la promesa de dar cada ano settenta escudos en dinero, y a cada canonigo sinco raseros de sal, que entonces no eran mas de doze, y despues se han fundado otros nuebe, y diez, y nuebe racioneros, entre los quales no puede ratearse por ser cosa muy tenue lo que les cavria. Y si bien en las Cortes pregedentes el excelentisimo conde de San Estevan mandó se diessen otros veynte raseros mas de sal, quedan aun sinco canonigos, una de las dos dignidades, y todos los ragioneros sin ella. Por ende y havida con- sideracion de que aquel Cavildo ha obrado siempre con la promptitud, y finesa devida en el real servício tanto en la satisfaccion de la nueva decima y donacion y por rescripto appostolico se concedio a Su Magestad y le cupo a dicho Cabildo ultimamente, como en haver pagado voluntariamente y con todo gusto los ultimos arios del donativo gracioso, quando otras comuni-

712 dades, y prelados se negaron por haver espirado el assenso appostolico, sup- plica dicho Cavildo se sirva Vuestra Excelencia hazerle merced y gracia de que se le den otros sinquenta raseros mas de sal para repartir entre todos los capitulares y otros treinta escudos en dinero sin los settenta de la pri- mera obligacion, que en ello la reciviran muy particular y quedaran en per- petua de rogar a Díos nuestro sefior por la salud y larga vida y acregenta- mientos de la excelentisima casa de Vuestra Excelencia.

Que Su Excelencia concede al Cavildo, y racioneros treynta raseros de sal de mas de la que estava concedida. Lecca secretarius /

3. (Que se le pague la limosna de los 310 escudos que se concedió a dicha A c. 381 santa iglesia, y a la basilica de San Gavino de Puerto Torres, o que se pas- sen en la paga del real subsidio, y en tantas sacas). Otrosi que haviendose en las Cortes pasadas que celebro el excelentisimo sefior conde Santi Esteban, concedido de limosna las dos iglesias de San Ni- colas, Catredal y metropoli de Sager y aquel Cabo, y a la Basilica de San Ga- vino de Puerto Torres la cantidad de trecientos y diez escudos, segun con- sta por sus mandatos despachados en los 14 y 15 de junio del ano 1680, y haviendo todos, o las mas iglesias cobrado sus limosnas, y estas dos que son las mas necessitadas, pues la primera como es notorio se alla en fabrica tan necessaria, y los capitulares con mucho desdoro y encomodidad officiando fuera de ella, y la otra de San Gavino, necessariamente tener menester de precisos reparos, por las iminentes ruinas que amenasan sus paredes y te- xado, se suplica a Vuestra Excelencia mande se le pague dicha cantidad, o que dichos mandatos se le pasen en la paga del real subsidio, o en tantas sa- cas, o en la manera que a Vuestra Excelencia mejor paresiere, de modo que se tenga la sastifacion entera.

Que en el nuevo repartimiento se tendr 'a la devida attencion a la justifica- cion de esta supplica. Lecca secretarius

Excellentissímus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia, dux Montis Leonis et cetera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Maiestatis, illius pro- rex, locumtenens et capitaneus generalis praesentis Sardiniae Regni, et prae- ses Regii Generalis Parlamenti, providet et decernit praefata capitula, et unumquodque illorum prout in fine cuiuslibet capituli continetur, et est de- scriptum, mandans mihi secretario infrascripto praesens actum Curiae fieri.

713 A c. 381v. Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta / in praesenti Re- gio Generali Parlamento die nona mensis martii 1688 Calari. Antoníus Lecca secretarius /

714 Supplica del Capitolo di Bosa

265 1688 marzo 10, Cagliari Il canonico Vittorino Dore, sindaco del Capitolo della Cattedrale di Bosa, rivolge alcune richieste per alleviare la povertà di quel clero e degli abi- tanti della città.

1.Si chiede che sia confermata la concessione, già ottenuta in passato, per installare alcune peschiere nel fiume Temo a vantaggio degli abitanti. Il viceré risponde che, esibita la concessione, provvederà in merito.

2. Per effetto di un nuovo divieto il vino, una delle poche risorse citta- dine, non può essere imbarcato ed esportato senza autorizzazione ed esenzione dai relativi diritti, in contrasto col privilegio, di cui la città gode da tempo im- memorabile, di imbarcarlo liberamente (come avviene ad Alghero e nelle al- tre città): ne risulta un danno al commercio del prodotto. L'impossibilità di praticarlo tiene lontane le imbarcazioni che inoltre, in mancanza di un porto, non trovano un rifugio sicuro nella spiaggia. In questo contesto non c'è van- taggio per la città e mancano introiti per la cassa regia. Si chiede pertanto la conferma del privilegio di libero imbarco del vino. Il viceré risponde che è stato già preso un provvedimento su richiesta della stessa città.

3. Il Capitolo rivendica il pagamento di cento scudi concessi nelle Corti precedenti dal viceré conte di Santisteban per la fabbriceria della chiesa e non riscossi presso la regia cassa; in alternativa si conceda una porzione di terreno esistente a fianco della chiesa campestre di San Giovanni Battista: essa non è più sufficiente alla sepoltura dei poveri e dei derelitti, che sono la maggioranza degli abitanti. Il viceré indirizza il Capitolo al tribunale del Reale Patrimonio, che sta- bilirà modalità e requisiti per la nuova concessione.

4. Si chiede in modo risentito che anche gli ecclesiastici siano compresi nella ripartizione di terre reali, disposta ogni anno dalla città fra i vassalli per- ché le disboschino e le utilizzino per l'agricoltura: infatti attualmente gli ec- clesiastici, considerati come vassalli in altre occasioni (per esempio quando si tratta di versare il contributo al donativo reale), sono esclusi da quella distri-

715 buzione di terre che pure saprebbero far coltivare; vi sono ammesse invece, per effetto di compiacenze, persone che non le coltivano né le fanno coltivare. Il viceré stabilisce che si tengano presenti le leggi del Regno.

5. In occasione di vacanze di sedi episcopali, abbazie, uffici militari e giu- diziari di tutto il Regno, non si consultano soggetti della città, né del Capi- tolo, ma solo di Sassari e di Cagliari, col pretesto che non si conoscono per- sone da designare eventualmente come successori: e infatti i ministri regi non hanno informazioni al riguardo; pertanto si chiede che i giurati e il veghiere della città possano informare il viceré e i ministri regi sui nomi delle persone abili a ricoprire i posti vacanti perché vengano scelti quelli ritenuti più meri- tevoli. Ciò risulterà di incentivo ai vassalli perché sviluppino le virtù e la cul- tura necessarie all'esercizio di questi uffici. La risposta viceregia assicura che i meriti dei cittadini di Bosa saranno tenuti nella dovuta considerazione, assumendo preventive informazioni sui prelati nelle occasioni che si presenteranno.

6. Si chiede, a vantaggio delle imbarcazioni che arrivano per la pesca del corallo, il permesso di imbarcare, al momento della loro partenza, 25 quintali di vivande e formaggio, con il solo obbligo di pagare per la relativa autoriz- zazione la metà del dovuto, mentre l'altra metà potrà essere liberamente espor- tata. Queste piccole coralline pagano il cinque per cento alla regia cassa per la pesca del prodotto e inoltre quattro scudi alle dogane, senza altre imposi- zioni previste in questa città per il versamento della quota del donativo. La richiesta della concessione viene formulata per il profitto che viene alla città dalla presenza per cinque mesi di queste barche. Il viceré risponde di aver già provveduto.

A c. 382 Excelentisimo seflor virrey, y capitan generai, presidente en estas reales Cor- tes. El canonigoVitorino Dore sindico del Cabildo de la santa iglesia Cate- dral de Bosa, representa a Vuestra Excelencia que para el alivio de la suma negessidad, y pobresa en que se balla todo aquel clero, y moradores, suplica se le congeda siendo de su innata demengia lo que se contiene en los capi- tulos siguientes.

1. (Pide la confirmacíon de poder formar unas pesqueras se le concedieron). Primero. Suplica se sirva Vuestra Excelencia congeder a dícha íglesia para poder sublevar la suma negessidad que aquella tiene, y los sujetos padegen, el poder formar unas pesqueras en el rio que lo tiene grande, y tambien te- nerlo congedido en otra ocasion Su Magestad que Dios guarde, y pide su

716 confirmagion para que pueda executarse el formar dichas pesqueras, pues redundatú de provecho para los moradores y a dicho Cabildo de allento para el maior servigio de Su Magestad. Presente la concession que refiere, que se le darà providencia. Lecca secretarius

2. Segundo. Suplica que por ser que el poco caudal que los moradores, y clero tienen consiste en el vino que engíerran y no poder de aquel tener exito por haver nuevamente prohibido que no se embarcasse sin despacho de saca siendo que / estava en posession imemorable en virtud del privi- A c. 382v. legio que tiene, de embarcar dicho vino sin obligagion de acudir à despe- dir ningun despacho, assi como lo gosa la ciudad de Alguer, y demas del Reyno, y por el impedimento que se ha puesto a dicha embarcagion no acu- den embarcagiones al dicho puerto, porque con dicho impedimento de dí- cho despacho no quedan seguras las embarcagiones por padeger naufra- gio, y no tener acogimíento seguro por ser plaia, con que ni los moradores pueden tener el logro del exito de sus frutos, ni el real erario provecho en el despacho por no sugeder. Por ende se sirvira Vuestra Excelencia en el real nombre de Su Magestad decretar se confirme dicho privilegio, y di- cha ciudad goze la dicha embarcagion, assi como la de Alguer, y demas del Reyno. (Que se confirme el privilegio concedido en orden a que la ciudad goze de la embarcacion del vino sin despachar sacas segun gosen las demas ciuda- des).

Ya se ha dado providencia a peticion de la ciudad. Lecca secretarius

3. Tergero suplica que haviendo otenido dicha iglesia para su fabrica en las Cortes passadas que celebró el excelentisimo conde de San Estevan cien escudos, y aquellos no haverlos podido cobrar dicha iglesia de la real caxa; se sirvira Vuestra Excelencia decretar, y mandar se le haia de pagar dicha cantidad en virtud del mandato que tiene, o que se le congeda un pedago de territorio que tiene al lado de una iglesia campestre con el titulo de San Juan Batista en la qual iglesia se acostumbran enterrar todos los pobres y desemparados de los quales se compone mas dicha ciudad y / dicha igle- A c. 383 sia ser corta de territorio para dichos entierros. Por ende se sirvira Vuestra Excelencia en el real nombre de Su Magestad congederle por dicha canti- dad de cien escudos dicho cercado nombrado de San Juan Batista para que pueda alargar el cemiterio para el efecto sobredicho.

717 Que se le haze la gracia que supplica con las calidades y requísitos que se expressaran en el establecimiento para el qual acudiran al tribunal del Real Patrimonio. Lecca secretarius

4. Quarto suplica que atento suele la ciudad todos los arios repartir tierras reales a los vassallos de dicha ciudad para que puedan desboscarlas, y cul- tivarlas para la labranca, y aquellas dividirlas por complacencia entre per- sonas que ni las cultivan ni las dan a cultivar, exceptuando siempre a los sa- cerdotes quando deven ser comprendidos entre los demas vasallos de Su Magestad, assi como lo son en la contribucion del real servigio pues no son de inferior condigion de los demas, se sirva Vuestra Excelencia decretar, y mandar en que dichos eclesiasticos sean comprehendidos en todos los re- partimientos que hizieren de dichos territorios para que puedan haserlas cultivar, y adelantar la labranca.

Que se guarden las leyes del Reyno. Lecca secretarius

A c. 383v. 5. Quinto suplica que sucediendo como suceden vacantes / de mitras, o re- sultas de aquellas abadias, o otros officios de militar, y justicia que suelen vacar en todo el Reyno y haverse experimentado que no se consultan suje- tos de dicha ciudad, y Cabildo, solo que los de Sasser, y Caller, con pretexto de que no se tiene conosimiento de los sujetos de dicha ciudad para el em- pleo sobredicho, y es cierto porque por quanto no llegan a informarse los ministros de este consexo de otras personas del Reyno, sino de los que tie- nen presentes. Por ende se sirvira Vuestra Excelencia en el real nombre de- cretar, y mandar que sucediendo el caso entre dichos vacantes, y resultas, se hayan de informar dichos ministros, y los virreyes sucessores de Vuestra Excelencia por medio de los jurados y veguer de dicha ciudad de los suje- tos que huviere abiles para el empleo de los puestos que vacaren, a tal que viniendo a conosimiento de dichos ministros la abilidad de los sujetos escojan, los que mejores parecieren, y con esto sera dar allento a los vasa- llos a que se exergiten en la virtud, y letras que son menester para la ocu- pacion de dichos puestos, pues conio vasallos de Su Magestad deven par- ticipar de sus honras.

Que se tendni attencion a los meritos de los naturales de Bosa en las oca- ciones que se offrecieren, precediendo informe de los prelados. Lecca secretarius

718 6. Sexto suplica se sirva Vuestra Excelencia decretar y mandar en / e1 real A c. 384 nombre de Su Magestad de que quando vengan las fragatas para la pesca de los corales puedan dichas fregatas al partirse y bolverse a su lugar, em- barcar por su regalo 25 quintales entre viandas y queso con obligagion de pagar solamente para el despacho de dichos 25 quíntales la mitad, y la otra mitad puedan dexar los ministros libremente embarcar por su regalo, pues dichas fregatas no pueden mas llevar por ser pequetios barcos y servir de grande utilidad el venir dichas fregatas porque a mas de los sinco por giento pagan a la real caxa del pescaje de los corales, pagan otros quatro escudos a las reales aduanas, sin otros derechos que hai cituados en dicha ciudad para la paga del real donativo, à demas del provecho que resulta a todos los moradores de dicha ciudad tanto en general como en particular, exer- giendo aquellos en haserles el pan y esmartimiento de los demas fructos de dicha ciudad, de suerte que con el mantenimiento de sinco meses de tanta gente, vienen a sublevar su negessidad, y les queda algo para poder contri- buir en el real servigio, à cuia representagion podra Vuestra Excelencia slar- gar su real clemengia à la congepcion de dicho regalo.

Altissimus

El canonigo don Vittorino Dore sindico del Cavildo de Bosa

Ya se ha dado providencia a peticion de la ciudad. Antonius Lecca secretarius

Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli dux Montis Leonis, prin- ceps de Noya ac Sacri Romani Imperii et cetera / de Consilio Sacrae Catho- A c. 384v. licae Regiae Maiestatis providet et decernit capitula praescripta et unum- quodque illorum, prout in fine cuiuslibet capituli continetur et descriptum est, mandans secretario infrascripto praesens actum curiae fieri de quibus.

Provisa per Suam Excellentiam ín Regio Generali Parlamento ex delibera- tione in eo sumpta die decima martii 1688 Calari. Antonius Lecca secretarius /

719 Supplica di Giuseppe Virdis

266 1688 marzo 10, Cagliari Giuseppe Virdis di Cagliari, notaio, ufficiale nella segreteria della Luo- gotenenza generale e della Reale Udienza, si raccomanda al viceré perché fac- cia presente al sovrano il suo impegno di più di 14 anni negli affari e nelle cause e in particolare nel presente Parlamento, i cui lavori ha assiduamente seguito, specie durante le abilitazioni e le giunte, mostrando sempre spirito di sacrificio e dedizione al sovrano nei compiti più gravosi. Nonostante ciò non ha mai ricevuto un premio o emolumenti per l'attività svolta al di fuori del- l'orario normale. Allega una dichiarazione del segretario Antonio Lecca. Il viceré dichiara che il Virdis é meritevole di ogni onore di cui il sovrano vorrà degnarlo.

Segue l'attestazione del segretario Lecca, in data 24 febbraio 1688, che afferma di aver direttamente sperimentato fino al presente e per più di 14 anni la grande disponibilità del Virdis ai più importanti e laboriosi impegni di uf- ficiale della segreteria.

A c 385 (Que le de decreto para que en vistas de sus servicios se sirva hornarlel Su Magestad quando fuere de su real agrado). Excelentisimo selior virrey, lugarteniente y capitan generai, y presidente en estas Reales, y Generales Cortes. Joseph Virdis notario, natural de esta ciudad de Caller, y otro de los offi- ciales de la secretaria de esta lugartenencia generai, y Real Audiencia, dize que ha mas de catorze anos, que esta asistiendo de official en dicha secre- taria, tanto por los negocios y causas que se han offrecido en servicio de Su Magestad (Dios le guarde) como de la capitania generai, real visita que tuvo el excelentisimo sellar conde de Fuensalida, y assi bien de causas particu- lares, y otras que se le han encomendado, de que ha dado leal, y legitima satisfacion, audiendo con la puntualidad, desvelo y vigilancia, que ha sido notorio, no perdonando el trasnochar ni escusarse de los trabajos extraor- dinarios, y mas en la ocacion de estas Reales y Generales Cortes, que en nombre de Su Magestad esta celebrando Vuestra Excelencia, sin haver fal-

i Sta per honrarle.

720 tado ni una hora a su empleo en todo el tiempo que se hazian las habilita- tiones, y juntas de Parlamento, ni que se le haya dado por tantos excessi- vos trabajos, y asistencia continua premio, ni salario alguno como parete por la certificacion que le ha dado el secretario Antonio Lecca, que con este presenta; y porque espera conseguir algun alivio, y premio de sus trabajos quando se ofresca la ocacion mediante la piadosa intercession de Vuestra Excelencia, solo por agora recurriendo a sus pies, suplica se sirva de darle el decreto, que fuere del beneplacito de Vuestra Excelencia al pie de este memorial, para que en todos tiempos conste, y para que Su Magestad quede informado de los servicios del esponiente, y se sirva por su real gran- deza de honrarle quando se ofreciere la ocacion, y fuere de su real agrado, insertandose este memorial con su decreto, que Vuestra Excelencia man- dare hazer en el processo de dichas Cortes, dandosele por el secretario co- pia authentica de aquel que en ello recibiti merced de la grandeza de Vues- tra Excelencia.

Por quanto consta ser cierto lo que representa / Joseph Virdis: Su Excelen- A c. 385v. cia juzga ser aquel merecedor de qualquisier honra que Su Magestad, Dios le guarde, fuere servido hazerle.

Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta in praesenti Regio Generali Parlamento die decima martii 1688 Calari. Antonius Lecca Regiae Audientiae secretarius /

Antonio Lecca vezino de la ciudad de Caller, por authoridad real nottario A c. 386 publico y secretario de la Lugartenencia generai, y Real Audíencia del pre- sente Reyno de Cerderia. Certifico y doy fee, y testimonio de verdad de que Joseph Virdis vezino assi bien de esta dicha ciudad me ha assistido de of- fissial en esta secretaria por espassio de catorze arios desde el tiempo estoy exerciendo el dicho exercissio de secretario y que yo assistia de offissial al secretario Joan Baptista Maronju mi antecessor, y en todo el discurso de di- chos catorze arios he experimentado de dicho Virdis toda fidelidad, o in- teresa en los negossios le he encomendado pertenegientes, tanto al servigio de Su Magestad (que Dios guarde) como, y de partes, dando cumplida sa- tisfacion de su pergona, no ommitiendo el trabajo, que ha meregido, tanto de dia, como de noche, y a desora, por la total execugion y cumplimiento de la expedigion de los refferidos negogios, y assi bien, que me ha assistido en todas las causas de capitania generai, que en el discurso del dicho tiempo se han offregido, y assi bien en las causas de visita, que en el tiempo del excelentisimo serior tonde de Fuensalida visitador generai era, se offre-

721 ieron assistiendo en ellas muchas bezes hasta el amaneer sin percibir sa- lario alguno, y tambien en estas Reales, y Generales Cortes, que en nom- bre de Su Magestad esú. celebrando en este Reyno, como a presidente de ellas el excelentisimo sefior duque de Monteleon virrey, y capitan generai de este Reyno, assistiendome con mucho cuidado, y desvelo, sin que se haya negado, al trabajo, que en ellas se ha tenido tanto en las habilitgiones, como y en las demas juntas del Parlamento. En fee, y testimonio de lo qual, y pedimiento del dicho Virdis, por su interes, segun dijo di la presente fee, y A c. 386v. certificatoria firmada de mi mano, y signada con el signo, que acostum / bro poner en la arte de mi notarla publica. Hoy en Caller a los 24 de febrero de 1688. En testimonio (SN) de verdad. Antonio Lecca secretarius /

722 Supplica del sindaco di Uras

267 1688 marzo 10, Cagliari Il sindaco di Uras chiede adeguati provvedimenti al viceré e fa presenti le vessazioni subite dagli abitanti del villaggio, caratterizzato inoltre da noto- ria povertà, angustia di territorio e scarsità di popolazione.

1. Il villaggio è stato semispopolato dalla carestia degli anni 1680 e 1681 e attualmente molte case sono in rovina. Vicino ad Oristano, passaggio obbli- gato per i collegamenti con Tempio, Sassari e il Logudoro, sostiene l'onere di alloggiare i prigionieri e i loro accompagnatori in transito verso le carceri. Per la custodia dei detenuti i vassalli devono rimanere a disposizione giorno e notte. Inoltre i commissari pretendono che la cavalleria del villaggio segua i convogli. Come se tutto ciò non bastasse, spetta a Uras effettuare le ronde per sorvegliare parte del mare di Terralba contro possibili invasioni nemiche. Nel complesso, su ciascuno dei vassalli gravano annualmente trenta comandamenti personali. Per una ragione di equità, si chiede dunque che gli oneri di custo- dia e accompagnamento dei carcerati siano ripartiti a turno fra le comunità vi- cine. Quando gli abitanti di Uras avranno effettuato il loro comandamento, non dovranno essere forzati da alguazili, portieri e commissari fino a quando gli altri villaggi non abbiano fornito la stessa prestazione. Uras potrà magari limitarsi ad accompagnare i detenuti fino alla villa più vicina. Il viceré accoglie la richiesta relativa a quest'ultimo punto; per il resto ci si dovrà attenere a quanto stabilisce la reale prammatica.

2. I terreni pascolivi sono insufficienti; ciononostante i principali dell'in- contrada di Parte Montis, con la prepotenza o fingendo di aver stabilito accordi o convenzioni con il feudatario, fanno entrare il loro bestiame nei pascoli del villaggio, danneggiandone gli abitanti. A ciò sono seguiti insulti, vessazioni, invasioni di seminati e di vigne, intimidazioni contro il maggiore di prato, i ministri di giustizia e gli stessi danneggiati. Così i pastori sono stati costretti a condurre altrove il loro bestiame, pagando per gli accordi necessari. Si de- creti pertanto che i ministri baronali devono vietare l'ingresso del bestiame forestiero in un territorio così ristretto, che non valgano accordi e che siano comminate le pene più adeguate ai contravventori; il tutto in base al dispo- sto della reale prammatica, titolo 44, capitolo 14.

723 Il viceré risponde che il bestiame dei nativi deve essere preferito, per l'uso dei pascoli, a quello dei forestieri.

3. Non disponendo il villaggio di montagne, i vassalli, per antichissima consuetudine, entravano nell'incontrada di Parte Montis per tagliare legna allo scopo di farne strumenti agricoli, edificare case, ecc. Da qualche anno invece ne sono impediti dai ministri di quella incontrada, i quali sostengono che com- piono atti passibili di pena (perché sono privi di licenza) e che devono pagare il legname; perciò intentano processi; mentre i vassalli sostengono che ambe- due i territori sono dello stesso barone, confinano fra loro e il taglio della le- gna non reca danno agli abitatori di Parte Montis. Si chiede pertanto che quelli di Uras possano entrare ancora in quella incontrada per gli scopi indicati, senza incorrere in alcuna pena. Il viceré rimanda alla consuetudine.

4. Si chiede che i reggitori del marchesato di Quirra scelgano gli ufficiali e gli scrivani fra i nativi ed i residenti nel villaggio (come avveniva un tempo). Uras infatti è passaggio obbligato fra l'una e l'altra parte del Regno: ciò com- porta liti per varie cause tra i numerosi viaggiatori che abbisognano di una pronta amministrazione della giustizia. Ciò non è assicurato da ufficiali e scri- vani forestieri che opprimono gli abitanti, i quali devono alloggiarli ed assi- sterli. Si chiede inoltre che gli uffici siano triennali e che un mese prima della loro scadenza i sindaci del villaggio, con una giunta di probiuomini, formino una terna di nomi da sottoporre al reggitore o ad altre persone che rappresen- tino il barone. La richiesta è accolta dal viceré con l'avvertenza che, in caso di nomina di forestieri, questi devono assicurare la residenza almeno nei giorni della loro attività giurisdizionale.

Seguono le formule finali di rito e la data dei provvedimenti assunti dal viceré: 10 marzo 1688.

A c 387 Excellentissim serior virrey, llochtinent, capita generai, y president de Corts en aquest Real y General Parlament. Lo sindich dels vassalls, y comunitat de la vila de Uras posa devant la conside- racio de Vostra Excellencia algunas molestias, y vexa0ons continuadas que pa- texen dits vassalls, a vistas de llur pobresa tant notoria, cortetat de territori, y poch numero de vassalls, perque se servesca Vostra Excellencia en lo real nom de Sa Magestad (Deu lo guarde) dar la deguda províden0a.

724 1. Primerament, que essent la dita vila quasi destruyda ab la sterilitat, se espe- rimentà en los ariys 1680, y 1681 en que mori poch menos de la mitat dels vas- salls, de calitat que hy hague veynat en que no se escapà ningú de los que vi- vian en aquell, de forma que vuy las casas restan del tot fetas ruinas; se experimenta que, per ser la dita vila immediata a la giutat de Oristafly y tran- gito pregis per passar dels partits de Tempio, Sager, y Logudoro a esta giutat, y per lo contrari de esta dita giutat per a dits partits, que tots los presoners, que se remetexen per la Real Govemagio de Sager, o per algú baró à estas reals pre- sons per esser aquells delats en algun delicte, sempre fan alt en dita vila de Uras, y es precis assistirlis en tot lo necessari, tant per dits presoners, com per los que los comboyan, y conduexen, dant.lis gent per guarda dels delats perquè esti- gan ab la deguda seguritat, passant dies, y nits enteras en la custodia de aquells; y despres los comissaris, o pergona à qui se ha encarregat la dita con- dugio appremian als vassalls perque assistescan / ab la cavalleria, y vagian acom- A c. 387v. patiant als presoners fins possarlos dins estas reals pressons, quant las vilas dr- cumbeynas a la subsdita podian, y deun patir aquest carrich repartit, y no portarlo a solas los gia dits vassalls de Uras, essent que estos tenen la obliga- gio de rondar los mars de la vila de Terralba en lloch dit Sa Aliga Morta, com a molt perillos de invasio de enemichs, de modo que a cada vassall li cap ultra trenta manaments cascún ariy, y es be, y molt conforme à equitat resten suble- vats. Per go dit sindich supplica mane Vostra Excellencia, en lo real nom de Sa Magestat, decretar per acte de Cort, que en havant los vassalls de dita vila de Uras, havent quiscú fet lo seu manament, no sian forgats de nou a semblants manaments per ningú comissari, alguazir, o porter, ans be que aquells, o en son lloch los ministres ordinaris despachen mandatto als magiors o altre qualsevol ministre de las vilas circumbeynas perque degan los vassalls de aquells accu- dir per acompafíar los tals presoners, de calitat que totas ellas junt ab la dita vila de Uras sufrescan aquest carrich dividit, passant totas per torn; de forma que no sia obligada la dita vila de Uras fins tant las demes atgian fet semblants manaments, y que solament acompanen als dits presoners, alguazirs, porters, o qualsevol altre comissari fins la primera vila immediata, que encontraran en hont passaran. (Que no sean obligados los vassallos de Uras à hazer solo que un mandamiento y que este vaya en torno con los demas vassallos de las villas cirvezinas, y assi bien acompalien solamente a los presos, aguazilos, o porteros, o comissarios hasta la primera villa).

Que no tengan obligacion de acompahar a los presoneros si no es hasta la pri- mera villa, o poblacion mas vezina, y respecto de lo demas que se guarde la real pragmatica. Lecca secretarius

725 2. (Que los ministros de justicia no permitan por titulo de acordio el ingresso del ganado forastero en los saltos de dicha villa). Itero per quant los territoris, que te dita vila de Uras son molt curts, que tenen A c. 388 falta de ells per la llaorera, y molt mes per la / pastura del bestiar dels naturals, y habitadors, y se esperimenta que diverses personas de la encontrada de Parte Montis, per ser principals, uns manu potenti y altres ab color de acordi entran mediant los pastors menors llur bestiar, y a demes de llevar la combeniensia de la pastura al bestiar dels naturals, y habitadors, se han conegut de molts atiys à esta part varis insultos, y vexasions ab los continuos furts se cometexen, y daiíy ocasionan ab lo bestiar en los sembrats, y vignas; y per quexarse los pastors naturals, en lloch de tenir lo consol de essere lo que faltan punits, ap- premiats a la refasio del datiy, per la mà tenen los amos del bestiar ab los mi- nistres, fometan querellas sinistras contra los dailificats, y lo que es mes con- tra lo magior de pardo, y los ministres amedretantlos, y ocasionant gastes exesius a uns, y altres, en tanta manera, que los pastors de dita vila de Uras se son vists obligats passarse ab lo bestiar à territoris de altras vilas y pagar lo acordi per la pastura de llur bestiar, a tal de evadir semblants vexasions; y per- que es molt conforme à dret, y equitat, que en los fruits del territori de la vila en que se habita, sian los vassalls de aquella preferits als forasters, y que no te- nen domicili en ella, de calitat que se deu denegar lo ingresso als forasters quant lo territori no es capaz ni bastant per la pastura del bestiar dels naturals, y ha- bitadors, los quals tenen per lo pasto posioritat en dret no essent capaz lo sali; suplica dít sindich mane Vostra Excellencia en lo real nom de Sa Magestat de- cretar per acte de Cort, que en havant per titol de acord, ni altre, los ministres A c. 388v. baronals no permetescan lo ingresso del bestiar foraster / en territoris de dita vila de Uras per esser clar perjuizi als naturals, ans be lo impedescan baix las penas benvistas, en cas requirits no executen las que apparà a Vostra Excellen- cia imposar als que contravindran ab lo ingresso del bestiar guardant dits mi- nistres la disposisio de la real pramatica titol 44, capitol 14 sobre la forma de la administrasio de justicia per la exequsio de ditas penas, executanse aquel- las en lo matex bestiar, ab cuyo ingreso se contravindrà.

Que los ganados de los naturales sean preferidos en los pastos a los de los foras- teros. Lecca secretarius

3. Item per quant la dita vila no te montafias de hont poder tallar maderage per instruments de la agricultura, edificar casas, y altres ministeris, que resultan en beneffisi publich, y era costum antiquisima, de que dits vassalls de Uras llibe- rament entravan en territoris de la encontrada subsdita de Parte Montis, y ta- llavan lo maredage, havian menester los vassalls de dita vila de Uras per los ref- ferits ministeris, de las montafias de dita encontrada; y se ha conegut, de pochs aflys a esta part, que los ministres de la gia dita encontrada de Parte Mon-

726 tis se los impedexen, pretenint in curso de penas per no poder entrar sens lli- sengia, y pagar lo lletiam, en tanta manera que fulminan proges contra los dits vassaills de Uras, quant essent esta vila, com la dita encontrada de un matex baró, poden (no essent ocasio de que falte als vassalls de la encontrada ni en perjuzi de ells) entrar lliberament per lleriar en salts de aquella per ser fills de un matex pare, y que los territoris de una y / altras vilas confinan; supplica dit A c. 389 sindich mane Vostra Excellencia en lo real nom de Sa Magestat decretar per acte de Cort, que pugan los vassalls de dita vila de Uras entrar en los salts, y montarias de dita encontrada de Parte Montis per dit effecte sens incurso de pena alguna segons ariys abans entravan. (Que puedan entrar los vassallos de Uras en las montarias de Parte Montis cortar maderage para instrumentos de la agricultura, y edificios de casas). Que se guarde lo acostumbrado. Lecca secretarius 4. Y finalment per quant de alguns ariys a esta part los regidors del marquesat de Quirra han acostumat nomenar officials y escrivans per la dita vila de Uras, que tenen lo domicili en diversas vilas, les quals ministres no estan de asiento en la vila, quant essent esta tranzito pregis per ú, y altro Cap del Regne en que a cada instant passan diversos passagers, als quals susehexen varis ingidents en- tre si per varias causas, y accudexen en poder dels ministres per dar rellagio les parts, y administrarlis justicia promptament, se lis malogra lo consol podrian lo- grar per raho, que lo mes del temps los dits officials y escrivà lo fan en llur ca- sas, y domicilis, sucehint lo matex als vassalls, ultra las vexagions lis ocasionan, puix per lo receso à llur casas es pregis degent per acompariarlos, y si alguns se escusan, prenen ocasio per mostrarselis appassionats, y tenen poch segura sa jus- ticia; ademes, que lo temps que restan en dita vila, per no tenir domicili, ni fa- milia per assistirlis y servirlis, venen los vassalls a sufrir, y patir la mortificagio, se dexa / a la piadosa consideracio de Vostra Excellencia; tot lo qual se esperi- A c. 389v. menta al contrari al temps los tals ministres eran naturals, o domiciliats en la ma- texa vila per ser sempre presents, y la administragio de justicia molt prompta; suplica dit sindich mane Vostra Excellencia en lo real nom de Sa Magestat de- cretar per acte de Cort, que en havant los regidors de dit marquesat de Quirra degan de fer la nominagio de officials y escrivà de dita vila de Uras en pergonas naturals domiciliats en dita vila, o de pergonas saltim comorants, y domiciliades en ella, puix sempre ne ha hagut, y vuy ne ha benemeritas, y que sian trienals dits offigis, per lo qual effecte tingan los sindichs de la vila ab junta de proho- mens obligagio un mes abans de espirar lo govern dels, que estaran exergint de officials y escrivà, de fer la terna, y embiarla dosa en poder del regidor, o altre, que represente la pergona del baro, per fer la elegio del que minor apparrà, que axí los vassalls restaran sublevats de semblants vexagions. Lo que suplica mane Vostra Excellencia axi decretarlo omni meliori modo et cetera, officiis salvis.

727 (Que los regidores nombren por officiales y escrivanos de dicha villa à perso- nas naturales, o saltim comorantes y domiciliados en ella). Altissimus El doctor Brunengo Que el regidor nombre à los naturales, o habitadores de la villa por officiales, y escrivanos, haviendo en ella sujetos, y haviendo de nombrar de fuera, que re- sidan en la dicha villa por lo menos en los dias juridicos. Lecca secretarius Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatellí ab Aragonia, dux Montis Leo- nis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii et caetera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Magestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus gene- ralis praesentis Sardiniae Regni, et praeses praesentis Regii Generalis Parla- menti providet, et decernit antedicta capitola, et unumquodque illorum, prout in fine cuiuslibet capituli continetur, et expressum est, mandans presens actum A c. 390 curiae fieri / de quibus.

Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta in praesenti Regio Ge- nerali Parlamento die decima martii 1688 Calari. Antonius Lecca secretarius /

728 Supplica di Simala

268 1688 marzo 10, Cagliari Don Sisinnio Diana, sindaco di Simala, chiede l'approvazione dei se- guenti capitoli in favore del villaggio a titolo di concessione perpetua e in- violabile.

1. Gli abitanti della comunità siano esonerati dall'obbligo di trasportare a Cagliari la paglia per la cavalleria, imposto in passato dal conte di Fuensa- lida contro una tradizione di libertà da simili carichi. Essi richiedono ai vas- salli grande fatica per la distanza (oltre quaranta miglia), otto giorni di cam- mino, affaticamento dei buoi, temporaneo abbandono del lavoro nei campi e nelle vigne e spese di sostentamento: tanto più che questi abitanti, insieme a quelli degli altri villaggi dell'incontrada, mantengono a loro spese alcalde, artigliere e soldati della torre di Orri. Il viceré rimanda a un provvedimento assunto su richiesta dei tre Stamenti.

2. Si fa presente che in occasione di un processo criminale viene versato al consultore che lo dichiara uno scudo e niente altro, eccettuate le spese di cancelleria. Però i reggitori che vengono in visita si fanno pagare 4 lire e 14 soldi: in tutto 2 lire e 10 soldi al consultore, mentre il resto viene ripartito fra segretario e procuratore delle cause, sebbene i processi non siano celebrati proprio al tempo della visita. Tutto ciò torna a notevole danno dei vassalli; si chiede perciò che relativamente ad ogni sentenza sí esigano al massimo 2 lire e 10 soldi per il solo consultore e che gli atti processuali vadano alla cu- ria che li avrà trattati. Il viceré acconsente.

3. Si fa riferimento alla risoluzione di don Diego de Angulo secondo la quale i reggitori, nell'effettuare le visite, non devono pretendere da ogni in- contrada più di 8 scudi per il sostentamento loro e dei cavalli. Si afferma inoltre che alcuni reggitori fanno resistenza a questa decisione e che i mini- stri di giustizia non intervengono a porvi riparo. Si chiede perciò un inter- vento del viceré perché d'ora in avanti i contravventori vengano colpiti con le pene stabilite nello stesso provvedimento (che viene allegato alla supplica).

729 Il viceré risponde di aver già provveduto dietro istanza dei tre Sta- menti

4. Delegati, ufficiali, luogotenenti, scrivani e quanti occupano i loro uf- fici allo stato attuale o da due anni o li eserciteranno in futuro non devono essere nominati e ammessi alle cariche se non risulti che abbiano reso conto del loro operato secondo modo e forma della reale prammatica. Il viceré acconsente.

5. Si chiede che Simala e gli altri villaggi dell'incontrada possano sce- gliere uno o due sindaci generali con il compito di denunciare aggravi impo- sti dai ministri o dai reggitori, quanto riguarda il servizio di Sua Maestà, le necessità del villaggio e dell'incontrada. Si chiede inoltre che a questo scopo si possano tenere riunioni con assistenza di maggiori e di un notaio o scrivano pubblico, senz'altra licenza che quella del viceré e senza che la nomina di que- sti sindaci sia turbata e ostacolata da interventi dei reggitori, com'è avvenuto l'anno scorso. La carica di sindaco generale deve essere gratuita. Il viceré rinvia alla consuetudine; per la licenza di riunirsi i richiedenti potranno rivolgersi al viceré o al reggitore.

6. I reggitori si limitino a concedere ai villaggi dell'incontrada la licenza di riunione per la designazione dei sindaci, secondo il costume, senza preten- dere, com'è invece avvenuto, di intervenire con approvazioni o conferme in merito alle scelte delle singole comunità. Si chiede insomma il ripristino per il presente e il futuro dell'antica usanza. Il viceré, accogliendo la richiesta, precisa che non devono essere no- minate per l'ufficio di sindaco persone esenti dalla giurisdizione reale o baronale.

7. Si chiede che si decreti l'osservanza dei provvedimenti del marchese de Los Veles circa il divieto di processare un vassallo per una pena minore di quindici lire, se non si tratti di furto (cap. XI), e di non aumentare, in caso di infrazione di questo divieto, le pene più di quanto è imposto dalla reale prammatica (cap. XII). Si chiede anche l'osservanza del modo di procedere a proposito del bestiame che entri nei prati e nei luoghi proibiti. Si fa infine particolare riferimento al capitolo XIV in cui si prescrive che la denuncia del- l'ingresso di bestiame nella vigna o nel seminato sia accompagnata dalle prove indicate nello stesso capitolo.

730 Il viceré risponde che i capitoli citati vanno considerati secondo la loro serie e tenore.

8. La durata delle cariche degli ufficiali dell'incontrada di Parte Mon- tis sia annuale; si preparino ogni anno terne di persone benemerite, da cui i reggitori possano nominare, il primo di marzo, i sindaci, sempre con durata di carica annuale, perché si é sperimentato che dalle cariche pluriennali di uf- ficiali e luogotenenti derivano estorsioni e abusi a danno dei vassalli, rasse- gnati per timore a non chiedere giustizia, mentre alla fine di ogni anno essi potranno esprimere le loro lamentele e accuse sul comportamento degli uf- ficiali ed ottenere così la riparazione degli abusi commessi. Il viceré rinvia alla consuetudine. Segue la formula finale. (Jhesus. Simala) A c. 391 Excellentissim sehor virrey llochtinent i capita generai y president en lo pre- sent Real y General Parlament. Lo noble don Sisini Diana sindich de la vila de Simala, altra de las de la encon- trada de Parte Montis, diu que en totas las ocasions que se han ofert del ser- vissi de Sa Magestat (que Deu guarde) se han mostrat los vasaills de dita vila, y demes de la encontrada, tant finos, y tant amorosos ab lo seu rey, que jamay se han negat en totes les Corts passades desde que se introduhiren aquellas, y principiaren à la contribugió del real donativo, corresponent ab les obres, lo que voluntariament oferiren, y no dexaran de continuar en les presents Corts, y en las demes que se han de oferir, mentres la dita vila se trobarà en esser; y à vistas de aquesta veritat desigiant com desigian partícipar de les grassies que Sa Magestat en les Corts presents està per aconcedir à tot lo present Refie, y per congeguent a quiscuna de les viles y llochs de aquell, per sa innata clemen- cia, y real benifíitat, suplica à Vostra Excellencia en lo real nom de Sa Mage- stat se servesca de decretar, otorgar, y concedir per acte de Cort perpetuament e inviolablement observador à favor de dita vila, sos naturals, y moradors los capitols seguents, com lo espera de la merged, y summo zelo de Vostra Exce- llencia, ab que se ha de aplicar al util y conveniencias del dit Refie, no sols en lo generai, pero ancara en lo particular.

1. Primerament suplica que per quant los vasaills de dita vila jamay han con- tribuhit en portar à erta ciutat de Caller palla per la cavallerissa, no sols per la molta dístancia, pero tambe perque / sostenta juntament ab les demes viles A c.391v. de dita encontrada la torre de Horri, alcahit, artiller, y soldats, y lo excellen- tissim seflor conde de Fuensalida introduhi dita contribugió, no obstant las representasions que li feren los sindichs de dita vila y encontrada, puix ade-

731 mes de no haverne portat, y de haver sostentat la referida carrega en lo sustento de dita torre, entre venir, y tornar los pobres vasaills ab sos carros, y bous por- tant las cherdas de la palla de dita vila, que es distant d.esta ciutat ultra quo- ranta millas, emplean vuit dias de camy, cornumint los bous, y dexant de llao- rar, y vindemiar las viiias en estos vuit dias, y gastant per lo sustento de llurs pemmas en lo camy, y viatges ab gran incomoditat, y perjuisy. Per tant à Vostra Excellencia suplica en dit real nom de Sa Magestat se servesca de ma- nutenir, y concervar als dits vasaills en la referida possessió, y llibertat de no poder esser obligats, ni foNats en contribuhir, y portar dita palla per la caval- leria à esta haguda considergio a les referides incomoditats, dayns, y per- juisy que lis resulta, y a.la asistencia de dita torre, artiller, alcahit, y soldatsl.

Ya se ha dado providencia à peticion de los tres Estamentos. Lecca secretarius

2. (Que de los processos crimínales solo se pague un escudo al consultor y los actos processales à la curia por cada[...]). Item suplica se servesca decretar que axy com de cada prdnes criminal se paga un escut de salari de sentencia al cornultor que lo declara, y no altra cosa, ex- cepto los papers; y quant ixin en visita los nobles, y magnifichs regidors se fan pagar quatre lliuras, y catorze sous, a saber es dos lliuras y deu sous al colmi- tor, y lo demes se reparteix entre secretari, y procurador de las causas, no ob- stant que los processos no sian estats traballats en temps de la visita, lo que re- dunda en notable dayn, y perjuisi dels pobres vasaills, per.go no se pugan pendre mes que las dos lliuras, y deu sous per lo salari de cada sentencia per lo coinultor, y los actes processals à la curia que los haura traballats. /

A c. 392 Que se haga corno se supplica. Lecca secretarius

3. (Que se observe la resolucion del illustrisimo y excelentisimo setior don Diego de Angulo en orden que los regidores saliendo en visita solo tomen ocho escudos por cada encontrada por su sustento y mantenimiento de sus cavallos). Item per quant lo illustrissim, y excellentissim setior don fray Diego de Angulo ab resolució de ambes sales, dispongué, y ordenà que ixint en visita los nobles y magnifichs regidors del present Refie, no pugan pendre mes que de vuit escuts per cada encontrada per llur sustento, y manteniment de llur cavaills, y alguns regidors se han resistít, y los ministres de justicia tardits per guardar ayres y re-

1 Sul mg. sin. di A c. 391v., breve regesto illeggibile.

732 spectes, han dexat de fer las degudas ínstancias, e incumbencías; per tant su- plica à Vostra Excellencia se servesca decretar que se observe inviolablement de vuy en avant la dita resolugió baix la pena estatuhida en aquella de la que se fa obstengió.

Ya se ha dado providencia à peticion de los tres Estamentos. Lecca secretarius

4. (Que los delegados, officiales, lugartenientes y escrivanos que se nombraren para el exercicio de dichos puestos, como los que han servido de diez alios a esta parte no puedan ser admitidos al govierno sin que primero conste haver purgado tabla). Item per quant la real pramatica premeditant los inconvenients que podian sus- sehir dexant de purgar taula los ministres de justissia, dispongue que la atgian de purgar, y no purgantla no pugan ser admesos en avant en lo exercissi de dits offissis, suplica per go se servesca decretar que los dits ministres de justissia com son delegats, officials, y llochtinents, y escrivans, no pugan ser nomenats, ni ad- mesos à exercir semblants offissis, tant los que al present governan, com los que governaren en aldevant, y los que han governat de deu ayns à esta part, sens que conste haver purgat taula en lo modo, y forma estatuhida en dita real pramatica.

Que se haga segun se supplica. Lecca secretarius /

5. Item suplica se servesca decretar que sempre, y quant la dita vila de Simala, A c. 392v. y demes de la dita encontrada vulgan tenir, y constituhir hu o dos síndichs ge- nerals per representar qualsevol agravis que se lis fassa per dits ministres, o per los nobles y magnifichs regídors, y demes cosec que se lis oferesca del ser- vissi de Sa Magestat, y conveniencia de la dita vila y encontrada, no se los pu- gan estibar, impedir, ni perturbar los dits nobles y magnifichs regidors, si la tal nomenagió, y constitugió de la pergona, o pergonas en que concordaran la major part de las vilas de dita encontrada, y per este efecte tantum se pu- gan juntar y congregar los vasaills de dita encontrada sempre que voldran cada qual en la sua vila, o en una de aquellas en lo lloch acostumat ab asistencia dels majors, y de un nottari, o escrivà publich respective benvist, sens altra llisencia mes de la que Vostra Excellencia sera servit concedirlis en lo capi- tol d.esta suplica, perque si vingues à oydos dels nobles y magnifichs regidors, podrà sussehir com de facto sussehí lo any passar, que se lis perturbà, y em- barassà als vasaills de dita encontrada la tal nomenagio, y constitugio de sin- dichs generals, los quals que axy se han de nomenar, atgian de servir sens esti-

733 pendi algu, puix no faltaran pergonas en dita encontrada, que postposant tot genero de interes, la servescan, anteposant la utilitat y conveniencia publica. (Que los de la encontrada de Partemontis puedan nombrar uno, o dos sindi- cos generales y que estos sirvan sin estipendio alguno).

Guardese lo acostumbrado, pues tienen bastante providencia podiendo acu- dir ante Su Excelencia, o ante el regidor a pedir la licencia. Lecca secretarius

6. Item per quant en la dita vila y encontrada de Parte Montis sempre que se tratava de la nomenació, y creació del sindich de cada vila de la dita encontrada, sols tenian los nobles regidors la superintendencia de concedir la llisencia de A c. 393 juntarse las comunitats / y cada vila nomenava lo seu sindich de per si, y no- menat exercia lo tal offissi, sens altre requisit, ni orde, o aprovagio, o confir- magio de dits nobles regidors, y per aver alguns de aquestos prevertit aquesta bona costum, han patit los pobres vasaills molts agravís, y perjuisis, perque sem- pre han procurat tenir las suas inteligencías perque vingan à ser sindichs per- sonas de llur devogió. Per tant axi be suplica a Vostra Excellencia se servesca decretar que de vuy en avant se observe dita primera costum, de que demanan- tse per los sindichs de cada vila respectíve quant estaran per concluhir lo seu any la llisencía de juntarse las comunitats, per la nomenagio, y creaci() dels sin- dichs nous, la atgian de concedir los nobles y magnifichs regidors, y dita Ilisen- cia concedida, y obtesa, puga cada comunitat respective nomenar, elegir, y crear lo seu sindich, y concedir los poders, sens altra dependencia alguna, aprova- ni confirmagió de dits nobles regidors que vuy son, y en avant seran. (Que pidiendose por los sindicos de las villas de la encontrada la licencia de juntarse las comunidades por la creacion de sindicos nuevos, si la concedan los regidores y concedida la licencia puedan las comunidades passar à hazer el nuevo nombramiento de sindicos y concederles los poderes sin nínguna otra dependencia).

Que se haga como lo supplican, como no se nombren personas exemptas de la jurisdicion real, o baronal. Lecca secretarius

7. (Pide la observancia de los pregones del seiior marques de los Veles en espe- cial sobre los capitulos 11, 12, 13, y 14). Item suplica à Vostra Excellencia se servesca de decretar que sian manadas ob- servar las cridas del excelentisimo marques de Los Veles, sobre los capitulos onze en que trata que no se pueda hazer processo contra vasaio alguno por pena menor de quinze libras si no fuera materia de urto; en el capitulo doze

734 en que se mana que per no ferse frau al capitulo onze, no se pueda aumentar penas, mas de las impuestas por la real pramatica; en lo capitulo treze que trata sobre el modo que se ha de proceder en el ganado que entrare en los prados, y lugares prohibidos; y sobre el capitulo catorze en que trata que no se esté la rela0on de que se quejare haver / entrado ganado en su via, o sembralo, A c. 393v. sin que haga las pruevas en este capitulo contenidasl.

Que se guarden dichos capitulos segun su serie y tenor. Lecca secretarius

8. (Que los officiales sean annuales). Y finalment suplica a Vostra Excellencia se servesca en lo real nom de Sa Ma- gestat de provehir, y decretar per acte de Cort, que los offissis dels offisials, y llochtinents de dita encontrada de Parte Montis sian arivals, y que se fassa terna cada any per los sindichs de dita encontrada, de pemmas benemeritas, en lo primer dia de marts, y dels proposats en la terna atgian, y degan los no- bles y magnifichs regidors de nomenarne hu de aquells que axy dega de ser- vir un any tantum, per quant se ha experimentat del servir un offisial, o Ho- chtinent molts ayns consecutivos que fan moltas extorcions, y agravis als pobres vasaills, los quals per temor que tenen als dits offisials, y llochtinents vehentlos perpetuats en lo offissy, dexan de demanar la justissia, y si no ser- vexen mes que un any se evitaran las extorcions, perque acabat lo any podran dits vasaills agraviats proposar las suas querellas, y acusasions, y conceguir los desagravis dels agravis que experimentaran de dits offisials y llochtinents en lo any de llur govern. Altissimus El doctor Francisco Muro

Que se guarde lo acostumbrado. Lecca secretarius

Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia dux Montis Leo- nis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii et cetera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Magestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus gene- ralis praesentis Sardiniae Regni, et praeses praesentis Regii Generalis Parla- menti providet, et decernit capitula praecedentia et unumquodque illorum prout in fine unius cuiuslibet capituli continetur, et expressum est, mandans praesens actum curiae fieri de quibus.

Il capo 7 è in castigliano, così come i brevi regesti, a differenza del testo degli altri capi, re- datti in catalano.

735 Provisa per Suam Excellentiam in praesenti Regio Generali Parlamento ex de- liberatione in eo sumpta die decima martii 1688 Calari. Antonius Lecca secretarius /

269 1682 dicembre 24, Cagliari È il pregone (cui fa riferimento il capo 3 della supplica precedente e che di seguito viene presentato come pezza giustificativa allegata) di don Diego Ventura F ernandez de Angulo Velasco Sandoval, arcivescovo di Cagliari e ve- scovo dí Iglesias, primate di Sardegna e Corsica, vessillario della Santa Chiesa di Roma, signore delle baronie di Suelli e di San Pantaleo, membro del Con- siglio di Sua Maestà, visitatore generale del Real Patrimonio, della capitania generale e della flotta delle galere, viceré, luogotenente e capitano generale del Regno di Sardegna, vescovo eletto di Avila. Il provvedimento è stato assunto con parere e voto dei giudici della Sala criminale e di quella civile: alla riunione hanno presenziato don Francesco Pastor, reggente la Reale Cancelleria, don Eusebio Carcassona, don Simone Soro, don Giorgio Cavassa, don Antonio Rugio, don Francesco Zuca, don Martino Valonga, don Giuseppe Moros e don Emanuele Fernandez Navarro, avvocato fiscale regio. Di comune accordo si è stabilito quanto segue. Ai molti delitti che si commettono nel Regno non si pone pronto riparo; i reggitori non risiedono nei luoghi in cui dovrebbero e nel tempo indicato dalle reali prammatiche, obbligando i luogotenenti a inviare vari commissari, con conseguenti gravi spese a carico dei vassalli. Invece reggitori e procura- tori generali devono risiedere sei mesi all'anno nei luoghi loro assegnati, dal- l'ultimo di novembre fino al primo di maggio. Per gli altri sei mesi i ministri del Capo di Cagliari devono garantire la loro presenza nella capitale, quelli del Capo di Sassari in quel capoluogo. Questo vale anche per il reggitore del marchesato di Orani. Così i rispettivi vassalli potranno presentare i loro ricorsi con spese mi- nori. Inoltre reggitori e procuratori generali dovranno risiedere nel capoluogo dell'incontrarla tenendovi corte e lasciando la propria sede soltanto in caso ur- gente e che richieda altrove la loro presenza. In caso di assenza i vassalli, seguendo la consuetudine, sosterranno per non più di tre giorni le spese del vitto, che saranno ripartite fra tutti i villaggi e i luoghi della comunità. Si precisa che i tre giorni non devono essere mol- tiplicati per tutti i villaggi e luoghi dell'incontrada. Dovendo i reggitori ed i procuratori generali spostarsi da una parte al-

736 l'altra del Regno — per prendere possesso della loro carica nel luogo in cui do- vranno risiedere —, si ordina che vengano accompagnati da non più di sei per- sone con i loro cavalli e altri sei cavalli per i bagagli e i servi che i reggitori e i procuratori condurranno con sé. Essi d'altra parte dovranno provvedere alla sussistenza di ministri ed amici che li seguiranno: questo servizio non dovrà essere richiesto ai vassalli di altra incontrada. Nel caso che il reggitore sia coniugato, dovrà essere accompagnato solo da sei uomini con i loro cavalli, più quattro cavalli per i suoi servi. La spesa non dovrà comunque superare i 18 scudi per i tre giorni di viaggio, al di fuori dei quali reggitori e procuratori dovranno rifondere ai vassalli il giusto prezzo dei prodotti necessari per gli spostamenti. Per un anno dalla pubblicazione dei pregont; che saranno prontamente inviati in attuazione dei presenti deliberati, governatori, reggitori e procura- tori non dovranno effettuare visite: l'esperienza ha infatti dimostrato che que- sti viaggi si risolvono in spese a danno di comunità già afflitte da numerosi problemi. Per questo motivo le reali prammatiche e altri ordini reali vietano le visite sia dei luogotenenti generali nel Regno, sia dei governatori nei loro rispettivi Capi. I contravventori saranno puniti col pagamento di un'ammenda di 500 scudi, da versarsi alla regia cassa e da aggiungersi alle multe già stabilite dalle reali prammatiche e dai capitoli di Corte. I sindaci dei villaggi delle rispettive incontrade e dei Capi; sotto pena delle stesse somme, sono obbligati a dare av- viso della contravvenzione in cui incorreranno governatori, reggitori e prOcu- ratori. Per ordine del viceré quanto è stabilito nel presente pregone deve essere reso pubblico nella solita forma e in tutti i luoghi, sia della città di Cagliari e delle sue appendici, sia nelle altre città e villaggi del Capo di Cagliari e di Gal- lura, e del Capo di Sassari e di Logudoro.

De parte del illustrissim, y excellentissim sefior don fray Diego Ventura Fer- A c. 394 nandez de Angulo Velasco y Sandoval per la grasia de Deu, y de la Santa Sede apostolica archebisbe de Caller, bisbe de Iglesias i demes unions, primat de er- defia y Coerga, vexilari de la Santa Romana Iglesia, sefior de las baronias de Suelly, y Sant Pantaleo, del Conceill de Sa Magestat, son visitador generai del Real Patrimony, capitania generai, y esquadra de galeras, virrei, llochtínent, y capita generai del present Refie de Cerdefia, se notifica, y fa a saber als gover- nadors, regidors, procuradors generals, y altras peNonas que tenen jurisdissio en les encontrades, villes, y llochs dels Caps de Caller, y Galura, de que atte- nentse a lo que conve al servissi de ambas magestats, y a.la causa publica, dita

737 Sa Excellencia ab vot, y parer dels nobles, y magnífichs reals ministres de am- bas salas civil, y criminal te manat pendre la resolussio siguent. Die decima nona mengis decembris ano à nativitate Domini millesimo sexagesimo octuagesimo secundo Calari. El ilustrisimo y excelentisimo serior don fray Diego Ventura Fernandez de Angulo, Velasco, y Sandoval por la gragia de Dios, y de la Santa Sede apostolica argobispo de Caller, obispo de Iglesias, y demas uniones, pri- mado de Cerdena y Corgega, vexilario de la Santa Romana Iglesia, serior de la baronia de Suelly, y Sant Pantaleo, del Concejo de Su Magestad, su visitador generai del Real Patrimonio, capitania generai, y escuadra de galeras, virrey, lu- garteniente y capitan generai del presente Reyno de Cerdena y obispo electo de Avila, ha mandado juntar a.los nobles, y magnificos oydores de ambas sa- las civil, y criminal en que intervinieron el noble y magnifich don Francisco Pa- stor, regente la Real Cancilleria, don Eusebio Carcagona, don Simon Soro, don Jorge Cavasa, don Antonio Rugio, don Francisco Zuca, don Martin Valonga, don Joseph Moros y don Manuel Fernandez Navarro advogado fiscal real, de comun acuerdo de todos se resolvio que por quanto ha dado a conoger la ex- periengia que se cometé muchos delictos en el Reyno, y no se puede acudir al remedio de ellos con la puntualidad que se requiere, por no residir los regido- res en sus regimientos al tíempo sirialado por las reales pramaticas, y obligan a.los seriores lugartinientes a despachar diferentes comissarios, que precisa- mente ocasionan muchos gastos a.los pobres vassallos y que con pretesto de sa- lir a residir y hazer las visitas que suelen los governadores, regidores, procura- dores generales y otras pergonas que tienen jurisdicion en las encontradas, villas, y lugares de este Reyno de erderia assi reales corno baronales, han oca- A c. 394v. sionado excesivos, e intollerables gastos / a.los pobres vassallos y conviene al servigio de ambas magestades y a.la causa publica el que repare estos incon- venientes à los vassallos de Su Magestad, queden subievados de los referidos gastos que padegen por las causas referidas, el que se mande à los sobredichos regidores y procuradores generales que hayan de residir y residan en su regi- miento y govierno seis meses del ano à saber es desde el postrero de noviem- bre asta el primero de mayo, y los otros seis meses los del Cabo de Caller en esta ciudad, y los del Cabo de Sager comprehendiendo el regidor del marque- sado de Orany en la ciudad de Sager, para que con menos gastos puedan los vassallos que les estan encomendados tener recurso à ellos, y en su caso a.los governadores de los dichos dos Cabos respective, y assi mismo que el tiempo que residieren en su regimiento y lugares de el en la forma referida hayan de residir en la cabega del partido, o encontrada, y tengan alli su corte, y no pas- sen a.los demas lugares de su govierno, si no es en caso muy urgente que pida necessariamente su assistengia en ellos, y que estando assi residiendo no pue- dan pedir a.los vassallos que les hagan la corte de la comida ni permitan que los vassallos la hagan mas de los tres dias acostumbrados y bien entendido que han de hazer dicho gasto de tres dias todos los vassallos de la encontrada de

738 manera que se reparta el gasto entre todos y que no se multipliquen los tres dias por todas las villas, o lugares de la encontrada, porque solo entre todos han de padecer el gasto de tres dias, y no mas, y que no puedan mandar à" titulo de mu- dar sus casas de una parte à otra del Reyno para hazer la dicha residengia siendo casados mas que seis vassallos que le acompatien con sus cavallos, y otros seis cavallos por las cargas, y criados que llevare consigo, que es bastante compa- iiia sin los ministros y amigos que se les llegarà a.los quales esten obligados ha- zerles los gastos necessarios de la comida para ellos y sus cavallos, y no havien- dolos a proposito en los lugares à donde ha de ir à residir, no los pueda arquillar de otra parte del Reyno à gastos de los vassallos, y si el regidor fuere sin mujer no pueda mandar mas que quatro vassallos que le acompanen con sus cavallos, y quatro cavallos para sus criados, y assi mismo bien entendido que el gasto de dichos tres dias no pueda exgeder al valor de diez y ocho escu- dos, y tengan obligassion de pagar a.los vassallos el justo pregio de las cosas que tomaren, o compraren de ellos para provision de su casa fuera de los dichos tres / dias, y assi mismo bien entendido que por tiempo de un ano contadero A c. 395 desde el dia de la publicassion de los pregones que en virtud de este se despa- charan los dichos regidores, procuradores generales, governadores, y otras per- gonas que exergan jurisdission en dichas encontradas no puedan visitar los lu- gares de sus regimientos, o goviernos por los gastos que la experiencia ha mostrado se siguen a.los vassallos, y por padeger estos tan extrema negessidad como es notorio (por cuya por las reales pragmaticas, y otros ordenes reales esta mandada suspender la visita del Reyno a.los seflores lugartenientes generales y las de sus districtos a.los governadores de los dichos Cabos) so pena al que lo contrario hiziere de quinientos ducados aplicadores a.los reales cofres, de mas de las penas estatuidas por las reales pramaticas, capitulos de Corte y que los sindicos de las villas de los dichos goviernos y regimientos baxo la misma pena referida tengan obligassion de dar aviso de la contravengion que en ellos se hizieren, y para que la presente resolussion venga à notigia de todos se des- pachen pregones y se publiquen por todos los Cabos de Caller y Gallura, Sa- ger y Logudor, y para que conste se me mando à mi secretario infrascríto con- tinuar el presente aucto. EI argobispo virrey, vidit Pastor regens, vidit Carcassona, vidit don Simon Soro, vidit Cavassa, vidít Rugio, vidit Martorell, vidit Zucca, vidit Moros, vidit Valonga, vidit Fernandez. Registrata. Antonius Lecca Regiae Audientiae secretarius; y porque vinga a notigia de tots, y digu ignorancia allegar puga, mana dita Sa Excellencia sia lo present pregó publicat en la forma acostumada per tots los llocs publics, y acostumats tant de la present ciutat, y sus apendissis com en las demes ciutats, villes y llochs del present Regne. Datum en Caller al 24 de desembre 1682. El argobispo virrey, vidit Pastor re- gens, vidit Fernandez, Joannes Pisu publicus nottarius pro Lecca secretario, re- gistrata, Pisu nottarius.

739 (Pregon sobre que los governadores, procuradores generales y otras pergonas que tuvieren govemassion en las encontradas, villas y lugares de este Reyno assi reales, como baronales, ha de observar en la residengia y visita, hazen en dichas encontradas y villas). /

740 Supplica del procuratore dei sindaci dell'incontrada di Parte Montis

270 1688 marzo 10, Cagliari Il procuratore dei sindaci dell'incontrada di Parte Montis segnala di aver notizia certa che il reggitore del marchesato di Quirra, tramite pregoni, proi- bisce ai vassalli, sotto minaccia di pena, di vendere e alienare a persone che non siano dello stesso villaggio terre e altri possessi ereditati. Pertanto si pro- testa contro quest'ordine, invocando la consuetudine che, invalsa da tempo im- memorabile nell'incontrada, assicura la libertà di vendita e di permuta. La risposta viceregia rinvia alla consuetudine.

Excelentisimo setior virrey, capitan generai y presidente de Cortes en este Real A c. 396 y General Parlamento (Que se observe lo acostumbrado de que qualquier vassallo pueda vender o alienar tierras, y otras heredades a qualquier persona). El procurador de los sindicos de la encontrada de Parte Montis dize haver te- nido cierta, y verdadera notigia que de ordeti del regidor del marquesado de Quirra se han publicado en las villas de dicha encontrada unos pregones, man- dandose con penas que níngun vasaio pueda vender, ni otramente alienar tier- ras, y otras eredades otro vasallo si no fuere de la misma villa; y como esto es una novedad nunca vista contra los Buenos usos, y costumbres, y possession immemorial, y libertad de vender, o permutar, y de qualquier otra manera dis- poner en los vasallos de dicha encontrada. Suplica à Vuestra Excelencia se sirva decretar, y mandar, que no obstante dicho pregon se observe lo acostumbrado, y no se haga novedad en elio, que lo regivirà à suma grassia de la grandega de Vuestra Excellencia, que Dios guarde.

Que se guarde lo acostumbrado. Provisa per Suam Excellentiam in praesenti Regio Generali Parlamento ex de- liberatione in eo sumpta die decima martii 1688 Calari. Antonius Lecca secretarius /

741 Supplica di Agostino Spíga signore di Gesturi

271 1688 marzo 10, Cagliari Accennato alla sua fedeltà nel servizio reso al sovrano ed alla necessità della difesa del castello, alla quale i villaggi provvedono con 400 starelli an- nui di grano, il signore di Gesturi chiede che gli sia concesso di fare perpetua- mente ogni anno una provvista di 600 starelli di grano di porzione, con fran- chigia dai diritti di esportazione, della quale godono i signori degli altri luoghi. Il viceré rinvia al sovrano.

A c. 397 Excelentisimo sei:1°r virrey y capitan generai y presidente en este Real y Gene- ral Parlamento

(Que pueda gosar del beneficio de las sacas de seiscientos estareles de porcion que pide pueda encerrar en este castillo). Don Agustin Spiga seíior de la villa de Gesturi dize que en todas las ocasiones de el real servicio ha manifestado las demostrassiones de su innata fidelidad, y el obsequioso affecto con que ha dezeado servirà su rey, y setior à imitassion de sus assendientes sin perder lange que haia podido acreditar esta verdad, como lo verifican los Parlamentos generales, y el presente, en que con tanto gusto y llanidad del Reyno pregede Vuestra Excelencia haviendo el esposante concurrido con higual zelo a." todo lo que era de precisa obligassion de buen vas- sallo. Y porque continuar estos meritos, atento que es del servicio de Su Magestad (que Dios guarde) el encíerro de la porcion del trigo que se haze en este castillo para su abasto y defensa en los agidentes que pueden ocurrir, para cuya providencia dicha villa contribuie con quatrosientos estareles todos los atios. Por tanto suplica a Vuestra Excelencia se sirva en el real nombre de Su Magestad permitírle que cada ano pueda enserrar seissientos estareles de trigo de portion, gosando el beneficio de las sacas de que gosan los demas setiores de lugares perpetuamente, que lo recibira à singular grassia de la grandeza de Vuestra Excelencia que Dios guarde.

Que lo supplique a Su Magestad.

Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta in Regio Generali prae- senti Parlamento die decima martii 1688. Antonius Lecca secretarius /

742 Supplica di Pirri

272 1688 marzo, 10 Cagliari I sindaci della comunità e i vassalli del villaggio di Pirri fanno presente che sono privi di salto dove far pascolare il bestiame: infatti i territori adia- centi sono occupati da vigne e proprietà di forestieri che non versano tributi. I supplicanti chiedono perciò di poter introdurre i propri buoi e di fare libe- ramente provvista di legna e di erba nei pascoli circonvicini, principalmente in quelli della baronia di San Michele. Il viceré risponde ai richiedenti di accordarsi col signore di quei luoghi.

Excelentisimo seiior virrey y capitan generai y presidente d.este Real Parla- A c. 398 mento.

(Que puedan libremente apasentar los bueyes domesticos, leriar y erbar en sal- tos de San Miguel). Los sindicos de la comunidad y vassallos de la villa de Pírry dizen que por no tener salto, ni territorio para poder apasentar el bueye domado, padegen da- gnos considerables, pues dicha comunidad por esta causa se halla en estrema negessidad; pues todos lados contiguo' a.las casas y abitationes de dichos vas- sallos llegan las pogetiones, vignas, y demas de gente forestera, deviendo por ser vassallos reales tener algun sanche, y no es bien que pogehiendo los refe- ridos territorios de dicha villa queden ellos francos, y los suplicantes con la obli- gation de contribuhir como los demas vassallos de las otras villas; por lo que acuden a.los pies de Vuestra Excelencia y con el devido rendimiento suplican quede servido hordenar y mandar, que atento contribuyen en lo que se les carga, puedan como à vassallos reales apasentar dichos bueyes, legnar, y her- bar libremente en los saltos circumvesinos, principalmente en los de la baro- nia de San Miguel, pues se / concedió, y en aquellos no pueden exerger juris- A c. 398v. dision solos los ministros de dicha villa, que en elio recibiran particular gratia y merced de la grandeza y christiano zelo de Vuestra Excelencia que Dios guarde.

Por quanto los territorios que refiere son de otra baronia, que se ajusten con el baron. Antonius Lecca secretarius

Contiguo anche in B c. 260; contiguos, corrigit editor.

743 Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta in praesenti Regio Ge- nerali Parlamento die decima martii 1688 Calari. Antonius Lecca secretarius /

744 Supplica del Capitolo della Cattedrale di Iglesias

273 1688 marzo 10, Cagliari Il reverendo dottor Efisio Diego Melis, arciprete della Cattedrale di Iglesias e sindaco del Capitolo nel Parlamento, traccia un quadro della grande povertà che travaglia il Capitolo per mancanza di mezzi, tenuità di prebende (legate ai canonicati) e di patrimoni.

1.11 Capitolo godeva della maggiore e miglior porzione di un reddito di 2.000 scudi con ipoteca speciale, provenienti da un censo del salto del Cixerri (territorio di Iglesias, che la città prese per sovvenzionare il sovrano durante le guerre di Catalogna). In seguito questo reddito è stato utilizzato dalla stessa città per versare il donativo. In questo modo il Capitolo si trova senza i pro- venti necessari per assicurare il culto divino con un minimo di dignitò e di de- cenza. Chiede pertanto di rientrare in possesso di questo reddito. Il vicerè assicura un provvedimento perché siano rispettate le esigenze del culto.

2. Si chiede che la povertà del Capitolo, come quella degli abitanti, venga tenuta presente per quanto riguarda il donativo. Si risponde che la richiesta va rivolta non al viceré ma a chi di dovere.

3. Viene descritta la situazione di molte chiese del luogo, cadenti e in ro- vina, così come molte case di abitazione (più di quattrocento), il che porta fra l'altro ad una diminuzione delle elemosine, mentre gli abitanti cercano altrove mezzi per sostentarsi: spettacolo compassionevole ín confronto alle condizioni del passato. Si propone questo stato di cose all'esame del governo. Il viceré assicura che si cercherà il rimedio più conveniente.

4. Si chiede che venga restituita alla città la consolante presenza del ve- scovo, che molto contribuirebbe al decoro del culto divino ed al miglioramento dei costumi, così come alla tranquillità degli abitanti, fatti sicuri di un patro- cinio e di un soccorso in ogni necessità. Il viceré rinvia al sovrano.

5. Si chiede la nomina di un giudice o di un assessore che curi con la ne- cessaria sollecitudine le cause intentate dal Capitolo ai suoi debitori. Queste

745 cause invece sono assegnate ai consiglieri che, presi da molte altre occupazioni e per giunta inesperti di leggi e di canoni, non possono attendervi. Il viceré risponde che la richiesta deve essere indirizzata al sovrano.

6. Si chiede che sia finalmente attuata la separazione della dogana dalle case private e da quella del doganiere e la sistemazione di essa in luogo pub- blico, al fine di evitare ogni forma di abuso. La risposta del viceré rinvia alla consuetudine.

7. Che si intervenga con mezzi efficaci per eliminare i monopoli e l'usura, considerati peste e rovina per la città e i suoi abitanti. Il viceré assicura un provvedimento.

8. Si fa presente la perniciosa situazione rappresentata da eredi che, dopo aver dissipato patrimoni e rimanendo comunque in possesso di proprietà, sono ammessi alla cessione di beni già vincolati. Ciò provoca grave danno all'uti- lità pubblica. Poiché beni ecclesiastici, chiese e città vanno in rovina e i loro abitanti si trovano in una condizione calamitosa, si chiede, almeno per il fu- turo, di provvedere perché il godimento delle eredità sia possibile solo nei casi previsti dal diritto comune. Il viceré rinvia alle leggi del Regno.

9. Si richiama l'attenzione sull'abuso secondo il quale coloro che ricevono un'eredità la godono senza pagare i debiti accumulati da chi, morendo, ha la- sciato determinate somme. Si chiede che tutti i beni entrino in possesso di un sequestratore, nominato dalla maggior parte dei creditori. Non accordandosi costoro entro due giorni, lo stesso sequestratore venga nominato d'ufficio e la causa ultimata entro sei mesi. Per il resto la materia va regolata secondo le di- sposizioni del diritto comune. Il viceré risponde rinviando al capitolo di Corte che provvede sulla ma- teria, cessato ogni abuso.

10. Contro le prepotenze di taluni pastori, che con il loro bestiame di- struggono un pascolo franco e maltrattano e minacciano con le armi gli agri- coltori che li sorprendono (la stessa cosa succede in tutte le vidazzoni), si chiede l'imposizione di gravi pene e l'arrendamento dello stesso pascolo. Il ricavato servirà per il pagamento del donativo, a beneficio comune e non di privati. Il viceré promette che, udita la città, sarà emanato un provvedimento.

11. Sebbene sia proibito a chi eserciti un ufficio nella città essere diret-

746 tamente o indirettamente arrendatore, molti consiglieri contravvengono a que- sta disposizione, avvalendosi di terze persone o di società; si chiedono pertanto gravi pene e la privazione di ogni carica per chi si renda responsabile di que- sti abusi. La risposta viceregia rinvia agli statuti della città e al divieto, per gli ar- rendatori, di ricoprire contemporaneamente incarichi municipali.

12. Si protesta contro l'atteggiamento dei consiglieri terzi, che distribui- scono il sale donato dal Reale Patrimonio e che non vogliono darne ai mem- bri del Capitolo, così come fanno ai privati che invece ne hanno in abbondanza. Nel passato gli stessi capitolari ne ricevevano come abitanti della città al pari di tutti gli altri. Di sale se ne produce in grande quantità e dal beneficio co- mune non deve essere escluso chi attende al culto divino, pregando per i bi- sogni comuni. Il viceré risponde che il sale deve essere ripartito in misura uguale per tutti.

13. Si chiede un contributo di elemosine per alcune chiese del territorio (la chiesa del Capitolo, quella del monastero di Nostra Signora di Grazia, quella di Sant'Antioco sulcitano, quella di San Proto martire). La risposta viceregia assicura la disamina della richiesta in sede di ripar- tizione delle elemosine.

Excellentissim seiior virrey, llochtinent, y capitan generai y president en lo Real A c. 399 Parlament. Lo reverent doctor Ephis Diego Melis archipreste de la santa iglesia de la ciu- tat de Iglesias, y sindich del illustrissim Capitol de dita ciutat en aquest Real General Parlament, diu que considerant que lo fi per lo qual se celebra per Vostra Excellencia en nom de Sa Magestat, Deu guarde, aquest Real General Parlament es per tractar, y procurar tot lo que es servissi de nostre seiior, y de dita Real Magestat lo bé augment y lustre del Regne, y de totas las iutats, y llochs de aquest; li ha paregut no cumpliria ab sa precíssa obligassio si no re- presentava à Vostra Excellencia les coses mes urgents que se offrexen a dit il- lustre Capitol per a que Vostra Excellencia en lo dit nom se servesca provehir de oportu remey, y consolarlo en cosas tant justificadas, com son las que aqui se ponderan, per a que de aquest modo puga conseguirse lo fruit de tant aver- tat fy de aquest Real Parlament, y per lo qual efecte posa en la considerassio de Vostra Excellencia la pobresa tan gran, y aogos tant considerables en que se troba per falta de medis lo dit illustre Capitol, no sols en lo comú pero, y an- cara en lo particular per ser tant tenues les prebendes dels canonicats que ape- nas se pot dir que ne tenen segons es notori, y com a.tal no té menester mes

747 prova, com y també los patrimonis tan curts, y de poca mont que no fan poch passar la pobre vida ab molta angustia, de calitat que se vehuen pregisats de- xar à vegades de acudir al cor per assistir a.ssas urgencias, y necessitats, son pues las preditas cosas que necessitan de total remey, qual implora de la grandesa de Vostra Excellencia en lo dit nom les seguents.

1.La primera, sei-1°r, es que tenint dit illustre Capitol la major, y millor por- ssió de las rentas designada per missas, y distribussions dels canongies, y ras- sioners de aquest que es un gensal de deu mil escuts ab hipoteca especial del salts de Xixeris, territoris de dita ciutat que aquella prengué ab los requisits de dret per subvenir à dita Sa Magestad en las guerras de Cathalunia, y dit illustre Capitol donà a.dita ciutat per dit effecte per assegurar ab agó las mis- sas, y distribussions preditas per servei de la magior Magestat, que es lo que siempre lo rey nostre selior, com a.tant catholic ha en ans de tot mirat; los fruits de aquesta porció tant privilegiada, y legitima se li prengueren ab pre- A c. 399, testo de que se devia / pagar primer lo real donativo, ab que se viu tant apre- tat dit illustre Capitol, y sos ministres tant acosats per no poderse portar ab la deguda dessencia que se veren casi obligats à serrar la iglesia per no po- der fer de mancu ab lo sentiment que se dexa a.la considerassió de Vostra Ex- cellencia, y ab exa opressio en que se troban han aguantat fins al present per las malas consequencias que se podian seguir, de veure cessar lo culto divino de tot en una Cathedral ab la segura experansa de que Vostra Excellencia en lo dit nom, segons que axi lo suplica se servia manar alsar lo sequestro per lo Real Patrimoni fet en los dits fruits que in posterum no se puguia impe- dir la facil exactió, y recobro de las pensions de dit censal etiam que per lo real donativo qual aliunde se podrà cobrar, attento no es presumible que dita Sa Magestad vulgué impedir lo recobro de ditas pensions destinadas, segons se ha dit, per lo magior servey de la Divina Magestat, y son culto, y venera- gió. Per lo qual Vostra Excellencia en dit nom podia congedirli à dit illustre Capitol en administrassio fruits de ditas hipothecas perque no se discipian en manera alguna aqueills, sols se gasten per lo fii per lo que se es imposat lo dit censal. (Que se alse el sequestro hecho por el Real Patrimonio en los fructos de la ciu- dad y que sea preferido en cobrar las penciones el Cavildo antes del real do- nativo).

Que se darà providencia para que no se falte al culto divino. Lecca secretarius

2. Lo segon que representa à Vostra Excellencia en dit nom es que per ser las forsas tant tenues, y tenuissimas de tot lo illustre Capitol, y dels demes eccle- siastiche de dita ciutat que apenas sustentan sa pobre vida no poden fer

748 demostrassió del anelo tan gran' tenen de contribuhir en Io servey de dicta Sa Magestat, puix es molt desigual y sens comparassio ab lo que se exten llur po- dere perque ni mejns alcansa aquest al manteniment necessarii, y lo que es pi- gior / y digno de compassió, y reparo al lustre que se deu à dicta iglesia, qual A c. 400 per la calamitat de los temps y pobresa tant estremada dels naturals no se es pogut tenir lo precis; y axi suplica mane Vostra Excellencia en dit nom tenirne en lo rea' donativo la deguda considerassio, atenta dita generai pobresa e im- posibilitat notoria que es mes de lo que se ha dit, y ponderat. (Que en el rea' donativo se tenga consideracion de la pobresa de dicho Ca- vildo).

Que por quanto de la parte del donativo que huviera de tocar al Cavildo no corre por Su Excelencia, acuda à quien toca. Lecca secretarius

3. Representa també en terser lloch que per la generai, y extremada pobresa que se ha ponderat gia en dicta ciutat las iglesias se cahuen segons que ne hi à en territoris de aquellas moltas caigudas, y asoladas las obrerias se van extin- guint, y faltant las llimosnas que en altres temps se vehian, y davan, y passant mes avant las casas se destruhexen, y arruinan per no tenir com repararlas, puix ne hi à mes de quatreentas derruidas que causa una gran llastima, y compas- sió essentse vista dita ciutat en altros temps de molt minor datta y sos mora- dors se vehuen en un estat miserabilissim, y son precisats desamparar tot, y anarsene à cercar modo com poder sustentarse, y conservar la pobre vida (lo qual si se consigues no seria poch); ab que se patex lo que dir no se pot, no sols en lo temporal, pero en lo espiritual, affligintse molt mes quant se considera lo temps passat en que se trobavan los moradors de dita ciutat en estat molt diferent, sent per lo present tot lastimas, afflisions, y lamentassions que com à fiels vassaills de Sa Magestad las preposan à Vostra Excellencia en lo dit nom per a que servesca com à serior, y pare de sos vassaills concedirlis algun alivi, y consol en mig de tant grans angustias. (Que se le conceda algun alivio para que reparen las iglesias caidas). /

Que se tendrà consideracion de lo que representa para aplicar el remedio que A c. 400v. pareciere mas conveniente en orden à la conservacion, y alivio de aquellos mo- radores. Lecca secretarius

4. (Que se les nombre obispo en conformidad de lo que li havia antigament).

Que, sottinteso.

749 Tambe proposan à Vostra Excellencia en lo sobredit nom lo desconsol tant gran en que se troban en mig de las penalitats tant grans que ha ponderat lo veu- rese per espay de tants ayns privats de un tan gran consol que podian tenir en que se li congedis per dita Sa Magestad son pastor, y bisbe separat com per abans lo era, que lis seria de gran alivi per moltas rahons, puix ab sa actual re- sidencia y presencia aniria lo culto divino en mes augment, y decoro, se refor- marian les costums, y se evitarían moltas offensas de Sa Divina Magestad, que es lo mes que se deu sempre anelar, se alegrarian, y animarian molt mes los ec- clesiastich, tendrian tots, tant lo ecclesiastich com lo secular un patrocini, y am- paro à hont poder acudir a.totes ores en sas urgencias, y podria à mes profit dels seus feligresus representar sas necessitats, y socorrerlos en sas urgencias qual mes no fos ab un consol espiritual vendria a vendersel en la matexa giu- tat les rentes, y finalment à tota dita giutat li aprofitaria moltissim la sombra de son propri pastor que no tendria cuidado de altras ovellas, y de llochs tant di- latats, y diversos, y axí per exas, com y per altras rahons espera en la clemen- cia de Vostra Excellencia en dit nom que apadrinarà exa tant justa pretenció, y consiguirà en lo felis govern de Vostra Excellencia lo que tanta temps està per son alivi desigiant, ab lo qual tal vegada se podian remediar moltes de les so- bredites coses, o saltim ab los bons conseil, y ditamens que lis daria estant sem- pre en dita giutat, y son districte, lo sufriria ab mes resignassió à vistas de son pastor. /

Que lo suppliquen a Su Magestad. A c. 401 Lecca secretarius

5. (Que se les nombre un juez, o assesor independente de los concelleres para despachar y espedir las causas). La quinta cosa que posa en notissia de Vostra Excellencia en dit nom es lo no- table dayn, y perjuissi que a.dit illustre Capitol li renduda2 en que no se li de- spachen en dita giutat las causas per rahó que la decisió d.ellas dependexen dels magnifichs congellers, com à assessor del noble, y magnifich capità, los quals, per les moltes ocupassions solen tenir, no poden assistir al despacho de.les cau- ses, y es cosa de considerar que aqueills se vegian obligats declarar, no sent le- gis peritos doctors, los punts de drets que se offerexen, y altres coses que de- penen de molta platica, y esperiencia legai, com son en.las causas de concurs ab que se forman los processor, de.la qualitat que Vostra Excellencia podia ín- formarse dels nobles, y magnifichs hoydors de.la Real Audiencia sens culpa de dits assessor, puix segons se ha dits à mes de los molts altros negossis en que restan ocupats, no son graduats en lleis, y canones, y axi suplica mane Vostra

I Sta per vendrese. 2 In B c. 262v, redunda.

750 Excellencia congedirly al dit illustre Capitol un juge, o assessor independent, perque de aquest modo reste mes cuidada la hazienda de dit illustre Capitol, ab la breve expedissió de las causas que à sos deutors té mogut, y en lo dit tri- bunal mouran, administrantseli ab la brevetat possíble tot cumpliment de ju- stissia, lo qual redundarà també en benefissi dels matexos deutors.

Que lo suppliquen a Su Magestad. Lecca secretarius /

6. Lal sexta cosa que posa en la considerassió de Vostra Excellencia es lo dayn A c. 401v. comú, y particular que resulta de no haverse posat en execussió lo que altras vegadas se mana de que la aduana de dita giutat tinga lloch separat de las ca- sas particulars, y de la del aduaner, lo qual, ab dit notable dayn, y prejuissi no se es pogut conseguir. Per.gó a Vostra Excellencia en dit nom suplica reste ser- vit provehir y manar, que dicta aduana en manera alguna dequia de estar en ca- sas particulars, ni en la del aduaner, sinó en altro lloch destinat, y publich, com lo es en esta giutat, dant per adagó las ordens necessarias per evitar los abusos que de lo contrari se poden originarle en dayn del pobre, de las conveniencias que podrian seguirse ad aqueills estant dita casa separada, y en lloch publich.

Que se guarde lo acostumbrado. Lecca secretarius

7. (Que se prenga providencia per la estirpassió de lis monopodis, y usuras). Axi bé per lo que incumbex al estat ecclesiastich de procurar quant es de sa part lo magior servei de Sa Divina Magestat, de lo qual redunda lo del rey no- stre sefior que sempre dehuen anar germandats dant lo minor llochs al de la Divina, del qual progeheix tot bó assert, no pot dexar de proposar à Vostra Ex- cellencia en dit nom la peste tant gran que en dicta 9iutat corre en respecte dels monopodis, y usurat en ruina de la ciutat, y sos moradors. Per lo qual supplica sia Vostra Excellencia servit dar los medis proporcionats a la exterminassió to- tal de las referidas cosas. /

Que se darà provídencia. Lecca secretarius A c. 402

8. (Que no se admitan cessions de bienes, etiam de los herederos de los obli- gados). Pondera també en octavo lloch lo pernicios estillo de dita giutat en admetre ab gran facilitat la cessió de bens etiam en los hereus dels obligats despres de ha-

Nel mg. sin. al capo 6, breve regesto illeggibile.

751 ver aqueills possehits los bens dels difunts, y dissipats aquells, y lo que es pi- gior, restantse aqueills ab moltas robes, y essentelis en perjuissi notable de la utilitat publica, per cuya causa se van arruinant las iglesias, y bens ecclesiastichs, las ciutats se destruhexen, y sos moradors se posan en gran calamidad, y mi- seria, y axi suplica à Vostra Excellencia en dit nom se servesca obviar exa de- strussió saltim per lo venidero, manant no se admetesquia si no es en los ca- sos expressos del dret comú.

Que se guarden las leyes del Reyno. Lecca secretarius

9. També florex altro abus no menos dagnos, y es de que lo mes que se veu en dita ciutat en morir algú son concursos que de sa naturalesa parex en immor- tals, y se publican aqueills sens los requisita de dret, y sens nominassió de se- questrador, ni entrar los fruits en son poder, ab.que se li dona poch als hereus, de que en la heretat hi hijal deutes, puix eills se detenen los fruits, y sols go- san sens pagar segons se deu als deutors, lo qual redunda en destruisió nota- A c. 402v. ble / de las aziendas; per reparo de lo qual recorre en poder de Vostra Ex- cellencia per a que se servesca en dit nom posar lo remey oportú, manant que de aqui avant no se admetesca en dits concursos, si no es que los bens entren en poder de sequestrador nomenat per la mayor part dels achreadors, respecte de las sumas en poder del qual hatgian de entrar tots los bens, donantne com- pte de aqueills, y no consertant los achreadors dins dos dias se haya de nome- nar ex ofissio y que se ultime la causa2 del tot dins sis messos, governanse en lo demes segons la dispossissió del dret com(13.

Que se guarde el capitulo de Corte que da providencia sobre esta materia qui- tados los abusos que se huvieren introduzido. Lecca secretarius

10. (Que el salto que se llama Franco se arrende para ayuda de la paga del real donativo). La decima cosa que pondera a Vostra Excellencia en dit nom es que en dita giu- tat hi a un salt que sols de nom se diu Franch puix devent servir al publich per ser eill en si franch sols servehex per quatre pastors que hatgia authoritat y capa de sos amos no dexan la llaorera segons se deus, sens que ab son bestíar la de- struescan, y si los pobres llauradors los troban, restan aqueills maltratats, pe- gats, o amenazats ab las armas, y ago no sols en lo salt, sinó en totas las bida-

I In B c. 263v, atja. 2 La causa, aggiunto nell'interlinea. 3 Nel mg. sin. di A c. 402v., breve regesto illeggibile.

752 zonis de dicta y com convé al bé públich la conservassió de la llaurera en benefissi de lo qual sempre ha consedít dita Sa Magestad molts benefissis y privilegia, suplica per 93 mane Vostra Excellencia en dit nom obviar dayn tan notable, ab imposissió de graves penas contra los contrafahents, manant / que A c. 403 lo dit salt franch se arrende per ajutori del real donativo que sirvirà, y redun- darà en benefissi comú y no de particulars.

Que se darà providencia oyendo a la ciudad. Lecca secretarius

11.(Que el que tuviere officio en la ciudad no pueda por si, ni por interposada persona ser arrendador, ni participe en los derechos de la ciudad). Representa també a Vostra Excellencia en dit nom que no obstant las prohi- bissions que hi son de que ningú que tinga offissi en dita iutat puguia directe, nec indirecte ser rendador, ab tot no curantse de aquellas moltas vegadas los matexos consellers lo hi son valentse de terseras personas, o de alguna socie- tat per colorar lo fet, que per y serrar la porta à abus tan consideratile se ser- vesquia en dit nom mane Vostra Excellencia obviar semblant excessos, manant ab graves penas y privassió de tots los offissis que podian tenir de que ningun offissial directe nec indirecte per si, ni per interposada persona ni per ningun altre medy puguia participarse ni entrar en arrendament algú.

Que se guarden los estatutos de la ciudad, y disposicion de derecho que dan providencia para que los que tuvíeren arrendamentos no sean admitidos en los officios de la ciudad. Lecca secretarius

12.També no se pot dexar de representar à Vostra Excellencia de que dant com dona lo Real Patrimoni a tota la iutat cada ayn / una cantitat de sal per arre- A c. 403v. partisse' aquella, los consellers tersos de dicta iutat que son a.qui pertoca la repartissió de dicta sal, per 9a fins no volen darne als capitulars ab notable notta, no desmerexent aqueills lo que los seculars, ab tanta abundan0a, y gitadura te- nen. Per tant suplica à Vostra Excellencia en dit nom mane Vostra Excellencia ordenar que de si en havant no sian los dits capitulars prohibits de dita repar- tissió, sino que en los temps passats se ne lis dava ab moltissima rahó no dexant per ser ecclesiastichs de ser ciutadans y moradors de dita giutat, ans bé que su- puesto la abundancia tan gran ne hi ha en las salinas de per hay se ne lis don- guia un carro a cada capitular, y ecclesiastich, atento també es just que dantlo, y concedentlo Sa Divina Magestat per tots sia lo benefissi comú, y mes a.los mi- nistres que assistexen al culto divino pregant per las necessitats comunas.

i In B c. 264, arrepartz se.

753 (Que se de à cada capitular, y ecclesiastico un carro de sal cada ano).

Que la ciudad reparta igualmente la sal, tanto con los ecclesiasticos, como con los demas ciudadanos. Lecca secretarius

13. Y fiat lo suplicant en la grandesa, y generalitat de Vostra Excellencia y mo- gut è impellit de la notable pobresa en que la iglesia de dit Capitol, y espegial- ment la secrestia se troba, y també las demes iglesías, com es lo pobre mona- steri de las monjas de Nostra Setiora de Gragia, monjas tan exemplars, y observants de sa regia segons es notori, y la del glorios San Antiogo sulsitano patró del Regne y San Proto martir que cada ayn es precis gastar de las / cor- tas llimosnas, que per la angustia dels temps se li offerexen, la cantitat tan no- A c. 404 toria per lo aconche de las ponts per hont es pregis passe tota la major part del Refie a festejar a.dit sant, y dar las devidas gracias per los benefissis que tant lliberament Sa Divina Magestat franquea per medi de dit sant, suplica sia del servissi de Vostra Excellencia dar sublivi à tan notoria pobresa de las llimosnas que en los Reals Parlaments se acostuman dar en nom de Sa Magestad, tot lo qual espera conseguir de la generosa mà de Vostra Excellencía, et haec et ce- tera omni quocumque meliori modo et cetera officiis salvis et cetera. (Que de las limosnas se daran y setialaran en este Parlamento se serale alguna porcion).

Altissimus

Que en el repartimento se tendrà consideracion por las limosnas que pide. Lecca secretarius

Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia, dux Montis Leo- nis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii et cetera, de Concilio Sacrae Catholicae Regiae Magestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus gene- ralis praesentis Sardiníae Regni, et praeses praesentís Regii Generalis Parla- menti, providet, et decernit praescripta capitula, et unumquodque illorum, prout in fine cuiuslibet capituli continetur, et expressum est, mandans praesens actum curiae fieri.

Provisa per Suam Excellentiam in praesenti Regio Generali Parlamento ex de- liberatione in eo sumpta die decima mensis martii 1688 Calari. Antonius Lecca secretarius /

754 Supplica di Quartucciu

274 1688 maggio 10, Cagliari Sindaci e vassalli della comunità di Quartucciu espongonoi problemi del villaggio.

1. Come vassalli reali si trovano a vivere in un territorio tanto angusto che possono appena sostentare i loro buoi: di qui la necessità di un salto per il pascolo comune dove introdurre al pascolo il bestiame, far legna e lavorare la terra'.

2. La maggior parte dei beni dei vassalli è ipotecata alle chiese e a vari creditori che vivono nella città e in altri luoghi del Regno. Si chiede che non si aggravi il carico del donativo legato ai beni liberi e ai beni sottoposti a cre- diti forestieri, i quali ultimi si devono scomputare come beni di coloro a cui rimangono obbligati. Il viceré risponde che la richiesta è inammissibile.

3. Si chiede che cessi l'abuso degli arrendatori riguardo al versamento del tributo detto "feudo". Prima essi obbligavano all'esazione tutti coloro che pa- gavano il tributo, poi cinque uomini scelti nominavano quelli che a loro sem- brava dovessero pagare e contribuire per la metà del feudo nel termine di tre anni. Ora gli arrendatori esigono per il primo anno la metà del tributo e per i successivi due anni lo richiedono per intero, contro ogni giustificazione e l'an- tica consuetudine, commettendo così un abuso. Il viceré risponde che gli arrendatori devono attenersi ai capitoli degli ap- palti e che ogni abuso deve cessare.

4. I vassalli protestano perché sono obbligati a pagare, oltre i 10 soldi per ogni 200 quartieri di mosto al momento dell'insierro, anche 1 cagliarese per ogni quartiere della raccolta delle loro vigne, quando lo vendono, così come quello portato nel villaggio da altri luoghi. Il viceré dà ragione ai vassalli, affermando che devono essere obbligati a pagare soltanto 10 soldi per ogni quartiere di mosto.

i Manca la risposta del viceré.

755 5. Contro la libertà pubblica e il diritto, gli arrendatori del diritto del vino e dell'acquavite di Cagliari proibiscono ai vassalli di vendere nelle pro- prie case, senza licenza, i prodotti delle vigne agli abitanti del villaggio o a forestieri. Il viceré dà ragione ai vassalli, annullando qualsiasi proibizione.

6. Alcuni proprietari, con l'approvazione di arrendatori e di altri mini- stri, introducono bestiame nel prato di Siddi, portandovi danni e distruzioni, assai pregiudizievoli ai buoi da lavoro, cui il terreno è destinato. Si chiede che di questo prato dispongano i sindaci, i quali devono infliggere pene ai padroni del bestiame, a beneficio della comunità. Il viceré accoglie la richiesta.

7. Che per la salvaguardia della pubblica utilità, dal mese di novembre al giugno successivo l'uso della vidazzone in località Flumini Sa Bispissa, te- nuta da questi vassalli e dalla comunità, sia riservato esclusivamente al be- stiame da lavoro, mentre attualmente in quel terreno e in quei mesi alcuni in- troducono bestiame selvatico con pregiudizio del sostentamento di quello domestico. In risposta si rinvia all'osservanza dell'apposita prammatica.

8. Che agli abitanti di Quartucciu, nella loro qualità di vassalli reali, sia consentito di entrare nei salti della baronia di Maracalagonis senza pagare di- ritti, per provviste di erba e di legna e per la coltivazione dei campi. Al riguardo si prega di tenere presente che si sono avuti di mira il bene pubblico, la po- vertà e la piccolezza del villaggio. Si provveda quindi affinché i vassalli siano franchi da carichi. Il viceré risponde: poiché quei salti appartengono ad un'altra baronia, i richiedenti vengono indirizzati a un'intesa con il signore del luogo; quanto al secondo punto (diritti e tributi), si tengano presenti la reale prammatica e i capitoli dell' arrendamento.

A c. 405 Excelentisimo serior virrey, lugarteniente y capitan generai y presidente d.este Real Parlamento Los sindicos de la comunídad y vassallos de la villa de Quartucho dizen que se halla en extremo affligida esta pobre comunidad, por las cosas siguientes.

1. (Pide salto para apasentar el buey domado, de lletiar y erbar). Primo, que siendo vassallos reales, se hallan tan angosto de territorio, que ape- nas pueden substentar el buey domado, y no es bien que no se mire con pie-

756 dad la extrema necessidad en que se hallan de salto para poder apasentar el ga- nado, legnar, y labrar.

2. (Que no se le haga cargo solo de los bienes que posseyeren libres, y no de los sujugados a creditos ajenos en el repartimiento del real donativo). Secundo, que hallandose los pobres vassallos mui empegnados por la necessi- dad en que se han allado por la qual la maior parte de sus bienes quedan hy- pothecados a." varios acrheadores, que viven en esta ciudad y en otros lugares del Reyno, y a.las iglesias al tiempo que se haze la derrama del real donativo, es bien que no se les haga mas cargo de lo que possehyeren de bienes libres, y no de los que quedan subjugados à creditos angenos, pues estos se deven de- computar por bienes de aquel à cuyo favor quedan obligados; pues de otra forma seria cargarles mas cantidad de lo que permiten sus facultades, que es contra toda justificacion.

Que no hai lugar a lo que supplica. Lecca secretarius

3. Tertio, que el arrendador, o arrendadores de dicho feudo, assi que toman el arrendamiento por tres arios, assientan primeramente todos los que pagavan feudo, y despues sinco hombres elegidos nombravan los que les parecia devian / pagar, y contribuir por la mitad del dícho feudo durante el termino de tres A c. 405v. aiios; los dichos arrendadores por el primer ano vienen à bien à cobrar dicha mitad y los otros dos atios los obligan à pagar por entero contra toda justifica- cion, puez no pueden obligarlos à mas de lo que importa la mitad del dicho feudo durante los dichos tres atios segun ab antiquo se ha costumbrado y solo de pocos anos à esta parte han intentado dichos arrendadores este abuso. (Que los arrendadores no puedan obligar los vassallos [...] tres aiios del arren- damiento).

Que los arrendadores guarden los capitulos de sus arrendamientos, quitado todo abuso. Lecca secretarius

4. Quarto, que los dichos vassallos quedan obligados pagar diez sueldos por cada doscientos quarteles de vino à mosto, quando encierran, y despues los obliganl à pagar la villa quando lo venden un callarez de cada quartel de lo que recogen de sus vignas, como y de lo que venden en dicha villa conduzido de otros lugares, síendo que no es justificado el que contribuigan con dos pagas

Y despues los obligan, ripetuto.

757 sobre el vino que dichos vassallos recogen de sus vignas, puez pagando los diez sueldos por cada doscientos quarteles de vino o mosto que recogen, no es bien que paguen el callarez por quartel. (Que pagando los diez sueldos por cada 200 quarteles de vino, o mosto que re- cogen no paguen otro callares por quartel).

Que solamente esten obligados a. pagar los diez sueldos por cada ducientos quarteles de mosto. Lecca secretarius

5. (Que puedan libremente vender vino en sus casas sin licencia de los arren- dadores del derecho del vino d.esta ciudad). Quinto, que a instancia de los arrendadores del derecho del vino y de la ayguar- diente de la ciudad de Caller, se les prohibe el que puedan vender sin licencia de los arrendadores, o billeto de aquellos à gente fuera de dícha villa, vino, o aguardiente procedido de sus vignas, que es contra la libertad publica, pues es por todo derechol y justicia permitido el poder libremente vender en sus casas.

Que puedan vender libremente sus fructos en sus casas à naturales, y a. fora- steros sin licencia de los arrendadores, no obstante qualquier prohibicion. Lecca secretarius

A c. 406 6. Sexto, que por algunos ensanchos que hasen2 los dichos / arrendadores y otros ministros a algunos que tienen ganado serril y rude se destruhye3 el prado Siddo el qual queda destinado por los bueyes de la labransa y ha sido tanto el dayno que d.esto han padecido, que havido ano que padece la mayor parte d.el- los, por no tener substento en dicho prado, y es bien que siendo este destinado para dichos bueyes, que no puedan disponer del, ny dichos arrendadores ny ministro alguno, reservandose solo para el susdicho effecto con direcion de los sindicos, los quales hallandose en dicho prado de Siddo ganado rude, puedan exequtar la pena al duegno en beneficio de la comunidad. (Que pueda exequtar la pena a los duetios del ganado rude que paciere en el Prado de Siddi).

Que se haga corno se supplica Lecca secretarius

1 Derecho, al posto di equidad, cane. in A, conservato in B c. 265v. 2 In B c. 265v, quedan. 3 In B c. 265v, destribuye.

758 7. (Que solo los bueyes domados, y no el ganado rude puedan entrar en la bi- datzoni dicha Frumini Sa Bispissa). Septimo, que desde el mes de noviembre hasta el mes de junio suelen algunos entrar ganado rude en la bidachony, que dicha comunidad y vassallos tienen en el lugar vulgarmente dicho Fruminy Sa Bispissa, en notable perjuhitsio de dichos bueyes domados, quando deven ser preferidos estos al sustento del ga- nado rude por el benefficio y utilidad publica que resulta de dicha labransa y es bien que quede reservado durante dicho termino para dichos bueyes.

Que se guarde la pragmatica en orden a esto. Lecca secretarius

8. Todo lo qual poniendo los supplicantes a.la concideracion de Vuestra Ex- celencia supplican con el devido rendimiento acudiendo à sus pies sea servído ordenar, y mandar, que en respecto de poder los / dichos vassallos legnar, her- A c. 406v. bar, y labrar, puedan libremente como à vassallos reales entrar en los saltos de la baronia de Maracalagonis francamente sin pagar estípendio alguno; y en circa lo demas que tienen ponderado, sera Vuestra Excelencia servido dar la devida providencia segun lo supplican por ser en beneficio publico, y assy bien por ser dicha villa pequegna y pobre, se sirvira hazerlos francos de las encarregas, que en elio reciviran gracia particular y merced de la grandesa y christiano zelo de Vuestra Excelencia que Dios guarde. (Supplican darse providencia sobre los capitulos antecedentes).

En quanto al primer punto que por ser estos saltos de otra baronia, se ajusten con el baron; y en quanto al segundo punto y de la primera supplica que se guarde la real pragmatica, y los capitulos del arrendamiento. Lecca secretarius

Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia, dux Montis Leo- nis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii et caetera, de Consilio Sacrae Ca- tholicae Regiae Maiestatis, illius prorrex, locumtenens, et capitaneus generalis praesenti Sardiniae Regni, et praeses praesentis Regi Generalis Parlamenti decer- nit, et providet praefacta capitula, et unum quodque illorum prout in fine cuiu- slibet capituli descriptum est, et expressum, mandans praesens actum curiae fieri.

Provisa per Suam Excellentíam in praesenti Regío Generali Parlamento ex de- liberatione in eo sumpta die decimo mensis martii 1688 Calari. Antonius Lecca secretarius /

275 1688 marzo 11, Cagliari Il viceré proroga i lavori del Parlamento al giorno 26 marzo del corrente

759 anno 1688, oppure al giorno successivo, incaricando il segretario della Reale Udienza Antonio Lecca di mettere a punto l'apposito provvedimento. Testi- moni Giuseppe Virdis e Didaco Lilliu. Seguono le solite formule.

A c. 407 Et adveniente die Iovis intitulata undecima mensis martii anno a nativitate Do- mini millesimo, sexagesimo octuagesimo octavo Calari, constitutis personali- ter admodum magnificus illustris don doctor Franciscus Pastor Regiae Cancel- leriae regens in ecclesia primatiali calaritana ante teatrum ubi solitum est Parlamentum generale celebrare, nomine et pro parte Suae Excellentiae fecit prorogationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinately ab Aragonia, dux Montis Leo- nis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii, marchio de Cerchiaro et Ca- roniae, de Concilio Sacrae Catholicae Regiae Maiestatis, illius prorex, locum- tenens et capitaneus generalis praesentis Sardiniae Regni et praeses Regii Generalis Parlamenti, causis et ratíonibus Suae Excellentiae bene visis proro- gat Parlamentum huiusmodi, et omes actus illius ad diem vigessimam sextam praesentis mensis martii labentis anni millesimi sexagesimi octuagesimi octavi si feriata non fuerit, si autem feriata ad diem immediatam sequentem non fe- riatam, mandans de his praesens confici instrumentum praesentibus pro testi- bus Iosepho Virdis nottario causarum et Didaco Lilliu scriptore istius civita- tis. Antonius Lecca secretarius /

760 Supplica della villa di Aritzo

276 1688 marzo 13, Cagliari Il dottor Antonio Carboni e Pietro Antonio Sulis, sindaci di Aritzo, fanno presente che, secondo una consuetudine antichissima, in occasione delle riu- nioni parlamentari, la comunità nomina una persona che possa rappresentarla e recare sollievo ai vassalli. Aggiungono che il villaggio è sottoposto alla giu- risdizione regia e gode di tutte le prerogative e le grazie concesse dal sovrano e dai monarchi aragonesi alla città di Oristano e all'incontrada del Mandro- lisai: se ne tenga il dovuto conto nei casi in cui sia necessario. Rinnovano in- fine fedeltà, dedizione e affetto al monarca.

1. Si chiede la conferma di franchigie, prerogative e immunità concesse dal sovrano e dai re d'Aragona e segnatamente le grazie largite dal Parlamento del conte di Santistevan, da osservarsi con puntualità, sotto pena di privazione perpetua d'uffici a carico di chi vi contravvenga; se necessario, siano concesse di nuovo, ma siano letteralmente fedeli alle originarie. Il viceré rimanda ai privilegi e ai capitoli di Corte ancora in uso.

2. Che nel villaggio si possano aprire luoghi di pubblica vendita di varie merci passate attraverso la dogana; infatti approvvigionarsi dei prodotti ne- cessari significa attualmente porsi per almeno quattro giorni in un viaggio spesso difficile da affrontare per la neve ed il gelo. Il viceré rinvia al sovrano, essendo pendente la richiesta di un parere ri- volto al governo.

3. Il territorio è montuoso (anche se non molto vasto) e non vi si può eser- citare l'agricoltura: ciò costringe i vassalli a fare i "viandanti", a comprare e vendere diverse merci e commestibili; per evitare abusi si chiede la presenza nel villaggio di un amostassen o mostazaffo addetto ai pesi e alle misure e alla pulizia delle strade. Dovrebbe essere scelto fra gli insaccolati della prima classe; beneficerà di un guadagno di 4 reali su ogni penalità riscossa, di cui la quarta parte sarà riservata alla chiesa di San Simplicio di Aritzo. Fisserà i prezzi e si occuperà del fabbisogno del popolo durante l'anno di permanenza nell'inca- rico. Il viceré accoglie la richiesta: sia applicabile una penalità di 15 soldi, la terza parte dei quali vada alla chiesa di San Simplicio; all'insaccolazione dei

761 nominativi provveda l'ufficiale con l'assistenza dei sindaci e che tutto avvenga nella massima correttezza.

4. Le cause di incendio in prati, vidazzoni e altri luoghi adiacenti siano trattate in prima istanza dall'ufficiale del villaggio: questo è stato dichiarato nel Reale Consiglio e molto giova ai vassalli. La richiesta è accolta, purché gli incendi non avvengano in montagne ap- partenenti al Regio Patrimonio.

5. Che le vedove siano esentate dal pagamento del donativo: prive di ogni risorsa, sono infatti costrette, per vivere, a vendere gli immobili che possie- dono. Vi siano assoggettati invece i vassalli che versano il feu e i diritti domi- nicali. Così il villaggio potrà attendere al servizio del sovrano e saranno con- servate radici e proprietà degli abitanti. Il viceré rinvia alla consuetudine; nella ripartizione si terrà conto della condizione delle vedove.

6. Si dia mandato all'avvocato fiscale o al ministro più anziano nel Real Consiglio di rivendicare ad Aritzo i salti di Sa Pruna, Selisei e Su Fumu, usur- pati da Arzana. Questi territori appartenevano ad Aritzo ed ai villaggi che com- ponevano l'incontrada reale della Barbagia Belvì e della mitra d'Arborea. Si chiede una volta ancora che gli arzanesi presentino i titoli sui salti dei quali hanno il possesso e l'usufrutto. Questi territori non fanno parte del Giudicato d'Ogliastra, concesso al marchese di Quirral. Al feudatario, del resto, i vas- salli di Arzana non versano nulla che sia relativo ai salti in questione. Si darà quindi ai poveri abitanti di Aritzo la possibilità di pascolare gli armenti, con vantaggio per il patrimonio del re. Il viceré assicura che provvederà.

7. Viene denunciata la pratica di alcuni avidi arrendatori che hanno in- trodotto l'abuso di prendersi un maúde ogni dieci fra quelli che pascolano nei salti di Aritzo. Che d'ora in avanti coloro che allevano maiali non siano ob- bligati a dare più di quanto versa l'incontrada reale del Mandrolisai: il villag- gio infatti gode dei medesimi privilegi, grazie e prerogative concessi dall'at-

i Arzana faceva parte del marchesato di Quirra, di cui era titolare Pasquale Francesco Bor- gia, che era anche conte di Oliva; Aritzo era invece una villa della Barbagia di Belvì, allora feudo della Corona: cfr. R. Pinna, Atlante dei feudi in Sardegna. Il periodo spagnolo 1479-1700, Cagliari, 1999, pp. 122-123.

762 tuale sovrano e dai re d'Aragona. Così i vassalli riprenderanno coraggio e si accresceranno i redditi reali. Ha portato invece grave pregiudizio il fatto che il possessore di dieci porci deve cederne cinque, cioè due all'arrendatore, uno all'ufficiale, un altro allo scrivano, un altro ancora al parroco; onde, davanti a questa tirannia, tutti hanno pensato di mangiarseli. Il viceré risponde che, informato dei privilegi del Mandrolisai, concederà l'uguale corrispettivo ai vassalli di Aritzo e farà cessare ogni abuso.

8. Si chiede di pagare i deghini degli alveari e delle pecore allo stesso modo del Mandrolisai, cioè con godimento analogo dei medesimi privilegi e condoni. Vengono ricordati come degni di merito la costante fedeltà del vil- laggio, i sacrifici di sangue e le perdite di beni subite dagli abitanti durante la guerra per la conquista del marchesato di Oristano, quando Aritzo, a differenza di altre incontrade reali, non si arrese. Il viceré risponde che, in base alla partecipazione del villaggio agli stessi privilegi del Mandrolisai, saranno osservati quelli in uso.

9. Che d'ora in avanti non si invii commissario per causa criminale con- tro alcun abitante di Aritzo su istanza fiscale, se ciò non avvenga sulla base di una richiesta di parte e garantendo tutte le spese, perché il villaggio ha su- bìto danni e perdite notevoli. La risposta del viceré rinvia alla reale prammatica e ai capitoli di Corte.

10. Non si inviino commissari contro i vassalli per questioni di debiti se non a spese del richiedente; le altre si affidino ai ministri ordinari del luogo, per evitare che le spese per le diarie risultino maggiori dei debiti da pagare. Si chiede infine di non essere obbligati a fornire vitto e cavalli ai commissari se non a pagamento. Il viceré accoglie la richiesta.

11. Durante l'inverno i vassalli di Aritzo raccolgono la neve per il fab- bisogno del Regno, rischiando la vita. Gli arrendatori attuali e futuri si val- gano solo degli abitanti di Aritzo per il trasporto della neve, pagando al soldo la libbra quella del Gennargentu e a cinque cagliaresi quella di Funtana Cu- gnada, pesata e retribuita al giusto prezzo. Inoltre i vassalli non devono essere obbligati a fare la provvista se non saranno pagati ogni giorno in denaro con- tante. Infatti molte volte, dopo che il lavoro è stato effettuato, gli arrendatori se ne vanno senza pagare e questo è un danno rilevante per la comunità, cui si devono quarantamila lire per la provvista ed il trasporto della neve. Il viceré risponde che gli arrendatori dovranno pagare giornalmente il la-

763 voro di chi raccoglie la neve e per il resto, essendovi una lite pendente, si at- tenda il corso della giustizia.

12. Si chiede che nel prato e nel vigneto del villaggio non entri bestiame rude o domito, neppure col pretesto del deghino, della tosatura o della mar- chiatura, poiché la principale risorsa dei vassalli consiste nella raccolta di ca- stagne, nocciole, noci; il contrario comporta grandissimo danno per le piante e i frutti. È inoltre necessaria l'imposizione di una penalità di cinquanta du- cati per chi contravvenga. Il viceré accoglie la richiesta.

13. Che d'ora in avanti gli ufficiali di Aritzo siano tenenti del procura- tore reale, che per questo ufficio non ricevano compenso e che il notaio sia scri- vano di Corte. Attualmente coloro che ricoprono questo incarico, non avendo stipendio fisso, fanno estorsioni a danno dei vassalli e il regio erario non ne ricava utilità alcuna. Il viceré rinvia i vassalli al sovrano per gli inconvenienti che il caso pre- senta.

14.Si chiede che nel villaggio non siano macellate vacche né bestiame mi- nuto senza il preventivo consenso dei proprietari e l'ispezione, che deve essere accompagnata da una registrazione nel libro di Corte: molti infatti sono gli abusi commessi con vendite di bestiame rubato; inoltre il non tenere vacche comporta che non si allevino buoi da lavoro. La risposta fa riferimento alle prammatiche e ai pregoni e ordina che cessi ogni abuso.

15.Si invoca l'istituzione di un archivio che raccolga tutti i registri e i pro- cessi di Corte, nonché i pieghi dei notai defunti. La spesa discenda dalla cassa di Corte e dalle machizie comunali. Creato l'archivio, non si paghino altri di- ritti che sarebbero intrusivi e non andrebbero a vantaggio dell'erario regio. In- fine, l'archivio abbia due chiavi: una la terrà il sindaco, l'altra lo scrivano at- tuale. Il viceré accoglie la richiesta: per la formazione dell'archivio si utilizze- ranno fondi della cassa di Corte; l'ufficiale li depositerà presso una persona sicura, rendendone conto allo stesso viceré.

16. Si chiede che nei futuri Parlamenti sia concesso al villaggio il diritto di voto e seggio nello Stamento reale, tenuto conto che il sindaco che verrà no- minato sarà persona idonea a concorrere alla carica di ufficiale e ad altre più

764 onorifiche; in appoggio alla richiesta si sottolinea la fedeltà dei vassalli, i van- taggi da essi apportati al servizio del re con i donativi ordinari e straordinari e soprattutto con il trasporto della neve, così importante per la salute e la con- servazione degli abitanti del Regno: grazie a questa attività il regio erario si avvantaggia ogni anno di un'entrata di 1.400 scudi. Il viceré fa riferimento alla consuetudine.

17. I sindaci chiedono che tutti gli ufficiali e gli scrivani del villaggio di Aritzo e dell'incontrada reale di BarbagiaBelvt, entro due mesi dalla conclu- sione del proprio incarico, ne rendano conto ad un commissario nominato dalla Reale Udienza; nel caso che siano accertate loro mancanze, vengano sottopo- sti alle pene previste dalle leggi. In tal modo, coloro che occuperanno in av- venire questi uffici li amministreranno secondo ragione e giustizia, ispirando quella fiducia di cui parla la reale prammatica. Il viceré accoglie la richiesta, facendo riferimento alla stessa prammatica circa la sua esecuzione.

18. Si chiede che siano eletti, in qualità di ufficiali di Aritzo, solo i na- tivi del villaggio e i loro figli in quanto benemeriti; l'ufficio sia biennale nella forma che si osserva e che è stata concessa dai sovrani aragonesi. Il viceré accoglie la richiesta.

19. Infine i sindaci chiedono la decretazione e, ove necessario, la nuova concessione dei capitoli e delle grazie precedenti.

Ihesus. Aritzo A c. 408 Excelentisimo sefior virrey, llochtinent capitan generai, presidente en el Real, y General Parlamento. El doctor Antonio Carbony, y Pedro Antonio Sulis bezinos de la villa de Aritzo, y sindicos por los vassallos y comunidad de aquella nombrados, dizen que es costumbre antiquissima en dicha villa en nombrar persona que pueda mirar el alivio de dichos vassallos, en las ocasiones que Su Magestad, Dios guarde, concede Parlamento a este Reyno, segun lo manifestarà el secretario Antonio Lecca mediante los Parlamentos basta hoy tenidos; en cuya confor- midad haviendo tenido notigia los supplicantes que Vuestra Excelencia havria publicado Cortes en nombre de Su Magestad, acuden con todo rendimiento pediendo las gracias siguientes, poniendo en la concideragion de Vuestra Ex- celencia que dicha villa de Aritzo es villa real y goza de todos los privilegios, prorogativas, y mercedes de Su Magestad, y los serenissimos reyes de Aragon se han obtorgado a la ciudad de Oristan, y encontrada de Mandorolisay, qua- les quedan incertados en el libro de Cortes que tuvo en este Reyno el excelen-

765 tisimo serior conde de Santistevan a.los que se tenga la devida relassion quando fuere menester, y que jamas ha sido conquistada de ninguno si no solamente de los serenissimos reyes de Aragon, a.quienes se edieron voluntariamente, en cuyo servíssio han vivido, y viven hoy attualmente, sin haver havido nunca al- ternion alguna con la fidelidad, zelo, carino, y affecto que es notorio.

1.Primeramente suplican dichos sindicos en dicho nombre mande Vuestra Ex- celencia confirmar a dicha villa de Aritzo todas las franquesas, privilegios, pre- rogativas e immunidades que goza, y se le ha concedido, tanto por Su Mage- stad, como per los demas seriores reyes de Aragon sus progenitores, y A c. 408v. serialadamente las gratias obtorgadas / à dicha villa en el Parlamento del ex- celentisimo serior conde de Santistevan, y que aquellas se guarden y observen con toda puntualidad so pena de privasion de offissio in perpetuum al que con- traviniere, y si fuere menester, obtorgarlas, y concederlas de nuevo, concedien- dose aquellas por tales como si de verbo ad verbum fuessen aqui mismo espressadasl.

Que se les guarde los privilegios y capitulos de Corte que estuvieren en uso. Lecca secretarius

2. (Que se les conceda permiso de vender en dicha villa todo genero de mer- ce( y ropas). Ittem supplican dichos sindicos mande Vuestra Excelencia en nombre de Su Magestad concederles en el nombre arriva dicho, de que en dicha villa se pueda tener tiendas publicas, y en ellas publicamente pueda venderse todo genero de meqes, y roppas, como aquellas sean passadas en aduana, a.tal que los reales derechos queden salvos, pues al contrario seria de grande inconveniente a.los vassallos de dicha villa, por razon que aquella queda en el cuerpo del Reyno, y no tiene ciudad alguna bezina de donde se pueden con facilidad aprovisionar de lo que les haze menester, sino es haziendo por lo menos caminada de qua- tro dias; y esto no en todos tiempos, por haver ocasiones de temporales por ser el lugar de los mas frigidos del Reyno, que no se les permite a.los moradores de dicha villa el salir fuera de aquella muchas vezes un mes, y aun mas segun esto queda notorio por la mucha nieve, y hielo que suele haver en aquel lugar.

Por quanto hay consulta pendiente que lo suppliquen a Su Magestad. Lecca secretarius

3. (Que haye almostacen que atienda a.la polesia, y al peso, y medida corriendo a cargo d.este el abastacer el pueblo).

l Sul mg. sin di A c. 408v., breve regesto pressoché illeggibile.

766 Ittem supplican dichos sindicos que attento por ser la villa de Aritzo muy corta de montagnas, y los que tiene muy montuosos, en los quales no puede labrarse, / con que los pobres vassallos, para poder vivir se ven precisados hà hazer del A c. 409 viandante, y otros emplearse en bender, y conprar diversas merces, y cosas co- mestibles tanto de peso como de medída, y para cuitar algunos abusos man- derà Vuestra Excelencia en nombre de Su Magestad de que haya en dicha villa en adelante un mostasen que attienda al peso y medida y a.la polesia de.las ca- lles, y que aquell sea unos de los seis que se ensecularan de la primera esfera de los moradores del lugar, y que este solamente tenga de gaye quatro reales por cada pena aplicando la quarta parte de esta a.la iglesia de San Simplicio de dicha villa de Aritzo, corriendo à cargo de este el apreciar, y abastaser el pue- blo durante este offissio un afio.

Hagase segun se supplica con calidad que la pena sea quinze sueldos de los qua- les se aplique la tercera parte à la iglesia de San Simplicio y la ensaculacion la harà lo official con assistencia de los sindicos, y en ella, y en la extracion pro- cederan con toda rectitud, y sín abuso. Lecca secretarius

4. (Que las causas de incendio las conosca en primera instancia el official de la villa). Ittem suplican que las causas de incendios et alias de padros y bidazony, y de- mas lugares adjacentes à dicha villa de Aritzo las conosca en primera instan- cia el official de dicha villa por haver sido assi declarado en el Real Consejo, y ser esto de mucho provecho a dichos vassallos.

Que se haga segun se supplica, como el incendio no suceda en montai:1'as de dicha villa que sean del patrimonio de Su Magestad. Lecca secretarius

5. (Que las viudas no paguen donativo). Ittem suplican dichos sindicos mande Vuestra Excelencia concederles en nombre de Su Magestad que las viudas de dicha villa de Aritzo no paguen do- nativo por quanto aquellas caro en de todo albitrio, y es menester para vivir vender lo imueble, y que solamente le paguen los vassallos que pagan los feu- dos y demas derechos dominicales, a.tal con mas alivio puedan hazer / el servis- A c. 409v. sio a.Su Magestad, que Dios guarde, y sean concervadas las raizes y pro- priedades de los moradores.

Que se haga lo acostumbrado teníendo consideracion en el repartimiento que se harà en dicha villa à la calidad de dichas viudas. Lecca secretarius

767 6. (Que el abogado fiscal, o ministro mas antigo repitan los saltos de Sa Pruna, Selisey, y Su Fumu). Ittem suplican dichos sindicos mande Vuestra Excelencia concederles, y en di- cho real nombre mandar al abogado fiscal, o al ministro mas antigo en el Real Consejo, que deffienda y repita juris remediis los saltos de Sa Pruna, Selisey, y Su Fumu, que apoderadamente les han tornado, y usurpado los vassallos de la villa de Arcana, quales saltos eran de Aritzo, y villas que conponian la encon- trada real de Barbaja Belvy, y de la mitra de Arborea, obligando a.dichos vas- sallos de Arcana, que luego saquen el circulo, titulos, y auctos de compras, pos- sessiones, y concessiones hechas a.los illustres marques de Quirra del Judicate de 011astra, donde no se hallaran conprehendidos estos saltos, sino que los dí- chos de Arcana los possehen y usufrutuan como à aquisision propria sin dar nada a.dichos illustres marqueses de Quirra, que con esto los pobres vassallos de Aritzo tendran donde pasturar sus ganados y labrar, y de esse modo que- dara aumentado el patrimonio de Su Magestad.

Que se darà providencia a lo que representan. Lecca secretarius

7. Ittem representan dichos sindicos, que algunos arrendadores de dicha villa codicíosos del logro humano han introduzido tomar de diez uno de los cochi- nos, que pasturan en los saltos de dicha villa de Aritzo, y por cuyo effecto se.han desperdiciado todos, y los otros vendidos, por cuyo reparo mandara Vuestra Excelencia conceder en dicho real nombre, que en adelante los que tendran cochinos en dicha villa no sian obligados a pagar mas derecho que de la A c. 410 misma suerte se paga en la econtrada real de Mandorolisay por / gozar esta de.los mismos privilegios, gracias, y prerrogativas concedidas por Su Magestad, Dios guarde, y los sereníssimos reyes de Aragon à dicha real encontrada de Mandorolisay, que d.esta suerte se alentaran los pobres vassallos a comprar co- chinos, y se adelantaran assi bien los reales reditos, que negò" a termino en di- cha villa este derecho que teniendo un pobre hombre diez cochinos, se le to- rnava sinco, dos el arrendador, uno el official, otro el escrivano, y otro el cura, y por ver esta tirania todos trataron de comerselos, y por cuyo reparo esperan este alivio de Vuestra Excelencia en el refferído nombre. (Que no tengan mas obligacion de pagar mas derecho de los cochinos que de la misma suerte lo paga la encontrada de Mandrolisay).

Teniendo comunicacion de los privilegios de Mandrolisay, segun refieren se ob- serve lo mismo, quitado todo abuso. Lecca secretarius 8. (Que los deguinos de colmenas, y ovejas lo paguen en la misma forma y ma- nera que lo paga la encontrada de Mandrolisay).

768 Ittem suplican mande Vuestra Excelencia concederles, que en razon de los de- guinos de colmenas, y ovejas lo paguen en la misma forma y manera que lo pa- gan los vassallos de la encontrada de Mandorolisay por gozar de.los mismos pri- vilegios e indultos, que de otra suerte seria quedar estos menos consolados que aquellos quando multiplici ex capiti' devian guardarse a.la villa de Aritzo, por haver sido siempre fidelissima y en la conquista del marquesado de Oristan no pudo ser rendida corno las otras encontradas reales, antes derramo su sangre y perdíeron sus haziendas los vassallos de aquella, y solo esta fineza es digna de todo merito.

Teniendo la misma participagion, se observaran los dichos privilegios en quanto estuvieren en uso. Lecca secretarius

9. Ittem suplican mande Vuestra Excelencia conceder, que en adelante no se pueda despachar comissarío por causa criminal contra à ninguno de Aritzo instancia fiscal / si no fuere à instancia de parte, y assegurando los gastos por A c. 410v. haverse esperimentado grandes datios y perduas en dicha villa. (Que no se pueda despachar comissario por causa criminal a instancia fiscal solo de parte).

Que se observe la real pragmatica y capitulos de Corte. Lecca secretaríus

10.(Que no se despache comissario alguno por deudas sino fuere expensis pe- tentis2). Ittem suplican mande Vuestra Excelencia que contra dichos vassallos no se despache comissario alguno por deudas, si no fuere expengis petentis, y las de- mas se cometan a los ministros ordinarios del lugar, por experimentarse mu- chos inconbenientes, que muchas vezes mas son las dietas, que la deuda y assi mismo en adelante no sean obligados à dar de comer, ni dar cavallos à ningun comissario, si no fuere pagando.

Que se haga corno se supplica. Lecca secretarius

11. (Que los arrendadores no puedan valerse de ninguno solo de los vassallos de la villa para conduzir la nieve à esta ciudad).

i Capite, corrigit editor. 2 Expensis petentis: a spese di chi fa la richiesta.

769 Suplican mande Vuestra Excelencia concederles que los vassallos de Aritzo, at- tento ellos en el tiempo mas riguroso del ano recojen la nieve para el abasto del Reyno, perdiendo muchos la vida, que en adelante tanto los arrendadores que hoy son, y en adelante seran, no puedan valerse de otros para la conducion de ella si no de los mismos de Aritzo, pagandoles la de Genna Argentu à sueldo la libra, y la de Funtana Cunjada à sinco callarezes, y entrada, pesada y pagada el justo pretio, y assi mismo, no sean forcados à enserrarla si no fuere cada dia pagandoles en dinero effectivo, attendiendo que muchas veses despues echo el ensierro se van los arrendadores sin pagarles, y esto redunda en notable davo de los pobres vassallos, que tanto por el ensierro, como por la condussion de dicha nieve les estan deviendo en sirca quorenta mil libras, y es bueno tengan algun alivio en su proprio trabajo.

Que los arrendadores paguen sus jornales puntualmente a los que trabaxaren en recoxer la nieve y por lo demas, attento hay pleyto pendiente, que sigan su justigial. Lecca secretarius /

A c. 411 12. (Que en el prado y binete de dicha villa no entre ningun genero de ganado). Ittem suplican mande Vuestra Excelencia concederles, que en adelante en el padro, y biriete de dicha villa no entre ningun genero de ganado, ni rude, ni domado, ni aun con cappa de deguinar, trasquilar y scialar, attento todo el al- bitrio de los pobres vassallos consiste en el fructo de las castafias, avellanas, y nueses, y de esperimentarse lo contrario les redunda grandissimo davo, tanto en el fructo, como en las arboles, imponiendo una pena de sinquenta ducados al que contraviniere.

Que se haga como se supplica. Lecca secretarius

13. (Que los officiales de dicha villa sean theníentes de procurador real y que su notario sea el escrivano de Corte). Ittem suplican mande Vuestra Excelencia concederles en el nombre de Su Ma- gestad, que en adelante los officiales de dicha villa sean thinientes de procu- rador real, y que por este offissío no tengan gaye ninguno, y que su notario sea e1 escrivano de Corte, attento los que ocupan este offissio no tienen salario fixo, y para vivir hazen muchas estorgiones y destruhen los pobres vassallos, sin que el regio erario tenga utilidad alguna.

i Puntualmente... justida, sul mg. sin. della carta, in verticale.

770 Que esto tiene inconveniente y asi que lo suppliquen a Su Magestadl.

14.Ittem suplican mande Vuestra Excelencia concederles, que en adelante en dicha villa de Aritzo no se maten vaccas, y assi mismo ningun genero de ganado de pastor menor sin preceder licengia de los duegnos, precidiendo revista, y re- A c. 411v. gistrandola en el libro de Corte, por / quanto se haze muchissimos abusos ven- diendose ganado urtado y por no tener vaccas no se tiene bueyes para la la- branca. (Que no se maten ganados de pastor menor sin permisso de los dueflos).

Guardense las pragmaticas y pregones, quitado todo abuso. Lecca secretarius

15.Ittem suplican dichos sindicos mande Vuestra Excelencia congederles de que en la villa de Aritzo se fabrique un archivo en donde se archiven todos los registros y processos de Corte, y las prissias de los notarios diffuntos, para que las cosas publicas sean perpetuas, y el gasto de este archivo salga de la cassa de Corte y maquissias comunales, y concluhído sea no se pague mas, attento son derechos intrussos, y que no entran en el regio erario; y en este archivo haya dos llaves, una tenga el sindico, y otra el escrivano actual. (Que se fabrique un archivo para ponerse los registros y processos de Corte y las prisias de los notarios difuntos).

Que se haga como se supplica, aplicandose para ello las penas criminales de los pregontes, y del derecho de la cava de Corte que refieren, y el official tenga obligacion de depositarlo en persona segura dando quenta a Su Excelencia. Lecca secretarius

16. (Que la dicha villa tenga voto, y assiento en el Estamento real en tiempo de Cortes). Ittem suplican dichos sindicos mande Vuestra Excelencia concederles en el nombre de Su Magestad (que Dios guarde), que en adelante la villa de Aritzo, en todos los Parlamentos se gelebraran tenga votto, y assiento en el Estamento real, siendo el sindico2 nombraran persona que pueda concurrir en official, o en puestos mas honorificos, attendiendo a.la fidelidad de los dichos vassallos, y utilidad tan grande arredundado al real servissio, tanto en los / donativos or- A c. 412 dinarios, y estraordinarios, como por el albitrio d.estos, invengion, y condugion de la nieve, cosa tan importante a.la salud, y conservassion de los moradores

i Di seguito manca la consueta firma del segretario Lecca. 2 Dopo Parlamentos e sindicos, sottinteso que.

771 del Reyno, de cuya industria biene hoy à lograr el regio erario mil y quatrocien- tos escudos cada ano.

Guardese lo acostumbrado. Lecca secretarius

17.(Que los officiales, y escrivanos de aquella econtrada sean residenciados dentro dos meses concluydo el officio). Ittem suplican dichos sindicos mande Vuestra Excelencia ordenar, y mandar que todos los offisiales, y escrivanos de dicha villa y encontrada real de Barbarja Belvi dentro dos mezes precisos concluido el offissio, sean residenciados por un comissario nombrado por la Real Audiencia, y hallandose que alguno de el- los huviere faltado, sean castigados en las penas que de derecho huvieran in- currido para que con esso los demas que ocuparen estos offisíos vahian, y ad- ministren con lo que es de razon, y justissia y los tales que han de ocupar estos offissios antes de imiscuhirse en estos offisios devan prestar las fiansas que di- spone la real pragmatica.

Que se haga como lo piden, guardandose en el modo la real pragmatica. Lecca secretarius

18.(Que solo sean officiales los naturales, y hijos de aquellos por biennio). Ittem suplican dichos sindicos que solamente puedan ser offisiales de la villa de Aritzo los naturales, y los hijos de aquellos como sean benemeritos, y este offisio sea bienal en la forma se observa y ha sido obtorgado por los serenissi- mos reyes de Aragon.

Hagase segun lo píden. Lecca secretarius

19.Ittem los quales capitulos, y grasias suplican dichos sindicos que de sus po- A c. 412, deres / hazen demonstrasion, ut ecce cum incertione, mande Vuestra Excelen- cia decretarlos, confirmarlos, y si fuere menester de nuevo concederlos à díchos vassallos de dicha villa de Aritzo, et haec omni meliori modo et cetera offitium et cetera salvis et cetera. Altissúnus El doctor Antonio Carbony Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia, dux Montis Leo- nís, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii et cetera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Maiestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus genera- lis praesentis Sardiniae Regni et praeses praesentis Regii Generalis Parlamenti providet, et decernit capitala praescripta, et unumquodque illorum prout in

772 fine cuiuslibet capituli continetur, mandans praesens actum Curíae fieri de qui- bus.

Provisa per Suam Excellentiam in praesenti Regio Generali Parlamento ex de- liberatione in eo sumpta die decima tertia mensis martii anno à nativitate Do- mini millesimo sexcentesimo octuagesímo octavo Calari. Antonius Lecca secretarius /

773 Elezione dei procuratori di Aritzo

277 1688 febbraio 1, Aritzo Un foltissimo gruppo di vassalli di Aritzo, con a capo Gerolamo Pili (mag- giore in carica) e Antonio Marchi (sindaco), si è riunito per ordine di Salva- tore Contu, notaio pubblico e ufficiale dell'incontrada reale di Belvì, in rela- zione a un memoriale del viceré, datato Cagliari 19 gennaio 1688. Lo scopo è quello di eleggere sindaci e procuratori che rappresentino il villaggio nell'at- tuale Parlamento e avanzino le richieste di seguito riportate (analoghe ad al- cuni punti della supplica precedente). Sono assenti Antonio Carboni (dottore in diritti) e Antonio Sulis (giurista), domiciliati a Cagliari. Il documento in- siste soprattutto sulla riconferma di grazie e franchigie, sulla necessità che ad Aritzo si possa vendere ogni genere di prodotto, che il deghino di porci e di api sia riscosso secondo quanto viene osservato nell'incontrada reale del Mandrolisai, che ci sia un amostassen eletto fra i principali della comunità e che vengano rifiutate gabelle e nuove imposizioni stabilite dagli arrendatori sul trasporto della neve. Infine si dà pieno mandato ai procuratori perché si occupino anche di tutto ciò che potrà essere utile alla comunità. Seguono le firme e le formule finali.

A c. 413 Die primo mensis februarii anno a nativitate Domini 1688 Arizo. En el nom de nostre Senyor Deu, sia a tots nottory com Gerony Pili magior ac- tual, Antoni Marchy sindich actualjuan Angel Sulis, Andreu Devilla, Juan Mi- quel Diana, Salvador Devilla, Juan Antony Lay, Francisco Luny gran, Franci- sco Devilla, Juan Antiogo Onanu, Salvador Aledda Melis, Juan Loddo Deydda, Juan Antiogo Fodde, Salvador Pily, mestre Salvador Onano, Basily Pedde Moy, Cosme Pisti, Pere Carta, Francisco Atzory Loddo, Juan Virdis, Sebastià Garau Boy, Cosme Mamely, Juan Carta, Salvador Bosincu Menga, Juan Carta, Antiogo Varju, Antoni Corda, Juan Loy Marotto, Francisco Usay, Lucifero Pily, Baptista Cogony, Juan Corda Melony, Antiogo Murru Boy, Juan Lay Cuy, Sal- vador Deidda Sulis, Francisco Marchy, Francisco Coco Luni, Valery Marchy, Sebastia Melony Frau, Juan Sau, Diego Correly, Antoni Pedde Ledda, Basily Pedde Lay, Matheo Carta, Salvador Abis Moro, Demetri Marchy, Antoni Porru Sulis, Sebastià Poddiolu, Antoni Mely Manca, Antoni Manca de Anjus, Salvador Caschy, Francisco Diego Cogony, Salvador Zedda Busa, mestre An- toni Juan Frau, mestre Miquel Marotto, Juan Marotto, Diego Mely, Joseph Sala, Francisco Pily Zedda, Baptista Deyana, Silvestre Lay, Antoni Murru Lugury, Demetri Boy, Antiogo Caochy, Salvador Onanu Deidda, Baptísta Marchy, A c. 413v. Diego Onano / Antoni Caochy Garau, Sebastia Marru, Salvador Sechy Cocco,

774 Antiogo Addis, Antoni Juan Cogony, Antoni Onanu gran, Juan Mura Atzori, Juan Cabra, Antoni Onanu menor, Salvador Pily Zedda, Salvador Onanu Su- lis, Antiogo Murru Fodde, Salvador Loddo, Francisco Marchia, mestre Antiogo Cocu Luny, Antoni Flore, Salvador Virdis, Fabrissi Carta, Juan Mely Cuca, Juan Fais, Juan Antíogo Melony, Marco Arju, Francisco Todde Corriga, Antoni Porru Correli, Juan Antiogo Flore, Sebastià Pisu y Antiogo Quira Atzori, Juan Antoni Porru, Salvador Maroto menor, Francisco Zedda Loy, mestre Salvador Pily Deidda, Antiogo Manca, Salvador Maroto Mura, Antiogo Murru Mura, Antoni Zedda Busa, Antoni Contu, Antoni Mely Casula, Miquel Cogony, mestre Mi- quel Correly, Francisco Carta Caochy, Perdu Machis, Thomas Corriga, Baltas- sar Contu, Salvador Aledda Zedda, Sebastià Manca Mura, mestre Antoni Pin- tor Aledda, Antoni Loi Maroto, Antoni Marchy Melony, Rafael Polly, Andreu Cuy, Antoni Zedda, Lucifero Frau, Joseph Frau, Sebastià Sotju, Francisco Loi Manca, Antoni Manca Marotto, Miquel Porru, Antoni Frau Mameli, Perdu Moro Pixedda, mestre Lucifero Pisti, Antiogo Correly, Sebastià Melony Brocu, mestre Sebastia Frau, Salvador Pisu, Hylary Mamely, Antiogo Sotju, Salvador Galisay, Antoni Jua Porru, Antoni Tiddia, Antoni Juan Sotju Zedda, tots vas- saills de esta dita e / present vila hont per les infrascrites coses, se solen adjun- A c. 414 tar y congregar dits vassaills y comunitat predita de orde y manament del ma- gnifich Salvador Contu notari publich y official de esta real encontrada reali de Belvi en virtut de un memorial decretat per Sa Excellencia de la datta en Cal- ler als 19 de gener del present y corrent ayn 1688 que resta insertat en la pri- sia, sobre y en raho de crear, elegir y nomenar sindichs y procuradors generals, perque pugan aquells demanar en lo General y Real Parlament per lo excellen- tissim serior virrey conde de Pignatelli, capita generai en tot lo present Regne de Cerderia per Sa Magestat (que Deu guarde) celebrador, les coses baix de- claradors, profitoses e utiloses a díts vassaills, y comunitat predita coneguts. Per quant a.les infrascrites coses personalment assístir no poden. Per.o de llur grats constituhexen, crean, y solemnament ordenan llur llegitims procuradors certs y especials e per les infrascrites coses generals axi que la especialitat a.la gene- ralitat no derogue ni per lo contrari: doctor en drets Antoni Carbony y Pere An- toni Sulis jurista en la magnifica ciutat de Caller domiciliats absents. Per a que en nom y per part de dits vassaills y comunitat predita, tam coniuntim tam di- visim, y qualsevol de ells in solidum, atjan, pugan, y degan de demanar devant dita Sa Excellencia y son General, y Real Parlament sia servit confirmar totes les grgies, y franqueses corwedides en lo antecedent Parlament fet per lo ex- cellentissim sefior conde de Santistevan, virrey, y capità generai axi be era del present Regne, a favor dels vassaills y comunidat predita. /

Ittem axi.be dits llurs sindichs, y procuradors generals en nom y per part de A c. 414v.

1 Real, ripetuto.

775 dits vassaills y comunitat predita tam coniuntim quam divisím, atjan, pugan y degan de demanar en dit General y Real Parlament que en esta dita vita de Aritzo puga haver un mercader que puga tenir de assiento qualsevol genero de robas de mercadoria, segons de per abans se tenia eo maxime per ser molt di- stant de esta vita per a.la magnifica ciutat de Caller y no poder acudír ab bre- vetat se oferex ocasi6 de vestir, o alias, ya per exa raho, ya tambe per no po- der acudir a dita ciutat per raho del rigor del temps, que hi ha vegada en las invernadas que no se pot ixir de las casas per dos mesos per lo rigor del temps, y nevadas tant grans.

Ittem axi.be dits llur sindichs, y procuradors generals, tam coniuntim, quam divisim, y qualsevol de eills in solidum, y en nom, y per part de dits vassaills y comunitat predita atjan, pugan, y degan de demanar devant ditta Sa Excellen- cia y General y Real Parlament sea servit provehir y als vassaills de ditta vila concedir, que tant en raho dels deguinos dels porchs, com de abellas que se fa per los officials y rendadors de las rendas cívils, se observe lo matex que se ob- serva en la encontrada real de Mandrolisay, per raho que despres que los dits officials y rendadors han pres, y van prenint un deguino tant esorbitant, les han A c. 415 dexats desperdiciar, quant de per abans / (segons diuhen abans de intro- duhirse aquellos nous imposits), hi havia en esta dita vita molts pastors de porchs, y abellas.

Ittem axi.be dits llur sindichs, y procuradors predits, tam coniuntim quam di- visim, y en nom y per part de dits vassaills y comunitat predita atjan, pugan, y degan de representar à dita Sa Excellencia, y en son General y Real Parlament sia servit decretar y provehir que en esta dita vita y atja un almostassen eligi- dor per dits vassaills cada ayn y que sia principal de dita vita, y que aqueill tinga axi.be juntament lo offissi de mestre de mundicias com se acostuma en la ma- gnifica ciutat de Caller, y ab la matexa potestat, de forma tal que sens llissen- cia de official ni jutje en cas de falla, tocant a son offissi, que se fassa per qual- sevol vassaill, o persona de dita Vostra Excellencia puga eill matex executarla authoritate propria.

Ittem axí.be en nom y per part de dits vassaills, atjan, pugan y degan de repre- sentar devant dita Sa Excellencia, y son General, y Rea! Parlament las gabelas, y nous imposits, que los rendadors del albriti de la neu han intentat contra dels vasaills, y viandante d.esta dita vita tant en raho del mig escut los multan per cada cavalli de neu conduxen a dita ciutat com, y tambe lo que lis prenen en lo pes de ella, y axi.be que en avant no hy atja rendador natural, tant d.esta dita A c. 415. vila com de las demes vilas de la encontrada / per resultarlis gran dain y per- juissi que circa dites coses lis donan tot poder bastant de poder representar los agravis, y molestias, dains, y gastus, y deutes que fins vuy han suportat y ani- ran suportant, dexant de obviar aquestus incomvenients.

776 Ittem axi.be dits llurs procuradors tant coniuntim quam divisim y qualsevol de eills in solídum, y en nom, y per part de dits vassaills constituents, y comuni- tat predita atjan, pugan, y degan de representar tots y qualsevol coses, y negoOs profitosos e utilosos à dits vassaills, y comunitat predita ultra dels poders ex- pressats en lo present instrument, volent dits vassaills, y comunitat predita que en esta procura se junten tants poders, quants dits llur procuradors voldran, y de aquells se ne fassa, y rebia instrument a part en poder de qualsevol notari e generalment circa dites coses que han de ser en profit, y utilitat de dits vas- saills, y constituhents, y comunitat predita lis donan, y conferexen tot ple, y bas- tant poder e tal e tanta facultat quant de dret et alias lis es llicit, y permis. Ab promesa que fan dits vassaills constituents, y comunitat predita que tot, y quant circa dites coses profitoses e utiloses à dits vassaills, y comunitat predita serà fet, tractat, y obrat lo tindran per ferm, rat, grat, valido y agradable, no lo re- vocaran, ni revocar faran per diguna cosa sia dret, o raho sots expressa obli- gassi() de llur personas, y bens axi mobles com imobles e ab jurament llarga- ment e ab poder axi.be que pugan tant coniuntim quam divisím dits llur procuradors, y en nom, y per part de dits vassaills posar un advocat, y ab aque- ill concertarse, y ajustarse en lo preu, o preus que ab aqueills se podran ajustar, y concertar / per lo effecte refferit, y per los que que no saben escriure ferma A c. 416 de part de aqueills lo notari infrascrit. Juan Antiogo Carbony nottari Juan Miquel Diana Cossu Juan Angel Sulis Luis Zonza Antoni Mely Casula Andreu Devilla Salvador Devilla Antoni Marchy sindich de Aritzo ferme sí be no [...] ní se del present memo- rial y me reserve [...] de representar à dita Sa Excellencia lo agravi.

Testimonis son lo venerable Francisco Angel Diana, y Salvador Angel Serra donzell tots de Aritzo, y se ferman de llur mans. Francisco Angel Diana, Salvador Angel Serra Carbony nottary

Praemissis partim proprio, et partim alieno calamo scriptis, eisque ex proprio originali deductis fidem facit Joanes Antiochus Carbony oppidi de Aritzo per omne praesens Sardiniae Regnum publicus nottarius, rogatus, requisitusque clausit. /

777 Supplica delle Arciconfraternite della Morte e di Sant'Efisio

278 [senza data e luogo] La venerabile Arciconfraternita della Morte e quella di Sant'Efisio — pa- trono di Cagliari e difensore del Regno contro la peste — chiedono che, com'è stato fatto in passato dai viceré, siano dichiarati feste di Corte tutti i venerdì di marzo e altri giorni dell'anno che il popolo tradizionalmente dedica al ri- poso: ciò renderà possibile ai confratelli dei due sodalizi (che si compongono di molti nativi e abitanti di tutti e tre i sobborghi e di parte del Castello) di partecipare, liberi da impegni e da liti, alla processione e all'adorazione delle croci dei padri Cappuccini, nonché alle devozioni connesse.

A c. 417 Excelentisimo sersior virrey lugarteniente y capitan General y presidente de cor- tes en este Parlamento.

(Que sean feriados los viernes de marco). La venerable Archicofadria de la Muerte, y la del glorioso martir San Efisio pa- tron de esta ciudad de Caller, y abogado del Reyno contra la peste dizen que los cofadres de una y otra hermandad que se componen de muchos naturales, y habitadores de todos los tres arrabales, y parte del Castillo suelen todos los viernes de Quaresma acudir en forma de hermandad, y procession y algunos en seguimento de aquella para la devocion, y adoracion de las cruzes del con- bento de los padres Capuchinos, y en consideracion de esta fueron servidos los setiores virreyes predecessores de Vuestra Excelencia mandar que se feriasse no tan solamente los viernes de marco, pero tambien los demas de la Santa Quaresma; y como si no se guardan por fiestas de Corte parece que sea darse ocasion a que algunos para acudir a los pleytos, y otros negocios, se aparten de tan gran devocion dexando de acudir, y muchos de confessarse, y comul- gar por el embarago de los negocios, y pleytos, que no dexan las voluntades libres, ni los animos sossegados para este ministerio, que requiere para su per- fecion todo el cuidado de los devotos sin emplearle en la consideracion, y de- spacho de cosas del siglo, suplican à Vuestra Excelencia se sirva en el real nom- bre de Su Magestad feriar los dichos viernes de margo, y demas de Quaresma, y los demas dias sefialados del ano, que el pueblo en generai ha acostumbrado para su descanso, mandando, que se observen por fíestas de Corte, que en elio recibiran merced particular de la christiandad de Vuestra Excelencia que Dios guarde. /

778 Supplica della città di Oristano

279 1688 marzo 13, Cagliari Felice Salaris, sindaco di Oristano, facendo riferimento al punto 8 della supplica presentata a nome della città, chiede che la curia del veghiere reale possa giudicare le cause di ricorso e appello presentate dai vassalli poveri con- tro gli ufficiali ed i ministri ordinari dei Campidani. Ciò a conferma di un pos- sesso provato con documenti di oltre cento anni. Si chiede pertanto che un atto di Corte consenta al veghiere di operare come delegato del viceré, per giudi- care queste cause. Il viceré risponde che, in attesa di una risoluzione del sovrano, ci si deve attenere alle leggi del Regno ed alle disposizioni del diritto comune. Segue la formula finale.

(Que la curia del Real Veguerio conosca de las causas de concurso, de evoca- A c. 418 cionl por miserabilidad, y appellacíon de los agravios reciven los vassallos de los Campidanos de los officíales y ministros ordinarios). Don Felix Salaris sindich de la magnifica ciutat de Oristany diu que havent su- plicat a Vostra Excellencia de que en nom de Sa Magestat, que Deu guarde, fos servit decretar que en conformítat de la possessio immemorial en que se troba la curia del Real Veguerio de dita ciutat de conexer de totes les causes de re- curso, evocatio per miserabilitat y appellacio dels agravis que los vassaills dels tres Campidanos del marquesat de Oristany han rebut y reben dels offiOals, y ministres ordinarys de dits Campidanos per los motius de convenien0a que ha representat en lo capítol 8 de las suplicas que ha presentat à Vostra Excellen- cia y en conformítat de la possessio que ha provat ab certíficatoria de ultra cent anys. Y Vostra Excellencia fonch servit decretar que constant de la immemo- rial possessio se daria providentia. Y perque entretant que se fa evidentia de esta immemorial y que se consulta à Sa Magestat parex de gran convenientia al be- neficy de aquellos pobres vassaills que la dita curia continue en lo dit conexí- ment / saltim administrant en estes causes tant en las mogudas com y en las que A c. 418v. se oferiran, lo veguer real de dita ciutat com à delegat de Vostra Excellencia. Per.go suplica mane Vostra Excellencia provehirlo conferintly aquesta jurisdis- sio al dit veguer de Oristany en lo interim que Sa Magestat sobre aio lo que serà de son servey, per a que com à delegat de Vostra Excellencia conega de ditas causas à tal tingan los ditos pobre vassaills aquest alivy et haec officiis salvis.

l Al posto di appellacion, cancellato.

779 Altissimus Juan Maria Pinna Pilo Por quanto pende de la resolucion de Su Magestad, a quien se ha consultado esta materia, que se guarden en el interim las leyes del Reyno, y disposicion del derecho comun.

Provisa per Suam Excellentiam in praesenti Regio Generali Parlamento die de- cima tertia marty 1688 Calari ex deliberatione in eodem Parlamento sumpta de quibus et cetera. Antonius Lecca secretarius /

780 Supplica della villa di Olíena

280 1688 marzo 13, Cagliari Il sindaco e i vassalli di Oliena fanno presente che dalle "calamità" sono state falciate più di mille anime. A causa di questo l'ultimo donativo non è stato pagato alla scadenza. Si chiede che esso venga condonato e che nel rtpar- timento del prossimo si tenga conto della povertà e del numero degli abitanti. Il viceré assicura considerazione per la supplica.

(Que attendiendo a la pobresa de los vassallos se tenga consideracion en la der- A c. 419 rama del donativo). Excelentisimo seflor El sindico de los vassallos y communidad de la villa de Oliena otra de las del marquesado de Quirra y hoy del excelentisimo sefior duque de Gandia, dize que aun que aquella communidad llega tarde à los pies de Vuestra Excelencia en la occasion y celebracion d.estas Cortes, pero siempre llega à buen tiempo la grandeza de Vuestra Excelencia, que esta nunca les pochi faltar en suble- var la pobresa y calamidades en que aquellos pobres vassallos se hallan del ul- timo donativo à este. Es el caso que en el dicho ultimo donativo se cargó a.' di- cha villa la quantidad de 5.758 y à esse tiempo se hallava con el numero de vassallos, fuegos y habitadores tan aventajados, que con las calamidades que han precedido vienen a faltar mas de mil almas; lo que ha occasionado que vi- sta su impossibilidad, ha sido occasion de no poder pagar los terminos venci- dos, que para ellos no dudan que su real grandesa se sirviii perdonarlo sigun se ha pedido, mediante la grande intercession de Vuestra Excelencia. Y en quanto al estado presente en que se halla aquella communidad, suplica à Vue- stra Excelencia se sirva con su acostumbrada rectitud mandar de que en el re- partimiento y derrama que se ha de hazer, se tenga aquella concideracion que pide la pobresa, y minoracion de dicha villa que en recompenga d.ello univer- salmente rogaran por la salud y mayores adelantamientos de la esclarecida casa de Vuestra Excelencia que Dios prospere.

Que se tendii attencion a lo que / representa en el repartimiento que se hiziere. A c. 419v

Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta in praesenti Regio Ge- nerali Parlamento die decima tenia mensis martii 1688 Calari. Antonius Lecca secretarius /

781 Proroga del Parlamento

281 1688 marzo 26, Cagliari Francesco Pastor reggente la Real Cancelleria, presentatosi nella chiesa primaziale di Cagliari (dove si è soliti celebrare il Parlamento), proroga le riu- nioni; in nome e da parte del viceré, al successivo 15 aprile, purché sia giorno non festivo.

A c. 420 Et adveniente díe veneris intitulata vigesima sexta mensis martii anno a nati- vitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Calari constitutus personaliter admodum magnificus iuris utriusque doctor don Franciscus Pa- stor Regiam Cancellariam regens in eclesia primatiali calaritana ante teatrum ubi solitum est Parlamentum generale celebrare nomine et pro parte Suae Ex- cellentiae fecit prorogationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinateli ab Aragonia, dux Montisleo- nis, princeps de Noya ac Sacri Romani Imperii, marchio de Cerchiaro, et Ca- ronia, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Maiestatis, illius prorex, locum- tenens et capitaneus generalis praesentis Sardiniae Regni, et praeses Regii Generalís Parlamenti, causis, et rationibus Suae Excellentiae bene visis pro- rogat Parlamentum huíusmodi, et omnes actus illius ad diem decimam quin- tam mensis aprilis primi venturi labentis anni millesimi sexcentesimi octuage- simi octavi si feriata non fuerit, si autem feriata ad diem immediatam sequentem non feriatam, mandans de his presens confici instrumentum, pre- sentibus pro testibus Didaco Lilliu et Saturnino Porcu scriptoribus presentis civitatis.

Josephus Cao publicus nottarius pro Lecca secretario. /

Propine e elemosine

282 Distinta delle propine e delle elemosine versate a: viceré e suoi figli, vi- ceregina, domestici, famigli, portieri, segretari, scriva« messi, uomini della burocrazia governativa, reggenti e consiglieri di cappa e spada del Consiglio supremo d'Aragona, ministri regi, principali esponenti del Parlamento, avvo- cati e sindaci degli Stamenti, provvisori e trattatori dei gravami, opere pie (con- venti, monasteri, ospedali, scuole, fabbriche e restauri di edifici del culto, ubi- cati nelle città e nelle campagne), cera per l'illuminazione delle sale delle riunioni, elemosine segrete a persone di qualità che vivono nell'indigenza.

782 Spiccano gli 8.000 scudi al viceré, i 2.000 alla viceregina, i 1.000 scudi al conte di Borrello (figlio del viceré), i 1.500 scudi da distribuirsi agli altri tre figli, pari a 31.250 lire. A questa somma occorre aggiungere quella di 2.735 scudi, pari a l. 6.837, per il medico di palazzo, il padre confessore, il maggior- domo e i servitori della famiglia viceregale. Inoltre alle cameriere della vice- regina vengono elargiti 1.000 scudi, pari a 1. 2.500. Ai reggenti e consiglieri di cappa e spada del Supremo d'Aragona vanno 10.875 lire. Tenendo presenti tutte le voci, si tratta di un totale di 50.000 ducati, pari a 140.000 lire.

Excellentissim setior virrey, llochtinent y capità generai, y president en lo Real A c. 421 y General Parlament. Los tractadors, y tassadors de la Regia Cort y dels tres Estaments eclesíastich, militar y real del present Regne de Cerdelia, que son axi presents, presentan à Vostra Excellencia lo memorial de la tassassio dels llaborants, y lo que ha pa- regut tassar per los tractadors, greuges, caritats y demes feta per aquells, y sup- plican à Vostra Excellencia mane aquella publicar per lo nottary y escriva del present Real Parlament, y Vostra Excellencia tinga aquells per be, y manar ne sia fet acte de cort, y esser insertat en lo proces del present, y General Parla- ment.

Et primo al dicho excelentisimo senor virrey odio mil escudos 20.000 libras

A la excelentisima seliora virreyna dos mil escudos 5.0001. Al excelentisimo sefior conde de Borrelo hijo primogenito del dicho excelen- tisimo sefior virrey mil escudos 2.500 1.

A otros tres setiores hijos del dicho excelentisimo sefior virrey quinientos escudos a cada uno 3.7501. Al excelentisimo sefior don Pedro de Aragon, presidente del Consejo su- premo de Aragon seys mil y quinienta libras 6.5001. Al sefior thesorero de Aragon dos mil, y ochocientas libras 28001. Al protonotario del Consejo supremo de Aragon con que tenga obligacion de dar los despachos tocantes al Parlamento sin estipendio alguno, mil, y quinien- tas libras 15001. A los setiores regentes, y consejeros de capa, y espada del,Consejo supremo de Aragon, que son:

783 el serior marques de Castelnovo el serior marques de Aritza el serior don Felix de Marimon el serior marques de Canales el serior don Francisco de Borja el serior don Jorge de Castelvy el serior don Antonio Calatayud el serior don Pedro Villacampa 42.0501. /

A c. 421v. Por lo que suma la plana de retro 42.050 1.

el serior doctor don Joseph de Rulli el serior don Juan Bautista Pastor el serior doctor Francisco Comes y Torró el seiior don Juan de Heredia el serior don Francisco Clemente Quatro mil trecientos, y sinquenta escudos, que importan diez mil ochocien- tas settenta, y sinco libras, que si bien en las Cortes antecedentes se tassaron dichos seriores regentes, y consejeros de capa y espada siete mil, y quinientas libras y por haver agora quatro ministros mas, se ha aumentado asta dicha can- tidad de 10. 875 1.

Al procurador fiscal patrimonial de dicho Consejo supremo de Aragon trecien- tas libras 3001.

Al secretario del Supremo Consejo de Aragon don Francisco Dalmao, y Ca- sanate, con que tenga obligacion de dar los despachos tocantes a las Cortes li- bres de todos derechos, dos mil, y ochocientas libras 2.8001.

Al secretario del despacho universal mil ducientas sinquenta libras 1.2501. A los tractadores, y tassadores regios, que son los siguientes: Al noble, y magnifico doctor don Francisco Pastor regente la Real Cancilleria quinientas sessenta libras 560 1. Al expectable don Joseph Delitala, y Castelvy governador de los Cabos de Cal- ler, y Gallura quinientas sessenta libras 560 1. Al noble, y magnifico doctor don Simon Soro quinientas sessenta libras 5601. Al noble, y magnifico don Francisco Rogger procurador real quinientas sessenta libras 560 1. 59.515 1. /

A c. 422 Por lo que suma la plana de contra 59.515 1.

784 A los tractadores, y tassadores del illustrisimo Estamento ecclesiastico Al muy reverendo en Christo padre arzobispo de Caller quinientas sessenta li- bras 560 1. Al muy reverendo en Christo padre arzobispo de Oristan quinientas sessenta libras 560 1. Al reverendo en Christo padre obispo de Ales quinientas sessenta libras 560 1. Al reverendo don Juan Antonio Martines Nuseo dean de la santa iglesia tur- ritana, como à procurador del muy reverendo en Christo padre arzobispo de dicha santa iglesia quinientas sessenta líbras 560 1. A.los tractadores, y tassadores del muy illustre Estamento militar Al illustre don Artal de Alagon marques de Villasor quinientas sessenta libras 5601. Al illustre don Juan Francisco Ephis de Castelvy marques de Lacony quinien- tas sessenta libras 560 1. Al illustre marques de Villarios quinientas sessenta libras 560 1. A don Matheo Pilo, y Boil baron de Putifigari quiníentas sessenta líbras 5601.

A los tractadores, y tassadores del illustre Estamento real Al magnifico Joseph Carta, y Marti jurado en cabo de esta illustre, y magnifica ciudad de Caller quinientas sessenta libras 560 1. A Jayme Santus sindico de esta dicha illustre ciudad quinientas sessenta libras 5601. Al noble, y magnifico don Joseph Pilo, y Manca jurado en cabo, y sindico de la illustre ciudad de Sasser quinientas sessenta libras 560 1.

68.675 1. / Por lo que suma la plana de retro 68.675 1. A c. 422v.

Al doctor don Francisco Diego Carola sindico de la illustre ciudad de Alguer quinientas sessenta libras 560 1.

A los juezes, y provisores de greuges por parte de la Regia Corte Al dicho noble y magnifico don Francisco Pastor regente la Real Cancilleria du- cientas ochenta libras 280 1. Al noble, y magnifico don Gaspar Barruesso, y Carnisser maestro racional du- cientas ochenta libras 280 1. Al noble, y magnifico doctor don Antonio Ruggio ducientas ochenta libras 2801. Al noble, y magnifico don Manuel Delitala regente la general thesoreria ducien- tas ochenta libras 280 1. Al noble, y magnifico doctor don Andres Manca ducientas ochenta libras 2801. Al noble, y magnifico doctor don Joseph Fernandez de Moros ducientas ochentas libras 280 1.

785 A los juezes, y provisores de greuges por parte del illustrisimo Estamento ec- clesiastico Al reverendo doctor, y canonigo Sebastian Manca como à procurador del re- verendo en Christo padre obispo de Alguer ducientas ochenta libras 280 1. Al reverendo canonigo don Juan Montonacho sindico d.este illustre Cabildo calaritano ducientas ochientas libras 280 1. Al reverendo doctor, y canonigo Juan Antonio Nieddu sindico del venerable Cabildo de Oristan ducientas ochentas libras 280 1.

68.755 1. /

Por lo que suma la plana de contra 68.755 1.

A c. 423 Al reverendo doctor, y canonigo don Antonio Masons y Manca sindico del ve- nerable Cabildo de Ales duzientas ochenta libras 280 1.

A los juezes, y provisores de greuges, por parte del muy illustre Estamento mi- litar Al noble don Luis Barbaran duzientas ochentas libras 280 1. Al noble don Lorengo Sanjust duzíentas ochentas libras 280 1. Al noble doctor don Jayme Grixoni duzientas ochenta libras 2801. Al noble don Nicolas Ruggio duzientas ochenta libras 2801.

A los juezes, y provisores de greuges, por parte del illustre Estamento real A don Felis Salaris sindico de la magnifica ciudad de Oristany duzientas ochentas libras 280 1. A don Gavino Salazar sindico de la magnifica ciudad de Iglesias duzientas ochentas libras 2801. A Estevan Andres Fadda sindico de la ciudad de Castillo Aragones duzientas ochenta libras 280 1. A don Francisco Passino sindico de la ciudad de Bosa duzientas ochenta libras 2801.

A los habilitadores, por parte de la Regia Corte, y de los tres Estamentos ec- clesiastico, militar, y real Al dicho noble, y magnifico regente la Real Cancilleria, gien ducados 280 1. Al dicho noble, y magnifico doctor don Simon Soro gien ducados 2801. Al noble, y magnifico doctor don Jorge Cavassa gien ducados 2801. Al muy reverendo en Christo padre arzobispo de Caller gien ducados 2801.

72.3951. /

A c. 423v. Por lo que suma la plana de retro 72.395 1.

786 Al dicho ilustre don Artal de Alagon, marques de Villa Sor cien ducados 2801. Al dicho magnifico Josepe Carta, y Martiri jurado de dicha illustre giudad de Caller cien ducados 2801. Al noble, y magnifico doctor don Pedro Veyn, por haver assistido à las habi- litaciones duzientos ducados, à saber es gien ducados, como à avogado fiscal real, y otros gien ducados, como à avogado fiscal patrimonial 5601.

A los setiores del Real Consejo, civil, y criminal d.este Reyno empegando de di- cho noble, y magnifico regente la Real Cancilleria asta el avogado fiscal, por las propinas, como ministros: dicho noble, y magnifico regente la Real Cancilleria duzientas ochenta libras 2801. à don Simon Soro duzientas ochenta libras 280 1. dicho noble y magnifico de Soro, como à avogado fiscal del civil duzientas ochenta libras 2801. à don Jorge Cavassa duzientas ochenta libras 280 1. à don Antonio Ruggio duzientas ochenta libras 2801. à don Raphael Mactoreill duzientas ochenta libras 2801. à don Andres Manca duzientas ochenta libras 280 1. à don Martin Valonga duzientas ochenta libras 2801. à don Francisco Zucca duzientas ochenta libras 280 1. à don Joseph Fernandez de Moros duzientas ochenta libras 2801. à don Manuel Fernandez Navarro duzientas ochenta libras 2801. à don Pedro Veyn avogado fiscal real duzientas ochenta libras 2801.

A.los seriores del Real Patrimonio, por las propinas como ministros y al serior governador: al expectable governador don Joseph Delitala duzientas ochenta libras 280 1. al dicho noble, y magnifico don Francisco Rogger procurador real duzientas libras 200 1.

77.355 1. / Por lo que suma la plana de contra 77.355 1. A c. 424

A dicho noble, y magnifico Gaspar Barruesso y Carnicer mestre racional du- cientas libras 200 1. A dicho noble y magnifico don Manuel Delitala ducíentas libras 2001. Al noble, y magnifico don Joseph Olives avogado fiscal patrimonial ducientas libras 2001. Al magnifico doctor Joseph Palmas assessor de dicho Real Patrimonio ducien- tas libras 2001.

787 A los siguientes por trabajos extraordinarios A dicho noble, y magnifico regente la Real Cancilleria mil, y quatrocientas li- bras 1.400 1. Al dicho expectable governador don Joseph Delitala quatrocientas settenta li- bras 4701. A dicho noble y magnifico don Francisco Rogger seyscientas sinquenta libras 6501. Al noble, y magnifico don Gaspar Barruesso, y Carnisser mestre rational qui- níentas libras, por los trabajos, que ha tenido, y tenchi en el repartimiento de los fuegos 5001. Al noble, y magnifico don Manuel Delitala regente la generai Thesoreria tre- cientas libras 300 1. A dicho noble, y magnifico don Raphael Mactorell por trabajos extraordina- rios, que ha tenido en la assessoria del Real Patrimonio ducientas ochenta libras 2801. A dicho noble, y magnifico don Pedro Veyn, por trabajos extraordinarios, que ha tenido en la avogassia del Real Patrimonio ducientas ochenta libras 280 1. Al caxero Joseph Murteo, y quarenta libras 140 1. A.los coadjutores del officio de mestre rational, que son Juan Cavallero, Joseph Ferrari, Antonio Valentino, y Nicolas Trella ducientos quarenta escudos a ra- zon de sessenta escudos a cada uno 600 1. 82.775 1. /

A c. 424v. Por lo que suma la plana de retro 82.775 1. Al procurador fiscal de la Regia Corte sessenta escudos 150 1. Al procurador fiscal patrimonial sessenta escudos 1501. Al secretario Antonio Lecca ducíentos escudos, con condicion, que de una co- pia de processo de dichas Generales, y Reales Cortes a cada Estamento y otra para Espafia, sin otro salario, y otros ducientos escudos por los trabajos ex- traordinarios, que ha tenido 1.000 1. A Joseph Cao, Francisco Cardia, y Diego Lilliu officiales de la secretaria d.esta Real Audiencia por la assistentia han hecho en trabajos extraordinarios sin- quenta escudos a cada uno; y à Joseppe Virdis, y Diego Piras officiales de di- cha secretaria por ser su trabajo mayor cien escudos à cada uno 875 1. Al aguazil mayor ducientas libras 200 1. A Juan Francisco Escartello portero de camara d.esta Real Audiencia ciento y veynte, y vinco libras 125 1. Al portero del Estamento militar ciento, y veynte y sinco libras 125 1. Al massero del Estamento ecclesiastico treinta libras 30 1. Al massero del Estamento real treinta libras 30 1. A don Juan Domingo Pitzolo sindico del Estamento militar ducientas sinquenta libras 250 1.

788 Al subsindico del Estamento ecclesiastico Carlos Ibba cíento y quarenta libras 1401. Al subsindico del Estamento real Francisco Coni ciento, y quarenta libras 1401. A los tre avogados de los tres Estamentos, que son el doctor don Matheo Pe- llicer de Moncada, don Juan Bautista Delamatta, y el doctor Francisco Muro, sessenta escudos à cadauno 450 1.

86.4101. /

Por lo que suma la plana de contra 86.4101. A c. 425

A los que tocan las campanas d.esta santa iglesia primatial calaritana sessenta libras 60 1. A los escrivanos de los tres Estamentos sinquenta escudos a cada uno 375 1. Al sacrístan de la santa primacíal calaritana donde se celebró el primer solo ciento y veynte escudos 300 1. Al noble don Joseph de Ignarrea secretario de Su Excelencia quinientos escu- dos 1.250 1. A don Joseph de Batios officiai mayor de la secretaria de Su Excelencia ochenta escudos 2001. Al segundo officiai de dicha secretaria ciento, y veynte, y sinco libras 125 1.

Se han sefialado dos mil setecientos treinta, y sinco escudos, para que Su Ex- celencia se sirva mandar repartirlos en la família de su casa como son mayor- domo, camarero mayor, cavallerísso, gentiles hombres, pajes, capitan de la guarda, y su tiniente, guarda ropas, y su ayudante, ayudas de camara, medico de palassio, rebostero, ayudante de tiniente de mestre de campo generai, pa- dre confessor, al canonigo Atzeni, y padre Manriques capellanes de Su Exce- lencia 6.837,10 1. A la camarera, duefia, damas, y las de la camara de mi sefiora la virreyna mil escudos, para que mi setiora la virreyna los reparta a su election 2.500 1. A Geronimo Ayraldo portero de palassio sinquenta libras 50 1. Al portero del rassional Eusebio Maxia síento, y veynte sinco libras 125 1. A Miguel Pirella escrivano del rational sínquenta escudos 125 1. Por toda la cera del Parlamento, que se ha dado, y consumido en los ministros, militares, y juntas de los Estamentos, y de los tractadores, y por el 98.357 1., 10 s. / Por lo que suma la plana de retro 98.3571.,10 S. A c .425v.

Todo el tablado del solio, y de las demas mesas, tarimas, bancos, y gastos me- nudos concernientes a las juntas nueve mil ochocientas settenta, y siete libras, catorze sueldos, y seys dineros 9.877 1., 14 s., 6 d.

789 Suma de laborantes trabajos extraordínarios, y demas que se contiene en este papel, y propinas del Parlamento importa ciento, y ocho mil dossientas treynta, y cinco libras, quatro sueldos, y seys dineros 108.235 1., 4 s., 6 d. Por las obras pias A la cathedral de Caller por estar en fabrica ducientos escudos 500 1. A la fabrica de Santa Theresa de la Compatita de Jesus de esta ciudad sinquenta libras 501. Al monasterio de Santa Lucia sien escudos 250 1. Al monasterio de la Purissima Concepsion cien escudos 2501. Al monasterio de Santa Clara sien, y sinquenta escudos attendiendo que neces- sita de fabrica la iglessia 375 1. Al monasterio de Santa Cathelina de Sena sien escudos 250 1. Al combento de Jesus de Caller sinquenta libras 501. A los padres de la escuela pia sien, y sínquenta libras 150 1. Al combento de la Merced sessenta libras 60 1. Al combento de los claustrales sessenta libras 60 1. Al combento del Carmen sinquenta libras 50 1. Al combento de Santo Domingo sinquenta libras 501. Al combento de San Agustin intra muros sinquenta libras 501. Al combento de San Francisco de Paula sien escudos attento esta en fabrica 2501. 2.395 1. / A c. 426 Por lo que suma la plana de contra 2.395 1.

Al combento de San Agustin extra muros sinquenta libras 501. Al combento de la Santissima Trinidad sinquenta libras 501. Al combento de San Mauro sinquenta libras 50 1. Al combento de capuchines sinquenta libras 50 1. Al novissiado de la escuela pia sinquenta libras 501. Al combento de San Benito sinquenta libras 501. A las tres parroquias de Estampache, la Marina, y Villa Nueva sinquenta escu- dos a cada una 3751. A San Ephis treinta libras 30 1. A San Ephis de Pula sien libras 100 1. A la obra de Santa Barbara de Caputerra sinquenta libras à disposission del no- ble y magnifico doctor don Simon Soro 501. A la iglesia de Buen Camino treinta libras 30 1. A la capilla del Rosario de la cathedral de Caller veynte, y sinco libras 25 1. Al collegio de la Compatita de Jesus sinquenta libras 50 1. Al novissiado de dicha Compaiiia sinquenta libras 50 1. A Santa Rosalia sien y beynte y sinco libras 125 1.

790 A San Luxorio de Selarjus sinquenta libras . disposission de los obreros 50 1. Al hospital de San Antonio sinquenta libras 501. A la iglesia de San Bernardo del Burgo sinquenta libras, y que las cobre Tho- mas Melis, y las gaste a su dísposission en fabrica de aquella iglesia 50 1. A la fabrica de la iglesia de San Jorge de Estampache por ser uno de los patro- nes del Reyno, y necessitar aquella iglesia de mucho reparo y de retablo, seti- cientas sinquenta libras 750 1.

4.480 1. / Por lo que suma la plana de retro 4.480 1. A c. 426v.

A la iglesia de San Lucifero ducientos escudos para hornamentos de la iglesia, y que los cobre y gaste el magnifico jurado en cavo actual de esta illustre ciu- dad 5001. A la iglesia de San Sadorro beynte y cinco libras con la misma circumstantia del de San Lucifero 25 1. A la fabríca de la iglesia de San Nicolas visita pobres siento, y veynte, y sinco libras 125 1. A la iglesia de la Virgen del Lluch de Caller ducíentos escudos 500 1. A la iglesia de San Juan de Villanueva sinquenta libras 501. A la fabrica de la iglesia de San Cicelio y Camarino sinquenta escudos 125 1. A Santa Vitoria de San Roque sinquenta libras 50 1. A la iglesia de Santa Lucia de la Marina cien escudos por reparo de dicha igle- sia, que se esta cayendo 250 1. A la iglesia de la confadria del Santo Monte de la Píedad sien escudos 250 1. A la iglesia de la confadria del Santo Sepulcro sien libras 100 1. A la capilla de dicha iglesia para concluhir de dorar el retablo sessenta escu- dos 1501. A San Jorge de Suelly sien escudos 2501. A la iglesia del Santo Christo de Galtelly por la fabrica sien escudos a dispo- sission del setior arzobispo de Caller 250 1. Al hospital de Horosey sinquenta libras 501.

Oristan A la cathedral de Oristan sien escudos, a disposission del setior arzobispo de aquella iglesia 250 1. A la fabrica del campanario de dicha ciudad sien escudos a disposission del di- cho setior arzobispo 2501. 7.655 1. /

Por lo que suma la plana de contra 7.655 1. A c. 427

791 Al combento de capuchines de dicha ciudad siento, y veynte, y sinco libras 1251. Al monasterio de S. Clara de dicha ciudad trecientas settenta, y sinco libras 375 1. Y otros cien escudos para serrar la clausura de dicho monasterio todo a dispo- sission de dicho serior arzobispo 250 1. Al combento de los observantes sinquenta libras 501. Al hospital de los observantes sinquenta libras 50 1. Al Santo Christo de dicha iglessia de Oristan sien libras à disposission de di- cho arzobispo 1001. Al combento de los claustrales sinquenta libras 50 1. Al combento de Santo Domingo sinquenta libras 501. A la iglesia de San Martin sínquenta libras 50 1. A la parroquial iglesía de San Sebastian sinquenta libras 50 1. Al combento del Carmen sinquenta libras 501. A la Anunciada ducientas libras à disposission del dicho serior arzobispo 2001. Al hospital sinquenta libras 501. Al collegio de la escuela pia de dicha ciudad setenta y sínco libras 75 1. Al collegio de la escuela pia de Isily setenta, y sinco libras 75 1. A la iglesia nueva, que se fabrica en Isily." invocassion de san Antonio de Pa- dua settenta, y sínco libras 75 1. A San Mauro de Sorgono sien libras 1001.

Iglesias A la cathedral de Iglesias quinientas libras 5001. A la capilla de San Antiogo de Surchis sien libras." disposission del serior ar- zobispo de Caller 100 1. A la obra de San Antiogo de Surchis en su isla ducientos escudos à disposis- sion del serior arzobispo, y el dicho serior arzobispo tiene nombrado à Thomas Melis 5001.

10.530 1. /

A c. 427v. Por lo que suma la plana de retro 10.530 1.

A los capuchinos sinquenta libras 501. A los padres de la compariía sinquenta libras 50 1. Al collegio de Santo Domingo sinquenta libras 501. A las monjas de Santa Clara sien y sinquenta escudos 375 1. Por reparo de las iglesias rurales que pide el Cabildo sien y sinquenta escudos a disposission del serior arzobispo de Caller 375 1.

Sasser A la cathedral de Sasser quatrocientos escudos, attento la necessidad de su fa- brica, que obliga a los capitulares oficiar fuera de su iglesia, y que se emplen

792 disposission del serior arzobispo de dicha ciudad 1.0001. A la parroquial de Santa Cathelina quarenta escudos 100 1. A la parroquial iglesia de San Sisto sinquenta escudos 125 1. A la iglesia de San Donato treynta escudos 75 1. A San Apolinario veynte escudos 501. A la obra del Santo Christo de dicha iglesia quarenta escudos 100 1. A la iglesia de San Gavino de Puerto Tores quatrocientos escudos atento que necessita de mucho reparo aquella iglesia, que amenassa ruyna 1.000 1. A los Observantes de Sasser veynte escudos 50 1. A la enfermeria de dicho combento sinquenta libras 50 1. A la casa professa beynte escudos 50 1. Al collegio de San Joseph beynte escudos 501. Al combento de Betlem sinquenta líbras 501. Al de San Agustin sinquenta libras 501. Al combento de la Merced sinquenta libras 501.

14.230 1. / Por lo que suma la plana de contra 14.2301. A c. 428

A los servitas de San Antonio sinquenta libras 501. Al combento de la Trinidad sinquenta libras 50 1. A la fabrica de Capuchinos sinquenta libras 50 1. Al combento de San Sebastian sinquenta libras 501. A San Miguel de Salvenero sinquenta libras 501. Al combento del Carmen intra muros sinquenta libras 501. Al del Carmen extra muros sinquenta libras 501. A Santa Maria de Sacarja sinquenta libras 50 1. Al combento de Santo Domingo sinquenta libras 501. Al monasterio de Santa Clara sinquenta libras 501. Al monasterio de Santa Elísabet trescientas settenta, y sinco libras 375 1. A la iglesia de Santa Notoria sinquenta libras 50 1. A la capilla de Nuestra Sefiora de Gracia, para que se le haga una prenda a di- sposission del setior arzobispo sinquenta libras 501. A la capilla de San Phelippe Neyro sinquenta libras 501. A la iglesia de Nuestra Seflora de Pauli sinquenta libras 50 1. A lo hermita de Santa Barbara de Pesquina sinquenta libras 50 1. Al hospital de San Juan de Dios sinquenta libras 501. Al hospissio de la escuela pia sinquenta libras 50 1. A las monjas capuchinas ochosientos escudos, con condicion de que es nueva fundación, y està en fabrica 2.000 1. Al combento de Capuchinos de Ploague sinquenta libras 501.

17.505 1. /

793 A c. 428v. Por lo que suma la plana de retro 17.505 1. A Santa Vitoria de Osilo sinquenta libras 501. A los dos combentos de Capuchinos, y Observantes de Villa Sor beynte escu- dos a cada uno 100 1. Alguer A la cathedral de Alguer siento y sinquenta escudos 3751. Al combento de San Francisco sinquenta libras 501. Al del Carmen ochenta escudos por estar en fabrica 2001. Al de la Merced quarenta escudos 1001. A los Observantes sinquenta libras 501. A la fabrica de los padres capuchines sien libras 1001. Al combento de San Agustin sien libras 1001. A la iglesía de la Virgen del Vall Verd ducientos escudos 5001. A las monjas del Pilar trescientas settenta, y sinco libras 375 1. A la iglesia de Santa Rosolia veynte y cinco libras 25 1. A la compaília de la Virgen del Rosario sinquenta libras 501. Al hospital beynte, y sinco libras 25 1. A la compailia de Jesus veynte y sinco libras 25 1. A la fabrica de Nuestra Seliora de Misericordia sinquenta libras 501. A Santa Maria de Gonare sien, y veynte, y sinco libras 125 1. A San Antiogo Bisargio sinquenta libras 501. A la fabrica de la Virgen del Pilar veynte, y sinco libras 25 1. A Santa Maria de Gonni sinquenta libras 501. A la Virgen de las gracias de Nuaro ducientas sinquenta libras a disposission del sei1°r- obispo 2501. 20.1801. / A c. 429 Por lo que suma la plana de contra 20.1801. Bosa A la cathedral de Bosa cien escudos 2501. Al combento del Carmen sinquenta libras 501. Al hospital de dicha ciudad sinquenta libras 501. A San Deometrio de Sindia sinquenta escudos 175 1. Al collegio de la Compaiiia de Jesus por la nueva fundacion ducientas sinquenta libras 2501. A los padres capuchinos por la fabríca sinquenta libras 50 1. Castillo Aragones A la cathedral de dicha ciudad ciento, y sinquenta escudos por la fabrica de la boveda 3751. Al combento de San Francisco sinquenta libras 50 1.

794 A la iglesia de Santa Cruz diez escudos a disposission del serior obispo 25 1. A la iglesia de Nuestra Setiora de Tergo cien libras 100 1. A la iglesia de San Jorge de Perfugas cien libras 100 1. A la íglesia de Nuestra Setiora a Logu Santu cien libras 100 1. A los Capuchinos de Nulvy por la fabrica sinquenta libras 501. A los Observantes de dicha villa sinquenta libras 50 1. A las monjas capuchinas de Tempio por ser nueva fundacion ducientos escu- dos 5001. Al comvento del Carmen de Charamonte sinquenta libras 501. Al convento de los Observantes de Tempio sinquenta libras 501. Al collegio de los Escolapios de Tempio sinquenta libras 501.

Ales A la cathedral de Ales tien escudos 250 1. 22.755 1. /

Por lo que suma la plana de retro 22.755 1. A c. 429v.

A los Capuchinos de Masullas sinquenta libras 501.

A las almas de Purgatorio mil libras 1.000 1.

Por la redemption de cautivos naturales del Reyno trecientos escudos 7501.

A don Felis Delipery para ayuda de su rescate quinientas libras 500 1.

A la iglesia de Irgoly por las Santas Espinas treinta escudos à disposission del seiior arzobispo de Caller 75 1. Para limosnas secretas de personas de calidad que estan muy pobres ochocien- tas settenta, y sinco libras à election del setior arzobispo de Caller 875 1.

Para reparo del camino de Buencamino, y Capuchinos de esta ciudad ochocien- tas treinta libras 830 1. 26.835 1. Las limosnas, y caridades suman veinte y seis mil ochocientas treinta y cinco libras 26.835 1. Las propinas de los que han asistido a.las presentes Cortes, y setiores del Sup- premo, comprehendida la partida de la sera del Parlamento, que se ha dado a.los minístros, y militares, y juntas de Estamentos, tablados, mesas, tarimas,

795 y otros gastos summan ciento y ocho mil doscientas treinta y cinco libras, qua- tro sueldos y seis dinero 108.235 1., 4 s., 6 d.

Mas quatro mil nueve cientas veinte y nueve libras quinze sueldos y seis dine- ros por cumplimiento de las ciento y quarenta mil libras que son cinquenta mil ducados que se pueden distribuir, han de servir, y se han de gastar en acomo- dar las puentes, y murallas del Reyno que parecíeren mas necessarias, à dispo- sigion de Su Excelencia 4.929 1., 15 s., 6 d.

140.000 1. /

A c. 430 Suma en tot sinquanta mil ducats, que son y quoranta milia lliures, mo- neda del present Regne.

El marques de Villasor, conde de Montesanto, fray Luis arzobispo de Caller, Joseph Carta jurado en cabo. /

796 Supplica della Barbagia di Belvì

283 1688 aprile 10, Cagliari Giuseppe Marras, sindaco di Meana Sardo, Gadoni, Belvì e altri villaggi dell'incontrada reale della Barbagia di Belvì, ricordando la lealtà verso il so- vrano, sempre osservata da parte delle comunità richiedenti, rivolge al governo le seguenti istanze.

1. Che vengano confermati tutti i privilegi. Il viceré risponde: che si osservino quelli attualmente in uso.

2. Che le grazie e i decreti concessi ad Aritzo siano estesi a tutta la Barba- gia di Belvì. Il viceré acconsente.

3. Nel capitolo 18 delle suppliche presentate nel precedente Parlamento dai sindaci di Arítzo si è chiesto che soltanto i naturali del villaggio siano eletti uffi- ciali. O questi procuratori hanno equivocato, restringendo l'istanza agli abitanti di Aritzo, ma volendo in realtà riferirsi a quelli dell'intera incontrada, o hanno espressamente vulnerato il privilegio del re Alfonso, secondo il quale gli ufficiali devono essere non forestieri, bensì naturali dell'incontrada: in tale forma, del re- sto, il privilegio è sempre stato praticato. Poiché non è giusto che un solo villag- gio si appropri della grazia concessa ad un' incontrada nel suo insieme, si chiede che il capitolo 18 si intenda a beneficio dei nati in tutte le ville (questo privile- gio, come quelli cui si fa cenno in precedenza, dovrà essere esteso alla Barbagia di Belvì). Il viceré accoglie l'istanza.

4. Nel capitolo 4 delle suppliche presentate dalla Barbagia di Belvì nel Par- lamento Elda (di cui si esibisce copia), si affermava che il peso dello sbarbagio dei porci in ragione di un capo ogni dieci non animava gli abitanti dell'incontrada ad accrescere questo genere di bestiame; ciò avveniva a danno dei privati e delle casse statali. I vassalli si impegnavano perché il numero dei capi non arrivasse a dieci per non pagare il tributo ed aumentavano a bella posta il numero dei bran- chi. Il Parlamento Elda stabilì che nel decennio successivo si pagasse un capo ma- tricino per ogni branco. Inoltre si decretò la seguente numerazione: arrivando i capi a dieci, se ne versasse uno e così fino a trenta; da trenta a cinquanta si dove- vano dare due porci; tre da cinquanta a settanta; da questa cifra fino a cento i capi dovevano essere quattro e così conformemente al numero fino ad arrivare a cin- quecento bestie dello stesso branco. Allo stesso tempo si stabilì che non mutasse

797 il deghino che si accostumava dare all'ufficiale ed allo scrivano. Nelle suppliche del Parlamento Santisteban (al capo 2 che si allega) fu domandato che quanto sta- bilito nelle Corti del conte d'Elda per dieci anni fosse concesso in perpetuo. Si ri- spose allora ai vassalli che presentassero gli atti, cosa che non venne eseguita per incuria o negligenza. Si ripropone dunque la petizione secondo la quale lo sbar- bagio dei porci verrà versato in perpetuo secondo le forme stabilite nel Parlamento Elda. Il viceré rinvia alla consuetudine.

5. Che si ponga fine alla nuova imposizione, contraria alla consuetudine, per la quale il procuratore di Corte esige quattro reali dai rei in caso di processo. Il viceré rinvia alla consuetudine, raccomandando che nel frattempo al pro- curatore di Corte non venga data tale somma.

A c. 431 Meana. Excellentissim seflor virrey, llochtinent y capità generai y president en lo present Real y General Parlament. Joseph Marras sindich de Meana, Gadony, y Belvy altras de la encontrada real de Barbarja Belvy suplica mane Vostra Excellencia per consol dels pobres vas- saills de dita vila, y encontrada que sempre ab tota puntualitat, lealtat y carino han servit a Sa Magestat, que Deu guarde, y als seflors reys de Aragó sos pro- genitors de gloriosa memoria, congedirlis les gracies que demanan en las su- plicas y capitols siguents.

1. (Que se les guarde sus privilegios). Primerament suplican mane Vostra Excellencia en nom de Sa Magestat y ab acte de cort provehir y confirmarlis totes les gracies, privilegis, prerogatives, im- munitats, y llibertats que los setiors reys se han servit congedir e atorgar à dita encontrada y vilas de aquella tant en despachos re2ls com y en capitols de Cort, manant que aquellas se lis observen llevat tot abus.

Que se guarden los privilegios que estuvieren en uso. Lecca secretarius /

A c. 431v. 2. (Que todas gracias y decretos hechos en las supplicar de la vila de Aritzo se entiendan concedidads a toda la encontrada). Ittem suplica mane Vostra Excellencia ab acte de Cort decretar que totes les gracies y decretacions fetas en las suplicas que en lo present Parlament han pre- sentat los sindichs de la vila de Aritzo, altra de las de dita encontrada, encara que vagian en nom de dita vila de Aritzo, sian comunicadas, y se entengan otor- gadas y concedidas à tota la encontrada y que en tota ella se observen com si se fossen demanades per tota la encontrada, menos lo que se ha demanat en lo capitol de vuyt y la decretacio que en aquell se ha fet per los motius que se referexen en lo capitol seguent.

798 Que se haga lo que supplica. Lecca secretarius

3. Ittem ates en lo capitol 18 de las suplicas que en lo precedent Parlament han presentat los sindichs de la vila de Aritzo, se ha demanat per aquells que los naturales de la dita vila tantum y no altros, pugan y degan esser elegits en ofi- cials de dita vila ab lo qual, o ellos se son equivocats restremindo à.los de aquella vila volens dir per los de la encontrada, o expresament se vulnera al privilegy del serior rey don Alfonso en que ha congedit que los que seran oficials de dita encontrada degan ser naturals / de aquella, y no forasters y en exa forma se ha A c. 432 practicat sempre puix tots son nats en dita encontrada, y no se ha elegit à per- sona que no tinga esta calitat, y lo cohartarlo à.los nats en la vila de Aritzo ab la restrictiva tant solament es llevar à.los de les altres viles aquesta gragia, y no hy ha motiu algú justificat per lo qual la gracia que es comuna à tota la encon- trada se la apropria una vila sola; y per haver Vostra Excellencia decretat que se haga como se suplica, en lo venidero pot dar ocasio à discordias entre los vassaills de aquella encontrada. Per tant suplican mane Vostra Excellencia de- cretar que lo que se ha decretat en dit capitol 18 se enten y dega entendre en beneficy y favor de tots los nats en las vilas de dita encontrada, y no per los nats en la de Aritzo tan solament. (Que por haverse decretado en la supplica 18 en orden a que los se nombra- ren, o seran officiales, sean naturales de la vila de Aritzo, se entienda por to- dos los que seran naturales de la encontrada_ y no solamente de dicha vila).

Que se haga lo que supplica. Lecca secretarius

4. Ittem per quant en lo capitol 4 de la suplicas de dita encontrada presenta- das en lo Parlament del excellentissim serior compte d.Elda cuya copia presenta ut ecce fonch suplícat que per haverse experimentat que de pendrese dels porchs lo esbarbarjo à raho de cada deu un pegus los naturals de aquella en- contrada no se animavan à criar de aquest genero de / bestiar, lo qual no sols A c. 432v. venia à ser en dany dels particulars, sino també de la real hacienda, puix venia à pedre mes en exigir hù de cada deu porchs si los naturals no ne criavan, que si los criassen, exigintlis un pegus per sine, perquè los vassaills sempre procu- ravan, que lo numero del sine no arribas may à deu, per no pagarne hu, y mul- tiplicavan à posta siries d'exa calitat, y à exa contemplació fonch congedit que per aquel decenny se pagas un porch de madrigadu per sine, anumerant d.esta manera que arribat lo sine à deu porchs pagarà un porch, y lo matex fins en trenta y de trenta en sinquanta dos porchs à Sa Magestat y de sinquanta en set- tanta, tres porchs, y de settanta fins en cent, quatre porchs, no obstant sian tots cent de un sine, y axi per prorata pagaran conforme al numero encara que de-

799 vaill de un sifie porten sinch-cents porchs, no mudant lo deguino, que se aco- stuma al oficial, y escrivà per cada sifie; y apres en les Corts celebradas per lo excellentissim sefior compte de Santístevan en las suplicas de dita encontrada en lo capitol 2 cuya copia axi bé se presenta ut ecce, fonch demanat que lo que en les dites Corts del sefior compte d'Elda se decretà per deu anys fos prove- hit perpetuament y se.lis provehy que fessen constar del dit capitol de Cort dalt referit, y per incuria, o negligentia no se presentà aquell y per exa causa no lis fonch congedit à dits vassaills dita gragia y trobantse vuy mes notoriament al- cansats dits vassaills de lo que en los temps passats lo estavan, merexen de ma- A c. 433 jor remey y consol, majorment que estos / dehuen esser mes favorits tant per ser de terras que ni son de baró ni lo poden ser, per haver Sa Magestat agre- gat aquella encontrada y la de Mandrolusay inseparablement à sa real corona y haver congedit à una y altra diversos privilegis, y gragías segons la copia que ne ha presentat en dites suplicas del Parlament del sefior Santistevan; y gozant aquella encontrada de Mandrolusay aquesta gragía, no seria inconvenient que la participe tambe esta. Per go recorre à Vostra Excellencia y suplica ates cons- ta de dit capitol de Cort, mane en nom de Sa Magestat congedir gracia als vas- saills de dita encontrada que de assi havant perpetuament paguen lo esbarbarjo de porchs en la matexa forma que en dit capitol 4 de les Corts del sefior com- pte d'Elda se ordena, manant que no se lis exigesca altrament. (Que los vassallos paguen el esbarbarjo de cochinos segun lo expressa el capi- tol 4 de las Cortes del sefior conde de Elda).

Que se guarde lo acostumbrado. Lecca secretarius

5. Ittem per quant de pochs anys a esta pars se ha introduhit que de tots los pro- cessos que se fulminan contra los vassaills de dita encontrada, se fa pagar als reos lo procurador de Cort quatre reals, lo qual es mera novetat e impositio, y es just que se ne lieve aquella y que se contente ab los altres drets que exigia A c. 433v. ab antiquo / sens permetrese que de nou se lis augmenten als vassaills novas pa- gas. Peng() suplica mane Vostra Excellencia en nom de Sa Magestat y ab acte de Cort decretar que de assi havant no puga lo procurador de Cort present ni sos sucessors pendre de ningun reo los dits quatre reals sots pena de privacio de officy, y altras reservadas a arbitri de Vostra Excellencia y de sos sugessors. (Que el procurador de Corte no tome los quatro reales de níngun reo).

Que se guarde lo acostumbrado, en el interim que no se sciale salario competente. Lecca secretarius

Los quals capitols suplica mane Vostra Excellencia decretarselis per alivy dels pobres vassaills de dites viles y encontrada, manant que de.las decretacions fa-

800 hedoras se ne despache pregó per llur observantia y perque sean noticiosas à tots et haec et cetera, officiis et cetera, salvis et cetera. Altissimus El doctor Juan Maria Pinna

Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinnatelli ab Aragonia, dux Montis Leonis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperli, marchio de Cerchiaro, et Coronia, comes de Borrelo, de Concilio Sacrae Catholicae Regiae Maiestatis, illius prorrex, locumtenens, et capittaneus generalis praesentis Sardiniae Re- gni, et praeses Regii Generalis Parlamenti providet et decernit praedicta capi- tula, et unumquodque illorum pro ut in fine cuiuslibet capituli continetur, et descriptum remanet, mandans secretario infrascripto de his praesens actum cu- riae fieri. Provisa per Suam Excellentiam in dicto Regio Generali Parlamento die decima aprilis 1688 Calari. Antonius Lecca Regiae Audientiae secretarius. /

284 Si tratta del provvedimento richiamato nel capo 4 della precedente sup- plica e che di seguito viene allegato come pezza giustificativa. Si afferma che c'è stata una grave diminuzione di quanto veniva prelevato tramite lo sbar- bagio dei porci; pastori e padroni ammazzano o vendono il bestiame e man- tengono i capi sotto il numero di dieci per non effettuare versamento alcuno. Lo scorso anno con tale tributo si è arrivati a prelevare solo una trentina di capi. Si chiede pertanto che non si paghi più di un capo per branco. Il viceré risponde: se il branco arriva a dieci, si paghi un capo matricin. o e così via fino a trenta; da trenta a cinquanta porci se ne versino due; da cin- quanta a settanta i capi dovranno essere tre, quattro da settanta fino a cento; e così via conformemente al numero fino a branchi di cinquecento unità; in- fine, che non venga meno il deghino che si accostuma versare all'ufficiale e allo scrivano.

Capitulo 4 de las suplicas del Parlamento del sefior conde d'Elda à petiOon del A c. 434 sindico de Barbarja Belvy Ittem per quant se ha vist, y veu per experiencia que lo esbarbarjo dels porchs que Su Magestat ha, y deu cascun ayns cobrar en dita encontrada, ha vingut en gran diminussio per causa que per part del patrimoni de Sa Magestat se pren de esbarbarjo de deu pegus un pegu, y no tenint los pastors è amos delsl de deu

i Una parola cancellata.

801 no pagan esbarbarjo, y dret algu, del que redunda que dits amos, y pastors per no pagar dit esbarbarjo no curan exercer y concervar los porchs, ans aposta- damente los venen y matan, y dexan cascun ayn à menos numero de deu pe- gus, y axi lo esbarbarjo que per Sa Magestat estos ayns passats se ha cobrat no ha passat de trenta pegus, lo que no seria si Vostra Setioria Illustrissima en per- sona de Sa Magestat dit esbarbarjo manas comutar, en fer pagar en cada signe de porchs cascun ayn un porch per lo dret de Sa Magestat, de hont redunda- ria molt gran utilitat al patrimoni de Sa Magestat, y als particulars vasals de dita encontrada, y carexient los saltos de aquella montatiosos, y frutiferos de be- Rotai, y lo albitri de dits vassayls consistesca que si en bestiar encert se emplea- ria la mayor part de aquella en tenir porchs, per ser lo ganado que se troba eo maxime, se sirvirà axi Vostra Setioria illustrissima provehirlo perque tenint per virtud de dit real privilegi los vassails de dita encontrada de Barbarja Belvy co- munícats tots los privilegia de la encontrada de Mandrolisay mes que un pe- gus per signe, seria de altra part be lo pagassen axi los vassails de Barbarja Belvy com en efecte lo arrendador de las rendas reals de dita encontrada de Belvy / A c. 434v. que li era mes util cobrar un pegus per signe a.pactat ab los vassails de dita en- contrada que durant lo temps de son arrendament no cobrara mes que un pe- gus per sygne com es de veure en lo acte que representa ut ecce, y axi supli- can dits sindichs mane Vostra Setioria illustrissima decretar. Que de assi avant se pague un porch de madrigadu per signe anumerant de esta manera que arribant lo signe a deu porchs pagarà un porch, y lo matex fins en trenta, y de trenta en sinquanta dos porchs a Sa Magestat y de sínquanta en se- tanta paguen tres porchs, y de setanta fins en sent quatre porchs no obstant sian tots sent de un sygne, y axi per porrata pagaran conforme al numero encara que

Bellota, in catalano ed anche in castigliano, ghianda (in sardo è lande o landiri). Saltus pro glande riservati ai porci sono ricordati nel Condaghe di Santa Maria di Bonarcado, ma non se ne ha notizia dai codici arborensi. Il monte de bellota era la riserva del bosco ghiandifero loca- lizzato nel salto e destinato ai suini. Era diviso ogni anno dal ministro locale competente in par- tidas o cussorgias, ognuna delle quali veniva assegnata ad un gruppo di pastori secondo deter- minate condizioni. Era preliminarmente necessario far registrare il numero e il segno delle bestie presso lo scrivano della curia e versare una cauzione per gli indennizzi dovuti in caso di danni e furti. Si applicava il meccanismo dell' incarica che vincolava ed obbligava i pastori, chiamati col- lettivamente a rispondere dei reati. Le prammatiche dell'età spagnola dettavano precise dispo- sizioni per regolamentare la fruizione del monte, aperto ai porci solo nei mesi di maturazione delle ghiande. Per il resto dell'anno, di solito, era costituito in riserva. Tradizionalmente le cus- sorgias del salto erano possedute e fruite come cosa propria dai pastori e non erano sottoposte, se non in casi straordinari o parzialmente, alle assegnazioni annuali. Come si è detto, era impo- sta la denuncia e la registrazione del bestiame; il numero dei capi doveva essere verificato, al- meno una volta all'anno, dai proprietari e dai ministri addetti, per fini fiscali e per la prevenzione di frodi e furti. Per gli stessi motivi le prammatiche ordinavano il computo dei suini immessi nel monte de bellota. Cfr. S. Orunesu, Dalla scolca ai barracelli. Contributo a una storia agraria della Sardegna, Cagliari, 2003, pp. 335 e 488-89.

802 devaill de un signo porten sinsents porchs no mudant lo deguino que se aco- stuma al official y escriva per cada signe, y ago durant los deu ayns del present Parlament. Sabater notarius /

285 Come pezza giustificativa viene allegato il capitolo 2 della supplica pre- sentata dal sindaco della Barbagia Belvì nel Parlamento Santisteban. Si fa riferimento al capitolo 4 del Parlamento celebrato dal conte d'Elda, il quale aveva fissato il diritto dello sbarbagio dei porci in maniera tale da spin- gere i vassalli ad aumentare il numero dei capi; con vantaggio anche per le ren- dite del Reale Patrimonio. Si chiede che questo capitolo sia confermato anche per i prossimi dieci anni, a maggior sollievo dei villaggi ed attesa la calamità dei tempi. Il viceré risponde: che mostrino il capitolo di Corte in questione.

Capitol 2 de las suplicas del sindico de Barbarja Belvy en el Parlamento del se- A c. 435 fior conde de Santistevan. Ittem suplica dit sindich que ates en lo capitol quarto dels referits del Parla- ment del excellentissim compte d.Elda se donà la forma com se havia de pa- gar per los vassaills lo dret de esbarbarjo dels porchs de dita encontrada, y ago se fiu en aquells temps per tenir los pobres vassaills alivi en las pagas y se affi- cionassen à criar aquell genero de bestiar y ab lo augment se tingues mes renta per lo Real Patrimony. Y essent estos temps mes calamitosos y axi negessitan de major alivi los vassaills, sia Vostra Excellencia servit confirmarlis y de nou congedirlis la gragia que ab dit capítol 4 se lis congedi per la paga del dit esbar- barjo dels porchs, y com llevors se lis fiu dita gragia per los deu anys del dit Par- lament congedirselas hara perpetuament puix si se miran los registres vé à ser exa forma de mes utilitat al real erary y tenen aquest alivi los vassaills en la ago- nia de la negessitat en estos temps.

Que ensefie el capitulo de Corte que representa. Maronjo secretarius /

803 Nomina del sindaco-procuratore di Gadoni

286 1688 febbraio 24, Gadoni La parte sana e più consistente dei vassalli di Gadoni si è riunita presso Salvatore Piras, maggiore del villaggio nel corrente anno. L'assemblea si tiene in virtù di un memoriale del viceré (datato 19 gennaio dello stesso anno), per nominare un sindaco o procuratore che assista aí lavori del Parlamento per rappresentare i vassalli e le comunità. I convenuti nominano al posto di ma- stro Salvatore Carta, attuale sindaco, l'assente Giuseppe Marras, al quale con- feriscono pieno e bastante potere perché si rivolga al viceré.

1. Che si confermino i privilegi e le franchigie di cui godono i vassalli e le comunità del Mandroli sai riguardo al deghino dei porci, alle imposizioni sugli alveari e le pecore.

2. Che il sindaco o procuratore possa supplicare il viceré perché, con la sola licenza del giudice ordinario, sia consentito ai vassalli contribuenti di re- cintare terreni per farne tanche, vigne ed orti.

3. Che si osservi quanto stabilito nel Parlamento Santisteban riguardo alle paghe dell'ufficiale e dello scrivano: non più di 40 soldi per ogni processo, senza versamento di pecora, porco o altro.

4. Che i vassalli non siano forzati a versare 20 soldi per ogni processo al procuratore della Regia Corte, trattandosi di un balzello imposto da poco tempo a questa parte.

5. Che si faccia l'estimo dei beni dei contribuenti e che ognuno di loro paghi il donativo in base alla quantità che possiede. Così si eviteranno gli ag- gravi che si fanno ai poveri.

6. I costituenti infine danno al procuratore mandato, nonché pieno e suf- ficiente potere, perché prenda le iniziative che gli sembreranno più opportune e possa servirsi di uno o più sostituti senza che sia revocato. L'atto è firmato dal notaio e scrivano Giovanni Antioco Coronju; testi- moni sono Antonio Aledda Adono e Francesco Meloni Zuca. Lo stesso notaio certifica che si tratta di copia conforme all'originale.

804 Die vigesima quarta mensis february anno a nativitate Domini millesimo sexa- A c. 436 gesimo octuagesimo octavo Gadoni. En nom de nostre Serior Deu sia a tots noctory com essentse ajuntada la ma- jor, y sana part dels vassaills, y comunitat d.esta dicta e present vila, en la plassa de las casas de Salvador de Piras major lo present any en la dicta vila en vir- tut de un memorial decretat per Io excellentissim sefior don Nicolas Pinna- telly, duque de Montileon, principe de Noya, del Conceill de Sa Magestad, son virrei, llochtinent y capità generai en lo present Regne de Cerdegna, de la datta en Caller als 19 del mes de jener propassat del present, y corrent ain a.ffi, y effecte de nomenar, deputar, y crear un sindich, y procurador, que en nom, y per part dels vassaills, y comunitats de les quatre vilas de la present encontrada, asistesca, per representar en lo magnifich Parlament que lo referit excellen- tissim serior duque, y principe ha manat publicar, y selebrar en lo present Re- gne de Cerdegna; Sebastia Marras, Nicolas Floris Pala, Juan Pere Guiany, Antiogo Aguas Marjany, Francisco Mamely, Juan Matheo Pala, An- tony Aru, Lucifero Vaca Guiany, mestre Francesc Guiany, Esteve Murtinu, An- toni Ortu Brochas, Gabriel Cocoreddu, Antoni Pulis Cocoreddu, Anton An- gel Preta, Antoni Juan Mula, Joseph Carta, Juan Quirigu Guiany, Francisco Atzory, Juan Angel Marchy, Joseph Ortu Aru, Francisco de Piras, Sebastia de Piras, Juan Miquel Aru, Juan Thomas Aru, Salvador Aru, Jospeh Ortu, An- toni Ortu, Salvador Mamely, Joseph Arjolas, Antoni Pulis Lay, Joseph Mar- jany, Thomas Podda, Salvador Lay, Antiogo Pulis, / Baptista Ortu, Baldasar A c. 436v. Cocoreddu, Juan Antiogo Aru, Antony Agus, Antony Cocoreddu Marjany, Juan Angel Graneddu, Juan Antiogo Anjus, Sebastia Murru, Antiogo Lay, Se- bastia Contony, Gabriel Vaca, Geroni Atzory, Antoni Mamely, Joseph Vaca, Basily Guiany, Antony Angel Sau, Sebastia Dalloy, mestre Antiogo Camedda, mestre Antiogo Moy, Juan Angel Camedda, Agusti Carta, Juan Antiogo Ma- mely, y mestre Salvador Carta, sindich, y procurador actual dels predits vas- saills y comunitat, tots coneguts per lo nottari y testimonis infrascrits, attes que per dita Sa Excellencia en nom, y per part de Sa Magestat Catholica, que Deu guarde, se lis ha permes crear, y nomenar sindich, per representar en lo pre- dit magnifich Parlament les cosas conbenients a.la pobresa en que se troban los prenomenats vassaills reals de la present encontrada, e per quant a.las in- frascritas cosas personalment asistir no poden, per.o gratis et cetera crean, deputan, constituexen, y solemnament ordenan llur ver, y llegitim sindich y procurador, axi que la espessialitat no derogue a.la generalitat, ni per lo con- trari et cetera a Joseph Marras de la vila de Meana, absent et cetera al qual con- ferexen tot pie, y bastant poder que mester haura per a que en nom, y per part de dits constituents, puga, atgia, y dega suplicar a.dita Sa Excellencia en nom, y per part de Sa Magestat, que Deu guarde, en que se lis concedexian los pri- vilegís, y franquesas que gosan los vassaills, y comunitats de la encontrada real de Mandraolussay en raho dels deguins de porchs, y abuchs de abellas, y ovellas.

805 Ittem puga dit sindich suplicar a.dita Sa Excellencia en nom de.Sa Magestat, en que pugan dits vassaills constituents serrar territoris à effecte de plantar vi- gnas, tancas, y orts ab sola lisentia del juge ordinary.

Ittem axi.be puga dit sindich representar a.dita Sa Excellentia y suplicar en que A c. 437 se lis observe lo que se lis permeté en lo / magnifich Parlament del excellen- tissim sefior conde de Santistevan virrey era en lo present Regne de Cerdegna, en que si se pagava al official y escriva d.esta encontrada cartuchos, porch, y ovella, no se lis pagas mes que quaranta sous de cada proces, y si pretenian los salaris segons tariffa de la real pragmatica, no se lis pagas cartucho, ovella ni porch.

Ittem puga dit sindich suplicar en que no sian forcats, o oprimits dits consti- tuents a pagar vint sous de cada proces al procurador de la Regia Cort d.esta encontrada attes es pecho imposat de poch temps d.esta part.

Ittem puga axibe dit sindich suplicar a.dita Sa Excellentia en que se fassa estim de la acienda que te qui seu de dits constituents y segons la cantitat que tindrà puga pagar de donatius grassios a.Sa Magestat, que Deu guarde, que ab ago se evitaran los agravis que se fa als pobres.

Y finalment puga dit sindich, y procurador fer tot go quant los dits constituents fer porrian si presents, y personalment en dit magnifich Parlament se hi tro- bassen, ancara que fossen cosas tals que requirexen mes espessial mandato et cetera y ab poder de substituhir, hu, o molts procuradors, o procuradors al dit Marras ben vists, y ab promesa que fan unanimes, y concordes, que tot lo que per dit sindich, o per sos substituhidors sera fet, y obrat lo tindran sempre per ferme, rat, grat, valit, y agradable, y en digun temps no lo revocaran, ni revo- car faran, per diguna causa, titol, dret, via, ni raho, sots expressa obligassió de Nur bens mobles e imobles et cetera, fent y fermant las preditas cosas ab jura- ment llarge et cetera, actum et cetera. A c. 437v. Juan Antiogo Coronju escriva / d.esta encontrada. Testimonis son a ditas cosas Antoni Aledda Adono, y Francisco Meloni Zuca tots de Aritzo presents trobats en erta dita vila. Idem Coronju scriba

Huiusmodi copia manu propria subscripta concordat cum suo originali bene et fideliter, quod quidem instrumentum per me scriba huius incontratae recep- tum fuit hordine, et iussione iudicis ordinarli dictae incontratae de quibus om- nibus praesentem fidem facio ego Iuannes Antiocus Coronju nottarius, seu scriba causarum per omne praesens Sardiniae Regnum. /

806 Nomina del procuratore di Belvì

287 1688 febbraio 25, Belvì La parte più sana e consistente della comunità, riunitasi presso Cosma Tore, maggiore del villaggio (sempre in conformità del memoriale viceregio ricordato nel precedente documento), nomina come nuovo sindaco, al posto di mastro Pietro Giovanni Carboni (uscente), Pietro Marras di Meana (assente all'incontro). Gli vengono conferiti mandato e poteri assai ampi, pressoché identici a quelli stabiliti dagli abitanti di Gadoni. I punti della supplica, che dovrà essere presentata al viceré, ricalcano quelli formulati a Gadoni. Il testo è firmato dal notaio e scrivano Coronju; testimoni sono Giovanni Luca Urru e Lucifero Mura. Lo stesso Coronju attesta che si tratta di copia del documento conforme all'originale.

Die vigessima quinta mensis februarii anno a nativitate Domini millesimo sex- A c 438 centesimo octuagesimo octavo Belvy. En nom de nostre Serior Deu sia a tots noctori com essentse ajuntada la ma- jor, y sana part dels vassaills y comunitat d.esta dieta e present vila en la plassa de las casas de Cosme Tore major lo present ain en esta dieta vila en confor- mitat de un memorial decretat per lo excellentissim serior don Nicolas Pinna- telly de Arago, duque de Montileon, principue de Noya, del Conceill de Sa Ma- gestad, son virrei, llochtinent, y capità generai en tot lo present Regne de Cerdegna, a fi, y effecte de nomenar, crear, y deputar un sindich y procurador als infrascrits vassaills ben vist com a altra de las vilas de la present encontrada, per a que aqueill en nom y per part dels infrascrits constituents, puga, atgia, y dega de representar en lo magnifich Parlament las cosas axi.be infrascritas, y suplicar al predit excellentissim serior en que se pose remey, en las cosas supli- cadoras; per.93 Cosme Tore, mestre Antoni Carta, Juan Ortu, Christofal Boy, Antiogo Andreu Boy, Gavy Boy, mestre Antoni Pedde, mestre Matheo Pedde, Sebestia Mereu, mestre Antiogo Medda, Antiogo Luessu, Sebestia Luessu, Se- bestia Carta, mestre Perdu Tore, Bassily Jorgi, Melchior Jorgi, Melchior Sulis, Salvador Sulis, Pere Noco Sulis, Salvador Luny, Juan Coco, Fabrissi Coco, Se- bestia Tore, mestre Sebestia Casula, Juan Mauro Carboni, Diego Noco, Perdu Calledda, Francisco Calledda, Antiogo Calledda, Perdu Castangia, Juan Castan- gia, Lucifero Castangia, Juanny Atzori, Pere Antoni Coco, mestre Juan Pere Serra, Sebestia Boy, Cosme Calledda, y mestre Pere Juan Carbony sindich, y procurador actual dels predits / vassaills tots coneguts per lo notati, y testimo- A c. 438v. nis infrascrits, attès que personalment a las infrascritas cosas asistir no poden per co gratis et cetera constítuexen, crehan, y solemnament ordenan llur ver,

807 y llegitim procurador cert et cetera, axi que a Joseph Marras de la vila de Meana absent, al qual conferexen tot pie, y bastant poder que en circa las infrascritas cosas mester haurà, per a que en nom, y per part de dits constituhents puga, atgia, y dega suplicar a dits excellentissim setior en lo dit magnífich Parlament en lloch de Sa Magestat Catholica, que Déu guarde, en que a dits constituents se lis concedescan los matexus privilegis, y franquesas, que gosan los vassaills de la encontrada real de Mandralussay en circa los deguins de porchs, y abuchs de abellas y ovellas.

Ittem puga dit sindich representar y suplicar a dita Sa Excellencia en lloch de Sa Magestat en que lis sia a dits constituents lissit y permès serrar territoris y en aqueills piantar vignas, y fer posessions, y orts, ab sola espressa lisentia del juge ordinary.

Ittem puga dit sindich suplicar a dita Sa Excellencia en lo predit nom en que se lis observe lo que se decretà en lo magnífich Parlament que se selebrà per lo excellentissim seflor conde de Santistevan virrey era en lo present Regne en que los officials y escrivà si prenian dels predits constituhents, cartuchos, ovella, y porch no puguessen pendre mes que coranta sous de cada procés; y també puga suplicar en que lo procurador de la Regia Cort d.esta real encon- trada no puga oprimír a dits vassaills en que li paguen vint sous de cada pro- ces attes es pecho himposat de poch temps a esta part.

A c. 439 Ittem puga dit sindich suplicar en que se estimen los bens que / quiscu de dits constituents te, y posseex a tal quiscu de dits vassaills puga pagar lo que legi- timament li caura de donatiu grassiós a Sa Magestat, que Déu guarde, per evic- tarse ab no los agravis que se fan als pobres. Y fínalment puga dít sindich fer, y suplicar, tot 93, y quant los dits constituents fer porrian si presents, y pergo- nalment en lo magnífich Parlament se hi trobassen ancara que fossen cosas tals que requirixen mes espessial mandato et cetera, y ab poder de substituhir hu o molts procurador o procuradors al dit sindich ben vists et cetera, y ab pro- mesa que fan que tot, y quant per lo dit substituhit, o per sos substítuhidors sera fet, suplicat, y obrat, lo tindran sempre per ferme, rat, grat, valido, y agra- dable, y no lo revocaran ni revocar faran per diguna causa, titol, dret, via, ni rahó sots expressa obligassió de llur bens mobles e imobles et cetera, segons que axi lo juran, y ferman en ma y poder del notari infrascrit et ideo large et cetera, actum et cetera. Coronju scriba d'esta encontrada Testimonis son Juan Luca Urru, y Lucifero Mura tots d.esta dita vila de qui- bus et cetera. Idem Coronju scriba

Huiusmodi copia manu propria subscripta concordat cum suo originali bene

808 et fideliter, quod quidem instrumentum per me scribam huius incontratae re- ceptum fuit hordine, et iussione iudicis ordinarii dictae incontratae, de quibus omnibus praesentem fidem facio ego Ioannes Antiocus Coronju notarius seu scriba causarum per omne praesens Sardiniae Regnum. /

809 Nomina del sindaco-procuratore di Meana

288 1688 febbraio 26, Meana La parte sana e più consistente dei vassalli si è riunita presso Michele Su- lis (maggiore della villa) e, sempre in conformità col prima richiamato memo- riale viceregio, ha nominato, al posto dell'uscente Salvatore Urru Loddo, Giu- seppe Marras di Meana (assente all'incontro) come nuovo sindaco e procuratore. A lui vengono affidati poteri e mandato assai ampi, simili a quelli conferiti nelle assemblee degli altri villaggi, affinché possa presentare le stesse istanze delle altre comunità. Anche in questo caso i costituenti si impegnano a non revocare il nuovo rappresentante, sotto vincolo dei loro beni mobili ed immobili. Testimoni dell'atto sono Antonio Aledda Loddo di Aritzo e Pietro Morroccu di Laconi, analfabeti. Il notaio e scrivano Coronju certifica che la copia del documento è conforme all'originale.

A c. 439v. Die vigessisesta mensis februarii anno a nativitate Domini millesimo sexcen- tesimo octuagesimo octavo Meana. En nom de nostre Serior Deu sia a tots noctory com essentse convocats la ma- jor, y sana part dels vassaills, y comunitat d.esta dita e present vila en la plassa de las casas de Mialy Sulis major actual d.esta dita vila en virtut de un memo- rial decretat per lo excellentissim sefior don Nicolas Pinnatelly duque de Monteleon, principe de Noya, del Conceill de Sa Magestat Catholica, que Deu guarde, son virrei, llochtinent y capita generai en tot lo present Regne de Cer- degna, de la dacta en Caller als 29 de jener propassat, en lo qual dita Sa Ex- cellencia concedex poder, y facultat en que las vilas de la present encontrada pugan nomenar, deputar, y crear un sindich y procurador que de mes conbe- nientia lis fos a.tal aqueill en nom, y per part de dits constituents puga, hatgia, y dega representar devant de dita Sa Excellencia en nom, y per part de Sa Ma- gestat, que Deu guarde, y en son magnifich Parlament, les infrascritas cosas, y altras al dit sindich benvistas, y als dits constituents utilosas y profitosas. Per Francisco Polla, Francisco Lay Marras, mestre Benardi Cadello, Antiogo Ca- dony, Baptista Mattana, Salvador Lay Vargiu, Sebestia Cadello Mura, Salvador Muxocu, Salvador Sacheddu Cedda, Salvador Demuru, Pere Catzula Corona, Nicolas Sulis Catzula, Donadu Correly, Juanny Mura Catzula, Baptista Sa- cheddu Cedda, Matheu Corriga, Juan Agustí Mura, Pere Deidda Massaia, Maru Pitzalis, Antoni Cuy, Salvador Manis, Salvador Mussu Atzory, Joseph De- A c. 440 murru, Joseph Mura, Joseph Mura, Joseph / Vacca, mestre Sebestia de Mur- tas, Gregory Flore, Juanny Manchia, Pere Antony Flore, Lusurju Cabra, An- toni Melony, Pere Matheu Urru, Francisco Melony, mestre Pera Mura, Antiogo

810 Sulis Catzula, Antiogo Sau, Perdu Catzula, Juanny Pretta, Antiogo Sulis Flore, Sebestia Massaia, Antoni De Cossu, Salvador Cedda, Bartolu Catzula, Antony Mereu Pily, Felixi Catzula, Nicolao Machis, Salvador Mattana, Salvador Cuy, Francisco Cuy, Salvador Cortes, Salvador Poddy Mochy, Miguel Catzula, Pere Mattana Mura, Sebestia Vaca, Sebestía De Tola Mereu, Francisco Depany, An- tiogo Depany, Effis Cardia, Ignassy Tronchy, Juanny Manis, Pere Marras As- suni, Antoni Deplano, y Salvador Urru Loddo síndich, y procurador actual de dits vassaills, tots coneguts per lo notari, y testimonis infrascrits attes que per- sonalment a.las infrascritas cosas asistir no poden per.9D gratis et cetera con- stituexen, crean, deputan, y solemnament ordenan llur ver, y llegitim procu- rador cert axi que la espessialitat no derogue a la generalitat ny per lo contrary et cetera a Joseph Marras de.la vila de Meana absent al qual conferexen tot pie y bastant poder que en nom, y per part de dits constituents puga, atgia, y dega de representar, y suplicar a dita Sa Excellencia en lo dit magnífich Parlament en nom, y per part de Sa Magestat, que Deu guarde, sobre las infrascritas co- sas.

E primerament puga, atgia, y dega / suplicar en que a.dits constituents se lis A c. 440v. concedexean totes les franquesas que gosan los vassaills reals de la encontrada de Mandraolussay en raho dels deguins de porchs, y abuchs de abellas, y ovel- las.

Ittem puga suplicar en que se fassa estim de la azienda de quiscu de dits vas- saills, y segons la cantitat que tindra puga pagar de donatiu a Sa Magestat.

Ittem puga suplicar en que pugan dits constituents serrar territoris propris, y en aqueills piantar vignas, fer tancas, y orts, sens lisentia, si no tant solament del juge ordinari.

Ittem puga suplicar en que se lis concedesca, observe, y guarde lo que se lis fonch concedit en lo Parlament del excellentissim conde de Santistevan virrey del present Regne, en raho dels salaris processals que llevan los escrivans, y of- ficials de la present encontrada.

Ittem puga suplicar en que no sian dits constituents oprimits a.pagar los vint sous que lis demana de cada proces lo procurador de la Regia Cort d.esta en- contrada, attes que es pecho himposatl de poch temps a esta part.

Ittem puga suplicar en que se lis concedesca lisentia de poder llaurar en Monti Longu segons la posessio en que se troban, sens que digu lis contradiga.

1 Imposat, B c. 291.

811 Y finalment puga dit sindich fer, representar, effectuar, y suplicar tot 9a, y quant dits constituents fer porrian si presents, y peNonalment a ditas cosas se hi tro- A c. 441 bassen, hancara que fossen cosas tals que / requirissen mes espessial mandatto de lo que aqui resta espressat et cetera y ab poder substituhir hu o molts pro- curadors al dit Marras benvists et cetera, y ab promesa que fan que tot lo que per dit sindich, o per sos substituhidors, sera fet, y obrat lo tindran sempre per ferme, rat, grat, valido, y agradable, y no lo ho revocaran ni revocar faran, per diguna causa, titol, dret, via, raho, us, o consuetut, sots espresa obligassio de tots llur bens mobles e imobles segons que lo juran, y ferman en ma, y poder del notari infrascrit et cetera et ideo large et cetera, actum et cetera. Coronju notarius seu scriba Testimonis son Antoni Aledda Loddo de Aritzo, y Pera Morrocu de Laconi pre- sents trobats que no saben escriure de quibus et cetera. Idem Coronju scriba et cetera.

Huiusmodi copia manu propria subscrita concordat cum suo originali bene et fideliter quod quidem instrumentum per me scribam huius incontratae recep- tum fuit hordine et iussione iudicis ordinarii dictae incontratae de quibus om- nibus praesentem fidem facio ego Iuannes Antiocus Coronju nottarius seu scriba causarum per omne praesentis Sardiniae Regnum. /

812 Supplica della città di Bosa

289 1688 aprile 10, Cagliari Il sindaco di Bosa, Francesco Passino, oltre alle istanze già presentate, chiede che da tutta la poca rendita di cui dispone la città si paghino le spese ordinarie e quelle per il donativo; quanto resterà si versi ai creditori, che però non potranno pretendere la priorità nel riscuotere i loro crediti, vista la pre- minenza del donativo stesso. Il viceré risponde: effettivamente il donativo ha la precedenza, ma poi- ché la supplica riguarda interessi di parte, si segua il procedimento giudizia- rio.

Bosa. Excelentisimo sefíor virrey et cetera. A c. 442

(Que de la renta de la ciudad se pague el lustre, y real donativo, y de lo que so- brare se paguen los acrehedores). El sindico de la ciudad de Bosa ademas de las suplicas que ha puesto en ma- nos de Vuestra Excelencia suplica con el devido rendímiento se sirva decretar por auto de corte en real nombre de Su Magestad la que se sigue: es à saber que de toda aquella poca renta que tiene dicha ciudad se pague el lustre, y real donativo, y lo que sobrare se pague à los accrehedors sin que estos puedan pre- tender prelacion, o antelacion por su creditos, por quanto el lustre, y real do- nativo son mas privilegiados à qualesquier acrehedor.

Aunque el donativo, y el lustre sean privilegiados, como la supplica toca ú. in- teres de parte, se administrarà justicia en su caso. Lecca secretarius

Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta praesenti Regio Ge- nerali Parlamento die decima aprilis 1688 Calari. Antonius Lecca secretarius Altissimus Don Francisco Passino sindico de la ciudad de Bosa /

813 Supplica della città di Iglesias

290 1688 aprile 10, Cagliari 1. La casa di città minaccia di crollare; si determinerebbe così l'esigenza di una spesa considerevole atteso inoltre che le rendite civiche sono sequestrate e si è deliberato solo sulle spese ordinarie e sul salario dei lavoranti. I consi- glieri mancano dunque di mezzi per completare il restauro. Si chiede che il se- questratore della rendita somministri al Consiglio il necessario per il re- stauro. Il viceré risponde: il sequestro è avvenuto per il mancato versamento del donativo: la richiesta pertanto va presentata al sovrano.

2. La città non dispone più di porte, perché le muraglie in parte minac- ciano di crollare, in parte sono già cadute, trascinando nella rovina anche abi- tazioni private. Ciò ha consentito l'indebito ingresso dei prodotti in città ed il contrabbando, con danno alle rendite civiche ed alla dogana. A ciò si può riparare con pene, sequestri e machizie (multe): fino ad oggi esse venivano ri- scosse segretamente dai capitani; si chiede invece che a prelevarle sia una per- sona eletta dal Consiglio generale e fornita del potere necessario. Il viceré risponde che la supplica va indirizzata al sovrano perché riguarda il Real Patrimonio.

3. Si fa presente che alcuni doganieri esercitano l'ufficio nelle loro case, provocando in tal modo danno al pubblico ed agli altri arrendatori che devono riscuotere la gabella sui prodotti che entrano in città. Che d'ora in avanti la dogana abbia sede in un edificio apposito e non in abitazioni private e che vi siano tante chiavi quanti sono gli incaricati dell'introito della gabella. Il viceré approva, purché la città si accolli le spese per la fabbrica della dogana e per il pagamento delle guardie.

A c. 443 Ciudad de Iglesias. Excelentisímo serior virrey y presidente de Cortes

(Que el sequestrador subministre lo necessario para reparar la ruyna que ame- nasa la casa de la ciudad). El sindico de la ciudad de Iglesias representa à Vuestra Excelencia que la casa de dicha ciudad est para caerse por momentos, amanezando notable ruina, y gasto conOderable si viniera à caerse y por hallarse las rentas de dicha ciudad sequestradas, y haversele solo librado el lustre ordinario, y salarios precisos de

814 los laborantes, no pueden los congelleres tratar de reparar la dicha casa por falta de medios, por lo que suplica i Vuestra Excelencia con todo rendimiento se sirva atento lo referido decretar y mandar que el sequestrador de dichas ren- tas aya de subministrar de aquellos lo necessario para reparar la ruina que ame- naza dicha casa, y para los aconches que huviere menester.

Por ser el sequestro para la paga del donativo que lo suppliquen à" Su Mage- stad. Lecca secretarius

Mas representa que en dicha giudad no ay puertas por haversse caido y las mu- rallas mucha parte que / amenasan ruina y otra del todo caida y i haversse re- A c. 443v parado no huviera sussedido tanto dafio por haver echado con su ruina mu- chas casas particulares que estavan aunque apartadas de ella, serca, pero tanbien i mas de lo mucho que guerra para su restauragion son causa que por todas partes puedan entrar y robas y contrabandos causando con ellos davo no solo i las rentas de dicha siudad, pero i las aduanas reales y esto pudiera re- pararsse con las maquissias, sequestros, acusas, y penas que pudiera haver en dicha giudad que asta agora se las cobravan los capitanes secretamente, non- brandosse para la cobranga una perssona que seri elegida por Conssejo gene- rai dandose para ello el poder negessario para la cobranga. (Que el Consejo generai nombre una persona que cuide de la cobransa de las maquicias, acusas, sequestros y penas por hazer de nuevo las portas y moral- las caydas de la ciudad, por evitar los contrabandos).

Por ser cosa tocante al Real Patrimonio, que lo suppliquen i Su Magestad. Lecca secretarius

Mas representa que la casa de la duana algunos aduaneros la quieren tener en su casa causando con esto mucho dafio à" lo publico y a los demas rendadores de la giudad que han de cobrar gabela de las ropas que en ella entran, por lo que suplica assi bien mande Vuestra Excelencia por auto de Corte decretar que se tenga de aqui adelante en casa a parte y en lo publico teniendo tantas llaves A c. 444 / quantos fueren los que cobraran gabela sobre las ropas que estaran en ella, que en todo ressibira grassia particular de la grandeza de Vuestra Excelencia que Dios guarde. (Que la casa de la adoana se tenga en casa a parte, y en lo publico, y no en la casa de los adoaneros).

Pagando la ciudad los gastos de la fabrica de la duana, y de las guardar que se haga como se supplica. Lecca secretarius

815 Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia dux Montis Leo- nis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperi, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Maiestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus generalis praesen- tis Sardiniae Regni, et praeses Regii Generali Parlamenti decernit, et decretat capitola praescripta et unumquodque illorum prout in fine uniuscumque ca- pituli descriptum est, mandans mihi secretario infrascripto de his praesens con- ficere instrumentum Curiae.

Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta in dicto Regio Gene- rali Parlamento die decima aprilis 1688 Calari. Lecca secretarius /

816 Supplica dell'incontrada reale del Mandrolisai

291 1688 aprile 10, Cagliari I consiglieri in capo e secondo dell'incontrada, per mezzo del loro pro- curatore Giuseppe Espada (che esibisce il documento attestante il potere che gli è stato conferito), presentano le seguenti richieste:

1. Che siano confermati capitoli di Corte, privilegi, grazie, quanto è stato formulato a favore dell'incontrada e sia attualmente in uso. Il viceré accoglie la richiesta.

2. Nell'incontrada reale potenti e principali si sono impegnati per diven- tare ufficiali, spendendo somme considerevoli per ottenere l'incarico. Per ri- farsi delle spese, hanno poi introdotto certi diritti, superiori alla consuetudine. Allora contro tre di loro, che si alternavano nella carica, fu intentata una causa presso la Reale Udienza. In seguito furono stipulati degli atti presso i notai Salvatore Rodriguez e Giovanni Gavino Casula di Atzara. Si chiede che ven- gano osservate tali capitolazioni e che gli ufficiali, nella riscossione dei diritti, non pretendano più di quanto si accostumava. In caso di contravvenzione, il viceré imponga una multa e la perdita dell'ufficio. Il viceré risponde: che vengano esibite le capitolazioni per gli opportuni provvedimenti.

3. È stata introdotta, per la custodia dei buoi domiti, dei cavalli e di al- tro bestiame domestico, la compagnia dei barracelli ai quali i vassalli passano competente salariol. È successo in ogni villaggio che gli ufficiali si sono appro-

I I barracelli, con questa denominazione specifica e con le caratteristiche competenze di po- lizia rurale (ancor oggi esistente), ebbero origine quasi sicuramente nel 1596 a Sassari. Il sistema di assicurazione delle proprietà coltivate, previsto già in uno dei primi ordinamenti barracellari, presenta qualche motivo di attinenza, ma non di reale affinità, con alcuni dei sistemi di inden- nizzo e con gli istituti di responsabilità precedentemente in vigore. Non c'è propriamente filia- zione diretta dei barracelli dagli antichi organismi rurali (i guardianos dessas vignas degli Statuti sassaresi) che infatti continuano a sussistere a fianco del nuovo corpo di vigilanza. In effetti le fonti registrano nel territorio dei villaggi una certa varietà di guardie campestri (padràrgios, bi- dazonàrgios e saltàrgios) ai quali in seguito si aggiungono i barracelli. Essi non fanno parte di una struttura pubblica in senso stretto; sono, è vero, istituiti e disciplinati per legge, ma dipendono direttamente dai proprietari. Per quanto attiene l'etimologia, la parola barracello è stata fatta de- rivare: da barigildus, termine che avrebbe un'incerta origine tedesca; dal francese barigel; dalla

817 priati di una quota di questo salario. I barracelli, che resistevano all'imposi- zione, sono stati oggetto di minacce ed estorsioni. Si chiede che questa pratica, assolutamente indebita, abbia fine e che in caso di contravvenzione da parte degli ufficiali venga imposta una multa di 200 ducati. Il viceré approva.

4. Da poco tempo a questa parte si frappongono ostacoli ai vassalli che intendono recintare e piantare vigne nei loro territori: infatti viene loro im- posta la visita dei ministri del Real Patrimonio e un viaggio a Cagliari per ot- tenere un'apposita licenza, ciò che richiede spese e perdita di tempo. Sembra che questa prassi vada seguita solo quando si tratta di effettuare chiusure in montagne di Corte, prati o luoghi dove si trovano acque o strade. Si chiede per- tanto che si facciano recinzioni sulla base di una visita dei tenenti del procu- ratore reale. Non si potrà chiudere nelle montagne di Corte e nei siti prima citati. Il viceré rinvia alla consuetudine.

5. Il Real Patrimonio arrenda i diritti civili dell'incontrada a persone che non stanno ai patti e si ingeriscono in questioni di carattere penale. Tutto que- sto per avere donazioni dai vassalli che vengono oppressi ed angustiati fino alla rovina. Il governo dovrebbe stabilire che, quando arrendatori e vassalli offrono la stessa somma, l' arrendamento vada ai vassalli. Ciò ridonderà a vantaggio del Reale Patrimonio ed i vassalli non saranno più molestati; così come viene praticato ogni giorno. Il viceré rinvia alla consuetudine ed invita i vassalli a concorrere per l' ar- rendamento.

6. Gli arrendatori fanno istanza per impadronirsi delle aziende o delle case dei vassalli che vengono intimoriti fino a quando non fanno regali o con- segnano ciò che gli arrendatori stessi pretendono. Si chiede che essi non pos- sano agire al di fuori di istanze di parte; i contravventori vengano puniti con una multa decisa dal governo. Il viceré rimanda alle leggi ed alle prammatiche del Regno.

confluenza fra il basso latino paracellus e lo spagnolo barrachel; è stata infine ipotizzata come pa- rola matrice l'italiano bargello. Ma le voci sarde barrunzeddu, barranzellu e barracellu derivereb- bero direttamente dallo spagnolo barrachel. In tal senso si esprime M. L. Wagner, Des, ad vo- cem. Si vedano anche S. Orunesu, Dalla scolca ai barracelli cit., pp. 207, 319, 331, 646, 674 e passim; B. Porcheddu, I barracelli. Fondazione e legislazione, Sassari, s. d., pp. 7-10. A tali mo- nografie rinviamo per le indicazioni bibliografiche.

818 7. L'incontrada, essendo aggregata alla Corona, gode dei privilegi della città di Oristano, ma si osserva che, in caso di assenza, infermità o morte del veghiere, governano il giurato in capo o il giurato secondo, fino a quando so- praggiunga la nuova nomina da parte del sovrano. Nelle Corti presiedute da Fabrizio Doria duca d'Avellano, il sindaco nominato dai giurati del Mandro- lisai, il fu Salvatore De Murtas, sostenne che si doveva seguire nell'incontrada quanto veniva osservato ad Oristano: si deve dunque formare una terna da in- viare annualmente al re perché scelga fra i tre nominativi la persona adatta per l'incarico di ufficiale. Così si provvedette in quelle Corti, come risulta dai capitoli che si presentano. In realtà alcune persone, valendosi di doni e di ami- cizie, riescono ad ottenere dal governo la gestione dell'officialìa al di fuori della formazione delle terne. In questo modo non si ottiene un buon esito per l'am- ministrazione della giustizia, anzi ne conseguono episodi di tirannia a danno dei vassalli. Pertanto si supplica che nessuno possa accedere all'ufficio se non attraverso la terna stabilita in quel determinato anno. Nel frattempo ammi- nistri la giustizia nell'incontrada il giurato in capo e, in mancanza di lui, il giu- rato secondo o terzo. Venga imposta una pena adeguata aí contravventori per- ché cessino gli abusi. Il viceré rinvia alla tradizione seguita nelle Corti cui si fa riferimento.

8. Il fu don Francesco Vaca chiese al sovrano l'officialìa vita natural du- rante, senza fare menzione del privilegio dell'incontrada prima richiamato (l'incarico è annuale). I vassalli si videro obbligati a far presente l'aggravio; l'ufficio, dietro ordine del re, fu restituito alla situazione precedente. Da al- cuni anni a questa parte persone forestiere, assunto l'incarico, hanno chiesto al re che fosse loro concessa una somma di cento scudi annuali sopra gli emo- lumenti dell'officialìa. Per ottenere questa cifra, essi commettono molte ingiu- stizie a danno dei vassalli che a proprie spese hanno riscattato l'ufficio, come risulta da lettere regie. Si chiede pertanto che cessi l'abuso. Il viceré assicura che lo farà presente al sovrano.

9. In ordine a quanto disposto dalla real prammatica si disponga che d'ora in avanti gli ufficiali non si ingeriscano nelle cause civili e criminali in cui hanno interessi personali o siano coinvolti padri, suoceri, fratelli, cognati, pa- renti, pastori, servitori o aderenti alle loro famiglie. La giustizia, per le cause sia attive che passive riguardanti gli ufficiali, venga amministrata, su segna- lazione degli ufficiali stessi, dal tenente del procuratore reale o dai giurati del- l'incontrada. Si stabilisca anche una pena per i contravventori. Il viceré rinvia alle leggi ed alle prammatiche del Regno.

819 10. Che i maggiori di prato siano messi al loro posto nel mese di ottobre da parte degli ufficiali o dei maggiori del villaggio. Agli stessi maggiori di prato sia affidata la custodia delle vidazzoni e dei luoghi vietati Il viceré acconsente.

Seguono le solite formule e la provvisione viceregia.

A c. 445 Mandrolisay. Excelentisimo scior virrey lugarteniente y presidente en este Real y General Parlamento. Los concelleres en cabo, y segundo de la encontrada real de Madralusay me- diante su procurador Joseph Espada que hage fe de su poder ut ecce, cum in- gertione que son las perconas deputadas por rason de dicho offisio en repre- sentar las cosas convenientes a.los moradores que abitan en las villas de dicha encontrada real que como à fieles vassallos de Su Magestad, que Dios guarde, han estado siempre promptos y los son en servir con sus vidas y hasiendas a. Su Magestad, suplican con el devido rendimiento mande Vuestra Excelencia congederles por gragia de Cortes las gragias que suplican para que queden al- gun tanto aliviados de las vessasiones que padecen.

1.Prímeramente suplican mande Vuestra Excelencia confirmarles todos los ca- pitulos de Corte, privilegios y gracias echas à favor de dícha real encontrada que estan actualmente en observansia. (Por confirmacion de los privilegios).

Que se haga como se supplica. Lecca secretarius

2. (Que los officiales no logren mas derechos de los que contienen las capitu- laciones firmadas entre ellos, y los vassallos). Por quanto los que intergeden y con grande anhelol se enpefian a ser offissia- les de dicha encontrada real son los mas poderosos y pringipales; y para lograrlo gastan en los medios cantidades considerables, por reaserse de aquellas havian introdusido que los vassallos les pagasen ciertos derechos mas de lo acostum- brado, se intentó pleito en.la Real Audiencia contra tres perconas que heran los que alternative siempre heran offissiales, y haviendose apartado de dicho pleito, aquellos disestieron de dichas pretensiones con auctos estipulados en poder del notario Salvador Rodrigues, y de Juan Gavino Casula, notati() de la villa de Atzara, y porque es bien que en adelante se observe lo mismo y que to- dos se guarden de gastar mas de lo que queden en los medios gue interponen

I In B c. 293, anelo.

820 por conseguir la offissialia; por tanto suplican mande Vuestra Excelencia pro- veher que se observen de qui en adelante y para siempre dichas capitulasiones echas en poder de dichos notarios y en caso de contravencion mande Vuestra Excelencia inponer una pena bien vista y de privasion de offísio a.los que con- traviendran y pretendran cobrar mas derechos contra lo tenor de las capitula- siones de dichos auctos.

Presenten las capitulaciones, y se darà provi / dencia. A c. 445v. Lecca secretarius

3. (Que los officiales no tomen parte alguna dal salario de los barrancheles). Otrosi por quanto dicha real encontrada tiene el sitio en lugar montafiosos que es passo de muchas partes del presente Reino y viene a.ger ocasion que à mu- chos vassallos les viene à faltar los boves domados, cavallos y demas bestiar do- mestico, siendo que el sustento de la pobre jente consiste en aquellos assi que para guardarlo en todas las villas de dicha encontrada se ha introdusido la com- pafiia de barrangeles a.los quales de propia voluntad de los dichos vassallos se les ha sennalado conpetente salario para que lo apliquen à rehaser los daiios de dicho ganado y caso les sobrasse algo se lo detienen por su trabajo. Sucede que dichos offissiales sin motivo alguno han introdusido tomar una partida con- siderable de dicho salario en cada villa no considerando que por ningun modo pueden hager tal, y en caso que los barrangeles se resisten en no darlles la tal parte de dicho salario, procuran con amenasas y estorsiones y en su caso ha- giendoles todo el mal papel que pueden. Por tanto suplican mande Vuestra Ex- celencia decretar y a dichos offissiales mandar que en ningun modo usen ni pre- sumen tomarlles parte alguna del salario à dichos barrangeles sino que se los dejen por ser muy justo que al passo que aquellos trabajan de dia y de noche la guarda de dicho ganado paguen aquellos su trabajo inponiendo en caso de contravencion una pena a Vuestra Excelencia bienvista de 200 ducados.

Que se haga lo que supplican. Lecca secretarius

4. Tanbien por quanto en dicha real encontrada de poco tiempo à esta parte se ha introdusido que los vassallos no puedan en territorios propios serrar ni plantar vignas sino es que recorran al Real Patrimonio, y lo que se consigue es que se aga revista por los ministros de dicho Real Patrimonio con la qual des- pues de echa es preciso bolver à dicha ciudad para pedir dicha llisensia, requi- sitos que à mas de los gastos es necessario dilasion de tiempo, los quales requi- sitos parege que solamente serian necessarios quando se tratasse de serrar / dichas vignas en montafias de Corte, prados, o lugares que bengan a serrar A c. 446 aguas, o caminos, y los lugares que no padesen de estos inpedimientos serian de aumento que se pudiesen serrar sin causarlles tanto trabajo, o por lo menos

821 con revista de los tinientes del illustre procurador real, y con esto se consiguira que dichos vassallos se aplicasen à plantar dichas vignas y el Real Patrimonio lograria mas derechos de lo que suelen pagar por cada carga de mosto. Por tanto suplican a.Vuestra Excelencia se sirva de congederlles que queriendo los dichos vassallos serrar, lo puedan hager no siendo en montarias de Corte, pra- dos, o lugar que benga a enserrar agua, o caminos. (Que pudiendo serrar los dichos vassallos algun pedago de tierra lo puedan ha- zer, no siendo en montatias de Corte, prados, o lugar donde encierre agua, o caminos).

Que se guarde lo acostumbrado. Lecca secretarius

5. (Que los vassallos offreciendose el pagar el mismo pregio que offrecen los arrendadores, que estos cedan el arrendamiento). Tanbien por quanto el Real Patrimonio suele rendar los derechos siviles que tocan a.Su Magestad en dicha real encontrada a.pergonas que offresen las par- tidas que pueden concordar, y como muchas veses dicho rendamiento se li- bra à pergonas que no estan en los pauctos y poderes que dicho Real Patri- monio les da, se adelantan en ponerse en cosas criminales à titol de encarrega y todo esto para que se les haga donasiones y destruihen los vassallos siendo que con lo que tíenen gierto pueden pagar lo que estan de paucto, y porque no es bien que con titol de rendadores se destruigan los vassallos de dicha en- contrada, les ha paressido ser conbeníente remedio lo que ti Vuestra Excelen- cia representan y suplican, que siempre que los dichos vassallos se offrescan pagar el mismo pregio que offressen los tales rendadores, aquellos no tengan lugar en dicho rendamiento, solo que asigne à dichos vassallos el dicho ren- damiento, que con esto el Real Patrimonio sera mas seguro con dichos vas- sallos y se allaran sin la molestia de dichos rendadores que se esperimenta to- dos los dias.

Que se guarde lo acostumbrado, y si quieren los vassallos arrendar, pongan po- stura. Lecca secretarius

A c. 446v. 6. Assi bien se ha esperimentado que dichos rendadores para conpo / sar a.los dichos vassallos hagen instangia de buscar las dobariasi y otras casas, aja, o no

Adobería in castigliano (adobaría ín catalano), «tenerla, sitio donde se adoban pieles»; dob- bería in sardo-campidanese, «arruga de is conciadoris e su logu aundi si bendint o si conciant is peddis»: M. L. Wagner, Des, vol. I cit. Dobarías nel nostro contesto potrebbe però essere un riferimento generico alle strutture campestri delle aziende agropastorali.

822 aja cosa de malefissio, y con estos medios que imbentan atemorizan los pobres vassallos asta que los regalan, o que les den lo que ellos quieren, y como esto es punto críminal y depende de instangia de parte, suplican mande Vuestra Ex- celencia decretar que dichos rendadores no se pongan ni tengan mano en mi- rar las dobarias ni otras casas de particulares, ni los ministros lo obren si no ay instangia de parte, y para que assi lo observen mandara Vuestra Excelencia in- ponerlles una pena bienvista. (Que los arrendadores no tengan mano en las adobarias ni otras casas de par- ticulares, ni los ministros sino hay instancia de parte).

Que se guarden las leyes y pragmaticas del Reyno. Lecca secretarius

7. Por quanto la dicha real encontrada de Mandralusay queda agregada a.la real corona y gosa de los prívilegios de la ciudad de Oristan donde se observa que por muerte del veguer, o por ausensia, o enfermedad, govierna el jurado en cabo, y en falta de aquell el jurado segundo hasta tanto que Su Magestad ponga pergona que occupe dicho offissio, por la qual conformidad en las Cortes ge- lebradas por el excelentisimo setìor duque de Avellano en este Reino, el sindico que fue nombrado por los jurados de dicha real encontrada, que fue el quon- dam Salvador de Murtas, represento que se observasse lo mismo en dicha real encontrada como se observa en dicha giudad de Oristan, que es que en falta de offisial de dicha real encontradal por no haver benido el privilegio de Su Magestad de las tres pergonas nombradas segun se acostumbra enbiar cada ano terna de tres pergonas para elegir uno de aquellos por dicho offisio; y como se provehihó en dichas Cortes que se hisiesse assi conio se pedia, atento no uviera pergona nombrada por Su Magestad, o por Su Excelencia segun es de ver de dichos capitulos que se presentan ut ecce, se ha esperimentado que en virtud de dicha palabra que dise en dicha concesion, o por Su Excelencia, al- gunas pergonas no puestas en la terna, baliendose de dadivas, y de amistades median con aquellos para que se les aga encomienda de dicho offissio, de lo que resulta las incomodidades y destrussiones / que se dejan à la devída con- A c. 447 giderassion de Vuestra Excelencia y en particular quando se encomienda di- cha offissialia en pergona que no va en terna, y que lo consigue y alcanga con dadivas que por el recobro de estas, y otros regalos que ofressen no se ha espe- rimentado asta hoy agierto alguno en la administrassion de la justissia, bien si se ha esperimentado tiranias, y mucha destrussion de vassallos y perjuisio no- table à los que van nombrados en la terna por dicho offissio. Por tanto supli- can mande Vuestra Excelencia decretar que de hoy en adelante no pueda nin-

De offisial encontrada, aggiunto nell'interlinea.

823 guna perdona pedir dicho offissio por si, ni por interpuestas peNonas, que no sea nombrado en terna por dicho ano, y que en el interim que no venga la re- solussion de Su Magestad con su real privilegio de quien ha de tener y gover- nar dicho offissio, govierne en el interim dicho puesto, y administre justissia en dicha encontrada el jurado en cabo, y en falta d.este el segundo, o el tercero en falta del segundo, imponiendoles una pena à Vuestra Excelencia bienvista para quitar toda molestia, y abusos. (Que el officio de official no le pueda pretender solo el que fuere nombrado por terna, y en el interim lo govierne el jurado en cavo, y en falta d.este el se- gundo, o el tercero).

Que se guarde lo acostumbrado en las Cortes que refieren. Lecca secretarius

8. Por quanto el quondam don Francisco Vaca intentó en pedir a Su Magestad que Dios guarde la dicha offissialia con titulo de governar toda su vida, y corno no hiso mencion del privilegio que dicha real encontrada gosa de los serenis- simos reyes de Aragon de gloriosa memoria de que dicho offissio era annual, Su Magestad se lo concedió ú. lo se que vehiyeron obligados los vassallos y co- A c. 447v. munidad de dicha encontrada de representar el agravio y por medios / de ha- ver restituhido la partida que dicho noble Vaca gastó se restituhyo dicho of- fissio de orden de Su Magestad al primer estado, y de la manera que atualmente se gosa: ha stwedido que del mismo modo perqonas forasteras de dicha encon- trada han pedido à Su Magestad de pocos atios à esta parte que se les corwe- lesse sobre los emolumentos de dicha offissialia que se les correspondiesse cada aiio una partida de sien escudos, y conio los pobres vassallos de dicha en- contrada se hallan muy atraessados de los tiempos tan calamitosos que se han esperimentado, no han tenido como poder sustentar una perdona que se pu- siesse à los clementissimos pies de Su Magestad para representar el agravio tan grande que resulta à dicha encontrada en pagar dichos tien escudos cada ano, y lo peor es muy notorio que para pagarse dichos offissiales de dichos tien escu- dos hazen muchas injustissias para cobrarlos de dichos vassallos, y haviendosse rescatado dicho offissio à gastos de dichos vassallos segun consta de las cartas de Su Magestad. Por tanto suplican à Vuestra Excelencia en esta ocasion que se les assegura a dichos vassallos de Su Magestad los assiertos de Vuestra Ex- celencia todo reparo en el perjuisio que representan de estas inconveniencias de pagar dichos cien escudos. (Que se repare el dallo resulta a' los vassallos en pagar los cien escudos cada ano los officiales).

Su Excelencia lo representati à Su Magestad. Lecca secretarius

824 9. Por quanto muchos que pretender dicha offissialia / de dícha real encon- A c. 448 trada dizen publicamente que buscan dicho offissio y ofressen dadivas, es so- lamente a fin de hazerse paga de lo que algunos vassallos les deven, y para te- ner la justissia à sus manos, y que por esso no repararan en dar, y pagar qualquiera quantidad, à mas que se ha esperimentado que digosl offissiales se administran justissia en causas proprias, lo hazen tambíen en las causas que tie- nen dependencias sus padres, hermanos, cugnados, tios, y otros parientes asta el quarto grado de sus pastores, servidores, y otros adheridos a sus casas, y como todo cahe en perjuisio de los pobres vassallos que de tanto alcangados no pueden recorrer para representar los agravíos. Por tanto, y en orden a lo di- spuesto en la real pragmatica capitulo 22, tomo primero, titulo 11 que trata de los parientes, y pastores, capitulo 19, titulo 8, torno primero, folio 244, se sirva Vuestra Excelencia mandar que de hoy en adelante dichos ofissiales no pon- gan mano, ny se interpongan en las causas giviles, ny criminales que haya in- teres proprio, ny de sus padres, suegros, hermanos, cugnados, ny otros parien- tes pastores, servidores, ny adheridos à sus casas de dichos offissiales de las quales dicho offissial dentro de quinze dias despues de haver tomado posses- sion de dicho offissio haya de dar lista firmada de su mano al tiniente de pro- curador real, o jurados de dicha encontrada para que en sus causas activas, o passivas les administren justissia, y dicho offissial no se ponga en ellas, impo- niendoles una pena a Vuestra Excelencia bienvista. (Que los officiales no puedan tener mano ni se interpongan en las causas civi- les, y criminales, activas o passivas de interes proprio, ni de sus padres y sue- gros y demas parientes, pastores y adheridos a sus casas).

Que se guarden las leyes, y pramaticas del Reyno. Lecca secretarius /

10. (Que los mayores de prado se pongan por el mes de octubre). A c. 448v. Por quanto el offissial no torna possession asta los principios del mes de henero se dilata el poner el mayor de prado hasta que se tome la possession, y quando viene a passar todas las villas de toda la encontrada sugede que no se pone el mayor de prado hasta el mes de margo, y en este interim se destruyen los pa- nes, y por reparo de este dagno suplican mande Vuestra Excelencia que dichos mayores de prado se pongan por el mes de otubre por los offissiales, o por los mayores de cada villa, y à estos se aga cargo de las bidagonis, y lugares veda- dos que corren por quenta de dichos mayores de prado. Que se haga lo que supplican. Lecca secretarius

i In B c. 296v., dichos.

825 Los quales capitulos suplica dicho Espada en dicho nombre de procurador de dichos jurados de dícha real encontrada de Mandrolisay mande Vuestra Ex- celencia congederles dichos capitulos y real decreto, y echo se continuen, y se regiba auto de Corte en todo lo mejor modo. Altissimus Joseph Espada en dicho nombre

Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelly ab Aragonia dux Montis Leo- nis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii, marchio de Cerchiaro et Ca- ronia et cetera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Maiestatis, illius prorex, locumtenens, et capitaneus generalis praesentis Sardiniae Regni, et praeses Re- gli Generalis Parlamenti providet et decernit praedicta capitula, et unumquod- que illorum, prout in fine cuiuslibet capitulo continetur, et expressum est.

Provisa per Suam Excellentiam in dicto Regio Generali Parlamento die decima mensis aprilis 1688 Calari. Lecca secretarius /

826 Nomina del procuratore del Mandrolisai

292 1688 gennaio 13, Samugheo Il consigliere in capo Demetrio Machis Cossu e il consigliere secondo An- tioco Dehias Manca, facenti parte della terna confermata dal segretario di Stato e Guerra di Sua Maestà, eleggono e nominano, in base ai privilegi concessi alla reale incontrada, l'assente Giuseppe Spada in qualità di procuratore per rap- presentare i vassalli nel Parlamento. Lo Spada potrà esibire i provvedimenti concessi al Mandrolisai in base alle istanze presentate in simile occasione dal fu Salvatore De Murtas. Viene dato allo Spada pieno e sufficiente potere di rap- presentanza. Quanto egli tratterà e conseguirà a favore del Mandrolisai sarà considerato conveniente ed egli non potrà essere revocato per ragione alcuna. Firma il Machis, testimoni sono Giuseppe Musu di Ortueri e Francesco Me- loni Porcu di Samugheo, entrambi analfabeti. Il notaio è Pietro Antonio Frongia.

Die decimo tertio mensis ianuarii anno a nativitate Dominy millesimo seicen- A c. 449 tesimo octuagesimo octavo Sumugueo et caetera. Sia a.tots nottory com Diomitry Machis Cossu conseller en cap, y Antiogo De- hias Manca conseller segon, ellegits en orde als privillegis concedits, y ottorgats a.las vilas que compon la real encontrada de Mandrolusay, y confirmats per Sa Excellencia en la tema feta per dita e present real encontrada, y remesa per ditta confirmassio que apar, y es de veure en la certificatoria despachada per lo se- cretary de Sa Magestat d.Estat y Guerra en lo present Rengnel de la datta en Caller als treze del mes de juriol de 1687 en conformitat dels privillegis, y con- suetut de esta dita real encontrada, totas las ocasions que Sa Magestat (Deu guarde) sa real clemencia ordena se celebre Parlament en lo present Regne, so- len dits consellers de esta real encontrada elegir y nomenar pergona per a que represente las cosas consernents a.ditta encontrada, y conservassio de dits pri- villegis, y vassaills, representant per part de aqueills lo que lis es perjudigial, y segons lo que la esperiencia dels temps es mes necessary a.tal en dit real Parla- ment per actes de Cort se decrete lo que serà servit Sa Excellencia per part, y en nom de Sa Magestat. Per go de.11ur grat y certa siencia constituhexen, y or- denan llur ver y llegitim procurator cert y especial, y per les infrascrites coses genera]. axi que et cetera, ny per lo contrary et cetera à / Joseph Espada domi- A c. 449v.

Regne, B c. 297v.

827 ciliat en la ciutat de Caller à estes coses absent, y lo nottary infrascrit et caetera perque per part y en nom de dits constituhents com ha consellers dels vassaills de ditta real encontrada puga y dega comparexer en dit Real y General Parla- ment y representar los capitols que se lis embia agnadir o pendre de aqueills tot à utili, y profit del bon govern, y haugment de dits vassaills, y axi be puga dit Joseph Espada en dit nom fer repertassiol, y produssio dels actes de cort, a.fa- vor de ditta present encontrada concedits y ottorgats en semblant ocasio de Par- lament que los presentà lo quondam Salvador de Murtas com a procurador constituhit per los consellers d.esta real encontrada que lo heran en aquex temps segons en aqueills es de veure, dandy per fio, y conferintly dits consellers tot ple, y bastant poder que per à ditas cosas sia necessary, hab promesa que fan que tot lo que per dit Joseph Espada en dit General y Real Parlament consiguirà, y tractarà a.favor de ditta present encontrada lo tindran gratto, y haguadable, y no lo revocaran per diguna causa, via, ny raho segun que axi lo ferman, y ju- ran et cetera, actum et cetera, y lo dit Machis lo ferma per saber escriure. Diometry Machis /

A c. 450 Diomitry Machis Cossu conseller en cap de ditta vila y encontrada et cetera. Testímonis son Joseph Musu de la vila de Ortuery, y Francisco Melony Porcu de esta víla que per no saber escriure no ferman et cetera. Pere Antony Fron- gia nottary et cetera.

Praemissis alieno calamo exarattos2 fidem facit Petrus Antonius Frongia auc- toritate publicus notarius oppidy Sumugueo hec propria manu subscribens ad hec instatus clausit et cetera3. /

293 1643 gennaio 31, Cagliari È il documento citato nell'atto di procura prima riportato e che di seguito viene allegato. Si chiede:

1. Che si confermino capitoli di Corte, privilegi, concessioni, carte reali ed altri provvedimenti concessi all'incontrada; che gli ufficiali reali seguano gli usi e i costumi propri del Mandrolisai. Il viceré precisa: quelli che sono attualmente osservati.

Representassio, B c. 298. 2 Exaratis, B c. 298v. 3 Sul verso della carta: «1688. Sumugueo. Acte de procura fermada per los consellers en cap y segon de esta present encontrada real de Mandrolusay à favor de Joseph Espada causidich en la ciu- tat de Caller».

828 2. Che i resoconti delle attività e le liste delle machizie siano redatti dal- l'ufficiale ovvero da uno dei consiglieri o dal sindaco dell'incontrada; ma prima di decidere si abbia considerazione della povertà dei vassalli e si faccia in modo che il singolo sia messo in condizioni di pagare, secondo quanto fu decretato nel capitolo 6 del Parlamento Elda. Il viceré risponde: che si faccia come si supplica.

3. I poveri sono oppressi da gravi pene pecuniarie, imposte con varie con- travvenzioni, perché non entrino nei prati, nelle vidazzoni o nelle montagne di Corte. Che non venga comminata pena pecuniaria superiore alle cinque lire e che, per evitare abusi, trascorso l'anno, essa non venga più esatta. Il viceré risponde.• che si faccia come si supplica.

4. I processi riguardanti machizie e cause criminali giacciono per molti anni. Che si celebrino entro tre mesi dalla querela e dalla comunicazione al reo; trascorso questo tempo senza questi atti, il processo sia considerato nullo. Il viceré acconsente, precisando che, scaduto il tempo, le cause siano avo- cate al governo viceregio ed alla Reale Udienza, con l'obbligo per gli ufficiali di renderne ragione, sotto la pena di perdita dell'ufficio.

5. Gli ufficiali sistemano il bestiame nelle vidazzoni e nei prati, a parte, perché non facciano danni; in questi luoghi è successo diverse volte che, per un danno non superiore al mezzo imbuto di frumento, gli stessi ufficiali, per loro guadagno, abbiano avviato processi e siano state imposte spese e penali di dodici e quindici scudi. Per evitare siffatte estorsioni, si chiede: che l'uffi- ciale non faccia occupare la vidazzone se non in tempo di necessità e con il consenso dei consiglieri e dei sindaci; nel caso di danno, l'ufficiale non faccia il processo se il maggiore di prato e i suoi ministri avranno fatto giustizia e avranno fatto pagare le parti, conformemente alla Carta de Logu. Il viceré acconsente.

6. Attese le estorsioni ai danni dei poveri vassalli, determinate dai molti processi per animali trovati morti o feriti, si chiede che non si avvii processo senza la querela e contro la volontà del proprietario del bestiame. Il viceré acconsente.

7. Verificandosi una rissa con spargimento di sangue, può succedere che il reo provi di aver reagito per difesa: se è così non è obbligato a pagare, con- formemente al capitolo 9 della Carta de Logu. Che d'ora in avanti non sia im- posto al ferito il versamento della penale per i colpi che hanno provocato san-

829 gue, in quanto ciò significherebbe aggiungere afflizione all'afflitto. Il viceré acconsente.

8. Per l'introduzione delle vacche nel prato delle montagne di Corte, i vas- salli non devono versare più di quaranta soldi ogni cento capi, così come si paga per i porci in tempo di ghiande; gli arrendatori tuttavia impediscono alle vac- che ed ai porci di entrare in maniera che i vassalli, oppressi, paghino quello che non vogliono; si chiede pertanto che le vacche possano liberamente pasco- lare in queste montagne, pagando il solito diritto, purché non sia in luogo di ghiande ed a danno dei porci. Il viceré rinvia alla consuetudine, tolto ogni abuso.

9. Poiché per ferite lievi o graffi sofferti in una rissa si fanno pagare 15 lire per ogni colpo, si fa riferimento al capitolo 9 della Carta de Logu ed in par- ticolare al commento dell'Olives per chiedere: che non si faccia pagare la pe- nale se non per ferita grave; per le altre si paghino le tre lire menzionate in quel capitolo e, dandosene molte ad una persona in una rissa, non si paghi più di una sola multa per tutte le ferite di lieve entità. Il viceré accoglie l'istanza.

10. Ai colpevoli di furto, anche quando siano dieci o dodici, viene fatta pagare una penale di quindici lire per ciascuno: tale è la pratica che è stata in- trodotta. Si chiede: che i rei non siano obbligati a pagare più di quindici lire in comune; per quel reato non si faccia più di un processo offensivo, in modo da evitare spese esagerate, così come per altri casi è stato decretato in Corti pre- cedenti. Il viceré approva, precisando che tutti i colpevoli devono contribuire in solido, in maniera tale che, pagando uno la machizia, gli altri non vi siano ob- bligati.

11. In base ai privilegi ed ai capitoli di Corte che le sono stati concessi, l'incontrada deve avere un ufficiale che sia nativo di essa. Ma per via indiretta si potrebbero frodare lo spirito e la disposizione di questi capitoli se volessero l'officialìa persone naturalizzate dal sovrano col consenso delle Corti. Si sup- plica pertanto che i naturalizzati non possano ricoprire l'incarico anche qua- lora conseguano questo con privilegio del re o dei Parlamenti. Il viceré rinvia al sovrano.

12. Un privilegio della città di Oristano stabilisce che, in mancanza del veghiere reale, tocca al consigliere in capo o al secondo amministrare la giu-

830 stizia. Secondo quanto emerge dai documenti esibiti, anche nell'incontrada, in assenza dell'ufficiale, spetta al consigliere primo, secondo o terzo (succes- sivamente) esercitare quel compito. Si osservi dunque questo privilegio che il Mandrolisai ha in comune con Oristano. Il viceré acconsente, precisando che si farà così fino a quando non vi sia un nuovo ufficiale inviato dallo stesso re o dal governo di Cagliari.

13. Poiché il Mandrolisai gode degli stessi privilegi di Oristano ed è ag- gregato alla Corona, si chiede che il consigliere in capo o il sindaco dell'incon- trada possano avere diritto di voto nello Stamento reale. Per quanto riguarda la precedenza, di cui la città gode rispetto alle altre, il Mandrolisai si accon- tenta dell'ultimo voto. Il viceré rinvia a Sua Maestà.

14. Contro i costumi dell'incontrada, gli arrendatori dichiarano i processi col voto del consultore, in modo che molti poveri vassalli, per evitare le spese di un viaggio a Cagliari, sono costretti ad arrivare ad una composizione; che si osservi allora la dichiarazione dei processi criminali, conformemente a quanto si è praticato fino ad oggi, con voto di cinque uomini, e che la mag- gior parte di essi sappiano leggere e scrivere per intendere le disposizioni dei capitoli e delle prammatiche. Il viceré accoglie la richiesta, in conformità del capitolo decretato al ri- guardo nelle Corti precedenti.

15. Poiché gravano sui poveri vessazioni e spese eccessive per delitti lievi, si chiede che, a istanza del procuratore di Corte, non si possano fare processi se non per reati gravi. Il viceré rinvia alla consuetudine.

16. Per la riscossione di alcuni debiti contratti con polizze, da poco tempo a questa parte si è introdotto l'uso che, su istanza del creditore, la casa del debitore venga chiusa ed il padrone dell'abitazione o altri non vi possa en- trare. Si chiede che d'ora in avanti il saldo dei debiti venga eseguito nella forma corretta e che i vassalli privi di beni mobili non siano privati di porte e di te- gole. Oggi invece, per riscuotere dagli indigenti cinque soldi, si ricorre a mezzi tali che per la loro povertà non possono trovare rimedio. Il viceré approva.

17. Arrendatori e ufficiali istruiscono processi contro coloro che accen- dono fuochi nei loro ovili o nei luoghi dove lavorano per cuocere carne. Ad

831 essi si impone la penale prevista dalla Carta de Logu contro coloro che bru- ciano i salti e le montagne. Si chiede che arrendatori ed ufficiali facciano pro- cessi solo contro coloro che, accendendo fuochi, facciano danno. Il viceré acconsente.

18. Per colpi di pietra o per altri che si verificano in baruffe di minori di 14 anni si fanno processi e si rende esecutiva una penale; fino al momento in cui il padre la paga, il ragazzo viene tenuto in prigione. Si chiede che, per colpi dati da ragazzi di quattordici anni, senza mutilazione di membra o segni nel viso, non si possa istruire processo contro minori, costringendoli a spese o a penali. Il viceré approva.

19. Quando un reo viene condannato per graffi o per colpi con spargi- mento di sangue, vengono imposti, oltre al salario della sentenza, quattro reali per ogni colpo inferto. Che d'ora in avanti non si prelevi più di un salario per ogni processo, sia uno solo il reo o molti. Il viceré acconsente.

20. Ufficiali ed arrendatori aggirano il dispositivo della Carta de Logu, secondo il quale i diritti reali riguardanti lo sbarbagio dei porci e delle pecore vengono prelevati nel mese di ottobre. Invece essi dilatano questa scadenza ai mesi di novembre, dicembre e gennaio, ordinando con grida e gravi penali che i pastori non si spingano fuori dell'incontrada e non macellino il bestiame per proprio sostentamento. Si chiede, per evitare estorsioni e la distruzione eco- nomica di molte persone della comunità, che questi diritti siano esatti nel mese di ottobre; qualora ciò non venisse fatto, i pastori non siano obbligati a pagare più del dovuto, secondo quanto fu decretato nel Parlamento Elda (capitolo 12), dietro petizione del sindaco dell'incontrada, in questa conformità dichiarato il 28 aprile del 1632 dalla Reale Udienza e ribadito in grado di supplicazione contro gli arrendatori. Il viceré approva e rimanda all'osservanza di quanto è decretato e dichia- rato nelle sentenze.

21. Gli arrendatori, dopo aver fatto una stima della quantità delle ghiande che si trovano nelle montagne di Corte e aver imposto ai pastori di porci il tri- buto previsto dalla consuetudine, permettono l'ingresso di pecore, capre e vac- che. Queste nella notte mangiano le ghiande, mentre i porci stanno nei recinti. Poiché questa pratica è pregiudizievole ai pastori dei porci, si chiede che nelle stesse montagne, in tempo di ghiande, non entri altro bestiame. Il viceré rinvia alla consuetudine.

832 Jhesus. Illustrissim y excellentissim setior president en lo Real General Parla- A c. 451 ment, Salvador Murtas sindich de la encontrada real de Mandralusay, consti- tuit per los concellers de aquella, per lo be de dita encontrada presenta lo pre- sents capitols los quals supplica mane Vostra Excellencia decretarlos en virtut de acte y capitol de Cort. 1.Primo que se degan confirmar los capitols de Cort, privilegis, concessions, cartas reals et alias concedits à.dita encontrada y los officials reals degan observar los usos, y costums que en aquella se observan. Que se fassa com se supplica en quant estan en observancia. Don Montserratus Vacca secrettarius 2. Que los pregonts j llistas de maquiciasl, quant se portan a.regravar las dega portar lo matex offigial, o vero hú dels concellers, o sindich de dita encontrada j ans de regraciarse se dega pendre fe de la qualítat de la pobresa dels vassaills que hauran insidit en ditas penas perque segons aquella ab mes equitat y sua- vitat se puga regraciar la pena en quantitat que lo pobre vassaill la puga pagar segons axi fonch decretat en lo Parlament del illustrissim conde de Elda à.ín- stancia del sindich, capitol sis de que los portassen los offigials ab dita sertif- ficacio. Que se fassa com se supplica. Vacca seccretarius

3. Que per quant la pobre gent se destruex ab penas pecuniarias graves que lis posan per diversas contravencions com es perque no entren en pardus, bida- zonis, montai-las de Con j alias, se ordene que no se pose pena que excedesca de sinch lliures ara sia ab crida, o alias j aquella no se puga executar passat lo afiy de la contravencio per evitar abusos.

Que se fassa com se supplica. Vacca seccretarius

4. Que per quant se dexan molts pressos de maquicias j causas criminals

1 Pregonts, dai pregontus della Carta de Logu, erano i resoconti dell'attività svolta dagli uffi- ciali di giustizia, che contenevano i risultati delle loro indagini. Gli ufficiali superiori erano sot- toposti a sindacatura del loro operato di fronte alla Corona de Logu, massimo organismo poli- tico-giudiziario arborense. Le machizie, come si è già detto, erano le multe. Cfr. Le costituzioni di Eleonora giudicessa d'Arborea intitolate Carta de Logu, colla traduzione letterale dalla sarda nell'italiana favella e con copiose note del consigliere di Stato, e riferendario cavaliere don Gio- vanni Maria Mameli de' Mannelli, Roma, 1805, p. 35; S. Orunesu, Dalla scolca ai barracelli cit., p. 332.

833 molts ariys sens publicarse ni rebrese las deffengas de modo que al temps que se torna à tratar de acabar de fermar dits progessos, los reos no poden fer sa deffenga que agueran ab facilitat fet en lo temps que se comensa à". fulminar los A c. 451v. processos / contra de ells ab lo que venen à ser molts iriosents conderiats in- degudament. Mane Vostra Excellencia ordenar j decretar que los processos que se fulminan tant de maquicias com de causas criminals se degan dins de tres mesos (segons alias per capitols de Cort es estat decretat) del día que se dona la querella, o rellacio publicar al reo, j rebre las deffengas sots cominacio, que los que no seran fermats j ultimats dins dit temps se tingan per nullos, j no pu- gan en manera alguna per aquells ser conderiats los reos et cetera.

Que se fassa com se supplica no restant per lo reo, y que passat lo temps se tin- gan per evocadas à Sa Excellencia y Real Audiencia, estant obligats los offigials darne raho à Sa Excellencia sots pena de privacio de offici. Vacca seccretarius

5. Que per quant los offigials per llur grangeo allogan lo bestiar a.las bidazo- nis j pardus ab parte que no fassan dariy, y socejut algun daí-iy en los sembrats per minim que sia, tratan de fer progessos j acusan penas de modo tal que ha soseit diversas voltar que per dariy que no importa mig embut de forment se han fet gastos de dotze, y quinze escuts, j per evitar semblants estorcíons ma- nera Vostra Excellencia decretar que dit official no allogue ditas bidazonis ní pardos si gia no fos en temps de necessitat y ago ab consentiment dels conce- llers y sindichs, y en cas de algun dariy lo official no fassa proges sino que lo major de pardo j sos ministres fassa justicia j pagament a.las parts conforme a.la Carta de lloch.

Que se fassa com se supplica. Vacca seccretarius

6. Que per quant se causan notables dariys j estorcions a.la hazienda dels po- bres vassaills ab los molts processos que se lis fan, j encarregas de animals que se troban ferits, o morts, no sols haventhi instancia del amo pero encara sens aquella, se ordene j mane decrete que no volent lo amo del tal bestiar dar que- rella no se hagia de far proges ni dar encarrega contra la voluntat del dit serior del bastiar.

Que se fassa com se supplica. Vacca seccretarius

7. Que per quant han introduit que sosseint alguna baralla en que se pegan de A c. 452 / cops de sanch j deffenentse lo reo prova haver pegat per sa deffenga j axi no estat obligat à la pena conforme la Carta de lloch capitol 9, obligan a.que la pena

834 dels caps las pague lo matex que es estat ferit que es atiadir afflictio al affligit j aumentar lo daiiy de aquell. Per tant se supplica mane ordenar que de qui avant no obliguen als ferits à pagar dita pena dels cops de sanch j alias que reben. Que se fassa com se supplica. Vacca seccretarius 8. Que per quant en lo allogo de las vacas de las montatias de Cort al erbatge no sian obligats pagar mes que quoranta sous per cada sentenar axi com pa- gan los porchs en lo allogo de la matexa montarias en temps de gla j no obli- garlos à pagar vaccas ni vedeills j perque los arrendadors per abusar lo dret dels vassaills no volen allogar perque oprimits los pobres se llensen à pagar lo que ells nolen, manara Vostra Excellencia decretar que pugan lliberament entrar ab ditas vaccas en ditas montafias pagant lo dit dret, que no sia en lloch de gla ni en perjudici dels porchs. Que se guarde lo acostumat llevat tot abus. Vacca seccretarius 9. Que per quant en algunas barallas en que se solen pegar cops per minims que sian, o escarrafis per poca sanch que isca los condenan en quinze lliures cada cop que moltas voltas se pegan deu, o dotze escarrafis j los condenan en una suma de maquicias de 15 lliures cada hu lo que es contra lo capitol 9 de Carta de Lloch segons se esplica la glosa de Olivas à hont expressament diu que se entenga de vulnere mano et non de re parva et de qualibet grafiatura, mane se ordene no se dega conderiar la dita pena si no es ferida gran, j en las demes feridas se pague la pena de tres lliures mensionada en dit capitol, j dantsene molta a una persona en una baralla no se pague mes que una pena per las di- tas feridas chicas, o grafiaturas. Que se fassa com se supplica. Vacca seccretarius

10.Item que per quant per la pena dels furts an introduit conderiar als reos / etiam fossen deu, o dotze en quinze lliures à.cada hu que mane Vostra Excel- A c. 452, lencia proveir no sian dits reos obligats pagar mes que quinze lliures en comu j que en un delicte de furt etiam que sian molts reos no se fassa mes que un pro- ces offensivo, per evitar excessívos gastos segons alias en altras Corts es estat decretat.

Que se fassa com se supplica en quant a la pena pecuniaria, ab que estigan tots los reos obligats in solidum de tal manera que pagant lo hu la maquicia no sian obligats pagar los altros. Vacca seccretarius

835 11.Que per quant la dita encontrada de Mandralusay segons sos privilegis j ca- pitols de Cort ad aquella consedits deu tenir offigial que sia nat en ella y po- dria ser que per via indirecta se volgues fraudar a la ment j disposicio de dits capitols, volent tenir dit offigi personas naturalizadas per Sa Magestad ab consentiment de las Corts los quals no son realment naturals de dita encontrada en favor dels quals son consedits dits capitols j privilegis. Per go supplica mane decretar que los tals naturalizats no pugan tenir dit offici en dita encontrada a.be que obtingan privilegi de naturalizacio de Sa Magestat, o en Corts.

Que lo suppliquen a Sa Magestat. Vacca seccretarius

12.Que per quant en la siutat de Oristariy segons privilegis de aquella en au- sencia del que governa en ella que es lo veguer real, administra de sa part ju- sticia lo conceller en cap de dita siutat y en sa falta lo segon, j la dita encontrada de Mandralusay goza dels privilegis de dita siutat segons apar en los privilegis que se fa obstencio, j per conseguent es just que axi be en falta del offigial que governa en dita encontrada administre en lloch de aquell justicia lo conceller en cap de aquella j en falta de ell lo segon, o ters sucessive, mane decretar que se dega observar lo predit de que en falta del dit offigial governe en dita en- contrada lo dit conceller.

Que se falsa com se supplica mentres no hi haura persona proveyda per Sa Ma- gestat, o per Sa Excellencia. Vacca seccretarius

13.Que aguda consideracio que dita encontrada segons se ha dit goza dels pri- A c. 453 vilegis / de la siutat de Oristariy, y esta agregada a.la Corona real, dega lo con- celler en cap, o sindich quant se nomenara per aquella tenir vot en las Corts, o en lo Estament real segons lo te dita siutat de Oristariy excetuat empero la presidencial que aquella te en lo seure j votar ans de algunas siutats, que se con- tenta dita encontrada que son sindich tinga lo ultim vot apres dels que al pre- sent hi son en dit Estament.

Que lo suppliquen à Sa Magestat. Vacca seccretarius

14.Que per quant los arrendadors tratan de declarar los processos ab vot de consultor contra los costums de dita encontrada perque molts pobres per ob- viar gastos de venir à Caller vingan à composicio, mane Vostra Excellencia de-

Prestdencia anche in B c. 301: ma è evidente dal contesto che si tratta di precedencia.

836 cretar, que se observe la declaracio dels processos criminals conforme fins vuy es observat ab vot de sinch homens j que la major part de ells sapian lligir j escriure perque entengan la disposicio dels capitols j pramaticas si gia no fos que se tratas algun punt de dret et cetera.

Que se fassa com se supplica en conformitat del capitol de Cort sobre aio de- cretat en las Corts passadas. Vacca seccretarius

15.Que per quant à instancia del procurador de la Cort sens haverhi part cla- morant se fan molts processos per sas passions, o de alguns affectes1 à ell per delictes que los reos no los an comesos causantlis excessivas vexacions y gastos en destrujcio de la pobre gent indegudament j per delictes leves, mane orde- nar que no se puga à instancia del procurador de Cort fer processos si no per graves delictes.

Que se guarde lo acostumat. Vacca seccretarius

16. Que per quant per la cobranca de alguns deutes que se deven ab polisas, o alias de algun temps à esta part se ha introduyt que à instancia del acreador tancar j sellar la casa del deutor ab penas que lo amo de la casa ni altro pugan entrar sens ferse ninguna execucio2 en notable dafiy y perjudici del pobre deu- tor j de sa familia que los treuen de sas casas ab modos insolits é indeguts. Per / cc, mane ordenar que de qui avant no se fassan semblants vexacions sino A c. 453v. que per los deutes que llegítimament se deuran se fassan per la cobranca de aquells execucio en la deguda forma en los bens del deutor, j que no tenint aquell bens mobles no se li puga executar las portar ni teulas de la casa sino que se venian mes presto las casas per evitar los dariys que los pobres patexen que per cobrar de ells sinch sous, o altra quantitat, li llevan las teulas, o por- tas de la casa perdent ab aco aquella que per sa pobresa no pot remediar et ce- tera.

Que se fassa com se supplica. Vacca seccretarius

17. Que per quant los arrendadors j officials tratan de fer proces contro los qui fan foch en llur cuylis, o en los llochs que traballan solament per coure carn per llur sostento, o altras necessitats no fent dariy algu à que paguen la pena

I In B c. 301, effectes. 2 L'abbreviazione ex., sciolta, potrebbe forse dare anche excepcio.

837 dels quí posan foch per cremar salts j montarias conforme la Carta de Lloch, mane proveyr que dits arrendadors ni offisials fassan proces als tals que per dit effecte fan foch si gia no fos de modo que tals fochs se escapassen j fessen dafiy.

Que se fassa com se supplica. Vacca seccretarius

18.Que per quant per cops de pedra, o alias que barallant mitiores de 14 aflys se donan j que aquells se lis fa proses j executan la pena del cap j no volentla pagar lo pare del mino tenen ad aquell en preso fins que lo pare la pague, mane se ordene que per lo sdevenidor per cops que donan minons de catorze atiys per lo qual no se te mutilacio de membre, o serial en la cara, no se lis puga fer proses, ni obligarlos à pena ni gastos et cetera.

Que se fassa com se supplica. Vacca seccretarius

19.Que per quant los officials no obstant provisions dels predecessors de Vos- tra Excellencia prenen per salari de la sentencia salari à part per cada reo de- clarantse la causa en una sentencia, o vero en moltas podentse fer tot en una, j lo matex an introduyt que condefiant al reo cops de sanch, o escarrafis que A c. 454 paguen à mes del salari de la sentencia quatre / reals per cada cop se ordene que de aqui avant no se dega pendre mes que un salari ara sia un reo, o molts en un proses, y no altra cosa.

Que se fassa com se supplica. Vacca seccretarius

20. Que per quant los offisials j arrendadors escusant lo dispost en la Carta de Lloch de que los drets reals, j alias del esparbarjo de porchs j ovellas se fassa en lo mes de octubre, lo dilatan o ferlo en los mesos de novembre, de- sembre, j gener, j sobre aso solen fer cridas ab graves penas que no pugan anar ab llur bestiar fora de la encontrada (ha hont solen anar per invernar) j que no maten porchs per llur vito ni ne pugan vendre de que molts son estats de- struits ab dítas penas. Per go manara Vostra Excellencia decretar que dits drets se hagian de pendre en lo dit mes de octubre j no fentlo que los pastors no sian obligats à pagar mes del que en dit temps valen segons axi fonch de- cretat en lo Parlament del illustrissim conde de Elda capitol 12 à peticio del sindich de dita encontrada j en exa conformitat declarat ab sentencia d.esta Real Audiencia als 28 de abril de 1632 contra los arrendadors de dita encon- trada, j confirmada ín gradu suplicatíonis per evitarse ab aso semblants pe- nas j estorcions.

838 Que se fassa com se supplica j se observe lo decretat j declarat ab ditas senten- cias. Vacca seccretarius

21. Que per quant los arrendadors apres de estimat lo gla de las montarias de Cort j carregat als pastors de porchs pagant lo dret que se acostuma, allogan ovellas, cabras, j vaccas, lo que es en perjudici de dits pastors de porchs, que com ellos tota la nit estan acorrellats, lo que no se fa ab lo demes bestiar sino que tota la nit mengian lo gla j dits pastors restan ab evident perjudici, manara Vostra Excellencia decretar que mentres en las montai-las de Cort hi agia gla j sia estimat j carregat à dits pastors de porchs, que no hi pugan allogar altre bestiar.

Que se guarde lo acostumat. Vacca seccretarius

Los quals capitols supplica lo dit Salvador Murtas en dit nom de sindich de la encontrada real de Mandralusaj, ser per Vostra Excellencia manats decretar, j de cascu de aquells se rebresene acte de Cort en tot lo millor modo et cetera. Altissimus Salvador Murtas sindich de la encontrada real de Mandralusay /

Illustrissimus et excellentissimus dominus don Fabricius Doria dux de Avel- A c. 454v lano de Concilio Sacrae Christianae Realis Magestatis domini nostri regys et pro eadem locumtenens et capitaneus generalis in toto praesenti Sardiniae Regno et presidil in hoc Regio Generali Parlamento providet et decretat capitula prae- scripta et unumquemque ipsorum prout in fine cuiuslibet capituli continetur et descriptum est, et mandat huiusmodi actum Curiae fieri.

Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta in dicto Regio Gene- rali Parlamento 31 januari 1643 Caller.

Don Montsserratus Vacca secretarius

Copia huiusmodi in his quinque foleis majoris formae praesenti compre- henso alienis calamis scripta sumpta fuit prout jacet a suo originali et cum eo concordat.

Don Montsserratus Vacca seccretarius fidem facit.

Praeses, corrigit editor.

839 294 1643 luglio 3, Cagliari Nella lettera allegata, il viceré Fabrizio Doria duca d'Avellano si rivolge al nobile Giovanni Cariga, reggitore del Mandrolisai. Doria fa presente che, dietro petizione del sindaco dell'incontrada, sono state inoltrate delle suppli- che e decretati dei capitoli di Corte nel corso del Parlamento da lui stesso ce- lebrato in nome e per parte del sovrano con intervento dei tre Stamenti. Que- sti capitoli, che riguardano la buona amministrazione della giustizia ed il bene pubblico dei vassalli, devono essere osservati per il servizio del re e per il buon governo. Il viceré aggiunge che, sempre su istanza del sindaco, si è provveduto ad inviare i capitoli che tanto il reggitore quanto gli altri ministri di giustizia dovranno seguire. Copia autentica è stata affidata al sindaco. I ministri do- vranno stilarne altro esemplare e custodirlo nella curia. Che i capitoli siano portati a conoscenza di tutti e che nessuno possa addurne ignoranza. Si com- pili atto notarile dell'avvenuta pubblicazione. In caso di contravvenzione a quanto disposto nei decreti, si procederà alla privazione dell'ufficio, a pene cor- porali e alla multa di duecento ducati che si potranno evitare tramite restitu- zione della lettera a colui che l'avrà presentata.

Lo llochtinent, j capita generai et cetera. Noble don Juan Cariga regidor de la encontrada real de Mandralusay, o altra qualsevol justicia exersint en aquell a qui les presents pervindran j presentades seran, amats de Sa Magestat; per quant à peticio del sindich de dita encontrada se son decretats en lo Real General Parlament, que per nos en nom y per part de Sa Real Magestat es estat selebrat ab intervencio dels tres Estaments. Los capitols que per dit sindich nos son estats presentats, consernents a la bona ad- ministracio de la justicia j be publich dels vassaills j habitadors de dita encon- trada, los quals conve als servey de Sa Magestat j bon govern de aquella se ha- gian de guardar y observar, per tant à suplicacio de dit sindich havem manat expedir les presents per tenor de les quals vos diem j manam que tant vosal- tres com los demes ministres de justicia que sucehiran en dita encontrada, ha- gian de guardar j observar dits capitols de Cort per nos decretats justa la serie j tenor de dits decrets, copia dels quals en forma autentica se ha entregat a dit sindich, de la qual vosaltres ne penderen altra copia, j la tindren en la curia per a veure lo que an demanat j lo decretat, j axi be manam que a tal vinga à noti- cia de tots, j digu ifíorancia allegar puga, los hagian de publicar ab crida pu- A c. 455 blica en tots los llochs solits j acos / tumats de les víles de dita encontrada j de la dita publicacio sen hagia de rebre acte sots pena que en cas de contraven- sio de lo dispost en los decrets de dits capitols se procehira a la privacio de dits officis y altres penas corporals a nostre arbitri reservades, guardantvos de fer lo contrari si la gracia regia teniu cara y la pena de dossents ducats que ab las presents vos imposam desitgiau evitar restituhint la present al presentant. Da- tum en Caller à 3 de juliol de 1643.

840 Fabrissio Doria Vidit Mir regens Vidit Dexart Regi Fisci advocatus Vacca seccretarius Registrata

Que se guarden los decrets posats en los capitols presentats per lo sindich de Mandralisay en lo Real General Parlament. /

841 Pubblicazione in lingua sarda dei capitoli di Corte

295 1643 agosto 26, Ortueri Nel documento allegato agli atti il notaio e scrivano Francesco Mura at- testa che, per ordine di Giacinto Maronjo, ufficiale dell'incontrada e in sua pre- senza, sono stati convocati i vassalli ai quali è stata data lettura in lingua sarda dei capitoli del Parlamento. Testimoni sono il nobile don Antonio Carta e Paolo Antonio Floris di Sorgono.

A c. 455v. A 26 de agost 1643 Ortueri et cetera. Per manament de Yacinto Maronjo official de la present encontrada y en sa pre- sensia havent convocats los vassaills de la present vila se lis son publicats a dits vassaills en llengua vulgar tots los dits capitols fets y fermats en dít real Parla- ment conforme la tenor de aquell y Sebastia Satta sindich de copia, pre- sents per testimonis lo noble don Antoni Carta y Paulo Antonius Fiori de Sor- gano et cetera. Francisco Mura notarius scriba /

296 1688 aprile 26, Cagliari Il viceré proroga i lavori del Parlamento al 15 maggio.

A c. 456 Et adveniente die lunae intitulata vigesima sexta mensis aprilis labentis anni, ad Regii Generalis Parlamenti celebrationem assignata, et deputata, constitu- tus personaliter admodum nobilis, et magnificus iuris utriusque doctor don Franciscus Pastor Regiam Cancillariam regens in ecclesia primatiali calaritana, et ante teatrum ubi solitum est Parlamentum generalem celebrare, nomine, et pro parte Suae Excellentiae fecit porrogationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli, ab Aragonia, dux Montis Leonis, princeps de Noya ac Sacri Romani Imperii, marchio de Cerchiaro, et Caronia, comes de Borrello et cetera, miles insigni Ordinis aurei velleris et ce- tera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Maiestatis, illius prorex, locumte- nens, et capitaneus generalis praesentis Sardiniae Regni et praeses Regii Gene- ralis Parlamenti, causis, et rationibus Suae Excellentiae bene visis, porrogat Parlamentum huiusmodi, et omnes actus illius ad diem decimam quintam pro- ximi venturi mensis maii labentis et currentis anni millesimi sexcentesimi oc- tuagesimi octavi et ceteral, si feríata non fuerit, si autem feriata ad diem ime-

Labentis... et cetera, aggiunto sul mg. sin.

842 diate sequentem non feriatam, mandans mihi secretario infrascripto de his prae- sens conficere instrumentum; praesentibus inibi pro testibus Iosepho Virdis no- tario causarum, et Didaco Piras, et Gaetan scriptore ín appendicio Leapolae domiciliatis, de quibus. Ita est Antoníus Lecca secretarius. /

297 1688 maggio 17, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 15 giugno.

Et adveniente die lunae intitulata decima septima mensis mali labentis anni arl A c. 456v. Regii Generalis Parlamenti celebrationem assignata, et deputata, constitutus personaliter admodum nobilis et magnificus iuris utriusque doctor Franciscus Pastor Regiam Cancilleriam regens in ecclesia primatiali calaritana, et ante tea- trum ubi solitum est Parlamentum generale celebrare, nomine, et pro parte Suae Excellentiae fecit porrogationem sequentem. Excellentissimus dominus Nicolaus Pinatelli ab Aragonia, dux Montis Leonis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii, marchio de Cerchiaro, et Caronia, comes de Borrelo, miles insignis Ordinis aurei velleris et cetera, de Considio Sa- crae Catholicae Regiae Maiestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus ge- neralis praesentis Sardiniae Regni, et praeses Regii Generalis Parlamenti, cau- sis, et rationibus Suae Excellentiae bene visis prorogat Parlamentum huiusmodí, et omnes actus illius ad diem decimam quintam primi venturi men- sis iunii labentis, et currentis anni millesimi sexcentesimi octuagesimi octavi si feriata non fuerit, si autem feriata ad diem immediate sequentem non feriatam, mandans mihi secretario infrascripto de his praesens conficere instrumen- tum, praesentibus inibi pro testibus Gimiliano Piso, Petro Francisco Mallas pu- blicis notariis istius civitatis de quibus. Antonius Lecca secretarius. /

298 1643 novembre 16, Sorgono Giovanni Tomaso Pipia, notaio pubblico, certifica che la copia dei capi- toli del Parlamento, scritta in cinque fogli, compresa la provvisione viceregia e la notificazione fatta ad Ortueri senza le altre ville, è copia conforme, tratta dall'originale conservato da Salvatore Murtas, cavaliere e sindaco dell'incon- trada. Ne fa fede il sindaco di Ortueri Sebastiano Satta.

La present copia dels presents capitols fets en lo Real General Parlament A c. 457 escripta en sinch fullas majors compresa la provisio de Sa Excellencia j la no- tificasio feta en la vila de Ortuerj sens las demes vilas es estada treta de son ori-

843 ginal que reposa en poder de Salvador Murtas cavaller j síndich generai de la present encontrada escrita en part per mi notari infrascrit j part per altre j con- corda ab dit originai de que instant dit Sebastia Satta sindich de Ortueri fas fe, Sorgono j novembre 16 de 1643. Juan Thomas Pipia notarius publicus /

844 Il sovrano accetta l'offerta del Regno. La risposta degli Stamenti

299 1688 maggio 17, Cagliari; Palazzo regio Il viceré Pignatelli è assiso in un'aula del Palazzo regio con i ministri Ca- vassa, Ruggio, Zucca, Veyn, Rogger, Barruesso Carni cer e Emanuele Delitala. Sono riuniti anche i membri degli Stamenti: nel Palazzo arcivescovile siedono gli ecclesiastici; nella chiesa della Vergine della Speranza sono convenuti gli esponenti del Militare; nel Palazzo di città i membri del Reale. Funge da pro- reggente il Cavassa per l'assenza del reggente Pastor. Il viceré nomina ambasciatori Rogger e Ruggio per comunicare alle prime voci il testo delle carte reali mediante le quali il sovrano si compiace del- l'offerta di 70.000 scudi annuali, per lo spazio di dieci anni, votata dai com- ponenti del Parlamento. I due ambasciatori, svolto l'incarico, riferiscono in breve al duca di Monteleone. In successione si presentano quindi al cospetto del viceré i canonici Sebastiano Manca (procuratore del Capitolo di Alghero) e Giovanni Antonio Nieddu (che rappresenta quello arborense) per l'Eccle- siastico; Agostino Spiga e Giuseppe Ogger per il Militare; Giacomo Santus di Cagliari e Francesco Diego Carola (sindaco di Alghero) per il Reale; tutti con- cordano nel porgere il più sentito ringraziamento sia al re, che ha accettato be- nignamente l'offerta del Regno, sia al viceré. Gli stamentari si augurano che dalla convergenza verificatasi col regio governo intorno all'offerta del dona- tivo ed alla sua accettazione si possano trarre benefici non solo per i singoli Stamenti ma anche per gli interessi generali del Regno.

Hallandosel el excelentisimo don Nicolas Piatelli de Aragon, duque de Mon- A c. 593 teleon, principe de Noya, y del Sacro Romano Irnperio, del Concejo de Su Ma- gestad (Dios le.guarde), su virrey, lugartiniente y capitan generai d.este Reyno de Cerdetia, y presidente en el presente Real y General Parlamento en un apo- sento del real Palacio hoy lunes que contamos diez, y siete del mes de mayo ano del nacimiento de nuestro senor Jesu Christo mil seyscientos y ochenta y ocho, junto con los nobles y magnificos reales ministros de justicia y patrimo- nio, en que intervenieron los nobles y magnificos don Jorge Cavassa, don An- tonio Ruggio, don Francisco Zucca, y don Pedro Veyn abogado fiscale de la

i Di seguito si adotta la numerazione a matita — da c. 593 a c. 594v. — perché quella originale a inchiostro presenta per due volte lo stesso numero 458, cosa che può creare interferenze con le carte successive.

845 Regia Corte, y Real Patrimonio, don Francisco Rogger procurador real, don Gaspar Barruesso y Carnicer mestre ragionai y don Manuel Delitala regente la generai tesoreria, y hallandose tambien de orden de Su Excelencia juntados los tres Estamentos, a.saber el ilustrisimo Estamento ecclesiastico en el palacio ar- cobispal calaritano, el muy ilustre Estamento militar en la iglesia de Nuestra Seriora de.la Esperanga, y el illustre Estamento real en el salon de.la casa d.esta illustre y magnifica ciudad, Su Excelencia embió por embajadores a.los dichos nobles y magnificos don Francisco Rogger y don Antonio Ruggio a di- chos tres Estamentos 'à fin de entregar a cada uno de ellos las cartas que Su Ma- gestad (Dios le.guarde) ha remitido, en que da las gracias a cada uno de dichos Estamentos de.lo bien que se ha dado por servido en el ofrecimiento de.los set- tenta mil escudos cada ano por espagio de diez que le tiene hecho de donativo en este Real, y General Parlamento este fidelisimo Reyno; los quales haviendo hydo, y buelto, dichos nobles, y magnificos Ruggio dixo lo siguiente: «Exce- A c. 593v. lentisimo senor, el noble, y magnifico don Francisco / Rogger dió la embajada a.los tres Estamentos y entrego a cada una de.las primeras vozes una de.las car- tas reales de Su Magestad que Su Excelencia nos mandó, y todos respondie- ron que davan las devidas gracias a Su Magestad (Dios le.guarde) de haverse dado por bien servido de.los settenta mil escudos cada ano por espagio de diez, que este su fidelisimo Reyno le higo, de donativo, y juntamente davan las gra- cias à Vuestra Excelencia por la honrra que hagia a.los tres Estamentos, y a este Reyno de haver meregido alcangar las dichas cartas reales y que leydas aquel- las darian luego dichos Estamentos la respuesta à Vuestra Excelencia con em- bajada particular». Y al cabo de rato vinieron por embajadores del ilustrisimo Estamento eccle- siastico el muy reverendo doctor, y canonigo Sebastian Manca procurador del reverendo en Christo padre obispo algueren, y el muy reverendo doctor, y ca- nonigo Juan Antonio Nieddu sindico del Cabildo arboren, y recibidos del di- cho noble, y magnifico Veyn se sentaron cada uno en su lugar, à saber dicho canonigo Manca en el banco de.la mano derecha en que estavan sentados di- chos nobles y magnificos reales ministros, y despues, de donde se hallava sen- tado dicho noble, y magnifico Cavassa que hazia cabega y officio de proregente, por hallarse el noble y magnifico regente la Real Cancilleria en la Real Audien- cia junto con los nobles y magnificos don Simon Soro, y don Manuel Fernan- dez Navarro tractando una causa civil segun se degia, y dicho canonigo Nieddu en el banco de.la mano esquierda en que se hallavan sentados dichos nobles y magnificos ministros patrimoniales imediato y despues de dicho noble, y ma- gnifico Rogger que hagia cabega en dicho banco y despues de haver saludado A c. 594 à Su Excelencia, dicho canonigo Manca dixo lo siguiente: / «Excelentisimo se- nor el ilustrisimo Estamento ecclesiastico me manda dezir à Vuestra Excelen- cia que haviendo leydo la carta de Su Magestad (Dios le guarde) remitida por Vuestra Excelencia al ilustrisimo Estamento ha hallado que con real y soberana benignidad le da las gracias del servicio se le ha hecho por diez arios, y siendo

846 esta demostracion ordinaria, conoce el ilustrisimo Estamento lo mucho que ha influido Vuestra Excelencia para que se le hiciesse esta honra y de todo se da Vuestra Excelencia las repetidas, e infinitas gracias, y nuevamente se offrece todo lo que sera del mayor servicio de Su Magestad y de Vuestra Excelen- cia». Y Su Excelencia por medio del dicho noble y magnifico proregente respondió que haze la estimacion que es justo de.la fínesa y attencion en que continua en el servicio de Su Magestad el ilustrisimo Estamento ecclesiastico, y queda con la que corresponde para las concurrencias de su favor, y adelantando assi en generai, como en particular de los sujetos que en dicho ilustrisimo Estamento han concurrido, en que se levantaron, y se fueron dichos embaxadores. Y al cabo de rato vinieron don Agustin Spiga, y Joseph Otger por embajado- res del muy ilustre Estamento militar y despues de haverse sentado cada uno en su lugar, segun arriba, el dicho noble de Espiga hizo la embajada siguiente: «Excelentisimo senor, e1 muy ilustre Estamento militar me manda diga à Vue- stra Excelencia de que tiene recivido una carta de Su Magestad (que Dios guarde) donde le da las gracias del servicio se.le ha hecho por espacío y tiempo de diez arios, de que da infinitas gracias à Su Magestad y à Vuestra Excelencia de haver merecido por medio de Vuestra Excelencia esta honra, y por el mi- smo medio espera / dicho Estamento consiguirà muchas conveniencias para el A c. 594v. Reyno, nota de.las quales tiene entregado al ilustrisimo marques de Laconi sin- dico en estas Cortes para supplicarlo à Su Magestad à quien responderà con carta particolar del favor tiene recivido aquel muy ilustre Estamento». Y dicho noble y magnifico de Cavassa proregente en su nombre, y por parte de Su Excelencia hizo la misma respuesta que en el antecedente capitulo se dió al ilustrisimo Estamento ecclesiastico, con que se levantaron y se fueron dichos embaxadores acompariados en la forma acostumbrada. Y al cabo de rato vinieron Jayme Santus, y don Francisco Diego Carola por em- bajadores del ilustre Estamento real, y despues de haverse sentado cada uno en su lugar segun arriba dicho, Jayme Santus hizo la embajada siguiente: «Ex- celentisimo serior el ilustre Estamento real me manda diga à Vuestra Excelen- cia de que tiene recebido una carta de Su Magestad (que Dios guarde) donde le da las gracias del servicio se.le ha hecho por espacio y tiempo de diez arios de que da infinitas gracias a' su Magestad, y à Vuestra Excelencia de haver me- recido por medio de Vuestra Excelencia esta honra y por el mismo medio espera dicho Estamento consiguirà muchas combeniencias para el Reyno». Y dicho noble y magnifico Cavassa proregente en nombre, y por parte de Su Excelencia hko la misma respuesta que en los antecedentes capitulos dió al ilu- strisimo Estamento ecclesiastico, y muy ilustre Estamento militari, con que se levantaron y se fueron dichos embajadores, acompariados en la forma acos-

i Militar, ripetuto una seconda volta.

847 tumbrada. Y a cabo de rato se levantó Su Excelencia, y demas reales ministros, y se fueron a.sus casas, y por que en todos tiempos conste me mando dicha Su Excelencia continuar el presente auto de.quibus et cetera. Antonius Lecca secretarius. /

848 Francesco Ruxottu chiede il cavalierato

300 1689 maggio 14, Cagliari Francesco Ruxottu di Cagliari si rivolge al duca di Monteleone elencando i servigi resi alla Corona. Ricorda che il viceré conte d'Egmont, durante una carestia che provocò numerosi decessi, lo nominò sindaco in capo del sobborgo di Villanova, incaricandolo di distribuire i viveri e di alloggiare i poveri che arrivavano in città. Fa presente che spese del suo per comprare la cera onde dare l'estremo conforto a tanta gente che moriva (la cosa è nota soprattutto al giurato in capo di Cagliari Giuseppe Carta e a quei parroci di cui allega cer- tificazione). Su segnalazione del reggitore Giovanni Battista Carnicer, il Ruxottu, in qualità di consultore, fu inviato dallo stesso viceré nella baronia di Monreale, facente parte del marchesato di Quirra. In quei luoghi assicurò alla giustizia i componenti di una quadriglia: uno dei banditi fu condannato alla forca, al- tri alle galere ed altri infine furono esiliati ad Orano. Successivamente si recò come regio delegato in diverse incontrale del Regno dove, tramite numerosi processi, assicurò il rispetto dei diritti del Real Patrimonio che erano stati usur- pati, come risulta dai salari e dalle tassazioni imposte nelle cause di cui rimane nota e certificazione negli atti del segretario e del notaio che lo seguiva ín que- sta sua attività. Su designazione del conte di Fuensalida divenne poi consultore della con- tea di Sedilo, aggregata alla Corona: anche in quella veste portò a termine nu- merosi processi, come risulta dai resoconti delle machizie e dalle multe im- poste ai contravventori. Fu poi incaricato dal viceré di indagare sulla morte del parroco di Lanu- sei Giovanni Maria Demuru, assassinato col veleno durante la messa. Gio- vanni Maria Usai fu condannato alla galera, mentre il reo Giovanni Antioco Vacca morì in carcere. Ebbe quindi la nomina ad assessore della Reale Governazione nei Capi di Cagliari e Gallura e in questa veste assistette il governatore don Giuseppe Delitala. Risiedette fuori della città, fulminando processi, castigando i delin- quenti, comminando sentenze e multe. Attualmente continua nel servizio di consultore della contea di Sedilo, di assessore nella Reale Governazione e di eletto nella città di Cagliari. In con- siderazione dei servigi prestati alla Corona chiede pertanto un cavalierato. Allegate varie pezze giustificative.

849 A c. 459 Excelentisimol sefior presidente en este Real y General Parlamento. El doctor Francisco Ruxottu natural d.esta ciudad de Caller dize, que gover- nando el excelentisimo conde de Egmon en este Reyno sussedió haverse pa- desido un ano tan irregular que por falta de trigos murió tanta gente, que se- gun comun sentir fué mas que en el afio del contagio, y al pringipio- d.esse afio fue Su Excelencia servido nombrar al suplicante en sindico en cabo del arra- bal de Villa Nueva, encargandole la dístribussion de los vivares, y aloxamiento de tanta gente pobre que venian à.vivir à esta ciudad en lo que el suplicante se portó con el dezuelo que pedia tal confianga de negossio tan importante, ga- stando lo mas dias de su casa en mantener los que quedavan sin refugio; y tam- bien por todo el tiempo de aquel ano gastó cantidades considerables en com- pare sera para el acompafiamento del Sefior, que todos los dias salía, subministrandose los sacramentos à tanta gente pobre que moria, sin que nin- guno le haya dado algun socorro para tanto gasto, segun todo esto es notorio en esta giudad, y en espessial al magnifico Joseph Carta jurado en cabo que ac- tualmente es d.esta illustre y magnifica giudad, que tambien lo era en aquel afio, y tambien consta con la sertificatoria de los reverendos curas de la parroquia de Santiago, por cuyas manos passó la distribussion y gasto de tanta sera, y tam- A c. 459v. bien del sindico segundo que le asistió, la qual presenta ut eg3. / Tambien en el ano de 1681 en la baronia de Monreal, otra de las que componen el marque- sado de Quirra, havia una quadrilla de bandoleros, que por ser tan inormes y continuados los delíctos que cometian, se vidó obligado el excelentisimo conde de Egmon, y Reales Concejos usar de espessial confianga en embiar per- sona que los prendiesse y castigasse, delegandole toda jurisdission apellatione remotta, haviendo primero sabido del regidor de dichos estados don Juan Bauptista Carnisser que havia de elegir al suplicante por essa diligencia como otro de los consultores del dicho marquesado, y en essa conformidad se tran- sfirió el suplicante en dichos lugares donde estuvó à sus gastos mucho tiempo, hasta que prendió dichos bandoleros de los quales con sentencia del suplicante se orcó uno y los demas condemnados à galeras, y otros desterrados à Oran, de tal modo que en poco tiempo la gente se vído libre de los assalteos, y robos con que dichos faginorosos los aflegian segun es de ver de los despachos de di- cha delegassion de que haze demonstrassion à.Vuestra Excelencia ut ece, y de las refferidas diligengias consta con la sertificatoria del nottario y ministros que le assistieron en dicha comission de que tambien haze demonstrassion ut Governando despues el excelentisimo arzobispo virrey visitador en este Reyno de los ministros reales, fue servido usar de semejante confianga en el suplicante, delegandole visitar las encontradas reales como el suplicante lo hizó haviendo

i Si riprende con la numerazione originale a inchiostro. 2 In B, comprar. 3 Ut ere, oppure ece, qui e più avanti figura sempre sottolineato.

850 ido por diversas villas del Reyno, ponendo en claro todos / los derechos rea- A c. 460 les, que del Real Patrimonio de Su Magestad (que Dios guarde) havían usur- pado las personas contenidas en tantos progessos que el suplicante les fultninó, segun consta y es de ver de dichos progessos, que Vuestra Excelencia siendo servido puede mandar regonosser de los papeles de dicha real visita, de los qua- les se quedan deviendo al suplicante los salarios que son de ver de las tassas- siones hechas en dichos processos por el secretario de dicha real visita, de que tambien haze demonstrasion ut ere, juntamente con la sertificatoria del notta- rio que assistió al suplicante en dicha delegassion y fulminassion de causas que tambien presenta ut ere. Governando despues el excelentisimo conde de Fuensalida fue servido usar de la misma confianga en el suplicante haviendole nombrado en consultor de los Estados del condado de Sedilo que actualmente quedan agregados a la real Co- rona segun es de ver de la copia autentica del despacho, de que tambien haze demonstrassion a Vuestra Excelencia ut ere, hecho en los 21 de julio del ano 1684. En el qual empleo està actualmente sirviendo, haviendo en estos atios de- clarado muchissimas causas de las quales la real azienda ha tenido muchas pe- nas criminales, segun consta de los pregontes de las maquissias que quedan en la curia de los negossios del dicho condado de Sedilo en poder del ilustre re- gente como procurador real en esse particular, y tambien ha servido a. Su Ma- gestat (que Dios Guarde) en este / empleo haviendo ido à dichos lugares con A c. 460v. la comission, coppia de la qual en autentica forma haze demonstrassion à Vue- stra Excelencia. Tambien el mismo excelentisimo conde de Fuensalida fue servido cometerle la adveriguassion del delicto y persecussion de los delinquentes, que dieron ve- neno en la missa al reverendo Juan Maria de Muru en la villa de Lanusey, como lo hizó el suplicante segun consta del progesso que queda en poder de Pedro Carbony secretario d.este Real Congeo, cuya sertificatoria haze demonstrassion a Vuestra Excelencia ut ere, haviendose d.esto logrado el castigo de los delin- quentes, que actualmente el uno d.ellos Juan Maria Usay està en galeras y el otro reo Juan Antiogo Vacca murió en estas reales cargeles. En la misma confianga continuó el mismo excelentisimo conde de Fuensalida haviendo nombrado al suplicante en assessor del expectable governador don Joseph Delitala, y de.la Real Governassion de.los Cabos de Caller y Gallura, segun es de ver de.la coppia autentica del despacho hecho en los 19 de febrero del ano 1685, de que tambien haze demonstrassion a Vuestra Excelencia ut ere, y en dicho empleo ha servido a. Su Magestad (que Dios guarde) en el mismo dio de 1685, haviendo estado tres meses fuera d.esta giudad assistiendo al di- cho expectable governador don Joseph Delitala que fue visitando todos / los A c. 461 lugares aprogessando y castigando los delinquentes, y haviendo declarado muchas penas y maquissias a. favor del Real Patrimonio, que son de ver en los progessos que quedan en la curia de dicha Real Governassion segun es de ver de la sertificatoria que tambien presenta ut ere.

851 Y attualmente, excelentisimo sefior, està el suplicante sirviendo à Su Magestad (que Dios guarde) tanto en los refferidos empleos de dicha consultoria del di- cho condado de Sedílo, y assessorate de dicha Real Governassion, y tambien de eletto d.esta ilustre y magnifica giudad de Caller en todo lo que se offresse del real servissio, segun que por esto muy nottorio y à la vista de Vuestra Ex- celencia basta allegarlo. Y porque dezea que Su Magestad (que Dios guarde) tenga presentes dichos ser- vissios, para que con su real grandeza en estas Reales Cortes mande darse por bien servido remunerandole aquellos, por tanto con el devido rendimiento de grassias suplica mande Vuestra Excelencia representarlo à Su Magestad (que Dios guarde) y puesto à sus reales pies con este suplica sea de su real clemen- gia onrrarle con el grado de cavallero, que siendolo en jurisprudengia dezea por esta nueva obligassion que espera, manifestar mas en adelante la fidelidad que ingenuamente proffessa en todo quanto se offressiere en servirà Su Magestad, que Dios guarde, en que tambien puedan continuar los ijos del suplicante y A c. 461v. alentados en este / grado puedan mas servir, y meresser mayores onrras de Su Magestad, que Dios guarde.

Que lo supplique a Su Magestad

Provisa per Suam Excellentiam uti praesidem praesentis Regii Generalis Par- lamenti die decima quarta mensis mali anno a nativitate Domini millesimo sex- centesimo octuagesimo octavo Calari. Antonius Lecca secretarius /

301 1683 agosto 30, Cagliari Nel documento che segue — pezza giustificativa allegata alla richiesta di Francesco Ruxottu — i parroci della Cattedrale Stefano Serra e Michele Soro, unitamente a Paolo Crucas, sindaco secondo del sobborgo di Villanova, cer- tificano i servizi svolti dallo stesso Ruxottu: questi, come sindaco in capo del sobborgo di Villanova, prestò soccorso ai poveri giunti a Cagliari per la care- stia, provvedendo alla distribuzione di viveri ed al loro alloggiamento. Inol- tre lo stesso Ruxottu spese del suo per acquistare la cera onde assicurare il via- tico ai defunti che, secondo il comune sentire, furono allora più numerosi rispetto all'anno del contagio.

A c. 462 Certificamos, y hasemos fe de verdad los infrascritos domerosl, y benefissia- dos de la parroquial íglesia de Santiago d.esta ciudad, y yo infrascrito Pablo

Domer o domero: così veniva comunemente chiamato il parroco della cattedrale.

852 Crucas sindico segundo fuy aquel ano de que en el ano 1681 governando el ex- celentisimo conde de Egmon este Reyno fue servido nombrar al doctor Fran- cisco Ruxottu en sindico en cabo del dicho appendissio y a mi infrascrito Pa- blo Crucas por sindico segundo, y assistió el dicho empleo desde los dos de febrero de dicho ano hasta dos de febrero del otro ano y en todo este tiempo dicho doctor cuido con mucha assistencia, y vigilancia del repartimiento de pan y bívares de que se necessitava mucho por haver sido dicho ano tan irregular que por falta de trigos murió tanta gente que fue mas sensible la falta de ella segun comun sentir, que el ano del contagio, cuidando cada die dicho doctor de alojar tanta gente pobre que se acogian a esta ciudad, y a mi dicho Crucas me consta porque lo vide muchas veses, que per no tener casas donde alojar tanto pobre de ordinario quedavan muchos por quenta del dicho doctor el mantenerlos, y tambien en todo aquel ano dicho doctor ha gastado en la sera que hasia menester por el viatico che cada die no cessava / de suministrarse A c. 462v. a tanta gente que moria en dicho arrebal espessialmente en los primeros quatro meses de dicho ano, de en ocho en ocho dias se gastava sinco y seis escu- dos de sera poco mas, o menos segun la ocurrencía de los enfermos, pero despues no fue esto tanto en lo restante del ano sin otros gastos que dicho doc- tor en dicha parroquia, todo lo qual nos consta porque nosotros infrascrítos assistiamos à dichos viaticos, y demas gastos lo que certificamos à instancia de dicho doctor. Caller, y agosto 30 del ano 1683. Estevan Serra domero Miguel Soro domero Pablo Crucas firmo ut supra. /

302 1681 dicembre 24, Cagliari Nel documento che segue, allegato da Francesco Ruxottu, il viceré Fi- lippo d'Egmont si rivolge a Giovanni Battista Carnicer, reggitore del marche- sato di Quirra, ordinandogli di procedere in via sommaria contro Giovanni Antioco Meloni del villaggio di Arbus, detenuto nelle prigioni di San Gavino, reo di furti e di omicidi. Dovranno essere rigettati appello o supplica anche in caso di condanna a morte.

Don Phelipe de Egmont, conte de Egmont, duque de Juliers y Bergues, prin- A c. 463 cipe de Gaure y del Sacro Romano Imperio, sefíor soberano del Pais de Arquel y cavaller de la insifie Orde del tuson de oro y del Concell de Sa Magestat, son virrey llochtinent y capita generai en tot lo present Regne de Serdena. Al amat de Sa Magestat lo noble, y magnifich don Juan Baptista Carnker del Concell de Sa Magestat y per aquell son mestre racional en lo present Rene, y regidor del Estat, y marquesat de Quirra, salut y dilectio. Per quant ab los possehi- ments, y prosessos, que los ministres de la Baronia de Monreal han fulminat

853 contra la persona de Juan Antiogo Meyloni de la vila de Arbus per la resisten- sia, que fin en los 12 dies del propassat mes de settembre del present ani, y morts que cometì en personas de Sebastía Esteri, y Miquel Esquirra anant a.quadrillar ab armas de foch prohibides, fent, y cometent varis delictes, y ro- batoris en camins reals, en los quals prossehiments, haventlos regoneguts consta de confessio de aquell haver comes ditas morts; y conve al servey de Sa Magestat, bona adminístrassio de la justissia, estirpassio de delictes tant fre- quentats y castich de delinquents, que al dit Juan Antiogo Meyloni de la dita vila de Arbus que vuy se troba detingut en les presons de la vila de Sant Gavi, baronia de Monreal, se.li fassa la causa de ditas morts y resistensia y de qual- sevol altres delictes que haja comes ab tota brevetat, tota appellassio, suplicas- sio, y recurso cessant. Per tant presa deliberassio en lo Real Concell, juntas las dos Salas, y aquella in- seguint hos diem, cometem, ordenam j manam a.vos dit noble j magnifich re- gidor del dit marquesat de Quirra, que encontinent aquelles rebreu, y entre- gades vos seran, hajan, j degan de nomenar, j manar a.una persona de la satisfactio que vos aparexerà ser convenient, per a que ab los demes ministres necessaris se transferesca personalment en la dita vila de Sant Gavi j hont mes- ter serà, j junt alli haia, j dega de concluhir dits processos, pendre les confes- sione ad aquell, que seran necessaries publicantli los progessos, concedintli un breu, y competent termi per a.fer sas defensas, y aquelles rebudes y dits termens A c. 463v. espirats, se.las publicarà / j declararà aquellas segons trobarà esser de justicia fahedor, j la sententia, o sententias que declararà las executarà a.be que sian de mort natural, tota appellassio, suplicassio y recurso cessant, etiam que sian per modum querellae postposades. Per lo qual effecte li donam facultat, y poder bastant de poder executar totes di- tes coses en dias feriats los quals per lo referit effecte habilitam j per habilitadas tenir volem exceptuats los quatre dias festivos de.la Santa Pasqua, la.de la Cir- cuncissio del diumengie j la Epifania, dantli j conferintli com ab la present se.li donam, tot ple j bastant poder, manant per este effecte a.universes, y sengles mi- nistres de justicia exercint en tot lo present Refie axi reals com baronals que en, j circa ditas cosas no lo enpachen ni perturben, ans requestos o manats per la dita persona nomenadora li hajan de dar j prestar tot lo auxili que mester aurà per la execussio de ditas cosas, guardantse vus, y altres de fer lo contrari si la gra- tia regia teniu cara, y la pena de doscents ducats, que ab les presents als contra- fents imposam, voleu evitar. Datum en Caller j desembre à 24 de 1681. El conde de Egmont Vidit Sisternes regens Registrata [...] Ramirez Vuestra Excelencia manda que al noble y magnifico don Juan Baptista Carni- ger mediante una persona de su satisfacion haga executar lo contenido, toda appellacion, suplicassion j recurso cessante. Sebastianus Mamely Carta nottarius. /

854 303 (senza data), Cagliari Giovanni Battista Carnicer, maestro razionale del Regno, nonché reggi- tore generale del marchesato di Quirra, comunica al duca di Gandìa di aver trasferito i propri poteri a Francesco Ruxottu che dovrà trasferirsi nel villag- gio di Arbus, baronia di Monreale, per procedere contro il reo Antioco

Lo excellentissim sefior duch de Gandia, conde de Oliva, marques de Quirra A c. 464 y Nules, conde de Centelles et cetera. Lo noble y magnifich don Juan Baptista Carniger del Concell de Sa Magestat, mestre ragionai en lo present Rene, regidor generai del marquesat de Quirra, per quant sa Excellencia y Real Congeli es estat servit ab provisio despachada en la deguda forma vui die present e infrascrit darme poder, y facultat per a que pogues delegar en mon lloch persona a.mi ben vista per.la adveriguagio, e ul- timagio de la causa que se trata contra lo reo Juan Antiogo Meiloni de la vila de Arbus detingut en las presons de la vila de San Gavi, baronia de Mont Real y demes complices a.la qual se atgia relagio, per tant he manat expedir les pre- sents per tenor de les quals, nomene y delegue en mon lloch al doctor en drets Francisco Ruxoto altre dels consultor del dit Estat y marquesat per a que se transferesca en dita vila de Sant Gavi y baronia susdita y altres qualsevol que convinga, y junt alli aja, y dega de posar en total y deguda execucio les cosas contengudes y expressades en dita provisio de dita Sa Excellencia y Real Con- cell, les quals ab les presents se li entregan, dant, y conferintli per dit effecte tot lo poder amplissim que a.mi se ha dat y atribuit, y jurisdigio que yo com à regidor de dit Estat y marquesat podia fer si present. /

304 1687 gennaio 8, Cagliari Il notaio Sisinnio Deledda certifica che il dottor Francesco Ruxottu — con- sultore nella baronia di Monreale, con delega del reggitore Giovanni Battista Carnicer — ha condannato a morte Antioco Meloni di Arbus (la sentenza è stata eseguita), mentre altri facinorosi come Juanneddu Pisano sono stati sot- toposti a pene corporali o spediti in esilio ad Orano.

Hasemos fe de verdad nosotros infrascritos nottario y procurador de las cau- A c. 465 sas de la curia del Estado y marquesado de Quirra de como en los ultimos de decembre del ano 1681 y principio del otro ano 1682 el doctor Francisco Ru- xottu d.esta ciudad otro de.los consultores del dicho Estado se transferió en la baronia de Monreal con delegassion del Real Concejo para prender una qua- drilla de hombres fassinorosos, y salteadores del camino que havia en dichos lugares, y tambien con delegassion del noble y magnifico don Juan Bautista Car- nicer regidor era entonses, segun que dicho doctor les hiso la causa que.hoy

855 queda en el archivo de esta curia baronal donde consta que dicho doctor con- demnó à muerte à Juan Antiogo Meillony de la villa de Arbus y se le esecutó la sentencia en dicha villa por las muertes que aquel cometió, y tambíen se pren- dieron los demas reos que tambien fueron condemnados en diferentes penas corporales, y de destierro à Oran, como.fue Juanneddu Pisano segun es de ver A c. 465v. de / dichos procedimientos à que nos referimos, y a las quales cosas assistimos nosotros mismos, Caller y henero à 8 de 1687.

Signum mei Sisinny Deledda per omne praesens Sardiniae Regnum authoritate regia publici notarii, qui hanc fidem facio instante et requisente utriusque iu- ris doctore Francisco Ruxotto iusta contenta in procedimentis et sententiis fac- tis ab ipso doctore in prefacta causa remanente in curia baronali Status et mar- quesatus de Quirra et recognita à me dicto et eodem die tamquam notarius regens dictam curiam. /

305 1688 febbraio 14, Cagliari Quadro delle spese che il commissario Francesco Ruxottu, con altri; ha sostenuto per istruire la causa contro Sebastiano Lay Marigosu, ufficiale del- l'incontrada reale del Mandrolisai. L'incarico è stato conferito al Ruxottu dal- l'arcivescovo de Angulo, viceré e visitatore del Regno. Si tratta della suddivi- sione di 81 libras e di 19 sueldos.

A c. 466 Tassacion y cuenta de los gastos, y dietas vacadas por el doctor en derechos Francisco Ruxottu, y demas ministros en la causa que como à comissarío nombrado por el excelentisimo arzobispo virrey, y visitador general ha fulmi- nado por instancia del sustituto de procurador fiscal de la real visita contra Se- bastian Lay Marigosu official era de.la encontrada real de Mandrolisay son los siguientes. Et primo por sessenta y una ojas processales que importa el processo de dicha causa à razon de tres sueldos la oja valen nueve libras, y tres sueldosl 09.1.03.s. Mas por la inserta de la commission 00.1.10.s. Mas por dos transferimientos hechos por dicho commissario y sus ministros 01.1.00.s. Mas por el inventario, o sequestro que se ha echo de los bienes de dicho Lay Marigosu 08.1.00.s. Mas por un auto de fianza 01.1.00.s. Mas por cinco dietas vacadas por dicho comissario en la fulminacion de di- cho processo comprehendidas en ellas una de ida, o de buelta à razon de dos

i 1.= libras; s. = sueldos.

856 ducatones dieta valen 28.1.00.s. Mas por otras tantas vacadas por el nottario que ha assistido a la fulminacion de dicho processo a razon de ocho reales dieta valen 10.1.00.s. Mas por otros y tantas vacadas del sustiento de procurador fiscal à.razon de un ducaton dieta vale 14.1.00.s. Mas por otras y tantas dietas vacadas por el aguazil que [ha] assistido à dicho [...] à razon treinta sueldos .] 07.1.10.s. Mas al nottario por la presente tnassion dos libras y diez y seis sueldos 02.1.16.s.

81.1.19.s.

Concordat cum suo originali remanente in posse utriusque iuris doctoris Fran- cisci Ruxotto et / cum eo de verbo ad verbum veraciter comprobato de qui- A c. 466v. bus fidem facit Luciferus Mura publicus calaritanus notarius instante dicto doc- tore Francisco Ruxotto pro suo pretenso interesse die 14 mensis februarii ano à nativitate Domini 1688 Calari. /

306 1688 febbraio 14, Cagliari Elenco delle spese sostenute da Francesco Ruxottu, in qualità di commis- sario nella causa contro Geronimo Fadda, ufficiale dell'incontrada reale del Mandroli sai L'incarico è stato conferito al Ruxottu dall'arcivescovo viceré de Angulo. Si tratta della suddivisione di 84 libras e di 2 sueldosl.

Tassacion y quenta de.los gastos, y dietas vacadas por el doctor en derechos A c. 468 Francisco Ruxottu, y demas ministres en la causa que como à comissario nombrado por el excelentisimo sefior arzobispo virrey, y visitador generai ha fulminado por instancia del procurador fiscal, de.las reales visitas contrajuan Geronymo Fadda official era de.la encontrada real de Mandrolisay y son los siguientes

Et primo por sessenta y dos ojas processales que importa el processo de dicha causa à.razon de tres sueldos valen 09.1.06.s. Mas por la inserta de la comissíon dies sueldos 00.1.10.s. Mas por el inventario que se ha echo de.los bienes de dicho Fadda ocho libras 08.1.00.s. Mas por el auto de fianza 01.1.00.s. Mas por dos transferimientos 01.1.00.s. Mas por cinco dietas vacadas por el dicho comissario en la fulminacion de di-

1 1. = libras; s.= sueldos.

857 cho processo a razon de dos ducatones dieta, comprehendidas en ellas una de ida, y buelta valen 28.1.00.s. Mas por otras cinco dietas vacadas por el nottario que ha assistido à.la fulmi- nacion de dicho processo a.razon de ocho reales dieta valen 10.1.00.s. Mas por otras cinco dietas vacadas por el sustiento de procurador fiscal a.ra- zon de un ducaton dieta 14.1.00.s. Mas por otras y tantas dietas vacadas por el alguazil que ha assistido à la ful- minacion de dicho processo a razon de treinta sueldos dieta 07.1.10.s. Mas al nottario por la presente tassacion dos libras y diez, i seis sueldos 02.1.10.s. 84.1.02.s. Don Juan Antonio Delgado secrettario de la visita. Co ncordat cum suo originali remanente in possessione utriusque iuris doctoris A c 468v. Francisci Ruxotto / et cum eo de verbo ad verbum bene et fideliter compro- bato de quibus fidem facit Luciferus Mura publicus calaritanus notarius in- stante dicto utriusque iuris doctore Ruxoto pro suo ut ait interesse die 14 fe- bruarii 1688 Calari. /

307 1687 gennaio 7, Cagliari Il notaio Lucifero Mura fa fede degli incarichi affidati dall'arcivescovo e visitatore del Regno de Angulo a Francesco Ruxottu che, nel maggio del 1682, in qualità di commissario e delegato, si recò in località e villaggi per reprimere vari casi di frode e di usurpazione dei diritti reali. Processi (i cui atti sono stati consegnati al notaio della visita reale Giovanni Vinchi) vennero aperti dal Ru- xottu contro: Giovanni Giacomo Vacca, tenente del procuratore reale di Parte Ocier Real; Mattia Marras, tenente del procuratore reale di Barbagia Belvì e Mandrolisai; gli ufficiali della stessa incontrada Gerolamo Fadda, An- tonio Coco Fois, Sebastiano Lai Mari gosu e Diego Mura; Antonio Carta e Gio- vanni Bachis Esquirro, ufficiale e scrivano di Parte Chier; altri casi attendono di essere esaminati. I salari che il Ruxottu avrebbe dovuto percepire in realtà non sono stati riscossi per la promozione dell'arcivescovo. Mura, su richiesta del Ruxottu, certifica quanto sopra avendo partecipato agli atti in questione.

A c. 469 Certifico, y hago fe de verdad yo notano infrascrito de como en el mes de mayo del ano 1682 el doctor Francisco Ruxottu d.esta ciudad se transferio en diver- sas villan, y lugares d.este Reyno con comission y delegassion del excelentissimo arzobispo virrey Angulo visitador fue d.este Reyno, para apurar los fraudes, y derechos que se usurpavan al Real Patrimonio de Su Magestad (que Dios guarde), assistiendole yo infrascrito de notario, fulmine, muchos processor con-

858 tra los tales que defraudaron la real hasienda, los quales processos entregue al notati() de dicha real visita Juan Vinchi y espessialmente me acuerdo de los que fulminò. contra Juan Jayme Vacca tiniente de procurador real de Parte Ogier Real; otro contra Mathias Marras tiniente de procurador real de las encontra- das de Mandrolisay, y Barbarja Belvi; otro contra Geronimo Fadda offissial de dicha encontrada real de Mandrolisay; otro contra Antonio Coco Fois tambien official de dicha incontrada; otro contra Sebastian Lay Marigosu official de dí- cha encontrada; otro contra Diego Mura, official de dicha encontrada; otro con- tra Antonio Carta, y Juan Baquis Esquirro official y escrivano de Parte Ocier Real, y otros que son de ver en dicho tribunal de dicha / real visita, y que si bien A c. 469v. se taxaron al dicho doctor los salarios segun es de ver de.las taxassiones hechas por el secretario de dicha real visita que quedan en poder de dicho doctor no los cobró por la promossion de dicho excelentisimo arzobispo virrey. Y por- que me consta como à notati() que assisti 'à dichas cosas hago la presente cer- tificatoria à petission de dicho doctor hoy en Caller à. 7 de henero de 1687.

Si+gnum mei Luciferi Mura apostolica ubique vero regia auctoritatibus per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici calaritani notari, qui ad haec in praefacta fide contenta una cum dicto utriusque iuris doctore Francisco Ru- xottu interfui prout in ea continetur et est expressum, et ut in iudicio, et ex- tra plena adhibeatur fides, quamvis alieno calamo descripta hic me subscribo, et meum solitum artis notariae signum quo utor appono instante dicto Ruxottu pro suo ut dixit interesse requisitus clausit. /

308 1688 febbraio 28, Cagliari Il segretario del Real Consiglio Pietro Carboni certifica che Francesco Ru- xottu si è recato nel villaggio di Lanusei, dove ha assicurato alla giustizia Gio- vanni Maria Usay e Giovanni Antioco Vacca: essi sono stati catturati dopo la morte di Giovanni Maria de Muru, avvelenato con il vino durante la celebra- zione della Messa. Il Vacca è defunto per un malore, mentre l'Usay è stato con- dannato — come risulta dagli atti processuali — a remare nelle galere, dove si trova tuttora.

Certifico y doy testimonio de.berdad yo nottario y secretario baxo escripto en A c. 472 execucion de lo provehido en el Real Consejo hoy die presente al pie de una gedula presentada en aquel por parte del doctor Francisco Ruxottu, de como dicho doctor Ruxotto por orden del excelentisimo sei1°r- conde de Fuensalida y Real Consejo se transferio en la villa de Lanusey, Judicado de 011astra, con comission para haveriguar el delicto del veneno que se puso en el bino que ha- via selebrado la Santa Missa el lisensiado Juan Maria de Muru, y para la pri-

859 sion de los se diu quenta de dicho delicto de los quales se prendieron a.las per- sonas de Juan Maria Usay y Juan Antiogo Vacca, y estando aquellos en estos reales carceles llego malo a dicho Vacca y fue llevado à curarse en el ospitai d.esta ciudad donde a cabo de diez murio, y dicho Usay por dicho delicto y otro que se.le acumulo fue por ser [...] condennado en dicho Real Consejo à galera en las quales actualmente se alla remando como de todo consta en el processo que queda en la secretaria del criminal en fe de lo qual en execucion de dicha provisíon doy la presente hoy en Caller y febrero à 28 de 1688. Ita est Petrus Carboni secretarius. /

309 1685 marzo 13, Cagliari Francesco Ruxottu è subentrato a Giovanni Maria Pinna come assessore del governatore dei Capi di Cagliari e Gallura ed ha prestato giuramento di ben adempiere ai suoi doveri nelle mani del viceré conte di Fuensalida, im- pegnando la propria persona, con il vincolo dei suoi beni, mobili ed immobili. Testimoni Giovanni de Robles e Ignazio Quintanilla. Segue attestazione del notaio Lucifero Mura, recante la data de 16 marzo 1688, il quale dichiara che il documento è copia conforme all'originale, rimasto in possesso del Ruxottu medesimo.

A c. 473 Die decimo tertio mensis martii anno à nativitate Domini millesimo sexagesimo octoagesimo quinto Calari. Retroscriptus iuris utriusque doctor Franciscus Ruxottu istius civitatis in prae- senti Castro Calaris domissiliatus, nobis secretario infrascritto gratis et cetera, et pro obtemperatione retroscriptarum literarum cum quibus sibi extitit coman- dae offitii assessoris spectabilis gubernatoris Capitum Calaris et Gallurae per excellentissimum dominum comitem de Fuen Salida proregem, et capitaneum generalem praesentis Sardiniae Regni, attenta renuntiatione ac relinquatione eiu- sdem offitii facta per iuris utriusque doctorem Ioannem Mariam Pinna prece- dente decreto die 17 mensis februarii dimissi labentis annis per dictum excel- lentissimum dominum facto ad calcem memorialis seu schedulae per dictum iuris utriusque doctorem Pinna oblatae, cui sit relatio gratis et cetera, praesti- tit dictus doctor Ruxottu sacramentum, et homagium manibus, et ore comen- datum in posse dicti excellentissimi domini proregis, cuius vigore promisit se bene, et fideliter habiturum in exercissio dicti assessoris spectabilis gubernato- ris relatorum Capitum Calaris, et Gallurae aliaque facturum, ad quae ratione dicti muneris obnoxius est, et astrictus, et pro his attendendis obligavit perso- nam, et omnia bona sua mobilia, et irnobilia et cetera, renuntians proprio foro et cetera et submisit se foro Suae Excellentiae et cetera renuntians etiam legi si

860 convenerit, fide facta cum iuramento et cetera, large et cetera, actum et cetera. Testes huius rei sunt nobilis don Ioannes de Robles et don Ignatius Quintanilla secretarius Statuus et iustitiae nec non camarae respective dictae Suae Excel- lentiae. Concordat cum suo originali remanente in posse iuris utriusque doctoris Fran- A c. 473v. cisci Ruxottu ac de verbo ad verbum veraciter huiusmodi coppia comprobata de quibus (idem facío Luciferus Mura publicus calaritanus notarius instante et requirente dicto utriusque iuris doctore Ruxottu pro suo pretenso interesse die sexta mensis februarii anno à nativitate Domini millesimo sexagesimo octua- gesimo octavo requisitus. /

310 1685, febbraio 19, Cagliari Nel documento, allegato come pezza giustificativa, il viceré conte di Fuensalida nomina il dottor Francesco Ruxottu assessore alla Governazione dei Capi di Cagliari e Gallura, carica lasciata vacante dal dottor Giovanni Ma- ria Pinna. Il Ruxottu manterrà il posto assegnatogli per tutto il tempo stabi- lito dalle reali prammatiche e presterà giuramento di rendere conto, una volta esaurito il mandato, dell'attività svolta.

Lo rey de Castella, de Arago, y Sarderia et cetera. A c. 474 Don Antonio Lopes de Ayala Velasco, y Cardenas conde de Fuen Salida, y del Colmenar, serior del estat de Villerias, y vilas de Oreja, Lino, Guecas, Herma- nes, y Guadamar, del Concell de Sa Magestat, son virrey, llochtinent, y capita generai en tot lo present Regne de Sarderia. Per quant esta vacuo lo offissi de assessor dels Caps de Caller, y Gallura per la dexassio feta per lo doctor en drets Juan Maria Pinna que lo estava exercint en lo interim que per Sa Magestat (que Deu guarde) se provehesca dit offissi, convinga à son real servei nomenar per dit ministeri à una persona de lletras, y de tota esperiencia, y concurrent estas, y altras bonas calitats en vos lo doctor en drets Francisco Ruxottu havem vin- gut à be con elegiros, y nomenaros per aquest effecte per via de encomana. Per tant de nostre grat, y certa scientia, y per authoritat del nostre offissi del qual usam en esta part deliberadament y consulto encomanam à vos dit doctor en drets Francisco Ruxottu lo dit offissi de assessor de la Governassio dels Caps de Caller, y Gallura per lo temps dispost, y ordenat en les reals pramaticas, y ordens de Sa Magestat y en lo interim la mera, y llibera real voluntat durant axi que com à tal pugan exercir, y administrar juridicament y ab tota rectitut ab tots y sengles drets, salaris, emoluments, perrogativas, honors, y carrichs à dit offissi debitament pertanients, y esguardants; volem empero enans de imiscui- ros en lo exercissi del predit offissi hatgiau de prestar lo solit sagrament y ho- menagie de haveros be, y lealment en aquell, purgar taula, y fer totas les demes

861 coses que en raho de dit offissi seu tengut, y obligat, manant per.93 à univer- ses y sengles persones jus exercint o no en aquestos dos Caps de Caller y Gal- lura que à vos dit doctor Francisco Ruxottu per lo temps dispost, y ordenat en dites reals pramatiques, y ordens predits de Sa Magestat y en lo interim la mera A c. 474v. y libera real voluntat durant os tingan, reputen, honren y traten per / asses- sor de dita Governassio dels predits Caps de Caller, y Gallura sens que fassau lo contrari si la gracia regia tenen cara, y la pena de sinchcents ducats que à qui- scu dels contrafahents imposam desigiau evitar en fe y testimony de les quals coses havem manat espedir les presents fermadas de nostras mans, y sogella- das ab lo sogell real. Datum en Caller als 19 de febrer de 1685.

El conde de Fuen Salida Vidít Pastor regens Antonius Lecca secretarius pro Gabella Registrata 24 et cetera.

Patente de la encomienda de assessor de governador de los Cabos de Caller, y Gallura à favor del doctor Francisco Ruxottu /

311 1688 gennaio 7, Cagliari Il notaio Paolo Crucas certifica che nel 1685 Francesco Ruxottu ha ope- rato nelle incontrade reali come assessore del governatore di Cagliari e Gal- lura Giuseppe Delitala Castelvì, istruendo molti processi per colpire i delin- quenti; ha inoltre dichiarato molte machizie a favore dell'azienda reale.

A c. 475 Certifico yo nottario infrascritto de como el doctor Francisco Ruxottu d.esta ciudad en los meses de marzo, abril y mayo del ano 1685 se transferió assi- stendo al expectable don Joseph Delitala, y Castelvì governador y refforma- dor de los Cabos de Caller y Galura, como à su asessor, visitando las encon- tradas reales, y en dicha visita dicho doctor fulminó muchos processos; se castigaron muchos delinquentes, y declarado muchas maquicias criminales favor de la real hazienda, segun es de.ver de los processos que quedan en dí- cha Governacion y en poder de.los officiales de dichas encontradas, a.las qua- les cosas yo assistì como à actuario de dicha Real Governacion y assistente del nottario de aquella que lo era entonzes Domingo Loy Carta, y porque con- ste à pedimento de dicho doctor Ruxottu, y orden del assi bien dicho gover- nador hago la presente, y certificacion hoi en Caller à los 7 dias mes de he- nero de.1688 ahos. Ita est Paulus Crucas notarius et actuarius Regiae Gubernatíonis et cetera. /

862 312 1688 giugno 15, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 15 luglio o al giorno successivo.

Et adveniente die martis intitulata decima quinta mensis iunii anno a nati- A c. 476 vitate Domini millesimo sescentesimo octuagesimo octavo Calari, deputata, et assignata ad continuationem Regii, et Generali Parlamenti, constitutus personaliter admodum nobilis et magnificus iuris utriusque doctor don Franciscus Pastor Regiam Cancellariam regens in ecclesia primatiali cala- ritana, et ante theatrum ubi solitum est Parlamentum generale celebrari, no- mine et pro parte Suae Excellentiae fecit prorrogationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinnateli, ab Aragonia, dux Mon- tis Leonis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii et cetera, miles in- signis Ordinis aurei velleris et cetera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Maiestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus generalis praesentis Sar- diniae Regni, et praeses Regii Generalis Parlamenti, causis, et rationibus Suae Excellentiae bene visir porrogat Parlamentum huiusmodi, et omnes actus illius ad diem decimam quintam primi venturi mensis iulii praesen- tis, et labentis anni, si feriata non fuerit, si autem feriata ad diem imedia- tam sequentem non feriatam, mandans mihi secretario infrascripto de hiis confici praesens instrumentum; praesentibus inibi pro testibus Didaco Pi- ras, et Gaeta'n, et Iosepho Virdis in appendicio Leapolae domiciliatis de qui- bus et cetera. Ita est Antonius Lecca Regiae Audientiae secretarius /

863 Ripartimento del donativo

313 1688 giugno 24, Cagliari È la ripartizione del donativo di 70.000 scudi (secondo i fuochi rilevati da un'apposita commissione), la cui esazione parte dal primo gennaio 1688 e ricopre un arco di tempo di 10 anni. Lo Stamento ecclesiastico dovrà pagare 8.333 scudi ogni anno; ai ministri regi ed agli ufficiali delle incontrade reali viene imposto un carico fiscale di 2.500 scudi; i titoli ed i baroni del Regno dovranno versare 2.666 scudi; sullo Stamento militare e su quello reale grava un'imposizione, rispettivamente, di 36.383 e di 20.116 scudi (sempre annuali). Segue l'elenco dei fuochi, con l'indicazione del numero degli abitanti (sia maschi che femmine) per villaggio. L'imposizione fiscale per ognuno di essi è espressa in lire. Le comunità sono raggruppate secondo la suddivisione fon- damentale fra Capo di Cagliari e Gallura, Capo di Sassari e del Logudoro e secondo le incontrade. Il Capo di Sotto è composto da 255 ville, con 35.457 fuochi, pari a 134.992 abitanti (di cui 68.153 maschi e 66.839 femmine). Su di essi grava un carico fiscale di 62.246 lire, pari a 24.898 scudi. Il Capo di So- pra conta invece 103 villaggi, popolati da 16.357 fuochi, paria 56.631 abitanti (di cui 27.188 uomini e 29.443 donne). Ad essi spetta versare 28.715 lire, pari a 11.486 scudi. La situazione demografica delle città regie è la seguente: Cagliari ha 4.200 fuochi, pari a 16.276 abitanti (8.638 maschi, 7.638 femmine); Sassari conta 2.271 fuochi con 8.403 abitanti (3.799 maschi e 4.604 femmine); la popola- zione di Oristano è composta da 649 fuochi, paria 2.784 abitanti (1.416 ma- schi, 1.368 femmine); Alghero dispone di 623 fuochi, pari a 3.155 abitanti (1.605 maschi e 1.550 femmine); Iglesias ha 867 fuochi, paria 3.832 abitanti (1.750 maschi e 2.082 femmine); Bosa ha 880 fuochi, pari a 3.023 abitanti (di cui 1.377 uomini e 1.646 donne); Castellaragonese conta 341 fuochi, pari a 1.171 abitanti (549 maschi e 622 femmine).

A c. 478 1688. Disposkion del repartimiento de los settenta mil escudos con que ha ser- vido este Reyno de Zerderia à Su Magestad (que Dios guarde) en el Parlamento que ha celebrado en su real nombre el excelentisimo serior duque de Monte- leon, principe de Noya, de la insirie Orden del tuson, virrey y capitan generai del dicho Reyno y presidente en dichas Cortes en este ano de 1688, fecho en Caller a 24 de junio dicho aiio por fuegos sigun las comissiones que se dieron para este efecto; y ha de empNar la cobranza de dicho donativo del primero

864 de henero d.este dicho ano de 1688 por tiempo de diez afíos, y la forma como queda repartido por mayor, assi al Estamento eclesiastico, como al militar, y real en conformidad del ofrecimiento que hízieron, y lo que tocai cada qual, con lo que, se ha rebajado, y aumentado respectivamente es como se declara en la forma siguente.

Al Estamento eclesiastico se le reparte a. pagar cadano ocho mil trescientos treynta y tres escudos, diez y seis sueldos y ocho dineros que le caben, a saber siete mil por los mismos que pagava en el degenio antecedente, de los quales siete mi escudos se le desmentan cada ano tres mil valor de quinze mil esta- reles de saca de trigo que Su Magestad le havia de congeder cadano francas de derechos, con que solamente pagava effectivamente quatro mil escudos, y los restantes mil trescientos treynta y tres escudos, diez y seis sueldos y ocho di- neros que van al cumplimiento de dichos ocho mil trescientos treynta y tres escudos, diez y seis sueldos y ocho dineros son por el tergio de dichos quatro mil escudos que han ofrecido pagar demas en estas Cortes en benefigio del Estamento real y en rebaja de los veynte y un mil quatrocientos y cinquenta escudos que dicho Estamento pagava en el degenio antegedente, y para la cla- redad d.esta quenta se cargan todos los dichos ocho mil trescientos treynta y tres escudos, diez y seis sueldos y ocho dineros. Escudos 8333 16s 8d

A los ministros reales, y a los del Reyno y oficiales de las encontradas y luga- res d.el, se reparten dos mil y quinientos escudos cada ano en la misma forma que en el degenio antecedente como por menor se veli en esta cuenta. Escudos 2500 /

A los titulos y barones del Reyno se reparten a pagar cada ano dos mil seiscien- A c. 478v. tos sessenta y seis escudos, treinta y tres sueldos y quatro dineros i saber los dos mil los mesmos que pagavan en el decenio antecedente, y los seiscientos sessenta y seis escudos, treinta y tres sueldos y quatro dineros por el tergio de dichos dos mil escudos que han ofrecido pagar demas en este decenio en be- neficio del Estamento militar y en rebaja de los treinta y siete mil y cinquenta escudos que havia de pagar dicho Estamento como en el degenio passado Escudos 2666 33 4

Al Estamento militar se reparten a pagar cada ano treinta y seís mil trescien- tos ochenta y tres escudos, diez y seis sueldos, y ocho dineros, restantes de los treinta y siete mil y cinquenta escudos que havian de pagar este decenio como en el antecedente, y los demas seiscientos sessenta y seis escudos, treinta y tres sueldos y quatro dineros al cumplimiento son los mismos que han ofrecido pa- gar los titulos y barones, como se les ha cargado en la partida arriba dicha Escudos 36383 16 8

865 Al Estamento real se reparten a pagar en cadano veinte mil cientos y diez y seis escudos, treinta y tres sueldos y quatro dineros restantes de los veinte y un mil quatrocientos y cinquenta escudos assi havian de pagar este decenio corno el antecedente, y los demas mil trescientos treinta y dos escudos, diez y seis suel- dos y ocho dineros al cumplimento son [...] ofrecido pagar el Estamento ecle- siastico en beneficio d.esta corno se ha declarado arriba Escudos 20116 33 4

Escudos 70000

Per manera que en la conformidad arriba dicha quedan repartidos los settenta mil escudos con que ha servido este Reino de Zerderia a Su Magestad (que Dios guarde) por tiempo de diez arios que comiensan de prímero de henero deste ano de 1688 en adelante como queda dicho. /

A c. 479 Repartimiento de los treinta y seis mil trescientos ochenta y tres escudos, diez y seis sueldos y ocho dineros que toca a pagar al Estamento militar cada ano por un desenio que empiesa de primero de henero d.este ano de 1688 en ade- lante sigun los fuegos que han hallado los comissarios nombrados por el ex- celentisimo serior duque de Monteleon, virrey y capitan generai d.este Reyno que ha razon de treinta y cinco sueldos, un dinero y un tercio de otro por cada fuego importan cada ano noventa mil nuevecientas cinquenta y ocho libras, seis sueldos y ocho dineros, y por ellas dichos treinta y seis mil trescientos ochenta y tres escudos, diez y seis sueldos y ocho dineros; y en esta conformidad le toca al Cabo de Caller y Galura sessenta y dos mil ducientas quarenta y seis libras, siete sueldos y siete dineros repartidos como se sigue.

Cabo de Caller y Galura

Encontrada de Galura FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 729 Tempio 1311 1500 1279 1. 16 s. 307 Calangianos 391 633 538 1. 19 s. 1 240 Agios 310 360 421 1. 6 s. 8 145 Luris 176 232 254 1. 11 s. 1 150 Bortigiada 202 215 263 1. 6 s. 8 66 Nugues 111 98 115 1. 17 s. 4

1637 2501 3038 2873 1. 16 s. 10

Encontrada de Sarrabus FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 191 Moravera 467 382 335 1. 6 s. 2

866 116 Villaputzo 248 194 203 1. 12 s. 10 159 Santo Vitto 393 329 279 1. 2 s. 8 66 Pedradefogu 107 123 115 1. 17 s. 4

532 1215 1208 933 1. 19 s. /

Encontrada de 011astre A c. 479v. FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS Tortoli 416 340 316 1. 60 Tartania 83 70 105 1. 6 s. 8 158 Bairi 345 318 277 1. 7 s. 6 53 Girasol 80 90 93 1. 10 s. 71 Lozorai 131 122 124 1. 12 s. 10 337 Baunei 546 631 591 1. 12 s. 5 29 Triei 41 47 50 1. 18 s. 2 11 Ardali 22 13 19 1. 6 s. 2 60 Ursulei 87 108 105 1. 6 s.. 8 16 Manurril 41 25 28 1. 1 s. 9 40 Talana 63 81 70 1. 4 s. 5 205 Oliena 360 567 359 1. 17 s. 9 47 Villa Nueva Strizali 100 76 82 1. 10 s. 2 111 Villa Gran Strizali 341 291 194 1. 17 s. 4 187 Arzana 420 480 328 1. 5 s. 9 83 Ebono 216 268 145 1. 14 s. 2 14 Elini 51 57 24 1. 11 s. 6 95 Lanusei 215 211 166 1. 15 s. 6 45 Lucheri 94 76 79 1. 44 Gairo 115 118 77 1. 4 s. 10 46 Osini 27 33 28 1. 1 s. 9 52 Ulazai 159 132 91 1. 5 s. 9 38 Hierso 93 73 66 1. 14 s. 2

1952 4046 4227 3426 1. 16 s. 1

Baronia de San Miguel FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 238 Selarjius 524 556 417 1. 16 s. 5 256 Sextu 470 487 449 1. 8 s. 5

i Manurri de Montibus, presso Urzulei, appartenne alla Curatoria di Ogliastra nel Giudi- cato di Cagliari. Il villaggio si spopolò nell'ultimo venticinquennio del Settecento (cfr. Distosa cit.).

867 129 Septimo 278 274 226 1. 9 s. 4 310 Assemini 582 556 544 1. 4 s. 5 162 Utta 308 291 284 1. 8 s. 1095 2162 2164 1922 1. 6 s. 7 319 Sinai 648 679 560 1. 5 s. 103 Maracalagonis 209 214 180 1. 16 s. 5 422 857 893 7408 1. 16 s. 5 /

A c. aso Encontrada de Parte Usselus FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 150 Ales 376 312 263 1. 6 s. 8 74 Zepera 110 116 129 1. 18 s. 2 65 Curcuris 112 91 114 1. 2 s. 2 40 Figos 78 76 70 1. 4 s. 5 118 Gonosno 208 180 207 1. 3 s. 1 76 011astre Usselus 140 141 133 1. 8 s. 5 55 Escovedu 89 83 96 1. 11 s. 1 78 Usselus 140 125 136 1. 18 s. 8 107 Banari 153 146 187 1. 16 s. 10 87 Pau 162 139 152 1. 14 s. 8 850 1868 1416 1462 1. 4 s. 2

Baronia de Monreal FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 404 San Gavino 823 762 709 1. 4 s. 10 339 Sardara 655 642 595 1. 2 s. 8 431 Guspini 948 895 756 1. 12 s. 10 152 Pabilonis 274 251 266 1. 16 s. 10 205 Gonosfanadiga 532 513 359 1. 17 s. 9 258 Arbus 500 489 452 1. 18 s. 8

1789 3732 3552 3140 1. 13 s. 7

Baronia de Uras FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 158 Uras 358 354 277 1. 7 s. 6 211 Terralba 422 385 370 1. 8 s. 5 56 S. Nicolas de Archidano 109 98 98 1. 6 s. 2 425 889 837 746 1. 2 s. 1

868 Encontrada de Parte Montis FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 180 Morgongiori 324 307 316 1. 76 Siris 136 140 133 1. 8 s. 5 31 Pompu 70 71 54 1. 8 s. 5 113 Gonoscodina 157 142 198 1. 7 s. 6 11 Gemuri 24 20 19 1. 6 s. 2 51 Simula 125 124 89 1. 10 s. 8 194 Massulas 363 365 340 1. 11 s. 6 25 ercelai 50 43 43 1. 17 s. 9 303 Mogoro 551 517 531 1. 18 s. 8/ 214 Gonostramaza 370 359 375 1. 13 s. 9 A c. 48ov. 240 Foru 485 445 421 1. 6 s. 8

1438 2655 2533 2524 1. 9 s. 6

Encontrada de Marmila FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 211 Lunamatrona 349 347 352 1. 17 s. 4 98 Genuri 179 164 161 1. 10 s. 2 85 Turri 159 137 149 1. 4 s. 5 35 Baradili 62 64 61 1. 8 s. 10 39 Adzeni 76 83 68 1. 9 s. 4 15 Usarela 18 29 26 1. 6 s. 8 96 Usaramana 199 175 168 1. 10 s. 8 108 Sini 115 198 189 1. 12 s. 63 Sezu 116 112 110 1. 12 s. 102 Siddi 193 190 179 1. 1 s. 4 32 Sitjamus 74 58 56 1. 3 s. 6 94 Pauli Arbarei 173 164 165 1. 5 s. 92 Villa Nueva Forru 179 155 161 1. 10 s. 2 79 Baresa 172 172 139 1. 13 s. 9

1133 2064 2048 1989 1. 7

i Cfr. J. Day, Villaggi abbandonati e tradizione orale, nella raccolta di saggi dello stesso au- tore, Uomini e terre nella Sardegna coloniale (XII-XVIII secolo), Torino, 1987, pp. 141-173; C. Ronzitti, Sèrzela. La scomparsa di un villaggio sardo del Settecento, Cagliari, 2003, pp. 85 e ss., con un bel saggio di G. G. Ortu in appendice; cfr. infine l'accurata recensione di A. Borghesi, in Sèrzela morte di un villaggio, nella rivista bilingue "Camineras", ottobre-novembre 2005, pp. 37-42.

869 Encontrada de Barbraja Ololai FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 260 Fonni 484 416 456 1. 8 s. 10 265 Mamoiada 328 423 465 1. 4 s. 5 181 Orzai 278 291 317 1. 15 s. 1 36 Lodini 40 50 63 1. 4 s. 147 Gavoi 246 249 258 1. 1 s. 4 67 Ololai 111 114 117 1. 12 s. 5 129 Ovodda 183 192 226 1. 9 s. 4 1085 1670 1735 1904 1. 15 s. 5 Encontrada de Curadoria Siurgus FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 77 Donigala 157 149 135 1. 3 s. 6 73 Siurgus 151 131 128 1. 3 s. 2 429 Mandas 902 909 753 1. 2 s. 8 345 Gergeí 668 663 605 1. 13 s. 4 112 Escolca 258 226 196 1. 12 s. 5 137 Serri 271 252 240 1. 10 s. 2/ A c. 481 243 Isili 644 583 426 1. 12 s. 107 Villa Nueva Tulo 212 190 187 1. 16 s. 10 458 Nurri 984 885 804 1. 10 s. 154 Orroli 333 311 270 1. 7 s. 1 138 Escalaplano 237 224 242 1. 5 s. 4 2273 4817 4523 3990 1. 7 s. 3 Encontrada de Barbarja Seulo FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 116 Sicli 186 177 203 1. 12 s. 10 260 Seuhi 377 426 456 1. 8 s. 10 56 Sadilí 83 87 98 1. 6 s. 2 57 Usasai 65 78 100 1. 1 s. 4 101 Seulo 144 126 177 1. 6 s. 2 80 Esterzili 118 106 140 1. 8 s. 10 670 973 1000 1176 1. 4 s. 2 Baronia de Orosei FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 74 Lula 120 113 129 1. 18 s. 2 198 Gartelli 282 287 347 1. 12 s. 392 Dorgali 1001 1175 688 1. 3 s. 6 146 Orosei 302 309 256 1. 6 s. 2

870 35 Onifai 83 83 61 1. 8 s. 10 30 Locoli 80 62 52 1. 13 s. 4 71 Irgoli 138 176 124 1. 12 s. 10 Torpei desploblada 946 2006 2205 1660 1. 14 s. 10

Baronia de Posada FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 209 Siniscole 408 413 366 1. 18 s. 2 61 Torpe 82 81 107 1. 1 s. 9 70 Posada 99 98 122 1. 17 s. 9 51 Lode 82 79 89 1. 10 s. 8 391 671 671 686 1. 8 s. 4

Condado de Villa Salto FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 38 Sisini 70 60 66 1. 14 s. 2 59 Balao 103 83 103 1. 11 s. 6 46 Armunja 100 112 80 1. 15 s. 1/ 136 Villa Salto 336 336 238 1. 15 s. 1 A c. 481v 62 Silius 157 147 108 1. 16 s. 10 96 Pauli Gerrei 221 189 168 1. 10 s. 8 437 987 927 767 1. 3 s. 4

Baronia de Sardiani FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 96 Sardiani 198 179 168 1. 10 s. 8 125 San Esperate 338 285 219 1. 8 s. 10 86 Donori 181 171 150 L 19 s. 6 307 717 635 538 1. 19 s.

Baronia de Furtei FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 116 Pauli Pirri 313 300 203 1. 12 s. 10 162 Furtei 339 350 284 1. 8 s. 54 Villagrega 136 130 94 1. 16 s. 18 Nuraxi 39 38 31 1. 12 s. 93 Segariu 223 193 163 1. 5 s. 4 56 Elmas 113 94 98 1. 6 s. 2 499 1163 1105 876 1. 4

871 Baronia de Monestir FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 226 Nuraminis 443 362 127 Deximomano 237 220 185 Monestir 331 320 403 Villamasarja 759 709 701 1. 320 Siligua 600 523 561 1. 67 Villaspeciosa 141 114 117 1. 90 Domosnova 161 146 158 1.

1418 2672 2394 2489 1. 7 s.1

Encontrada de Austis FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 101 Austis 212 142 177 1. 65 s. 2 131 Tetti 234 211 229 1. 19 s. 6 63 Tiena 146 125 110 1. 14 s.

295 592 478 517 1. 175 s. 8

Parte Barigadu Josu FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 100 Alai 184 151 175 1. 11 s. 1 112 Fordongiano 183 131 196 1. 12 s. 5 87 Villa Nueva Trusqueddu 140 118 152 1. 14 s. 8 333 Busaqui 674 557 584 1. 12 s.

632 1181 957 1109 1. 10 s. 2/

A c 482 Encontrada de Cedilo y Canales FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 72 Tadasune 134 125 126 1. 8 s. 20 Suri 31 33 35 1. 2 s. 2 67 Soddi 115 111 117 1. 12 s. 5 39 Borroniddo 84 68 68 1. 9 s. 4 46 Nurquiddo 103 98 80 1. 15 s. 1 47 Domus Novas 94 79 82 1. 10 s. 2 330 Cedilo 516 491 579 1. 6 s. 8

621 1077 1005 1090 1. 3 s. 10

I Alcuni dati della baronia di Monastir risultano illeggibili.

872 Baronia de Las Plassas FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 206 Villa Nueva Franca 414 394 361 1. 12 s. 10 218 Barrumini 403 376 382 1. 14 s. 2 82 Las Plnas 152 145 143 1. 19 s. 1 506 969 915 888 1. 6 s. 1 Parte Barigado Suso FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 164 Ula 367 298 287 1. 18 s. 2 190 Neoneli 365 322 333 1. 11 s. 1 53 Nugueddu 106 100 93 1. 10 s. 235 Ardauli 539 440 412 1. 11 s. 1 174 Serradui 413 411 305 1. 9 s. 4 59 Bidoni 117 99 103 1. 11 s. 6 875 1907 1670 1536 1. 2 s. Encontrada de Trexenta FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 51 Ortachesus 112 95 89 1. 10 s. 8 32 Barrali 53 55 56 1. 3 s. 6 62 Pimentel 156 125 108 1. 16 s. 10 Sehuni 104 85 96 1. 11 s. 1 Selegas 281 237 215 1. 18 s. 8 Arixi 125 122 124 1. 12 s. 10 Senorbi 285 334 308 1. 19 s. 6 San Basiliol 322 346 280 1. 17 s. 9 10 Segolai 14 19 17 1. 11 s. 1 303 Guasila 627 593 531 1. 18 s. 8 125 Guamayor 244 201 219 1. 8 s. 10 1168 2323 2212 2050 1. 9 s. 5 Marquesado de Villa (idro FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 534 Villa sidro 1195 1197 937 1. 9 s. 4 301 Serramana 614 588 528 1. 8 s. 5

835 1809 1785 1465 1. 17 s. 9/

l Da Seuni a San Basilio il numero dei fuochi è illeggibile.

873 A c. 482v. Baronia de Samasi FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 171 Samasi 351 347 00 1. 4 s. 270 Serrenti 521 525 474 1. 103 Nureci 221 196 180 1. 16 s. 5 46 Asuni 81 77 80 1. 15 s. 1

590 1174 1145 1035 1. 15 s. 6

Marquesado de Laconi FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 351 Laconi 737 704 616 1. 4 s. 1 188 Gennoni 421 365 330 1. 10 158 Nuragus 316 277 277 1. 7 s. 6 144 Nuralao 294 259 252 1. 16 s. 463 Sant Luri 954 944 812 1. 16 s. 5

1304 2722 2549 2289 1. 4 s. 10

Baronia de Quarte FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 372 Quarte 703 794 653 1. 1 s. 4 163 Quartucho 288 334 286 1. 3 s. 1 118 Pirri 253 248 207 1. 3 s. 1

653 1244 1376 1146 1. 7 s. 6

Encontrada de Mandralusay FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 302 Sorgono 522 563 530 1. 3 s. 6 258 Dezulo 433 428 452 1. 18 s. 8 145 Ortueri 337 317 254 1. 11 s. 1 237 Sumugueo 445 471 416 1. 1 s. 4 163 Azara 383 374 286 1. 3 s. 1 327 Tonnara 442 467 574 1. 1 s. 4 8 Espasule 14 14 14 1. 10

1440 2576 2634 2528 1. 19 s. 10

Encontrada de Barbarja Belvi FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 71 Belvi 118 111 124 1. 12 s. 10 124 Gadoni 229 217 217 1. 13 s. 9

874 349 Aritzo 621 649 612 1. 13 s. 9 231 Meana 446 469 405 1. 10 s. 8

775 1414 1446 1360 1. 11 s.

Parte Ocier Real FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 395 Guilarja 726 813 693 1. 8 s. 10 231 Aidomayor 265 356 405 1. 10 s. 8 366 Pauli Latino 727 705 642 1. 10 s. 8 148 Abasanta 267 275 259 1. 16 s. 5

1140 1985 2149 2001 1. 6 s. 7/

Campidano Simagis A c. 483 FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 95 Santa Justa 137 154 166 1. 15 s. 6 28 Sili 41 57 49 1. 3 s. 1 34 Simagis 63 69 59 1. 13 s. 9 71 Villaurbana 164 125 124 1. 12 s. 10 67 Siamane 101 110 117 1. 12 s. 5 13 Siaspichia 16 16 22 1. 16 s. 5 63 011astre 90 97 110 1. 12 s. 29 Santo Vero Conjius 40 42 50 1. 18 s. 2 13 Palmas 20 27 22 1. 16 s. 5

413 672 697 725 1. 7

Campidano mayor de Oristan FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 355 Cabras 700 641 623 1. 4 s. 5 119 Arriola 249 215 208 1. 18 s. 2 223 Solarussa 475 387 391 1. 9 s. 9 49 Maxima 91 88 86 1. 5 112 Siasmayor 199 199 196 1. 12 s. 5 25 Solanas 36 46 43 1. 17 s. 9 28 Cherfaliu 49 42 49 1. 3 s. 1 11 Nuracabra 17 13 19 1. 6 s. 2 61 Nuraqui 107 90 107 1. 1 s. 9 38 Barradili 75 63 66 1. 14 s. 2 22 Donigala 44 43 38 1. 12 s. 5 45 Mediani 81 77 79 1. 20 Nuraxi Nieddu 39 41 35 1. 2 s. 2

875 66 Marrubio 127 126 115 1. 17 s. 4

1174 2289 2071 2061 1. 0 s. Campidano Milis FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 188 Milis 324 341 330 1. 10 s. 213 Santo Vero Milis 370 386 373 1. 18 s. 8 135 Narbolia 251 215 237 1. 369 Senegue 711 694 647 1. 16 s. 121 Bonarcado 203 204 212 1. 8 s. 5 71 Tramaza 114 113 124 1. 12 s. 10 38 Baulado 61 61 66 1. 14 s. 2

1135 2034 2014 1992 1. 10 s. 11/

A c. 483v. Marquesado de Villa Sor FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 393 Villa Sor 781 754 689 1. 18 s. 8 120 Deximo Putzo 225 246 210 1. 13 s. 4 114 Villa Hermosa 212 239 200 1. 2 s. 8

627 1218 1239 1100 1. 14 s. 8 Baronia de Gesigo FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 128 Gesigo 238 202 224 1. 14 s. 2 36 Goni 70 66 63 1. 4 s.

164 308 268 287 1. 18 1. 2 Baronia de San Pantaleo FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 122 San Pantaleo 252 257 214 1. 3 s. 6 215 Sueli 431 449 377 1. 8 s. 10

337 683 706 591 1. 12 s. 4 Baronia de Samazai FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 223 Samazai 349 361 391 1. 9 s. 9 173 Tuili 358 314 303 1. 14 s. 2

396 707 675 695 1. 3 s. 11

876 FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 72 Terra Nova 83 187 126 1. 8 s.

Baronia de Senis FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 82 Senis 175 156 143 1. 19 s. 1 46 Ruinas 101 102 80 1. 15 s. 1 63 Asole 153 135 110 1. 12 s. 21 Mogorela 63 40 36 1. 17 s. 4

212 492 433 372 1. 3 s. 6

Villas de diferentes setiores FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 123 Usana 226 201 215 1. 18 s. 8 213 Gesturi 416 399 373 1. 18 s. 8 68 Musei 131 121 119 1. 7 s. 6 266 Villa Mar 386 399 466 1. 19 s. 6 39 Capoterra 52 63 68 1. 9 s. 4 60 Teulada 124 111 105 1. 6 s. 8 25 Soleminis 48 42 43 1. 17 s. 9

794 1383 1327 1393 1. 18 s. 1

Son fuegos treinta y cinco mil quatrogientos cinquenta y siete que se han hal- lado en las doscientas cinquenta y cinco villas d.estos Cabos de Caller y Ga- lura como consta en el sobredicho repartimiento, y en el sumario generai que se sigue, y cientreinta y quatro mil nuevecientas noventa y dos almas a saber, 68153 hombres y 66839 mujeres, y a razon de treinta y cinco sueldos, un di- nero y un tercio de otro por cada fuego montan sessenta y dos mil ducientas quarenta y seis libras, siete sueldos, y siete dineros, / moneda d.este Reyno, y A c. 484 por ellas veinte y quatro mil ochocientas, noventa y ocho escudos y sinco rea- les, dos sueldos y siete dineros.

Fuegos. Sumario generale de lo que monta en cada uno el repartimiento del donativo que han de pagar las encontradas y baronias de los Cabos de Caller y Galura, que corresponde a lo que cada una de las villas de cada encontrada tiene de parte y paga como se sigue.

FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 1637 Encontrada de Galura 2501 3038 2873 1. 16 s. 10 532 Encontrada de Sarrabus 1215 1028 933 1. 19 s. 1952 Judicado de 011astre 4046 4227 3426 1. 16 s. 1

877 1095 Baronia de San Miguel 2162 2164 1922 1. 6 s. 7 422 Sinai y Maracalagonis 857 893 740 1. 16 s. 10 850 Encontrada de Parte Uselus 1568 1416 1492 1. 4 s. 2 1789 Baronia de Monreal 3732 3552 3140 1. 13 s. 7 425 Baronia de Uras 889 837 746 1. 2 s. 1438 Encontrada de Parte Montis 2655 2533 2524 1. 9 s. 6 1133 Encontrada de Marmila 2064 2048 1989 1. 0 s. 7 1085 Encontrada de Barbarja Ololai 1670 1735 1904 1. 15 s. 5 2273 Encontrada de Curadoria Siurgus 4817 4523 3990 1. 7 s. 3 670 Encontrada de Barbarja Seulo 973 1000 1176 1. 4 s. 2 946 Baronia de Orosei 2006 2205 1660 1. 14 s. 10 391 Baronia de Posada 671 671 686 1. 8 s. 4 437 Condado de Villa Salto 987 927 767 1. 3 s. 4 307 Baronia de erdiani 717 635 538 1. 19 s. 499 Baronia de Furtei 1163 1105 876 1. 0 s. 4 1418 Baronia de Monestir 2672 2394 2489 1. 7 s. 4 295 Encontrada de Austis 592 478 517 1. 17 s. 8 632 Parte Barigado Josu 1181 957 1109 1. 10 s. 2/ A c. 484v. 626 Encontrada de Cedilo y Canales 1077 1005 1090 1. 3 s. 10 506 Baronia de Las Plassas 969 915 888 1. 6 s. 1 875 Encontrada de Parte Barigado Suso 1907 1670 1536 1. 2 s. 1168 Encontrada de Trexenta 2323 2212 2050 1. 9 s. 5 835 Marquesado de Villa Sidro 1809 1785 1465 1. 17 s. 9 590 Baronia de Samasi 1174 1145 1035 1. 15 s. 6 1304 Marquesado de Laconi 2722 2549 2289 1. 4 s. 10 653 Baronia de Quarte 1244 1376 1146 1. 7 s. 6 1440 Encontrada de Mandralusai 2576 2634 2527 1. 19 s. 10 775 Encontrada de Barbarja Belvi 1414 1446 1360 1. 11 s. 1140 Encontrada de Parte Ocier Real 935 2149 2001 1. 6 s. 7 413 Campidano Simagis 672 697 725 1. 0 s. 7 174 Campidano Mayor de Orístan 2289 2071 2061 1.

878 1135 Campidano Milis 2034 2014 1992 1. 10 s. 11 627 Marquesado de Villa Sor 1214 1239 1100 1. 14 s. 8 164 Baronia de Gesico 308 268 287 1. 18 s. 2 337 Baronia de San Pantaleo 683 706 591 1. 12 s. 4 396 Baronia de Samazai 707 675 695 1. 3 s. 11 72 Terranova 83 157 126 1. 8 s. 212 Baronia de Senis 492 433 372 1. 3 s. 6 794 Villas de diferentes senores 1383 1327 1393 1. 18 s. 1

FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 35457 68153 66839 62246 1. 7 s. 7 Son fuegos treinta y cinco mil quatrocientos cinquenta y siete que se hallan en las encontradas y baronias sobredichas que se componen de ducientas cin- quenta y cínco villas como va expressado en este repartimiento y sumario ge- nerai y a la dicha razon de treinta y cinco sueldos, un dinero y un tercio de otro por cada fuego, montan sessenta y dos mil ducientas quarenta y seis libras, siete sueldos y siete dineros, moneda d.este Reyno. /

Lo que han de pagar por este repartimiento los officiales y escrivanos de las en- A c. 485 contradas del Cabo de Caller y Galura por la parte que los cabe de los dos mil y quinientos escudos que se han applicado a los ministros reales y officiales del Reyno, es lo siguiente conforme al repartimiento del deenio anteedente LIBRAS Official de la encontrada de Galura 30 1. Escrivano d.ella 20 1. Official de la encontrada de Sarrabus 15 1. Escrivano d.ella 10 1. Official del judicado de 011astre 62 1. 10 s. Escrivano d.el 40 1. Official de la baronia de San Miguel 12 1. 10 s. Escrivano d.ella 7 1. 10 s. Official de Assemini 7 1. 10 s. Escrivano de dicha villa 5 1. Offícial de la baronia de Sinai 12 1. 10 s. Escrivano d.ella 7 1. 10 s. Oficial de la encontrada de Parte 20 1. Uselus Escrivano d.ella 12 1. 10 Oficial de la baronia de Monreal 27 1. 10 s. Escrivano d.ella 15 1. Oficial de la baronia de Uras 7 1. 10 s. Escrivano d.ella 5 1.

879 Official de la encontrada de Parte 30 1. Montis Escrívano d.ella 20 1. Oficial de la encontrada de Marmila 25 1. Escrivano d.ella 15 1. Oficial de la encontrada de Barbarja 25 1. Ololai Escrivano d.ella 15 1. Oficial de la encontrada de Curadoria 40 1. Siurgus Escrivano d.ella 25 1. Oficial de la encontrada de Barbarja 20 1. Seulo Escrivano d.ella 12 1. 10 s. Oficial de la baronia de Orosei 30 1. Escrivano d.ella 201. / A c. 485v. Oficial de la baronia de Posada 20 1. Escrivano d.ella 10 1. Oficial de la encontrada de Gerrey 15 1. Escrivano d.ella 10 1. Oficial de la baronia de Sardiani 10 1. Escrivano d.ella 7 1. 10 s. Oficial de la baronia de San Pantaleo 12 1. 10 s. Escrivano d.ella 7 1. 10 s. Oficial de la baronia de Furtei 15 1. Escrivano d.ella 10 1. Oficial de la baronia de Monestir 25 1. Escrivano d.ella 15 1. Oficial de la encontrada de Austis 10 1. Escrivano d.ella 7 1. 10 s. Oficial de Parte Barigado Josu 20 1. Escrivano d.ella 12 1. 10 s. Oficial de ledilo y Canales 20 1. Escrivano d.ella 12 1. 10 s. Oficial de la baronia de Las Plassas 20 1. Escrivano d.ella 12 1. 10 s. Oficial de la encontrada de Parte 25 1. Barigado Sosu Escrivano d.ella 15 1. Oficial de la encontrada de Trexenta 30 1. Escrivano d.ella 20 1. Oficial del marquesado de Villa Sidro 12 1. 10 s. Escrivano d.el 7 1. 10 s.

880 Oficial de la baronia de Samassi 20 1. Escrivano 12 1. 10 s. Oficial de la baronia de Senis 10 1. Escrivano 7 1. 10 s. Oficial del marquesado de Laconi 20 1. Escrivano 12 1. 10 s. Oficial de Sant Luri 12 1. 10 s. Escrivano 7 1. 10 s. Oficial de la baronia de Quarte 15 1. Escrivano 10 1. Oficial de la encontrada de Mandralusai 40 1. Escrivano 25 1. / Oficial de la encontrada de Barbarja 20 1. A c. 486 Belvi Escrivano 12 1. 10 s. Oficial de la encontrada de Parte 25 1. 00er real Escrivano 15 1. Oficial de Campidano Milis 20 1. Escrivano 12 1. 10 s. Oficial de Campidano Simagis 15 L 10 s. Escrivano 10 1. Oficial del Campidano de Oristan 25 1. Escrivano 15 1. Oficial d.el [...] 5 1. Escrivano 3 1. Oficial de Samazai 10 1. Escrivano 7 1. 10 s. Oficial de Gesturi 7 1. 10 s. Escrivano 5 1. Oficial de Gesigo 7 1. 10 s. Escrivano 5 1. Oficial de Tuili 5 1. Escrivano 3 1. 10 s. Oficial de Villa Mar 10 1. Escrivano 7 1. 10 s. 1416 1. 10 s.

Monta lo que toca pagar a los oficíales y escrivanos de las encontradas y villas de los Cabos de Caller y Galura, mil quatrocientas diez y seis libras y diez suel- dos. /

881 A c. 486v. Repartimiento de los treinta y seis mil trescientos ochenta y tres escudos diez y seis sueldos y ocho dineros que toca a pagar al Estamento militar cadano por un degenio que impiega de primero de henero d.este ano de 1688 en adelante, sigun los fuegos que han hallado los comissarios nombrados por el excelenti- simo duque de Monteleon virrey y capitan generai d.este Reyno que a razon de treinta y cinco sueldos un dinero y un tergio de otro por cada fuego, impor- tan noventa mil nuevecíentas cinquenta y ocho libras, seis sueldos y ocho di- neros, y por ellas dichos treinta y seis mil trescientos ochenta y tres escudos, diez y seis sueldos y ocho dineros, y en esta conformidad le toca al Cabo de Sa- ger y Lugodoro veinte y ocho mil sietecientas y quinze libras, nueve sueldos y cinco dineros, repartidos corno se sigue.

Cabo de Sager y Logudoro

Planarja de Bosa FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 217 Tresnuragues 370 426 380 1. 19 s. 1 180 Suni 309 329 316 1. 27 Tinuri 48 49 47 1. 8 s. 29 Modole 64 57 50 1. 18 s. 2 99 Magomadas 176 178 173 1. 16 s. 83 Sagama 136 150 145 1. 14 s. 184 Siandias 349 326 323 1. 5 s.

819 1452 1515 1437 1. 15 s. 10

Marquesado de Sietefuentes FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 508 Santo Luxorju 955 1123 891 1. 16 s. 5 116 Fluxío 205 200 203 1. 12 s. 10 81 Senariolo 145 130 142 1. 4 s. 438 Culler 865 863 768 1. 18 s. 8 236 Escano 469 497 414 1. 6 s. 2

1379 2639 2813 2420 1. 18 s. 1/

A c. 487 Encontrada de Marguine FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 240 Macomer 247 336 421 1. 6 s. 8 121 Borrole 150 147 212 1. 8 s. 5 63 Duarqui 51 105 110 1. 12 s. 56 Nuragumeme 93 108 98 1. 6 s. 2

882 273 Bolotona 431 505 479 1. 5 s. 4 21 Ley 33 30 36 1. 17 s. 4 126 Silanos 189 201 221 1. 4 s. 189 Bortigale 241 258 328 1. 5 s. 9 76 Birole 78 97 133 1. 8 s. 5 20 Mularj a 22 34 35 1. 2 s. 2

1183 1575 1821 2076 1. 16 s. 3

Condado de Goceano FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 133 Benetuti 257 224 233 1. 9 s. 9 233 Orune 334 315 409 1. s. 9 72 fiorai 112 123 126 1. 8 s. 19 23 36 33 1. 7 s. 1 11 Bortiocoro 14 14 19 1. 6 s. 2 20 Burgo 29 29 35 1. 2 s. 2 76 Bottida 100 127 133 1. 8 s. 5 80 Bono 114 148 140 1. 8 s. 10 19 Anela 19 35 33 1. 2 s. 1 61 80 155 107 1. 1 s. 9

724 1082 1206 1271 1. 0 s.

Encontrada de Bitti FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 505 Bitti 906 865 886 1. 11 s. 1 120 Gorofai 174 195 210 1. 13 s. 4 40 Onani 73 55 70 1. 4 s. 5

665 1153 1115 1167 1. 8 s. 10

Encontrada de Orani FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 502 Orani 997 876 881 1. 5 s. 9 159 Oroteddi 222 255 279 1. 2 s. 8 96 Ottana 152 141 168 1. 10 s. 8 246 Sarule 381 377 431 1. 10 s. 4 30 Oniverri 31 51 52 1. 13 s.

1033 1783 1700 1813 1. 9 s. 9/

883 A c. 487v. Encontrada de Monteagut FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 58 Itiri Fustiarbus 100 85 101 1. 16 s. 5 757 Ogier 1401 1667 1328 1. 19 s. 1 173 Nugueddu 214 257 303 1. 14 s. 2 32 Bantine 59 71 56 1. 3 s. 6 273 Patada 605 566 479 1. 5 s. 4 92 162 187 161 1. 10 s. 2 63 Osidda 114 102 110 1. 12 s. 139 Buduso 321 354 244 1. 5 s. 41 Ala 53 65 71 1. 19 s. 6 42 Tula 69 79 73 1. 14 s. 8 160 Berquidda 340 342 280 1. 17 s. 9 275 Osquiri 482 412 482 1. 15 s. 6

2105 3920 4187 3095 1. 8 s. 6 Encontrada de Costa de Valls FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 296 Bonorba 502 577 519 1. 12 s. 10 143 Semestene 243 238 251 1. 10 s. 10 Terquiddu 10 12 17 1. 11 s. 1 26 Rebeco 43 32 45 1. 12 s. 10

475 798 859 833 1. 17 s. 7 Encontrada de Bonvei FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 154 Padria 162 206 270 1. 7 s. 1 62 Mara 64 96 108 1. 16 s. 10

216 226 302 379 1. 3 s. 11 258 Jave 505 524 452 1. 18 s. 8 187 Cosaini 338 356 328 1. 5 s. 9

445 843 880 781 1. 4 s. 5 Marquesado de Moras FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 181 Moras 356 371 317 1. 15 s. 1 49 Ardara 67 95 86 1. 5 s. 7 Laquesos 11 10 12 1. 5 s. 9

237 434 476 416 1. 1 s. 3

884 Baronia de Ploague FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 292 Ploague 465 594 512 1. 12 s. 5 206 Fiorinas 289 359 361 1. 12 s. 10 246 Codrongianos 201 230 431 1. 17 s. 4 61 Cargiegue 77 87 107 1. 1 s. 9 14 Santvenero 24 23 24 1. 11 s. 6

819 1056 1393 1437 1. 15 s. 10/

Marquesado de Monte Mayor A c. 488 FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 424 Tiesi 726 811 744 1. 7 s. 1 79 Cremule 74 103 138 1. 13 s. 9 100 Besude 201 211 175 1. 11 s. 1

603 1001 1125 1058 1. 11 s. 11

Marquesado de Monteleon FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 418 Villa Nueva 66 916 733 1. 16 s. 5 103 Romana 205 189 180 1. 16 s. 5 52 Monteleon 60 75 91 1. 5 s. 9

573 1131 1180 1005 1. 18 s. 7

Marquesado de Villa Rios Lunafras despoblada

Baronia de Putifari FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 44 Putifari 82 88 77 1. 4 s. 10

Marquesado de Cea FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 81 Banari 106 112 142 1. 4 s. 125 Siligo 252 213 219 1. 8 s. 10

206 358 325 361 1. 12 s. 10

Marquesado de Toralba FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 156 Toralba 288 307 275 1. 12 s. 5

885 143 Bonanaro 165 187 251 1. 10 55 Buruta 95 121 96 1. 11 s. 1 102 Iteri Canedo 593 842 705 1. 14 s. 8 143 Uri 260 228 251 1. 10

900 1405 1685 1579 L 19 s. 10

Encontrada de Anglona FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 392 Nulvi 635 627 688 1. 3 s. 6 154 Sedine 213 216 270 1. 7 s. 1 84 Bulzi 128 136 147 1. 9 s. 4 115 Perfugas 178 165 201 1. 17 s. 9 129 Lairro 181 167 226 1. 9 s. 4 113 Martis 227 209 198 1. 7 s. 6 218 Claramonte 325 309 382 1. 14 s. 2 20 Bisarchiu 47 28 35 1. 2 s. 2

1225 1934 1861 2150 1. 10 s. 10

Encontrada de Romangia FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 223 Sorso 244 390 391 1. 9 s. 9 280 Senere 377 486 491 1. 11 s. 1

503 626 876 883 1. s. 10/

A c. 488v. Encontrada de Nuoro FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 550 Nuero 699 876 965 1. 11 s. 1 344 Orgosolo 599 589 603 1. 18 s. 2 16 Loloy 20 26 28 1. 1 s. 9 12 Locoy 19 20 21 1. 1 s. 4

922 1337 1551 1618 1. 12 s. 4

Condado de San Jorge FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 99 Usini 128 153 173 1. 16 s. 35 Tisi 31 38 61 1. 8 s. 10

134 159 191 235 1. 4 s. 10

886 Villas de diferentes setiores FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 37 Villa de Montis 82 84 64 1. 19 s. 1 75 Villa de Ossi 90 97 131 1. 19 s. 4 34 Muros 33 53 59 1. 13 s. 9 649 Burgo de Osilo 1396 1506 1139 1. 7 s. 1 352 Putzo Mayor 593 694 617 1. 19 s. 1

1147 2194 2234 2013 1. 12 s. 4

Son fuegos diez y seys mil trescientos cinquenta y siete que se han allado en las ciento y tres villas de los Cabos de Saper y Logudor, como consta en el sobredi- cho repartimiento, y en el sumario generai que se sigue y cinquenta y seis mil seiscientas treinta y una almas a saber, veinte y siete mil ciento ochenta y ocho hombres y veinte y nueve mil quatrocientas quarenta y tres mujeres y a razon de treinta y cinco sueldos, un dinero y un terbio de otro por cada fuego mon- tan veinte y ocho mil sietecientas quinze libras, nueve sueldos y cinco dineros, moneda d.este Reyno y por ellas onze mil quatrocientas ochenta y seis escudos, un real, quatro sueldos y cinco dineros. /

Suma generai de lo que monta cada ano la reparticion que han de pagar por A c. 489 el donativo los Cabos de Saper y Logudor por sus encontradas y lugares, y cor- responde este por menor a lo que deve pagar cada villa de por si, como por su regulacion va declarado es lo siguiente.

FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 819 La Planarja de Bosa 1452 1515 1437 1. 15 s. 10 1379 El marquesado de Siete Fuentes 2639 2813 2420 1. 18 s. 1 1183 Encontrada de Marguine 1575 1821 2076 1. 16 s. 3 724 Condado de Goceano 1082 1206 1271 1. 665 Encontrada de Bitti 1153 1115 1167 1. 8 s. 10 1033 Encontrada de Orani 1783 1760 1813 1. 9 s. 9 2105 Encontrada de Monte Agut 3920 4187 3695 1. 8 s. 6 475 Encontrada de Costa de Vaills 798 859 833 1. 17 s. 7 216 Encontrada de Bonvei 226 302 379 1. 3 s. 11 445 Jave y Cosaini 843 880 781 1. 4 s. 5 237 Marquesado de Moras 434 476 416 1. 1 s. 3 819 Baronia de Ploague 1056 1293 1437 1. 15 s. 10 603 Marquesado

887 de Monte Major 1001 1125 1058 1. 11 s. 11 573 Marquesado de Monteleon 1131 1180 1005 1. 18 s. 7 44 Baronia de Putifigari 82 88 77 1. 4 s. 10 206 Marquesado de dea 358 325 361 1. 12 s. 10 900 Marquesado de Toralba 1405 1685 1579 1. 19 s. 10 1225 Encontrada de Anglona 1934 1861 2150 1. 10 s. 10 503 Encontrada de Romangia 626 876 883 1. 10 922 Encontrada de Nuero 1337 1511 1618 1. 12 s. 4 134 Condado de San Jorge 159 191 235 1. 4 s. 10 1147 Villas de diferentes seriores 2194 2434 2013 1. 12 s. 4

FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 16357 27188 29443 28715 1. 9 s. 5

Son fuegos diez y seis mil trescientos cinquenta y siete que se hallan en las en- contradas y baronias sobredichas, que se componen de ciento y tres villas como va expressado en este repartimiento y sumario generai, y a la dicha razon de treinta y cinco sueldos, un dinero y un tercio de otro por cada fuego montan veinte y ocho mil sietecientas y quinze libras, nueve sueldos y cinco dineros, A c. 489v. moneda / d.este Reyno y por ellas onze mil quatrocientos ochenta y seis escu- dos, un real, quatro sueldos y cinco dineros.

Lo que han de pagar los officiales y escrivanos de las encontradas y villas de los Cabos de Saer y Lugudor por la parte que les cabe de los dos mil y qui- nientos escudos que se han aplicado a dichos oficiales y escrivanos del Reyno y ministros reales es lo siguente. Oficial de la Planarja de Bosa 15 1. Escrivano d.ella 10 1. Oficial de Marguine 25 1. Escrivano 15 1. Oficial del condado de Goceano 40 1. Escrivano 25 1. Oficial de la encontrada de Bitti 15 1. Escrivano 10 1. Oficial de la encontrada de Orani 20 1. Escrivano 12 1. 10 s. Oficial de la encontrada de Monte Agut 60 1. Escrivano 40 1. Oficial y escrivano de Montis 5 1.

888 Oficial de la encontrada de Costa de Vaills 12 1. 10 s. Escrivano 7 1. 10 s. Oficial de la encontrada de Bonvei 7 1. 10 s. Escrivano 5 1. Oficial y escrivano de Putzo Mayor 12 1. 10 s. Oficial y escrivano de Jave y Cosaini 17 1. 10 s. Oficial del marquesado de Moras 7 1. 10 s. Escrivano 5 1. 10 s/ Oficial de la baronia de Ploague 20 1. A c. 490 Escrivano 15 1. Oficial y escrivano de Ossi y Muros 12 1. 10 s. Oficial del marquesado de Monte Mayor 10 1. Escrivano 7 1. 10 s. Oficial del marquesado de Monteleon 10 1. Escrivano 7 1. 10 s. Oficial de Iteri y Uri 12 1. 10 s. Escrivano 10 1. Oficial del marquesado de (ea 5 1. Escrívano 3 1. Official del marquesado de Toralba 10 1. Escrivano 7 1. 10 s. Oficial del burgo de Osilo 10 1. Escrivano 7 1. 10 s. Oficial de la encontrada de Anglona 25 1. Escrivano 15 1. Oficial de la encontrada de Romangia 15 1. Escrivano 10 1. Oficial de la encontrada de Nuero 30 1. Escrivano 20 1. Oficial del marquesado de Síete Fuentes 25 1. Escrivano 15 1. Oficial de Usini y Tisi 10 1. Escrivano 7 1. 10 s.

700 1. 10 s.

Montan lo que tocan pagar a los oficiales y escrivanos de las encontradas, ba- ronias, y villas de los Cabos de Sager y Lugodor, sietecientas libras y diez suel- dos. / Repartimiento de los dos mil y quinientos escudos que tocan a pagar con- A c. 490v. forme lo ajustado en Cortes a los minístros reales de Su Magestad assi de justigia como de patrimonio, a los de las deputaciones, y ministros de guerra, y otros del politico, oficiales, y escrivanos de encontradas, y es lo siguiente.

889 Libras Al regente la Real Cancelleria 150 I. A los quatro juezes de la Real Audiengia 300 1. Al oficial 50 1. A los quatro juezes de la Sala criminal 250 1. Al alguazir mayor, su tiniente y sus aguaziles 125 1. Al procurador fiscal real 15 1. Al secretario del civil 50 1. Al portero de Camara 10 1. Al procurador real 100 1. A los quatro assessores del Real Patrimonio 200 1. Al procurador fiscal patrimonial 25 1. Al portero 10 1. Al secretario de la procuragion real 30 1. Al tiniente de procurador real en Sager 20 1. Al de Alguer 20 1. Al de Oristan 20 1. Al de Iglesias 15 1. Al de Castillo Aragones 10 1. Al de Terra Nova y Galura 10 1. Al de Bosa 15 1. Al maestre racional del Reyno 100 1. A los tres coadjutores 125 1. Al escrivano de registro 10 1. Al portero 5 1. Al thesorero del Reyno 75 1. Al cajero 50 1. A los tres tinientes de thesorero del Reyno 30 1. Al portero de la thesoreria 5 1. A los deputados de la administracion real 100 1. Al secretario d.ella 20 1. Al contador d.ella 25 1. Al davario 20 1. / A c. 491 A los pagadores d.ella en ambos Cabos 50 1. A la guardia real del puerto de Caller 25 1. Al alguazir de la mar d.ella 25 1. Al mayor del puerto de Oristan 15 1. Al mayor del de Sager 15 1. Al archivero mayor de Caller 20 1. A los dos salineros de los Cavos 50 1. Al correo mayor del Reyno 25 1. Al abogado de los pobres del Reyno 20 1.

890 Al castellano y alcaide del Castillo de Caller 75 1. Al tonde estaple y portulanes 25 1. Al comissario del artilleria 100 1. Al comissario y capitan a guerra de Castillo Aragones 150 1. Al comissario de la cavalleria del Cabo de Caller y Galura 100 1. Al sargento mayor de Caller 50 1. Al tenedor de bastimentos d.el 25 1. Al capitan de la guarda 50 1. Al cavalerizo mayor del Reyno 35 1. Al sargento de Estampache 20 1. Al sargento de la Marina de Caller 20 1. Al sargento de Villa Nueva 20 1. Al governador de Caller y Galura 75 1. Al de Sacer y Lugodor 75 1. A los dos assessores del Cabo de Sacer y Lugodor 100 1. Al proadvogado fiscal de dicho Cabo de Sacer y Lugodor 25 1. Al secretario de la Governagion 25 1. Al governador del condado de Goceano 30 1. Al comissario de la cavalleria de los Cabos de Sacer y Lugodor 50 1. Al sargento mayor d.ellos 30 1. Al sargento mayor de Sacer 25 1. Al munkionero y tenedor de bastimentos 30 1. Al sargento mayor de la ciudad de Alguer 15 1. Al de Oristan 15 1. Al capitan de las marinas de Galura 40 1. Al sargento mayor de Sarrabus 25 1. Al capitan de Galura 40 1. Al veguer de la ciudad de Caller 50 l./ Al assesor de la ciudad de Caller 50 1. A c. 491v. Al veguer de la ciudad de Sacer 50 1. Al assesor 25 1. Al veguer de Alguer 20 1. Al assesor 20 1. Al veguer de Oristan 20 1. Al assessor 20 1. Al capitan de la ciudad de Iglesias 20 1. Al assesor 15 L Al podestad de Castillo Aragones 15 L Al assesor 10 1. Al podestad de la ciudad de Bosa 15 1. A su assessor 10 1. Al regidor del marques de Quirra 60 1. Al marquesado de Pastrana, o sea Portugal 50 1.

891

Al duque de Mandas 50 1. Al duque de Gandia 37 1. 10 s. Al regidor del marquesado de Toralba 23 1.

4140 1. 10 s.

A los officiales de los Cabos de 416 1. 10 s. Caller y Galura como consta por menor en su repartimiento A los officiales de los Cabos de 700 1. 10 s. Sacer y Logudor como consta por menor en su repartimiento

6257 1. 10 si

A c. 492 Repartimiento de los dos mil seiscientos sessenta y seis escudos, seis reales, tres sueldos y quatro dineros que han cabido a los titulos y barones del Reyno en este deenio, à saber dos mil escudos por los mismos que paguian en el dece- nio antecedente, y los seiscientos sessenta y seis escudos, seis reales, tres suel- dos y quatro dineros por el terbio mas de dichos dos mil escudos que han ofre- cido pagar este decenio, las quales se han aplicado en beneficio y rebaja de lo que ha tocado al Estamento militar, y es en la forma siguiente.

LIBRAS Al marques de Quirra 800 1. Al duque de Mandas 600 1. Al marques de Orani 600 1. Al marques de Villa Sor 333 1. 6 s. 8 Al marques de Laconi 266 1. 13 s. 4 Al marques de Palmas 266 1. 13 s. 4 Al marques de Villa Cidro 233 1. 6 s. 8 Al marques de (ea 80 1. Al marques de Sietefuentes 200 1. Al marques de Albis por baron de Orosei 233 1. 6 s. 8 Al marques de Soleminis 40 1. Al conde de Montalvo 100 1. Al conde de Villa Mar 106 1. 13 s. 4 Al conde [de] Villa Salto 83 1. 6 s. 8 Al baron de San Pantaleo 100 1. Al baron de Tuili 33 1. 6 s. 8 Al baron de Senis 33 1. 6 s. 8 Al baron de Capoterra 33 1. 6 s. 8 Al baron de Las Plassas 66 1. 13 s. 4 Al baron de Furtei 113 1. 6 s. 8 Al baron de Samasi 100 1.

892

Al baron de Samazai 93 1. 6 s. 8 Al baron de Gesigo 66 1. 13 s. 4 Al baron de Serdiani 66 1. 13 s. 4 Al setior de Gesturi 66 1. 13 s. 4 Al sefior de Usana 40 1. Al seiior de Musei 33 1. 6 s. 8 Al setior de Sinai 33 1. 6 s. 8 Al seiior de Jave y Cosaini 26 1. 13 s. 4/ Al baron de Teulada 33 1. 6 s. 8 A c. 492v. Al setior de Tuili 40 1.

4923 1. 6 s. 8

Al duque de Gandia 533 1. 6 s. 8 Al conde de 300 1. Al conde de Bonorva 200 1. Al marques de Toralba 100 1. Al dicho por la encontrada de Meilogo 33 1. 6 s. 8 Al marques de Monte Mayor 80 1. Al marques de Mores 33 1. 6 s. 8 Al marques de Villa Rios 33 1. 6 s. 8 Al conde de Monteleon 80 1. Al conde de San Jorge 83 1. 6 s. 8 Al baron de Putzo Mayor 66 1. 13 s. 4 Al baron de Sorso 100 1. Al baron de Ossi 40 1. AI baron de Putificari 26 1. 13 s. 4 Al seflor de Monti 33 1. 6 s. 8

6666 1. 13 s. 4

Son seis mil seiscientas sessenta y seis libras, trege sueldos y quatro dineros y por ellas dos mil seiscientos sessenta y seis escudos, treinta y tres sueldos y qua- tro dineros que se han repartidos a los titulos y barones del Reyno, comprehen- dido el tergio de los dos mil escudos que pagavan como se ha dicho. /

Repartimiento de los veinte mil cien y diez y seis escudos, treinta y tres suel- A c. 644 dos y quatro dineros que toca a pagar al Estamento real cada ano por un de- Ac. 492

I Di seguito figura per due volte la c. 492 della numerazione originaria. Si è pertanto ripor- tato il n. 644 delle numerazione seriore, sovrapposta a matita, per indicare che si tratta di carte distinte. Lo stesso dicasi per c. 492v., cui si accompagna c. 644v.

893 genio que enpiega de primero de henero d.este ano de 1688 en adelante, sigun los fuegos que han hallado los comissarios nombrados por el excelentísimo se- fíor duque de Monte Leon, virrey y capitan generai d.este Reyno en las siete ciudades que componen dicho Estamento, que a razon de vinco libras, dos sud- dos, tres dineros, y quatro quintos de otro por cada fuego importan cada ano cinquenta mil ducientas noventa y tres libras, catorze sueldos y nueve dineros, y por ellas veinte mil cien diez y siete escudos, veinte y quatro sueldos, y nueve dineros, con declaracion que los quarenta y un sueldo, y cinto dineros que se hallan de mas en esta partida de los sobredichos veinte mil cien diez y seis escu- dos, treinta y tres sueldos y quatro dineros son por los quebrados que proge- den d.este repartimiento, que es corno se sigue FUEGOS HOMBRES MUJERES LIBRAS 4200 La ciudad de Caller 8638 7638 21186 1. 10 s. 11 2271 La ciudad de Sager 3799 4604 11618 1. 1 s. 1 649 La ciudad de Oristan 1416 1368 3320 1. 3 s. 5 623 La ciudad de Alguer 1605 1550 3187 1. 3 s. 2 867 La ciudad de Iglesias 1750 2082 4435 1. 8 s. 6 880 La ciudad de Bosa 1377 1646 4501 1. 18 s. 8 41 La ciudad de Castillo Aragones 549 622 1744 1. 9 s. 11 9831 19134 19150 50293 1. 14 s. 9 Son fuegos nueve mil ochocientos treinta y uno, que se hallan en las siete ciu- dades sobredichas y treinta y ocho mil seiscientas quarenta y quatro almas, saber 19134 hombres, y 19510 mujeres, y a razon de vinco libras, dos sueldos, tres dineros, y quatro quintos de otro por cada fuego, montan las sobredichas cinquenta mil ducientas noventa y tres librar, catorze sueldos, y nueve dineros, con declaracion que los mil trescientos treinta y tres escudos, diez y seis suel- dos y ocho dineros que ha ofrecido de mas el Estamento eclesiastico quedan incluhidos en la sobredicha cantidad en benefigio d.este Estamento corno se ha declarado en la prímera hoja d.este papel, sobre el repartimiento de los set- tenta mil escudos /

A c. 644v. Nottase A c. 492v. Que de las veinte y una mil quatrocientas ochenta y seis libras, y diez sueldos que Loca a pagar a la ciudad de Caller se le rebajan siete mil seis cientas ochenta y tres libras, y diez y nueve sueldos por razon del Parlamento ordena- rio que quedan incluhido en el donativo, y en el ano 1629 díó la propriedad correspondiente a esta porcion por soccoro de las guerras de Milan con que deve pagar todos los afíos trege mil ochocientas y dos libras, y onze sueldos 138021. 11 s.

894 Nottase Que de las onze mil seiscientas diez y ocho libras, un sueldo y un dinero que toca a pagar a la ciudad de Sager, se le rebajan tres mil settenta y ocho libras, onze sueldos y seis dineros por las razones referidas, con que deve pagar cada un ano por este degenio ocho míl quinientas, treinta y nueve libras, nueve suel- dos y siete dineros 8539 1. 9 s. 7

Nottase Que de las tres mil trescientas y veínte libras, tres sueldos y sinco dineros que toca a pagar a la ciudad de Oristan, se le rebajan siete cientas veinte y dos bras, y diez y ocho sueldos por las razones referidas con que deve pagar cada un ano por este degenio dos mil quinientas y noventa y siete libras, cinco suel- dos y cinco dineros 2597 1. 5 s. 5

Don Gaspar Barruesso y Carnicer maestre racional /

Repartimiento de los vinco mil trescientos treinta y tres escudos, diez y seis suel- A c. 493 dos y ocho dineros con que ha servido el Estamento eclesiastico a Su Magestad (que Dios guarde)cada ano por un degenio que impiega de primero de henero d.este ano de 1688 en adelante, en la qual cantidad esta comprehendido el ter- gio de los quatro mil escudos que pagava el degenio antecedente, y los restan- tes tres mil escudos que faltan al cumplimiento de los ocho mil trescientas treinta y tres escudos, diez y seis sueldos y ocho dineros que deve pagar se le rebaja por los quinze mil estareles de saca de trigo corno se ha declarado en este papel sobre la primera quenta del repartimiento de los settenta mil escudos que es en la forma siguiente.

LIBRAS A la mitra de Caller Al clero de Iglesias Al de Oristan Al de Ales Al de Sager Al de Alguer Al de Ampurías Al de Bosa /

i A questo punto il manoscritto, senza che siano state riportate in proposito le cifre del re- partimiento, sembra interrompersi.

895 Proroghe del Parlamento

314 1688 luglio 15, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 16 agosto.

A c. 494 Adveniente die Iovis intitulata decima quinta mensis tuffi anno a nativitate Do- mini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Calari, deputata et assignata ad celebrationem Regii Generalis Parlamenti: constitutus personaliter admo- dum nobilis et magnificus iuris utriusque doctor don Franciscus Pastor Regiam Cancillariam regens, in ecclesia primatiali calaritana, et iuxta theatrum, ubi so- litum est Parlamentum generale celebrare, nomine et pro parte Suae Excellen- tiae fecit prorogationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia, dux Montis Leonis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii et cetera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Magestatis, illius pro- rex, locumtenens et capitaneus generalis praesentis Sardiniae Regni, et prae- ses dicti Regii Generalis Parlamenti, causis, et rationibus Suae Excellentiae bene visis prorogat Parlamentum huiusmodi, et omnes actus illius ad diem decimam sextam mensis augusti, labentis, et currentis anni millesimi sexcentesimi octua- gesimi octavi si feriata non fuerit, si autem feriata ad diem immediate sequen- tem non feriatam, mandans mihi secretario infrascripto de his praesens confi- cere instrumentum praesentibus pro testibus Iosepho Cao publico notario, et Ephisio Casula nottario causarum, in appenditiis Stampacis, et Leapolae respec- tive domiciliatis de quibus. Antonius Lecca Regiae Audientiae secretarius /

315 1668 agosto 17, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 9 settembre.

A c. 494v. Die autem Martis intitulata decima septima mensis augusti anno à nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Calari, deputata, et assi- gnata ad celebrationem Regii Generalis Parlamenti, constitutus personaliter ad- modum nobilis et magnificus iuris utriusque doctor don Franciscus Pastor Re- giam Cancelleriam regens in ecclesia primatiali calaritana, et ante theatrum, ubi solitum est Parlamentum generale celebrare, nomine et pro parte Suae Excel- lentiae fecit prorogationem sequentem. Illustrissimus et excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia, dux Montis Leonis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii et cetera, de Consilio Sacrae Catholicae Regíae Magestatis, illius prorex, locumtenens, et ca- pitaneus generalis presentis Sardiniae Regni causis, et rationibus Suae Excel-

896 lentiae bene visís prorogat Parlamentum huiusmodi, et omnes actus illius ad diem nonam mensis septembris primi venturi presentis et currentis anni mil- lesimi sexcentesimi octuagesimi octavi si feriata non fuerit, si autem feriata ad diem immediate sequentem non feriatam, mandans mihi secretario infra- scripto de his praesens conficere instrumentum praesentibus pro testibus An- gelo de Campus et Francisco Cardia scriptore istius civitatis. Ita est. Antonius Lecca Regiae Audientiae secretarius /

316 1688 settembre 9, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 15 ottobre.

Adveniente tamen die Iovis intitulata nona mensis septembris anno a nattivi- A c. 495 tate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Calari, deputata et as- signata ad celebrationem Regii Generalis Parlamenti, constitutus personaliter nobílis, et magnificus iuris utriusque doctor Simon Soro regius conciliarius uti antiquior in Regia Audientia Regiam Cancillariam proregens propter impedi- mentum admodum nobilis et magnifici iuris utriusque doctoris don Francisci Pastor Regiam Cancillariam regentis in aecclesia primatiali calaritana et ante teatrum ubi solitum est Parlamentum generale celebrare, nomine, et pro parte Suae Excellentiae fecit porrogationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinateli ab Aragonia, dux Montis Leo- nis, princeps de Noya ac Sacri Romani Imperii et cetera, de Consilio Sacrae Ca- tholicae Regiae Magestatis, illius prorex, locumtenens, et capitaneus generalis praesentis Sardiniae Regni, et praeses dicti Regii Generalis Parlamenti, causis et rationibus Suae Excellentiae bene visis prorrogat Parlamentum huiusmodi, et omnes actus illius ad diem decimam quintam primi venturi mensis octobris, labentis et currentis anni millesimi sexcentesimi octuagesimi octavi, si feriata non fuerit, si autem feriata ad diem immediate sequentem non feriatam, man- dans mihi secretario infrascripto de his praesens conficere instrumentum prae- sentibus pro testibus nobili don Augustino Bonfant, et Octavio Frediani mi- lite Calari domiciliatis. Antonius Lecca secretarius /

317 1688 ottobre 16, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al primo novembre.

Et adveniente die sabati intitulata decima sexta mensis octobris anno a nativi- A c. 495v. tate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Calari, deputata et as- signata ad celebrationem Regii Generalis Parlamenti: constitutus personaliter admodum nobilis et magnificus iuris utriusque doctor Franciscus Pastor regius

897 conciliarius Regiam Cancellariam regens, in eclesia primatiali calaritana, et ante theatrum ubi solitum est Parlamentum generale celebrare, nomine, et pro parte suae excellentiae fecit prorrogationem seqquentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pifiateli ab Aragonia, dux Montis Leo- nis, princeps de Noya ac Sacri Romani Imperii, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Maiestatis, illius prorrex, locumtenens, et capitaneus generalis praesen- tis Sardiniae Regni, et praeses dicti Regii Generalis Parlamenti, causis et ratio- nibus Suae Excellentiae bene visis prorrogat Parlamentum huiusmodi, et om- nes actus illius ad diem primam primi venturi mensis novembris labentis anni si feriata non fuerit, si autem feriata ad diem immediate seqquentem non fe- riatam, mandans míhí secretario infrascripto de his omnibus praesens conficere instrumentum, praesentibus inibi pro testibus Antonio Angelo Carta, et Iose- pho Virdis notariis istius civitatis. Antonius Lecca secretarius /

318 1688 novembre 3, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 18 novembre.

A c. 496 Adveniente tamen die Martis intitulata tertia mensis novembris anno a nativi- tate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Calari, deputata et as- segnata ad celebrationem Regii Generalis Parlamenti: constitutus personaliter admodum nobilis et magníficus iuris utriusque doctor Franciscus Pastor regius conciliarius Regiam Cancelleriam regens, in ecclesia primatiali calaritana, et ante theatrum ubi solitum est Parlamentum generale celebrare, nomine, et pro parte Suae Excellentiae fecit prorogationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia, dux Montis Leo- nis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Maiestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus generalis presentis Sardiniae Regni: causis, et rationibus Suae Excellentiae bene visis prorogat Par- lamentum huiusmodi, et omnes actus illius ad diem decimam octavam presen- tis mensis novembris labentis anni si feriata non fuitl, si autem feriata ad diem immediatam sequentem non feriatam, mandans mihi secretarío infrascripto de his praesens confici instrumentum, praesentibus pro testibus Ioanne Baptista Santamaria, et Petro Francisco Mallus publicis notariis Calaris de quibus. Antonius Lecca secretarius

319 1688 novembre 18, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al primo dicembre.

i Sta per fuerit.

898 Et adveniente die Iovis intitulata decima octava mensis novembris anno a na- tivitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Calari, deputata, et assignata ad caelebrationem Regii Generalis Parlamenti, constitutus perso- naliter admodum nobilis, et magnificus iuris utriusque doctor don Franciscus Pastor regius consiliarius Regiam Cancelleriam regens, in ecclesia primatiali ca- laritana, et ante theatrum ubi solitum est Parlamentum generale caelebrare, / nomine, et pro parte Suae Excellentiae fecit prorrogationem. A c. 496v. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia dux Montis Leo- nis, princeps de Noya, ac Sacri Romanii Imperii, marchio de Cerchiaro, et Ca- ronia, comes de Borrelo et cetera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Maie- statis, illius prorex, locumtenens, et capitaneus generalis presentis Sardiniae Regni, causis, et rationibus Suae Excellentiae bene visis prorogat Parlamentum huiusmodi, et omnes actus illius, ad diem primam mensis decembris primi ven- turi labentis anni, si feriata non fuerit, si autem feriata ad diem imediatam se- quentem non feriatam, mandans mihi secretario infrascripto de his praesens confici instrumentum, praesentibus pro testibus Iosepho Virdis notario cau- sarum et Ioanne Lay publico notario de quibus. Ita est Antonius Lecca secretarius

320 1688 dicembre 1, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 15 dicembre. Et die Mercurii intitulata prima mensis decembris anno à nativitate Domini mil- lesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Calari deputata, et assignata ad ce- lebrationem Regii Generalis Parlamenti: constitutus personaliter admodum no- bilis et magnificus utriusque iuris doctor don Franciscus Pastor regius consiliarius Regiam Cancelleriam regens in ecclesia primatiali calaritana, et ante theatrum ubi solitum est Parlamentum generale celebrare, nomine et pro parte Suae Excellentiae fecit prorogationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia, dux Montis Leo- nis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Maiestatis, íllius prorex, lucumtenens, et capitaneus generalis praesen- tis Sardiniae Regni, causis et rationibus Suae Excellentiae bene visis prorogat Parlamentum huiusmodi, et omnes actus illius / ad diem decimam quintam pre- A c. 497 sentis mensis decembris, labentis, et currentis anni 1688 si feriata non fuerit, si autem feriata ad diem immediate sequentem non feriatam: mandans mihi se- cretario infrascripto de his omnibus praesens conficere instrumentum praesen- tibus pro testibus Gimilano Piso publico notario et Josepho Virdís notario cau- sarum, Calari abitatoribus de quibus. Antonius Lecca Regiae Audientiae secretarius

899 321 1688 dicembre 15, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 2 gennaio 1689.

Et adveniente die Mercurii intitulata decima quinta mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Calari: consti- tutus personaliter admodum nobilis et magnificus iuris utriusque doctor don Francíscus Pastor Regiam Cancillariam regens, in ecclesia primatiali calaritana, et ante theatrum ubi solitum est Parlamentum generale celebrare, nomine, et pro parte Suae Excellentiae fecit prorogationem sequentem: Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia dux Montis Leonis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii et cetera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Magestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus genera- lis praesentis Sardiniae Regni, et praeses Regii Generalis Parlamenti, causis et rationibus Suae Excellentiae bene visis prorogat Parlamentum huiusmodi, et omnes actus illius ad diem secundam mensis ianuarii anni primi venturi mille- simi sexcentesimi octuagesimi noni si feriata non fuerit, si autem feriata ad diem immediatam sequentem non feriatam, mandans mihi secretario infrascripto de his praesens conficere instrumentum praesentibus pro testibus Josepho Virdis nottario causarum, et Francisco Cardia scriptore, istius civitatis de quibus. Antonius Lecca Regiae Audientiae secretarius /

322 1689 gennaio 8, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 22 gennaio.

A c. 497v. Adveniente vero die sabbati intitulata octava mensis ianuarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo nono Calari, deputata et assignata ad celebrationem Regii Generalis Parlamenti: constitutus personaliter admo- dum nobilis et magnificus iuris utriusque doctor don Franciscus Pastor regius conciliarius Regiam Cancellariam regens, in ecclesia primatiali calarítana et iuxta theatrum ubi solitum est Parlamentum generale celebrari, nomine, et pro parte Suae Excellentiae fecit prorogationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia dux Montis Leo- nis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii, marchio de Cerchiaro et ce- tera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Maiestatis, illius prorex, locumte- nens et capitaneus generalis praesentis Sardiniae Regni, causis et rationibus Suae Excellentiae bene visis prorogat Parlamentum huiusmodi et omnes actus illius ad diem vigessimam secundam labentium mensis, et annil si feriata non

i Mancano il mese e l'anno, non aggiunti nello spazio successivo, lasciato vuoto con due ap- posite sottolineature.

900 fuerit, si autem feriata ad diem immediate sequentem non feriatam, mandans mihi secretario infrascripto de his praesens conficere instrumentum praesen- tibus inibi pro testibus Gimilano Piso, et Petro Francisco Cucuru publicis not- tariis istius civitatis. Antonius Lecca secretarius /

323 1689 gennaio 22, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 10 febbraio.

Et die sabati intitulata vigesima secunda mensis ianuarii anno à nattivitate Do- A c. 498 mini millesimo sexcentesimo octuagesimo nono Calari, deputata, et assignata ad celebrationem Regii Generalis Parlamenti, constitutus personaliter admo- dum nobilis, et magnificus iuris utriusque doctor don Franciscus Pastor regius conciliarius, Regiam Cancillariam regens, in ecclesia primatiali calaritana et ante teatrum, ubi solitum est Parlamentum generale celebrare, nomine et pro parte Suae Excellentiae fecit prorrogationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia, dux Montis Leo- nis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii, marchio de Cerchiaro, et Ca- ronia, comes de Borrelo et caetera, miles insignis Ordinis et militiae aurei vel- leris, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Maiestatis, illius prorrex, locumtenens, et capitaneus generalís praesentis Sardiniae Regni; causis et ra- tionibus Suae Excellentiae bene visir, prorrogat Parlamentum hiusmodi, et om- nes actus illius ad diem decimam mensis februarii currentis anni millesimi sex- centesimi octuagesimi noni si feriata non fuerit, si autem feriata ad diem immediate sequentem non feriatam, mandans mihi secretario infrascripto de his praesens conficere instrumentum, praesentibus inibi pro testibus Josepho Virdis notati() causarum, et Alonso de La Roca, ex familia dicti nobilis, et ma- gnifici regentis de quibus. Ita est. Antonius Lecca secretarius /

324 1689 febbraio 11, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 26 febbraio. A c. 498v. Et adveniente die Veneris intitulata undecima mensis februarii anno a nativi- tate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo nono Calari, deputata et as- signata ad celebrationem regii generalis Parlamenti: constitutus personaliter ad- modum nobilis et magnificus iuris utriusque doctor don Franciscus Pastor regius conciliarius Regiam Cancellariam regens, in ecclesia primatiali calaritana

901 et ante theatrum ubi / solitum est Parlamentum generale celebrare, nomine, et pro parte Suae Excellentiae fecit prorogationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia, dux Montis Leonis, prínceps de Noya, ac Sacri Romani Imperii et cetera, de Consilio Sa- crae Catholicae Regiae Magestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus ge- neralis praesentis Sardiniae Regni, causis, et rationibus Suae Excellentiae bene vísis prorogat Parlamentum huiusmodi, et omnes actus illius ad diem vigesi- mam sextam praedictorum mensis et anni si feriata non fuerit, si autem feriata ad diem immediate sequentem non feriatam, mandans mihi secretario infra- scripto de his praesens conficere instrumentum praesentibus inibi pro testibus Gabriele Agus causidico, et Josepho Virdis nottario causarum istius civitatis, de quibus. Antonius Lecca /

325 1689 febbraio 26, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 13 marzo.

A c. 499 Et die sabbati intitulata vigesima sexta mensis februarii anno à nativitate Do- mini millesimo sexcentesimo octuagesimo nono Calari, deputata, et assignata ad celebrationem Regii Generalis Parlamenti: constitutus personaliter admo- dum nobilis et magnificus iuris utriusque doctor don Francíscus Pastor regius consiliarius Regiam Cancelariam regens in ecclesia primatiali calaritana et ante theatrum ubi solitum est Parlamentum generale celebrare, nomine, et pro parte suae excellentiae fecit prorogationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pffiatelli ab Aragonia dux Montis Leo- nis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii, miles insignis Ordinis aurei vel- leris et caetera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Magestatis, prorex et ca- pitaneus generalis praesentis Sardiniae Regni, causis, et rationibus Suae Excellentiae bene visis prorogat Parlamentum huiusmodi et omnes actus illius ad diem decimam tertiam mensis martii, anni millesimi, sexcentesimi octuage- simi noni, si feriata non fuerit si autem feriata ad diem immediate sequentem non feriatam, mandans mihi secretario infrascripto de his praesens conficere instrumentum praesentibus inibi pro testibus Sebastiano Carta Serra publico nottario, et Saturi-lino Porcu istius civitatis de quibus. Antonius Lecca secretarius

326 1689 marzo 14, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 29 marzo.

Et die lunae intitulata decima quarta mensis martii anno à nativitate Domini

902 millesimo sexcentesimo octuagesimo nono Calari, deputata, et assignata ad ce- lebrationem Regii Generalis Parlamenti, constitutus personaliter admodum nobilis et magnificus iuris utriusque doctor / don Franciscus Pastor regius con- A c. 499v. ciliarius Regiam Cancellariam regens, in aecclesia primatiali calaritana, et ante teatrum ubi solitum est Parlamentum generale celebrare, nomine, et pro parte suae excellentiae fecit prorogationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia, dux Montis Leo- nis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii, marchio de Cerchiaro et Ca- ronia, comes de Borrelo, miles insignis Ordinis aurei velleris et caetera, de Con- silio Sacrae Catholicae Regiae maiestatis, illius prorex, locumtenens, et capitaneus generalis praesentis Sardiniae Regni, causis, et racionibus Suae Excellentiae bene visis prorogat Parlamentum huiusmodi, et omnes actus illius, ad diem vigesimam nonam labentium mensis et anni [...] si feriata non fuerit; si autem feriata, ad diem immediate sequentem non feriatam, mandans mihi secretario infrascripto de his praesens conficere instrumentum praesentibus ibi- dem pro testibus Francisco Cardia scriptore istius civitatis, et Alonso de La Roca de quibus. Ita est Antonius Lecca Regiae Audientiae secretarius

327 1689 marzo 29, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 15 aprile.

Et adveniente die Martis intitulata vigesima nona mensis martii anno à nativi- tate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo nono Calari, deputata, et as- signata ad celebrationem Regii Generalis Parlamenti, constitutus personaliter admodum nobilis et magnificus iuris utriusque doctor don Franciscus Pastor regius consiliarius Regiam Cancellariam regens, in ecclesia primatiali calaritana et ante theatrum ubi solitum est Parlamentum generale celebrare, nomine et pro parte Suae Excellentiae fecit prorogationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia dux Montis Leo- nis, princeps de Noya ac Sacri Romani Imperii, marchio de Cerchiaro et Ca- ronia, comes de Borrelo, miles insignis Ordinis aurei velleris, de Consilio Sa- crae Catholicae Regiae Magestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus generalis praesentis Sardiniae Regni, causis et rationibus Suae Excellentiae bene visis prorogat Parlamentum huiusmodi, et omnes actus illius ad diem decimam quíntam primi venturi mensis aprilis labentis annis si feriata non fuerit, si au- tem feriata ad diem immediate sequentem non feriatam, mandans mihi secre- tario infrascripto de his praesens conficere instrumentum praesentibus inibi pro testibus Gimilano Piso publico nottario, et Alonso de La Rocca ex familia dicti nobilis et magnifici Regiam Cancellariam regentis de quibus. /

903 328 1689 aprile 18, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 30 aprile.

A c. 500 Adveniente die lunae intitulata decima octava mensis aprilis anno à nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo nono Calari, deputata, et assi- gnata ad celebrationem Regii Generalis Parlamenti. Constitutus personaliter nobilis et magnificus iuris utriusque doctor don Georgeus Cavassa uti antiquior Regii Consilii propter absentiam nobilis et magnifici iuris utriusque doctoris don Francisci Pastor Regiam Cancelleriam regentis, et magnifici iuris utriusque doctoris don Simonis Soro antiquioris Regiae Audientiae in ecclesia primatiali calaritana et ante theatrum ubi solitum est Parlamentum generale celebrare, no- mine et pro parte Suae Excellentiae fecit porrogationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia dux Montis Leo- nis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii, miles Ordinis insignis aurei vel- leris et cetera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Magestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus generalis praesentis Sardiniae Regní: causis, et ra- tionibus Suae Excellentiae bene visis porrogat Parlamentum huiusmodi, et om- nes actus illius ad diem trigesimam et ultimam praesentis mensis aprilis supra dicti anni 1689, si feriata non fuerit, si autem feriata ad diem immediate sequen- tem non feriatam, mandans mihi secretario infrascripto de his praesens confi- cere instrumentum praesentibus pro testibus Gimilano Piso publico notario, et Saturnino Porcu notario causarum de quibus et caetera. Ita est Antonius Lecca secretarius /

329 1689 aprile 30, Cagliari Il viceré proroga il Parlamento al 15 maggio.

A c. 500v. Adveniente vero die sabbati intitulata trigesima mensis aprilis anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo nono Calari, deputata, et assi- gnata ad celebrationem Regii Generalis Parlamenti: constitutus personaliter no- bilis et magnificus iuris utriusque doctor don Georgeus Cavassa regius consi- liarius Regiam Cancellariam proregens propter absentiam nobilis et magnifici iuris utriusque doctoris don Francisci Pastor dictam Regíam Cancelleriam re- gentis, et nobilis et magnificis iuris utriusque doctoris don Simonis Soro anti- quioris Regiae Audientiae, nomine, et pro parte Suae Excellentiae fecit proro- gationem sequentem. Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia dux Montis Leonis princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii, miles insignis Ordinis au- rei velleris et cetera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Magestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus generalis praesentis Sardiniae Regni cau- sis et ratíonibus Suae Excellentiae bene visis prorogat Parlamentum huiu-

904 smodi et omnes actus illius ad diem decímam quintam primi venturi mensis maii labentis anni 1689 si feriata non fuerit, si autem feriata ad diem imme- diate sequentem non feriatam, mandans mihi secretario infrascripto hisl praesens conficere instrumentum praesentibus inibi pro testibus Ephisio Usay notati() causarum, et Francisco Cardia scriptore, Calari domiciliatis de quibus et caetera. /

1 Sott. de (de bis).

905 Convocazione del solium di chiusura

330 1689 maggio 7, Cagliari Alle 4 del pomeriggio il viceré si trova in un'aula del Palazzo regio con i ministri di Giustizia e del Patrimonio: sono presenti Pastor, Soro, Cavazza, Ruggio, Manca, Fernandez de Moro, Rogger, Barruesso y Carnicer e Veyn; sono assenti Zucca, Valonga, F ernandezNavarro e Delitala. Il viceré è assi so nel suo seggio: alla sua destra siedono il reggente la Reale Cancelleria e gli al- tri ministri di Giustizia, alla sinistra il regio procuratore e gli altri ministri del Patrimonio secondo l'ordine, il cerimoniale e l'etichetta stabiliti per questo tipo di adunanze. I tre Stamenti vengono convocati al suono della campana nei so- liti luoghi. Il duca di Monteleone annuncia l'arrivo dei dispacci inviati dal sovrano in risposta alle suppliche degli Stamenti; ordina al Manca e al Barruesso di co- municarlo agli stamentari, unitamente alla convocazione del solium per il giorno seguente (8 maggio). I due ministri assolvono al compito loro assegnato. Di lì a poco si presen- tano al viceré il sindaco del Capitolo cagliaritano Giovanni Montonacho e don Antonio Masons, rappresentante del Capitolo di Ales: ringraziano il Pigna- telli per quanto ha comunicato agli esponenti dell'Ecclesiastico e manifestano altresì gratitudine nei confronti del sovrano che ha accettato il servizio offerto dal Parlamento. Vengono ricevuti dal viceré anche il marchese di Villarios e don Stefano Masones (per il Militare), il sindaco di Cagliari Santus e quello di Alghero Carola per il Reale. Tutti si esprimono con parole analoghe a quelle pronun- ciate dai due ecclesiastici. Il Pignatelli ringrazia a sua volta ed ordina al reg- gente lo scioglimento della seduta, eseguito per mezzo dell' alguazile maggiore.

A c. 501 Die sabati septima mensis maii anno à nativitate Domini millesimo sexcente- simo octuagesimo nono Calari. Adveniente die sabati intitulata septima mensis maii anno à nattivitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo nono Calari, hora quarta post meridiem comprehensa in termino prorrogationis, et adsignata ad celebrationem Regii Generalis Parlamenti, constitutus personaliter illustrissimus et excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli, ab Aragonia, dux Montis Leonis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii, marchio de Cerchiaro, et Caronia, comes de

906 Borrelo et cetera, miles insignis Ordinis auril velleris et cetera, de Concilio Sa- crae Catholicae Regiae Maiestatis, prorrex, locumtenens, et capitaneus gene- ralis praesentis Sardiniae Regni, et praeses in dicto generali Parlamento, in qua- dam aula regii Palatii ad eiusdem generalis Parlamenti celebrationem designata, una cum nobilibus et magnificis regiis ministrís Iusticiae, et Patrimonii, nempe don Francisco Pastor Regiam Cancelleriam regente, don Simeone Soro, don Georgio Cavassa, don Antonio Ruggio, don Andrea Manca, don Josepho Fer- nandez de Moros (absentibus don Francisco Zucca, don Martino Valonga, et don Emanuele Fernandez Navarro) don Francisco Rogger regio procuratore, don Gaspare Carniger, et Barruesso magistro rationali (absente don Ema- nuele Delitala Regiam Thesaurariam regente) et don Petro Veyn Regii Patri- monii advocato sedentibus videlicet dicto excellentissimo domino praeside in sua catreda, sub baldoquino, vulgo dozell, in subselliis in parte dextera Suae Excellentiae dictus regens Cancilleriam Regiam, et caeteri ministri iusticiae et in parte sinistra dictus procurator regius, et caeteri ministri Regii Patrimonii ordine assueto in praecedentibus congressibus descrípto praesentem2 infra- scripto secretario congregatisque tribus Stamentis aecclesiastico, militari et re- gali suis locis, in dictis congressibus enarratis, ad sonum campanae, ut moris est Generale, et Regium Parlamentum representantibus abitisque nonnulliis colloquis, conclusum fuit in modum sequentem. Que por quanto Su Magestad (Dios le guarde) havia sido servido remitir los despachos alterca de las suplicas de los tres Estamentos, y de la conclusion del dicho General Parlamento, y gelebragion del solio mandava, que fuessen con embajada los nobles, y magnificos don Andres Manca cavallero de la Orden de Alcantara, y don Gaspar Barruesso, y Carnis / ser cavallero del Orden de A c 501v. Santiago, para partissiparlo a los tres Estamentos, y que Su Excelencia sea- lava para la gelebragion del solio el dia siguiente, computado ocho de dicho mes de mayo à las quatro de la tarde, y haviendo dado la embajada a los dichos tres Estamentos, bolvieron, y dicho noble Carniger dijo: «Excelentisimo senor, he- mos dado la embajada a los tres Estamentos, y dirà la respuesta el noble, y ma- gnifico don Andres Manca»; el qual dijo: «Excelentisimo selior, los tres Esta- mentos dan à Vuestra Excelencia las gragias, por haverles partigipado los despachos de Su Magestad, y estan prontos obedeger lo que Vuestra Excelen- cia manda, en orden a la gelebragion del solio»; y de alli a un pocco vinieron a la sala donde estava Su Excelencia los reverendos don Joan Montanachio sin- dico del venerable Cabildo de Caller, y don Antonio Masons sindico del vene- rable Cabildo de Ales, en la forma acostumbrada; el dicho don Joan Monta- nachio dijo: «Excelentisimo seíior, el ilustrisimo Estamento ecclesiastico da a Vuestra Excelencia las grassias, por la merced, que ha sido servido hazerle, par-

i Recte, aurei. 2 Recte, praesente.

907 tissipandole los despachos de Su Magestad, en orden a' las mercedes que ha echo al Reyno, y a sul Estamentos, y la gelebragion del solio y por haverse ser- vido Su Magestad de aceptar el servigio, que hizieron en estas Cortes»; y Su Ex- celencia respondió, por medio del regente, que estimava mugho la fineza, y gran zelo, que havia mostrado el ilustrisimo Estamento ecclesiastico en el real ser- vigio, y lo tendria siempre muy presente. Immediatamente vínieron el ílustre marques de Villa Rios, y don Estevan Masones, y el marques dijo: «Excelenti- simo seiior, el muy ilustre Estamento militar da à. Vuestra Excelencia las gras- sias, por la merced, que le ha echo, participandole los despachos de Su Mage- stad (Dios le guarde), y el dia, y ora para la gelebragion del solio por haverse servido Su Magestad de aceptar el servicio, que ha echo el Reyno, y sus Esta- mentos, en estas Cortes, y por las mercedes, que lis ha concedido»; y Su Ex- celencia respondió, por medio del regente, que no esperava menos de su gran zelo, y del affecto, con que E...] las cosas del servigio de Su Magestad. Y ultimamente binieron Jayme Santus sindico de la ciudad de Caller, y el doc- tor don Francisco Diego Carola sindico de la ciudad de Alguer, y el dicho San- tus dijo: «Excelentisimo setior, el ilustre Estamento real da las gragias à Vue- stra Excelencia por la merced, que le ha hecho, con la notigia de los despachos A c. 502 de Su / Magestad (Dios le guarde) y del dia sefialado, para la gelebragion del solio, y por la merced que Su Magestad se ha servido hazer al Reyno, y sus Esta- mentos, con la aceptagion del servigio, que le han hecho en estas Cortes, y gra- gias que les ha concedido»; y Su Excelencia respondió, por medio del regente, que quedava con grande reconogimiento de lo que havia obrado en el real ser- vicio, y lo tendria siempre muy presente, y todos los dichos embajadores en- traron, se sentaron, y se fueron en la forma acostumbrada, en las demas jun- tas antegedentes, y Su Excelencia mandó que se havisasse a los Estamentos para que se fuessen, como con effecto el regente se lo mandó avisar, por medio del aguazil mayor, y Su Excelencia se levantó de su cathreda, y mandó, que los di- chos ministros se fuessen y à mi el infrascripto secretario que continuasse el pre- sente aucto de quibus et cetera. Antonius Lecca secretarius /

i Sta per sus.

908 Supplica dei tre Stamenti

331 1689 maggio [...] Cagliari I tre Stamenti richiamano ancora una volta l'attenzione sull'estrema po- vertà ín cui si trovano i regnicoli, sulla diminuzione degli abitanti dovuta al- l'epidemia e ad altre calamità che hanno afflitto l'isola per cinque anni dopo l'invasione delle cavallette. Le popolazioni hanno patito il contagio, che an- nichilì i patrimoni più prosperi e distrusse i beni di maggior importanza. Mo- rirono anche coloro che potevano usufruire di eredità ed i più cospicui espo- nenti del commercio; a ciò si aggiunsero il ribasso delle monete di rame e d'argento, molte annate sterili e la mortalità del 1680-81. Ciononostante gli Stamenti intendono servire la Corona con un'offerta di 70.000 scudi ogni anno per il prossimo decennio. Alla luce di questo sforzo viene avanzata un'istanza di concessione di altri capitoli.

1. Che venga condonato al Regno quanto deve di arretrato a titolo, causa o pretesto di donativo, panatica, feudo e obbligazioni annuali, da parte di città, villaggi e maggiorenti. Il viceré risponde affermando che un ordine regio glielo impedisce. La supplica va dunque inviata al sovrano; lui la sosterrà per maggiore conforto del Regno stesso.

2. Privilegi, immunità, capitoli di Corte, grazie e mercedi che sono stati concessi al Regno sono leggi pazionate, in conformità a quanto riportato dal Dexart (lib. 1, tit. 3, capp. 6 e 10). Nelle ultime Corti venne chiesto al re l'os- servanza totale dei privilegi. Fu risposto che venissero seguiti quelli in uso. Ma tutto ciò è di difficile esecuzione, in quanto i capitoli non sono stati stampati e mancano i giudici della violazione delle leggi. Si chiede pertanto che siano mantenuti i privilegi ricevuti fino alle ultime Corti e che siano estesi alla Sar- degna quelli del principato di Catalogna in ordine alla successione dei feudi (in virtù di quanto figura nel lib. 1, tit. 4, cap. 4). Questo capitolo è stato reso esecutivo con sentenze della Procura reale e della Reale Udienza, in partico- lare su una causa dei salti di Gessa contro il procuratore fiscale patrimoniale. Il viceré risponde che la supplica va rivolta al sovrano.

3. I re d'Aragona concessero al Regno i giudici per la violazione dei di- ritti (vedi lib. 1, tit. 3, cap. 2 del Dexart). Furono nominati i veghieri di Ca- gliari, Sassari ed Alghero che però, risiedendo in luoghi differenti, non pote-

909 vano riunirsi per porre riparo a quanto pregiudicava i diritti del Regno. Si chiede pertanto che a queste cariche siano da oggi in avanti assegnati gli ar- civescovi di Cagliari e di Oristano ed il vescovo di Ales o i loro vicari gene- rali (in caso di vacanza dei titolari) con la medesima potestà e giurisdizione di cui dispongono gli stessi magistrati nel Regno di Valenza. Avendo essi la residenza nella capitale, potranno riunirsi con facilità nel palazzo arcivesco- vile. Il viceré rinvia al sovrano.

4. Che si ribassi di un reale, rispetto ai 4 precedenti, la tariffa per l'espor- tazione, in maniera che il diritto di sacca si riduca a 3 reali per ogni starello di grano: ciò determinerà un maggior utile sia per la regia cassa, sia per gli agri- coltori nel commercio dei loro frutti, con una maggiore frequenza degli imbar- chi. A supporto dell'istanza si sostiene quanto segue: dopo l'inserimento di questo Regno nei domini della Corona d'Aragona, la tariffa della sacca di grano era di 1 reale per ogni starello; ciò trova conferma nelle prammatiche del 1566, 1570, 1576 e 1589, emanate da Filippo II. Nel 1615 la sacca salì a 4 reali, poi si passò a 12, 18 e 20 reali lo starello, cifra rimasta in vigore fino al 1660 per la grande domanda di grano in Francia, Spagna e Italia, allora in una situazione di grave bisogno a causa delle continue guerre. Dopo il1660, cioè dopo la fine di tanti conflitti, si è verificato un ribasso: si è passati a 5 a 4 ed a 3 reali lo starello. Oggi i prezzi del grano sono tenui e quanto imposto con la sacca eccede notevolmente il suo valore intrinseco. In questo Regno ven- gono a caricare non coloro che hanno bisogno del grano, ma coloro che vanno verso la Barberia. Il Regno così non può esitare i suoi frutti. Il ribasso del reale sarà pertanto un mezzo efficace per incrementare l'agricoltura e per apportare un vantaggio alla reale azienda. Il viceré si impegna ad accompagnare la supplica, che va rivolta al so- vrano.

5. Da qualche anno a questa parte il Regno si trova senza l'assistenza di cui tanto abbisogna, perché ha continuato a pagare il seggio di reggente senza che don Giorgio di Castelvì esercitasse le sue prerogative'. Si chiede pertanto

Secondo P. Tola, voce Castelvì (Giorgio di), nel Dizionario biografico degli uomini illustri di Sardegna, vol. I, Torino, 1838, l'aristocratico sardo morì nel 1671. In realtà noi sappiamo che, nel Parlamento presieduto dal conte di Santisteban (1676-78), gli Stamenti inoltrarono una sup- plica per mantenere come reggente lo stesso don Giorgio. Se questi non fosse stato in grado di continuare nell'esercizio della carica, due reggenti, uno togato e l'altro di cappa e spada, avreb- bero dovuto ricevere la nomina in sua vece. L'istanza venne replicata nelle Corti presiedute dal

910 che il sovrano conceda al Regno un'altra piazza di reggente provinciale, e di- venteranno così due: una sarà ricoperta da un togato, l'altra da un cavaliere di cappa e spada. Una sarà occupata da un nativo (e non naturalizzato) del Capo di Cagliari e Gallura, l'altra da un nativo non naturalizzato del Capo di Sassari e del Logudoro. Per il soldo atto a coprire la spesa, si farà ricorso a 1.000 pesos sui diritti riscossi dall'amministrazione del Reale Patrimonio; per il rimanente si utilizzerà un reale dei due che per ogni quintale di semola e farina si estrae dal Regno ed il mezzo reale di quel reale e mezzo che si ricava da ogni quintale di carni. Si chiede infine che il sovrano restituisca al Castelvì l'esercizio del seggio. Nel caso ciò non corrisponda al regio beneplacito, che don Giorgio venga retribuito dall'erario, perché quello di cui gode oggi dovrà andare a chi sarà nominato al suo posto. Il viceré promette la sua intermediazione per l'accoglimento della sup- plica da parte del re.

6. Che le alte dignità del clero (arcivescovi e vescovi), così come i seggi dei ministri togati operanti nelle due sale della Reale Udienza, il posto di re- sponsabile del Regio Patrimonio, la carica di generale in capo della squadra delle galere, con gli altri gradi, gli uffici di pace e di guerra e tutte le pensioni ecclesiastiche siano affidati a naturali del Regno e nati in esso e non a natu- ralizzati per domicilio o matrimonio: così viene richiesto in considerazione del fatto che, dandosi i premi ai forestieri, si dà la patente di indegnità ai nativi. Per questo motivo i Regni di Castiglia, di Aragona e gli altri godono di leggi e diritti in virtù dei quali gli stranieri sono esclusi dalle cariche pubbliche, per

duca di Monteleone. Don Giorgio aveva acquisito dei meriti, agli occhi della Corona, parteci- pando, tra l'altro, alla campagna militare nelle Fiandre ed alla repressione della rivolta napole- tana guidata da Masaniello. Figlio di don Paolo e di donna Marianna Dexart, era fratello di Ja- copo Artal di Castelvì, marchese di Cea, leader dei nobili sardi che fecero trucidare Manuel Gomez de Los Cobos, marchese di Camarassa e viceré di Sardegna, per vendicare la morte di don Agostino di Castelvì, marchese di Laconi; questi era cugino di Giorgio e di Jacopo Artal e fu assassinato nel 1668 in seguito ad un ordine attribuito dai gruppi dirigenti locali all'entou- rage dello stesso viceré. Con un documentato memoriale, don Giorgio difese la causa del fra- tello e del ceto nobiliare sardo a Madrid, presso la corte di Marianna d'Austria, dove però pre- valsero le ragioni del "partito" favorevole al Camarassa: in esso esercitava un ruolo eminente il vicecancelliere Cristoforo Crespi di Valdaura. Il marchese di Cea fu condannato a morte ed im- piccato a Cagliari. La vicenda si inscrive nella crisi del Parlamento del 1668, l'unico ad essere stato sciolto d'imperio senza che i Bracci avessero votato il donativo. Cfr. D. Scano, Donna Fran- cesca di Zatrillas (citiamo l'edizione proposta dall'Editoriale "La Nuova Sardegna", Sassari, 2003, p. 99). Con varie modalità, nonché per il tramite di diversi canali e personaggi, continuavano dunque nel 1686-89 — come si è già sottolineato nel saggio introduttivo — gli strascichi dei gra- vissimi eventi del 1668, che vanno posti in relazione ad un secolo di epidemia politica rivolu- zionaria.

911 impedire che essi si arricchiscano col sudore ed il lavoro dei regnicoli. I sardi hanno sempre manifestato il loro ossequio con i donativi (che non conoscono paragone con gli altri Stati della monarchia), mentre i forestieri tra- sportano nelle loro patrie i frutti che acquisiscono con i posti ottenuti in Sar- degna. Si chiede dunque che si provveda, d'ora in avanti, alla stessa maniera delle concessioni date ai Regni di Castiglia (Parlamento del 1594), Aragona (1402), Valencia (1403), Catalogna (1422), Napoli (1522), Sicilia (1542). Del resto i soggetti sardi sono degni di qualsiasi onore, dal momento che la sola città di Cagliari diede alla Chiesa cattolica due santi pontefici, sant'Ilario e san Simmaco. Otto cagliaritani furono investiti del titolo di arcivescovo di quella diocesi. Otto abitanti di Torres furono innalzati alla dignità espiscopale in quella città, sei sassaresi raggiunsero la stessa carica nel loro centro. Naturali erano 9 arcivescovi di Oristano, 5 di Alghero, 6 di Ampurias, 13 di Ales, 11 di Bosa. In proposito è degna di riflessione la fiducia manifestata dal sommo pontefiche che ha dato ai naturali del Regno i posti di giudici delle appella- zioni e dei gravami. Nel Supremo Real Consiglio d'Aragona fu reggente don Francesco An- gelo Vico, mentre don Gerolamo Olives ebbe la carica di avvocato fiscale. Na- turali furono impiegati in posti di consiglieri e di uditori della Reale Udienza. I governatori sardi dei Capi di Cagliari e Sassari servirono con zelo e fedeltà. Don Giuseppe Delitala Castelvì, governatore attuale dei Capi di Cagliari e Gallura, nella vacanza viceregia governò bene, così come altri ministri ed uf- ficiali. Il viceré accompagnerà la supplica al sovrano, aspettandosi dalla sua cle- menza che onori il Regno, in effetti meritevole di questo riconoscimento.

7. Continuando nella lista dei servigi offerti dal Regno alla Corona, si ri- corda che per la fabbrica delle fortificazioni i predecessori del sovrano impo- sero 300.000 ducati di censi sulle rendite reali. Dal momento che non poteva trovarsi persona disposta a versare il denaro, si impegnò la città di Cagliari. Si rammentano ancora i servizi resi a Carlo 'V, a Filippo II e a Filippo III. Nel 1626 Filippo IV inviò don Luigi Blasco presso gli Stamenti che per le spese di guerra offrirono 400.000 ducati. Nelle Corti del marchese di Bayona fu de- cisa una proroga di questa somma in ragione di 80.000 ducati all'anno. Nel 1628 e nel 1629 il re ordinò che si caricassero sulle rendite reali al- cune somme a censo per soccorso degli eserciti regi. Dal suo canto la città di Cagliari, con lo zelo che ha sempre mostrato, si accollò la spesa di 233.000 lire per contribuire al finanziamento della guerra. Cifre considerevoli diedero in quell'occasione le città di Sassari, Alghero e Oristano. - Nel 1633 furono due i donativi particolari, nell'ambito dei quali spettava

912 a Cagliari pagare 8.700 lire. Nello stesso anno la città offriva altre 20.000 lire. Nel 1635 Cagliari servì la Corona con 1.000 starelli di grano in aiuto de- gli eserciti impegnati nel Principato di Catalogna. Nel 1637, quando l'armata francese invase la città di Oristano, Cagliari spese 42.500 lire. Nel 1642, in occasione del Parlamento celebrato da Fabrizio Doria duca d'Avellano, si ri- conosceva che i debiti contratti, impegnando le future entrate, derivanti dalle tratte sulle esportazioni di grano, avevano prostrato il Regno e ciò per il mo- nopolio in base al quale il grano poteva essere venduto solo a titolari di asien- tos; era dunque impossibile il servizio a favore del re. Da parte dei titolari di asientos si sosteneva che non si dovevano togliere atti prima che scadesse il tempo o che si pagassero 110.000 ducati che erano loro dovuti della somma che avevano anticipato al sovrano; oppure che si obbligasse Cagliari al paga- mento dei debiti. Allora la città offrì 70.000 ducati all'anno. Nel 1644 Cagliari contribuì con 2.000 starelli di grano diretti agli eser- citi intervenuti nel Principato di Catalogna. A questo carico si aggiunse un pre- stito di 4.000 starelli che arrivò giusto in tempo per aiutare le forze militari, che stavano soccombendo per mancanza di viveri. Nello stesso anno la città inviò altri 2.000 starelli di grano per l'alimentazione dei soldati nel Principato. Nel 1645 furono spediti altri 4.000 starelli e nel 1651 4.000 lire. Nel 1653 venne dato soccorso alle truppe che si trovavano a Genova. Scoppiati i tumulti popolari di Napoli, le galere di quel Regno e la fan- teria spagnola di guarnigione furono aiutate ancora una volta da Cagliari con 1.800 quintali di biscotto. Nel 1658, essendo al governo del Regno il marchese di Castel Rodrigo, venne effettuato un prestito di 27.000 starelli di grano per aiuto agli eserciti del Portogallo. Venuto poi il principe Ludovisi, furono offerti altri 3.000 sta- relli, cui fecero seguito altri 7.240. Nel 1656, anno in cui il conte di Lemos celebrò le Corti, nonostante il contagio di cui Cagliari soffriva e la morte della maggior parte dei suoi abi- tanti, furono offerti 70.000 ducati all'anno per un decennio. Ci furono cinque anni continuati di invasione delle cavallette, la quale non fece fruttificare i campi e causò fame generale; subito dopo sopravvennero altri cinque anni di peste, terminata nell'anno 1656. Mancavano gli alimenti ed i fondi per pro- cedere alla disinfestazione delle case e per impedire così un ritorno dell'epi- demia. Allora Cagliari si impegnò in queste spese, comprese quelle per i cor- doni sanitari. E perché non mancassero ai suoi abitanti generi alimentari e medicine caricò sopra le proprie rendite la somma di 50.000 scudi a censo. Ora la città è finanziariamente prostrata. Vengono infine ricordati i meriti acquisiti da esponenti dell'aristocrazia sarda: don Giacomo Alagon di Cagliari, conte di Villasor, fu tenente generale

913 della squadra di Napoli, mentre era generalissimo di quella formazione lo zio Giovanni Cardona; accanto a loro va menzionato Salvatore Aymerich, an- ch'egli cagliaritano, che servì l'imperatore Carlo V in Tunisia. In questa oc- casione l'imperatore, con privilegio dato a Monzon nel 1538, gli concesse di porre nello scudo nobiliare le aquile imperiali; coloro che avessero sposato donne discendenti della casata degli Aymerich, quantunque non nobili; avreb- bero goduto dei titoli di nobiltà. Don Gerolamo Torresany Cervellon, conte di Sedilo, fu maestro di campo nel reggimento di Sardegna operante nelle Fian- dre, levato a sue spese. Don Bernardino Cervellon fu sergente maggiore nella stessa unità. Nelle Fiandre furono capitani don Giacomo Artaldo di Ca- stelvì, don Gaspare Barbarà, Antioco de Arca, don Francesco Sanna, Andrea Aquena, Pietro Peres, Pietro Rusta Ruzello, Giovanni Pinna e Pietro Camara, tutti nativi del Regno. Angelo Marongiu di Sassari fu anch'egli valorosissimo capitano nelle Fiandre e servì il re don Giovanni con 800 cavalli; Pietro Esgrechio, anch'egli di Sassari, fu capitano in Lombardia e passò dalla Sicilia alla penisola nel 1526. Don Blasco de Alagon, marchese di Villasor, prestò servizio nelle guerre di Catalogna come maestro di campo di un reggimento che levò a sue spese in Sardegna. Don Giovanni di Castelvì, marchese di Laconi, fu attivo nelle stesse campagne militari con 800 cavalli e meritò il titolo di colonnello: nel 1654 fu capitano generale della cavalleria nel Regno di Sardegna quando l'ar- mata francese comparve in questi mari. Il marchese di Laconi Agostino di Ca- stelvy dal 1640 servì la Corona con una compagnia di fanteria di quelle che si formarono quando si ebbe notizia che l'armata francese si dirigeva alla volta del Regno. Nello stesso anno allestì una compagnia a cavallo e nel 1642 ot- tenne dal re la grazia di una compagnia a cavallo, appartenente a quelle del reggimento di suo fratello, il marchese don Giovanni. Con essa servì durante tutta la campagna militare di Catalogna. Nella presa di Monzon rimase pri- gioniero del nemico. In seguito continuò a servire il sovrano con un tratta- mento di 80 scudi prelevati dal reddito delle galere di Sicilia. Con uguali me- riti don Giorgio di Castelvì servì in Italia, Fiandre, Francia, Lombardia e nella riconquista di Napoli. Don Artaldo di Castelvì, oggi marchese di Villasor, figlio di don Blasco, fu maestro di campo del reggimento che si levò nel Regno al tempo della ri- volta di Messina e ciò con soddisfazione degna del suo sangue. Molti altri re- gnicoli hanno servito il re con grandi manifestazioni di valore e se ne omet- tono i nomi affinché il discorso non sia prolisso. Si ricordano anche i 70.000 ducati annui del donativo votato nel Parla- mento presieduto dal conte di Santisteban.

914 8. Si chiede al viceré di rivolgersi al sovrano perché questi; con capitolo di Corte, decreti che da oggi in avanti non si concedano lettere dilatorie causa vi- dendi, che rendono eterne le liti. Quelle ottenute da donna Ippolita, dalla ni- pote donna Giuseppa Simò Carrillo a danno di Giovanna Ansaldo Martorell e di altri creditori — che a causa di queste lettere dopo 46 anni non hanno ottenuto giustizia — durino ancora il tempo di due anni, passati i quali siano considerate nulle. Il re ordini che si risolvano le liti sul marchesato di Torralba, che coinvol- gono molte persone povere e cavalieri che hanno tutto il loro capitale in quel bene immobile. Che la Reale Udienza, cui fino ad ora è stato inibito di pagare i cre- ditori, sia messa in condizione di risolvere in giustizia il diritto delle parti. Il viceré risponde: che si rivolgano al sovrano. 9. Da alcuni anni i poveri contadini del Capo di Cagliari vengono obbli- gati a trasportare 3.000 carri di paglia per la scuderia dei viceré. Si chiede che venga fissato il numero dei carri; si paghi inoltre al villico il prezzo giusto di ciascun carico; venga messo a punto un nuovo ripartimento in rapporto alla distanza dei luoghi dalla città. Il viceré accoglie la richiesta, per la quale provvederà al momento oppor- tuno.

10. Che tornino alle loro case don Giuseppe, don Francesco e don Felice Masones, che si trovano già da otto mesi fuori del Regno, in considerazione di quello che hanno patito e speso. Il viceré risponde che a don Felice è stata già concessa la grazia; per quanto riguarda gli altri, la supplica deve essere rivolta al sovrano ed il viceré non si esimerà dall'accompagnarla.

11.Che i dispacci sui privilegi concessi dal sovrano non comportino spese, in considerazione della somma povertà del Regno. Il viceré rinvia al sovrano.

12. Che nobili e militari non siano sollecitati a catturare i propri parenti.

Excelentisimo sei1°r- virrey et cetera y capitan generai, presidente en este Real A c. 658 y General Parlamento2.

I Manca la risposta del viceré: si veda il testo originale del capo 12 della supplica in A c. 667v. 2 Da A c. 658 fino a A c. 667v. si segue la numerazione più recente delle carte, a matita, so- vrapposta a quella originale, fatta con l'inchiostro, in quanto la vecchia numerazione risulta uguale a quella di un precedente documento.

915 Los tres Estamentos eclesiastico, militar y real del Reyno de Sarderia convoca- dos y congregados en este Real y General Parlamento à fin y efecto de servir a la Magestad Catholica del rey nuestro serior (que Dios guarde), y de propo- ner las conveniencias del dicho Reyno, dizen que en manífestagion, de su in- nato obsequio, amor, y fidelidad, superando los imposibles de la extrema po- bresa en que se hallan los regniculos con la falta de poblacion ocasionada de las calamidades, de la epidemia, y otros males, con que el cielo afligió esta isla, en sinco arios continuados despues del acidente de la langosta, haviendose mi- norado la mayor parte de los pueblos que padegieron los efectos de un rigu- roso contagio, que anihiló las asiendas mas prosperas, y destruyo las fincas de mayor importangia con rebaja de la mitad de los fructos hereditarios, por el fal- lecimiento de los mayores hombres de negocio que podian benefigiarlos, aria- diendose à estos acidentes tan notorios las rebajas de moneda de vellon y plata y esterilidades repetidas, en muchos arios, siguiendose à estas la mortandad, que sucedio en los arios de 1680, y 81; han ofrecido exgediendo la cortedad de sus fuerzas servirà Su Magestad con la suma de settenta mil escudos cada ano por este decennio, segun resan los papeles del ofregirniento que con enbajadas par- ticulares se han puesto en manos de Vuestra Excelencia com es de ver en los processos de estas Cortes generales à que se haya relagion, y por ser tan pro- prio de la real munificencia beneficiar a sus vassallos con diferentes gracias, y mercedes para mantenerlos y conservarlos en el estado de poder continuar sus servicios para mayor gloria de ambas magestades, suplican a Vuestra Excelen- cia se sirva en el real nombre de Su Magestad decretar, conceder y otorgar por auto de Corte a favor del dicho Reyno, y de sus naturales y moradores, los ca- pitulos siguientes, como lo esperan del carignoso afecto de Vuestra Excelen- cia que ha manifestado al Reyno, las conbeniencias de aquel tanto en ge- nerai como en particular. /

A c. 658v. 1. (Que se perdone al Reyno lo que deve de atrassado de donativo, panatica, feudo y obligaciones anuales de las villas, ciudades y mariates). Primero, por quanto los del Reyno de Sarderia han dado en tan extrema po- bresa que no han podido corresponder con la paga por entero de lo que de- ven de atrassado por la calamidad de los tiempos, y diferentes infortunios que han padecido segun arriba se ha ponderado; por tanto suplican a Vuestra Ex- celencia se sirva en el real nombre de Su Magestad de perdonar al Reyno lo que deve de atrassado por qualquier nullo, causa, o pretesto de donativo, panatica, feudo, y obligacion anuales, de las villas, cuidades, y magnates.

Que por quanto Su Excelencia se halla con orden que impide esta gracia, que lo suppliquen a Su Magestad y Su Excelencia de su parte harà la representa- cion conveniente para el mayor consuelo del Reyno. Lecca secretarius

916 2. Otrosi, por quanto los privilegios, é imunidades, capitulos de Corte, gracias, y mercedes que por reales concessiones, han sido otorgadas al Reyno de Sar- defia han de estar in viridi observancia como à leyes pactionadas en conformi- dad de los capitulos de Corte, libro 1, titulo 3, capitulo 6 et 10 de los recopi- lados por el noble y magnifico don Juan Dexart, en los quales se manda que sean puestos en total execucion, no obstante qualquier acto contrario tagito, o expresso, diretto, o indirecto, y qualesquier provisiones, o rescriptos que per qualquier forma se impetraren, cuyas reales deliberaciones han sido muy aju- stadas al derecho comun; y haviendo los Estamentos en las ultimas Cortes su- plicado a Su Magestad la total observancia de dichos capitulos de Corte, pri- vilegios y gracias, fue servido decretar haverse de observar los que estubiessen en uso, y en quanto "a los que no le tenian representasse el Reyno los que pe- dia que se confirmasse, y esta expression es mui difigil respecto que los dichos capitulos, no se hallan impressos, y van esparzidos en díferentes processos, y el no estar algunos en uso, ha sido, ja por no haver venido el caso de usarse, ja tanbien por haverse contravenido sin culpa del Reyno, por la falta de jueses de contrafuero, con sumo desconsuelo de los regnicolos. Por tanto suplican a Vuestra Excelencia se sirva en el real nombre de Su Magestad decretar por auto de Corte, que todos los referidos privilegios, / gracias y capitulos de Corte con- A c. 659 cedidos a favor del Reyno en generai y particular asta dichas ultimas Cortes in- clusive, tengan siempre su devida y total execucion, y observancia; y especial- mente los concedidos al principado de Catalugfia en orden à sucession de los feudos que estan comunicados a este Reyno, en virtud de otro capitulo de Corte, que va en los recopilados libro 1, titulo 4, capitulo 4 en que Su Mages- tad fue servido decretar: Plase a. Su Magestad que se guarden las ampleaciones, limitaciones, y declara- ciones hechas, y hazedoras de los privilegios, constitussiones, y usatícos, en las Cortes generales celebradas, o celebradoras en el principado de Catalugfia, cuyo capitulo de Corte ha sido executoriado con sentengias de la procuracion real de este Reyno, y votos de la Real Audiencia en diferentes casos, y entre ellos, en el de los saltos de Gessa contra el procurador fiscal patrimonial. (Que todos los privilegios, gracias, capitulos de Corte concedidos hasta las ul- timas Cortes tengan su devida observancia).

Que lo suppliquen a Su Magestad. Lecca secretarius

3. Otrosi attendiendo a que los serenissimos sefiores reyes de Aragon fueron servidos concederà este fidelisimo Reyno muchas mercedes, privilegios, y ca- pitulos de Corte en diferentes Parlamentos generales, y otras ocasiones, y para la observancia en los casos de contravencion, obtuvo el Reyno la merged de tener juezes de contrafuero concedida por auto de Corte que es el 2 del li- bro 1, titulo 3, de los recopilados por el noble y magnifico don Juan Dexart,

917 en el qual fueron nombrados los vegueres de Caller, Sazer, y Alguer, que por residir en diferentes partes, y ciudades distantes no pudieron juntarse, para re- parar los perjuhizios de los interessados en las ocasiones que se han ocurrido, y por semejante ministerio se necessita de pergonas de mayor authoridad, y gra- duacion que promptamente attiendan al remedio; siendo que la real mente fue que los regnicolos lograssen la execucion de dichas gracias, y capitulos de Corte, A c. 659v. sin quedar frustrados de aquellas; por tanto suplican à / Vuestra Excelencia los dichos Estamentos se sirva en el real nombre de Su Magestad (confirmando si fuese menester el citado capitulo de Corte) decretar por auto de Corte que los jueses de contrafuero sean de hoy en adelante los illustres arcobispos de Cal- ler y Oristan, y obispo de Ales, o sus vicarios generales sede vacante, y qual- quier de ellos en caso de impedimento de los demas, conferiendoles la mesma potestad, y jurisdicion que tienen semejantes jueses en el Reyno de Valencia, attento que estos subjetos son del Consejo de Su Magestad y personas consti- tuhidas en dignidad eclesiastica de cuyo zelo, lustrasidad, y letras puede Su Ma- gestad fiar el assierto de las resoluciones mas justificadas, y que residiendo, como residen, en el Cabo de Caller podran juntarse con facilidad en el Pala- cio arzobispal calaritano, precisandoles que requiridos de las partes interessa- das se devan de congregar dentro de un mes siendo ausentes de dicha ciudad, y estando presentes, dentro de ocho dias, esecutando promptamente lo que re- solvieren en la forma que se pratica en dicho Reyno de Valencia, havida con- cideracion que por la distancia de esta isla a- la real Corte de Su Magestad fal- tandole esta providencia, quedarian los regnicolos con el desconsuelo que se deja conoger. (Que los juezes de contrafuero sean los arzobispos de Caller, y Oristan, y obi- spo de Ales, o sus vicarios generales sede vacante).

Que lo supplíquen a Su Magestad. Lecca secretarius

4. (Que el precio de la saca se rebaje à quinze sueldos el estarel)1. Otrosi por quanto antes de las ultimas Cortes del excelentisimo conde de San- tisteban solamente [...] la caja tres reales de cada estarel de trigo que se sacava del Reyno, y al presente esta cobrando quatro reales (no obstante que en di- chas Cortes fue servido Su Magestad uno de aquellos) en dagno mui concide- rable del pobre labrador, que no puede lograr la conveniencia, en el mejor de- spacho de sus fructos, y en perjuizio del real erario por la falta del comergio A c. 660 respecto que las enbarcaciones se van a los puertos de Barberia, / y Cabo Ne- gro, y otros, en que tienen mayor utilidad, porque los hombres de negogio les

i Breve regesto nel mg. alto a sinistra di A c. 660.

918 alteran los precios de los trígos, por ser mui crecido el de la saca; por tanto su- plican a Vuestra Excelencia se sirva en el real nombre de Su Magestad decre- tar por auto de Corte, que se rebaje el rea' de los quatro de forma que el pre- cio de la saca se redusga en todo a tres reales por cada estarel de trigo, que con esto tendrà mayor util de la real caja, y mejor beneficio el labrador en el despa- cho de sus fructos con la frequencia de sus enbarcaciones. Y para mayor justificacion de esta suplica se pone en concideracion de Vues- tra Excelencia que despues de la feliz introducion de este Reyno en el de la Co- rona de Aragon, el primer precio de la saca del trigo no era mas que un real por estarel como se halla expressado en las quatro pracmaticas, que en aug- mento de la agricultura, y beneficio de este mismo Reyno, establecio el sefior rey don Felipe segundo de gloriosa memoria en los aflos 1566, 1570, 1576, y 1589, sustentandose la saca, en aquel pregio, por espacio de quarenta nuebe afíos asta el de 1615, en que se augmentó à quatro reales con ocasion de haver subido el trigo à precios mui crecidos, y extraordinarios de 12, 18, y 20 reales el estarel, que corrieron continuamente asta el ai-io 1660, por lo mucho que se necessitava el grano en la Italia, Frangia, y Espagfia, cuyas provincias se halla- van apuradas con el rigor de las continuas guerras, y calamidades de aquellos tiempos, como se lee en las historias. Pero despues desde el ano 1660 à esta parte, haviendo cessado la continuacion de tantas guerras y apreturas en dichas provincias, han venido à rebajar aquellos altos pregios del trigo à sinco, qua- tro, y aun à tres reales el estarel, por haverse atajado su estragion con el coste excessivo de quatro reales de saca sin los demas derechos y gastos de poner el trigo à bordo, que en todo monta 24 sueldos, que si antes fue conpetente, quando el trigo conia à precios extraordinarios de doze asta 20 reales el esta- rel, que respecto à de 12 era mucho menos de la midad, y al de venti menos de la quarta parte; en estos tiempos, que los precios del trigo son tan tenues, passado à ser exorbitante, pues no solo no queda en menos de la quarta parte, ni en mucho menos / de la mitad de lo que vale el trígo, sino que llegà à ex- A c. 660v. ceder notablemente à todo su pregio, y valor intrinseco. De lo que resulta, que no vienen a cargo en este Reyno los que han menester el grano, sino que se pas- san a Barberia, Cabo Negro, y otras partes, por que hallan mayor convenien- cia, en los derechos de la saca, quedandose este Reyno sin tener exito de sus fructos, como por espassio de 28 aflos lo esta padecendo, ocasionandole su ma- yor pobresa con detrimento del real erario, que por esta misma causa se halla tanbien exausto. Con que la rebaja del real sera medio eficax para augmentarse la labransa, y en pocos afios podrà alivrarse el Reino, y tendrà mayor util la rea! azienda.

Que lo suppliquen a Su Magestad, y Su Excelencia acompaiiarà esta supplica para que el Reyno tenga este alivio. Lecca secretarius

919 5. Otrosi, atendiendo à qué el principal, y unico fin que tubo este Reino de Sar- deria en fundar la plassa de regente provincial en el Sacro Supremo Real Con- cejo de Aragon fue para que tubiesse persona que pudiesse representar en el, y al rey nuestro serior las conveniencias del Reyno en generai y en particular, con la inteligencia del estado de las materias, y conozimiento de los subietos, y este mismo fin tubieron los demas Reynos, fundando dos ó tres plassas de regente provincia!, y de algunos arios à esta parte se alla el Reyno sin la asistensia que tanto necessita, por no estar en exercicio de la plassa don Jorge de Castelvy, ha- viendo siempre continuado el Reyno en la satisfacion del sueldo; por tanto su- plican à Vuestra Excelencia se sirva de favorecerle interponiendo su authoridad para que Su Magestad se dighe hazerle mersed que pueda tener otra plassa de A c. 661 regente provincia!, que vendran a ser dos, / provehiendose la una en togado, y otra en cavallero de capa, y espada ocupandolas una los naturales de los Cabos de Caller y Gallura nacidos, y no naturalizados, y otra los naturales assi mismo y no naturali7ados de los Cabos de Sazer y Logudor. Y para el sueldo de la nueba plassa se cituan mil pesos en los derechos que cobra la administracion del Reali- en que no interessa la real azienda, ni si haze falta de substento preciso y con- servacion de las torres; y lo restante en un real de los dos que en cada quintal de semola y aria, que se saca del Reyno, y medio real en el real y medio de cada quintal de viandas, quede algun tiempo à esta parte por introdusion cobraron los secretarios de los seriores virreyes; quedandoles en adelante un real por cada quinta! de viandas, y otro por el de la semola y aria que se estrahen, que son gajes competentes, con los demas que suelen percebir de otras sacas; y lo que procedieré de estos derechos, de la nueba cituacion, se vasiaré en poder de los mismos receptores de la administracion, dando sus fiadores sirviendose tanbien Su Magestad de restituhir a don Jorge de Castelvy al exercicio de su plassa: y no siendo esto del real beneplacito mande proveherla conforme la fundassion de ella, dando providencia, para que don Jorge tenga sueldo del regio erario, pues el que hoy goza se ha de aplicar al que se nombrare en su lugar. (Para que se conceda otra plaza de regente provincia!, una para togado, y la otra para cavallero de capa y espada, a favor de los naturales del Reyno). Que Su Excelencia se interpondra en adelantar esta supplica a Su Magestad para que el Reyno logre este consuelo. Lecca secretarius

6.(Que todos los puestos de arzobispos, obispos, dignidades, ministros patri- moniales y togados de ambas salas, generai de la esquadra de las galeras y de- mas puestos d.ella, officios de paz, y guerra, y todas las penciones ecclesiasti- cas se provean y den a los naturales, y nacidos en este Reyno)2.

1 Sottinteso Patrimonio. 2 Breve regesto nel mg. alto a sin. di A. c. 661v.

920 Otrosi, los tres Estamentos, con el rendimiento que es de su obligacion supli- can que las dignidades eclesiasticas, de los arzobispados y obispados de este Reyno, / como tambien las plassas de ministros togados de ambas Salas, y las A c. 661v. del Real Patrimonio, generai de la esquadra de las galeras de este Reyno, y de- mas puestos de ellas, oficios de paz, y guerra, y todas las penciones eclesiasti- cas se hayan de proveher y dar en naturales de dicho Reyno, nacidos en el, y no naturalizados, por domicilio, ó casamiento, en consideracion que dandose los premios a los forasteros, viene i redundar en grave desdoro de los natura- les, pues fuera declararlos por indignos con nota de inferíoridad de sus patrias; y por este motibo, han procurado los Reynos de Castilla, Aragon, y los demas obtener, y gosar como gozan sus justificadas leyes y fueros, en virtud de los que quedan excluidos los extrangeros de las dignidades, puestos, y cargos de sus provinOas, sin permitirse que passe su honor i los exteros, y que se enrriques- can con el sudor y trabajo de los regnicolos, siendo mui proporcionada i toda equidad, y razon, la igualdad en los tratamientos, para que en la forma que los regnicolos de Sardea tratan los forasteros en sus Reynos, sean tractados en este; y excluyendose aquellos como los excluyen, de las dignidades eclesiasti- cas, penciones, togas, y demas puestos, seti muy de la real benignidad de Su Magestad que estos naturales no sean tanbien excluydos en este Reyno, lo- grando toda la dicha los forasteros, en los honores, y en las riquesas, atesoran- dose en sus proprias casas y enrriquesiendose tanbien en las de este Reyno, sin quedar estos naturales, ni un solo resqukio de esperanza para las honrras y co- modidades que son la esquela del honor, y tropessasian con los inconvenien- tes de atrassarse en la vírtud, y de enpobreserse mucho mas este Reyno, tran- sportando i sus patrias los forasteros los fructos que adquieren con sus puestos, que seria tanbien de algun perjuizio a Su Magestad respecto de no hallarse estos fieles vassallos suyos con la posibilidad que desean, para poder manifestar con su obsequioso rendimiento su obligacion natural, en las ocasiones del real ser- vicio, como la han manifestada siempre con los donativos que este Reyno ha hecho, que no reconocen ventajas en los otros Reynos; con que se prometen de la real benignidad de Su Magestad / esta gracia en estas Cortes, y que los A c. 662 cargos, dignidades, y puestos, que en el hoy, como queda expressado arriba se hayan de provehir en adelante en los naturales de la manera que se concedio a los Reynos de Castilla en las Cortes del ano 1594, a Aragon en el ano de 1402, Valencia en el ano de 1403, a Catalugria, el ano 1422, a Napoles el ano 1522, a Secilia el ano de 1542, y lo gozan los demas de la monarquia; pues concur- riendo en los hijos naturales de este Reyno los meritos y calidades que se re- quieren, no pudieran dejar de tener grande desconsuelo, no consiguiendo de su real clemencia privilegio de que gozan los demas Reynos, abundando, a Dios gracias, este de Sarderia de subjetos dignos de qualesquier honores, como lo ha acreditado la experiencia, assi en los tiempos passados como presentes, en las ocasiones que han sido empleados, pues sola la cíudad de Caller díó a la Igle- sia catholica dos santos pontífices, que fueron San Hylario, y San Simaco, que

921 la governaron con los efectos que calificaron la santidad de ellos. Ochos hijos naturales fueron enpleados en el arzobispados de Caller, que van nombrados en la margen. Ocho hijos de la ciudad de Torres, fueron arzobíspos de ella, que tanbien van a la margen. Seis hijos de la ciudad de Sager fueron arzobispos de ella. En el arzobispado de Oristan se emplearon nuebe naturales del Reyno. En el arzobispado de Alguer en el de Ampurias seis; en el de Ales treze; y en el de Bosa onze, que todos como esta dicho van notados en la margen, sin otros que no se tienen presente a la memoria; y en el govierno de todos estos prelados se ha dado Su Magestad por bien servido, por haverse cumplido exac- tamente con todo lo que era del servicio de ambas magestades; y 'à este propo- sito es digna de ponderarse la confiansa que el sumo pontifice ha hecho de los naturales del Reyno con eh puestos de jues de appellaciones, y gravamen, pas- sando toda sa jurisdicion, en las causas de las appellaciones, de las sentencias de los ordinarios nobrando2 síempre natural de este Reyno, haviendo todos de- sempegnado la confiansa que meregieron, con muestras de toda satisfacion3. A c. 662v. Y en el Supremo Real Conssejo de Aragon, en el que fue empleado / por re- gente el doctor don Francisco Angel Vico, y por avogado fiscal, que fue el pri- mer que hubo el doctor don Geronimo Olives, procedieron en la administra- gion de la justicia, con la literatura, y aciertos que son notorios à Espagfia, haviendo dado la misma satisfacion los naturales d.este Reyno que se han em- pleado en consejeros y oydores de la Real Audiencia con bastantes testimonios de esta verdad y manifestando el zelo, y prudencia, y letras que pueden testi- ficar los collegas forasteros que tubieron y son los que van notados en las mar- genes [...] los governadores de los Cabos de Caller, y de los de Sager que se han empleado en estos puestos le sirvieron con toda atencion, y fidelidad, quietud, y aplauso de todo el Reyno cuya memoria va notada en las margenes; y don Jo- seph Delitala y Castelvy governador actual de los Cabos de Caller, y Gallura en la viceregia que tubo, ha governado el Reyno con el acierto, que es notorio, haviendo podido mereger de Su Magestad el blason de haverse dado por bien servido y el Reyno mui gustoso de su buen govierno, que lo mismo obraron los presidentes y capitanes generales naturales que han governado el Reyno, y assi

Recte, los (puestos). 2 Recte, nombrando. 3 Sul marg. sin. di A c. 662 figurano i seguenti elenchi: «Arzobispos de Caller San Lucifero, San Juanuario, Dehodatto, Justino, Donato, Citonato, don fray Ambrosio Machin, Don Pedro Vico. Arzobispos de Sazer don Antonio Cano, don Juan Sanna, don Salvador Alepus, don Andres Bacal- lar, don Diego Passamar, don fray Gavino Catayna, don Honofrio Siruna. Arzobispos de Torres San Gavino, Pentusio, Valentino, Potogenes, San Potto, Constantino de Crasta, Pedro Espano. Arzo- bispos de Oristan don Carlos de Alagon, don Pedro Torrellas, don Francisco Figu, don Geronimo Barbaran, don Antonio Canopulo, don Gavino Manca, don Pedro de Alagon, don Joseph Acorra, don Pedro Orio. Obispos de Alguer don fray Francisco Boil, don Antonio Nin, don Nicolas Cana- vera, don Andres Bacallar, don Gavino Manca». L'elenco continua in A c. 662v con i nomi dei vescovi di Ampurias e Ales, ma è in gran parte illeggibile.

922 mismo los regnicolos, que han sído ocupados, y actualmente exeNen los pue- stos de conssejeros de patrimonio ostentando bastante satisfazion e intereza. Tanbien los naturales del Reyno que merecieron la dicha de ser enpleados en los oficíos de la casa real, esto es en mayordomos, gentiles hombres, pajes y mi- nistro, sirvieron assi mismo, con el desempegflo proporcionado tan honeroso enpleo. Y finalmente los ministros de justícia naturales, que han servido en las guer- ras a Su Magestad con los puestos, que a" costa de su sangre merecieron de la real gratitud, obraron con el amor, zelo, valor, y fidelidad que es notorio espendiendo sus vidas y patrimoni'os en el real servicio como era de su obli- gacion, y mas extensamente se apunta en el capitulo siguiente por no dilatarse en este; y concurriendo tan grandes esperiensias como han tenido los sefío- res reyes de los naturales de este Reyno assi en los servicios y donativos que les han hecho, como en los cargos, dignidades y puestos, en que fueron ser- vidos empleallesl, se prometen lo seguro2 / de la gracia que piden en este A c. 663 capitulo.

Que Su Excelencia acompafiarà esta supplica a Su Magestad esperando de su real clemencia que honrara" el Reyno, corno merecen, y han procurado mere- zer sus naturales en otras ocaciones. Lecca secretarius

Recte, emplearles. 2 Fra A c. 662v e A c. 663 figurano sul marg. sin. i seguenti elenchi di nomi: «Obispos de Bosa [...1, don Melchior Pirella, don Gavino Cataina, don Serafino Esquiro, don fray Jorge Sogia. Con- sejeros de la Real Audiencia el doctor Miguel Lado, el doctor Gavino Sasso, el doctor Pedro Mi- guel el doctor Valerio Sasso, el doctor Monserrat Rosellon, el doctor Miguel Angel Cani, el doctor Juan Antonio Palou, el doctor Juan Masons, el doctor don Francisco Angel Vico, el doc- tor don Nicholas Escarchoni, el doctor don Andres Rossu, el doctor don Juan de Andrade, el doc- tor don Juan Dexart, el doctor don Miguel Bonfant, el doctor don Antonio Canales, el doctor don Domingo Brunengo, el doctor don Eusebio Carcassona, el doctor don Simon Soro, el doctor don Estevan Aleman, el doctor Francisco Gomes, el doctor don Juan Maria Pirella, el doctor don Ga- vino Aquena, el doctor don Francisco Cao, el doctor don Pedro Quesada, el doctor Diego Cano Bian- careli, el doctor don Jorge Cavassa, el doctor don Antonio Rugio, el doctor don Andres Manca, el doctor don Francisco Zuca. Governadores de Caller don Luis de Aragaill, don Jaime de Aragaill, don Miguel de Aragaill, don Pedro de Aragaill, don Jaime Aragaill, don Catrillas, don Juan Sapatta, don Felipe de Cervellon, don Diego de Aragaill, don Bernardino de Cervellon, don Joseph Delítala y Castelvi. Governadores de Saper don Antiogo Bellit, don Pedro Aymerich, don Francisco Desena, don Diego Dessena, don Francisco Dessena, don Enrique Dessena, don Francisco Sanjust, don Felix Sanjust». Rossellò, Vico, Dexart, Canales, Quesada, sono nomi ben conosciuti. Nel- l'elenco figura anche Diego Cano Biancareli (recte Biancarelli), che istruì il primo processo per l'assassinio del marchese di Laconi, dal quale emersero responsabilità della viceregina Isabella di Portocarrero, consorte del Camarassa (cfr. ancora D. Scano, Donna Francesca Zatrillas cit., p.121. Si veda anche ASC, AAR, Processo costruito sopra la morte del marchese di Laconi, vol. V. 1).

923 7. Otrosi los tres Estamentos degeando sumamente merecer del carigrio de Su Magestad la gracia que esperan de su real benignidad, en la suplica antecedente y en esta, no pueden dejar de poner en la noticia de Vuestra Excelencia los ser- vicios que este su fidelissimo Reyno le ha hecho; y porque fuera prolija esta re- lazion si empensara desde de los primeros passos de su obediencia, es que el dominio de los seriores reyes de Aragon que cada tres arios se celebravan en corso, y despues en cada quinquenio, en que se hisíeron los servigios, que assi se numeraran desde entonges, no pudiera facilmente la piuma dar con la cuenta, y siendo este Reyno, no haver sido mas quantiosos de calidad, que hu- bieran podido correspondera su degeo, aunque obío con todo lo possible de sus cortas fuerzas se cigne solamente con desir a Vuestra Excelencia que para las fabricas de las fortificaciones de este Reyno inpusieron los seriores reyes de gloriosa memoria predecessores de Su Magestad mas de trescientos mil duca- dos de censos sobre las rentas reales; y viendo que no podia allarse persona que diesse el dinero sino se obligava esta ciudad de Caller, movida del amor, y zelo que siempre ha tenido a Su Rey y serior, se obligó en todos ellos, para que se hisiessen y perfectionassen de todo punto las fortificaciones; action que con toda evidencia calificó su innata fidelidad. Y no haze acuerdo del servicio que hizo al invictissimo, y siempre augusto em- perador Carlos quinto, para la recuperacion de Ongria que fue singular, y del que se hizo tanbíen al serior rey don Felipe segundo en los arios de 1596 y 1597, y al serior rey don Felipe tercero en el ano de 1604. Solo se contentan con re- A c. 663v. ferir algunos servicios mas rilevantes / que este Reyno hizo à la magestad ca- tholica del serior rey don Felipe 4, que haviendo enbiado en el ano de 1626 a don Luis Blasco à efecto de proponer a los Estamentos, que le sirviessen para los gastos de la guerra, resolvieron el servirle con quatrocientos mil ducados, que se los pagaron con efecto. Y haviendo sobrevenido las Cortes, que en su real nombre celebró el excelen- tisimo marques de Vayona, se porrogó dicho servigio, por otros dies arios à ra- zon de ochenta mil ducados cada ano. En los arios de 1628, y 1629, mandó Su Magestad que se cargassen sobre sus rentas reales algunas quantidades a censo para poder socorrer sus reales exer- citos, y por no hallarse, quien diesse el dinero, instada la ciudad de Caller del zelo, que siempre ha ostentado en el real servicio, se cargó sobre sus proprios doscientas y treinta y tres mil libras, haviendose aplicado este dinero para so- corro de la guerra, con otras sumas conciderables que dieron las dudades de Sazer, Alguer, Oristan, y demas, procediendo todas con la fineza devida. Y continuando estos socorros y assistencias, sirvio a Su Magestad el Reyno en el ano de 1633, con dos donativos particulares y haviendole cabido en ellos a la ciudad de Caller ocho mil y seticientas libras, puede desirse que fueron de concideracion, siendo assi, que en el mismo ano de 1633, esta ciudad le sirvio con otras veinte mil libras, por la merced que le hizo, de conozer en primera instancia de las causas, y pleytos civiles tocantes a sus proprios sín enbargo que

924 este mismo privilegio le havia obtenido muchos arios antes de la real gratitud de Su Magestad. Sirviole tanbien la ciudad de Caller en el afro de 1635 con mil estareles de trigo, para socorro de sus reales exercitos en el principado de Catalugria, y en el de 1637, que la armada de Francia invadio la ciudad de Oristan en este Reyno, gastó la de Caller en prevencion de bastimentos y municiones quorenta dos mil y quinientas librar para la defensa del Reyno, en atencion que el regio erario quedava alcansado con los gastos de la guerra, y se votó en su Conssejo gene- rai, que de dicha cantidad gastasse todo lo demas que se lo ofrecival / para A c. 664 su defensa, en que manifestó su inexplicable fidelidad, y zelo, en el real servicio. En el ano de 1642, que celebró Cortes el excelentisimo duque de Avellano, re- conociendo los naturales, y en particular los labradores, que los assientos2 de las tratas de trigo tenian postrado el Reyno, por el estanco que se havia hecho de no poder vender sus trigos sino a los assentistas, y que era imposible servir a Su Magestad por falta de posibilidad, para poder hazerse el servici() que pre-

1 Sul marg. sin di A c. 663 figurano i seguenti elenchi di nomi: «Presidentes y capitanos ge- nerales don Geronimo deAragaill, don Jaime deAragaill, don Diego deAragaill, don Bernardino de Cervellon, el illustre don Pedro Vico. Consejeros de Alexio Fontana, don Juan Dexart, Fran- cisco de Ravaneda, don Pablo de Castelvy, don Pedro [...], don Juan de (...1, don Julian de Aquena, don Pedro Nabarro, el doctor Juan Manca, don Sadorro don Juan Baptista Carniser, don Ga- spar Carnicier, don E...1 Delitala. Oficios en la Cancilleria, don Martin de Alagon y [...1 marques de Villasor mayordomo de la Seitora Imperatris, don Geronymo (...1 conde de Sedilo mayordomo de [...1 cardenal, don Juan Baptista Catrillas conde de Culler gentilhombre de la boca de Su Ma- gestad, don Juan Sappata paje del seitor rey don Felipe tercero, don Francisco Manca gentilhom- bre de la boca de Su Magestad, don Juan de Castelvy f ...), don Jorge de Castelvy paje del serior rey don Felipe 4, don Artal de Alagon marques de Villasor mayordomo de semana del rey nuestro se- rior, don Juan Francisco Ephis de Castelvy marques de Laconi gentilhombre de la camara y mayor- domo de semana». 2 Propriamente asiento (da asentar, assegnare): tale termine, in età moderna, sí riferiva ad ogni accordo fra la monarchia spagnola ed i privati che assumevano la fornitura di pubblici servizi. Con la stessa parola si indicava anche la convenzione tramite cui lo Stato concedeva ad una com- pagnia commerciale il monopolio della tratta di schiavi africani nelle colonie americane. Più spe- cificatamente, nel linguaggio economico-finanziario (che è quanto qui ci interessa), asiento stava per titolo di debito pubblico a breve termine emesso dalla Corona per sostenere l'onerosa po- litica imperiale in campo soprattutto militare. I banchieri tedeschi, genovesi (ed altri privati, in terra iberica e sarda) anticipavano alla Corona somme più o meno ingenti e ottenevano promesse dí rimborso garantito sul gettito derivante da determinati introiti statali. Il saldo del debito do- veva essere effettuato nel giro di alcuni mesi, ad un tasso d'interesse molto remunerativo, che variava dal 7 al 16%. Com'è noto, per bancarotta, specialmente di Filippo II (1596) e di Filippo III (1607), si deve intendere propriamente la trasformazione di asientos in juros, cioè in titoli re- dimibili a scadenza più lunga, imprecisata e ad un tasso d'interesse più basso. Cfr. J. H. Elliott, Imperial Spain 1469-1716, London, 1963, trad. spagnola, La Espaga imperia11469-1716, Barce- lona, VII ed. del 1982, pp. 220-221; C. Costantini, Le monarchie assolute, vol. X, t. I della Nuova storia universale dei popoli e delle civiltà, Torino, 1987, p. 123.

925 tendio, que se quítassen dichos assíentos como era preciso, y por parte de los assentistas se allegava que en observancia de los pactos de los assíentos no se devian quitar acta que se acabasse el tiempo de ellos, ó que se les pagasse ciento y dies míl ducados, que se les devia del dinero que havian anticipado a Su Ma- gestad ó que se obligasse la ciudad de Caller a' la paga de ellos. Y viendo la ciu- dad de Caller la dificultad que havia en hazer el servicio para allanarla, como pedían los assentistas, se obligó la ciudad de Caller, y sirvió el Reyno con se- tenta mil ducados cada ano por espacio de dies arios; con que no solo quedó concluido el servicio, pero aun la ciudad de Caller oblígada que en esse dece- nio tendria Su Magestad el beneficio de trescientos mil ducados en las referi- das tratas, con haver quitado los assentistas. El ano de 1644 en el donativo particular, que don Basilio de Castelvy gover- nador de Valencia, pidió, en nombre de Su Magestad para socorro de sus rea- les exercitos, en el principado de Catalugria hizo tan conciderable servicio el Reyno quanto lo manifiesta el haver cabido la ciudad de Caller contribuhir con dos mil estareles de trigo, y faltandole a un navio, para el cumplimiento del cargo otros quatro mil estareles, los prestó la dicha ciudad, a" tal se despachati con la brevedad, que pedia la urgente necessidad de la causa publica; con que negò este socorro tan à tiempo, que pudó alentar nuestro exercito, quando estava ya pereciendo por falta de vivares. En el mismo ano de 1644 la ciudad de Caller, para alimentar los soldados de Su Magestad en el dicho Principado sirvió con otros dos mil estareles de trigo. A c. 664v. / Y en el de 1645 sirvió con otros quatro mil, y en e11651 con quatro mil libras todo en socorro de los exercitos de Cathalugria, y en el ano de 1653 socorrió el exercito de Su Magestad que se hallava en Genova con quatro mil libras. En la ocasion de los tumultos populares de Napoles la dicha ciudad sirvió a Su Magestad con mil, y ochosientos quintales de biscocho para socorro de las ga- leras de aquel Reyno, y de la infantaria espagnola que estava de guarnicion en Castel Novo. Y en el ano de 1658 governando el Reyno el excelentisimo marques de Castel Rodrigo sirvió con un prestame de veinte siete mil estareles de trigo para so- corro de los reales exergitos contra Portugal, y tanbien despues governandole el excelentisimo principe Ludovisio sirvió con otros tres mil estareles y sin el- los prestó otros siete mil doscientos y quarenta estarelles para poder socorrer los reales exercitos en la dicha guerra de Portugal. Y en el ano de 1656 que celebró las Cortes el excelentisimo conde de Lemos no obstante que Su Magestad mandó que no se passasse adelante en ellas por el contagio che padecia esta ciudad de Caller despues de haver vagado por todo el Reyno, y faltando la mayor parte de sus vezinos, sirvió con setenta mil duca- dos el ano por un decenio; y siendo que los agidentes con que Su Divina Ma- gestad quiso afligir este Reyno, enbiandole sinco atios continuados de lango- sta que no dejo frutificar nada los campos, y causó ambre generai en los naturales, y con ella immediatamente sobrevinieron otros sinco alios de peste

926 que terminó en el dicho ano de 1656, se vieron reducidos a tan miserable estado, que los que tubieron dicha de escaparse no tenian como socorrerse en sus pre- cisos alimentos, ni de donde poderse subministrar los ínescusables gastos para la purificacion de las casas inficionadas, de la epidemia que podia resucitar, si no se aplicava el remedio de la purificacion acabando con los que havian tenido, la dicha de librarse; y para conservacion de este Reyno de Su Magestad Catho- lica, movida esta ciudad de Caller de su gran zelo en el real servicio, se empe- gfio para estos gastos, y ansi mismo para los que intervenieron en las circum- valaciones por las guardas a fin de defender los lugares, en que non hau entrado el contagio, y preservar en lo / posible de esta ciudad, y como no pudo A c. 665 cauthellar defensas a los tristos juizios de Dios, quiso tanbien mortificar a la ciu- dad con epidemia, y por no faltarles a sus vesinos, ni los vivares, ni las medici- nas, se cargó sobre sus rentas mas de sinquenta mil escudos censo, con que se alla dichosamente extenuada de sus fuersas, por haverlas gastada en la con- servacion de la misma ciudad y villas de este Reyno de Su Magestad Catholica. Con los referidos servicios cumpleó el Reyno con su obligacion, y manifestó su grande amor y fidelidad, que han podido tanbien calificarla sus hijos derra- mando la sangre de sus venas en el servicio de Su Magestad con los puestos que dignamente ocuparon, y en que los empleó la Magestad Catholica en concide- racion de sus servicios, como fueron don Jayme de Alagon natural de `Caller, conde de Villa Sor, que fue tiniente de generai de la esquadra de Napoles, siendo generalissimo de ella don Juan de Cardona su tio, don Salvador Ayme- rich natural de dicha ciudad, que sirvio al sefior emperador don Carlos quinto en la jornada de Tunis, y quedo governador de la Golleta, en cuya ocasion le híso merced la Magestad Cesarea con privilegio en Monzon el ano 1538, que pudiesse poner en sus armas las aguilas imperiales, los que casaran con hijas decendientes de la casa de los Aymerichs gosassen de la noblesa de sus muje- res, aunque no hubiessen sido nobles; don Geronimo Torresany, y Cervellon conde de Sedilo sirvio de maestre de campo en Flandes en el tercio de ardefia que levantó a su costa, y don Bernardino de Cervellon fue sargento mayor del mismo terciol, y por muerte del dicho don Geronymo passose el maestre de campo de aqui; tanbien sirvieron de capitanes en Flande don Jaime Artal de Castelvy, don Gaspar Barbara', Antiogo de Arca, don Francisco Sanna, Andres Aquena, Pedro Peres, Pedro Rusta Ruzello, Juan Pinna, y Pedro Camara to- dos naturales de este Reyno.

Tercio: corpo di fanteria costituito nel XVI secolo nella Spagna di Carlo V, facente parte di una più ampia unità e composto in origine da tre categorie di soldati: moschettieri, picchieri e militi armati di spadone. Sulle guerre, le operazioni militari e le devastazioni del Seicento, cfr. i dati, le cifre e le lucide analisi contenute nella classica opera di H. Kamen, The Iron Century. Social Change in Counter-Reformation Europe 1550-1660, London, 1971, trad. it. Il secolo di ferro 1550-1660, Bari, 1975, pp. 47-57.

927 Angel de Marongiu de Sager fue assi mismo valorosissimo capitan en Flandes, A c. 665v. y sirvió al sei-1°r rey don Juan en el Reyno con / ochocientos cavallos, Pedro Esgrechio natural de la misma ciudad de Sager fue capitan en Lumbardia, y passe, desde Seccilla à Italia en el ano 1626 por cabo de veinte seis compagnias. Don Blasco de Alagon marques de Villa Sor sirvio en la guerras de Catalugtia de maestre de campo de un tercio, que levante, en este Reyno à sus costas. Don Juan de Castelvy marques de Lacony sirvio en las mismas guerras de Catalu- gna, con ochozientos cavallos montados, que tanbien levante, à sus costas en este Reyno, haviendo merecido el titulo de corone! de este recimiento, quien en el de 54 sirvio de capitan generai de la cavalleria en este Reino quando la armada francesa parecio en estos mares. El marques de Lacony don Agustin de Castelvy desde el ano 1640 sirvio con una compagnia de infanteria, de las que se forma- ron al tiempo se tubo notigia que la armada francesa venia a este Reino, havia seledado en el mismo ano una compagnia de cavallos; y en el de 1642 obtuvo de Su Magestad la merced de una compagnia de cavallos corasses, de las del regimiento de su hermano el marques don Juan, y sirvio con ella en Catalugna, en toda aquella campagna, y en el scitio y torna de Monson, quedando preso del enemigo sobre las orcas de Lerida mas de dos arios, continuando despues el real servicio con un entretenimiento de ochentas escudos sobre las galeras de ecilía; y con iguales meritos sirvio don Jorge de Castelvy en Italia, Flandes, Francia, Lombardia, y en la recuperacion de Napoles, cuyos servicios son tan notorios a Su Magestad y de tanto peso, que no reconozen ventajas a ninguno. Don Artal de Alagon hoy marques de Villasor hijo del dicho don Blasco sir- vio de maestre de campo del tercio que se levante, en este Reyno en la guerra de Messina, con la satisfacion, que era propria de su sangre, y finalmente otros muchos regnicolos han servido con grandes muestras de su valor, y se ommi- ten por la prolixidad. Todos los referidos servicios, y el que el Reyno hizó en las Cortes que celebre, A c. 666 / el excelentisimo conde de Santisteban de setenta mil ducados el /

A c. 666v. 8.(Que no se concedan letras causa videndi y las concedidas duren solamente el termino de dos arios y que Su Magestad se sirva dar las ordenes convenien- tes para despachar la causa del marquesado de Toralba). Otrosi conciderando los dichos Estamentos los graves dafros é inconvenien- tes que se han esperimentado en la concessíon de las letras Causa videndi, que han obtenido algunas personas con solo fin de imortalizar los pleitos respecto que despues de remitirse los processor al Sacro Supremo Real Consejo de Ara- gon, no solicitan el despacho; y la otra parte no puede hazer la instrucion por falta de medios, y demas acidentes, que ocasiorial la distancia de este Reyno

Recte, ocasionaría.

928 como sucede, entre otros casos, en el pleito de tenuta, y de acrehedores del mar- quesado de Toralba, en que obtuvo en el ano 1642 dona Hypolita [...] seme- jantes letras haviendolas sacado tanbien, en el de 1663 para el mismo pleito, continuando, en esta inteligencia en el ano 1674 su nieta, y sucesora dona Jo- sepha Simoa, y Canino, con las que se presentaron en esta Real Audiencia, para que no se dejasse pagar a los acrehedores sin haver estos podido assegurar los interesses, pues no obstante lo instaron se obtuvieron otras por la misma dona Josepha con inibicion de todos los tribunales dando por atentatuias las instan- cias, y revocaciones de precarios, de que se valieron algunos; y entre ellos dona Juaria Anzaldo, y Martorell, que a mas de tener censos en el estado, no ha po- dido lograr el beneficio de la tenuta, contra los bienes de su primer marido, el marques don Geronimo Comprat, por haversele querido tanbien enbaragar su pretengion con nuebas letras, con que se han passado 46 atios sin que los acre- hedores hayan conseguido su justicia. Por tanto suplícan a Vuestra Excelen- cia se sirva representarlo à Su Magestad, para que se digne decretar por auto de Corte de hoy en adelante no se concedan dichas letras, y las que se han ob- tenido solamente duren por tiempo de dos atios, passados los quales sean de ningun valor, y pueda, y deva esta Real Audiencia continuar en la espedicion de las causas que fuesen suspendidas, en virtud de las mismas letras. Sirvien- dose Su Magestad dar las ordenes, que convengan para que se despachen con toda brevedad los pleitos de dicho marquesado de Toralba, en que interessan muchos cavalleros, y otras personas pobres que todo el caudal le tienen en esta finca, ó que se remitan a la dicha Real Audiencia para resolverse en justicia el derecho de las partes. /

Que lo suppliquen a Su Magestad. A c.667 Lecca secretarius

9. (Que se sciale numero cierto de las cherddas1 de paja de la cavallerissa de Su Excelencia, y que se pague al villano el precio justo de lo que valiere cada carro de paja). Otrosi representan a Vuestra Excelencia que de algunos arios à esta parte se ha introdugido obligar al pobre villano de este Cabo de Caller à la conducion de encirca tres mil carros de paja para la cavallerisa de los seriores virreyes, y cavalleria pagada sin otras doscientas, por el generai de la cavalleria, con no- table davo de los vezinos de dicho Cabo, entre los quales hay muchos que di-

i Propriamente, Tzerda: «Graticcio di giunco e paglia per stendervi la frutta o per impedire che caschi dal carro», oppure, al plurale, «sponde lunghe del carro agricolo per il trasporto di materiale sfuso»; così M. Pittau, Dizionario della lingua sarda fraseologico ed etimologico, vol. I, Sardo-Italiano, Cagliari, 2000. Si veda anche M. Puddu, Ditzionàriu de sa limba e de sa cultura sarda. Ditzlcs, Cagliari, 2000: «Onzuna de sas duas costanas de su carni, fata de linnàmine, pro mantenner sa cosa chi si bi ponede (linna, sacos prenos e gai)».

929 stan de esta ciudad mas de quinze leguas, y viene a ser mayor el perjuhizio por- que es mas sensible el trabajo de la conducion, que el precio intrinseco de la paia, y quando no la tienen, se ven precisados à compralla à precios mui cre- cidos, y les hase mucha falta al substento de los bueyes que se necessitan to- talmente para la agricultura. Por tanto suplican a Vuestra Excelencia se sirva en el real nombre de Su Magestad de segnalar numero fijo y competente, de los carros de paja que se necessitare, para la cavallerissa de los setiores virre- yes, y que esta la traiga el villano pagandosele el precio justo de lo que valiese cada carro de paja hasiendose nuebo repartimiento à proporcion de la como- didad, y distancia de los lugares, sin que en adelante tengan obligacion de con- ducir paja, y de contribuir en dinero para el generai de la cavalleria pagada, ni otra persona alguna.

Hagase tomo lo piden, para lo qual se darà la providencia a su tiempo. Lecca secretarius /

A c. 667v 10.(Que buelvan a sus casas don Joseph, don Francisco y don Feliz Masons). Otrosi suplican à Vuestra Excelencia los dichos Estamentos se sirva hazerles gracias en el real nombre de Su Magestad de que buelvan a sus casas don Jo- seph, don Francisco, y don Feliz Masones, que se hallan ya ocho meses fuera del Reyno, en concideracion de lo que han padecido, y gastado, y que en tiempo de Cortes es mui proprio de la real benignidad usar de su acostumbrada de- mencia con sus subditos, y fieles vassallos.

Por lo que toca a don Felix ya està hecha la gracia, y en quanto a los otros dos que lo supliquen a Su Magestad, que Su Excelencia no dexarà de acompatiar la supplica. Lecca secretarius

11.(Que no se lleven derechos de los despachos de los privilegios que Su Ma- gestad concediere en estas Cortes). Otrosi suplican a Vuestra Excelencia se sirva tanbien en el real nombre de Su Magestad decretar por auto de Corte, que no se lieve derechos algunos en los despachos de los privilegios y mercedes, que Su Magestad fuere servido con- ceder en estas Cortes en generai y particular atendiendo a la suma pobresa en que se hailan los vesinos y naturales del Reyno.

Que los suppliquen a Su Magestad. Lecca secretarius

12.(Que los nobles y militares no puedan ser apremiados à prehender por nin- gun caso à sus deudos). Otrosi en concideracion que en algunas ocasiones, los nobles y militares de este

930 Reyno, sin exerger puestos de justicia han sido mandados prender a sus deu- dos aun en segundo grado de afifiidad, y consanguinidad y a los familiares y criados de sus casas, y por no haverlo podido exercitar han padecido notable detrimento, con la execucion de las penas conciderables que le impusieron, y llevaron con todo rigor, sin ser oydos à mas de otros gastos, haviendose por esto originado varios dígustos, y pesadumbres, que han venido a quedar con per- petuo encono. Por tanto en reparo de lo referido suplican a Vuestra Excelen- cia los dichos Estamentos se sirva por auto de Corte decretar, que en adelante los nobles y militares no sean apremiados en semejantes diligencias y capturas por ningun caso, y que estas / [.. j 1.

I Non figura la risposta del viceré. Da A c. 667v. si passa ad A c. 668, la prima riguardante le regie decretazioni ed i capitoli di Corte.

931 Capitoli di Corte e decretazioni regie

332 1689 gennaio 30, Madrid Il re si compiace per l'offerta del donativo di 70.000 scudi annui per un decennio, che costituisce una conferma della fedeltà del Regno verso una di- nastia che ha sempre cercato di favorire i sudditi. Il sovrano prende atto del processo stilato dal Parlamento e di tutto quello che è stato rappresentato alla Corona dal marchese di Laconi, gentiluomo di camera del re, suo maggior- domo e sindaco del Regno. Il viceré viene incaricato di comunicare agli Sta- menti le seguenti decisioni regie.

1. Riguardo alla supplica del Regno — che chiede, per incontrade, villaggi e maggiorenti, il condono totale degli arretrati accumulati nel pagamento del donativo — il sovrano ordina che si paghi la metà; tuttavia lo Stamento eccle- siastico e militare sono tenuti a saldare interamente il debito.

2. Sulla conferma dei privilegi e specialmente sull'applicazione alla Sar- degna di quelli concessi al Principato di Catalogna in ordine alla successione dei feudi, il re ordina che si confermino i privilegi ed i capitoli in uso; il Re- gno faccia presenti quelli che non lo sono e che desidera siano confermati. Dal suo canto il sovrano cercherà di favorire in ogni modo i suoi sudditi. Quanto alla successione dei feudi, che si osservi la consuetudine. Sull'estensione alla Sardegna delle costituzioni del Principato di Catalogna, il viceré dica ai sud- diti che lo ricordino al sovrano più avanti.

3. Sulla richiesta che siano giudici della violazione dei diritti gli arcive- scovi di Cagliari, Oristano e il vescovo di Ales o i loro vicari generali con la stessa facoltà e giurisdizione degli analoghi magistrati del Regno di Valenza, il sovrano respinge temporaneamente la novità; essendo però l'istanza del Re- gno degna di essere approfondita, il problema sarà risolto con una più matura riflessione.

4. Sul ribasso di 1 reale dei 4 che si pagano per l'esportazione di uno sta- rello di grano, il re risponde che occorre osservare la consuetudine; afferma allo stesso tempo che sta esaminando la materia per maggiore sollievo del Regno.

5. Sulla concessione di un altro seggio di reggente provinciale, in modo

932 che il Regno disponga di due piazze, l'una per un magistrato togato, l'altra per un cavaliere di cappa e spada, appannaggio l'una dei naturali del Capo caglia- ritano, l'altra riservata a quello di Sassari: il sovrano replica che attenderà alla consolazione del Regno quando, rispetto alla prima formulazione dell'istanza, saranno meglio chiariti i meccanismi per la retribuzione del posto richiesto.

6. Sulla nomina di naturali del Regno agli arcivescovadi e vescovadi di Sardegna, alle cariche di giudici togati della Reale Udienza (in entrambe le Sale), di ministri del Real Patrimonio, di generale e ufficiali delle galere, di titolari delle pensioni ecclesiastiche: il re decide di concedere ai nativi le pen- sioni di tutti gli arcivescovadi e vescovadi e i posti di capitani delle due galere. Per il resto, che non si introduca novità e si confermino i capitoli riguardanti questa materia, stabiliti con il Parlamento del 1678.

7. Sulla richiesta di togliere le teste che stanno nella torre dell'Elefante e le iscrizioni che si trovano nella via dei Cavalieri e inoltre sulla concessione di una grazia particolare, perché vengano uditi in ambito giudiziario coloro che non poterono allegare a suo tempo una difesa per quanto era stato loro im- putato: il sovrano concede che si tolgano le teste, ma che si lascino le iscrizioni. E soddisfatto della fedeltà del Regno; il castigo comminato a chi ha commesso un delitto particolare non può diventare nota negativa che vada oltre le per- sone incolpate.

8. Sulla concessione di lettere causa videndi, il re risponde che esse sa- ranno inviate solo per cause gravi e ordina il disbrigo veloce di quelle pendenti intorno al marchesato di Torralba.

9. Sul numero fisso di carri di paglia per la scuderia del viceré, il sovrano si conforma a quanto è stato già decretato.

10.Sul permesso da concedere a don Giuseppe, don Francesco e don Fe- lice Masones, perché possano fare ritorno nelle loro case, il re risponde affer- mativamente.

11. Che la spedizione dei dispacci recanti le grazie ed i privilegi concessi in queste Corti non comportino pagamento di diritti: al riguardo il sovrano concede che non si paghi mezza annata e bollo, limitatamente al Regno, agli Stamenti ed alle comunità.

12. Che nobili e militari senza incarichi nell'amministrazione della

933 giustizia non siano costretti a fare catture e che ciò spetti solamente, per ob- bligo d'ufficio, ai ministri di giustizia maggiori e minori: in proposito il re or- dina che per il momento non si introduca novità; si riserva di riflettere an- cora su un'istanza degna di esame per pervenire ad una più matura decisione.

13. Sul ritorno nel Regno di frate Salvatore di Castelvì, del dottore Giu- seppe Zedda e del licenziato Archelao Saba, il re risponde che sta esaminando la questione.

14. Sulla concessione del titolo di grande di Spagna ai marchesi di Laconi e di Villasor, il re risponde che terrà presenti i meriti delle persone e delle casate.

15. Sui servigi resi con lealtà e finezza dai sindaci delle città del Regno, il sovrano replica che li ricorderà nelle occasioni per loro più convenienti.

16. Analoga risposta viene fornita dal re sul riconoscimento dei servizi resi dagli avvocati degli Stamenti nel corso delle Corti.

Sulla seconda supplica dei tre Stamenti

1.Sulla numerazione dei fuochi per persona, il re risponde che si deve pro- cedere a nuovo computo.

2. Sulla possibilità, per i militari e gli abitanti delle città, matricolati nelle borse di giurato in capo e giurato secondo, di tenere in casa armi da fuoco, ca- rabine e terzette cariche, il re risponde che si dovranno tenere presenti le pram- matiche esistenti al riguardo.

3. Sulla pubblicazione dei capitoli di Corte che non sono stati stampati e che lo dovrebbero essere, unitamente a quelli che saranno concessi nel Par- lamento attuale, il sovrano replica che ha già provveduto in una prammatica di imminente emanazione.

4. Che i ricevitori del Real Patrimonio, appartenenti ad entrambi i Capi, percepiscano 1 reale per ogni quintale di semole e farina e mezzo reale per ogni quintale di paste per finanziare una nuova piazza di ricevitore: il re ri- sponde negativamente, facendo osservare che questo stanziamento a carico della regia azienda sarebbe comunque insufficiente per lo scopo previsto.

5. Il sovrano accoglie le decisioni già prese dal viceré.

934 6. Che i ministri della Sala criminale e della Governazione di Sassari non possano percepire salario sulle cause di alterchi e sulle sentenze interlocuto- rie: al riguardo il re risponde ordinando l'osservanza della consuetudine.

7. Che i giudici della Reale Udienza, della Governazione di Sassari e de- gli altri tribunali inferiori riscuotano salario solo per le sentenze definitive.• in proposito il sovrano ratifica quanto è stato già deciso dal viceré.

8. Sul risarcimento alla reale azienda di ciò che ha speso per la razione dei detenuti, una volta verificato il valore dei loro beni; il re sancisce quanto decretato dal viceré.

9. Sulle lettere compulsorie riguardanti i prigionieri poveri, il sovrano in- carica il viceré di disporre le provvidenze più convenienti.

10,11 e 12. Anche su questi capitoli il sovrano accoglie i decreti viceregi.

13. Sulla soppressione del posto di alcalde di Parte Ocier Real, il sovrano risponde che sta esaminando la questione.

Da 14 a 19. Anche in risposta a queste suppliche il re conferma quanto è stato già stabilito.

20. Sui vestiti e sul lusso, il sovrano incarica il viceré di eseguire quanto è già stato decretato.

Sulle suppliche dello Stamento ecclesiastico

1.Sulla vi sura degli atti e dei procedimenti istruiti dai ministri reali con- tro i rifugiati nelle chiese, il re risponde che ha già provveduto.

2. Sulle lettere convocatorie dei viceré, che nei confronti dei membri del clero dovrebbero esprimere esortazione e non comando, il re ordina di seguire le solite costumanze.

3. La stessa decisione è assunta dal sovrano nei confronti dell'istanza par- lamentare secondo la quale le prime voci dovrebbero parlare col capo coperto.

4. Sull'inibizione ai ministri regi di procedere contro prelati e vicari con

935 mandati comminatori e citazione al banco regio e sulla conferenza con la cu- ria ecclesiastica.- il re risponde che si osservi quanto è stato concordato al ri- guardo, dal momento che entrambe le curie sono uguali.

Sulla supplica dei due Stamenti ecclesiastico e militare

1. Sulla richiesta di non concedere in futuro le successioni per ufficio al- cuno, il sovrano replica che esaminerà l'istanza.

2. Sullo spedito pagamento del grano di scrutinio da parte dei villaggi del Capo di Sassari, mancando il quale essi non devono essere obbligati alla con- duzione del prodotto stesso in città, il re sancisce quanto è stato deciso in sede viceregia.

3. Sul ritorno a casa di don Salvatore Madao, don Antonio De Tori ed altri cavalieri ed abitanti del Regno che si trovano in esilio, il sovrano risponde che terrà presente l'istanza.

Sulla seconda supplica dei due Stamenti

1. Sul pagamento del donativo che deve essere versato da parte di co- loro che vanno a risiedere a Cagliari o in qualsiasi altra città del Regno: il re accoglie la supplica, secondo la quale essi devono contribuire nella misura del beni e delle proprietà delle quali disponevano prima di assentarsi dai vil- laggi.

2. Sulla carica di sindaco dei quartieri dove prendono domicilio i no- bili, questi non devono essere costretti a ricoprire quei posti né devono es- sere inseriti nella terna: il sovrano si conforma a quanto è stato decretato dal viceré.

Sulla supplica dei due Stamenti militare e reale

1. Sull'estensione alla Sardegna, tramite capitolo di Corte, del privilegio aragonese, datato 1646, riguardante la giurisdizione degli inquisitori, il re ri- sponde che sta esaminando con cura la materia per trovare i mezzi più adatti e per evitare gli inconvenienti che sono stati fatti presenti.

936 Sulla supplica dello Stamento reale

1. Sul pagamento del grano di scrutinio al villano che deve ricevere an- che l'arretrato, il re si adegua al provvedimento viceregio.

2 e 3. Anche su questi capitoli il sovrano si conforma con quanto è stato stabilito dal viceré.

4. Sull'istanza dello Stamento reale, secondo la quale i baroni ed i reg- gitori non devono applicare la loro giurisdizione contro i sindaci nell'anno in cui questi ricoprono la carica: il re accoglie quanto è stato decretato in sede vi- ceregia, con la precisazione che deve essere consultata la Sala criminale.

Da 5 a 8. Anche in questi casi il sovrano sancisce quanto è stato stabi- lito dal viceré.

9. Sulla non opposizione di eccezioni di nullità ai censi caricati dai vil- laggi, il re ordina che si segua la consuetudine.

10. Sulla concessione al sindaco di Alghero — il dottor don Francesco Diego Carola — ed al dottor Francesco Muro dei primi due posti di giudice to- gato che si renderanno vacanti, il sovrano replica che ne terrà presenti i me- riti ed i servigi nelle occasioni che si presenteranno.

11. Anche i servigi di Antioco Del Vechio e di Francesco Cani saranno tenuti presenti.

12.Sulla libertà di non pagare mezze portadie ed altri diritti che gravano sui villaggi, libertà nella quale devono essere mantenuti gli abitanti di Cagliari e delle altre città, il sovrano accoglie quanto è stato decretato dal viceré.

Sulle suppliche della città di Cagliari

1. Sulla conferma di tutte le grazie, franchigie, libertà e favori finora ot- tenuti, che si osservi la consuetudine.

2 e 3. Il sovrano si conforma a quanto è stato decretato dal viceré.

4. Che la medaglia d'oro con l'effigie del re, portata sul petto dal consi-

937 gliere in capo di Cagliari, non sia concessa ad altra città del Regno: il sovrano risponde che prenderà in considerazione l'istanza quando si presenterà il caso.

5. Che non si conceda agli abitanti di Cagliari, per mezzo di carta reale, insaccolazione nelle borse dei consiglieri senza che ciò sia preceduto da un rag- guaglio fornito dalla stessa città; che inoltre non si dia seguito alle insaccola- zioni già concesse: al riguardo il sovrano risponde che, quando lo giudicherà necessario, porrà mente a che si assumano informazioni.

Da 6 a 14. Il sovrano si conforma a quanto è stato decretato dal viceré.

15. Che i consiglieri e gli assessori abbiano giurisdizione esclusiva per le cause nelle quali gli ufficiali commettano mancanze nell'amministrazione ci- vica: il re risponde che sta esaminando la questione.

16 e 17. Il sovrano si adegua ai provvedimenti viceregi.

18. Che l'attuale guardiano del porto di Cagliari e i suoi successori go- dano perpetuamente del titolo di capitano: il re accoglie la richiesta.

Da 19 a 21. Il sovrano sancisce quanto è stato stabilito dal viceré

22. Sulla concessione del cavalierato a Giovanni Maria Pinna o di una pensione per suo figlio: il sovrano replica di aver assunto una risoluzione nel dispaccio delle grazie concesse alle Corti.

Da 23 a 26. Il re risponde che sta esaminando la materia che gli è stata sottoposta.

Sulla supplica delle appendici di Cagliari

Il sovrano ratifica le provvidenze viceregie.

Sulla supplica della città di Sassari

1. Sulla conferma perpetua del contratto di 3.000 scudi; pagati dalla città nel 1673 per l'esportazione dei grani di porzione (cioè di riserva), il re si ade- gua alle decisioni viceregie.

938 2. Sul condono di quanto Sassari deve per il donativo il sovrano replica che ha già fatto grazia della metà del debito alle città ed ai villaggi; per quanto riguarda il condono del tributo del feudo, la supplica viene respinta.

3. Su questo punto il re si conforma alle provvisioni del viceré.

4. Sulla pulizia del porto, da realizzare per due quinti a carico della città e per tre quinti a carico della real azienda, con relativa richiesta che venga ordi- nato il versamento di 3.000 scudi, pari all'importo dei tre quinti: il sovrano re- plica che, senza intervento dei ministri patrimoniali, Sassari renderà conto ai mi- nistri stessi di quanto anticiperà e spenderà ogni anno per il porto; non facendolo. prenda provvedimenti il Real Patrimonio, in sintonia con i decreti viceregi.

5 e 6. Il re sancisce le provvisioni viceregie.

7. Che nessun abitante della città sia forzato ad attraversare l'isola o a trasferirsi a Cagliari, per mare o per terra, durante il periodo delle intempe- rie: il sovrano accoglie la supplica. Il viceré e i suoi successori potranno dete- nere i sassaresi nelle carceri cittadine o tenerli agli arresti nelle loro case con garanzie, fino a quando passino le intemperie e poi ordinare che gli accusati si rechino o vengano condotti a Cagliari. Si raccomanda l'osservanza di que- st'ultimo punto, precisando che la grazia non deve considerarsi concessa tra- mite capitolo di Corte.

Da 8 a 10. Il re si conforma ai decreti viceregi.

11.Sulla concessione alla città della privativa dei diritti su acquavite, ta- bacco e carta, il sovrano ordina che non si introducano novità.

12.Sulla rimozione delle botteghe nei villaggi del Regno (in esecuzione di una carta reale) e sull'appalto delle saline di Sassari che si vorrebbe suba- stato sia nel Capo di Sopra, sia a Cagliari: sul primo punto il re risponde che sta esaminando la materia, sul secondo che provvederà speditamente.

13. Il sovrano si adegua a quanto già stabilito dal viceré.

Sulla supplica dell'arcivescovo e del Capitolo di Sassari

1. Sulla concessione di 6.000 stare& di grano da esportare per la ricostru-

939 zione della chiesa di San Nicola, il re risponde che si aspetta la proposta di mezzi che non presentino inconvenienti.

2. Il re si conforma alle decisioni viceregie.

3. Sulla richiesta di versamento di 310 scudi, concessi come elemosina alle chiese di San Nicola e di San Gavino in esecuzione dei mandati del 14 e del 15 luglio 1680, il sovrano incarica il viceré di provvedere.

Sulle suppliche della città di Oristano

1. Sulla conferma di privilegi, franchigie, immunità e prerogative, che vengano osservati quelli in uso.

2. Sul condono della metà del donativo arretrato, il sovrano replica che è stata già presa una risoluzione di carattere generale.

3. Il re sanziona le provvisioni viceregie.

4. Il sovrano ordina che si osservino le concessioni di cui dispongono le città sull'esportazione degli starelli immagazzinati.; la giunta patrimoniale è incaricata di porre ogni cura e di vigilare che non ci sia frode.

Da 5 a 11. Il sovrano si adegua ai decreti del viceré.

12. Che nel nuovo calcolo dei fuochi si contino solamente i residenti nella città da cinque anni: al riguardo il re incarica il governo viceregio di provvedere.

Da 13 a 31. Il sovrano ratifica quanto stabilito dal viceré.

32. Che i villaggi di Siamanna e Siapiccia paghino i forni della calce con i quali contribuiscono in particolare alla città di Oristano e che questi introiti si spendano per le riparazioni del ponte grande e delle muraglie; che a questo fine venga concessa l'esportazione di 1.000 starelli di grano: sul primo punto il re accoglie i decreti viceregi; sul secondo, l'istanza comporta inconveniente.

33 e 34. Il sovrano si conforma alle deliberazioni del viceré.

Sulle suppliche di Oristano, contenute in altri due documenti a parte, in

940 relazione all'esenzione dei villaggi di quel marchesato, alle cause di rovescio, evocazione di miserabilità e appello contro gli abusi (commessi dagli ufficiali e dai ministri ordinari sui vassalli dei tre Campidani), considerate di pertinenza del veghiere civico: il re approva quanto il viceré ha stabilito.

Sulla supplica della città di Castellaragonese

1. Sulla conferma dei privilegi; il sovrano ratifica le provvisioni vicere- gie.

2. Sulla conferma dei capitoli di Corte decretati nel Parlamento Santi- steban e in tutti gli altri, il re risponde confermando i capitoli delle Corti im- mediatamente precedenti.; quanto agli altri, si osservino solamente quelli in uso.

3. Il sovrano si adegua alle decisioni del viceré.

4. Sull'esportazione di 6.000 stare& di grano dell'insierro, da effettuare metà a settembre ed il resto ad aprile e maggio, il re risponde che la richiesta presenta inconveniente.

5. Sul divieto ai privati di calare la tonnara di Calagostina, il sovrano or- dina che non si introducano novità.

6. Sulla richiesta che il mercante entrato in città possa, una volta pagata la dogana ed essersi fornito dell'apposita certificazione, portare i suoi prodotti nelle altre città e villaggi del Regno, senza versare altri diritti, il re risponde che sta esaminando la questione.

7. Sul finanziamento di 200 scudi annui per le riparazioni delle muraglie, da prelevarsi sui 10.000 destinati alle fortificazioni del Regno, il sovrano in- carica il viceré di provvedere.

8. Sullo spostamento dei dieci pezzi di artiglieria, attualmente collocati nel porto e in riva al mare, all'interno della città e sulla necessità che vengano spedite munizioni: sul primo punto il re si conforma al decreto viceregio; per le munizioni, il viceré viene incaricato di provvedere adeguatamente.

9 e 10. Il sovrano accoglie quanto stabilito dal viceré.

941 11 e 12. Anche su questi punti la risposta è identica alla precedente.

13. Che il podestà sia nativo di Castellaragonese, che appartenga al nu- mero degli insaccolati nella borsa di giurato in capo, che al mattino e al po- meriggio sia presente nella casa di città: per quanto riguarda l'essere nativo ed insaccolato, è stata già assunta una risoluzione nel capitolo 10. Per il resto, il re si conforma alle decisioni viceregie.

Sulla supplica della città di Alghero

1. Sulla conferma di privilegi, carte reali, prammatiche, capitoli di Corte in uso e non in uso: il sovrano conferma l'osservanza di quelli in uso.

2. Sul non pagamento della porzione assegnata alla città nel ripartimento del donativo, che essa non paghi più della metà della quota.

3 e 4. Il sovrano ratifica i decreti del viceré.

5. Il re risponde che sta esaminando la materia.

6. Il sovrano accoglie le provvisioni viceregie.

7. Sulla concessione della somma necessaria a riparare il ponte sullo sta- gno e alcune strade, da prelevare sui 10.000 scudi destinati alle fortificazioni del Regno: il viceré viene incaricato di attendere all'istanza.

8, 9 e 10. Il re si conforma a quanto stabilito in sede viceregia.

Sulla supplica della città di Bosa

1. Sulla conferma dei privilegi e dei capitoli di Corte, il sovrano ordina l'osservanza di quelli in uso.

2. Sull'esportazione annua di 6.000 starelli di grano di porzione (cioè di riserva), il re concede franchigia per 2.000 starelli, raccomandando che non si estraggano qualora non ve ne siano altrettanti nell'immagazzinamento ef- fettivo.

3. Il sovrano ratifica i decreti del viceré.

942 4. Sul titolo ed onore di veghiere al podestà di Bosa che dovrebbe ope- rare senza assessore, avvalendosi solo del parere dei consiglieri nella dichia- razione delle cause, il re accoglie quanto stabilito in sede viceregia. 5. Che l'incarico di ufficiale dei salti di Montresta sia affidato a persona in grado di leggere e perita: il sovrano ordina al viceré di attendere a questa istanza. 6. Il re si adegua a quanto è stato decretato in sede viceregia. 7. Che si ripari la torre del porto e venga piazzata l'artiglieria con la quota spettante alla città dei 10.000 scudi destinati alle fortificazioni: il sovrano in- carica il viceré di provvedere.

8. Il sovrano ratifica quanto è stato stabilito dal viceré. 9. Sulla riparazione di un ponte sul fiume, che divide la città dalle incon- trade di Bonvey e del Meilogu, il re ordina al viceré di provvedere. 10,11 e 12. Il sovrano si conforma a quanto deciso dal viceré. 13. Che il versamento del soldo al sergente maggiore sia effettuato nelle dogane della città: al riguardo il sovrano risponde ordinando l'osservanza de- gli ordini regi

14. Il sovrano replica che sta esaminando la materia.

15. Il re si adegua alle decisioni del governo viceregio.

Sull'imbarcazione e l'esportazione libera del vino, richiesta in un docu- mento a parte, il sovrano accoglie le deliberazioni del viceré.

Sulla supplica del capitolo di Bosa

1. Sul permesso di creare alcune peschiere nel fiume, il re si adegua alle disposizioni viceregie.

2,3 e 4. Il sovrano si conforma alle provvisioni del viceré.

5. Sulla consultazione dei naturali di Bosa intorno ai posti vacanti di pre- lature e abbazie, il re risponde che lo terrà presente.

943 6. Su questo punto il sovrano fa osservare che ha già provveduto dietro richiesta della città.

Sulla supplica della città di Iglesias

1.Sull'unione del posto di capitano con quello di giurato in capo il re or- dina che non si introduca novità.

2. Sulla conferma di privilegi, capitoli di Corte, del Breve e di altre ordi- nazioni, il sovrano conferma quelli in uso.

3 e 4. Il re ratifica i decreti viceregi.

Sulla seconda supplica della città di Iglesias

1. Sulla somministrazione del necessario, da parte del sequestratore della rendita reale, per riparare la casa di città, il sovrano risponde che sta esa- minando la materia per prendere la risoluzione più conveniente.

2. Analoga risposta viene fornita su questo punto.

3. Al riguardo il re si conforma ai decreti viceregi.

Sulla supplica del capitolo di Iglesias

1. Che si scarichino i frutti del censo di cui il Capitolo dispone sui salti del Cixerri: il sovrano incarica il viceré di attendere all'istanza.

2. Al riguardo il re si conforma ai decreti viceregi.

3. Sulle angustie economiche di cui soffre la città, il sovrano incarica il viceré di attendere a quanto viene rappresentato.

4. Sulla richiesta che la Chiesa locale abbia un suo vescovo, così come si verificava in precedenza, il sovrano replica che l'istanza non ha ragion d'es- sere.

5. Il re sta esaminando la supplica per dare la risposta più conveniente.

944 6. Sulla necessità di dotare la dogana di un locale separato dalla casa dei doganieri, il sovrano replica che ha già provveduto in risposta al terzo capitolo del secondo documento della città.

7. Sulle usure, il re dà mandato affinché il governo viceregio si occupi della questione.

8 e 9. Al riguardo il sovrano si conforma a quanto disposto dal viceré.

10. Che il salto di Franch, appartenente alla città, venga appaltato per contribuire al versamento del donativo.

11 e 12. In proposito il re accoglie i decreti viceregi.

13. Sull'elargizione di elemosina per la sacrestia del Capitolo il sovrano incarica il viceré di provvedere.

Sulla supplica dell'incontrada reale del Mandrolisai

1. Per quanto riguarda i privilegi e gli atti di Corte, il re ordina la con- ferma dí quelli osservati al momento.

Da 2 a 5. Il sovrano accoglie i provvedimenti già presi dal viceré.

6. Che non si faccia processo e non si stabilisca incarica, senza istanza di parte, quando viene rinvenuto bestiame ferito: al riguardo il re si conforma ai decreti viceregi, precisando che il capitolo va riferito al bestiame minuto.

7. Il sovrano replica che sta esaminando la materia per trovare la solu- zione più conveniente.

8, 9 e 10. Il re ratifica i decreti viceregi.

11. Il contenuto della supplica è all'esame del sovrano per trovare la so- luzione più acconcia.

12. In proposito il re si adegua a quanto stabilito in sede viceregia.

13. Sul voto al sindaco dell'incontrada nello Stamento reale il sovrano risponde che presenta inconveniente.

945 Da 14 a 17. Il re sancisce quanto è stato già stabilito dal viceré.

18. Il sovrano accoglie le decisioni del viceré, raccomandando però che in futuro si evitino simili pendenze.

19, 20 e 21. Il re accoglie quanto è stato già deciso in ambito viceregio.

Sulla supplica dei consiglieri in capo e secondo del Mandrolisai

1. Sulla conferma dei privilegi e delle grazie in uso, a favore dell'incon- trada reale, il sovrano conferma la risposta positiva già formulata dal viceré.

Da 2 a 7. Il re approva i decreti viceregi.

8. Che i vassalli non siano obbligati a pagare i cento scudi caricati sugli emolumenti dell'officialìa del Mandrolisai: il sovrano risponde che la richie- sta non ha ragion d'essere.

9 e 10. Il re fa propri i decreti viceregi.

Su un'altra supplica della città di Cagliari

1. Sull'archiviazione dei protocolli dei notai defunti, che vanno sottratti a coloro che ne dispongono, richiesta formulata in documento a parte, il so- vrano ratifica quanto è stato stabilito dal viceré.

Su un'altra supplica della città di Castellaragonese

1. Che militari, artiglieri, soldati e torrieri paghino senza esenzione i di- ritti dovuti per il versamento del donativo sui viveri che entrano ed escono dalla città: in proposito il re accoglie i decreti viceregi.

Da 2 a 5. Il sovrano accoglie le decisioni viceregie.

Sulla supplica dell'incontrada reale di Barbagia Belvì

1. Sulla conferma di privilegi ed atti di Corte, il re rinvia all'osservanza di quelli in uso.

946 Da 2 a 5. Il sovrano accoglie i decreti viceregi.

Sulla supplica del procuratore dell'incontrada di Parte Montis

1. Sulla richiesta che nessun vassallo possa vendere terre, il sovrano rinvia all'osservanza della consuetudine.

Sulla supplica della villa di Tempio

1. Sulla conferma del possesso dei porti di Longonsardo e Terranova, con la relativa licenza d'imbarcare e sbarcare, acquistare e vendere prodotti pro- venienti d'oltremare: per quanto riguarda i porti il re ratifica i decreti viceregi; sul commercio risponde che sta esaminando la questione.

Da 2 a 7. Su questi punti il sovrano sancisce i decreti del viceré.

8. Sul trasferimento della chiesa cattedrale a Tempio, dove sono i cano- nici, il re risponde di aver informato il suo ambasciatore a Roma affinché operi per facilitare il conseguimento dell'istanza.

9. Sul conferimento a Tempio del titolo di città, il sovrano terrà presente la richiesta.

Sulla supplica della villa di Aritzo

1. Sulla conferma di privilegi, capitoli di Corte e grazie, il re ordina che si osservino quelli in uso.

2. Sulla richiesta di tenere esercizi commerciali aperti il sovrano ri- sponde che sta esaminando la questione.

3, 4 e 5. Il re si adegua ai provvedimenti viceregi.

6. Anche a proposito dí questa supplica il sovrano ratifica i decreti del viceré.

Da 7 a 12. Identica decisione viene assunta riguardo a questi capitoli.

947 13. Che gli ufficiali di Aritzo siano tenenti del procuratore reale: l'istanza, secondo il re, non ha ragion d'essere.

Da 14 a 18. Il sovrano si conforma alle provvisioni del viceré.

Sulla supplica della villa di Uras

1. Che gli abitanti siano obbligati ad accompagnare solo fino al primo vil- laggio i commissari che traducono i delinquenti: la richiesta è accolta dal re che, sull'assistenza da fornire agli ufficiali e sulla custodia dei detenuti, rin- via all'apposita prammatica.

2, 3 e 4. Il re accoglie i decreti viceregi.

Sulla supplica della villa dí Silius

1. Sul pagamento del donativo il sovrano si conforma alle decisioni del viceré.

Sulla supplica della villa di Quartucciu

1 e 2. Sia sul primo che sul secondo capitolo (che si paghi il donativo solo in relazione ai beni liberi e non a quelli ipotecati) il re risponde che la sup- plica non ha ragion d'essere.

Da 3 a 8. Il re ratifica i decreti viceregi.

Sulla supplica della villa di Oliena

1. Sulla povertà del villaggio, da tenere presente nel ripartimento, il so- vrano incarica il viceré di attendere a tale istanza.

Sulla supplica della villa di Pirri

1. Sulla possibilità che i vassalli facciano pascolare i buoi, si forniscano di erba e di legna nei salti circonvicini e in particolare in quelli della baronia

948 di San Michele, il re risponde che si accordino con il signore del luogo.

Sulla supplica della villa di Simala

1. Che gli abitanti del villaggio non siano costretti alla conduzione della paglia per le scuderie del viceré: il sovrano replica di aver già provveduto die- tro petizione dei tre Stamenti.

Da 2 a 8. Su queste suppliche il re si conforma ai decreti viceregi.

Sulla supplica del signore di Gesturi

1. Sulla richiesta di don Agostino Spiga, signore del luogo, che chiede di immagazzinare 600 starelli di grano a Cagliari; nonché il beneficio dell'espor- tazione, il sovrano replica che ciò presenta inconveniente.

Sulla supplica della villa di Milis

1. Che gli ufficiali, gli scrivanie gli altri ministri osservino quanto dispo- sto nei 19 capitoli delle Corti precedenti relativi allo stesso villaggio ed ai Cam- pidani d'Oristano: al riguardo il re ratifica le decisioni viceregie.

Sulla supplica di Giuseppe Virdis

Il sovrano ordina al viceré che avanzi proposte per andare incontro alle richieste dell'interessato.

Sulla supplica di Francesco Ruxotto

Il re afferma che terrà presente la richiesta dell'interessato.

Il sovrano dichiara infine di accettare l'offerta del donativo (70.000 scudi annui per 10 anni); ordina al viceré di celebrare il solio secondo la con- suetudine e di fare tutto quanto conviene per la conclusione dei lavori delle Corti.

949 A c 507 El reyl. Ilustre duque de Monteleon primo mi lugarteniente y capitan generai. Haviendo visto lo que me representays en vuestra carta de 24 de mayo proxime pasado y la fineza con que hén concurrido los Estamentos, y particulares d.esse Reyno en la concession del servicio de setenta mil escudos cada ano, por un decennio, cuya esperiencia es muy correspondiente à las que hén tenido siempre mis gloriosos progenitores de la innata fidelidad de tan buenos, y lea- les vasailos, queda en mi real gratitud la justa estimacion que corresponde é su zelo para honrarlos, y favorezerlos en cuanto condujere à la conbeniencia d.esse Reyno, y de sus particulares; y assi en esta conformidad se lo participareis, dando é los Estamentos las cartas que con esta se os remiten; y direys que ha- viendose reconozido el proccesso de las Cortes, y todo lo demas que me ha re- presentado en su nombre el marques de Laconi gentilhombre de mi camara, y mi mayordomo, como su sindico, hé tomado las resoluciones siguientes.

1.Sobre la suplica que esse Reyno haze en el capitulo primero en orden a que no haviendo podido pagar por entero lo que devian del donativo pasado, se perdone todo lo atrasado à las ciudades, villas, y magnates. Hé resuelto perdonar é las ciudades, villas, y lugares, y demas universidades d.esse Reyno la mitad de lo que deven del donativo concedido en las ultirnas A c. 507v. Cortes; pero que el Estamento eclesiastico, y militar hayan de satisfazer / en- teramente lo que devieren.

2. Sobre la suplica del capitulo segundo en que pide la confirmacion de privi- legios, y especialmente los concedidos al principado de Cataluria en orden la succession de los feudos que estan comunicados al de Cerderia. He resuelto que se confirmen los privilegios, y capitulos de Corte que estuvie- ren en usso, y que digais àl Reyno presente los que no lo estan, y desea se le con- firmen, pues atendere à favorezerle en todo lo que se [...] huviere inconve- niente; y en quanto é la succession de los feudos, he resuelto que se observe lo acostumbrado; y en lo que mira é la comunicacion de las Constituciones del Principado de Cataluria respondereys que lo acuerden en adelante.

3. Sobre el capitulo tercero en que suplíca el Reyno que en adelante sean jue- zes de contrafuero los arzobispos de Caller, y Oristan, y el obispo de Ales, o sus vicarios generales sede vacante, y qualquiera d.ellos en caso de impedimento de los demas, conferiendoles la misma facultad, y jurísdicion que tienen seme- jantes juezes en el Reyno de Valencia, precissandoles à que requeridos de las partes interesadas se devan congregar. Hé resuelto que por aora no se haga novedad, y que respondays àl Reyno que

i Da questo punto si riprende con la numerazione originaria.

950 siendo su instancia digna de refleccion, la resolvere con maduro acuerdo. /

4. Sobre la suplica del capitulo quarto en que pide el Reyno que se rebaje un A c. 508 real de los quatro que se pagan por cada estarel de trigo de suerte que se re- duzga en todo a tres reales la caca de cada estarel. He resuelto respondais al Reyno que por aora no se haga novedad, y se observe lo acostumbrado; y que yo quedo mirando esta materia con todo cuidado para resolver lo que mas fuere de mi real servicio y benefficio d.esse Reyno, y que atendere siempre a favorezerle y a su mayor alivio.

5. Sobre la suplica del capitulo quinto en que insta el Reyno le conceda otra plaza de regente provincial, para que teniendo dos se provea la una en togado, y la otra en cavallero de capa, y espada, ocupando una los naturales del Cabo de Caller, y otra los del de Sasser. Hé resuelto que siempre que se propusieren otros effectos que los expressa- dos en su representacion, que sean suficientes, y existentes para el sueldo, y ma- nutencion de la plaza que pide, insunueys al Reyno que atendere a consolarle con ella.

6. Sobre la suplica del capitulo sexto en que pide que assi las dignidades ec- clesiasticas de los arzobispados, y obispados de Cerdefia, como las plazas de ministros togados de ambas salas, y las del Real Patrimonio, generai de las ga- leras, y demas puestos d.ellas y todas las pensiones eclesiasticas se hagan de pro- veer, y darà naturales d.esse Reyno: / He resuelto concederà los naturales d.esse Reyno las pensiones que se carga- A c. 508v. ren sobre los tres arzobispados, y todos los obispados de el, y que los puestos de capitanes de las dos galeras sean tambien para naturales de Cerdefia, y que en lo demas no se haga novedad, sino que se confirmen los capitulos tocantes esta materia de las Cortes del ano pasado 1678 durante el servicio.

7. Sobre el capitulo septimo en que representa el Reyno los servicios que ha he- cho en differentes ocasiones y me suplica mande quitar las cabezas que estan en la torre del Elefante, y las inscripciones que estan en la calle de Cavalleros; y assi mismo que respecto de que los interesados no pudieron alegar entonzes lo que conduciti à la manifestacion de que no faltaron en lo que se les preten- dió imponer, se les conceda por gracia particular que sean oidos en justicia. He resuelto mandar que se quiten las cabezas, que estan en la torre del Elefante; pero que se dejen las inscripciones, que estan puestas en la calle de Cavalleros d.essa ciudad; y direys al Reyno en mi real nombre que yo estoy con toda sa- tisfaccion de su innata fidelidad, y que haviendo sido este delito particular, no se deve entender que el castigo / que se executó en los que cometieron, pue- A c. 509 den influir en nota que transcienda de las personal culpadas.

951 8. Sobre la suplica del capitulo octavo, en que insta el Reyno que en adelante no se conzedan letras causa videndi: Hé resuelto le respondays que atendere a no conzeder las dichas letras, si no es en pleytos graves, y que he ordenado se despachen con toda brevedad los que estan pendientes del marquesado de Torralba.

9. Sobre la suplica d.este Capitulo en que insta el Reyno se serale numero fijo, y competente de carros de paja para la cavalleriza de los virreyes, me hé con- formado con lo que haveys decretado, y assi se lo participareys.

10. Sobre el capitulo decimo en que suplica el Reyno que permita buelvan sus casas don Joseph, don Francisco, y don Felix Masones; Hé resuelto consederles permisso para que buelvan à sus casas.

11.Sobre el capitulo undecimo en que suplica el Reyno no se lleven derechos algunos por los despachos de los privilegios, y mercedes, que se conzedieren en estas Cortes; Hé resuleto conzeder que no paguen derechos en lo que toca ú. media annata, y sello, entendiendose esta gracia con el Reyno, Estamentos, y universidades solamente. /

A c. 509v. 12. Sobre el capitulo duodecimo en que me suplica el Reyno que los nobles, y militares que no exerzen puestos de justicia no sean apremiados con penas pe- cuniarias à hazer capturas, por ningun caso, y que estas se encomienden sola- mente à los ministros de justicia mayores, y menores por ser de su obligacion, para que d.esta suerte se eviten muchos inconvenientes, y à los nobles, y mili- tares se les mantengan sus privilegios. Hé resuelto que por aora no se haga novedad, y que respondays al Reyno que quedo en cuenta de su instancia, y que siendo digna de toda refleccion, la re- solvere con maduro acuerdo.

13. Sobre el capitulo decimo tercio en que me suplica permita que buelvan esse Reyno fray Salvador de Castelvi, el doctor Joseph Zedda, y el licenciado Arquilao Saba; He resuelto respondais àl Reyno que quedo mirando la materia.

14.Sobre el capitulo decimo quarto en que me suplica sea servido hazer mer- ced, al marques de Villassor, y al marques de Laconi de Grandes de Esparia; Hé resuelto respondays al Reyno que atendere à los grandes servicios de sus casas, y personas.

15.Sobre el capitulo decimo quinto en que me representa la fineza de los sin- dícos de las ciudades d.esse Reyno;

952 Hé resuelto les insinueys que les tendre presentes / en las ocasiones que se of- A c. 510 frezieren de su combeniencia. 16. Sobre el capitulo decimo sexto en que me representa la fineza que assi mis- mo an manifestado los advogados de los Estamentos en estas Cortes; Hé resuelto les insinueys que les tendre presentes en las ocasiones de sus con- veniencias.

Segundas suplicas de los tres Estamentos

1.En el capitulo primero me suplica el Reyno que se haga nueva regulacion de fuegos por personas de toda conciencia, y satisfaccion; Y he resuelto que se haga nuevo fogaje, y regulacion de fuegos; y que en lo to- cante à la providencia que dezis en vuestra decretata dareys a su tiempo, me informeys luego con toda individualidad.

2. Sobre el capitulo segundo en que suplica que los militares, y ciudadanos ma- triculados en las bolsas de jurado en cabo, y segundo de las ciudades d.esse Reyno, puedan tener en sus casas armas de fuego largas, caravinas, y terzetas, y que las puedan llevar cargadas: Hé resuelto que observen las pragmaticas que ay en esse Reyno sobre esta ma- teria.

3. Sobre el terzero en que me suplica esse Reyno que los capitulos de Corte que no estan impressos, se impriman con los que se concedieren en este / Parla- A c. 510v. mento; Hé resuelto insinueys 2 Reyno que en esta materia tengo yà dada providencia en la pragmatica que he mandado publicar.

4. Sobre el capitulo quarto en que me suplica que los receptores de ambos Ca- bos de la administracion del real perciban un real por cada quintal de semo- las, y harina, y medio por cada quintal de pastas para situacion de la nueva plaza; Hé resuelto respondais àl Reyno, que no haviendose tenido este effecto por suf- ficiente, y siendo de la real hazienda, cessando el fin, no hay motivo para esta concession. 5. Sobre la suplica del capitulo quinto, me he conformado con vuestra decre- tata. 6. Sobre el capitulo sexto en que me suplica el Reyno que los ministros de la Sala crimínal, y governacion de Sasser, no puedan tomar salarios en las causas de los altercados, y sentencias interlocutorias;

953 He resuelto que se observe lo acostumbrado. 7. Sobre el capitulo septimo en que me suplica que assi en la Real Audiencia, como en la Governacion de Sasser, y demas tribunales inferiores no puedan lle- var salario alguno de los intermedios, y sentencias interlocutorías, y solamente se reserve el cobrarlo para la diffinitiva; A c 511 Me he confor / mado con lo decretado por vos. 8. Sobre el capitulo octavo en que me suplica el Reyno mande a los ministros de justicia de los lugares, que quando remitan pressos embien testimonios del valor de sus bienes, para que desde el ingresso en las reales carzeles gozen de la racion, con calidad de que pudiendo satisfazerse de sus bienes recobre la real azienda los que se huviere gastado; Hé resuelto conformarme con lo decretado por vos.

9. Sobre la suplica d.este capitulo tocante à las letras compulsorias de los po- bres pressos de racíon; He resuelto encargaros deis la providencia conveniente.

10.11. 12. Sobre las suplicas de los capitulos decimo, undecimo, y duodecimo; Hé resuelto conformarme con lo decretado por vos.

13. Sobre la suplica del capitulo decimo tercio en que pide el Reyno se suprima la alcaidia de Parte Ocier Real; Hé resuelto le respondays que lo quedo mirando.

14 usque ad 19. Sobre las suplicas de los capitulos decimo quarto, decimo quinto, decimo sexto, decimo septimo, decimo octavo, y decimo nono; Hé resuelto conformarme con lo decretado por vos, y assi se lo participareis àl Reyno.

A c. 511v. 20. Sobre el capitulo vigesimo, en q[...] i que la pragmatica publicada / de octubre del ano passado 1684 sobre los trajes, y otros gastos superfluos, se ob- serve en esse Reyno con la moderacicn que se expresa. Hé resuelto encargaros executeys lo decretado por vos en este capitulo, para mayor alivio d.esse Reyno, y que se lo participareys en esta conformidad. Estamento ecclesiastico 1. Sobre el capitulo primero en que me suplica el Estamento ecclesiastico que

Q[ue me suplica].

954 en adelante se continue, conio se ha practicado, el dar vissura de los autos, y procedimientos que se hizieren por los ministros reales contra a los retraidos en las iglesias. Hé resuelto respondais que en esta materia ya he dado providencia.

2. Sobre el capitulo segundo, en que me suplica que en adelante los virreyes en las letras convocatorias que despachan para Cortes a los prelados, y comu- nidades ecclesiasticas exorten, y no manden. Hé resuelto se observe lo acostumbrado.

3. Sobre el capitulo terzero en que me suplica mande que en adelante hablen cubiertos los prelados, y primeras vozes del Estamento eclesiastico en la fun- cion del solio; He resuelto se observe lo acostumbrado.

4. Sobre el capitulo quarto en que me suplica el Es / tamento ecclesiastico que A c. 512 los virreyes, ni ministros reales no puedan en manera alguna prozeder contra los prelados, o sus vicarios con mandatos cominatorios, y citacion ad bancum regium, y que se forme la conferencía saltim super dubio de dubio quando la pida la curia ecclesiastica; Hé resuelto se observe la concordia tocante à esta materia, pues en esto son iguales ambas curias, y puede hazer lo mismo la ecclesiastica de no firmar duda de duda, quando el caso es claro; y assi se lo participareys àl Estamento eccle- siastico.

Los dos Estamentos ecclesistico, y militar

1.Sobre el capitulo primero en que suplican el Estamento ecclesiastico, y mi- litar que en adelante no se concedan futuras successiones de ningunos officios; Hé resuelto que respondays à los dos Estamentos que atendere à. su represen- tacion.

2. Sobre el capitulo segundo en que me suplican que los lugares del Cabo de Sasser no esten obligados en adelante à conduzir el trigo de escrutinio, sino es pagandoles promptamente su valor àl tiempo de la conduccion; Hé resuelto conformarme con lo decretado por vos, y assi se lo participareys. /

3. Sobre el capitulo tercero en que suplican los dos Estamentos que permita a A c. 512v. don Salvador Madao, don Antonio de Tori, y a otro qualquiera cavallero, y ciu- dadano d.esse Reyno que se ballare desterrado, que buelvan à sus casas; Hé resuelto les respondays que tendre presente su instancia.

Segundas suplicas de los Estamentos ecclesiasticos y militar.

955 1.Sobre el capitulo primero en que suplican los dos Estamentos ecclesiastico, y militar que los que fueren en adelante de las villas, y lugares a residir à. la de Caller, y otra qualquiera del Reyno devan contribuir en la porcion del dona- tivo que les tocava por los bienes que dejaron en dichas villas antes de ausen- tarse, apremiandoles a que paguen, como si estuviessen presentes, segun el nuevo repartimiento que se hiziere del servicio concedido en estas Cortes. Hé resuelto que se haga como lo suplican. 2. Sobre el capitulo segundo en que suplican que los nobles no sean apremia- dos à servir el sindicato en los arravales donde tuvieren domicilio ny que pue- dan ser puestos en terna; He resuelto conformarme con lo decretado por vos. /

A c. 513 Los dos Estamentos militar, y real

1. Sobre el capitulo primero que es el unico, que en papel separado hazen estos dos Estamentos en que me suplican que en Cerdefia se observe por ley y ca- pitulo de Corte el fuero de Aragon del ano 1646 sobre la jurisdiccion de los in- quisidores. Hé resuelto respondays que estoy con cuydado de tratar esta materia, no solo para esse Reyno, sino para los demas, y que se procuran tomar medios que ata- jen los inconvenientes que se representan.

Estamento real

1. Sobre el capitulo primero, en que suplica el Estamento real que la ciudad de Caller sea mantenida y conservada en la possession de que el villano haya, deva continuar en llevar el trigo del escrutinio pagandole siempre lo atrasado; Hé resuelto conformarme con lo decretado por vos.

2, y 3. Sobre las suplicas de los capitulos segundo, y tercero; me he conformado con vuestra decretata. /

A c. 513v. 4. Sobre el capitulo quarto en que me suplica el Estamento real que los baro- nes, o regidores no ussen de su jurisdiccion contra los sindicos de las villas, du- rante el ano del sindicato; Hé resuelto conformarme con lo decretado por vos, pero con advertencia de que lo hayais de consultar con la Sala criminal.

5 usque ad 8. Sobre las suplicas de los capitulos quinto, sexto, septimo, y octavo; Hé resuelto conformarme con lo decretado por vos, y assi se lo partícipareys.

9. Sobre el capitulo nono en que me suplica que en los censos que se hallaren

956 cargados por comunidades, no se puedan oponer deffectos, o nullidades; Hé resuelto que se observe lo acostumbrado, y fuere de justicia.

10. Sobre el capitulo decimo en que el Estamento real me suplíca haga mer- ced al doctor don Francisco Diego Carola sindico de Alguer, y al doctor Fran- cisco Muro de las dos primeras togas que vacaren; Hé resuelto que le respondays que tendre presente sus meritos, y servicios en las vacantes que se offrezieren.

11. Sobre la suplica del capitulo undecimo; He resuelto que respondays al Estamento real que tendre presente / à Antio- A c. 514 cho del Vecho, y à Francisco Cani en las ocasiones que se offrezieren de su con- veniencia.

12.Sobre el capitulo duodecimo en que me suplica el Estamento real que los habitadores de la ciudad de Caller, y demas del Reyno, sean conservados en la libertad de no pagar medias portadias, ni otro derecho de las tierras que tuvie- ren en las villas, y lugares; He resuelto conformarme con lo decretado por vos, y assi se lo podeys respon- der.

Ciudad de Caller

1. Sobre el capitulo primero en que me suplica essa ciudad de Caller sea ser- vido confirmar todas las gracias, y franquezas, libertades, y favores que ha ob- tenido quitando todos los abussos; Hé resuelto que se observe lo acostumbrado, y assi se lo participareys.

2, y 3. Sobre la suplica del capitulo segundo me he conformado con vestra de- cretata; y assi mismo en lo que toca àl tercero.

4. Sobre el capitulo quarto en que me suplica essa ciudad de Caller que la me- dalla de oro con mi real effigie que el conseller en cabo lleva pendiente en el pecho, no se conzeda 1 otra ciudad del Reyno, / Hé resuelto la respondays que quando llegue el caso tendre presente su repre- A c. 514v. sent acion.

5. Sobre el capitulo quinto en que me suplica que en adelante no se conceda los ciudadanos de Caller por carta real insaculacion en las bolsas de conse- lleres, sin que primero preceda informe de la misma ciudad, y que las que se han obtenido no se pongan in esecucion; He resuelto que respondays que atendere a que se pidan informes, quando lo juzgare necessario.

957 6 usque ad 14. Sobre las suplicas de los capitulos sexto, septimo, octavo, nono, decimo, undecimo, duodecimo, decimo tercío, y decimo quarto; Hé resuelto conformarme con lo decretado por vos, y assi se lo podreys par- ticipar à essa ciudad.

15. Sobre la suplica del capítulo decimo quinto en que insta la conceda que los conselleres, y assessores tengan jurisdiccion privativa para conozer de todas las causas en que sus officiales faltaren en la administracion del officio de la mi- sma ciudad; Hé resuelto que la respondays que quedo mirando la materia.

16 y 17. Sobre las suplicas de los capitulos decimo sexto, y decimo septimo; me he conformado con vestra decretata. /

A c. 515 18. Sobre el capitulo decimo octavo, en que me suplica que el officio de guar- dian del puerto de Caller tenga el titulo, y honor de capitan del puerto de Ca- ller, y que conceda iI actual possessor, y à los successores in perpetuum que ten- gan, y gozen este titulo; Hé resuelto conceder a". essa ciudad lo que contiene esta instancia, y assi se lo participareys.

19 usque ad 21. Sobre las suplicas de los capitulos decimo nono, vigesimo, y vigesimo primo; Hé resuelto conformarme con Io decretado por vos.

22. Sobre el capitulo vigesimo secundo, en que me representa essa ciudad los servicios del doctor Juan Maria Pinna, suplicandome le conzeda un cavallerato para benefficiar, o una pension para su hijo; Hé tomado la resolucion que reconozereys en el despacho, que va con este, de las mercedes, que he concedido en estas Cortes.

23 usque ad 26. Sobre las suplicas de los capitulos vigesimo tercío, vigesimo quarto, vigesimo quinto, y vigesimo sexto, respondereys à essa ciudad que quedo mirando la materia, y que atendere à su representacion.

Apendicios de Caller

A c. 515. Sobre la suplica unica que me hazen los apen / dicios d.essa ciudad de Caller; Hé resuelto conformarme con lo decretado por Vos, y assi se lo participareys.

Ciudad de Sasser

958 1.Sobre el capitulo primero en que me suplica la ciudad de Sasser que el con- trato de tres mil escudos que pagó el ano 1673 para saca de trigos de porcion, le aprueve, y confirme perpetuamente. Hé resuelto conformarme con lo decretado por Vos.

2. Sobre el capitulo segundo en que me suplica perdone à la ciudad de Sasser lo que esta deviendo del donativo, o feudo por qualquiera titulo que sea. Hé resuelto la respondays, que en quanto àl donativo yà he hecho gracia a las ciudades, y villas de la metad de lo atrasado; y que en lo que toca al feudo no ha lugar.

3. Sobre la suplica del capitulo tercero; Hé resuelto conformarme con vestra decretata.

4. Sobre el capitulo quarto en que me suplica la ciudad de Sasser que en con- sideracion de tener hecha merced, de que siempre que aderezare, y limpiare su puerto contribuyendo ella con dos quintos, concurrira mi real hazienda con tres, y que haviendose expecificado con real gracia que fuessen trecientas libras las que huviesse de dar mi Real Patrimonio, se au / mentaron a trecientos escu- A c. 516 dos, sea servido mandar se den con effecto los tres mil escudos, que importan los tres quintos. Hé resuelto conformarme con lo decretado por Vos; pero sin que sea neces- sario que intervengan los minístros patrimoniales, sino que tenga obligacion la cíudad de dar quenta a los ministros del Patrimonio real de lo que adelantare cada ano en la fabrica, y se gastare en ella; y no haziendolo assi intervengan estos en conformidad de vestra decretata.

5 y 6. Sobre las suplicas de los capitulos quinto, y sexto; Hé resuelto conformarme con lo decretado por vos.

7. Sobre el capitulo septimo, en que me suplica que ningun vezino de la ciu- dad de Sasser sea apremiado en tiempo de intemperie a pasar à la de Caller por mar, o tierra, ni à atravesar la isla; Hé resuelto que se haga como lo suplica; pues si huviere causa para prender- los por la justicia, podreys assi Vos, como los que os succedieren en essos car- gos, detenerlos en las carzeles de Sasser, o arrestarlos en sus casas con fianzas, hasta que passe el intemperie, y despues mandar que lo lleven à Caller, o lla- marlos para que vayan, conforme pareciere mas conveniente; y os encargo mu- cho la observancia d.esto, pero con advertencia de que esta gracia no la con- cedo por capitulo de Cortes. / 8, 9, 10. Sobre las suplicas de los capitulos octavo, nono, y decimo; A c. 516v.

959 Hé resuelto conformarme con lo decretado por vos. 11.Sobre el capitulo undecimo en que me suplica la ciudad de Sasser la per- mita estancar los derechos de aguardiente, tabaco, y papel; Hé resuelto que no se haga novedad en esta materia. 12.Sobre el capitulo duodecimo en que me suplica que en execucion de una carta real se quiten del todo las tiendas en las villas, y lugares del Reyno, y assi mismo que el arrendamento de las salinar de Sasser se subaste no solo en Cal- ler, sino tambien en Sasser; Hé resuelto que sobre el primer punto respondays à la ciudad de Sasser que le quedo mirando para tomar la resolucion mas conveniente; y que en quanto al segundo dare prompta providencia. 13.Sobre el capitulo decimo tercio; Hé resuelto conformarme con vestra decretata; y assi se lo participareys à la ciu- dad de Sasser. Arzobispo, y Cavildo de Sasser 1. Sobre el capitulo primero en que me suplican el arzobispo, y Cabildo de Sas- ser sea servido conzeder seys mil estareles de saca de trigo para reedificar la igle- sia de San Nicolas cathedral de dicha ciudad; Hé resuelto le respondays que propongan medios en que no haya inconve- niente. /

A c. 517 2. Sobre la suplica del capitulo segundo; Hé resuelto conformarme con vestra decretata, y assi se lo participareys al ar- zobispo, y Cabildo.

3. Sobre el capitulo tercero en que me suplican que los mandatos despacha- dos en 14 y 15 de julio del ano passado 1680 que importan trecientos, y diez escudos concedidos de limosna a las Iglesias de San Nicolas de Sasser, y San Gavino de Puerto Torres, se les paguen; Hé resuelto encargaros que atendays à esta instancia.

Ciudad de Oristan 1.Sobre el capitulo primero en que me suplica la ciudad de Oristan sea ser- vido confirmar todos los privilegios, franquezas, immunidades, prerrogativas, y actos de Corte que la estan concedidos; Hé resuelto que se observen los que estuvieren en usso.

2. Sobre la suplica del capitulo segundo la respondereys que ya esta tomada re-

960 solucion por punto generai de que se la perdone la metad del donativo que de- viere por lo pasado.

3. Sobre la suplica del capitulo tercero; me conformo con vestra decretata.

4. En el capitulo quarto; Hé resuelto que se observen inviolablemente las con- cessiones que tienen / las ciudades en quanto à la saca de los estareles que en- A c. 517v. cerraren, con calidad de que estos sean effectivos y no medie fraude alguno, sobre cuya materia encargo mucho à la Junta patrimonial tenga todo cuydado, y vigilancia.

5 usque ad 11. Sobre las suplicas de los capitulos quinto, sexto, septimo, oc- tavo, nono, decimo, y undecimo; me conformo con lo que haveys decretado.

12. Sobre el capitulo duodecimo en que me suplica la ciudad de Oristan que en el nuevo fogaje se quenten solamente los habitadores que de cinco aflos esta parte residen, y se hailan en la dicha ciudad; He resuelto encargaros atendays à esta instancia.

13 usque ad 31. Sobre las suplicas de los capitulos decimo tercio, decimo quarto, decimo quinto, decimo sexto, decimo septimo, decimo octavo, decimo nono, vigesimo, vigesimo primo, vigesimo secundo, vigesimo tercio, vigesimo quarto, vigesimo quinto, vigesimo sexto, vigesimo septimo, vigesimo octavo, vigesimo nono, trigesimo, y trigesimo primo; Hé resuelto conformarme con lo que haveys decretado, y assi se lo participa- reys à la ciudad de Oristan.

32. Sobre la suplica del capitulo trigesimo secundo en que me suplica sea ser- vido mandar que las villas / de Sia Manna, y Sia Pichia los hornos de cal con A c. 518 que contribuyen en especie à la ciudad de Oristan, y que se gaste todos los ai-los en los reparos de la puente grande y de las murallas, y que se la conceda una saca de mil estareles de trigo para el mismo effecto; Hé resuelto conformarme con lo decretado por vos en el primer punto; y en lo que toca al segundo la respondereys que tiene inconveniente.

33, y 34. Sobre las suplicas de los-capitulos trigesimo tercio, y trigesimo quarto; Hé resuelto conformarme con lo que haveys decretado.

Sobre las suplicas que haze la ciudad de Oristan en otros dos papeles separa- dos en orden à la franqueza de las villas de aquel marquesado, y a pertenezer àl veguer de la misma ciudad el conocimiento de todas las causas de reverso, y evocacion por miserabilidad, y apelacion de los agravios que los vasailos de los tres Campidanos an recibido de los officiales, y ministros ordinarios;

961 Hé resuelto aprovar lo que haveys decretado, y assi se lo participareys à la ciu- dad de Oristan.

Ciudad de Castillo Aragones

1.Sobre el capitulo primero, en que me suplica la ciudad de Castillo Arago- nes sea servido confirmar todos los privilegios que hà obtenido, assi en consi- A c. 518v. dera / cion de sus servicios, como por comunicacion; Hé resuelto conformarme con lo que haveys decretado.

2. Sobre el capitulo segundo en que me suplica la confírme todos los capitu- los de Corte concedidos a" la misma ciudad de Castillo Aragones, assi en las Cor- tes del conde de Santistevan, como en otras. Hé resuelto confirmar los capitulos de Corte del conde de Santistevan; y en quanto a los otros solamente los que estuvieren en usso.

3. Sobre la suplica del capitulo tercero, me conformo con vestra decretata.

4. Sobre el capitulo quarto en que me suplica sea servido concederla que los seys mil estareles de trigo del encierro que puede extraer la ciudad de Castillo Aragones, pueda embarcarlos la metad por setiembre, y octubre, y la restante cantidad por abril y mayo; He resuelto que la respondays que esto tiene inconveniente.

5. Sobre el capitulo quinto en que me suplica mande que ninguna persona de aquella ciudad, o Reyno pueda calar la almadrava de Calagostina; He resuelto que no se haga novedad por ser interes de parte. /

A c. 519 6. Sobre el capitulo sexto en que me suplica mande que qualquiera mercader que se introduzga en la ciudad de Castillo Aragones, pueda despues de haver pagado la aduana, y demas derechos pasar la ropa a otra qualquiera ciudad, o villa del Reyno, sin obligacion de pagar nuevos derechos en la parte donde la transportare, constando de su legitima paga por certificacion del aduanero; Hé resuelto que la respondays que quedo mirando la materia para tomar la re- solucion mas conveniente. 7.Sobre el capitulo septimo, en que me suplica que de los diez mil escudos que se aplican para las fortifícaciones del Reyno se den ducientos escudos cada ano para reparos de las murallas de la ciudad de Castillo Aragones; He resuelto encargaros atendays a esta instancia.

8.Sobre el capitulo octavo en que me suplica mande que las diez píezas de ar- tilleria que estan en el puerto à la orilla de la mar, se pongan dentro de la ciu-

962 dad en los puestos que se necessitan, y que estas se monten como las demas, y se remitan municiones; Hé resuelto conformarme con lo decretado por Vos en el primer punto, y en el segundo encargaros deys la providencia conveniente.

9 y 10. Sobre las suplicas de los capitulos nono, y decimo; He / resuelto con- A c. 519v. formarme con vuestras decretatas.

11 y 12. Sobre las suplicas de los capitulos undecimo, y duodecimo; me con- formo con lo que haveys decretado.

13. Sobre el capitulo decimo tercio en que me suplica que el potestad de la ciu- dad de Castillo Aragones haya de ser precisamente natural d.ella, y insaculado en la bolsa de jurado en cabo, y que haya de asistír todos los dias en la casa de la mísma ciudad assi por la marana, como por la tarde; He resuelto que la respondays que en lo tocante à ser natural, y insaculado en la bolsa de jurado en cabo yà he tornado resolucion en el capitulo decimo, y que en lo demas d.este, me conformo con lo decretado por vos.

Ciudad de Alguer

1.Sobre el capitulo primero en que me suplica la ciudad de Alguer sea servido confirmar todos los privilegios, cartas reales, pragmaticas, y capitulos de Corte ussados, y no ussados concedidos a su favor. He resuelto confirmar los que estuvieren en usso.

2. Sobre el capitulo segundo en que me suplica mande que no pague cosa al- guna de la porcion que le fuere sealada en el repartimiento del nuevo / do- A c. 520 nativo d.este decennio; Hé resuelto que la ciudad de Alguer no pague mas de la metad del donativo que la tocare, y se la scialare por este decennio.

3 y 4. Sobre las suplicas de los capitulos tercero, y quarto me conformo con lo que haveys decretado. 5. Sobre la suplica del capitulo quinto quedo mirando la materia para tornar la resolucion mas conveniente, y assi se lo participareys. 6. Sobre la suplica del capitulo sexto; He resuelto conformarme con vestra decretata.

7. Sobre el capitulo septimo en que me suplica sea servido mandar que de los diez mil escudos sealados para las fortificaciones d.esse Reyno, se dé lo ne-

963 cessatici para aderezar la puente del estanque de la ciudad de Alguer, y algu- nos caminos; Hé resuelto encargaros atendays à esta instancia.

8-9, y 10. Sobre las suplicas de los capitulos octavo, nono, y decimo; He resuelto conformarme con los que haveys decretado, y assi se lo participa- reys a la ciudad de Alguer.

Ciudad de Bossa

1.Sobre el capitulo primero en que me suplica la ciudad de Bossa que se ob- A c. 520v. serven todos los reales / privilegios, y capitulos de Corte que estan concedidos su favor; Hé resuelto confirmar los que estuvieren en usso.

2. Sobre el capitulo segundo, en que me suplica conceda a la ciudad de Bossa el encierro de seys mil estareles de trigo de porcion, cada ano, con facultad de extraerlo a su tiempo como las demas ciudades; He resuelto conceder a la ciudad de Bossa franqueza para dos mil estareles de trigo, con calidad que sea el encierro effectivo, y no se pueda extraer sin que quede otra tanta cantidad en el posito, y con la prevencion que hazeys de que sea hecho el servicio.

3. Sobre la suplica del capitulo tercero; me conformo con vestra decretata.

4. Sobre el capitulo quarto en que me suplica que el potestad de Bossa, a quien se dió el titulo de veguer se quede con este honra, y titulo, y que no tenga as- sessor valiendose en la declaracion de las causas del parezer de los conselleres, me conformo con lo que haveys decretado.

5. Sobre el capitulo quinto en que me suplica que el official que huviere de ser de los saltos de Montreste sea persona perita, y que sepa leer, y que en los pro- cessos se estile lo que en lo passado; Hé resuelto mandaros que atendays a la major forma de esta instanzia. /

A c. 521 6. Sobre la suplica del capitulo sexto, me conformo con vestra decretata, y assi respondereys en essa conformidad.

7. Sobre el capitulo septimo en que me suplica que de la porzion que cupiere la ciudad de Bossa de los diez mil escudos destinados para las fortificaciones, se repare la torre del puerto, y monte la artilleria; Hé resuelto encargaros deys providencia en esta materia.

964 8. Sobre la suplica del capitulo octavo, me conformo con lo que haveis decre- tado. 9. Sobre el capitulo nono en que me suplica mande que se repare una puente que hay en el rio, que devide à Bossa de las encontradas de Buoneyl, Putzo- mayor Meologo, y Cabo Abas; Hé resuelto mandaros que atendays con todo cuidado à'. esta materia. 10-11, y 12. Sobre las suplicas de los capitulos decimo, undecimo, y duodecimo; Hé resuelto conformarme con lo que haveys decretado, y assi lo respondereys. 13.Sobre la suplica del capitulo decimo tercio en que me suplica que al sar- jento major de Bossa se le pague el sueldo en las aduanas de la misma ciudad; Hé resuelto que respondays se guarden las ordenes reales. 14.Sobre la suplica del capitulo decimo quarto; He resuelto respondays que estoy mirando la materia, para resolver lo que fuere mas conveniente.

15.Sobre la suplica del capitulo decimo quinto, me conformo con lo que ha- veys decretado. /

Sobre la suplica que en un papel separado de las referidas instancias me haze A c. 521v. la ciudad de Bossa, en orden a que sus vezinos puedan sacar, y embarcar sus vinos líbremente; Hé resuelto conformarme con lo que haveys decretado, y assi se lo participa- reys.

Cabildo de Bossa 1. Sobre el capitulo primero en que me suplica el Cabildo de Bossa sea servido permitirle que pueda formar unas pesqueras en el rio de su comarca; Hé resuelto conformarme con vestra decretata, y assi le podreys responder en esta conformidad. 2, 3 y 4. Sobre las suplicas de los capitulos segundo, terzero, y quarto; Hé resuelto conformarme con lo que haveys decretado.

5. Sobre el capitulo quinto en que me suplica que en las vacantes de prelacias, y abbadias se consulten à los naturales de Bossa;

i Bonvey.

965 Hé resuelto repondais al Cabíldo que los tendre presentes. 6. Sobre la suplica del capitulo sexto, yà se ha dado providencia a peticion de la ciudad de Bossa, y assi se lo participareys al Cabildo. Ciudad de Iglesias

A c. 522 Sobre el capitulo primero en que me suplica la cíudad / de Iglesias que el pues- to de capitan d.ella se una al de jurado en cabo de la misma ciudad; Hé resuelto que no se haga novedad. 2. Sobre el capitulo segundo en que me suplica la ciudad de Iglesias la confirme todos los privilegios, capitulos de Corte, y de Breu, y otras ordinaciones; Hé resuelto confirmar los que estuvieren en usso. 3, y 4. Sobre las suplicas de los capitulos terzero, y quarto; He resuelto conformarme con lo que haveys decretado. Segundas suplicas de la ciudad de Iglesias 1.Sobre el capitulo primero en que me suplica la ciudad de Iglesias sea servido mandar que el sequestrador de las rentas reales d.ella haya de subministrar lo precisso, para los reparos de la casa del ayuntamento; Hé resuelto que la respondais que quedo mirando la materia para tomar la re- solucion mas conveniente. 2. Sobre el capitulo segundo respondereys en la misma conformidad.

3. Sobre la suplica del capitulo terzero me conformo con lo que haveys decre- tado, y assi se lo participareys à la ciudad de Iglesias.

Cabildo de Iglesias

1.Sobre el capitulo primero en que me suplica el Cabildo de Iglesias sea ser- A c. 522v. vido mandar que los frutos / del censso que tiene sobre los saltos de Xixerris se desembargue; Hé resuelto encargaros atendais à esta instancia.

2. Sobre la suplica del capitulo segundo, me conformo con lo que haveis de- cretado; y assi lo respondereys.

3. Sobre el capítulo tercero en que me representan las necessidades que pade- zen en la ciudad de Iglesias;

966 Hé resuelto mandaros atendais à esta instancia.

4. Sobre el capitulo quarto en que me suplica que haya en aquella santa igle- sia obispo separado, como le havia antes; He resuelto respondays que no lú lugar.

5. La suplica del capitulo quinto la quedo mirando para dar la providencia mas conveniente.

6. Sobre el capitulo sexto en que me suplica que la aduana de la ciudad de Igle- sias este en casa separada de los arrendadores; yà se ha- dado providencia en el capitulo terzero del segundo papel de la ciudad.

7. Sobre la suplica del capitulo septimo tocante a las ussuras: os encargo aten- days à la materia.

8, y 9. Sobre las suplicas de los capitulos octavo, y nono; He resuelto conformarme con lo que haveys decretado.

10. Sobre el capitulo decimo, en que me suplica que / el salto de Franch que A c. 523 posse la ciudad de Iglesias se arriende para ayuda à la paga del donativo; Hé resuelto mandaros que atendais à esta instancia.

11 y 12. Sobre las suplicas de los capitulos undecimo, y duodecimo; Hé resuelto conformarme con lo que haveys decretado.

13. Sobre el capitulo decimo tercio en que me suplica conceda alguna limosna para la sacristia del Cabildo de Iglesias; Hé resuelto encargaros atendays à esta instancia por ser de piedad.

Encontrada real de Mandralusay

1. Sobre el capitulo primero en que me suplica la encontrada real de Mandra- lusay sea servido confirmar todos los privilegios, actos de Corte, y demas con- cessiones que han obtenido a su favor; Hé resuelto que se haga como se suplica en los que estuvieren en observancia.

2 usque ad 5. Sobre las suplicas de los capitulos segundo, terzero, quarto, y quinto; me conformo con lo que haveys decretado.

6. Sobre el capitulo sexto en que me suplica la encontrada real de Mandralu- say que no se haga processo, ní encarrega, sin instancia de parte quando se hallare algun ganado herido;

967 He resuelto conformarme con vestra decretata; pero con calidad que solamente A c. 523v. / se entienda que hà de correr en la conformidad referida en lo tocante al ga- nado menor. 7. La suplica del capitulo septimo la estoy mirando para tomar la resolucion mas conveniente. 8, 9 y 10. Sobre las suplicas de los capitulos octavo, nono, y decimo; Hé resuelto conformarme con lo decretado por Vos. 11.Lo contenido en la suplica undecima lo estoy mirando para tomar la reso- lucion mas conveniente. 12.Sobre la suplica del capitulo duodecimo, me conformo con vestra decre- tata. 13.Sobre el capitulo decimo tercio en que me suplica que el sindico de dicha encontrada tenga voto en el Estamento real; He resuelto respondays que tiene inconveniente.

14 usque ad 17. Sobre las suplicas de los capitulos decimo quarto, decimo quinto, decimo sexto, y decimo septimo; He resuelto conformarme con lo que haveys decretado.

18. Sobre la suplica del capitulo decimo octavo, me conformo con lo que ha- veys decretado; pero os encargo que se procuren evitar semejantes pendencias y pedreas.

19, 20, y 21. Sobre las suplicas de los capitulos decimo nono, vigesimo, y vige- A c 524 simo primo, me conformo con lo / que haveys decretado; y assi se lo partici- pareys à la encontrada real de Mandralusay.

Conselleres en cabo, y segundo de la encontrada real de Mandralusay

1. Sobre el capitulo primero en que me suplican los conselleres en cabo, y se- gundo de la encontrada real de Mandralusay sea servido confirmar todos los privilegios, y gracias concedidas à la misma encontrada que attualmente estan en usso; He resuelto conformarme con lo que haveys decretado. 2 usque ad 7. Sobre las suplicas del capitulo segundo, terzero, quarto, quinto, sexto, y septimo, me conformo con lo que haveys decretado. 8. Sobre el capitulo octavo, en que me suplican que los cien escudos que estan

968 cargados sobre los emolumentos de dicha officialia de Mandralusay, no les obli- guen a pagarlos; Hé resuelto respondays que no ha lugar.

9 y 10. Sobre las suplicas de los capitulos nono, y decimo; he resuelto confor- marme con lo que haveys decretado, y assi se lo participareys à los conselleres en cabo, y segundo de la encontrada real de Mandralusay. /

Ciudad de Caller A c. 524v.

Sobre la suplica que en papel separado de las demas haze essa ciudad de Caller en orden à effectuar que se archiven los protocolos de los notarios dí- funtos, sacandolos de poder de quien los tiene; He resuelto conformarme con lo que haveis decretado, y assi se lo participa- reys à essa ciudad.

Ciudad de Castillo Aragones

1. Sobre el capitulo primero del papel separado de las demas suplicas de la ciu- dad de Castillo Aragones, en que insta que los milítares, artilleros, soldados, y torresanos paguen sin exempcion alguna los derechos que por la misma ciu- dad se impusieren sobre los viveres que entran, y salen para la paga del dona- tivo; Hé resuelto conformarme con lo que haveys decretado.

2 usque ad 5. Sobre las suplicas de los capitulos segundo, terzero, quarto, y quinto, me conformo con lo decretado por vos, y assi se lo participareys à la ciudad de Castillo Aragones.

Encontrada real de Barbarja Belvi

1. Sobre el capitulo primero en que me suplica la / encontrada real de Barbarja A c. 525 Belvi sea servido confirmar todos los privilegios, cartas reales, y actos de Corte que ha obtenido a' su favor; Hé resuelto que se guarden los privilegios que estuvieren en usso. 2 uque ad 5. Sobre las suplicas de los capitulos segundo, terzero, quarto, y quinto; hé resuelto conformarme con lo que haveys decretado, y assi en essa conformidad se lo participareys à la encontrada de Barbaja Belvi. Procurador de la encontrada de Parte Montis

Sobre la suplica unica que hà hecho el procurador de la encontrada de Parte

969 Montis en orden a que ningun vassallos d.ella pueda vender tierras; Hé resuelto que se haga lo acostumbrado y assi le respondereys.

Villa de Tempio

1. Sobre el capitulo primero en que me suplica la villa de Tempio que se la con- serve en la posession immemorial que se halla de dos puertos de Longon Sardo, y Terranova con el embarco, y desembarco de ropas ultramarinas, y con la ca- lidad de poder comprarlas, y venderlas publicamente; / A c. 525v. Hé resuelto conformarme con lo decretado por vos en orden a los puertos, y mandaros que en lo tocante à las tiendas respondays que lo estoy mirando para tomar la resolucion mas conveniente.

2 usque ad 7. Sobre las suplicas de los capitulos segundo, terzero, quarto, quinto, sexto, y septimo; Hé resuelto conformarme con lo que haveys decretado.

8. Sobre el capitulo octavo en que me suplica sea servido mandar al embaxa- dor en Roma passe todos los officios convenientes para que Su Santidad per- mita que los canonigos collegiales civitatenses puestos en Tempio, puedan sin mas pleitos trasladar la iglesia cathedral à aquella villa; Hé resuelto escrivir àl embaxador en Roma, à fin de que passe los officios con- venientes para facilitar el logro d.esta instancia.

9. Sobre el capitulo nono, en que me suplica la villa de Tempio que en consi- deracion de sus servicios, y de que en tiempo del duque de San German se trató de hazerla ciudad, y por la differencia de una cantidad de dinero que enton- zes se la pidió, se suspendió, sea servido honrarla aora con el titulo y prerro- gativa de ciudad; Hé resuelto que respondays tendre presente su instanzia. /

A c. 526 Villa de Aritzo

1.Sobre el capitulo primero en que me suplica la villa de Aritzo que la con- firme todos los privilegios, capitulos de Corte, y demas gracias que ha obtenido; Hé resuelto que se la guarden los privilegios, y capitulos de Corte que estuvie- ren en usso. 2. Sobre la suplica del capitulo segundo en orden a que pueda tener tiendas abiertas, respondereys que estoy mirando la materia para tomar la resolucion mas conveniente. 3, 4, y 5. Sobre las suplicas de los capitulos terzero, quarto, y quinto;

970 He resuelto conformarme con lo que haveys decretado.

6. Sobre la suplica del capitulo sexto, me conformo con vestra decretata, y os encargo atendays a esta instancia.

7 usque ad 12. Sobre las suplicas de los capitulos septimo, octavo, nono, de- cimo, undecimo, y duodecimo; He resuelto conformarme con lo decretado por Vos.

13. Sobre el capitulo dezimo tertio, en que me suplica que los officiales de la villa de Aritzo sean en adelante tenientes de procurador real; Hé resuelto respondays que no hà lugar.

14 usque ad 18. Sobre las suplicas de los capitulos decimo quarto, / decimo A c. 526v quinto, decimo sexto, decimo septimo, y decimo octavo; Hé resuelto conformarme con lo que haveys decretado, y assi se lo participa- reys à la villa de Aritzo.

Villa de Uras

1.Sobre el capitulo primero, en que me suplica la villa de Uras que en adelante los vezinos d.ella no tengan obligacion de acompatiar à. los commisarios que llevan delinquentes sino hasta la primera poblacion que se hallare; y assi mismo que se de forma en la asistencia de los officiales, y custodia de los pres- sos; Hé resuelto que no tengan obligacion de acompatiar à los pressos sino es hasta la primera villa, o poblacion mas vezina, y respecto de lo demas, que se guarde la real pragmatica.

2. 3 y 4. Sobre las suplicas de los capitulos segundo, terzero, y quarto; Hé resuelto conformarme con lo que haveys decretado, y assi lo participareys a la villa de Uras.

Villa de Silius Sobre la suplica unica que ha hecho la villa de Silius en orden à la paga del do- nativo; Hé resuelto conformarme con lo que haveys decretado y assi se lo par / tici- A c. 527 p areys . Villa de Quartucho 1, y 2. Sobre el capitulo primero, en que me suplica la villa de Quartucho, y

971 assi mismo en el segundo que respecto de que su territorio es muy corto, sea servido mandar que pague solamente donativo de los bienes libres, y no de los hipotecados; Hé resuelto la respondais que no hai lugar a su instancia.

3 usque ad 8. Sobre las suplicas de los capitulos terzero, quarto, quinto, sexto, septimo, y octavo; Hé resuelto conformarme con lo que haveys decretado y assi se lo participa- reys é. la villa de Quartucho.

Villa de Oliena

Sobre el capitulo unico en que la villa de Oliena me suplica que en el reparti- miento que se ha de hazer se tenga consideracion à la pobreza, y deterioridad en que se balla; Hé resuelto encargaros atendais à esta instancia.

Villa de Pirri

Sobre el capitulo unico en que la villa de Pirri me suplica sea servido mandar que los moradores d.ella puedan como vasallos reales apasentar sus bueyes, her- bear y cortar lefia en los saltos círcumvezinos, y particularmente en los de la Varonia de San Miguel; / A c. 527v. He resuelto mandaros que respondais, que respecto de que los territorios que refiere son de varonia, que se ajusten con el varon.

Villa de Simala

1. Sobre el capitulo primero en que me suplíca la villa de Situala que los vezi- nos d.ella no puedan ser obligados à conduzir paja para las cavallerizas de los virreyes; He resuelto que respondays que ya" he dado providencia a peticion de los tres Estamentos.

2 usque ad 8. Sobre las suplicas de los capitulos segundo, terzero, quarto, quinto, sexto, septimo, y octavo; Hé resuelto conformarme con lo que haveys decretado, y assi respondereys en essa conformidad à" la villa de Simala.

Villa de Gesturi

1. Sobre el capitulo unico en que don Augustin Espiga, como ducio de la villa de Gesturi me suplica sea servido permitirle que encierre en la ciudad de Ca-

972 ller seyscientos estareles de trigo, y que goze despues del benefficio de la saca; Hé resuelto respondays que esto tiene inconveniente.

Villa de Milis /

1. Sobre el capitulo primero en que la villa de Milis me suplica sea servido man- A c. 528 dar que los officiales, escrivanos, y demas minístros observen todo lo dispues- to y ordenado en los diez y nueve capitulos de las Cortes antecedentes, tocan- tes a la misma villa, y Campidanos de Orístan; He resuelto conformarme con lo que haveys decretado, y assi se lo participa- reys.

Joseph Vírdis

Sobre la suplica de Joseph Virdis en que me representa que hà mas de catorze aiios que esta asistiendo de official en la secretaria de la lugartenencia generai. y lo que hà trabajado en estas Cortes; He resuelto mandaros me propongais en que se poli acomodar a este sujeto.

Doctor Francisco Ruxotto

Sobre la suplica del doctor Francisco Ruxoto en que pide en consideracion de sus servicios le honre con el grado de caballero: He resuelto respondays que le tendre presente.

Decretareys en esta conformidad las suplicas que me han hecho los Estamen- tos, ciudades, Cabildos, encontradas, y lugares d.esse Reyno; y aceptareys en mi real nombre el servicio de setenta mil escudos cada ano / que me hazen por A c. 528v. un decennio y celebrareys el solio de las Cortes en la forma que se acostum- bra; y hareys todo lo demas que convenga para su conclusion, avisandome d.ella, y de todo lo demas que se offreziere para que lo tenga entendido. Da- tum en Madrid a 30 de enero de 1689.

Yo el rey (Sigillo)

Franciscus Dalmao et Cassanate secretarius [...] Ioannes Baptista Pastor regens Vidit don [...] Vidit comes Vidit Climente

973 Al virrey de Cerdena con las resoluciones tomadas en las suplicas que h 'a. he- cho aquel Reyno, y demas universidades en las presentes Cortes. /

974 Solium di chiusura

333 1689 maggio 8, Cagliari, Palazzo regio Sotto la presidenza del viceré sono riuniti Pastor, Soro, Cavassa, Ruggio, Manca, Moros, Valonga, i giudici della Reale Udienza e Rogger, Barruesso Car- nicer e Veyn. Risultano assenti Zucca, Fernandez Navarro ed Emanuele Delitala. Secondo la consuetudine, i tre Stamenti vengono convocati al suono della campana. L'Ecclesiastico si riunisce nella residenza dell'arcivescovo, il Mili- tare nella chiesa della Vergine della Speranza, il Reale nella sede del Consi- glio civico. Da queste sedi si recano nel palazzo regio le seguenti personalità: l'arcivescovo Diaz di Aux, don Giovanni Montonacho, sindaco del Capitolo cagliaritano, il marchese di Villasor Artal de Alagon, il marchese di Villarios Francesco Amat, Agostino Spiga, il barone di Putifigari Matteo Pilo ed altri. Vengono citati inoltre il consigliere in capo di Cagliari Giuseppe Carta Marti che ha alla sua destra Giacomo Santus, sindaco della stessa capitale e alla sua sinistra il sindaco di Alghero Francesco Diego Carola, il terzo consigliere di Cagliari Giovanni Matteo Escuirro alla cui destra si trova l'assessore Giovanni Maria Pinna. Alla sinistra di quest'ultimo è Antioco Delvechio. Seguono il quarto consigliere Gerolamo Porcu, alla cui destra procedono Gaspare Carta, Giovanni Battista Taris e Salvatore Moreti (Moreto, Moretto), quinto consi- gliere. Alla sua destra Francesco Moi ed alla sinistra Salvatore Rodriguez. Alla destra di questi Filippo Antonio Aurame, dottore in ambe leggi, alla sinistra Girolamo Pisano subsindico di Cagliari. Con loro è una moltitudine di abi- tanti della città e del Regno. Tutte queste persone si recano a Palazzo per ac- compagnare il viceré in Cattedrale. Alla porta della chiesa il Capitolo accoglie il viceré, i ministri, gli ufficiali regi e gli stamentari e li accompagna all'altare maggiore, dove vengono reci- tate preghiere propiziatorie. Il solium sorge davanti all'altare stesso: il viceré prende posto con alla destra Giovanni Gavino Atzori, capitano addetto alla sua custodia, alla sinistra Antioco Satta, alguazil maggiore, che reca una mazza quale segno di giustizia; alla sua destra il segretario verbalizzante An- tonio Lecca. Al centro del primo gradino è il Pastor, alla cui destra si schie- rano, secondo l'ordine di anzianità, tutti gli altri ministri di giustizia. Alla sinistra sono assisi, sempre in base al criterio di anzianità, i funzio- nari del Regio Patrimonio (è assente Emanuele Delitala, reggente la Regia Te- soreria). Sul secondo gradino, a destra, è Agostino Ortu, commissario gene-

975 rale per la cavalleria nei Capi di Cagliari e Gallura; al suo fianco Gerolamo Claveria, sergente maggiore della fanteria dei due Capi; a fianco di questi, Francesco Montonacho, maggiore delle macchine da guerra. Sul medesimo gra- dino, a sinistra, Giovanni Cavallero, primo coadiutore e luogotenente del mae- stro razionale, Giuseppe Ferrari secondo coadiutore, Antonio Valentino terzo coadiutore, Nicolò Orella quarto coadiutore, Giuseppe Morteo arcario. Sull'ul- timo gradino Antioco Buxia, procuratore della Regia Corte, a sinistra Paolo Pintus procuratore del Regio Patrimonio. Sotto il solium, a destra, siedono, per lo Stamento ecclesiastico, l'arcive- scovo Diaz e Antonio Masons, procuratore del Capitolo di Usellus; per il Mi- litare Spiga, Pilo, Ogger, Ruggio, Felice Zapata, Antioco Nin, Giacomo Manca e molti altri in ordine sparso; al centro il Carta Marti, il Santus, Giovanni Mat- teo Escano, terzo consigliere di Cagliari; al suo fianco Salvatore Moreti quinto consigliere. Alla sinistra del Carta Marti siede il Carola, alla di cui sinistra sta Gerolamo Porcu, quarto consigliere di Cagliari. In altro banco siedono i pro- biuomini che accompagnano i consiglieri, sindaci e procuratori del Reale. A sinistra del solium, su un'apposita tribuna, presenziano la viceregina e molte illustri dame della città. Fattosi silenzio tra i presenti, il viceré ordina al segretario Lecca di leg- gere i decreti del sovrano, formulati dietro supplica di Stamenti, Chiesa, città, università, persone e particolari del Regno, contenuti nel rescritto da- tato Madrid 30 gennaio dell'anno in corso. Viene inoltre data lettura di gra- zie e mercedi regie contenute in una carta spedita a Cagliari nella giornata odierna, firmata dal viceré, che ordina di inserirla nel processo verbale. Dopo la lettura, si levano in piedi le Prime voci; fra queste prende la pa- rola l'arcivescovo Diaz che rende grazie al viceré e consegna al segretario un foglio con il ringraziamento per l'accettazione del donativo da parte sovrana, nonché per le mercedi elargite dalla Corona. Segue un'orazione di Gerolamo Delitala, decano del Capitolo, che esalta la fedeltà e l'amore del Regno verso il regio governo, le capacità direttive mo- strate dal Pignatelli, infine la liberalità, la munificenza ed il paterno affetto del re per i suoi sudditi. Quindi il viceré sale al presbiterio, s'inginocchia e ringrazia il Signore. Eseguito il Te Deum, egli giura sui Vangeli di rispettare, unitamente con i suoi successori, immunità e grazie, nonché di osservarle una volta che siano state pubblicate. Infine ritorna a Palazzo dove riceve il ringraziamento dei suoi accompag- natori e stabilisce che siano considerati festivi i rimanenti giorni della setti- mana. I tre Stamenti si rivolgono al viceré pregandolo che si faccia interprete presso il sovrano della gratitudine del Regno: il servizio è stato grande rispetto

976 alle condizioni economiche presenta, piccolo rispetto al desiderio di servire il re. Comunque, le concessioni appaiono conformi alla fiducia di tutti nella cle- menza reale.

Et' adveniente die dominica intitulata octava mensis mali anno à nativitate Do- A c. 692 mini millesimo sexcentesimo octuagesimo nono, hora vero quinta post meri- diem assignata, et deputata ad celebrationem seu conclusionem Regíi Genera- lis Parlamenti: constitutus personaliter excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli ab Aragonia dux Montisleonis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Im- perii, marchio de Cerchiaro et Caronia, comes de Borrelo, eques insignis Or- dinis auri2 velleris et cetera, de Consilio Sacrae Catholicae Regiae Magestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus generalis praesentis Sardiniae Regni, et praeses dicti Regii Generalis Parlamenti in quadam aula regii Palatii, ad quam nobiles et magnifici iuris utriusque doctores regii consiliarii accesserunt, scili- cet don Franciscus Pastor Regiam Cancellariam regens, don Simon Soro, don Georgius Cavassa, don Antonius Ruggio, don Andreas Manca, don Iosephus Moros, don Martinus Valonga iudices Regiae Audientiae civilis, et criminalis (absentibus don Francisco Zucca, et don Emanuele Fernandez Navarro) don Franciscus Rogger regius procurator, don Gaspar Barruesso, et Carnicer ma- gister rationalis (absente don Emanuele Delitala Regiam Thesauriam3 regente) et don Petrus Veyn Regii Fisci et Patrimonii advocatus. Convocatisque et congregatis tribus Stamentis ad sonum campanae ut moris est, dictum Gene- rale Parlamentum repraesentantibus, illustrissimo Stamento ecclesiastico nempe in Palatio admodum reverendi in Christo Patre don Lodovici Dias de Aux archiepiscopi calaritani, multum illustre Stamento militare in ecclesía Vir- ginis Mariae dominae nostrae de Esperansa, et illustre Stamento regale in domo Consilii huius magnificae civitatis Calaris, ex quibus accesserunt pro Sta- mento ecclesiastico dictus admodum reverendus in Christo Patre don frater Lo- dovicus Dias de Aux archiepiscopus calaritanus, et reverendus doctor et cano- nicus Ioannes Montanacho sindicus istius venerabilis Capituli calaritani, accesserunt ibidem illustris don Artal de Alagon marchio de Villasor, illustris don Franciscus Amat marchio de Villa Rios, nobilis don Augustinus Espiga, don Matheus Pilo baro de Putifigari, aliique ex dicto Stamento militare; acces- serunt etiam ex illustre Stamento regale / primo Iosephus Carta, et Marti in ca- A c. 692v. pite consiliarius huius dictae magnificae civitatis Calaris, ad cuius manum dexteram immediate veniebat Iacobus Santus sindicus eiusdem magnificae ci-

1 A questo punto, risultando la numerazione originaria ad inchiostro non progressiva rispetto alle carte precedenti, si è scelto - per non ingenerare confusione con quella già impiegata per altri documenti - di adottare quella a matita, seriore. 2 Recte: aurei. 3 Recte: Thesaurariam.

977 vitatis Calaris, et ad sinistram illius iuris utriusque doctor don Franciscus Dí- dacus Carola sindicus magnificae civitatis Alguerii, eos sequentes veniebant sci- licet Ioannes Matheus Escuirro tertius consiliarius praedictae civitatis Calaris, ad cuius dexteram Ioannes Maria Pinna assessor dictae civitatis Calaris, et ad sinistram Antiochus Delvecho; istos sequebantur Hieronimus Porcu quar- tus consiliarius, et ad illius dexteram Gaspar Carta, et Ioannes Baptista Taris, deinde sequebantur Salvator Moreti quintus consiliarius, et ad illius dexteram Franciscus Moy, et ad sinistram Salvator Rodrigues, eosque sequebantur sci- licet ad dexteram iuris utriusque doctor Filipphus Antonius Aurame, et ad si- nistram Hieronimus Pisano subsindicus dictae magnificae civitatis Calaris, in medio istorum veniebat multitudo copiosa civium praesentium civitatis, et Re- gni, omnesque isti accesserunt, ut praemititur, ad regium Palatium, et ad au- lam nempe supra nominatam ad effectum comitandi supra dictum excellentis- simum dominum proregem et capitaneum generalem ex dicta aula regii Palatii usque hanc sanctam ecclesiam calaritanam, et ex ea exeunte dicto excellentis- simo domino prorege, et capítaneo generale cum praenominatis nobilibus, et magnificis regiis ministris, et aliis ex Brachiis, dictis fuit ordinatus comitatus modo, et forma, ac serie sequentibus cum magna comitante caterva, hoc est clic- tum multum illustre Stamentum militare, in quo sunt reperti supra dicti, et alii infranominandi cum sua massa ordine turbato incipiebatl, et post illud seque- batur illustrissimum Stamentum ecclesiasticum cum sua massa, et post dictum Stamentum sequebatur nobilis don Ioannes Gavinus Atzori capitaneus custo- diae dicti excellentissimi domini proregis cum stipatoribus seu satellitibus, qui in duas alas veniebant latus Suae Excellentiae coperientes, post dictum capi- taneum sequebantur massae, sive mallei argentei huius Regiae Audientiae, Re- gii Patrimonii, ac praesentis civitatis, deinde sequebantur Antonius Lecca Re- giae Audientiae secretarius et ad illius sinistram Petrus Carboni Regii Consilii criminalis secretarius, absente Thoma Zonza Regii Patrimonii secretario, et post nobilis don Antiochus Satta alguazirius maior, ad cuius dexteram veniebant An- A c. 693 tiochus Buxia Regiae Curiae procurator / et ad sinistram Paulus Pintus Regii Patrimonii procurator, sequentes autem veniebant nobiles et magnifici regii mi- nistri iustítiae et patrimonii alas duas construentes, atque componentes (absen- tibus supra dictis de Navarro, et Zucca) ad dexteram scilicet Iustitiae et Patri- moníí ad sinistram, quos deinde sequebatur dictus excellentissimus dominus prorex, et capitaneus generalis, et praeses, qui sociatus veniebat, scilicet ad dex- teram a dicto magnifico Iosepho Carta, et Marti in capite consiliario sepe2 clic- tae magnificae civitatis Calaris, et ad sinistram à dicto admodum reverendo in Christo Patre archiepiscopo calaritano don fratre Lodovico Dias de Aux, illius

Recte, inctpiehant. 2 Recte, saepe.

978 sinistrum latus coperiendo dicto reverendo canonico Montanacho sindico huius dicti venerabilis Capita calaritani, et post Suam Excellentiam immediate sequebatur nobilis et magnificus iuris utriusque doctor don Franciscus Pastor Regiam Cancillariam regens, ad cuius dexteram ibant Iacobus Santus sindicus magnificae civitatis Calaris, et ad sinistram Ioannes Matheus Escano tertius con- siliarius dictae civitatis Calaris, cuius sinistrum latus coperiebat iuris utriusque doctor don Franciscus Carola síndicus magnificae civitatis Alguerii, quos se- quebatur Hieronimus Porcu quartus consiliarius eiusdem civítatis Calaris, ad cuius dexteram ibat iuris utriusque doctor Ioannes Maria Pinna, et ad sinistram Antiochus Delvecho, et istos sequebantur Salvator Moretto quintus consilia- rius iam sepe dictae civitatis Calaris et ad istius dexteram Franciscus Moy, et ad sinistram Salvator Rodrigues, et denique veniebant iuris utriusque doctor Philippus Antonius Aurame ad dexteram, et ad sinistram Hieronimus Pisano subsindicus dictae magnificae civitatís Calaris, quos multitudo civium et gen- tium sequebatur, et sic comitantibus omnibus supradictis usque ad praefatam ecclesiam calaritanam ad cuius valvam primitus veniit dictus venerabilis Capi- tulus calaritanus obviam exiens dicto excellentissimo domino proregi et prae- sidi ordine turbato, crucem ferendo, quem comitarunt usque ad primum gra- dum altaris maioris dictae sanctae primatialis ecclesiae, et ibi praecibus effusis, genibus flexis domino Deo nostro Ihesu Christo, et peracta oratione venerunt ad solium, quod magno cum aparatu ín eadem ecclesia constructum erat in parte inferiori versus altare maius, seditque Sua Excellentia in cathreda, quae posita erat supra dictum solium, stante post ad dexteram díctae cathredae don Ioanne Gavino Atzori capitaneo custodiae Suae Excellentiae, et longius aliquan- tulum ab ea, et supram dictum solium stabat ad sinistram dictae Suae / Exce- llentiae nobilis don Antiochus Satta alguazirius maior, virgam in signum iusti- A c. 693v. tiae ferens in alto, et ad partem dexteram dicti soli stante me dicto Antonio Lecca secretario, omnesque alii sederunt ordine seguenti. Nempe in medio primi gradus dicti solii dictus nobilis et magnificus doctor don Franciscus Pastor Re- giam Cancellariam regens et ad eius dexteram omnes alii regi ministri iustitiae in civilibus et criminalibus ordine antiquitatis servato, absentibus tamen supra- dictis magnificis ministris et ad sinístram in eodem gradu ministri Regii Patri- monii ordine antiquitatis etíam servato, absente vero nobili et magnifico don Ma- nuele Delitala Regiam Thesaurariam regente; in secundo autem gradu ad dexteram dicti solii Augustinus Ortu comissarius generalis equestris militiae Ca- pitum Calaris, et Gallurae, ad cuius latus sedebat don Hieronimus Claveria sar- gentus maior militiae pedestris dictorum capitum ad cuius latus sedebat don Franciscus Montanacho maior domus tormentorum, et ad sinistram dicti gra- dus sedebant sequentes: primo Ioannes Cavallero primus coadiuctor, et locum- tenens magistri rationalis, Iosephus Ferrari secundus coadiuctor, Antonius Va- lentino tertius coadiuctor, et Nicolaus Orella quartus coadiuctor, ac Iosephus Morteo arcarius; et tandem in ultimo gradu ad dexteram Antiochus Buxia pro-

979 curator Regiae Curiae, et ad sinistram in eodem gradu Paulus Pintus Regii Pa- trimonii procurator, sedentibusque tribus Stamentis in plano ecclesiae sub dicto solo in subselliis nempe illustrissimo Stamento ecclesiastico in parte dextera, Militare in sinistra, et Regale ante solium, modo et forma seguenti: Pro Stamento ecclesiastico Admodum reverendus in Christo Patre frater Lodovicus Dias de Aux archie- piscopus calaritanus; reverendus nobilis don Ioannes Montanacho sindicus venerabilis Capituli ca- laritani et reverendus nobilis don Antonius Masons procurator venerabilis Ca- pituli usselensis. Pro Stamento militare Illustris don Artal de Alagon marchio de Villa Sor; Illustris don Franciscus Amat marchio de Villa Rios; Don Augustinus Spiga; Don Matheus Pilo; Josephus Otger domicellus; Don Nicolaus Ruggio; Don Felix Zapata; Don Antiochus Nin; Don Iacobus Manca; et alii multi militares ordine turbato sedentes. /

A c. 694 Pro Stamento regale Magnificus Josephus Carta, et Mani in capite consiliarius huius dictae magni- ficae civitatis Calaris; Iacobus Santus sindicus dictae civitatís Calaris; Ioannes Matheus Escano tertius consiliarius; Don Franciscus Didacus Carola sindicus magnificae civitatis Alguerii; et Hieronimus Porcu quartus consiliarius; ac Salvator Moretto quintus consiliarius; sedentes omnes in subsellio apposito ante dictum solium modo ac forma se- guenti, scilicet in medio dicti subsellii dictus magnificus Josephus Carta, et Marti in capite consiliarius dictae magnificae civitatis Calaris, ad cuíus dexteram im- mediate sedebat dictus Iacobus Santus sindicus dictae magnificae civitatis Ca- laris, ad cuius dexteram sedebat Ioannes Matheus Escano tertius consiliarius dic- tae civitatis Calaris, et ad eius latus sedebat dictus Salvator Moreto quintus consiliarius, ad sinistram autem dicti in capite consiliarii sedebat don Francis- cus Didacus Carola sindicus magnificae civitatis Alguerii, et ad sinistram istius sedebat Hieronimus Porcu quartus consiliarius eiusdem civitatis Calaris; et in alio subsellio post praefatum sedebant prohomines, et cives desuper nominati dictos magnificos consiliarios comitantes, et hoc ordine, et forma omnes supra- dicti sedebant donec, et ipse usque Sua Excellentia a dicto solo descendit.

980 Quibus peractis, et tribus Stamenti legitime convocatis, et modo praedicto congregatis, et sedentibus in suis respective subselliis, sedenteque excellentis- sima domina proregina cum magna parte faeminarum illustrium praesentis ci- vitatis supra quoddam tabulatum in eadem santa primatiali ecclesia construc- tum ad partem sinistram dicti solii, et extra subsellium ad celebrationem praesentis actus inspiciendam, abitoque silentio per omnes congregatos, cae- terosque circumstantes in moltitudine copiosa; dictus excellentissimus prorex, et praeses mandavit mihi iam dicto, et infrascripto secretario quatenus coram omnibus legerem alta, et intelligibili voce atque publicarem decreta per Sacram Catholicam Regiam Maiestatem regis domini nostri facta ad supplicationem trium Stamentorum, ecclesiarum, civitatum, et universitatum praesentis Sar- diniae Regni, et / nonullarum eiusdem personarum contenta in regio rescripto A c. 694v. expedito Matriti die trigesimo mensis ianuarii iam dimissi praesentis anni, et gracias, et mercedes per Suam Maiestatem facta, contentas in quadam papiro eorundem seriem continente expedita in ac cívitate die praesenti, et per dic- tum excellentissimum dominum proregem, et praesidem firmata, iussitque ori- ginaliter in processu huius generalis Parlamenti inceri, que sunt tenoris sequen- tis. Quibus quidem perlectis, surgentíbusque a subselliis primis trium Stamentorum vocibus, videlicet admodum reverendo in Christo Patre archie- piscopo calaritano, illustre marchione de Villa Sor, et in capite consiliario huius dictae civitatis, et stantibus ante solium prope ultimum eiusdem gradum, abitoque inter ipsos colloquio super gratiarum actione, stantibus de tectis ca- pitibus, dictus reverendus in Christo Patre, cui per tria Brachia estitit commissa gratiarum actio, detecto capite, et sine pileo, vulgo bonete, adhuc eodem loco stans gratias egit praefato excellentissimo domino proregi, et praesidi, et pro maiori earundem expressione dicto et infrascripto secretario descendenti ad lo- cum ubi estabat, quandam papirum tradidit gratiarum actionem continentem dicens: «Este es el papel que los Estamentos presentan, con el qual dan las gra- cias à Su Magestad (que Dios guarde) y à Su Excelencia en su real nombre, tanto por haverse servido aceptar el real donativo que offreció este Reyno, como por las gracias, y mercedes que le ha hecho en generai y en particular». Quam papirum iussu dicti excellentissimi domini proregis et praesidis legi alta et in- telligibili voce, et est tenoris sequentis. B. Eaque perlecta ascendit in sugestum, quod erat paratum in medio congres- sus Stamentorum ad partem dexteram dicti soli post subsellia reverendus doc- tor don Hieronimus Delitala decanus venerabilis Capituli calaritani, et unius horae spatio doctam, eruditamque orationem protulit cuncta comprehendens Regni, eiusdemque habitatorum ignatam fidelitatem, et amorem erga regem do- minum nostrum, excellentissimi domini proregis et praesidis authoritatem, et regium splendorem in rebusque peragen / dis dexteritatem tam in regimine Re- A c. 695 gni, quam in celebratione Regii Generalis Parlamenti, et tandem invictissimi Caroli secundi semper augusti regis domini nostri liberalitatem, munificentiam, et amorem paternalem erga suum Regnum eíusdemque incolas. Finitaque

981 oratione, dictus excellentissimus dominus prorex, et praeses descendit ex so- lio, et ad praesbiterium ascendit, genibusque flexis domino Deo nostro gratias egit, et decantato imno Te Deum laudamus, sedit in sella cum sitiali ad partem Evangelii reperta; sedenteque dicto admodum reverendo in Christo Patre ar- chiepiscopo calaritano ad partem sinistram prope altare, dictisque regiis mini- stris in subsellio ad dexteram, et ad sinistram consiliariis magnificae civitatis Calaris sedentibus in subselliis, nullo inter caetera Stamenta ordine servato, po- stea accessit Sua Excellentia ad altare intervenientibus ad partem Evangelii nempe admodum reverendo canonico don Salvatore Carcassona et ad partem epistolae altaris eiusdem admodum reverendo canonico Ignatio Ansaldo et ge- nibus flexis iuravit super libro missale in dicto altare apposito ad dominum Deum, et eius sancta quatuor Evangelia manibus suis corporaliter tangens, se, et omnes suos sucessores proreges, ac praesides nomine suae Regiae Maiesta- tis, ac etiam suam maiestatem, omnes, et singulas immunitates, gratias, et mercedes huic Regno, illiusque incolis in praesenti Generali Parlamento con- cessas, et publicatas observaturos; quibus peractis exivit dictis excellentissimus dominus prorex, et praeses cum omnibus supra relatis ex dicta primatiali ec- clesia, et eodem ordine, quo ingressus, regressus fuít ad regium Palatium, exi- stenteque in dicta aula, aceptisque à praefatis eum comitantibus gratiarum atio- nibus, omnes dies praesentís hebdomadae pro feriatis iussit observare, et ad perpetuam rei memoriam praesens conficere instrumentum mandavit mihi se- cretario infrascripto de quibus. Antonius Lecca Regiae Audientiae secretarius /

334 1689 maggio 8, Cagliari (Palazzo regio) Il viceré rende noti gli apprezzamenti, gli incarichi, le pensioni, le somme di denaro, i titoli di nobiltà e di cavalierato che sono stati elargiti dal sovrano. Il re manifesta il suo compiacimento per i meriti ed i servizi resi dagli ar- civescovi di Oristano e Cagliari, nonché dagli altri prelati, dei quali terrà conto per favorirli e premiarli. Lo stesso sovrano esprime soddisfazione particolare nei confronti dei mar- chesi di Villasor e di Laconi, i quali saranno ricompensati in base ai loro me- riti con i posti che si renderanno vacanti. Al reggente Pastor viene assegnata una pensione ecclesiastica di 200 du- cati, che andranno ad uno dei suoi figli. Al Rogger viene concessa la proprietà del posto di procuratore reale. Al governatore Delitala, ai giudici della Reale Udienza e ai ministri del Patrimo- nio regio, il re dà atto dell'impegno profuso e promette ricompense. Al fratello maggiore del canonico Giovanni Antonio Nieddu vengono concessi i titoli di cavalierato e nobiltà. Don Giovanni Montanacho, don Gio- vanni Antonio Martinez, i dottori Efisio Diego Meli s, Sebastiano Manca e Vit-

982 torino Dore, sindaci degli altri Capitoli, saranno ricompensati in futuro. Giuseppe Carta Marti, giurato in capo di Cagliari, ottiene il titolo di ve- ghiere della città per quattro anni interpolatamente. A don Giuseppe Pilo viene dato il veghierato di Sassari per un biennio. A Stefano Andrea Fadda viene fatta mercede della carica podestarile di Castellaragonese per un biennio. Il sovrano ricorderà al momento opportuno i meriti di Giacomo Santus, don Agostino de Salazar, don Diego Carola, don Felice Salari s e don Francesco Passino, sindaci delle altre città del Regno. A don Francesco Sanjust viene concesso il titolo di conte. Il marchese di Villacidro e Palmas viene nominato gentiluomo di camera. Don Francesco Calderon, don Michele Martin, don Diego De La Matta, don Giovanni Gavino Atzori, don Agostino Portogues, don Giovanni Manca, don Emanuele De Montemayor, don Giovanni Antonio Esgrecho e don Francesco Cadello entreranno a far parte degli ordini militari. A don Giacomo Manca viene concesso l'abito dell'Ordine militare che don Antonio Manca, marchese di Mores, ebbe nelle Corti passate. A don Lorenzo Sanjust viene dato il veghierato di Cagliari per due anni interpolati. A don Gerolamo Sotgiu viene dato il veghierato di Alghero per tre anni interpolati. A Giovanni Maria Canellas si concede per un biennio la capitanìa di Igle- sias. A Gavino Calzinacho si elargisce il titolo di nobiltà. Del cavalierato viene fatta mercede a: Efisio Atzory Cavaro, Giovanni Battista Boloria, Agostino Atzeni e don Matteo Pilo Boyl. A don Ambrosio Bacallar viene commutato il titolo di capitano delle torri in quello di governatore delle stesse. A Efisio Ignazio Pinna il re elargisce 200 ducati di pensione in conside- razione di quanto ha meritato in queste Corti suo padre Giovanni Maria Pinna. A don Vincenzo Bacallar il sovrano concede 150 ducati di pensione.

Graciasl que manda Su Magestad dar en su real nombre y mercedes que hace A c. 529 en las presentes cortes. A los arzobispos de esta ciudad y de Oristan y demas prelados agradece el ex- pecial zelo y fineza con que han obrado manifestando la memoria con que

A questo punto si riprende con la numerazione originaria ad inchiostro che risulta progres- siva rispetto al precedente documento che finisce alla c. 528v.

983 queda de sus meritos y servicios y la que tendra" de favorecerlos y premiarlos al tenor de lo que han merecido en el real servicio. Expresa la mesma real gratitud a los marqueses de Villasor y Laconi y la satis- facíon particular con que se halla de su fineza para remunerarla a proporcion de sus meritos y calidad en las vacantes que se ofrecieren de puestos. Al regente don Francisco Pastor hace merced de doscientos ducados de pen- sion eclesiastica para uno de sus hijos. A don Francisco Rogger hace merced de la propiedad del puesto de procura- dor real y de ambos como de don Joseph Delitala governador d.estos Cavos y de los otros ministros de la Real Audiencia y Patrimonio se dà por bien servido por lo que han obrado en su real servicio lo qual tendr 'a presente en las oca- siones para sus aumentos. A c. 529v. Al canonigo Juan Antonio Nieddu hace merced / de cavalierato y nobleza para su hermano maior y que de don Juan Montanacho, don Juan Antonio Marti- nez y los doctores Ephis Diego Melis, Sebastian Manca y Vitorino Dore sindi- cos de los demas Cavildos se tendra memoria para su remuneracion. A Joseph Carta, y Marti jurado en cavo d.esta ciudad hace merced del vegue- rato de ella por quatro arios interpolados. A don Joseph Pilo hace merced del veguerato de Sazer por otro vienío sin em- bargo de haverl obtenido en el presente pues no ha esercido algun tiempo por asistir a las Cortes. A Estevan Andres Fadda hace merced del oficio de potestad de Castillo Ara- gones por un bienio y a Jayme Santus, don Agustin de Salazar, don Diego Ca- rola, don Felix Salaris y don Francisco Passino sindicos de las otras ciudades por lo bien que han servido se les tendra presente en las ocasiones que ocur- rieren de su conveniencia. A don Francisco Sanjust hace merced de titulo de conde por la antiguedad de su familia y por los servicios continuados de su cassa. Al conde de Suma Carzel marques de Villasidro y Palmas ha hecho merced de gentilhombre de la camara sin exercicio. / A c. 530 A don Francisco Calderon, don Miguel Martin, don Diego Delamatta, don Juan Gavino Atzorí, don Agustin Portogues, don Juan Manca, don Manuel de Montemayor, don Juan Antonio Esgrecho, y don Francisco Cadello hace mer- ced de avitos de las Ordenes militares. A don Jayme Manca hace merced de que se le pase la de avito que concedio Su Magestad en las Cortes passadas a don Antonio Manca marques de Moras su padre. A don Lorenzo Sanjust merced del veguerato d.esta ciudad por dos arios in- terpoladamente.

i Leggi: haverlo.

984 A don Geronimo Sotgiu merced del veguerato de Alguer por tres afios inter- polados. A Juan Maria Canellas merced por un bienio de la capitania de Iglesias. A Gavino Calzinacho merced de nobleza constando primero que su padre fue armado cavallero y sacó el privilegio de cancilleria en devida forma. A Ephis Atzori y Cavaro merced de cavallerato. A Juan Baptista Bolofia merced de cavallerato. A Agustin Atzeni merced de cavallerato. / A don Mateo Pilo y Boyl merced de cavallerato para veneficiar. A c. 530v. A don Ambrosio Bacallar le comuta el titulo de capitan de las torres en el de governador de ellas. A Ephis Ignacio Pinna hace merced de ducientos ducados de pension por lo que ha procurado merecer en estas Cortes su padre el doctor Juan Maria Pinna. A don Vicente Bacallar hace merced de cien y cinquenta ducados de pension. Caller 8 de mayo 1689 El duque de Monteleon principe de Noya /

Breve del Papa Innocenzo XI

335 1689 maggio 12, Roma, Santa Maria Maggiore Il pontefice risponde alla richiesta del re Carlo II sul beneplacito papale in favore di un contributo per la manutenzione del naviglio impegnato nella difesa dei porti; delle città e dei luoghi marittimi dai barbari e dai pirati. Il papa concede che, attraverso le autorità ecclesiastiche riunite in Parlamento, il so- vrano possa esigere la somma che, si precisa, dovrà essere utilizzata esclusiva- mente per la difesa navale dell'isola dagli infedeli. Innocentius papa XI A c. 533 Charissime in Christo fili noster, salutem et apostolicam benedictíonem. Exi- mius maiestatis tuae orthodoxae fídei conservandae et propagandae zelus ac singularis erga nostram apostolicam Sedem devotionis aliaque praeclara me- rita exigunt ut subsidia pro eiusdem fidei tuorumque Regnorum et subditorum ab hostibus fidei defensione ab eisdem subditis tuis sponte oblata quantum cum Domino possumus adiuvemus. Exponi siquidem nobis nuper fecisti quod cum dilectis filiis subditis Regni tui Sardiniae animadvertentes primum Sardi- niae prae aliis Regnis tuis barbarorum et aliorum pyratarum infestationibus, in- vasionibus, et direptionibus ob eius ad oram Africae vicinitatem expositum esse, prout alias fecerant, ita ut novissime summam septuaginta millium scu- torum quotannis ad decennium tantum a die prima ianuarii MDCLXXVIII computandum persolvendam pro manutentione classis aliquot triremium ad civitatum, urbium, et locorum maritimorum, portuumque ac orae maritimae

985 dicti Regni contra barbarorum et aliorum pyratarum impetus, infestationes at- que direptiones defensionem in certis terminis, ac modo, et forma tunc expres- sis seu exprimendis exigendam maiestati tuae sponte obtulissent venerabiles fratres archiepiscopi, episcopi, et universae personae ecclesiasticae eiusdem Regni in comitiis ipsius Regni congregati in solutionem dictae summae pro certa rata Sedis apostolicae accedente beneplacito, concurrere similiter sponte et li- bere obtulerint et promiserint. Cum autem, sicut eadem expositio subiunge- bat ex eo quod per lateranense Concilium diversasque alias canonicas sanctio- nes sub diversis censuris et poenis ecclesíasticis caveatur expresse ne reges, principes et alii saeculares, magistratus ab archiepiscopis, episcopis, abbatibus et aliis personis ecclesiasticis etiam sponte offerentibus aliquam pecuniae sum- mam sive subventionem exigatis aut recipiant, maiestas tua et tui illius Regni ministri dubitetis num panem recipiendo censuras et poenas praedictas incur- rere et forsan incurrisse et propterea pro tuae maiestatis et dictorum ministro- rum quiete nobis humiliter supplicari E...] quatenus praemissis nostram, et huius Sanctae Sedis auctoritatem interponere dignaremur. Nos attentis praemissis huíusmodi supplicationibus inclinati, spontaneae obla- tioni per archiepiscopos, episcopos et alias personas ecclesiasticas ad effectum promissum factae, pro hac vice, et ad quinquennium, sicut probatur, compu- tandum, tantum nostrae E...] sedis authoritatem interponimus per praesentes et nihilominus archiepiscopis, episcopis et aliis ecclesiasticis personis praedic- tis, ut ratam huiusmodi per eos, ut probatur sponte oblatam et promissam per- solvere, ac tua maiestas tuique ministri eam petere et recipere, exigere et levare absque conscientiae scrupolo seu censurarum et poenarum praedictarum in- cursu, libere et licite possitis auctoritate apostolica earundem tenere praesen- tium concedimus et indulgemus, ipsosque archiepiscopos, episcopos, et alias personas ecclesiasticas singulas quatenus ipsi dictam ratam iam promiserint, aut solverint nec non eandem maiestatem tuam et tuos ministros praedíctos qua- tenus eandem ratam iam pecuniam ab omnibus et singulis censuris et poenis per te et illos, propterea quomodolibet incursu auctoritate et tenore praesen- tis absolvimus, et absolutos fore censemus et dedaramus E...] praemissis ac qui- busvis constitutionibus, et ordinationibus apostolicis, nec non ecdesiarum, mo- nasteriorum et beneficiorum quorumcumque etiam iuramento, confirmatione apostolica vel quavis maiestate alia rcboratis statutis et consuetudinibus, pri- vilegiis quoque indultis exentionibus immunitatíbus et in tempore iuris eccle- siasticis et aliis apostolicis quibusvis generaliter vel specialiter concessis. Quibus omnibus et singulis illorum tenores praesentibus pro piene et sufficien- ter expressis et insertis haberi illis alias in suo robore permansuris ad praemis- sorum, effectum hac vice dumtaxat specialiter et expresse derogamus cotes- cumquel consiliis quibuscumque volumus ante ut in posterum personae

1 Recte, quotiescumque.

986 ecclesiasticae dicti Regni a solutione, et exactione similium pecuniarium om- nino abstineant quodque poenitentiam quam pro promissís cuiusvis ex apos- tolicis confessarius ab ordinario approbatus illis, et eorum cuilibet duxerit im- ponendam ad implere omnino teneantur nec non quod praesentium transumptis manu alicuius notarii publici subscriptis, ac sigillo personae in dig- nitate ecclesiastica munitis eadem prorsus fides habeatur in iudicio et extra quae praesentibus adhiberetur sí forent exhibitae vel ostensae quodque dis- tributio, repartimentum, ac taxatio, et exactio rato huiusmodi a personis ec- clesiasticis in comitiis huiusmodi ab eisdem ecclesiasticis forsan deputatis, aut in eorum defectum ab ordinariis locorum, seu a personis ecclesiasticis ab or- dinariis ipsis deputatil dumtaxat fiat ac ministris laicis ad effectum promisso- rum et pro summa propria tuis consignetur quodque pecuniae huiusmodi in manutentionem dictarum triremium ad effectum praemissum et visum et non in alios usus totaliter et integre convertantur alias eadem [...] nullo sint eo ipso. Datum Romae apud Sanctam Mariam Maiorem sub annulo piscatoris die XII maii MDCLXXXIX, pontificatus nostri decimo tertio.

I. E Albanus. /

336 1689 agosto 23, Cagliari Il notaio Gemiliano Piso dichiara che, a causa di un'indisposizione del segretario Lecca, ha ricevuto dal viceré l'incarico di lasciare copia autentica del breve precedente nelle mani del canonico Gerolamo Delitala, vicario generale dell'arcivescovado cagliaritano (sede vacante). Il testo è munito del sigillo di Luigi Caro, canonico della primaziale cagliaritana. Testimoni sono Giuseppe Cao e Giuseppe Virdis, entrambi pubblici notai.

Huiusmodi breve fuit praesentatum per me notarium infrascriptum pro indis- A c. 533v. positione secretarii Antonii Lecca, ex ordine, et mandato Suae Excellentiae ho- die die marti intitulata vigessima tertia mensis augusti anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo nono reverendo doctori, at canonico don Ieronymo Delitala, vicario generali sede vacante archiepiscopatus calari- tani, relicta in illius posse coppia authentica sigillo multum reverendi don Aloi- sii Caro canonici calaritani sanctae primatiali ecclesiae calaritanae munita, praesentibus pro testibus Josepho Cao publico notario, et Josepho Virdis no- tario causarum illius civitatis, in appendice Leapolae domiciliati, qui firmant manu propria de quibus.

Recte, deputatis.

987 Josephus Cao publicus civitatis nottarius et cetera. Josephus Virdis sum testis Gimilianus Piso publicus nottarius pro Lecca secretario. /

337 1689 (maggio 8), Cagliari Gli Stamenti ringraziano il sovrano che ha accettato l'offerta del Parla- mento. Danno inoltre atto al viceré del suo impegno volto ad ottenere le gra- zie e le mercedi regie.

A c. 534 Excelentisimo serior Los tres Estamentos de este fidelissimo Reyno de Zerdetia dizen à Vuestra Ex- celencía que haviendo oydo los despachos de Su Magestad (Dios le guarde) que en su real nombre se a servido Vuestra Excelencia partigiparles, se ponen a sus reales pies con el devido rendimiento por haver meregido de su venigni- dad, la azeptagion de el servigio que este Reyno le à hecho, que aunque es grande respecto de la pocas fuerzas con que se halla, es pequerio por los des- seos que le asisten y han asistido siempre de servir a sus reyes y seriores con la fineza correspondiente a su innata fidelidad, de que rinden à Su Magestad las devidas gragias por las onras y merzedes que se a servido hazer à este Reyno en comun y en particular, que son muy conformes a la confianza que todos te- nian en su real clemencia, de que quedan con especial obligacion demas de la que reconozen de fieles vassallos para logar à Nuestro Serior conzeda a Su Ma- gestad muy prosperos sugesos, y esperan que en adelante han de merezer mayores onrras y merzedes logrando el fruto de su felizisimo govierno, para emplearse mas en su real servigio que es el anelo que conserva siempre este Reyno, el qual da tambien a Vuestra Excelencia las gragias por lo que con su grande aplicagio. /

Breve del Papa Innocenzo xii

338 1692 luglio 18, Roma, Santa Maria Maggiore Nel secondo anno del suo pontificato, il papa Innocenzo XII (al secolo Antonio Pignatelli, appartenente ad un ramo della famiglia del viceré) ricon- ferma quanto stabilito dal suo predecessore. Concede il suo beneplacito a fa- vore del versamento di una determinata somma, promessa dai membri dello Stamento ecclesiastico. Con questo beneplacito l'esazione del sovrano non incorrerà in censure e pene da parte della Chiesa. I contributi che potranno essere riscossi dovranno essere utilizzati esclusivamente per la manutenzione della flotta che vigila sulle coste, sulle città e sui luoghi marittimi dell'isola contro le incursioni dei corsari barbareschi.

988 Innocentius pp. XII. A c. 535 Charissime in Christo fili noster salutem et apostolicam benedictionem. Alias pro parte majestatis tuae feliciter recipe. Innocentio papae XI praedecessori nostro exposito quod cum dilecti filli subditi Regni tui Sardiniae animadver- tentes praefatum Sardiniae prae aliis Regnis tuis barbarorum, et aliorum pira- tarum infestationibus, incursionibus, et direptionibus ob eius ad oram Africae vicinitatem expositum esse, prout alias fecerant et tunc novissime summam sep- tuaginta millium scutorum quotannis ad decennium tantum a die prima ianua- rii anni 1688 computandum persolvendam pro manutentione classis aliquot tri- remium ad civitatum, urbium, et locorum maritimorum, portuumque, ac orae maritimae dicti Regni contra Barbarorum, et aliorum piratarum impetus, in- festationes, atque direptiones defensionem in certis terminis, ac modo, et forma tunc expressis, seu exprimendis exigendam eidem majestati tuae sponte obtulissent. Venerabiles fratres archiepiscopi, episcopi, et universae personae ecclesiasticae eiusdem Regni in comitlis ipsius Regni congregati in solutione dic- tae summae pro certa rata, sedis apostolicae accedente beneplacito, concurrere similiter sponte et libere obtulerant, et promiserant. Ac in eadem expositione subiuncto, quod ex eo quod per lateranense Concilium diversasque alias ca- nonicas sanctione sub diversis censuris, et poenis ecclesiasticis cavetur expresse ne reges, principes, saeculares magistratus ab archiepiscopis, episcopis, abba- tibus et aliis personis ecclesiasticis, etiam sponte afferentibus aliquam pecuniae summam, sive subventionem exigant, aut recipiant. Tu, et tui illius Regni mi- nistri dubitabatis ratam partem huiusmodi recipiendo, censuras, et poenas prae- dictas incurrere, et forsan incurrisse; ac propterea pro tuae maiestati, et dicto- rum ministrorum quiete plurimum cupiebatis, ut idem Innocentius praedecessor super praemissis suam et huius Sanctae Sedís authoritatem inter- ponere dignaretur; díctus Innocentius praedecessor supplicationibus eiusdem maiestatis tuae nomine sibi super hoc humiliter porrectis inclinatus, attentis praemissis spontaneae oblationi per archiepiscopos, episcopos, et alias perso- nas ecclesiasticas ad effectum praemissum factae, pro ea vice et ad quinquen- nium, sicut praemittitur computandum tantum suam, et dictae sedis authori- tatem per quasdam suas desuper in simili forma brevis die XII maii MDCLXXXIX espeditas literas interposuit. Et nihilominus archiepiscopis, episcopis, et aliis ecclesiasticis personis praedictis, ut ratam huiusmodi per eos ut praefertur, sponte oblatam, et promissam persolvere, ac tua maiestas, tuique ministri eam petere, et recipere, exigere et levare absque conscientiae scrupulo, seu censurarum et poenarum praedictarum incursu libere, et licite possetis, au- thoritate apostolica concessit, et indulsit; ipsosque archiepiscopos, episcopos, et alias personas ecclesiasticas, et earum singulas, quatenus ipsi dictam ratam iam promisissent, aut solvissent, necnon eamdernt maiestatem tuam, et tuos mi-

Recte, eandem.

989 nistros praedictos, quatenus eamdeml ratam iam percepissetis ab omnibus, et singulis censuris, et poenis per te, et illos propterea quomodolibet incursis ea- dem authoritate absolvit, et absolutos fore censuit, et declaravit. Voluit autem inter caetera, ut in posterum personae ecclesiasticae dicti Regni a solutione et exactione similium pecuniarum omnino abstinerent, utque distributio, repar- timentum, ac taxatio, et exactioratae huiusmodi a personis ecclesiasticis in co- mitiis huiusmodi ab eisdem ecclesiasticis forsan deputatis aut eorum defectum ab ordinariis locorum, seu ab personibus ecclesiasticis ab ipsis ordinariis de- putandis dumtaxat fieret ac ministris laicis ad effectum praemissum et pro summa praefata tantum consignaretur, et pecuniae huiusmodi in manutentio- nem dictarum triremium ad effectum praemissum, et non in alios usus totali- ter et integre converterentur alias praefatae Innocentii praedecessoris literae nullae essent eo ipso prout in eisdem literis, quarum tenorem praesentibus pro piene, et sufficienter expresso, ac de verbo ad verbum inserto haberi volumus, uberius continetur. Quin autem, sicut maiestatis tuae nomine nobis nuper ex- positum fuit, causae, propter quas subditi tui praefati summam septuaginta mil- lium scutorum quotannis ad decenníum, ut praefertur, persolvendam, et exi- gendam maiestati tuae sponte obtulerunt, adhuc perdurent, nec tam cito cessaturae videantur, quinquennio vero, ad quod memoratus Innocentius praedecessor olationi2 per supradictos archiepiscopos, episcopos, et alias per- sonas ecclesiasticas dicti Regni, sicut praemittitur, factae suam, et dictae sedis authoritatem interposuit, die prima ianuarii anni proxime venturi 1693 expi- raturum sit. Nobis propterea eiusdem maiestatis tuae nomine fuit humiliter sup- plicatum, ut nostram et huius Sanctae Sedis authoritatem etiam super reliquis quinque annis interponere de benignitate apostolica dignaremur. Nos igitur maiestatem tuam specialibus favoribus, et gratiis prosegui volentes, huiusmodi supplicationibus inclinatis, attentís praemissis, supradictae spontaneae oblationi per memoratos archiepiscopos, episcopos, et alias personas ecclesiasticas ad ef- fectum praemissum, sicut praemittitur factae pro hac vice, et ad alios quinque annos a fine quinquennii per supradictum Innocentium praedecessorem con- cessi, ut praefertur, numerandos tantum, ac cum omnibus, et singulis clausu- lis, et decretis in praedictis Innocentii praedecessoris literis, quomodolibet con- tentis, et expressis, servataque caeteroqui illarum forma, et dispositione, nostram, et sedis praedictae authoritatem similiter interponimus per praesen- tes. Ac proinde archiepiscopis, episcopis, et aliis personis ecclesiasticis prae- dictis, ut ratam huiusmodi per eos, ut praedicitur, sponte oblatam, et promís- sam dictis quinque annis durantibus dumtaxat persolvere et tua maiestas, tuique ministri illam petere, et recipere, exigere, et levare absque conscientiae scrupolo, seu censurarum, et poenarum praedictarum incursu libere pariter, et

Come sopra. 2 Recte, oblationi.

990 licite valeatis dieta authoritate earundem tenore praesentium concedimus et in- dulgemus, non obstantibus praemissis, nec non omnibus, et singulis illis, quae in supradictis Innocentii praedecessoris literis concessa sunt non obstante caeterisque contrariis quibuscumque, volumus autem, ut earundem praesen- tium literarum transumptis, seu exemplis manu alicuius notarii publici subs- criptis et sigillo personae in ecclesiastica dignitate constitutae munitis, eadem prorsus fides tam in iudicio, quam extra illud habeatur, quae haberetur ipsis praesentibus, si forent exhibitae, vel ostensae. Datum Romae apud Sanctam Mariam maiorem sub annulo piscatoris die XVIII iulii MDCXCII, pontifica- tus nostri anno secundo. I. E cardinalis Albanus /

339 1692 settembre 13, Cagliari Il segretario Lecca dichiara che, dietro ordine del viceré conte di Altamira, ha presentato le lettere papali a Francisco Sobrecaias, arcivescovo di Cagliari. Presenti come testimoni Francesco Cardia e Antioco Usay.

Die decima tertia mensis septembris anno a nativitate Domini millesimo sei- A c. 535v. centesimo nonagesimo secundo Calari. Huiusmodi litterae apostolicae ex ordine, et mandato Suae Excellentiae ex- cellentissimi domini comitis de Altamira proregis et capitanei generalis prae- sentis Sardiniae Regni extiterunt sic originaliter praesentatae per me secreta- rium infrascriptum admodum reverendo in Christo Patre don fratri Francisco Sobrecaias archiepiscopo huius sanctae primatialis ecclesiae calaritanae per quem fuerunt auditae et receptae illis quibus decet honore, et reverentia, in- continenti fuit sibi tradita copia in authentica forma, praesentibus pro testibus specialiter assumptis Francisco Cardia, et Anthioco Usay scriptoribus istius ci- vitatis de quibus et cetera.

Francisco Cardia. Antiogo Usay. Antonius Lecca Regiae Audentiae secretarius

340 1692 settembre 13, Cagliari Le lettere pontificie vengono altresì consegnate in copia al capitolo del- la Cattedrale e ne accusa ricevuta il canonico don Giovanni Montanacho, in qualità di portavoce dello stesso organismo. Testimoni sono, come in prece- denza, Cardia e Usay.

Dicto die Calari

991 Ac pariter eedem retroscriptae litterae appostolicae ex ordine Suae Excellen- tiae notificatae fuerunt per me secretarium infrascriptum illustri capitulo huius supradictae sanctae primatialis ecclesiae calaritanae, illarumque tenore audito, et receptae illis quibus decet honore et reverentia, fuit responsum per organum admodum reverendi canonici calaritani don Ioanni Montanacho uti praesidis, et primam vocem habentis in dicto illustri capitulo, quod protestabat de co- pia. Quae quidem copia extitit ipsi incontinenti tradita, praesentibus ad hibis pro testibus ad haec specialiter assumptis suprascriptis Francisco Cardia, et An- tiocho Usay scriptoribus istius civitatis de quibus et cetera. Francisco Cardia Antiogo Usay Idem Lecca Regiae Audientiae secretarius /

Documenti allegati da Cagliari

341 1688 febbraio 20, Cagliari La città pone in evidenza i danni apportati ad alcuni suoi privilegi e ca- pitoli di Corte.

1. Secondo privilegi concessi dai re don Alfonso e don Pietro nel 1331 e nel 1381, i consiglieri di Cagliari, previo assenso di chi governa il Regno, pos- sono imporre gabelle e diritti per fronteggiare le pubbliche necessità ed ema- nare bandi ed ordinazioni di tipo penale. Nonostante ciò, il tribunale del Re- gio Patrimonio, col pretesto dí una carta reale, impedisce alla città di usare i suoi privilegi nei casi di contrabbando e frode del vino e dell'acquavite. Ca- gliari fa presente che le carte reali non vanno invocate contro i privilegi. Se- condo il diritto comune, i privilegi successivi non possono arrecare pregiudi- zio a quelli antecedenti. Il viceré risponde che il tribunale del Regio Patrimonio non è privato della sua giurisdizione; allo stesso tempo la città potrà fare uso della propria nella forma stabilita dalla costumanza.

2. In base a diversi capitoli di Corte e segnatamente per il capitolo 12 delle suppliche della città nel Parlamento del marchese d'Aytona, è stato sta- bilito che il reggente, il segretario della luogotenenza e i suoi scrivani, i ve- ghierz, gli assessori e gli scrivani del veghiere non possano prendere, come di- ritti per la nomina di curatore e tutore, più di sei reali per il giudice. Nonostante ciò, il giudice prende dieci scudi, i segretari cinque. Il viceré rimanda ai capitoli di Corte ed alle reali prammatiche.

992 3. Nel Parlamento Santisteban (capitolo 5 delle suppliche di Cagliari) sono stati confermati i privilegi in base ai quali nessuno può essere esentato dal pagamento dei diritti imposti dalla città. Nonostante ciò, ogni giorno i vi- ceré introducono prodotti d'oltremare per il servizio del Palazzo regio; gli uf- ficiali della milizia ed i soldati fanno lo stesso. In questo modo Cagliari subi- sce una perdita considerevole e si trova nell'impossibilità di pagare i creditori. Il viceré rimanda ai capitoli di Corte in questione.

4. Nel tribunale del magistrato civico (veghiere) si paga il diritto chiamato dei biglietti (tillets) su una lista di depositi dei beni venduti all'asta (almo- neda), volontariamente o per imposizione giudiziaria. Questo elenco veniva reso pubblico ed esposto nella stessa Curia e nelle dogane. In questo modo ve- nivano informati gli interessati che magari ignoravano i pregoni. Si chiede che gli scrivani provvedano alla compilazione della lista, senza creare inconvenienti e spese supplementari a tutti coloro che intendono riscuotere crediti e vogliono intervenire sui prezzi dei prodotti prima della fissazione dei medesimi per atto giudiziario. Il viceré risponde: che si faccia secondo quanto si supplica.

5. Nel capitolo 37 delle suppliche presentate dal Regno durante il Par- lamento Santisteban, si decretava che nella scrivania della Luogotenenza ci fosse un certo numero di notai e di scrivani; i seggi ed i banchi dovevano es- sere conferiti secondo un criterio di precedenza, a seconda dell'anzianità ne- gli esami svolti. Tuttavia, essendo morti molti notai, la norma non è stata os- servata. I posti sono stati dati per intercessione, senza rispettare i diritti di precedenza di coloro che avevano già sostenuto l'esame. Il viceré rinvia al capitolo di Corte.

6. Nel capitolo 39 del Parlamento Bayona si stabiliva che i veghieri e gli ufficiali reali non potessero arrestare nessuno in casa di una donna, benché di cattiva fama, in mancanza di un preciso ordine al riguardo; ciò non è osser- vato dai ministri che imprigionano gli uomini che trovano nelle case e poi li obbligano a una composizione. Anche in questo caso il viceré rinvia al capitolo di Corte.

7. In base a privilegi ed a capitoli di Corte di diversi Parlamenti, Cagliari ha ottenuto di immagazzinare ogni anno, per tutto il mese di luglio, circa 30.000 starelli di grano e di esportarli in regime di franchigia rispetto ai di- ritti della cassa reale. L'unico vincolo era quello che imponeva alla città un nuovo immagazzinamento nel giro di tre mesi, secondo quanto stabilito da ap:

993 polito capitolo di Corte nel Parlamento Santisteban. In realtà si è contravve- nuto per anni interi a questi privilegi, dal momento che Cagliari è obbligata a pagare mezzo reale per l'esportazione di ogni starello. A nulla sono servite istanze, proteste e repliche. Nel frattempo, i privati e quelli che usufruiscono del grano di porzione hanno potuto esitare le loro quantità senza pagare. Grave è stato dunque il danno sofferto dalla città. Il viceré risponde: si guardi il privilegio ed il capitolo di Corte, in rapporto sia all'esportazione sia al pagamento del mezzo reale.

Seguono le provvisioni viceregie con le solite formule.

Segue l'elenco delle pezze giustificative allegate.

Sul primo punto, cioè la giurisdizione nelle cause di contrabbando verso i diritti della città, vengono esibiti: 1) il privilegio del re don Pietro dell'8 mag- gio 1381; 2) quello del re don Alfonso (1331); 3) quello di Filippo IV, datato Madrid, 12 marzo 1633; 4) un documento del tribunale della città con la cer- tificatoria di Antioco Delvechio; 5) la dichiarazione di Ottavio Frediany, am- ministratore del diritto del vino, e un'altra carta sullo stesso punto; 6) il pri- vilegio del re don Pietro, recante la data Barcellona, 20 novembre 1383.

Sul secondo punto, cioè sui diritti intorno ai decreti emessi nella cancel- leria e nell'ufficio del veghiere, la città allega: 1) il capitolo 12 delle suppli- che presentate nel Parlamento Aytona; 2) il capitolo 37 delle suppliche nel Par- lamento Elda.

Sul terzo punto, cioè sul fatto che nessuno può essere esentato dal paga- mento dei diritti della città, vengono presentate le seguenti carte: 1) lo stesso privilegio del re Pietro (1381), punto 1, numero 1; 2) la sentenza della Reale Udienza, in data 20 dicembre 1668, nella causa contro il capitano Giovanni Battista Soler, condotta dietro richiesta degli arrendatori della dogana; 3) il ca- pitolo 5 delle suppliche della città nel Parlamento Santisteban.

Sul quarto punto: 1) il capitolo 11 delle suppliche di Cagliari nel Parla- mento del vescovo Prieto.

Sul quinto punto: 1) il capitolo 37 delle suppliche del Regno nel Parla- mento Santisteban.

Sul sesto punto (non arrestare gente in casa di una donna): 1) il capitolo 39 delle suppliche della città nel Parlamento Baiona.

994 Sull'inosservanza della norma siano sentiti gli assessori del veghiere.

Sul settimo punto (pagamento del mezzo reale per l'estrazione del grano a luglio): 1) il privilegio del re Pietro, datato Saragozza, primo marzo 1357; 2) il capitolo 9 delle suppliche della città nel Parlamento Cardona; 3) il capi- tolo 25 delle suppliche della città nel Parlamento Elda; 4) i capitoli 31 e 39 delle suppliche del Regno nel Parlamento Santisteban; 5) le istanze della città nel 1679; 6) la carta reale emanata a Bruxelles nel maggio del 1550; 7) la ri- soluzione della Giunta di Giustizia e Patrimonio (1558); 8) una carta reale datata 27 febbraio 1621. Suplical de la ciudad de Caller A c. 702

Memoria de los puntos que la ciudad de Caller propone à Su Excelencia de los perjuhisios que ha padessido en algunos de sus privilegios, y capitulos de Corte.

1. Por privilegios concedidos à la giudad por los setiores reyes don Pedro su datta en Zaragossa à 8 de mayo 1381 y don Alfonso en Bargelona pridie idus iulii 1331, la ciudad gosa el que sus conselleres puedan con consentimiento del que govierna el Reino imponer los derechos, y gabellas que les parecessen com- benientes, y necessarias à la utilidad publica, y reparo de las publicas necessi- dades, y assi bien que dichos conselleres puedan haser bandos, y ordenagiones penales, como conosseran conbenir, jamas d.esto dicha giudad ha comprado del setior rey don Phelipe quarto de gloriosa memoria, segun su real privile- gio en Madrid à 12 de Marzo 1633, la jurisdíssion privativa para conosser sus conselleres de las causas de todos sus deudores. En fuersa de los quales privi- legios la ciudad ha usado de jurisdiction en el conocimiento de las causas de contrabandos, y penas que se imponen por la ciudad contra los que fraduan2 los derechos d.ella, segun consta por sentencias dadas en el tribunal de dicha ciudad, y certificagion de Antiogo Delvechio notati() de la casa, y Congejo de aquella, que se ensetian con este papel, no obstante lo qual el tribunal del Real Patrimonio, con pretexto que hay carta real que assi lo manda se à alsado con la jurisdiction de estos contrabando, é impide que la 9iudad la use en los ca- sos de contrabando de sus derechos y en particular en los fraudes del vino, y aguardiente, siendo que con dicha certificacion consta tambien de como ha usado siempre la ciudad de dichos privilegios contra los cometedores / de di- A c. 702v. chos fraudes, y en esta possession se alla, maiormente porque tiene la ciudad otro privilegio expresso que contra sus privilegios no militan cartas reales, y por

l Qui si riprende con la numerazione a matita, non originaria. 2 Metatesi per fraudan.

995 derecho comun los privilegios posteriores no pueden parar perjuisio à los an- tecessores, sino es que esté la clausula expressa de rogatoria de los anteceden- tes, con la clausula ex certa scientia, con que se alla la ciudad con este perjui- sio.

Parege, sobre el capitulo primero, que no tiene periuhízio la ciudad en haver conocido el tribunal de la Procuracion real de las causas de los fraudes del de- recho del vino, y aguardiente, porque el tribunal del Real Patrimonio no se halla privado de la jurisdicíon, y la ciudad podrà usar de la suya en la forma que lo ha acostumbrado. Lecca secretarius

2. Por diversos capítulos de Corte, et signanter por el capitulo 12 de las supli- cas de la giudad en las Cortes del excelentisimo serior marques de Aytona, se ha mandado que el regente, y los secretarios de Lugartinencia, y sus escriva- nos, y los vegueres, assessores, y los escrivanos del Veguerio, no puedan tornar de derechos de nombramiento de curador, y tutor, y suplementos de edad, no mas que seis reales al jues y papeles que sigun tarifa tocaren a los secretarios, y escrivanos, esto no obstante toman, el jues dies escudos, y sinco los secreta- rios, y escrivanos, lo qual es mui perjudicial.

Sobre el capitulo segundo: que se guarden los capitulos de Corte, y reales prag- maticas, aunque huviesse costumbre en contrario. Lecca secretarius /

A c 703 3. La giudad tiene repetidos privilegios en que los seriores reyes mandan que ninguno sea exempto de pagar los derechos, é impositiones que la ciudad im- pone, y que ni aun su real pergona tenga esta exemption, y en las Cortes del excelentísimo serior conde de Santistevan, capitulo 5 de las suplicas de la ciu- dad, se ha mandado confirmar estos privilegios, y observar su tenor, no obs- tante lo qual los seriores virreyes todos los dias han introducido diversas cosas de ultra marina para servissio de su real Palassio y los offissiales de militia, y soldados azen lo mesmo, y en este decennio passado ha importado el dario de los derechos cantidades considerables, y este vasio es una de las causas por las quales no pueden ser pagados los acrehedores de la ciudad de sus creditos.

Sobre el capitulo tercero: que se les guarde los privilegíos, y capitulos de Corte. Lecca secretarius

4. En la curia del Real Veguerio se paga el derecho que llaman de los tillets que consiste en formar cada mes una lista de los depositos que se hazen de todos los precios de las cosas vendidas en almoneda, o por execussion de Corte, o vo-

996 luntariamente con la qual, que se exponia publica en dicha curia, y en las doa- nas, se hazia noticiosos a los que podian ser interessados en aquellos pre0os, y aunque ignorassen los pregones, se oponian à ser satisfechos, y con ser que los escrivanos se pagan de estos derechos, no hasen dichas listas, ni las expo- nen publicas, con lo qual muchos ignorandolo quando acuden à pedir sus cre- ditos, es despues de la sentencia de graduassion, y han / de gastar de sus ca- A c. 703v. sas, quando el gasto de graduarlis se tomaria del preOol.

Sobre el capitulo quarto: hagase, segun lo supplican. Lecca secretarius

5. En el capitulo 37 de las suplicas del Reyno en las Cortes de dicho excelenti- simo serior conde de Santisteban se ha decretado que en la escrivania de la lu- gartinetnia haya numero de notarios, o escrivanos, y que los assientos2 se den se- gun la antiguedad de los examines, y con ser esto cosa justa, no se ha obrado assi, pues habiendo muerto muchos notarios del numero, se han dado los assientos, y bancos por intercession a notarios modernos, quedando los antiguos sin que trabajar, y assi mismo aviendose de entregar los papeles al notario que sinede en el lugar del difunto, se ha visto dar el puesto, o banco a uno, y los papeles à otro.

Sobre el capitulo quinto: que se guarde el capitulo de Corte. Lecca secretarius

6. En el capitulo 39 de las Cortes del seflor marques de Vayona se ha decre- tado que los vegueres, y officiales reales no puedan prender a ninguno en casa de ninguna muger, aunque sea de / mala fama, sin que antes haya precedido A c. 704 mandamiento de no habitar en casa de tal mujer; esto los ministros no lo ob- serven, antes bien passan a regoniner las casas, y prenden los ombres que al- lan en ellas, y los obligan à composiciones.

Sobre el capitulo sexto: que se guarde el capitulo de Corte. Lecca secretarius

7. Por quanto la ciudad de Caller por reales privilegios, y capitulos de Corte

i Sulla questione dei tillets, cfr. la supplica avanzata nel Parlamento del marchese di Bayona, portato a termine dal vescovo Gaspare Prieto. Ringrazio l'amico Antonio Arca, saggista e scrit- tore in italiano, catalano e sardo, che mi ha aiutato nella decodificazione del testo. 2 In questo caso vuol dire posto, seggio. Oltre a quanto si è detto in una nota precedente, ag- giungiamo che asiento era anche un contratto in cui compariva un asientista, banchiere della co- rona d'Aragona, che anticipava alla Regia Tesoreria rilevanti somme di denaro, da restituire con l'interesse dell'8%, ricevendo in garanzia i proventi dei donativi approvati dai Parlamenti dei singoli Stati della Confederazione catalano-aragonese, compresa la Sardegna: cfr.la voce Asien- tista, in Distosa cit.

997 de varios Parlamentos tiene el permisso de engerrar treinta, y tantos mil esta- reles de trigo cada ano, y de extraherlos, y embarcarlos francos de todo dere- cho de saca, por todo el mes de julio con sola obligagion de hazer nuevo en- gierro dentro de tres meses segun capitulo de Corte congedido en las celebradas por el excelentisimo sefior conde de Santistevan; y sobre uno, y otro punto se ha contravenido, pues à la giudad se le obliga pagar medio real por cada esta- rel à la real caxa, y esto no obstante las representaciones, y replicas que se han hecho por los conselleres en el ano 1679 segun los decretos originales que tiene, y en tantos atios se le ha impedido la extraccion no solo por el julio, sino aun por afíos enteros, haviendosse visto con los trigos perdidos, no obstante que repitieron sus instancias 'a" los sefiores virreyes al tiempo que se estavan effec- tuando muchas cantidades de sacas no solo de aposento, y de porgionistas, sino aun de particulares; lo qual ha ocasionado a dicha ciudad el daiio que se puede A c. 704v. considerar tanto en quitarse el medio real por estarel por ser contra / capitulo de Corte de Su Magestad, como y tambien porque se le mal logra el beneficio de la extraction, hasiendose de menor condicion à la ciudad con la paga de di- cho medio real a' la caxa desde el tiempo del selior conde de Santistevan, siendo que de por antes no se pagava, y siendo que tambien los demas porgionistas antes, ni despues le han pagado.

Sobre el capitulo septimo: que se le guarde el privilegio, y capitulo de Corte, assi en orden à la extraccion, como en orden del medio real. Lecca secretarius

Excellentissimus dominus don Nicolaus Pinatelli dux Montis Leonis, princeps de Noya, ac Sacri Romani Imperii et caetera, de Consilio Sacrae Catholicae Re- giae Magestatis, illius prorex, locumtenens et capitaneus generalis praesentis Sardiniae Regní, et praeses in praesenti Regio et Generali Parlamento, provi- det, et decretat capitula praedicta, et unumquodque illorum, prout in fine cuiu- slibet capituli continetur, et descriptum est, mandans huiusmodi actum Curiae fieri.

Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta in eodem dicto Regio, et Generali Parlamento díe vigesima mensis februarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Calari. Antonius Lecca Regiae Audientiae secretarius /

A c 538 Papelesi que la ciudad de Caller presenta en justification de los puntos que ha representado A. su Excelencia, en que se ha hecho perjuhicio à sus privilegios y capitulos de Corte.

i Si riprende da qui con la numerazione originaria.

998 Sobre el primer punto de la jurisdicion en las causas de contrabando de sus de- rechos. 1.El privilegio del serior rey don Pedro, en (aragosa à 8 de mayo 1381. 2. El privilegio del serior rey don Alfonso en Barelona pridie ídus iulii 1331. 3. El privilegio del serior rey don Felippe quarto en Madrid a 12 de marzo de 1633. 4. La otra infrascripta dada en el tribunal de dicha ciudad, y certificatoria de Antiogo Delvechio. Los tiene O Su Excelencia. 5. Declaracion de Octavio Frediany administrador del derecho del vino y otro papel sobre lo mismo. 6. El privilegio del serior rey don Pedro en BarQelona a 20 de noviembre 1363.

Sobre el segundo punto de los derechos de los decretos en cancilleria y Vegue- rio. 1.Capitulo XII de las suplicas de la ciudad en las Cortes del serior marques de Aytona. 2. Capitulo 37 de las suplicas de Caller en las Cortes del setior conde d.Elda. 3. Y de que no se observa se podrà preguntar al serior regente y assessores del veguerio y secretario de la Real Audiencia y nottarios del Veguerio. /

Sobre el punto tercero de no gozar de franquesa en los derechos de la ciudad. A c. 538v. 1.El mesmo privilegio del serior rey don Pedro del ano 1381 que v'a en el pri- mer punto, numero 1. 2. La sentencia de la Real Audiencia dada a 20 de diciembre 1668 en la causa contra el capitan Joan Baptista Soler a instancia de los arrendadores de las adua- nas. 3. El capitulo 5 de las suplicas de la ciudad en las Cortes del serior conde de Santistevan.

Sobre el quarto punto de ponerse los tillets. 1. El capitulo XI de las suplicas de la ciudad en las Cortes del serior obispo Prieto.

Sobre el quinto punto del numero de los nottaríos. 1. El capitulo 37 de las suplicas del Reyno en las Cortes del serior conde de San- tistevan.

Sobre el sexto punto sobre no prender gente en casa de muger. 1. El capitulo 39 de las suplicas de la ciudad en las Cortes del serior marques de Vayona. Sobre la inobservantia, que se pregunten los que han sido assessores del Ve- guerio y al jurado Geronimo [...].

999 Sobre el ultimo, del medio real y extraction de trigos por julio. El privilegio del serior rey don Pedro en Saragoza à primero de marco 1357./ A c. 539 2. El capitulo nono de las suplicas de la ciudad en las Cortes del serior don An- tonio de Cardona. 3. El capitulo 25 de las suplicas de la cíudad en las Cortes del serior conde D.elda. 4. El capitulo 31 y 39 de las suplicas del Reyno en las Cortes del serior conde de Santistevan. 5. Las representaciones que ha hecho la ciudad en el ano de 1679. 6. Carta real dada en Bruzellas à ultimos de mayo de 1550. 7. Resolugion de Junta de Justicia y Patrimonio del ano 1558. 8. Una real carta de los 27 de febrero 1621.

Por la precision del tiempo, no se han podido sacar mas papeles. /

342 1380 aprile 13, Barcellona Viene allegato come pezza giustificativa un messaggio del re Pietro IV d'Aragona al governatore del Capo di Cagliari con il quale informa di aver- gli spedito due lettere. La prima è del tenore seguente: da parte dei nostri fe- deli consiglieri della città di Cagliari viene fatta presente la nostra carta, da- tata Barcellona, 24 ottobre 1376, con la quale abbiamo ratificato e vogliamo che rimanga in vigore quanto già stabilito a suo tempo dal re Giacomo avo no- stro (in data Barcellona, 8 settembre 1327). Con questo privilegio veniva con- cesso alla città di fare bandi e un'imposizione sulle merci, da utilizzare nella costruzione di mura e di altre opere pubbliche. Contemporaneamente il go- vernatore e gli ufficiali regi vengono diffidati dal contravvenire al privilegio sovrano, sotto pena di 1.000 maravedì d'oro, da applicare a favore dell'erario regio.

A c. 540 Sobre el primero y terger punto. 1. Petrus Dei gratia rex Aragonum, Valentiae, Maioricarum, Sardiniae, et Cor- sicae, comesque Barchinonae, Rossilionis et Ceritaniae, dilecto, et fidelibus no- stris gubernatori et reformatori, vicario, et administratori Capitis Calari insu- lae Sardiniae qui nunc sunt et pro tempore fuerint vel eorum loca tenentibus salutem et dilectionem: his diebus recolimus vobis scripsisse cum duabus lit- teris nostris, quarum una est thenoris sequentis: Petrus Dei gratia rex Arago- num et caetera, dilecto et fidelibus nostris gubernatori, et reformatori, vicario, et administratori Capitis Calari insulae Sardiniae qui nunc sunt, et pro tempore fuerint, vel loca tenentibus eorundem salutem, et dilectionem et caetera. Ecce quod gravis quaerella coram nobis proposita est pro parte fidelium nostrorum

1000 conciliariorum Castri Calari, quod licet nos cum carta nostra nostro pendenti sigillo munita datum Barchinonae 24 die octobris, anno à nativitate Domini mil- lesimo tercentesimo septuagesimo sexto, laudavimus, approbavimus, ratifica- vimus et in suo pienissimo roborre voluerimus remanere privilegium serenis- simi domini Iacobi clarae recordationis regis Aragonum avi nostri, concessum universitati dicti Castri cum carta sua eius plumbea bulla munita, datum Bar- chinonae ottavo calendas septembris, anno Domini millesimo tercentesimo vi- gesimo septimo, in quo inter alla concessum est universitari praedictae, quod conciliarli dictae / universitatis possint impositionem imponere et ordinare in A c. 540v. dicto Castro et villis, et populi suis super mercibus, mutualibus, et aliis rebus convertendam in constructione murorum, et vallorum, et aliorum publicorum operum, nec non pro supportatione expensarum communium universitatis Ca- stri, virorum, et popularum praedictarum curaturam quamdiu conciliariis ip- siis videbitur expedire, ad quam impositionem possunt ditti conciliarii collec- torem, seu collectores ordinare, et ordinatos removere, vel si maluerint impositionem ipsam simul, vel distincto possunt vendere illo praetio, seu praetiis, quae inde poterunt reperiri, nec de his quae ex dicta impositione, vel eius pretiis exierint, seu praevenerint, aut dicti conciliarli expenderint in ope- ribus, et aliis praedictis, tenentur dicti conciliarli computare cum gubernatore Calaris, vel quorumque alio pro nobis, vel nostris, neque inde quidquam ma- nifestare, nisi dumtaxat pretiis futuris successoribus suis in offitio conciliariis, nec primo futuri nisi allis post eos seguenti anno conciliariis, et sic de anno in annum quandiu duraverit impositio supra dicta; neque nos, vel alii pro nobis inde possimus nos intromittere ullo modo prout haec tam cum dicto privile- gio dicti quondam avi nostri quam in dicta carta nostra fusius enarrantur. Vos tamen dictus gubernator ad instantiam nonnullorum satagentium se excusare, in praestationem iuris impositionís praedictae et praedictos conciliarios, ad ra- tiones reddendas de dictis impositionibus compelli facere pro / temporibus re- A c. 541 troactis molestatis ipsos conciliarios, evocando eos pro praemissis in iuditio co- ram nobis, et litigium subeundo verum cum praedicta sint de directo contra privilegium supradictum, per nos alias iuratum et cum dicta carta nostra ite- rum confirmatum per quam revocavimus, et cum praesenti etiam revocamus nonnullas provisiones contra praemissum privilegium emanatas de quarum the- nore fuimus, et sumus plenarie informati propterea vobis dictis gubernatori, et reformatori, vicario, et administratori et quilibet vestrum ceterisque ofitia- libus nostris dicti capiti, quicumque sint, praesentibus, et futuris dicimus, et mandamus de certa scientia, et consulte sub irae, et indignationis nostrae in- cursu, ac sub poena mille marabatinoruml auri à quolibet vestrum contrafa-

Maravedì: detta anche nummulus, moneta di origine araba, diffusasi nella penisola iberica. Era d'oro, poi anche d'argento e di rame e circolò in Europa dalla seconda metà del 1100 sino alla fine del Seicento. Cfr. voce Maravedì, nel Distosa.

1001 ciente qualibet vice exigenda, et nostro aerario aplicanda, quathenus privilie- gium praedictum, et confirmationem nostram, ac mandata alfa nostra quaecum- que ad corroborationem dicti privilegi à nostra Curia emanata teneatis, obser- vando non impediatis, vos de redutione rationum impositionis praedictae sive de tempore praeterito sive etiam de futuro, qui nemo si in actis dictos conci- liarios suas rationes reddere et alias uti libere privilegio memorato iuxta ipsius seriem, et thenorem, et haec non mutetis, si cupitis nostris iussionibus compia- cere. Nos enim ad cauthellam contrarium facendi, cum praesenti vobis et cui- libet vestrum eximimus potestatem. Dattum Barchinonae sub nostro sigillo se- A c. 541v. creto decima tertia die / mensis aprilis anno à nativitate Domini millesimo tercentesimo octuagesimo. Rex Petrus.

343 1380 aprile 28, Barcellona In quest'altro documento allegato come pezza giustificativa Pietro IV d'Aragona si rivolge al governatore di Cagliari, Giovanni de Mon Bovy (Montbuy, Monbui), scrivendo di essere venuto a conoscenza, tramite una relazione, di un processo contro un privilegio che concede ai consiglieri di Cagliari di stabilire determinate imposte col consenso regio o del governa- tore in nome dello stesso re: ora Antonio de Pujat con altri afferma di es- sere franco da queste imposizioni. Il sovrano annulla tutto quanto sia con- trario al privilegio della città, sotto la pena di 1.000 maravedì per i contravventori.

Alio vero est huiusmodi: En Pere per la gracia de Deu, rey de Arago et ce- tera. Al amat conseller nostre Juan de Mon Bovy governador de Caller salut y dileció; com hatjiam entes per verdadera relagio, e per traslat de un proces lo qual se mana aqui devant nos, contra un privilegi contenent que los consellers de Caller pugan metre, e llevar imposigions, ab consentiment nostre, o de vos en nom nostre, lo qual fos fo ottorgat y ab sagrament jurat per lo rey en Jayme de bona memoria avi nostri, e per lo rey en Alfons pare nostre, y axi matex per nos confirmat, e iurat; e hara Antoni de Pujat ab al- tras heretats, conectables de soldats se offregen de ser franchs de les impo- sigions, e gerquen algunes altres coses, les quals no son de ninguna utilitat, ni bé nostre, ni de la universitat de Caller, ans porriant tornar en escandalo, lo gran depravache nostre, e de la dita universitat, de que som molt marave- llats, com vos lo dit privilegi atjats justats en 1.entrament de vestre offissi, e nos, e nostres fills paguen en las imposigions en Cataluria, compensen ellos de ser franchs de les dites imposigions, per que os diem, e os manam de certa scientia, et expressament sots pena de mil marabatins de hoi de nostres ha- vedors que nos otjats los susdits, ne altres contra al demunt dit privilegi, ans A c. 542 ab aquells, e tots altres formes / de pagar en cas que mester sia, y sia en les

1002 dites imposigions, car nos ab la present irritam, y anullam, tot que contra dit privilegi sia executat, e à major cauthella toliem à vos, e à tots altres of- ficials nostres presents esvenidors tot poder de fer los contrari. Dada en Bar- gelona sots me sogell secret à 28 de abril en 1.ain de la natívitat de nostre Se- mil trescents vuitanta. Rex Petrus.

344 1381 maggio 8, Saragozza Il re Pietro IV ribadisce quanto è contenuto nella lettera precedente in favore del privilegio di Cagliari, contro le pretese di Antonio De Pujat e di al- tri di essere immuni dalle imposte stabilite dai consiglieri cagliaritani.

Verum quia praecepimus praedictus Antonius Depujat, et aliae hereditates pos- sidentes in dicto Regno Sardiniae, ac etiam conectabili, et stipendiarii in con- tentum e nostros mandatos praedictos, pretendunt, conciliarios praedictos dicti Castri Calari teneri debbere rationem de dictis adjutis, et impositionibus, et se ipsos à contributione ipsarum fore immunes in derogatione privilegii saepe dicti per nos iurati. Idcirco nobis, et cuilibet vestrum dicimus, et de certa scientia, et consulte mandamus sub poena mille marabatinorum auri, à vestrorum quo- libet contrafaciente absque olla spe veniae habendorum, et nostro aerario aplicandorum, quathenus praeegium, et mandata nostro supradicta obser- vando dictos conciliarios ad reddenda rationem de praedictis nullathenus di- stringatis, nec per quamvis ristringi permittatis, ipsos conciliarios exigere per- mittatis à dictis Antonio Depujat, et aliis quibuscumque adjutis et impositionibus praedictis cum melioris conditionis esse quam nos, et noster pri- mogenitus, et habitantíbus in fronteriis, qui tempora guerrae et pacis / indi- A c. 542v. ferenter in adiutis, et impositionibus imposítis contribuere sumus assuetis, qui- busvis provisionibus litteris ac mandatis quantumcumque poenalibus et fortioribus sub quacumque expressione vestrorum conceptis à nostra primo- geniti nostri cariis, in contrarium impetractis, vel impetrandis quod huic no- strae provisione viderentur in aliquo contravenire vel derogare, quae, et quas de nostra certa scientia serie huius revocamus, et annullamus, et pro revoca- tis, et nullis haberi volumus, et iubemus exístentibus nullo modo. Datum Caesarae Auguste octavo die madii anno a nativitate Domini millesimo tercen- tesimo octuagesimo primo. Rex Petrus. In

345 1382 aprile 10, Valenza Nel messaggio — preceduto da una dichiarazione che ne attesta l'auten- ticità, compilata al tempo del re Alfonso V il Magnanimo, su autorizzazione

1003 e decreto dell'ufficiale regio Gabriele Oliva — il re Pietro IV1 scrive al gover- natore di Cagliari Giovanni de Mon Buy ordinandogli di non introdurre al- cunché di nuovo e di pregiudizievole alle imposizioni stabilite dalla città. I con- travventori subiranno una multa di 200 maravedì. Segue la firma di Ferdinando Carroz. In data 10 novembre 1418, Cagliari, si ribadisce che il do- cumento è stato riprodotto fedelmente: dopo una firma solo in parte leggibile, figurano quelle di Bartolomeo Deprats, notaio, dello stesso Oliva e dei testi- moni Bernardo Poltru, Nicola Ordis e Marco Puig. Reca infine la stessa data la certificazione del notaio Giacomo Camar.

(Sobre el tercer punto). Hoc est translatum legaliter, fideliter, absque bene sumptum, in Castro Calari cum authoritate, et decreto honorabilis Gabrielis Olivi, ac Oliverii militis vi- carii dicti Castri pro serenissimo domino Alfonso Dei gratta rege Aragonum , et Sciciliae à quadam patenti littera regia in papiro scripta sigillo secreto illu- strissimi domini Petri altae recordationis regis Aragonum, in eius de[...] sigil- lata manuque propria honorabilis vicecancellarii Curiae ipsius domini regis Pe- tri in fine dictae litterae subsignata, quod est thenoris sequentis. A c. 543 Petrus Dei gratia rex Aragonum, Valentiae, Maioricarum, / Sardiniae et Cor- sicae, comesque Barchinonae, Rosilionis, et Caeritaniae, dilecto, et fidelibus Ioanni Demonte Bovino militi gubernatori, in capite Calari Regni Sardiniae ac allis officialibus nostri Castri Calaris, vel eorum locatenentibus salutem et di- lectionem; pro parte universitatis dicti Castri fuit nobis humiliter suplicatum ut cum distributio, et administratio omnium impositionum spectet ipsis con- ciliariis tam ex privilegio, quam ex consuetudine actenus observata quodque vos et hereditati ac stipendiarii dicti Castri consuevistis et consueverunt solvere, et tribuere in eiusdem impositionibus sicut caeteri habitatores eiusdem Castri, et nos in ipsis impositionibus feceritis novitates, praeiuditia, et detrimenta, ac etiam in eísdem impositionibus solvere, et contribuere recusetis in magnum damnum reipublicae dicti Castri, dignaremur eidem universitati super his de congruenti remedio providere: nos vero suplicationem huiusmodi exaudien- tes benigne vobis dicimus, et mandamus sub poena ducentorum marabatino- rum auri de bonis cuiuslibet contrafacientibus quoties contra factum fuerit exi-

I Pietro IV il Cerimonioso (così chiamato perché aveva riformato il cerimoniale di corte) nac- que nel 1319 e morì nel 1387. Figlio e successore di Alfonso IV, regnò dal 1336 alla morte, dun- que per ben 51 anni. Gli successero Giovanni I detto il Cacciatore (regnò dal 1387 al 1396), Mar- tino il Vecchio (dal 1396 al 1410), poi Ferdinando I di Trastamara, detto anche di Antequera (ebbe la corona nel 1412, dopo due anni d'interregno ed ín seguito al Compromesso di Caspe, che diede inizio alla discendenza castigliana del Regno d'Aragona). Fu quindi la volta di Alfonso V il Magnanimo (dal 1416 al 1458). Cfr. le voci su questi sovrani in Distosa.

1004 gendorum et aerario nostro aplicandorum quathenus novitates, praeiuditia ve1 detrimenta aliqua in dictis impositionibus minime faciatís nec fieri permitta- tis qui nemo administrationem, et distributionem earum praefactis conciliariis / dimittatis prout actenus vigore dicti privilegii, et de bona consuetudine usi A c. 543v. fuerint et nihilominus in eisdem impositionibus contribuatis, et solvatis exinde et alios inde se retrahentes ad contribuendum in eisdem fortiter compellatis prout melius vos, et praedecessores vestrí, et ipsis solvere, et contribuhere consuevistis, et consueverunt temporibus retrolapsis, quibuscumque provisio- nibus, et litteris à Curiis nostris et nostri carissimi primogeniti in contrarium obtentis, et detinendis quas huius parte revocamus obsistentibus ullo modo cum in locis, et partibus ubi contingit nos declinare in impositionibus contri- buere, et solvere utique consuevimus et vellimus. Datum Valentiae sub nostro sigillo secreto decima die aprilis anno a nativitate domini millesimo tercente- simo octuagesimo secundo. Ferdinandus Carroz

Signum mei Bartholomei Depratis authoritate regia notarii publici testis. Signum mei Petri [...]rii de Nagalla, regia authoritate publici notarii pro teste subscribente. Signum nostri Gabrielis Olivi de Olivam militis vicarii Castri Calaris pro illu- strissimo domino rege Aragonis qui huic traslato de nostris licentiae et concensu à suo originali abstracto, et cum eodem bene et fideliter comprobato tamquam actu legitimo eo praedicti domini / regis, et authoritate officii qua fungimur in A c. 544 hac parte authorítatem nostram interponimus pariter, et decretum ut ab om- nibus in iuditio, et extra fides indubia itnpendatur impositum haec manu no- tarii cartae nostrae in cuius posse hanc praemissam fecimus decima die men- sis novembrís anno à nativitate Domini millesimo quadringentesimo decimo octavo; praesentibus pro testibus honorabili Bernardo Poltru praesbitero ca- nonico calaritano, et Nicolao Ordis abitatoribus Castri Calaris. Et ideo ego Marcus Puig authoritate regia notarius publicus per omnes terras, et domina- tionem dicti domini regis, et scriba dictae Curiae in cuius posse dictus ho- norabilis vicarius dictam firmam fecit, meum solitum tabellionatus apposui signum.

Signum mei Iacobi Camar authoritate regia notarii publici per totum Sardiniae et Corsicae Regnum, qui hoc transumptum ab originali quo non vitiato, nec cancellato, nec in aliqua eius parte suspecto sumptum, et cum eodem de verbo ad verbum veridice comprobatum, nil addito, nilque remoto, ad instan- tiam, et requisitionem venerabilium conciliariorum universitatis Castri Calaris sibi fecit, et clausit clic iovis decima mensis novembris anno à nativitate Domini millesimo quadringentesimo decimo octavo.

1005 Extracta fuit à libris privilegioruml concessorum per dominos nostros reges A c. 544v. huic illustri civitati Calaris in / eius archivo reconditis, facit fidem Anthiocus Delvechio publicus notarius Calaris et domus Consilii eiusdem civitatis et universitatis. /

346 1331 luglio 14, Barcellona Il re Alfonso III ricorda di avere stabilito ed ordinato che gli statuti di Cagliari devono essere osservati dagli ufficiali regi e ciò in forza del privile- gio concesso a Barcellona. Rispondendo benignamente ad una supplica pre- sentata dagli ambasciatori e procuratori di Cagliari Pietro Serra e Guglielmo di Ulsina, riconferma il privilegio secondo il quale la città può emanare bandi per l'esportazione del grano e dell'orzo, ai quali il vicario rappresentante del re e tutti gli altri ufficiali devono attenersi. I consiglieri possono punire i con- travventori con pene pecuniarie e corporali, con l'amputazione di organi e an- che con la pena di morte. Al governatore ed amministratore dell'isola e al vi- cario il sovrano comunica che i ministri regi che non rispetteranno questo privilegio e non lo faranno osservare dovranno versare una penale di 1.000 maravedì. Il documento regio è firmato anche dalle seguenti persone:• il vescovo Pon- cio Barchin, Pietro de Exerhua, Giovanni Eximi ni Durrea, Otto di Monte Ca- tino, Raimondo Torrella e Bernardo de Podio. Il notaio Delvechio certifica che il privilegio è tratto dal Libro verde della città di Cagliari.

A c. 545 (Sobre el primer punto). Privilegi del setior rej don Alfonso en que concedex als concellers de Caller que pugan fer cridas imposant penas pecuniarias y corporals fins à pena de mort. Noverint universi quod Alfonsus Dej gratia rex Aragonum, Valenciae et Cor- sicae ac comes Barchinonae, attendentes quod quamquam nos cum carta no- stra ut continetur in ea statuerimus, et ordinaverimus quod universi, et singuli

I Si tratta del Llibre vert di Cagliari, testo che prendeva il nome dall'analogo di Barcellona (presentava una copertina di legno foderata con felpa verde). Vi venivano ricopiati i privilegi, le grazie ed i capitoli concessi alla città Caput Sardiniae. Risultano trascritti, senza un preciso or- dine cronologico, 286 documenti di privilegi dei quali una cinquantina, già concessi a Barcel- lona, furono successivamente estesi a Cagliari (come il Ceterum). Il documento più antico è però del 1025 (antecedente, dunque, la dominazione catalano-aragonese); il più recente, per quanto riguarda i governi vicereali spagnoli, è del 1643. Durante la presenza sabauda fu aggiunto l'ul- timo documento che reca la data del 17 maggio 1766. Il Libro verde metteva a disposizione de- gli utenti le carte con le prerogative cittadine, difficilmente consultabili nelle versioni originali, conservate alla rinfusa dentro casse custodite nel Duomo (cfr. Distosa).

1006 officiales nostri Castri Calari, et terminorum eius observent, et observare te- neantur, et debeant omnia et singula statuta seu ordinationes per conciliarios ipsius Castri facta, et etiam facienda iuxta quodam privilegium universitati ci- vitatis Barchinone concessum, attamen quia per nonnullos vertebatur in du- bium an vigore ipsius concessionis dicti conciliarij subscripta facere possent, et propterea Petrus Serra, et Guillermus de Ulsina nuncii seu procuratores uni- versitatis dicti Castri nobis duxerint supplicandum ut ad omnis dubitationis scrupulum penitus stirpandum declarationem ac concessionem subscriptas fa- cere de benignitate regia dignaremur. Ideo, et eo quia in transactione facta in- ter nos et nuncios seu sindicos universitatis dicti Castri super privilegio extrac- tionis tritici et ordei quod recuperavimus ita actum, et conductum est supplicationi hujusmodi benigne faventes, ratificantes, et confirmantes omnia et singula in dicta carta nostra contenta hujus scripti nostri series declaramus ac per nos, et nostros, ex certa scientia et deliberato concilio concedimus dic- tis concidiarijs Castri Calari praelibati praesentíbus, et futuris ac universitati ip- sius Castri quoad fidelitatem, et utilitatem nostram et reipublicae, et ad bonum, et tranquillum statum ipsius Castri / possint dicti conciliarij ac proceres uni- A c. 545v. versitatis dicti Castri facere, et ordinare in Castro ipso, appenditiis, et territo- rio eiusdem banna et ordinationes cum penis pecuniarijs, et corporalibus ve- luti membrorum mutilatione et morte sive suplicio ultimo ac aliis prout eis fore videbitur faciendum. Statuimis, ac mandamus quod vicarij, et bajuli dicti Ca- stri, et eorum loca tenentes praesentes, et qui pro tempore fuerint, ordinatio- nes omnes, et singulas per ipsos conciliarios, et prout res factas, et alias qua- scumque per eosdem in posterum faciendas in continenti cum per eosdem edite et ordinate fuerint praeconisari, et observari faciant per quoscumque incon- cusse et sine aliquo contradictu, et ut praemissa teneantur observare juramus haec per Deum, et eius Sancta Quatuor Evangelia maníbus nostris corporali- ter tacta, mandantes per praesentem cartam nostram gubernatori et admini- stractori generalibus insulae Sardiniae ac vicario, et bajulo Castri praedicti, ce- terisque officialibus nostris dictae insulae praesentibus et futuris quod declarationem nostram, et concessionem hujusmodi teneantur firmiter, et ob- servent, et faciant inviolabiliter observari, et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua racione quicumque autem ausu temerario duc- tus omnia praemissa vel aliqua praemissorum venire praesunserit iram et in- dignationem nostram ac penam mille marepetinorum auri quorum medietas fi- sco nostro, et alla medietas operi muri lapsi dicti Castri acquiratur se noverint absque remissione aliqua incurrisse damno illato primitus, et plaenariae resti- tuto, in cujus rej testimonium praesentem cartam nostram inde fieri et sigillo majestatis nostrae appendito jussimus communiril.

1 Per praesentem [...] communiri, manca in R. Di Tucci, Il libro verde della città di Cagliari, Cagliari, 1925, doc. LVII, pp. 177-178.

1007 A c. 546 Datum Barchinone pridie idus julii anno Domini millesimo / trecentesimo tri- gesimo primo. Signum Alfonsi Dej gratia regis Aragonum, Valentiae, Sardiniae, et Corsicae ac comes Barchinone, tester sunt Poncio Barchin episcopus, Petrus de Exerhua, Joannes Eximini Durrea, Octo de Monte Cateno, Raimundus Tor- nella. Sig + num Bernardi de Podio praedicti domini regis scriptoris qui de man- dato ipsius hec scribi fecit, et clausit die et anno quo supra. Extracta fuit a Libro viridi privilegiorum concessorum per dominos nostros re- ges huic illustri civitati Calaris in eius archivo recondito; facit fidem Anthio- cus del Vecho publicus nottarius Calaris, et domus Consilij eiusdem civitatis et universitatis. /

347 1633 marzo 12, Madrid Il sovrano Filippo IV vende per 8.000 scudi ai consiglieri ed ai probiuo- mini di Cagliari la giurisdizione civile in prima istanza sui debiti contratti verso la città. Concede anche il diritto di procedere contro i fideiussori. Sono fatti salvi gli statuti e gli altri privilegi della città, che potrà procedere contro la sin- gola persona attraverso la denuncia, la cattura, la detenzione e la scarcerazione. Le sentenze emesse in prima istanza dai consiglieri e dai probiuomini saranno eseguite dai ministri di giustizia. Nel caso di appello, che potrà essere inter- posto dai condannati davanti al luogotenente del sovrano o presso la Reale Udienza, il sindaco di Cagliari non sarà tenuto alla restituzione di somme esatte ai debitori. Le cause discusse in prima istanza non potranno essere avo- cate dal luogotenente generale e dalla Reale Udienza neppure col pretesto che si tratti di vedove, pupilli o per questioni di miserabilità. La giurisdizione non potrà essere in parte alcuna viziata o annullata: governatori, procuratori, reg- genti della tesoreria, alguazili," portieri e singoli ufficiali, tutti sono tenuti ad osservare quanto stabilito. Testimoni dell'atto sono: Gaspar de Guzman conte duca d'Olivares, Fi- lippo Ramirez de Guzman duca di Medina de Las Torres, don Didaco Lopez de Haro, don Giovanni Ramirez de Arellano y Mendoza, don Ludovico de Haro.

A c. 547 Sobre el primer punto In Dei nomine. Noverint universi quod nos Philippus Dei gratia rex Castellae, Aragonum, Legionis, Utriusque Siciliae, Hierusalem, Portugalliae, Hunga- riae, Dalmatiae, Croatiae, Navarrae, Granatte, Toleti, Valentiae, Galitiae, Ma- joricarum, Hispalis, Sardiniae, Cordubae, Corsicae, Murtiae, Gennis, Algarvii, Algaciae, Gibraltaris, insularum Canariae, nec non Indiarum orientalium, et oc- cidentalium insularum ac terrafirmae maris Oceani, archidux Austríae, dux Burgundiae, Brabantiae, Mediolani, Athenarum, et Neopatriae, comes Abspur-

1008 gii, Flandriae, Tirolis, Barcinonae, Rosilionis, et Ceritaniae, marchio Oristanni, et comes Goceani, desiderantes omnia ad splendorem, et ornamentum civita- tis nostre Callaris in praefacto nostro Sardiniae Regno spectantia tali cura ac vigilantia ordinare, ut amor et obligationi nostrae complementum simul pate- fiant, maxime quando ad conservationem, beneficium, et augmentum cui pa- trimonij pertínere cognovimus ut undique videatur quanti servitia, fidelitatem, et erga nos amorem dictae civitatis, et incolarum illius faciamus. Hinc est quod cum pro parte conciliariorum, et Consilii generalis singularium ac proborum hominum dictae nostrae civitatis Callaris nobis humiliter espositum fuerit se pro beneficio, augmento, et conservatione propríorum ac pecuniarum illius cu- pere iurisdictionem civilem omnimodam per conciliarios suos exercere, et administrare posse in prima instantia tantum contra quoscumque debitores dic- tae universitatis, et eorum fideiussores cuiusque qualitatis existant ad effectum exigendi debita, pro quibuscumque poenis à iure, vel statuto, vel alias impo- sitis, censualium pensionibus, locationum mercedibus, aut alio quocumque ti- tulo procedentibus, seu resultantibus ita quod in prima instantia non possint evocari ad Regiam Audientiam praetextu viduitatis, pupillaritatis, miserabili- tatis seu alias, sed in gradu appellationis seu recursus tantum supplicando no- bis quatenus dictam iurisdictionem civilem ad affectus dumtaxat praedictos / in perpectuum eis vendere dignaremur offerentes nobis inservíre ac solvere pro A c. 547v. hac gratia octo mille scutos ad rationem decem regalium castellanorum pro quolibet scuto, et nos dictam civitatem Callaris, consilium generale, ac singu- lares, et probos homines illius favore nostro regio prosegui cupientes suppli- cationi praedictae (modo quo infra) duximus annuendum. Ideo tenore presen- tir publici instrumenti cuntis futuris temporibus firmiter valituri de nostra certa scientia regiaque auctoritate, deliberate, et consulto per nos et omnes reges Ara- gonum haeredes, et sucessores nostros, de nostrae regiae potestatis plenitudine, qua in hac parte uti volumus et fungimur, et omnibus alijs vijs, modis et for- mis quibus de jure possumus, et valemus, vendimus, cedimus, transferimus et transportamus in perpetuum vobis dictis consiliarijs ac Concilio generali sin- gularíbus, et probis hominibus dictae nostrae civitatis Callaris jurisdictionem civilem in prima instantia tantum contra omnes debitores illius, ita ut per con- siliarios qui nunc sunt vel pro tempore fuerint, vel personam seu peNonas ab ipsis nominandas positis [possitis], et valeatis ac posint, et valeant audire, co- gnocere, dicidire ac determinare (ut iuris fuerit) ín prima instantia omnes et quascumque causas civiles in posterum movendas contra omnes, et quascum- que personas cuiuscunque qualitatis existant, qui sint, vel in quacumque causa fuerint debitores dictae civitatis in quaruncumque pecuniarum quantitatibus magni, vel pauci valoris, et eorum fideiusores ad effectum exigendi, et recupe- randi ab eis, et singulis eorum omne debitum pecuniarum dictae civitatis, ra- tione officii administrationis, reddituum, et fructuum eiusdem venditionis seu emptionis, et contractus finiti, et firmati ad faborem dictae civitatis vel in qua- cumque alia ratione, de causa quocumque ea reintegrata omni cum effectu de

1009 A c. 548 omnibus / quantitatibus sibi debitis, et debendis extiterit. Super quo, et omnibus ad id pertinentibus, et spectantibus possint, et valeant dicti consiliarii qui nunc sunt vel pro tempore fuerint vel personae (ut dictum est) nominandae pro ut iuris fuerit, servatis etiam costitutionibus, capitulis, et actibus Curiarum caeterisque privilegiis, et prammaticis, et aliis de iure servan- dis, procedere in prima instantia contra praedictos debitores, et eorum et cuius- libet eorum fideiusorem, et fideiusores, et eorum bona eosque obligare, et com- pellere per terminos iuridicos ad solutionem quantitatum pecuniarum, quos legitime constiterit eos debere díctae civitati, nec non contra illos posint, et va- leant facere, firmare, et esegui quascumque provisiones, executiones, ac denun- tiationes, et alia quelibet procedimenta quae necessaria fuerint, et opportuna, procedendo etiam vigore clausule tertii in instrumento obligationis contentae ad personarum capturam, carcerando, et excarcerando eos semel, et pluries et quomodocumque dictís conciliariis benevisum fuerit et ad executionem in bo- nis suis, vendendo ea donec ac quousque dicta civitas ex pecuniis ab illís pre- edentibus omni cum effectu recuperaverit et exigent ab eis omnes quantitates sibi debitas et debendas, atque dictam iusdictioneml (virtute huius privilegii) eis damus, et extendimus ad conoscendum de mandatís, et poenis per dictos consiliarios expeditis, et impositis ad effectum solvendi, et recuperandi quae- cumque civitatis debita ex redditibus quorumcumque censualium, vel illorum quantitates principales, aut alio quocumque titulo, et causa procedentia, et re- A c. 548v. sultantia ad solutionem / et recuperationem debitorum dictae civitatis, decla- rantes quod sentencias, quas dícti conciliarli pronuntiaverint in dicta prima ins- tantia tantum, et non alias ad executionem deducere possint, et valeant per ministros justitiae quos ad id nominaverint, et eligerint eorum in ipsa civitate degentium absque interventione cuiuslibet alterius iudicis vel ministri; non ob- stante quod à dictis sententiis appellatio fuerit à condennatis interposita coram nostro locumtenente generali, vel suo casu praesidi et Regia Audientia aut alio quolibet tribunale vel iudice ad quem, seu quos pertínebit, vel spectabit cog- nitio, et declaratio, dumodo sindicus dictae civitatis conciliarli qui nunc est, vel pro tempore fuerit, nomine illius se obligaverit ad restitutionem integram quaruncumque pecuniarum quantitatum quae virtute dictarum sentenciarum à debitoribus fuerint exactae casu quo dictae sententiae fuissent revocatae per dictum nostrum locumtenentem generalem, et suo casu per presidem, et Re- giam Audientiam, aut aliud appellationibus cognoverint et super eas declara- verint sententiam, aut aliam provisionem pronuntiando et firmando, hoc etiam expreso, et declarato quod causae quarum dicti consiliarii virtute huiusmodi privilegii sunt cognoscituri non possint in prima instantia deduci seu evocari per dictum nostrum locumtenentem, praesidem, Regiam Audientiam aut aliud quodlibet tribunal praetextu viduitatis, pupillaris etatis, miserabilitatis neque

Recte: iurisdictionem.

1010 alias nec non quod dictae civitatis consiliarii neque illorum assessores non po- sint, nec valeant recusari, neque in causam suspicionis, et recusationis / incursi, A c. 549 declarari simplici tantum iuramento nisi causis probatis et aprobatis in iuditio; etiamque declaramus quod huiusmodi jurisdictio non videatur, neque intelli- gatur in aliqua ipsius parte viciata, neque anullata esse per non usum nec per aliquod actum contrarium per díctos consiliarios absque decreto et resolutione Consilii generalis dictae civitatis ad hoc effectum congregati et convocati facien- dum atque ad omnia et singula supradicta administrandum, exercendum, et exequendum, damus, concedimus, vendimus, transportamus, et transferimus vobis dictis consiliariis, Consilio, et singularibus, et probis hominibus saepe dic- tae nostrae civitatis Callaris talem, et tantam iurisdictionem, superioritatem, et facultatem quam in prima instantia habemus, ita tamen quod nobis et nostris sucessoribus remaneat appellationis et recursus iuditium et supprema potes- tas et superioritas in praedictis quae vobis vendimus tamquam suppremo principi superiori non recognoscenti competens. Hanc autem venditionem, et ex causa venditionis concesionem, translationem, et transportationem facimus, sicut melius dici potest, et intelligi ad bonum etiam intellectum vestrorum consiliariorum, Concilii, singularium, et proborum hominum dictae nostrae ci- vitatis Callaris, et extrahimus, et auferimus praedictam iurisdictionem quam vo- bis vendimus de iure dominio potestate et propietate, et posse nostris, et no- strorum, illamque in vestrorum ius dominium proprietatem, et posse cum reservationibus et qualitatibus superius, et inferius expresis mittimus et tran- sferimus pro praetio dictorum octo mille scutorum ad rationem decem rega- lium proquolibet scuto / quo iam nobis innumerata pecunia in dicta civitate A c. 549v. Callaris dedistis et solvistis realiter, et cum effectu pro certificationis regii ser- vitii sumptibus illustri marchioni de Almonagir, consanguineo locumtenenti, et capitaneo generali nostro in praedicto Sardiniae Regno mandantes, et pro- hiventes serie cum praesenti dicto nostro locumtenenti generali, et caeteris, qui in posterum fuerint, et suo casu praesidi ac Regiae Audientiae et aliis quibu- scumque iudicibus, et tribunalibus dicti nostri Sardiniae Regni ne dictam iu- risdictionem in prima instantia exerceant, exercere vel audeant, praesumant, vel attentent. Quam quidem iurisdictionem, venditionem, et omnia et singula praecontenta, et ad ea concernentia per nos, et omnes reges Aragonum here- des, et sucessores nostros de praedicta nostrae regiae potestatis plenitudine qua in hac parte utí volumus, et fungimur, et omnibus aliis usis, modis, et formis quibus de iure possumus, et valemus (ut est dictum) eisdem consiliaris Con- cilio, et probis hominibus dictae nostrae civitatis Callaris facimus, concedimus, firmamus, vendimus, transportamus, et elargimur. Promittimusque ac bona fide regia convenimus per nos, et sucessores nostros reges Aragonum nullo unquam tempore revocare immo intentum aperientes nostrum dicimus, et consentimus totum id, et quidquid in praesentis venditionis instrumento contentum, et ex- pressatum, esse validum, et firmum tribuentes, et committentes, et totum illud ius robur et firmitatem quam de regiae potestatis plenitudine vel / quavis alia A c. 550

1011 causa, et ratione, sub conditionibus et forma supradictis concedere possumus et valemus, volentes, declarantes, et mandantes quod dicto nostro locumtenenti et capítaneo generali qui nunc est, ve1 pro tempore fuerit, et suo casu praesidi, et capitaneo generali nostro ac Regiae Audientiae et aliis quibuscunque judi- cibus, et tribunalibus deinceps, ceset, et cesare debeat facultatem audiendi, di- cendi, declarandi, et determinandi in prima instantia tantum dictas causas et quamlibet earum, quae contra praedictos officiales, ministros, et personas de- bitores civitatis nostrae Calaris, et eius fideiussores, tam naturales Sardiniae quam externos in posterum moverentur ratione exactionis et recuperationis quantitatuum ab eis dictae civitatis debitarum, et debendarum utcumque sit auferentes ab eisdem dictam iurisdictionem, et ius exercitium et ussum, et con- cedentes illam vobis dictis conciliarlis Consilio, singularibus, et probis homi- nibus dictae nostrae civitatis Callaris, ut eam per dictos conciliarios qui nunc sunt, ve1 pro tempore fuerint servato modo et forma supradictis nomine no- stro administrare et exercere valeatis. Serenissimo propterea Balthasari Carolo principi Austuriarum et Gerusde ducique Calabriae et Montisalbi filio primo- genito nostro charissimo ac post felices, et longevos dies nostros in omnibus Regnis et dominis nostris (Deo propitio) immediato haeredi ac legitimo suc- cessori intentum reperientes nostrum sub paternae benedictionis obtentu di- ximus eumque rogamus. Illustri vero nostro locumtenenti, et capitaneo gene- rali, nobilibus, magnificis dilectisque Cancellariam et doctoribus nostrae Regiae Audientiae, iudicibus Curiae, advocatis et procuratoribus fiscalibus, et patri- A c. 550v. monialibus, gubernatoribus / quoque sue reformatoribus in Capitibus Galla- ris, Gallurae, Sassaris et Logudorii regio procuratori magistro patrimoniali, ac regenti nostram Regiam Thesaurariam vicariis, subvicariis, alguaciriis, porta- riis et vicariis caeterisque denum universis, et singulis officialibus, et subditis nostris majoribus, et minoribus in praefacto nostro Sardiniae Regno constitu- tis, et constituendis ipsorumque officialium locumtenentibus seu officia ipsa regentibus, et subrrogatis praesentibus et futuris, ad incursum nostrae regiae indignationis et ire poenaque florinorum auri Aragonum mille regiís nostris in- serendorum erariis, dicimus, praecipimus, et iubemus quod dictam iurisdictio- nem et omnia et singula circa illam superius expressata et declarata iuxta eo- rum seriem et tenorem vobis dictis conciliarlis Concilio singularibus et probís hominibus de nostrae civitatis Callaris teneant firmiter, et observent, tenerique et inviolabiliter observari faciant inconcusse per quoscumque. Ita quod omní dubio contradictíone, et sinistra interpretatione cessantibus praedicti concilia- rli concilium singulares et probi homines ab hinc gauderent et gaudere posint firmiter concessionibus, et gratiis supradictis, et illis ad quos spectet eos in pos- sessionem corporalem, realem, et actualem seu quasi huiusmodi nostri instru- menti regalis gratiae et concessiones ponant, et inducant possitosque et induc- tos manuteneant, et deffendant contra cunctos et non contrafaciant vel veniant aut aliquem contrafacere vel venire permittant ratione aliqua sive causa. Si dic- A c. 551 tus serenissimus princeps nobis / morem gerere. Caeteri vero officiales et

1012 subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac praeter ire, et indi- gnationis nostrae incursum poenam praeppositam cupiunt evitare in cuius rei testimonium praesentem fieri iussimus nostro regio communi sigillo impendenti munitam. Datum, et actum fuit in oppido nostro Madriti die duodecima men- sis martii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo trigesimo tertio re- gnorumque nostrorum decimo tertio.

Signum Phelipi Dei gratiae regis Castellae, Aragonum, Legionis, utriusque Sci- ciliae, Hierusalem, Portugaliae, Ungariae, Dalmatiae, Croatiae, Navarrae, Gra- natae, Toleti, Valentiae, Galliciae, Maioricarum, Hispalis, Sardiniae, Cordubae, Corsicae, Murtiae, Giennis, Algarbii, Algercirae, Gibraltaris, Insularum Cana- riae, nec non Indiarum orientalium et occidentalium insularum, ac terrae fir- mae maris Oceani, archiducis Austriae, ducis Burgundiae, Brabantiae, Medio- lani, Attenarum, et Neopatriae, comitis Abspurgii, Frandriae, Tirolis, Barchinonae, Rosilionis, et Ceritaniae, marchionis Oristanii et comitis Goceani, qui praedicta laudamus, concedimus, et firmamus. Yo el rey.

Testes praemissis fuerunt illustres don Gaspar Gusman dux de Sant Lucar la Magior, et comes de Olivares, Ramirez Philippus de Gusman dux de Medina de Las Torres, don Didacus Lopes de Aro marchio del Carpio, don Joannes Ra- mirez de Arellano et Mendoza nec non don Ludovicus de Haro omnes cubi- cularii praefatae maiestatis. /

Si + gnum Hieronimii Villanueva militis Ordinis, et militiae de Calatrava, A c. 551v. praeceptoris praeceptoriae de Villafranca, Sacrae Cattolicae et Regiae maies- tatis consiliarii, rerumque sexti secretari, et prothonotarii Regnorum Coronae Aragonum [...] per universam terram, et authoritatem suam publici notarii, qui praedictis una cum praenominatis testibus interfuit eaque de eiusdem regiae maiestatis mandato scribi fecit et clausit.

Vidit Carvajal Vidit Villanueva pro conregente Seyesto pro thesaurario generali Vidit Vicco regens Vidit Bayetola regens Vidit Sisternes regens In Sardiniae XV torno folio CVIII

Venta que Vuestra Magestad haze perpectuamente a los conselleres, y conse- lleres generales, particulares, y hombres buenos de la ciudad de Caller en el Reyno de Zerdefia de la jurisdicion civil en primera instancia contra qualesquier persona que fueren deudores a la ciudad en qualquier suma de dinero con las calidades, y en la forma aqui contenida.

1013 Considerado es de los expedientes que para servicio de Vuestra Magestad be- nefició el virrey de Cerderia. Dominus rex mandavit mini Hieronimo Villanueva in cuius posse Sua Maiestas concessit et mandavit. Visa per ducem Caravajal pro thesaurario generali, per me et per Vico, Baietola, et Sisternes regentes Can- cillariam et etiam per me pro consiliario generali. Concordat cum suo originali. Anthioco del Vechio /

348 1688, febbraio 19, Cagliari Ottavio Frediani dichiara di essere stato, dal 1674 al 1684, primo am- ministratore del diritto esatto sul vino in favore della città, fino a quando si è ordinato il contrario ad opera del Real Patrimonio. Si è occupato dell'esa- zione delle multe per il contrabbando, in base al potere di cui godono i con- siglieri. Essi, unitamente all'assessore di Cagliari, affermano che lo stesso di- chiarante ha agito con giustizia.

A c. 552 Sobre el primer punto Ottavio Frediani digo que haviendo sido primer administrador del derecho del vino d.esta ilustre y magnifica ciudad de Caller desde el ano 1674 asta el de 1684 en todas ocasiones que se han offressido asta el de 1680 en que se dio or- den al contrario por el Real Patrimonio, he acudido a la ciudad por la exacion de las penas de los contrabandos en poder de los ilustres y magnificos conse- lleres d.esta dicha ilustre y magnifica ciudad de Caller, y mediante dichos ilu- stres y magnificos conselleres, con consulta del magnifico assessor de ella me han administrado todo complimiento de justissia, y por ser assi lo firmo de mi mano en Caller a los 19 de febrero de 1688. Ottavio Frediani /

349 (1670 dicembre 23, Cagliari) Francesco Perria di Cagliari, negoziante, espone, tramite il dottor Francesco Guiò, che dietro istanza degli arrendatori del diritto del vino è stato catturato e posto nelle carceri reali. Poiché non è colpevole di omissioni nel commercio di questo prodotto e non intende pagare penale alcuna, chiede che vengano messe per iscritto e specificate con chiarezza le pretese del sindaco e degli arrendatori, perché ad esse si possa dare risposta secondo giustizia.

A c. 553 (Sobre el primer punto) Illustrissimos sefiores conselleres Francisco Perria d.esta ciutat negociant en vi diu a Vostra Serioria que per as-

1014 serta, y nulla pena que se li pretenia al exposant que hauria incorregut per orde de Vostra Setioria y à instansia dels arrendadors del dret del vy lo capturaren, y lo posaren en estas reals presons, y per extraurenelo de aquellas es estat for- sos atgia dat fiansas per dita nulla pretesa, y perque lo exposant no enten pa- gar pena alguna per no essere incorregut en ella puix no ha faltat en res en lo negoci del vi que exercex, per 93 opposantse a qualsevol pretesa que dits asserts arendadors, o lo sindich de dita illustre ciutat tingan contra del dit exposant en raho de la dita nulla pena seu alias, suplica que dita opposisOo admessa mane Vostra Setioria proveser y als dits respective arrendadors, y sindich manar que si alguna cosa pretenen, lo degan de espesificar ab claretat, y en que consistex dita nulla pretesa in scriptis, perque del matex modo puga respondre lo con- venient à justissia, sens que en lo interim se inove cosa alguna, ni sia molestat en raho de dita pena fins tant se disidesca quid juris fuerít, sub nullitatis decreto et haec et caetera omni meliori modo et caetera offisium et caetera. El doctor Francisco Guio

350 1670 dicembre 23, Cagliari D'ordine dei donzelli Giuseppe Nin e Lucifero Cabizudo, del dottore in ambe leggi Ferdinando Tarrago, di Diego Cao e Costantino de Asiedi, consi- glieri di Cagliari, è stato imposto a Francesco Perria di dire, sotto giuramento, da dove provenivano i due barilotti di vino che il 15 del corrente mese ha in- trodotto in città, con quale licenza e a chi erano destinati. Il Perria risponde che veniva dal villaggio di Selargius, che le due botti di vino erano destinate l'una al Castello e l'altra al sobborgo di Stampace. Dichiara inoltre di non avere licenza alcuna: dopo aver versato del vino per i carratori, ha finito di riempire le botti delle rivendite e il restante l'ha bevuto nella propria casa.

Die 23 mensis decembris 1670 Callari / De orde y provisio dels magnifichs Jo- A c. 553v. seph Nin donzeill, Lusifero Cabizudo axi be donzeill, lo doctor en quiscun dret Ferdinando Tarrago, Diego Cao y Costanti de Asiedi lo present ain consellers d.esta illustre y magnifica ciutat de Caller li ha dat jurament a la persona de Francisco Perria abitant en la present ciutat puix que mediant aquell diga de hont venia lo dia de Sant Francisco Xavier que contavam quinze del corrent, y de hont porta las dos barrilotas del vi que entra en sa casa y quina quantitat de vi y qui li dona llisensia de introduhirlas y per qui las portava, y que cosa hà fet de aquellas y havent lo dit Perria hoit lo sobredit, diu que venia de la vila de Selarjus de carregar dos bottas de vi que las porta una al present Casteill de Caller y altra al appendisi de Estampaig y las dos barrilotas del vi las porta de la matexa vila a sa casa y que hi havia fins dos quarters de vi poc mes, o manco, y que no tenia llisensia ninguna, sols las portava segon us, y costum per ame- lar las bottas, y per dar de beure als bastaxos descaregadors, y caradors, com

1015 se sol, y acabat de umplir las botas de las tendas que havia introduit en dit die com en effecte te axi efectuat y lo restant se lo à begut entre casa. Concordat cum suo originali Anthiocus del Vechio /

351 1363, novembre 20, Cagliari Il re Pietro IV scrive al governatore ed agli ufficiali. Da parte dei consi- glieri civici è stato fatto presente che il regio governo, ignorando leggi, fran- chigie e consuetudini della città, concede lettere e provvisioni in deroga ai pri- vilegi concessi dalla stessa Corona alla città. Il re comanda che venga consultato allorquando possano giungere ordini e provvisioni in contrasto con le norme vigenti a Cagliari. Il notaio Delvechio garantisce che quanto sopra riportato è stato estratto dal Libro verde dei privilegi di cui gode la città.

A c. 554 Sobre el primer punto Petrus Dei gratia rex Aragonum, Valentiae, Majoricarum, Sardiniae et Corsicae comesque Barchinonae, Rosellionis et Ceritaniae dilectis et fidelibus nostris gu- bernatori, et administratori Calari, ac vicario Castri Calari, et aliis quibusvis of- ficialibus nostris seu eorum locumtenentibus presentibus et futuris ad quos presentes pervenerint, salutem, et dilectionem. Pro parte conciliariorum et pro- borum hominum universitatis Castri Calari fuit coram nobis espositum reveren- ter quod sepe contingit quod Nos ignari de privilegiis franquitatibus, libertati- bus usibus, et consuetudinibus eorundem concedimus aliquibus per eorum importunitatem seu alias, aliquas literas, provisiones, seu cartas derogantes franquitatibus, libertatibus, usibus, et consuetudinibus supra dictis quod in ipsius universitatis et eius singularium praeiuditium non modicum uti- tur et iacturam sane cum nos alias privilegia, franquitates, libertates, immunita- tes, usus et consuetudines eiusdem universitatis iuraverimus observare, et non sit nec fuerit intentio nostra contra ea in aliquo derogare; ideo vobis et unicumque vestrum dicimus et mandamus expresse quatenus si et quandocumque contin- gat vos seu aliquem vestrum recipere aliquas provisiones, literas, cartas, seu man- data quae privilegiis, franquitatibus, libertatibus, immunitatibus, usibus, et con- suetudinibus dictae universitatis videantur in aliquo derogare, eas vel ea tam quam de nostra intentione non procedentes nullatenus observetis donech nos su- per eis duxeritis consultandos nisi in casu cum quo propter dilationem huiusmodi consultationis periculum posset segui. Datum Barchinone vigesima die novem- bris anno a nativitate Domini millesimo tercentesimo sexagesimo tertio. Palou

Extracta fuit a Libro viridi privilegiorum concessorum per dominos nostros re-

1016 ges huic illustri civitati Calaris in eius archivo recondito, de quibus facít fidem Anthiocus del Vechio publicus notarius Calaris et domus Consilii eiusdem ci- vitatis et universitatis. /

352 1603 aprile 3, Cagliari I consiglieri civici fanno presente che, da alcuni anni a questa parte, il reg- gente la Reale Cancelleria si fa pagare 25 lire per ogni decreto. Invece, nel ca- pitolo 14 del Parlamento Heredia (ripreso nel capitolo 37 delle Corti celebrate dal conte d'Elda), si stabiliva che il reggente, gli assessori del veghiere, del go- vernatore e del procuratore reale prendessero insieme 30 soldi per ciascun de- creto. Si provveda e si decreti in tal senso anche nelle odierne Corti. Sobre el segundo punto A c. 555 Capito! 37 del Parlament del conte de Elda. Illustrissim sefior llochtinent y capita generai. Los magnifichs consellers de la present ciutat de Caller exposan a Vostra Se- fioria illustrissima qualment han trobat que de alguns ains à esta part sempre que per lo magnifich regent la Real Cancelleria en lo present Refe se han fet y fan alguns decrets a suplicatio de la ciutat; per cada hu de dits decrets dit mag- nifich regent se ha fet, y es fa pagar 25 lliures de salari; e com en capitol de Cort n. 14 del Parlament celebrat per lo tunch virrei don Lorenso de Heredia per los tres Estaments se suplica que puix estava ordenat per la taxa lo salari, han de haver lo regent, assessor de governador, e de veguer dels decrets que posen pc, es trenta sous per quiscun decret, y de algun temps en sas, fan pagar ad al- guns 25 lliures i a alguns 15, i altres 10 lliures; que per w fos provehit, i de- cretat que no pugues pagar mes que 30 sous conforme la ditta tacha per quiscu de dits decrets a be que fos procehint informatio o haventhi declaratio, o que fos simpliciter, i al peu de / dit capitolo fonch decretat per lo dit virrei, A c. 555v. i apres per Sa Magestat que se guardas la dita tacha, o ordenatio segons en dit capitol es de veure. Per i altrament dits magnifichs consellers suplican a Vos- tra Sefioria illustrissima que en lo present Real Parlament sia de nou decretat, provehit y manat que los dits magnifichs regents i assessora axi del governador, i veguer, com del procurador real que al present son, i per avant seran, no pu- gan pendre per son salari mes que trenta sous per quiscu de dits decrets, i de- cretassions tant de curadors com alias puix gia esta axi ab dit capitol decretat lo que suplican en tot lo millor modo et cetera licet et ceteral. Altissimus. Coni

i Ringrazio l'amico Giuseppe Doneddu, curatore e trascrittore del Parlamento del conte d'Elda, col quale ho confrontato i nostri rispettivi testi.

1017 Attes que los magnifichs regents la Real Cancelleria per medi de sos predeces- sore estan en antigua possessio de rebre dels decrets que se interposan causa cognita 25 lliures i dels decrets simples 30 sous, i en lo capitol del qual se ins- ta la observantia esta decretat que.s guarde la ordenatio sempre que se mostre aquella, Sa Setioria illustrissima la manara guardar, llevat tot abus, i si altre pre- tenen ho supliquen a Sa Magestat.

A c. 556 Provisa per illustrissimum dominum locumtenentem / generalem et presidem hujus Regii Generali Parlamenti in dicto Parlamento die 3 aprilis anno à nati- vitate Domini MDC sexagesimo tertio Calari.

Ferdinandus Sabater notarius pro herede Serra.

Plau a Sa Magestad lo que se suplica en dit capitol. Covarruvias vice cancella- rius.

353 Al capitolo 12 del Parlamento Aytona Cagliari chiedeva: al reggente la Cancelleria ed ai notai si paghi per le decretazioni quanto è loro dovuto in base alla tariffa della regia prammatica e secondo quanto si soleva fare in prece- denza; per le salvaguardie si versino invece trenta reali.

Capitol 12 del Parlament del marques de Aitona en suplicas de la ciutat de Cal- ler. Item perque de pochs ains à esta part los notaris regents la lloch tinentia ge- nerai de suplements de edad y altres qualsevol decretassions que se fan per lo magnifich i egregi regent la Cancelleria i de salves guardies reals se fan pagar la mitat dels salaris del dit magnifich regent lo que fer no poderi ni dehuen, se suplica per 9a Vostra Seíìoria mane provehir, i decretar que no puga pendre dit regent la llochtinentia ni ningun oltre notari per dit suplement de edad ni altres qualsevol decrets, ni de salves gaardies reals sino los actes a dits notaris, i a dit regent la lloch tinentia deguts conforme a la tarifa de la real pragmatica A c. 556v. dels notaris, segons se solia per abains que de aqui al devant no.s paguen / als notaris conforme lo salari del regent sino conforme a la pragmatica per fulles, excepto en las salvas guardias reals que per la tal cepedissio de la exequtoria de aquella se lis pague trenta realsl.

i Cfr. ACRS, vol. 12, Il Parlamento del viceré Gastone di Moncada marchese di Aytona, a cura di D. Quaglioni, Cagliari, 1997, pp. 734 e 742.

1018 Sabater notarius. Esta be decretat per lo virrey. Frigola vice cansellarius. Concordat cum suo originali. Anthiocus del Vechio /

354 1668, dicembre 20, Cagliari Il capitano Giovanni Battista Soler pretende di non pagare i diritti do- vuti alla città. Egli invoca un provvedimento regio, datato Madrid, 27 agosto 1627, e un decreto del viceré marchese di Castel Rodrigo, posto in calce ad un memoriale del fu capitano Pietro Rejes (del 3 maggio 1662). L'esenzione de- riverebbe dalla lotta contro gli infedeli ed i nemici della Corona. Ma il sovrano, viene replicato, non può derogare a ciò che una volta ha concesso. Pertanto la Reale Udienza condanna il capitano Soler e Giuseppe Bartolo a pagare i di- ritti spettanti ai doganieri di Cagliari. La sentenza viene resa pubblica nella data soprascritta dietro istanza del sindaco Giuseppe Murteo. (Sobre el tercer punto) A c. 557 Ihesus Christus Et licet per capitaneum Joannem Baptistam Soler praetensum fit, et praeten- datur non teneri solvere jura adohanae huius magnificae civitatis suis arrenda- toribus praedis factís, et ad hanc civitatem íntroductis eo sub praetextu quod dominus noster rex suis ordinationibus expeditis Matriti die 27 augustii 1627 ad favorem cursum exercentium contra infideles, et inimicos regiae Coronae fecit eos liberos, et immunes absolutiones dictorum jurium et cum in posses- sione dictae exemptionis erant tam virtute dictarum ordinationum, quam de- creti excellentissimi marchionis de Castel Rodrigo olim proregis, et capitanei generalis huius Regni ad calcem memorialis quondam capitanii Petri Rejes die 3 maii 1662, nihil hominus tamen quía meritis praesentis processus attentis, et signanter ex privilegiis concessis per dictum dominum nostrum regem huic dic- tae magnificae civitati apparet illam potuisse imponeral dicta jura prout impo- suit, et mens suae Regiae Maiestatis non fuít derogare quod semel dedit, ac etiam quia in dictis regis ordinationibus non agitur, sed tantumodo de arma- toribus cum limbis vulgo dictis de alto bordo, et decretum dicti excellentissimi marchionis non potest esse nocuum dictae civitati, quae virtute dictorum pri- vilegiorum gaudet dictis iuribus, ideo, et alias sua multum spectabilis domina- tio conclusionem in Regia Audientia sumptam in seguendo providet, pronun- ciat, sententiat, atque declarat condenandum fore, et esse / dictum Joannem A c. 557v. Baptistam Soler ad dandum, et solvendum dictis conductoribus adohanae huius

i Sta per imponere.

1019 magnificae civitatis jura ad eos respective spectantia, et pertinentia de praedic- tis factis, et in ea introductis liquidatione liquidandorum in posterum reservata prout cum praesenti condemnari mandat reservato jure in alio juditio procu- ratori fiscali, patrimoniali, et dictis arrendatoribus pro praetensol fraude, et aliis praetentionibus tam adversus dictum Soler, quam Josephum Bartolo, neutram partem in expensis condemnari fiat tamen exemplo2 pro bistractis hanc et ce- tera non obstantibus et cetera.

Bonfant Vidit Brunengo Vidit Carcassona

Lata, et promulgata fuit huiusmodi sententia, sive declaratio per Suam Excel- lentiam et in eius personam per nobilem et magnificum utriusque juris docto- rem don Josephum Nino Regiam Cancellariam regentem deque eius mandato lecta, et publicata per me nottarium imfrascriptum die additam proferendam assignato, intitulato die 20 decembris 1668 Callari instante, et requirente, dic- tamque sententiam ferri et publicari petente Josepho Murteo sindico huius il- lustris magnificae civitatis tam dicto nomine, quam nomine, et pro parte dic- torum conductorum, altera vero parte absente, praesentibus ibidem pro testibus Joanne Usay, et Josepho Sechi, nec non Joanne Francisco Scartello Re- giae Camarae portatici qui massam extulit.

Publicatio vero praedictae sententiae fuit dicto, et eodem die intimata dicto Ja- A c. 558 cobo Masons nomine quo asserit in praesentia / Emanuelis Cordella, et Mel- chioris Corona per Serra alguazirium itta refferentem.

Delvechio Concordat cum suo originali

Anthiocus Delvechio nottarius et dictae causae actuarius /

A c. 558v. Sententia hont se ha declarat que las presas dehuen pagar dret, i que los de- crets dels seniores virreis no poden derogar le privilegis de la ciutat. /

355 Cagliari può imporre diritti e gabelle. Al riguardo si presentano due or-

i Sta per praetensa. 2 Nel testo figura: ex.o; potrebbe trattarsi anche di exceptio.

1020 dinazioni regie: l'una è del re don Pietro ed è stata scritta a Saragozza l'8 mag- gio 1381, l'altra è datata Valenza, 10 aprile 1382. Entrambe comandano che nessuno degli ufficiali, maggiori o minori che siano, vada esente da queste im- posizioni. Nel passato molte persone, col pretesto che le mercanzie servivano al palazzo regio o per i soldati delle galere, hanno usufruito di esenzioni. I de- creti dei viceré vanno in questa direzione, non avendo forse essi avuto noti- zia certa dei privilegi della città. Ma una sentenza della Reale Udienza, che viene anch'essa esibita, dichiara che i decreti viceregali non possono essere di pregiudizio ai diritti di Cagliari. Si chiede pertanto che nessuno dei ministri reali vi contravvenga. Il viceré risponde rinviando al privilegio confermato. Sobre el terger punto A c. 559 Capitol 5 de les suplíques de la ciutat en les Cortes del sefior conde de San Es- tevan. Item representa a Vostra Excellencia que dita ciutat per socorro de la cosa pu- blica, y per tenirla conservada com se requerex en servehi de Sa Magestat va- lentse dels seus privilegis, te imposats alguns drets y gabellas, les quals son tant privilegiades que degú pot eximerse de la solussio d.elles com ab ordenas- sions reals lo han declarat los senors reys de gloriosa memoria, y per evitar vol- venca sols ne presenta dos: la una del setior rey don Pere despachada en Sara- gossa à vuit de maig 1381, diuse 1381, y la altra en Valentia à deu de abril 1382 en que mana que tots degan pagar dites imposissions sens exemptio de perso- nas, declarant son real animo ab estes paraules dignas de sa real clemencia: «Ipsosque conciliarios exigere permitatis à dictis Antonio de Pujol et aliis qui- buscumque adjuctas, et impositiones praedictas cum melioris conditionis esse non debeat quam nos, et noster primogenitus, et habitantes in fronteriis qui tempore guerrae, et pacis indifferenter in adjutis et impositionibus impositis contribuere sumus assueti», en los quals mana que tots los offissials reals ma- jors, y menors, y demes sens exemptio paguen dites imposissions, y perque moltes pergones en lo passat ab pretexto que les mercadories servexen per lo real Palassi, y per soldats y galeras se excusan de pagar dits drets, y los senors virreys passats, o per importunassio dels que demanan, o per no tenir / clares A c. 559v. notissias de los privilegís de dita ciutat, o per altre pretexto manan ab sos de- crets que sian exemptos, essent que se declarà ab sentencia de la Real Audien- cia de que fa demostrassio, que los decrets dels senors virreys no sian de per- juhisi à estos privilegis, de lo que ne ha patit gran daliy dita ciutat y sos acrehedors puix hi a agut any entre altres que ha perdut dotze mil escuts, y no obstant que en lo felix govern de Vostra Excellencia y de tant cristians y atten- tos ministres no es menester esta diligentia, res menis com es lloable providen- tia prevenir lo que en los [...] pot offerirse. Suplica à Vostra Excellencia se ser-

1021 vesca decretar per acte de Cort que se observen perpectuament los privilegís que sobre aquest particular te dita ciutat, y que digu dels senors vírreys, pre- sidente, governadors ni altres ministres reals contravenguin à eills sots les penes que en aquells se cominan y tots les dites imposissions de la ciutat sens exemptio, com en dits privilegis, y demes de dita ciutat se conte, llevat tot abus.

Que se le guarde el privilegio confirmado. /

356 Nel capitolo 11 della supplica di Cagliari, avanzata nelle Corti del vescovo Prietol, si sosteneva: i notai, segretari o scrivani del tribunale del veghiere provvedevano alla compilazione di una lista (sulla quale riscuotevano un'im- posta, chiamata dei tillets), contenente i prezzi dei beni venduti all'incanto o per ingiunzione della magistratura. Coloro che ignoravano le gride potevano intervenire sui prezzi prima della loro fissazione per via giudiziaria. Si chiede che i notai riprendano la redazione e la pubblicazione di queste liste, come si faceva in passato, sotto pena di una multa per i contravventori. Il viceré accoglie l'istanza.

A c 560 Capitulo 11 de las suplicas de la ciudad en las Cortes del sefior obíspo Prieto. (Sobre el quarto punto). Item per quant los dels nottaris de la curia del Real Vegueriu quant se fan los deposits dels preus de las cosas vendidas voluntariament o per execucio de Cort se fan pagar dels tillets que cada nus aposavan de tots los deposits se avian fet en dit mes en unes tauletes que estaven pensades en lo Real Vegueriu, y en la duana de Caller ab los quals los que no tenian notissia de les crides que se le avian publicat si eran interessats acudian en dita curia y se oposavan en dit preu en ans que se proferis la sentencia de agraduassio, è com de alguns aflys à esta part se hatja dexat de posar dits tillets en ditas taulletas, y per no posarlos se hatjan causat datiys y despeses als interessats que appres la distribussio dels preus ne han tingut notissia. Per la dita ciutat suplica a Vostra Serioria illustrissima se servesca provehir y declarar que de assi havant los dits notta-

Com'è noto, il Parlamento ordinario presieduto dal marchese di Bayona nel 1631-32 fu por- tato a termine da monsignor Gaspare Prieto, vescovo di Alghero e luogotenente interino del Re- gno. Cfr. negli ACRS, vol. 16, Il Parlamento straordinario del viceré Gerolamo Pimentel marchese di Bayona (1626), a cura di G. Tore, Cagliari, 1998. Le Corti del 1631-32 si conclusero con l'ap- provazione del donativo e con la riconferma di quello straordinario votato nel 1626, che faceva lievitare l'offerta complessiva del Regno a 100.000 ducati annui.

1022 ris hatjan de posar cada mes dits tillets en dítes taules com se acostumat puix se.n fa paga de aquells, sots pena de restituhir cada vegada que dexaran de po- sarlos, y de continuar los deposits que se faran lo doble del que auran pres, y vint sinch ducats aplicadors un ters al acusador, altre ters a la caxa / de les tres A c. 560v. claus y lo altre ters al hospital del glorios Sant Antoní.

Que se fassa com se supplica. Vacca secretarius. Esta bíen decretado por el presidente. Episcopus preses. Concordat cum suo originali. Anthiocus del Vechio notarius /

357 Al capitolo 31 del Parlamento Santi steban gli Stamenti chiedono al viceré di decretare che i notai e gli scrivani della Reale Udienza e della Luogotenenza generale siano ridotti di numero. Sia dichiarata l'incompatibilità fra questo uf- ficio ed altri che impediscono la spedizione di atti, procedimenti e dispacci. Il viceré accoglie la richiesta.

Capitol 31 de les supliques del Regne en las Cortes del setior conde de Santi- A c. 561 stevan. (Sobre el quinto punto). Item per quant de no haver hi numero cert de escrivans en la Llochtinensia ge- nerai del present Regne y de la multiplicitat d.ells, solen naxer confusions, e inconvenients en los actes, prochiments, y despaches, que moltes vegades se retardan per no poder dar alcanne alguns de aquells, que per no tenir molts ne- gossis à carrech en dita Llochtinensia, se ocupan en altros empleos y cosas par- ticulars ab que patex lo curso de dits despaches dels tractants y litigants, y es just que se pose lo remei convenient, reduhintse à numero fixo, à carrech dels quals hajan de correr dits negossis, y no per altros, ní substituts. Per tant su- plican a Vostra Excellencia dits Estaments se servesca de decretar per acte de Cort que los notaris y escrivans de la Real Audiencia y Llochtinensia generai sian reduhits à numero cert que no excedescan de devujt y que en aquestos no hi pugan ser persones, que tenen offissis incompatibles y que lis impedexen la personal assistensia al temps del curso, y despacho dels negossis, majorment mentres subsistex dita incompatibilitat, e impediment y que díts notaris, o es- crivans no servescan per substituts; y en cas que algu del numero vingues à fal- tar per algun accident, o enfermetat que per los negossis que corren à carrech d.ell, no puga valerse de substitut, o substitudo, sino de altre que sia del ma- tex numero que haja de fermar per lo tal ausent, o impedit.

1023 Que se haga como se suplica. Confirmado /

358 Nell'applicare il capitolo 39 delle Corti del vescovo Prieto, veghieri, sot- toveghieri ed altri ministri, quando trovano un forestiero o un naturale, di giorno o di notte, in casa di una donna, lo catturano e lo sottopongono ad estor- sioni. La donna viene considerata di malaffare. Questi ufficiali non agiscono per togliere la gente dal peccato, ma per interessi personali. Si chiede che essi procedano a questo tipo di arresti solo in presenza di due testimoni e che il pro- cedimento continui nel registro della Curia.

A c. 562 (Sobre el sexto punto). Capitol 39 de las suplicas de la ciudad en las Cortes del serior obispo Prieto. Item per quant los veguers, y sot veguers, y altres ministres per llur grangeos si troban un foraster, o natural en casa de una dona de die, o de nits subit los capturan, y lis fan mil estorsione per a que se atgian de composar son causa que aquella tal dona reste escandolesada, y tinguda per mala que per ventura no hu seres. Per so suplica esta ciutat se servesca Vostra Serioria illustrissima provehir, y decretar que de assi avant digun veguer, sot veguer, cap de guaite ni altres ministres reals no gosen ni presumescan capturar ni conposar a diguna persones que trobaran en casa alguna dona si ja no es que sian publicament amigats, y que primer atgia procehit manament fet en presentia de dos testi- monis y continuat en lo registre de la curia del Real Viguerio de no cohabitar altra vegada puix se veu que esta persecutio, y vexassio que fan dits veguers, y demes ministres no es per llevar a la jent de pecat sino per lo interes proprio, sots pena de privassio de offisi.

Que se fassa com se suplica.

Vacca secretarius. Esta bien decretat por el presidente. Episcopus preses. Concordat cum suo originali. Anthiocus del Vechio notarius /

359 1357 marzo 1, Saragozza Il re Pietro IV stabilisce, concede ed ordina che al tempo delle messi siano introdotti nel Castello di Cagliari 20.000 starelli, da conservare nello stesso luogo per tutto intero un anno, sotto la cura e la custodia di tre probi uomini, eletti ad opera della Curia regia, dei feudatari e della città. Di questi 20.000

1024 starelli, 5.000 saranno versati dal regio amministratore generale; uguale quantità sarà immessa dai feudatari. La città, con la sua popolazione e le ap- pendici, provvederà ai rimanenti 10.000 starelli. Il sovrano consente che grano e orzo possano essere esportati in franchigia da ogni diritto regio. Prima che una quota dei 20.000 starelli venga esitata, altri 20.000, per i sin- goli anni, vengano ammassati nei magazzini civici. Quando questi saranno così provvisti, il governatore permetterà l'esportazione di frumento ed orzo. Il re infine ordina che il governatore e l'amministratore giurino, toccando con le mani i Santi Evangeli, che non verrà prelevato alcunché da questa fornitura a disposizione della città. Il provvedimento è tratto dal Libro verde dei privilegi concessi alla città dai sovrani. Di ciò fa fede il notaio Delvechio. (Sobre el septimo punto) A c. 563 Carta en que lo sefior rej ordena en que sia fet magazeno de vint milia estarels de gra en Casteill de Caller. Nos Petrus Dei gratia rex Aragonum, Valentiae, Majoricarum, Sardiniae, et Corsicae comesque Barchinone, Rosillionis, et Ceritaniae. Circa custodiam, et fortificationem Castri nostri Calaris quod caput est et fortitudo totius Regni Sar- diniae, solerti studio vigilantes cernimus attendentes quod ex subscripta pro- visione nedum jura et regaliae nostre suscipent incrementum immo etiam uni- versitas dicti Castri et feudatarii nostri ceterique degentes infra Callarim ac mercatores catalani et aragonenses ceterique nacionis extraneae comodum ma- ximum diversimode consequentur cum retroactis temporibus evidentia facti docueri quod praesente o quia Castrum praedictum non erat grano triticum non poterat dari licentia granum extrahendi a portu dicti Castri et per alias vias granum extrahebatur a dicta insula cum sardi cessarent ad dictum Castrum ve- nire, et portare granum ibidem illudque ad glia loca portabant, et per conse- quens amitebamus jus extractionis eiusdem, et dictum Castrum Calari forni- mento carebat unde magnis periculis fuit expositum temporibus retroactis. Idcirco prospectis praedictis, et aliis que non opportet per singula recitari cum utrius quisque sanioris consilii, ditta comoda proveiri racione premisse provi- sionis videat oculare; cum praesenti carta nostra statuimus, concedimus, et or- dinamus quod de cetero quolibet anno tempore messium portentur, et immi- tantur intus Castrum Calari viginti mille stareli frumenti conservandi ibidem per totum unum annum continuum sub cura et custodia trium proborum ho- minum eligendorum unius videlicet pro parte Curiae nostre et unius pro parte feudatariorum nostrorum dicti Castri et tercii pro parte universitatis Castri jam- dicti. In quibus quidem viginti mille starellos grani ponamus nos seu admini- stractor noster generalis pro nobis quinque mille starellis in quibus oficiales no- stri habeant partem aliquam facere, ad hoc ne Curia nostra que circa necessaria dictae insulae habet providere tantum unus / habeat suportare. Item feudata- A c. 563v.

1025 rii nostri tenentes feuda pro nobis infra Calarim alios quinque mille starellos. Item universitas Castri jam dicti cum populationibus, sive appendiciis suis re- liquos decem mille starellos, quod quidem viginti mille starelli grani debeant immitti sicut praedicitur in dicto Castro tempore messíum sitque per totum mensem augusti sint immissi quolibet anno in Castro praedicto, et quia dignum est quod praedicti, qui granum praedictum immisserint in eodem Castro ra- tione fornimenti praedicti comodum aliquod inde reportent concedimus quod quandocumque contigerit dictum granum fornimenti jamdicti extrahi à portu dicti Castri possint, et sit licitum eis illud extrahere francum à jure extractio- nis nobis inde pertinente. Volentes, et statuentes quod antequam aliquid de dicti viginti mille starellis grani extrahatur à dicto portu, alii viginti mille sta- relli de grano novo habeant singulis annis poni, et immitti in magazenis Castri praedicti, quibus ibbi immissis unusquisque habens gradum in dicto magazeno possit illud ad libitum extrahere à dicto Castro, et eius portu francum a jure extractioriis praedictae cum albaranol tamen administratoris nostri ne maior quantitas, quam illa dicti magazeni extra valeat per quemcumque volumus in- super, et ordinamus quod postquam dicti viginti mille starelli fuerint positi, et immissi in magazeno praedicto, concedatur per gubernatorem nostrum Calari generalis extractio frumenti, et ordei ín Castro jamdicto, quibuscumque illud A c. 564 inde volentibus extrahere dum tam assecurent in posse / dicti gubernatoris quod illud ad partes inimicorum nostrorum non poterit; volumus etiam et con- cedimus quod aliquod granum novum non possit extrahi de porta quomodo et uti fornimentum grani novi fuerit ibbi positum per formam superius expres- satam quousque totum granum vetus dicti fornimenti fuerit inde complete ex- tractum, et hoc concedimus in favorem illorum, qui dictum granum mittant in magazeno praedicto quem habebunt ibbi tenere per totum unum annum com- pletum; volumus etiam et concedimus quod in casu, quo granum vetus dicti magazeni non potuerit extrahi a dicto Castro ad utilitatem illorum, quorum est quod non possit fieri biscotum in dicto Castro, nisi de grano veteri, supradicti magazeni, et etiam flaqueriae Castri Calari et appenditiorum suorum non pos- sint nec sit eis licitum emere frumentum aliquod nisi de grano veteri supradicto, quousque totum dictum granum vetus dicti magazeni fuerit venditum integre et complete, et quia multi solent occursare futuris temporibus super quibus provideri non potest per nos propter distantiam insulae supradictae; volumus et placet nobis quod si super conservatione dicti magazeni aliquae provisiones necessariae hinc fieri concernentes utilitatem Curiae nostrae et bonum publi- cum dicti Castri, et incolarum eiusdem gubernator nostri Calaris, praesens, et A c. 564v. qui pro tempore fuerit, una cum administratore / nostro generali quicumque fuerit cum concilio feudataríorum praedictorum, et procerum dícti Castri possint super conservatione et bono statu dicti fornimenti provisiones facere

Albarano, alberano: latinizzazione dal catalano albarà (ricevuta, bolla di consegna).

1026 prout eis visum fuerit expedire. Insuper volumus, et ordinamus quod dicti gu- bernator et administrator nec non vicarius dicti Castri, quolibet anno jurent ad Sancta Dei Evangelia manibus eorum corporaliter tacta in posse illorum qui- bus dictum fornimentum fuerit comissum, quod in dicto fornimento aliquid non tangent pro aliqua necessitate curiae, seu alia quaecumque nec alia facient seu procurabunt propter quod ordinatione dicti magazeni praejudicetur in ali- quo seu de ipso quidque minuatur per totum annum continum donec totidem magazenum grani novi in grano jam dicto positum fuerit, et immissum. In cuius rei testimonium praesentem fieri iussimus, nostro sigillo pendenti munitam. Datum Caesar Augusta prima che martii anno a nativitate Domini millesimo tre- centesimo quinquagesimo septimo regnique nostri vicesimo secundo. Privilegi del procurador regidor para que concediessen de vint mil estarels de formentl.

Extracta fuit a Libro Viridi2 privilegiorum concessorum per dominos nostros reges huic illustri civitati Calaris in eius archivo recondito, de quibus facit fi- dem Anthiocus Delvechio publicus notarius Calaris et domus Consilii eíusdem civitatis et universitatis. /

360 Poiché i 20.000 starelli stabiliti dal privilegio reale non bastano, nel Par- lamento Cardona Cagliari chiede che se ne possano immagazzinare altri 20.000 per arrivare così a 40.000 starelli. Da questa provvista, con cui si af- fronterà ogni necessità, si chiede che vengano tolti 20.000 starelli da espor- tare franchi da tratte. Sua Altezza concede in tutto 30.000 starelli dei 40.000 richiesti.

1546 de don Antonio de Cardona 9. Sobre el septimo punto. A c. 565 Item que per quant merce à Deu lo poble de la present ciutat, j appendissis es molt crescent, j se veu per experientia aver penuria de forment; j que los vint milia estareils que.s posen cada ain en magasem ordinari iuxta lo privilegi del rej empere no basten, que per co se dega posar dins dit magasem altres vint mil estareils que sian cascun ain quoranta milia estareils los quals vint milia esta- reils degan esser compartits en la matexa forma que es continguda en dit pri- vilegi perque sia minor la dita ciutat, y Casteill de Caller, provehida à qualse-

i In verticale, sul margine destro del foglio, in basso: Privilegi del procurador regidor para que concediessen de vint mil estarels de forment. 2 Cfr, R. Di Tucci, Il libro verde cit., doc. CXX, pp. 264-266.

1027 voi temps de necessitat de guerra vel alias ab los quals vint milia estareils sian axi franchs de treta com los altres contenguts en dit privilegi ab totes les pre- rogatives de aquell que se suplicava a Sa Magestat. Scripsit Monso notario pro Serra. Lo sindich suplica à Vostra Altesa que, attes lo servej de Sa Magestad cesarea j Vostra Altesa rebran del aument de bastiments que en lo dit capitol se demana per la concervatio i custodia de la ciutat, j Castelli de Caller, y la bona gover- natio, y utilitat de aquella republica perque nos vetjau en la estrectura, penu- ria, j necessitat que moltes voltes han pactit per falla de preuisios, sia servit ma- narlis otorgar lo que en dit capitol se suplica. Plau a Sa Altesa concentir los trenta milia estareils compresos los vint milia primers.

Extracta fuit a suo originali recondito in archivo hujus illustris civitatis de qui- bus facit fidem Anthiocus Delvechio publicus notarius Calaris, et domus Consilii eiusdem civitatis et universítatis. /

361 Essendo la popolazione della città e delle sue appendici molto aumentata, al cap. 25 del Parlamento Elda Cagliari sostiene che non è sufficiente l'approv- vigionamento di 30.000 starelli di frumento ammassati ogni anno nei magaz- zini per il servizio che si fa conformemente al privilegio reale. Si chiede per- tanto al viceré di decretare che, oltre ai 22.500 starelli immagazzinati; si possano inserrare allo stesso modo altri 10.000 starelli. Si intende che 22.000 starelli saranno franchi di tratta, come gli altri di cui si parla nel privilegio reale.

A c. 566 Capitulo 25 de las suplicas de la ciudad en les Corts del serior conde de Elda (Sobre el septímo punto). Item com la poblassio d.esta j appendissis sia per la misericordia del Se- dor- molt aumentada j per w los trenta milia estareils de forment que se posen cascu ain en magazem per munitio, j provisio de dita ciutat, cap j clau de aquest Rene per fer lo servissi conforme al real privilegi del setior rej enpere no sia ba- stant provisio. Per 92, suplican dits sindichs mane Vostra Serioria decretar que ultra los vint j dos milia y sinchcents estareils de forment que al present la dita ciutat posa, compresa la porcio que per abans se han propost lo illustrissim llochtinent j capita generai j los magnifichs officiala reals j procuradors pugan axi be posar altres deu mil estareils de forment de la matexa manera que posa los dits vínt, j dos mil estareils perque sia minor la dita ciutat, i Castelli de Ca- ller, provehida en qualsevol temps de necessitat, de guerra et alias los quals sian axi be franchs de treta com los altres continguts en dit privilegi, j capitol de Cort ab totes les perrogatives de aquells.

1028 Que par molt just, j que ho supliquen a Sa Magestad. Sabater nottarius.

Plau a Sa Magestad fins en suma de sis mil estareils tant solament. Covaruvias vice cancellarius. /

Extrata fuit a suo originali recondito in archivo hujus illustris civitatis Calaris A c. 566v. de quibus facit fidem Anthiocus Delvechio publicus notarius Calaris et domus Consilii eiusdem civitatis et universitatis. /

362 Al capitolo 39 del Parlamento Santisteban gli Stamenti chiedono che vi- ceré, presidenti e governatori non possano riscuotere un reale o mezzo reale per ogni starello di frumento appartenente alle provvigioni della città o degli altri porzionisti i quali possono esportare in franchigia, conformemente al- l'esenzione regia di cui godono. Il viceré rinvia al sovrano che accoglie la supplica. Sobre el septimo punto A c. 567 Capitol 39 de las suplicas del Reiíe del seflor conde de San Estevan Item per quant en conformitat dels reals ordens, privilegia, j capitols de Cort los forments de porcions de las ciutats, barons, magnates, j faudataris que fan lo servissi del encerro son Ilibres e immunes en llur extractio, que no pagan dret algu, j de alguns ains a esta part se ha introduhit que dits forments dels encer- ros a les ciutats lis sol demanar mig real per cada estareil, j a vegades un real ab que se van majorment atrassant les dites ciutats, j patexen llurs acrehedors en las cobranzas de lo que han de haver la diminutio de aio que importa lo tanto de dits mig real j reals, j juntament aumenta la falla de poder fer de pro- pri los encerros a que de necessitat son tingudes dites ciutats, j demes porcio- nistas. Per tant dits Estaments suplican a Vostra Excellencia se servesca de de- cretar per acte de Cort que de assi en avant los setiors virreis, presidents, governadors no pugan pendre dits reals j mig real per estareil dels forments de les provisions de dites ciutats, j demes porcionistas que se extrahuen, fet lo servissi sino que se dexen extreure lliberes, j franchs conforme tenen la exemptio.

Que lo supliquen a Sa Magestat.

Direis al Reino la providentia que he dado en orden a este punto prohibiendo a mis lugartinientes, j capítanos generales el que puedan Ilevar derechos por ningun genero de lisensias. /

1029 363 Al capitolo 31 del Parlamento Santisteban gli Stamenti chiedono che le città, i baroni, i feudatari e gli altri che fanno l'insierro di porzione, giunto il mese di luglio di ciascun anno, una volta assicurato il raccolto delle granaglie, possano liberamente esportare il frumento; e che ciò avvenga con un solo vin- colo, che i porzionisti dovranno procedere ad un nuovo immagazzinamento tre mesi dopo aver estratto le loro quote. Il viceré approva, ma si riserva di riflettere sulla richiesta di nuovo in- sierro da fare dopo — e non prima — dell'esportazione. Il sovrano conferma la decretazione viceregia, respingendo l'istanza se- condo la quale si dovrebbe procedere prima all'esportazione e poi all'imma- gazzinamento del grano nuovo.

A c 568 Capitulo 31 de las Cortes del sefior San Esteven de las suplicas del Reiíe. (Sobre el septímo punto). Item per quant lo forment que se embarca per les ciutats, barons, j feudataris de porcio per a fer lo servissi dehuen ser mes privilegiats, solen ser de inferior condissio en llur exit puix de ordinari se encontran ab les embarcations de for- ments nous en que essent que cada hu de [...] mes que a las dels veils per la major seguretat que tenen de llur conservatio. Per tant suplican a Vostra Ex- cellentia díts Estaments se servesca de decretar per atte de Cort en lo real nom de Sa Magestad que totes les ciutats, barons, feudataris, j demes que fan en- erro de porcions per al servissi, venint lo mes de juliol de quiscun ain en que esta assegurada la annada, j recolta pugan lliberament extreure los forments de porcions encerrades los tals porcionistas, ab sola obligatio de que faran lo nou encerro dins tres mesos despres de haver extret dites porcions encerrades de que tambe ne resulta altre gran benefissi al publich que del provehidor se da- ria prompta satisfatio al llaurador que porta lo forment del esercisi de les ciu- tats, j no se lis atrassara tenint ab aio de ordinari la paga en ans de la nova conductio que altrament no tenint lloch per à poder extreure en lo juliol no se- ria facil per la impossibilitat de les dites ciutats que no tenen fondo doble de diner ferlos encerrar per llur pobresa.

Que se aga como se suplica en respecto de poder sacar los trigos, entendien- dose per todo el mes de julio, j en respecto de sacarse antes el viejo del nuebo se tendra consideration. /

A c. 568v. Confirmado excepto en lo que toca a los granos viejos e sacarse antes de los nuebos en orden a lo qual dara los ordenes que conbenga para que se tenga consideration. /

1030 364 1679 marzo 18, Cagliari I consiglieri della città di Cagliari ricordano che per privilegi reali e ca- pitoli di Corte godono della concessione di esportare fino a 33.500 starelli di grano in regime di franchigia da ogni diritto di sacca. Ricordano altresì le de- cisioni dei Consigli di Giustizia e Patrimonio e i decreti delle Corti celebrate dal conte di Santisteban. Si tratta di grazie concesse dal sovrano e che hanno perciò forza di contratto. L'unico vincolo è rappresentato dall'insierro del grano nuovo. Ora il segretario Tommaso Zonca, di fronte alla richiesta di esitare 3.000 starelli venduti dalla città a Bonifacio Ferreri, afferma che la città deve versare alla regia cassa mezzo reale per ogni starello; e ciò col pretesto che esi- ste al riguardo un ordine del sovrano. Si fa notare che i viceré riscuotevano dai privati e non dai porzionisti e si mette in evidenza il danno che deriva alla città dal mancato rispetto delle concessioni regie. Se talvolta si sono pagati alcuni diritti di cancelleria, ciò non può costituire pregiudizio e nocumento verso quanto Cagliari aveva ottenuto. Intanto l'acquirente dei grani ne sta richie- dendo la consegna. Si supplica che il segretario Zonca dia il permesso del- l'esportazione franca da ogni diritto. Andres de Hojos y Morales, risponde, a nome della Giunta del Real Pa- trimonio, rigettando la richiesta dei consiglieri civici ed imponendo il versa- mento del mezzo reale. La città prima paghi; poi chiederà al sovrano la gra- zia che questi si degnerà di concederle. (Sobre el septimo punto) A c. 569 Ilustrisimo setior Los conselleres d.esta ciudad de Caller dicen que por reales privilegios y ca- pitulos de Corte tiene concession de enserrar hasta treinta y tre míl y quinien- tos estareles de trigo y hager la extracion franca de todo derecho y de saca como es de veer por los tres autos de Corte que hazen demostrassion, los quales au- tos de Corte estan mandados observar por la carta que assi mismo presentan, en que est" la clausula toda consulta cessante y ademas d.esto se decidió assi en otra ocasion por los Consejos de Justicia y Patrimonio segun la copia que tambien se presenta, y en las Cortes celebradas por el excelentisimo seflor conde de Santistevan se decretó que no se pagassen ni real, ni medio real que se intentavan tornar y porque siendo como son estas gracias concedidas con ju- ramento y en fuerga de contracto deven tener su piena exequgion y muchos mas pues por los servicios de esta ciudad le es concedido el poder sacar los tri- gos viejos con sola obligacion de hazer el encierro del nuevo como es de veer en las Cortes de dicho setior conde de Santistevan; assegurados en esta buena fee han acudido para la saca de tres mil estareles que se han vendido a Boni- fassio Ferreri, y repara el secretario Thomas Zonca en que querria medio real por cada estarel para entrar en la caxa, con presupuesto que hauria orden del

1031 rey nuestro sei5°r (que Dios guarde) de que lo que se tornava por los setiores virreyes entre en caxa, la qual orden quando se hubiera notificado a los inte- ressados no puede derogar los privilegios y autos de Corte conto en semejante A c. 569v. ocnion / fue decidido en la sentencia arriba presentada de los Consejos de Jus- ticia y Patrimonio dando intelligencia a una real pragmatica en ella mencionada, y solo deve entenderse en respecto del real que los setiores virreyes tomavan de los particulares, no empero de los porcionistas y ser de peor condission la ciudad de los barones que no pagan cosa alguna y si alguna vez se ha pagado por alguna concelleria, esto no puede ser de perjuicio al derecho que la uni- versidad tiene acquirido en virtud de dichas reales concessiones y es bien que se le evite el ddrio que le resulta el comprador de los trigos està instando por su entrega. Por tanto suplican a Vuestra Setioria ilustrisima se sirva de pro- veher y mandar que dicho Zonca les de dichas sacas de los tres mil estareles y los demas que se enbarcaron franco de todo derecho sin pretender medio real alguno ni otra cosa tocante a derecho de extrassion que en todo resiviran mer- ced de la mano de Vuestra Setioria ilustrisima que Dios guarde. Caller y marcio 18 de 1679

Segun la orden de Su Magestad deve la magnifica ciudad pagar el medio real segun se ha acostumbrado en la real caca, y assi deve pagarle, y pochi supli- car a Su Magestad le haga la grnía que fuere servido concederle. Tomada esta resolussion en la real Junta de este Real Patrimonio.

Andres de Hojos y Morales

Concordat cum suo originali Anthiocus Delvechio /

365 1679 marzo 18, Cagliari I consiglieri fanno presente che, oltre la licenza concessa dal viceré e dal- la Giunta del Real Patrimonio per l'esportazione di 13.000 starelli di grano vecchio, ci sono i 14.000 che devono essere esitati da Matteo Devissia. Altri 4.000 si trovano nei magazzini e corrono il rischio di deteriorarsi. La città può procedere alla tratta con l'obbligo di immagazzinare grano nuovo. Si chiede quindi licenza per esportare il grano vecchio. Il viceré afferma che questa sarà concessa sussistendo determinati requi- siti.

A c. 570 Ilustrisimo setior Los concelleres d.esta ciudad dizen que Vuestra Sefioria ilustrisima con Junta de Patrimonio ha sido servido de dar lisentia para que pudiessen enbarcar los

1032 treze mil estareles de trigo viejo que tiene, no obstante la real carta de que se enbarcaran los trigos à Espaiia por los motivos que son de veer en la resdus- sion patrimonial y porque en los capitulos de Corte mas cerca concedidos pue- dan los porcionistas sacar los trigos por julio con obligassion de hazer el en- cierro del nuevo, y la ciudad tiene asegurados catorze mil estareles que ha de traher Matheo Devissia, y quatro mil tiene encerrados en sus almazenes, y por el peligro que corren dichos trigos viejos es bien que se les de el permisso de su extrassion. Por tanto suplican a Vuestra Sefioria ilustrisima se sirva de dar- les dicha lisencia que en todo resiviran merced de la mano de Vuestra Serioria Ilustrisima que Dios guarde. Caller à 18 marco 1679.

Precediendo los requisitos necessarios se le darà la licencia que pide. Tomada resolussion en la Real Junta de Patrimonio. Andres de Hojos y Morales Concordat cum suo originali. Anthiocus Delvechio /

366 1679 marzo 21, Cagliari I consiglieri comunali fanno presente che si ordina loro di pagare mezzo reale per l'esportazione del grano, la quale invece, secondo il privilegio di cui godono, deve avvenire in franchigia. Ilustrisimo setior Ac.571 Los concelleres d.esta ciudad dizen que han de hazer sus representaciones por el medio real que se les manda pagar por la extracion de sus trigos, siendo assi que segue sus privilegios ha de ser franca y para que este pagamiento no pa- resca voluntario, y no se les haga cargo de no baveri() representado, suplican a Vuestra Sefloria Ilustrisima se sirva de tomar à bien que este pagamiento sea sin perjuissio de los derechos de la ciudad para que pueda representarlos, que en todo resibiran merced de la mano de Vuestra Setioria ilustrisima que Dios guarde. Caller 21 marco 1679

La entrada de caxa se haga en la forma acostumbrada y lo demas lo represen- ten à Su Magestad y este sirva de claredad. Andres de Hojos y Morales

Concordat cum suo originali Anthiocus Delvechio /

1033 367 1550 maggio 31, Bruxelles Carlo V scrive al viceré: i consiglieri di Cagliari affermano che da parte del serenissimo principe suo figlio (il futuro Filippo II) è stato concesso alla città, nel corso dell'ultimo Parlamento, di immagazzinare 10.000 starelli di grano in più: ciò è stato inserito fra i privilegi civici. Ma il viceré don Anto- nio de Cardona non ha voluto ammetterlo senza consultare lo stesso re. Que- st'ultimo fa osservare che le grazie concesse nelle Corti hanno forza di contratto giurato e di leggi pazionate. Viene pertanto ordinato di eseguire quanto de- ciso in sede parlamentare senza stabilire embargo alcuno.

A c. 572 Sobre el punto setimo Carta real al capitan generai de Cerderia sobre no estirbar el encierro de la por- cion de la giudad.

El rej Expectable lugartiniente, j capitan generai. Por parte de los conselleres, j universidad de la nuestra giudad j Castillo de Cal- ler nos ha sido fecha relation que haviendo el serenisimo principe nuestro muj caro, j muy amado hijo por capitulos de Parlamento ultimamente celebrado en esse Reino, concedido a la dicha ciudad que pueda poner en magazem dies mil estareles de grano mas, j allende de lo havian acostumbrado poner dentro de la dicha giudad por vigor de sus privilegios, j antiguas concessiones, el lugar- tiniente j capitan generai que fue de esse Reino don Antonio de Cardona vues- tro predecessor no lo ha querido admitir sin primero consultarnos no por ha- ver como hay en contrario algunas pretentiones de nuestro regio fisco las quales dis que no misura ni puede haver lugar en este caso ni justamente dexar de exe- qutarse ni se devan admitir exceptiones algunas, por tener como tienen seme- jantes gratias concedidas en capitulo de Parlamento fuersa de contracto jurado, j lej pactionada suplicando Nos fuesemos servido mandarsele guardar, sin que en elio se le ponga otra mas dilation ni embargo alguno y porque Nos por con- A c. 572v. sideration de lo / suso dicho lo havemos tenido por bien, haviendo sido con- cedido el dicho aumento por conservation del dicho Castillo, síendo de la im- portantia que es en esse Reino; por ende hos dezimos, encargamos, j mandamos que exequteis, cumplais, y exequteis el dicho capitulo del Parlamento justa su continentia, serie, j thenor sin ponerle ní consentir que le sea puesto otro mas embarco en contra alguno por quanto assi procede de nuestra determinada vo- luntad toda consulta cessante. Datum en Brusellas a" ultimo de majo 1550. Yo el rej Vidit [...] regens Vidit Tersanus regens Vargas notarius

1034 Al expectable lugartiniente j capitan generai en el Reino de Sardenia.

Extracta fuít a libro privilegiorum, et literarum concessorum per dominos no- stros reges huic illustri civitati Calaris in eius archivo recondito de quibus fa- cít fidem Anthiocus Delvechio publicus notarius Calaris et domus Concilii eius- dem civitatis et universítatis. /

368 1558 settembre 7, Cagliari In base alla risoluzione della Giunta del Real Patrimonio, Antioco Ledda, giurato terzo del Consiglio civico, fa presente che, per concessione del sovrano e dei suoi predecessori re d'Aragona, è stato concesso alla città di im - magazzinare 30.000 starelli di grano, i quali si possono esportare quando viene ammassata la medesima quantità di grano nuovo. Ora una prammatica datata Valladolid, 22 settembre 1555, ordinando che gli ufficiali regi non diano li- cenza alcuna per esitare il grano, sembra revocare o mettere in dubbio quanto Cagliari aveva già ottenuto. Ma non sembra che la prammatica citata possa correggere o far cessare i privilegi precedenti. Si chiede pertanto al viceré che si facciano provvisioni a beneficio della città e che nessuno trovi una scusa per non versare la porzione cui è obbligato. Si ribadisca il privilegio in base al quale, in forza di contratto, si potrà esportare quella determinata quantità del prodotto, senza deroga per i privilegi e gli atti di cui Cagliari usufruisce. Il documento è firmato da Nicola Tola, Pietro Forteza, appartenente al- l'ufficio reale del ricevitore del riservatol, Giacomo Boi, luogotenente del mae- stro razionale, don Giovanni Fabra, procuratore regio, Canfullos del Regio Consiglio e da Pietro Clavero, consigliere generale di Sua Maestà. (Sobre el septimo punto) A c. 573 Resolution de Junta, j Patrimonio sobre ser la saca de los trigos de la iudad privilegiada a qualquier otras.

Díe 7 mensis septembris 1558 Catari Por parte de la viudad ha comparessido el magnifico mosen Antiogo Ledda ju- rado tercero de dicha iudad de Caller, j ha suplicado verbo a Su Serioria ilustrisima dísiendo que bien savia, j le hera notorio como por privilegios, ac-

i Il ricevitore del riservato era il tesoriere di una cassa speciale i cui fondi, provenienti da de- terminate imposte, potevano essere impiegati solo dietro espresso ordine del re, erano cioè ri- servati alla sua persona. Si trattava di rendite e diritti di cui il sovrano disponeva a titolo feudale (i c. d. beni di realenco). Istituita da Ferdinando I il Cattolico nel 1497, la carica durò fino al 1560, quando fu creata la figura del reggente la Tesoreria generale del Regno: cfr. Distosa cit.

1035 tos de Corte por Su Magestad j predecessores rejes de Aragon, j del presente Reino ha sido atorgado, j concedido a la presente ciudad j appendices j habi- tadores que en cada un ano se hayan de poner magazenes en la presente iu- dad asta quantidad de treinta mil estareles en la forma de los otros privilegios, los quales se refiere no proceden ser sacados de los dichos magazenes in parte d.ellos asta tanto que de la cogida siguiente se hayan puesto otros treinta mil stareles de trigo nuebo j en tal caso aquellos puestos, los que han puesto los 30 mil del ano passado j trigo biejo puedan aquellos, j el otro d.ellos en sus por- ciones sacar para vassallos, y confredados a Su Magestad por el puerto de Ca- A c 573v ller dichos trigos viejos de que han hecho / magazen quedando dicha ciudad y Reyno provehido conforme a dichos privilegios, j actos de Corte, y por quanto por parte de Su Magestad se ha echo una pragmatica dada en Vallado- lid a 22 de setiembre de 1555 por la qual esta prohibido, y mandado que del dia de la publication de aquella no se pueda dar lisensia por ningun official de Su Magestad, major ni menor de saca de trigo de algu genero de panes en grano ni pastado sin expressa lisensia de Su Magestad o de Su Altesa, por lo qual du- dan los estados, j peNonas que tienen obligation de poner dichos 30 mil esta- reles de trigo en dichos magazenes poniendo otros treinta mil stareles de trigo nuebo conforme al dicho privilegio, j acto de ellos, no obstante la dicha prag- matica como aquella no paresca corregir ni quitar la facultat, j provision de di- chos privilegios, j acto de Corte; por tanto suplican a Su Setioria lo mandasse declarar por los de su Concejo conforme a justicia porque conforme a dicha declaration se agan las provisiones a benefissio de esta ciudad, j Reino en di- chos magazenes j ningun tome escusa para no poder poner las dichas porciones como son obligados, j Su Setioria visto lo suplicado pro preso encomio en el A c. 574 qual attendido dicho privilegio, acto de Corte la rason de los / quales es que dicha ciudad este provehida esta suma de 30 mil estareles de trigo, el qual este sobrado sin los treinta mil estareles de trigo sin los 30 mil del viejo del ano pas- sado. El qual por dichos privilegios, j auto de Corte tiene treta legai j apta por dicha pragmatica no esta quitada, ní derogada mas que las lisensias que les lu- garestenientes, presidentes, y governadores respective no las pudiesen dar ab- dicando d.ellos, j el otro d.ellos todo poder, j facultad j reservando dicha lisen- sia a Su Magestad y Altesa, de lo qual claramente resulta dicha treta legai que daren su precisa eficassia, valor, attendido que la saca de los 30 mil estareles de trigo viejo que ha echo el servissio es concedida a los dichos reales prívile- gios a los que el dicho trigo pusieron in vim contractus j esto respondieron j declararon proceder de justitia sin derogation de los privilegios, autos de Corte de la presente ciudad de Caller, j Reino, j esto con deliberation, j acuerdo de este Real Concejo de Su Magestad unanimes, i concordes.

Magnificus Nicolaus Tola Petrus Forteza realis officii receptoris reservati. Jaco Boj locumtenens magistri rationali. Don Joannes Fabra regius procurator. /

1036 Canfullos Regii Consilii secretaríus A c. 574v. Petrus Clavero Realis Audientiae et consiliarius generalis Suae Maiestatis et concludit cum omnibus. Concordat. Anthiocus Delvechio /

369 1621 febbraio 27, Madrid Il re Filippo IV si rivolge ai consiglieri di Cagliari, affermando di aver sa- puto, per mezzo di una relazione, da persona degna di fede, che luogotenenti, capitani generali ed altri ufficiali regi impongono e tolgono i diritti sui pro- dotti che si estraggono, aggiungendoli a quelli che sono versati a vantaggio del Real Patrimonio. E volontà del sovrano che in futuro questi inconvenienti ces- sino del tutto. Pertanto si annuncia un castigo rigoroso per tutti quei ministri che, in prima o per interposta persona, faranno imposizioni o toglieranno pri- vilegi. La lettera va registrata presso la Reale Udienza affinché venga osser- vata inviolabilmente.

A los nobles j magnificos j amados concejeros nuestros el presidente regente A c. 575 la Real Cancelleria, j doctores de nuestra Audiencia Real en el Reino de Cer- defia. Nobles magnificos j amados concejeros nuestros, tengo entendido por relation de persona fide digna los grandes abusos que ha havido j haj hasta ha hoj en esse Reino de poco tiempo a esta parte de introdusir mis lugares tinientes, j ca- pitanos generales, j otros nuestros j offissiales el imponer, j llevar derechos de las cosas que se sacan del a mas de los que tocan a mi Real Patrimonio, j porque mi real voluntad es que el dafio j los inconbenientes que esto causa, que son tran grandes, como se dexa conciderar, cessen en lo porvenir, hos encargo, j mando que de aqui adelante ni vos ní mi presidente ni mis lugares tinientes, j capitanos generales, governadores ni los demas que hos sucedieren en el go- vierno ni al regente ni otro ministro ni offissial real alguno que agora sois, j se- ran de aqui adelante en todo esse Reino los podais ni consistais poner, cobrar, ni llevar por si ni por interpuesta persona so pena de ser castigados rigurosa- mente, j se hos ara cargo d.ello; y para que conste a todos en generai, j en par- ticular de mi real, y determinada voluntad, hareis registrar esta carta en los re- gistros de essa mi Audiencia Real para que se guarde, y observe inviolablemente toda duda, consulta, dificultad, j otro qualquiera impedimento cessante, j me avisareis de como se hubiere echo que en ello resivire de vosotros muy acepto servissio. Datum en Madrid a 27 de hebrero 1621. Jo el Rey

Vidit don Didacus Clavero

1037 Vidit don Montserrat de Guardiola vice cancellarius regens Vidit Monter regens Vidit don Joannes Paiiatus regens Vidit don Franciscus Gasal protonotarius /

370 1696 maggio 5, Cagliari Il segretario Lecca dichiara che è stato incaricato dal reggente la Reale Cancelleria e dai giudici della Reale Udienza di raccogliere le suppliche ori- ginali presentate nel Parlamento dal sindaco della città di Cagliari e custodite presso il notaio Delvechio onde cucirle nel processo verbale delle stesse Corti: e ciò affinché in futuro consti il contenuto di queste suppliche.

Atendiendo a la noticia tuvieron el seflor regente y demas setiores de la Real A c. 575v. Audiencia de quedar en poder de Antiogo Delvechio las presentes y retroscrip- tas supplícas originales presentadas por parte del sindico d.esta magnifica ciu- dad de Caller en el Parlamento del excelentisimo serior duque de Monteleon, deviendo como deven de estar estos originales en el processo originai de dicho Parlamento, mandaron a mi secretario infrascrito los recogiesse de poder de dicho Delvechio y los cusiesse en dicho processo originai para que en todos tiempos conste en el lo contenido en dichas supplicas, en cuio cumplimiento se efetuó en esta forma, haviendolos cusido en dicho processo, y se actua el pre- sente auto, de que doy fe yo secretario infrascrito. Caller y mayo a los 5 de mil y seyscientos y noventa y seys.

Ita est Antonius Lecca secretarius /

1038 III. Procure e abilitazioni

Archivio di Stato di Cagliari, Antico Archivio Regio, Atti dei Parlamenti o Cortes di Sardegna, vol. 180

Trascrizione di Giampaolo Salice Regesti del curatore Federico Francioni

Giuramento degli abilitatori

371 1688 gennaio 18, Cattedrale di Cagliari Alle quattro del pomeriggio, nella cappella dell'Immacolata Concezione, sono presenti: il reggente la Reale Cancelleria Francesco Pastor, i magistrati don Simone Soro, Giorgio Cavassa (nella loro qualità di abilitatori nominati dal governo viceregio) e Pietro Veyn, avvocato fiscale regio che interviene in ragione del suo ufficio. Compaiono inoltre l'arcivescovo di Cagliari Ludovico Diez de Aux (indicato come abilitatore dallo Stamento ecclesiastico), il mar- chese di Villasor don Artale de Alagon (che ricopre lo stesso incarico per il Mi- litare) e Giuseppe Carta Marti, consigliere in capo, sindaco e procuratore di Cagliari (votato come abilitatore per conto del Reale). L'arcivescovo dichiara che spetta a lui giurare per primo, ma il Pastor re- plica che — secondo la disposizione delle Regie prammatiche ed inoltre secondo quanto è stato osservato nelle Corti precedenti — questo compito tocca al rap- presentante del governo regio. Non essendo state avanzate in merito altre con- siderazioni, lo stesso Pastor accede subito all'altare, si genuflette e giura sui Santi Evangeli. La stessa operazione viene effettuata in successione da: Diez de Aux, Soro, marchese di Villasor, Cavassa, Carta pilarti, Veyn e dopo que- sti dal notaio. Tutti si impegnano a ben operare — per abilitare le persone che devono assistere e votare durante i lavori del Parlamento — ed a mantenere il segreto. Tutti inoltre convengono che si procederà alle abilitazioni in un'aula del Palazzo arcivescovile di Cagliari.

Et adveniente die Mercurii intitulata decima quarta mensis januarii anno a na- c. tivitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo, hora vero quarta post meridiem, assignata ad praestationem juramenti habilitatorum, et consti- tuti personaliter in ecclesia metropolitana primatiali calaritana admodum ma- gnificus doctor Franciscus Pastor Regiam Cancellariam regens, nobilis et ma- gnificus don Simon Soro, nobilis et magnificus don Georgius Cavassa, nobilis et magnificus Don Petrus Veyn Regi Fisci patronus, habilitatores nominati pro parte Regíae Curiae, excepto dicto Regi Fisci patrono, qui ratione sui mune- ris intervenit. Admodum reverendus in Christo Patre don Franciscus Ludovicus Diez De Aux archiepiscopus calaritanus, habilitator nominatus pro parte illustrissimi Sta- menti ecclesiastici, illustris don Artal de Alagon marchio Villae Sor, habilita- tor multum illustris Stamenti militaris, et magnificus Josephus Carta Marti, in capite conciliarius magnificae civitatis Callari habilitator illustris Stamenti re-

1041 galis, uti primae voces dictorum Stamentorum, et cum essent sic constituti in dicta primatiali ecclesia callaritana, dicti domini habilitatores, et ante altare erectum in capella constituta, et aedificata in dicta primatiale ecclesia sub in- vocatione Immaculatae Conceptionis, et ante dictum altare stantes, post ora- tionem, et genuflexionem, dictus admodum reverendus in Christo Patre archie- piscopus calaritanus coram omnibus dixit, et protestavit, et ad se spectare ante omnes dictos dominos habilitatores jurare, cui protestationi dictus magnificus Regiam Cancellariam regens respondit, ipsum debere jurare ante dictum ad- modum reverendum archiepiscupum, et eum praecedere iuxta dispositionem regiarum pragmaticarum, et observantiam Regiorum Parlamentorum, et sic praedictam protestationem nullis esse consideratonis, accessitus statim primus, et ante omnes ad praefatum altare, et genibus flexis, et tactis Sacrosanctis / c. lv. Evangeliis supra míssale íbi positum juravit, illoque ex dicto altare descendente immediate accessit dictus reverendus in Christo Patre archiepiscopus callari- tanus et flexis quoque genibus iuravit, deinde nobilis et magnificus don Simon Soro, et post eum illustris don Artal de Alagon marchio de Villa Sor, et post illum nobilis et magnificus don Georgius Cavassa, quem sequtus fuit Josephus Carta, in capite conciliarius istius dictae magnificae civitatis Calleri, deindeque nobílis et magnificus don Petrus Veyn Regii Fisci patronus et post hunc ego in- frascriptus notarius et secretarius, et sic factis atque praestitis dictis juramen- tis per dictos dominos habilitatores et me dictum notarium et secretarium cuius vigore promiserunt omnes se bene, legaliter, atque fideliter habituros in fa- ciendis habilitationibus personarum, qui intervenire et votare debent in dicto Regio Generali Parlamento, simulque cum dicto juramento promíserunt de se- creto habendo de omnibus his, quae in habilitationibus praedictis tractabun- tur, et me pariter jurante de secreto observando, convenerunt omnes accedere ad Palatium archiepiscopale ad faciendas habilitationes cum reservatione ju- ris, eas faciendi in sacristia dictae primatialis ecclesiae callaritanae, sic pro nunc necessitate exigente, quia destinatae fuere horae matutinae ad praedictas ha- bilitationes ineundas, quae in dicta sacristia sacris ocupate sunt, tum que dic- tus admodum reverendus archiepiscopus calaritanus et nonnulli alii ex dictis nobilibus habilitationibus propter longam aetatem et infirmitatem accedere non poterunt ad dictam sacristiam ea frequentia, quam requirit actus habilita- tionum, praesentibus ibidem pro testibus ad omnia supradicta et convenerunt dictas habilitationes facere in quadam aula archiepiscopatus calaritani Palatii. Praesentibus pro testibus ad supradicta Joseph Virdis notarlo causarum, et Di- daco Lilliu scriptore illius civitatis, allisque in multitudine copiosa. De quibus et cetera. Ita est Antonius Lecca Regie Audientiae secretarius. /

1042 Procure e abilitazioni

372 1688 gennaio 16, Palazzo arcivescovile di Cagliari In un'aula siedono, al lato di un tavolo, il reggente la Reale Cancelleria Francesco Pastor, che ha davanti a sé una campanella d'argento, al suo fianco i magistrati don Simone Soro, Giorgio Cavassa e Pietro Veyn; dall'altro lato l'arcivescovo di Cagliari Ludovico Diez de Aux, il marchese di Villasor don Artale de Alagon e il sindaco di Cagliari Giuseppe Carta Marti. Si dà inizio alle abilitazioni di coloro che devono intervenire e votare ne- gli Stamenti. Si procede innanzitutto alla decisione riguardante i componenti della Camera ecclesiastica che risultano essere i seguenti: lo stesso arcivescovo di Cagliari; don Giovanni Battista Rachis, che però ha dato la procura a don Diego Cugia, vescovo di Ales; don Giuseppe Accorrà, arcivescovo di Oristano; lo stesso Cugia nella sua qualità di presule di Ales e Terralba.

Et adveniente die veneris intitulata decima sexta [ja]nuarii anno a nativi- tate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo hor[a ...] Callari as- signata ad infrascritas habilitationes constituti ter ante dicti domini habi- lítatores in quadam aula post [ass ...] maiorem Palatii archiepíscopatus calaritanus sita, destinata ad [...] et infrascritas habilitationes faciendas, cau- sis et rationibus in antedictis protestationibus expressis, et per admodum ma- gnificum Regiam Cancellariam regentem factis, nempe quod aula praedicta sic destinata ad praedictum effectum in futurum, nobilibus et magnificis regiis mi- nistris, et aliis concurrentibus pro Stamentis nullum inferat praeiuditium nec tradatur in exemplum in similibus actibus; et cum sedissent in sellís in medio illorum apposita quadam tabula, hoc est uti caput ad partem dexteram admo- dum magnificus illustris venerabilis doctor don Franciscus Pastor Regiam Cancellariam regens, habens in dieta tabula ante ipsum campanulam argenteam appositam, ad illius latus, nobilis et magnificus doctor don Simon Soro, ad istius latus nobilis et magnificus don Georgius Cavassa, et ad illius latus nobilis et ma- gnificus doctor don Petrus Veyn Regiae Curiae et patrimonialis fisd patronusl, et ad sinistram tabulae eiusdem admodum reverendus in Christo Patre don fraí Ludovicus Dies De Aus archiepiscopus calaritanus, illustris don Artaldus de Alagon marchio de Villa Sor, et magnificus Josephus Carta, et Martin domicel- lus in capite conciliarius ad praesens, et actualiter istius illustris civitatis, quid quidem dícti domini habilitatores pro parte Regiae Curiae et trium Stamento-

Regiae [...] patronus, nota sul margine sinistro.

1043 rum electi inciperunt facere habilitationes personarum, qui concurrere pote- rint et debent ad votandum in dicto Regio Generali Parlamento habilitarunt sequentes, me secretario infrascrito presente. Antonius Lecca secretarius Regie Audencie et Regii Parlamenti. Estamento Ecclesiastico.

Et primo el muy reverendo en Christo Padre don frai Luys Dies De Aus como a arzobispo de Caller y tambien como a obispo de Iglesias, y tambien c. 2v. como baron de Suelly, y San Pantaleo admitatur / [...] Juan Baptista Rachis ad- mitatur como abat de Salvenero. El reverendo en Christo Padre Don Diego Cugia obispo de [.. l procura tam- bien se habilita. [...] reverendo en Christo Padre don Joseph Acorra arzobispo de la santa Igle- sia arboren. El reverendo en Christo Padre don Diego Cugia obispo de la santa iglesia de Ales, y Terralba. /

373 1687 dicembre 25, Cagliari Giovanni Battista Rachis, abate di San Michele di Salvenero, costituisce e solennemente ordina come suo certo e legittimo procuratore, rettore, fattore, gestore dei suoi affari e nunzio don Diego Cugia, vescovo di Ales, perché que- sti; in suo nome, compaia ed intervenga nel Parlamento che sarà celebrato da don Nicola Pignatelli de Aragón, viceré di Sardegna. Rachis promette che ac- cetterà come certo e valido quanto sarà deciso dal Cugia.

c.3 Admitaturl. Die vigesimo quinto mensis decembris anno millesimo sexcentesimo octuage- simo septimo a nativitate vero Domini millesimo sexagesimo octuagesimo oc- tavo Calari. In Dei nomine noverint universi que ego admodum reverendus Joannes Bat- tista Rachis abbas abbatiae Sancti Michaelis de Salvenero, canonicus calarita- nus Calari domiciliatus infrascrito notario cognitus gratis, et ex mea certa scien- tia facio, creo, constituo, atque solemniter ordino meum verum, certum, legitimum, et indubítatum procuratorem, rectorem, factorem, negotiorumque meorum ínfrascriptorum gestorem, ac nuntium certum, specialem, et genera- lem ita tamen quod, specialitas generalitati ipsi minime deroget, nec e diverso, illustrem et reverendum dominum don Didacum Cugia episcopum alensem his

i In generale admitatur sí trova sul mg. sin. della carta.

1044 licet absentem tamquam praesentem ad H pro me, et nomine meo comparen- dum, et intervenendum in Regio Parlamento celebrando per excellentissi- mum dominum don Nicolaum Pignatello, ducem de Montileon, principem de Noya, prorregem, et capitanum generalem praesentis Sardiniae Regni dicti Re- gii Parlamenti praesidem, et in eodem Regio Parlamento tractandum, propo- nendum, attestandum, concentiendum, et dicentiendum in rebus que in dicto Regio Parlamento exponantur / et omnia alia et singula, faciendum et libere c. 3v. exercendum circa praedicta necessaria, et opportuna etiam si talia forent que mandatum exigerent magis speciale praesentibus praexpressum, et sine quibus praedicta [...] nequierint. Promittens habere ractum, gratum, validum, atque firmatum totum id quid, et quantum per dictum illustrem et reverendum dominum procuratorem meum constitutum actum fuerit quomodolibet, sive gestum, et nullo tempore revo- care sub omnium, et singulorum bonorum meorum obligatione, ac sub omni juri, et facti obligatione prout ita firmo, et juro manu in pectore clericorum more. El canonígo y abbat Juan Baptista Rachis. Testes huius rei sunt Sebastianus Medda et Leonardus Quessa scriptores Ca- laris habitatores. Sebastia Medda soy testigo.

(SN) Sigfnum Sebastiani Mameli appostolica ubique regia vero auctoritatibus per omne praesens Sardiniae Regnum publici notari qui ad praemissa una cum praenominatis testibus adfuit proprio efformavit calamo rogatus requisitusque clausit. /

374 1688 gennaio 16, Palazzo arcivescovile di Cagliari Continua la seduta degli abilitatori con le prime ammissioni nello Sta- mento militare. Tale attività continua nel pomeriggio.

Estamento militar. c. 4 Dicto die decimo sexto mensis januarii cadentis anni 1688 continuando dic- tas habilitationes antedicti domini habilitatores admodum nempe magnificus judex don Franciscus Pastor Regiam Cancelleriam regens, nobilis don Simon Soro, nobilis don Georgeus Cavassa, et don Petrus Veyn Regi Físci, et patri- monialis patronus, admodum reverendus in Christo Patre don fraí Luyz Diez de Aus, archiepiscopus calaritanus; illustris marchio de Villa Sor, et ma- gnificus Josephus Carta et Marti in capite conciliarius istius illustris et magni- ficae civitatis habilitarunt sequentes ex Estamento militari. Estamento militar. Et primo el illustre marques de Villa Sor don Artal de Alagon admitatur.

1045 El magnifico Joseph Carta y Marti el presente anno jurado en cabo de esta il- lustre y magnifica ciudad de Caller admitatur por ser à notorio militari. El noble y magnifico doctor don Simon Soro admitatur por constar à notorio y con privilegio de su Magestad. Don Carlos y don Jayme Sossa admitantur con voto por ser à notorios caval- leros y haver sido admitidos en las postreras Cortes del setior conde de San- tistevan, como à hijos de don Eusebio de Sossa y Sanchez del Reyno de Valen- tia, quien fue admitido por su notoriedad de cavallero en las Cortes del sefior conde de Lemos. Don Horassio Rollero en virtud de sus privilegios de Su Magestad (que Dios guarde) de las datas en Madrid a" 31 de majo del ano 1687, se admite para en- trar y votar en el Estamento militar en estas Cortes generales por habitar en este Reyno con animo de quedar en el como se presume de estar casado con per- sona natural de este Reyno, y tener en el domicilio, y la major parte de sus bienes en conformidad de.los capitulos de Corte 12 y 13 en orden apud domi- num Dexart liber 1, titulus 1, con calidad, que no se entienda ser habilitado para obtener officios y dit5idades en este Reyno, por no haver nacido en el, se- gun el capitulo de Corte apud eundem dominum Dexart liber 2 titulus 5 ca- pitulum 2. Y por haver dado y a las dotze, y ser tarde se levantaron dexandolo para pro- seguir en clichas habilitationes para las quatro de la tarde del presente dia, y c. 4v. para que conste se continua el presente / auto de quibus. Antonius Lecca secretarius

Dicto die decima sexta mensis januari 1688 Calari, in Palatio archiepiscopali, hora quarta post meridiem assignata ad infrascritas habilitationes faciendas, dicti domini habilitatores, iterum constituti in aula praedicta et sedentes uni- quique in suo loco, et sellis respective ut supra expressum est, fecerunt habi- litationes sequentes:

Et primo don Julian Aurame en virtud de sus privilegios de Su Magestad (que Dios guarde) de las datas en Madrid à 20 de febrero del ano 1680. Se admite para entrar y votar en el Estamento militar en estas Cortes generales por ha- bitar en este Reyno con animo de quedar en el como se presume de estar ca- sado con persona natural de este Reyno, y tener en el domicilio, y la maior parte de sus bienes en conformidad de los capitulos de Corte 12 y 13 en orden apud dominum Dexart liber 1, titulus 1, con calidad, que no se entienda ser habili- tado para obtener officíos y diiiidades en este Reyno per no haver nacido en el, segun el capitulo de Corte apud eundem dominum Dexart liber 2 titulus 5 capitulum 2.

I Segue, cancellato da un tratto di penna, «Sus hijos Deometrio y Sadorro Carta sin voto por ser menores».

1046 Antiogo Delvechio se habilita, por haver hecho constar de privilegio de mili- tar à su favor concedido por Su Magestad (que Dios guarde) de la datta en Ma- drid à 11 de dicembre de 1679. El noble don Gavino Fois y Pedro Pablo Scarpa de Bolotana admitatur por ha- ver sido admitidos en dos Cortes antecedentes, y tambien se habilita la procura hecha à favor de don Pedro Ripoll. El dicho noble don Pedro Ripoll admitatur por haver sido admitído en las Cor- tes del sefior conde de Santistevan como à generoso del Reyno de Valentia. Don Antonio Catallan admitatur por ser à notorio cavallero. / El ilustre marques de Lacony don Francisco Ephis de Castelvy admitatur. El ilustre marques de Soleminis don Francisco Vico admitatur. El ilustre marques de Albis don Antonio Manca, y Guiso admitatur. El egregio conde de Villa Mar don Salvador Aymerich admitatur. El egregio conde de Villa Salto don Joseph Zatrillas admitatur. Don Salvador Zatrillas admitatur por ser à notorio cavallero. Don Deometrio Aymerich admitatur por ser à notorio cavallero. Don Dalmao Sanjust admitatur por ser à notorio cavallero. Don Antiogo Sanna admitatur por ser à notorio cavallero. Antonio Murta y Quensa admitatur por ser à notorio militar. El capitan don Matheo Rocca admítatur por ser ú. notorio cavallero. Don Juan Domingo Pitzolo admitatur por ser à" notorio cavallero. El capitan don Francisco Pitzolo hijo del dicho don Juan Domingo admitatur. El noble, y magnifico don Gaspar Carnisser maestro rational admitatur. Don Francisco Dedony admitatur por ser à notorio cavallero. Don Luys Barbara admitatur por ser ú. notorio cavallero. Don Antiogo Capay admitatur por ser à notorio cavallero. El doctor Diego Delmestre y Delrio admitatur por ser à notorio militar. Don Juan Gavino Atzor admítatur por su notoriedad. Don Antiogo Cadello admitatur por ser à notorio cavallero. Joseph Otger admitatur por ser à notorio militar. Ephis Otger admitatur por ser ú. notorio militar. Phelippe Otger admitatur por ser à notorio militar. El noble, y magnifico doctor don Antonio Ruggio admitatur. El noble, y magnifico don Francisco Rogger admitatur. Don Ambrosio Machin admitatur por ser a. notorio cavallero. Don Francisco Montonacho admitatur por ser à" notorio cavallero. Don Ambrosio Bacallar admitatur por ser à notorio cavallero. Don Pablo Bacallar admitatur por ser à notorio cavallero. Don Estevan Asquer admitatur por ser à notorio cavallero. Don Juan Bautista Aleman admitatur por ser à notorio cavallero. Don Agustin Carcassona admitatur por ser à notorio cavallero. Don Ramon Cugia admítatur por ser à notorio cavallero. El doctor don Domingo Cugia admitatur por ser à notorio cavallero. /

1047 c. 5v. El expectable don Joseph Delitala governador de los Cabos de Caller y Gal- lura admitatur. Don Lorenzo Sanjust admitatur por ser a notorio cavallero. Don Agustin Bonfant admitatur por ser a notorio cavallero. Don Estevan Masons admitatur por ser a notorio cavallero. Don Ramon Masons admitatur por ser a notorio cavallero. El noble, y magnifico don Manuel Delitala admitatur. Don Joseph Delamatta admitatur por ser a notorio cavallero. El doctor don Juan Bautista Delamatta admitatur por ser a notorio cavallero. Don Pablo Miguel Solar de Castillo Aragones admitatur por aver sido habili- tado su padre en diversas Cortes. Don Pedro Manuel Cervellon admitatur por ser a notorio cavallerol. El doctor don Matheo Pellicer de Moncada admitatur. Antonio Margens y Nin baron de Senis admitatur. Don Gasper Sillent admitatur por ser 'a notorio cavallero. Antonio Ephis Serra admitatur por ser a notorio militar. Don Bonaventura Astraldo admitatur por ser a notorio cavallero. Antonio Deroma de la ciutad de Oristain admitatur por su notoriedad de ser militar, y por el su procurador don Juan Gavino Atzory. Juan Deroma de la ciudad de Oristan admitatur por su notoriedad de ser mi- litar, y tambien se admite su procura à favor de don Juan Gavino Atzori. Don Placido Sisternes admitatur por haver sido habilitado en las Cortes del se- rior conde de Santistevan. Don Francisco Asquer admitatur por ser a notorio cavallero. Jayme Santus admitatur por ser a notorio militar. El doctor Juan Bauptista Carta de Caller admitatur, corno à hijo de Gaspar Carta, que fue admitido en las Cortes del sefior conde de Santistevan. Gaspar Carta, y Juan Agustin Carta hermanos admitantur por haver sido ad- mitidos en las Cortes del sefior conde de Santístevan, como a dessendientes de Francisco Carta de Benetuti que obtuvo privilegio del sefior emperador Car- los quinto. / c. 6 Nicolas Torrellas admitatur por ser a notorio militar. El doctor don Francisco Diego Carola admitatur por ser a notorio cavallero. El doctor don Juan Bauptista Galzerin, y Fortesa admitatur. Don Antiogo Satta admitatur por ser a notorio cavallero. Don Agustin Portugues admitatur por ser a notorio cavallero. Y por ser ya tarde se levantaron, y se fueron y porque conste se continua y es- crive el presente aucto de que doy fee. Antonius Lecca secretarius. /

i Nella riga successiva: «Don Juan Gavino Carnisser admitatur por ser d notorio cavallero», can- cellato con tratto di penna.

1048 375 1687 settembre 28, Bolotana Il nobile Gavino Foix e il donzello Pietro Paolo Scarpa Foix, entrambi di Bolotana, non potendo personalmente comparire ed intervenire, costitui- scono, creano e solennemente ordinano como loro procuratore certo e speciale don Pietro Ripoll, abitante nella città di Cagliari. Quest'ultimo, in nome e per parte dei due costituenti, potrà assistere, votare, dissentire, concedere, trattare, concludere, determinare tutto quello che considererà conveniente, compresa l'elezione e la nomina degli ufficiali regi, il sindaco per la Corte del re e la de- cisione per l'offerta ed il servizio da rendere al sovrano. Lo stesso procuratore potrà presentare cedole, scritture, dissentir/lenti e qualsivoglia altro documento o istanza, potrà domandare, supplicare, nominare sindaci, procuratori, dare loro completo e sufficiente potere, revocarli e sostituirli. Tutto quanto sarà trat- tato dal suddetto procuratore nel Parlamento i due costituenti lo considere- ranno come valido.

Admitatur. Dia vigesima octava mensis septembris a nativitate Domini millesimo sexcen- tesimo octagessimo sectimo Bolotana et cetera de diu sectimo. / Lo noble don Gavy Foix y Pere Pau Scarpa Foix dozell, ambos de la presente vila per quant a les infrascrites coses personalrnent no poden intervenir y confiando ad plenum de la fee, legalitat y probitat de anim del noble don Pere 14°11 de la giutat de Caller, qual es assent et cetera, per tant de ilurs grat y Berta sciengia en tot lo millor modo, via y manera que en via de dret us consuetut vel alias pot valer y tenír, fan, constituexen, crían, y solemnament ordenan de eills procurador gert y espegial y a les infrascrites coses generai, de manera tal que la espegialitat no puga derrogar la generalitat ny per lo contrary al dit don Pere Ripoll de ditta giutad de Caller comorant, per a que en nom y per part de dits constituens se puga y dega presentar en lo Real Parlament que se gelebrara y concluira per lo excelentisim seflor don Nicholas Pinnatelly de Arago, duque de la ciutat de Monte Leo, principe de Noya y del Sacro Romano Imperio, marques de Cerchiaro y Coronia, conde de Borelo, del Congell de.ssa Mages- tad, son virrey llochtinent y capita generai en lo present Regne de Sarda y pre- sident en lo Real y General Parlament, asistir, votar, desgentir, consentir, trac- tar, concluere, determinar, bir y fer tots y quals si voi coses ly aparra, que convinga, com circa la electio y nominassio dells officials que se han de elegir y nomenar per los officis concorrents, per dit Real Parlament y sindich per la Cort de Sa Magestad, com girca lo offerir, donar y fer servicis a Sa Magestad que convindra, com tanbe circa qualsevol altres negocis y coses que a dit pro- curador aparra convenir que se hatza de votar, tractar, disgentir, consentir, concloure, dir, fer y determynar en servicy de nostre seflor Deu, de.ssa Mages- tad, be, y util y proffit del present Regne y per dites coses y per qual se vo1 de aquells puga y dega dit procurador presentar y fer presentar qual se vo1 scríp-

1049 c. 7v. tures, sedules, / dissentyments, actes y qualsevol altres documents y moviments dimanar y suplicar e instar ser aquells decrets y provehits de qualsevol provi- sió y decret en aquells faedor agravatoris y per judigiar y appellar y provocar y suplicar a.ssa Real Magestad los apostols necessaris ab molta instangia dima- nar y obtenir y qualsevol percones en sindichs y procuradors per ditta Cort d.essa Magestad et alias; constituhir y solemnament ordenar y dar lis tot lo po- der [...] cumplit y bastant que en semblants sindicats y procuras son necessa- ris y a dit procurador aparra, convenir y ab poder de substituir hu o mes pro- curadors, y aquells revocar, y generalment puga y dega dit procurador, circa dites coses y qualsevol de aquells y a ells dependents y emergents aiiexes y coriexes, dir fer tractar lliberament determinar concloure y exercir tot go y quant dits nobles constituents farian y fer porrian sy presents y pergonalment a dítas cossas se trobaren en cara que fossen cosas tals que requirexen mes es- pegíal mandato d.ells que demunt esta expressat, prometent que tot go, y quant per dit procurador sera tractat dissentit consentit promes offert, o donat a.ssa Magestad segons lo dit determinat en dit Real Parlament y fora de aqueill ha- verlo per firm rato, grato, valido y agradable y contra aquell contravindra ny contra venir fara per diguna causa dret via, o raho sots obligagio de llurs bens he hipotecas et cetera cum clausulis firman et cetera et juramento et cetera ac- tum et cetera don Gavino Foix, Pedro Pablo Scarpa.

Testimonis presents Joseph Conca y Juan Marongiu de la present vila de Bo- lotana qualls per no saber scriure no firman y son coneguts et cetera. De praemessis alieno calamo exaratis fidem facio ego Josephus Ruby oppidi de Bolotana hautoritate regia publicus notarius. /

376 1687 dicembre 11, Oristano Antonio Deroma, cavaliere di Oristano, giurato secondo della città nel- l'anno in corso, non potendo personalmente assistere al Parlamento per alcuni legittimi impegni, costituisce suo legittimo procuratore l'oristanese Giovanni Gavino Atzori, domiciliato a Cagliari. Questi, in nome del Deroma, potrà vo- tare, trattare, concludere, determinare, consentire e dissentire, esprimersi sul- l'elezione degli ufficiali, sull'offerta del donativo, sui giudici dei gravami, met- tere a punto scritture, cedole, avanzare appellaziont, nominare alla carica di procuratore o sindaco presso la Regia Corte. Il Deroma promette di non revo- care in alcun modo quanto sarà deciso dal suo procuratore o da un suo sostituto.

c. 8 Adrnitatur. Die undecimo mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo septimo Oristan. En nombre de Dios sea sepan tots quants esta publica carta de poder veyeren, leyeren y hoyeren corno el magnifico Antonio Deroma cavallero d.esta ciudad,

1050 y al presente ano jurado segundo d.esta ilustre y magnifica ciudad de Oristan por el nottario y testigos bajo scriptos mui bien conogido, attendiendo y con- siderando que per algunas sus legitimas occupasiones no puede asistir ni per- gonalmente hallarse al Real y General Parlamento que en nombre de Su Real Magestad el rey nuestro serior (que Dios guarde) gelebra el ilustrisimo y exce- lentisimo serior don Nicolas Pinatelli de Aragon, duque de la ciudad y Estado de Monte Leon, principe de Noya y del Sacro Romano Imperio y vírrey lugar thiniente y capitan generai en todo el presente Regno de Cerdegna y presidente en dicho Real y General Parlamento. Pero sabiendo quod quid per alium facit per se ipsum facere videtur de su grado pues y de su certa sciengia con todo el mejor modo, via, forma, y manera que de derecho le es licito y permitido hase constituye crea y solemnamente or- dena su legitimo procurador certo y especial y per las cosas bajo contenidas, generai de tal manera que de la espegialidad no derogue à la generalidad ni por el contrario al noble don Juan Gavino Atzori natural d.esta mesma ciudad, y en la de Caller domiciliado a estas cosas ausente como si presente fuere, para que por el y en su nombre se pueda presentar personalmente en dicho Real y General Parlamento para assistir, vottar, tractar, concluir, determinar, desir y consentir, disentir, y hazer todo quanto à dicho noble su procurador fuere bien visto, tanto circa la elesion y nombramiento de los officiales elegidores y nom- bradores per los officios convenientes à dicho Real y General Parlamento y sin- dico por la Regia Corte, como tambien para offreger y dar el real donativo que se deve hazer a.la Catholica y Real Magestad del rey nuestro serior (que Dios guarde), instar y proponer qualesquier greuges, y en ellos congentir o dissen- tir, y opponerse, desir y contradesir a los demas que los justen y proposen con- gentiendo o dissentiendo en ellos, y tambien circa otros negogios y cosas qual dicho noble procurador appariessen ser convenientes, y por esso vottar, trac- tar, concluir y en util del presente Reyno como, y per las cosas sobredichas, y cada una d.ellas y presentar / hazer qualesquier instrumentos, scripturas, se- e. 8v. dulas, testamentos, y otros qualesquier documentos, y aquellos decretar, y pro- veher, pedir inventarios, suplicar de qualquier provision, o decretto que en ellos se li tiene que per utiles, y gravatorios sean apellables y se puedan supli- car, instar dichas appellassiones, o suplicationes à la misma Sacra Catholica y Real Magestad pedir appostolas et cetera, qualesquier suspectives dar y jurar- las more solito, nombrar y constituhir qualquíer pergona, o pergonas en sin- dico, o sindicos, y procuradores por dicha Regia Corte, y alias con poder de substituhir y solemnamente ordenar y à los substituhidos conferir, dar y atri- buir y les mas vices et voces del dicho magnifico constituhiente que circa las dichas cosas seran menester, y oportunas, y al dicho noble su procurador bien vistas, y generalmente pueda, y deva, circa dichas cosas, y de.las dependengias, y emergencias de aquellas, anexas, y conexas, desir, hazer y libremente deter- minar todas las cosas que seran negessarias y oportunas, y aquellas concluhir, constituhir, exerger si é de la misma manera como el dicho noble constituhiente

1051 interveniesse y presente se ballare por mas sean tales que necessita ser de mas especial mandato de lo que en el presente esta expressado. Promitiendo que todo lo que sera hecho, offrecido, dado, tractado, nom- brado, exercitado, instado y concluido por dicho noble su procurador, o del substituido lo tendra per firme, y agradable, y en ningun tiempo lo ha de re- vocar por expressa oblignion de todos sus bienes segun que assi lo firma, y jura largamente, y lo firma de su mano actum et cetera. Antonio Deroma y Comina

Testigos que a dichas cosas se hallaren presentes son Sebastian Corellas, Fran- cisco Melony scriptores, todos vezínos d.esta ciudad y se firman de sus manos junto con el nottario infrascrito. Sebastian Corellas soy testigo Francisco Melony soy testigo. Pisquedda publicus nottarius.

Signal de mei Leonardo Pisquedda por real autoridad nottario pubblico d.esta ciudad de Oristan, y Reyno de Cerdefia que a las sobredichas cosas de mi pro- pria mano scriptas, junto con los testigos arriba referidos e intervenidos y é sido instado, y requirido de todo lo qual ago llena fee et cetera. /

377 1687 dicembre 11, Oristano Il donnicello Giovanni Deroma, dottore in ambe leggi, assessore di Ori- stano, non potendo recarsi nel Castello di Cagliari, costituisce e deputa, quale suo procuratore legittimo il nobile oristanese don Giovanni Gavino Atzori, perché questi possa intervenire con altri nel Parlamento generale e negli Sta- menti, riuniti sia in seduta congiunta che divisi. c.9 Admitatur. Die undecimo mensis decembris anno à natívitate Domini millesimo sexcen- tesimo octuagesimo septimo Oristany. Noverint universi quod magnificus utriusque juris doctor Joannes Deroma do- micellus hoc anno praesente ordinarius y assessor huius magnificae civitatis Ori- staney talia faciens virtute epistolae per Sacram Catholicam Regiam Magesta- tem in sui favorem missae expeditaeque in regali oppido Matriti sub die 10 octobris anno 1686, ac etiam virtute convocatoriae per illustrissimum, et ex- celentissimum dominum don Nicolaum Pfflately de Arago, ducem de Monte Leon, et principem de Noya, prorregem et capitaneum generalem praesentis Sardiniae Regni die 6 mensis novembris Castro Callaris, quia ad agendum in Regio et Generali Parlamento, sine de donativo quocumque domino nostro Hi- spaniarum regi catholico in praefatto Sardiniae Regno faciendo vel non ob ali-

1052 quas suas causas et Castrum Callaris personaliter adire nequit, et quod per se ipsum minime conficere valet per medium nobilis don Gavini Atzori eiusdem civitatis Oristaney, et in civitate, et Castro Callaris domiciliati sui procuratori attendere volet, ideo gratis, et ex sua certa sciencia facit, constituit, creat et so- lemniter, atque irrevocabiliter ordinat deputat suum verum legitimum, et in- dubitatum procuratorem specialem, et generalem itta quod et cetera nimirum dictum nobilem Atzori in dicta civitate, et Castro Callaris ad praesens degen- tem, absentem tamquam praesentem videlicet et sui dicti constituentis nomine, et per se circa dictum Regium, et Generale Parlamentum caeteraque alíaque ad id in servitio Sacrae Catholicae Magestatis domini nostri Hispaniarum re- gis, agere fuerint, una cum regnicolis Brachiis praesentis Sardiniae Regni in dicto Regio et Generali Parlamento, tam coniuntim, quam divisim... [omissidl /

...Testes huius rei sunt Franciscus Melony, et Sebastianus Corellas scriptores c. omnes praesentis civitatis Oristaney. Francisco Melony so testimoni. Sebastian Corellas so testimoni. Pisquedda pubblicus nottarius.

(SN) Sigtnum mei Leonardi Pisquedda auctoritate regia per omne praesens Sardigne Regnum publici nottari civitatis Oristaney qui praedictis adfui eoque per alium scribi feci, et requisitus pro proprio chalamo rogatus, clausi et ce- tera. /

378 1688 gennaio 16, Palazzo arcivescovile di Cagliari La giunta degli abilitatori ammette la procura di Castellaragonese in fa- vore di Stefano Andrea Fadda. Lo stesso organismo accetta la procura che Igle- sias ha affidato a don Gavino Salazar.

Estamento Real. c. 10 Dicto et eodem die decima sexta mensis ianuaríi 1688 Callari et in eodem Pa- latio archiepiscopali callaritano sedentes in suis sellis antedicti domini habili- tatores scilicet ad partem dexteram regii ministri et ad sinistram primae voces trium Stamentorum habentes et eodem modo, et ferme quibus remanet ante- cedenter expressum pro habilitationibus faciendis habilitarunt sequentes ex Estamento regale. Et primo se admite la procura de la magnifica ciudad de Castillo Aragones he- cha à favor de Estevan Andres Fadda.

i Cfr. cc. 7-8v. anche per gli omissis delle successive procure.

1053 Se admite la procura de la magnifica ciudad de Iglesias hecha à favor de don Gavino Salazar. Antonius Lecca secretarius. /

379 1687 novembre 22, Castellaragonese Angelo Andrea Andreotto, podestà reale e giudice ordinario, Giovanni Elia Pinna, Giovanni Battista Escaramuza ed Andrea Fadda, capo, secondo e terzo consigliere della città nel presente anno ed inoltre il donnicello Leo- nardo Mayolo, Angelo Pinto, Gianuario Solar, Elia Gavino Pinna Estara, An- tonio Francesco Sanna, Antonio Yola, Antonio Acorrà, Luca Manconi, Gio- vanni Maria Solar, Francesco Estara, Giuliano Yola, Giovanni Angelo de Monti, Francesco Pacinuta, Stefano Andrea Fadda, Francesco Crespo, il don- nicello Francesco Rocca Ribadeneira, cittadini e probiuomini della maggiore e sana parte, ed il segretario Simone Fadda creano, costituiscono, ordinano, nominano e solennemente deputano Stefano Andrea Fadda come sindaco e procuratore per rappresentare la città di Castellaragonese nel Parlamento. Egli potrà partecipare all'elezione degli abilitatori e dei trattatori, formulare i gra- vami, intervenire con le parole e gli scritti affinché questi gravami siano esa- minati e tolti; chiedere al riguardo sentenze interlocutorie e definitive, even- tualmente appellarle; potrà, a nome della città, chiedere provvisioni, privilegi, con domande e suppliche, secondo i memoriali scritti e presentati dai consi- glieri; potrà farsi sostituire da persona o persone a lui ben viste. In virtù di questo mandato, tutte le cose che egli proporrà e voterà sono considerate già da ora come ben fatte e gradite ai consiglieri che si impegnano a non revo- carle. c. ii In Dei nomine amen. Noverint universi com vuy que contam 22 del presente mes de novembre del ain de la nativitat de nostre Senor Deu Jhesu Christi de mil sis sents vuitanta y set en la ciutat de Castell Aragones essents convocata, adjuntats y congregats dins la casa del Consell mayor de dita ciutat, hont per semblants cosec y negociis se acostumat juntar; los magnifics Angel Andres An- dreotto potestat real, y jutge ordinarii de la present ciutat, Juan Elias Pinna, Juan Bautista Escaramuza y Andreu Fadda, cap, segon y ters concellers lo pre- sent ain de ditta ciutat, Leonardo Mayolo dongell, Angel Pinto, y Januario So- lar, Elias Gavino Pinna Estara, Antonio Francisco Sanna, Antonio Yola, An- tonio Acorrà, Lucas Manconi, Juan Maria Solar, Francisco Estara, Julian Yola, Juan Angel de Monti, Francisco Pacinuta, Estefan Andres Fadda, Francisco Crespo, Francisco Rocca Ribadeneira dongell y Simon Fadda secretario infra- scrit, tots ciutadans y prohomens del Consell de esta dita e present ciutat, ma-

1054 gior y sana part de aquella, insiguint la conclussio, y determinassio del Con- sell magior lo dit present y hora en dita ciutat pres y atenent que praecehínt lletres reals, tant de la sacra catholica y real magestat del rey nostre serior don Carlos segundo (que Deu guarde) com del illustrissim y excelentissim serior don Nicolau Pinatelli de Aragon, duque de Monte Leon, y principe de Noya, son llochtinent y capita generai en lo present Regne de Sarderia per la ditta praefacta Magestat. Ditta ciutat, y en son nom los prenominats son estats convocats, para que se atgiarà de trobar y troben presents en les Corts generals y Real Parlament, que en la ciutat de Caller dit illustrissim y excellentissim son llochtinent en nom y per part de ditta Sa Real Magestat als regnicols del present Regne a iudicat, y convocat è tennir, y celebrar entem, y seria deficil, que tots en una, o la magior part se trobas en ditas Corts generals, o Parlament, e per 9:2, tingut madur co- loquj e deguda considerassio en, y sobre dittes coses, confiant plenament de la fidelitat, legalitat y probitat de animo, industria y suficiensia y en lo tratar, y negosiar esperiensia del infrascrit Estefan Andres Fadda custode de la pre- sent ciutat, de liur grat en dit nom y certa sciensia, en tot lo mellor modo, via, forma y manera que poden, y deven y per via de dret le sia licit y permisso, ab la present eo ver instrument tots unanimes y conformes insiguint la ditta de- terminassio, fan en los susdits noms, crean, constituexen, ordenan, nominan, y solemnament deputan y elegen por sindich d.esta ditta ciutat de Castell Ara- gonez el dit Estefan Andres Fadda, que es present y aceptant, cert y especial, y a les infraescrites coses generai, de manera que la specialitat no derogue a la generalitat, ni per lo contrari, hans la una adjuda al altra, a saber es, que per la ciutat praeditta, y en nom de aquella en dits Corts generals, o Parlament com- parexer, intervenir, entendre y veure, perebir qual sevol proposissio per dit illustrissim y excellentisim serior llochtinent y capita generai faedora en lo soly, o altrament y ben determinar y deliberar, juntament ab los Brassos reals y al- tros Brassos y Estaments y tota ditta Cort, de y sobre ditta proposissio y ris- posta ad aquella faedora y per a concordar ditta proposissio, y fer aquella y tambe per a intervenir en nom de les praedits, o verament de ditta ciutat en la mateza Cort com dit es, y en lo tratar de aquella y especialment ab tota dita Cort com dit es, suplican per la ditta ciutat al dit illustrissim y excellentissim serior llochtinent y capita generai, que los assents de ditta com del dit praefigit per lo terminy o, terminys, congruents sien aguardats, e axi be para elegir y nomi- nar abilitadors, y tratadors per part del Bras real, y de ditta ciutat, ab los de mes Brassos y Estaments, exposar y representar gravamens, fees y faedors en qual- sevol manera, y sobre de aquelles qualsevol dissensions y dissentiments posar / y per QD presentar qual se voi petissions, e instar les provisions de aquelles c. liv. no sean admissos, y mes avant concordar del poder, y facultat de aquelles, y per a intervenir in tots y singles tractas de ditta matexa Cort faedors y tracta- dors, es a saber en lo principi, medi, e tambe en la fij de aquell, y per a donar

1055 son consell, assenso, y consenso, e aprobassio en las constitussionis y estatuts en ditta matexa Cort, o magior part de aquella. Item per a suplicar, en dites Corts y generai Parlamento per lo bon gouvern, y estat de aqueste Regne, y que los agraviis fets ad aquell y als diti Estaments en nom de ditta ciutat, y als demes Brassos y Estaments sien per Sa Magestad del rey nostre sefior, y sos officials reparats y obviats, y per a impetrar provi- sions de agraviis, ab piena facultat, y potestat, de provehir diti agraviis en dita Cort, o devant de dits provisors, fora de aquella fets, y per a offirir in escrip- tis o de paraula y representar qualsevol agraviis praedits a ditta ciutat, y demes Estaments fets, tant en la Cort praeditta com fora, segons es dit, y pro- seguir dits agraviis, y las causas de aquellas guiar, tratar, portar, y finir, y axi be los plets de aquells, y de la preposissio d.ells instituir, y finir, e los juramentos qui mester sean en anima de dits constituents en dit nom prestar y que ex ad- verso sien prestar, requerir, y demanar, è axi be instar y demanar sententia, o sententias, tant interlocutories, com definitivas, y esser proferides y promul- gades, requerir y de les profferides, o proffuidors si aparrà, provocar, suplicar, y appellar, y notes meins lo donatiu a.ssa Magestat y real catholica del rey nos- tre sefior offerir, y aquell llybrement pagar prometent llargament y segons millor en servissy de.ssa praefacta Magestat convíndra y li parega y dits consti- tuents en nom de dita ciutat com a tots lleals vasalls de dita Magestat son tin- guts y obligats tant en personas com en bens, subvenir, aduidicar, y servir à hun rey tan catholich, è axi be determinar de y sobre lo donativo per ditta Mages- tat faedor, y ab tota ditta Cort, o magior y mes sana part de aquella deliberar, tractar, y concordar y tambe concluhir ab aquells, com tambe suplicar à dit ilus- tre y excellentissim sefior llochtinent y capita generai tots, y singles provissions, privilegios y iusticies y demostrat sera, presentat qualsevol memorial, suplica- sions, y demandas en nom y per part de ditta ciutat, y representat a.ssa Exce- lencia en dits Corts generals, o Parlament de paraules, o en escriptis les neces- sitats, servicis fets, et alias, que se troba la ciutat y los vassallos de aquella han fet, segons los memorials fets y firmats per dits magnifichs concellers y altres que dit sindich presentara y a ell li aparra ser de conbeniensia y utilitat al comu profit a ditta ciutat, y axi be puga dit sindich circa les praedittes coses, ab los incidents, dipendents y emergents de aquelles y a elles aderent, anexes y conexes segons sempre y si es acostumat en les Corts generals y Reals Parla- ments celebrats et cetera, ab poder de substituir en la persona, o personas que ly sera be vist et cetera, è generalment tots y qualsevol altres coses en ditas Corts generals y Parlaments en los fets de aquellas faedors, tratadors, y procuradors, y que existeran è imminescan fer, tratar, y procurar segons que de la manera que dits constituents en dit nom presents y personalment en dittes Corts ge- nerals y Parlament farian y tratarian è fer, y tratar porrian, dant, y conferintli en dit nom al dit sindich especialment y expresse, ab lo present mandato que puga suplicar Ilur vkes, y al present en poder de qual si voi notari publich agra- c. 12 dir si alguna / cosa de sustansia, o solemnitat faltara, o sera necessarii y pro-

1056 ficti com millor aparega, per a votar, conduir, y deliberar tots y singles coses que en totas ditas Corts generals o Parlament se trataran, votaran, offeriran, y faran ab dits incidents, depindents, et alii com dalt esta dit, ancara que, sien, y foisen coses tals que se requirexen mandato, y poder mes espeOal, o gene- rai del que en lo present este expressat, o si por alguna causa de occupassio, [...] o altrament sie estat dexat de posar y axi osar de aquella clausula per dit sindich com es dit oposada o agnadida com si ab les demes altres clausules praedites en lo present mandato foi estada per dits constituents en dit nom es- pecialment y expressa oposada, [...] ells en lo nom sus dit, ab lo present ins- trument dinde ara per lleuors, y lleuors per ara a.la ditta suplkio y addito de dita matexa clausula per ell faedora, ni eventu, de certa sciensia ab tenor del present mandato y poder, consenten, y la afferman, ratiffican, y aproban com si de paraula a paraula per elles en dit nom à esta procura y mandato de sin- dicat singularment y expresse fas aporada, famada, y estesa, è prometen en lo matex nom de dita ciutat que tots y qualsevol coses, en y circa les praedites, factes, tractades, procurades, votades, offerides, y concluydes, sempre les hauran y tindran pro veras, gratas, validas, fermas y agradables, y en tempo dingu les revocaran, ni revocar faran, ni permitan, per diguna causa, via, tot [...], dret, o raho sots expressa obligassio dels bens, rendes, drets, y emolu- ments de ditta ciutat, aguts y avidors en qual se voi manera, y sots totta renun- ciassio de dret y fet a estes coses necessaria e egualment cauthella fets no dia mes y ain susdit.

Signal de dits magnifich potestat, concellers, elets, y prohomens dalt expres- sats constituents prenominats que à estes coses lloan, aprovan, conudexen, y en lo dit nom ferman ab jurament llargament et cetera. Juan Elias Pinna. Juan Baptista Scaramuza. Andrea Fadda. Don Juan Roig. Angel Pinto. Jaimano Solar. Pau Chiesa ferm per tots.

Testes praesentes son lo dit Chiesa que a fermat de.ssa ma, y Gavy Solinas que no ferma per.no saberlo d.esta ciutat coneguts et cetera. Simon Fadda publicus notarius et secretarius.

(SN) Sigtnum mei Simeonis Fadda civis praesentis civitatis Castri Aragonensis auctoritatibus appostolica ubique regia vero per totum praesens Sardiniae Re- gnum publici notari et secretari domus Concily praedictae, ac magnificae civi- tatis qui de praedictis fidem facio, quibus interfui, rogatus et requisitus dausi./

1057 380 [1687] novembre Iglesias Ignazio Spinosa, Paolo Soler Serra, Tommaso Pileddo, Giacomo Druna e Salvatore Anjus, consiglieri nell'anno in corso della città di Iglesias, ed inol- tre don Antioco Spinosa, Marco Antonio Cani, don Giovanni Battista Corria, don Luigi Pintus Cani, Lucifero Mereu, Giovanni Cani Furreso, Pietro Manca Satta, Domenico Massiano, Agostino Pinna Carta, Antioco Busana, Giovanni Battista Judice, Battista Serra, Lorenzo Salis, Antioco Sarai, Gio- vanni Frao, Nicola Cossu e don Giorgio Delamatta, cittadini e probiuomini, convocati con pubblico pregone nella Casa di città, confidando pienamente sulla capacità e l'esperienza di Gavino Salazar, lo nominano solennemente sin- daco, attore e procuratore della comunità cittadina, perché a nome di questa compaia nel Parlamento.

c.13 Admitatur. In Dei nomine noverint universi quod nos don Ignatius Spinosa, Paulus Soler et Serra, Thomas Pileddo, Jacubus Druna, et Salvator Anjus, anno praesenti conciliarí praesentis civitati d.Ecclesiarum, don Antiochus Spinosa, Marcus An- tonius Cani, don Joannes Baptista Conia, don Aloisius Pintus et Cani, Luci- ferus Mereu, Joannes Cani Furreso, Petrus Manca et Satta, Dominicus Mas- siano, Augustinus Pinna et Carta, Antiochus Busana, Joannes Baptista Judice, Baptista Serra, Laurentíus Salis, Antiochus Sarai, Joannes Frao, Nicolaus Cossu et don Georgius Delamatta, omnes cives et probis homines respective convocati et congregati intus domus Concili praesentis civitati, de mandato no- bilis et magnifici don Josephi Conia et Natter capitanei eíusdem civitatis, me- diante preconeo publico per Antiochum Massa Raspella publicum corritorem per loca publica et assueta eiusdem civitatis die [...]1 mensis novembris anni praesenti facto, ubi pro huiusmodí, et aliis his simílibus negotiis convocari et congregari solemus, ibidem quod tanquam et sanior pars comunitatem et uni- versitatem ejusdem civitatis facíentes et representantes pro exegutione conclu- sionis et determinationis concily per nos tenti; attendentes et seientes nos conciliaros praefacta, pro praefacta et praesenti civitate et ipsius nomine, et pro singularibus eiusdem et esse creatos et convocatos per illustrissimum et excel- lentissimum dominum don Nicolau Piiiatelli de Aragò, ducem de Monte Leon, principem de Noya et cetera, locum tenentem et capitaneum generalem pro sua regia magestate domini nostri regis Caroli in praesenti Sardiniae Re- gno, quod per nos metipsos aut nostrum seu potius praefactae civitatis sindí- cum, actorem et procuratorem, comparemus coram sua excellentissima domi- natione, ratione assistendi et interessendi, in tractando, concludendo omnes et c. 13v. singulas causas, res et negotia, que opportebit et necesse / fuerit proponenda

i Così nell'originale.

1058 in Regio Generali Parlamento quod sua illustrissima et excellentissima domi- natio, pro praefacta Sacra Catholica Regia Magestate et ipsius nomine celebrari intendit in civitate et Castro Calari, quod Generale Regium Parlamentum in- cipere habet die sexta mensis january anno 1688 pro ut in praefacta citatione, et convocatione latius constat quadam provisione suae illustrissimae et excel- lentissimae dominationis sub dattum in praefacta civitate calaritana die 6 no- vembris elapsi agentes etiam hanc inseguendo sertum et thenorem epistolae seu litterae praefactae Regiae Magestatis, nobis circa celebratione praefacti Regi Generalis Parlamenti facte ac misse pro ut de ille latius constari asserimus sub dattum et Madrid, die sexta mensis octobris 1686, quibus provisioni et episto- lae regiae respective habeatur relatio. Id circo confidentes ad plenum de probitate animeque dexteritate et ín agen- dis peritia, sufficientia et legalitate atque experiencia vestra nobilem don Ga- vinum Salazar de nostra igitur certa scientia eisque melioribus via, modo, forma ac jure, quibus melius de jure, et alias valere possimus et debemus, con- stituimus, creamus et solemniter ordinamus sindicum, actorem et procurato- rem nostrum et cuiuslibet nostrum, seu verius, pro praefacta civitate d.Eccle- siarum, et singularibus eyusdem certum et specialem, et ad infrascripta etiam generalem, itta tamen quod specialitas generalitati ipsi minime deroget, nec et diverso praefactum don Gavinum Salazar his praesentem et aceptantem, hac pro nobis et nomine nostro et cuiuslibet, nostrum (seu verius) pro praefacta universitate praesenti civitate d.Ecclesiarum comparendum, tribunali convo- catione, et congregatione, ac Regio Generali Parlamento, pro praefactum illu- strissimum et excellentissimum dominum locum tenentem et capitaneum ge- neralem, in praefacto Regio Generali Parlamento, proponendas, ordenandas, aut axplicandas... [omissis] /

...Testes huius rei sunt Petrus Pintus et Nicolaus Cadello publici notari prae- c.15v. dictae civitatis. Petrus Pintus notarius publicus testis. Nicolaus Cadello notarius publicus testis. (SN) Sigtnum mei Nicolai Cossu auctoritate regia per omne praesens Sardi- niae Regnum pubblici notari, et domus Concili istius magnificae civitatis ec- clesiensis secretarius qui praedictis interfuit proprio calamo scripsít, rogatus, requisitusque, subsignavit et clausit. /

381 1688 gennaio 19, Palazzo arcivescovile di Cagliari Alle ore nove antimeridiane, presenti gli abilitatori ed il reggente la Reale Cancelleria Francesco Pastor, si procede alle abilitazioni. Interrotta all'una, la riunione riprende alle quattro del pomeriggio.

1059 c. 16 Et adveniente die lunae intitulata decima nona mensis january anno a nativi- tate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo in Palatio archiepi- scopali callaritano constituiti hora nona ante meridiem, ante dicti domini ha- bilitatores sedentes uniquique in suis respective sellis, et locis tabulas quadam in medio opposita, et dictis admodum illustris venerabilis doctor don Franci- scus Pastor Regiam Cancelleriam regens ante ipsum uti caput habens quondam campanulam argenteam continuando dictas habilitationes habilitarunt se- quentes: Et primo don Juan Gavino Carnisser admitatur con voto por constar de la feé del christianismo, que ha presentado, tener veynte, y tres afios, y por ser hijo del quomdam Joseph Carnisser, quien consta a" notorio ser cavallero, y por ha- ver sido habilitado en las Cortes del sefior Camarassa, y del sefior conde de Santi Estevan. Don Francisco Sillent por constar tener la hedad perfecta admitatur con voto, como à hijo de don Gaspar Sillent, por hallarse habilitado en dos Cortes an- tecedentes. Deometrio y Sadorro Carta hijos del magnifico Joseph Carta, y Marty, jurado en cabo el presente ano de esta ilustre ciudad por constar ser à. notorio sus hí- jos y haver sido dicho magnifico Joseph habilitado en diversas Cortes, y assi se admiten sin voto por ser menores. El doctor Francisco Muro y Sahony admitatur, por haver presentado privile- gio de militar à su favor despachado en la real villa de Madrid a' dos de sep- tiembre del ano 1679. Sebastian Soliveras Tola de Ocier admitatur, por hallarse habilitado en las Cor- tes del sefior conde de Santistevan y assi bien como a hijo de Matheo Tola, quien fue habilitado en las Cortes del sefior Avellano. El noble y magnifico doctor don Raphael Mactorell admitatur por ser à noto- rio cavallero, y por hallarse casado en este Reyno, y domicilialo en el mas de diez afios, y por ser cavallero de la Orden de Calatrava, y assi bien su hijo don Gavino Proto January por constar ser su hijo por relacion de dicho noble y ma- gnifico Mactorell su padre, firmada de su mano y por la fé de christianismo fir- c. 16v. mado de Agustin Rubi domero / de esta santa iglesia primatial, y por su me- nor edad sin voto. Don Francisco Ansaldo de Sasser admitatur por constar ser habilitado en las Cortes del sefior marques de Camarassa como à hijo de don Gavino Ansaldo, que fue habilitado en las Cortes del sefior conde de Lemos y por ser ausente del Reyno sin voto. Francisco Mely Satta de Mamoyada, se habilita, por haver constado notoria- mente en la junta ser hijo de Juan Mely Satta de dicha villa, el qual fué armado [...] en 26 de marzo, en el ano 1642 por el sefior don Fabricio Doria duque de Avellano, y en consequentia de esto, hallarse el dicho Juan, habilitado en las Cortes del dicho sefior conde de Avellano, con que dentro de seys meses pre- sente privilegio de Su Magestad (que Dios guarde) de cavallero y que este acto

1060 de habilitatíone no pueda traherse en consequentia en otros actos, sino es pre- sentado dicho privilegio. Don Manuel de Montemayor se admite por haver hecho constar con papeles legitimos que presenta ser hijo d.algo, y tambien del animo de quedarse en este Reyno, como se collige de.la supplica que ha hecho de ser admitido en el Par- lamento, del contracto que tiene hecho con Su Magestad (Díos le guarde), de que pagandole su sueldo le servirà en las galeras d.este Reyno, y por tener larga habilitacion de mas de ocho afíos y en el, haver casado con persona noble na- tural del Reyno y tener hijos del dicho matrimonio y la mayor parte de sus bíe- nes en el Reyno; bien entendido, que se habilita solamente para entrar, y vo- tar en el Parlamento. Y por haver dado la una despues de medio dia y ser tarde, se llevantaron, de- xandolo para proseguir en dichas habilitationes para las quatro de la tarde del presente dia, y para que y conste se continua el presente auto de quibus et ce- tera. Dicto die decima nona mensis january 1688 in Palati() archiepiscopali callari- tano hora quarta post meridien assignata ad / infrascritas habilitationes facien- c. 17 das, dicti domini habilitatores, iterum constituti in aula praedicta, et sedentes uniquique fecerunt habilitationes sequentes: Et primo Jayme Masons de esta ciudad admitatur con voto por haver hecho constar de privilegio de militar obtenido à su favor de Su Magestad (que Dios guarde) de la data en Madrid à 26 de margo. Cosme Francisco Carta hijo del doctor Juan Bauptista Carta d.esta ciudad de Caller por constar con relacion fírmada de dicho doctor Carta ser su hijo y assi bien de la fée de bautismo, que ha presentado firmada del reverendo Agustin Ruby domero de esta santa prímatial iglesia callaritana admitatur sin voto por su menor edad. El doctor Gaspar Valerio Alciator de esta ciudad admitatur con voto por ha- ver hecho constar de privilegio real de Su Magestad (que Dios guarde) de que le haze merced de militar, de la datta en Madrid à 28 de abril de ano 1682, y tambien Carlos Tomas, y Juan Bauptista Alciator hijos del dicho doctor Vale- rio, por constar de relacion hecha por dicho doctor Valerio, y firmada de su mano, y de.las fèe de.los bautismo firmadas del domero de esta santa iglesia pri- matial callaritana, y autenticadas del secretario de la Curia, y mensa arzobispal callaritana Juan Antiogo Cate Tolu, que se producen admitantur con voto por tener bastante edad. Se habilita el noble don Juan Roig de.la ciudad de Castillo Aragones por constar ser habilitado en las Cortes antecedentes, y assi bien se habilita la pro- cura por aquel hecha en persona del ilustre marques de Villa Sor, y la substi- tussion por dicho ilustre marques hecha à favor de don Pablo Solar. Se habilita al noble don Gavino Solar Spinola de la ciudad de Castillo Aragones, por haver sido habilitado en las Cortes antegedentes, como à hijo de don Jayme Solar, quien fue habilitado en otras Cortes antegedentes, y por constar de su

1061 perfecta hedad, por la fee del bautismo, que ha produsido, se admite con voto, y assi bien se habilita la procura, por dicho don Gavino hecha à favor de don Pablo Solar comorante en esta ciudad. Se habilita al noble don Juan Maria Solar de.la ciudad de Castillo Aragones por la misma razon de haver constado con la fee del bautismo ser hijo del sobre di- cho don Jayme Solar, y por tener dicho don Juan Maria edad bastante segun c. 17, consta de dicha fee, que va incertada / se admite con voto, y assi bien se habi- lita la procura por dicho don Juan Maria hecha a" favor de don Pablo Solar su hermano. Don Juan Geronimo Claveria sargento mayor de.los Cabos de Caller y Gallura admitatur con voto, por haver sido habilitado en dos Cortes consecutivas. Don Juan Antonio Claveria hijo de don Juan Geronimo admitatur con voto por constar de.la filiacion, y haver sido admitido en.las Cortes del serior conde de Santístevan, y don Lorenzo Claveria admitatur con voto por haver sido habi- litado sin voto en dichas Cortes antecedentes, y constar al presente con la fé del bautismo que presenta tener la hedad perfecta para votar, y don Joseph de Claveria, hijo de dicho don Juan, por constar de.la filiacion y haver sido habi- litado en las Cortes antecedentes sin voto, y se admite en estas sín el por su me- nor edad. Don Emanuel de Gualbes, y Castelvy de Caller, por haver hecho constar de la filiacion con la feé del bautismo de ser hijo de don Anastasio de Castelvy ad- mitatur con voto por tener bastante edad para votar segun consta de dicha feé, que ha presentado, que va incerta, y tambien se habilita la procura hecha, a" fa- vor de don Juan Gavino Atzory. El egregio conde de Montalvo admitatur, y tambien se habilita la procura, por dicho egregio conde hecha à favor del ilustre marques de Soleminis, don Francisco Vicco. Don Juan Estevan Masons de esta ciudad admitatur, por ser à notorio caval- lero, y tambien se habilita su procura hecha à favor de don Ramon Masons. Don Juan Bauptista Satta Apello, y don Joseph Satta Apello, de Bittil se admi- ten con voto, por constar a.la junta, que son hijos de don Francisco Satta So- giu de.la villa de Bitti, y tener la hedad y por ellos su procurador el egregio conde de Montaluo, cuyas procuras se habilitan, y la substitucion en persona de don Ra- mon Masons2. Don Gaspar Manca Rosso de Ocier, y casado en Alguer admitatur por haver sido habilitado en las Cortes del serior conde de Santistevan, como a hijo de don Antonio Manca Prospery quien fue habilitado en dos Parlamentos ante- edentes consecutivos, del serior conde de Lemos, y del serior marques de Ca- marass a. /

Nell'interlinea. 2 I. C.S.

1062 Diego Contena de.la villa de Nuoro admitatur, por haver sido habilitado / en c.is las Cortes del setior marques de Camarassa, y del seiior conde de Santistevan, tomo à hijo de Diego Contena quien obtuvo el privilegio de militar, y por el su procurador dicho egregio conde de Montaluo, y la substitution hecha en per- sona del don Gaspar Manca Rosso, y tambien se habilitan la dicha procura y substitucion. Y por ser ya tarde se levantaron, y se fueron, y por que conste se continua, y escrive el presente auto de que doy feé. Antonius Lecca secretarius. /

382 1681 marzo 17, Cagliari Fede battesimale di Giovanni Gavino Carnigr, figlio del donnicello Giu- seppe e della moglie donna Teresa Capay. L'atto è stato celebrato il 25 agosto 1665.

Certifique yo domer infrascrit de que havent sercat lo libre intitulat Quinque c.19 Librorum d.esta iglesia primatial callaritana à instansia de Joan Gavi Carnier he trobat lo seguent: Vui als 25 de agost 1665 lo reverent don Antoni Capay canongie de Alguer co- misari de Sant Offici ha batiat un fill de Joseph Carnier donsell, y de sa mul- ler dona Theresa Capay. Sedi posa nom Joan Gavi, foren padrins don Agusti Costanner y dona Paula Capay tots de Caller y axi lo ferme Joan Maria Mameli domer. En fe de lo qual fas y ferme la present vui en Caller als 17 de mars de 1681. Agustin Ruby domer. /

383 1688 gennaio 17, Cagliari Don Raffaele Martorell, giudice nella Sala civile della Reale Udienza, di- chiara di essere sposato con donna Giovanna Ansaldo Pilo di Sassari: dalla loro unione è nato un figlio di nome Gavino Proto (del quale allega la fede batte- simale). Il Martorell, il quale afferma che la sua nobiltà è notoria, chiede di essere abilitato unitamente al figlio (quest'ultimo senza voto per essere di mi- nore età) e a don Francesco Ansaldo, figlio di don Gavino Ansaldo, abilitato nelle Corti precedenti.

c. 20

i Nota a margine. 2 Carta danneggiata: il primo rigo è completamente illeggibile, il secondo lo è solo parzialmente.

1063 El [... Marto]rell hoidor en e1 civil de esta Real Audientia y cavallero del ha- bito de [Calatrava] I di [ze] a Vuestra Execellentia que en el ano 79 casó en este ReMo con dona Juana Ansaldo y Pilo de la ciudad de Sasser, de cuio matrimo- nio tenio un hijo llamado don Gavino Proto y Januario, que se bautizó en estas santa Cathedral de Caller a los 21 de henero de 1680, como consta a la fe y cer- tificatoria que presento ut ecce y siendo tan notoria la hídalguia y noblesa del suplicante, como y tanbien la de don Francisco Ansaldo su hermano, hijo de don Gavino Ansaldo de dita ciudad de Sasser suplica a Vuestra Execellentia se sirva en estas Cortes habilitar los a todos atendiendo que constara a Vuestra Execellentia por las Cortes antecedentes quedar habilitados el dicho don Ga- 20v.vino Ansaldo / y [...]2 abuelo de los suplicantes Ansaldo por su L.] del Reyno y de don Gavi por su menor edad non tengan voto en estas Cortes que lo recibiran a merced particular de la grandeza de Vuestra Excellentia que et cetera. Don Rafael Martorell. /

c. 21 Certifique de veritat yo domer infrascrít de que en los vint y hu de gener del ayti mil, siscent, y vuitanta ab llissensia del seflor arquebisbe lo reverent pare Emanuel Fernandez de Moros de la ciutat de Calatayut religios carmelita ha batiat un fili de don Raphael Martorell Menorqu y jutge a la Sala civil del pre- sent Regne de Serdefia per Sa Magestat; y de sa muller dona Juana Ansaldo y Martorell de Saper, se li posa nom: Gavi Proto. Padrins foren don Joseph Mo- ros de Calatayut jutgie de la Sala criminal per Sa Magestad en lo present Re- gne de Serdefia y dona Gracia Martinez y Manca de Saper. En fee de lo qual done y ferme la present. Vui en Caller als 17 de gener del ayn 1688. Agustin Ruby domer. /

384 1641 ottobre 22, Madrid Il re Filippo IV concede l'armamento di cavaliere a Giovanni Meli Satta del villaggio di Mamoiada. c. 22v. Sacrae catholicae regiae maiestatis Philippi domini nostri Castellae Aragonum Sardiniae et aliorum quam plurimorum Retiorum regis don Fabrkius Doria dux de Avellano de ConOlio Vostrae Regiae Magestatis et pro eadem locum- tenens et capitaneus generalis in totum praesens Sardiniae Refium, post pedum obsculum vitam longevam et prosperos ad votta stkessus in fideliumque ini- micorum vitoriam tenore praesentium vostram Sacram Catholicam Regíam

I Carta deteriorata: termine poco leggibile. 2 Carta deteriorata: il primo e il secondo rigo sono leggibili solo parzialmente.

1064 Maiestatem gertiorem reddo quod die intitulata vigesima sexta martii anno a nativítate Domini millesimo quadragesimo secundo per fidelem Vostrae Regiae Maiestatis Joannem Meli Sata villae de Mamoiada fuerunt mihi exhibite et pre- sentate quedam patj regiae literae manu Vostrae Regiae Magestatis firmatae, si- gilloque regio munitae aliisque debitis et assuetis solemnitatibus de more Re- giae Canselleriae mihi directe quarum literarum tenor talis est: Sessenta y ocho maravedis sello secundo sessenta y ocho maravedis anno de mil seissientos quarenta y huns Philippus dei gratia Rex Castellae, Aragonum, Le- gionis, Utriusque Siciliae, Hierusalem, Portugalie, Hungariae, Dalmatiae, Croa- tiae, Navarre, Granate, Toleti, Valentiae, Galitiae, Maioricarum, Hispalis, Sar- diniae, Cordube, Corsige, Murtiae, Giennis, Algarbii, Algezirae, Gibraltaris, insularum Canariae nec non Indiarum orientalium et ogcidentalium insularum ac terrae firme, maris, oggeani, archidux Austriae, dux Burgundiae, Brabantiae, Mediolani, Athenarum et Neopatríae, comes Habspurgii, Flandriae, Tivolis, Barchinonae, Rossillionis et eritaniae, marchio Oristani et comes Goggeani, illustrissimi dugi ab Avellano consanguineo nostro locumtenenti et capitaneo generali in predicto nostro Sardiniae Refio salutem et dilectionem cum uti pre- gipimus dilectus noster Joannes Melis Sata in eodem Refio oriundus ab hones- tis et honoratis parentibus originem tractat cupiatque miditary gingulo a nobis decorari et propterea nobis humiliter suplicaverit ut illud sibi consedere digna- remur, nos regipientes servitia per ipsum et antegessores suos in diversis occa- sionibus nobis et Coronae nostrae regiae prestíta et impensa quodque suffigien- tibus bonorum facultatibus abbundare íntelexerimus votis eius benigne annuentes et quatenus oppus sit tibi super his ligentiam et facultatem plenariam dantes et congedentes praesentium tenore de nostra certa sciensía, deliberate et consulto tibi dicimus commitimus et jubemus quod predictum Joannem Me- lis Sata villae de Mamoyada militari gingulo et aliis ad [...] motionem militis per- tinentibus nostra regia auctoritate decores omnia insignia militaria illi conce- dendo pro ut in similibus fieri solitum est et consuetum et his solemnibus peractis nos certioratis ut ad ipsius suplicationem et instansiam opportunum gratie et confessionis gratie et congetionis huiusmodi privilegium sibi valeat ex- pedíri quod si intra unum annum a die datta praesentium a nobis en forma solita] non obtinu volumus presentem [gratiam] et concessionem nostram nullius esse robori [s] et momenti nos enim in et super / praemissis omnibus et c. 23 singules vises et voses nostras regias tibi plenarie commitimus per presentes dat- tum in oppido nostro Madritti die vigesima secunda mensis octobris anno a na- tivitate Domini millesimo sexagesimo quadragesimo primo. Yo el rey Carolus. Vidit don Gaspar thesaurarius generalis. Vidit Vicco regens. Vidit Magarola regens.

Vidit Villa Nueva pro Concilio generali in Sardinia 27 y folio 129 quibus qui-

1065 dem literis amb illis quibus decet honore et reverentia adepti et per secretarium istius locumtenentiae generalis et Regiae Audienciae coram pluribus nobilibus et jenerosis personis suplicationem dicti Joanni Melis Satta eundem Joannem Melis Satta debitis et assuetis solemnitatibus intervenientibus militarci et aliis ad promotionem militis pertinentibus decoravi omnia insigna militaria sibi consedendo in quorum fide me et testimonium premissorum huius modi literas fieri decrevi manu mea firmata sigilloque in pressione munita. Dattum in civitate et Castro Calaris die et anno ut supra. Habrero. Certificatoria del armamiento de caballero de Juan Meli Satta de Mamoyada. Por mandado de Su Excelencia Don Montserrat Vacca secretarius. /

385 1682 febbraio 19, Cartagena Documentazione comprovante i titoli di nobiltà e di hidalguía di don Ma- nuele de Montemayor. Dietro sua istanza, il Consiglio di giustizia di Carta- gena certifica che, come risulta da documenti dell'archivio, don Manuel è fi- glio di don Ambrosio (veedor delle galere reali di Spagna) e di donna Maria Conesa. c. 24 Diez maravedis. Sello quarto diez maravedis ano del 1619. Francisco Perez escrívano publico del numero d.esta ciudad de Cartaxena por el rey nuestro setior y mayor del ayuntamento d.ella, certifico y doy fee a las que el presente viexen que en el Cavildo ordinario que esta muy noble y muy leal ciudad tuvo en diez y ocho de abril proximo passado d.este presente ano, ay un acuerdo y nombramiento que a.la letra es como se sigue: La ciudad dixe que en el Cavildo que elebró el dia de san Juan Baptista veynte y quatro de junio del ano passado de mil seis cientos y settanta y ocho nom- bró a don Martin Bolea vezino d.esta ciudad para que sacase el pendon de.los cavalleros hijos d.algo en la festividad del Santissimo Sacramento y en las de mas funOones que se ofreOesen desde el dicho dia de San Juan de junio del dicho ano pasado de seyscientos y setenta y ocho, asta el mismo dia d.este pre- sente de seyscientos y setenta y nueve. Por ser cavallero hijo d.algo y en quien concurrian las partes y calidades que para elio se requerian. Y por que es muerto y pasado d.esta presente vida el dicho don Martin Bolea, y es preOso nombrar persona que en las ocasiones que se ofrescan saque el dicho pendon de los cavalleros hijos d.algo desde oy hasta el dicho dia veynte y quatro de ju- nio d.este presente ano y que sea de.las partes y calidades que para elle se re- quieren; y attendiendo a que estas concurren en la persona de don Manuel de Montemayor vezíno y natural d.esta cíudad, cavallero hixo d.algo, desde luego

1066 esta ciudad lo elixe y nombra para que exerxega el dicho cargo, y se.le entregue el dicho pendon de los cavalleros hixos d. algo en las festividades y otras / fun- c. 24, giones que se ofregieren desde oy hasta el dicho dia veynte y quatro de junio d.este presente ano haciendo el juramento y hyzo menaxe en la forma que se acostumbra. Como consta y parege del libro capitular que queda en mi poder por otra à que me refiero y assi mismo certifico que oy dia de la fecha d.este en cumplimento de la elegion y nombramento de suso stando en las casas del ayuntamiento d.esta dicha ciudad los setiores lizenziado don Manuel Colomo abogado de Reales Consejos, halcalde mayor d.esta ciudad don Luys Gargia de Cagenes, don Juan Gargia Alcanar, don Juan Andres Panes, don Frangisco de Ribera, don Juan Gargia de Cagenes, y otros cavalleros rexidentes d.esta ciudad en compaffia de mi el dicho Frangisco Perez; el dicho don Manuel de Monte Mayor juró en manos del dicho setìor alcalde mayor y hizo pleyto menaxe tomo cavallero hijo d.algo de llevar el pendon de.los cavalleros hijo d.algo en la pro- gessi° que oy se a celebrado del Santisimo Sacramento y concluyda traerle a.las casas del dicho ayuntamento sin dexarlo de.la mano bolviendolo a entregar al alcalde mayor, baxo las penas en que yncurren los cavalleros hixos d.algo que tratan los pleytos menaxes que hazen. E yncontinenti salio esta dicha ciudad en forma a que asisti yo el dicho Frangisco Perez com tal su escrivano mayor el dicho don Manuel del Montemayor sacó en su mano el pendon de.los ca- valleros hixos d.algo yendo en medio del cuerpo de la ciudad hasta la yglesia parroquial d.ella de donde salió la progession para la celebridad de la fiesta del Santisimo Sacramento y fue por las calles acostumbradas assistiendo a todo esta dicha ciudad, hasta que bolvió a entrar dicha progession en la dicha yglesia par- roquial; y concluyda bolvio a salir esta dicha ciudad de.la dicha / yglesia y via c. 25 retta bolvió, a.las casas de su ayuntamiento con el dicho don Manuel de Mon- temayor. El qual bolvió à entregar en manos del dicho seiior alcalde mayor el pendon de.los cavalleros hixos d.algo, que havia llenado en sus manos en di- cha progession y pidió a su merced le alzase y quitase el pleyto menaxe que te- nia hecho; y el dicho sei1°r- alcalde mayor alga y quito el dicho pleyto menaxe que assi tenia hecho el dicho don Manuel de Montemayor por haver cumplido con lo que fué de su obligagion. Y el suso dicho pidio a mi el dicho Frangisco Perez se lo diera por testimonio. Y lo doy en la forma referida por haver sído todo en mi presengia y pasado ante mí en Cartaxena en primero dia del mes de junio dia del Santisimo Sacramento de mill y seis cientos y settanta y nueve aríos. Y lo signe t Frangisco Perez. /

Para despachos de ofigio dos maravedis. c. 25v. Sello quarto ano de mil y seys gientos y ochenta y dos. Nos el Consejo iustigia y regimiento de esta muy noble y muy antigua y siem- pre leal giudad de Cartaxena de levante. Hazemos saver y certificamos a Su Ma-

1067 gestad (Díos le guarde) y setiores de sus reales y supremos Consejos, virreyes y capitanes generales governadores, magistrados, y demas tribunales assi eccle- siasticos como seglares donde esta nuestra carta fuere presentada que don Ma- nuel de Montemayor natural d.esta ciudad hijo lexitimo de don Ambrosio de Montemayor veedor de.las reales galeras de Espaiía por el rey nuestro y de donna Maria Conesa assi mismo natural d.esta ciudad es ombre noble ca- vallero hijo d.algo notorio de padres, y abuelos los quales y los demas sus as- gendientes y desgendientes de.los suso dichos han estado y estan en esta ciu- dad y Reyno de Murgia en possesion de tales ombres nobles cavalleros hijos d.algo nottorios y como tales han concurrido en todos los actos onorificos de que gozan todos los demas que lo son y sído enpadronados por tales y se les 26 han guardat / y guardan todas las onrras y franquezas ynmunidades prerroga- tivas y libertades que a los otros cavalleros hixos d.algo de Castilla se les deve y acostumbra guardar. Y por que el dicho don Manuel de Montemayor se halla assente d.esta ciudad para que conste esta verdad y ser tenido por tal ombre noble cavallero hijo d.algo nos ha hecho pedir y suplicar juntos en nuestro ayuntamiento le man- dassemos dar gertificagion de.la dicha su nobleza he ydalguia, y por constar lo referído de nuestro arghivo donde estan escriptos los tales, y aver gozado de este privilegio los dichos sus padres y ascendientes lo hemos tenido por bien y mandado despachar la presente por la qual certificamos ser verdad lo refe- rido y concurrir en la persona de dicho don Manuel de Montemayor todas las buenas partes y calidades expresadas en este despacho y ser benemerito para obtener los puestos con que Su Magestad y dichos seflores fueren servidos de c. 26v. onrrarle y hazer le merced y ha esta nuestra carta / sellada con el sello de nues- tras armas firmada de.la iustigia d.esta ciudad como caveza de nuestro ayun- tamiento y de algunos de.los capitulares d.el y referendada de nuestro escrivano mayor, en Cartaxena à primero de febrero de mil y seis gientos, y ochenta y dos afíos. El lizengiado don Manuel Colomo, don Pedro Frangisco Rato; don An- tonio Martinez Fortun; don Juan Andres Panes; don Nicolas Joseph Garro Gargia de Caceres; Frangisco Martinez Fortun de Pinero por la muy noble y muy leal ciudad de Cartaxena. Frangísco Perez; lugar del sello t.

Los escrivanos publicos del numero d.esta ciudad de Cartaxena que aqui si- gnamos y firmamos nuestros nombres, certificamos y damos fée que los sefiores lizengiados don Manuel Colomo, don Pedro Frangisco Rato; don Antonio Mar- tinez Fortun, don Juan Andres Panes, don Nicolas Joseph Garro GaNia de Ca- zeres, y don FranOsco Martinez Fortun de Rivera, de quienes va firmada la cer- tificacion de suso, son el primero alcalde mayor d.esta ciudad por Su Magestad c. 27 y los demas rejidores perpetuos d.ella, y / como a tales usan y exergen sus ofi- cios: y assi mismo certificamos que Frangisco Perez de quien hà referendada dicha certificacion es escrivano publico del numero d.esta ciudad y mayor de su ayuntamiento, fiel legai, y de toda confianza, y 'à las escripturas y autos que

1068 ante el suso dicho han passado y passan se les ha dado y da entera feé y cre- dito en iuizio y fuera d.el y para que conste donde combenga damos la presente en Cartaxena en diez y nueve de febrero de mil seysgientos y ochenta y dos. Lugar del signo t Juan Ymbernon; Lugar del signo t Joseph Lamberto; Lugar del signo t Juan de Torres. /

386 1688 gennaio 17, Cagliari Don Giovanni Battista Carta chiede che per le Corti generali sia abili- tato il figlio minore Cosimo Francesco (del quale allega la fede battesimale), nato dal matrimonio con Rosalia Terragò Carta.

Ilustrisimos seflores habilitadores. c. 28 El don Juan Bauptísta Carta supplica a vuestras sefiorias ilustrisimas se sirvan en estas Reales y Generales Cortes habilitar a su hijo menor Cosme Frangisco Carta de que consta por la fee batismal que presenta con este y lo certifico y firmo qui recivire merced de vuestras seflorias ilustrisimas, quos Deus. Altissimus Juan Bauptista Carta. /

Certifique de veritat yo domer infrascrit a que en los tres de octobre del ayn c. 29 mil siscent vuitanta y dos, he batiat segons ritu de la santa mare Iglesia un fili del dotor Juan Baptista Carta, y de sa muller Rosalia Terragó y Carta, se li ha posat nom: Cosme Frangisco. Padrins foren lo dotor Gaspar Valeri Alciator y Rosalia Perez y Muro, tots de Caller. En fe de lo qual done y ferme la present vuy en Caller alli 17 de Gener 1688. Agustin Ruby domer. /

387 [1688 gennaio 27, Cagliari] Il dottor Gaspare Valerio Alciator dichiara di aver ricevuto il titolo di ca- valiere per sé e per i suoi figli Giovanni Battista e Carlo Tommaso, nati dal matrimonio con donna Gerolama: allega le fedi battesimali dei due e chiede di essere abilitato con loro per le Corti.

Muy ilustres sefiores habilitadores c. 30 El doctor Gaspar Valerio Alciator natural d.esta cíudad representa a vuestra sefioria ilustrisima que Su Magestad (Dios le guarde) fue servilo por su real grandeza honrarle con la merced de cavalierato, para sy y para sus hijos y des- sendientes, sigun es de ver del real privilegio, despachado en la devida forma y con el exequatur que presenta 27 [...].

1069 Y como ni el suplicante ni dichos sus hijos, llamados Juan Bauptista y Carlos Thomas Alciator, no han sido abilitados. Por tanto, haviendo ansi mesmo presentagion de las fes bauptizmales de dichos c. 31 sus hijos con que se prueba la legitimidad de sus perconas, como / tambien la edad en conformidad de.lo dispuesto en el capitol de Corte pues passan y son mayores de veinte y vinco anos, supplicando a la setioria ilustrisima se sirva hon- rarle a todos tres con la abilitagion en la celebragion d.estas presentes Cortes que lo recibiran a summa grassia de vuestra sefloria ilustrisima que Dios guarde. El illustre Gaspar Valerio Algiator. / c. 31v. Vuy als vint y nou de juny mil siscento e sixanta yo domer infrascrit he bapti- zat un fill del don Gaspar Valeri Alciator y de sa muller Geronima Alciator se le posa nom Juan Baptista, foren padrins Baptista Abril y Angela Abril y Aleo. Salvador Casula y Mauro Porcell domer. Concordat cum suo originali et cetera. Joanes Anthiocus Cate Tolu secretarius. /

c. 32 Vuy als vint y hu de desembre mil sis centos sixanta y hu, lo reverent Nicolau Nater benefigiat de la mare seu primacial ha batiat un fili del doctor Gaspar Valeri Alciator y de Geronima Algiator y Abril, se li posa nom Carlos Thomas, foren padrins lo noble doctor don Balthasar Dedony y Palonia Roca tots de Caller et cetera. Juan Maria Mamely domer. Concordat cum suo originali. Joanes Antiochus Cate Tolo secretarius. /

388 1688 dicembre 19, Cagliari Il nobile don Giovanni Roig di Castellaragonese, residente nel villaggio di Nulvi, dal momento che per legittimi impedimenti non può personal- mente trovarsi a Cagliari, costituisce per suo vero attore e procuratore legit- timo, certo e speciale il marchese di Villasor, perché questi; in nome e per parte del costituente, compaia nelle Corti e qui possa votare, dire a Sua Eccellenza ed agli Stamenti il suo parere e quanto gli sembrerà conveniente.

c. 33 Admitatur. Die 19 mensis decembris anno Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Castri Aragonensis. En nom de nostre setior Deu sia a tots notori y manifest com lo noble don Juan Roig de esta ciutat regident en la villa de Nulvy, al present personalment tro-

1070 bat en esta ciutat de Castell Aragones conegut et cetera, ates per les infrascríptes coses per sos llegitims impediments no se pot trobar pergonalment pertant, ab lo present publich, eo ver instrument en tot lo millor modo que pot y per dret li es licit, y permes, de son grat y certa sciensia, fa, constituex, crea, y solemne- ment ordena, per son ver actor, y legitím procurador, cert y especial, y a les coses infraescrites generai de manera tal que la generalitat no derogue a la spegiali- tat ni per lo contrary assi la una ajude al altra, ab el excellentissim serior marques de Villasor de la ciutat de Caller, absent com si present fos, per que en nom y per part de ell dit constituent puga dit son procurador comparexer devant del illustrissim y excellentissim serior duque de Monteleon, y principe de Noya vinci y capitan generai en el present Regne de erdena, y en lo Real y General Parlament y Cortes se han de selebrar assístent en aquelles tots les Es- taments de lo present Regne sa prefacta Excellentia president en nom y per part de la catholica real magestat del rey nostre serior don Carlos segundo (que Deu guarde) insiguent les ordens contengudes en las convocatorias novament pre- sentala al dit noble constituent devant del qual, y en aquelles se puga interve- nir y hoir les proposisions per Sa Excelentia y per los dits Estaments preposa- dors y de a quell y votar y dir son parer en quant li aparrà sia conveníent... [omissis] /

... testimonis praesents son Paulo Chessa, y Gavi Solinas d.esta ciutat coneguts. c. 33v. Simeon Fadda publicus notarius. (SN) Sigtnum mei Simeonis Fadda civis Castri Aragonensis auctoritatibus ap- postolica ubique regia vero per totum praesens Sardiniae Regnum pubblici no- tari que de praedictis fidem facio, quibus interfui rogatus et requisitus clausi. /

389 1688 gennaio 27, Cagliari Don Artale de Alagon Pimentel, marchese di Villasor e conte di Monte Santo, procuratore costituito ed ordinato dal nobile don Giovanni Roig di Nulvi, nomina in sua sostituzione don Paolo Solar, abitante a Cagliari; al quale conferisce i poteri contenuti nella procura del Roig.

Dies 27 januari 1688 Calari. c. 34 Sia a tots nottori com lo excellentissim serior don Artal de Alagon y Inmenteill, marques de Villa Sor y compte de Monti Santo, al nottari infrascrit conegut, fent infraescrites coses com a procurador ab poder de substituir, constituit y ordenat per lo noble don Juan Roig de la villa de Nulvi in acte rebut per Sei- mian Fadda notarius pubblicus de Castelli Aragones en 13 de diciembre de proximi passat any 1687. Y volent usar de los poders a dit excelentissim serior dats y atribuits per the- nor de dita procura en lo dít nom substituex a don Pablo Solar comorant en lo Castelli de Caller a estes coses absent com si fos present al qual dona y confe-

1071 rex tots y singles poders a dit excelentissim setior dats y atribuits per thenor de dita procura el quals puga usar en lo Real General Parlament que se esta se- leblant, y en aquell fer totes e qualsevol coses que dit excelentisim selior en lo dit nom fer porrea si peronalment se hi trobas ab promesa que lo tindra per ferm, grat, valido y agradable y no lo revocara per diguna causa, via, dret o raho segons que axi lo ferma y jura llargament et cetera actum et cetera. El marques de Villa Sor.

Testimonis son don Pedro Del Sorribo y Antoni Garau en lo Casteill de Cal- ler comorants. Don Pedro Sorribo so testimoni. Antonio Garau so testimoni.

Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisitu- sque. /

390 1687 dicembre 12, Castellaragonese Fede battesimale di Gavino, figlio dei coniugi don Giacomo Solar Spi- nola (podestà) e di donna Francesca Mancona. L'atto è stato celebrato il 22 ottobre 1650.

c. 35 Doy fe y testimonio de verdad yo infrascripto beneficiado y cura de la santa igle- sia Cathedral de Ampurias que haviendo reconesido el libro llamado Quinque Librorum en el qual estan escriptos los nombres de los bauptizados en la di- cha santa iglesia he allado en el la partida escripta en idioma vulgar sardo de la qual hé sacado una copia de tenor siguiente: 1650 a 22 de ottobre su reverendu Juan Baptista Serra benefisiadu de custa pre- sente cathredale de Ampurias et Civita hat baptizadu à Gavinu figiu legitimu, et naturale de don Jagu Solar et donna Francisca Mancona coniuges. Padrinu Diegu de sa Rocca, matrina Catharina Rocca. La quel partida hé sacado assy de.la mesma manera que esta escripta del di- cho libro originai con el qual concuerda que esta guardado con toda diligen- sia en la fuente baptismal de la dicha santa iglesia ab qual me refiero en cuio testimonio y per instansia que me hà echo el noble don Gavino Solar doy esta c. 35v. certificasion la qual va escripta de mano de otro y / firmada de la mia en Ca- stillo Aragones a doze dias del mes de deziembre del ano 1687. Andreas Sardus beneficiatus et curatus. Certifficamos, y damos testimonio de verdad nosotros concellers de esta ilus- trisima y magnifica siudad de Castillo Aragones à todos los que las presentes veyeren, leyeren y oyeren, de como el reverendo Andres Sardo natural d.ella, el qual ha hecho escripto y firmado el presente y escripto testimonio bau-

1072 tizmal de los 22 de otobre del ano del Setior de 1650, a favor del noble don Gavino Solar de.la misma ciudad, el dicho reverendo Sardu es beneficiado y cura actual de esta santa iglesia Cattedral ampuriensen, el qual com a persona legai, y sacerdote fidae digno à todas las escripturas hechas y firmadas por el se le suele dar y atribuir plenaria fe y creditto en juicio y fuera. En cuyo testimonio y para que conste a requerimento y petission del suso di- cho noble Solar per sus buenos fines, hemos mandado otorgarle las presentes firmadas de mesmas manos, selladas con el sello mayor y armas de esta illustri- sima y magnifica iudad y por nuestro enfrascritto secrettario refferendadas. Hoi en la iudad de Castillo Aragonez a los dies y seis dias del mes de diciem- bre del ano de mil seis ientos y ochanta y siette. Juan Elian Pinna. Juan Battista Scaramuza. Andres Fadda. Simon Fadda secrettarius. /

391 1687 dicembre 15, Castellaragonese Il nobile don Gavino Solar Spinola della città di Castellaragonese, non potendo personalmente assistere al Parlamento, costituisce suo procuratore il fratello, il nobile don Paolo Solar Spinola.

Admitatur. c. 36 Die decima quinta mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sex- centesimo octuagesimo septimo Castri Aragonensis. Sia a tots notori com lo noble don Gavi Solar Spinola de la present ciutat de Castell Aragonez, del nottari infrascrit molt be conegut et cetera. Per quant à les infraescrites coses personalment non pot assistir per les causes y rahons à ell ben vistes, y confiant en la fee, legalitat, y suficiencia del infra- scrit son procurador, de son grat y certa sciensia, y en tot lo millor modo que li es llicit y permes fa, constituhex, crea, y solemnement ordena son procura- dor cert, y especial, y per les ínfraescrites coses generai ita quod et cetera, à son germà lo noble don Pau Solar Spinola que es absent per que per lo dit noble constituhent y en son nom, y representant sa propria persona puga, y dega pre- sentarle en lo Real General Parlament celebrado per lo excellentissim setior don Nicolau Pignatelli de Aragó... [omissis] /

...essent presents per testimonis Joan de Sini, y Joan Valentino Espadas d.esta c. 37 ciutat, que no ferman per no saber escrihure, y per ells ferma lo notari infra- scrit conegut. Don Gavino Solar Spinola. Salvador Cadono publicus notarius.

1073 De praemissis proprio calamo scriptis fidem facio ego Salvator Cadono autho- ritate regia per hoc omne praesens Sardíniae Regnum publicus notarius qui- bus interfui rogatus et cetera, dausí et cetera. /

392 1687 dicembre 12, Castellaragonese Fede battesimale di Giovanni Maria, figlio dei coniugi don Giacomo So- lar Spinola e di donna Francesca Macona (Mancona). L'atto è stato celebrato il 19 maggio 1666. c.38 Doy fe y testimonio de verdad yo infrascrito benefisiado, y cura de la santa igle- sia Cathedral de Ampurias, que haviendo regonegido el libro llamado Quin- que Librorum en el qual estan escriptos los nombres de los bauptízados en la dicha santa iglesia hé allado escripta en ella partida escripta en hídioma vul- gar sardo de la qual hé sacado una copia que es el tenor siguiente. 1666 a 19 de su mese de mayu su sefior canonigu Anton Pedru de Aquenza hat baptizadu à Juanne Maria figiu legitimu et naturale de don Jagu Solar Spinula podestade de sa presente citade et de dona Francisca Macona congiuges. Pa- drinu sei1°r- Pedru de Avindagnu cabu consigeri, de sa presente citade, et Juanna Chacha. La qual partida hé saquada assy y de la mesma manera que esta escripta del di- cho libro originai por el qual concuerda, que esta guardado con toda diligen- sia en la fuente baptismal al de la dicha santa iglesia à qual me refiero. En cuio testimonio y por instansia que me Ità echo el noble don Juan Maria Solar doy c. 38v. esta certificassion la qual và escripta de mano de otro y firmada de la mia / en Castillo Aragones à doze dias del mes de dezembre de ano 1687. Andres Sardu benefisiatus et curatus. Certifficamos, y damos testimonio de verdad nosotros enfrascrittos concelleres de esta illustre y magnifica ciudad de Castillo Aragonez a todos las que la veye- ren, leyeren, y oyeren, de com el reverendo Andres Sardu es sacerdote natu- ral de ella, el qual ha hecho y firmado en testimonio bauptismal letras y pre- sente escripto de su mano à favor del noble don Juan Maria Solar d.esta ciudad de dies y nueve del mes de mayo del ano 1666. El dicho reverendo Sardu es beneficiado y cura actual de esta santa iglesia Ca- thedral ampuriensen de esta presente iudad, al qual reverendo Sardu conto a sacerdotte legai y fiel y a todas sus escripturas, hechas y firmadas de su mano, se le suele dar y atribuir piena fae, y creditto en jui0o y fuera. En cuyo testimonio y conste d.esta verdad, hemos mandado darle las presentes, firmadas de nuestras manos, selladas con el sello mayor y armas d.esta dicha ilustre y magnifica iudad, y de nuestro secrettario enfrascritto refferendadas. Castillo Aragones hoi a los 20 de diciembre del ano del Setior de mil seis sien- tos ochenta y siette.

1074 Juan Elias Pinna Solar. Juan Battista Scaramuza. Andres Fadda. Simon Fadda secretarius. /

393 1687 dicembre 11, Castellaragonese Il nobile don Giovanni Maria Solar di Castellaragonese, non potendo, peri continui impegni, assistere personalmente alle Corti, elegge come suo pro- curatore il fratello don Paolo Solar, perché questi compaia nel Parlamento in suo nome.

Admitatur. c. 39 Die decima prima mensis decembris anno a nativi-tate Domini millesimo sex- centesimo octuagesimo septimo, Castri Aragonensis. En nombre de Dios amen. Sepan todos de corno el noble don Juan Maria So- lar, d.esta ciudad de Castillo Aragones ante mi notario infrascripto y de [...1 bien conogido, que por las cosas pertenentes, y concernentes al agradable y publico culto de la justigia, y al augmento del presente Reyno de Cerdena, en las ma- terias que sean de tractar, principiar, y ultimar (asistiendo la divina demengia) por el excelentisimo sefior don Nicolas Pignatelli de Aragon, duque de Monte Leon, y principe de Noya, lugartheniente, y capitan generai d.este Reyno, en nombre, y por parte de la sacra suprema y catholica magestad Carlo segundo, que felisemente reyna, en el Parlamento que se ha de gelebrar pro capitulos y tractados de Cortes, y sobre los privilegios del mesmo Reyno, en execution de las reales ordenes, al mesmo despachado en que tambien a dicho noble Solar, entre otros del Brago y Estamento militar, le fueron presentadas y notificadas las reales cartas, y convocatorias y corno sea que el dicho noble Solar se halla en continuas occupasiones y no puede personalmente asistir al dicho tractado de Cortes. Por tanto confiado pienamente de la fidelidad, legalidad, entreguedad, y bondad del noble don Pablo Solar, su hermano, que se halla en la ciudad de Caller resi- dente, gratuitamente y de su gierta sciengia y libre voluntad, y en toda la major via, y forma que de derecho valer pudiere y se deviere solemnamente elige, crea y instituie por su procurador para las cosas sobre dichas assi que la generalidad no derogue a lo particular, ni al contrario vice versa lo particular a lo generai, al dicho noble don Pablo Solar, para que en nombre de dicho constituhente pueda con dicho General Parlamento y Estamento compareger e intervenir... [omissis] /

...Testigos presentes son Francisco Ledda y Diego Napulitano d.esta presente c. 39v. ciudad de Castillo Aragones et cetera.

1075 Francisco Ledda firmo por testigo. Diego Napulitano firmo por testigo. Antonius de Acorra publicus notarius.

Praemissis proprio exaratis calamo fidem facio ego Antonius De Acorra civis Castri Aragonensis, regia auctoritate per totum praesens Sardiniae Regnum pu- blicus notarius, qui de praemissis subscripsi et publicavi, requisitus in fidem et cetera. /

394 Senza data e luogo Don Giovanni Germano Claveria, sergente maggiore, afferma di avere avuto tre figli dalla moglie donna Anna Sesse: il capitano don Giovanni Antonio (di 24 anni), don Lorenzo Agostino (di 20 anni, del quale si allega la fede battesimale) e don Giuseppe Claveria (14 anni). I primi sono già stati abilitati nelle Corti prece- denti senza voto; si chiede che siano ammessi col voto nello Stamento militare e che l'ultimogenito sia abilitato senza voto in quanto di minore età.

c. 40 Excelentisimo seflor. Don Juan Germano Claveria sarjento mayor dize que se halla con tres hijos lí- jitimos, y naturales que son el capitan don Juan Antonio Claveria, don Lorenzo Agustín Claveria y don Joseph Claveria. Y los dichos dos hijos primeros fueron abilitados en las Cortes antezedentes en el ilustre Estamento militar de este Reyno; y por no tener la edad no fue- ron abilitados, para botar en el. Y por que oy se hallan ya de edad cumplida es à saber el dicho don Lorenzo de beinte arios cumplidos, segun parece de la fee que se presenta; y el dicho don Juan Antonio como mayor de atios se halla ya en los 24. Supplican a Vuestra Excelencia se sirva abilitar, a los dichos dos hijos prime- ros, para poder botar en dicho ilustre Estamento militar. Y el dicho don Joseph Claveria, por hallarsse ya de edad de catorze atios, sup- plica assi mesmo a Su Excelencia se sirva concederle dicha habilitacion, en el c. 40v. dicho / ilustre Estamento militar, que en todo recibira fabor particular de la prodeza de Su Excelencia. Excelentisimo Don Juan Germano Claveria /

c. 41 Ffuent sercat lo Quinque Librorum d.esta santa primatial iglesia callaritana à instansia del noble don Juan Claveria he trobat lo seguent. Vui als tres de noviembre 1661 lo present dottor don Thomas Manca canonge d.esta santa iglesia primatial ha batiat un fili de don Juan Claveria y de sa mu- ller dona Anna Sesse.

1076 Se li posa nom Llorens Agusti. Foren padrins lo noble don Antoni de Almeida natural de Saragosa y dona Vi- senta Claveria de Caller. Y axy lo ferme Joan Maria Mamely domer en fe de lo qual fas y ferme la pre- sent. Vui en Caller als 17 de mars de 1684. Agustin Ruby domer.

Axi be ffuent sercat lo dit Quinque Librorum à instansia del dit noble don Juan Claveria he trobat de que en los de vint de huin del ain 1673 lo illustre y reve- rent setior lo sei1°r- don Pere Vicco archibisbe de Caller administra lo sacrament de la confirmassio en esta santa iglesia primatial callaritana y confirma à Llo- rens, fili dels nobles don Juan Claveria y de dona Anna Sesse. Padrin don Diego de Aroque de Vallverde Regne de Castilla. En fe de lo qual fas y ferme la present. Vui en Caller als 17 de mars de 1684. Agustin Ruby domer. /

395 1687 febbraio 17, Cagliari Fede battesimale di Manuele Antioco, figlio di don Anastasio di Castelvì e di donna Caterina di Castelvì, contessa di San Giorgio. L'atto è stato cele- brato i126 dicembre 1667.

Certifique yo domer infrascript de que havent cercat lo Quinque Librorum de c. 42 esta santa iglesia primatial callaritana à instancía de la ilustre dotia Cathelina de Castelvì comptessa de Sant Gordi he trobat lo seguent. Vuí alls vint y sis de dezembre de mill siscents sixanta y set lo reverent don Juan Montonacho, canonge de esta santa iglesia primatial, ha batíat un fili dels no- bles don Anastasí de Castelvy y de sa muller dona Cathelina de Castelvy; se li posa nom Manuel Antiogo. Foren padrins don Pau Bacallar y dona Juana Maria Carcassona, tots de Caller. Y axi lo ferme Joan Maria Mamely domer.

En fee de lo qual done la present fermada de la mia. Vui en Caller als 17 de febrer 1687. Agustin Ruby domer. /

396 1688 gennaio 10, Cagliari Il nobile don Emanuele de Gualbo (Gualbes) di Cagliari, non potendo

1077 personalmente assistere e dare il suo voto nel Parlamento, costituisce suo procuratore don Gavino Atzori di Cagliari, capitano delle guardie del viceré.

c. 43 Admitatur. Die decima mensis january anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Calari. En nom de nostre senor Deu sia a tots notori com lo noble don Emanuel de Gualbo d.esta ciutat conegut al notari y testimonis infrascrits. Per quant es estat admonestat, convocat y sitat (ut moris est) y a.ffi y effete de comparexer en las Curias generales seu al General Parlament (que Deu volent) se enten celebrar en la present ciutat de Caller en nom de la Sacra Regia Ca- tholica Magestat del rey nostre senor (que Deu guarde) segons es de veure ab les lletres reals publicadas per lo excelentissim senor don Nicolas Pinatelli vir- rey llochtinent y capita generai del present Regne de Cerdefía per dita Sacra Regia Magestat, celebrant en dítas Curias generals juntament ab lo Bras mili- tar, dit General y Real Parlament, y per que dit don Emanuel de Gualbes per- sonalment assistir no pot à dar son vot. Pertant de son grat y certa sciencia constituhex y crea y solemnement ordena son llegitim y verdader procurador generai cert et cetera, axi que et cetera, ni per lo contrari, al noble don Gavi Atzori d.esta ciutat de Caller capita de.la guar- c. 43v. dia del excelentissim setior virrey y capita generai del present Regne / de Cer- detia a estes coses absent com si fos present per a que per eill y en son nom puga y li sia llecit comparexer en dit General y Real Parlament... [omissis] /

c 44 Testimonís son Deometrio Zoro y Casula y Salvador Salis tots dos en Caller al present habitants. Deometrio Zoro y Casula so testimoni. Salvador Salis so testimoni.

(SN) Sigtnum mei Cosme Deyana Piper regia authoritate per omne praesens Sardiniae Regnum publici callaritani notarí, una cum prenominatis testibus ad- fui et licet proprio calamo exaratis rogatus et requisitus clausi. / c. 44v. Procura fermada per lo noble don Emanuel de Gualbes à favor del noble don Gavi Atzori perque puga votar en lo General y Real Parlamento ut intus. Haga constar que tiene 20 alios cumplidosl. /

i Nota a margine.

1078 397 1688 gennaio 17, Cagliari Don Felice Mason, conte di Montalvo, domiciliato nel Castello di Ca- gliari, non potendo personalmente assistere al Parlamento per alcuni impe- gni, costituisce suo procuratore il marchese di Soleminis don Fernando Vico, della città di Cagliari.

Admitatur. c. 45 Die decima septima mensis januarj anno a nativitate Domini millesimo sexcen- tesimo octuagesimo octavo, Calari. Lo egregi don Felis Mason conte de Monte Alvo dins lo Castell de Caller do- missiliat conegut al notari et testimoni infrascrites, attes y considerat que a.les infraescrítes coses personalment assistir no pot per algunas occupassions que al present se troba. Per.9D confiat en la legalitat, talento sufficientia noblesa y bonas [...] del infra- scrit procurador, per.93 de son grat y certa sciencia en tot lo millor modo, que de dret es licit y permes, constituhe y crea y solemnement ordena son procu- rador cert, axi que et cetera, ni per lo contrari al ilustre don Fernando Vico marques de Soleminis de la ciutat de Caller, a estes coses absent, per a que en nom y per part de dit egregi constituhent puga y le sia lecít comparexer en lo Real y General Parlament... [omissis] /

...Testitnonis son conde don Antiogo Satta en Caller domesiliat y Mauro Cor- c. 45v. ria notari publích de la vila de Dorgali en Caller publich notari. Don Antiogo Satta. Mauro Conia notarius publicus.

Praemissis proprio esornato calamo fidem facit Cosma Deyana Piper publicus calarítanus notarius constat de supra scripto ubi legitur "deguda" rogatus, clau- sit. /

398 1688 gennaio 13, Cagliari Il nobile Giovanni Stefano Masones (Masons) di Cagliati dal momento che non può personalmente assistere al Parlamento per alcuni impegni, costi- tuisce suo procuratore il fratello don Raimondo Masones, perché questi in nome suo compaia nello Stamento.

Die decima tersia mensis january anno a nativitate Domini millesimo sexcen- c. 46 tesimo octuagesimo octavo Calari. Lo noble don Juan Estevan Masones d.esta cíutat conegut al notari y testimo- nis infrascrits, attes y considerat, per quant a les infraescrites coses personal-

1079 ment assistir no pot per algunas occupassions que al present se hecha impedit. Per.go confiat en la legalitat y sufficientia del infrascrít procurator, per.go de son grat y certa scientia en tot lo millor modo que de dret es llicit, constituhex y crea y solemnement ordena son procurador cert, axi que et cetera, ni per lo contrari, al noble don Ramon Masones son germa, absent et cetera, per a que en nom y per part del dit noble constituhent puga y li sia licit comparexer en lo Real y General Parlament que se celebra... [omissis] /

c. 47 Testimonis son lo reverent Jayme Campus d.esta ciutat y Mauro Conia notari publich de la vila de Dorgally en Caller publich notari. Jayme Campus Mauro Conia notarius publicus.

Praemissis proprio eformatis calamo fidem facit Cosma Deyana Piper publi- cus callaritanus notarius, rogatus clausit. / c. 47v. ... Procura fermada per lo noble don Juan Estevan Masons à favor del noble don Ramon Masons son germa ut intus. /

399 1687 dicembre 9, Bitti Il nobile don Giovanni Battista Satta Apella, non potendo, per alcuni im- pegni, recarsi personalmente alle Corti, costituisce suo procuratore il conte di Montalvo don Felice Masons.

c. 48 Admitatur. Die nona mensís decembris anno a nativitate Domini 1687, Bitti. In Dei nomine amen. Sit omnibus noctum com lo noble don Juan Baptista Satta Apella, natural de la present vila, conegut per lo notari y testimonis infrascrits, atenent y considerant que a les infrascrittes coses no pot personalment trobarse per algunes ocupassíons que al present te. Confiat de la legalitat y bondat del infrascrit son procurator, per 93 de son grat y certa sciencia, en tot lo millor modo que pot y li es permes, constituhex y crea y solemnament hordena son procurador cert et cetera, axi que et cetera, à lo egregi sefior don Felix Masons tonde de Monte Alvo, resident en la ciutat de Caller, à estes coses absent, per a que en nom y per part de dit noble constitu- hent se puga comparexer personalment en lo Real y General Parlament que se celebra per lo... [omissis] / c. 49 Presents per testimonis son Francisco Fancello y Miguel Angel Loca tots de la present víla y no ferman et cetera.

1080 Juan Angel Pau Pala publicus nottarius. Itta est Joannes Angelus Pau Pala publicus notarius clausit. /

400 688 gennaio 17, Cagliari Il conte di Montalvo don Felice Masons, procuratore di don Giovanni Battista Satta Apella del villaggio di Bitti, volendo usare il potere che gli è stato attribuito con la procura, nomina in sostituzione il nipote, il nobile don Rai- mondo Masons, perché sia questi a comparire nelle Corti generali, a dare il suo voto, assentire, consentire e dissentire in amplissima forma.

Die decima septima mensis january anno a nativitate Domini millesimo sexcen- tesimo octuagesimo octavo Lo egregi don Felis Masons conte de Monte Alvo / en Caller domissiliat cone- c. 49v. gut al notari y testimonis infrascrits, procurador ab poder de substituhir, constituhit per lo noble don Juan Baptista Satta de Apella de la villa de Bitti, segons del retro escript poder consta, rebut en los nou del mes de diciembre propassat del ayn 1687, en poder de Juan Angel Pau Pala, notari publich de dita vila de Bitty. Noviter de son grat y certa scientia substituhex, crea y solem- nement ordena son procurador ni per lo contrari al noble don Ramon Masons son nebot d.esta ciutat absent et cetera, per a que en dit nom puga comparexer en las Curias generals del Real y General Parlament, celebrat per lo excellen- tissim setior don Nicola Piatelli, virrey, llochtinent, capità generai del present Regne, per a que en dit nom puga votar, assentir, consentir y dissentir en fer lo qui le aparrà y ben utilisera en dit Real y General Parlament, dantli y confe- rintli tots y singles vices y vocers en lo millor modo que sera llicit y permes, en amplissima forma. Prometent que to y quant per son procurador sera fet lo haura per ferme et cetera y no revocara et cetera segon que axi lo ferma. El conde de Montalvo.

Testimonis son lo noble don Antiogo Satta d.esta ciutat y lo discret Mauro Cor- ria notari publich de.la vila de Dorgali en Caller publich notari. Don Antiogo Satta, Mauro Conia publicus nottarius sunt testes. Cosma Deyana Piper publicus calaritanus notarius. /

401 1687 dicembre 9, Bitti Il nobile don Giuseppe Satta Apella di Bitti, non potendo, per alcuni im- pegni, trovarsi personalmente a Cagliari, costituisce suo procuratore il conte dí Montalvo don Felice Masons, perché questi si presenti in Parlamento.

1081 c. so Admitatur. Die nona mensis decembris anno a nativitate Domini 1687 Bitty. In Dei nomine amen. Sit omnibus notum que com lo noble don Joseph Satta Apella natural de la present vila conegut per lo notari y testimonis infrascrits et cetera. Ates y considerat que a les infraescrites coses personalment trobar no se pot per tenir algunes occupassions, y confiat de la legalitat y bondat del infrascrit son procurator. Per 93 de son grat y certa scíencia, en tot lo millor modo que pot y ly es permes, constituhex y crea y solemnament ordena son procurador cert et cetera, axi que et cetera, à lo egregi senor don Felix Masons conde de Monte Aluo, resident en la ciutat de Caller, à estes coses absent et ce- tera, per a que se puga presentar personalrnent en lo Real y General Parlament que se celebra... [omissis] /

si Presents per testimonis son Antonio Francisco Loca y Juan Pere Dejana, tots de la present vila que ferman et cetera. Antonio Francisco Loca so testimoni. Juan Pere Dejana so testimoni. Juan Angel Francisco Pau Pala publicus notarius.

Concordat cum suo originaly de quibus fidem facit Joanes Angel y Pau Pala publicus notarius. /

402 1687 gennaio 17, Cagliari Il conte di Montalvo don Felice Masons, procuratore di don Giuseppe Satta Apella, volendo utilizzare il potere che gli è stato attribuito, nomina in sostituzione il nipote, il nobile don Raimondo Masons, perché sia questi a com- parire nel Parlamento, dare il voto, assentire, consentire e dissentire. c. 51v. Die decima septima mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcen- tesimo octuagesimo octavo Calari et cetera. Lo egregi don Felis Masons comte de Monte Alvo en Caller domissiliat, conegut al notari y testimonis infrascrits, procurador ab poder de substituir constituhit per lo retroscript don Joseph Satta Apella de la present vila de Bitti, segons del retroscript poder consta y apar rebut als nou de diciembre del ayn propassat 1687, en poder de Juan Pau Pala notarius publicus de dita vila. Per volent usar de dit poder a eill dat, atribuhit y conferít, noviter gratis et cetera, substituhex, crea y solemnement ordena son llegitim procurador per a que en dit nom, ni per lo contrari, al noble don Ramon Masons son nebot, per a que puga comparexer en las Curias generals del Real Parlament, cele- bradas per lo excelentissim seiior virrey, lloch tinent, capità generai del pre- sent Regne, per a que en dit nom puga donar son vot per assentir, consentir

1082 y desentir en tot y per tot en dit General y Real Parlament en amplissima forma. Prometent que haura per fermo et cetera, no revocara lo que sera fet, tratat y definit, segons que axi ho ferma. El conde de Monte Alvo

Testimonis son don Antiogo Satta d.esta ciutat y lo discret Mauro Conia no- tari publich de la vila de Dorgali en Caller publich notari. Antiogo Satta. Mauro Conia publicus notarius sum testis. Cosma Deyana Piper calaritanus notarius. /

403 1687 dicembre 20, Nuoro Diego Contena, donnicello di Nuoro, considerato che per alcuni impe- gni non può recarsi di persona, costituisce suo procuratore don Felice Masons di Cagliari, perché questi si presenti per sua parte in Parlamento.

Admitatur. c. 52 Die vigesima mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sexcente- simo octuagesimo septimo, Nuoro. En nom de nostre sedor- Deu sia à tots notori com Diego Contena, dongeill d.esta vila, conegut del notari y testimonis infrascrits, ates y considerat que per algunes occupassions, que al present li impedexen lo trobarse present a.les in- fraescrites, et cum in viam iuris est, quod quid per alium facit, per se metip- sum facere videtur fiat. Per 93 confiat de la gran integritat, zelo, y rectitud del egregi e ilustre infrascrit son procurador, de son grat y certa scientia, constituhex y crea y solemnament ordena son procurador, cert et cetera, y axi que et cetera, al egregi e illustre don Felis Masons, de la ciudad de Caller y cavaller del abit de Santiago et cetera, absent et cetera, per a que, per part del dit constituhent, y en son nom se puga presentar en lo Real, y General Parlament... [omissis] /

Testimonis foren presents Gavy Satta y Pere Corda Satta de la present vila. c. 53 Gavy Satta so testimoni. Pedro Corda Satta so testimoni. Antonius Angelus Nieddu Guiso publicus notarius.

Praemissis alieno calamo fidem facio Antoníus Angelus Nieddu Guiso autho- ritate regia publicus notarius rogatus ac requisitus.

1083 404 1688 gennaio 17, Cagliari Il conte di Montalvo don Felice Masons, procuratore del donnicello nuorese Diego Contena, avvalendosi di quanto gli è stato attribuito dalla pro- cura, nomina in sua sostituzione il nobile don Gaspare Manca Rosso della città di Sassari, perché questi compaia nel Parlamento e qui voti, dissenta e con- senta, secondo il potere che gli è stato dato in amplissima forma.

Die decima septima mensis january anno a nativitate Domini millesimo sexcen- tesimo octuagesimo octavo, Calari. Lo egregi don Felis Masons conte de Monte Alvo conegut al notari y testimo- nis infrascritis, procurador ab poder de substituhir constituhit per Diego Contena dongeill de la vila de Nuoro segons del retro escript poder contra y apar en atte rebut en dita vila de Nuoro en los 20 del mes de desembre pro- passat del ayn 1687 en poder de Anton Angel Nieddu Guiso notarius publi- cus de dita vila. Per go volent usar de dit poder a eill dat, atribuhit, y conferit en dit nom de son grat y certa scientia noviter substituhex, crea y solemnement c. 53v. / [ordena] son procurador cert y axi que et cetera ni per lo contrari al noble don Gaspar Manca y Rosso de la ciutat de Sasser en Caller present, per a que en nom y per part de dít substituhent y de dit son príncipal puga comparexer en las Curias generals del Real Parlament celebradas per lo excelentissim se- iior don Nicola Pinatelli virrey, llochtinent y capita generai del present Regne de Cerdena, per a que en dit Real y General Parlament puga votar, assentir, dis- sentir y consentir, dantli y conferintli totes y singles vices y voces a eill en dit retro scripto poder se li es estat concedit y attribuhit en amplissima forma. Prometent que tot go y quant en dit Real y General Parlament sera tratat, vo- tat y definit lo haura per ferme en dit nom y no lo revocara per dinguna causa, via, ni raho segons que axi en dit nom ho ferma y jura llargament. Conde de Monte Alvo.

Testímonis son lo noble don Antiogo Satta d.esta ciutat y lo discret Mauro Cor- ria notari publich de la vila de Dorgaly en Caller publich notarí. Antiogo Satta. Mauro Conia publicus notarius sum testis. Cosma Deyana Piper publicus notarius calaritanus. Poder fermat per Diego Contena dongeill à favor del illustre sei-1(3r conte de Montalvol. /

405 1688 gennaio 19, Palazzo arcivescovile di Cagliari L'apposita giunta abilita le seguenti persone per lo Stamento ecclesiastico.

i Nota a margine.

1084 Et adveniente die decima nona january 1688 Calleri. In Palati() archiepiscopali c. 54 calaritano constituti dicti illustres domini habilitatores in aula dicti Palatii de- signata ad habilitationes faciendas, cum esset iam bora nona matutina huius praesentis diei habilitarunt sequentes in continuationem y habilitationem prae- sentis Parlamenti. Estamentum ecclesiasticum. / Et primo el reverendo en Christo Padre don frai Jorge Sotja obispo de Bosa, c. 54v. abad de las abadias de Santa Maria de Corte, prior de la iglesia de San Antoni abad, admitatur y per el su procurator el reverendo don Juan Antonio Mon- tonacho canonigo calaritano. El reverendo en Christo Padre don Francisco Sampero obispo de Ampurias y Civita admitatur y por el su procurator el reverendo en Christo Padre don Diego Cugia obispo de Ales. El [....] venerable Cabildo de la santa Iglesia de Ampurias, no obstante, que en la procura hecha en persona del reverendo en Christo Padre don Diego Cu- gia obispo de Ales, no se especifique la mayor parte de.los capitulares, y ser notorio los sujetos y capitulares en dicha procura expressados conocidos, y la mayor parte, se admite la dicha procura de dicho venerable Cabildo. El venerable Cabildo de la santa Iglesia ecclesien admitatur, y assi bien la pro- cura de dicho Cabildo hecha a favor del reverendo doctor Ephisio Melis ar- chipreste de dicha santa Iglesia. El venerable Cabildo de esta santa primacial Iglesia callaritana admitatur y por el su sindico y procurator, y por el reverendo don Juan Montonacho y Narro, canonigo de dicha santa Iglesia, cuya procura tambien se habilita. El venerable Cabildo de la santa Iglesia de Arborea admitatur, y por el su sin- dico y procurador, el reverendo doctor y canonigo Juan Antonio Nieddu cuya procura tambien se habilita. /

406 1687 dicembre 4, Sassari Don Francesco Sampero, vescovo di Ampurias e Civita, nativo di Sassari, non potendo personalmente trovarsi a Cagliari per il Parlamento, costituisce suo procuratore certo e speciale don Diego Cugia, vescovo di Ales, perché que- sti compaia nelle Corti.

Sepan quantos este presente publico instrumento de poder veyeren, leyeren y c. 55 hoyeren como en la ilustre y magnifica ciudad de Saser al quarto dies del mes de decembre del 1687, ad nos personalment constituhido el illustrisimo y re- verendisimo seflor don Francisco Sampero, por la gracia de Dios y de la Santa Sede Appostolica obispo de Ampurias y Civita y demas uniones y del Consejo de la real y catholica magestad del rey nuestro don Carlo segundo (que Dios guarde), venino y natural de esta dicha ciudad.

1085 Por quanto personalmente no se puede hallar en la ciudad de Caller por el Real y General Parlamento que eri nombre de dicha Real Magestad ha de celebrar en este Reyno el excelentisimo sefior duque de Monteleon, principe de Noya, por trattar del serbissio de Su Magestad, buena administrassion de la iustissia, conservassion de la real Corona, beneficio de la Republica, custodia y deferm del Reyno, paz y quietud de aquella segun de las letras convocatorias consta de- spachadas en Madrid a los dies de octubre de 1686, y provision de dicha Su Excelentia, despachada en Caller a los seis de serca passado mes de noviem- bre deste presente ano, eri que se sirve por su grandesa paresca por si, o, por procurador. Por tanto de su buen grado y sierta scierwia en todo el meyor modo que puede y deve, haze, constituye, crea y solemnamente ordena por su procurador sierto y special y a.las infrascritas cosas, de manera tal que la specialidad a la gene- c. 55v. ralidad no derogue, ny por el contrario / al ilustrisimo y reverendisimo sefior e1 sefior don Diego Cugia obispo de Ales, que es ausente et cetera para que et cetera en nombre y por parte de dicha su sefioria ilustrisima y reverendisima pueda y deva pareser en el Real y General Parlament... [omissis] / c. 551 ...Siendo presentes por testigos el noble don Andres Pilo y Manca y el lícen- ziado Pedro de Roma de esta dicha ciudad que firmaron de sus manos a.los quales conosco y doy fee. Francisco obispo de Ampurias y Civita. Don Andres Pilo y Manca testigo. Pedro de Roma testigo.

(SN) Sigtnum Baquidis Venturony Scano, civis Sneris authoritatibus appos- tolica ubique regia vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici not- tari qui de praemissis proprio exaratis calamo fidem fa0o vocatus requisitusque clausi et subsignavi. /

407 1688 gennaio 2, Palazzo episcopale di Castellaragonese Pietro Frau, Alessio Serrao, il dottor Matteo Marras, il dottor Andrea Sal- vino de Aberti, Giuseppe Santucho, Antonio Spanu, Lazzaro Mayolo, Gio- vanni Flores, Quirico Satta e Giovanni de Monti de Acorrà, canonici del Ca- pitolo di Ampurias, riuniti, secondo il costume, al suono della campana, affermano che, non potendo recarsi a Cagliari, costituiscono loro procuratore e sindaco don Diego Cugia, vescovo di Ales, perché questi, a nome e per parte degli stessi canonici, compaia nel Parlamento.

I Numerazione errata nell'originale.

1086 Sepan quantos este presente y publico instrumento de poder veyeren, leyeren c. 56 y hoyeren como los illustres y egregios Pedro Frau, Alessio Serrao, el doctor Matheo Marras, el doctor Andres Salvino de Aberti, Josepo Santucho, Anto- nio Spanu, Lazaro Mayolo, Joan Flores, Quirígo Satta y Juan de Monti de Acorrà, todos canonigos y capitulares del muy ilustre Cavildo de Ampurias, constituidos personalmente ante el ilustrisimo y reverendisimo sefior don Francisco Sampero por la grazia de Dios y de la Santa Sede Appostolica obispo de Ampurias y Civita y de mes uniones y del Consejo de Su Magestad del rey nuestro sefior don Carlos segundo (que Dios guarde), juntados y en- gregados capitularmente ad sonum campanae ut moris est, en el Palacio epi- scopal d.esta siudad de Castillo Aragones hoy que contamos dos del mes de henero, del nacimiento de Dios nuestro sefior Jesus Christo de 1688. Por quanto personalmente todos, ni la maior parte de dichos ilustres y egre- gios capitulares no se pueden hallar en la giudad de Caller para poder asistir e intervenirse al Real y General Parlamento, que en nombre, y per parte de di- cha Sacra Real Magestad se hase celebrar en este Reyno por el excelentisimo sefior duque de Monte Leon, principe de Noya, para tratar del serbigio de Su Magestad, buena administrasion de la iustigia, congervasion de.la real Corona, beneficio de.la Republica, custodia y defensa del Reyno, pas y quietud de aquella segun que de.las letras convocatorias consta despachadas en Madrid a.loz dies de octubre del ano 1686, y provision de dicha Su Excelentia de.la datta en Caller a.los seis del serca passado mes de novembre del ano mas acerca passado de 1687, en que se serve por su grandeza parescan, por si, o por pro- curador. Por tanto de su buen grado y gierta scensia en todo el mejor modo que pue- den, deven y le es permettido en el dicho nombre los capitulares hazen, consti- tuyen, crean y solemnemente ordenan por su legitimo y verdadero procurador y sindico sierto y especial, y a las cosas infrascritas generai, de manera tal que la specialidad no derogue a.la generalidad, ni por el contrario, al ilustrisimo y reverendisimo sefior don Diego Cugia del Consejo de Su Magestad y obispo de Ales, que es absente et cetera à saber es, que en nombre y por parte de di- chos egregios y illustres canonigos y capitulares de dicho ilustre Cavildo de Am- purias haya, pueda y deva pareger en el Real y General Parlamento... [omissis] /

...Siendo testigos presentes los infrascritos conosidos por el ínfrascrito notta- c. 56v. rio de.lo qual et cetera. Andres Sardo firmo por testigo. Joan Pedro Frasso benefíciado ampuriensi firmo por testigo. Testigos presentes son los lisensiados Andres Sardo y Juan Pedro Frasso be- nefigiado ampuriensi et cetera. Simon Fadda publicus notarius.

1087 (SN) Sigfnum mei Simeonis Fadda civís praesentis civítatis Castri Aragonen- sis authoritatibus apostolica ubique regia vero per totum praesens Sardiniae Re- gnum publici notari qui de praemissis fidem facio, de quibus. /

408 (Senza data), Iglesias L'arciprete EfisioDiegoMelis, l'arcidiacono Giovanni Antonio Escarchoni Spi- nosa, i canonici Diego Salazar, Domenico Pinto Cuco, Pietro Cao, Giovanni Cor- belo, Ni colaoMassa,Domenico Senes, Antioco Cardia, Francesco Cara, Giovanni Maria Melet, Giovanni Batti sta Serra Mereu, Giovanni Stefano Pintus, Giovanni Massa Pirosu, Pietro Fadda, i beneficiati della stessa sede episcopale Giuliano Orrù, Nicolao Cao, Salvatore Senis e Filippo Xandra, riunitisi nella sacrestia al suono della campana, secondo la consuetudine, eleggono sindaco e procuratore del Capitolo l'ar- ciprete Eli sio Diego Melis, perché questi compaia nel Parlamento generale con lo Stamento o Braccio ecclesiastico.

57 In Dei nomine: noverint universi quod nos sacrae theologiae, et juris utriusque doctores preste Ephisius Didnus Melis archipraesbiter, et Joannes Antonius Escarchoni de Spinosa archidiaconus sanctae episcopalis ecclesiae Cathedra- lis ecclesiensis, Didacus Salazar, Dominicus Pintus Cuco, Petrus Cao, Joannes Corbelo, Nicolaus Massa, Dominicus Senes, Antiochus Cardia, Franciscus Cara, Joannes Maria Melet, Juannes Bauptista Serra Mereu, Joannes Estepha- nus Pintus, Joannes Massa Pírosu, et Petrus Fadda canonici, Julianus Orru, Ni- colaus Cao, Salvator Senis, et Philipus Xandra eiusdem saedis beneficiati, convocati, et congregati sono campanae ex anteedenti nocte iuxta consuetu- dinem attenus observatam, pulsatae, intus maiorem sacristiam praefatae sae- dis, ubi pro huiusmodi, et aliis his similibus negotis convocari, et congregari solemus, tamquam maior, et sanior pars canonicorum et benefkiatorum Capi- tulum, et communitatem fnientes, celebrantes, et representantes cum pro re- bus statum iustitiae cultum, publicumque bonum et augmentum Sardiniae Re- gni cernentibus illustrissimus et excellentissimus dominus don Nicolaus Pipateli dux de Monteleon et Terra Nova et cetera, locumtenens et capitaneus genera- lis in toto praesenti Sardiniae Regno nomine, et pro parte sacrae catholicae re- giae maiestatis domini regis nostri Caroli secundi nunc feliciter regnantis in- tendit Deo favente incolis, et habítatoribus eiusdem Regni Parlamentum generale celebrare, ac propterea fuerunt nobis regiae litterae, et convocatoriae presentatae, et notificatae, ad quod assistendum unum ex Capitulo adeo suf- fkientem, et satis aprobatum in sindicum eligere convenit, et nominare. Qua propter confidens ad plenum de fide, legalitate, industria, et sufficientia admodum reverendi doctoris Ephisis Dida0 Melis dictae sedis archipraesbi- teri tanquam plurima inter omnes canonicos vota inscriptis secreta obtinentis, una cum dictis beneficiatis sumpta ipsaque approbantes, et laudantes, de no-

1088 stra certa sgiengia, et deliberata / voluntate, illis videliget melioribus via, modo, c. 57v. et forma, atque jure, quibus de iure melius et alias valere possumus, et volemus, elegimus, creamus, constituhimus et ordinamus in sindicum, et procuratorem dicti ad modum illustris Capituli et venerabilis communitatis preafatae vos eun- dem dictum doctorem, et archipresbiterum Ephisium Didacum Melis his praesentem, et aceptantem, ad videliget pro nobis, et nomine nostro seu po- tius pro dicto ad modum Capitulo, et venerabili communitate assistendum in- teressendum et comparendum in dicto Generali Parlamento cum Stamento seu Brachio ecclesiastico [omissis] /

...Testes huius rei sunt nobilis don Ludovicus Pintus et Soler, / et Thomas Pullo c. 58v. Cines et huius urbis habitatores. Don Ludovicus Pintus et Soler. Thomas Pilo.

(SN) Sigtnum mei Joannis Antiochi Pinna auctoritate regia et appostolica per omne praesens Sardiniae Regnum publici notari, que de praemissis copia huiusmodi extracta fuit de manu aliena suo originali, et cum eo legitime com- probata fidem facio et haec propria subscribens clausi. /

409 (Senza data), Palazzo arcivescovile di Cagliari I seguenti canonici: il decano della Cattedrale don Gerolamo Delitala, il nobile don Giovanni Montanacho Narro, l'abate Giovanni Battista Rachis, il nobile don Salvatore Carcassona, Ignazio Ansaldo, il nobile don Giovanni Antonio Soliveras, Stefano Carros, Antonio Moyran, il nobile don Ignazio Ma- sons, Giuseppe Muro, Antonio Sanna, Stefano Conta, Salvatore Melis; i se- guenti beneficiati: Giovanni Maria Zuddas, Carlo Ibba, Giacinto Peres, Gia- como Campus, Giovanni Maria Delogu, Giovanni Andrea Solero, Domenico Soro, Sisinnio Porru, Agostino Ruby, Ignazio Stara, Cosimo Fri gado, Gaspare Ruidons, Sisinnio Carta, Francesco Balia, Giuseppe Fadda, Gerolamo Porcella, Eusebio Tiragallo, Agostino Contu, Saturnino Atzori, Giovanni Agostino Ortu, Gavino Porcu, Ignazio Guide, Giovanni Battista Lay, Efisio Cardia, Paolo Meloni, Salvatore Cau, Antonio Mula, Giovanni Guglielmo Onnis, An- tioco Ortu, Giuseppe Levino, Salvatore Ignazio Bisots, Giuseppe Usay, Gio- vanni Cossu, Ignazio Porru; tutti questi canonici e beneficiati, congregatisi al suono della campana nell'aula maggiore della prefata sede, eleggono, creano, costituiscono ed ordinano come sindaco e procuratore don Giovanni Monta- nacho Narro, che accetta. Egli in nome del Capitolo comparirà nel Parlamento generale con lo Stamento o Braccio ecclesiastico.

1089 c. 59 In Dei nomine noverint universi quod nos sacrae teologiae et venerabiles illus- tres doctores respective don Hieronimus Delitala sanctae insignis ecclesiae me- tropolitanae primatialis calaritanae decanus, nobilis et reverendus don Joannes Montanachio, et Narro, reverendus abbas Joannes Bauptista Rachis, nobilis et reverendus don Salvator Carcassona, reverendus Ignatius Ansaldo, nobilis et reverendus don Joannes Antonius Soliveras, reverendus Stephanus Carros, re- verendus Antonius Moyran, nobilis, et reverendus don Ignatius Masons, reve- rendus Josephus Muro, reverendus Antonius Sanna, reverendus Stephanus Conta, et reverendus Salvator Melis canonici, reverendus Joannes Maria Zud- das, reverendus Carolus Ibba, reverendus Iassintus Peres, reverendus Jacobus Campus, reverendus Joannes Maria Delogu, reverendus Joannes Andreas So- lero, reverendus Dominicus Soro, reverendus Sisinnius Porru, reverendus Augustinus Ruby, reverendus Ignatius Stara, reverendus Cosmus Frigado, re- verendus Gaspar Ruidons, reverendus Sisinnius Carta, reverendus Franciscus Balia, reverendus Josephus Fadda, reverendus Hieronimus Porcella, reveren- dus Eusebius Tiragallo, reverendus Augustinus Contu, reverendus Saturninus Atzori, reverendus Joannes Augustinus Ortu, reverendus Gavinus Porcu, re- verendus Ignatius Guide, reverendus Joannes Baptista Lay, reverendus Ephi- sius Cardia, reverendus Paulus Meloni, reverendus Salvator Cau, reverendus Antonius Mula, reverendus doctor Joannes Guillermus Onnis, reverendus Antíochus Ortu, reverendus Josephus Levino, reverendus Salvator Ignatius Bi- sots, reverendus Josephus Usay, reverendus Joannes Cossu, et reverendus Ignatius Porru eiusdem sedis beneficiati, convocati, et congregati sono campa- nae, et ex antecedenti nocte, juxta consuetudinem actenus observatam intus mayorem aulam praefattae sedis ubi pro huiusmodi et aliis his sitnilibus nego- tiis convocari et congregari solemus, tanquam mayor et sanior pars canonico- rum, et beneficiatorum Capitulum et comunitatem faventes celebrantes et re- presentantes cum pro rebus statum justitiae cultum publicumque bonum et augmentum Sardiniae Regni cernentibus illustrissimus et excellentissimus do- minus don Nicolaus Pinatelli de Aragon, dux Monteleonis, princeps de Noya ac Sacri Romani Imperii, marchio de Cerchiaro, et Coronia, comes de Borrelo, miles insignis Ordinis auri velleris, locumthenens et capitaneus generalis ín toto praesenti Sardiniae Regno, nomine et pro parte sacrae catholicae regiae mages- tatis domini nostri regis Caroli secundi, nunc feliciter regnantis, intendit Deo favente incolis et habitantibus eiusdem Regni Parlamentum Generale celebrare; ac propterea fuerunt nobis regiae literae, et convocatoriae presentatae, et no- tificatae, ad quod assistendum unum ex Capitulo ad eo sufficientem et satis aprobatum in sindicum eligere et nomenare convenir; qua propter confidens ad plenum de fide, legalitate, industria et sufficientia. Admodum nobilis et reverendi don Joannis Montanachio et Narro, dictae se- c. 59v dis canonici, tanquam plurima inter omnes canonicus vota in scriptis / secreta obtenientis una cum dictis beneficiatis sumpta ipsas approbantes, et laudantes de nostra certa scientia, et deliberata voluntate illis videlicet melioribus, via,

1090 modo, forma de jure, quibus de jure melius, et alias valere possumus et debe- mus, eligimus, creamus, constituhimus, et ordenamus in sindicum et procura- torem dicti ad modum illustris Capituli, et venerabilis comunitatis praefatae vos eumdem nobilem et reverendum canonicum don Joannem Montanachio et Narvo his presentem, et acceptantem ad videlicet pro nobis, et nomine nostro seu potius pro dicto admodum ilustri Capitulo et venerabili comunitate assis- tendum, interessendum, et comparendum in dicto Generali Parlamento cum Stamento seu Brachio eclesiastico [omissis] /

Testes huius rei sunt Ephisius Usay notarius, et Ignatius Chinus scriptor Ca- c. 60 lari degentes. Ephisius Usay testis. Ignatius Chinus testis.

(SN) Sigtnum Joannis Vinchy auctoritatibus appostolica ubique regia vero per omne praesens Sardiniae Regnum publici notari qui una cum praenominatis testibus adfui, alieno calamo scrípsi rogatus et requisitus clausi. /

410 Senza data, Cattedrale di Oristano Simone Loy, il dottor Giuliano Devilla vicario generale, Pietro Pitzolu, Francesco Sanna, Giovanni Falqui, Costantino Vidili, Agostino Pira, Michele Piras, il nobile don Lorenzo Paderi, tutti canonici, unitamente ai reverendi Simone Loy, Ignazio Pira Scolari, congregatisi, com'è costume, al suono della campana nella sacrestia della chiesa metropolitana arborense, nominano, creano, costituiscono e solennemente deputano come procuratore, sindaco ed attore del Capitolo il canonico dottor Giovanni Antonio Nieddu Guiso, per- ché compaia nel Parlamento generale e nel Braccio ecclesiastico.

In Dei nomine amen. Noverint universi, quod nos Simon Loy, doctor Julianus c. 61 Devilla vicarius generalis, Petrus Pitzolu, Franciscus Sanna, Joannes Falqui, Constantinus Vidili, Augustinus Pira, Michael Piras, et nobilis don Laurentius Paderi; omnes canonici ecclesiae metropolitanae arborensis, convocati, et con- gregati de mandato infrascripto illustris, admodum que reverendi Simonis Loy, uti praesidentis, mediante Ignatío Pira Scholari illustris, admodum que re- verendi Capituli arborensis ad sonum capitularis campanae, ut moris est, intus sacristiam preafattae ecclesiae metropolitanae ubi pro his, et aliis similibus ne- gotiis convocari, et congregari solemus tanquam maior, et sanior pars praefatti illustris, et admodum reverendi Capituli canonicorum, seu capitularium qui per- sonaliter et ad praesens resident Capitulum facientes, celebrantes, et repraesen- tantes, attendentes que tris Stamenta, seu Brachia praesentis Sardiniae Regni,

1091 et interea nos cum litera requisitoria tam Sacrae Catholicae Regiae Magestatis domini nostri regis nunc feliciter regnantis, quam excellentissimi domini don Nicolai Pinnateli ducis Montis Leonis, et principis de Noya et ad praesens pro- regis, locumtenentis, et capitanei generalis praesentis Sardiniae Regni fuimus convocati, ut die sexta mensis january anni proximi venturi simus in civitate Cal- laris in Curia generali, quam ibidem praefatta excellentissimus dominus locum tenens generalis nomine, et pro parte suae preafactae Regiae Magestatis regni- culis praefatti Regni induxit, et convocavit, ac tenere et celebrare praetendit, attendentes, et quod aliis negotiis impediti non possumus in praefacta civitate Callaris nos transferre, nec in ipsa Curia adesse (pro ut dicit) convenit nobis eli- gere, et nominare ad quod assistendum unum ex Capitato a nobis sufficienter, et satis approbatur in sindicum, et procuratorem nostrum. Qua propter confidentes ad plenum de fide, legalitate, industria, et sufficen- tia illustris, et ad modum reverendi dominis Joannis Antony Nieddu Guiso al- terius ex canonicis praefactae metropolitanae ecclesiae arborensis deliberatione sumpta in praesenti. De nos certa scientia, et deliberata voluntate, illius que melioribus, via, modo, forma, et iure, quibus melius de iure valere possumus, et debemus, [ele]gimus et nominamus, creamus, constituimus, et solemniter deputamus in econo- mum et procuratorem, sindicum actoremque, ac nuntium dicto nomine cer- e. 61v. tum, et specialem, et ad infrascripta etiam / generalem; ita tamen, quod spe- cialitas generalitati ipsi minime deroget, nec è diverso dictum illustrem, et admodum reverendum doctorem Joannem Antonium Nieddu Guiso canoni- cum arborensem his absentem, tanquam praesentem ad videlicet pro nobis, et nomine nostro seu verius, pro dicto illustri, et admodum reverendo Capitolo arborensi metropolitanae ecclesiae arborensis assistendum, comparendum, et interessendum in dicto Generali Parlamento cum Stamento, seu Brachio ec- clesiastico... [omissis] / c. 62 ...Testes huius rei sunt Petrus Flory, et Antonius Flory istius praesentis civita- tis Oristanei. Ignatius Dessy publicus notarius.

(SN) Sigtnum Ignatj Dessì regia auctoritate per omne praesens Sardiniae Re- gnum publici notari qui praedictis interfuit, alieno calamo scribere fecit, et haec propria manu subscribens rogatus et requisitus clausit. /

411 1688 gennaio 19, Palazzo arcivescovile di Cagliari Si procede all'abilitazione di don Felice Salaris, procuratore di Oristano. c. 63 Dicto et eodem die decima nona mensis januarii 1688 in Palatio archiepisco-

1092 pali calaritano sedentes in suis sellis antedicti domini habilitatores, scilicet ad partem dexteram regi ministri et ad sinistram primas voces trium Stamentorum habentes, et eodem modo, et forma quibus remanet antecedenter expressum pro habilitationibus faciendis, habilitarunt sequentes ex Estamento regale. Et primo habilita la procura de la magnifica ciudad de Oristan, hecha à favor de don Felíx Salaris. /

412 1687 dicembre 13, Oristano Nella Casa di città si riunisce il Consiglio generale. Sono presenti: An- tonio Angelo Aresu consigliere capo e vicario regio, Archelao Porcella, Michele Angelo Cabiza, Gerolamo Flori, il dottore in ambe leggi Francesco Pinna, An- tonio Pira, Giovanni Sebastiano Pira, Antonio Dessì, Tommaso Serra, il donnicello Giovanni Tommaso Carta, il nobile don Domenico Paderi, Gio- vanni Battista Salis, il donnicello Giovanni Francesco Deroma, Efisio Lecca, il nobile don Giacomo Paderi, il nobile don Francesco Salaris, il nobile don Giovanni Antonio Azori, Antonio Orrù, Sisinnio Senis, Gerolamo Sanna, Si- sinnio Casu, Giovanni Crucu, Leonardo Squirru, Mauro Usai, Giovanni Ba- chi sio Matzuzi, Sisinnio Antonio Obinu, Michele Dessi, Giovanni Porcella, Giovanni Efisio Palmas, il nobile don Giovanni Vincenzo Trogu, Salvator An- gelo Cruccu, Michele Vidili, Sisinnio Neri, Gregorio Melas, Giuseppe Curreli, Francesco Vacca, Antonio Solinas, Francesco Desogus, Francesco Xirina, Pie- tro Nocu, Giovanni Antioco Nocu, Giuseppe Malloco, Ignazio Dessì, Fran- cesco Pinna Salaris, Pietro Pau, Giuseppe Siotto, Michele Pinna, Michele Tolla, Francesco Meloni, Giovanni Cau, Giuseppe Noccu e Giovanni Batti- sta Pizolu. Essi costituiscono come sindaco, procuratore e nunzio il nobile don Felice Salaris perché li rappresenti nello Stamento o Braccio reale.

In Dei nomine amen. Noverint universi quod die decima tertia mensis decem- c. 64 bris anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo septimo in mei Josephi Cabulla pubblici notari civitatis Oristanei testiumque infrascrip- torum convocatorum praesentia adunato generali Concilio, in Domo illustris magnificae civitatis Oristanei more solito, ubi pro súnilibus negotis convocari, et congregari solet, in quo quidem intervenerunt nobilis don Antonius Ange- lus Aresu in capite conciliarius, et uti talis regius vicarius, Arquelaus Porcella, Michael Angelus Cabíza, et Jeronimus Flori conciliaris labentii anni eiusdem magnificae civitatis Oristanei, utriusque iuris doctor Franciscus Pinna, Anto- nius Pira, Joannes Sebastianus Pira, Antonius Dessì, nobilis utriusque iuris doc- tor don Thomas Serra, Joannes Thomas Carta domicelus, nobilis don Domi- nicus Paderi, Joannes Baptista Salis, Juannes Franciscus Deroma domicellus, Ephisius Lecca, nobilis don Jacobus Paderi, nobilis don Franciscus Salaris, no- bilis don Joannes Antonius Azori, Antonius Orrù, Sísinnius Senis, Hyeronimus

1093 Sanna, Sisinny Casu, Joannes Crucu, Leonardus Squirru, Maurus Usai, Joannes Baquisius Matzuzi, Sisinnius Antonius Obinu, Michael Dessì, Joannes Porcella, Joannes Ephísíus Palmas, nobilis don Juannes Vincentius Trogu, Salvator An- gelus Cruccu, Michael Vidili, Sisinnius Neri, Gregorius Melas, Josephus Cur- reli, Franciscus Vacca, Antonius Solinas, Franciscus Desogus, Franciscus Xirina, Petrus Nocu, Joannes Antiocus Nocu, Josephus Malloco, Ignassius Dessì, Franciscus Pinna Salaris, Petrus Pau, Josephus Sotto, Michael Pinna, Michael Tolla, Franciscus Meloni, Joanes Cau, Josephus Noccu, et Joannes Baptista Pi- zolu, omnes cives, et probi homines de maiori Concilio dictae civitatis, et Concilium tenentes, facientes, representantes, et celebrantes tamquam maiores Concilio praefactae civitatis atendentes, quod per excelentissimum dominum don Nicolaum Pignatel ducem de Monte Leon, principem de Noya, locum te- nentem et capitaneum generalem preasentis Regni, mandato domini nostri Re- gium Parlamentum esse celebrandum in civitate calaritana, pro quo Sua Exce- lentia una cum Suae Magestatis literis presentem civitatem convocavit, et citavit. Igitur volentes sumopere dictis literis parere, et obedire ut fidelissimi vassali tenentur gratis et de certa scientia eo dicto nomine fecerunt, constituerunt, et solemniter ordinaverunt suum seu dictae universitatis, et singularium eiusdem verum, certum, et indubitatum sindicum actorem et procuratorem nump- c. 64v. tiumque et cetera especialem ad / infrascripta etíam generalem ita quod spe- cialitas ipsi generalitatí non deroget, et nec contra, nobilem don Felicem Sa- laris civem huius praefactae civitatis his omnibus absentem tam quam praesentem, aceptantem videlicet interessendum pro parte dictae civitatis, seu universitatis in celebratione dicti Regii Parlamenti... [omissis] /

c. 66 ...Testes huius rei sunt Petrus Perria, et Antiocus Fenu oppidorum Simaxis, et Riola respective. Ad haec autem dictus dominus don Antonius Angelus Aresu ut regius vicaríus praemissis omnibus, et singulis quibus interfuit tamquam necessaris et utílibus dictae civitatis ex parte praefactae Sacrae Regiae Magestatis domini nostri re- gis, causa cognita virtute dicti offici quo fungitur eodem instanti suam immo verius regiam ínterposuít authoritatem pariter, et decretum in manu et posse nottarii infrascripti; praesentibus praedictis testibus.

(SN) Sigtnum mei Josephi Cabula authoritate regia, per omne praesens Sar- diniae Regnum publici notari civis Oristanei, ac huius illustris et magnificae ci- vitatis secretari, qui praedictis adfui eaque alieno calamo scripta, et requisitus proprio calamo clausi. /

413 1688 gennaio 1, Sassari Don Giorgio Soggia, vescovo di Bosa, abate di Santa Maria di Corte e di

1094 Coros, priore della chiesa di Sant' Antonio Abate, consultore della Sacra Con- gregazione, del Consiglio di Sua Maestà, naturale di Sassari, non potendo per- sonalmente trovarsi a Cagliari per la celebrazione del Parlamento, costituisce come suo procuratore il canonico cagliaritano don Giovanni Montanacho, per- ché questi, in suo nome e parte, compaia nelle Corti.

Admitatur. c. 67 Sepan quantos este presente publico instrumento de poder veyeren, y leyeren como en la ilustre giudad de Sasser, el primer dia del mes de henero ano del nagimento del Sefíor 1688 personalment constituido ante mi el presente nota- rio appostolico y real en todo este Reyno y de los testigos bajo escriptos, el ilu- strisimo y reverendisimo setìor don [...] Jorge Soggia por la gragia de Dios y de la Santa Sede Appostolica obispo de Bosa, de las abadias de Santa Maria de Corte y Coros, prior de la iglesia de San Antonio abad, consultor de.la Sacra Congregacion y del Conseyo de Su Magestad y vesino y natural de.la dicha ciudad. Por quanto personalment no se puede hallar en la ciudad de Caller por la ce- lebragion del Real y General Parlamento que en nombre de Su Magestad (que Dios le guarde) ha de celebrar en el Reyno el excelentisimo setior duque de Monteleon, principe de Noya, virrey y capita generai en este Reyno por tra- tar del servicio de Su Magestad, buena administragion de la íustigia, conser- vagion de la real Corona, benefigio de.la Republica, custodia y defensa del Reyno, paz y quietud d.ella como parece de.las letras reales convocatorias despachadas en Madrid a los 10 de otobre del ano 1686 y provision de Su Ex- celencia su fecha en Caller à" los 6 de noviembre mas serca passado en que se sirve por su grandesa paresca por si, o procurador, y confiado de las partes, conciencia, actividad, y rectitud del infrascrito procurador, por tanto de su buen grado y gierta sciencia en todo el mejor modo que puede y deve [...] con- stituhie, crea y solemnemente ordena por su procurador gierto y espegial y a las infrascritas cosas generai / de manera tal que la espegialidad à la genera- c. 67v. lidad no derogue, ni por el contrario, el muy reverendo y egregio don Juan Montanacho canonigo calaritano que es ausente, como si fuesse presente, et cetera para que en nombre y por parte de dicha su ilustrisima y representando su propria persona pueda pareger y paresca en el Real y General Parla- mento... [omissis] /

...siendo presentes por testigos los reverendos Francisco Bó y Sebastian c. 68 Aquenza familíares de dicha su seiioria ilustrisima, vezinos d.esta dicha giudad que firmaron de sus manos à los quales conosco y doi fee et cetera. Francisco Bó soy testigo ut supra et cetera, Sebastian Aquenza soy testigo et cetera.

1095 (SN) Sigtnum mei Baquidis Venturones Scano civis Sasseris authoritatibus ap- postolica ubique regia vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici nottari, qui de praemissis alieno exaratis calamo fidem fado rogatus, requisi- tusque clausi et subsignavi. /

414 1688 gennaio 21, Palazzo arcivescovile di Cagliari Alle nove antimeridiane si riunisce la Giunta degli abilitatori che pro- cede all'abilitazione delle seguenti persone. c. 7o Et adveniente die mercury intitulata vigesima prima mensis january anno a na- tivitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo, in Palatio archie- piscopali callaritano constituti, hora nona ante meridiem ante dicti domini ha- bilitatores sedentes, uniquíque in suis respective sellis, et locis tabula quadam ín medio apposita, et dictus admodum illustrissimus venerabilis dominus don Francíscus Pastor, Regiam Cancelleriam regens, ante ipsum uti caput habens, quandam campanulam argenteam continuando dictas habilitationes, habilíta- runt sequentes: Et primo don Ignatio Carnisser de esta ciudad, admitatur con voto por ser a notorio cavallero, y haver constado con la fé baptismal, que ha presentado, ser hijo del quondam don Juan Bautista Carnisser, y tener la hedad perfecta para votar. Don Mario Antoni Sisternes, Manca, y Guiso admitatur sin voto por su menor edad, por constar ser hijo de don Placido Sisternes de Oblites, segun relacion firmada por dicho don Placido, y fe baptismal, que dicho don Placido ha pre- sentado, firmada del domero de esta santa primatial iglesia calaritana. El doctor Antonio Sadorro Carta, y Francisco Carta hijos de Gaspar Carta, por constar de la filiacion de aquellos firmada de dicho Gaspar y de.las fees de los bautismos, que van incertas en el processo del serior conde de Santistevan ad- mitantur, à saber dicho don Antonio Sadorro Carta con voto por tener bastante edad, y dicho Francisco Carta sin voto por ser menor, y por haver sido habili- tados sin voto en las Cortes del dicho conde de Santistevan. Gaspar Antiogo, Melchiorl Antonio, Joseph Baltasar, y Salvador Miguel Carta, hijos de Juan Agustin Carta admitantur sin voto por ser menores, por constar de.la filiacion firmada de dicho Juan Agustin su padre, quien fu admitido en las Cortes del serior conde de Santistevan. Don Augustin Melis Fortesa de Fonny admitatur con voto por haver sido ha- bilitado en dos otras Cortes antecedentes, y sus hijos don Juan Francisco Si- sinnio, y don Agustin Ambrosio Nicolas Melis Satta sin voto por no tener edad

I Nell'interlinea.

1096 bastante, segun las fes de los bautismos, quae ha producido por las quales, y por el memoria! firmado de dicho su padre consta de.la filiacion de.ellos. / Antonio Ignacio, Joseph Geronimo, y Demetrio Emiliano Delvecchio, hjios de c. 70v. Antiogo Delvecchio admitantur sin voto por no tener edad bastante segun las fees del bautismo, que dicho su padre presenta, y por memoria firmada de mano de dicho su padre constado de.la filiacion de aquellos. Octavio Frediany, en virtud de su privilegio de militar, que obtuvo de Sa Ma- gestad (que Dios le guarde) de.la data en Madrid à 20 de henero del ano de 1680, se admite para entrar, y votar en el Estamento militar en estas Cortes ge- nerales, por habitar en este Reyno con animo de quedar en el, como se presume de haver sido casado con persona natural de este Reyno, y tener en el domici- lio, y la mayor parte de sus bienes, en conformidad de.los capitulos de Corte 12 y 13 en orden apud dominum Dexart liber 1 titulus 1, con calidad que no se entienda ser habilitado para obtener offissios y dignidades en este Reyno, por no haver nacido en el, segun el capitulo de Corte apud eumdem dominum De- xart liber 2 titulus 5 capitulum 2. El doctor Nicolas Andres Frediany, Francisco Joseph y Antonio Domingo Fre- diany admitantur con voto y Bernardo Frediany sin voto por su menor edad por constar por las feés de bautismo y memoria! firmado de dicho su padre ser hijos de aquel, con las quales feés assi producidas consta de la dicha menor edad de dicho Bernardo y de la sufficiente por los demas y Phelippe Gavino Ber- nardo, hjio de dicho doctor Frediany y nieto de dicho Octavio, se admite sin voto. Geronymo Pinos admitatur con voto por ser admitido en las Cortes anteceden- tes consecutivas y sus hijo Juan Bauptista Pinos y Conia sine voto por falta de hedad y constar de.la feé del bautismo y de.la filiacion de aquel firmada de di- cho Geronimo y por haver sido habilitado en dicho Juan Bauptista en las Cor- tes antecedentes del sefior conde de Santistevan. Don Diego Carola, y don Luys Carola hijos del doctor don Francisco Diego Carola admitantur sin voto por ser menores y por constar de.las feés de bau- tismo y de.la filiacion de aquel firmada del dicho doctor don Francisco Diego Carola. / Thomas Fontana admitatur con voto como 'à hijo del quomdam Francisco Fon- tana, à favor de quien se concedio privilegio de militar por Su Magestad (que c. 71 Dios guarde) de la datta en Madrid a 30 de setiembre 1661 que ha presentado y haver sido habilitado dicho Francisco en las Cortes del sefior Camarassa con voto, y dicho Thomas Funtana sin voto por su menor edad, y dichos Thomas Funtana por constar de la filiacion, y de la fé del bautismo tener la edad per- fecta con voto, y Jorge Francisco Antonio por constar de la filiacion ser hijo de dicho Thomas sin voto por su menor edad. Thomas de Castelvy de Caller admitatur por ser à notorio cavallero, y tambien se habilita la procura por dicho noble de Castelvy, hecha à favor de don Luys Barbaran.

1097 Se habilita la procura del noble don Joseph Sanjust hecha à favor del sobre di- cho don Luys Barbaran. Felix Francisco Demontis de Caller admitatur con voto por haver sido habili- tado en tres Cortes consequtivas y sus hijos Sebastian Angel De Montis, y Juan Angel Antonio De Montis admitantur sin voto por ser menores, por constar de la filiacion y de las feés del bautismo, y por haver sido habilitados sin voto en las Cortes antecedentes tambien sin voto. Francisco Esgrecho admitatur con voto por hallarse habilitado en diversas Cor- tes antecedentes, y en las del serior Santistevan, y sus hijos Juan Bauptista An- tonio, y Nicolas Andres admitantur sin voto por ser menores por constar de.las fees del bautismo, y de.la filiagion. Geronimo Esgrecho mayor admita- tur con voto por hallarse habilitado en diversas Cortes consequtivas. Se habilita à don Fernando Marinas, como à regidor del marques de Val de Cal- sana. Don Joseph Delamatta menor, hijo de don Joseph Delamatta mayor admita- tur con voto, por constar de hedad perfecta, y de.la filiacion con la feé del bau- tismo que ha produzido. / c. 71v. Don Diego Melchior Delamatta admitatur sin voto como l hijo del doctor don Juan Bautista Delamatta segun consta de.la filiagion del bautismo que ha pro- duzido. Se habilita la procura de Francisco Satta de Mamoyada con la condigion an- tecedentemente expressada, y la substitugion hecha por el ilustre marques de Villasor su procurador à favor de Geronimo Pinos, y Brondo. Se habilita don Antonio Usay natural de Selegas por constar ser notorio mili- tar, y por el su procurador el ilustre marques de Villa Sor, y la substitugion he- cha à favor de Geronimo Pinos, y Brondo. Se habilita con voto Thomas Satta de.la villa de Mamoyada como à hijo de Juan Mely Satta, y hermano, de.que dentro de seys meses haya de presentar privi- legio de Su Magestad y tambien se habilita la procura hecha por dicho Tho- mas à favor del ilustre marques de Villasor, y la substitugion por dicho ilustre marques hecha à favor de Geronimo Pinos y Brondo. Don Matheu Carola de Alguer admitatur por haver sido habilitado en dos Cor- tes consecutivas y por el su procurador el doctor don Francisco Diego Carola./

c. 72 Dicto die vigesimo primo januarii 1688, hora quinta post meridiem in dicto Pa- latio archiepiscopali habilitarunt sequentes: Don Joseph Domingo Sillent hijo de don Gaspar Sillent de Caller / admitatur sin voto por no tener la edad perfecta para votar por haver sido habilitado di- cho su padre en la presente y otras Cortes antecedentes. Juan Andres Moyran admitatur sin voto por no tener la edad, segun la feé del bautismo que ha produzido por haver hecho constar que Carlos Antonio Moyran su padre obtuvo privilegio de militar de Su Magestad de.la datta en Madrid à 22 de diciembre 1681.

1098 Don Joseph Machin admitatur con voto por constar de.la feé del bautismo y de.la filiagion del sobre dicho Joseph por memorial firmado de dicho su padre. Habilitase al secretario Antonio Lecca con voto por haver presentado el pri- vilegio de Su Magestad de 20 de febrero de 1680 executado por la Real Au- diencia y tambien se habilita a Juan Francisco Lecca su hijo sin voto aunque tiene la edad sufficiente porque se halla ausente del Reyno y assi mismo se ha- bilitan Antonio Ephis Lecca, Ignagio Monferrate Lecca y Agustin Luys Lecca sus hijos sin voto por no tener la edad suffciente en la Junta de.los seflores ha- bilitadores que por ser cosa perteneciente à dicho secretario que lo es de di- cha Junta ha escripto y firmado la presente habílitacion el noble y magnifico doctor don Pedro Veyn abogado fiscal real y patrimonial. Habilitase al ilustre don Pedro Ravaneda y Vico marques de Montemayor por su notoriedad y por el egregio conde de Villamar su procurador y la substitu- cion por dicho egregio conde hecha a favor del noble don Ambrosio Machin. Francisco Miguel Serra y Juan Bauptista Serra, Thomas Ignagio Serra se habi- litan como à hijos de Antonio Ephis Serra de esta ciudad quien fue admitido en las presentes Cortes y las dos antecedentes à saber el dicho Francisco Mi- guel y Juan Bautista Serra con voto por haver presentado las fees del bautismo y constar por ellas tener legitima edad y dicho Thomas Ignagio sin voto por no constar de su edad. Don Seraphin Cattalan admitatur sin voto por su menor edad / por constar con c. 72v. la certificagion ser hijo del noble don Antonio Catalan quien fue admitido en las presentes Cortes y en las del setior conde de Santistevan como à cavallero y baron de Teulada. El noble y magnifico don Andres Manca admitatur por ser a notorio caval- lerol. /

415 1688 gennaio 15, Cagliari Don Ignazio Michele Carnigr, figlio del donnicello Giovanni Battista Carnier e di sua moglie donna Angela Barruesso Carnker, come risulta dalla fede battesimale allegata (l'atto è stato celebrato il 5 giugno 1664), chiede di essere abilitato con voto; fa presente che è stato già ammesso per le Corti precedenti nelle quali non ebbe diritto di voto per la minore età.

Admitatur con voto. c. 73 Excelentisimo sefíor virrey lugarteniente, capitan generai y presidente en este Real Parlamento.

I Dopo El il testo è cancellato con tratto di penna.

1099 Don Ignacio Carnizer dize a Vuestra Excelencia que hallandose yà habilitado en las Cortes antegedentes, en que no votó por no tener la edad, y hallandose [...] con.ella, como lo mandaran a Vuestra Excelencia por la feé de su bauti- smo que produze con este, supplica à Vuestra Excelencia mande se habilite con voto, que a.mas de ser de iusticia lo espera de la grandeza de Vuestra Excelen- cia. Don Ignagio Carnizer. / c. 74 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que havent cercat lo Quinque Li- brorum de esta santa iglesia primatial calaritana, à instancia de don Ignaci Car- niter he trobat lo seguent: Vui als sinch de juin de mill siscentos, sixanta y quatre, lo molt reverent don Thomas Manca, canonge desta santa iglesia primatial ha batiat un fili de Juan Baptista Carnizer donzell y de sa muller dona Angela Barruesso y Carnizer. Se li posa nom Ignasi Miquel. Foren padrins don Luis Barbaran y dona Maria Anna Truxillo, tots del present Castell y axi lo ferme Joan Maria Mamely y do- mer et cetera. En fe de lo qual done y ferme la present, vui en Caller en 15 de gener del 1688. Agustin Rubi domer. /

416 1688 gennaio 19, Cagliari Don Placido Sisternes de Oblites, capitano di cavalleria del tercío di Sar- degna, chiede che venga abilitato nelle Corti il figlio don Marco Antonio Si- sternes Manca Guiso, dell'età di sette anni compiuti, nato dall'unione con la moglie donna Maria Angela Guiso Sisternes; esibisce la fede battesimale, dalla quale risulta che l'atto è stato celebrato il 22 ottobre 1680. c.75 llustrisimos setiores habilitadores. Don Placido Sisternes de Oblites cappitan de cavallos corazas del tercio de este Reyno, representa a vuestras seiiorias ilustrisimas que tiene un hijo llamado don Marco Antonio Sisternes Manca Guiso de edad de siete annos cumplidos. Y por que dezea abilitarle en estas Cortes, supplica a vuestras sefiorias ilustrisi- mas se servan mandar abilitar à dicho don Marco Antonio como à hijo legitimo y natural del suplicante, segun que para mayor abundamiento lo firma de su mano, que en ello recivirà merced y justissia de la rectidud de vuestras scio- rias ilustrisimas, que Dios guarde. Placido Sisternes de Oblites. / c. 76 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que en los vint y dos de octubre del ayn mil siscentos uitanta, lo reverent Joseph Muro canonge d.esta santa igle- sia primatial calaritana ha batiat ab llissensia mia un fili de don Placido Sisternes

1100 de Valencia y de sa muller dona Maria Angela Guiso y Sisternes de Caller, se li posa nom March Antoni. Foren padrins don Agusti Espiga de Caller, y dona Agnes Sisternes y de Valencia. En fé de lo qual done y ferme la pre- sent, vui en Caller en 19 de gener del ayfi 1688. Agustin Rubi domer. /

417 Senza data e luogo Gaspare Carta chiede che un suo figlio, il dottor Antonio Saturno Carta, sia abilitato con voto e che l'altro figlio Francesco, di minore età, lo sia senza voto. Furono entrambi abilitati senza voto per lo Stamento militare del Par- lamento Santisteban, nel quale furono esibite le fedi battesimali.

Ilustrisimos sefiores habilitadores. c. 77 Gaspar Carta de esta ciudad dice que en las Cortes celebradas por el excelen- tisimo conde de Santistevan se habilitaron por militares Antonio Sadorro Carta y Francisco Carta, hijos del suplicante, aun que sin voto por ser menores, segun consta de las fees batismal que van producidas en el processo de.las ha- bilitaciones de dichas Cortes, y por que el dicho Antonio hoy es de edad de po- der ser habilitado con voto y el dicho Francisco es menor, suplica queden vues- tras sefiorias ilustrisimas servidos en dichas Reales y Generales Cortes habilitar al doctor Antoni Carta, dicho su hijo con voto y ". dicho Francisco sin voto, que en elio recivid particular fabor et cetera ut intus. Gaspar Carta. /

418 1688 gennaio 9, Cagliari Giovanni Agostino Carta chiede che siano abilitati senza voto, in quanto minori, i suoi quattro figli, nati dall'unione con la moglie donna Caterina de Lussu Carta: Gaspare Antioco, Antonio Melchiorre (già abilitati per le Corti del viceré Santisteban), Giuseppe Baldassarre e Salvatore Michele. Degli ul- timi due esibisce le fedi battesimali.

Ilustrisimos sefiores habilitadores. c. 78 Juan Agustin Carta dice que en las Cortes celebradas por el excelentisimos conde de Santistevan fueron habilitados por militares Gaspar Antiogo Carta y Antonio Melchior Carta, segun consta en el processo de las habilitagiones de dichas Cortes, las quales segun parecé de sus fees batismales, que van produ- cidas en dicho processo, fueron habilitados sin voto por ser menores, y por que hoy el suplicante tiene dichos dos hijos de legitimo matrimonio, como los pri- meros que son Joseph Baltasar Carta y Salvador Miguel segun parete de las fees batismales que presenta. Por tanto, suplica queden servidos habilitar, aunque

1101 sin voto, a dichos sus quatro híjos por ser menores, que recivirà particular fa- bor de vuestras seliorías ilustrisimas, que Dios guarde. Juan Agustin Carta. /

c. 79 Certifico y hago fee de verdad yo domero infrascrito de la parrochial íglesia de Santiago del appendissio de Villa Nueva de esta ciudad, qualmente el reverendo Joseph Puddu benefficiado y domero de.la dicha parrochial iglesia, en los 12 de marzo 1687 bauptizó, segun la orden de la santa madre Iglesia, à Salvador Miguel hijo de Juan Agustin Carta, y de Cathelina Carta de Lussu, conjuges de dicha appendissio, y fueren padrinos el reverendo Miguel Soro y Theresa Usay prout iacet in liber folio 203 por la qual hago la presente certificatoria en Caller y Santiago en 9 de henero 1688. Miguel Soro domero.

Nosotros que baxo nos firmamos hasemos fe y de testimonio de berdad de como el dicho lisensiado Miguel Soro es otro de los domeros que assisten en la parroquial iglesia de Santiago otro de los appendissios de esta cíudad de Cal- c. 79v. ler y en essa conformidad / los firmamos dia y ano suso dichos. Joseph Lochy publico notarlo. Joseph Manca notarlo. /

c so Certifico y hago fee de verdad yo domero infrascrito de la parrochial íglesia de Santiago del appendissio de Villa Nueva de esta ciudad, que el muy reverendo y canonigo Joseph Usay, en los 14 de junío de 1678, bauptízó, segun la orden de la santa madre Iglesia, a Joseph Balthazar, hijo de Juan Agustin Carta, y de Cathelina Carta de Lussu, conjuges de dicho appendissio, y fueron padrinos el doctor Juan Baptísta Carta, y Restituta Usay, prout iacet in liber folio 40. Por la qual hago la presente en Caller, y Santiago en 9 de henero 1688. Miguel Soro domero. / c. sov. Nosotros que baxo nos firmamos damos fe y testimonio de verdad de como el lisensiado Miguel Soro es otro de los domeros que assisten en la parroquial igle- sia de Sant Jago de apendissio de Villa Nueva, otro de los apendisios de esta dicha ciudad de Caller y en essa conformidad lo firmamos dia y ano suso di- chos. Joseph Lochy publico notarlo. Joseph Manca notarlo. /

419 1687 dicembre 30, Mamoiada Don Agostino Melis Fortesa del villaggio di Fonni, domiciliato a Ma- moiada, chiede che i figli don Giovanni Francesco Sisinnio e Agostino Am-

1102 brogio Nicola Melis Satta di Bitti — nati dall'unione con la moglie donna Ca- terina Satta — siano abilitati, rispettivamente con voto e senza voto. Vengono esibite le loro fedi battesimali.

Ilustrisimos seriores abilitadoresl, c. 81 Don Agustin Melis Fortesa de la vila de Fony, natural y domísiliado en la de Mamojada, padre legitimo y natural de don Juan Francisco Sisinjo y de don Agustin Ambrosio Nicolas Melis Satta de dicha vila de Mamuyada, segun pa- rege por las certificatorias del reverendo rector y curas de dicha vila de Ma- muyada, que originalmente en segna con este, y porque dezea sean dichos sus hijos abilitados en estas Cortes, es ha saver dicho don Francisco con votto pues tiene la hedad, y dicho don Agustin Ambrosío Nicolas, sin votto por no / te- c. siv nerla, suplica a vuestras senorias ilustrisimas sean servidos mandar sehan abí- litados dichos sus hijos que por ser tales lo hatesta, suplica y representa y lo firma de su mano. Don Agustin Melis Fortesa. /

Certificamus et fidem indubitam facimus infrascriti rector et curati hujus pa- c. 82 rochiae sic invenisse in libro baptizatorum primo ex Quinque Librorum sili- cet, Augustinum Ambrosinum Nicholaum esse filium legitimum ex legitimo matrimonio natum et procreatum nobilis don Augustiny Melis Fortesa et no- bilis donnae Chathelinae Satta ab oppidis de Fonni et Bitti respective et pre- dictum Augustinum Ambrosium Nicolaum esse baptísatum anno Domini mil- lesimo sexcentesimo sectuagesimo dico 1670, die vero setima dico 7 mensis decembris, per venerabilem Petrum Murgia curatum pro in illo istius pa- rochiae quem ex sacro baptimali fonte sucepere venerabilis Franciscus queren- tes y Maria Esmenia Pirisi ab oppido de Mamujada et 011olay respective. In quorum fidem presentem dedimus, et nostram majorem validitatem et robur propris manibus efirmavimus. Datum in hoc oppido de Mamujada die 30 mensis decembris ano dicto 1687. Reverent Joannes Leonardus Masala. Josephus Satta curatus. Franciscus Concas curatus. /

Certificamus et fidem indubiam facimus infrascriti rector et curati huius paro- c. 83 chiae sic invenisse in libro baptizatorum uno ex Quinque Librorum silicet: Joannem Franciscum Sicinnium esse filium legitimum ex legitimo matrimonio et sic procreatum nobilis don Augustini Melis Fortesa et nobilis donae Catheli- nae Satta ab oppidis de Fonne, et Bitti respective recidentes autem et domicil-

i La carta contiene la seguente nota a margine: «Estos sin voto por no tener 20 artos cumpli- dos segun el capitulo de Corte».

1103 jati in hoc oppido de Mamoyada et praeditum Joannem Franciscum Sicinnium esse baptizatum die decima mensis aprilis anno Domini millesimo sescentesimo sexagesimo octavo, dico 1668, per venerabilem Franciscum Concas curatum istius parochiae pro in illo tunche et nunche quem ex sacro baptimalj fonte su- scepere Carlus Margello et Regina Angela Satta, ab opidis de Olzai et Mamojada respective. In quorum fidem presentes dedimus et ad majorem validitatem et robur pro- pris manibus efirmavimus. Datum in hoc opido de Mamojada die 30 mensis decembris anno Domini 1687 de rector Joannes Leonardus Massaia. Josephus Satta curatus. Franciscus Concas curatus. /

420 Senza data, Cagliari Il cavaliere Antioco Delvechio dichiara di avere tre figli, nati dall'unione con la moglie Caterina Floris Delvechio: Antonio Ignazio, Giuseppe Gerolamo e Demetrio Gemiliano; chiede che vengano abilitati per le Corti ed esibisce le fedi battesimali. c. 84 Ilustrisimos setiores abilitadores de este Real y General Parlamentol Antiogo Delvechio, cavallero d.esta ciudad dize a vuestras setiorias ilustrisimas que tiene tres hijos nombrados Antonio Ignassio, Joseph Geronimo, y Deme- trio Gimillano, como paresse por las fes baptismales que, en forma autentica, presenta ut ecce. Y por que dezea se emplehen en todos tiempos en el servissio de Su Mages- tad (que Dios guarde) supplica a vuestras setiorias ilustrisimas se sirban habi- lítarles por cavalleros en estas Reales y Generales Cortes, que lo resivira à gra- cia particular de la mano de vuestras setiorias ilustrisimas, que Dios guarde. Antiogo Delvechio. /

85 A primo de agost mil sinent sixanta y nou, fas fe yo Juan Agusti Ortu, bene- Niat y domer de la parroquial iglesia de Santa Eulalia, de come hé batiat, se- gons lo rito de la santa madre Iglesia romana, à Antoni fríasi Delvechio, fili lle- gitim y natural de Antiogo Delvechio, y Cathelina Delvechio y Floris, conjuges de la Marina. Foren padrins Antoni Ximenes y Antonia Sanna, y Espada tots dos de la Marina et cetera. Juan Agusti Ortu domer et cetera Concordat Joanes Antiochus Cate Tolo secretarius. /

i Nota sul mg. sin.: Sin voto estos 3.

1104 A trenta de agost mil sinent setanta, y hu, fas fé, yo Juan Agusti Ortu, bene- c. 86 fisiat, y domer de la parroquial iglesia de Santa Eulalia de la Llapola de Caller de com he batiat, segons lo ritu de la santa mare Iglesia romana à Joseph Gi- roni Delvechio fili llegitim, y natural de Antiogo Delvechio, y de Cathelina Del- vechio, y Floris conjuges de la Llapola. Foren padrins Efis Denegro y Paula De- negro y Pichis conjuges de la Llapola et cetera. Juan Agusti Ortu domero et cetera Concordat Reverent Joanes Antiochus Cate Tolo. /

A trenta de setembre mil siscents setanta y quatre fas fé yo Arquilao Saba be- c. 87 nefisiat, y domer de la parroquial iglesia de Santa Eulalia de com he batiat se- gons ritu de la santa mare Iglesia romana à Diometrio Delvecho fili llegitim, y natural de Antiogo Delvecho, y de Cathelina Delvecho y Flores conjuges de la Marina. Foren padrins Sadorro Prunas, y Maria Mallas Murteo, tots son de la Marina et cetera. Saba domer. Concordat Joannes Antiochus Cate Tolo. /

421 1688 gennaio 9, Cagliari Ottavio Frediani presenta il privilegio di cavalierato ed afferma di voler partecipare al Parlamento, nel quale è stato convocato con i figli (in età di po- ter votare) Nicola Andrea, Francesco Giuseppe ed Antonio Domenico. Sup- plica inoltre che sia abilitato un altro figlio (avente minore età) Ignazio Ber- nardo, nato anche questi dal suo matrimonio con Elena Diana. Chiede infine l'abilitazione per un suo nipote, Filippo Gavino, figlio di Nicola Andrea Fre- diani e di Teresa Muro. Esibisce le fedi battesimali dei figli e del nipote.

Ottavio' Fredíani presenta el privilegio de.la trieNed que Su Magestad (que c. 88 Dios guarde) le ha hecho de cavallero sigun ad aquel se le ha dado el exequa- tur. Y como el suplicante entiende no faltar, al servigio de Su Magestad en con- currir en este presente Parlamento, en que queda convocado el suplicante y sus hijos, que son los que tienen la edad complida para poder votar, que son el doc- tor Nicolas Andres Frediani, Francisco Joseph Frediani, Antonio Domingo Fre- diani segun parese por las fes del bautismo que juntamente presenta.

1 Sul mg. sin. della carta compare la seguente nota: «Octavio — Padre por privilegio. Nicolas Andres hijo, Francisco Joseph hijo. Con voto los dos por constar de la filiacion, y edad. Antonio Do- mingo lo mismo. Ignacio Bernardo sin voto, Phelipe Gavino hijo del doctor Frediani sin voto».

1105 Y tambien suplica hayan de ser habilitados por menor edad el otro hijo llamado Ignasio Bernardo Frediani y su nieto llamado Phelipe Gavino Frediani, hijo del dicho doctor Nicolas Andres Fredíani sigun las fes del bautismo que tambien presenta. Como lo espera de la justificasion de vuestras seriorias illustrisimas que Dios guarde. Ottavio Frediani. /

c. 89 Vuy als trenta de noembre de mil sinentos cinquanta y sinch lo serior canonge Jayme Rogger à batisat un fili de Octavio Fedriany y de sa muller Elena Diana de la Marina. Se li posa nom Nicolau Andreu, foren padrins Francisco Rog- ger natural de la Marina y sa muller dona Clementa Sanna del present Castell y axi lo ferme. Francesch Tola domer. Concordat cum suo originali et cetera pro ut fidem facio Salvador Cate Tolo publicus notarius Calaris et curiae [...] primatialis calaritanae actuarius. / c. 90 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que havent cercat lo Quinque Li- brorum de esta santa iglesía primacial calaritana à instancia de Octavi Frediany, he trobat lo seguent. Vui als de set de febrer del ayn mil siscents, sixanta y tres lo reverent don Gironi Delitala canongie d.esta santa iglesia primacial calari- tana ha batiat un fili de Octavi Frediany y de sa muller Elena Diana, se li posa nom: Francesch Joseph. Foren padrins don Francisco Abella y dona Josepa Setze tots del present Castell de Caller y axi lo ferme. Joan Maria Mamely do- mer et cetera en fe de lo qual done la present fermada de ma mia. Vuí en Cal- ler als 9 de gener del ayn 1688. Agustin Ruby domer. / c. 91 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que havent cercat lo quinque li- brorum d.esta santa iglesia primatial calaritana à instancia de Octavi Frediany, he trobat lo seguent. Vui als doze de abril del ayn mil, siscents, sixanta y set, lo reverent Pere Mamely canongie d.esta santa iglesia primatial calaritana, ha batiat un fili de Octavi Frediany y de sa muller Elena Frediany y Diana, se li posa nom: Antony Domingo. Foren padrins lo doctor Pere Nurra y Antonia Nurra tots de Caller y axi lo ferme. Joan Maria Mamely domer et cetera. En fe de lo qual done la present fermada de ma mia. Vui en Caller als 9 de gener de 1688. Agusti Ruby domer. / c. 92 Certifique de veritat yo domer infrascrít de que, havent cercat lo Quinque Li- brorum d.esta santa primatial iglesía à instancia de Octavi Frediany, he trobat lo seguent: Vui als vint y tres de agost, míl, siscents, setanta y tres, yo domer ínfrascrit he batiat un fili de Octavi Frediany y de sa muller Elena Diana, se li posa nom:

1106 Ignasi Bernardo. Foren padrins lo molt reverent doctor Pere Melas canonge d.esta santa iglesia y seo primatial y Maria Nurra Vacca, tot del present Castell y axi lo ferme. Joan Maria Mamely domer et cetera. En fe de lo qual done la present vui en Caller als 18 de gener de 1688. Agustin Ruby domer. /

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que en los deu de maig de mill sis- c. 93 cents uitanta y tres lo molt reverent canonge don Francisco Carniger ab llíssen- sia mia ha batiat segons lo ritu de la Santa Mara Iglesia un fili del doctor Ni- colau Frediany y de sa muller Maria Theresa Muro y Frediany de Caller, se li posa nom Phelipe Gavì. Foren padrins don Juan Phelipe Manunta y dona Ma- ria Francisca Frediany y Muro de Sager. En fe de lo qual done y ferme la pre- sent vui en Caller als 18 à gener de 1688. /

422 Senza data e luogo Giovanni Battista Domenico Pinos Corna dichiara di essere figlio di Francesca Corria e del cavaliere Gerolamo Pinos, abilitato per i Parlamenti dei viceré Lemos, Camarassa e Santisteban; chiede di essere abilitato con gli altri cavalieri. Esibisce la fede battesimale.

Sin voto por aver sido abilitado en las precedentes y faltarle la edadl. c. 94 Mui ilustres seiiores habilitadores, Juan Baptista Pínos y Conia hijo de Gero- nimo Pinos cavallero de esta ciudad, y de la quondam dona Francisca Conia y Uras segun la fe de su bautismo quae produce ut ecce dive à vuestras sefío- rias que el dicho su padre ha sido habilitado en las Cortes que celebraron en este Reyno los excelentisimos seflores conde de Lemos, marques de Camarassa, conde de Santistevan por cavallero segun el privilegio de que hizo demonstra- cion despachado à. favor del doctor Juan Baptista Pinos y Brondo, su abuelo, en virtud del qual ha sido assi.bien habilitado el suplicante en menor edad, en las Cortes que celebrò el dicho conde de Santi Stevan. Y como de nuevo ha me- nester que en las presentes Cortes sea habilitado, suplica a vuestras setiorias ilustrisimas queden servidos hazer la merced de habilitarle, como à los demas cavalleros que lo recibirà à suma gracia de la mano de vuestras setiorías altisi- mas, que el cielo guarde. Altissimus Jheronym Pinos y Brondo. /

Ago fe yo domero enfrascrit de la parroquial iglesía de Santiago de la Vila c. 95 Nueva de Caller de como el reverendo rector Gavino Manca bautizó en esta

i Nota sul mg. sin.

1107 parroquia en los 21 de settembre 1675 à Juan Batista Domingo hijo de Gero- nimo Pinos y de dona Francisca Conia conjuges y fueron padrinos Lucifero Santa Crus y Maria Madalena Bonfant de dicho apendissio pro ut iacet in li- bro folei 30 y por lo que ago y firmo la presente en dicha parroquia a los 20 de diciembre 1684. Estevan Serra domero.

Mas hago fe yo dicho domero de como el ilustrisimo y reverendissimo serior frai don Diego de Angulo arcobispo de Caller confirmó al sobre dicho Juan Ba- tista Domingo hijo de los sobre dichos conjuges, en los 20 de marzo 1679, pro ut íacet in libro folei 428 y porque conste ago y firmo la presente en dicha par- roquia die y anno ut supra et cetera. Estevan Serra domer. /

423 1688 gennaio 20, Cagliari Il dottor don Francesco Diego Carola dichiara di avere due figli, don Diego Agostino e don Luigi Francesco, nati dal suo matrimonio con donna Maria Clara Bonfant. Chiede che i due siano abilitati per le Corti senza voto ed esibisce le fedi battesimali. c 96 Sin votol. Muy ilustres seriores habilitadores. El doctor don Francisco Diego Carola dise que tiene dos hijos llamados don Diego y don Luis menores de veinte atios. Suplica por ende manden vuestras seriorias ilustrisimas se habiliten en estas Cortes sin voto que en esso y en todo lo resibira de la mano de vuestras seriorias ilustrisimas que Dios guarde. Don Francisco Diego Carola. / c. 97 Havent sercat lo llibre intitulat Quinque Librorum d.esta santa iglesia prima- tial calaritana à instanssia del doctor don Diego Carola he trobat lo seguent. Vui als deu de mars de 1671 lo molt reverent frai don Jordi Carcassona canonge d.esta santa iglesia primatial calaritana ha batiat un fili dels nobles don Fran- cisco Diego Carola y de sa muller dona Maria Clara Bonfant. Se li posa nom Diego Agusti. Foren padrins lo noble don Agusti Bonfant y dona Theresa Jorda tots de Caller, y axi lo ferme. Joan Maria Mamelj domer en fe de lo qual fas y ferme la present vui en Caller als 21 de mars de 1679. Agustin Ruby domer.

I Nota sul mg. sin.

1108 Mes he trobat que en 18 del mes de juin de 1673 en dita santa iglesia prima- tial calaritana lo illustrisimo sei-ior don Pere Vico administra lo sacrament de la confirmasio y entre altros confirma à Diego, ffill dels nobles don Francisco Diego Carola de Alguer y de dona Maria Bonfant. Padri don Felis Requesens de Caller en fe de lo qual fas y ferme la present vui en Caller als 21 de mars de 1679. Agustin Ruby domer. /

Certifique de veritat yo domer infrascrit a que en los vuit de mars del ayn mil c. 98 siscents, vuitanta y tres, lo molt reverent canongie don Francisco Carnier ab lissensia mia ha batiat un fill de don Francisco Carola y de sa muller dona Ma- ria Clara Bonfant y Carola. Se li ha posat nom Luis Francesch. Foren padrins Jayme Santus y dona Eugenia Maner y Usay tots del present Castell. En fé de lo qual done y ferme la present vui en Caller en 20 de gener del ayn 1688. Agustin Ruby domer. /

424 1687 dicembre 11, Alghero Il nobile don Matteo Carola, tenente del capitano nel locale presidio e piazzaforte, non potendo personalmente assistere alle Corti per i molti impe- gni, confidando nella fedeltà, integrità e bontà del fratello don Francesco Diego Carola, naturale di Alghero ed abitante a Cagliari, lo istituisce solennemente suo procuratore, perché compaia ed intervenga nello Stamento militare e nel Parlamento generale.

Admitatur. c. 99 En el nombre de Dios nostro seflor sea amen. Sepan quantos esta carta de poder generai veyeren, leyeren y hoyeren, como en esta ilustre y magnifica iudad de Alguer als onte del presente corriente mes de diciembre, ano del nassimiento de nostro sefíor Jesu Christo de 1687. Ante el presente notario publico y real y testigos infrascritos, paressio el noble don Matheo Carola tiniente de capitan de las torres en este presidio y plassa de armas de Alguer, presente por dicho notali() y testigos infrascritos mui bien conoscido, y por las cosas pertenessientes y consernientes al agradable y pu- blico culto de.la justicia, y al aumento del presente de Cerdefía; en las mate- rias que se han de tractar, principiar y ultimar assistiendo la divina clemencia por el excelentisimo sefior don Nícolas Pinnatelli de Noya, y del Sacro Romano Imperio, marques de Cerchiaro y Caronia, conde de Borrello, lugar tiniente y capitan generai d.este Reyno, en nombre y por parte de la sacra suprema y ca- tholica real magestad de Carlos segundo que felixmente regna, en el Parlamento que se ha de celebrar por capitulos y tractados de Corte, y sobre los privilegios del mismo Reyno en execution de las reales ordenes al mesmo despachadas; en

1109 que assi tambien entre otros del Brasso y Estamento militar, me fueron presen- tadas y notificadas las reales cartas y convocatorias, por el discreto Baquis Manca, notario publico y secretario d.este Real Viguerio a las quales et cetera y como sea que por mis muchas ocupassiones en que de presente me hallo no puedo peNonalinente adsistír al dicho tractado de Cortes. Portanto confiando plenariamente de la fidelidad, legalidad, integridad y bon- dat del noble don Francisco Diego Carola mi hermano, natural de esta ciudad y comorante en la ciudad y Castillo de Caller, y por aquell el notali() infrascrito conio si fuera presente et cetera, gratuitamente y de mi sierta scien0a y libre voluntat, y en todo el maxor modo, via y forma que de derecho valer pudiere c. 99v. y se deviere, solemnamente instituhigo en procurador mio para las cosas / so- bre dichas, assi que la generalidad no derogue a la particular ni per lo contra- rio la particular a lo generai vice versa, al dicho noble don Francisco Diego Ca- rola, para que per mi parte, y en mi nombre pueda con dicho militar Estamento y General Parlamento comparesser e intervenir... [omissis] /

loo ...testigos à la firma y juramento son Sebastian Mareo alcalde y Joan Sassu de Alguer que lo firman de sus manos. Sebastian Mareo Joan Sassu.

(SN) Sigtnum mei Antonii Salaris civitatis Alguerii authoritate regia ubique vero per omne praesens Sardiniae Regnum publici notari qui huiusmodi instrumentum seu procurationis mandatum cum praenominatis testibus pro- prio calamo scriptum in his tríbus paginis papiri fermae maioris praesenti com- prensa, rogatus ac requisitus subscribo, subsigno et claudo. /

425 1661 ottobre 2, Cagliari Fede battesimale di Tommaso Andrea, figlio dei coniugi Francesco Fun- tana di Stampace e donna Leocadia Tanda di Cagliari. c. 101 Vuy als vint y dos dias del mes de octubre del present any de mil sisent sixanta y hu yo Juan Francisco Manca altre dels domers de la parroquial iglesia de Santa Anna appendissi de Estampaig fas fe de com lo reverent Barthumeu Marras be- neficiat de la seu de Caller baptià segons lo ritu de la santa madre Iglesia à Tho- mas Andreu, fili llegitim de Francisch Funtana, natural de Estampaig y de dona Leucadia Tanda de Caller conjuges, foren padrins Sisinni Masala y Anna Ma- ria Borras de Estampaig. Juan Francesch Manca domer. Concordat cum suo originali Joanes Antiochy Cate Tolo secretarius. /

1110 426 1687 maggio 1, Cagliari Fede battesimale di Giorgio Francesco Antonio, figlio dei coniugi Tom- maso Funtana e Maria Benedetu Funtana.

Vuy al primo de maig de mil siscents vuitanta set fas fe yo Joan Francisco Pais c. 102 altre dels domers de la iglesia parroquial de Santa Anna de Estampaig de com lo reverent Antony Sanna canonge de la seo primacial calaritana te batiat se- gons lo rittu de la santa mare Iglesia à Jordi Francisco Antony fili legitim de Thomas Funtana y de Maria Funtana y Benedetu coniuge, foren padrins Tho- mas Melis y dona Maria Cany en fe de lo qual fas esta die y ani ut supra. Joan Francisco Pais domer.

Copia huiusmodi sic prout jacet extracta fuit a suo originali Quinque Libro- rum recondito in parochiali ecclesia Sanctae Annae appendisio Stampacis prout fidem facit Angelus Cany Murronis publicus notarius callaritanus et men- sís archiepiscopalis calaritanae. /

427 1687 dicembre 24, Mandas Don Tommaso di Castelvì, cavaliere della città di Cagliari, non potendo intervenire alle Corti per legittime e varie cause, costituisce suo procuratore il nobile don Luigi Barbarà suo zio, perché compaia nel Parlamento.

Admitatur. c. 103 Die 24 del mes de diciembre de.lo ain de 1687 en la vila de Mandas. En nom de nostre serior Deu Gesu Christo, sia a ttots nottory de com yo don Thomas de Castelvy cavalier de la ciutat de Caller y al present trobat en esta villa de Mandas altra de.la encontrada de Curadoria Siurgus, al notary y testi- monis infrascritis molt bé conegut, attenent, y sabent que por part de.la sacra catholica y real magestat del rey nostre sefior Carlos segundo de.las Espagnas de present feligement regnant, estigui convocat y citat al General Parlament, y Corts que se ha de tenir en la ciutat, y Castelli de Caller, per lo illustrissim y excellentissim setior don Nicolau Pignatelly de Aragò, duch de Mont Leon, vir- rey, y capita generai del present Reyne de Sardegna, com à president de dit Par- lament en nom de la prefacta Sa Magestat; per à que entre altros acudis al Bras y Estament militar, segons que axi en altros semblants Parlaments y Corts, se ha acostumat: y perque à ellas intervenir no puch per mas llegitimas y varias causas, y ocupassions que justament me.lo ínpidexen idcírco, et alias, no for- sat, ny pregat de ma serta scientia y espontanea voluntat, constituhesch y so- lemnament ordene per mon procurador sert y espessial, de tal manera que la espesialitat no derrogue la generalitat, nec e contra, et versa vice, al noble don Lluis Barbarà mon honcle que a.la present procura se troba ausent, com sy pre- sent se trobas, per a que per my y en mon nom puga comparexer, intervenir en dit Generali Parlament del dit Bras militar del present [omissis] /

103v ...Testimonia presents trobats à dictes coses son Salvador Gessa y Sisinny Pi- sanu escrivents de la present vila coneguts per lo notary infrascrit e per saber escriure se ferman de llurs mans et cetera. Salvador Gessa so testimony. Sisinny Pisanu so testimony. Juan Putzu per les hauctoritats reals notary publich que d.estes predictes coses de propria mà escriptes com à resquest e intervingut de les quals ne fas fe. /

428 1687 dicembre 24, Mandas Don Giuseppe San Just, cavaliere di Cagliari, non potendo intervenire alle Corti per legittime e varie cause, costituisce suo procuratore don Luigi Bar- barà perché questi compaia nel Parlamento.

C. 104 Admitatur. Die 24 del mes de diciembre de.lo ain de 1687 en la vila de Mandas. En nom de nostre seiior Deu Gesu Christe, sia a.ttots notory de com yo don Joseph San Just cavalier de.la ciutat de Caller y al present trobat en esta vila de Mandas, altra de.la encontrada de curadoria Siurgus al notary y testimonis infrascrits molt bé conegut; attenen, y sabent que per part de.la sacra catho- lica magestat del rey nostre setior Carlos segon de las Espagiias de present fe- licement regnant estiguì convocat, y citat al General Parlament, y Corts que se han de tenir en la ciutat, y Castelli de Caller, per lo illustrissim y excellentis- sim selior don Nicolau Pignatelly de Aragò, duch de Monteleon, virrey y ca- pita generai del present Regne de Sardegna, com à president de dit Parlament en nom de.la prefacta Sa Magestat, per a que entre altros acudis al Bras, y Es- tament militar segons que axy en altros semblants Parlaments, y Corts, se ha acostumat, y perque à ellas intervenir no puch, per mas llegitimas, y varias cau- sas y ocupassions, que justament me lo impidexen. Idcirco, et alias, no forsat ny pregat de mà setta sientia y espontanea voluntat constituhesch y solemne- ment ordene per mon procurador sert y espessial, de tal manera que la espe- sialitat no derogue la generalitat, nec, e contra, et versa vice, al noble don Lluis Barbarà mon honcle matterno que a.la present procura se troba ausent, com sy present se trobas, per a que per my y en son nom puga aparexer e interve- nir en dit General Parlament... [omissis] /

1112 ...testitnonis presents trobats à dictes coses son Salvador Gessa, y Sisiny Pisanu c. 104v. escrivents tots de.la present vila de Mandas coneguts per lo notary infrascrit e per saber escriure se ferman de llurs mans. Salvador Gessa so testimony. Sisiny Pisanu so testímony.

Juan Putzu per les hauctoritats reali notary publich que de.les predictes coses de propria mà escriptes com à resquest es íntervingut de.les quals ne fas fé. /

429 1688 gennaio 9, Cagliari Felice Francesco de Montes (De Montis), cavaliere cagliaritano, chiede che vengano abilitati i figli, Sebastiano e Giovanni Angelo, nonostante la loro minore età. Allega le fedi battesimali.

Muy ilustres sefiores abilitadores, Felis Francisco de Montes cavallero d.esta .105 ciudad, presenta a vuestras setiorias ilustrisimas con este las fes de parraco, [...] parece de.la menor edad de sus dos hijos, Sebastian y Juan Angelo De Mon- tis, que no obstante ella, necessita abilitarlos para en lo venidero que lo reci- birà à merced particular de mano de vuestras setiorias ilustrisimas. Felis Francisco De Montís. /

Demontis y Sutierl. Certifique y fas fee de veritat yo Diego Matta, beneficiat domer de la paroquial c. 106 iglesia de Santa Eulalia, de la Llapola de Caller de com lo molt reverent Sebas- tia Sutier, canonge de la seo primacial calaritana à primo de diciembre de lo any de mil siscents settenta y dos ha baptiat segons lo ritu de la santa mare Iglesia à Sebastian Angel De Montis fili legitim y natural de Felix De Montis y de Ra- chela De Montis y Sutier conjuges de.la Llapola. Foren padrins lo doctor An- dres Antoni Incany del Castell de Caller, y Isabella Suiier de la Marina. Y en fee de lo qual a petissio del sus dit Sufier fas y ferme la predita segons de tots consta ex lo Quinque Librorum de dicha iglesia. Caller y jener à 9 de 1688. Diego Matta domer. /

Caller y jener à nou de mil siscents vuitanta vuit dicese 1688 en Santa Eulalia c. 107 et cetera, fas fee yo Diego Matta benefissiat y domer de la paroquial iglesia de Santa Eulalia de la Llapola de Caller, de com lo molt reverent Sebastia Smier canonge de la seo primatial calaritana, als setze del mes de jener del ayn mil sis-

i Nota a margine.

1113 cents settanta y set dicese 1677 ha baptiat segons lo ritu de la santa mare Igle- sia a Juan Angel Antoni De Montis fili llegitim y natural de Felix De Montis y de Paula Suiier y De Montis conjuges de la Marina ; foren padrins lo doctor Pera Nurra y Cathelina Nurra y Sufier tots dos del Castell de Caller, segons de tots es de veure y consta en lo Quinque Librorum de dita iglesia, en fee de lo qual à petissio del susdit De Montis fas y ferme la present die et anno supra et cetera. Diego Matta domer. /

430 1688 gennaio 18, Cagliari Francesco Esgrecho dichiara che dal suo matrimonio con Maria Carta Esgrecho sono nati due figli; Giovanni Battista Antonio e Nicola Andrea, dei quali esibisce le fedi battesimali"; chiede che essi siano abilitati senza voto in quanto di minore età.

los Ilustres setiores abilitadores Francisco Esgregho dive que tiene dos hijos llamados Juan Baptista Antonio y Nicolas Andres Esgrecho como paresse por las fees baptismales que con esta presenta, y porque desea que dichos sus hijos queden abilitados en estas Cortes, por tanto supplica à vuestras setiorias ilustrisimas se sirvan abilitarles como à hijos legitimos y naturales del suplicante sin votto por ser menores, que para major abundamiento lo firma de su mano. Francisco Esgregho. / c. 109 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que en los set de dezembre del ayn mil siscents vuitanta y quatre, lo reverent canonge Ignasí Ansaldo ab lissensia mia ha batiat un fili de Francisco Esgrecho y de sa muller Maria Carta y Es- grecho; se li ha posat nom Nícolau Andreu. Foren padrins lo illustre don Fran- cisco Rogger procurador real y Josepa Carta y Mereu tots de Caller. En fe de.lo qual done y ferme la present vui en Caller en 18 de gener de 1688. Agustín Rubi domer. / c.110 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que en los vint y nou de mars de mill siscents sectanta y nou lo moli reverent doctor Sadorru Cucuru canonge de esta iglesia primatial calaritana ab lissensia mia ha batiat un fili de Francisco Esgrecho de Caller, y de sa muller Maria Carta y Esgrecho de Vila Nova. Se li ha posat nom: Juan Baptista Antoni. Padrins foren lo doctor Julio Muro de la Marina y Josepa Carta de Vila Nova de Caller. En fe de lo qual done y ferme la present vui en Caller als 18 de gener de 1688. Agustin Rubi domer. /

1114 431 1687 marzo 14, Oviedo Lopo Miranda Ponze de Leon, marchese di Valdecalzana, di Torralba e Bonnanaro, signore della casa di Miranda, delle baronie di Ittiri e Uri, castel- lano perpetuo del forte di San Martino, unitamente alla moglie dichiara: sono revocati i differenti poteri sui beni posseduti nel Regno di Sardegna (case, censi, orti, mulini, rendite) a don Francesco Antonio de Vergara Miranda, ar- civescovo di Sassari, presule eletto di Cagliar!, poi vescovo di Zamora, ed inol- tre a Giuseppe de Oyarbida, gentiluomo del duca di Monteleone e viceré di Sardegna, a Fernando Martinez ed a Gonzalo Martinez. Tutti i poteri, con le clausole ed i vincoli precedentemente concessi, passano a don Fernando Ma- rinas Valdez, persona di fiducia, in procinto di partire per la Sardegna. Egli ge- stirà rendite di case, mulini, censi, l'amministrazione della giustizia ed altri diritti precedentemente esercitati da Angelo Martinez Puliga, Giovanni Bat- tista Bossa, il dottor Gavino Cugurra, gli eredi del dottor Leone Zampero, il commissario signor Bigucho con i suoi eredi e tutti coloro che hanno tenuto poteri dei concessionari marchesi di Valdecalzana. Il Marinas potrà liquidare le somme richieste dal re e dai ministri regi durante il sequestro delle rendite delle baronie di Ittiri e Uri. I marchesi concedenti avranno tutte le informa- zioni e saranno sentiti su ogni materia che possa riguardare i loro diritti.

En la ziudad de Obiedo à catorze dias del mes de marzo de mil sis cientos y c. 111 ochanta y seite arios, ante mi el seriorio y testigos, sus seriorias los seriores don Lopo de Miranda Ponze de Leon, marques de Valdecarzana, de Torralba, y Bonanaro, setior de la casa de Miranda, sus Estados, de las varonias de Itiri, y Uri, de.las villas de Muros, Ranon, Matallana, castellano perpetuo del fuerte de San Martin de la Ria de Pravia, y mayordomo de.la Reyna nuestra setiora, la seriora dona Josepha Simo Carraio, y Albornoz, y [...]elles, su muger assi mismo marquesa de Valdecarsana, de Torralba, y Bonanaro, y de dicha casa, sus Estados, y seriorias con licencia que primero dicho serior marques su marido. Porque junto con su serioria pueda jurar, y otorgar esta scriptura de poder, y lo que en ella se capitulare, y se le dio, y concedio sin limítacion alguna, y ha- viendola azeptada de que yo secretario doy fee usando de dicha lizencia am- bos à dos juntos, y deman comun a voz de uno, y cada uno por si, y por el todo in solidum con renunciacion de las leyes de.la mancomunidad, como en ellas, y en cada una de ellas se contiene, dijeron que por quanto tienen, y les perte- necen en los Estados referidos en el reyno de Zerderia, y en las villas susodi- chas cantidad de hazienda, rentas assi de casas, zensos, virias, huertas, molinos, y otro en dicho Reyno de Zerderia, ciudad de Caller y mas partes d.el, les to- can aber, cobrar, y recaudar por justos, y diversos titulos, y a causa de que por sus personas no pueden, ni pudieron audir à la adiministracion, y cobranza de

1115 dichos vienes, y de sus rentas segun estillo de dicho Reyno por lo qual dieron, y otorgaron antes de aora deferentes poderes [...] el effecto como fue uno, el 111v. ilustrisimo serior don Francisco Antonio de Bergara, y Miranda / del Consejo de Su Magestad siendo arzobispo de Sasser, electo de Caller y al presente obi- spo de Zamora que passo por testimonio y el presente secretario, y despues otro don Joseph de Oyarbida zentil hombre del excelentisimo serior duque de Monteleon virrey de Zerderia, que passo por testimonio de Fernando Marti- nez secretario del numero de.la villa y Consejo de Grado, y ultimamente die- ron otro poder con la misma amplitud de haver, y cobrar dichas rentas y to- mar las cuentas a los arrendatarios, recaudadores, y administradores, que han sido de dichas rentas y mas effectos, segun passó por testimonio de Gonzalo Martinez, assi mismo secretario del numero de.la dicha villa y Consejo de Grado; y porque al present passa a dicho Reyno de Zerderia don Fernando Ma- rinas, y Valdez vezino de la dicha villa de Grado, y uno de.los infanzones, y li- najes d.ella, y ser como es persona de toda su satisfazion, dejando como dejan a.los refferidos, y todos sus substitutos en ser buena fama, y opinion, rebocan, y dan por nullos todos los dichos poderes, y lo demas, que antes de aora hu- bieren dado, y otorgado à favor de qualesquier persona, o personas que tam- bien dan por votos, y chanzillados, para que ni unos ni otros no usen, ni pue- dan usar d.ellos en ninguna manera cuya recusassion juran en devida forma. Por cuyas causas le dan el presente, y otorgan con todas las clausolas, vincu- los, y firmezas de derecho necessarias al dicho don Fernando Marinas, y Val- des, para que en nombre de los dichos seriores otorgantes, y representando sus proprias personas vaya à dichas villas de Bonanaro, Torralba y varonias de Itiri y Uri ind[...] en el dicho Reyno de Zerderia, y à las mas partes, y lugares de el 'a donde tuvieren sus seriorias sus Estados, rentas, haziendas, y fuere [...], y c. 112 toque à sus jurisdiciones, segun à estillo de aquel / Reyno y a [...]rez, y cobre, recaude, y administre de los tales arrendatarios, llebadores y possehedores, que han sido, y al presente son de unos, y otros vienes, derechos, y acciones, y va- sallajes, que les pertenezen, y mas imposissiones, assi de rentas de casas, mo- linos, majuelos, reditos de zensos, y otros derechos, que estuvieren corridos, y en qualquiera manera les pertenecieren a dichos seriores otorgantes asi ga- nados, como sus pastor, y guarezimientos para que pueda tomar la cuenta, o, quentas 'a la persona, o personas que las devieren dar, y hubieren tenido antes de aora poderes para la adminístracion, y cobranza de dicha hazienda, cobrar el alcanze, o alcanzes de.los tales administradores, que assi hubieren nombrado sus seriorias, o los setiores virreyes, y otras quales quier iustizias de aquel Re- gno y en particular, y especialmente a Angel Martines Puliga, Juan Baptista Bossa, y el doctor don Gavino Cugurra, y a.los herederos de don Francisco Martinez, assessor de la Governacion de Sasser, y à don Matheo Martinez su hermano, y a.sus herederos, y à los del doctor Leon Zampero, el comissario se- rior Bigucho, o sus herederos, y à todos los demas que hubieren tenido poderes de dichos seriores otorgantes, o sus causantes, o facultad de interim por dichos

1116 seriores virreyes, de justicias y assi mismo. Para que puda liquidar las cantidades de que Su Magestad se valio, o sus reales ministros en su nombre del tiempo que estuvieron sequestrados los fructos, y rentas de dichas varonias de Itiri, y Uri, y sacar certificacion de dichas cantidades con los quales, y cada uno d.el- los el dicho don Fernando Marinas forme sus quentas con cargo, y data y ad- mitiendoles en ellas lo que legitimamente les hubiere de passar, y no mas, y de.lo que assi fueren alcanzada lo haya, perziba y cobre de.los susodichos, y quales- quier d.ellos, y sus vienes herederos, y fiadores, recoyiendo, y recobrando de sus / poderes los papeles, instrumentos, y mas recaudo tocantes y pertene- c. 112v. cientes à dichos Estados, vienes, y hazienda, y para dichas cobranzas, adminis- trazion y recaudacion, y que se le de el uso y eyercicio d.ello pueda hazer, y haga las cliligencias iudiciales y extrajudiciales, que combengan ocurriendo para ello ante quales quiera seriores jueces, y tribunales de aquel Reyno, y ante quien, y como le combenga, hasta que con effecto consiga la administracion, quieta, fi- nal de quentas y cobranza d.ellas y de.lo que assi percibiere y cobrare pueda dar, y dee cartas de pago authenticas y simples, y à los que pagaren como fia- dores, d.estos y de que se necessitaren otorgar quales quier scripturas que le combengan, y a todo lo que actuare y cobrare le dan toda validazion, y por ello estaran, y passaran en todo tiempo como si presentes fueren a.lo refferido, y para que no pareziendo las entregas de presente confiessen, y renuncien las leyes d.ella, error de quenta, engarios y mas del caso, y assì mesmo le dan y otor- gan este poder en toda forma para que el suso dicho les sostituiga en persona de toda su satísfazion en casso que haga ausencia de aquel Reyno, y fallesca su persona, y no en otra forma. Por manera, que por esta causa no se introdusga ningun serior jues, ni justicia a.lo hazer, y nombrar ninguna persona de su officio, por cuyos nombramien- tos, y sostituciones, que assi hiziere el suso dicho estaran y passaran en todo tíempo, y en razon de.las dilijencias iudiciales, que se.le ofrecieren este, y sus sostitutos, puedan nombrar procurador, y procuradores para que los assistan y defiendan, de forma que por falca de poder, aunque aqui no bajo prevenido y expressado no.se deje de cumplir, y esecutarlo en este contendo, con decla- racion que se E...] que desde aora para entonces no aya de perjudicar ni perju- dique en manera alguna al derecho que dichos seriores otorgantes puedan te- ner que representar, en razon de qualquiera domanda que le sea puesta assi en los pagamentos antes de aora / hechos, y que de nuebo se hizieren, como en c. 113 qualesquiera possessiones que se pidan en perjuisio de dichos seflores ottor- gantes en qualesquiera vienes, o derechos à ellos tocantes, como en los pleitos movidos, y por mober, que es visto primero y antes todas cosas hayan de ser no- ticiosos y demandados para mejor poder representar los derechos, y acciones que les puedan assistir, cuyo poder le dan y otorgan con todas sus incidencias y dependencias, anexidades, y conexidades, libre, y generai admodum, y rele- vacion en forma, por todo lo que por virtud de este poder se hiziere, estaran, y passaran para et cetera, assi se.lo hagan cumplir, dan poder à.las iusticias de

1117 Su Magestad que de sus causas puedan, y deban conozer; y assi lo otorgaron, y firmaron los dichos sefiores otorgantes à quienes yo secretario doy fee, conosco, y con renunciacion de leyes de su favor, con la que dize que general renunciacion fecha no valga, que la dicha setiora marquesa renunció assi mismo las del veleyano senatus consultus emperador Iustiniano segundas nuncías nueba y vieja constitucion, toro, y partida, y las demas que para riszendir esta scriptura y lo que en su virtud de hiziere favorezerla puedan de cuyo remedio, y de su effecto fue abisada por mi escrivano, y sin embargo les bolvio à renun- ciar, y juro à Dios nuestro Setior, y à una serial de cruz, que hizo con su mano derecha de que por la otorgar no ha sido ni es alagada, mobída, ni persuadida por el dicho setior su marido, ni por otra persona en su nombre y que antes la otorga de su libre, y espontanea voluntad por combertirse su hecho en su util, en cuya razon siempre estati, y passati por su thenor, sin.la contravenir aunque prezeda lizencia de qualquier serior juez que.se.la pueda dar, y relojar su jura- mento, y fueron testígos à su otorgamiento don Pedro Suarez Solis, don Bar- c. 113v. tholome Zernuda Rico, y / Manuel Garzia Ramos vezinos de esta ciudad. El marques de Valdecarzana, la marquesa de Valdecarzana ante mi Diego Rato Hevia, entre renglones y mas partes del balga [...].

Concuerda este traslado con la matricula originai, que ante mi passo, y en mi poder, y officio queda à que me refiero en fee de lo qual yo el sobre dicho Diego Rato Hevia escrivano de Su Magestad y del numero d.esta dicha ciudad de Obiedo su tierra y jurisdicion, que presente he sido a su otorgamiento junto con los testigos, y otorgantes de quienes doy fee, conosco lo signo y firma en ella à diez, y seis dias del dicho mes de marzo de mil, y seiscientos y ochenta, y siete atios. En testimonio de verdad. Diego Rato Hevia.

Comprobacionl. Nos los escrivanos, que aqui signamos, y firmamos, que lo so- mos del rey nuestro setior, y del numero de esta dicha cíudad de Obiedo su di- c.114 stricto, Consejo y jurisdicion, certificamos, y damos fee / a Su Magestad y a.las mas justicias de estos Reynos, y sefiores presidentes, y hoydores del de Zerdetia, y à aquiera que este fuere presentado, excrivido y manifestado en conto Diego Rato Hevia que en el signó y firmó es tal scrivano del rey nuestro setior, y del numero perpetuo de esta ciudad, y su Consejo como se intitula fiel, legal, y de toda satisfacion y confianza y que como tal es havido, tenido, y reputado todo eredito, y validacion, en iuhizio, y fuera del sin cosa en contrario, en fee de lo qual damos el presente, y lo signamos, y fermamos dicho dia dies, y seis de marzo de 1682 atios.

i Nota a margine.

1118 En testimonio de verdad Fernando Montoto Mirandas. En testimonio de verdad Pedro Menendez Famasgo. En testimonio de verdad Francisco Lapuerta Riveras. Exequantur retroscriptae litterae iuxta illarum seriem, et thenorem. Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta in Regia Audientia die quinto mensis may anno à nativitate Domini 1689 Caller. Ita est Antonius Lecca Regiae Audientiae secretarius. /

432 1687 maggio 2, Sassari Il nobile e cavaliere don Fernando Marinas Valdez, reggitore ed ammi- nistratore generale del marchesato di Bonnanaro e Torralba e della baronia di Ittiri e Uri, ha prestato il giuramento di rito di fronte a don Felice Sanjust Masons, governatore e riformatore dei Capi di Sassari e Logudoro. Il Marinas promette di esercitare bene e con lealtà la reggitoria; nell'amministrare la giu- stizia si atterrà ai poteri che gli competono ed è consapevole delle pene cui si esporrà in caso contrario.

Sasser à los 2 de mayo de 1687. c. 114v. El retroscrito noble don Fernando Marinas y Valdez cavallero de.la vila del Grado, regidor, y generai administrator deputado, y nombrado en virtud del retroscripto poder del marquesado de Bunanaro, Torralba, y baronia de Itiri y Uni gratis et cetera, ha prestado el solito sagramento y homenages en manos y poder del muy espectable sefíor don Felix Sanjust y Masons governador y re- formador por Su Magestad en estos Cabos de Sasser, y Logudoro en virtud del qual promete, y se obliga llevarse bien, y con toda fidelídad en el empleo, y exercicio de la regidoria, y govierno de los referidos marquesado y baronia, ad- ministrando justizia distributivamente en todas aquellas materias, que condu- zen à su cargo; y haziendose por el lo contrario quiere incurrir en las penas que llevan consigo dichos homenajes segun que assi lo firma, y jura largamente en poder del secretario infrascrito. Presentes por testigos Antonio Delogu y Lazaro Petinado de Sasser. Bernardus Sara secretarius Regiae Gubernationis pro nobile de Francisco, et Pilo et cetera. /

433 [1688 gennaio 19], Cagliari Don Giuseppe Delamatta chiede che sia abilitato il figlio don Francesco Giuseppe Delamatta Dias (di cui esibisce la fede battesimale), nato dal ma- trimonio con donna Caterina Dias.

Admitatur. c. 115

1119 Illustrissimos seriores habilitadores Don Joseph Delamatta dize que su hijo don Joseph Delamatta y Dias fue ha- bilitado en las Cortes celebradas por los excelentisimos seriores, marques de Camarassa y conde de Santistevan sin voto por la menor edad, y por que hoy tiene la legai para votar como parece de la certificatoria que ha entregado al secretario Antonio Lecca, suplica a vuestras seriorias ilustrisimas se sirva ha- bilitarle que hasi lo espera de la retitut de vuestras setiorias ilustrisimas. Don Joseph Delamatta. / c. 116v. Havent sercat lo llibre Quinque Librorum d.esta santa iglesia primatial cala- ritana à instansia del noble don Joseph Delamatta he trobat lo seguent: Vui als 7 de noviembre 1662 lo reverent don Antoni Capay canonge de.la santa iglesia de Alguer ha batiat un fili de don Joseph Delamatta y de sa muller dona Cathalina Dias, se li posa nom Francisco Joseph. padrins don Francisco Mar- tinez de la giutat de Saser y dona Mariangela Matta y Gambella y axi lo ferme esta, vui en Caller als 28 de gener de 1679. Agustin Ruby domer.

Mes haven sercat dit Quinque Librorum he trobat que lo illustrissim y reve- rendissim serior don Pere Vicco arquebisbe de Caller en los 18 de octobre del ain 1665 celebra en la santa iglesia prímatial calaritana lo sacrament de la con- firmasio y entre altres confirma à Francisch fili de don Joseph Delamatta y de dona Cathalina Días, padri lo dotor Antiogo Mereu en fe de lo qual fas y ferme la present, vui en Caller als 28 de gener de 1679. Agustin Ruby domer. /

434 1688 gennaio 19, Cagliari Don Giovanni Battista Delamatta chiede che il figlio Diego Melchiorre (di cui esibisce la fede battesimale), nato dall'unione con donna Francesca Biancarelly Delamatta, sia abilitato per le Corti senza voto (a causa della mi- nore età).

c.117 Don Juan Baptista Delamatta dize à vuestras seriorias illustrissimas que por la certificacion que presenta resulta de que su hijo don Diego Melchior Delamatta va en diez arios, y como por consiguente no tiene la edad habil para votar, su- plica a vuestras seriorias ilustrissimas se sirvan homarlle en habilitar la persona sin voto por la menor edad assi lo espera de clemencia de vuestras seriorias ilustrisimas. Juan Baptista Delamatta. /

c. 118 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que en los sis de juin del ayn mil,

1120 siscents, settanta y vuit he batiat segons lo ritu de santa mare Iglesia un fili de don Juan Baptista de la Matta y de sa muller dona Francisca Biancarelly y de la Matta de Caller; se li posa nom Diego Melchior. Padrins foren don Francisco Montonachio y dona Lucressia Sanjust y Bonfant tots de Caller. En fè de lo qual done y ferme la present. Vui en Caller en 19 de gener de 1688. Agustin Ruby domer. /

435 1687 dicembre 18, Mamoiada Francesco Satta di Mamoiada costituisce suo procuratore don Artal de Alagon, marchese di Villasor, perché compaia nel Braccio o Stamento militare e nelle Curie generali.

Admitatur. Die 18 mensis decembris anno a nativitate Domini 1687 Mamoiada. c. 119 Noverint universi quod ego Franciscus Satta oppidi de Mamoiada notati() et testibus infrascrítis cognitus, quoniam ratione inpedimenti quod afirmo per- sonaliter adesse non valeo cum congregandís in Stamento militari ex ordine, et cumissione excelentissimi domini ducis Montis Leonis locumtenentis capi- tanei generalis praesentis Sardiniae Regni, et praesidis pro Sacra Catholica Re- gia Magestate domini nostri regis nunc fideliter regnantis, Regii Generalis Par- lamenti incolis, et abitatoribus huius dicti Regni proxime celebrandi, igitur de certa sienssia et gratis et cetera constituo, et hordíno procuratorem meum, cer- tum, spegialemque excelentissimum domínum don Artalem de Alagon, et Pi- mentel marquionem de Vila Sor et cetera itta quod et cetera talis loggi absen- tem et cetera ad videliget pro me, et nomine meo comparendum, et interegendum in predicto Brachio, seu Stamento militari huíus dícti Regni, ac in Curis generalibus in Castro Calaris... [omissis] / ...Testes qui ad praedícta rogatti et requisiti adfuerunt venerabilis Josephus .119, Franciscus Serra, Josephus Galisay et Sebastíanus Manca praedicti oppidi qui propris subscribunt manibus. Josephus Francisco Serra, Josephus Galisay testis et Sebastianus Manca testis. Praemissis proprio calamo exaractis fidem facit infrascriptus Marcus Mullo auc- toritate regia publicus notarius praesentis oppidi de Gavoy his requisitus clau- sit. /

436 1688 gennaio 20, Cagliari Il marchese di Villasor don Artal de Alagon, procuratore di Francesco Satta di Mamoiada, nomina in sua sostituzione don Gerolamo Pinos di Ca- gliari, dell'appendice di Villanova, al quale trasferisce la procura.

1121 c. 120 Die 20 mensis ianuarii anno à nativitate Domini millesimo sexcentesimo oc- tuagesimo octavo Caller. Sia a tots notori com lo excellentissim serior don Artal de Mago y Pimentel marques de Vila Sor y compte de Monti Santo al noble infrascrit molt be conegut, fent les infraescrites coses com à procurador ab poder de substituir ordinar y constituhit per Francisco Satta de la vila de Mamoyada segons de c. 120. la procura consta rebuda per [...]1 / notari public de la vila de Gavoy als 18 del propassat mes de diciembre del axi be propassat ariy 1687, y volent usar dels poders que à dit excellentissim serior marques en virtut de dita e precha- lendada procura li son estats dats y conferits, substituhex à Gerony Pinos del appendissio de Vila Nova d.esta ciutat à estes coses absent com si fos present al qual dona y conferex tots y singles poders à dit excellentissim serior confe- ríts per thenor de dita procura. Prometent que tot lo que en virtut de aquells fara, obrarà, tractara, votarà, y concluirà, lo tindrà per ferm, grat, valido y c. 121v. agradable y no lo revocarà por diguna causa, via, dret y raho segons2 / que axi en lo dit nom lo firma y jura llargament actum et cetera. El marques de Vila Sor.

Testigos son don Pedro del Sorribo y Antonio Garao comorantes en lo Casta' de Caller. Don Pedro Sorribo. Antonio Garau. Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisitusque et cetera. /

437 1687 dicembre 19, Mamoiada Fede battesimale di Francesco Meli Satta, figlio dei coniugi Giovanni Meli Satta ed Angelica Sedda.

c. 121 Certificamus et fidem indubitam facimus infrascriti rector, et curati villae de Mamoyada invenisse in libro baptizatorum, uno ex Quinque Librorum Fran- ciscum Meli Satta esse filium legitímum, ac de legitimo matrimonio procrea- tum Joannis Meli Satta, et Angelicae Sedda conjuges, et esse baptizatum per venerabilem Simonem Casula curatum tunc istius parochiae die vigesima quinta mensis martis anno Domini millesimo sexcentesimo quadragesimo septimo. Quem susceperunt ex sacra baptismali fonte Michael Angioy oppido de Orany,

i La lacuna è nel testo: manca il nome del notaio. 2 11 documento prosegue nella c. 121r.

1122 et Violante Delvechio civitatis calaritanae. In quorum fidem praesentem damus, et ad eius robur et validitatem nostris propriis manibus effirmamus. In oppido de Mamojada die decima nona mensis decembris anno domini millesimo sex- centesimo octuagesimo septimo. Rector Joannes Leonardus Masala. Franciscus Concas curatus. Antiochus Mura curatus. Josephus Franciscus Serra curatus. /

438 Senza data, Senorbì Don Antonio Usay di Selegas, trovandosi nel villaggio di Senorbì, costi- tuisce procuratore don Artal de Alagon marchese di Villasor, perché questi, in nome del suddetto, compaia nel Braccio o Stamento militare e nelle Corti ge- nerali.

Admitatur. c. 122 Noverint universi quod ego don Antonius Usay opidi de Selegas et in praesenti opido de Senorby personaliter repertus notario ac testibus infrascritis bene co- gnitus, licensam ratione impedimenti quod afirmo personaliter adesse non va- leo, cum congregandis Stamento militari ex ordine et comissíone excellentis- simi domini ducis Montis Leonis locumtenentis et capitanei generalis praesentis Sardiniae Regni, et praesidís, pro Sacra Catolica Regia Magestate domini no- stri regis, nunc feliciter regnantis, Regis Generalis Parlamenti incolís, et habi- tatoribus huius dicti Regni proxime celebrandi: gratis igitur et ex mea certa sciencia constituo et ordino procuratorem meum certum, et specialem et ad in- frascrita peritum generalem, ita tamen quod specialitas generalitati ipsi minime deroget, nec e diversso, illustrissimum ac excellentissimum dominum don Ar- talem de Alagon, marquionem de Villa Sor, comitem de Monte Santo ac etíam comitem de Saltago, dominum baroniarum de Trexenta in Castro Calaris po- pulatum, absentem ad videlicet pro me, et nomine meo comparendum et in- teressandum, in praedicto Brachio seu Stamento militari huius dicti Regni, ac in Curiis generalibus, in Castro Calaris... [omissis] /

...Praesentibus ibidem pro testibus Antiocho Pireddu scriptore, et magistro Pe- c. 122v. tro Manca fabro lanario huius praedicti opidi de Senorby ad haec vocatis, ro- gatis, et specialiter assumptis et sesse fermant dictus nobilis Usay, et dictus Pi- reddu suis respective manibus et pro dicto Manca notati() infrascrito. Don Antonius Usay Antiogo Pireddu testis Didacus Quessa notarius.

1123 Praemissis proprio efformatis calamo fidem facit Didacus Quessal publicus no- tarius Calaris, Senorby domiciliatus, haec subscribens, requisitusque.

439 1688 gennaio 20, Cagliari Il marchese di Villasor don Artal de Alagon Pimentel, procuratore di don Antonio Usay, volendo usare il potere ricevuto, nomina in sua sostituzione Ge- rolamo Pani del sobborgo di Villanova in Cagliari, al quale conferisce la pro- cura.

Die 20 january 1688 Caller. Sia a tots nottori com lo excellentissim serior don Artal de Alago y Pimenteill marques de Villa Sor y compte de Monti Santo en lo Castell de Caller popu- lat, conegut per lo notari infrascrit, fent les infraescrites coses com a procura- dor ab poder de substituir, constituit per lo noble don Anton Usay segon del poder consta per lectura de.la sobredita procura rebuda per Diego Quessa no- c. 126 tario publico de Senorbì2 / en 6 de gener 1688. Y volent usar dels poders a dit excellentissim serior dats, substituex en lo dit nom a Geroni Pani del appen- dissio de Villa Nova d.esta ciutat, absent et cetera, al qual dona y conferex tots y singles poders a dit excelentissim serior conferits per thenor de dita procura, prometent que tot lo que en virtut de aquella fara, obrara, tractara, votara y con- cluirà lo tindra per ferm, grat valido y agradable y no lo revocara per diguna causa, via, dret o raho segons que axi en lo dit nom ho ferma y jura llargament et cetera actum et cetera. El marques de Villa Sor.

Testimonis son don Pedro del Sorribo y Antoni Garau en Caller comorants. Don Pedro Sorribo so testimoni. Antoni Garau so testimoni. Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notaríus Calaris rogatus requisitusque et cetera. /

440 1688 dicembre 23, Mamoiada Tommaso Satta Puliga del villaggio di Mamoiada costituisce suo pro- curatore il marchese di Villasor don Artal de Alagon Pimentel, perché que- sti compaia in suo nome nel Braccio o Stamento militare e nelle Corti generali.

I Cfr. alla c. 126. 2 Contínua alla c. 126.

1124 Die 18 mensis decembris anno à partu virgineo 1688 in oppido de Mamoyada. c. 123 Noverint universi quod ego Thomas Satta Puliga praesentis oppidi notario et testibus infrascritis cognitus, quoniam ratione impedimenti quod affirmo per- sonaliter adesse non valeo cum congregandis in Stamento militari, ex ordine et comissione excellentissimi domini ducis Montis Leonis, locumtenentis et ca- pitami generalis praesentis Sardiníae Regni et praesidis pro Sacra Catholica Ma- gestate domini nostri regis nunc feliciter regnantis, Regii Generalis Parla- menti incolis et habitatoribus huis dicti Regni proxime celebrandi; igitur de certa sciensia et gratis et cetera constituo, et ordino procuratorem meum cer- tumque especialem, ita ut ecce, excellentissimum dominum don Artal de Ala- gon et Pimentel marquionem de Villa Sor civitatis calaritanae absentem et ce- tera, ad videlicet pro me et nomine meo comparendum, et interessendum in praedicto Brachio seu Stamento militari huius dícti Regni ac in Curiis genera- libus in Castro Calaris... [omissis] /

...Testes, qui ad ista omnia rogati adfuerunt sunt venerabilis Josephus Serra, c. 123v. Josephus Galisay, et Sebastianus Manca, omnes dicti oppidi, prout suis maníbus se subscribunt et cetera. Joseph Franciscus Serra testis Joseph Galisay testis Sebastia Manca testis. Praemissis alieno calamo exaractis fidem facit Paulus Mullo auctoritatae regia publicus notarius presentis oppidi de Gavoy his requisitus clausit. /

441 1687 dicembre 19, Mamoiada Fede battesimale di Tommaso Meli Satta Pilurzi, figlio dei coniugi Gio- vanni Meli Satta e Maria Anna Pilurzi.

Certificamus et fidem indubítam facimus infrascriti rector et curati villae de Ma- c. 124 moyada invenisse in libro baptizatorum, uno ex Quinque Librorum, Thomas Meli Satta Pilurzi esse filium legitimum, ac de legitimo matrimonio procrea- tum, Joannis Meli Satta, et Maria Annae Pilurzi, et esse baptizatum per vene- rabilem Joannem Mariam Querente curatum istius oppidi die nona mensis mar- cii anno Domini millesimo sexcentesimo quínquagesimo quarto quem susceperunt ex sacro baptismali fonte venerabilis Petrus Galisay, et Maria Anna Carta. In quorum fide praesentem damus in oppido de Mamoyada die decima nona mensis decembris anno Domini 1687. Rector Joannes Leornardus Massala. Franciscus Concas curatus. Antiochus Mura curatus. Josephus Franciscus Serra curatus. /

1125 442 1688 gennaio 21 Cagliari Il marchese di Villasor don Artal de Alagon, usando il potere concesso- gli da Tommaso Satta Puliga del villaggio di Mamoiada, nomina in sua sosti- tuzione Gerolamo Pinos Brondo, cavaliere di Cagliari, al quale trasferisce il mandato di procura in amplissima forma. c. 125 Die 21 ianuarii 1688 Caller. El excelentisimo serior don Artal de Alagon marques de Villa Sor usando del poder que le ha concedido Thomas Satta Puliga de la villa de Mamoyada sub- stituje à Geronimo Pinos y Brondo cavallero d.esta ciudad, y le constituhye los mesmos poderes que le tiene dado dicho su principal con thenor de dicho man- dato de procura in amplisima forma segun que assi lo firma siendo presentes por testigos el noble don Agustin Bonfant, y don Demetrio Corria de esta cíudad. El marques de Villa Sor conde de Monte Santo

Don Agustin Bonfant Don Demetrio Conia Ephisus Morly notarius calaritanus fidem fado. /

443 1688 gennaio 18, Cagliari Don Gaspare Sillent chiede che sia abilitato per le Corti (senza voto) il figlio Giuseppe Domenico, nato dall'unione con la moglie Giuseppa Llane- rar, del quale esibisce la fede battesimale.

127 Don Gaspar Sillent suplica à vuestras seriorias ilustrisimas se servan habilitar sin voto à su hijo don Joseph Sellent como consta por la fe de bautismo que presenta que lo recivirà à merced particular. Don Gaspar Sellent. / c. 128 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que havent cercat lo Quinque Li- brorum de esta santa iglesia primatial calaritana à instancia de don Gaspar Sil- lent he trobat lo seguent. Vui als de nou de dezembre de mill siscents sixanta y vuít lo reverent doctor don Gironi Datala canonge d.esta santa iglesia pri- matial ha batiat un fili de Gaspar Sillent y de sa muller Josepa Llanerar y Sil- lent: se li posa nom Joseph Domingo. Foren padrins lo noble don Juan Bap- tista Fortesa baró de Serdiana y la noble dona Vicenta Torrella tots de Caller y asi lo ferme. Joan Maria Mamely domer. En fé de lo qual done y ferme la pre- sent. Vui en Caller als 18 de gener del ayn 1688. Agusti Ruby domer. /

1126 444 1688 gennaio 19, Cagliari Giovanni Andrea Moyran, figlio del fu Carlo Antonio e di Maria Mon- serrata Cavaller Moyran, chiede di essere abilitato per le Corti senza voto a causa della sua minore età. Fa presente che il padre ebbe riconosciuto il pri- vilegio di cavalierato nelle Corti del conte di Santisteban ed allega la propria fede battesimale.

Ilustrisimos seriores habilitadores, Juan Andres Moyran hijo legitimo y natu- c. 129 ral del quondam Juan Andres Moyran, segun parece de la fee batismal que pre- senta con este, dive que en las Cortes ultimamente celebradas por el excelen- tisimo tonde de Santi Stevan, Su Magestad, que Dios guarde, hko merced de cavallerate à dicho su padre segun paree del real privilegio que assi bien pre- senta con este; y porque hasta haora no queda habilitado suplica queden a vues- tras seriorias ilustrisimas en estas Reales y Generales Cortes habilitalle sin voto por su menor edat que recivirà particular fabor de la merced de vuestras se- riorias ilustrisimas, que Deus et cetera. /

Certifique de veritat yo domer infrascrit de als setze de abril de mil síscents set- c. 130 tanta y sis, he batiat segons lo ritu de la santa mara Iglesia un fili de Carlos An- toni Moyran y de sa muller Maria Monferrada Cavaller y Moyran. Se li posa nom Joan Andreu. Foren padrins don Manuel Delitala y dona Maria Asquer y Ripoll. En fé de lo qual done y ferme la present vui en Caller en 19 de gener de 1688. Agusti Ruby domer. /

445 1688 gennaio 12, Cagliari Don Ambrogio Machin chiede che sia abilitato per le Corti il figlio Giu- seppe Lussorio Machin Torrella, maggiore di 23 anni, nato dal matrimonio con donna Vincenza Torrella Machin. A supporto della sua istanza esibisce la fede battesimale del figlio.

Muy ilustres seriores habilitadores, don Ambrosio Machin representa a vues- c. 131 tras seriorias ilustrisimas de que don Joseph Machin y Torrella es su hijo legi- timo y natural y de edad legitima para poder ser habilitado y admitido a estas presentes Cortes que se celebran, como sea evidente y notorio ansy en orden a.la com a.la edad por ser mayor de veinte y tres atios y de uno y otro consta por la fé bauptizmal que presenta ut ecce. Tambien es notorio que dicho don Joseph su hijo es del caracter militar y esto mayor presente se prueba con haver intervenido el supplicante en los actos su- essivos de Cortes y Parlamentos, que es la prueba que no necessita de privi- legio / alguno, sigun lo dispuesto en el capitulo sexto titulo 1 de Parlamentis, c. 131v

1127 go es que los habilitats en dos Parlamentos consecutivos, no tingan necessitat de altra habilitagio; sigun que quando menester sea provar risolusion lo podrà certificar el secretario Lecca de inspegcion de los Parlamentos precedentes, ul- tra de que in notaris et publicis no es necessaria la procura. Pertant supplica a vuestras seflorias ilustrisimas se sirvan en essa conformidad decretar la abilitagion de dicho don Joseph su hijo que ambos la recibiran a suma gracia de la mano de vuestras seriorias ilustrisimas, que Dios guarde. Don Ambrosio Machin. /

c. 132 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que à instansia del noble don Am- bros Machi he sercat lo Quinque Líbrorum d.esta santa primatial iglesia cala- ritana y he trobat lo seguent. Vuy als vint y tres de agost 1664 lo reverent doc- tor Carlos Armaniach canonge d.esta santa iglesia primatial ha batiat un fili dels nobles don Ambros Machin y dona Visenta Machín y Torrella. Se li posa nom Joseph Luxory. Foren padrins don Pau Bacallar canonge de Oristan y dona Ca- thalina Narro tots del present Castell y axi lo ferme Joan Maria Mameli domer. En fe de lo qual done y ferme la present vui en Caller als 12 de gener de 1688. Agusti Ruby domer. /

446 1688 gennaio 21, Cagliari Antonio Lecca (segretario della Reale Udienza, fornito di cavalierato, con diploma datato Madrid, 20 febbraio 1680) viene abilitato unitamente ai figli, nati dal suo matrimonio con Francesca Coloru: Giovanni Francesco, Antonio Efisio, Ignazio Monserrato ed Agostino Luigi (questi però senza voto). Se- guono le fedi battesimali.

c. 133 llustrisimos seriores habilitadores, El secretario Antonio Lecca dize que en las Cortes que celebrò el serior conde de San Estevan en remuneragion del trabajo que tuvo en la formacion del pro- cesso y coppia de ellas, se le hizo gragia, y merced de cavallerato, por lo que obtuvo privilegio de Su Magestad (que Dios guarde) de la datta en Madrid à 20 de febrero del ano 1680 despachado en devida forma que presenta ut ecce. Y porque el dicho secretario tiene en el siglo quatro hijos à saber à Juan Fran- cisco Lecca de hedad de veynte tresl, per veynte dos arios el qual se halla en Roma, Antonio Ephis Lecca de hedad de 18 afios, Ignagio Monserrate Lecca c. 133v de hedad de 11 arios / y Agustin Luys Lecca de hedad de siete atios, todos le- gitimos segun consta por las fees de.los bautismos de cada uno d.ellos respec- tive que en authentica, y provante forma se produzen ut ecce. Por lo que sup-

Tres, nell'interlinea.

1128 plica a vuestras seriorias ilustrísimas quede servido habilitar al supplicante con voto y a los sobre dichos sus hijosl, tanto por ser menores, como por ser el di- cho Juan Francisco ausente d.este Reyno sin voto que lo recibirà à gracia par- ticular de vuestras seriorias ilustrisimas. El secretarío Antonius Lecca.

Habilitase al secretario Antonio Lecca con voto por aver presentado el privi- legio de Su Magestad de 20 de febrero de 1680 executado por la Real Audien- cia, y tambien se habilita à Juan Francisco Lecca su hijo sin voto aunque tiene la edad suficiente por que se halla ausente del Reyno. Y assi mismo se habili- tan Antonio Efis Lecca, Ignacio Monferrate y Agustin Luys2 / Lecca sus hijos c. 215 sin voto por no tener la edad suficiente. En la Junta de los setiores habilitadores oy a los 21 de enero de 1688. Y por ser cosa perteneciente a dicho sigillo secreto que lo es de la Junta lo firmo como abogado fiscal y patrimonial. Don Pedro Veyn. /

Vuy als doze dias del mes de maig del present any mil siscents sixanta y sinch c. 134 yo Diego Porcella altre dels domers de.la paroquial iglesia de Santa Anna fas fe de com lo reverent Antiogo Cani prevere y beneficiat de aquella, batía, se- gons lo rittu de la santa Iglesia romana, à Juan Francisco fili llegitim de Antoni Lecca y de Francisca Coloru coniuges, naturals de Stampaig, foren padrins lo serior Juan Vinchy notari publich y la seriora Margarita Scarxony de Stampaig. En fe de lo qual fas la present fermada de ma mia, díe et anno ut supra. Idem Porcella domer. Concordat et cetera Joannes Antiochus Cate Tolo secretarius. /

Vuy als vint y dos del present mes de febrer del any mil siscents settanta yo c. 135 March Antoni Porta, altre dels domers de.la paroquial iglesia de Santa Anna del appendissio de Stampaig he batíat segons lo ritu de la santa mare Iglesia à Antoni Ephis Lecca, fili llegitim de Antony Lecca y de Francisca Lecca y Co- loru, conjuges tots de dit appendissio, foren padrins Juan Maria Rachis y Theresa Rachis y Martis axi be conjuges de dit appendissio, en fe de lo qual fas la present die et any sus dit. March Antoni Porta domer Concordat cum suo originali Joannes Antiochus Cate Tolo secretarius. /

Vuys als trenta de septiembre de mil siscents settanta y sis fa fé yo Antony Serra c. 136 altre dels domers de la parroquial iglesia de Santa Anna del appendissy de

Sus hijos, nell'interlinea. 2 11 documento continua alla c. 215 (numerazione a matita).

1129 Stampaig de com he batiat segons la horde de la santa mare Iglesia à Ignasi Monferrat, fili de Antony Lecca y de Francisca Lecca, conjutgies, foren padrins lo reverent Lucifero Melis y Maria Melys, en fé de lo qual fas la present die et any sus dit. Antony Serra domer.

Copia huiusmodi sic pro ut jacet extracta fuit à suo originali Quinque Libro- rum recondito in parochiali ecclesia Sanctae Annae appendici Stampacis pro ut fidem facit Angelus Cany Murrony publicus notarius calaritanus et mensae archiepiscopalis calaritana. /

c. 137 Vuy als ontze de gener mil sis cents vuyttanta y hu, yo Juan Maria Pugiony, al- tre dels domers de la parroquial iglesia de Santa Anna de Stampaig, he batiat, segons lo ritu de la santa mare Iglesia, à Agusty Luis, fili legitim de Antony Leca cavaller y secretario de la loch tinentia d.este present Regne de Sardetia y de Francisca Coloru, conjutgies, foren padrins Agusty Coloru notario publico y Cecilia Sanna, en fé de lo qual fas esta die et any ut supra. Juan Maria Pugiony domer

Copia huiusmodi sic pro ut jacet extracta fuit à suo originali Quinque Libro- rum recondito in parochiali ecclesía Sanctae Annae appendicis Stampacis prout fidem facit Angelus Cany Murrony publicus notarius calaritanus et mensae archiepiscopalis calaritanae. /

447 1686 dicembre 18, Thiesi Pietro Ravaneda Vico, marchese di Montemaggiore, signore dell'incon- trada di Thiesi e Cabu Abbas, non potendo per i suoi impegni recarsi a Ca- gliari e assistere al Parlamento, costituisce suo procuratore don Salvatore Ay- merich, conte di Villamar e signore di Pozzomaggiore, affinché questi, in suo nome e per sua parte, sia presente alla celebrazione delle Corti generali per intervenire e votare. c. 138 Die decima ottava mensis decembris anno a nativitate Domini 1686, Tiesi. In Dei nomine amen: noverint universi, quod illustris dominus Petrus Ravaneda et Vico, marchio de Monte Mayor ac dominus encontratae de Tiesy et Cabu Abbas in hoc opido repertus, gratis et cetera quia ob literas convocatorias ex- cellentissimi ducís de Monte Leon proregis et capitaney generalis huius insu- lae et Regni Sardiniae, datas in Calaris civitate sub die 6 mensis praeteriti no- vembris, in quibus Sua Excellentia scripsit, quod intendit celebrare Reale et Generale Parlamentum in dita civitate sub die 6 mensis ianuarii proximi ven- turii, leges et constitussiones huius Regni servare, et pro eius efectum hey prae-

1130 cipit ad illam civitatem acedere, et quia pluribus aliis praepeditis reperitur ne- gotiis ad istam civítatem personaliter adire non potest iuramento fidelitatis pre- stando, nec pro assistendo celebrationi dicti Parlamenti, ideo, ex libera et spon- tanea voluntate facit, creat, et solemniter constituit suum legitimum procuratorem, certum et specialem, et ad infrascritam generalem, itta quod spe- cialitas generalitati non deroget, nec, e contra, egregium dominum don Salva- torem Aymerich comittem de Villa Mar, ac dominum villae de Pussu Mayor, civitati Calaris absentem tamquam praesentem, ac videlicet nomine et pro parte dicti illius constituentis adsistendum, interveniendum, et vovendum in celebra- tione dicti Regii Generalis Parlamenti... [omissis] /

...Testes praesentes sunt Joannes Maria Solinas sacerdos opidi de Banari, et Ste- c. 138v. fanus Carta praesentis villae, qui propria firmant manu et cetera. Joannes Maria Solinas sacerdos testis. Stefanus Carta testis. Leonardus Porqueddu publicus notarius. Praemissis proprio eformatis calamo fidem facit Leonardus Porqueddu opidi de Bessude auctoritatibus appostolica ubique regia vero per omne praesens Sar- diniae Regnum publicus notarius qui rogatus et requisitus clausit.

448 1688 gennaio 17, Cagliari Salvatore Aymerich Cervellon, signore della baronia di Pozzomaggiore, procuratore costituito ed ordinato da Pietro Ravaneda Vico, marchese di Montemaggiore e signore dell'incontrada di Thiesi, facendo uso della facoltà concessagli, nomina in sua sostituzione il nobile don Ambrogio Machin, per- ché questi sieda nelle Corti e compia gli atti concessi a tenore dello stesso man- dato di procura.

Sepan quantos esta carta de poder veyren y leyeren, como el egregio noble don Salvador Aymerich y Cervellon tonde de Villa Mar y seflor de la baronia de Puzu Mayor al notario bajo escripto mui bien conocido, haziendo estas cosas como à procurador constituhido y ordenado por el illustre sei-1'0r don Pedro Ravaneda y Vico, marques de Monte Mayor, y sefíor de la encontrada de Tiesi cum posse substituhendi, segun consta del presente poder otorgado ante el no- tario Leonardo Porqueddu en los ocho del mes de diciembre del ano 1686 y usando en el mismo nombre de esta facultad, de su buen grado y cierta scien- cia substituye al noble don Ambrosio Machin ausente para que en nombre de dicho illustre su principal pueda y deva exercer los mismos actos, que aquel le ha dado y concedido con.thenor de dicho mandato, y hazer y efectuar todo lo contenido en aquel, en respecto de la celebracion de las Cortes que por parte

1131 de Su Magestad (que Dios guarde) ha de celebrar el excelentisimo sei-1°r duque de Monteleon virrey y capita generai de este Reyno, y finalmente todo lo que pudiera hazer su principal si presente se allase, y promete en el mismo nombre tenerlo por firme, valido, y bien hecho y en tiempo alguno revocarlo c. 139 por ninguna causa, via, derecho o razon segun que / assi en el mismo nombre lo firma, en fee y testimonio de lo qual octorga la presente carta de poder ante el presente notano y testigos bajo escriptos, que fue fecha y firmada en esta pre- sente ciudad y Castillo de Caller a los dies y siete del mes de enero ano del na- scimiento del nostro setior Jhesu Christo de mil siscientos ochenta y ocho, siendo presentes por testigos Ephís Casata y Antonio Cordella del appendicio de Estampache de que doy fee. El conde de Villamar Don Ephisius Cascala Antoni Juan Cordella Itta est Ephisius Morly publicus notarius. /

449 [1688 gennaio 9, Cagliari] Antonio Efisio Serra di Santu Lussurgiu, cavaliere notorio, abilitato come tale nel Parlamento del conte di Lemos ed in quello del marchese di Ca- marasa (Camarassa), fa presente che i suoi figli Giovanni Battista, Francesco Michele e Tommaso Ignazio Serra sono stati abilitati (senza voto, data la mi- nore età) nelle Corti del conte di Santi steban. Vengono esibite anche le fedi battesimali dei primi due, nati dal matrimonio con donna Angela Sillers Ca- nalis.

c. 140 Antonio Efis Serra, cavallero notorio, por haver sido abilitado en los Parlamen- tos del excelentisimo setior conde de Lemos y del excelentisimo setior marques de Camarasa, dize que desea que sus hijos, Juan Bauttista, Francisco Miguel y Thomas Ignacio Serra, sean abilitados, iterum, por cavalleros, segun consta, por las fees de los bautismos, que presenta, y ser hijos del suplicante y haver sido abilitados, en las Cortes que celebró el excelentisimo set5or conde de Santis- tevan, como consta por la fee que assi mismo presenta. Per lo que suplica man- den vuestras seriorias ilustrisímas abilitar à los dichos Juan Bauttista, Francisco Miguel, y Thomas Igna0o Serra sus hijos por cavalleros, que en todo recivirà particular favor de vuestras setiorias ilustrisimas. Antonio Efís Serra. / c 141 Certifique de veritat yo domer ínfrascrit de que havent cercat lo Quinque Li- brorum de esta santa iglesia primatial calaritana, à instancia de Antoni Effis Serra he trobat lo seguent. Vui als sis de octubre de mil siscents sixanta y tres, lo reverent don Antoni Ca-

1132 pay canongie de la santa iglesia de Alguer y comissari del Sant Offici, ha ba- tiat un fill de Antoni Effis Serra de Sant Lussurgiu y de sa muller dona Angela Sillers y Canalis de Caller, se li posa nom Francisch Miguel. Foren padrins lo nobles don Juan Baptista Fortesa baró de Serdiana y dona Francisca Sillers y Canalis tots dos de Caller, y axi lo ferme. Joan Maria Mamely domer. En fe de lo qual done la present fermada de ma mia. Vui en Caller als 9 de ge- ner de 1688. Agustin Ruby domer. /

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que havent cercat lo Quinque Li- c. 142 brorum de esta santa iglesía primacial calaritana à instancia de Antoni Effis Serra, he trobat lo seguent. Vui als vint y vuit de octubre de mil siscents sixanta dos, lo reverent rector Seraphi Esquirro canongie de esta santa iglesia primacial calaritana ha batiat un fili de Pere Antoni Effis Serra de Sant Lus- surgiu y de sa muller dona Angela Sillers y Canalis de Caller. Se li posa nom Juan Baptista. Foren padrins don Antoni Pedraza Espagnol y dofia Maria Gessa de Caller, y axi lo ferme. Joan Maria Mamely domer et cetera. En fe de lo qual done la present fermada de ma mia. Vui en Caller als 9 de ge- ner de 1688. Agustin Ruby domer. /

Certifique y fas fe de veritat yo secretari infrascrit de que havent mirat, y re- c. 143 conegut lo proces origina! del Real y General Parlament que esta celebrant lo illustrissim y excellentissím senor don Francisco de Venavides, Davila y Corella conde de Santistevan, marques de las Navas et cetera virrey y capita generai del present Regne de Serdefia y president en dicho Real y General Parlament, trobe esser en aquell habilitat Antony Ephis Serra d.esta ciutat sens voto por ser au- sent del Regne, y tambe sos fills Juan Baptista, Francisco y Thomas sens vot per llur menor hedat, segons mas llargament es de vehure en dit proces origina!, al qual me referesch y se hatja la deguda relassio. En fe y testimoni a les quals coses instant lo noble doctor don Juan Baptista Delamatta en nom y per part dels susdits fas la present fe y certificatoria vuy en Caller als 23 de julio de 1677. Ita est Joanes Baptísta Marongiu secretarius. /

450 Senza data e luogo Il barone di Teulada don Antonio Catalan e don Serafino Catalan, pa-

1133 dre e figlio, chiedono di essere abilitati allo stesso modo in cui lo furono nel Parlamento del conte di Santisteban, cioè rispettivamente con voto e senza voto (il secondo per la minore età). A supporto della richiesta vengono esibite due certificatorie recanti la data del 7 aprile 1677. c.144 Ilustrisimos setiores habilitadores, don Antonio Catalan, y don Serafin Catalan padre y hijo naturales de esta ciu- dad, dizen que en las Cortes antecedentes à estas fueron habílitados segun pa- rese de.las certificatorias de.las que les haze demostracion en.las quales asi.bien consta que dicho don Serafin quedo habilitado sin voto por no tener la hedat como y aun no la tiene. Por lo que suplican sea servido vuestras sefiorias ilus- trisimas habilitarlos segun fueron habilitados en dicho Parlamento y sertifica- torias ja dichas, que en ello reciviran gratia particular del... que Dios guarde. Don Antonijo Catalan. / c. 145 Certifique y fas fe de veritat yo secretari infrascrit de com lo noble don Anton Catala baró de Teulada es estat habilitat en lo present Real y General Parlament, que se esta celebrant per lo excellentissim setior don Francisco de Venavides, Davíla y Corella, conde de Santistevan y marques de las Navas et cetera, vir- rey y capita generai del present Regne de Serdetia y president en dito Real Ge- neral Parlament, axi com à baró de Teulada, com y de cavaller y de noble per haver constat de reals privilegis de cavalierato, y noblesa despachats en Madrid en los 15 de maig de 1670. En fe de lo qual e instant lo dit noble don Anton Català fas la present fe y remítintme al proces de dito Real General Parlament en hunt mes llargament appars. Caller y abril als 7 de 1677. Ita est Joanes Baptista Marongiu secretarius. / c 146 Certifique y fas fe de veritat yo secretari infrascrit de que en lo proces original del Real y General Parlament que lo excellentissim setior don Francisco de Ve- navides, Davila y Corella conde de Santistevan et cetera, virrey y capita gene- rai del present Regne com a president en dit Real y General Parlament està ce- lebrant en dít y present Regne, se ha habilitat al noble don Seraphi Català fili del noble don Anton Català baró de Teulada, y per la menor hedat de dit don Seraphi per no tenir mes que quatre anys se ha habilitat sens vot, segons mes llargament es de veure en dit proces original al qual quam melior sia se hatja la deguda relassio, e yo mi referesch. En fe de lo qual e instant lo dit noble don Anton Català pare de dit don Seraphin fas la present certificatoria vuy en Cal- ler als 7 de abril de 1677. Joannes Baptista Marongiu. /

i I puntini di sospensione sono presenti nel testo originale.

1134 451 1688 gennaio 21, Palazzo arcivescovile di Cagliari Alla presenza delle tre prime voci degli Stamenti e con le stesse forma- lità esperite in precedenza, vengono abilitati il dottor don Francesco Diego Ca- rola, in qualità di procuratore di Alghero, ed il giurato in capo don Giuseppe Pilo Manca per Sassari.

Estamento reali. c. 147 Dicto die vigesima prima mensis ianuarii 1688 in eodem Palati() archiepisco- pali calaritano sedentes in suis sellis ante ditti domini habilitatores, scilicet ad partem dexteram regii ministri, et ad sinistram primae voces trium Stamen- torum habentes, et eodem modo, et forma, quibus remanet antecedenter ex- pressum pro habilitationibus faciendis, habilitarunt sequentes ex Estamento regale.

Estamento real. Et primo se habilita la procura de la magnifica ciudad de Alguer hecha à fa- vor del dottor don Francisco Diego Carola. Se habilita la procura de la ciudad de Sasser a.favor de don Joseph Pilo y Manca jurado en cavo en el presente ano de dicha ciudad. Antonius Lecca secretarius. /

452 1687 dicembre 18, Alghero Si riuniscono i nobili e magnifici don Gerolamo Sotgiu, Antonio Manno, Michele Selis, Giovanni Battista Sanna Fatachu, Giovanni Andrea Fabra, ri- spettivamente consigliere in capo, secondo, terzo, quarto e quinto, unita- mente al consiglio generale della città. Esso è composto da: il nobile don Mat- teo Corda, Nicolao Pisti s, don Michele Martì, Leonardo Tola, don Francesco Sotgiu, Giovanni Rustayn, Giovanni Francesco Sircana, Bernardo Lostio, Pie- tro Paolo Detori, Giovanni Battista Bertholoto, Giuseppe Sini, Lorenzo Asquer, Pietro Paolo Canu, don Antonio Magio, don Nicolao Parascoso, An- tonio Ignazio Murgia, Antioco Sanna, Antonio Salaris, Michele Angelo Spano, Ignazio Corbia, Giovanni Battista Corda. Essi costituiscono come loro procuratore il dottor don Francesco Diego Carola, affinché questi; in nome e per parte della città di Alghero, si presenti in Parlamento.

Die decima octava mensis decembris ano à nativitate Domini 1687 Alguerii. c. 148 In Dei nomine amen noverint universi, com los nobles y magnifichs don Gi-

i Nota sul mg. sin.

1135 roni Sotgiu, lo doctor en quiscun dret Antoni Manno, Miguel Selis, Juan Bap- tista Sanna Fatachu, y Juan Andria Fabra consellers, en cap, segon, ters, quart, y quint de esta illustre y magnifica ciutat de Alguer, juntament ab lo infrascrit Consell generai de dita, y present ciutat, lo noble don Matheu Corda, Nicolau Pistis, don Miguel Martì, Leonart Tola, don Francisco Sotgiu, Juan Rustayn, Juan Francisch Sircana, Bernat Lostio, Pere Pau Detori, Juan Baptista Bertho- loto, Joseph Sini, Llorens Asquer, Pere Pau Canu, don Antonio Magio, doc- tor Nicolau Parascoso, Antoni Ignas Murgia, Antiogo Sanna, Antoni Salaris, Miguel Angel Spano, Ignas Corbia, Juan Baptista Corda, mossen Nicolau Carta, mossen Antonio Gerin, mossen Salvador Serra, mossen Juan Jacomo Farwellu, mestre Thomas Perino, mestre Antonio Pintu, mestre Luciferu Mura, mestre Juan Pere Pinna, mestre Baquis Lupino, mestre Antonio Sassu, Francisco Peana, Juan Sasu, Juan Maria de Pons, March Antoni Espanedda, Juan Maria Canuchu, Ambros Manca, mossen Pere Juan Escanu, mestre An- toni Serbun, Antoni Querqui, Rafael Espanedda, Antoni Preve, Diego Rodó, doctor Antoni Pionsu, Francisco Preve, don Salvador Carola, Juan Baptista Quessa, y mestre Antoni Fanuchu, tots unanimes y conformes, ningu discre- pant, y comunitat representant en nom, y per part de dita illustre y magnifica ciutat. Per quant a.les infraescrites cosas peNonalment asistir no poden en la ciutat y Castell de Caller si qui era, ab llur sindich ya creat per les infrascrites coses, per cò confiant del amor, bondad, legalitat y bona diligencia del infrascrit no- ble doctor en quiscun dret don Francisco Diego Carola, de llur grat y serta sciencia dita comunitat, representant en tot lo minor modo, via, forma, y ma- nera, que de dret lis hi es permes, dir, y fer, poden en nom y per part de dita c. 148v. ciutat, fan, constituhexan, crean, y solemnament ordenan llur / sindich y pro- curator, fator, y nunci, espessial y a.las infrascritas cosas generai axi que la espes- sialitat no derogue a la generalitat, ni per lo contrari al dit noble don Fran- cisco Diego Carola à estas cosas absent, y lo notari infrascrit com à publica y authentica perdona lo carrich de la present procura rebent, y estipulant, per a que en nom, y per part de dita ciutat se puga, y dega presentar en lo Real Par- lament... [omissis] /

c. 149 ...testimonis son Antonj Quessa y Ignas Corbia ambo Alguerii, los quals lo fer- man de llurs mans. Antony Quessa so testimoni. Ignas Corbia so testimoni. (SN) Sigfnum mei Antonii Salarís civis civitatis Algueri authoritate regia ubi- que vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici notari, qui huiu- smodi instrumentum seu mandatum procurationis per alium scribi feci, roga- tus ac requisitus subscribo, subsigno et claudo. /

1136 453 1687 dicembre 2, Sassari Al suono della campana, nella Casa di città, secondo il costume, si riu- niscono don Giuseppe Pilo Manca ed altri cittadini e probi uomini del Con- siglio della città. Essi costituiscono come sindaco, attore, fattore, procuratore e nunzio speciale don Giuseppe Pilo Manca, consigliere capo e regio vicario di Sassari, perché possa intervenire e votare in nome della città con la mag- giore e più sana parte nel Parlamento generale, nelle riunioni e nelle Curie generali, nel suo Braccio, così come con gli altri Bracci e Stamenti.

In Dei nomine amen noverint universi quod die secunda mensis decembris anno c. 150 a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo septimo, in preasen- tia mei infrascripti notari et secretari, ac testium infrascritorum ad haec voca- torum, et rogatorum praesentia convocatis, et congregatis infrascritis dominis consiliariis et probis hominibus de Consilio maiori anno praesenti illustris ci- vitatis Saceris ad sonum campanae, et mediantibus vergaris dictae illustris ci- vitatis Saceris, ut moris est intus Domum Consilii eiusdem pro Consilio ob cau- sam infrascritam tenendo, et celebrando ubi pro similibus negotiiis dicti illustrissimi civitatis soliti sunt convocarí et congregari, et in dicto Consilio in- terfuerunt nobiles et magnifici don Joseph Pilo et Manca, illustris venerabilis Gavinus Cessaracho, illustris venerabilis doctor Vincentius Riqueri et Gavinus Crasta Lorinzoni, anno praesenti consiliarii, don Joannes Franciscus Sana- telo, don Joannes Tola, don Joseph Pilo Aquena, don Joannes Baptista Tola, don Antonius Quesada Ribadeneira, don Joannes Antonius Martinez Casagia, doctor Joannes Agustinus Langasco, doctor Salvator Scardacho, doctor Gabriel Marongio, doctor Gavinus Pisano, doctor Nicolaus Berlenguer, Bernardinus Sara, doctor Angelus Maria Capurro, doctor Joannes Andreas Sanna, doctor Franciscus Quesada, doctor Gaspar Reynaldos, doctor Joannes Damogano, Franciscus Arca Apieto, Paulus Cano Artea, Dominicus Pira, Bartholomeus Brondo, Baquis Venturoni, Gavinus Farina, don Joannes Franciscus Paliacho Sanatelo, Joannes Baquis Piana, Joseph Scano, et Lazarus Pilinado, omnes ci- ves et probi homines de Consilio praedictae civitatis et universitatis, Consilium tenentes, facientes, et representantes tanquam mayor et sanior pars pro bonum hominum de Consilio mayori praenominatae civitatis, attendentes et conside- rantes, excellentissimum dominum don Nicolaum Pignatel, ducem Montileo- nis, proregem, et capitaneum generalem in hoc praesenti Regno convocasse ex parte Catholicae Maiestatis domini Hispaniarum regis feliciter regnantis cum suis literis expedictis hebdomadis praeteritae, Curias generales, regniculis huius Regni ad diem sextam mensis january 1688, tenendas, et celebrandas in Castro Calaris, et ad illas fuisse convocatos dictos magnificos et nobiles consi- liarios et probos homines, et quia his personaliter interesse non valent, gratis et ex eorum certa scientia dictis nominibus fecerunt, constituerunt, crearunt et ordinarunt suum immo verius dictae illustris et magnificae civitatis verum, cer-

1137 tum, legitimum et indubitatum sindicum, actorem, factorem et procuratorem, ac nuncium specialem, et ad infrascrita etíam generalem, ita quod et cetera, nec e contra, nobilem et magnificum don Josephum Pilo et Manca in capite con- síliarum et regium vicarium dictae illustris civitatis praesentem et acceptantem. Ad videlicet pro dicta illustri civitate et universitate et eius nomine in dicto Re- gio Parlamento ac congregationibus, et Curiis generalibus, quae íuxta dictas lit- teras convocatorias, celebrari sperantur à Brachiís huius Regni interveniendum, c. 150v. et interessendum, ac votum dandum, ac / cum aliis Brachiis et Stamentis, vel cum maiori, et saniori parte consentiendum vel dissentiendum... [omissis] / c. 151 ...praesentibus pro testibus Joseph Sanna Písu, et Dominico / Serra Arazano Saceris ad praemissa vocatis et assumptis.

(SN) Sigtnum mei Angeli Martinez Puliga civis Saceris auctoritatibus apposto- lica ubique regia vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici nota- rii illustris civitatis Saceris secretarii, qui praemissis interfui et requisítus clausi, et subsignavi. /

454 1688 gennaio 22, Palazzo arcivescovile di Cagliari Si abilita la procura del vescovo di Alghero Gerolamo Fernandez Vela- sco Mendosa a favore del canonico Sebastiano Manca. Questi è inoltre abili- tato come procuratore del Capitolo della stessa città. c. 152 Et adveniente die Iovis intitulata vigesima secunda mensis ianuarii anno a na- tivitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo in Palatio archie- piscopali callaritano hora nona cum dimidia matutini, ante dicti domini habi- lítatores sedentes uniquique in suis respective sellis, et locis, tabula quadam in medio apposita, et dictus admodum illustris doctor don Franciscus Pastor Re- giam Cancelleriam regens, ante ipsum uti caput habens quandam campanulam argenteam, continuando dictas habilitationes, habilitarunt sequentes pro Sta- mento Ecclesiastico Stamentum Ecclesiasticum Et primo se habilita la procura del reverendo en Christo Padre obisbo de Al- guer, à favor del reverendo canonigo Sebastian Manca. Se habilita la procura del venerable Cabildo de la santa Iglesia de Alguer à fa- vor de dicho canonico Sebastian Manca. /

455 1687 dicembre 24, Alghero Il vescovo di Alghero Gerolamo Fernandez de Velasco Mendosa costitui- sce suo procuratore certo e speciale il canonico Sebastiano Manca, perché que-

1138 sti, in nome e per parte dello stesso vescovo, assista allo Corti o Parlamento generale.

Die vigesima quarta mensis decembris anno a nativitate Domini 1687 Alguerii. c. 153 Sít omnibus nottum, de com lo illustrissim y reverendissim sei-1°r don frai Gi- roni Fernandez de Velasco, y Mendosa per la grassia de Deu, y de la santa Sede appostolica bisbe de Alguer y unions, del Consell de Sa Magestad, de son grat y certa siencia ab thenor del present public instrument fa, constituex, crea, y so- lemnement ordena son sindich y procurador gert y especial, y per les infrascri- tes coses generai axi que la especialitat à la generalitat no derogue ni per lo con- trarii al molt reverent doctor y canongie Sebastia Manca present et cetera cum posse substituhendi et cetera per a que en nom, y per part del dit illustrissim, y reverendissim seiior bisbe constituent y en son nom, puga y dega entrar, y as- sistir en las Corts eo General Parlament... [omissis] /

...Testimonis son Pedro Pablo Manunta y Juan Angel Bande Alguerij que lo fer- c. 153v. man de llurs mans. Pedro Pablo Manunta soi testigo; Juan Angel Bande soi testigo.

(SN) Sigtnum mei Antonii Pintor Carta authoritate regia per omne praesens Sardiniae Regnum publici nottarí Alguerii qui huiusmodi instrumentum seu procurationis mandatum alieno calamo scriptum recepi, rogatus ac requisitus subscripsi subsignavi et clausi. /

456 1687 dicembre 24, Alghero Convocati, secondo la costumanza, al suono delle campane nella sacre- stia della Cattedrale, i reverendi Giovanni Battista Carta, maggiore, Michele Monroie, don Agostino Fanti, Giovanni Battista Pinna, Felice de Tory, don Giovanni Maria de Martis, Giovanni Ignazio Florinas e altri, maggiore e più anziana parte del canonicato algherese, costituiscono sindaco e procuratore il dottore Sebastiano Manca, con potere di sostituire, perché in nome e per parte del Capitolo della cattedrale assista alle Corti o Parlamento generale.

Die vigesima quarta mensis decembris anno à nativitate Domini 1687 Alguerii. c. 154 Convocat y congregat Capitol a go de campana ut moris est en la sacristia d.esta santa iglesia Cathedral algueren per lo moli reverent ardiaca Julia Segui hont han intervingut los molts reverents Juan Baptista Carta, mayor, Miquel Mon- roie, don Agusti Font, Juan Baptista Pinna, Felis de Tory, don Juan Maria de Martis, Juan Ignas Florinas, doctor Sebastià Manca, doctor Josep Fundony, Gi-

1139 rony Mannu, Juan Baptista Carta minor, y Thomas Melis canongies, magior y senior part del predit illustre y moli reverent Capitol, de llur grat, y setta sien- cia ab tenor del present public instrument fan, constituexen, crean y solena- ment ordenan llur sindich y procurador eo del predit illustre y molt reverent Capitol, sert, y espessial, y per les infrascrites coses generai, axi que la espesia- litat a.la generalitat no derogue, ni per lo contrarj, al sobre dit molt reverent doctor y canonge Sebastià Manca, present et cetera, cum posse substituendi et cetera per a que en nom y per part de ell dit illustre y molt reverent Capitol constituhent, y en son nom puga, y dega entrar, y assistir en las Corts eo Ge- neral Parlament... [omissis] c.154v ...Testimonis son Juan Angel Bande, y Pere Pau Manunta de Alguer que.lo fer- man de llurs mans. Juan Angel Bande so testimony; Pere Pau Manunta so testimony.

(SN) Sigtnum mei Antonii Pintor Carta authoritate regia per omne praesens Sardiniae Regnum publici notari Alguerii qui huiusmodi instrumentum seu procurationis mandatum alieno calamo scriptum, recepi, rogatus ac requisitus subscripsi subsignavi et clausi. /

457 1688 gennaio 22, Palazzo arcivescovile di Cagliari Si procede all'abilitazione delle seguenti persone nello Stamento militare. In seguito la riunione viene aggiornata alle cinque del pomeriggio. c. 155 • Dicta die vigesima secunda mensis ianuarii 1688 in eodem Palatio archiepisco- pali calaritano, sedentes in suis sellis antedicti domini habilitatores, habilitarunt sequentes pro Stamento Stamentum Militare. Et primo el doctor Luxorio Vacca, y su hermano Ephis Vacca admitantur con voto por tener bastante edad por haver sido habilitados en las Cortes antece- dentes del setior conde de Santistevan como à hijos del doctor Leonardo Vacca, y por haver presentado privilegio de militar de Su Magestad (que Dios guarde) de la datta en Madrid à 16 de marzo de ano 1647 despachada à favor de Salvador Vacca abuelo de.los dichos doctor Luxorio y Ephis Vacca. Don Francisco Passino de Bosa admitatur con voto por haver sido habilitado en las Cortes del setior conde de Santistevan, como à hijo de don Angel Pas- sino à favor de quien se concedió privilegio de militar. Guillermo y Francisco Angel Carta y Mallo hermanos hijos del quomdam Gre- gorio Carta admitantur con voto, por constar de su legitima edad y por haver sido habilitado, juntos con dicho su padre, en las Cortes del setior Camarassa y del setior Santistevan.

1140 Don Miguel Francisco Bonfant y Sanjust admitatur sin voto, por haver con- stado de.la filiacion y fee de bautismo ser hijo legitimo de don Agustin Bon- fant. Juan Maria Richo de Tempiu, y comorante en esta ciudad, admitatur con voto, por haver sido habilitado en las Cortes del seisior conde de Santistevan, y su pa- dre Ludovico Richo en tres Cortes consequtivas. Antiogo Serra Satta de.la villa de Las Plassas admitatur con voto, por haver sido habilitado en dos Cortes consequtivas y tambien se habilita la procura hecha a favor del illustre marques / de Lacony, y la substitucion hecha en persona de c. 155v. don Juan Bautista Dedony. Jacinto Serra de.la villa de Sorgono admitatur con voto por haver sido habili- tado en las Cortes del setior conde de Santistevan, y su padre Hipolito Serra en dos Cortes antecedentes y tambien se habilita la procura hecha a. favor del noble don Pedro Manuel de Cervellon. Don Agustin De Sena d.esta ziudad admitatur con voto, por tener la hedad y haver sido habilitado en las dos postreras y consecutivas Cortes por hijo de don Lorenzo De Sena quien fue habilitado en otras Cortes. Don Eusebio Dedoni Diana de.la vila de Gestori admitatur con voto por haver sido habilitado en dos Cortes consecutivas, y por el su procurador el illustre mar- ques de Laconi, y la substituzion hecha en persona de don Agustin de Sena y don Pedro Antiogo Dedoni Diana hijo legítimo de dicho don Eusebio, admi- tatur sin voto por ser menor, segun la feé del bapptismo que ha producido. Don Antiogo De Sena de Caller admitatur con voto por ser a notorio cavallero, y su hijo don Joseph De Sena tambien con voto por haver sido habilitado en las Cortes antezedentes sin el. Don Guido Dedoni de Gergei admitatur con voto por haver sido habilitado en las Cortes antezedentes del sefior conde de Santistevan, y su padre don Juan Bapptista Dedoni en dos Parlamentos y por el el illustre marques de Laconi su procurador, y se habilita la substituzion hecha en persona de don Joseph de Sena d.esta ziudad de Caller. Don Salvador Astraldo por constar de filiagion y de la fé del bautismo ser hijo de don Bonaventura Astraldo, y por ser menor se admite sin voto. EI doctor don Juan Bautista Galgerin admitatur con voto por constar de la fi- liagion y de la fé del bautismo ser hijo del noble don Hilario Galcerin y tener la edad perfecta. Juan Bautista Mallas a favor de quien se hizo la merced de cavalierato en las / Cortes del setior Santistevan, y no haverse presentado privilegio de Su Mages- c. 156 tad se habilita para que entre a votar en estas Cortes con calidad que dentro de seys meses presente privilegio de Su Magestad despachado en devida forma. Y por ser tarde y haver dado la una despues medio dia se levantaron todos; y dejandolo para proseguir en dichas habilitaciones para la tarde del presente dia, y mandaron a mi secretario infrascrito continuasse el presente auto de quibus et cetera.

1141 Dicto die vigesima secunda ianuarii 1688, hora quinta post meridiem, in dicto Palatio archiepiscopali calaritano habilitarunt sequentes. Don Antonio De Leon se admite por haver hecho constar con documentos le- gitimos que ha presentado en la Junta, ser hijo d.algo, y tambien con animo de quedarse en este Reyno como se collige de.la suplica que ha hecho de ser ad- mitido en el Parlamento, del contracto que tiene hecho con Su Magestad (Dios le guarde) de.que pagandole su sueldo, le sirvira" en la galeras d.este Reyno. Y tambien se admite el capitan don Alongo de Leon hijo de dicho don Anto- nio por el mismo contracto que tiene hecho con Su Magestad, de.que pagan- dole su sueldo le sirvirà en las galeras d.este dicho Reyno, y por haver casado el dicho don Alonso con persona noble, y natural de este Reyno, se admiten todos los dos con voto, y sus hijos del dicho don Alonzo, nombrados don Ge- ronimo y don Ignagio de Leon sin voto por ser menores, bien entendido, que solamente se habilitan los dichos don Antonio y don Alonzo para entrar, y vo- tar en.el Parlamento. Lucifero de Santa Cruz admitatur por ser à notorio cavallero. Don Gavino Martis, y don Gavino Antiogo Martis de Caller admitantur con voto por ser à notorios cavalleros. Don Juan de Castelvy de.la víla de Laconi admitatur con voto por haver he- 156, cho constar haver sido habilitado en dos Cortes consequtivas / antecedentes y por el su procurador el ilustre marques de Lacony y tambien se habilita la substitugion hecha por dicho illustre marques a" favor de don Antiogo De Sena de Caller. Geronimo Esgrecho menor admitatur con voto por tener edad sufficiente y ha- ver sido habilitado en las Cortes del sei-i:or conde de Santistevan como à hijo natural de Geronimo Esgrecho mayor de esta ciudad que fue habilitado en di- chas Cortes y otras antecedentes. Don Salvador Tola d.esta ciudad de Caller domicilliado en la vila de Laconi y la substitugion hecha à dicho don Antiogo Dessena. Antiogo Santa Cruz natural de Tuyli y domiciliado en la villa de Laconi admi- tatur con voto por haver sído habilitado en dos Cortes antecedentes consequ- tivas y por el su procurador el ilustre marques de Lacony y la substitugion he- cha en persona de Geronimo Esgrecho menor. El noble y magnifico don Andrea Manca, cavallero del habito de Alcantara ad- mitatur por ser à notorio cavallero, y sus hijos don Carlos Manca y don Miguel Manca, y à su sobríno don Matheo Martines hijo de don Gavino Martines y dona Josepha Maria Asquer por constar de.la y fees de bautismo, y por ser menores sin voto. Don Joseph Conia y Nater d.esta ciudad de Caller y capitan de.la ciudad de Iglesias admitatur con voto por haver sido habilitado sin voto en dos Cortes antecedentes consecutivas, y por el el ilustre marques de Lacony su procura- dor, y la substitugion a. favor de Geronimo Esgrecho menor. Salvador Santa Cruz de.la villa de Tuyli hermano de Lucifero, y Antiogo Santa

1142 Cruz admitatur con voto por haver sido habilitado en dos Cortes antece- dentes consequtivas, y por el su procurador el ilustre marques de Lacony, y la substitugion hecha à favor de Geronimo Esgrecho menor. Don Miguel Dias de Ploague admitatur con voto por haver sido habilitado en dos Cortes consecutivas antecedentes, y por el su procurador el ilustre marques de Laconi, y la substitucion hecha en persona del noble don Ambrosio Bac- callar d.esta ciudad de Caller. / El doctor don Gavino Paliacho de Amogano de.la ciudad de Sasser y domici- c. 157 liado en esta de Caller admitatur con voto, por haver sido habilitado en dos Cortes antecedentes. Pedro Grixoni Prosperi natural de la vila de Ocier, y domiciliado en la de Os- quiri admitatur con voto por haver sido habilitado en dos Cortes antece- dentes consequtivas, y por el su procurador e1 ilustre marques de Lacony, y la substitucion echa en persona de don Gavino Paliacho domiciliado en esta ciu- dad de Caller. Juan Grixoni de la villa de Osquiri admítatur con voto por haver constado con la fee del bautismo tener edad suficiente y por haver sido habilitado su padre Pedro Grixoni en dos Cortes antecedentes, y por el su procurador el ilustre marques de Lacony, y la substitucion echa ú. Juan Baptista Alziator. Don Antiogo Cadello de.la villa de Setzu, domiciliado en esta ciudad de Cal- ler admitatur con voto por haver concurido en las Cortes antecedentes y constar de privilegio de militar, y nobleza, que presentó en las Cortes del se- rior Camaraza, concedido à favor de su padre don Antiogo Cadello. Don Joseph Antonio De Sena de esta ciudad de Caller, y comorante en Villa Massarja admítatur con voto por tener la edad, y ser à notorio cavallero, y por el su procurador el ilustre marques de Laconi, y la substitucion echa à favor de don Antiogo Cadello. Don Pere Dedoni Pisti de la villa de Jestury admitatur con votto por haver sido habilitado en dos Cortes consecutivas antecedentes, y por el su procurador el ilustre marques de Lacony y la substitucion echa à favor de don Francisco Mon- tonacho. Don Francisco Dedoni Diana de.la villa de Gesturi admítatur con voto por ha- ver sido habilitado en dos Parlamentos consecutivos antecedentes, y por el su procurador el ilustre marques de Lacony, y la substitucion echa à favor de don Francisco Montonacho. Francisco de Benedeti de Caller admitatur con voto por haver sido / habilitado c. 157v. el, y su padre Siselli de Benedeti en las Cortes antecedentes, y por el su pro- curador el ilustre marques de Lacony, y la substitucion echa à favor de Gero- nimo Esgrecho mayor. Ignacio Maronju y Prunas de la ciudad de Bosa admitatur con voto por haver echo constar la inclusion, y descendencia de Angel Maronju, à favor de quien fue concedido privilegio de militar, por lo que fue habilitado en las Cortes del senor Camaraza, y en las de Santistevan con voto y por el su procurador el

1143 ilustre marques de Lacony, y la substitucion echa à favor de Geronimo Esgre- cho mayor. Don Sebastian Cardia de.la villa de Tortoli con voto, por haver sido habilitado en las Cortes del seiior conde de Santistevan, en que se hizo constar de privi- legio concedido a don Marco Antonio Cardia su padre, y por el su procura- dor el ilustre marques de Lacony y la substitucion echa en persona de don Fran- cisco Pitzolo. Don Salvador Angel Cardia de la vila de Tortoli hijo de don Marco Antonio Cardia menor, y nieto del sobre dicho Marco Antonio à favor de quien fue concedido privilegio admitatur con voto por haver sido habilitado en las Cortes del setior Santistevan, en donde hizo constar de dicho privilegio, y por el su procurador el ilustre marques de Lacony y la substitucion echa à favor del dicho don Francisco Pitzolo. Juan Domingo Puliga de.la vila de Tortoli admitatur con voto, como à hijo de Juan Thomas Puliga, à favor de quien se concedio privilegio de militar, de que hizo constar en las Cortes del setior conde de Santistevan, en donde fue habi- litado con voto, y por el su procurador el ilustre marques de Lacony, y la subs- titucion echa à favor de Nícolas Torrellas. Y por ser tarde se levantaron todos, y lo dejaron para otro dia, y mandaron mi secretario infrascrito continuasse el presente auto de quibus. /

458 Senza data, né luogo I fratelli Lussorio ed Efisio Vacca chiedono l'ammissione dichiarando che non è indispensabile esibire di nuovo la documentazione, dal momento che il nonno ed il padre Leonardo sono stati abilitati ripetutamente nelle passate Corti Il fu dottor Leonardo risulta abilitato nel Parlamento del conte di Le- mos. I suoi due figli lo furono anch'essi in età pupillare. Il detto dottor Lus- sorio partecipò alle Corti del conte di Santisteban con diritto di voto. c. 158 Ilustrisimos setiores habilitadores El doctor Luxorio Vacca dize que para ser nuevamente habilitado el suplicante y su hermano Efis Vacca, no necessita representarlo, haviendo sido su aguelo y padre en repetidas Cortes, y attendiendose solo a.las Cortes celebró el exce- lentisimo setior conde de Lemos, se hallarà que el quondam doctor Leonardo Vacca padre de.los suplicantes fue habilitado con la expression por constar del real privilegio, y en pupillar edad le fueron tambien todos sus hijos habilitados. Attendiendose a.les Cortes celebró el excelentisimo sefior marques de Cama- rassa fué habilitado el hermano de.los suplicantes el quondam Salvador Vacca, y concurrio entonces ". votar por ser solo quien tenia la edad, segun la disposi- cion del capitol de Corte. Y finalment, atendiendose a.las ultimas Cortes cele- bradas por el excelentisimo seiior conde de San Estevan, quedo habilitado nue-

1144 vamente el dicho doctor Luxorio Vacca, y por tener entonces la edad concur- rio en votar, y se hallara la expression juntamente relativa a.la habilitassio de su padre por haver constado de dicho / real privilegio. Con que, a vistas de tan- c. 158v. tas repetitas habilitaciones precedidas en tantas Cortes, ni se necessitava de.la rapresentacion hecha, ni de exihibir nuevamente dicho privilegio. Sin embargo por hallarse con el que es mucho haverse conservado se presenta suplicandose que para en adelante no se necessíte para los decendientes de su casa de dicho privilegio, manden que a mas de ser nuevamente habilitados los suplicantes sea con la expression que nuevamente se ha presentado dicho pri- vilegio é estas Cortes, para el servissio de Su Magestad a quien Dios guarde. Altissimusl /

459 Senza data né luogo Guglielmo e Francesco Angelo Carta Mallon (Mallo), figli del fu Grego- rio (originario di Ottana, poi domiciliato a Cagliari) e di Marietta Mallon, di- chiarano che il padre fu abilitato in quattro Corti, mentre loro stessi lo furono nel Parlamento Camarassa ed in quello celebrato dal conte di Santisteban. Chiedono pertanto l'ammissione con diritto di voto. Esibiscono certificatorie estratte dagli atti parlamentari e fedi battesimali a conferma della loro mag- giore età.

Ilustrisimos seriores habilitadores, Guillermo y Francisco Angel Carta y Mal- c. 159 lon hijos legitimos y naturales del quomdam Gregorio Carta d.esta ciudat, di- sen à vuestras sefiorias ilustrisimas que dicho quondam su padre fue habilitado en quatro Cortes y Parlamentos y dichos suplicantes en dos, que fueron las ul- timas se celebraron por el excelentisimo serior marques de Camarassa y el ex- celentisimo serior conde de Santistevan como hijos de.dicho quondam Grego- rio Carta y por su menor edat sin voto, segun paresse por las certificatorias hechas por el quondam secretario Juan Baptista Marongiu, que lo fue de la Real Audiencia y de dichos Reales Parlamentos, y de.las fes batizmales por las qua- les consta tener la edat, que dispone el capitulo de Corte para ser admitidos y habilitados con voto. Por ende suplican a vuestras seriorias ilustrisimas se sir- van habilitarlos en las presentes Cortes con voto, por tener la edat que se re- quiere, que lo resibiran à particular merced de la generosidat de vuestras se- riorias ilustrisimas cuias peronas el cielo guarde et cetera. Guillermo Carta. /

Certifique yo nottari y secretarii infrascrit de que havent mirat y reconegut lo c. 160

Seguono firme illeggibili.

1145 prcnes del Real y General Parlament que al present celebra lo excelentissim se- tior don Emanuel Gomez de los Cobos, marques de Camarassa, virrey y capità generai en lo present Regne de Cerderia, y president in dit Real y General Par- lament, trobe que entre altres que.los seriores habilitadors han habilitat don Gregorio Carta de.la vila de Otana y domiciliat en esta ciutat ab vot per haver fet constar de haverse habilitat altras dos vegadas, y sens vot sos fills nominats Guillem y Francisco Angel Carta y Mallo per llur menor hedat, com d.estes coses mes llargament consta en dit prcnes a que me remet y se hagia quent, mes- ter sía la deguda relassio, en.fe de lo qual fas la present instant dit Gregori Carta. Caller als 29 de jener 1666. Ita est Joannes Baptista Maronju secretarius. /

161 Certifique y fas fe de veritat yo secretari infrascrit de que havent mirat, y re- gonegut lo prcnes del Real y General Parlament que esta celebrant lo illustris- sim y excellentissim serior don Francisco de Venavides, Davila y Corrella conde de Santistevan et cetera virrey, y capità generai del present Regne de Sar- deria, y president en dit Real General Parlament, trobe esser en aquell habili- tat Gregori Carta natural de la vila de Ottana en Caller domiciliat per esser es- tat habilitat en dos Parlamentos y en lo que celebró lo excelentissim serior marques de Camarassa. Y axi.be en dichas Corts que actualment està celebrant dit excellentissim serior conde de Santistevan se ha habilitat à Guillem y Fran- cisco Angel Carta y Mallo, fills de dit Gregori y per llur menor edad sens vot segons mes llargament es de vehure en dit Real y General Parlament y en lo proces originai de aquell al qual me referesch, y se hatja la diguda relassio. En fe de lo qual instant dit Gregori Carta fas la present fe, y certificatoria, vuy en Caller als 9 de Abril de 1677 et meum solitum artis notariae quo in publicis claudendis instrumentis utor, appositum signum. / c. 162 A 18 de noviembre 1662 Santa Justa, et cetera. Costantinu Joan Bautista Guillem, fili legitim natural del serior Gregory Carta y seriora Marieta Mallo batiat per mi Lucas de Castro prevere d.esta villa. Pa- drins notati() Joan Antiogu Cossu de Busaqui, y Sebastiana Machis d.esta vila et cetera. Idem de Castro prevere.

A 2 de noviembre 1664 Santa Justa et cetera. Franciscu Angel fill legitim natural del seri-or Gregory Carta y setiora Marieta Mallo abitants en esta dita vila batiat per mi Gaspar Sanna prevere y curat lo present ain de esta dita villa, padrins lo reverent Sebastia Procu y Luxia Cocu tots de esta present vila et cetera. Idem Sanna prevere y curat.

Fem fe nosaltrus Diegu Vinchy y Januario Cocu preveres y curats lo present

1146 ain d.esta vila de Santa Justa qualment avem trasladat los predicts batiants del libre de erta dita iglesia segons lo fermam de nostras mans en Santa Justa als 2 de juin 1671 et cetera. Januario Cocu prevere y curat lo present ain et cetera. Diegu Vinchy prevere y curat lo present ain et cetera. /

460 1688 gennaio 19, Cagliari Don Agostino Bonfant chiede che il figlio, il dottor Michele Francesco Bonfant Sanjust, di età fra i 14 e i 15 anni, nato dal matrimonio con donna Lucrezia Sanjust, sia abilitato senza voto. A supporto dell'istanza esibisce la fede battesimale. Ilustrisimos seriores habilitadores c. 163 Don Agustin Bonfant dize a vuestras seriorias ilustrisimas que su hijo doctor Miguel Francisco Bonfant y Sanjust tiene quatorze por quinze atios segun consta de la fe del bautismo de.la qual haze demonstracion, y porque no tiene la edad perfecta para votar en Cortes, suplica se sirvan vuestras seriorias ilus- trisimas habilitarle sin voto que lo recibirà a particular favor de la retitud de vuestras seriorias ilustrisimas. Don Agustin Bonfant. /

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que havent cercat lo Quinque li- c. 164 brorum d.esta santa iglesia primatial calaritana à instancia del noble don Agusti Bonfant he trobat lo seguent. Vui als deset de agost del ayn mil, siscents setanta y tres: lo molt reverent doc- tor don Luis Bonfant canongie d.esta santa iglesia primatial ha batiat un fili dels noble don Agusti Bonfant y de sa muller dona Lucressia Sanjust y Bonfant; se li posa nom: Miguel Francesch. Foren padrins lo illustre don Francisco Vicco marques de Soleminis, y la noble dona Cathelina de Castelvy seriora de la Ba- ronia de Samassy, tots del present Casteill y axi lo ferme. Joan Maria Mamely domer et cetera. En fe de lo qual done y ferme la present vuy en Caller en 19 de gener de 1688. Agustin Ruby domer. /

461 Senza data, Las Plassas Fede battesimale di Antioco Andrea Serra Satta, figlio dei coniugi An- tioco Serra Satta (donnicello) e Ilaria Serra del villaggio in questione.

Certificam nos altres infrascrits curats de.la present vila de Las Plassas, qual- c. 165

1147 ment havent regonegut lo assent dels bategiats en la present parrochia se troba que la persona de Antiogo Andreu Serra Satta es fil legitim de Antiogo Serra Satta donzeil y de Ilaria Serra, conjunges de la present vila, lo qual es es- tat bategiat en la present parrocchia als 12 de jener del ain 1688, al qual assis- ten per padrins Sisinny Pinna y Francisca Vocharello y per ministre lo infras- crit Pinna tunc curat, y per haver instat dit Serra Satta per hu pretes interes de la present, se fa aquella fermada de nostras mans en Las Plassas als 3 de jener del ain 1688. Juan Francisco Pinna curatus. Lucifero Gallus curatus. Certifique yo escriva publich de la present vila de Las Plassas infrascrit qual- ment avent regonegut la preescrita fe, trobe que aquella es carater del venera- 165v.ble Francisco Pinna junt ab la / primera firma y la segona es del venerable Lu- cifero Gallus, los dos curas actualment del present populat y villa de Las Plassas y tant en carater com en firmas no hi a diguna sospesio, y per ser axi ab tota distinsio y claretat coneguts de ditos letraturos, instant lo retroescrit An- tiogo Serra Satta dongeil de dita vila, sedi despacha la present sertificatoria so sellada de.las armas d.esta cort y referendada de my escriva de aquella datum en Las Plassas als 3 de jener 1688. Juan Baptista Corongiu escrivà. /

462 1687 dicembre 3, Las Plassas Il dormiceli.° Antioco Serra Satta dí Las Plassas costituisce suo procura- tore certo e speciale il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, perché in suo nome e per parte sua si presenti in Parlamento. c. 166 Die tertia mensis decembris anno à nativitate Domini millesimo secentesimo octuagesimo septimo Las Plassas. Antiogo Serra Satta donzell de la present vila de Las Plassas, conegut al notari y testimonis infrascrits. Per quant a les infrascrites coses personalment no pot intervenir, y confiant ad plenum de la fe, legalitat, y probitat de anim del in- frascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Lacono. Per tant de son grat y certa sciencia, en lo millor modo, via y manera que en via de dret, us, consuetut, vel alias pot valer y tenir, fa, constitues, crea, y so- lemnement ordena son procurador cert y especial y per à les infrascrites coses generai, en tal manera que la especialitat no derogue à la generalitat, ni per lo contrari, al dit prenomenat illustre don Juan Francisco De Castelvì, marques de Laconi absent, y en la ciutat de Caller present, per a que per part del dit constituent y en son nom puga y dega presentarse en lo Real y General Parla- ment... [omissis] /

1148 ...Testimonis son Sisinni Ibba, massayo de.la present vila, y Juan Agus, pastor c. 167 de jumentas de.la vila de Lacono y en esta vila trobat, que no saben escriure et cetera. Joannes Luxorius Pani notarius.

De praemissis proprio calamo exaratis fidem facio ego Joannes Luxorius Pani publicus notarius laconensis, rogatus et requisitus cum emendato ubi legitur jurat llargament.

463 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, costi- tuito procuratore dal donnicello di Las Plassas Antioco Serra Satta, volendo usare il potere di sostituzione conferitogli, nomina il nobile don Giovanni Bat- tista Dedoni di Cagliari, perché faccia quanto è espresso nella procura.

Die 17 januarii 1688, Caller. El ilustre don Francisco de Castelvì, marques de Lacony, bisconde de Sanluri, procurador con poder de substituir, constituhido y ordenado en el presente poder por Antiogo Satta Serra dongeill de la villa de Las Plasses, y queriendo de / dicho poder usar, gratis et cetera, substituhie, y en su lugar nombra al no- c. 167, ble don Juan Baptista Dedoni, residente en esta ciudad, para que por dicho ilustre substituente, immo verius por dicho su principal, pueda y deva hazer todo y quanto con dicho poder se contiene, y va expressado con promessa de tenerlo por firme, rato, grato, valido, y agradable, y no lo revocati por nin- guna causa, via, et cetera segun que assi lo firma de su mano et cetera actum et cetera. El marques de Lacony.

Testigos son lo noble don Antiogo De Sena de la familia de dicho ilustre marques y Pedro Mureno de Caller. Antiogo De Sena soi testigo. Pedro Mureno soi testigo. Ita est Sebastianus Carta Serra notarius publicus. /

464 1687 dicembre 22, Sorgono Il donnicello Giacinto Serra di Sorgono, non potendo intervenire perso- nalmente, costituisce suo procuratore il marchese di Laconí don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, perché questi, in suo nome e per parte sua, si pre- senti in Parlamento.

1149 c. 168 Die vigesima secunda mensis decembris anno a nativitate Domini 1687 in op- pido Sorgono. Jacinto Serra, donzell de la present villa de Sorgono, por quant a les infrascrites coses personalment no pot intervenir, y confiant ad plenum de la fe, llegalitat y probitat del animo del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy, marques de Laconi, per tant de son grat y certa ien0a en tot lo millor modo, via, y manera que en via de dret, us, consuetut, vel alias, pot valler y tenir, lo constituex, crea y solenament hordena son procurador cert y espesial, y a.les infrascrites coses jeneral, de manera tal que la especialitat no puga derogar a.la jeneralitat, ni per lo constrari, al dit y pernomenat illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Lacony absent, y en la iudat de Caller present et ce- tera, per a que en nom y per part de dit Jacint Serra constituent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

c. 169 ...Testimonis a ditas cosas mestre Salvador Melis boter y Joseph Mura mestre tots dos de Sorgono y no ferman et cetera. Idem Pistu notarius. Premissis proprio eformatis calamo exaractis fidem fagit Eleuterius y Pistu pu- blicus notarius vilae de Sorgono, et propria manu subscribens, [...] requisitus clausit.

465 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, costi- tuito procuratore dal donnicello Giacinto Serra di Sorgono, volendo usare il potere di sostituzione, nomina il nobile don Pietro Emanuele Cervellon di Ca- gliari perché faccia quanto è contenuto nella procura. c. 169v. Die decima septima januarii 1688 Callari. El ilustre don Francisco de Castelvì marques de Lacony, bisconde de Sanluri et cetera, procurador con poder de substituhir, constituhido y ordenado en el presente poder por Jacinto Serra donzell de la villa de Sorgono y querendo usar de dicho poder, gratis et cetera, substituhie, y en su lugar nombra al no- ble don Pedro Manuel de Cervellon d.esta / ciudad para que por dicho ilu- stre substituhente, immo verius por dicho su principal, pueda y deva hazer todo y quanto en dicho poder se contiene, y va expressada con promesa de tener firme, rato, grato, valido, y agradable, y no lo revocarà por ninguna causa, via, ny razon, segun que assi lo firma de su mano et cetera actum et ce- tera. El marques de Lacony.

1150 Testigos son los nobles don Antiogo De Sena y don Juan Baptista Dedoni to- dos de la familia de dicho ilustre marques y se firman de quibus. Antiogo Des Sena soi testigo. Juan Baptista Dedoni soi testigo. Ita est Sebastianus Carta Serra publicus calaritanus notariusl. /

466 1688 dicembre 9, Gesturi Fede battesimale di don Pietro Antioco Dedoni Diana, figlio dei coniugi don Eusebio Dedoni Diana e donna Angela Dedoni. L'atto è stato celebrato il 14 luglio 1683.

Certificamos y fe de verdad hasemos nosotros curas bayo firmados de la par- c. 170 roquial iglesía d.esta villa de Gesturi, que haviendo mirado el libro que se sue- len escrivir los bauptizados en este dicha parroquia, y en el qual hallamos, al noble don Pedro Antiogo Dedoni Diana, hijo legitimo del noble don Eusebio Dedoni Diana y dona Angela Dedoni conjuges, qual ha sido bauptizado en los 14 del mes de julio del ano 1683, por el reverendo Raphel Usai cura era en di- cha parroquia asistiendo por padrinos Lorienti Pisti y Angela Usay vezinos d.esta dicha vila, y asi mismo hallamos à don Juan Baptista, hijo de lo sobre di- cho serior noble Eusebio Dedoni Diana y de dona Angela Dedoni, que ha sido bauptizado por el reverendo Antonio Cordella cura, en los 21 del mes de di- ciembre del ano quien asisteron por padrinos el noble don Pedro Dedoni Pi- sti y Cathelina Melis, vezinos d.esta dicha villa y en fe de.las quales cosas ha- semos la presente, firmada de nuestras manos, instando nos el noble don Eusebio Dedoni Diana, padre de los susos dichos nirios, su pretendido inte- res, datum en Gesturi y de diciembre 9 de 1687. Sebastian Lecca cura. Antony Bandu cura, Antonio Cordella cura. Certifique y fas fe de veritat, yo escrivà major de la present vila de Gestury in- frascrit qualment la present certificatoria muntaescripta es carater del reverent Sebastia Leca prevere y cura de.la present vila, y las firmas son las proprias dels predits reverents Sebastia Leca, Antony Cordella, y Antony Bandu prevers, y curas de.la present via de Gestury, per averlos vists escrivint moltas vegades en ma presen0a, y tenirlos en platica, y ad.aquells se lis pot donar, y atribuir fe, y credit, en fe de lo qual fas la present certificatoria sogellada ab lo sogell y armas d.esta cort, fermada de ma propia.

i Nella seconda metà della carta compaiono le seguenti note a margine: «1. 1687, Sorgono. Procura generai hecha y fermada por Jacinto Serra, donzell residente en la villa de Sorgono, a fa- vor del illustre ser7or don Juan Francisco de Castelvì, marques de Laconi. 2. Justifique por militar, por aver assistido en dos Cortes consecutivas».

1151 Vuí en la vila de Gestury als deu del mes de desembre del ain 1687 diuse mil siscents vuitanta y set. Itta est 1687 Joseph Sedda Meliano y scriva major de la present vila de Gestury. /

467 1687 dicembre 5, Gesturi Il nobile don Eusebio Dedoni Diana, non potendo personalmente inter- venire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Fran- cesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento per parte del costi- tuente. c. 171 Die quinta mensis decembris anno à nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo septimo Gesturi. Lo noble don Eusebi Dedoni Diana de la vila de Gesturi, per quant a.les in- frascrites coses peNonalment no pot intervenir, y confiant ad plenum de la fe, legalitat y probitat de anim del infrascrit illustre don Juan Francisco de Cas- telvi, marques de Laconi. Pertant de son grat, y serta sciencia en tot lo minor modo, via, y manera que en via de dret, us, concuetut, vel alias, pot valer y te- nir, fa, constituex, crea, y solemnament ordena son procurador sert y especial, y a.les infrascrites coses general, de manera tal que la especialitat no puga de- rogar la generalitat, ni per lo contrari, al dit y prenominat illustre don Juan Francisco de Castelvi, marques de Laconi absent, y en la iutat de Caller pre- sent, per a que, en nom y per part de dit noble Eusebi Dedoni Diana consti- tuent, se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] / c.171v. Testimonis son Antoni Princis Pira y Antoni Zedda, tots dos massaios de la present vila de Gesturi.

Premissis alieno calamo scriptis fidem facio Lorens Pisti authoritate regia pu- blicus notarius instatus clausi.

468 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Francesco di Castelvì, procuratore del nobile don Eusebio Dedoni Diana, volendo usare il potere di sostituire, nomina a sua volta il nobile don Agostino De Sena di Cagliari.

Die decima septima januarii 1688 Callari. El illustre don Francisco de Castelvì, marques de Laconi, bisconde de Sanluri et cetera, procurador con poder de substituhir, constituhido y ordenado en el presente poder por el noble don Eusebio Dedoni y Diana de la villa de Gesturi, y queriendo usar de dicho poder, gratis et cetera, substituhie y en su lugar nom-

1152 bra al noble don Agustin De Sena d.esta ciudad de Caller, para que por dicho illustre substituhente, immo verius por dicho su principal, pueda y deva hazer todo y quanto en dicho poder se contiene, y va expressado con / promesa de c. 172 tenerlo firme, rato, grato, valido, y agradable, y no lo revocali per ningunacausa, via, ny raion, segun que assi lo firma de su mano et cetera actum et cetera. El marques de Lacony.

Testigos presentes son el noble don Antiogo De Sena y Pedro Joseph Mureno d.esta ciudad de quibus. Don Antiogo De Sena soy testigo. Pedro Joseph Mureno soy testigo. Sebastianus Carta Serra publicus notarius. /

469 1687 dicembre 5, Gergei Il nobile don Guido Dedoni di Gergei, non potendo personalmente as- sistere, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Fran- cesco Elisio di Castelvì, perché si presenti nel Parlamento a nome del costi- tuente.

Die quinta mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo c. 173 octuagesimo septimo Gergei. Lo noble don Guido Dedoni de la present villa de Gergei, conegut al notai-io infrascrit et cetera. Per quant a.les infrascrites coses peNonalment no pot asis- tir y confiant de.la fee, legalitat y probitat de anim del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvi, marques de Laconi. Per tant de son grat y certa scien- tia en tot lo minor modo, via, y manera que en via de dret, us, consuetud, vel alias, pot valer y tenir, fa, constituex, crea, y solemnement ordena son procu- rador sert y especial, y a.les infrascrites coses general, axi que la specialitat no derogue a.la generalitat, ni per lo contrari, al dit y prenomenat illustre don Juan Francisco de Castelvi marques de Lacony absent, y en.la iutat de Caller pre- sent per a que en nom y per part de dit noble constituhent puga y dega pre- sentarle en lo Real Parlament... [omissis] /

Testimonis son Juan Agus pastor de jumentas y mestre Salvador Loy Siller c. 174 de la vila de Laconi, trobats presents, que no saben escriure et cetera. Melis publicus notarius.

Praemissis proprio calamo scriptis infuit Joannes Franciscus Melis publicus no- tarius laconensis instatus et requisitus fidem faciens de acomodato in secunda pagina ubi legitur de nostre. /

1153 c 174v. Lo noble don Guido Dedoni de.la vila de Gergei per assistir al Real Parlament ha fermat procura al illustre sefior marques de Laconi ut intus.

470 Senza data e luogo Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, ordi- nato procuratore da don Guido Dedoni, usando il potere di sostituire, nomina il nobile don Giuseppe De Sena di Cagliari.

El ilustre don Juan Francisco de Castelvì marques de Lacony, bisconde de San- lori et cetera, procurador con poder de substituhir, constituhido y ordenado en el presente poder por el noble don Guido Dedoni de la villa de Gergei, que- riendo usar de dicho poder, gratis et cetera, substituhie, y en su lugar nombra al noble don Joseph De Sena de Caller para que por dicho ilustre sustituente, immo verius por dicho su principal pueda y deva hazer todo y quanto in di- cho poder se contiene, y va expressado con promesa de tenerlo por firme, y agradable et cetera, y no lo revocati por ninguna causa, segun que assi lo firma de su mano. El marques de Lacony.

Testigos son el noble don Antiogo De Sena, y don Pedro Joseph Mureno de Caller de quibus. Antiogo De Sena testigo. Pedro Joseph Mureno soy testigo. Ita est, Sebastianus Carta Serra publicus notarius. /

471 1688 gennaio 21, Cagliari Fede battesimale di Salvatore Astraldo, figlio del nobile don Bonaven- tura e della moglie donna Giovanna Maria Montis Astraldo. L'atto, celebrato il 5 marzo 1671, viene esibito da Astraldo padre il quale chiede che il figlio sia ammesso alle Corti senza voto per la minore età. c.1.75 Ilustrisimos setiores abilitadores d.este Real y General Parlamento. Don Bonaventura Astraldo dize que tiene hun hijo lamado don Salvador me- nor de veinte atios como parese por la fe que con.este presenta, suplica sean vuestras seriorias ilustrísimas servido mandar sea habilitado en estas Cortes sin voto que recibirà merchet de la mano de vuestras seriorias ilustrisimas. Don Bonaventura Astraldo. /

176 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que havent cercat lo Quinque Libro- rum d.esta santa iglesia primatial calaritana à instancia del noble don Bonaven-

1154 tura Astraldo he trobat lo seguent. Vui als sínch de mars del ayn mil siscents set- tanta y hu; lo molt reverent Antiogo Daga canongie d.esta santa iglesia prima- tial calaritana ha batiat un fill dels nobles don Bonaventura Astraldo y de sa mul- ler dona Juana Maria Astraldo y Montis; se li posa nom: Salvador Diego. Foren padrins lo doctor Andreu Agnes, y Elena Astraldo, tots de Caller, y axi lo ferme. Joan Maria Mamely domer. En fe de lo qual done y ferme la present vui en Caller en 21 de gener de 1688. Agustin Ruby domer. /

472 1688 gennaio 21, Cagliari Fede battesimale di Giovanni Battista Ga4erin, di 21 anni, figlio del no- bile don Ilario Gakerin e della moglie donna Francesca Fortesa Gakerin. La certificazione dell'atto, celebrato il 7 novembre 1666, viene esibita da Gake- rin padre, il quale chiede che il figlio sia ammesso con voto al Parlamento.

Ilustrisimos seliores abilitadores, c. 177 Don Hilario Galgerin ha tenido noticia que se estan haziendo las habilitaciones para el Parlamento, y porque don Juan Baptista Galcerin, su hijo legitimo y na- tural, tiene veynte y un atios cumplidos, sigun parege por la fe del bautismo, para que pueda assistir con su voto al mayor serbicio de Su Magestad (que Dios guarde), suplica sea del agrado de vuestras sehorias ilustrisimas habilitarle para poder votar y intervenir en dicho Parlamento, y para que conste de la edad y filiacion ademas de la fe exhibida, lo subscribe de su mano, y espera de la de vuestras selorias ilustrisimas la habilitacion del dicho su hijo. Don Hilario Galgerin. /

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que havent cercat lo Quinque Li- c. 178 brorum d.esta santa iglesia primatial calaritana, à instancia del noble don Juan Baptista Galgerin he trobat lo seguent. Vui als deset de novembre de mil siscents sixanta y sis; lo reverent Joan Miguel Liliu canonge d.esta santa iglesia primatial calaritana ha administrat las cere- monias à un fill dels nobles don Hylari Gakerin y de sa muller dona Franci- sca Galgerin y Fortesa. Se li posa nom: Joan Baptista. Foren padrins lo dotor Simon Soro y sa muller Jusepa Soru tots de Caller, y axi lo ferme. Joan Maria Mamely domer. En fe de lo qual done y ferme la present vui en Caller en 21 de gener de 1688. Agustin Ruby domer. /

473 Senza data e luogo Giovanni Battista Mallas di Cagliari dice che il re gli ha fatto mercé del cavalierato. L'avvocato fiscale è al corrente che un dispaccio in tal senso è par-

1155 tito da Madrid, anche se non è ancora arrivato. In attesa del documento, che sarà esibito non appena giunto a destinazione, il supplicante chiede l'abilita- zione per entrare nelle Corti.

179 llustrisimos y muy ilustres seriores habilitadores. Juan Bauptista Mallas de esta ciudad dise que en las Cortes passadas su Ma- gestad (que Dios guarde) hiso merged al suplicante de cavallerate, y en virtud de ella fue armado cavallero, segun parege tanto de dicha merged, como de ha- verlo armado en poder del secretario Antonio Lecca, y haviendose despachado por el noble don Francisco Asquer carta de cambio para Madrid para que don Geronimo de Espuig despachasse el privilegio, se ha tenido noticia por cartas, y tambien es notigioso de elio el magnifico abogado fiscal, que dicho privile- gio queda despachado, y el llevador del que es un criado de dicho magnifico abogado fiscal, se ha partido de dicha real villa de Madrid, y por falta de tiempo no ha llegado aun à esta ciudad. Y porque en este caso no duda que paregiendo de dichas cosas se sirvan vuestras seriorias habilitarle para poder entrar en es- tas Cortes que se celebran. Por tanto ofregiendosse el suplicante prompto el haser demonstracion de dicho privilegio luego que llegare à esta ciudad, recurre a vuestras seriorias y suplica queden servidos el mandar habilitarle para que pueda sin embarago alguno entrar en estas Cortes que en elio regibirà merced particular de.la mano de vuestras seriorias que Dios guarde. /

474 Senza data e luogo Don Antonio De Leon, contadore della squadra reale delle galere, gene- rale di guerra e di artiglieria, in servizio nel Regno dal 1679, chiede di essere abilitato, per votare nelle Corti, unitamente al figlio, il capitano don Alonso, ed ai suoi nipoti don Gerolamo e don Ignazio de Leon, entrambi di minore età.

180 Ilustrisimos seriores avilitadores Don Antonio de Leon conttador por el rey nuestro serior de la esquadra de las galeras d.este Reyno de Serderia, generale de guerra y artiglieria, que està de guarnizion en los presidios de el, dize que hallandose en dicho Reyno sirviendo estos puestos desde ultimos del ano de 1979 con el credito que es bien notto- rio; y que por esta razon y su calidad pareze deve ser admitido para tener votto en Cortes en la misma conformidad, que aquellos que actualmente le tienen, como tambien el cappitan don Alonso de Leon su hijo lexitimo que cassó en esta ciudad, y sus niettos don Geronimo y don Ignacio de Leon, ambos de me- nor hedad nazidos en ella, nezessitando unos y otros ser habilitados y admiti- dos para el effecto referido, en la junta que para este effecto se acostumbra ha- zer. Suplica a vuestras seriorias ilustrisimas se sirvan hazerle merced por las

1156 raciones referidas de admítirle y a los dichos su hijo y niettos para que en las Cortes que de presente se estan celebrando y en todas las demas que se ofre- zieren puedan entrar y entren a dar sus bottos, como lo hazen los demas que oy le tienen en ellas; por que la recivirà muy particular de vuestras sefiorias ilus- trisimas. /

475 1687 novembre 20, Laconi Il nobile don Giovanni di Castelvì, non potendo intervenire personal- mente, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Fran- cesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento a nome del costi- tuente.

Die vigesimo mensis novembris anno à nativitate Domini millesimo sexcente- c. 181 simo octuagesimo septimo Laconi. Lo noble don Juan de Castelvy de la vila de Laconi conegut al notario infra- scrit. Per quant à les infrascrites coses no pot personalment intervenir y confiant ad plenum de la fe, legalitat, y probitat de anim del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Lacono. Per tant de son grat y certa sciencia, en tots lo millors modo, via y manera que en via de dret pot valer, fa, constituex, crea, y solemnement ordena son procurador cert y especial, y a.les infrascrites coses generai, axi que la specialitat no derogue a la generalitat, ny per lo contrari al dit y prenominat illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi absent, y en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part del dit noble constituent se puga y dega presentar en lo Real Parla- ment... [omissis] /

Testimonis son Sebastia De Sanai escriptor y Francisco Cadello ferrer de la c. 181v. villa de Laconi, y dit de Sanai ha fermat de sa ma y per dit Cadello que no sap escriure ferma lo notari infrascrit. Sebastia de Sanai testis. Joan Francisco Melis notarius. Praemissis alieno calamo scriptís infuí ego Joannes Franciscus Melis publicus notarius laconensis instatus requisitusque clausi.

476 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, ordi- nato procuratore dal nobile don Giovanni di Castelvì col potere di sostituire, nomina il nobile don Antiogo De Sena.

1157 Die 17 januarii 1688, Caller. El ilustre don Francisco de Castelvi marques de Laconi bisconde de Sanlori et cetera procurador con poder de substituir constituido y ordenado en el pre- sente poder por el noble don Juan de Castelvi de la villa de Laconi, y queriendo usar de dícho poder gratis et cetera substituhie y en su lugar nombra al noble don Antiogo De Sena d.esta ciudad para que por dicho ilustre substituente, immo verius por dicho su principal pueda y deva hazer todo y quanto en di- cho poder se contiene, y va espressado con promesa de tenerlo por firme, rato, grato, valido, y agradable, y no lo revocar por ninguna causa, via, ni raion se- gun que assi lo firma de su mano et cetera, actum et cetera Marques de Laconi. Testigos son Antonio Lai Lochi, y Pedro Joseph Mureno todos de la ciudad de Caller. Pedro Joseph Mureno soy testigo Antonio Lay Lochi soy testigo. Ita est Sebastianus Carta Serra nottarius publicus. /

477 1687 novembre 20, Laconi Il nobile don Salvatore Tola di Cagliari, domiciliato a Laconi, costitui- sce suo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

c. 182 Die vigesimo mensis novembris anno à nativitate Domini millesimo sexcente- simo octuagesimo septimo, Laconi. Lo noble don Salvador Tola natural de.la ciutat de Caller y en esta de Laconi domissiliat. Per quant a.les infrascrites coses personalment no pot intervenir, y confiant ad plenum de.la fe, legalitat, y probitat de anim del infrascrit ilus- tre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi. Pertant de son grat y certa sciencia, en tot lo millor modo, via y manera que en via de dret, us, consuetut, vel alias pot tenir, y valer, fa, constituex, crea, y solemnement ordena son procurador cert y espessial, y a.les infrascrites coses general, de manera tal que la specialitat no puga derogar la generalitat, ny per lo contrari al dit y pre- nomenat ilustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconí absent, y en la ciutat de Caller present, per à que en nom y per part del dit noble consti- tuent, se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] / c. 182v. Testimonis son Juan Francisco Rocco escriptor y Francisco Cadello ferrer tots de dicha villa y dit Rocco ha fermat de sa ma, y per dit Cadello que no sap escriure ferma lo notari infrascrit. Juan Francisco Rocco testis.

1158 Joan Francisco Melis publicus notarius. Praemissis alieno calamo scriptis infui ego Joannes Franciscus Melis publicus notarius laconensis instatus requisitusque et cetera.

478 1688 gennaio 17, Cagliari Don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, ordinato procuratore dal no- bile don Salvatore Tola, volendo usare il potere di sostituire, nomina don An- tioco De Sena.

Die 17 januarii 1688, Caller. El ilustre don Francisco de Castelvi marques de Laconi, bisconde de Sanlori et cetera procurador con poder de substituir, constituhido y ordenado en el pre- sente poder por el noble don Salvador Tola, y queriendo usar de dicho poder gratis, substituye, y en su lugar nombra al noble don Antiogo De Sena d.esta ciudad para que por dicho ilustre substituente immo verius por dicho su prin- cipal pueda y deva hazer todo y quanto en dicho poder se contiene, y va ex- pressado con promessa de tenerlo por firme, rato, grato, valido, y agradable, y no lo revocarà por ninguna causa, via, ni raion segun que assi lo firma de su mano et cetera, actum et cetera.

Marques de Laconi. Testigos son Antonio Lai Lochi, y Pedro Joseph Mureno todos del.appendis- sio de.la Marina de Caller de quibus et cetera. Pedro Joseph Mureno soy testigo; Antonio Lay Lochi soy testigo. Ita est. Sebastianus Carta Serra publicus calaritanus notarius. /

479 1687 novembre 19, Laconi Il donnicello Antioco Santacruz, domiciliato a Laconi, non potendo per- sonalmente intervenire, costituisce suo procuratore Giovanni Francesco Efi- sio di Castelvì, marchese di Laconi, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

Die decima nona mensis novembris anno à nativitate Domini millesimo sex- c. 183 centesimo octuagesimo septimo, Lacono. Antiogo Santacruz donzell domiciliat en la present vila de Lacono, conegut al notari infrascrit. Per quant a.les infrascritas coses personalment no pot inter- venir, y confiant ad plenum de la fe, legalitat, y probitat de anim del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Lacono. Per tant de son

1159 grat y certa sciencia, en tots lo millor modo, via y manera que en via de dret, us, consuetut, vel alias pot valer y tenir, fa, constitues, crea, y soleniment or- dena son procurador cert y especial, y a.les infrascrites coses generai, de modo tal que la especialitat no puga derogar a la generalitat, ni per lo contrari al dit y prenomenat illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi ab- sent, y en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part del dit consti- tuent se puga y dega presentar en lo Real Parlament. [omissis] / c. 183v. ...Testimonis son Efis Salis domiciliat en esta vila y Salvador Pisu Dessi, pas- tor de ovellas de la present vila, que no saben escriure et cetera. Pani notarius. De praemissis proprio calamo exaratis (idem indubiam facio ego Joannes Luxorius Pani publicus notarius laconens rogatus et requisitus. /

480 1688 gennaio 17, Cagliari Don Giovanni Francesco Elisio di Castelvì, procuratore del donnicello Antioco Santa Cruz, usando il potere di sostituire, nomina don Gerolamo Esgrechio minore. c. 184 Die 17 januarii 1688, Caller. El ilustre don Francisco de Castelvi, marques de Laconi, bisconde de Sanluri et cetera, procurador con poder de substituir constituhido y ordenado en el presente poder por Antiogo Santa Cruz donzeill de la villa de Laconi, y que- riendo usar de dicho poder gratis et cetera, substituye y en su lugar nombra Geronimo Esgrechio menor en dies d.esta ciudad para que por dicho ilustre substituente, immo verius por dicho su principal, pueda y deva hazer todo y quanto en dicho poder se contiene, y va espressado con promessa de tenerlo por firme, rato, grato, valido, y agradable, y no lo revocar' por ninguna causa, via, ni raion segun que assi lo firma de su mano et cetera actum et cetera. Marques de Laconi.

Testigos son el noble don Antiogo De Sena, y Pedro Joseph Mureno d.esta ciu- dad de Caller de quibus et cetera. Don Antiogo De Sena soy testigo. Pedro Joseph Mureno soy testigo. Ita est. Sebastianus Carta Serra publicus calaritanus notarius. /

481 1686 marzo 8, Cagliari Don Andrea Manca, giudice nella Sala criminale della Reale Udienza,

1160 chiede che vengano abilitati senza voto, data la minore età, i suoi due figli don Carlo e don Michele Giuseppe Manca e suo nipote don Matteo Giovanni Bat- tista Martinez, figlio di don Gavino Martinez e di donna Maria Giuseppa Asquer. Allega fede battesimale del figlio Michele Giuseppe, nato dal suo ma- trimonio con la nobildonna Grazia Martinez Manca. L'atto è stato celebrato il 4 settembre 1679. c. 185 Ilustrisimos sefiores El hoidor don Andres Manca suplica se sirvan vuestras sefiorias ilustrisimas abi- litar las personas de sus dos hijos don Carlos Manca y don Miguel Manca, y à.. su sobrino don Matheo Martinez hijo de don Gavino Martinez y de dofia Maria Jo- sepha Asquer, sin voto por ser menores que lo redbilú por particular merced. Don Andres Manca. /

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que en.los quatre de setembre del c. 186 ain 1679 he batiat segons lo ritu de la santa mara Iglesia una criatura fili del no- ble y magnifich doctor en drets don Andreu Manca de la ciutat de Sacer, jutge de criminal del present Regne de Serdefia, y de sa muller la noble dofia Gra- sia Martinez y Manca axi bé de dita ciutat de Saser natural. Se li posa nom: Mi- guel Joseph. Padrins foren lo noble don Antoni Margens y Nin baró de Senis, y la noble dona Maria Asquer y Martínez, tots dos de Caller naturals. En fe y testimoni de lo qual done la present fermada de ma mia. Vuy en Cal- ler en vuit de mars de 1686. Agustin Ruby domer. /

482 1688 gennaio 22, Cagliari Fede battesimale di Matteo Giovanni Battista, figlio di don Gavino Mar- tinez di Sassari e della moglie donna Maria Asquer Martinez di Cagliari.

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que en los de set de juriol del ain c. 187 mil siscents settanta y nou, lo molt reverent canongie don Miguel Cuffia, ab lis- sensia mia, ha batiat un fili de don Gavì Martinez naturale de Sager y de sa mul- ler dona María Asquer y Martinez de Caller. Se li posa nom Matheo Juan Bap- tista. Foren padrins lo illustre don Hisidoro de Silva marques de Orany natural de Madrid y dona Clementa Sanna Rogger de Caller, en 22 de gener de 1688. Agustin Ruby domer. /

483 1687 dicembre 3, Iglesias Il nobile don Giuseppe Corria Nater, originario di Cagliari, al presente alcalde e capitano di Iglesias, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi

1161 don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

c. 188 Die tertia mensis decembris anno Domini 1687, Ecclesiis. Sit omnibus notum com lo noble don Joseph Conia y Nater capita y alcait de la present ciutat de Iglesias, natural de la ciutat de Caller y domiciliat en la dita e present ciutat, y persona molt be coneguda per lo notari infrascript. Per quant a.las infrascritas cosas personalment assistir no pot, ni entervenir et cetera, y confiat ad plenum de la fé, legalitat y probitat de anim del infrascript illustre don Juan Francisco de Castelvì, marques de Laconi. Per tant de son grat y certa ciencia, y en tot lo minor modo, via y manera, que en via de dret, y consuetut, vel alias, pot valer y tenir, fa, constituhex, y solemnement ordena son procu- rador cert, y especial, y a.les infrascriptes coses generai de manera tal que la es- pecialitat, no puga derogar la generalitat, ni per lo contrari et cetera, al dit pre- nomenat illustre don Juan Francisco de Castelvì, marques de Laconi absent et cetera, y en la ciutat de Caller present et cetera per a que en nom y per part de dit noble constituhent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

c. 189 Testimonis son lo noble don Antiogo Spinosa, y Sisini Manca escrivent, tots de Iglesias habitadors. Praemissis alieno calamo scriptis indubiam fídem fa0o ego Petrus Manca et Satta publicus nottarius et haec propria manu subscribens rogatus et requísi- tus clausi. /

484 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del nobile don Giuseppe Corria Nater di Cagliari, usando il potere di sostituire, nomina Gerolamo Esgrecho minore. c. 189v. Die 17 januaríi 1688, Caller. El ilustre don Francisco de Castelvi, marques de Laconi, bisconde de Sanluri et cetera, procurador con poder de substituir, constituhido y ordenado en el pre- sente poder por el noble Joseph Corria de Caller y residente en la ciudad de Iglesias y queriendo usar de dicho poder gratis et cetera, substituhie y en su lu- gar nombra a Geronimo Esgrecho, menor en dies, para que por dicho ilustre substituente, immo verius por dicho su principal, pueda y deva hazer todo y quanto en dicho poder se contiene, y va espressado con promessa de tenerlo por firme, rato, grato, valido, y agradable, y no lo revocali por ninguna causa, via, ni raion segun que assi lo firma de su mano et cetera actum et cetera. El marques de Laconi.

1162 Testigos son el noble don Antiogo De Sena, y Pedro Joseph Mureno d.esta ciu- dad de Caller de quibus et cetera. Don Antiogo De Sena soy testigo Pedro Joseph Mureno soy testigo. Ita est Sebastíanus Carta Serra publicus calaritanus notarius . /

485 1687 novembre 21, Laconi Tommaso Salvatore Santacruz del villaggio di Tuili costituisce suo pro- curatore il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, per- ché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

Die vigesima prima mensís novembris anno Domini millesimo sexcentesimo oc- c. 190 tuagesimo septimo, Laconi. Thomas Salvador Santacruz de la vila de Tuili trobat present en esta de Laconi conegut al notario infrascrit. Per quant a.las infrascritas cosas no pot personal- ment intervenir, y confiant ad plenum de.la fe, legalitat, y probitat de anim del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi. Pertant de son grat y certa sciencia, en tots lo millor modo, via y manera que en via de dret, us, consuetut, vel alias pot valer y tenir, fa, constituex, crea, y solemne- ment ordena son procurador cert y especial, y per à les infrascrites coses ge- nerai, axí que la specialitat no derogue la generalitat, ny per lo contrari al dit y prenomenat illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi ab- sent, y en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part del dit consti- tuent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

Testimonis son Juan Francisco Rocco y Sebastia de Sanai escriptors d.esta c. 19ov. villa de Laconi que se ferman de llur mans per saber escriure. Juan Francisco Rocco testimoni. Joanes Franciscus Melis publicus notarius.

Praemissis alieno calamo scriptis infui ego Joannes Franciscus Melis publicus notarius laconensis instatus requisitusque clausi.

486 1688 gennaio 17, Cagliari Don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procuratore del donnicello Salvatore Santacruz, volendo usare il potere di sostituire, nomina Gerolamo Esgrecho minore.

Die 17 januarii 1688, Caller.

1163 El ilustre don Joan Francisco de Castelvy marques de Laconi, bisconde de San- luri et cetera procurador con poder de substituhir, constituhido y ordenado en el presente poder por Salvador Santacruz donzel de.la villa de Lacony, que- riendo usar de dicho poder gratis et cetera substituye y en su lugar nombra Geronimo Esgrecho menor en dias para que por el dicho ílustre substituente immo verius por dicho su principal pueda y deva hazer todo y quanto en di- c. 191 cho poder se contiene / y va expressado con promesa de tenerlo por firme, rato, grato, valido, y agradable, y no lo revocara por nínguna causa, via, ni razon se- gun que assi lo firma de su mano et cetera actum et cetera. El marques de Laconi.

Testigos son el noble don Antiogo De Sena y Pedro Joseph Mureno de esta ciu- dad de quibus et cetera Don Antiogo De Sena soy testigo Pedro Joseph Mureno soy testigo. ha est. Sebastianus Carta Serra publicus nottarius. /

487 1687 novembre 21, Ploaghe Il nobile don Michele Dies di Ploaghe, non potendo personalmente in- tervenire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Fran- cesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento a nome del costi- tuente.

c. 192 Die 21 mensis novembris anno a nativitate Domini 1687, Ploague. Lo noble don Miguel Dies de la present villa de Ploague conegut al infrascrit notari, per quant personalment a.las infrascritas cosas no pot intervenir, y confiant ad plenum de la fe, legalitat, y probitat del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Lacono et cetera. Pertant de son grat y certa sciencia, en tot lo millor modo, y manera que en via de dret, us, consuetut, vel alias pot valer y tener, fa, constituex, crea, y solenament ordena son procura- dor cert y especial, y a.les infrascrites coses generai, de manera tal que la spe- cialitat a.la generalitat no puga derrogar, ny per lo contrari al dit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi absent, y en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part del dit constituent se puga y dega presen- tar en lo Real Parlament... [omissis] / c. 192v. ... Testimonis sont infrascrits. Juan Gavj Quessa so testimoni. Juan Maria Marras so testimoni. Concordat cum suo originali de quibus; ego Petrus Satta Mascia publicus no- tarius opidi Florinas dictis alieno calamo exaratis fidem facio requisitus clausi.

1164 488 1688 gennaio 17, Cagliari Don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procuratore del nobile Mi- chele Dies con potere di sostituire, nomina il nobile don Ambrogio Bacallar di Cagliari.

Die decimo septimo januarii 1688 Caller. El ilustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi, bisconde de San- luri et cetera procurador con poder de substituhir constituhido y ordenado en el presente instrumento por el noble don Miguel Dies, gratis et cetera en di- cho nombre substituye en procurador de dicho su principal, al noble don Am- bros Bacallar de esta ciudad et cetera para que en dicho nombre pueda repre- sentar hazer y effectuar todo y quanto en dicho aucto de procura queda declarado y expressado, como si noble Dies presente a dichas coses se hallasse, conferiendo a dicho noble Bacallar en dicho nombre todos los poderes à ell di- cho ilustre marques por dicho noble Dies ottorgados largo modo et cetera se- gun lo ferma, y jura. El marques de Laconi.

Testigos son el noble don Antiogo Des Sena y Placito Calabres de quibus. Don Antiogo Desena testigo. Plagido Calabres. Josephus Pixi publicus notarius. /

489 1687 dicembre 1, Ozieri Il donzello Pietro Grixoni Prosperi di Ozieri, domiciliato nel villaggio di Oschiri, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Fran- cesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

Die prima mensis decembris anno a nativitate Domini 1687, Ociery. c. 193 Pere Grixonj Prosperj donzell natural de.la present víla y domiciliat en la vila de Osquiry, per quant a.les infrascrites cosas personalment no pot intervenir, y confiat ad plenum de la fe, legalitat, y probitat de anim del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Lacony, bisconte de Sellury, y se- fior de.la baronia de Ploague, pertant de son grat y certa ciencia, en tot lo n-11110r modo, via y manera que en via de dret, us, consuetut, vel alias pot valer y te- nir, fa, constituex, crea, y solennament ordena son procurador, cert y espesial, y a.les infrascrites coses generai, de manera tal que la specialitat no puga de- rogar la generalitat, ny per lo contrary, al dit y illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi et cetera absent, y en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part de dit Grixony donzell constituent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

1165 c 193v. Testimonis presents los venerables Pere Sanna, y Juan Francesch de Tui Ta- ras de.la present villa de Ozier que se ferman de llurs mans et cetera Pere Sanna testigo ut supra. Juan Francisch de Tui Taras testigo ut supra. Diego Alavatia notarius publicus. (SN) Sigtnum meum Didaci Alavatia oppidi de Oziery auctoritate regia publici notari qui de proprio calamo exaratis fidem facio una cum praememoratis tes- tibus rogatus et requisitus. /

490 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efi sio di Castelvì, procu- ratore del donnicello Pietro Grixoni Prosperi, cede il potere conferitogli a don Gavino Paliacho, residente a Cagliari.

c.194 Die decimo septimo januarii 1688, Caller. El ilustre don Joan Francisco de Castelvy marques de Laconi, bisconde de San- duri et cetera procurador con poder de substituhir, constituhido en el trascripto aucto por Pedro Grixoni Prosperi donzell et cetera en dicho nombre gratis et cetera substituye al noble don Gavino Paliacho residente en esta ciudad de Cal- ler ausente et cetera, para que en nombre de dicho su principal pueda hazer y tractar todo quanto en dicho aucto de procura queda declarado, tomo lo ha- ria y trataria dicho su principal se presente a dichas coses interveniesse, cedien- dole a dicho Paliacho todo el poder que à el dicho ilustre marques en dicho poder se le ha otorgado, segun lo firma, y jura largo modo et cetera El marques de Laconi.

Testigos son el noble don Antíogo De Sena y Placito Calabres de quibus et ce- tera. Don Antiogo De Sena testigo. Placito Calabres. Josephus Pixi publicus notarius /

491 1687 novembre 29, Oschiri Fede battesimale di Giovanni, figlio dei coniugi Pietro Grixoni e Cate- rina Crasta Masia. L'atto è stato celebrato il 28 giugno 1666. Nel documento successivo, recante la stessa data, si fa fede della precedente certificazione, alla quale vengono apposti il sigillo e le armi della casa di Oliva.

c. 195 Die 29 de noviembre 1687 Osquiry. Doy fee y testimonio de verdad yo infrascrito vice rector, que haviendo bus-

1166 cado Quinque Librorum de la presente villa donde estan escritos los que se bautizan, à instantia de Pedro Grixoni dongel por parte de su hijo Juan Grixony, he allado lo siguente. Die 28 de junio ano de 1666 Osquiry. Deside- rio de Campo cura de la presente villa he bauptizado a Juan hijo legitimo y na- tural de Pedro Grixony y de Catarina de Crasta Masia conjuges de la presente villa: padrinos el lisensiado Juan Maria del Mestre de la presente y Anna Ma- ria Grixony de la villa de Berquidda, y por que lo sobre dicho ha sido extra- gido de verbo ad verbum con toda rectitud hago la presente firmada de my mano: die et ano ut supra. El lisensiado Gavino Pinna vice rector de la presente villa.

Osquiry y noviembre als 29 de 1687. Testifich y fas fé de veritat yo escriva infrascrit de coni essent rogat y cridad per Pere Grixoni, dongeill natural de la vila de Ocier y resident en aquesta de Os- quiri; per veure y cercar el Quinque Librorum: y de aquell en mon presen0a si ha extraido la sobre ditta fé, fetta aquella per ma del reverent Gavi Pinna vive rector de aquesta villa y perque aia sobre ditta fé sels puga doner mes piena fé en qualsevol lloch, se fas la present fe y certificatoria la qual va sellada con lo segai de aquesta cort y armes de.la illustrissima casa de Oliva. Firmada y referendada de mi escriva infrascrit. Juan Celias Campus Ibba per su excellentissim duque de Gandía. /

492 Senza data e luogo Giovanni Grixoni (vedi il documento successivo) costituisce suo procu- ratore il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, per- ché si presenti in Parlamento a nome del costituente. 1 [...] mensis [...] c. 196 Juan [...] donzell [...] per quant personalment a.les inf[rascrites] coses no [pot] y pro [...] del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvì [marques] de Lacono de son grat y certa sciencia en tot lo millor modo, via y [manera] en via de dret us consuetut ve1 alias pot valer y tenir fa consti[tuex] y solemnament ordena son procurador cert y especial y a.les infrascrítes coses generai de ma- nera tal que la specialitat a.la generai no puga derogar ni per lo contrary al dit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Lacono et cetera absent y en la ciutat de Caller present per a que en nom y per part de dit Juan Grixony constituent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

i La carta risulta molto danneggiata dall'inchiostro specialmente nella parte superiore.

1167 c. 196v. testes sunt infrascriti don Juan Tola Carta, Juan Taras prevere. Petrus Satta Mascia notarius. Premissis proprio calamo exaratis fidem facio ego Petrus Satta Mascia opidi de Florinas per auttoritatem regiam et appostolicam publicus notarius per omne praesens Sardiniae Regnum de quibus interfui et requisitus clausi.

493 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore di Giovanni Grixoni, volendo usare il potere di sostituire, nomina Gio- vanni Battista Valeri di Cagliari, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

Die decimo septimo januarii 1688, Caller. El ilustre don Joan Francisco de Castelvy marques de Laconi, bisconde de San- tluri et cetera procurador constituhido con poder de substituhir de Juan Gri- xoni segun parece en el presente aucto de procura y queriendo usar de dicho poder de substituhir a el otorgado, gratis et cetera substituye en procurador Juan Baptista Valeri vezino de esta ciudad de Caller ausente et cetera para que en nombre de dicho Grixoni su principal pueda assistir en el Parlamento real generai celebrado en nom de su Magestad (que Dios guarde) en este Reyno por el excelentisimo serior don Nicolas Pignatell de Aragó, virrey y capitan gene- rai y presidente en dicho General Parlamento y hazer quanto dícho su princi- pal haziere si presente se hallasse en aquel et cetera conferiendole en dicho nombre todo el poder que à dicho ilustre marques ha sido otorgado por dicho c. 197 / su principal et cetera con promesa que lo síempre por bien hecho y no.lo revocar: por ninguna causa ni razon segun lo firma y jura et cetera. El marques de Laconi.

Testígos son don Antiogo De Sena y Placito Calabres de quibus. Don Antiogo De Sena testigo Placito Calabres Josephus Pixi publicus notarius. /

494 1687 dicembre 24, Villamassargia Il nobile don Giuseppe Antonio De Sena di Cagliari, dimorante a Vil- lamassargia, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, perché a nome del costituente si presenti in Parlamento.

1168 Die vigesima quarta mensis decembris anno a nativitate Domini opidi de Villa c. 198 Massarja. Lo noble don Joseph Antony De Sena de la ciutat de Caller y comorant eri Vila Masarja conegut del notario y testimonia infrascrits. Per quant a.les infrascrites coses asistir personalrnent no pot, y confiat ad plenum de la fée, legalitat y pro- bitat del anim del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Lacony: pertant de son grat y certa sciencia, en tot lo minor modo, via y ma- nera que en via de dret, us, consuhetut, vel alias pot valer y tenir, crea, fa, consti- tuex, y solemnament ordena son procurador, cert y especial, y a.les infrascrites coses generai., de manera tal que la especialitat no derogue a.la generalitat, ni per lo contrari al.dit y prenomenat illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi absent, y en la ciutat de Caller present et cetera, per a que en nom y per part de dít noble constituhent se puga y dega presentar eri lo Real Parlament... [omissis] /

Testimonis son Antiogo Piras notarius y Antonio Pillio de.la dicha Vila Ma- c. 198v sarja comorans et cetera. Antiogo Piras notarius. Praemissis fidem facit Sebastianus Poddi Boy publicus et apostolicus notarius.

495 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del nobile don Giuseppe Antonio De Sena, usando il potere di sostituire, nomina il nobile don Antioco Cadello di Cagliari.

Die decimo septimo januarii 1688, Caller. El ilustre don Juan Francisco de Castelvi marques de Laconi, bisconde de Sant- luri et cetera procurador con poder de substituhir en el presente poder a.el otor- gado por el noble don Joseph Antoni De Sena et cetera, usando de dicho po- der de substituhir en dicho aucto à el otorgado, gratis et cetera en dicho nombre substituye en procurador de dicho noble su princípal al noble don Antiogo Ca- dello de esta ciudad et cetera para que en dicho nombre pueda representar / ha- c. 199 zer y effectuar todo quanto en dicho aucto de procura queda expressado, como si presente se ballasse a dichas cosas dicho noble su principal et cetera conferien- dole a dicho noble Cadello en dicho nombre todos los poderes à ell dicho ilus- tre marques otorgados en dicha procura et cetera y lo firma y jura et cetera. Marques de Laconi.

Testigos son el noble don Antiogo De Sena y Placito Calabres et cetera de qui- bus.

1169 Don Antiogo De Sena Placido Calabres. Josephus Pixi publicus notarius. /

496 1687 dicembre 10, Tortolì Il donnicello Giovanni Domenico Puliga di Tortolì costituisce suo pro- curatore il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, per- ché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

c. 200 Die decima mensis decembris anno a nativitate Domini oppido Tortolj. Juan Domingo Puliga donzeill de la present villa de Tortoly conegut per lo no- tario y testimonis infrascrits presents. Per quant a.les infrascrites coses perso- nalment no pot intervenir, y confiat ad plenum de la fee, legalitat y probitat de anim del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Lacony. Pertant de son grat y certa scien0a, en tot lo millor modo, via y manera que en via de dret, us, conwetut, vel alias pot valer y tenir fa, constituex, crea, y solemnament ordena son procurador, ert y especial, y a.les infrascrites coses generai, de manera tal que la expecialitat no puga derogar la generalitat, ny per lo contrari al dit illustre prenominat don Juan Francisco de Castelvi marques de Laconi absent et cetera, en la iutat de Caller present et cetera, per a que en nom y per part de dit donzeill constituent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] / c. 20037 ...Testimonis son Domingo Usay escrivent y Pere Pau Frau massaio de la pre- sente vila presents trobats. Juan Domingo Puliga Domingo Usay. De.les predites coses de ma aliena escriptes fas fe Diego Loy notari public de la present vila de Tortoly request fideliter clausit.

497 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del cavaliere di Tortolì Giovanni Domenico Puliga, usando il potere di sostituire, nomina il cavaliere Nicola Forrella di Cagliari, affidandogli quanto è stato conferito dallo stesso Puliga.

Die decimo septimo januarii anno à nativitate Domini millesimo sexagesimo octavo Calari. El ilustre don Juan Francisco Ephis de Castelvi marques de Laconi, y bisconde

1170 de Sanlury en este presente Castillo y ciudad de Caller domissiliado, del infra- scritto notario conossido, hasiendo estas cosas como à procurador por el in- frascrito effecto constituhido, y ordenado por Juan Domingo Paga cavallero de la via de Tortoly, usando del ante dicho poder substituye aquel à Nicola Forrella assi bien cavallero d.esta dicha ciudad à / estas cosas ausente et cetera, c. 201 para que en su nombre immo verius de dicho su principal pueda y deva hazer todo y quanto en el referido poder se contiene, por cuyo effecto le da y con- fiere los mesmos poderes que à dicho ilustre substituhente se le ha dado y con- ferido y promete tenello siempre por firme y validero y no revocallo por du- guna causa et cetera segun assi lo firma et cetera. Marques de Lacony.

Presentes por testigos Ephis de Lussu, Salvador Jaga Luny en Caller como- rantes. Ephis de Lussu soy testigo. Salvador Jaga Luny soy testigo. Ifias Maria Corona publicus notarius. /

498 1687 dicembre 2, Gesturi Il nobile don Pietro Dedoni Pisti di Gesturi, non potendo personalmente intervenire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento a nome del co- stituente.

Die secunda decembris anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo oc- c. 202 tuagesimo septimo, Gestori. Lo noble don Pere Dedoni Pisti d.esta vila de Gestori, conegut et cetera. Per quant a les infascrites coses personalment no pot intervenir, y confiant ad ple- num en.la fee, legalitat y probitat de anim del infrascrit illustre don Juan de Cas- telvì, marques de Laconi. Per tant de son grat y certa scientia en tots los millors modo, via, y manera, que en via de dret, us, consuetut vel alias et ce- tera valer y tenir, fa, constituhex y solemnement ordena son procurador cert y especial y a les infrascrites coses general axi que la specialitat no derogue a la generalitat ni per lo contrari, al.dit y prenomenat illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi absent, y en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part de dit noble constituhent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

Testimonis son lo honor Juan Baptista Serra Satta, comorant en.esta via de c. 202. Gestori y Juan Luxori Pani notari publich de Laconi trobat presents que se fer- me de llur mans.

1171 Juan Baptista Serra Satta testimoni. Io Luxori Pani notari so testimoni. Praemissís proprio efformatis calamo infuit Joannes Franciscus Melis publicus notarius laconensis instatus.

499 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore di don Pietro Dedoni Pisti, valendosi del potere di sostituire, conferi- sce il mandato ricevuto a don Francesco Montanacho, domiciliato nel Castello di Cagliari.

Die 17 januarii anno 1688, Caller. Lo dit illustre don Juan Francisco de Castelvi marques de Laconi, bisconde de Santluri et cetera procurador ab poder de substituhir plenament constituhit y ordenat en la retroscripta procura per lo dit don Pere Dedoni Pisti de Gesturi, valentse de dit poder de.son grat et cetera substituhex al noble don Francisco Montonacho en.lo present Casteill de Caller domiciliat et cetera, absent et ce- tera al.qual conferex los matexos poders que a.eill dit illustre substituhent li c. 203 son estats / dats y atribuhits en virtut de dita procura, ab promesa de tenir per ratto y agradable tot lo que per dit substítuhit sera tractat y effectuat circa las cosas expressadas en dicha procura y no revocarlo segons axi lo ferma y jura llargament. El marques de Laconi.

Testimonis son Lucifero Azei y Sebastia De Muro escrivents en Caller como- rants. Lucifero Azei so testimoni. Sebastian de Muro so testimoni. Josephus Vacca publicus calaritanus notarius. /

500 1687 dicembre 2, Gesturi Il nobile don Francesco Dedoni Diana di Gesturi, non potendo personal- mente intervenire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Gio- vanni Francesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente. c. 2o4 Die secunda decembris anno à nativitate Domini millesimo sexcentesimo oc- tuagesimo septimo, Gesturi. Lo noble don Francisco Dedoni Diana de la vila de Gestori, conegut et cetera. Per quant a les infascrites coses no pot intervenir peNonalment, y confiant ad

1172 plenum en la fe, legalitat y probitat de anim del infrascrit illustre don Juan Fran- cisco de Castelvì, marques de Laconi. Per tant de son grat y certa scientia, en tot lo millor modo, via, y manera, que en via de dret, us, consuetut vel alias pot valer y tenir, fa, constituex, crea, y so- lemnement ordena son procurador cert y especial, y a.les infrascrites coses ge- nerai, axi que la specialitat no derogue a.la generalitat, ny per lo contrari, al dit y prenominat illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi, ab- sent, y en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part de dit noble constituhent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

Testimonis son lo honor Juan Baptista Serra Satta, y don Pere Dedoni Pisti c. 204v. d.esta vila de Gesturi que ferman de llur mans. Juan Baptista Serra Satta testimoni. Don Pere Dedoni Pisti testimoni.

Praemissis alieno calamo scriptis infuit Joannes Franciscus Melis publicus no- tarius laconensis instatus, fidem facients de supra polita interlinea in ista pa- gina ubi legitur, concentit.

501 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del nobile don Francesco Dedoni Diana, valendosi del potere di sosti- tuire, conferisce lo stesso mandato al nobile don Francesco Montanacho.

Die 17 jannuaríí anno 1688, Calari. Lo dit illustre don Juan Francisco de Castelvi marques de Laconi, bisconde de Sant Luri et cetera procurador ab poder de sustituhir plenament constituhit y ordenat en la retroscripta procura per lo dit noble don Francisco Dedoni Diana de la vila Gesturi, valentse de dit poder de son grat et cetera sustituhex et ce- tera al noble don Francisco Montanacho en lo present Castell de Caller domi- ciliat, absent et cetera al qual conferex los matexos poders que à ell dit illus- tre substituhent, li son estat dats, y atribuhits en.virtut de dita procura, ab promesa de tener per rato y agradable tot lo que per dit sustituhit sera tractat / y efectuat circa las cosas expressadas en dita procura y no revocarlo segons c. 205 axi lo ferma y jura llargament. El marques de Laconi.

Testimonis son Lucifero Ardu y Sebastia Demuro escrivents en Caller comorants. Lucifero Ardu so testimoni. Sebastian de Muro so testimoni. Josephus Vacca publicus calaritanus notarius. /

1173 502 1687 novembre 17, Gesturi Il donnicello don Francesco Benedetti, essendo in partenza per il villag- gio di Ula Tirso a causa di alcuni importanti affari, non potendo personalmente assistere, ordina suo legittimo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento a nome del co- stituente.

206 Die decima septima mensis novembris anno à nativitate Domini millesimo sex- centesimo octuagesimo septimo, Gesturi. Sia à tots notori de com don Francisco Benedetti donzeill de la present conegut del secretari y testimonis infrascripts. Per quant està de prompta par- tida, per a.la vila de Ula, en hont enten residir, per alguns negossis importants, que se.ly offerexen, y per les infrascrites coses, no pot assistir personalment. Per de son grat y certa sciencia, constituex, crea, y solemnament ordena son lle- gitim procurador cert, y espessial, y per les coses infrascrites generai, axi.que la espessialitat a.la generalitat, no derogue, ni per lo contrari, al ilustre don Fran- cisco Effis de Castelvy marques de Lacony, y bisconde de Sant Luri, à estes cose absent, com si fos present et cetera per a que en nom y per part de dit consti- tuent, puga comparexer en lo Real Parlament... [omissis] /

206v. Testimonis son Francisco Cardia escrivent, y Joseph Virdis nottario de cau- sas tots de la present ciutat. Francisco Cardia so testimoni. Joseph Virdis so testimoni. Premissis fidem facit Antonius Lecca Regiae Audientiae secretarius.

503 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del cavaliere Francesco Benedetti di Cagliari, usando il potere di sosti- tuire, conferisce la stessa procura a don Gerolamo Esgrecho maggiore.

Die decima septima ianuarii anno à nativitate Domini millesimo sexcentesímo octuagesimo octavo, Calari. El ilustre don Juan Francisco Ephis de Castelvy marques de Laconi, visconde de Sanluri en este presente Castillo, y ciudad de Caller domissiliado, conosido c. 207 por el infrascrito notarlo / hasiendo estas cosas como à procurador con poder de substituhir, constituhido y ordenado por Francisco Benedetti, cavallero d.esta ciudad usando del ante dicho poder substituye aquel à Geronimo Esgre- cho major en dias d.esta dicha ciudad à estas cosas ausente et cetera, para que

1174 en su nombre immo verius de dicho su principal aya y deva de hazer todo y quanto en dicho y antecedente poder queda espressado por cuyo effecto le das y confiere los mesmos poderes que à dicho ilustre se.le ha dado y conferido pro- mettendo tenello siempre por firme y validero y no lo revocarà por ninguna causa et cetera segun asi lo firma et cetera. El marques de Laconi.

Presentes por testígos Ephis de Lussu y Salvador Jaga Luny en Caller como- rantes et cetera. Ephis Delussu soy testigo. Salvador Jaga Luny soy testigo. Itta est. Ioannes Maria Corona publicus calaritanus notarius. /

504 1687 novembre 10, Bosa Il cavaliere bosano Ignazio Maronjo Prunas costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, perché a nome del costituente si presenti in Parlamento.

Die 10 mensis novembris anno a nativitate Domini 1687, Bosae. c. 208 Ignacio Maronjo, y Prunas cavaller de la present ciutat de Bosa, per quant a.les infrascrites coses personalment no pot intervenir y confiant ad plenum de la fee, legalitat, y probitat de animo del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvi marques de Laconi. Per tant de son grat, y certa sciencia en tot lo minor modo, via, y manera, que en via de dret, us, consuetut, vel alias, pot valer y te- nir, fa, constituex, crea, y solemnement ordena son procurador, cert, y especial, y a.les infrascrites coses generai, de manera tal que la especialitat no puga de- rogar la generalitat, ni per lo contrari, al dit prenomenat illustre don Juan Fran- cisco de Castelvy, marques de Lacony, absent y en la ciutat de Caller present et cetera, per a que en nom y per part de dit Maronjo y Prunas constituent se puga, y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

...Testes sunt infrascrípti Juan Baptista Are Carta y Juan Baptista Tedeschy c. 208, ciutadans. Pisquedda notarius. (SN) Sigtnum mei Nicolai Pisquedda civis Bosae auctoritatibus appostolica ubique regia vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici notari prae- dictis alieno calamo exaratis fidem facio rogatus requisitusque interfui et clausi subdictis die mense et anno super annotatis.

1175 505 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del cavaliere Ignazio Maronju Prunas, usando il potere di sostituire, con- ferisce lo stesso mandato a Gerolamo Esgrechio maggiore.

Die decima septima mensis januarii anno à nativitate Domini millesimo sexcen- tesimo octogesimo octavo, Calari. El ilustre don Juan Francisco Ephis de Castelvi marques de Lacony y visconde de Sanlurij, en este presente Castillo y ciudad de Caller domiciliado, conos- sido por el infrascrito notario, haziendo estas cosas, como à procurador con c. 209 poder de substituhir, constituhido / y ordenado por Ignassio Maronju y Pru- nas cavallero de.la ciudad de Bosa, usando del ante dicho poder, substituie aquel à Geronimo Esgrechio major en dias d.esta dicha ciudad à estas cosas ausente et cetera, para que en su nombre immo verius de dicho su principal, haya y deba de hazer todo y quanto en dicho y antecedente poder queda ex- pressado, por cuio effecto le dà y confiere los mesmos poderes que a dicho illustre se le ha dado y conferido; prometiendo tenello siempre por firme, y validero, y no lo revocarà por ninguna causa et cetera segun assi lo firma et cetera. El marques de Lacony.

Presentes por testígos Ephís Delussu, y Salvador Jaga Luny, en Caller como- rantes et cetera. Salvador Jaga Luny soy testigo. Ephis Delussu soy testigo. Itta est. Ioannes Maria Corona publicus calaritanus notarius. /

506 1687 dicembre 10, Tortoti. Il nobile don Sebastiano Cardia di Tortoli, non potendo personalmente intervenire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento a nome del co- stituente. c. 210 Die decima mensis decembris anno à nativitate Domini oppido Tortolì. Lo noble don Sebastià Cardia de.la present vila de Tortolj conegut al notari y testimonis infrascrits. Per quant a.les infrascrites coses personalment no pot in- tervenir y confiant ad plenum de.la fe, legalitat, y probitat del animo del infra- scrit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconj. Per tant de son grat, y certa scientia en tot lo minor modo, via y manera, que en.via de dret, us, conguetut ve1 alias pot valer y tenir, fa, constituex, crea, y solemnement or- dena son procurador, cert y especial, y a.les infrascrites coses generai, de ma-

1176 nera tal que la especialitat no puga derogar la generalitat, ni per lo contrari, al dit illustre prenomenat don Juan Francisco de Castelvy, marques de Laconi, ab- sent et cetera y en la ciutat de Caller present et cetera, per a que en nom y per part de dit noble constituent se puga, y dega presentar en.lo Real Parlament... [omissis] /

Testimonis presents à dites coses son Juany Tronchi y Boreddu Salis tots mas- c. 210v. saios de la present vila y per aquells ferma lo nottari infrascrit Salvador Luci- fero Selis notari public. Praemissis proprio efformatis calamo fidem facit Salvator Luciferus Selis hau- toritate regia publicus notarius rogatus et requisitus fideliter clausit. /

507 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del nobile don Sebastiano Cardia, usando il potere di sostituire, confe- risce lo stesso mandato al cavaliere don Francesco Pizolo, capitano della ga- lera regia "Patrona".

Die decima septima mensis januarii anno à nativitate Domini millesimo sexcen- c. 211 tesimo octogesimo octavo Calari. El ilustre don Juan Francisco Ephis de Castelvi marques de Lacony y visconte de Sanluri, en este presente Castillo y ciudad de Caller domiciliado, conossido por el notatici infrascrito, haziendo estas cosas, como à procurador constitu- hido, y ordenado por el noble don Sebastian Cardia de.la villa de Tortoly, con poder de substituhir, usando de aquel substituie en su procurador al noble don Francisco Pizolo cavallero de la orden de...1 y capitan de la galera Patrona d.este Reyno, en dicho y presente Castillo domiciliado, à estas cosas ausente et cetera, para que en su nombre immo verius de dícho su principal, puega y deba ha- zer todo y quanto en dicho poder se contiene, por cuio effecto le da y confiere los mesmos poderes que à dicho ilustre se le ha dado, y conferido, prometiendo tenello siempre por firme y validero, y no revocallo por ninguna causa et ce- tera segun assi lo firma et cetera. El marques de Lacony.

A.las quales cosas fueron presentes por testigos Ephis Delussu y Salvador Ja- galuni en Caller comorantes. Ephis Delussu soy testigo.

i I puntini di sospensione compaiono nell'originale.

1177 Salvador Jagaluny soy testigo. Itta est. loannes Maria Corona publicus calaritanus notarius. /

508 1687 dicembre 10, Tortolì Il nobile don Salvatore Angelo Cardia di Tortolì, non potendo personal- mente intervenire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Gio- vanni Francesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente. c. 212 Die à deu de desembre mil sis cents vuittanta y set en la vila de Tortoly. Lo noble don Salvador Angel Cardia de.la vila de Tortolj al notari y testimo- nia infrascrits conegut et cetera gratis et cetera. Per quant a.les infrascrites coses personalment no pot intervenir y confiat ad plenum de la fee, legalitat, y pro- bitat de anim del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi: per tant de son grat, y certa scientia en tot lo millor modo, via y ma- nera, que en via de dret, y corwuetut vel alias pot valer y tenir, fa, constituex, crea, y solenament ordena son procurador scert y especial, y à les infrascrites coses general, de manera tal que la especialitat no puga derrogar la generali- tat, ny per lo contrari, al dit prenominat illustre don Juan Francisco de Castelvi, marques de Laconi, absent et cetera, per a que en nom, y per part de dit no- ble constituent, se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] / c. 213 Testimonis son Domingo Usay escrivent, y Pere Pau Frau massaio de la pre- sent vila presents trobats et cetera. Don Salvador Angel Cardia et cetera. Domingo Usay testimony. De.les predites coses de ma aliena scriptes fas fe Diego Loy nottari public de la present vila de Tortoly requisitus fideliter clausit.

509 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del nobile don Salvatore Angelo Cardia, usando il potere di sostituire, conferisce lo stesso mandato al nobile don Francesco Pizolo.

Die decima septima mensis ianuarii anno à nativitate Domini millesimo sexcen- tesimo octuagesimo octavo, Calari. El ilustre don Juan Francisco Ephis de Castelvy marques de Lacony y visconde de Sanlury, en este presente Castillo y ciudad de Caller domissiliado, conossido

1178 por el notario infrascrito, hasiendo estas cosas, como à procurador constitu- hido, y ordenado por el noble don Salvador Angel Cardia de.la villa de Tor- toly, con poder de substituhir usando de aquel substituye en su procurador al noble don Francisco Pizolo cavallero de la Orden de...ly capita de la galera Pa- trona d.este Reyno, en dicho y presente Castillo / domissiliado, à estas cosas c. 213v. ausente et cetera, para que en su nombre immo verius de dicho su principal, pueda y deva hazer todo y quanto en dicho poder se contiene, por cuyo effecto le da y confiere los mesmos poderes que a dicho ilustre se le ha dado, y con- ferido, prometiendo tenello por firme y validero, y no revocano por ninguna causa et cetera segun assi lo firma et cetera. El marques de Laconi.

A las quales cosas fueron presentes por testigos Ephis Delussu y Salvador Ja- galuny en Caller comorantes. Ephis Delussu soy testigo. Salvador Jaga Luny soy testigo. Itta est. Ioannes Maria Corona publicus calaritanus notarius. /

510 1688 gennaio 22, Cagliari, Palazzo arcivescovile Davanti ai componenti la Giunta degli abili tatori siedono, alla destra, i ministri regi, alla sinistra le prime voci dei tre Stamenti. Sí procede all'abi- litazione della procura che la città di Bosa ha rilasciato a don Francesco Passino.

Dicto ed eodem die vigesima secunda januarii 1688 in eodem Palatio archie- c.214 piscopali calaritano, sedentes in suis sellis, antedicti domini habilitadores, si- licet ad partem dexteram regii ministri, et ad sinistram primas voces trium Sta- mentorum habentes, et eodem modo, et forma quibus remanet antecedenter expressum, pro habilitationibus faciendis, habilitarunt sequentes ex Esta- mento regale. Stamentum regale Se habilita la procura de.la magnifica ciudad de Bosa hecha à favor de don Francisco Passino. /

511 1687 novembre 28, Bosa (Casa di città) Su mandato di Giovanni Ambrogio Nater, consigliere in capo, si riuni- scono don Giovanni Pischedda, Salvatore Ibba, Pietro Paolo Roma ed i pro-

1 I puntini di sospensione compaiono nell'originale.

1179 biuomini del Consiglio maggiore. Il nobile don Francesco Passino viene no- minato sindaco e procuratore di Bosa nel Parlamento.

c. 215 Die 28 mensis novembris anno à nativitate Domini 1687 Bosae. In Dei nomine amen. Noverint universi, qui convocatis, et congregatis nobili- bus magnificis considiaribus, et prohominibus anno praesenti de Consilio ma- iori praedictae illustris ac magnificae civitatis, de mandato nobilis et magnifici don Joannis Ambrosii Nater consiliaris in capite, ad sonum campanae median- tibus virgaris domici Consilii, intus eandem domo, pro consilio tenendo, et ce- lebrando ob infrascritam causam, ubi pro similibus, et consimilibus negotiis dictae illustris civitatis solent se congregare. In quorum Consilio fuerunt prae- sentes praenominatus nobilis don Joannes Ambrosius Nater, Angelus Squinto Mele, Franciscus Pisquedda, Salvator Ibba, et Petrus Paulus Roma, ac etiam omnes probi homines de Consilio maiori praedictae civitatis Consilium tenen- tes, facientes, et celebrantes, tamquam maior, sanjor pars, et plusquam duae partes praedictorum proborum hominum de Consilio maiori praedictae civi- tatis: quia ad convocationem, seu Regium Parlamentum sumus convocati die 6 assignata mensis ianuarii proximi venturi, et anni 1688 per excellentissimum dominum don Nicolaum Pinnatelli, ducem de Monteleon, principem de Noya, locumtenentem, et capitaneum generalem huius Sardiniae Regni, nomine, et pro parte suae sacrae catholichae regiae magestatis domini nostri Caroli huius nominis secundi, Hispaniarum et Sardiniae regis, et in eius personam praedic- tum dominum, locum tenentem, et capitaneum generalem, et quia iusto impe- dimento detentis personaliter interesse nequimus; ideo scientes, et gratis, om- nibus illis melioribus, via, modo et forma, quibus de iure fieri possit, et valeat tenore praesentis publici instrumenti firmiter valituri, confidentes ad plenum de fide, legalitate, animique probitate, ac in agendis peritia infrascripti nobi- lis don Francisci Passino, constituimus, creamus et solemniter ordinamus eum sindicum, et procuratorem nostrum, certum, et specialem immo verius dictae magnificae civitatis, universitatisque Bosae, ad infrascripta etiam generalem; ita quod specialitas generalitati minime deroguet nec, è contra, praedíctum nobi- lem don Franciscum Passino praesentem, et acceptantem, ad videlicet pro no- bis praedicto nomine magnificae civitatis convocationis seu Regio Generali Par- lamento... [omissis] / c. 216v. Testes sunt infrascripti et cetera. Josephus Roma Vistoso et Felis Sanna cives praesentis civitatis Bosae. Pisquedda publicus notarius et cetera. (SN) Sigtnum mei Nicolai Pisquedda civis presentis civitatis Bosae auctorita- tibus appostolica ubique regia vero per hoc omne presens Sardiniae Regnum publici notari predictis alieno calamo exaratis fidem facio rogatus requisitusque clausi et subsignavi sub dictis die mense et anno super annotatis. /

1180 512 1688 gennaio 23, Cagliari (Palazzo arcivescovile) Proseguendo nel loro lavoro, gli abilitatori ammettono le seguenti pro- cure: quella dell'arcivescovo di Sassari a favore di don Giovanni Antonio Mar- tines Nuseo, decano della Chiesa turritana; quella del Capitolo della stessa Chiesa ancora a favore del suddetto. Non viene abilitata e ammessa la procura dello stesso arcivescovo come priore di Bonarcado, perché non risulta l'unione della mitra con la stessa archidiocesi, che gestisce solo le rendite: ciò non con- ferisce diritto di voto.

Et adveniente díe veneris intitulata vigesima tertia praesentis mensis ianuarii c. 217 anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo, consti- tuti personaliter praedicti domini habilitatores in aula praedicta Palatii archie- piscopalis calaritani, inseguendo in dictis habilitationibus, habilitarunt se- quentes pro Stamento ecclesiastico. Stamentum ecclesiasticum. Et primo se habilita la procura del muy reverendo en Christo Padre arzobisbo de Sasser hecha à favor del reverendo doctor don Juan Antonio Martines Nu- seo dean de la santa Iglesia turritana. Se habilita la procura del venerable Cabildo de.la santa Iglesia turritana hecha à favor del suso dicho reverendo doctor don Juan Antonio Martines Nuseo. No se habilita, ni se admite la procura del muy reverendo en Christo padre ar- zobispo de Sasser, como à procurador de Bonarcado, aunque se haya hallado habilítado en las Cortes del setior conde de Santistevan, porque no esta hecha la union del priorate a la mitra, y solo tiene la administracion de.las rentas, que no.le puede dar voto. Antonius Lecca secretarius. /

513 1687 dicembre 23, Sassari Don Giovanni Morillo Velarde dell'Ordine di Calatrava, arcivescovo me- tropolitano turritano, vescovo di Ploaghe e Sorres, abate di Santa Maria di Pau- lis, priore della Santissima Trinità di Saccargia, impossibilitato ad intervenire per gli obblighi molto urgenti dell'ufficio pastorale, concede tutto il sufficiente potere, senza limitazione alcuna, al nobile dottor don Giovanni Antonio Mar- tinez Nuseo, decano della Cattedrale turritana, perché occupi nelle Corti il seg- gio riservato ai precedenti Procuratori e dia il voto nello Stamento ecclesiastico.

Admitatur. c. 218 Die vigesimo tertio mensis decembris anno à nativitate Domini millesimo sex- centesimo octuagesimo septimo Sasser. In Dei nomine amen. Sea à todos manifesto que nos don Juan Morillo y Ve- larde de la Orden de Calatrava por la graffia de Dios, y de appostolica arzobi-

1181 spo metropolitano turritano, obisbo de Ploague, y Sorres, abad de Santa Ma- ria de Paludis, prior de Sacargia, vessillario de la santa romana Iglesia, primado de erdena, y Corsegal, y del Consejo de Su Magestad. DeOmos que por quanto por su Sacra Catholica y Real Magestad el rey nuestro serior, que Dios guarde, y en su persona por el excelentisimo serior don Nico- las Pignatelli de Aragon, duque de Monteleon, principe de Noya, y del Sacro Ro- mano Impero, marques de Cerchiaro y Coronia, conde de Borrelo et cetera del Consejo de su prefacta Magestad, su virrei lugartiniente y capitan generai en el presente Reyno de erdena, se han de celebrar Cortes, Parlamento y Juntas Ge- nerales, à las quales à sido convocada nuestra dignidad para su interverwion en aquellas, y por que personalmente no podemos por hailarnos impedidos en muy urgentes negoOos de nuestro officio pastoral. Por tanto con el presente publico instrumento damos, y obtorgamos todo nuestro poder bastante, sin ninguna li- mitassion, al muy reverendo y egregio noble doctor don Juan Antonio Martinez Nuseo, dean de la nostra santa iglesia Cathedral turrítana, para que en nuestro c. 218v. nombre, representando nuestra persona / paresca ante Su Excelencia y acuda, e intervenga en dichas Cortes ocupando el assíento que han acostumbrado los demas nuestros procuradores, en ellas confiera, votte, resuelva y descida con los demas prelados en el Stamento eclesiastico todo lo que fuere necessario, confe- rir y resolver por el mayor servigio de entrambas Majestades... [omissis] / e. 218v. Presentes por testigos los infrascritos que firmaron de sus manos. Vicente De Aquena testigo. Joseph Defenu Sanna testigo. Scarpato nottaio y secrettario. (SN) Sig+num Josephi Scarpato civis Saseris authoritate regia per omne praesens Sardiniae Regnum publici notari et mensae archiepiscopalis turrita- nae ac perillustris Capituli turrítani secretarii, qui praemissis rogatus adfuit, et requisitus clausit et subsignavit. /

514 1688 dicembre 23, Sassari I seguenti canonici della Cattedrale turritana: dottor don Gianuario Frasso, l'arciprete don Antonio Cardona, l'arcidiacono Pietro Paolo Marras,

i Il titolo primado de Cerdena, y Corsega è cancellato con un tratto di penna. Inoltre proprio in riferimento a questa espressione compare una nota sul mg. sin. della carta e in corrispondenza del rigo 10. La nota recita: «dictiones "Primado de Cerdeiia, y Corsega", repertae in praesenti pro- curationis instrumento ex ordine regiae Juntae dominorum habilitatorum extiterunt delectae iuxta mandatum Suae Regiae Maiestatis per me secretarium infrascritum die vigesima tertia men- sis januarii 1688. Calari, Antonius Lecca secretarius».

1182 don Antonio Sotgiu, Lorenzo Arca, don Giovanni Roca, Giuliano Urgeghe, Tomaso Mundula, Giacomo Piga, Giacomo Cossu, Luca Sisto, Giovanni Francesco Luguia, Giovanni Squinto, Vincenzo Serra, Gavino Vidili, Antonio Coloredda, Giovanni Andrea Bagella, Francesco Porqueddu, Giorgio de Sisto nominano loro procuratore il decano don Giovanni Antonio Martinez Nuseo concedendogli il potere sufficiente perché questi assista a nome loro alle Corti e alle giunte parlamentari e voti nello Stamento ecclesiastico.

Admitatur. c. 219 Sepan quantos esta carta de poder veyeren et cetera, tomo en la ciudad de Sa- ger a los 23 del mes de diciembre de nos constituidos ante el notario publíco y secretario y de.los testigos bayo escriptos los mui reverendos, y egregios no- bles doctores don Januario Frasso capellan de honor de Su Magestad (que Dios guarde) y archipreste, don Antonio Cardona archidian, Pedro Pablo Marras, don Antonio Sotgiu, Lorenco Arca, don Juan Roca, Julian Urgiegue, Thomas Mundula, Jaime Piga, Jaime Cossu, Lucas Sisto, Juan Francisco Luguia, Juan Squinto, Vicente Serra, Gavino Vidili, Antonio Coloredda, Juan Andres Ba- gella, Francisco Porqueddu, y Georgi de Sisto todos canonigos d.esta santa igle- sia1 turritana y capitulares del nuestro Cabildo turritano, congregados y adjun- tados en la aula capitular, insiguiendo lo decretado en el Cabildo solemnamente celebrado en las 17 del mes mas serca pasado de setiembre segun queda ac- tuado en el libro de.los decretos capitulares, en toda aquella mejor via, forma, y manera que de derecho vel alias pueden, dijeron, que por quanto por su Sa- cra Catholica Magestad el rey nuestro seiior (que Dios guarde) y en su persona por el excelentisimo serior don Nicolas Pignatelli de Aragon, duque de Mon- teleon, principe de Noya, y del Sacro Romano Imperio, marques de Cer- chiaro y Coronia, conde de Borrello et cetera, del Consejo de su praefacta Ma- gestad, su virrei, lugartiniente, y capitan general en el presente Reino de Sardefia, se han de celebrar Cortes, Parlamento y Juntas Generales, a las qua- les ha sido convocado dicho illustre Cabildo para su intervencion en aquellas, por tanto en conformidad del dicho decreto capitular con el qual ha sido nom- brado sindicho para dichas Cortes el mui reverendo y egregio noble don Juan Antonio Martines Nuseo dean turritano. Con el presente publico instrumento en todo tiempo validero en nombre del dicho illustre Cabildo dan y otorgan todo poder cumplido, llaro, bastante, se-

Iglesia è seguito dal termine primatial, cancellato con tratto orizzontale di penna. In riferi- mento alla rimozione del termine è stata apposta, partendo dal III-IV rigo, la seguente nota sul mg. dx.: «Ditta primaria quae reperiebatur apposita in praesenti mandato ex ordine regiae Juntae dominorum habilitatorum extitit deleta juxta mandata Suae Regiae Maiestatis per me secretarium infrascritum. Die vigesima tertia mensis ianuarii 1688, Calari. Ita est Antonius Lecca Regiae Au- dientiae secretarius».

1183 gun que mejor y mas cumplidamente lo pueden y deven dar y otorgar, al di- cho mui reverendo y egregio noble doctor don Juan Antonio Martines Nuseo dean para que en nombre y por parte del dicho ilustre Cabildo y representando c. 219v. su dignidad pueda, y deva de intervenir en las dichas Cortes, y Juntas / gene- rales con los demas del Estamento eclesiastico, ocupando el puesto y assento devido, y que sus antecessores en dicho nombre han tenido y ocupado adsi- stiendo a dichas Cortes, desde su principio hasta su ultimacion y conclusion, y en el las confiera vote, resuelva, y decida con dicho Estamento, o la maior parte de aquel, todo y quanto bien visto, y plasiente le fuere para el maior ser- visio de entrambas Magestades, benefisio d.este Reino, si y de.la manera que dicho illustre Cabildo conferiria, notaria, resolveria, y decederia si presente dichas Juntas generales se hallare, hasiendo, tractando, firmando y concluiendo todo, y quanto fuere necessario y en semejantes ocasiones se requiere y prome- ten los dichos mui reverendos y illustres capitulares en nombre del dicho ilus- tre Cabildo tener en todo tiempo por firme agradable y validero todo lo que dicho mui reverendo y egregio noble sindicho y procurador tractare, votare, y decediere, y no revocarlo, bajo obligacion de.las rentas del dicho illustre Ca- bildo segun que assi lo obtorgaron en forma, y lo firmaron et cetera. Doctor don Januario Frasso canonico archipreste turritano, Pedro Moros Cardona archidian turritano, canonigo Marras, don Antonio Sotgiu, Lorenso Arca, don Juan Roca, el doctor Julian Urgiegue, Thomas Mundula, Jaime Piga, Jaime Cossu, el doctor Lucas Sisto, Juan Francisco Luguia, el doctor Juan Squinto, canonigo Serra, Gavino Vidili, Antonio Coloredda, el canonigo Ba- gella, Francisco Porqueddu, Georgi de Sisto et cetera.

Presentes por testigos los infrascritos que firmaron: Pedro Pinna testigo, Jo- seph de Fenu Sanna testigo. (SN) Sigtnum Josephi Scarpato civis Sasseris autoritate regia per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici notari et perillustris Capituli turritani se- cretarii qui praemissis rogatus adfuit et requisitus clausit et subsignavit. /

515 1688 gennaio 23, Cagliari; Palazzo arcivescovile Continuano le abilitazioni per lo Stamento militare.

c. 220 Et adveniente die veneris intitulata vigesima tenia ianuarii anno a nativitate Do- mini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo ín Palatio archiepiscopali ca- laritano constituti hora nona cum dimidia matutini, antedicti domini habilita- tores sedentes omnes in suis respective sellis, et locis tabula quadam in medio apposita, et dictus admodum don Franciscus Pastor, Regiae Cancilleriae regens ante ipsum uti caput habens quandam campanulam argenteam, continuando dictas habilitationes habilitarunt sequentes pro Stamento militare. Stamentum militare

1184 Et primo el egregio don Ignassio Aymerich conde de Bonorva admitatur sin voto por estar ausente de esta ciudad de Caller. El doctor Juan Ephis Melis Esquirro de Caller admitatur con voto por haver sido habilitado en las Cortes del senor Santistevan, y por haver presentado en dichas Cortes privilegio real de Su Magestad a.su favor despachado. Don Phelippe Síny de.la villa de Turalva admitatur con voto por haver sido ha- bilitado en.las Cortes del senor Santistevan, y su padre en.las del senor Cama- rassa, y por el su procurador el ilustre marques de Lacony, y la substitussion hecha a favor del doctor Juan Ephis Melis Esquirro. Don Miguel Siny Carta de la villa de Nulvy admitatur con voto, por haver sido habilitado en.las Cortes del senor Santistevan, sin voto, como à hijo de don Phe- lippe Siny, quien fue habilitado en dos Cortes consecutivas, y por el su procu- rador el illustre marques de Lacony, y la substituccion hecha a favor del doc- tor Juan Ephis Esquirro. Don Juan Tola Carta natural de la villa de Orotelly, y habitant en.la de Osquiry admitatur con voto por haver sido habilidol en dos Cortes consecutivas an- tecedentes, y tambíen su padre en otras dos Cortes, y por el su procurador el ilustre marques de Lacony y la substitussion hecha a favor del doctor Juan Ephis Esquirro. Don Antonio Usay, y don Francisco Usay padre, y hijo de Caller admitantur con voto, por haver sido habilitados en dos Cortes antecedentes consecutivas. Don Pedro Sorribo comorante en esta ciudad, por haver constado con.los in- strumentos que ha presentado a.la Junta en forma autentica como à hijo de don Thomas Sorribo, y con informacion recebida en 24 de setiembre de 1669 en el valle de Pielagos, y provar la decendentia, e inclusion de Benito Sorribo de dicha valle de Pielago, y montanas de.la villa, y puerto de Santander de ser no- ble hijo d.algo, y tambien con animo de quedarse en este Reyno, como se col- lige de.la suplica que ha hecho de ser admitido en el Parlamento, y por estar actualmente sirviendo en casa del senor marques de Villa Sor don Artal de Ala- gon, se admite con voto, solamente para entrar, y votar en el Parlamento. El noble don Matheo Pilo y Boil, baró de Putifigary de la ciudad de Sasser ad- mitatur con voto por ser à notorio cavallero, y haver sido habilitado en diver- sas Cortes antecedentes. Don Agustin Capata de esta ciudad de Caller, y resident en la ciutat2 de Igle- sias admitatur con voto, por ser a". notorio cavallero, y por el su procurador el illustre marques de Lacony, y.la substitussion hecha a favor de don Francisco Usay. Se habilita el noble don Antonio Angel Aresu jurado en.cabo este ano de la ciu- dad de Oristan con voto por haver sido su padre habilitado en dos Cortes an-

Anziché habilitado. 2 Un esempio di inserimento del lessico catalano in un contesto linguistico castigliano.

1185 tecedentes consecutivas, y por el su procurador el illustre marques de Villa Sor, y la substitussion hecha à favor de Jayme Masons. Don Salvador Carola de.la ciudad de Alguer admitatur con voto por haver sido habilitado su padre don Diego Carola en.dos Cortes consecutivas, y por.el su procurador el noble don Francisco Diego Carola. Don Antonio Carola de Alguer admitatur con voto como à hijo de don Matheo Carola de dicha ciudad, por haver sido aquel habilitado en dos Cortes conse- cutivas antecedentes y por el su procurador el noble don Francisco Diego Ca- rola. Antiogo Marrocu mayor de esta ciudad admitatur con voto' por haver presen- e. 221 tado privilegio de militar de Su Magestad de veynte de agosto / del ano 1675 en.las presentes Cortes, y en.las que celebró el serior conde de Santistevan, y por el su procurador el ilustre marques de Villa Sor, cuya procura tambien se habilita, y la substitucion en persona de Joseph Xinto Marrocu hijo de dicho Antiogo. Antonio Diego Deroma de la cíudad de Orístan admitatur con voto por con- star a.la Junta ser militar, y hijo de Hilario Deroma y por el su procurador el illustre marques de Villa Sor, y la substitucion hecha à favor de Jayme Masons. Salvador Deroma de Oristan admitatur con voto por constar a.la Junta ser mi- litar, y hijo de Joseph Deroma, y por el su procurador el ilustre marques de Villa Sor, y tambien la substitucion hecha à favor del susdit Jayme Masons. Joseph Xinto Marrocu admitatur con voto por haver sido habilitado en las Cor- tes del serior Santistevan, y haver presentado su padre Antiogo Marrocu otro2 privilegio de militar. Antiogo Xinto Marrocu menor, hijo de dicho Antiogo Marrocu admitatur con voto por haver sido habilitado en las Cortes antecedentes y haver presentado su padre privilegio de militari. Perico Marrocu otro hijo de dicho Antiogo Marrocu, y hermano de dicho An- tiogo Xinto menor, y admitatur con voto por tener suficiente edad, y por el su procurador el ilustre marques de Villa Sor, y la substitucion hecha à favor del sobre dicho Joseph Xinto Marrocu su hermano. Antonio Benedetti de esta ciudad admitatur con voto por ser à notorio mili- tar, y su hijo Francisco Ignatio Manuel Benedetti admitatur sin voto por ser me- nor segun la fe del bautismo que ha producido, y assi bien se habilita la pro- cura hecha en persona del illustre marques de Villa Sor, y la substitucion hecha à favor del sobredicho Joseph Xinto Marrocu. /

Con voto, aggiunto nell'interlinea. 2 Aggiunto nella linea successiva. 3 Segue: «Y por dicho el su procurador el dicho marques de Villasor, y la substitucion hecha en persona del sobredicho Joseph Xinto Marrocu su hermano», cancellato con tratto orizzontale di penna.

1186 516 1687 dicembre 23, Oristano Il nobile don Antonio Angelo Aresu, giurato in capo della città nell'anno corrente, considerato che per alcuni legittimi impegni non può recarsi a Ca- gliari, costituisce suo procuratore il marchese di Villasor e conte di Monte Santo don Artale d'Alagon, perché si presenti in Parlamento a nome del co- stituente.

Die vigesimo tertio mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sei- c. 223 centesimo octuagesimo septimo Oristanei. En nombre de Dios sea, sepan quantos esta publica carta de poder veyeren, le- yeren y hoyeren como el noble y magnifico don Antonio Angel Aresu el pre- sente ano jurado en cavo d.esta ilustre y magnifica ciudad de Oristan por el no- tario publico y testigos bajo escriptos mui bien conocido, attendendo y considerando que por algunas sus llegitimas ocupassiones no puede asistir ni pergonalmente hallarse al Real y General Parlamento que en nombre de su Real Magestad el rey nuestro setior (que Dios guarde) gelebra el ilustrisimo y exce- lentisimo seflor don Nicola Piatelli de Aragon duque de la ciudad y Estado de Monte Leon, principe de Noya y del Sacro Romano Imperio et cetera, vir- rey lugarteniente y capitan generai en todo el presente Reyno de Cerdegna y presidente en dicho Real y General Parlamento, pero sabiendo quod quid per alium facít per se ipsum facere vídetur, de su grado pues y de su sierta siencia en todo el mejor modo, via, forma y manera que de derecho le es permitido haze, constituhie, crea, y solemnamente ordena su legitimo procurador cierto y espegial, y por las cosas bajo contenidas generai. de tal manera que de la espe- gialidad no derogue a la generalidad ni por el contrario al excelentisimo sefior don Artal de Alagon marques de Villa Sor y conde de Monte Santo et cetera, en la ciudad de Caller domiciliado à estas cosas ausente como si presente fuere para que por el y en su nombre se pueda presentar pergonalmente en dicho Real y General Parlamento... [omissis] /

Testigos que a dichas cosas se hallaron presentes son Sebastian Corellas y c. 223v. Francisco Melony scriptores, todos vezinos d.esta ciudad, y se firman de sus manos junto con el notali() infrascrito. Sebastían Corellas soy testigo. Francisco Melony soy testigo. Pisquedda publicus notarius. (SN) Sigtnal de mi Leonardo Pisquedda por real authoridad nottario publico d.esta ciudad de Oristan y Reyno de Cerdegna, que a.las sobre dichas cosas de mi propria mano scriptas, junto cun los testigos arriba refferidos e intervenido e sido instado y requirido de todo lo qual ago vera fe et cetera.

1187 517 1688 gennaio 17, Cagliari Don Artale d'Alagon Pimentel, marchese di Villasor e conte di Monte- santo, ricevuta la procura di don Antonio Angelo Aresu, volendo usare il po- tere di sostituire, conferisce il mandato al donnicello Giacomo Masons di Ca- gliari.

Die 17 mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octua- gesimo octavo Calari. 224 Sía a tots notori com lo excelentissímo sefior don Artal de Alago / y Pimenteill, marques de Villa Sor y compte de Monti Santo al notano infrascrit molt be conegut fent les infrascrites coses com a procurador ab poder de substituhir constituhit y ordenat per don Antonio Angel Aresu de la ciutat de Oristany en acte rebut per Leonardo Pisquedda notaci publich de la ciutat en vint y tres del propassat mes de diciembre del axi be propassat ai1y- 1687. Y volent usar dels poders a dit excelentissim sefior marques dats y atribuits por thenor de dicha procura en lo dit nom substituhex à Jaume Masons dongeill d.esta ciutat, a estes coses absent com si fos present, al qual dona y conferex tots y sengles poders a dit excelentisim sefior dats y atribuits per thenor de di- cha procura, dels quals puga usar en lo Real General Parlament, que se esta ce- lebrant y en ell fer tots e qual se vol coses que dit excelentisim sefior en lo dit nom fer porria, ab promesa que lo tindra per ferm y agradable y no lo revo- cara per diguna causa, via dret, o raho segons que axi lo firma y jura llargament et cetera actum et cetera. El marques de Villa Sor.

Testigos son don Pedro del Sorribo y Antiogo Garau en lo Castelli de Caller comorants. Don Pedro del Sorribo. Antonio Garau. Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisi- tusque. / c. 224v. Procura hecha y firmada por el noble y magnifico don Antonio Angel Aresu el presente ain jurado en cavo d.esta ilustre y magnifica ciudad de Oristan a fa- vor del excelentisimo sefior marques de Villa Sor y conde de Monte Santo, se- gun devida contiene. /

518 1687 novembre 23, Torralba Il nobile don Filippo Siny di Torralba, non potendo personalmente inter- venire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Fran- cesco Efisio di Castelvì, perché a nome del costituente si presenti in Parlamento.

1188 Admitatur. Die vigesima tercia mensis novembris anno a nativitate Domini 1687 c.225 Torralva. Lo noble don Philipe Siny de la present villa, per quant a.les infrascrites coses personalment no pot intervenir y confiat ad plenum de la fe, legalitat, y pro- bitat del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvì marques de Laconí et cetera, per tant de son grat y certa scientia en tot lo millor modo via y ma- nera, que en via de dret, us, consuetut vel alias pot valer y tenir, fa constítuex, y crea y solenement hordena son procurador cert y especial y a les infrascrites cosas general de manera tal que la specialítat no puga derrogar la generalitat ny per lo contrary al dit illustre don Juan Francisco de Castelvi marques de La- cony et cetera absent y en la ciutat de Caller present per a que en nom y per part de dit constituent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

Testimonis son Juan Francisco Pais y Juan De Pani de la present villa los c. 225v. quals ferman de sa ma. Francisco Pais testigo. Juan De Pani testigo. Don Philipe De Siny. De praemissis fidem facit Baquisius Mura publicus notarius requisitus. /

519 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore di don Filippo Síny, valendosi del potere di sostituire, conferisce il man- dato al dottor Giovanni Efisio Esquirro, domiciliato a Cagliari.

Die 17 jannuarij 1688 Calari. c. 226 Lo dit illustre Juan Francisco de Castelvi, marques de Lacony bisconde de Sant Luri et cetera, procurador ab poder de substituhir plenament, constituhit y hor- denat per lo noble don Filipe Siny en la retro scripta procura, valentse de dit poder de son grat et cetera, substituhex et cetera al doctor en dret Juan Efis Esquirro, en lo present Castell de Caller domissiliat absent al qual conferex los matexos poders que a ell dit illustre substituhent li son estats dats y atribuits en virtut de dita procura ab promessa de tenir per rato y agradable tot lo que per dit sostituhit sera tratat y efetuat sirca les coses expressades en dita procura, y no revocarlo et cetera segons axi ho ferma y jura llargament. Marques de Laconi.

Testimonis son Sebastian Demuro y Lucifero Arju escrivents en Caller como- rants. Sebastian Demuro so testimoni.

1189 Lucifero Arju so testimoni. Josephus Vacca publicus Calaris notarius. /

520 1687 novembre 21, Nulvi Il nobile don Michele Siny Carta di Nulvi, non potendo intervenire, co- stituisce procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente. c. 227 Admitatur. Die 21 mensis novembris anno a nativitate Domini 1687 Nulvy et cetera. Lo noble don Miguel Siny Carta de la present villa de Nulvy, conegut al no- tari infrascrit. Per quant a.les infrascrites coses no pot intervenir, y confiat ad plenum de la fe y legalitat, y probitat del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy, marques de Laconi et cetera, per tant de son grat y certa sciensia en tot lo millor modo, via y manera, que en via de dret, us, consuetut vel alias pot valer y tenir, fa constituex, crea y solemnament ordena son procurador cert y espesial y a.les infrascrites coses generai de manera tal que la spesialitat aia generalitat no puga derogar ny per lo contrary al dit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Lacony et cetera absent y en la ciutat de Caller pre- sent per a que en nom y per part de dit Siny Carta constituent puga y dega pre- sentar en lo Real Parlament... [omissis] / c. 227v. ...Testimonia presentes sunt infrascritti Salvador Calvia testimoni, Juan Pinna Aquenza son testimonis de la present villa de Nulvy. De predictis alieno calamo exaraptis Sebastianus Pinna oppidí de Nulvi, regia authoritate per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publicus notarius fidem facit, rogatus et requisitus clausit. /

521 1687 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del nobile don Michele Siny Carta, avvalendosi del potere di sostituire, conferisce lo stesso mandato al dottore Giovanni Efisio Esquirro. c. 228 Die 17 januari 1688 Calari. Lo dit illustre don Juan Francisco de Castelvi, marques de Lacony, bisconde de Sant Luri et cetera, procurador ab poder de substituhir plenament, consti- tuhit y ordenat per lo dít noble don Miguel Siny Carta en la retroscripta pro- cura, valentse de dit poder de son grat et cetera, substituhex et cetera al doc- tor en dret Juan Efis Esquirro, en lo present Castelli de Caller domidiat

1190 absent et cetera al qual conferex los matexos poders que a eill dit illustre subs- tituhent li son estats dats y atribuits en virtut de dícha procura, ab promessa de tenir per ratto y agradable tot lo que per dit sostítuhit sera tractat y efetuat circa les coses expressades en dicha procura, y no revocarlo et cetera segons axi hol ferma y jura llargament. Marques de Laconi.

Testimonis son Lucifero Arju y Sebastia Demuro escrivents en Caller como- rants. Lucifero Arju so testimoni. Sebastian De Muro so testimoni. Joseph Vacca publicus Calaris notarius. /

522 1687 dicembre 1, Ozieri Il nobile don Giovanni Tola Carta di Orotelli, domiciliato ad Oschiri, non potendo personalmente intervenire, costituisce suo procuratore il mar- chese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

Admitatur. Die prima mensis decembris anno a nativitate Domini 1687 Ociery. c. 229 El noble don Juan Tola Carta natural de.la vila de Orotelly domiciliat y habi- tant en la víla de Osquiry. Per quant a.les infrascrites coses personalment no pot intervenir, y confiat ad plenum de la fee y legalitat, y probitat del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy, y marques de Laconi, bisconte de Sel- lury, y setior de la baronia de Ploague, per tant de son grat y certa ciencia, en tot lo millor modo, via y manera, que en via de dret, us, consuetut vel alias pot valer, y tenir, fa constituex, crea y solemnament ordena son procurador cert y especial, y a.les infrascrites coses generai de manera tal que la specialitat no puga derogar la generalitat ni per lo contrary al dit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Lacony et cetera, absent y en la ciutat de Caller pre- sent per a que en nom y per part del dit noble constituent, se puga y dega pre- sentar en lo Real Parlament... [omissis] /

Testimonis presentes les venerables Pere Sanna y Juan Francesch De Tuy Ta- c. 229v. ras de la present villa de Ocier que firman de llurs mans et cetera. Pere Sanna testimoni ut supra. Juan Francesch De Tuy Taras testimoni ut supra.

i Così nell'originale.

1191 Diego Alavana notarius publicus. (SN) Sigtnum meum Didaci Lavatia oppidi de Ociery auctoritate regia publici notari qui de proprio calamo exaratis fidem facio una cum praenominatis tes- tibus, rogatus et requisitus. /

523 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del nobile don Giovanni Tola Carta, avvalendosi del potere di sostituire, conferisce lo stesso mandato al dottor Giovanni Efisio Esquirro. c Die 17 januarii 1688 Calari. Lo dit illustre don Juan Francisco de Castelvi, marques de Laconi, bisconde de Sant Lurí et cetera, procurador ab poder de substituhir plenament consti- tuhit y ordenat per lo dit noble don Juan Tola Carta, en la dita procura, valentse de dit poder de son grat et cetera, substituhex et cetera al doctor en drets Juan Efis Esquirro, en lo present Castell de Caller domiciliat absent et cetera al qual conferex los matexos poders que a ell dit illustre marques substituhent li son estats dats y atribuits en virtut de dita procura, ab promesa de tenir per rato y agradable tot lo que per dit sustituhit sera tractat y efectuat circa les coses ex- pressades en dita procura, y no revocarlo et cetera segons axi lo ferma y jura llargament. Marques de Laconi.

Testimonis son Lucifero Arju y Sebastia Demuro escrivents en Caller como- rants. Sebastian Demuro so testimoni. Lucifero Arju so testimoni. Joseph Vacca publicus calaris notarius. /

524 1687 dicembre 3, Iglesias Il nobile don Agostino Zapata di Cagliari, residente a Iglesias, non po- tendo personalmente intervenire, costituisce suo procuratore il marchese di La- coni don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parla- mento a nome del costituente. c 231 Admitatur. Die tercia mensis decembris anno a nativitate Domini 1687 Edesis et cetera. Sit omnibus notum com lo noble don Agusti Zapatta natural de.la ciutat de Cal- ler y vuy resident y habitant en la present ciutat de Iglesias y pergona molt be coneguda per lo notari infrascrit per quant a les infrascrites coses personalment

1192 asistir no pot ny intervenir, y confiant ad plenum de la fee, legalitat, y probi- tat del illustre don Juan Francisco de Castelvy, marques de Laconi. Per tant de son grat y certa sciencia, en tot lo minor modo, via y manera, de- duhirl y consuetut vel alias pot valer, y tenir, fa constituex, crea y solenament ordena son procurador especíal, y a.les infrascrites coses generai de manera tal que la especialitat no puga derogar a la generalitat ni per lo contrary al preno- menat illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Lacony et cetera, y en la ciutat de Caller present per a que en nom y per part del dit noble consti- tuent, se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

Testimonis son Antiogo Murja y Sininny Manca escrivens tots de Iglessias c. 231v. habitadors y ferman de llurs mans. Antiogo Impera Murja so testimoni. Sisinny Manca so testimoni. Praemissis alieno calamo scriptis indubiam fidem facio ego Petrus Manca et Satta, publicus notarius et haec propria manu subscribens clausi. /

525 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del nobile don Agostino Zapata, avvalendosi del potere di sostituire, conferisce lo stesso mandato al nobile don Francesco Usay, domiciliato nel Ca- stello di Cagliari.

Die 17 januarii 1688 Calari. c. 232 Lo dit illustre don Juan Francisco de Castelvi marques de Laconi, bisconde de Sant Luri et cetera, procurador ab poder de substituhir plenament constitu- hit y ordenat en la retroscripta procura per lo dit noble don Agusti Zapata, va- lentse de dit poder de son grat et cetera, substituhex et cetera al noble don Francisco Usay, domiciliat en lo present Castell de esta ciutat, absent et cetera al qual conferex los matexos poders que a ell dit illustre marques substituhent li son estats dats y atribuits en virtut de dita procura, ab promesa de tenir per rato y agradable tot lo que per dit sustituhit serà tractat y efectuat circa les coses expressadas en dita procura, y no revocarlo et cetera segons axi lo ferma y jura llargament. El marques de Laconi.

Testimonis son Lucifero Arju y Sebastia Demuro escrivents en Caller comorants.

1 Così nell'originale invece di dret o de dret.

1193 Lucifero Arju so testimoni. Sebastian Demuro so testimoni. Joseph Vacca publicus Calaris notarius praedictis adfuit. /

526 1687 dicembre 16, Alghero Il nobile don Salvatore Carola, non potendo, per le sue molte occupazioni, assistere alle Corti, istituisce suo procuratore il fratello Francesco Diego Ca- rota, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

c. 233 Admitatur. En el nombre de Dios nostro setior sea amen. Sepan quantos esta carta de poder generai veyeren, leyeren y hoyeren, como en esta illustre y magnifica ciudad de Alguer a los dies y seis dieis del presente y corriente mes de diciembre anno del nassimiento de nuestro setior Jesu Chri- sto del 1687. Ante el presente notati() publico y real y testigos infrascritos paressió el noble don Salvador Carola presente por dicho notati() y testigos infrascritos mui bien conosido, y por las cosas pertenessientes y consernientes al agradable y publico culto de.la iusticia, y al aumento del presente de Cerdefia, en las materias que se han de tractar, principiar y ultimar assistíendo la divina clemengia por el ex- celentisimo setior don Nicolas Pignatelli de Aragon, duque de.la giudad y Estado de Monti Leon, principe de Noya y del Sacro Romano Imperio, mar- ques de Cerchiaro y Coronia, conde de Borrello lugar tiniente y capita gene- rai de este Reyno, en nombre y por parte de.la sacra suprema y catholica real magestad de Carlo segundo que felixement regna, en el Parlamento que se ha de celebrar por capitulos y tractados de Corte y sobre los privilegios del mis- mo Reyno, en execution de.las reales ordenes al mesmo despachados; en que assi tambien entre otros del Brasso y Estamento militar, me fueron presenta- das y notificadas las reales cartas y convocatorias por el discreto Baquis Manca notarlo publico y secretario del Real Viguero a.les quales et cetera, y como sea que por mis muchas ocupassíones en que de presente me hallo, no puedo per- sonalment asistir al dicho tractado de Cortes. Por tanto confiando plenariamente de la fidelidad, legalidad, integridad y bon- dat del noble don Francisco Diego Carola, mi hermano, comorante en el Cas- tillo de Caller, y por aquell el notario infrascrito como si fuera presente y gra- tuitamente y de mi sierta sciencia y libre voluntat, y en todo el mexor modo, via c. 233v. y forma que de derecho valer pudiere y se deviere / solenament instituhigo en procurador mio para las cosas suso dichas, assi que la generalidad no derogue a.la particular, ní por lo contrario la particular a lo generai vice versa, al dicho noble don Francisco Diego Carola, para que por mi parte y en mi nombre pueda en dicho militar Estamento y General Parlamento comparesser y intervenir... [omissis] /

1194 Testigos son presentes a la firma y juramento Ignassio Corbia y Onoffrio Re- c. 234 cerpro de Alguer que lo firman de sus manos. Ignassio Corbia testigo. Onoffrio Recerpro testigo. (SN) Sigtnum mei Antonii Salaris cívis civitatis Algueri authoritate regia ubi- que vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publíci notari, qui huiu- smodi instrumentum seu procurationis mandatum proprio calamo scriptum, rogatus ac requisitus subscribo, subsígno et claudo.

527 1688 gennaio 22, Alghero Don Nicola Ruggio, don Antioco Santucho, don Pietro Valdes e don Fra- - cesco Olives, dietro istanza di don Francesco Diego Carola, testimoniano che don Salvatore Carola, fratello di Francesco Diego, è figlio del fu dottor Diego, è naturale di Alghero e conta 35 anni.

Nosotros los que bajo nos firmamos hnemos fe y testimonio de verdad de como el retroscripto don Salvador Carola es hijo legitimo y natural del quom- dam doctor don Díego Carola de.la ciudad de Alguer y assi mesmo attes- tiguamos tener dicho don Salvador edad demas de treinta y sínco afios / y erto c. 234v. lo sabemos por ser naturales de dicha ciudad de Alguer y tener mucha pratica y conoscimiento à dícho don Salvador, y estar aquell reputado y tenido en toda aquella ciudad por tal en testimonio de.lo qual firmamos la presente a peticion de don Francisco Diego Carola su hermano en Caller a.los 22 de henero de 1688. Don Nicolas Ruggio testigo. Don Antiogo Santucho testigo. Don Pedro Valdes testigo. Don Francisco Olives. / Certifico y doy fee de verdad yo Ephis Morly por authoridad real notati() pu- blico en todo el Reino de Cerdena, de como los referidos nobles don Antiogo Santucho, don Francisco Olives, don Nicolas Rugio, y el doctor Pedro Valdes, de cuya mano va firmada la presente escriptura, es de propria mano firma y ca- rater de ellos mesmos y lo atestíguo por haver firmado en mi presencia. De que doy fe instando el noble doctor en ambos derechos don Francisco Diego Carola. Caller y henero 23 de 1688. Ephis Morbi notario publico. /

528 1687 dicembre 11, Alghero Il nobile don Antonio Carola, non potendo, per le molte incombenze in cui si trova occupato, intervenire personalmente alle Corti, istituisce suo pro-

1195 curatore don Francesco Diego Carola, perché compaia ed intervenga a suo nome nello Stamento militare e nel Parlamento generale.

c. 235 Admitatur. En el nombre de Dios nostro se/5°r sea amen. Sepan quantos esta carta de poder generai veyeren, leyeren y hoyeren, como en esta illustre y magnifica ciudad de Alguer a los onze del presente y corriente mes de diciembre anno del nassimiento de nuestro seiior Jesu Christo del 1687. Ante el presente notati() publico y real y testigos infrascritos paressio el noble don Antonio Carola, presente por dicho notario y testigos infrascritos mui bien conossido, y por las cosas pertenessientes y consernientes a.la agradable y pu- blico [culto] I de.la iusticia, y al aumento del presente de Cerdena, en las ma- terias que se han de tractar, principiar y ultimar assistiendo la divina clemen- gia por el excelentisimo seflor don Nicolas Pignatelli de Aragon, duque de.la giudad y Estado de Monti Leon, principe de Noya y del Sacro Romano Impe- rio, marques de erchiaro y Coronia, conde de Borrello lugar teniente y capita generai de este Reyno de Cerdena, en nombre y per parte de.la sacra suprema y catholica real magestad de Carlos segundo, que felixemente regna en el Par- lamento, que se ha de celebrar por capitulos y tractados de Corte, y sobre los privilegios del mismo Reyno, en execution de.las reales ordenes al mesmo des- pachados. En que assi tambien entre otros del Brasso y Estamento militar, me fueron presentadas las reales cartas y convocatorias por el discreto Baquis Manca notario publico y secretero d.este Real Viguero a.les quales et cetera, y como sea que por mis muchas ocupassiones en que de presente me hallo, no puedo pergonalmente assístir al dicho tractado de Cortes. Por tanto confiando plenariamente de la fidelidad, legalidad, integridad y bondat del noble don Francisco Diego Carola, mi hio, comorante en la giudad y Castillo de Caller, y por aquell el notario infrascrito como si fuera presente et cetera, gratuitamente y de mi sierta sciengia y libre voluntad, y en todo el me- xor modo, via y forma que de derecho valer pudiere y se deviere, solemnemente ínstituhigo en procurador mio para las cosas sobre dichas, assi que la genera- lidad no derogue a.la particular, ni por lo contrario, la particular a la generai vice versa, al dicho noble don Francisco Diego Carola, para que por mi parte c. 235v. y en mi / nombre pueda en dicho militar Estamento y General Parlamento com- paresser y intervenir... [omissis] /

,.236 Testigos presentes a.la firma y juramento son Sebastian Marco y alcalde y Joan Sassu que lo firman de sus manos. Sebastian Mareo. Joan Sassu.

i Omesso nell'originale.

1196 (SN) Sigtnum mei Antonii Salaris givis givitatis Algueri authoritate regia ubi- que vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici notari, qui huiu- smodi instrumentum seu mandatum procurationis proprio calamo scriptum in his tribus paginis papiri, formae maioris praesenti comprensa, rogatus ac re- quisitus subscribo subsigno et claudo. Et constat de acomodato in secunda pa- gina et in linea 17 ubi legitur "que en orden". /

529 1688 gennaio 22, Cagliari Don Nicola Ruggio, don Francesco Olives, don Antioco Santucho e don Pietro Valdes, naturali di Alghero, certificano, su petizione di don Francesco Diego Carola, che don Antonio Carola, figlio del nobile don Matteo, ha 21- 22 anni.

Nosotros los que bajo nos firmamos hazemos fe / y testimonio de verdad de c. 236v. como el retroscripto don Antonio Carola de.la ciudad de Alguer es hijo legí- timo y natural del noble don Matheo Carola de dicha ciudad, y assi bien attes- tiguemos conocer al dicho don Antonio por mayor de veinte y uno por veinte dos afíos y lo sabemos por ser naturales de dicha ciudad de Alguer y conocer muy bien al dicho don Antonio, viniendo en casa de dicho noble don Matheo su padre, y tenerle y reputarle, tanto los infrascritos como todos los de aquella ciudad.

En testimonio de.lo qual firmamos esta peticion del noble doctor don Francis- co Diego Carola, hoy en Caller a.los 22 de henero de 1688. Don Nicolas Ruggio testigo. Don Francisco Olives. Don Antiogo Santucho testigo. Don Pedro Valdes testigo. Certifico y doy fee de verdad yo Ephis Morly por authoridad real notano pu- blico en todo el Reyno de Cerdegfia, de como los referidos nobles don Nico- las Rugio, el magnifico don Francisco Olíves y el doctor Pedro Valdes y don Antiogo Santucho, arriba firmados, es la propria firma y carater de ellos por haver firmado la presente escriptura en mi presentia, de que doy fee instando el noble doctor en ambos derechos don Francisco Diego Carola, en Caller a los 23 de henero de 1688. Ephis Morly notano publico. /

530 1687 dicembre 11, Oristano Antioco Diego Deroma, cavaliere di Oristano, considerando che per al- cuni legittimi impegni non può personalmente assistere, costituisce suo legit-

1197 timo procuratore il marchese di Villasor don Artale de Alagon, perché si pre- senti in Parlamento a nome del costituente. c. 237 Admitatur. Die undecimo mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sexcentesímo octuagesimo septimo Oristani. En nombre de Dios sea. Sepan todos quantos esta publíca carta de poder ge- nerai veyeren, leyeren y oyeren, como Antonio Diego Deroma cavallero d.esta ciudad de Oristan, por el notario y testigos bajo escritos mui bien conosido, atendiendo y considerando que por algunas sus legítimas ocupasiones no puede asistir, ni personalment hallarse al Real y General Parlamento, que en nombre de su Real Magestad el rey nuestro serior (que Dios guarde) selebra el excelentisimo serior don Nicolas Pinately de Aragon, duque de.la ciudad y Estado de Monte Leon, principe de Noya y del Sacro Romano Imperio, et ce- tera, y virrey y lugar teniente y capitan generai en todo el presente Reyno de Sarderia, y presidente en dicho Real y General Parlamento, però sabiendo quod quid per alium facit per se ipsum facere videtur, de su grado pues y de su sierta siencia en todo el mejor modo, via, forma y manera que de derecho le es lecito y permitido haze constituhye crea, y solemnamente ordena su legitimo procu- rador sierto y especial, y por las cosas bajo contenidas generai de tal manera que de la spesialidad no derogue a.la generalidad ni por el contrario al exce- lentisimo serior don Artal de Alagon marques de Villa Sor y conde de Monte Santo et cetera, en la ciudad de Caller domiciliado à estas cosas ausente como si presente fuere para que por el y en su nombre se pueda presentar personal- mente en dicho Real y General Parlamento... [omissis] / c. 238 Testigos que hai dichas cosas se hallaron presentes son Sebastian Corellas y Francisco Melony scritores, todos vesinos d.esta ciudad, y se firman de sus manos junto con el notario infrascrito. Sebastian Corellas soy testigo. Francisco Melony soy testigo. Pisquedda publicus notarius. (SN) Sigtnal de mi Leonardo Pisquedda, por real autoridad nottario publico d.esta ciudad de Oristan y Reyno de Cerdegna, que a.las sobre dichas cosas de su propria mano escritas, junto cun los testigos arríba refferidos, é intervenido é sido instado, y requirido de todo lo qual ago llena fee et cetera. /

531 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Villasor don Artale de Alagon Pimentel, procuratore di

i Così nell'originale.

1198 Antioco Diego Deroma, nomina come sostituto il donnicello Giacomo Masons, conferendogli tutti i poteri ricevuti dallo stesso De Roma.

Die 17 mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octua- gesimo octavo Caller. Sia a tots notori com lo excelentissim seflor don Artal de Mago y Pimenteill marques de Villa Sor y compte de Monti Santo al notali() infrascrit molt be co- negut fent les infrascrites coses com a procurador ab poder de substituhir con- stituhit y ordenat per Antiogo Diego Deroma en acte rebut per Leonardo Pi- squedda notario publico de la ciutat de Oristany à onze del propassat mes de diciembre del.axi.be propassat afly 1687. Y volent usar dels poders a dit excelentissim seflor dats y atribuits per thenor de dicha procura en lo dit nom substituhise à Jaume Masons donzeill d.esta ciutat, a estes coses / absent com si fos present al qual dona y conferex tots y c. 238v. singles poders a dit excelentissim setior dats y atribuits per thenor de dicha pro- cura, dels quals puga usar en lo Real General Parlament que se esta celebrant y en ell fer tots e qual se vol coses que dit excelentisím seflor en lo dit nom fer porria, ab promesa que lo tindra per ferm y agradable y no lo revocara per di- guna causa, vía dret, o raho segons que axi lo firma y jura llargament et cetera actum et cetera. El marques de Villa Sor.

Testimonis son don Pedro del Sorribo y Antiogo Garau en lo Castelli de Cal- ler com [orants]. Don Pedro Sorribo. Antoni Garau. Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisi- tusque. /

532 1687 dicembre 11, Oristano Il cavaliere di Oristano Salvatore Deroma, considerando che per alcuni legittimi impegni non può assistere al Parlamento, costituisce suo legittimo procuratore il marchese di Villasor don Artale d'Alagon, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

Admitatur. Die undecimo mensis decembris anno a nativitate Domini mille- c. 239 ximo sexcenteximo octuagesimo septimo Oristani. En nombre de Dios sea. Sepan todos quantos esta publica carta de poder veyeren, leyeren y oyeren, como Salvador Deroma, cavallero d.esta ciudad de Oristan, por el notati() y tes- tigos bajo escritos muy bien conosido, atendiendo y considerando que por al-

1199 gunas sus legitimas ocupasiones no puede asistir, ni personalment hallarse, al Real y General Parlamento, que en nombre de su Real Magestad el rey nues- tro setior (que Dios guarde) zelebra el ilustrisimo y excelentisimo seflor don Ni- colas Pinately de Aragon, duque de.la ciudad y Estado de Monte Leon, prin- cipe de Noya y del Sacro Romano Imperio, et cetera, virrey y lugar teniente y capitan generai en todo el presente Reyno de Sardetia, y presidente en dicho Real y General Parlamento, pero sabiendo quod quid per alium facit per se ip- sum facere videtur, de su grado pues y de su serta siencia en todo el mejor modo, via, forma y manera que de derecho le es licito y permitido, haze constituhye, crea y solemnamente ordena su legitimo procurador, sierto y spe- cial y, por las cosas bajo contenidas, generai de tal manera que de la speciali- dad no derogue a.la generalidad, ni por el contrario al excelentisimo sei-or don Artal de Alagon, marques de Villa Sor y conde de Monte Santo et cetera, en la ciudad de Caller domiciliado, à estas cosas ausente, como si presente fuere, para que por el, y en su nombre, se pueda presentar personalmente en dicho Real y General Parlamento... [omissis] /

240 Testigos que ha dichas cosas se hallaron presentes son Sebastian Corellas y Francisco Melony scriptores, todos vesinos d.esta ciudad, y se firman de sus manos, junto con el notarlo infrascrito. Sebastian Corellas soy testigo. Francisco Melony soy testigo. Pisquedda publicus notarius. Signal de mi Leonardo Pisquedda por real autoridad nottario publico d.esta ciudad de Oristan y Reyno de Cerdegna que a.las sobre dichas cosas de aliena mano scríptas, junto cun los testigos arriba refferidos e intervenido e sido jnstado y requirido de todo lo qual ago llena fe et cetera.

533 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Villasor don Artale d'Alagon, procuratore di Salvatore De Roma, nomina sostituto il donnicello Giacomo Masons al quale conferisce tutti i poteri ricevuti dallo stesso De Roma.

Die 17 mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octua- gesimo octavo Caller. Sia a tots notori com lo excelentissim serior don Artal de Alago y Pimenteill marques de Villa Sor y compte de Monti Santo al notarlo ínfrascrit molt be co- negut fent les infrascrites coses com a procurador ab poder de substituhir cons- tituhit y ordenat per Salvador de Roma de la ciutat de Oristany en acte rebut per Leonardo Pisquedda notarlo publico de la ciutat de dicha ciutat en onze del propassat mes de diciembre del axi be propassat afly 1687.

1200 Y volent usar dels poders a dit excelentissim serior dats y atribuits per thenor de dicha procura, en lo dít nom substituhex à Jaume Masons donzeill d.esta ciutat, a estes coses / absent com si fos present, al qual dona y conferex tots y c. 240v. singles poders a dit excelentissim serior dats y atribuits per thenor de dicha pro- cura, dels quals puga usar en lo Real General Parlament que se esta celebrant, y en ell fer totes e qual se vol coses que dit excelentissim serior en lo dit nom fer porria, ab promesa que lo tindra per ferm y agradable, y no lo revocara per diguna causa, via, dret, o raho segons que axi lo firma y jura llargament et ce- tera actum et cetera. El marques de Villa Sor.

Testimonis son don Pedro Sorribo y Antiogo Garau en lo Castelli de Caller co- morants. Don Pedro Sorribo. Antonio Garau. Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisi- tusque. /

534 1688 gennaio 8, Cagliari Antioco Xintu Marrocu, cavaliere di Cagliari, non potendo assistere al Parlamento perché una malattia lo costringe a letto, costituisce suo procura- tore il marchese di Villasor don Artale d'Alagon Pimentel, perché si presenti allo Stamento militare ed alle Corti generali in nome del costituente.

Admitatur. Die octavo mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo se- c. 241 centesimo octuagesimo octavo Catari. In Dei nomine noverint universi com Antíogo Xintu Marrocu cavaller d.esta ciutat y domissiliat en lo appendissio de Estampaig al notarlo infrascrit molt be conegut. Per quant per trobarse de malatia corporal ditingut al son llit, assistir perw- nalment no podrà al Real General Parlament que en nom de.la Sacra Catho- lica Real Magestat se enten fer y celebrar per lo excelentissim serior don Ni- colas Pinately y de Aragon, virrey y capita generai del presente Regne de Sardegna, en lo Real y General Parlament president. Per tant, confiant ad plenum del infrascrit excelentissim serior don Artal de Alago y Pimenteill, marques de Villa Sor y compte de Monti Sancto, en qui re- sident y permanexen les calitats de christianidad, íntelligencia, fidelitat, lega- litat y prudencia, per a fer coses iustificades en servissi de entrambes Mages- tats, de son grat y certa sciencia, en tot lo millor modo, via y manera, que de dret, us, y consuetut et alias pot valer, y tenir, fa, constituhex, crea y solemna- ment ordena per son procurador cert y espessial, y a.les infrascrites coses ge- nerai, de manera tal que la espessialitat no derogue a la generalitat, ni per lo

1201 contrary, al dit excelentissim setior marques de Villa Sor, primera veu del Es- tamento militar, en lo present Casteill de Caller populat, a estes coses absent, com si fos present, per a que en nom y per part del dit constituhent, puga y li sia llíssit y permes en lo dit Real General Parlament assistir ab los de.la Junta militar... [omissis] /

242 Testimonis son Thomas Moreno y Miguel Montixi en lo appendissio de Es- tampaig y Villa Nova respective comorantes et cetera. Thomas Moreno soy testigo. Miguel Montixi soy testigo. Praemissis adfuit Antonius Cara appostolíca ubique regia vero auctoritatibus per omne praesens Sardiniae Regnum publicus notaríus Calaris rogatus requi- situsque et cetera.

535 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Villasor don Artale d'Alagon, procuratore di Antioco Mar- rocu, nomina come sostituto il donnicello Giuseppe Xinto Marrocu di Cagliari al quale conferisce tutti i poteri della procura.

Die 17 mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octua- gesimo octavo Caller. Sia a tots notori com lo excelentissim setior don Artal de Alago y Pimenteill, marques de Villa Sor y compte de Monti Sancto al notario infrascrit molt be co- negut fent les infrascrites coses com a procurador ab poder de substituhir con- stituhit y ordenat per Antiogo Marrocu en acte rebut per lo notari infrascrit. Y volent usar dels poders a dit excelentissim sefior dats y atribuits per thenor de dicha procura, en lo dit nom substituhex à Joseph Xinto Marrocu, donzeill d.esta ciutat, a estes coses absent com si fos present, al qual dona y conferex tots y singles poders a dit excelentissim setior dats y atribuits per thenor de di- chata procura, dels quals puga usar en lo Real General Parlament, que se esta celebrant, y en ell fer totes e qual se vol coses que dit excelentissim selior en lo dit nom fer porria, ab promesa que lo tindra per ferm y agradable, y no lo c. 242v. revocara / per diguna causa, via, dret, o raho segons que axi lo firma y jura llargament et cetera actum et cetera. El marques de Villa Sor.

Testimonis son don Pedro del Sorribo y Antonio Garau en lo Castelli. de Cal- ler comorants. Don Pedro Sorribo; Antiogo Garau. Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisi- tusque. /

1202 536 1688 gennaio 15, Cagliari Il donnicello Perico Marrocu, del sobborgo cagliaritano di Stampace, do- vendo recarsi nel villaggio di Selegas per occuparsi di affari del padre Antioco e non potendo personalmente assistere, costituisce suo procuratore il marchese di Villasor don Artale d'Alagon Pimentel, prima voce dello Stamento militare, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

Admitatur. Die 15 mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcen- c. 243 tesimo octuagesimo octavo Calari. In Dei nomine noverint universi com Perico Marrocu donzeill del appendis- sio de Estampaig al notarlo infrascrit molt be conegut. Per quant esta de prom- pta partida per a.la villa de Seligas per assistir y cuidar als negossis de son pare Antiogo Marrocu, a.les infrascrites coses pergonalment assistir no pot. Per tant de son grat y certa sciencia, constituhex, crea y solemnament ordena per son llegitim procurador cert y espessial, e per les infrascrites coses gene- ral axi que la generalitat a la espessialitat no derogue ni per lo contrary, al dit excelentissim serior don Artal de Alago y Pimenteill, marques de Villa Sor y compte de Monti Sancto, primera veu del Estamento militar en lo Casteill d.esta ciutat populat a estes coses absent com si fos present, per a que en nom y per part del dit constituhent, puga y li sia permes en lo Real General Parla- ment ... [omissis]1 /

537 1661 giugno 3, Cagliari Fede battesimale di Pietro Maria, figlio di Antioco Xintu Marrocu e della moglie Giovanna Maria Cany, coniugi di Stampace.

Vuy a tres dias del mes de juliol del present ayn de mil sisgent sixanta y hu yo c. 244 Juan Francisch Manca altre dels domers de.la parroquial iglesia de Santa Anna appendissio de Estampaig he batiat segons lo ritu de.la santa mare Igle- sia romana a Pere Maria fili llegitim de Antiogo Xinto Marrocu y de Joanna Ma- ria Cany conjuges de Estampaig. Foren padrins Jayme della Bronda y Elena Carta de Estampaig. Juan Francisch Manca domer.

Concordat cum sua originali copia Joannes Antiochus Catte Tolu secretarius mensae archiepiscopalis callaritanae fidem faciens. /

i Il documento continua sulla carta 245. La c. 244 contiene invece un atto battesimale.

1203 c. 245 Testimonis son Antony Delvechio y Joseph Marrocu d.esta ciutat et cetera. Joseph Marrocu soy testigo. Antony Delvechio soy testigo. Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisitusque et cetera.

538 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Villasor don Artale d'Alagon, procuratore di Perico Mar- rocu, usando il potere di sostituire, nomina Giuseppe Xintu Marrocu di Stampace, al quale conferisce il mandato ricevuto.

Díe 17 mensis januarii 1688 Caller. Sía a tots notori com lo excellentissim setior don Artal de Mago y Pimenteill, marques de Villa Sor y compte de Monti Sancto al notati() infrascrit molt be conegut, fent les infrascrites coses com a procurador ab poder de substituir, constituit y ordenat per Perico Marrocu del appendissio de Stampaig en acte rebut per lo notari infrascrit. Y volent usar dels poders a dit excellentissim seflor dats y atribuits per thenor de dicha procura, en lo dit nom substituex à Joseph Xintu Marrocu del appen- dissio de Stampaig, a estes coses absent com si fos present, al qual dona y confe- c.245v. rex tots / y singles poders a dit excellentissim seflor dats y atribuits per [the- nor] de dicha procura, dels quals puga usar en lo Real General Parlament que se esta celebrant, y en ell fer totes e qual se vol coses que dit excellentissim se- fior en lo dit nom fer porria, si personalment se hi trobas ab promesa que lo tindra per ferm, grat, valido y agradable y no lo revocara per diguna causa, via, dret, o raho segons que axi lo firma y jura llargament et cetera actum et cetera. El marques de Villa Sor. Testimonis son don Pedro Sorribo y Antoni Garau en lo Castelli de Caller co- morants. Don Pedro Sorribo. Antonio Garau. Praemissís adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisi- tusque. /

539 1688 gennaio 8, Cagliari Antonico Benedetti, cavaliere di Cagliari, dovendo partire urgentemente alla volta di alcuni villaggi per trattare diversi affari e non potendo personal- mente assistere, nomina suo procuratore il marchese di Villasor don Artale d'Alagon, perché si presenti al Parlamento generale ed allo Stamento militare a nome del costituente.

1204 Admítatur. Die octavo mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sex- c. 246 centesimo octuagesimo octavo Calari. In Dei nomine noverint universi com Antonico Benedetti cavaller d.esta ciu- tat al notario infrascrit molt be conegut. Per quant per estar de prompta par- tida per algunas villas del present Regne per tenírli diversas occupassions y ne- gossis, assistir peronalment no pot al Real General Parlament que en nom de sa Real Magestat se enten fer y celebrar per lo excellentissim setior don Nico- las Pinately de Aragon, virrey y lugar thinient y capita generai del present Re- gne de Sardegna, en lo dit Real y General Parlament president. Per tant, confiant ad plenum del infrascrit excellentissim seflor don Artal de Mago y Pimenteill, marques de Villa Sor y compte de Monti Sancto en que re- sidexen y permanexen les calitats de christíanidad, intelligencia, fidelitat, lega- litat, y prudencia per a fer coses iustifícades en servissi de entrambes Mages- tates, de son grat y certa sciencia, en tot lo minor modo, via y manera que de dret, us y consuetut et alias pot valer y tenir, fa, constituhex, crea y solemna- ment ordena per son procurador cert y espessial, y per les infrascrites coses ge- nerai de manera tal que la espessialitat no derogue a la generalitat, ni per lo contrary, al dit excellentissim sefior marques de Villa Sor primera veu del Es- tamento militar en lo present Casteill de Caller populat, a estes coses absent com si fos present, per a que en nom y per part del dit constituhent, puga y li sia llicit y permes en lo dit Real General Parlament assistir ab los de militar... [omissis]1 /

540 1688 gennaio 19, Cagliari Fede battesimale di Francesco Ignazio Emanuele, figlio di Antonio Be- nedetti e di Grazia Borras. Il battesimo è stato celebrato il 28 aprile 1867.

Vuy als vinty vuit de abril de mil siscent viutanta y set, fas fe yo Juan Francisch c. 247 Pais altre dels domers de.la parroquial iglesia de Santa Anna, de com lo moli reverent Antoni Sanna canonge de la seo primacial calaritana he batiat segons lo rittu de.la santa mare Iglesia a Francisco Ignacio Emanuel fili llegítim de An- toni Benedetti y Gracia Borras. Foren padrins don Gaspar Malonda y la excellentissima senora dona Emanuela de Alagon y Benavides en fe de lo qual fas esta die y afly ut supra. Joan Francisco Pais domer.

Ago fe yo Joan Francisco Pais otro de los domeros de la parroquial iglesia de Santa Anna de Estampache, de como el sobre escrito assiento à sido sacado del

1 11 documento continua sulla carta 248. La c. 247 contiene invece un atto battesimale.

1205 libro intitulado Quinque Librorum que oy reposa en la domeria de dicha igle- sia al qual quedo aga menester me refiero en fe de lo qual ago la presente fir- mada de mi mano en Santa Anna a los 19 de henero 1688. Joan Francisco Pais domero et cetera. /

c. 248 ...Testimonis son Thomas Moreno y Miguel Montixi en lo appendissio de Es- tampaig y Villa Nova respective comorants. Thomas Moreno soy testigo. Miguel Montixí soy testigo. Praemissis alieno calamo scriptis fidem facit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisitusque constat de addito in margine ubi legitur "jutges et cetera de greuges et cetera".

541 1688 gennaio 17, [Cagliari] Il marchese di Villasor don Artale d'Alagon, procuratore di Antonio Be- nedetti, usando il potere di sostituire, nomina il donnicello Giuseppe Xintu Marrocu, al quale conferisce il mandato ricevuto. Die 17 mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octua- gesimo octavo. Sia a tots notori com lo excellentissim serior don Artal de Alago y Pimenteill, marques de Villa Sor y compte de Monti Sancto al notario infrascrit conegut, fent les infrascrites coses com a procurador ab poder de substituir, constituit y ordenat per Antoni Benedetti en acte rebut per lo notarí infrascrit. Y volent usar dels poders a dit excellentissim serior dats y atribuits per thenor de dicha procura, en lo dit nom substituex à Joseph Xintu Marrocu donzeill d.esta ciutat a estes coses absent com si fos present, al qual done y conferex tots y sengles poders a dit excellentissim serior dats y atribuits per thenor de dicha c. 248v. procura, dels quals / puga usar en lo Real General Parlament que se esta cele- brant, y en el fer totes e qual se vol coses que dit excellentissim serior en lo dit nom fer porria, ab promesa que lo tindra per ferm, grat, valido y agradable y no lo revocara per diguna causa, segons que axi lo firma y jura llargament et cetera actum et cetera. El marques de Villa Sor. Testimonis son don Pedro del Sorribo y Antonio Garau en lo Casteill de Cal- ler comorants. Don Pedro del Sorribo so testimoni; Antonio Garau so testimoni. Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisi- tusque. /

542 1688 gennaio 28, Cagliari Il donnicello Giovanni Battista Carta di Borti gali costituisce suo legittimo

1206 procuratore il nobile don Gavino Atzori di Oristano, residente a Cagliari, per- ché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

Admitatur. Die 28 mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcen- c. 249 tesimo octuagesimo octavo Calari. In Dei nomine noverint universi quod ego Joannes Battista Carta domicellus oppidi de Bortigali Calari repertus infrascrito notali() cognitus, gratis, et ex mea certa sciencia facio, creo, constituo, atque solemniter ordino meum verum, cer- tum, legitimum, et indubitatum procuratorem, actorem, factorem, negotiorum- que meorum infrascritorum gestorem, ac nuntium certum, specialem, et gene- ralem, ita tamen que specialitas generalitati ipsi minime deroget, nec e diverso vos nobilem don Gavinum Atzori civitatis Oristanei, Calari nunch degentem hic licet absentem tamquam presentem ad videlicet pro me, et nomine meo comparendum, et interessendum in Regio Parlamento quod celebratum per il- lustrissimum et excellentissimum dominum don Nicolaum Pignatelli de Ara- gon, ducem Montis Leonis, principem de Noya et Sacri Romani Imperii, pror- regem et capitaneum generalem praesentis Sardiniae Regni, dicti Parlamenti pro sacra catholica regia magestate domini nostri Caroli secundi, Dei gratia Hi- spaniarum regis praesidem, et in eodem Regio Parlamento proponendum... [omissis] /

Testes hius rei sunt reverendus Gavinus Pinna presbiter, et Joannes Maria c 249v. Paliacho oppidi de Bortigali Calari reperti. El licenciado Gavino Pinna. Juan Maria Paliacho. (SN) Sigfnum Sebastiani Mameli appostolica ubique regia vero autoritatibus per omne praesens Sardiniae Regnum publici notari qui ad praemissa una cum praenominatis testibus adfuit, rogatus et requisitus clausit cum emendantol ubi legitur "Maria".

543 1688 gennaio 23, Cagliari Il nobile don Giovanni Gavino Atzori, cavaliere, capitano della Guar- dia del viceré, costituito procuratore da Giovanni Battista Carta, cavaliere di Bortigali, avvalendosi della facoltà di sostituire, nomina sostituto il nobile don Ambrogio Machin, al quale concede tutti i poteri ricevuti.

Sepan quantos esta substitussion veyeren y leyeren como yo el noble don Juan Gavino Atzori, cavallero de esta ciudad y capitan de la guardia del excelentí-

I Così nell'originale.

1207 simo serior duque de Monteleon virrey y capitan generai de este Reyfío, pro- curador constituhido y ordenado por Juan Battista Carta cavallero de la villa de Bortigali, segun consta del presente poder otorgado ante el notario Seba- stian Mameli, en lo 23 de corrente mes y Usando en dicho nombre de esta facultad que tiene con poder de substituhir, de su buen grado et cetera substituye al noble don Ambrosio Machin, para que c. 250 en nombre de su principal pueda / representar su propria persona, y exercer los mismos actos y operaciones que dicho su principal le tiene concedido a the- nor de dicho mandato de procura y finalmente votar, y hazer todo lo contenido en aquel, asta su devida execution. En fe de lo qual otorgo el presente poder, ante el presente notarlo que fue he- cho y firmado en esta presente ciudad y Castillo de Caller a los 23 de enero del ano 1688, siendo presentes por testigos Sisinio Antonio Masala y Juan Satta, vesinos de esta ciudad, de que doy fee. Don Juan Gavino Atzori.

Sisinnio Antonio Masala soy testigo. Juan Satta soy testigo. Ante mi Ephisio Morly publicus notarius. /

544 1688 gennaio 23, Cagliari Don Agostino Carcassona dichiara che don Antioco Salvatore Carcassona Cau e don Antonio Giuseppe Carcassona Cau sono figli suoi e della moglie Giovanna Cau Carcassona. c. 251 Que don Antiogo Salvador Carcassona y Cau y don Antonio Joseph Carcas- sona y Cau son hijos de mi mujer dona Juana Cau y Carcassona y de mi infra- scrito lo firmo de mi mano, segun parese por las dos fees de bautismo de lo veinte y dos de este y por que conste en todos tiempos ago este de mí man. Hoy en Caller y henero a los veinte y tres del ano de mil siscentos y ochenta y ocho. Don Agustin Carcassona. /

545 1688 gennaio 22, Cagliari Fede battesimale di Antioco Salvatore, figlio dei nobili don Agostino Car- cassona e della moglie Giovanna Cao. L'atto è stato celebrato 1121 marzo 1683. Alla stessa data segue altra fede battesimale, riguardante Antonio Giuseppe, figlio dei nobili prima citati. L'atto è stato celebrato il 24 giugno 1684. c. 252 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que en los vint y hu de mars del api

1208 mil, siscent, y vuitanta y tres he batiat segons lo ritu de.la santa mara Iglesia un fill dels nobles don Agusti Carcassona y de sa muller dona Juana Cao, y Car- cassona de Caller. Se li posa nom Antiogu Salvador. Foren padrins lo moli reverent don Joseph Muro canongie d.esta santa iglesia primatial, natural de Luras en Gallura y Antonia Cossu de Aritzu. En fee de lo qual done y ferme la present. Vui en Caller en 22 de gener del ayn 1688. Agustin Ruby domer. /

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que en los vint y quatre de juyn del c. 253 ayn mil sisent vuitanta y quatre, he batiat segons lo ritu de.la santa mara Igle- sia un fili dels nobles don Agusti Carcassona, y de sa muller dona Juana Cao, y Carcassona de Caller. Se ly posa nom Antoni Joseph. Foren padrins lo nobles don Francesch Sanjust de Caller, y dona Simona de Roccaberty de Alguer. En fe de lo qual done y ferme la present. Vuí en Caller en 22 de Gener del ayn 1688. Agustin Ruby domer. /

546 1661 giugno 17, Cagliari Fede battesimale di Giuseppe Antonio Rosso, figlio di Giovanni Anto- nio Rosso e di Angelica Arquer Rosso, coniugi dell'appendice cagliaritana di Lapola.

A lo setze de jufiy mil sixanta y hu fas fe Arquilao Saba domer de com he ba- c.254 tiat segons lo ritu de.la santa Iglesia a Joseph Antonio Rosso, fili de Juan An- tonio Rosso y Angelica Rosso y Arquer conjiuges de padrins Ambros Nin ha- bitant en lo Castell de Caller, y Cathalina Rosso de Arquilao Saba domer. Concordat cum suo originali. Joannes Antiochus Catte Tolu secretarius. /

547 1688 gennaio 19, Cagliari Fede battesimale di Giorgio Gaspare, figlio di Giuseppe Rosso e della mo- glie donna Angela Ripoll Rosso.

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que en los quinze de gener del pre- c. 255 sent api mil siscents vuitanta y vuit, lo reverent don Salvador Carcassona ca- nonge d.esta santa iglesia primatial calaritana ha batiat segons lo ritu de.la santa

1209 mara Iglesia un fili de don Joseph Rosso y de sa muller dona Angela Maria Rosso y Ripoll de Caller. Se li posa nom Gordi Gaspar. Foren padrins lo illu- stre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi, y la illustre dona Ma- nuela de Alagon, condesa de Monte Santo, natural de Madrid. En fe de lo qual done y ferme la present. Vui en Caller en 19 de gener 1688. Agusti Ruby domer. Joseph Antonio Rosso. /

548 1687 dicembre 17, Ozieri Fede battesimale di Antonio Sucharello (Sussarello), figlio dei coniugi Giovanni Matteo e Giovanna Solinas. L'atto è stato celebrato il 14 maggio 1667. c. 256 Doy fe y testimonio de verdad yo infrascrito cura y otro de.los benefissiados de.la collegiata de.la presente villa, como por orden del canonigo Juan Seque Tinu vicario foraneo de este partido, y a petission del serior Juan Matheo Su- charello tengo buscado el Quinque Librorum, en el qual se suelen escrivir los que se bautizan, y tengo hallado lo siguente: El 14 de mayu 1667 Otiery. Hieo canonigu Juan Maria De Sena appu batizadu unu figiu de serior Juan Ma- theu Sucharello, et de seriora Juanna Anna Solinas conjuges, se.ly est postu a nomen Antony. Padrinos serior Pedru Restarone et donna Francisca Muciga. En fe de lo qual hago la presente fermada del dicho vicario, sellada con el sello de dicha colligiata referendada por my infrascrito dada en Ossier a.los 17 de diciembre 1687. El canonigo Juan Seque Finu. Vicario Francisco de Monti Agudo. Francisco Aquena cura y benefissiado. /

549 1687 dicembre 8, Ozieri I donnicelli ozieresi Giovanni Matteo Sucharello ed il figlio Antonio, non potendo personalmente assistere, costituiscono loro procuratore don Matteo Pilo Boyl, signore della villa di Putifi gari, perché si presenti al Parlamento in loro nome. c. 257 Admitatur. Die ottava mensis decembris anno a nativitate Domini 1687 Ociery. In Dei nomine amen. Noverint universi de com Juan Matheo Sucharello, An- toni Sucharello son fili dongeills de la present villa, per quant a.les infrascri- tes coses personalrnent no poden assistir y confiant ad plenum de la fee, lega-

1210 litat, probitat de anim del infrascrit lo noble don Matheo Pilo. Per tant de son grat y certa sciencia, en tot lo millor modo, via y manera, que en via de dret, us, y consuetut vel alias pot valer, y tenir, fan, constituexen, crean y solemnament ordenant per llur procurador cert y espessial, y a.les in- frascrites coses generai de manera tal que la espesialitat no puga derogar a la generalitat ni per lo contrari al dit y praenominat don Matheo Pilo y Boyl se- fior de.la villa de Putifigary absent et cetera, cum posse sustituendi per a que en nom y per part dels constituents, se puga y dega presentar en lo Real Par- lament... [omissis] /

Testimonis presents Moncerratto Alcavana y Antoni De Sistu ambos de la di- c. 257v. cha y present villa. Antoni Sequi Madao publicus notarius. (SN) Sigtnum meum. Antonius Sequi Madao ocierensis oppidi publicus no- tarius ab autoritate regia ut praesens coppia extracta fuit ipsimet originali de verbo ad verbum bene et fideliter ab aliena manu de quibus fidem facio.

550 1688 gennaio 17, Cagliari Il nobile don Matteo Pilo Boyl di Sassari, procuratore di Giovanni Mat- teo Sucharello e di Antonio Sucharello di Ozieri, volendo usare il potere di so- stituzione, conferisce lo stesso mandato al marchese di Villasor don Artale d'Alagon.

Die 17 mensis januari 1688 Caller. Lo noble illustre don Matheo Pilo de Sasser, en Caller trobat, al notari infra- scrit conegut, procurador ab poder de sustituhir de Juan Matheo Sucharello y Antoni Sucharello de la villa de Ocier, segons del poder consta en la atras es- crita procura y volentse usar de sos poders substituex al excellentissim sefior don Artal de Alagon y Pimentel, marques de Villa Sor present et cetera, al qual dona y conferex los matexos poders que son principals li teneu dat per thenor de dita procura, prometent que quant votarà, dirà, concluirà y effetuarà en lo dit / lo tindrà per ferm, grat, valido y agradable y no lo revocarà per diguna c. 258 causa, via, dret o raho, segons que axi en lo dit nom lo ferme y jura llargament et cetera actum et cetera.

Testimonis son don Pablo Solar y Antonio Marteo de esta ciutat. Antonio Marteo. Don Pablo Solar. Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisi- tusque. /

1211 551 1687 dicembre 3, Genuri Il nobile don Francesco Usay di Villamatrona, non potendo personal- mente intervenire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Gio- vanni Francesco Efisio di Castelvì, perché si presenti al Parlamento a nome del costituente.

c. 259 Admitatur. Die tercia mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sex- centesimo octuagesimo septimo in oppido Genuri. Lo noble don Francisco Usay de Vila Matrona resident en dicha villa. Per quant a.les infrascrites coses pergonalment no pot intervenir, y confiant ad plenum de la legalitat, fe, y probitat de anim del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy, marques de Laconi. Per go de son grat y certa sciencia en los millors modo, via y forma que de dret, us, consuetut o alias pot valer, y tenir, consti- tuex, fa, crea y solemnament ordena son procurador cert y espessial, y a.les in- frascrites coses generai de manera tal que la especialitat no puga derogar a la generalitat ny per lo contrari al dit y prenomenat illustre don Juan Francisco de Castelvy, marques de Laconi, absent y en la cíutat de Caller present, per a que en nom y per part del dit noble constituent, puga y dega presentarle en lo Real Parlament... [omissis] / c. 259v. Testimonis son lo honor Juan Baptista Serra Satta natural de Las Plassas y comorant en Gesturi trobat present, y Juan Luxori Pani notarius publicus de Laconi trobat present que se ferman de llur mans. Juan Battista Serra testimoni. Juan Luxori Pani notarius testimoni. Praemissis alieno calamo scriptis infuit Joannes Franciscus Melis publicus no- tarius laconensis instatus requisitusque clausit fidem faciens de acomodato in ista pagina, et in ista autenticatione ubi legitur "alieno calamo scriptis".

552 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del nobile Francesco Usay di Villamatrona con potere di sostituire, no- mina il nobile Francesco Usay, domiciliato nel Castello di Cagliari; al quale conferisce lo stesso mandato.

Die 17 mensis januarii 1688 Calari. Lo dit illustre don Juan Francisco de Castelvy, marques de Lacony, bisconde de Sent Lury et cetera, procurador ab poder de sustituhir plenament consti- tuhit y ordenat en la retroscripta procura per lo dit noble don Francisco Usay de Villa Matrona valentse de dit poder de son grat et cetera substituex et ce-

1212 tera al noble don Francisco Usay, domissiliat en lo present Castell de esta ciu- tat absent et cetera al qual conferex los matexos / poders que a ell dit illustre c. 260 substituhent li son estats dats y atríbuhits en virtut de dita procura ab promessa de tenir per racto y agradable tot lo que per dit substituhit sera tractat, y effe- tuat circa les coses expressades en dita procura y no revocarlo et cetera segons axi abferma y jura llargament. El marques de Castelvì.

Testes son Lucifero Arju y Sebastia De Muro escrivents en Caller comorants. Sebastian De Muro so testimoni. Lucifero Arju so testimoni. Joseph Vacca publicus Calaris notarius. /

553 1688 gennaio 3, Villasor Fede battesimale di Francesco Giuseppe Sucharello, figlio dei coniugi Bia- gio Sucharello e Felicita Palmas. L'atto è stato celebrato il 19 dicembre 1685.

Certifico y ago fe de verdad yo cura infrascrito d.esta villa de Villa Sor, de como c. 261 en los dies y nueve de desiembre de mil seis sientos ochenta y sinco bautize se- gun el rito de Iglesía catholica romana a Francisco Joseph Sucharello, hijo de Blaz Sucharello y de Felicia Palmas, conjuges vezinos d.esta villa. Fueron pa- drinos Felix Gaboi, y Serafina Vacca todos vezinos d.esta misma villa de Villa Sor, en fe de lo qual ago la presente de mi mano fermada. Antiogo Varjo cura.

Certifico y ago fe de verdad yo notarlo publico escrivano de corte del marque- sado de Villa Sor, qualmente la suso dicha certificatoría del reverendo Anto- nio Varju cura de esta presente villa de Villa Sor es echa por mano propria / del dicho reverendo Varju a lo que se le deve dar y atribuhir todo genero de c. 261, fe y credito en fe de lo qual ago la presente fe y certificatoria sellada y con el sello y armas de la curia de dicho marquesado y fermada de mi mano datum en esta curia de Villa Sor a 3 de henero de 1688. Salvador Arosy publico notati() y escrivano. /

554 1688 gennaio 5, Villasor Biagio Sucharello di Villasor, non potendo personalmente assistere per urgenti impegni, istituisce procuratore il marchese di Villasor don Artale d'Alagon, perché compaia nello Stamento e nel Parlamento generale a suo nome.

1213 c. 262 Die quinto mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Villa Sor. En nombre de Dios amen. Sepan todos quantos esta carta lehieren como yo Blas Sucharello natural de este lugar de Villa Sor, constituhido ante el notati() publico infrascrito y a el mui bien conossido, que por las cosas pertenessientes y conbenientes al agradable y publico culto de.la justicia y aumento del pre- sente Reyno de Cerderia en las materias que se han de tractar, principiar y ul- timar, hasistiendo la divina clemencia por el excelentisimo seiior ilustre Nico- las Pinatelly duque de Monte Leon, principe de Noya, marques de Cerchiaro, lugar teniente y capita generai de este Reino, en nombre y por parte de.la sa- cra catholica y suprema magestad de Carlos segundo, que felixmente reina en el Parlamento que se ha de celebrar por los cappitulos y tratados de Corte y sobre los privilegios del mismo Reino, en execussion de las reales ordenes a el mesmo despachadas y como a mi entre otros del Brasso y Estamento militar, me han sido presentadas y notificadas las realles cartas convocatorias y por mis urgentes y precessas ocupassiones, en que de presente me hallo, no puedo per- enalrnente asistir a dicho tractado de Cortes. Por tanto fiado pienamente en la fidelidad, legalidad, integridad y bondad del c. 262v. ilustre don Artal de Mago, marques de Villa Sor tonde de Monti Santo, gra- tuitamente y de mi sierta scierwia y libre voluntat y en toda la mejor via y forma que de derecho valer pudiere y se deviere solenamente elijo, creo e instituigo en procurador mio por las cosas sobre dichas ansi que la generalidad no de- rogue a la particular, ni al contrario vice versa lo particular a lo generai, al di- cho don Artal de Mago, marques de Villa Sor a estas cosas ausente y al nota- rli() publico infrascrito por el presente y aceptando para que por parte y en mi nombre pueda en dicho generai Estamento y General Parlamento compares- ser... [omissis] / c. 263v. ... Testigos son Salvador Aroj publico notario y Bencura Martis todos de este lugar. Salvador Aroj publicus notarius soy testigo. Antiochus Pisu publicus notarius. Praemissis una cum praenominatis testibus adfuit Antiocus Pisu per omne prae- sens Sardiniae Regnum publicus notarius de Villa Sor rogatus requisitusque clausit.

555 1688 gennaio 27, Cagliari Il marchese di Villasor don Artale de Alagon, procuratore di Biagio Su- charello con potere di sostituire, nomina il nobile dottor don Francesco Rosso, al quale conferisce lo stesso mandato.

1214 Die 27 januarii 1688 Caller. Sia a tots nottori com lo excellentissim serior don Artal de Mago y Pimenteill al notari infrascrit conegut fent les infrascrites coses com procurador ab poder de substituhir de Blas Sucharello / de Villa Sor segons de.la procura consta en c. 264 acte rebut per Antiogo Pisu, notarlo publico de dita villa en 4 de gener del pre- sent any 1688, y volent usar dels poder a dít excelentissim seiior marques dats y atribuits per thenor de dicha procura, en lo dit nom substituex al noble doc- tor don Francisco Rosso en lo appendissio de.la Llapola domiciliat, a estes coses absent et cetera, per a que dit substituent, en lo dit nom immo verius per dit son príncípalis, puga fer y obrar dir y contradir y efectuar tot lo que dit excel- lentissim serior fer porria per thenor dels poders que lí son estats dats y confe- rits en dita procura, quals E...] li conferex ab promesa que E...] lo que en vir- tut de aquells obrara y effectuara Io tendra per ferm grat valido y agradable y no lo revocara per diguna causa, via, dret, o, raho segons que axi lo ferma y jura llargament et cetera actum et cetera. El marques de Villa Sor.

Testimonis son don Pedro Sorribo y Antonio Garau en Caller comorants. Don Pedro Sorribo so testimoni. Antonio Garau so testimoni. Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisi- tusque. /

556 1666 febbraio 1, Cagliari Il segretario Giovanni Battista Mason certifica che Agostino Musano di Mamoiada è stato abilitato con voto nel Parlamento di Emanuele Gomez de Los Cobos, marchese di Camarassa. Risulta inoltre dal processo verbale che alle stesse Corti sono stati ammessi senza voto, a causa della loro minore età, Pietro Gavino e Giuseppe Musano (Majano, Muggiano), nipoti di Agostino e figli di Giovanni Stefano Musano.

Certifico yo nottarj y secretarj infrascrit de que havent mirat y regonegut lo c. 265 proses del Real y General Parlament que al present celebra lo excellentissim serior don Emanuele Gomez de los Cobos marques de Camarassa vírrey y ca- pita generai del present Regne de Cerderia y president en dit Real General Par- lament trobe que entre altres que los seriores habiditadores han habilitat es Agustin Musano de la vila de Mamojada, ab vot per haver fet constar de pri- vilegi de militar concedit a favor de son pare de.la data en Madrid als honse de may 1648. Y axi be a sos nebots fills de Juan Esteva Musano, nomenats Pedro Gavino y Joseph Majano, sens vot per llur menor hedat segons mes llegalment consta en

1215 dít proces a que me [...] y se hagia quant mester sia la deguda relassio, en fe de lo qual fas la present instant dit Agusti Musano. Caller al primo de febrer 1666. Ita est Joanes Baptista Mason secretarius. /

557 1687 dicembre 28, Gavoi Giuseppe Mugiano Satta di Mamoiada costituisce suo procuratore il marchese di Villasor don Artale de Alagon, perché compaia nel Braccio o Sta- mento militare a nome del costituente.

c. 266 Admitatur. Die 28 mensis decembris anno a nativitate Domini 1687 Gavoy. Noverint universi quod ego Josephus Mugiano Satta, oppidi Mamojada a no- tario infrascrito cognitus, quoniam ragione enpedimenti, quod adfirmo perso- naliter adesse non valeo, cum congregando Estamento militari ex hordine et cognitione excellentissimi domini ducis Montis Leonis, locum tenentis, capi- tanei generalis praesentis Sardinae Regni, et presidis pro Sacra Catholica Re- gia Magestate domini nostri regis nuce feliciter regnantis Regis Generalis Par- lamenti, incolis et abítatoribus huíus dicti Regni proxime celebrandi. Igitur de Berta sciensia, et gratis et cetera constituo et hordino procuratorem meum, gertum et spegialem excellentissimum dominum don Artalem de Ala- gon et Pimentel marquionem de Vila Sor et cetera itta quod et cetera talis loci absente et cetera ad videlicet pro me, et nomini meo comparendum, et inte- ressendum in predicto Brachio, seu Stamento militari huius dicti Regni... [omissis] / c. 266v. ...Testes qui a predicta rogati et requisiti adfuerunt venerabilis Petrus Ignatius Loy, Juannes Franciscus Marcello et Gabriel Pira Curcas preditti oppidi, qui propris subscribunt manibus et cetera. Gabriel Pira, Joannes Franciscus Marcello, Petrus Ignatius Loy. Praemissis proprio exaractis calamo fidem facit Marcus Marcello auctoritatae regia publicus notarius his requisitus clausit. /

558 1688 gennaio 23, Cagliari Il marchese di Villasor don Artale de Alagon, procuratore (di Giuseppe Mugiano Satta?) con potere di sostituire, nomina il nobile don Francesco Rosso, al quale conferisce lo stesso mandato.

I Così nell'originale.

1216 Die 23 mensis januarii 1688, Callari. c. 267 Sia a tots notori com lo excellentissim serior don Artal de Alago y Pimenteill, marques de Villa Sor y procurador ab poder de substituhir segons del poder consta ab la atras escripta procura en lo dit nom substituhex al noble don E...] Francisco Rosso desta ciutat, absent al qual dona los matexos poders que li son dats y atribuits per thenor de dita procura. Prometent que tot y quant en dit nom farà, obrarà, votarà y concluirà lo tin- drà per ferm, grat, valido y agradable, y no lo revocarà per diguna causa, via, dret, o rapo segons que axí lo firma y jura et cetera actum et cetera El marques de Villa Sor conde de Monte Santo.

Testimonis son don Pablo Solar y Antonio Murteo d.esta ciutat. Antonio Murteo. Don Pablo Solar so testimoni. Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisi- tusque. /

559 1687 dicembre 19, Ozieri Fede battesimale di Giovanni Maria Satta, figlio dei coniugi Giovanni Maria Satta ed Angela Pira. L'atto è stato celebrato ad Ozieri il 7 marzo 1658. Segue la fede battesimale di Salvatore Satta, figlio degli stessi coniugi. L'atto è stato celebrato il 25 aprile 1662. I documenti vengono prodotti dietro istanza dei fratelli Giovanni Maria e Salvatore Satta di Ozieri.

Doy fe y testimonio de verdad yo infrascritto cura y otro de.los benefissiados c. 268 de.la collegiata de.la presente villa, de como per orden del canonigo Juan Se- que Tinu, vicario foraneo de este partido, y a instancia de.los sefiores Juan Ma- ria y Salvador Satta hermanos, naturales de.la presente villa, tengo buscado el Quinque Librorum, y tengo hallado lo siguiente: A 7 de martu 1658, Otziery. Heo canonigo Matheu Gilla appo batizadu unu figiu de serior Juan Maria Satta et de seriora Anguela Pira coniuge, se li at postu à nomen Juan Maria. Padri- nos sunt Pedru Restarone et donna Francisca Maciga. Mas tengo hallado lo siguente: A 25 de abrile 1662, Otziery. Heo su arquibedre Giromine Cau appo batizadu unu figiu de serior Juan Ma- ria Satta et de seriora Angela Pira conyuges. Se li est postu a nomen Salvadore. Padrinos sunt Martine Suciarellu et seriora Francisca Suciarellu Satta. En fe de las quales cosas hago la presente fe, qual va fermada del dicho vica- rio foraneo, sellada con el sello de dicha collegiata, y referendada per my in- frascríto daga en Ossieri a los 19 de deOembre 1687.

1217 El canonigo Juan Segue Tinu. El vicario foraneo de Monti Agudo. Francisco Aquena cura y benefissiado. /

560 1687 dicembre 12, Ozieri Filippo Giovanni Maria e Salvatore Satta, figli del fu Giovanni Maria Satta Grixony e di Angela Pira Satta di Ozieri, non potendo personalmente intervenire, costituiscono loro procuratore don Matteo Pilo Boyl, barone del villaggio di Putifigari, perché si presenti al Parlamento a nome dei costituenti.

c.269 Admitatur. Die decima secunda mensis decembris anno a nativitate Domini 1687 Ociery. Phelip Juan Maria y Salvador Satta cavalers de la present villa, fills legitim, y naturals del quondam Juan Maria Satta Grixony, y Angela Satta Pira de dicha y present vila, per quant a les infrascrites coses personalment no puguen inter- venir y confiant ad plenum de la fe, legalitat, probitat de animo del infrascrit lo noble don Matheo Pilo Boyl baron de.la vila de Puti Vigary. Per tant de son grat y certa sciencia en tot lo millor modo, via y manera que en via de dret, us, consuetud vel alias pot valer y tenir, fan constituhexen y so- lemnament ordinan llur procurador cert y especial [...] a les infrascrites coses generai de manera tal que la espesialitat no puga derogar a.la generalitat, ni per lo contrary al dit y prenomenat don Matheo Pilo Boyl baron de la via de Pu- tivígary absent cum posse sustituendy per a que en nom y per part dels consti- tuents se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] / c 269v ...Testimonia son Joseph Arrica De Sena y Pere Mannu qui firman de llurs mans. Joseph Arrica De Sena testimoni. Pere Mannu testimoni. Sebastianus Porcu notarius. Praemissis fidem facit Sebastianus Porcu publicus notarius rogatus requisitus clausit. /

561 1688 gennaio 23, Cagliari Il nobile don Matteo Pilo Boyl, barone della villa di Putifigari, origina- rio di Sassari, trovandosi presente di persona a Cagliari, in qualità di procu- ratore di Filippo Giovanni Maria e Salvatore Satta di Ozieri con potere di so- stituire nomina il nobile don Giovanni Battista Aleman Acorrà di Cagliari, conferendogli lo stesso mandato.

1218 Die vigesima tertia mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcen- c. 270 tesimo octuagesimo octavo, Callari. El noble don Matheo Pilo y Boyl baron de Putifigari de la ciutat de Sasser, y al present en erta de Caller personalment trobat, conegut et cetera, procura- dor constituhyt y ordenat per Phelippe Juan Maria y Salvador Satta de.la vila de Ocier ab poder de substituhir segons appar en la retroscripta procura. Vo- lent usar dels poders a ell dits llur principals en dicha procura atribuyts, gra- tis et cetera substituhex al noble don Juan Baptista Aleman y Acorra d.esta ciu- tat dantles y conferintles los matexos poders que per dits llur principals li son estats obtorgats ab dicha prereferita procura y lo ferma de sa ma, fiat largament et cetera actum et cetera. Don Matheo Pilo y Boyl

Testimonis son lo noble don Nicolas Conia y Joseph Virdis en y Villa Nova res- pective domiciliats. Don Nicolas Conia y Pinos. Joseph Virdis notarius. Josephus Vacca publicus Calaris notarius. /

562 1688 gennaio 23, Cagliari Il dottor don Pietro Angelo (Francesco) Rosso di Cagliari dichiara che il sovrano lo onorò col privilegio di nobiltà e cavalierato, toccato al padre defunto don Giovanni Antonio Rosso. Lo stesso don Pietro Francesco chiede agli abi- litatori l'ammissione al Parlamento per sé e per i suoi figli don Giovanni An- tonio e don Giuseppe Giuliano (Giulio) Rosso, di minore età. Vengono esi- bite le fedi battesimali di Pietro Francesco Rosso (figlio di Giovanni Antonio Rosso Genovès e di Caterina Buxema del quartiere Lapola), di Giuseppe Giu- lio Rosso (figlio di Pietro Francesco Rosso e di Francesca Martis Rosso) e di Giovanni Antonio Rosso, figlio dei suddetti coniugi.

Muy illustres setiores habilitadores. c. 271 El doctor don [Pere] Angeli Rosso, d.esta ciudad, dive que Su Magestad (Dios le guarde) fue servi[do] honrarlo de la merced de cavallerato y nobleza, con espegial gragia de que uno y otro privilegio tubiesse su effecto en caveza de su padre deffunto de per antes el quondam don Juan Antonio Rosso, sigun parege por ambos privilegios de que hage demonstragion ut ecce, como ansi mesmo de la fe bauptizmal, con que queda aprovada la filiagion y edad del su- plicante que es de treinta y seys afíos. Suplica por ende se sirvan vuestras ilus- trisimas habilitarle en las presentes Cortes con voto y ansi mesmo sin el, a dos hijos suyos inpuberos el uno llamado don Juan Antonio y el otro / don Joseph c. 271v. Julian Rosso, legitimos y naturales, que por ser tales, lo firma [de su mano], que

1219 ansi lo espera de la grassia y merced de vuestras ilustrisimas y de dicha legiti- midad, consta en las fes bauptizmales que tambien presenta ut ecce. Doctor don Francisco Rosso. /

• 272 A sis del mes de mars mil sis ents sinquanta y tres yo Gerony Ximenes bene- fissiat y domer de la iglesia parroquial de Caller he batiat, segons lo ritu de.la santa mare Iglesia romana, a Pere Francisco Rosso, fili de Juan Antoni Rosso Genoves y de Cathelina Buxema de.la Llapola conjuges. Foren padrins Luis Rosso Genoves y Francisca Fadda de.la Llapola y axi lo ferme. Gerony Ximenes et cetera. Concordat et cetera. Joanes Antiochus Catte Tolu secretarius. /

• 273 Caller y gener a 23 de 1688 en Santa Eulalia. Certifique y fas de verettate jo Diego Matta beneffisiat y domer de.la paroquial iglesia de Santa Eulalia de.la Llapola de Caller de com lo molt reverent canonge Francisco Ferreli ha baptiat segons lo ritto de la santa madre Iglesia romana en los 24 de febrer de.lo ain Joseph Julio Rosso fil legitim y natural del doctor Pere Francisco Rosso y de seriora Francisca Rosso y Martis conjuges. Foren padrins don Julio Aurame y dona Isabel Aurame y Rosso tots del Cas- tel de Caller, segons de tot consta en lo Quinque Librorum de dicha iglesia en fe de lo qual a petisio del suso dit Rosso fas y ferme la present die et ain suso dit. Diego Matta domer. Doctor don Pedro Francisco Rosso. /

• 274 A de nou de noembre mil sinents setanta y sis fas fe yo Arquilao Saba bene- ficiat y domer de la parroquial íglesia de Santa Eulalia de com lo molt reverent Antiogo Daga canonge de la seu primatial de Caller ha batiat, segons lo ritu de la santa mare Iglesia catholica romana a Juan Antonj Rosso fili llegitfin y na- tural de Francisco Rosso y de Maria Francisca Rosso y Marti, conjuges de la Liapola. Foren padríns don Gaspar Carniger, y dona Cathelina Cavassa tots dos del Cas- tel de Caller, et cetera. Saba domer. Concordat cum suo originali Joanes Antiochus Cate molo secretarius. Doctor don Pedro Francisco Rosso. /

563 1687 dicembre 1, Ozieri Il donnicello Filippo Sucharello Satta di Ozieri, non potendo personal- mente intervenire, costituisce suo procuratore don Giuseppe Delitala Castelvì,

1220 cavaliere dell'Ordine di Calatrava, governatore e riformatore dei Capi di Ca- gliari e Gallura, perché questi, a nome del costituente, si presenti in Parla- mento.

Die prima mensis decembris anno a nativítate Domini 1667 00ery. c. 275 Phelipe Sucharello Satta donzell de.la present vila de Ocier, per quant a les in- frascrites coses personalment no pot intervenir, confiat ad plenum de la fe, le- galitat y probitat del infrascrit expectable don Josep Delitala y Castelvi, caval- ler del habit de Calatrava, cavalleris de.Sa Magestad en lo present Regne, y del Conseill de aquell, governador, y reformador dels Caps de Caller y Gallura. Per tant de son grat y certa iencia en tot lo minor modo, via y manera que en via de dret, us, consuetut vel alias pot valer y tenir, fa, constituhex, crea y so- lemnement ordena son procurador cert y esspecial, y a les infrascrites coses ge- nerai de manera tal que la specialitat no puga derogar la generalitat, ni per lo contrary al dit expetable don Josep Delitala, y Castelvi, cavaller del habit de Calatrava cavalleris de.sa Magestat en lo present Regne, y del Conseill de aquell, governador y reformador dels Caps de Caller y Gallura, absent y en la ciutat de Caller present per a que en nom y per part del dit Phelipe Sucharello constituhent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

Testimonis presentes lo venerable Juan Francesch De Tuj Taras, y Matheo c. 276 Dedde de Ocier, que firman de llurs mans. Juan Francesch de Tuj Taras prevere so testimoni. Matheo Dedde so testimoni. Ut supra. Diego Lavaria notarius publicus. (SN) Sigtnum meum Didaci Lavaria oppidi de Ociery autoritate regia publici notari, qui de praemissis proprio calamo exaratis fidem facio rogatus e requi- situs.

564 1688 gennaio 19, Cagliari Don Giuseppe Delitala Castelvì, procuratore del donnicello Filippo Su- charello di Ozieri, volendo usare il potere concessogli; nomina come sostituto il nobile don Matteo Roca, capitano della squadra delle regie galere.

Die decima nona mensis januarií anno a nativitate Domini millesimo sexcen- tesimo octuagesimo octavo Caller. Lo expectable seiior don Joseph Delitala, y Castelvy, cavaller del habit de Ca- latrava, cavalleris de.Sa Magestat en lo present Regne et cetera procurador / ab poder de substituhir, constituhit y ordenat en lo present poder per Felipe c. 276v.

1221 Sucharello, donzell de.la vila de 00er, y volent usar del dit poder gratis et ce- tera, sustiuex al noble serior don Matheo Roca, capita de mar y guerra de.la escuadra de galeras del presente Rerie de Sarderia, per a que per part del dit expectable serior sustituhent, immo verius per dit son principal, puga y dega fer tot y quant en dit poder fe, conte y va expressat ab promesa de tenerlo per ferm, grat, valido y agradable, y no lo revocara per diguna causa, via, ni raho, segons que axí sobre ho venera, ho jura, y ferma de sa ma. Don Joseph Delitala y Castelvy.

Testimonis son Antonj Loy Lochy y Juan Mauro Cau escrivents. Antonio Loy Lochy. Juan Mauro Cau. Itta est Luciferus Mura publicus Calaris notarius. Procura de Phelípe Suchiarello dongel de Ocier'. /

565 1688 dicembre 28, Sassari I nobili don Giovanni Battista de Nurquis, don Francesco Ledda Car- rillo e don Giovanni Ledda Carrillo di Sassari, non potendo personalmente assistere al Parlamento per impegni urgenti, concedono pieno potere al mar- chese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, perché possa rap- presentare le loro persone e votare nelle Corti. e. 277 En nombre de Dios sea. Amen. Seppan todos quantos este instrumento publico de poder veyeren, leyeren y hoyeren de como hoy, que contamos 28 del mes de diciembre de 1.ain 1688, en esta ciudad de Sasser, parecieron ante mi notarius publicus y de los testigos baxo scriptos, los nobles don Juan Baptista de Nurquis y Francisco y don Juan Ledda y Carraio d.esta dicha ciudad por mi dícho notano bien conosidos. Que, per quanto por orden de Su Magestad Catholica el rey nuestro serior de Sparia don Carlos el segundo (que Dios guarde), se han de celebrar las Cortes del Real Parlamento por el excelentisimo serior duque de Monteleon del Consexo de Su Magestad y su virrey y cappitan generai en este Reyno de Cer- deria, en que han de assistir los Stamentos ecclesiasticos y militar d.este Reyno dando sus vottos por a lo que fuere mas conveniente al serbicio de.ssa Mages- tad y sa real Corona, en virtud de las convocatorias despachadas por Sa Exce- lentia y Real Audencia en la ciudad de Caller en los dee d.este ano corriente para lo qual los dichos nobles don Juan Bauptista de Nurquis y don Juan Ledda y

i Nota a margine. 2 Così nell'originale.

1222 Carrillo han de dar el suyo al dicho Real Parlamento para lo mas conveniente del real serbicio, a cuyo effetto no puden personalment assistir [...] dicha ciu- dad de Caller, por hallarse ocupados en estos negossios urgentes en esta dicha ciudad, y fiados ad plenum de la legalidad, prudencia innatta y rectitud del ilustre marques de Laconj, que se halla en dicha ciudad de Caller, por tanto en todo el mejor modo que de derecho, vel alias, li es licito y permitido en su po- der y de dichos testigos, dieron y obtorgan todo su pieno poder, facultad bas- tante al ilustre marques de Laconi, que es ausente como si estuviesse presente, y acceptante para que, en nombre y por parte de dichos nobles de Nurquis y Carillo obtorgantes representando sus proprias personas, pueda dar y dé su votto en dichas Reales Corttes y Real Parlamento... [omissis] /

Testes huic rei sunt praesentes Franciscus Antoníus Mele y Joannes Gavi- c. 277v. nus Comida qui proprio calamo se subscribunt. Joannes Gavinus Comida soy testigo. Franciscus Antonius Mele soy testigo. Archangelus de Aquena publicus notarius. (SN) Sigfnum mei Archangeli de Aquena civis Sasseris auctoritatibus apposto- lica ubique regia vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici notari qui de praemissis licet alieno calamo fidem facio subsignoque claudo requisitus.

566 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore dei nobili don Giovanni Battista de Nurquis, don Francesco Ledda Car- rillo, don Giovanni Ledda Carrillo di Sassari, volendo usare il potere di so- stituire, conferisce le stesse facoltà al nobile don Giuseppe Rosso di Cagliari.

Die decima septima mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcen- tesimo octuagesimo octavo Calari. Eustre don Juan Francisco Ephis de Castelvj, marques de Lacony y visconte de Sanluri, en este presente Castillo, y ciudad de Caller domiciliado, al infra- scripto notario conossido, hassiendo estas cosas, como a procurador, con po- der de substituhir, constituhido y ordenado por los nobles don Juan Bauptista de Nurquis, y Francisco y don Juan Ledda y Carrillo de.la ciudad de Sasser, queriendo usar del ante dicho poder, substituye aquel al noble don Joseph Rosso d.esta dicha ciudad, a estas cosas ausente, para que en el refferido nom- bre pueda y deba hazer todo y quanto en dicho poder se contiene, por cuio ef- fecto le da y confiere el mesmo poder y facultat, que se le ha dado y conferido / y promete tenello siempre por firme, y validero, y no revocarlo por diguna c. 278 causa et cetera sigun assi lo firma et cetera. Marques de Lacony.

1223 A.las quales cosas fueron presentes por testigos Ephis Delussu y Salvador Ja- galuny en Caller comorantes. Ephis Delussu soy testigo. Salvador Jagaluny soy testigo. Itta esta Itias Maria Corona publicus notarius. /

567 1688 gennaio 24, Cagliari, Palazzo arcivescovile Alle ore 10 di mattina ha inizio la seduta degli abilitatori, i quali pro- cedono alle ammissioni seguenti. La riunione viene interrotta per riprendere lo stesso giorno nel pomeriggio, all'ora del vespro.

c• 279 Et adveniente die sabati intitutala vigesima quarta praesentis mensis januarii labentis et currentis anni millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo consti- tuti personaliter ante dicti domini habilitatores in dicta aula Palatii archiepi- scopalis, inseguendo dictis habilitationibus, habilitarunt sequentes, inci- piendo dictas habilitationes ab hora decima matutina eiusdem dictae diei vigesimae quartae. Et primo don Seraphin Cardia de.la vila de Tortoly admitatur con voto por ha- ver sido habilitado en las Cortes de Santistevan, como a híjo de don Sisinnio Car- dia y nieto de don Marco Antonio Cardia a favor de quien se concedio privile- gio y al procurador el noble y magnifico don Gaspar Barruesso, y Carnisser, y assi bien se habilita la substitucio hecha en persona de Joseph Frediany de Caller. Don Luys Cardia de.la villa de Tortoly admitatur con voto como a hijo de di- cho don Sisinnio Cardia, y por haver sido admitido en las Cortes anteceden- tes, y por las razones arriba dichas, y por el su procurador el noble y magni- fico don Gaspar Barruesso, y Carnisser, y tambien la substitucion hecha a favor de dicho Joseph Frediany. Don Antiogo Concu de.la villa de Mara Arbarey admitatur con voto por ha- ver sido admitido como a hijo del quondam don Antiogo Concu, quien fue ha- bilitado en dos Parlamentos, y haver presentado en las Cortes del sei1°r- mar- ques de Vayona privilegio, y por el su procurador el dicho noble, y magnifico don Gaspar Barruesso y Carnicer, y tambien se habilita la substitucion hecha a favor de Antonio Frediany. Lo illustre don Anton Manca, marques de Mores se habilita con voto, y por ha- ver el su procurador el noble y magnifico don Gaspar Barruesso, y Carnisser, y tambien se habilita la substitucion hecha en persona de Antonio Frediany de esta ciudad. / c. 279v. El noble don Ignassio Carnisser de esta ciudad admitatur por haver sido ad- mitido en estas Cortes con voto, y por el su procurador el noble y magnifico don Gaspar Barruesso y Carnisser su hermano, y tanbien se habilita la substi- tucion hecha en persona de Antonio Frediany.

1224 Antonio Nuries de Soto Mayor vezino y natural de la ciudad de Malaga, admi- tatur con voto, por haver hecho constar con fe de bautismo authentica, y con informacion recevida en dicha ciudad de Malaga, tanbíen autentica de ser hijo legitimo y natural de don Juan Nuries y de Soto Mayor, y de dona Juana de Soro, y que eran dichos sus padres, y sus abuelos paternos y maternos nobles hijos d.algo, segun parece de dicha informacion recevida a instancia de dicho don Antonio en dicha ciudad de Malaga en los 20 del mes de febrero del ano 1673. Y haver constado a la Junta de dicha informacion y de la executoria, que tuvo del ano 1567 obtenida por Pedro de Toro y Alonso de Toro y Cathelino Toro, hermanos y vezinos del lugar Herguiguela, sus asendientes maternos y tanbien con animo de quedarse en este Reyno, como se collige de la supplica que ha hecho de ser admitido en el Parlamento del contracto que tiene hecho con Su Magestad (que Dios le guarde) de que pagandole su sueldo le servirà, bien entendido que solamente se habilita por entrar y votar en el Parlamento. Don Antonio Simon Rollero, hijo de don Horatio Rollero admitatur sin voto por ser menor, segun consta de la fe del bautismo, y de la filiacion de aquel fir- mada de dicho don Horacio. Juan Andres Soliman se le habilita por haver constado a la Junta, que su pa- dre fue admitido en el Estamento militar en las Cortes del serior conde de Le- mos segun certificacion que presenta, y haver constado bastantamente dever gozar de privilegio militar, segun sentencia interlocutoria de esta Real Audien- cia, de los 19 de diciembre 1674. / Don Juan Bauptista Sanna y Zapata de esta ciudad, admitatur sin voto, como c. 280 a hijo de don Antiogo Sanna, y Malonda por haver constado con la fe del bau- tismo ser hijo del dicho don Antiogo, y de la filiacion de aquel. Don Amador y don Ramon Dexart y Sanna, hermanos de esta ciudad hijos del quomdam don Gaspar Dexart admitatur sin voto por ser menores, segons cons- ta de las fees dels bautismos que la noble dona Beatris Sanna, como a curadora de la heredad de dicho noble quomdam tiene presentado, y de la filiacion de aquellos. Don Pedro Vicente Usay de.la villa de Mara Arbarey, admitatur con voto por haver sido admitido sin el en las Cortes del serior Santistevan, como a hijo de don Vicente Usay, que tambien fue habilitado en dichas Cortes, y en otras an- tecedentes como a hijo de don Pedro Usay, quien obtuvo privilegios de caval- lerato y noblesa, y por el su procurador el noble y magnifico don Gaspar Ba- ruesso, y Carnicer, y assi bien se habilita la substitucion hecha en persona de don Juan Gavino Carnisser. Don Juan Bauptista Tola de.la ciudad de Sasser admitatur con voto por haver sido habilitado en otras Cortes antecedentes, y por el su procurador el noble, y magnifico don Gaspar Barruesso y Carnisser, y assi bien se habilita la substi- tucion hecha en persona de don Juan Gavino Carnisser. Deometrio Gaspar Marrocu, hijo de Antiogo Marrocu mayor, quien presenta en estas, y en las antecedentes Cortes privilegio real de Su Magestad, admita-

1225 tur sin voto por constar de la filiacion y de la menor edad por la fe de bauti- smo, que dicho su padre ha presentado. Don Sebastian Antonio, y Antonio Francisco Antiogo Marrocu hermanos ad- mitantur sin voto por ser menores, por constar de la filiacion, y de las fes del bautismo ser hijos de Joseph Xinto Marrocu, quien esta habilitado en estas, y c. 280v. en las / antecedentes Cortes como a hijo de Antiogo Marrocu mayor. Don Juan Antonio Della Bronda Esgrecho de.la ciudad de Sasser admitatur con voto por ser a notorio cavallero. Don Francisco Delarca, olim don Antonio Manca Delarca de.la ciudad de Sas- ser, sefior de la vila de Monti, admitatur con voto por ser a notorio cavallero, y por el su procurador el dicho noble don Juan Antonio Della Bronda Esgrechio. Don Salvador, y don Juan Andres, y don Juan Antiogo Cadello hermanos de la villa de Putzu Mayor admitantur con voto, como a hijos de Salvador Cadello, quien fue habilitado en las Cortes del sefior conde de Santistevan por haver pre- sendado en ellas privilegio de Su Magestad de la data de 20 de agosto de 1681. Y por el su procurador el egregio conde de Villa Sor don Salvador Aymerich, y assi bíen se habilita la substitucion hecha en persona de don Francisco Sillent. Don Agustin Pez Misorro de.la villa de Tempio admitatur sin voto por no te- ner la edad, segun la fe del bautismo que se ha producido, en donde consta ser hijo de don Antonio Pez Misorro, quien fue habilitado en las Cortes del sefior Santistevan como a hijo de don Gavino Pez. Y por ser tarde se levantaron todos los dexandolo para proseguir en dichas ha- bilitationes por la tarde del presente dia, y para que conste se continua el pre- sente aucto de quibus et cetera.

Dicto die vigesima quarta januarii 1688, hora vero quinta vespertina, consti- tuti personaliter in dicta aula Palatii archiepiscopali callaritani, dicti domini ha- bilitatores continuando in dictis habilitationibus habilitarunt sequentes: Et primo don Gavino Dies Delitala de.la villa de Ploaghe admitatur con voto c 281 por haver constado a.la Junta ser hijo de don / Miguel Dies, quien fue habili- tado en las Cortes del sefior Camarassa y del sefior Santistevan, y por el su pro- curador el ilustre marques de Lacony, y se habilita la substitucion hecha en per- sona de Juan Bauptista Alciator. Don Juan Bauptista Dies Delitala de.la villa de Ploague, hermano del sobre di- cho don Gavino Dies Delitala, y hijo del suso dicho don Miguel Dies, admita- tur con voto, por haver sido e1 dicho don Miguel habilitado en las Cortes del sefior Camarassa, y del sefior Santistevan, y por el su procurador el ilustre marques de Lacony, y tambien se habilita la substitucion hecha en persona del noble don Gavino Paliacho. Juan Thomas Dies de Ploague, por haver constado a.la junta ser hijo de An- tonio Geronimo Dies hermano de de dicho don Miguel y haverse habilitado en dos Cortes consecutivas dichos hermanos, admitatur con voto, y por el su procurador el ilustre marques de Lacony.

1226 Don Joseph de Castelvy de.la villa de Culler admitatur con voto por haver sido admitido sin voto como a hijo de don Luys de Castelvy, que se halla habilitado en diversas Cortes, y por el su procurador el illustre marques de Lacony, y assi bien se habilita la substitucion hecha en persona de don Juan Bauptista Dedony. Don Nicolas Ruggio, y Magio hijo admitatur con voto por haver constado de su edad por la fe que ha producido, firmada del noble doctor don Francisco Zuca, que le asistio de padrino, a su bautismo, conio a híjo del noble y magni- fico don Antonio Ruggio, quien fue admitido como a militar en las Cortes del sefior conde de Santistevan, en donde presentò privilegio de militar de 12 del mes de henero de 1677, y haver sido dicho don Nicolas, y su hermano don Diego admitidos en dichas Cortes por ser menores, y por haver presentado en estas Cortes el privilegio de noblesa a favor de dicho noble y magnifico don An- tonio Ruggio su padre despachado en los 12 de marzo 1686. / Se habilita la pro- c. 281v. cura hecha por el noble y magnifico don Antonio Ruggio y en favor de don Ni- colas Ruggio su hijo por haver sido dicho noble y magnifico habilitado en las presentes Cortes. Don Antonio Genoves mayor admitatur con voto por haver hecho constar de privilegios reales a su favor, a [saber] de militar y noblesa de.las datas en Ma- drid a dos de agosto 1677, y assi bien como a baron de Portu Escusi, de la data en Madrid en 13 del mes de julio 1680 por tener domicilio en este Reyno, y larga habilitacion, y tener hijos, y la mayor parte de sus bienes en el Reyno, bien entendido que solamente se habilita para entrar y votar en el Parlamento. Don Bernardino Pes de Tempio admitatur con voto, como a hijo de don Ga- vino y nieto de don Antonio, a quien se concedio privilegio, segun expressado en la habilitacion que se le hizo a dicho don Bernardino en las Cortes del se- fior Santistevan, y por el su procurador el illustre marques de Villa Sor, y tan- bien se habilita la substitucion hecha en persona del doctor Luxorio Vacca. Don Antonio Pes de Tempio, admitatur con voto, por haver constado a la Junta ser hermano del suso dicho don Bernardino, y hijo de don Gavino y nieto de don Antonio, y como a tal hallarse habilitado en las Cortes del sefior Santiste- van, y por el su procurador el ilustre marques de Villa Sor, assi bien se habi- lita la substitucion hecha en persona del doctor Luxorio Vacca. Don Francisco Pes y Pilo de Tempio, hermano de.los sobre dichos don Ber- nardino y don Antonio Pes admitatur con voto, por constar con la fé del bau- tismo que produce tener suficiente edad admitatur con voto, por constar a.la Junta ser hjio de dicho don Gavino y nieto del suso dicho don Antonio, y por el su procurador el ilustre marques de Villa Sor, y assi.bien se habilita la subs- titucion hecha en persona de don Pedro Sorribo. Don Domingo Pes de Tempio por no tener edad sufficiente segun la fé de bau- tismo, que ha producido admitatur / sin voto como a hijo del suso dicho don c. 282 Gavino, y nieto de don Antonio, y hermano de.los suso dichos don Bernardino, don Antonio, y don Francisco Pes. Don Gavino y Agustin Pes de Tempio, por constar por la fé del bautismo que

1227 produce no tener edad sufficiente, se admite sin voto, por constar a.la Junta ser hjio del suso dicho don Gavino, y nieto de don Antonio, y hermano de.los susos dichos don Bernardino, don Antonio, don Francisco y don Domingo. Don Miguel Pes Misorro de Tempio, admitatur con voto, por haver constado a.la Junta ser hermano de los sobre dichos don Bernardino, don Antonio, don Francisco, don Domingo, y don Gavino menor, y ser hijo del primer matrimo- nio del sobre dicho don Gavino, y nieto de dicho don Antonio, y por el su pro- curador el expectable don Joseph Delitala, y Castelvy governador de los Ca- bos de Caller y Gallura, y assi bien se habilita la substitucion hecha en persona de don Miguel de Cervellon. El dicho don Miguel Cervellon admitatur con voto por ser a notorio cavallero noble. Lorenzo Delmestre natural de esta ciudad admitatur con voto, por constar de suficiente edad con la fe del bautismo, que ha presentado, y por constar a.la Junta ser hijo de Francisco Delmestre quondam, quien se halla habilitado en tres Cortes consecutivas. Don Deometrio Usay, y Cadello natural de la villa de Setzo, y casado en esta ciudad, admitatur con voto por constar de sufíciente edad con la fe del bau- tísmo, que produce, y constar a.la Junta ser hijo del quondam don Lorenzo Usay de la villa de Pauly Arbarey, y nieto del quondam don Pedro Usay a fa- vor de quien se despacharon privilegios de cavallerato, y noblesa, y haver sido habilitado dicho don Lorenzo quondam en las Cortes del selior Avellano. Antonio Francisco Agustin Delmestre, y Soler admitatur sin voto por no tener c.282v. la edad, y por constar de la filiacion / firmada del doctor Diego Delmestre, y Delrio su padre y de la fé del bautismo ser su hijo legitimo. Antonio Carta Martin y Francisco Carta de.la villa de Riola, residentes, y pre- sentes en esta cíudad hijos de Joseph Carta natural era de Culler admítantur por haverlo sido tanto ellos como su padre en tantos Parlamentos, y tanbien su aguelo Lucas Carta de dicha de Culler, y su bisaguelo Juan Angel Carta des- sendíentes todos de Francisco Carta segun ha constado, y queda visto del pri- vilegio, y han sido habilitados en tantas Cortes. Y por ser tarde et cetera. /

568 1688 gennaio 16, Tortolì Il nobile don Serafino Cardia, non potendo, a causa di alcuni acciacchi e degli impegni, recarsi a Cagliari, costituisce suo procuratore il nobile don Ga- spare Barruesso Carnicer, cavaliere dell'Ordine di Santiago e maestro razio- nale del Regno, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

283 Die a 16 de jener 1688, Tortoly.

1228 En nom de nostre serior Deu. Sia a tots notori com lo noble don Serafi Cardia d.esta present vila, conegut del notary y testigos infrascrits atenent y concide- rant que no pot trobarge present y personalment a.la ciutat de Caller, per al- guns achaques y ocupassions en que se troba, a.les infrascrits coses en virtut de.les lettres convocatorias, sabent enpero que quid per alium fagit per se ip- sum fagere videtur. Per go de son grat y certa sciengia en aquella millor via, forma y manera que de dret et alias li es ligit y permis fa, constituex, crea y so- lenament ordena son procurador gert y especial, et cetera axi que et cetera al noble don Gaspar Barruesso y Carniger cavaller del abit y Orde de Santiago del Congeill de Sa Magestat y son mestre rassional en tot lo present Regne de erdegna en dicha giutat de Caller comorant absent com si fos present et ce- tera per dit y en son nom se puga presentar pergonalment en lo Real y Gene- ral Parlament... [omissis] /

Testimonis son Francisco Lugifer Sanna y Juan Baptista Piras escrivents de c. 284 la present vila. Francisco Lugifer Sanna, Juan Baptista Piras testimonis. Don Seraphín Cardia. Praemissis alieno calamo scriptis fidem facio Didacus Lay regia auctoritate pu- blicus notarius oppidi Tortoly, qui requisitus fideliter clausit.

569 1688 gennaio 23, Cagliari Il nobile don Gaspare Barruesso Carnigr, domiciliato nel Castello di Ca- gliari, procuratore del nobile don Serafino Cardia per il Parlamento, usando il potere di sostituire, nomina il donnicello Giuseppe Frediani di Cagliari, con- ferendogli le stesse facoltà.

Die vigesimo tertio januarii anno a nativítate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo, Calari. Sia a tos notori como lo noble y magnifich don Gaspar Barruesso y Carniger cavaller et cetera en lo Castell de Caller domiciliat al notari infrascript cone- gut et cetera, procurador constituhit per lo noble don Serafin Cardia per lo Real y General Parlament y ab poder de substituhir segons en la retro scripta pro- cura es mes llargament de veure al qual et cetera, y usant de dit poder de son grat et cetera, substituhex a Joseph Frediani, donzel en lo present Castell de Caller domiciliat, absent et cetera, per a que en nom y per part del dit noble y magnifich Barruesso, y Carniger / immo verius del dit Cardia son principal c. 284v. puga, hatja, y dega fer tot y qual en la retro scripta procura esta expressat y ab los matexos poders y facultats, prometent tenir per ferm et cetera y no re- vocarlo et cetera segun axi lo ferma y jura, y lo ferma de sa ma actum et cetera. Don Gaspar y Berruesso y Carniger.

1229 Testimonís son Salvador Chicu notarj y Ephis Durant escrivent en los appen- dicis de Vila Nova y de respective domiciliats y ferman de llur mans de quibus. Salvador Chicu so testimoni. Ephis Durant so testimoni. Praemissis proprio efformatis calamo facit fidem Joannes Baptista Sanna pu- blicus Calaris notarius instatus et cetera. /

570 1688 gennaio 16, Tortolì Il nobile don Luigi Cardia, considerando che non può recarsi a Cagliari per gli acciacchi e gli impegni, costituisce suo procuratore il nobile don Ga- spare Barruesso Carnker, maestro razionale, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

c. 285 Die a 16 de jener 1688, Tortoly. En nom de nostre setior Deu sia a tots notori com lo noble don Luis Cardia d.esta present vila, conegut del notary y testimonis infrascrits, atenent y conci- derant que no pot trobarse present y personalment en la ciutat de Caller per alguns achaques y ocupassions en que se troba, a.les infrascrits coses, en vir- tut de les llettres convocatorias, sabent enpero que quod quid per alium facit per se ipsum facere videtur. Per so de son grat y certa sciensia en aquella millor via, forma y manera que de dret et alias li es llisit y permis, fa, constituex, crea y solenament ordena son procurador gen, et cetera axi que et cetera al noble don Gaspar Barruesso y Carniser, cavalier del abit y Orde de Santiago, del Conseill de Sa Magestat y son mestre rassional en tot lo present Regne de degna en dicha siutat de Caller comorant, absent com si fos present et cetera, per a que dit y en son nom se puga presentar perconalment en lo Real y Ge- neral Parlament... [omissis] / c. 285v. ...Testimonis son Juan Baptista Pira y Francisco Sanna y escrivents de la pre- sent vila. Y se firman et cetera. Juan Baptista Piras so testimoni qui supra, Francisco Lusifer Sana qui supra. De.les praedictes coses de ma aliena scriptes fas fe Diego Lay de.la present vila de Tortoly, notarius publicus, requisitus fideliter clausit. /

571 1688 gennaio 23, Castello di Cagliari Il nobile don Gaspare Barruesso Carnker, procuratore costituito per il Parlamento dal nobile don Luigi Cardia, usando il potere di sostituire, nomina il donnicello Giuseppe Frediani dandogli le facoltà concessegli dal Cardia.

1230 Die vigesimo tertio januarii anno a nativitate Domini 1688, Castro Calaris. c. 286 Sia a tots notori como lo noble y magnifich don Gaspar Barruesso y Carniger, cavaller et cetera en lo dit Castell de Caller domissiliat, al notarj infrascrit cone- gut et cetera, procurador constituhit per lo noble don Luis Cardia de la vila de Tortoly per lo Real y General Parlament, y ab poder de substituhir segons en la rectro scripta procura es mes llargament de veure a la qual et cetera, y usant de dit poder de son grat et cetera, substituhex a Joseph Frediani dongel en lo dit Castell de Caller domissiliat, absent et cetera, per a que en nom y per part del dit noble constituhent immo verius del dit noble Cardia son principal puga, atgia, y dega de fer tot go y quant en la dita procura esta expressat ab los ma- texos poders, y facultats, prometent tenir per ferm et cetera y no revocarlo et cetera segun que axi lo ferma y jura, y lo ferma de sa ma, actum et cetera. Don Gaspar Berruesso, y Carniger.

Testimonis son Salvador Chicu notarj y Antiogo Manias escrivents en los ap- pendicis de Vila Nova comorants y ferman de llur mans de quibus. Salvador Chicu so testimoni. Ephis Durant so testimoni. Praemissis alieno efformatis calamo facit fidem Joannes Baptista Sanna publi- cus Calaris notarius instatus et cetera. /

572 1687 dicembre 4, Sardara Il nobile don Antioco Concu di Mara Arbarei, residente a Sardara, non potendo recarsi personalmente al Parlamento, costituisce suo procuratore il no- bile don Gaspare Barruesso Carnicer, perché assista alle Corti ed allo Stamento militare a nome del costituente.

Die quarta mensis decembris anno a nativitate Domini 1687 Sardara. c. 287 In Dey nomine noverint com lo noble don Antiogo Concu, natural de la villa de Mara Arbarey y en la villa de Sardara resident, al notano infrascrit molt be conegut, per quant per las ocupassions no pot acudir personalment al Real Ge- neral Parlament de.la Sacra Catholica Real Magestat se va celebrant, per lo ex- cellentissim serior don Nicolas Pinnately, duque de Mon Leon, principe de Noya, llochtinent y capita generai del present Regne de Sarderia en lo dit Real Parlament, per tant ha constítut y hordenat son procurador al noble don Ga- spar Barruesso y Carnicer de la ciutat de Caller, a estes coses absent com si fos present, per a que per lo dit noble constituent y en son nom puga y dega asi- stir en ditas Reals Corts ab los de.la Junta [omissis] /

Testimonis son Sisinny Podda y Sisinny Concas de la present villa de Sardara. c. 288 Michael Angelus Cara publicus notarius.

1231 Praemissis proprio calamo scriptis facit fidem Michael Angelus Cara apposto- lica ubique regia vero auctoritatibus publicus notarius rogatus et requisitus clausit. /

573 1688 gennaio 17, Castello di Cagliari Il nobile Gaspare Barruesso Carnicer, procuratore ordinato dal nobile don Antioco Concu per il Parlamento, avvalendosi dei poteri concessigli dalla pro- cura, nomina come sostituto il donnicello Antonio Frediani. c. 288v. Diez decimo septimo january 1688 Castro Calaris. Sia a tots notori com lo dit noble y egregio don Gaspar Barruesso y Carnicer procurador ordenat per lo noble don Antiogo Concu per lo Real y General Par- lament et cetera y ab poder de substituhir segons ab los se consta de dicha pro- cura, y usant de aquella et cetera substituhex a Antoni Frediani donsell en lo Castell de Caller comorant et cetera absent et cetera, per a que en nom y per part del dit constituhent immo verius del dit noble Concu son principal, puga fer tot go y quant que en la procura esta expressado, prometent tenirlo per ferm et cetera, y no revocarlo et cetera, segons axi lo ferma y jura y lo ferma de sa ma. Don Gaspar Barruesso y Carniger.

Testimonis son Salvador Chicu notarj y Jayme Hortu en esta present ciutat do- miciliats y ferman de llur mans de quibus. Jayme Hortu so testimoni. Salvador Chicu so testimoni. Praemissis proprio calamo efformatis facit fidem Joannes Baptista Sanna pu- blicus Calaris notarius instatus clausit et cetera. /

574 1687 dicembre 27, Cagliari Don Antonio Manca, marchese di Mores e signore del castello e della ba- ronia di Ardara, non potendo recarsi a Cagliari per assistere al Parlamento, costituisce suo procuratore il nobile don Gaspare Barruesso Carnicer, perché si presenti al Parlamento a nome del costituente.

c. 289 Die vigesima septima mensis decembris anno a Virgínis partu 1687. En nom de nostre Segnor Deu. Sia a tots notory com lo illustre don Antony Manca marques de Mores, y seflor del castell y baronia de Ardara, conegut del notarlo y testigos infrascritos, atenent y considerant que present y personalment no pot trobarsy en la ciutat de Caller a astítir personalment a las infrascritas co- sas en virtut de.les lletres convocatorias, sabent empero, quod quid per alium

1232 facit per se ipsum facere videtur. Per go de son grat y certa sciencia, en aquella millor via, forma, y manera que de dret y alias li es llicit y permes fa, constituex, crea, y solemnement ordena son procurador cert et cetera axi que et cetera al noble y magnifich don Gaspar Barruesso y Carnicer cavaller de abit y Orde de Santiago del Consell de Sa Magestat y son mestre rational en tot lo present Regne de (erdena en dita ciutat de Caller comorant, absent com si fos present, per a que per dit illustre marques y en son nom se puga presentar personalment en lo Real y General Parlament... [omissis] /

Testimonis son Juan Salvador Marras y Esteva Carta de.la present vila, quals .290 ferman de sas mans et cetera. Juan Salvador Marras so testimoni. Esteva Carta so testimoni. Porqueddu notarius. Praemissis proprio depictis calamo fidem facit Leonardus Porqueddu opidi de Bessude autoritatibus appostolica ubique regia vero per omne praesens Sardi- niae Regnum publicus notarius, qui rogatus et requisitus clausit.

575 1688 gennaio 17, Cagliari Il nobile don Gaspare Barruesso Carnicer, ordinato procuratore per il Par- lamento da don Antonio Manca, nomina come sostituto il donnicello Anto- nio Frediani, perché faccia quanto espresso dalla procura.

Die decimo septimo januarii anno a nativi-tate Domini 1688 Callari. Sia a tots notori com lo dit noble y magnifich don Gaspar Barruesso y Carni- cer cavaller et cetera en nom de procurador constituhit per lo illustre don An- toni Manca per lo Real y General Parlament y ab poder de substituhír segons en la retro scripta procura consta a la qual se hatja relassio et cetera y usant de dit poder de son grat et cetera substituhex a Antoni Frediani donzell dins lo dit Castel domiciliat absent et cetera, per a que, en nom y per part del costi- tuhent immo verius del dit illustre Manca son principal, puga hatja y dega fer tot y quant en la sobre dicha precalendada procura erta expressat. Prome- tent tenirlo per ferme et cetera y no lo revocara segons lo ferma de sa ma. Illustre Gaspar Barruesso y Carnicer.

Testimonis son Salvador Chícu notarius y Jayme Hortu en y Villa Nova domi- ciliats y ferman de llur mans de quibus. Jayme Hortu so testimoni. Salvador Chicu. Praemissis proprio calamo efformatis facit fidem Joannes Baptista Sanna pu- blicus Calaris notarius instatus clausit. /

1233 576 1688 gennaio 12, Cagliari Il nobile don Ignazio Carnker, domiciliato nel Castello di Cagliari; non potendo, a causa degli acciacchi che ha sempre patito, assistere al Parlamento, costituisce suo procuratore il fratello don Gaspare Barruesso Carnicer, perché si presenti alle Corti a nome del costituente.

c. 291 Die decima secunda januarii anno a nativitate Domini 1688 Callari. En nom de nostre seiior Deu sia a tots notori com lo noble don Ignaci Carni- ger, dins lo Castell de Caller domicilíat al notai-io infrascript conegut, per les grans y continuos achaques que sempre ha patit, y actualmente esta en aquells, no pot asistir personalment a les infrascrites coses. Per e confiant ad plenum de.la bondat, actitut, y esperiencia del infrascrit son procurador, per tant de son grat y certa sciencia en la minor forma, modo, via, y manera, que de dret y alias es licit y permes, fa, constituhex, crea, y solem- nament ordena son procurador cert et cetera, axi que et cetera, ni per lo contrari, al noble y magnifich don Gaspar Barruesso y Carnier, son jerma, ca- valler del Orde y milisia de Sant Jayme, del Concell de Sa Magestat, son mes- tre ragionai, y conceller real en lo present Regne, y dins lo predit Castell de Cal- ler domiciliat. A estes coses absent et cetera y per aquell lo notary et cetera per a que en nom y per part del dit constituhent puga acudir personalment en lo Real y General Parlament... [omissis] /

292 ... Testimonis son Lleonart Obino y Antiogo Marcias dins esta present ciutat comorants, y ferman de llurs mans de quibus. Antiogo Marcias so testimoni; Lleonart Obino so testimoni. Praemissis proprio efformatis calamo facit fidem Joannes Baptista Sanna pu- blicus Calaris notarius instatus et requisitus clausit.

577 1688 gennaio 17, Cagliari Il nobile don Gaspare Barruesso Carnker, nella qualità di procuratore del fratello don Ignazio Carnker, nomina come sostituto il donnicello Antonio Frediani, dandogli i poteri ed i doveri espressi nella procura.

Die decimo septimo januarii anno a nativitate Domini 1688 Calaris. c. 292. Sia a tots notori com lo dit noble y magnifich don Gaspar Barruesso / y Car- nícer cavaller et cetera en nom de procurador constituhit per lo noble don Igna0 Carnker son germa per lo Real y General Parlament y ab poder special de substituhir, segons en la retro scripta procura consta, a la qual se hatja re- lassio et cetera y usant de dít poder, de son grat et cetera, substituhex a Antoni Frediani donzell et cetera, absent et cetera, per a que en nom y per part del dit

1234 costituhent, immo verius del dit don Igna0 son principal, puga y dega fer tot 90 y quant en la sobre dícha e precalendada procura esta expressat. Prometent tenirlo per ferme et cetera y no lo revocara, segons lo ferma de sa ma et cetera. Illustre Gaspar BarrueQo y Carnier.

Testimonis son Salvador Chicu notarius y Jayme Hortu en y Villa Nova domi- ciliats y ferman de llur mans de quibus. Jayme Hortu so testimoni. Salvador Chicu. Praemissis proprio calamo efformatis facit fidem Joannes Baptista Sanna pu- blicus Calaris notarius haec subscribens instatus et requisitus clausit./

578 1688 gennaio 7, Cagliari Fede battesimale di Antonio Simone Rollero, figlio di don Orazio Rol- lero e di Antonia Carta Rollero, coniugi della Marina. L'atto è stato celebrato il primo novembre 1683. Il documento viene esibito da don Orazio Rollero, il quale chiede che il figlio venga abilitato.

Ilustrisimos setiores habilitadores c. 293 Don Horatio Rollero rapresenta a vuestras seriorias ilustrisimas queden servi- dos habilitar a don Antonio Simon Rollero segon certificatoria y fé de bauti- smo que en forma autentica presenta declarandolo por híjo legitimo y natu- ral procreado de legitimo y carnal matrimonio segon lo firma de su mano et cetera. Don Horatio Rollero. /

Caller y jener a del set de mil siscents vuitanta vuit et cetera. c. 294 Fas feé yo Diego Matta, benefissiat y domer de la paroquial iglesia de Santa Eu- lalia de Caller, com a primo de noembre de mil sinents vuitanta y tres he bap- tiat, segons lo ritu de la santa mare Iglesia a Antoni Simò Rollero fili legitim y natural de Horatio Rollero y de Antonia Rollero y Cartta, conjuges, de padrins Juan Matheo de Vissia y Barbara Rulleroi de tot consta en lo Quinque Libro- rum de dita iglesia, con fee de lo qual a petissio del sus dit Rollero fas la pre- sent die et ano supradits. Diego Matta.

Atestationem fidemque indubiam facio ego Antoninus Marcoto appostolica ubique regia vero authoritatibus per omne praesens Sardiniae Regnum publi- cus notarius Calaris, predíctam subscriptionem seu firmam reverendi Didaci Matta ad calcem praesentis certificationis contentam [...]. / dicti reverendi c. 294v.

I Così nell'originale invece di Rollero.

1235 Matta de qua mihi piena adest notio ob maximam eius caracteris cognitionem, et quia de dictum reverendum Matta [...] scribere et subscribere usus sum. In quorum fidem instante nobili et magnifico don Antonio Rollero hic me sub- scribo [...] que solitum artis notarie signum quo in publicis reverendis instru- mentis utor apono quod est tale. Sigtnum in testimonium veritatis. Antonius Sellarioto publicus notarius. /

579 1666 febbraio 8, Cagliari Giovanni Andrea Soliman di Cagliari presenta una memoria, in ragione della monitoria canonica emessa dalla Curia arcivescovile cagliaritana, con- tro la quale intende valersi civilmente. Nella memoria chiede che coloro che ne sono a conoscenza depongano sui seguenti capi: che il padre Gerolamo So- liman Cibo era gentiluomo genovese e reputato fra quelli che in Sardegna ap- partenevano alla nazione genovese; che fu abilitato come cavaliere nel Parla- mento presieduto da Francesco Fernandez de Castro conte di Lemos; che Gerolamo Soliman votò nello Stamento militare e fu presente in questa Ca- mera al principio ed alla fine delle Corti. Seguono le deposizioni di alcuni testimoni. c. 295 Molt noble y reverent sefior vicari generai. Juan Andreu Soliman de esta ciutat dice a vostre pare que obtingue de esta Cu- ria, y mensa calaritana un monitori canonich, sobre del qual ha tingut noticia, que hi havia ixit alguns testimonis revelants del quals per sos bons fins y respec- tes necessita de copia per appoderse valer cívilment tantum. Per go suplica a vostre pare mane provehir, y al notari, en poder de qui repo- san ditas revelacions, manar, que satisfacto labore ne li done una copia in au- thentica forma, et haec et cetera officium et cetera salvis et cetera. Altissimus.

Jhesus ob die 8 februarii 1666 Calari. Tradatur copia testium revelantium suplicata satisfacto labore invento, tam dícto suplicanti, quam aliis quibuscumque pergonis, ad quorum manus et ce- tera revelatione pervenerint quo hactenus de eis civiliter tantam, et non alias utantur [...] ex commissis maioris poena ipso facto incurrenda. Don Hieronimus Cao.

Lo vicari generai et cetera Venerables domers de Caller, y altros qual si voi, a quí les presents seran pre- sentades amats en nostre Sefior Deu Jesu Christ, ab thenor dels presents hos diem, y manam en sancta obedientia, y so pena de deu escuts a instantia y re- questa de Juan Andreu Soliman, que en tres diumengies, o dies et cetera pre-

1236 cept quant la major part del poble serà convocat y congregat en exas iglesias per hoyr los divinal offigis de ma part admonestareu en dicha santa obedien- tia, y so pena de escomunicagio major a universes y singles pergones de qual se vol gran, nacio, condigio, o estament sian que sapian, tingan, celen, amaguen hatgian pres, furtat, amagat, seu alias, ventsi indebitament detingut, y detingan qual se vol robes y bens del dit instant, y en particular a qui sabrà del contin- gut en lo memorial que va firmat del notari ínfrascrit que lo revelen per que lo dit instant civilment tantum se ne puga valer. E generalment altres qual se vol robes de díns y de fora casa que per go dins termini de quinze dias del dia de la publicacio de.les presents en avant comptadors, sinch de les quals per la primera, sinch per la segona, y sinch ultimes dies per la tercera / canonica y pe- c. 295v. remptoria monicio, lis prefigim y assignani hatgian de restituhir, satisfer, y tor- nar ditas cosas al dit instant, o ab aquella amigablement concordat, y los que de dichas cosas sabran, o tindran notissia lo hatgian de denunciar en poder de vosaltres; de manera que al dit instant vinga a notissia, les quals denunciacions redigireu en escripts sempre que ne hatgia, y aquelles closes y sogellades tra- metreu en nostre poder altrament dit termini passat contra contrar los rebeills e inobedients als manaments de.la santa mare Iglesia era per lleuors et e [...] los denuncíam haver incidit dit en dita pena de excomunicacio, dient y manant los denuncieu y publiqueu per tals ab candelas apagant y campanas sonant se- gons nos ab les presents los denunciam, y excomunicam per tals, en la qual ex- comunicacio estaran fins que de dichas cosas ab tot effecte hauran fet la de- guda restitucio, satisfacio, revelacio y esmena y de aquella merescan obtenir benefici de absolucio. Datum en Caller, y Curía arzobispal à 5 de febrer 1666. Don Geronimo Cao. Ephisius Denegro notarius.

Memorial que fa Juan Soliman per raho de la monitoria que ha de extreure de esta Curia arquebisbal callaritana et cetera. Primo que qual se vol percona que sapia que lo quomdam Geroni Soliman Cibo era gentilhome genoves per tal hagut y reputat entre los de.la nacio ge- noves y los de Cerdefia, que lo sabian, y hauian hoit, que era tal gentil home per publica veu y fama, dega de revelarlo, et cetera. Que qual se vol pergona que sapia com en lo Parlament que celebra lo ex- cellentissim conde de Lemos en lo present Regne de Cerdea, fonch habilitat per militar y cavaller lo dit quomdam Geroni Soliman pare del dit Joan Andreu Soliman, y que com a tal cavaller dit Geroní Soliman es estat en lo Estament militar a dar son vot, com los demes cavallers, o quí axi lo hatgia vist, entes, o lo sapia, dega de revelarlo, et cetera.

1 La ripetizione è nell'originale.

1237 Que qual se vol percona que sapia, atgia entes dir, o lo conste que lo quom- dam Geroni Soliman en lo principi, y en lo final de.las Corts es estat convocat com a militar y cavaller de orde de l'excellentissim conde de Lemos que Bega de revellarlo. Denegro nottarius. /

580 1666 febbraio 6, Cagliari Antioco Diana, cavaliere di Cagliari e segretario della città, testimonia che Andrea Soliman è figlio legittimo del fu Gerolamo Soliman Cibo e di Vit- toria Bartolo, coniugi dell'appendice di Lapola. Gerolamo Soliman apparte- neva alla cerchia dei gentiluomini genovesi residenti a Cagliari ed era comu- nemente reputato gentiluomo. Lo stesso Diana ricorda, per essere stato presente, la cerimonia durante la quale Gerolamo Soliman fu armato cavaliere dal conte di Lemos. Lo stesso teste aggiunge che con questo titolo Gerolamo Soliman entrò a votare nello Stamento militare. Il marchese di Cea don Giacomo di Castelvì afferma che Gerolamo So- liman Cibo è sempre stato qualficato fra i gentiluomini di più antico lignag- gio della Repubblica di Genova. Il testimone precisa tuttavia che, avendo fatto parte, durante il Parlamento Lemos, della schiera dei ministri regi, non vide personalmente votare Gerolamo Soliman nello Stamento militare. Giacomo Manca, cavaliere e conte di San Giorgio, avente l'età di 52 anni circa, depone che, essendosi trovato nella città di Sassari, trovò personalmente Giovanni Andrea Soliman ed il gentiluomo genovese Francesco Maria Spi- nola, i quali trattavano familiarmente tra loro come parenti. Avendo il Manca chiesto conferma di ciò allo stesso Spinola, questi ribadì la parentela ed aggiunse che Giovanni Andrea era figlio di Gerolamo, gentiluomo genovese. Il barone di Ossi, il nobile don Giovanni Guim, della città di Sassari, di- chiara di avere circa 45 anni. Afferma che Gerolamo Soliman era gentiluomo genovese e che lo ha visto personalmente votare nello Stamento militare. Giuseppe Ledda di Cagliari, di 37 anni circa, afferma che Gerolamo So- liman era comunemente reputato fra gli appartenenti alla cerchia dei genti- luomini genovesi. Il Ledda aggiunge che, in qualità di sostituto di Michele Diana, segretario della Reale Udienza, consegnò a Gerolamo Soliman la let- tera convocatoria per la celebrazione del Parlamento del conte di Lemos. Fu quest'ultimo ad armare cavaliere Gerolamo Soliman. Segue la deposizione di Giovanni Francesco Bayardo, notaio di 57 anni circa, il quale afferma che Gerolamo Soliman si assentò dal Parlamento. Il donnicello Gregorio Oger di Cagliari afferma di aver conosciuto molto

1238 bene di persona Gerolamo Soliman il quale fu abilitato come cavaliere e votò nelle Corti del conte di Lemos.

Die sexto febrer 1666 Calle.. c. 296 Antiogo Diana cavaller ciutada de.la present ciutat de Caller secretari, titulat de Sa Magestat (que Deu guarde) de hedat segons diu ser de 61 ayn poch mes, o manco, testimoni revellant en y sobre lo congtingut, y expressat en lo moni- tori canonich obtes de esta Curia arquebisbal callaritana per Joan Andreu So- liman a eill testimoni revellant per lo nottario infrascrit notificat y llegit et cetera. Et dixit eill testimoni revellant que lo que sap y pot revellar sobre lo contin- gut en lo dit monitori que li es estat llegit per lo notari infrascrit a instancia de Joan Andreu Soliman, fili llegitim y natural dels quomdam Geroni Soliman Cibo y de.la honesta Victoria Bartolo congiuges en lo appendiccío de.la Lla- pola de esta ciutat domiciliats, y per lo revelant molt be entes; diu que ha co- negut molt be a.la pergona de dit Geroní Soliman Cibo, lo qual entre la na- cio genovesa era tingut, y reputat por gentilhome de Genova y entre los titols, nobles, cavallers y ciutadans de esta present ciutat era tingut y reputat generalment de tots per tal gentil home; y ago diu lo revelant saberlo de vera scientia per haverlo vist sempre axi tractat, y haver hoit de Jacomo de Amico, y Joan Baptista de Amico, y de molts altres gentilhomes de Genova, y de don Benedeto Nater, y ser cosa publica y notoria a tots generalment, y axi be diu eill testimoni revellant, que es molta veritat, que en lo Parlament que celebra lo excellentissim conde de Lemos virrey y capita generai del present Regne, y president del Real Parlament eill testimoni revellant se troba present, quant lo dit excellentissim conde arma de cavaller al dit quomdam Geroni Soliman Cibo, pare del dit Joan Andreu Soliman, per que gozas del privilegi militar conforme als fors de Aragó en lo saló de Palassi, en presentia de molts nobles y cavallers, que se trobaren presents, que ara de present no se recorda, y com a tal cavaller entra en lo Estament Militar, y vota en las cosas que se tractaren en dit Estament, y lo diu saber per esserse trobat lo revelant presentà ditas co- sas y junctament diu eill testimoni revellant, que lo quomdam Miquel Diana secretari era de.la llochtinentia generai y Real Audiencia, y del Real Parlament / germa del testimoni revelant entrega las convocatorias al dit quondam Ge- c. 296v. roni Soliman Cíbo, pare del dit Joan Andeul, per a que com a militar y caval- ler entras en lo Estament militar, y ago fonch de orde del dit excellentissim quomdam de Lemos y axi entrà y votà en dit Estament militar, y estarà actuat en los actes de dit Parlament a que se referesch, y ago es tot que diu saber y no altre del contengut en lo dit monitori, y lo revela per no incidir en las cen-

I Così nell'originale.

1239 suras y en aqueill cominadas, y en descarrich de.la sua conciencia, y lo ferma de sa ma et cetera. Fuit et cetera. Ita est Antiochus Diana secretarius. Joannes Antiochus Catte Tolu nottarius et secretarius.

Dicto Díe Caller. Lo illustre don Jaime de Castelvi, marques de Cea del Conceill de Sa Mages- tat, y per aqueill procurador patrimonial en tot lo present Regne de hedat de 59 ayns poch, o manco testimoni revellant, ut supra et cetera. Et dixit eill testimoni revellant, que lo que díu y revelar pot del contengut en lo dit monitori, lo que ne sap es, que lo quomdam Geroni Soliman Cibo era dels gentils homes genovesos que son estats de.los mas antichs de.la Republica de Genova, y que per tal estat es reputat en esta ciutat de.las pergonas califi- cadas y gentilhomes genovesos, que son estats aqui, y los de aquella nacio, y las pergonas de calitat de esta ciutat lo han estimat per tal gentil home, fent ne molt caudat de sa persona en las ocasions que se son offertas, y se recorda molt be lo testimoni que en lo Parlament, que celebrà lo excellentissim conde de Le- mos en lo present Regne, trobantse dit Soliman ab una cartilla del temps de don Diego de Aragall als us y forma de Corona de Arago, com es notori y ago diu saberlo eill testimoni revellant per esser publich en esta present ciutat, y no- toria veu y fama, si be eill testimoni no lo ha vist votar en lo Estament militar, per raho que lo testimoni estava ab los com a ministre de Sa Magestat y en descarrich de la sua concientia. Y lo ferma de sa ma propria et cetera fuit et cetera. El marques de Cea. Idem Catte Tolu notarius. / c. 297 Dicto die Caller. Lo egregi Jayme Manca cavaller del abit de Sant Jayme conde de Sant Jordi de hedat segons diu ser de 52 ayns en circa, testimoni revellant, ut supra et cetera. Et dixit eill testimoni revellant, que lo que sap y revelar pot sobre dit monitori, y es que, trobantse eill testimoni revelant en la ciutat de Sasser, encontra la per- gona de Juan Andreu Soliman que anava en compaia de Francisco Maria Spinola, gentil home de Genova, y entengué eill testimoni revelant dir del dit Spinola al dit Soliman sefior cusi, y haventli demandat eill testimoni al dit Spinola si eran parents ab dit Soliman, li digué que si, per quant era fill de Ge- roni , y Cibo quomdam axi be gentilhome genoves y ago diu lo que sap, y lo diu, per haverselo axi entes al dit Spinola y en descarrich de sa concientia y lo ferma de sa ma, et cetera. Don Jaime Manca conde de Sant Jorge. Idem Catte Tolu notarius.

1240 Dicto die Caller. El noble don Juan Guim, baro de Ossi, natural de.la ciutat de Sasser, de he- dad, segons diu ser, de 45 anys poch mes, o manco testimoni revelant que lo que sap y revellar pot del contingut en lo dit monitori, es que lo ayn proxim passat 1665 entengue dir a Francisco Maria Spinola, gentihome de Genova ha- bitant en la ciutat de Sasser que lo quomdam Geroni Soliman Cibo pare del dit Juan Andreu, era axi.be gentilhome de Genova, y que era de.la millors ca- sas de Genova dit quomdam Soliman, y axi bé diu, que era eill testimoni re- velant que en lo Parlament (com a cavaller) celebrat per lo excellentissím conde de Lemos, entrà dit quomdam Geroni Soliman al dit Parlament, com a caval- ler, y votà en aqueill com a tal, y ago diu saberlo per haverlo eill testimoni vist entrar a dit Parlament, y votà en lo Estament militar, y en descarrich de la sua conciencia, y per no incidir en las censuras en dít monitori cominadas, y lo ferma de sa ma et cetera. Fuit et cetera. Idem Catte Tolu nottarius. / c. 297v. Dicto die Caller. Joseph Ledda, natural del appendiccio de Estampaig y en lo appendiccio de domiciliat, de hedad, segons diu ser, de 37 aiiys en circa, testimoni revellant et cetera. Et dixit eill testimoni revellant que lo que sap y revellar pot sobre lo contin- gut en lo dit monitori, es, que lo quomdam Gironi Soliman pare del dit Joan Andreu Soliman, te entes de moltas pergonas genovesas, y de.la present ciu- tat, que era gentilhome genoves, y per tal era tingut y reputat de tots en esta present ciutat, y que en la ocacio del Parlament que celebrà en lo present Regne de Cerdefia lo excellentissim conde de Lemos, presídent era del Real Parla- ment, lo entima y assistia de sustitut al quomdam Miguel Diana secretari de.la Real Audiencia, y del Real Parlament te entregat eill testimoni al dít quomdam Geroni Soliman la convocatoria, per a que entras en lo dit Parlament per orde del dit quomdam Diana secretari, segons ne entrega a altres cavallers, y en las llistas que de testimoni fiu de tots los cavallers, que entraren en dit Parlament esta assent de mans del notari revelant lo dit quomdam Gironi Soliman segons en dittas llistas es de veure, y tant del nottari com del demes notaris y sustituts del dit quomdam secretario Diana, lo dit quomdam Gironi Soliman lis donan estrinas de temps, que lo dit quomdam secretari Diana li dona certificatoria de haverlo armat de cavaller al dit Soliman lo dit excellentissim quomdam conde de Lemos, y ago es tot lo que juxta sa cociencia sap, y en altre, lo diu saber per ser passat en sa presentia, y haverlo axi hoit, com te dit, y per no incidir en las censuras in dit monitori cominadas, y lo ferma de sa ma et cetera fuit et cetera. Joseph Ledda ferme la mia certificacio et cetera. Idem Catte Tolu notarius.

1241 Dicco die Caller. Lo discret Joan Francisco Bayardo notario publico de.la present ciutat, domi- ciliat en lo appendiccio de Estampaig de hedad, segons diu ser, de 57 ayfis en circa, testimoni revellant ut supra et cetera. c. 298 Et dixit eill testimoni revelant, que lo que dir y revellar pot en raho de que se conté en lo dit monitori, es, que en los quatre dies del mes / de febrer del ayn 1655 en lo Parlament, que celebrà lo excellentissim quomdam conde de Le- mos, en las congregacions militars, que reposan en son poder de aquell temps, que se fexen en lo dit Parlament per los militars del present Regne, ha trobat entre altros y monitoris cavallers assentat lo nom de Geroni Soliman, lo qual iuntament ab altras molts militars, que son continuats en la congregacio en dit die imoguda, que fonch lo die, que se conclui la donacio de Sa Magestat (que Deu guarde), y no diu eill testimoni revelant saberlo por haverlo vist axi, y te- nir en son poder ditas congregacions com a secretari del Estament militar del present Regne, en descarrich de.la sua conciencia, y lo revella per no incidir en las censuras en dit monitori comminadas y lo ferma de sa ma, fuit et cetera. Ita est Joannes Franciscu Bayardo. Idem Catte Tolu notarius.

Dicto die Caller. Gregori Oger donzeill de la present ciutat de hedat segons diu ser de 56 ayri en circa testimoni revellant ut supra et cetera. Et dixit eill testimoni revellant que lo que dir y revelar pot del contingut en lo dit monitori, es que ha conegut molt be al quomdam Geroni Soliman Cíbo, pare del dit Joan Andreu Soliman, lo qual de tots los genovesos, que son en esta ciutat era tingut y reputat per gentil home de Genova, y en exa conformítat tots ne fabian molta caudad, y respectavan per tal gentil home y que en la ocacío de Lemos lo dit quomdam Geroní Soliman fonch habilitat per cavaller, y axi entrà en dit Parlament, y votà en lo Estament militar com als demes cavallers y orde del dit excellentissim quomdam conde de Lemos, se li dona al dit quom- dam Geroni Soliman la convocatoria, com als demes cavallers per entrar en dit Parlament, segons que reposa vui dita convocatoria en poder del dit Joan An- dreu Soliman, y no diu, es tot lo que eill testimoni revelant sap, y lo diu por ser axi la real veritat, y per haverlo axi vist entrar en dit Parlament, y Estament c. 298v. militar, y votar en aqueill, en / descarrich de la sua concentia, y per no incidir en las censuras, en dit monitori cominadas, y lo ferma de sa ma. Fuit et cetera. Gregori Otger. Idem Catte Tolu notarius.

Copia huiusmodi proprio calamo exarata in hlis septem papiri foliis huius maio- ris formae praesenti comprehenso concordat sub originali recondito in Curia apostolica calaritana, pro ut fidem facit Joannes Antiochus Catte Tolu illius no- tarius haec subscribens et cetera.

1242 581 1656 febbraio 9, Cagliari Lettera convocatoria per il Parlamento inviata dal viceré Francisco Fer- nandez de Castro conte di Lemos a Gerolamo Soliman.

Lo conde de Lemos virrey lochtinent y capita generai. en lo present Regne y per lo Real General Parlament et cetera. Al amat de Sa Magestat Geronimo Soliman salut y dilecio. Per quant lo Real General Parlament que estam recobrant en nom del rey nostre sefíor estigue per nos perrogat, [...] a Sa Magestat los tractats y cosas suplicadas per los tres Estaments, y vingues sa real resolucio y acceptacio, y en aqueix interim havent nos demanat llissencia, per a quisean se ne poguessen anar a sa casa, se la concedírem, y com aquella sia vinguda molt favorable al present Regne, y convinga que dit Real Parlament se concluiga ab la deguda forma ab la bre- vetat possible. Per tant havem manat expedir les presents per thenor de.les quals diem y ma- nam a vos dit Soliman, que per lo die del primo del mes de marts primo ve- nient del present y corrent ayn, siau y comparegau per vos o llegitim procura- dor ab sufficient poder y de la matexa calitat, en la present ciutat de Caller per haver de assistir a.la prosecucio y conclucio de dit Real General Parlament, ab cominacio que no comparent en la forma susdita vuestra absentia no obstant, se passarà havant en la conclusio de aqueill per convenir axi al real servei de Sa Magestat, y no fassau lo contrary si la gracia regia teniu cara. Datum en Caller a 9 de febrer de 1656. El conde de Lemos Vidit illustrissim regens. Diana secretarius. /

582 1654 novembre 10, Cagliari Don Diego de Aragall, dell'Ordine di Santiago, governatore e riforma- tore dei Capí di Cagliari e Gallura, certifica che in una lettera speditagli da Madrid in data 23 novembre 1641 viene informato dal suo agente Ber- nardo Camacho de Caravasal che è stata negoziata la conferma del privile- gio di nobiltà, propria di Giovanni Andrea Soliman, per il figlio Gerolamo, perché questi possa goderne nel Regno di Sardegna. Nella lettera si aggiunge che occorre spedire il denaro necessario per la remissione di un apposito dispaccio.

Don Diego de Aragall y Cervellon de.la Orden de Santiago del Concejo de Su c. 299 Magestad su governador, y reformador de.los Cabos de Caller, y Gallura et cetera. Certifico, y hago fee que en una carta que tengo en mi poder de Bernave Ca-

1243 macho de Caravasal mi agente de.la fecha en Madrid a 23 de noviembre del anno passado 1641, en un capitulo de.la qual me havisa, que havia negociado la confirmacion de.la nobleza que tenia Juan Andres Soliman para Geronimo Soliman su hijo, que pudíesse gozar de ella en este Reyno, y que solo aguardava, le embiasse el dinero necessario, para remittille el despacho, en feé de lo qual le doy la presente firmada de mi mano. En Caller a primo de febrero de 1642. Don Diego de Aragal. /

583 1654 novembre 10, Cagliari Su mandato del viceré don Francisco Fernandez de Castro conte di Le- mos il notaio e segretario del Consiglio reale Antioco Diana dichiara che il viceré, ricevendo Gerolamo Soliman nel Palazzo regio, ha riconosciuto il grande lavoro e l'assistenza prestata dallo stesso Soliman, contadore mag- giore dell'ispezione effettuata nell'isola da don Pedro Martinez Rubio, vi- sitatore del Patrimonio. Lemos ha affermato che Soliman ha meritato per questo una ricompensa ed un competente salario. Lo stesso viceré ha pro- messo di intervenire presso il sovrano in favore suo e del figlio Giovanni Andrea. c. 300 Josephs. Die 10 de noviembre 1654, Caller. Estando e1 excelentisimo setior don Francisco Fernandez de Castro conde de Lemos et cetera, del Consexo de su Magestad su virrey, y capita general en el presente Reyno de Cerdefía en compania de don Pedro Martinez Rubio visi- tador generai del Real Patrimonio de dicho Reyno, juntos en el salon del real Palacio, donde Sa Excelentia suele tener la audiencia, ha venido la perdona de Geronimo Soliman comptador major de dicha real visita llevando un papel de quentas de algunos pliegos en las manos, y dixo excelentisimo sefíor a qui a esta- ran las quentas, que Vuestra Excelentia me ha mandato que me han costado harto trabajo, y tomandolo dicha Sa Excelentia en la mano dijo que su Mages- tad (Dios guarde) para premiar los trabajos, y assistentia tan grande, que Ge- ronimo Soliman comptador mayor de dicha real visita havia tenido en las quen- tas de los assentos, mere0a premio mui grande. Y que le dava un habito a el, y a su hijo Juan Andres Soliman con un salario competente lo mere0a, y que lo representaria a Su Magestad servicio tan relevante, fee de ello a dicho Soli- man. En testimonio de lo qual por mandado de Su Excelentia, hago la presente fee firmada de mi mano. Hoy en el real Palacio de Caller dia y ano susodicho. Por mandado de Su Excelentia, Antiogo Diana notati() publico y secretario de Su Magestad, y del Real Consejo. /

1244 584 1647 (ma:1674) dicembre 19, Cagliari Il reggente Sisternes, i ministri regi Carcassona, Mactorell, Soro e Fernan- dez de Heredia esaminano il caso di Giovanni Andrea Soliman. L'economo e procuratore della Compagnia di Gesù di Cagliari ha rivolto istanza per la cat- tura e la detenzione nelle regie carceri del Soliman. Questi ha eccepito che, ap- partenendo all'Ordine militare, nella giustizia civile si può procedere contro di lui non con la cattura, ma solo con l'esecuzione dei beni. Dalla certificazione del notaio risulta che Gerolamo, padre di Giovanni Andrea, ha effettivamente presenziato al Parlamento nello Stamento militare. Sentita la Reale Udienza, si dichiara il non luogo a procedere e la cattura personale contro Giovanni An- drea Soliman; nessuna delle parti dovrà pagare le spese processuali; lo stesso economo e procuratore potrà rifarsi sul Soliman con l'esecuzione dei beni. Se- gue, in data 9 gennaio 1675, la notifica del provvedimento al Soliman.

Die 19 decembris 1647, Caller. c. 301 Viso processu en partium altercatis super captura et mancipacione in regiis car- seribus personae Joannis Andreae Soliman instata, et petita per reverendum ecconamum et procuratorem [...] approbations Societatis Jesus ipsius civita- tis, virtute cuiusdam tertii accusationes per eum factae contra dictum Soliman, cui exstitit contradictum per dictum Soliman ex eo, quia est de genere militari; et consequenter contra eum in civilibus non potest procedi ad capturam sed tantum ad executionem bonorum. Visis videndis, attentisque attendendis, facto verbo in Regia Audiencia, quia a notario constat eius patrem Hieronimum Soliman exstitisse potitum inter militares in nonnullis comertiis, et Parlamen- tis generalibus celebratis in hoc Regno providemus locum non esse praetensae capturae personali sed quod praedictus ecconamus, et procurator procedat ad executionem bonorum. Servatis servandis, pro ut cum praesenti sic provideri et declarari mandamus, et nullam partem in expensis condemnamus; fiat tamen solita executio pro distractis. Inseratur. Sisternes regens Vidit Carcassona Vidit Mactorell Vidit don Simon Soro Vidit Fernandez de Heredia Die 9 januarii 1675 Caller. Huiusmodi provisio fuit intimata et notificata dicto Soliman dicto et eodem die per Ferret portarium sic relatum et pariter dicto econamo1 et procuratori do- mus appobationis2, de quibus.

l Così nel testo. 2 I. C. S.

1245 Josephus Cavaro notaríus. Concordat cum suo originali de quibus fidem facio Josephus Cavaro notarius, et dictae causae actuarius. /

585 1683 luglio 20, Cagliari Il notaio Efisio Atzori Cavaro, dietro istanza di Giovanni Andrea Soli- man, certifica che, come risulta dal processo verbale delle Corti presiedute dal conte di Lemos, Gerolamo Soliman entrò nella giunta tenuta il 4 febbraio 1655 dai cavalieri dello Stamento militare e votò secondo il parere del mar- chese di Laconi sul donativo. c.302 Doy fee, y testimonio bastante yo bajo firmado Ephis Atzori y Cavaro calleri- tano ciudadano de esta ilustre y magnifica ciudad de Calller por aucthoridad real notario publico, por Su Magestad (que Dios guarde) secretario de.la ad- ministracio del presente Reyno y secretario del ilustrísimo Estamento militar, de que haviendo reconoscido el processo de las Cortes celebradas en este Reyno de Cerdefia por el excelentisimo setior don Francisco Fernandez de Castro tonde de Lemos, virrey lugar teniente y cappitan generai era d.este Reyno, y presidente en dichas Cortes continuando por Antiogo Muntoni nottario y se- cretero era de dicto ilustrisimo Estamento, hallo, que Geronimo Soliman en- tró, y vottó, en la junta tenida en dicho Estamento por los ilustres egregios no- bles y cavalleros del Reino en quatro de febrero de 1655, en la qual fue del votto y parecer del ilustre marques de Laconi para que se hiziesse el servicío a Sa Ma- gestad, y para que en todos tiempos conste, de la presente certificacion a pe- ditniento, e instancia de Juan Andres Soliman vezino d.esta ciudad hoy que con- tamos veinte de julio de 1683. En testimonio t de verdad. Ephis Atzori y Cavaro nottario publico y secretario del ilustrisimo Estamento militar. /

586 1684 maggio 24, Cagliari Don Pietro Sanna Malonda, procuratore generale di don Antioco Sanna, afferma che don Giovanni Battista Sanna Zapata, figlio del suddetto Antioco, ha un'età di 15-16 anni; chiede agli abilitatori che venga ammesso al Parla- mento senza voto. Segue la fede battesimale di Giovanni Battista, figlio del nobile don Antioco Sanna Malonda, barone di Gesico, e della moglie donna Maria Zapata Sanna. Il sacramento è stato somministrato il primo agosto 1672.

1246 Ilustrisimos seriores abilitadores. c. 303 Don Pedro Sanna y Malonda procurador generai del suso dicho don Antiogo Sanna dize que don Juan Baptista Sanna y Zapata híjo de dicho don Antiogo solo es de edad de quinze a dies y seis atios, como paree de la fe que haze de- monstrasíon, y por que por consiguiente no tiene la legai para poder vottar en Cortes, suplica a vuestras seriorías ilustrisimas se sirvan favorecerle en abi- litar su persona sin voto por la menor edad que recibiú a singular gracia et cetera. Don Pedro Sanna y Malonda. /

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que havent sercat lo libre intitu- c. 304 lat Quinque Librorum de la seu primatial calaritana a instansia del noble don Antiogo Sanna he trobat lo seguent: Vuí al primo de agost del 1672, lo moli reverent dotor Jordi Carcassona ca- nonge d.esta santa iglesia y seu primacial de Càler, ha batiat un fili del noble don Antiogo Sanna y Malonda baro de Gesigo, y de sa muller dona Maria Za- pata y Sanna. Se li posa nom: Juan Baptista. Foren padríns lo noble don Ignazi Zapata, baro de Las Plasas, y dona Beatrice Malonda tots del present Castel. Juan Maria Mamely domero en fe de lo qual fas y ferme la present vui en Cal- ler als 24 de maig de 1684, dich vuitanta quatre. Agustin Ruby domer. /

587 1688 gennaio 21, Cagliari Donna Beatrice Sanna Malonda, curatrice del fu don Gaspare Dexart, chiede che don Amatore Antonio (17 anni) e don Raimondo Bartolomeo De- xart Sanna (14-15 anni), figli di don Gaspare e della moglie donna Dorotea Sanna Dexart, siano abilitati al Parlamento senza voto. Vengono esibite le fedi battesimali dei due minori.

Ilustrisimos seriores abilitadores. c. 305 Dona Beatriz Sanna y Malonda como a curadora del quomdam don Gaspar De- xart dize que don Amador y don Ramon Dexart, y Sanna hijos del dicho quom- dam solo son de edad el dicho don Amador de dies y siete arios, y lo dicho Ra- mon de quatorze por quínze atios, como paree de las fes que haze demonstrasion, y por que por siguiente no tiene la legai para poder vottar en Cortes, suplica seriores ilustrisimos se sirvan favorecerla en abilitar sus per- sonas sin voto por la menor edad que recibia a singular gracia et cetera. Doria Beatrís Sanna y Malonda. /

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que havent sercat lo Quinque Li- c. 306

1247 brorum d.esta santa iglesia primatial calaritana a instancia del molt reverent don Pere Sanna canongie d.esta santa iglesia primacial, he trobat lo seguent: Vui als set de febrer del ayn mil siscents settanta y hu, yo domer infrascrit he batiat un fili dels nobles don Gaspar Dexart y de sa muller dona Dorothea Dexart y Sanna. Se li posa nom: Amador Antoni. Foren padrins los nobles don Pere Sanna y Malonda, y sa mara dona Beatriu Sanna y Malonda, tots del pre- sent Castel y axi lo ferme Joan Maria Mamely domer et cetera. En fe de lo qual done y ferme la present vui en Caller als 21 de gener de 1688. Agustin Ruby domer. / .307 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que havent cercat lo Quinque Li- brorum d.esta santa iglesia primacial calaritana a instancia del moli reverent don Pere Sanna canongie de dita santa iglesia primacial, he trobat lo seguent: Vui als trenta y hu de agost del ayn mil siscents settanta y tres, lo moli reverent doctor Thomas Carniger canongie d.esta santa iglesia primacial ha batiat un fili dels nobles don Gaspar Dexart y de sa muller dona Dorothea Sanna y Dexart. Se li posa nom: Ramon Berthumeu. Foren padrins lo noble don Gaspar Ma- londa, y la noble dona Luisa Dexart y Castellvy, tots del present Castel. Y axi lo ferme Joan Maria Mamely domer et cetera. En fe de lo qual done y ferme la present vui en Caller en 21 de gener del api 1688. Agustin Ruby domer. /

588 1687 dicembre 4, Lunamatrona Il nobile don Pietro Vincenzo Usay di Pauli Arbarei, non potendo inter- venire, costituisce suo procuratore il nobile don Gaspare Barruesso Carnker, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente. c. 308 Die quarta mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo setimo in oppidi Lunamatrona. Sia a tots notori et cetera com lo noble don Pere Vigent Usay de.la vila de Pauly Arbarei, a estas cosas personalment trobat, no pot intervenir y confiat ad ple- num de la fee, legalitat y probitat de anim del infrascrit moli noble don Gaspar Barruesso y Carniger del Concell de Sa Magestat, son mestre ragionai en lo pre- sent Regne de erdena. Per tant de so grat y erta sciencia, en tot lo minor modo, via y manera que en via de dret, us, y consuetut, vel alias pot valer, y te- nir, fa, constituex, crea, y solenament ordena son procurador cert y especial, y a.les infrascrites coses generai, de manera tal que la espegiafitat no puga dero- gar la generalitat, ni per lo contrary, al dit y prenominat don Gaspar Barruesso y Carniger, absent, y en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part de dit noble Usay constituent se puga, y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

1248 ...Testigos son Antiogo Angel Figus, Sidoru Montixi, tots d.esta vila de Pauly c. 308v. y no ferman et cetera. De.les qualls coses de ma propria escriptas ne fas fe Juan Francisco Maxia no- tario publico, domiciliat en la present vila de Luna Matrona, clausit.

589 1688 gennaio 17, Cagliari Il nobile don Gaspare Barruesso Carnigr, procuratore del nobile don Pie- tro Vincenzo Usay, usando il potere di sostituire, nomina il nobile don Gio- vanni Gavino Carni cer, suo cugino germano, affinché si avvalga di tutte le fa- coltà espresse nella procura.

Die decimo septimo januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Castro Callari. Sia a tots notori com lo noble y magnifich Barruesso y Carnicer, cavaller et ce- tera, procurador constituhit per lo noble don Pere Visent Usay per lo Real y General Parlament, ab poder de substituhir, segon consta en la retro scripta procura de la qual se hatja relassio, y usant de dit poder, substituhex al noble don Joan Gavi CarniQer son cusi germa absent, per a que en nom y per part del / dit noble constituhent, immo verius del dit noble Usay son principal, puga c.309 y dega fer tot y quant en la sobre dita y prechalendada procura esta expres- sat y ab los matexos poders y facultats. Prometent tenirlo per ferm et cetera y no revocarlo et cetera, segons que axi ho firma y jura y lo ferma per sa ma actum et cetera. Illustre Gavy Berruesso y Carnkier.

Testimonis son Salvador Chicu notarius y Jayme Hortu en Villa Nova, respec- tivamente domiciliata y ferman de llur mans de quibus. Jajrne Hortu so testimoni. Salvador Chicu. Praemissis proprio efformatis calamo fecit fidem Joannes Baptista Sanna pu- blicus calaritanus notarius haec propria subscribens manu instatus clausit. /

590 1687 novembre 14, Sassari Il nobile don Giovanni Battista Tola di Sassari, non potendo recarsi a Ca- gliari per il Parlamento, costituisce suo procuratore il nobile don Gaspare Bar- ruesso Carnicer, perché compaia nelle Corti generali a nome del costituente.

Sepan quantos este presente publico instrumento de poder veyeren y hoyeren, c. 310 como en la illustre y magnifica ciudad de Saper a los catorze dias del mes de novembre de 1687 ano, ante mi el presente nottario appostolico y real en todo

1249 este Reyno de Sarderia y de los testigos baxo escritos, personalmente consti- tuhido, el noble don Juan Bauptista Tola, vezino de esta ciudad de Sager, co- nosido del notario infrascrito. Per quant personalmente no se puede hallar en la ciudad de Caller por el Real y General Parlamento, que en nombre de Su Magestad (que Dios guarde) ha de gelebrar el excelentisimo serior duque de Monteleon y principe de Noya en este Reyno, per tractar del servíssio de Su Magestad, buena administrassion de la justissía, conservassion de la real Corona, benefígio de la Repubblica, defenga del Reyno, paz y quietud d.ella, segun de las letras convocatorías de su Mage- stad consta de.la datta en Madrid a los dies de octubre del ano mas serca pas- sado 1686, y provision de dicha Su Excelentia despachada en Caller als 6 de este presente mes de noviembre, en que se sirve por su grandesa que paresca por si, o por su procurador. Por tanto en todo el mejor modo que el derecho le da lugar, y le es permitido, haze, constituhie, crea y solennamente ordena, por su procurador, sierto y espe- cial y a.las cosas baxo escritas generai, de manera tal que la specialidad a.la ge- neralidad no derogue, ny por el contrarlo, al noble don Gaspar Barruesso y Car- c. 310v. nicer de esta ciudad de Caller que es ausente et cetera para que en / nombre de dicho noble otorgante pueda pareser y paresca en el Real y General Parla- mento... [omissis] / c.311 ... Juan Antonio Cossu Lacu, testigo. Sebastian Naytana testigo et cetera. (SN) Sigtnum mei Baquidis Venturones Scano, civis Sageris authoritatibus ap- postolica ubique regia vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici notari qui de praemissis fidem facio vocatus requisitusque clausí et subsignavi.

591 1688 gennaio 17, Cagliari Don Gaspare Barruesso Carniger, procuratore per il Parlamento del no- bile don Giovanni Battista Tola, usando il potere di sostituire, nomina don Giovanni Gavino Carnigr (suo fratello) perché si avvalga di tutte le facoltà elencate nella procura.

Die decimo septimo januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Calati Sia à tots notori com lo noble y magnifich Gaspar Barruesso y Carniger, caval- ler et cetera procurador constituhit per lo noble don Joan Baptista Tola per lo Real y General Parlament, ab poder de substítuhir segons en la retro scrita pro- cura esta espressat, a la qual se hatja relassio et cetera y usant de dit poder / c 311v. substituex al noble don Joan Gavi Carniger son germa absent et cetera per a

1250 que en nom y per part del dit noble constituhent, immo verius del dit noble Tola son principal, puga, hatja y dega fer tot y quant en la sobre dita pre- chalendata procura esta expressat y ab los matexos poders y facultats. Prometent tenirlo per ferm et cetera y no lo revocara et cetera segons que axi ho ferma y jura y lo ferma per sa ma actum et cetera. Illustre Gavy Barruesso y Carnicer.

Testimonis son Salvador Chicu notarius y Jayme Hortu en los appendissis de Villa Nova, respective domiciliata y ferman de llur mans de quibus. Jajme Hortu so testimoni. Salvador Chicu. Praemissis proprio calamo scriptis fecit fidem Joannes Baptista Sanna publi- cus calaritanus notarius haec subscribens instatus clausit. /

592 Senza data, Cagliari Il cavaliere Antioco Xinto Marrocu, abilitato per le Corti tenute dal conte di Santisteban del Puerto, chiede l'abilitazione senza voto anche per il figlio Demetrio Gaspare (di 19 anni), nato dal suo matrimonio con Giovanna Ma- ria Marrocu. Viene esibita la fede battesimale, da cui risulta che l'atto è stato celebrato il 9 giugno 1669.

Ilustrisimos setiores abilitadores, c. 312 Antiogo Xintu Marrocu cavallero de esta ciudad dize que como à tal fue ad- mitido para entrar y votar en las Cortes y Estamento militar, en las que se se- lebraron por el ilustrisimo y excelentisimo conde de Santistevan virrey y capi- tan generai fue en este Reyno y presidente de aquellas, segun a vuestras sefiorias ilustrisimas es notorio por el privilegio que à esse tiempo y agora se hizo y haze demonstrassion en virtut del qual fue abilitado y como dezea con- tinuar esta honrra y merged en sus dessendientes varones y híjos que tiene si bien tenga dos habilitados le falta uno nombrado Demetrio Gaspar menor de diez y nueve aiios segun parege por la fe batismal que en autentica forma haze demostrassion à vuestras setiorias ilustrisimas. Por tanto suplica queden servidos habilitarle sin voto en las presentes Cortes [...] la edad perfeta de poder tener aquell continuando fe de todo los autos ne- cesarios para que en todos tiempos consta, que en elio ressibirà particular fa- vor de la mano de vuestras seriorias ílustrisímas que Dios guarde et cetera. /

Vuy als de nou dias del mes de jutiy del present ain de mil sisgent sixanta y nou c. 313 Marcho Antoni Porta, altre dels domers de la parroquial iglesia de Santa Anna, appendissi de Stampaig, he batiat, segons lo ritu de Iglesia à Deomitri Gaspar, fili llegítim de Antiogo Xintu Marrocu, y de Juanna Maria Marrocu

1251 conjuges, foren padrins lo doctor en drets Gaspar Valerio [Alciator] de Cal- ler, y Anna Corona de Caller. En fè de lo qual se ferma la present die, et anno ut supra et cetera. Marcho Antoni Porta domer et cetera. Concordat cum suo originali et cetera. Joannes Antiochus Catte Tolu notarius et secretarius. /

593 Senza data, Cagliari Il cavaliere Giuseppe Xinto Marrocu di Cagliari, ammesso nello Stamento militare durante le Corti celebrate dal conte di Santisteban, chiede che ven- gano abilitati (senza voto) anche i figli di minore età Sebastiano Antonio e An- tonio Francesco Antioco Marrocu, nati dal suo matrimonio con Caterina Mar- rocu Xintu. Esibisce le fedi battesimali, dalle quali risulta che Sebastiano Antonio è stato battezzato il 27 novembre 1673, Antonio Francesco Antioco il 23 novembre 1679. c. 314 Ilustrisimos seriores abiditadores, Joseph Xinto Marrocu cavallero d.esta ciudad dize que corno à tal ha lido ad- mitido para entrar y votar en las Cortes, y Estamento militar en las selebradas por el illustrissimo y excelentisimo serior conde de Santistevan virrey y capi- tan generai fue en este Reyno y president de aquellas, segun à vuestras serio- rias ilustrisimas es notorio por el privilegio que à esso tiempo y agora se hizo y haze demonstrassion a vuestras seriorias ilustrisimas. Y corno dezea continuar esta honrra y rneNed en sus dessendientes varones, e hijos que tiene nombrados Sebastian Antonio, y Antonio Francisco Antiogo Marrocu en major servissio de Su Magestad (que Dios guarde) y por que aquel- los son de menor hedad, pues no llegan à tener el uno mas que catorze arios y el otro ocho, segun paree por las fes batismales que en autentica forma haze assi bien demostrassion a vuestras seriorias ilustrisimas. Por tanto suplica queden servidos habilitarlos sin voto en las presentes Cortes [...] la edad perfecta de poder tener aquell continuandose de todo los autos ne- cesarios para que en todos tiempos conste que en elio espera ressibir particu- lar favor de la mano de vuestras seriorias ilustrisimas que Dios guarde. / c. 315 Vuy als vinti set de noviembre mil sissent setanta tres fas fe yo Joan Francisco Pais, altre dels domers de la parroquial iglesia de Santa Anna, appendici de Es- tampaig, que he batiat, segons lo rittu de la santa mare Iglesia à Sebastia An- tonj, fili legitim de Joseph Marrocu, y de Cathelina Marrocu y Xintu conjuges, foren padrins lo noble don Antonj Usaj y dona Eugenia Usaj conjuges. En fè de lo qual fas esta día y ain ut supra. Joan Francisco Pais domer et cetera.

1252 Concordat cum suo originali. Joannes Antiochus Cate Tolu secretarius. /

A vint y tres de noembre mil siscento setanta y nou fas fe yo Archilao Satta be- c. 316 nefisiat y domer de la parroquial iglesia de Santa Eulalia de la Lapola de Cal- ler com he batiat, segons lo ritu de la santa Iglesia romana à Antoni Francisco Antiogo Marrocu, fili llegitim y natural de Joseph Marrocu, y de Maria Anna Marrocu y Mascia, conjuges de la Lapola foren padrins Rosans Catala y Anna Maria Catala y Marrocu tots dos del Castell de Caller et cetera. Satta domer. Concordat cum suo originali. Joannes Antiochus Cate Tolu secretarius. /

594 1687 dicembre 23, Ozieri Il nobile don Francesco Delarca, una volta don Antonio Manca Delarca Ferrer del villaggio di Monti, naturale della città di Sassari, non potendo per- sonalmente intervenire, costituisce come suo procuratore il nobile don Anto- nio Della Bronda Esgrecho di Cagliari, perché a nome del costituente si pre- senti in Parlamento.

Die vigesima tertia mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sex- e. 317 centesimo octuagesimo septimo, Ociery. El noble don Francisco Delarca olim don Antonio Manca Delarca Ferrer de.la vila de Monty, natural d.esta ciutat de Sasser. Per quant a.les infrascrites coses personalment no pot intervenir, y confiat ad plenum de la fe, legalitat, y probitat de anim del infrascrit noble don Juan An- tonio Della Bronda y Esgrecho. Per tant de son grat y certa siensia, en tot lo millor modo, via y manera, que en via de dret, us, consuetut vel alias pot valer, y tenir, fa constituhex, crea y solemnament ordena son procurador sert y espessial, y a.les infrascrites coses generai de manera tal que la specialitat no puga derogar la generalitat ni per lo contrary, al dit illustre y prenomenat Antonio Della Bronda, absent y en la ciutat de Caller present et cetera, per a que en nom y per part del dit noble constituhent, se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

...Testimonis son Joseph Arrica De Sena y Pere Mannu de la present villa que c. 318 ferman de llurs mans et cetera. Joseph Arrica De Sena testimoni. Pere Mannu testimoni. Sebastianus Porcu publicus notarius.

1253 Praemissis fidem facit Sebastíanus Porcu publicus notarius, rogatus requísitus et clausít. /

595 1687 ottobre 29, Pozzomaggiore I nobili fratelli don Salvatore, don Giovanni Andrea e don Giovanni An- tioco Cadello, non potendo personalmente assistere alle Corti, eleggono loro procuratore Salvatore Aymerich Cervellon, conte di Villamar e signore della baronia di Pozzomaggiore, perché si presenti nel Parlamento a nome dei co- stituenti.

c. 319 Die vigesima nona mensis octobris anno a nativitate Domini 1687 Putzomajor. En nombre de Dios amen. Sepan todos como los nobles don Salvador, don Juan Andres y don Juan Antiogo Cadello hermanos de la present villa constituidos ante mi nottario infrascritto y de.mi muy bien conosidos que por las cosas per- tenessientes al agradable y publico culto de.la justicia y estamento del presente Reino de erdefia en las materias que sean de tratar principiar y ultimar assis- tendo la divina clemen0a por el excelentisimo sefior don Nicolas Pifiatellj de Aragon, duque de.la ciudad y Estado de Monte Leon, principe de Noya, lu- garteniente y capitan generai de este Reino, en nombre y por parte de.la sacra suprema catholica magestad de Carlos segundo, que felicemente reina, en el Parlamento que sea de trattar por capitulos y tratados de Cortes, y sobre los privilegios del Reino y execussion de.las hordenes a ellos despachados en que tambien à los infrascritos del Brazo y Estamento militar les fueron presenta- dos y nottificados las reale cartas convocatorias y como sean por las urgientes ocuppassiones d.ellos que al presente se allan, no pueden personalmente as- sistir al trattado sobre dicho de Cortes. Por tanto, confiando personalmente en la fídelídad, legalidad, seguridad y bondad del muy illustre sefior don Salvador Aymerich y CCervellon conde de Villa Mar, sefior de.la baronia de Putzomayor grattuitamente y de certa siensia d.el- los y libre voluntad y en todo el meyor modo, via y forma, que de derecho va- ler, pudiere, y se deviere solenemente eligen, crean y estatuhien y ordenan pro- curador d.ellos, por las cosas sobre dichas, assi que la generalidad non derrogue a.la particular ni al contrario vice versa la particular a.la generai, al dil dicho Ay- c. 319v. merich y Cervellon, para que por parte y en nombre / d.ellos pueda por dicho generai istrumento en dicho General Parlamento comparesser y intervenir... [omissis] /

c. 320 y lo firman de sus manos et cetera don Salvador Cadello et cetera, don Juan Andres Cadello et cetera don Juan Antiogo Cadello et cetera.

I Così nell'originale.

1254 Praemissis proprio calamo exarattis quibus ego Joannes Sanna autorittate re- gia per omne praesens Sardiniae Regnum publicus notarius interfui rogattus et requisitus clausi de quibus fidem facio.

596 1688 gennaio 17, Cagliari Don Salvatore Aymerich Cervellon, procuratore dei nobili don Salvatore, don Giovanni Andrea e don Giovanni Antioco Cadello, fratelli, del villaggio di Pozzomaggiore, valendosi della potestà di sostituire, nomina don France- sco Sillent, perché faccia quanto è contenuto nello stesso mandato di procura per la celebrazione delle Corti.

El egregio don Salvador Aymerich y Cervellon conde de Villa Mar, y serior de.la baronia de Puzu Mayor al notarlo bajo escripto mui bien conocido, haziendo estas cosas tomo a." procurador constituhido y ordenado por los nobles don Sal- vador, don Juan Andres, y don Juan Antiogo Cadello, hermanos de.la villa de Puzu Mayor cum posse substituhendi, segun consta del presente poder otor- gado ante el notarlo Juan Sanna de la misma villa en los nueve de octubre del cerca passado ano ochanta y siete, valendose en el mismil nombre de esta po- testad, de su buen grado y cierta sciencia, substituye al noble don Francisco Sil- lent ausente et cetera, para que en nombre de dichos nobles sus principales, haya y deva de efectuar todo lo contenido y expressado en el mismo mandato, y exeNer los mísmos actos, que aquellos le han dado y concedido con tenor de aquel, por la celebragion de.las Cortes que en nombre de Su Magestad, que Dios guarde, ha de hazer el excelentisimo serior don Nicolas Pinatelli de Ara- gon duque de la ciudad y Estado de Monteleon, virrey y capitan generai de / este Reyno, y finalmente hazer todo lo que dicho noble substituhente en el c. 320v. mismo nombre de sus nobles principales pudiera hazer si presentes se hallas- sen y promete en el mismo nombre tenerlo por firme, valido y bien hecho y en tiempo alguno revocarlo por ninguna causa, via, dret o razon segun que assi en el mismo nombre lo firma et cetera.

Que fue fecha y firmada en esta presente ciudad y Castillo de Caller a.los 17 del mes de enero ano del serior mil síscentos ochenta y ocho, siendo presen- tes por testigos Ephis Casula notarlo y Antonio Cordella del appendicio de Estampache. Don Ephisius Casula soy testigo. Antonio Cordella soy testigo. Itta est Ephisíus Morly publicus notarius /

i Anziché mismo.

1255 597 1687 dicembre 27, Tempio Fede battesimale di don Agostino Pes, figlio di don Antonio Pes Misorro e della moglie donna Antonietta. L'atto è stato celebrato il 17 settembre 1670. c. 321 Ago fe de berdad jo infrascrito beneficiado de esta insigne colegiata de Civita de como haviendo reconocido el libro de Quinque en donde se suelen asen- tar los que se bautizan en esta santa iglesia colegial, he allado el siguiente: Die 17 setembris 1670 Tempio. Don Austinu figiu legitimu et naturale de don Antoni Pes Misorro et de dona Antonietta sa mujere est istadu batizadu per me su jaganu Nigola Marínu. Padrinos su capitanu Estevene Soggiu et seriora An- tonica Riciu. En cuia verdad doí esta certificatoria a peticion de dicho don An- toniu Pes Satta echa de mano de dicho y fermada de mi propria mano, Tem- pio y diciembre a 27 de 1687. Sebastian Sotgiu beneficiado.

Doi testimonio de verdad y certifico io infrascritto nottario pubblico, de corno el dicho reverendo Sebastian Sotgiu es beneficiado d.esta insigne collegiata de Civita, y la firma de que va firmada la sobre dicha fee es de proprio putio de dicho licensiado Sogiu, en cuya verdad, y a pedimento de dicho noble don Agu- stino Pes Satta, hago esta de mi mano. Tempio, y henero en 9 de 1688. Sebastian Carcupino Satta publico notario. /

598 1687 novembre 21, Ploaghe Il nobile don Gavino Dies Delitala di Ploaghe, non potendo personal- mente intervenire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Gio- vanni Francesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente. c. 322 Die 21 mensis novembris anno a nativitate Domini 1687 Ploagues. Lo noble don Gavin Dies Delitala, de.la present vila de Ploague, conegut al in- frascrít notario, per quant a les infrascrittes coses personalment no pot inter- venir y confiat ad plenum de la fe, legalitat y probitat del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvì, marques de Lacono et cetera, per tant de son grat y certa sciencia, en tot lo mellor modo via y manera que en via de dret y consue- tut vel alias pot valer y [...], fa, constituex, crea y solemnament ordena son pro- curador cert y especial, a les infrascrites coses general, de manera tal que la spe- cialitat a la generalitat no puga derogar, ni per lo contrari, al dit illustre don Juan Francisco Castelvì, marques de Laconi et cetera, absent en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part de dit noble Dies Delitala constítuhent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

1256 ...Testimonia sunt infrascritti Juan Gavi Quessa so testimoni et cetera. c. 322v. Juan Maria Marras so testimoni. Concordat cum suo originali, fidem facio ego Petrus Satta Maxia opidi Flori- nas publicus notarius alieno calamo exaratis requisitus clausi.

599 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore di don Gavino Dies Delitala, usando il potere di sostituzione che gli è stato concesso, nomina Giovanni Battista Valeri di Cagliari, perché a sua volta intervenga nel Parlamento per parte dello stesso Dies Delitala.

Die decimo septimo januaríi 1688 Caller. El illustre don Juan Francisco de Castelvy, marques de Laconí, bisconde de Santluri et cetera, procurador con poder de substituhir, constituhido por el noble don Gavino Dies Delitala en el presente aucto de procura et cetera y usando de dicho poder de substituhir à el otorgado y gratis et cetera substi- tuhie en dicho nombre à Juan Baptista Valeri de esta ciudad de Caller, ausente et cetera, para que por parte de dicho noble Díes Delitala su principal pueda intervenir y assistir en el Real General Parlamento que se celebrara en este Reyno por el excelentisimo don Nícolas Pignatelli virrey, y capitan generai y presidente en dicho Parlamento, en nombre de Su Magestad, que Dios guarde, y presentar y hazer quanto dicho noble su principal haria si presente en aquell interviniesse et cetera, dandole a dicho substituhido todo el poder que à ell dicho illustre marques / en dicho aucto de procura se le ha otorgado c. 323 et cetera, y promete tenerlo siempre por bien hecho y nolo revocati segun lo firma y jura et cetera.

Testigos son don Antiogo De Sena y Placito Calabres de quibus. Antiogo De Sena. Placito Calabres. Josephus Pixi publicus notarius. /

600 1687 novembre 21, Ploaghe Il nobile don Giovanni Battista Dies Delitala di Ploaghe, non potendo personalmente intervenire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

Die 21 mensis novembris anno a nativitate Domini 1687 Ploagues. e. 324 Lo noble don Juan Batista Dies Delitala de la present villa de Ploague cone-

1257 gut al infrascrit notario per quant als infrascrittes coses personalment no pot intervenir y confiat ad plenum de la fe, legalitat y probitat del infrascrit illus- tre don Juan Francisco de Castelvì marques de Lacono et cetera per tant de son grat y certa sciencia en tot lo mellor modo, via, y manera que en via de dret y consuetut vel alias pot valer y tener, fa, constituex, crea y solemnament ordena son procurador cert y especial a les infrascrites coses generai, de manera tal que la specialitat a la generalitat no puga derogar, ni per lo contrari, al dit illustre don Juan Francisco Castelvì marques de Laconi et cetera, absent en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part de dit noble Dies Delitala consti- tuhent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] / c. 324v. Testes sunt infrascritti Juan Gavi Quessa so testimoni et cetera. Juan Maria Marras so testimoni. Concordat cum suo originali de quibus ego Petrus Satta Maxia publicus no- tarius opidi Florínas licet alieno calamo exaratis fidem facío requisitus clausi.

601 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del nobile don Giovanni Batti sta Dies Delitala con potere di sostituire, nomina il nobile don Gavino Paliacho di Cagliari perché tratti quanto viene dichiarato nella procura.

Díe decimo septimo januarii 1688 Caller. El illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi, bisconde de San- tluri et cetera, procurador con poder de substituhir constituhido por el noble don Juan Baptista Dies Delitala en el presente aucto de procura et cetera, gra- tis et cetera, en dicho nombre substituye en su procurador especial de dicho su principal al noble don Gavino Paliacho vezino d.esta ciudad de Caller au- sente et cetera, para que en nombre de dicho noble Dies y Delitala su princi- pal pueda hazer, y tractar todo quanto en dicho presente aucto de procura queda declarado y expressado como si dicho noble su principal presente se hallasse a dichas cosas, y le cede todo el poder à el dicho illustre marques otor- gado en dicho aucto et cetera, segun lo firma y jura. El marques de Laconi.

Testigos son don Antiogo De Sena y Placito Calabres de quíbus. Placido Calabres. Don Antíogo De Sena. Josephus Píxi publicus notarius. /

1258 602 1687 dicembre 26, Ploaghe Fede battesimale del nobile don Giovanni Battista Dies Delitala, figlio di don Michele Dies e della moglie donna Antonietta Delitala Dies di Ploa- ghe. L'atto è stato celebrato il 16 dicembre del 1663. Segue fede battesimale di don Gavino Dies Delitala, figlio dei suddetti. L'atto è stato celebrato il 25 febbraio 1666.

Ago fe de verdad yo infrascrito, uno de los curas de la presente villa, de conto c.325 aviendo mirado el Quinque Librorum de la parroquial de esta villa, he allado en dicho libro al noble don Juan Batista Dies Delitala hijo legitimo y natural del illustre don Miguel Dies y de dona Antonieta Dies Delitala, conjuges de la presente, el qual fue bautizado por el reverendo Juan Maria Arixi en los 16 diciembre del ano 1663. Padrinos el noble don Geronimo Delitala y sei-1'0ra Ma- ria Baddeo de la villa de Nulvi. Y siguiendo en dicho Quinque Librorum he allado al noble don Gavino Dies Delitala ser hijo legitimo y natural de dicho noble Dies y de dona Delitala Dies, conjuges de la presente, el qual fue bautisado por el reverendo Juan Antonio Manca en los 25 de frebero del dio 1666. Padrinos fueren el noble don Ga- vino Delitala Mannu y dona Caterina Pinta Delitala de la villa de Nulvi. La qual fe ago a petission de dicho noble Dies en fe de la qual para que en todo tiempo conte ser asi la verdad doi la presente de mi mano en Ploague y diciem- bre à los 26 de 1687. El reverendo Cherubin Nurra cura.

Juan Maria Marras [...] de quibus fidem facio. Rogatus et requisitus et cetera clausi et cetera. /

603 1687 novembre 21, Ploaghe Giovanni Tommaso Dies, donnicello di Ploaghe, non potendo personal- mente intervenire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Gio- vanni Francesco Efisio di Castelvì, perché a nome del costituente si presenti in Parlamento.

Die 21 mensis novembris anno a natívitate Domini 1687 Ploague. c. 326 Juan Thomas Dies, donzell de.la present villa de Ploague conegut al infrascrit notano, per quant als infrascrites coses personalment no pot intervenir y confiat ad plenum de la fee, legalitat y probitat del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvì marques de Lacono et cetera, pertant de son grat y certa sciencia en tot lo mellor modo, via, y manera que en via de dret, us, consuetut vel alias pot valer y tener, fa, constituex, crea y solemnament ordena son pro- curador sert y especial a les infrascrites coses generai, de manera tal que la spe-

1259 cialitat a.la generalitat no puga derogar, ni per lo contrari, al dit illustre don Juan Francisco Castelvì, marques de Laconi et cetera, absent en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part de dit noble Dies constituhent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] / c. 326v. Testes sunt infrascritti. Juan Maria Marras so testimoni. Juan Verde Soli[...] so testimoni. Concordat cum suo originali de quibus ego Petrus Satta Maxia publicus no- tarius opidi Florinas fidem facio requisitus clausi.

604 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del donnicello don Giovanni Tommaso Dies, usando il potere di sosti- tuire, nomina il nobile don Ambrogio Bacallar perché rappresenti quanto è espresso nella procura.

Die decimo septimo januarii 1688 Caller. El ilustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi, bisconde de San- tluri et cetera, procurador con poder de substituhir en el presente aucto con- stituhído por don Juan Thomas Dies donzell et cetera y usando de dicho po- der de substituhir à el otorgado, en dicho nombre gratis et cetera, substituye en procurador de dicho noble Díes al noble don Ambrosio Bacallar de esta ciu- dad et cetera de Caller para que en dicho nombre pueda hazer, y representar todo quanto queda en dicha procura expressado com si dicho Dies presente se hallarà a dichas cosas et cetera cediendo a dicho noble Bacallar todos los po- deres à ell dicho ilustre marques en dicha procura otorgados segun lo firma y jura et cetera.

Testigos son don Antiogo De Sena y Placito Calabres de quibus. Placito Calabres. Don Antiogo De Sena. Josephus Píxi publicus notarius. /

605 1687 dicembre 11, Cuglieri Il nobile don Giuseppe di Castelvì del villaggio di Cuglieri, non potendo accudire personalmente per vari impegni, costituisce suo procuratore don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, marchese di Laconi e visconte di San- luri, perché si presenti nel Parlamento a nome del costituente.

1260 Die 11 de diciembre de 1687 Culler. c. 327 Sit omnibus notum et cetera de como el noble don Joseph Castelvì natura! de.la villa de Culler siendo personalmente constituido y hallado en presensia del no- tario, y testiguos infrascritos et cetera conocido et cetera dise que por quanto por sus varias ocupaciones no puede acudir personalment para dar el votto en las Reales Cortes que se celebraran por el excelentisimo serior duque de Mon- teleon y principe de Noya, virrey lugarteniente y capitan generai en este Reyno por Su Magestad. Por tanto et cetera, instituie su legittimo procurador cierto y especial y por las infrascritas cosas generai de manera tal que la especialidad à la generalidad no derogue, ni per lo contrario, es à saver al ilustre serior marques de Lacony, y bisconde de Santlury à estas cosas absente, como se fuera presente para que en nombre y por parte de dicho noble constituente, pueda comparecer perso- nalmente en el Real y General Parlamento... [omissis] testigos presentes "a. todas dichas cosas son Juan Francisco Serra y Juan Seque Fodde de Culler, los quales firman. Juan Seque Fodde. Juan Francisco de Serra. Josephus Sias publicus notarius. Ego Josephus Sias oppidi de Caller autoritate regia in praesenti Sardiniae Re- gno publicus notarius qui praemissis omnibus aliena mano scripta una cum praenominatis testibus rogatus interfui in quorum fídem hoc publicum instru- mentum proprio calamo y notai-io signo subscripsi, et signavi et requisitus clausi. /

606 [1688 dicembre 17, Cagliari] Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del nobile don Giuseppe Castelvì di Cuglieri, volendo usare il potere di sostituire, nomina don Giovanni Battista Dedoni residente a Cagliari per- ché faccia quanto espresso nella procura.

El ilustre don Juan Francisco de Castelvi marques de Laconi, bisconde de Sant c. 327v. Luri et cetera procurador con poder de substituhir, constituhido y ordenado en el presente poder por el noble don Joseph de Castelví de la villa de Culler, y qui- riendo de dicho poder usar gratis et cetera, substituhie, y en su lugar nombra al noble don Juan Baptista Dedoni residente en esta ciudad, para que por di- cho ilustre substituente immo verius por dicho su principal pueda y deva ha- zer todo y quanto en dícho poder se contiene y va expressado, con promesa de tenerlo por firme, rato, grato, valido y agradable, y no lo revocarà por ninguna causa et cetera segun que assi lo firma de su mano et cetera actum et cetera.

1261 Testigos son lo noble don Antiogo De Sena, y Pedro Joseph Mureno todos de esta ciudad, y se firman de quibus et cetera. Don Antiogo De Sena soy testigo. Pedro Joseph Mureno soy testigo. Ita est Sebastianus Carta Serra publicus notarius /

607 1688 gennaio 23, Cagliari Giovanni Zucca dichiara che don Nicola Ruggio Magio è figlio del no- bile don Antonio Ruggio e di donna Isabella Magio. c. 328 Don Nicolas Ruggio y Magio es hijo legitimo y natural del noble y magnifico don Antonio Ruggio, y de mi setiora dona Isabel Magio, y lo attesto por que hallandome en la ciudad de Alguer en el mes de noviembre del dio 1662 con ocasion, que havia desembarcado en aquella, el serior principe de Pomblin don Nicolas Ludovicio que vino por virrey de este Reyno e yo passe à aquella ciu- dad corno à ministro de por servirà Su Excelencia y el seiior don Antonio me faborecio en hospedarme en su casa, y estando en ella [...] sei-lora dona Isabel un hijo en los 27 de dicho mes de noviembre, y a los 30 dia de San Andres se bautizò e lo assisti por padrino con la muger de don Miguel Olives, que no me acuerdo del nombre, y el canonge Bartholome Rojas fue quien offitio por pa- rocho con intervencion del que lo era de aquesta santa iglesia Cathedral, y a la críatura se posa por nombre Nicolas y todas las veses que passe a aquella ciu- dad me reconocio por padrino, y assi mismo despues, que bolui a esta, y por c. 328v. ser lo que digo / la pura verdad doi este papel fermado de mi mano. Caller y henero 23 de 1688. Joan Zucca. /

608 1688 gennaio 17, Cagliari Il nobile don Antonio Ruggio, giudice nella Sala criminale, non potendo, per i suoi impegni, assistere personalmente, costituisce come suo procuratore il figlio don Nicola Ruggio, perché si presenti in Parlamento a nome del co- stituente. c. 329 Die decimo septimo mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sexa- gesimo octuagesimo octavo, Calari. Sit omnibus notum de com lo noble y magnifich doctor don Antonio Ruggio del Conseill de Sa Magestad en criminal del present Regne conegut per lo in- frascrit notari. Per quant per sas occupassions no pot personalment assistir à les infrascrites coses. Per tant de son grat y certa sciencia constituhex y solem-

1262 nament ordena son procurador spessial y per las infrascrites coses generai, axi que la spessialitat no derogue la generalitat, ni per.lo contrari, al noble don Ni- colas Ruggio son fili à estes cosas present per a que en nom y per part de dit noble y magnifich son pare constítuhent puga y dega comparexer en lo Real y General Parlament... [omissis] /

...Testimonia son Ephis Usay notari y Ignassi Chinus escrivent en lo appendicis c. 329v. de Stampaig domiciliats. Ephis Usay so testimony. Ignassio Chinus so testimoni. Preamissis alieno calamo scriptis fidem facit Joannes Vinchy publicus anota- rius calaritanus requisitus. /

609 [1687 dicembre 30, Tempio] Il nobile don Bernardino Pes di Tempio, non potendo essere presente alle riunioni dello Stamento militare, costituisce suo procuratore il marchese di Vil- lasor don Artale d'Alagon perché intervenga nel Braccio militare

Noverint universi quod ego nobilis don Bernardinus Pes huíus oppidi de c. 330 Tempio, notati() et testibus infrascritis cognitus, quoniam ratione impedi- menti que affirmo personaliter adesse non valeo cum congregandis Stamento militari, ex ordine et comissione excellentissimi domini ducis de Monteleon, locum tenentis et capitanei generalis praesentís Sardiníae Regni et praesidis pro Sacra Catholica Regia Maiestate domini nostri regis, nunc felíciter regnantis, Regii Generalis Parlamenti incolis et habilitatoribus huius dicti Regní proxime celebrandi. Igitur de certa scientia, et gratis constituo et ordino procuratorem meum, cer- tum et cetera ita ut et cetera excellentissimum dominum don Artalem de Alagò, marchionem de Villasor, comitem de Monte Santo, absentem et cetera, ad videlicet pro me et nomine meo comparendum et intervenendum in prae- dicto Brachio, seu Stamento militari huius dicti Regni... [omissis]

praesentibus ibidem pro testibus Laurentio Artea et Simone Manca Giva c. 330v. praefacti oppidi ad haec vocatis, rogatis, et specialiter ademptís et cetera. Sebastianus Carcupino et Satta publicus notarius.

Praemissis proprio efformatis calamo, quibus una cum praenominatis testibus adfuit Sebastianus Carcupíno et Satta tempiensis authoritate regia per totum Sardiniae Regnum publicus notarius, et fidem indubiam praestat requisitus.

1263 610 1688 gennaio 23, Cagliari Il marchese di Villasor don Artale d'Alagon, procuratore del nobile Ber- nardino Pes, volendo usare il potere di sostituire, nomina il dottore in leggi Lussorio Vacca, domiciliato nel Castello di Cagliati' al quale conferisce quanto espresso nella procura.

Die 23 mensis januarii ano a nativitate Domini 1688, Callari Sia a tots notori com lo excellentisim seiior don Artal de Alago y Pimenteill, marques de Villa Sor y compte de Monte Santo en lo Castelli de Caller popu- ,331 lat al notati() infrascrito molt be conegut fent les infrascrites coses / com a pro- curador ab poder de substituhir, ordenat y constituhit per lo noble don Ber- nardi Pes de la villa de Tempio, segons que la retroscripta procura como rebuda per Sebastia Carcupino et Satta, notario publico de la dita villa, als 30 del propassat mes de diciembre del axi be propassat al-iy 1687. Y volent usar díts poders a dit excellentisim seiior marques dats y attribuits, en lo dit nom substituhex al doctor en drets Luxori Vacca en lo dit Castelli de Caller domi- ciliat, a estes coses absent, al qual dona y conferez tots y singles poders a dit excellentisim sefior marques conferits per thenor de dita procura. Prometent que tot lo que en virtut de aquells farà, obrarà, tractarà, votarà y concluirà lo tindrà per ferm, rat, grat, valido y agradable, y no lo revocarà por diguna causa, via, dret, o raho segons que axi lo firma en lo dit nom y jura llar- gament et cetera actum et cetera. El marques de Villa Sor.

Testimonis son Juan Maria Richo y Thomas Moreno en lo Castelli y appendis- sio de Estampaig de erta ciudad respective comorants. Juan Maria Richo so testimoni; Thomas Moreno so testimoni. Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisitu- sque. /

611 [1687 dicembre 30, Tempio] Il nobile don Antonio Pes di Tempio, non potendo personalmente essere presente allo Stamento militare, costituisce suo procuratore il marchese di Vil- lasor don Artale d'Alagon, perché intervenga nel predetto Stamento o Brac- cio a nome del costituente. c. 332 Noverint universi quod ego nobilis don Antonius Pes huius oppidi de Tempio, notario et testibus infrascritis cognitus, quoniam ratione impedimenti quod af- firmo personaliter adesse non valeo, cum congregandis Stamento militari, ex ordine et comissione excellentissimi domini ducis de Monte Leon, locum te-

1264 nentis et capítanei generalis praesentis Sardiniae Regni et praesidis pro Sacra Catholica Regia Maiestate domini nostri regis, nunc feliciter regnantis, Regi Ge- neralis Parlamenti incolis et habilitatoribus huius dicti Regni proxime cele- brandi. Igitur de certa scientia, et gratis constituo et ordino procuratorem meum, cer- tum et cetera ita ut et cetera excellentissimum dominum don Artalem de Alagò, marchionem de Villasor, comitem de Monte Santo, absentem et cetera, ad videlicet pro me et nomine meo comparendum et intervenendum in prae- dicto Brachio, seu Stamento Militari huius dicti Regni... [omissis] /

praesentibus ibidem pro testibus Laurentio Artea et Simone Manca Giva c. 332v. praefacti oppidi ad haec vocatis, rogatis, et specialiter Sebastianus Carcu- pino et Satta publicus notarius.

Praemissis alieno calamo scriptis, quibus adfuit Sebastianus Carcupino et Satta huius oppidi de Tempio aucthoritate regia per tottum Sardiniae Regnum publicus notarius, et fidem praestat indubiam requisitus.

612 1688 gennaio 23, Cagliari Il marchese di Villasor don Artale d'Alagon, procuratore del nobile don Antonio Pes di Tempio, volendo usare il potere di sostituire, nomina il dot- tor Lussorio Vacca conferendogli il mandato ricevuto.

Die 23 mensis januarii ano a nativitate Domini 1688, Caller Sia a tots notori com lo excellentissim setior don Artal de Mago y Pimenteill, marques de Villa Sor y compte de Monte Sancto, en lo Casteill de Caller po- pulat, al notario ínfrascrito molt be conegut, fent les infrascrites coses com a procurador ab poder de substituhir, constituhit per lo noble don Antoni Pes de la villa de Tempio segons consta en la retroscripta procura rebuda por Se- bastia Carcupino y Satta notarlo publico de la dita vila als 30 del propassat mes de diciembre del axi be propassat / aliy 1687. Y volent usar dits poders a dit c. 333 excellentissim sei10r- dats, substituhex en lo dit nom al doctor en drets Luxori Vacca en lo dit Casteill domissiliat, a estes coses absent, al qual dona y confe- rez tots y singles poders a dit excellentissim setior conferits per thenor de dita procura. Prometent que tot lo que en virtut de aquells farà, obrarà, tractarà, votarà y concluirà, lo tindrà per ferm, grat, valido y agradable, y no lo revocarà por di- guna causa, via, dret, o raho segons que axi lo ferma en lo dit nom y jura llar- gament et cetera actum et cetera. El marques de Villa Sor.

1265 Testimonis son Geroni Pinos y Thomas Moreno d.esta present ciutat et cetera. Geronym Pinos y Brondo so testimoni; Thomas Moreno so testimoni; Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisi- tusque. /

613 1687 dicembre 1, Tempio Fede battesimale di Gavino, figlio di Michele Pes Misorro e della moglie Maddalena. L'atto è stato celebrato il 27 agosto 1668. c. 334 Certifico y doy testimonio de verdad yo ínfrascritto benefissiado y cura sema- nero de esta ilustre collegiata de Civitta, haviendo regonosido el libro de Quinque de bautismos, entre otros he hallado siguente: A 27 de agosto 1668, Gavino, híjo de Míguel Pes Misorro y de seriora Mada- lena su muyer, ha sido bauptizado por mí el dean Nicolas Marinos. Padrinos serior Miguel Pes Rucho, y dona Mariangela Sardo. En fe de lo qual, a petis- sion de dicho don Gavino Pes, hago la present escrita de mano de otro, firmada de la mia y sellada con el sello de dicha ilustre collegiata en Tempio a primo de diciembre de 1687. Juan Andres Jacumina benefissíado y cura semanero.

Certifico y doy testimonio de verdad yo infrascritto nottario de como el sobre dicho Juan Andres Jacumina, de quien va fermada la present fe, es benefissíado en esta illustre colegiatta de Civita, y el dicho firma de propria de aquel, funto el dello es el mismo que dicha colegiatta suele poner [...], en cuya verdad va la present scripta, y firmada de mi mano. Tempio y diciembre primo de 1687. Gavino Gabriel publico notarlo. /

614 1688 gennaio 12, (Tempio?) Don Francesco Pes Pilo di Tempio, non potendo essere presente al Par- lamento, costituisce suo procuratore il marchese di Villasor don Artale d'Ala- gon perché intervenga nel Braccio o Stamento militare a nome del costituente. c.335 Noverint universi quod ego don Franciscus Pes et Pilo oppidi de Tempio, no- tano et testibus infrascritis cognitus, quoniam ratione impedimenti quod affirmo personaliter adesse non valeo cum congregandis Stamento militari, ex ordine et comissione excellentissimi domini ducis de Monte Leon, locum tenentis et cap- pitanei generalis praesentis Sardiniae Regni et praesidis pro Sacra Catholica Re- gia Maiestate domini nostri regis, nunc feliciter regnantis, Regii Generalis Par-

1266 lamenti incolis et habilitatoribus huius dicti Regni proxime celebrandi. Igitur de certa scientia, et gratis constituo et ordino procuratorem meum, cer- tum et cetera ita ut et cetera excellentissímum dominum don Artalem de Alagò, marchionem de Villasor, comitem de Monte Santo, absentem et cetera, ad videlicet pro me et nomine meo comparendum et intervenendum in prae- dicto Brachio, seu Stamento militari huius dicti Regni... [omissis] /

Die duodecima mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcen- c. 335v. tesimo octuagesimo octavo et sic dictus dominus constituens juravit ad Domi- num Deum et sua propria mano se subscripsit. Testes huic rei sunt Joannes Thomas Deroma atque Joannes Gavinus Comida qui proprio calamo subscribunt. Joannes Thomas Deroma so testimoni; Joannes Gavinos Comida so testimoni Archiangelus de Aquena publicus notarius. (SN) Sigtnum mei Archiangelu de Aquena civis Sassarís aucthoritate appo- stolica ubique regia per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici notari qui de praemissis licet, alieno exaratis calamo et cetera fidem facio, subsigno claudo requisitus. /

615 1687 dicembre 27, Tempio Fede battesimale di don Francesco, figlio di don Baingio Pes e della mo- glie donna Anna. L'atto è stato celebrato il 6 novembre 1665.

Ago de fe de berdad jo infrascritto, beneficialo de esta insigne colegiata de Ci- c. 336v. vita, de como haviendo reconocido el libro de Quinque en donde se suelen acentar los que se bautizan en esta santa iglesia collegiata, he allado lo seguiente: Die 6 novembris 1665, Tempio. Don Franciscus figiu ligitimu et naturale de don Baingiu Pes et de dona Anna sa mugere est istadu batizadu per me su ja- ganu Nigola Marinu. Padrinos don Matheu Pilu de la citade de Saseri et dona Cardia Satta. En cuia verdad doi esta certificatoria a peticion de dicho don Francisco Pes, echa de mano de otro y fermada de mi propria mano. Tempio y diciembre a 27 de 1687. Sebastían Sotgio benefkiado.

Doi testimonio de verdad yo infrascrito por auctoridad real notarlo publico de como el dicho reverendo Sebastian Sotgiu, de cuyo proprio purio va firmada la sobra dicha certificatoria, es benefissiado d.esta insigne collegiata de Civita, en cuya verdad hago esta de mi mano, a petission de dicho noble don Franci- sco Pes. Tempio y henero en 9 de 1688. Sebastian Carcupino Satta publicus notarius. /

1267 616 1688 gennaio 23, Cagliari Il marchese di Villasor don Artale d'Alagon, procuratore di don France- sco Pes Pilo di Tempio, nomina come sostituto don Pietro Sorribo, abitante nel Castello di Cagliari, al quale conferisce tutti i poteri della procura.

c. 337 Die 23 mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octua- gesimo octavo Caller. Sia a tots notori com lo excellentissim serior don Artal de Alago y Pimenteill marques de Villa Sor y compte de Monti Sancto, en lo Casteill de Caller po- pulat, conegut per lo notary infrascrit, fent les infrascrites coses com à procu- rador ab poder de substituhir, constituhit per don Francisco Pes y Pio de la villa de Tempio, segons del poder consta per lectura de la sobrescripta procura rebuda per Archangel de Aquena, notario publico de la ciudad de Sasser als 12 del present y corrent de jener del present any 1688. Y volent usar dels poders à dit excellentissim serior dats y conferits, substitu- hex en lo dit nom à don Pedro Sorribo, en lo dit Casteill de Caller comorant, a estes coses absent, al qual conferez y dona tots y singles poders a dit excellentissim serior conferits per thenor de dita procura. Prometent que tot lo que en virtut de aquells farà, obrarà, tractarà, votarà y concluirà lo tindrà per firm, grat, valido y agradable, y no lo revocarà per di- guna causa, via, dret, o raho, segons que axi lo ferma y jura llargament et ce- tera actum et cetera. El marques de Villa Sor conde de Monte Santo. Testimonis son Geromj Pinos y Thomas Moreno d.esta ciutat et cetera. Geromy Pinos y Brondo. Thomas Moreno so testimoni; Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris requisitus. /

617 1687 dicembre 27, Tempio Fede battesimale di don Domenico Pes, figlio di don Baingio Pes e della moglie donna Anna. L'atto è stato celebrato il 4 settembre 1669. c. 337v. Ago fe de berdad jo infrascritto beneficiado de esta insigne colegiata de Civita de corno haviendo reconocido el libro de Quinque en donde se suelen asen- tar los que se bautizan en esta santa iglesia collegial he allado lo seguiente: Die 4 settembris 1669, Tempio. Don Dominigu figiu ligitimu et naturale de don Baingiu Pes et de dona Anna sa mugere est istadu batizadu per me su canonigu Baingiu Caxone. Padrinos serior Phelipe Pilu y sefiora Madalena de Sini. En cuia verdad doi esta certificatoria a peticion de dicho don Domingo Pes Pilo echa de mano de otro y fermada de mi propria mano.

1268 Tempio y diciembre a 27 de 1687. Sebastian Sotgio benefigiado. /

Certifico y doi testimonio de verdad yo infrascrito por auctoridad real notario c 338 publico de como el sobre dicho reverendo Sebastian Sogio es benefissiado d.esta insigne collegiata de Civita, y la firma de que va firmada la sobre dicha certificatoria es propria del referido reverendo Sogio. En cuya verdad, hago esta fee de mi proprio pupo, a petission de dicho noble don Domingo Pes. Tempio y henero en 9 de 1688. Sebastian Carcupino Satta publicus notarius. /

618 1687 dicembre 27, Tempio Fede battesimale di don Baingio Agostino, figlio di don Baingio Pes e della moglie donna Anna. L'atto è stato celebrato il 4 aprile 1670.

Ago fe de berdad jo infrascritto beneficiado de esta insigne colegiata de Civita c. 339 de como haviendo reconocido el libro de Quinque en donde se suelen asen- tar los que se bautizan en esta santa iglesia collegial, he allado lo seguiente: Die 4 abrilis 1670, Tempio. Don Baingiu Agustin figiu ligitimu et naturale de don Baingiu Pes et de dona Anna sa mugere est istatu batizadu per me su reverendu Juan Andria Gabriele beneficiadu. Padrinos capitanu Pedru Oggianu y dona Antonietta Satta. En cuia verdad doi esta certificatoria a peticion de dicho don Gavino Agustin Pes Pilo echa de mano de otro y firmada de mi propria mano. Tempio y diciembre a 27 de 1687. Sebastian Sotgiu benefigiado.

Certifico y doi testimonio de verdad yo notati() publico infrascrito de como el sobre dicho reverendo Sebastian Sotgiu es benefissiado d.esta insigne collegiata de Civita, y la sobre dicha fee es firmada de proprio pupo de dicho reverendo Sotgiu. En cuya verdad, hago esta de mi mano, a petission de dicho noble don Gavino Agustin Pes Pilo. Tempio y henero en 9 de 1688. Sebastian Carcupino Satta publicus notarius. /

619 1687 novembre 22, Tempio Il nobile don Michele Pes Misorro di Tempio, considerando che per al- cuni impegni non può recarsi personalmente a Cagliari, costituisce suo pro- curatore don Giuseppe Delitala Castelvì, governatore e riformatore dei Capi di Cagliari e Gallura, perché si presenti nel Parlamento a nome del costituente.

1269 c. 340 Die vigesima secunda mensis novembris anno a nativitate Domini 1687. En nom de nostre serior Deu. Sia a tots notori com lo noble don Miguel Pes Misorro de esta vila conegut del notario y testimonis infrascrits atenent y considerant que present y personalment per algunas occupassions no pot tro- barse en la ciutat de Caller, per assistir a las infrascrittas cosas, en virtut de las lettras convocatorias, sabent empero, quod quis per alium facit, per se ispum facere videtur . Ideo de llur grat, y certa sciencia, en tot aquell minor modo, via y forma que de dret y altras li es llicit, y permes, fa, constituhex, deputa y solemnement or- dena, en llur procurador, cert et cetera, ita quod et cetera, al molt illustre se- rior don Joseph Delitala y Castelvy, cavaller de de Calatrava, cavalleris magior de Sa Magestad en tot lo present Rerie de Cerderia, governador y reformador dels Caps de Caller y Gallura, en dicha ciutat de Caller comorant, absent et ce- tera, per a que per part de dit noble constituent y en llur nom, puga y dega pre- sentarle personalment en lo Real y General Parlament... [omissis] / c. 340v. Testimonis foren presents lo reverent Francisco Gabriel, y Francisco Gar- rucho Pes de esta vila, coneguts al notary infrascritt, que ferman de sas mans. Francisco Gabriel sacerdot testis. Francisco Garrucho Pes testis. Gavi Gabriel notary. Praemissis alieno calamo efformatis fidem praestat Gavinus Gabriel de Tem- pio auctoritate regia per totum Sardiniae Regnum publicus notarius rogatus, clausit et cetera. /

620 1688 gennaio 19, Cagliari Don Giuseppe Delitala Castelvì, procuratore di don Michele Pes Misorro di Tempio con potere di sostituire, nomina il nobile don Michele Cervellon, domiciliato nel Castello di Cagliari, perché si avvalga dei poteri della stessa procura.

c. 341 Die decima nona januarii anno a nativitate Domini de 1688 Caller. Lo molt expectable don Joseph Delitala y Castelvi, cavaller de la Orde de Ca- latrava, governador y reformador dels Caps de Caller y Galura en lo present Castell de Caller domiciliat, al notary infrascrit molt be conegut, procurador ab poder de sustituyr, constituyt, creat y ordenat per lo noble don Miguel Pes Misorro de la villa de Tempio, segons de dicha procura consta en poder de Gavi Gabriel nottary pubblici de dita vila, als 22 de noviembre del passat any 1687. Per gratis et cetera sustituex en son procurador al noble don Miquel de Cer- vellò, en lo present Castell domiciliat, absent et cetera y lo notary infrascrit pre- sent y aceptant et cetera, per a que en lo dit nom puga, hatgia y dega usar dels

1270 poders que à ell dit illustre expectable se li son estats dats per dit noble, ab la dita e precalendada procura, e generalment et cetera, prometent que tot go y quant per dit noble de Cervellò serà fet, tratat, diligenciat, votat y concluit lo tindrà sempre per ferm, rat, grat, valido y agradable, y en ningun temps lo re- vocarà, ni revocar farà sot obligacio de tots los bens de dit son principal et ce- tera e hypthoteca et cetera. Segons que axi lo ferma llargament et cetera. [...] Joseph Delitala y Castelvy.

Testimonis son Pere Pau Garrucho capita à guerra de galeras y Sebastia Loy de Caller presents, y lo ferman et cetera. Pedro Garrucho so testimoni. Sebastian Loy so testimoni. Praemissis fidem facio Pedrus Franciscus Cucuro calaritanus publicus notarius calamo alieno escriptis haec propria manu rogavi et clausi. /

621 Senza data e luogo Giovanni Lorenzo Delmestre, figlio del fu Francesco Delmestre di Ozieri e della moglie Francesca Gambaco, afferma che il padre è stato abilitato in vari Parlamenti ed in particolare nelle Corti celebrate dal duca di AvellanoFabri- zioDoria, in quelle del conte di Lemos ed in quelle del marchese di Camarassa. Chiede di essere abilitato con voto. Esibisce la fede battesimale. L'atto è stato celebrato il 25 agosto 1657. Ilustrisimos seflores habilitadores c. 342 Lorenzo Delmestre natural de esta ciudad hijo legitimo y natural del quomdam Francisco Delmestre de la villa de Ocier, segun lo prueba la certificazion de bautismo que en este haze demonstracion, dize que el dicho quomdam su pa- dre ha sido habilitado en diversos Parlamentos y en particular en las Cortes ce- lebradas por el excelentisimo setior duque de Avellano folio 60 pagina 2, en las celebradas por el excelentisimo sefior conde de Lemos folio 81 pagina 1, y en las celebradas por el excelentisimo seflor marques de Camarassa folio 128 pa- gina 1; en las celebradas ultimamente por el excelentisimo sefior conde de San- tistevan no pudo ser habilitado porque ya haura passa de esta present a otra vida. Y porque dezea ser habilitado en estas Cortes a hijo de dicho quomdam Francisco Delmestre su padre / supplica a vuestras setiorias ilustrisimas sean c. 342v. servidos mandar habilitarle, y con voto, pues tiene la edad, para que con esso acuda como deve a lo que es del real servissio de Su Magestad (que Dios guarde). /

Als vint y sinch de agost del present atiy de mil sis gents sinquanta y set fas fe c. 343 yo Dimas Corona, domer de la parroquial iglesia de Santa Eulalia de Caller, de

1271 com lo reverent Arquilao Saba, axi be domer de dicta parroquia, ha batiat se- gons lo rito de la santa mara Iglesia romana, a Juan Llorens Delmestre, fill de Francisco Delmestre, y de Francisca Gambno, conjuges. Foren padrins Juan Ortega espanol y Geronima Ortega de Corona domer. Concordat cum suo originali Joanes Antiochus Catte Tolu secretarius. /

622 Senza data e luogo Don Lorenzo Usay Cadello, figlio del fu don Lorenzo Usay del villaggio di Pauli Arbarei e della moglie donna Agostina Cadello, afferma che il padre è stato abilitato in vari Parlamenti. Chiede pertanto di essere ammesso con voto e, a supporto di ciò, esibisce la fede battesimale: l'atto è stato celebrato il primo febbraio 1658. c. 344 Ilustrisimos setiores habilitadores Don Lorenzo Usay y Cadello, hijo legitimo y natural del quondam don Lorenzo Usay de la villa de Pauli Arbarey, segun lo manifesta la certificazion del bap- tisterio, que con este haze demostracion, dize que el dicho quondam su padre ha sido habilitado en barios Parlamentos celebrados en este Reytio. Como à hijo de aquel, dezea el supplicante ser habilitado en estas Cortes. Por ende supplica a vuestras setiorias ilustrisimas sean servidos mandar habi- litarlo con voto, pues tiene la edad, para que pueda con esso emplearse en ser- vir a Su Magestad (que Dios mucho asi guarde). / c. 345 Certifico y hago fe de verdad yo nottario y secretario infrascrito de como ha- viendo reconocido el libro intitulado Quinque librorum de la villa de Setzu que queda recondito en esta curia, he hallado en el una continuacion del tenor si- guiente: Vui a primo de febrer mil sis cents cinquanta vuyt. Yo Juan Antony Puxelo pre- vere y curat de.la present villa de Setzu, fas fe que he batiat à don Llorens fili del quondam don Llorens Usay, y dona Agustina Cadello conjuges de dita villa. Idem Puxelo prever y curat sus dit; segun es de ver en folio secundo del refe- rido libro, y por que conste, doy esta firmada de mi mano, y sellada con el sello de esta Curia en Ales a treynta, y uno del mes de otubre, arie del Seflor mil se- scentos ochenta y seis. Pedro Antiogo Escano notarlo y secretario. /

623 Senza data, (Cagliari) Fede battesimale di Antonio Francesco Agostino Delmestre Soler, di 10- 11 anni, figlio del cavaliere ozierese dottor Diego Delmestre Dein°. e di Giuseppa Soler Delmestre, coniugi, abitanti nel quartiere di Lapola. L'atto è stato celebrato il 25 settembre 1677. Il padre chiede che venga abilitato per le Corti.

1272 Ilustrisimos sefiores habilitadores c. 346 El doctor Diego Delmestre y Delrio cavallero de la villa de Ossier, y domissiliado en esta ciudad, dise tiene un hijo legitimo y natura! llamado Antonio Francisco Agustin Delmestre y Soler, que es de edad de dies atios por onze; y desea el su- plicante averle habilitado en estas Cortes. Por lo que hase demonstrassion de.la certificassion del bautismo, en que consta ser hijo del suplicante, suplica sean vuestras setiorias ilustrisimas servidos mandar habilitar al dicho su hijo, que por ser tal, firma el suplicante de su mano, para que mayormente conste. Diego Delmestre y Delrio. /

A vint y sinch de septembre mil sis cents settanta y set, fas fe yo Arquilao Saba, c. 347 benefigiat y domer de la parroquial iglesia de Santa Eulalia de la Marina de Cal- ler, com he batiat segons lo rittu de la santa mare Iglesia romana a Antoni Fran- cisco Agustin Delmestre, fili llegitim y natural del doctor Diego Delmestre y de Josepa Del Mestre y Soler conjuges de.la Llapola. Foren padrins don Joseph Zatrillas y Vicco, y dona Giralda Zatrillas, totos dos de Castell de Caller et cetera. Saba domer. Concordat et cetera Joanes Antiochus Catte Tolu secretarius. /

624 1688 gennaio 26, Palazzo arcivescovile di Cagliari Continua l'attività dell'apposita Giunta per le abilitazioni, che ammette le seguenti persone per lo Stamento ecclesiastico.

Et adveniente die lunae intitulata vigesima sexta dicti mensis januarii anni cur- c. 348 rentis 1688 hora vero nona matutina, constituti ante dicti illustrissimi domini habilitatores in dicta aula Palatii archiepiscopalis jam dicti, in seguendo in pre- fatis habilitationibus habilitarunt sequentes. Stamentum Eclesiasticum. Et primo lo reverent Lleonart Sanna canonigo de esta santa primacial íglesia callaritana admitatur como a prior de San Antonio de la ciudad de Oristan, y por el su procurador el muy reverendo en Christo Padre don fraj Luys Dies de Aus arzobispo de esta dicha primacial iglesia, cuya procura se habilita. Se habilita la procura del dicho reverendo Leonardo Sanna, canonigo calari- tano, como a prior de San Visente de.la ciudad de Oristan, hecha a favor del reverendo canonigo callaritano don Juan Montonacho. Se habilita la procura del venerable Cabildo de la santa Iglesia bosanen, hecha en persona del reverendo doctor Vitorino Dore canonígo de dicha santa iglesia./

625 1688 gennaio 23, Cagliari Leonardo Sanna, già canonico della primaziale cagliaritana, priore delle

1273 chiese di Sant'Antonio e San Vincenzo nella città di Oristano, domiciliato nel Castello della capitale, non potendo personalmente intervenire perché malato, costituisce suo procuratore l'arcivescovo di Cagliari, vescovo di Iglesias, pri- mate di Sardegna e Corsica Luis Diaz de Aux Almendradez, perché si presenti al Parlamento col voto del priorato di Sant'Antonio a nome del costituente. c. 349 Die vigesima tertia januarii anno a nativitate Domini 1688 Caller. Lo molt reverent Lleonart Sanna canonge era de erta santa iglesia primacial ca- laritana y prior de las iglesias de Sant Antoni y Sant Visent de.la ciutat de Ori- stany patronatus tots dos de Sa Magestat (que Deu guarde), en lo present Castell de Caller domiciliat al notari infrascrit molt be conegut. Per quant a.les infrascrites coses personalment no pot intervenir per estar ma- lat y achacos, y confiant ad plenum de la feé, legalitat y probitat de anim del infrascrit illustrem y reverendum setior arquebísbe de Caller. Per tant de son grat y certa sgiencia en tot lo millor modo, via, y manera que en via de dret, y consuetut ve1 alias pot valer, y tenir, fa, constituex, crea, y so- lemnament ordena son procurador cert, y especial, y a.les infrascrites coses ge- nerai de manera tal que la especialitat no puga derogar a.la generalitat, ni per lo contrari al dit illustre y reverendissim sefior don fraile Luis Diez de Aux, y Almendradez, per la gratia de Deu archibisbe de Caller, bisbe de Iglesias, y demes unions, primat de Cerderia, y Corcega y del Concell de Sa Magestat y en lo dit present Castell de Caller comorant absent et cetera, per a que en nom, y per part de dit molt reverent constituhent puga, y dega usar de hu dels dos vots que de dit molt reverent constituhent de dits priorats et signanter de.lo de la iglesia dita de Sant Antoni, y per go puga presentarse en lo Real Parlament... [omissis] / c. 350 ... Testimonis son Bonaventura Sanna, y Juan Congiu causidis d.esta ciutat, y Pau Crucas notarius que per part del notano infrascrit dicha ferma ha rebut et cetera. Juan Congiu so testimoni. Bonaventura Sanna so testimoni. Praemissis alieno calamo scriptis fidem facít Petrus Franciscus Cucuro calari- tanus publicus notarius haec propria manu rogatus clausit. /

626 1688 gennaio 23, Cagliari Leonardo Sanna, già canonico della primaziale cagliaritana, priore delle chiese oristanesi di Sant'Antonio e San Vincenzo, non potendo personalmente intervenire per motivi di salute, costituisce suo procuratore il reverendo don Giovanni Montanacho perché si presenti in Parlamento col voto del priorato di San Vincenzo a nome del costituente.

1274 Die vigesima tenia januarii anno a nativitate Domini 1688 Caller. c. 351 Lo moli reverent Lleonart Sanna canonge era de esta santa iglesia primacial ca- laritana y prior es de las iglesias de Sant'Antoni, y Sant Vissent de.la ciutat de Oristany patronatus tots dos de Sa Magestat (que Deu guarde) en lo present Castell de Caller domiciliat, al notario infrascrit molt be conegut. Per quant a.les infrascrit, Ì coses personalment no por intervenir per estar ma- lat, y achacos, y confiant ad plenum de la fé, legalitat, y probitat de anim del infrascrit molt reverent don Juan Montanacho. Per tant de son grat, y certa sOencia en tot lo minor modo, via, y manera que en via de dret, y consuetut vel alias pot valer, y tenir, constituex, crea, y solem- nament ordena son procurador cert, y especial, y a.les infrascrites coses gene- rai, de manera tal que la especialitat no puga derogar a.la generalitat, ni per lo contrari al dit molt reverent don Juan Montanacho, canongie de dicha santa iglesia primacial y sindich del illustre Capitol calaritano en lo dit, e present Cas- tell domiciliat absent et cetera, per a que en nom, y per part de dit molt reve- rent constituhent puga, y dega usar de hu dels dos vots que de dit molt reve- rent constituhent de dits priorats, et signanter de.lo de la iglesia dita de Sant Vissent, y per 93 puga presentarse en lo Real Parlament... [omissis] /

Testimonis son Bonaventura Sanna, y Juan Congiu causidis d.esta ciutat, y c. 352 Pau Crucas notari que per part del notari infrascrit dicha ferma ha rebut et ce- tera. Juan Congiu so testimoni. Bonaventura Sanna so testimoni. Praemissis alieno calamo scriptis fidem facit Petrus Franciscus Cucuro calari- tanus publicus notarius haec propria manu rogatus clausit. /

627 1687 dicembre 2, Bosa I canonici capitolari Andrea Congiu Manca, dottor Vittorino Dore, dot- tor Giuseppe Masia, Gabriele de Leonardis, Angelo Quessa, Giovanni Gal- lerz, Giovanni Ledda, riunitisi al suono delle campane nella sagrestia della Cat- tedrale di Bosa, secondo il costume consolidato, non potendo personalmente assistere, costituiscono loro sindaco e procuratore il dottor Vittorino Dore per- ché si presenti in Parlamento a nome del Capitolo.

Die secunda mensis decembrís 1687 Bosae. c. 353 Sepan todos quantos el presente publico instrumento hoyeren, veieren y le- hieren de como convocados y congregados los muy reverendos y egregios ca- nonigos capitulares de esta santa iglesia cathedral bosanen en la aula capi- tular que queda dentro de la sacristia de dicha santa iglesia a son de campana,

1275 segun costumbra para tener y celebrar Cavildo y junta capitular, en donde intervinieron los muy reverendos y egregios canonigos Andres Congiu Manca, el doctor Vitorino Dorel , el doctor Joseph Masia, el canonigo Ga- briel de Leonardis, el canonigo Angel Quessa, el canonigo Juan Gallery, el canonigo Juan Ledda, todos canonigos y capitulares de dicha santa iglesia ca- thedral bosanen, considerando que no pueden adsístir personalmente al Ge- neral y Real Parlamento a que han sido convocados para el dia seis de he- nero del mes de henero proximo venturo del ano 1688, segun consta por dicha convocacion, despachada en Caller por el excelentisimo seflor don Ni- cola Pinnatelli, duque de Monte Leon, y principe de Noya, virrei, lugarte- niente y capitan general de este Reyno de erdena, que se celebrara en nom- bre y por parte de la sacra catholica magestad del rey nuestro sefior don Carlos segundo, de este nombre rey de las Espalias y Sardefia que felixmente govierna y baxo cuyo dominio nos congerva su divina magestad, por ende de su grado y cierta sciengia, y del mejor modo y forma, que de derecho les es permitido, por tenor del presente publico instrumento perpetuamente va- ledero, confiando ad plenum de la fe, legalidad, bondad de animo, sciengia, y perissia en tractar negossios del infrascrito noble y egregio doctor don Vi- torino Dore, canonigo de dicha santa iglesia cathedral, le constituhyen, crean, y solemnamente ordenan por sindico y procurador generai cierto y spegial de los sobre dichos immo verius de dicho illustre Cavildo y a las in- frascritas cosas general de suerte que la specialidad de ninguna forma dero- gue a la generalidad, ni per lo contrario, al sobre dicho noble y egregio doc- tor canonigo don Vitorino Dore, que es presente y aceptante, para que en nombre y por parte de dicho muy reverendos y egregios canonigos en el re- ferido nombre del dicho illustre Cavildo pueda, y deva adsistir personal- mente al dicho Real y General Parlamento... [omissis] / c. 354 Testigos son los que baxo se firmaran et cetera Francisco Diego Pisquedda sagerdote. Jagano Leonardo Caccia soi testigo. Pintore notarius. (SN) Sigtnum mei Petri Pauli Pintore civis Bosae autorictatibus appostolica ubique regia vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici notari, qui alieno calamo omnibus et singulis interfuit rogatus et requisitus clausit. /

I 11 titolo Don è cancellato con tratto di penna. Al riguardo compare, sul mg. sin. della carta, la seguente nota: «Dictus Nobilis Don descriptus in praesenti mandatu fuit delectus ex ordine il- lustrissimorum dominorum habilitatorum, per me infrascritum secretarium die 26 januarii 1688, Calari».

1276 628 1688 gennaio 26, Palazzo arcivescovile di Cagliari Continuano le riunioni della Giunta che procede alle seguenti abilitazioni per lo Stamento militare. Verso l'una la riunione viene sospesa per riprendere alle quattro e mezza del pomeriggio.

Et adveniente die vigesima sexta jam dicti mensis et anni, constituti persona- c. 355 liter antedicti illustrissimi domini habilitatores in aula dicti Palatii archiepisco- palis in habilitationibus habilitarunt sequentes, incipiendo ab hora nona ma- tutini dicti diei. Stamentum militare. Et primo el noble y magnifico doctor don Joseph Olives admitatur con voto por haver sido su padre don Miguel habilitado en diversas Cortes, y don An- tonio Miguel Olives, hijo de dicho noble y magnifico don Joseph por constar de la fíliacion firmada de mano de su padre y de la del bautismo, que ha pro- ducido, admitatur sin voto por no tener la edad. Don Juan Emanuel Ripoll y Arquer, por constar de la filiacion firmada de pro- pria mano de su padre el doctor don Pedro Ripoll quíen se halla ya habilitado en las presentes, y assi bien en las antecedentes Cortes, que celebró el sefior conde de Santistevan, admitatur sin voto conto a hijo legititno de dicho don Pe- dro por constar de la sobre dicha filiacion, y de la fe del bautismo que produce, y no tener la edad sufficiente. Y por no haver avido otros que habilitar esta manana y haver dado ya la una despues medio dia se levantaron dichos illustres habilitadores y mandaron a mi secretario infrascrito continuasse el presente auto de quibus et cetera.

Dicto die et anno hora vero quarta post meridien, et dimidia, constituti per- sonaliter dicti domini illustrissimi habilitatores in dicta aula Palatii archiepisco- palis ad effectum proseguendi in habilitationibus, habilitarunt sequentes: / Don Francisco Ambrosio Montemayor, hijo de don Manuel Montemayor, ad- c. 355, mitatur sin voto por constar [...] la fé del bautismo de la menor edad y de la filiacion que presenta ser hijo de dicho don Manuel. Don Antonio y don Jorge Roig de Castillo Aragones admitantur sin voto como a hijos de don Juan Roig, por hallarse habilitado dicho don Juan en di- versas Cortes. Lovigo Richo, Bernardino Richo y Antonio Richo, padre y hijos de la villa de Tempio admitantur con voto por hallarse habilitados en las Cortes del setior conde de Santistevan el dicho Lovigo, Bernardino, y Antonio, y per la menor edad de dicho Antonio sin voto, y el dicho Lodovico en dos Cortes anteceden- tes, y por constar que el dicho Antonio tiene edad sufficiente para votar segun la fe firmada de testigos que produce se admite con voto en estas Cortes, y assi bien se habilita la procura por ellos hecha en persona del illustre marques de Lacony, y la substitucion hecha en persona de Juan Maria Richo residente en esta ciudad hijo y hermano respective de los sobredichos.

1277 Antiogo Joseph Nin, hijo de Joseph Nin y Sanjust de esta ciudad, admitatur sin voto por no tener la edad sufficiente, segun la fe del bautismo que presenta. Antonio Thomas Nin y Sanjust admitatur sin voto por no tener edad, segun pa- rece de.la fe del bautismo que ha presentado, con la qual consta ser hijo del so- bre dicho Joseph Nin y Sanjust de esta ciudad. Don Francisco Pilo admitatur con voto como a hijo de don Matheo Pilo y Boil de Sasser, por ser a notorio cavallero, y por el su procurador el dicho don Ma- theo, y assi bien se habilita la substitucion hecha en persona del ilustre mar- ques de Villa Sor. Don Francisco Lipery de.la ciudad de Sasser, y sus hijos don Gavino y don Francisco Lipery, admitantur con voto por tener sufficiente edad segun la fé firmada de testigos que presentan, por haver sido habilitado dicho don Fran- e. 356 cicco i su padre en tres Cortes consecutivas, y assi bien se habilita la procura por ellos hecha en persona del dicho don Matheo Pilo y Boil baron de Putifi - gary. Don Miguel Manca y Canu admitatur por ser a nottorio militar. Don Antonio Cugia hijo de don Ramon Cugia admittatur con voto por ser a notorio militar. El noble don Dalmao Sanjust d.esta ciudad admittatur por ser a notorio mili- tar. El noble don Antíogo Sanna d.esta ciudad admittatur por ser a notorio caval- lero. Don Antiogo Sanjust d.esta ciudad admittatur por ser a notorio cavallero. Don Agustin Spiga d.esta ciudad admittatur por ser a notorio cavallero. Don Juan Thomas de Castelvy d.esta cíudad admittatur por ser a notorio ca- vallero. Don Gaspar y don Francisco Malonda hermanos de Caller admittantur sin voto por ser nottorios cavalleros. El doctor don Jorge de Aquena admittatur por ser a notorio cavallero. Don Jorge Martini d.esta ciudad admittatur por ser a notorio cavallero. Don Juan Bautista Fortesa de Festiany admittatur sin voto por su menor he- dad. Don Antonio Quesada Ribadeneira de Sasser, admittatur con voto por haver sido admitido en las Cortes del serior conde de Santistevan, en que hizo constar ser descendiente de Nicolas de Quesada, quien obtuvo la merced de cavallerato en 14 de marco 1582 registrado en el officio del racional, [...] se- gun en dicho processo consta con certificatoria de Miguel Pirella, escrivano del officio del mastro rational, y por el su procurador el noble y magnifico don Ma- c. 356v. nuel / Delitala, y assi bien se habilita la substituccion hecha en persona de Fe- lix Francisco Demontis. Don Trano Quesada admitatur con voto, por haver sido admitido sin el en las Cortes del serior conde de Santistevan, como a hijo del sobre dicho don An- tonio Quesada Ribadeneira por las causas en la ante dicha habilitacion de di-

1278 cho don Antonio expressadas, y por el su procurador dicho noble, y magnifico don Manuel Delitala, y assi bien se habilita la substitucion hecha en persona de Felix Francisco Demontis. El expectable don Felix Sanjust governador de.los Cabos de Sasser, y Logudor admitatur con voto por su notoriedad, y tanbien se admite con voto a su hijo don Francisco Sanjust, por haver sido informado al.a Junta tener la edad suf- ficiente para votar, y por ellos su procurador el ilustre marques de Lacony, y assi bien se habilita la substitucion hecha en persona de don Juan Claveria. Lucifero Sedda, y Antonio Sedda hermanos de.la villa de Mamoyada admitan- tur con voto como a hijos de Ignassio Sedda el quel fue hijo de Pedro Franci- sco Sedda, [...] de.la villa de Gavoy, que presentò privilegio de militar de.la data a 7 de junio 1647 en las Cortes del senor conde de Lemos, y en las de se- nor Camarassa en las quales fueron habilitados el dicho Pedro Francisco y su hijo Ignatio, y los híjos de este Pedro Francisco y Antiogo y Mariny, y en las del senor Camarassa [ademas de.los sobre dichosl] hallarse Pedro Francisco Sedda que obtuvo dicho privilegio. Don Joseph Delipery, Francisco Paduano, y Joseph Paduano de.la ciudad de Sasser, admitantur con voto, a saber es el dicho don Joseph por haver sido ha- bilitado en tres Cortes consecutivas antecedentes, el dicho Francisco tambien habilitado en otras tres Cortes consecutivas, y el dicho Joseph Paduano por ha- ver sido habilitado son voto en las Cortes del senor Camarassa y su padre Ga- vino Paduano, hallarse habilitado en las del senor conde de Lemos, y por el- los su procurador el ilustre marques de Lacony, y assi bien se / habilitan las c. 357 substituciones hechas en persona de Lucifero Sedda, como a procurador de Francisco Paduano y Joseph Paduano y de Antonio Sedda, como tanbien a pro- curador de dicho Joseph Delipery, y a don Diego Muxiga no se ha habilitado, hasta que justifique. /

629 1680 marzo 23, Cagliari Fede battesimale di don Antonio Michele Melchiorre Olives, figlio di don Giuseppe Olives e di donna Caterina Genoves Olives, coniugi del quartiere di Lapola. Il documento è esibito dallo stesso don Giuseppe, il quale chiede che il figlio sia abilitato.

Ilustrisimos setiores habilitadores c. 358 Don Joseph Olives dive que desea sea habilitado en estas Cortes don Antonio Miguel Olives su hijo, por lo que presenta la fe del baptismo y suplica a vues- tras seiiorias ilustrisimas, se sirvan decretar sea dicho su hijo habilitado sin voto

1 I termini tra parentesi quadre sono cancellati da un tratto di penna.

1279 segun se acostumbra et haec et cetera omni meliori modo et cetera. Don Joseph Olives. / c 359 A vint y tres de marts mil sis gents uitanta, fas fe yo Diego Matta, benefigiat y domer de.la parroquial iglesia de Santa Eulalia de.la Llapola de Caller, de com he batiat segons lo rittu de.la santa mare Iglesia à don Antoni Miguel Melchior Olives, fili del magnifich don Joseph Olives, y de dona Cathalina Olives y Genoves, conjuges de.la Llapola. Foren padrins don Antoni Genoves, y donna Leonarda de ervelló y Genoves, tots de la Llapola et cetera. Diego Matta domer et cetera. Concordat et cetera. Joanes Antiochus Catte Tolu secretarius./

630 1688 gennaio 20, Cagliari Fede battesimale di Emanuele Ripoll, figlio del nobile don Pietro Ripoll di Valencia e della moglie donna Anna Maria Asquer Ripoll. L'atto è stato ce- lebrato il 4 gennaio 1673. Il documento viene esibito da Ripoll padre, il quale chiede che il figlio sia abilitato. c. 360 Ilustrisimos seriores habilítadores El doctor don Pedro Ripoll, domiciliado y filiado en esta giudad, ya muchos arios, y como tal habilitado en ella pone a los piez de vuestras seriorias ilustri- simas, a su hijo llamado don Juan Emanuel Ripoll y Asquer, havido de legitimo y carnal matrimonio, sigun parege por la feé bauptizmal que presenta ut eccel supplicando a vuestras seriorias ilustrisimas se sirva honrarle en estas presentes Cortes, sin voto por ser solo de la edad de quinze arios, que lo regibirà a summa gragia de la mano de vuestras seriorias ilustrisimas que Dios guarde. Don Pedro Ripoll. / c. 361 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que, havent cercat lo Quinque Li- brorum d.esta santa iglesia primatíal calaritana, a instancía del noble don Pera Ripoll, he trobat lo seguent: Vui als quatre de gener del ayn mil siscents settanta y tres, lo molt reverent don Salvador Carcassona, canonge d.esta santa iglesia primacial, ha batiat un fill del noble don Pera2 Ripoll de Valencia, y de sa muller dona Anna Maria Asquer

Ut ecce, sottolineato nell'originale, così come figura anche in altri documenti. 2 Così nell'originale per Pere.

1280 y Ripoll. Se li posa nom: Juan Emanuel. Foren padrins lo noble don Francisco Montanacho y dona Vittoria Bacallar, tots del present Castello, y axi lo ferme Joan Maria Mamely domer. En fé de lo qual done y ferme la present vuy en Caller en 20 de gener de 1688. Agustin Ruby domer. /

631 1688 gennaio 24, Cagliari Fede battesimale di Francesco Ambrosio, figlio di don Emanuele di Montemayor di Cartagena e della moglie donna Giuseppa Santus Montema- yor. L'atto è stato celebrato il 9 dicembre 1686. Il documento è esibito dal pa- dre, il quale chiede che il figlio sia abilitato senza voto. Muy ilustres seriores abilitadores c. 362 Don Manuel de Montemayor dize que hallandose con su hijo de hedad poco mas de un ano, desea que vuestras seriorias ilustrisimas le favorescan en avili- tade sin botto; como [...] lo suplica a vuestras sefiorias ilustrisimas para cuyo efecto pone en sus manos la fee del baptismo ynclusas. Don Manuel de Montemayor. /

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que en los de nou de dezembre del c. 363 ayn mil siscents vuitanta y sis, lo molt reverent don Felix Masons coadiutor d.esta santa iglesia primacial calaritana, ab lissensia mia, ha batiat un fili de don Manuel Montemayor de Cartagena, y de sa muller dona Josepa Santus y Mon- temayor de Caller. Se li ha posat nom: Francisch Ambros. Foren padrins lo ex- cellentissim sefior don Alonso de Gusman generai de las galeras del present Regne de Serderia, y dona Josepa Moras de Madrid. En fé de lo qual done y ferme la present vui en Caller en 24 de gener del ayn 1688. Agustin Ruby domer. /

632 1688 gennaio 26, Cagliari Si certifica che don Antonio e don Giorgio Roig di Castellaragonese sono figli di don Giovanni Roig.

Certificamos los infrascrítos de que don Antonio y don Giorge Roig de Cas- c. 364 tillo Aragones son hijos de don Juan Roig. En fe hasemos la presente firmada de nuestras manos. Caller y henero 26 de 1688. Don Matheo Pilo y Boyl. Francisco Mancony. /

1281 633 1688 gennaio 24, Cagliari Si attesta che Antonio Richo, dell'età di circa 20 anni, è figlio di Lodo- vico Richo e di Giovannica Guacio di Tempio. c. 365v. Hazemosl fe nosotros infrascritos qualmente el senor Antonio Richo es hijo de senor Lodovico Richo y de seflora Joanica Guacio de la villa de Tempio. Y di- cho senor Antonio Richo es hombre que passa de veinte y dos atios, y por la verdad se haze erta firmada de los infrascritos testigos hoy en Caller a 24 de henero de 1688. Don Francisco Garrucho archipreste de Bosa. Pedro de Garrucho. /

634 1687 novembre 14, Tempio Il donnicello Lodovico Richo di Tempio, i figli Bernardino ed Antonio, per alcuni legittimi impegni, non possono personalmente assistere alle Corti; pertanto costituiscono loro procuratore Giovanni Francesco Elisio di Ca- stelvì, marchese di Laconi, perché si presenti al Parlamento a nome dei costi- tuenti.

c. 366 Die 14 novembris anno a nativitate Domini 1687 Tempio. En nom de nostre senor Deu, sia a tots notori com Lodovico Richo, Bernar- dino Richo, y Antoni Richo sos fills, donzells d.esta vila conegut per lo nota- rio y testimonis infrascrits, atenent y considerant que per algunas llegitimas ocu- passiones no poden personalment trobarse, ni assistir personalment a.les infrascrites coses, sabent en pero quod quid per alium facit, per se ipsum fa- cere videtur. Per de son grat y certa scientia en aquella minor forma, via y manera que de dret y alias lis es llicit y permes, fan constituhexen, crean y solemnement or- denan son procurador cert et cetera, axi que et cetera, al illustre senor marques de Lacony, absent et cetera, per a que per dits Lodovico Richo, Bernardino Ri- cho, y Antoni Richo constituhents y en son nom se puga presentar personal- ment en lo Real y General Parlament... [omissis] / c. 366v. Testimonís presents foren Sebastia Casaracho, y Juan Baptista Fresi de la pre- sent vila, coneguts per lo notari infrascrit, quals no ferman de llurs mans per no saber escriure et cetera. Jacobus Sini publicus notarius.

I La carta 365r. è bianca.

1282 Praemissis proprio depictis calamo quibus interfui ego Jacobus Sini hujus opidi de Tempio authoritate regia per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publi- cus notarius requisitus fidem praesto.

635 1688 gennaio 18, Cagliari Don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, marchese di Laconi, procu- ratore dei cavalieri tempiesi Lodovico, Bernardino ed Antonio Richo, volendo usare il potere di sostituire, nomina Giovanni Maria Richo, residente a Ca- gliari, perché faccia quanto è contenuto nella stessa procura. Die 18 januaríi 1688 Calaris. El ilustre don Juan Francisco De Castelvy, marques de Lacony, bisconde de Sanlori et cetera, procurador con poder de substituhir, constituhido y ordenado en el presente poder por Lodovico, Bernardino, y Antoni Richo cavalleros de.la villa de Tempio, y quiriendo usar de dicho poder gratis et cetera substituhex y en su lugar nombra a Juan Maria Richo, resident en esta ciudad, para que por dicho illustre substituhente, immo verius por dichos sus principale pueda y deva hazer todo y quanto en dicho poder se contiene, con promesa de tenerlo ferme, rato y agradable y no.lo revocarà por ninguna causa et cetera, segun que haxi lo ferma de su mano et cetera actum et cetera. Testigos los nobles don Antiogo De Sena y don Baptista Dedony. Ita est. Sebastianus Carta Serra publicus notarius. /

636 1688 gennaio 25, Cagliari Fede battesimale di Antioco Giuseppe, figlio del donnicello Giuseppe Nin Sanjust e della moglie donna Giovanna Maria Carcassona. L'atto è stato ce- lebrato il 22 marzo 1670.

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que, havent cercat lo Quinque Li- c. 367 brorum d.esta santa iglesia primatial calaritana, à instancia de Antiogo Joseph Nin, he trobat lo seguent: Vui en vint y dos de mars del ayn mil siscents settanta, lo molt reverent doc- tor don Joseph Accorrà, canongie d.esta santa iglesia primatial calaritana, ha batiat un fili de Joseph Nin y Sanjust donzell y de sa muller, dona Juana Ma- ria Carcassona. Se li posa nom Antiogo Joseph. Foren padrins los nobles don Agusti Carcas- sona y dona Geronima Carcassona y Cao, tots de Caller y axi lo ferme. Juan Maria Mamely domer et cetera. En fe de lo qual done y ferme la present vui en Caller en 25 de gener de 1688. Agustin Ruby domer. /

1283 637 1688 gennaio 25, Cagliari Fede battesimale di Antonio Tomaso, figlio del donnicello Giuseppe Nin Sanjust e della moglie donna Giovanna Maria Carcassona Nin. L'atto è stato celebrato il 4 gennaio 1672. c. 368 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que, havent cerat lo Quinque Li- brorum d.esta santa iglesia primatial calaritana, à instancia de Antiogo Joseph Nin, he trobat lo seguent: Vui als vint y quatre de gener de mil siscents settanta y dos, lo molt reverent don Salvador Carcassona, canongie d.esta santa iglesia primatial calaritana, ha batiat un fili de Joseph Nin y Sanjust donzell y de sa muller dona Joana Maria Nin y Carcassona. Se li posa nom Antoni Thomas. Foren padrins lo illustre don Artal de Alagó y Pimentell, marques de Villa Sor y la noble dona Athanasia Aleman y Acorrà, tots del present Castell, y axi lo ferme. Joan Maria Mamely domer et cetera. En fe de lo qual done y ferme la present vui en Caller en 25 de gener de 1688. Agustin Ruby domer. /

638 1688 gennaio 26, Cagliari Il nobile don Matteo Pilo Boyl, barone di Putifigari, in qualità di procu- ratore del figlio Francesco, conferisce tutti i poteri della procura al marchese di Villasor don Artale d'Alagon, perché assista con gli altri militari alle riu- nioni dello Stamento. c. 369 Die vigesima sexta januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesímo octuagesimo octavo Lo noble don Matheo Pilo y Boyl setior de la baronia de Putifigari de la ciu- tat de Sasser, y al present en esta ciutat personalment trobat, conegut dels se- cretario y testimonis infrascrits, fent estes coses com a procurador de son fili, lo noble don Francisco Pilo y Boyl ab poder de substituir, segons de dicha pro- cura consta ab acte rebut en dicha ciutat de Sasser als vint y tres de diciembre del ayn proxim passat 1687, y ab facultat de poder entrar, y assistir ab los demes militars en lo molt illustre Estament militar per lo Parlament que, en nom de Sa Magestat (Deu lo guarde) està celebrant en lo present Regne, com a presi- dent lo excellentissim seflor don Nicolau Pipateli de Aragon, y presentar el voto, y assentir, y discendir, y per lo oferiment del servici de Sa Magestat y demes coses que se ofriran en dit Parlament, segons mes llargament es de veure de dita procura a que se hatgia la deguda relacio. Per w lo dit noble don Matheo usant del present poder substituhex en nom, y per part del dit son H al excellentissim don Artal de Alagon, marques de Villa

1284 Sor, al qual li dona, y conferez tots los poders, que ab dicha e prechalendada procura li son estats otorgats a eill dit noble substituhent per dit noble don Francisco son fili, ab promesa, que tots lo que per dit excellentissim substitut serà fet, lo tendrà sempre per ferm, rat grat, valido y agradable, y no lo revo- cara per diguna causa, dret, via, o raho segons que axi lo ferma llargament et cetera / actum et cetera. c. 369v. Don Matheo Pilo y Boyl. Testimonis foren Diego Lilliu y Diego Piras y Gaetan escrivents, que ferman et cetera. Diego Lilliu so testimoni. Diego Piras y Gaetan so testimoni. Ita erta Antonius Lecca secretarius. /

639 1688 gennaio 26, Cagliari Don Antonio Esgrecho e don Giuseppe Pilo Manca fanno fede che don Gavino e don Francesco Delipery, figli di don Francesco Delipery, hanno ri- spettivamente 21 e 20 anni compiuti.

Hasemos los infrascritos que firmamos fe de que don Gavino y don Francisco c. 370 Delipery hijos de don Francisco Delipery tienen uno veinte y un afios cumpli- dos y el otro veinte cumplidos. En fe hazemos la presente firmada de nuestras manos. Caller, y henero 26 de 1688. Don Antonio Esgrecho. Don Joseph Pio y Manca. /

640 1687 dicembre 23, Cagliari I nobili dottor don Francesco Pilo, don Francesco Lipery, don Gavino e don Francesco Lipery Manunta e don Antonio Lipery, padre e figli, residenti a Sassari, nominano loro legittimo procuratore don Matteo Pilo Boyl, barone di Putdigari, a rappresentarli nel Parlamento generale.

Die vigesima tenia mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sex- c. 371 centesimo octuagesimo septimo Caller. In Dei nomine amen. Omnibus et singulis visuris inspecturis pariter que hoc presens instrumentum audiheris nottum sit quod nobiles setiores illustres ve- nerabiles doctor Franciscus Pilo et E...], don Franciscus Lipery y don Gavinu y don Franciscus Lipery et Manunta, atque don Antonius Lipery pater et fui comorantes istius Sasser civitatis qui tam y ad servitia Dei et suae regiae catho- licae magestatis domini nostri Hispaniarum regis don Caroli secondi plurimos

1285 vitae in salute vivat per annos, pro quitandis tamen quibusvis gravaminibus ex- cellentissimum dominum don Nicolaum de Pignatelli de Aragon ducem de ci- vitate et Statu de Monte Lion, principem de Noya et Sacri Romani Imperii, marchionem de Cerchiaro y Caronia, comitem de Borrello, de Consilio Suae Magestatis suique proregem et cappitaneum generalem istius Regni Sardiniae in civitate Callaris justa convocatorias litteras Generale Parlamentum foret ce- lebrandum instantibus quidem tribus Brachis y Estamentis, nempe Eclesiastico Regio et Militare veniet insistendum per eundem excellentissimum dominum prorregem Calari expeditas ad plurimorum negotiorum studia et [.. .] ab hinc inde loci distanciam ad celebrationem dicti Regii Parlamentii in eadem civi- tate Calaris personaliter nequiunt adessent, et confidentes ad plenum de lega- litate, prudentia, rectitudine in facultate sui procuratoris et probitate. Ideo om- nibus melioribus, via, modo, iure et forma, quibus magis melius validius et efficatius de jure vel alias possunt et debent gratis, et ex eorum certa scien0a, mere sponte ac voluntate deliberatta faciunt, constituunt, deputant, creant, et solemniter ordinant eorundem certum legitímum, et indubitatum procurato- rem certum nuntium specialem, et ad omnia et singula infrascripta gestorem generalem itta taliter quod specialitas ipsi generalitati minime deroget, nec e contra, nobilem dominum don Matheum Pilo Boyl baronem oppidi de Puti- figari istius Sasseris civitatis presentem et acceptantem, et eorum nomine et pre- facti propriamque nobilium personam constituentium representantem et in 371v. dicto Regio Generale Parlamentum coram / Sua Excelentia, eiusque iudicibus comparendum et inssistendum... [omissis]

Testes sunt infrascritti Joannes Gavinus Comida testis. Propthus molo testis. Michelhangelus de Aquena publicus notarius. (SN) Sigtnum Michelangeli de Aquena civis Sasseris auctoritatibus apposto- lica ubique regia vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publicí no- tari qui de praemissis alieno exaratis calamo fidem facit subsígnavit atque clausit. /

641 1687 dicembre 20, Cagliari Don Antonio Quesada Ribadeneira, non potendo personalmente recarsi a Cagliari in quanto impegnato in urgenti affari a Sassari, concede pieno po- tere a don Emanuele Delitala Castelvì, reggente la Tesoreria regia, perché possa votare nelle Corti a nome del costituente. c. 372 En nombre de Dios sea amen. Sepan todos quantos este instrumento publico

1286 de poder veyeren, leyeren y hoyeren, de como hoy que contamos veinte del mes de diciembre del ano 1687, en esta ciudad de Saper parelio ante mi, nottario publico, y de los testigos baxo scriptos, el seflor don Antonio Quesada de Ri- badeneyra de esta ciudad, por mi dicho notario bien conossido que, por quanto por orden de sa magestad catholica el rey nuestro, setior de Spagna don Carlos el segundo (que Dios guarde), se han de celebrar las Cortes del Real Par- lamento, por el excelentisimo setior duque de Monteleon, del Consejo de Sa Magestad y su virrey y capitan generai en este Reyno de Sardefia en que han de assistir los Stamentos eclesiasticos y militar d.este Reyno, dando sus votos para lo que fuere mas conbeniente al serbicio de Su Magestad y su real Corona, en virtud de las convocatorias despachadas por Su Excelentia y Real Audien- cia en la ciudad de Caller en los [...] del mes de d.este ano corriente 1687. Para lo qual dicho selior don Antonio Quesada Ribadeneira ha de dar el suyo a dicho Real Parlamento, para lo mas conveniente del real servigio, a cuio ef- fecto no puede personalmente assistir en dicha ciudad de Caller, para hallarse ocupado en otros negoOos urgentes en esta dicha ciudad y, fiado ad plenum en la legalidad, prudencia innata y rectitud del magnifico setior don Manuel Delitala y Castelvy del Consejo de Su Magestad y regente la General Theso- raria en el presente Reyno que se halla en la dicha ciudad de Caller. Por tanto en todo el mejor modo, que por derecho vel alias le es licito y per- mitido, en mi poder y de dichos testigos baxo scritos dié y otorga todo su pieno poder y facultad bastante al dicho magnifico sei1'0r- don Manuel Delitala y Ca- stelvy, que es ausente, como si estuviesse presente y aceptante, para que en nom- bre y por parte de dicho noble de Quesada Ribadeneira constituhiente y ob- torgante, y representando su propria persona pueda dar y [.. .] su voto en dichas Reales Cortes y Parlamento... [omissis] /

Testes sunt infrascritti: Joannes Gavinus Comida. c. 372v. Propthus Tholo. Archangelus de Aquena publicus notarius. (SN) Sigtnum mei Archangeli Aquena civis Sassaris auctoritatibus appostolica ubique regia vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici notari qui de praemissis y aliis exaratis calamo fidem facio subsignoque requisitus.

642 1688 gennaio 19, Sassari Il nobile don Emanuele Delitala Castelvì, reggente la Tesoreria regia, procuratore con potere di sostituire, costituito da don Antonio Quesada Ri- badeneira di Sassari, nomina il nobile don Giuseppe Francesco Comisa, contadore ed archivista delle Torri, perché faccia quanto viene espresso nella procura.

1287 Et die decima nona januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo. El noble y magnifico sefior don Manuel Delitala y Castelvy del Consejo de Sa Magestad y regente la Real Thesoreria en el presente Reyno, procurador con poder de substituhir constituhido en el presente poder por el noble don An- tonio Quesada Ribadeneyra de la ciudad de Sasser, y queriendo de usar del di- cho poder gratis sustituhie y en su lugar nombra al [noble Joseph Francisco] c. 373 Comisa / contador y archivero de.les Torres en el presente Rejno para que, por parte de dicho noble y magnifico sefior sustituiente, immo verius por dicho su principal, pueda y deva hazer todo quanto en dicho poder se contiene y va ex- pressado, con promesa de tenerlo por firme, grato, valido y agradable y no re- vocar por diguna causa via ny razon, segon que assi lo jura y ferma de su mano et cetera. Don Manuel Delitala.

Testigos son Antonius Loy Lochy y Juan Mauro Cau escrivents. Antonio Loy soy testigo Juan Mauro Cau soy testigo. Itta est Luciferus Mura publicus Calaris notarius et cetera cum addita interli- nea ubi legitur "Felis Francisco de Monti donzell contador, y archiv-ero de las Torres". /

643 1687 dicembre 20, Sassari Don Francesco Quesada Ribadeneira, non potendo personalmente re- carsi a Cagliari per assistere al Parlamento in quanto impegnato in urgenti affari a Sassari, concede pieno potere a don Emanuele Delitala Castelvì, reg- gente la Tesoreria reale, perché intervenga e voti nelle Corti a nome del co- stituente. c. 374 En nombre de Dios sea amen. Separi todos quantos este instrumento publico de poder veieren, leyeren y hoyeren de como, hoy que contamos veinte del mes de diciembre del ano 1687, en esta ciudad de Saer, pareQio ante mi nottario publico y de los testigos baxo scriptos el sefior don Francisco Quesada de esta ciudad, por me dicho notano bien conossído que, por quanto por orden de su magestad catholica el rey nuestro sefior de Spagna don Carlos el segundo (que Dios guarde), se han de celebrar las Cortes del Real Parlamento, por el exce- lentisimo sefior duque de Monteleon del Consejo de Su Magestad y su virrey, y capitan generai en este Reyno de Sardel-1a,- en que han de assystir los Stamen- tos eclesiasticos y militar de este Reyno, dando sus votos para lo que fuesse mas conbeniente al serbicio de Su Magestad, y su real Corona, en virtud de las convocatorias despachadas por Su Excelentia y Real Audiencia en la ciudad de Caller en los [...] del mes de [...] d.este ano corriente 1687.

1288 Para lo qual dicho sefior don Antonio Quesada Ribadeneira ha de dar el suyo a dicho Real Parlamento para lo mas conveniente del real serbigio, a cuio ef- fecto no puede personalmente assistir en dicha ciudad de Caller para hallarse ocupado en otros negogíos urgentes en esta dicha ciudad y, fiado ad plenum en la legalidad y prudencia innata y rectitud del magnifico sefior don Manuel Delitala y Castelvy del Consejo de Su Magestad y regente la General Thesore- ria en el presente Reyno que se halla en la dicha ciudad de Caller. Por tanto en todo el mejor modo que por derecho vel alias le es ligito, y per- mitido en mi poder y de testigos baxo scriptos dié y obtorga todo su pieno po- der y facultad bastante al dicho magnifico sefior don Manuel Delitala y Castelvy, que es ausente, como si estuviesse presente y aceptante, para que en nombre y por parte de dicho noble Quesada Ribadeneira, constituhiente y obtor- gante, representando su propria persona pueda dar y de su voto en dichas Rea- les Cortes y Parlamento... [omissis] /

Testes sunt infrascritti: Joannes Gavinus Comida soy testigo. c. 374v. Prothus molo soy testigo. Archangelus de Aquena publicus notarius. (SN) Sigtnal mei Archangely de Aquena civis Sassaris auctoritatibus apposto- lica ubique regia vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici no- tari qui de premissis alieno exaratis calamo fidem facio subsignansque requi- situs.

644 1688 gennaio 19, Cagliari Il reggente la Reale Tesoreria don Emanuele Delitala Castelvì, costituito procuratore dal nobile don Francesco Quesada di Sassari, volendo utilizzare il potere di sostituire, nomina il nobile don Felice Francesco Comisa, conta- dore ed archivista delle Torri, perché faccia quanto viene espresso nella pro- cura.

Die decima nona januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo oc- tuagesimo octavo. El noble y magnifico sefior don Manuel Delitala y Castelvy del Consejo de Su Magestad y regente la Real Thesoreria en el presente Reyno, procurador con poder de substituhir, constituhido en el presente poder por el noble don Francisco Quesada de la ciudad de Sasser, y queríendo de usar del dicho po- der gratis et cetera sustituhie y en su lugar nombra al noble Felix Francisco [Co- misa, contador y archivero] de.les Torres en el presente Rejno, para que por parte del dicho noble y magnifico sefior sustituiente, immo verius por dicho su principal, pueda y deva hazer todo quanto en dicho poder se contiene, y va / expressado, con promesa de tenerlo por firme, grato, valido, y agradable y c. 375

1289 no lo revocara por ninguna causa via ny razon segon que assi lo firma de su mano y jura et cetera. Don Manuel Delitala.

Testigos son Antonius Loy Lochy y Juan Mauro Cao. Antonio Loy soy testigo Juan Mauro Cau soy testigo. Itta est Luciferus Mura publicus Calaris notarius et cetera cum addita interli- nea ubi legitur "Felis Francisco de Monti donzell contador, y archivero de las torres". /

645 1687 dicembre 21, Cagliari Don Felice Sanjust Manes, governatore e riformatore dei Capi di Sassari e Logudoro, insieme a don Francesco Sanjust Sorsa, rispettivamente padre e figlio, della città di Sassari, non potendo personalmente assistere per alcuni impegni, costituiscono legittimo procuratore il marchese di Laconi perché si presenti in Parlamento a nome dei costituenti. c• 376 Die vigesima prima mensis decembris anno a nativitate Domini 1687 Sasser. En nom de nostre serior Deu sia a tots notori com lo molt spectable setior don Felis Sanjust y Manes, governador y reformador del Cap de Sasser y Logudor de Sa Magestad y don Francisco Sanjust y Sorsa, pare y fili de.la present coneguts et cetera. Per quant per algunes ocupassions no poden personal- ment assistir a.les infrascrittes coses y fiats de.la integritat, zelo y retitut del in- frascrit illustre marques de Lacony, de son grat y certa sOentia constituexen, crean y solemnament ordenan son llegitim procurador, cert y espeOal y per les coses infrascrites generai, axi que et cetera, al dit illustre marques de Lacony de.la iutat de Caller, absent et cetera, per a que per part dels sobre dits constituents y en nom de aquells puguia y deguia presentarse en lo Real y Ge- neral Parlament... [omissis] / c 376v. Testimonis sunt infrascritti. Don Jorge Delitala testimoni. Francisco Marras testimoni. Cano Altea nottarius. (SN) Sigtnum mei Pauli Cano Altea civitatis Sasseris authoritate regia per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici notari qui de praemissis proprio calamo exaratis una cum praenominatis testibus fidem facio, rogatus requisi- tusque clausi et subsignavi.

1290 646 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, costi- tuito procuratore da don Felice Sanjust e da don Francesco Sanjust Sorsa, usando il potere di sostituire nomina il nobile don Giovanni Clavaria di Ca- gliari perché assista alle Corti generali con la potestà che gli è stata concessa.

Die decimo septimo januarii 1688. El ilustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Lacony, bisconde de Sant- luri et cetera en este real Castillo de Caller domiciliado conoscido et cetera, pro- curador constituhido en el present instrumento por el muy espectable don Fe- lis Sanjust y don Francisco Sanjust y Sorsa con poder de substituhir y usando de dicho poder, gratis et cetera, nombra en su procurador substituhido al :- ble don Joan Clavaria residente en esta / ciudad de Caller, ausente et cetera, c. 377 para que en nombre de dichos sus principales pueda assistir en las Cortes ge- nerales que celebrarà el excelentisimo don Nicolas Pignatelli de Aragó virrey y capitan generai en este Reyno y presidente en aquellas, por Su Magestad (que Dios guarde), y representar todo quanto dichos sus principales representarian, si presentes en ellas se hallassen, cedíendo a dicho noble Sorsa tal y tanta po- testad, qual y quanta a el dicho ilustre marques se le ha por dichos sus princi- pales otorgado et cetera, y promete tenerlo por bien hecho y no revocarlo por ninguna causa, segun lo ferma y jura et cetera. Marques de Lacony.

Testigos son el noble don Antiogo De Sena y Placito Calabres de quibus. Antiogo De Sena. Placito Calabres. Josephus Pixi publicus notarius et cetera et constat de acomodato ubi legitur "don Joan Clavaria". /

647 1687 dicembre 18, Sassari I nobili don Giuseppe Deliperi Bronda, don Diego Muxiga ed il donni- cello Francesco Paduano di Sassari, non potendo assistere personalmente per alcuni impegni, costituiscono come procuratore il marchese di Laconi don Gio- vanni Francesco Efisio di Castelvì perché si presenti in Parlamento a nome dei costituenti.

Die decima octava decembris anno a nativitate Domini millesimo seicentesimo c.378 octuagesimo septimo Sasser. En nom de nostre senor Deu sia a tots notori, com los nobles don Josep Deli- peri Bronda, don Diego Muxiga, Francisco Paduano, donzell de.la present ciu- tat, coneguts et cetera. Per quant per algunes ocupacions no poden personalment assistir a les infras-

1291 criptes coses y fiats de.la integritat, zelo, y rectitut del infrascrit illustre marques de Laconi, de son grat y certa sciencia constituexen, crean y solemnement or- denan son llegitim procurador, cert y especial, y per le coses infrascrites gene- rai, axi que et cetera, al dit illustre marques de Laconi, de la ciutat de Caller absent et cetera. Per a que per part dells sobredits constituents, y en nom de aquells puga, y dega presentarse en lo Real, y General Parlament... [omissis] / c. 378v. Testes sunt infrascriti qui suo proprio calamo se subscripserunt. Sebastianus Serra testis, Joannes Francisco de Betu testis. Cano Altea notarius. (SN) Sigtnum mei Pauli Cano Altea civis civitatis Sasseris authoritate regia per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici nottari qui de praemissis alieno calamo exaratis fidem facio requisítus clausy et subsignavy.

648 1688 gennaio 27, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, ordi- nato procuratore da don Diego Muxiga, Francesco Paduano e Giuseppe Pa- duano della città di Sassari, volendo usare il potere di sostituire, nomina Lu- cifero Sedda perché faccia quanto è contenuto nella procura.

Die 27 mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo oc- tuagesimo octavo Caller. En nombre de nostro seiior Dios, sea a todos notorio, como el illustre don Francisco Ephis de Castelvì marques de Laconi, bisconde de Santluri en la pre- sent ciudad de Caller, y su Castillo populado, conocido al notario infrascrito, c. 379 procurador con poder de substituhir constituhido / y ordenado en el presente aucto de procura por los sobre dichos don Diego Muxiga, Francisco Paduano y Joseph Paduano de dicha ciudad de Sasser, queriendo usar en dicho nom- bre dicho ilustre marques de dicho poder, sustituye a Lucifero Sedda en esta dicha ciudad comorante a estas cosas ausente et cetera, para que por dicho ilustre sustituyente, immo verius por dichos sus principales pueda y deva ha- zer todo y quanto en dicho y presente aucto de procura se contiene y queda expressado, con promesa de tenerlo en dicho nombre por firme, grato, valido y agradable, y no revocarlo por ninguna causa, via, derecho, o razon segun que assi lo ha firmado en dicho nombre, siendo presentes por testigos Juan Ma- ria Corona, y Sebastian Serra Carta nottarios publicos de esta iudad et ce- tera. El marques de Laconi.

Sebastian Carta Serra soy testigo; Juan Maria Corona soy testigo. Ita est Joannes Baptista Diana publicus Calaris notarius.

1292 649 1688 gennaio 27, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Elisio di Castelvì, costi- tuito procuratore da don Giuseppe Deliperi Bronda, Giovanni Pinna Man- ghina e don Michele Dias, usando il potere di sostituire nomina Antonio Sedda di Cagliari perché faccia quanto è contenuto negli atti di procura.

Dicto die Calari En nombre de nostro setior Dios, sea a todos notorio como el ilustre don Fran- cisco Ephis de Castellvì marques de Laconí, bisconde de Santluri en la present ciudad de Caller, y su Castillo populado, conocido al notano infrascrito, pro- curador con poder de substituhir constituhido, y ordenado en el presente aucto de procura por el sobre dicho noble don Joseph Deliperi Bronda, Juan Pinna Manguina, y don Miguel Dias segun de los poderes por dichos Manguina, y Dias a dicho / ilustre sustituyente dados, y ottorgados consta con auctos rece- bidos en poder de Pablo Cano Altea y Pedro Satta Mascia, nottarios publícos c. 379, de.la ciudad de Sasser y villa de Florinas respective en los beynte y uno del mes de noviembre, y treze de diciembre serca passado del ano assi bien serca pas- sado mil seyscientos ochenta y siete a los quales, siempre menester sea, si haya la devida relacion, en dicho nombre valiendosse de dichos poderes, gratis et cetera, substituye y en su lugar nombra a Antonio Sedda en esta dicha ciudad de Caller comorante, a estas cosas ausente et cetera, para que por dicho ilustre sustituyente, immo verius por dichos sus principales, pueda y deva hazer todo y quanto en dichos auctos de procura se contiene, con promesa en dicho nom- bre de tenerlo por firme, grato, valido y agradable y no revocarlo por ninguna causa, via, derecho, o, razon, segun que assi en dicho nombre lo ha firmado, siendo presentes por testigos Juan Maria Corona, y Sebastian Serra Carta nottarios publicos de esta iudad et cetera. El marques de Laconi.

Sebastian Carta Serra soy testigo Juan Maria Corona soy testigo Ita est Joannes Baptista Diana publicus Calaris notariusl. /

650 1688 marzo 27, Palazzo arcivescovile di Cagliari Alle nove e mezzo si riunisce la Giunta degli abilitatoci che abilitano le

1 Sul mg. dx. della carta: «Don Joseph Deliperi Bronda y otros. Don Joseph Deliperi en 3 Cor- tes consecutivas; don Diego Muxiga no se admite basta que justifique; Francisco Paduano admita- tur por hallarse en 3 Cortes consecutivas; Joseph Paduano admitatur por aver sido abilitado en las de Camarassa sin voto, y sustituente Gavino en las de Lemos».

1293 seguenti persone. A mezzogiorno la seduta è tolta e viene ripresa nel pome- riggio dello stesso giorno.

380 Et adveniente die martii intitulata vigesima septima mensis januarii labentis et currentis anni 1688, hora vero nona et dímidia, constituti personaliter illustris- simi domini habilitatores in ditta aula Palati archiepiscopalis callaritani, inse- guendo in dictis habilitationibus habilitarunt sequentes:

El primo don Antonio Magio de.la ciudad de Alguer admitatur con voto por con- star de suficiente edad por la fé de bautismo que produge y por constar ser hijo del quomdam don Agustin Magio hijo y otro de los herederos testamentarios que fue de don Antonio Magio, segun parete de dicho testamento, que ha hecho constar a.la Junta hecho por dicho don Antonio hijo que fué de Agustin Magio en 27 de octobre de ano 1647 en poder de Antonio Jayme notano de dicha ciu- dad de Alguer, por haver presentado a.la Junta privilegio de noble en persona de dicho don Antonio mayor abuelo de dicho don Antonio menor, de.la data en Madrid en 12 de diciembre del ano 1644 y assi bien se habilita la procura he- cha en persona de don Nicolas Ruggio su primo comorante en esta ciudad. Carlos Pisano de.la villa de Tortoly admitatur con voto por hallarse habilitado en las Cortes antecedentes del setior Santistevan, y haver presentado en aquel- las privilegio de militar de 23 de diciembre del ano 1644; y por el su procura- dor el noble y magnifico don Gaspar Barruesso y Carnicer mestre rational, y assi bien se habilita la substitucion hecha en persona de Joseph Frediany de esta ciudad. Don Manuel, don Gayetano, don Luys, y don Ignassio Asquer hermanos ad- mitantur sin voto por haver constado de las fes de los bautismos que han pre- sentado, ser híjos de don Estevan Asquer de esta ciudad y de la filiacion fir- mada de propria mano de dicho noble don Estevan. / c. 380v. Don Juan Matheo Martin de la ciudad de Alguer admitatur con voto por constar a.la Junta ser hijo de don Agustin Marty Ferret de dicha ciudad, quien fue habilitado en las Cortes del sefior Camarassa, y hizo constar de privilegio de noblesa y por el su procurador don Nicolas Ruggio cuya procura tanbien se habilita. Pedro Domíngo Peres de esta ciudad admitatur con voto por constar ser hijo del quomdam Andres Peres y tener bastante edad segun parege de la fé del bau- tismo que ha presentado y por haver sido el dicho Andres habilitado en diver- sas Cortes, como a hijo de Pedro Peres. Don Carlos Antonio Satta, hijo de don Antiogo Satta domiciliado y casado en Caller, admitatur sin voto por no tener edad segun consta de la filiacion firmada de dicho don Antiogo su padre. Don Juan Antiogo Atzory, y don Juan Antonio Atzory de.la ciudad de Sasser admitantur sin voto por ser menores, como a hijos de don Joseph Atzori quien se halla habilitado en diversas Cortes.

1294 El doctor Antonio Nater y Torrella admitatur con voto por haver sido presen- tado a.la Junta privilegio de militar obtenido a su favor de Su Magestad (que Dios guarde) de la data en Madrid a 12 de julio de mio 1682. Y sus hijos Ignas- sio Salvador y Antiogo Francisco Nater, sín voto por ser menores segun consta de.las fes del bautismo, que han presentado y de.la filiacion de aquel- los firmada de mano de dicho doctor Nater su padre. Don Antonio Dedony de.la villa de Gergey admitatur con voto por hallarse ha- bilitado en las Cortes antecedentes del serior Santistevan, y su padre don An- tiogo Dedony en un Parlamento, y su abuelo don Juan Baptista Dedony en dos Parlamentos, y por el su procurador el ilustre marques de Lacony, y assi bien se habilita la substitucion hecha en persona de Carlos Alciator de esta ciudad. Don Antonio Dedony Diana de.la villa de Gestury admitatur sin voto como a hijo de don Antiogo Dedony Diana, quien se halla habilitado en las Cortes del serior Santistevan / y en otras dos consecutivas, por constar de la fé del bautismo, que c. 381 ha presentado, no tener-suficiente edad, y su hijo de dicho don Antiogo. Antiogo Serra Satta de.la villa de Las Plassas admitatur con voto por haver sido habilitado en las Cortes del serior Santistevan como a hijo de Hipolito Serra de Sorgono, quien fu habilitado en dos Cortes consecutivas, y por el su pro- curador el ilustre marques de Lacony y assi bien se habilita la substitucion he- cha en persona de don Lorenzo Sanjust de Caller. Don Salvador Dedony de.la villa de Mara Arbarey admitatur con voto, por hal- larse habilitado en las Cortes del serior conde de Santistevan por hijo de don Juan Bautista Dedony quien fue habilitado en dos Cortes consecutivas y por el su procurador el ilustre marques de Lacony y la substitucion hecha en per- sona de don Lorenzo Sanjust, cuya procura y substitucion tanbien se habilitan. Don Antiogo Dedony de.la villa de Gergey admitatur con voto, por hallarse ha- bilitado en las Cortes antecedentes del serior Santistevan y su padre don Juan Bautista en otras dos Cortes consecutivas antecedentes y por el su procurador el ilustre marques de Lacony y la substitucion hecha en persona de don Lorenzo Sanjust, cuya procura y substitucion tanbien se habilitan. Don Francisco Dedony de.la villa de Gergey, hermano de dicho don Antiogo Dedony admitatur con voto, por hallarse habilitado en las Cortes del serior San- tistevan, y su padre dicho don Juan Bautista en otras dos Cortes antecedentes consecutivas, y por el su procurador el illustre marques de Lacony, y la subs- títucion hecha en persona de Carlos Alciator, cuya procura y substitucion tan- bien se habilitan. Andres Peres por tener bastante edad segun paree de la fé del bautismo que ha presentado y por haver sido el dicho Andres habilitado en diversas Cortes, como a hijo de Pedro Peres. Don Baltasar Mereu y Lacono, natura! de.la ciudad de Sasser y comorant en esta ciudad admitatur sin voto por constar de la filiacion firmada de Antonio Mereu Aquensa curador dativo de dicho don Baltasar, y de la fé del bautismo que ha presentado ser hijo legitimo del noble y magnifico / quomdam don An- c. 381v.

1295 tonio Mereu a favor de quien se despacho privilegios de militar, y noblesa de.la data en Madrid a dotze de octubre del ano 1671. Joseph Jorge, Pedro Luys y Francisco Antonio Murta y Quensa admitantur sin voto, por constar de.la filiassion y fees de bautismos, que han presentado, ser hijos de Antonio Murta y Quensa a saber es dicho Joseph Jorge de primer ma- trimonio y los demas de segundo matrimonio, y por haver sido el dicho Anto- nio admitido en las presentes Cortes, y en otras antecedentes. Se habilita la procura hecha por el secretario Antonio Lecca, en persona del noble don Juan Gavino Atzory, y assi bien se habilita la substituccion hecha en persona de don Ambrosio Machin. Y por ser tarde y haver dado ja la doze se levantaron todos, dexando las habi- litationes para la tarde y mandaron a mi secretario infrascríto convocar el pre- sente aucto de quibus.

Dicto die 27 dictorum mensis et anni hora vero quinta vesperis, constituti dicti illustrissimi domini habilitatores in dicta aula Palatii archiepiscopalis, inse- guendo in dictis habilitationibus habilitarunt sequentes: Et primo don Ignassio Asquer, por constar de.la fide del bautismo y de.la fi- liassion firmada de propria mano de su padre don Francisco Asquer, admita- tur sin voto por no tener la edad. Don Tiberio Sanna de esta ciudad hermano de don Antiogo Sanna serior de Gessico admitatur con voto por tener bastante edad y ser a notorio cavallero. Angel Bonfill de.la ciudad de Alguer, admitatur con voto por haver sido habi- c. 382 litado en las Cortes del setior Santistevan / y su padre Jayme Bonfill en dichas Cortes, y en otras dos antecedentes y por el su procurador el doctor don Fran- cisco Diego Carola cuya procura se habilita y la substitucion hecha en persona del doctor Antonio Nater y Torrella. El doctor Diego Bonfill de.la ciudad de Alguer admitatur con voto por haver sido habilitado en las Cortes del serior Santistevan, y su padre Jayme Bonfill en dichas Cortes, y en otras dos antecedentes y por el su procurador don Fran- cisco Diego Carola cuya procura se habilita y la substitucion hecha en persona del doctor Antonio Nater y Torrella. Francisco Delmestre, hijo legitimo del quomdam Basilio Delmestre de.la villa de Ocier admitatur con voto por haver sido habilitado dicho su padre en las Cortes del serior Camarassa, y en las consecutivas del serior Santistevan, y por el su procurador don Matheo Pilo, cuya procura se habilita, y la substitucion hecha en persona del doctor Luxorio Vacca. El doctor don Juan Antonio Pes, y Pilo de.la ciudad de Sasser admitatur con voto por hallarse habilitado en las Cortes del serior Santistevan, como a hijo del noble y magnifico quomdam don Francisco Martines, quien fu a notorio ca- vallero, y por el su procurador el noble don Matheo Pilo, cuya procura se ha- bilita, con la substitucion hecha en persona del don Pedro Sorribo. Juan Pedro, Marco Antonio y Joseph Serra admitantur con voto por hallarse

1296 hallado en diversos Parlamentos, y se habilita la procura hecha por los sobre- dichos en persona del ilustre marques de Lacony, excepto por Salvador Angel Serra que esta comprendido en dicha procura, por no hallarse en ningunas Cor- tes como se hallan los sobre dichos Juan Pedro, Marco Antonio, y Joseph' ha- bilitados en diversas Cortes y no se admite el dicho Salvador Angel Serra y assi bien se habilita la substitucion en E...] a los tres sobredichos en persona del doc- tor Gaspar Valerio Alciator. / Don Matheo Dies Delitala de.la villa de Ploague admítatur con voto por hal- c. 382v. larse habilitado en las Cortes del sefior Santistevan, como a hijo de Miguel Dies, quien fue habilitado en las dos Cortes consecutivas, y por el su procurador el ilustre marques de Lacony, cuya procura se habilita, y la substitucion hecha en persona de don Pablo Bacallar de esta ciudad. Juan Dies Delitala de.la villa de Ploague admitatur con voto como a hijo de Francisco Dies segun la fé del bautismo que produce, por tener bastante edad, y por hallarse su padre Francisco habilitado en las Cortes del sefior San- tistevan, y su abuelo en las Cortes del sefior Camarassa, y por el su procura- dor el ilustre marques de Lacony, cuya procura tanbien se habilita. Antonio Geronimo Dies Delitala de.la villa de Ploague admitatur con voto, por haverse hallado habílitado en diversas Cortes, y por el su procurador el ilustre marques de Lacony, cuya procura tanbien se habilita. Don Antiogo Santucho domicíliado en la ciudad de Sasser admitatur con voto, por haverse hallado habilitado en las Cortes del sefior marques de Vayona Antonio Angel Santucho, su abuelo. Sebastian Serra de.la villa de Sorgono admitatur con voto, por híjo de Antiogo, quien fue habilitado en las Cortes del sefior Santistevan, y dicho Antiogo en las del sefior Lemos, y por el su procurador el ilustre marques de Lacony, cuya procura tanbien se habilita, y la substitucion hecha en persona del don Antiogo Santucho. Pedro Serra de.la villa de Sorgono admitatur con voto, por haver sido habili- tado en quatro Parlamentos, y por el su procurador el ilustre marques de La- cony, cuya procura tanbien se habilita, con la substitucion hecha en persona del don Antiogo Santucho. Don Juan Bautista Madao de.la villa de Guilarsa admitatur con voto, por ha- ver sido habilitado en las Cortes del sefior conde de Santistevan, y su padre don Diego en las del sefior marques de Camarassa en virtud / del privilegio, y por c. 383 el su procurador el illustre marques de Lacony, cuya procura se habilita, con la substitucion hecha en persona del don Antiogo Santucho. /

i A seguire, cancellato con tratto di penna: «tantum no se habilita, y assi bien se habilita la substitucion de los tres sobredicbos becha en persona del doctor Valerio Gaspar Valerio» (Valerio ripetuto una seconda volta).

1297 651 1688 gennaio 9, Alghero Il nobile don Antonio Magio di Alghero costituisce quale suo procura- tore nel Parlamento il nobile don Nicola Ruggio. c. 384 Die nona mensis januarii anno a nativitate Domini 1688 Alguerii. Noverint universi quod nobilis don Antonius Magio praesentis cívitatis Algue- rii, quia personaliter interesse non valet iustis de causis eum impedientibus, sed desiderans adimpleri de zelo legalitate et suficiencia infrascriti procuratoris cum praesenti publico instrumento omnibus, melioribus modo, via, forma quibus melius, et eficacius de jure, vel alias possit, et debet gratis, et eius serta scien- cia facit, constituhit, creat, et solemniter ordinat eius verum, sertum, et indu- bitatum procuratorem actorem, factorem, negociorum infrascriptorum gesto- rem, ac nuncium spettialem, et ad infrascrita generalem, itta quod specialitas ipsi generalitati minime deroget, nec e contra, nobilem don Nicolaum Ruggio, dictae civitatis adsentem, tamquam presentem ac videlicet nomine dicti nobi- lis constituhentis, et eius nomine, in Regio Parlamento et congregationibus, ac Curiis Montis Leonis, principem de Noya ex Sacro Romano Imperio, prore- gem, et ducem generalem in presenti Sardiníae Regno in civitate calaritana in- terveniendum... [omissis] / c.385 Testes huius rei sunt Ignatius Corbia, et Petrus Paulus Manunta Algueríj ambo. Ignatio Corbia testis Petrus Paulus Manunta testis. (SN) Sigtnum meum Antonii Salaris givis givitatis Alguerii, authoritate regia ubique vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici notari, qui huiusmodi instrumentum, seu mandatum procurationis, cum praenominatis tes- tibus per alium scribi feci, in his tribus paginis papiri formae mayoris praesenti comprensa, rogatus ac requisitus subscripsi, subsignavi et clausi et cetera. /

652 1659 luglio 19, Alghero Fede battesimale di Antonio Lucifero Alessio, figlio di don Agostino Ma- gio e della moglie donna Annetta. c. 386 Noverint universi quod inter cetera quae continentur in quodam libro recon- dito in archivio Curiae ac mensae episcopalis alguerensis in quo sunt scripti, qui sanctum baptismatis sacramentum receperunt in preasenti civitate est continuatum sequens testimonium pro ut sequitur de verbo ad verbum: Die 19 mensis iulii 1659, fas fe yo Matheo Co[...] domer, que he baptiat [.. .] un fili llegitim, y natural de don Agusti Magio, y de dona Anneta muller, los

1298 padrins foren lo conte de Montilleo, y dona Francina Martines. Lo chic te per nom Antoni Lucifer [...] et ut praedicte veluti copiae sui proprii originalis in iudicio et extra piena hic me subscribo ego Antonius Pintor Carta, auc- toritate regia per omne praesens Sardiniae Regnum publicus notarius ac dic- tae Curiae et mensae episcopalis alguerensís secretarius, subscríbo et claudo, ac meum solitum artis nottariae quod in publicis instrumentis claudendis ap- pono quod est tale signum. /

653 1688 gennaio 16, Tortolì Il donnicello Carlo Pisano di Tortolì, considerando che non può perso- nalmente recarsi a Cagliari per alcuni acciacchi ed impegni, costituisce suo pro- curatore il nobile don Gaspare Barruesso Carnicer, maestro razionale del Re- gno, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

Die a 16 de jener 1688 Tortoly. c. 387 En nom de nostre serior Deu sia a tots notori com Carlo Pisano, donzeill d.esta vila, conegut al nottari infrascrit y testigos infrascritts atenent y considerant que non pot trobarse present y pergonalment en la ciutat de Caller por alguns achaques y occupassions en que se troba a.les infrascrites coses en virtut de.les letres convocatorias sabent en pero quod quid per alium fagit per se ipsum fa- vere videtur: per e de son grat y certa scientia en aquella millor via, forma, y manera que de dret et alias li es ligit y permes, fa, constituex, crea y solenament ordena son procurador cert et cetera y axi que et cetera al noble don Gaspar Barruesso, y Carnicer, cavalier del abit y Orde de Santiago del Congeill de Sa Magestat, y son mestre rattional en tot lo present Regne de Cerdegna en dita ciutat de Caller comorant absent com si fos present et cetera [.. .] dit y en son nom se puga presentar perconalment en lo Real y General Parlament ... [omissis] /

testimonia / son Francisco Lucifer Sanna, y Juan Baptista Piras escrivents c. 388 de.la present vila quals se ferman. Lugifer Sanna qui supra. Carlos Pisano. Praemissis alieno calamo scriptis fidem facit Didacus Lay regia auctoritate pu- blicus notarius oppidi Tortoly requisitus fideliter clausit.

654 1688 gennaio 23, Cagliari Il nobile don Gaspare Barruesso Carnigr, procuratore costituito da Carlo Pisano di Tortoli, usando il potere di sostituzione, nomina il donnicello Giuseppe Frediani di Cagliari perché faccia quanto è espresso nella procura.

1299 Die vigesimo tertio januarii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo octavo Calaris. Sia a tots notori com lo noble y magnifico don Gaspar Barruesso y Carniger cavaller et cetera, dins lo Castell de Caller domiciliat al notario infrascript cone- gut procurador constituhit per Carlos Pisano de Tortoli per lo Real y General Parlament, y ab poder de substituhir, segons la retroscripta procura mes llar- gament es de veure a la que et cetera y usant de dit poder de son grat et cetera substituhex a Joseph Frediani donzell d.esta dita present ciutat absent et ce- tera, per a que en nom, y per part del dit noble y magnifich constituhent, immo verius del dit Pisano son principal puga, hatja y dega fer, tot y quant en la dita e prechalendada procura esta expressat ab los matexos poders y facultats. Prometent tenírlo per ferm y no recuzarlo segons que axi ho ferma y jura y lo ferma de sa ma. Don Gaspar Barruesso y Carniger. / c. 388v. Testimonis son Salvator Chicu y Ephis / Durant escrivents en Caller comorants y ferman de llur ma, de quibus. Salvador Chicu so testimoni, Ephis Durant so testimoni. Praemissis proprio efformatis calamo fecit fidem Joannes Baptista Sabba pu- blicus Calaris notarius instatus et ceteral. /

655 1688 gennaio 22, Cagliari Don Stefano Asquer chiede che vengano abilitati (senza voto, data la mi- nore età) i figli don Emanuele Francesco, don Gaetano Antonio, don Igna- zio Maria e don Luigi. Esibisce le fedi battesimali dei primi tre. c. 389 Ilustrisimos seflores Don Estevan Asquer dize que se halla con quatro hijos nombrados don Ma- nuel, don Gayetano, don Luis, y don Eíatio, a quales desea abilitar en estas Cortes sin voto por la menor edad, para cujo efecto presenta con este las fees del baptismo suplicando a vuestras seflorias ilustrisimas le favoriscan con di- cha habilitassíon. Don Estevan Asquer. / c. 390 Certifique de veritat yo domer infrascrít de que, en los vint y nou de dezem-

I La carta contiene una nota a margine del tenore seguente: «1688, Caller. Procura que ha fet Carlos Pisano cavaller de.la present vila al noble don Gaspar Barruesso y CarniKr del Cowell de Sa Magestad y maestre rational del present Regne per comparexer en las Cortes en sou nom ut in- tus. Joseph Frediany».

1300 bre de mill siscents settanta y quatre, lo molt reverent don Geroni Delitala ca- nongie d.esta santa iglesia primatial calaritana, ab llissensia mia, ha batiat, se- gons lo ritu de.la santa mara Iglesia, un fili de don Esteve Asquer, y de sa mul- ler dona Jusepa Marty y Asquer. Se li posa nom Emanuel Francisco. Foren padrins don Francisco Rogger y dona Maddalena Manca tots de Caller. En fe de lo qual done y ferme la present vui en Caller en 22 de gener de 1688. Agustin Ruby domer. /

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que, en los vuit de juliol de mill sis- c. 391 cents settanta y vuit, he batiat, segons lo ritu de.la santa mara Iglesia, un fili de don Esteve Asquer, y de sa muller dona Jusepa Marty y Asquer, tots dos de Cal- ler. Se li posa nom: Gaieta Antoni. Foren padrins don Gavì Martinez de Sager y dona Antonia Carta y Asquer de Caller. En fe de lo qual done y ferme la present vui en Caller en 22 de gener de 1688. Agustin Ruby domer. /

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que, en los tres de agost de mil sis- c. 392 cents vuitanta y quatre, lo moli reverent Antiogo Daga, canongie d.esta santa iglesia primacial calaritana, ab llissensia mia, ha batiat un fili del noble don Es- teve Asquer y de sa muller dona Jusepa Marty y Asquer de Caller. Se li posa nom Ignasi Maria. Foren padrins don Pere Ripoll de Valencia y dona Anna Ma- ria Marty y Masons de Caller. En fe de lo qual done y ferme la present fermada de ma mia. Vui en Caller en 22 de gener del ayn 1688. Agusti Rubi domer. /

656 1688 gennaio 9, Alghero Il nobile don Giovanni Matteo Marti di Alghero costituisce suo procu- ratore per il Parlamento il nobile don Nicolao Ruggio.

Die nona mensis januarii anno a nativitate Domini 1688 Algueris. 394 Noverint universi quod nobilis et magnificus don Joannes Matheus Marti, prae- sentís civitatis Alguerii, quia personaliter interesse non valet iustis de causis eum impendientibus, sed desiderans adimplere iussum, et mandatum domini nostri regis, conciderans igitur ad plenum de zelo, legalitate, et suficientia infrascritti procuratoris, cum praesenti publico istrumento omnibus melioribus modo, via et forma, quibus melius et efficatius de jure vel alias possit et debet, gratis, et eius setta sciencia facit, constituhit, creat et solemniter ordinat eius verum, ser- tum et indubitatum procuratorem, auctorem, factorem, negotiorum infrascri- torum gestorem, ac nuncium spectialem et ad infracrita generalem itta quod specialitas ipsi generalitati minime deroget, nec e contra, nobiliem don Nico- laum Ruggio. /

1301 c. 395 Testes huiusmodi sunt nobilis don Antonius Gutierres, et Ignatius Corbia Al- guerii. Don Antonio Gutierres, Ignacio Corbia testes. (SN) Sigtnum mei Antonii Salaris givis givitatis Alguerii, authoritate regia ubique vero per hoc omne presens Sardíniae Regnum publici notari qui huius- modi instrumentum seu procurationis mandatum cum praenomínatis testibus, per alium scribi feci in his tribus paginis papirii formae majoris praesenti comprensa, rogatus ac requisitus subscribo, subsigno et claudo. /

657 1668 gennaio 15, Cagliari Fede battesimale di Pietro Giuseppe Domenico Perez, figlio dei coniugi Andrea Perez e Caterina Delogu. L'atto è esibito dallo stesso Pietro Giuseppe Domenico il quale, in un'istanza senza data, chiede di essere abilitato per il Parlamento con voto, in quanto ha "l'età perfetta". c. 396 Ilustrisimos seiior abilitadores. Pedro Domingo Perez cavallero d.esta ciudad, hijo legitimo y natural del quomdam Andrez Perez, dize que dezea ser habilitado en estas Reales y Ge- nerales Cortes segun lo han sido su padre y abuelos, por cuyo effecto acude a los pies de vuestras seflorias ilustrisimas, para que queden servidos abilitarle con votto por tener la hedat perfecta, segun la fee que con esta presenta, que a mas ser justicia lo recibira a particular fabor, de la atencion de vuestras se- fiorias ilustrisimas a quienes el cielo prospery guarde. Altissimus Pedro Domingo Perez. / c. 397 En la parroquial iglesia de San Jayme en los quinze del mes de jener mil sisgents sixanta y vuit. Dicto die y afly, yo domer infrascrit he batiat segon la orde de la santa mare Igle- sia a Pere Joseph Domingo fili de seiíor Andreu Perez, y de Cathelina Delogu conijuges. Foren padrins lo selior secretari Juan Baptista Quessa, y sa muller sei-lora Francisca Pinna de dit appendissi per lo qual et cetera. Esteve Serra domer et cetera. Concordat et cetera. Joanes Antiochus Catte Tolu secretarius. /

658 Senza data e luogo Don Antioco Satta chiede che il figlio don Carlo sia abilitato senza voto, in quanto di minore età. c. 398 Ilustrisimos seflores abilitadores.

1302 Don Antiogo Satta morador en erta ciudad dize que tiene un hixo de nombre don Carlos Antonio Satta, y por que no tiene la edad que se requiere para en- trar a vottar en este Real Parlamento, supplica a vuestras seiiorias ilustrisimas se sirvan abilitar dicho mi hixo don Carlos Antonio Satta sin votto, para que en las Cortes venideras pueda vottar como los demaz cavalleros, por que ha esse tiengo y atendra la edad para elio y por que queden vuestras setiorias ilustri- simas enterados de que dicho don Carlos Antonio Satta es mi hixo hago el pre- sente memorial y doy fe de.lo referido firmado de mi mano. Don Antiogo Satta. /

659 Senza data e luogo Il cavaliere dottor Antonio Nater Torrella chiede di essere abilitato con i figli Ignazio e Antioco Francesco Nater, dei quali esibisce le fedi battesi- mali.

Ilustrisimos sefiores habilitadores. c. 399 El doctor Antonio Nater y Torrella, cavallero d.esta ciudad, segun consta con el privilegio de Su Magestad que haze demonstrassion, suplica a vuestra serio- ria ilustrisima se sirva habilitarle en este Real Parlamento con voto, y assi bien habilítar a Ignassio y Antiogo Francisco Nater, hijos del suplicante segun consta con la fe del bautismo, que assi bien presenta ut ecce, sin voto segun lo espera de vuestra setioria ilustrisima, que Dios guarde. El doctor Antonio Nater y Torrella. /

660 1687 settembre 22, Cagliari Fede battesimale di Ignazio Salvatore Nater, figlio del dottor Antonio Na- ter e della moglie Anna Maria Della Vega Nater. Segue attestato del sacra- mento della confermazione.

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que a instansia del doctor Antoni c. 400 Nater he ercat lo Quinque Librorum d.e[sta] santa iglesia primatial calaritana he trobat lo seguent: Vui als vint y vuit de juiol 1611...i2 lo molt reverent don Salvador Carcassona canonge d.esta santa iglesia y seu primacial ha batiat un fili del doctor Antoni Nater y de sa muller Anna Maria Nater y de.la Vega. Se li posa nom Ignasi Salvador. Foren padrins lo noble don Agusti Carcassona y Rosali[...] M[...]o y Bertolu, tots d.esta present ciutat, y assi lo ferme. Joan Maria Mamely domer. En fe de lo qual done la [presenti fermada de ma mia. Vuy en Caller als 22 de setiembre 16[..17. [Joan Maria Mamely] domer.

1303 Axi be he trobat en lo dit Quinque Librorum de que als sinch de mars de 1670 lo illustrem y reverendum sefior don fray Diego de Angulo bisbe de Caller ad- ministrà lo sacrament de la confirmacio en esta dita santa iglesia primatial cal- laritana, y entres altres confirmò a Ignaci fili del doctor don Antoni Nater y de Maria de la Vega Natter, padri Nicolau Torrella, tots de Caller. En fe y testimonio de lo qual done la present fermada de ma mia. Vui en Caller als 22 de setiembre de 1687. Agusti Ruby domer. /

661 1688 gennaio 26, Cagliari Fede battesimale di Antioco Francesco Nater, figlio del dottor Antonio Nater Torrella e della moglie Anna Maria Della Vega Nater. L'atto è stato ce- lebrato il 12 gennaio 1676. c. 401 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que en los doze de gener de mil sis- cents settanta y set, lo molt reverent Joseph Muro canonge d.esta santa iglesia primacial calaritana ha batiat ab llissensia mia un fili del doctor Antoni Nater y Torrella, y de sa muller Anna Maria Nater y De la Vega. Se li posà nom: Antiogo Francisco. Foren padrins Santus Cathala y dona Anna Maria Butsquers y Cathala, tots de Caller. En fe de lo qual done y ferme la present vui en Caller en 26 de gener 1688. Agusti Ruby domer. /

662 1687 dicembre 4, Gergei Il nobile don Antonio Dedoni di Gergei; non potendo assistere di per- sona, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Fran- cesco Efisio di Castelvì perché si presenti in Parlamento a nome del costi- tuente.

402 Die quarta mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo septimo, Gergey. Lo noble don Antoni Dedoni de.la vila de Gergey conegut als testimonis in- frascrits. Per quant a.les infrascrites coses personalment no pot assistir y confiant ad plenum de la fe, legalitat, y probitat de anim del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi. Per tant de son grat y certa sciencia, en tot lo millor modo, via, y manera, que en via de dret, us, consue- tut vel alias pot valer y tenir, fa, constitues, crea, y solemnement ordena son pro- curador cert, y especial y per a.les infrascrites coses generai, axi que la espe- cialitat no derogue a.la generalitat, ni per lo contrari al dit y prenomenat illustre don Juan Francisco de Castelvy, marques de Laconi, absent y present

1304 en la ciutat de Caller, per a que en nom y per part del dit noble constituent puga y dega presentarse en lo Real y General Parlament... [omissis] /

Testimonis son Juan Agus pastor de jumentas y mossen Salvador Boy Sellet c. 403 de.la villa de Lacono y en esta de Gergey trobats, que per no saber escriure et cetera. Joannis Luxorius Pani notarius. De praemissis proprio calamo exaratis fidem facio ego Joannes Luxorius Pani publicus notarius laconensis rogatus et requisitus. / Procura fermada per lo noble don Antiogo Dedoni de.la vila de Gergey al fili- c. 403v stre seflor marques de Lacono per lo Real Parlament.

663 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, ordi- nato procuratore dal nobile don Antonio Dedoni, valendosi del potere di so- stituire trasferisce la procura a Carlo Valeri di Cagliari.

Die 17 januari 1688 Caller. Lo dit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi, bisconde de Sant Luri, procurador ab poder de substituhír plenament constituhit y orde- nat en la retro escripta procura per lo dit noble don Antoni Dedoni, valentse de dit poder de son grat et cetera substituhex et cetera a Carlos Valeri d.esta ciutat de Caller a estes coses absent al qual conferex los matexus poders, que a eill dit illustre substituhent le son estats dats y atribuhits en virtut de dita pro- cura ab promesa de tenir per gratto y agradable tot lo que per dit substituhent sera tractat y effectuat circa las cosas expressadas en dita procura y no revo- carlo segons axi lo ferma y jura llargament. El marques de Lacony

Testimonis son Lucifer Atzeí y Sebastian De Muro, escrivents en Caller como- rants. Lucifero Atzei so testimoni. Sebastian De Muro so testimoni. Josephus Vacca publicus Calaris notarius. /

664 1687 dicembre 9, Gesturi Fede battesimale del nobile don Antonio Dedoni Diana, figlio dei nobili don Antioco Dedoni Diana e della fu donna Speranza Dedoni. L'atto è stato celebrato il 9 febbraio 1683. Segue certificazione notarile.

1305 c. 404 Certificam y fe de veritat fem nosaltres curats de la iglesia parroquial d.esta villa de Gestury que, havent mirat lo libre Quinque Librorum hont se escriben los baptísmats en esta parroquial iglesia, havem trobat al noble don Antonj Dedoni Diana fil legitim y natural dels nobles don Antioco Dedoni Diana quondam y dona Esperanca Dedonj, conjuges que fonch estat baptizat en la dita parroquial en los nou del mes de febrer de lo anj mil sixent vuitanta y tres per Sebastia Lecca, y hassisten per padrins los nobles don Antiogo Dedonj Matta y Angela Dedonj, y en fe de lo qual fem la present fé y sertificatoria. La qual la fermam de nostras mans, instant la noble dona Speraina Dedony per lo interes dico in- cumbex a dit son fil. Datum in Gestury als nou del mes de dicembre del anj mil sissents vuitanta set. Antonj Cordella cura. Sebastia Lecca cura. Antoni Bandu Cura.

Certifique y fa fe yo escriva major infrascrit de la present villa de Gestury qual- ment la present certificatoria damunt y escripta es carater del llisengiat Antoni Cordella cura de la present vila y las firmas son las proprias del dit llissenOat Antoni Cordella, Sebastia Leca prevere, y del llesenciat Antoni Bandu prevere y cura de.la present villa per tenirlos en platica averlos vists moltas voltas escri- vent en ma presen0a y quals predets reverents curats se.lis pot donar, atribuir fé y credit, y en de lo qual fas la present sertificatoria instant me la noble dona Esperarwa Dedony per ser pretes interes fermada de.la ma mia, vui en Gesturi als 10 del mes de dicembre del ain 1687 diuse set post datum declare que va sogellada ab lo sogell y armar d.esta cort dit ain ut supra. Itta est, Joseph Sedda Melia notari de causas y scriva major de.la present villa /.

665 1687 dicembre 3, Las Plassas Il donnicello Antonio Serra di Las Plassas, non potendo personalmente intervenire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconí don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì perché si presenti in Parlamento a nome del co- stituente. c. 406 Diel tertia mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octogesimo septimo Las Plassas. Antoni Serra donzell de.la present villa de Les Plasses conegut als testimonia infrascrits. Per quant a.les infrascrites coses personali-Tient intervenir no pot y confiant de la fé, legalitat y probitat de anim del infrascrit illustre don Juan

i Manca la carta 405.

1306 Francisco de Castelvì marques de Laconi. Per tant de son grat y certa sciencia en lo minor modo, via y manera que en via de dret, us, consuetut, vel alias pot valer y tenir, fa, constitues, crea y solenement ordena, son procurador cert y es- pecial, y per a.les infrascrites coses generai axi que la especialitat no derogue a.la generalitat ni per lo contrari al dit illustre y prenomenat don Juan Fran- cisco De Castelvì, marques de Laconi absent y en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part del dit costituent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

Testimonis son Juan Francisco Melis notati() publich de la villa de Lacono c. 407 y Sisinni Ibba, massajo de la present villa. Y dit Melis ferma. Juan Francisco Melis notarius testimoni.

De praemissis proprio calamo exaratis fidem facio ego Joannes Luxorius Pani publicus notarius laconensis, rogatus et requisitus. / Procura fermada per Antoni Serra Satta, donzell de.la present vila de Les Plas- c. 407v. ses al illustre seiior marques de Laconi per lo Real Parlament. N° 10; n° 17 a Llorenzo Sanjustl .

666 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Elisio di Castelvì, ordi- nato procuratore dal nobile don Antioco Dedony del villaggio di Gergei, con- ferisce tutti i poteri che gli sono stati attribuiti dalla procura al nobile don Lo- renzo Sant Just, domiciliato a Cagliari.

Die 17 januarii 1688 Calari. Lo dit illustre don Juan Francisco De Castelvi marques de Lacony, bisconde de Sent Luri et cetera, procurador ab poder de substituhir plenament consti- tuhit y hordenat per lo dit noble don Antiogo Dedony de la vila de Gergey en la dita procura, valentse de dit poder de son grat et cetera, substítuhex et ce- tera al noble don Llorens Sanjust, domissiliat en esta ciutat, absent al qual conferex los matexos poders que a ell dit illustre substituhent li son estats dats, y atribuhits en dita procura ab promessa de tenir per rato y agradable tot lo que per dit substituhit sera trat y effectuat circa las cosas expresadas en dita pro- cura y no revocarlo et cetera segons axi lo ferma y jura llargament. El marques de Lacony.

I Nota a margine.

1307 Testimonis son Lucifero Arju y Sebastia De Muro escrivents en Caller como- rants. Sebastian De Muro so testimoni, Lucifero Arju so testimoni. Josephus Vacca publicus notarius. /

667 1687 dicembre 3, Mara Arbarei Il nobile don Salvatore Dedoni del villaggio di Mara Arbarei, non po- tendo personalmente intervenire, costituisce suo procuratore il marchese di La- coni don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì perché si presenti in Parla- mento a nome e per parte del costituente.

c. 408 Die tertia mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo octuagesimo septimo Mara Arbarey. Lo noble don Salvador Dedoni de.la present villa de Mara Arbarey conegut als notari y testimonis infrascrits. Per quant a.les infrascrites coses no pot per- sonalment intervenir y confiant ad plenum de la fé, legalitat y probitat de anim del infrascrit illustre don Juan Francisco De Castelvy, marques de La- coni. Per tant de son grat y certa sciencia en tot lo millor modo, via y manera que en via de dret, us, consuetut, vel alias pot valer y tenir, fa, constitues, crea y solemnement ordena son procurador cert y especial, y per a.les infrascrites coses generai, de modo tal que la especialitat no derogue a.la generalitat, ni per lo contrari al dit y prenomenat illustre don Juan Francisco De Castelvì, marques de Laconi absent y en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part del dit constituent puga y dega presentarse en lo Real y General Parlament... [omissis] /

c. 409 ... Testímonis son Juan Agus pastor de jumientas y mossen Salvador Boy Sel- ler de.la villa de Laconi y en esta de Mara Arbarey trobats que no saben escriure et cetera. Joannes Luxorius Pani notarius. De praemissis proprio calamo exaratis et a suo originali deductis, fidem fa- cio ego Joannes Luxorius Pani publicus notarius laconensis, rogatus et requi- situs. / c. 409v. Procura fermada per lo noble don Salvador Dedoni de Mara Arbarey al illu- stre setior marques de Laconi per lo Real Parlament, ut intus. N° 111.

i Nota a margine.

1308 668 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del nobile don Salvatore Dedony, avvalendosi del potere di sostituire, nomina il nobile don Lorenzo Sanjust al quale conferisce la procura ricevuta.

Die 17 januarii 1688 Calari. Lo dit illustre don Juan Francisco De Castelvi marques de Laconi, bisconde de Sent Luri et cetera, procurador ab poder de sustituhir plenament constitu- hit y hordenat per lo dit noble don Salvador Dedony en la retroscripta procura, valentse de dit poder de son grat et cetera, substituhex et cetera al noble don Llorens Sanjust, domissiliat en esta ciutat, absent al qual conferex los matexos poders que a ell dit illustre substituhent li son estats dats, y atribuhits en dita procura ab promessa de tenir per rato y agradable tot lo que per dit substitu- hit sera tratat y effectuat circa las cosas expresadas en dita procura y no revo- carlo et cetera segons axi ho ferma y jura llargament. El marques de Lacony.

Testimonis son Lucifero Arju y Sebastia De Muro escrivents en Caller como- rants. Sebastian De Muro so testimoni, Lugifero Arju so testimoni. Josephus Vacca publicus notarius. /

669 1687 dicembre 4, Gergei Il nobile don Antioco Dedoni di Gergei, non potendo personalmente in- tervenire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Fran- cesco Efisio di Castelvì perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

Die quarta mensis decembris anno Domini millesimo sexcentesimo octuage- c. 410 simo septimo Gergei. Lo noble don Antiogo Dedoni d.esta vila de Gergei conegut als notario et te- stimonis infrascrits. Per quant a.les infrascrites coses personalment no pot in- tervenir, y confiant ad plenum de la fe, legalitat y probitat de anim del infras- crit illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconí. Per go de son grat y certa scientia en tot lo millor modo, via y manera, que en via de dret, us, consuetut, ve1 alias pot valer y tenir, fa constituhex, crea, y solemnement or- dena son procurador cert y especial y a.les infrascrites coses generai de manera tal, que la specialitat no puga derogar la generalitat, ni per lo contrari al dit y prenomenat illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi absent y en la ciutat de Caller present; per a que en nom y per part del dit noble consti- tuhent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

1309 c. 410v Testimonis son Agus pastor de jumentas y Salvador Boy Siller tots dos de Laconi trobats presents que no saben escriure y per ells ferma lo notari infras- crit. Franciscus Sulis publicus notarius. Praemissis proprio efformatis calamo [...] Franciscus Sulis publicus notarius laconensís instatus. /

670 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvi, procura- tore del nobile don Antioco Dedony, valendosi del potere di sostituire, conferi- sce la procura ricevuta al nobile don Lorenzo Sanjust.

c. 411 Die 17 januarii 1688 Calari. Lo dit illustre don Juan Francisco De Castelvy marques de Lacony, bisconde de Sant Luri et cetera procurador ab poder de substituhir plenament consti- tuhit y hordenat per lo dit noble don Antiogo Dedony de la vila de Gergey en la dita procura, valentse de dit poder de son grat et cetera substituhex et ce- tera al noble don Llorens Sanjust domissiliat en esta ciutat absent al qual confe- rex los matexos poders que a ell dit illustre substituhent li son estats dats, y atri- buhits en dita procura ab promessa de tenir per rato y agradable tot lo que per dit substituhit sera trat y effectuat circa les coses expresades en dita procura y no revocarlo et cetera segons axi lo ferma y jura llargament. El marques de Lacony.

Testimonis son Lucifero Arju y Sebastia De Muro escrivents en Caller como- rants. Sebastian De Muro so testimoni, LuOfero Arju so testimoni. Josephus Vacca publicus notarius. /

671 1687 dicembre 4, Gergei Il nobile don Francesco Dedoni di Gergei, non potendo personalmente intervenire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì perché si presenti in Parlamento a nome del co- stituente.

c. 412 Die quarta mensis decembris anno Domini millesimo sexcentesimo octuage- simo septimo Gergei. Lo noble don Francisco Dedoni d.esta vila de Gergei, conegut et cetera. Per quant a.les infrascrites cose personalrnent no pot intervenir, y confiant ad ple- num de la fe, legalitat y probitat de anim del infrascrit illustre don Juan Fran-

1310 cisco de Castelvy marques de Laconi. Per tant de son grat y certa scientia en tot lo millor modo, via y manera, que en via de dret, us, consuetut, vel alias pot valer y tenir, fa constituhex, crea, y solemnement ordena son procurador cert y especial y a.les infrascrites coses generai axi que la specialitat no derogue a la generalitat, ny per lo contrari al dit y prenomenat illustre don Juan Francisco de Castelvy marques de Laconi absent y en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part del dit noble constituent puga y dega presentarse en lo Real Parlament... [omissis] /

Testimonis son Agus pastor de jumentas y mossen Salvador Boy Siller de la c. 412v. vila de Laconi tots dos de Laconí que no saben escriure y per ells ferma lo no- tari infrascrit. Franciscus Sulis publicus notarius. Praemissis partim alieno et partim proprio efformatis calamo infrascrites coses Franciscus Sulis publicus notarius laconensís instatus, requisitusque clausit. /

672 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procuratore del nobile don Francesco Dedoni, valendosi del potere di so- stituire, nomina Carlo Valerio di Cagliari al quale conferisce la procura ri- cevuta.

Die 17 januarii 1688 Calari. c. 413 Lo dit illustre don Juan Francisco De Castelvy marques de Lacony, bisconde de Sent Luri et cetera, procurador ab poder de substítuhir plenament consti- tuhit y hordenat en la retroscripta procura per lo dit noble don Francisco De- doni, valentse de dit poder de son grat et cetera substituhex et cetera a Carlos Valerio de erta cíutat de Caller, absent, al qual conferex los matexos poders que a ell dit illustre marques sustituhent li son estats dats, y atribuhits en virtut de dita procura, ab promesa de tenir per rato y agradable tot lo que per dit subs- tituhit sera tractat y effectuat circa las cosas expresadas en dita procura y no revocarlo et cetera, segons axi ho ferma y jura llargament. Marques de Lacony.

Testimonis son Lucifero Arju y Sebastia De Muro escrivents en Caller como- rants. Luffiero Arju so testimoni, Sebastian De Muro so testimoni. Josephus Vacca publicus notarius. /

1311 673 1688 gennaio 23, Cagliari Antonio Murta Quensa chiede che i figli siano abilitati tenendo conto della loro età; seguono le fedi battesimali di: Giuseppe Giorgio (19 anni), nato dal primo matrimonio con Grazia Murta Peis; Pietro Luigi e Francesco An- tonio (di minore età), nati dalle seconde nozze con Giovanna Ferra. Vengono esibite le fedi battesimali. c. 414 llustrisimos seriores habilitadores, Antonio Murta y Quensa representa a vues- tras sehorias ilustrisimas que del primer matrimonio que contraso con la quomdam Gracia Murta Peis, tiene un hijo nombrado Joseph Jorge, de edad 19 atios, nueve meses y un dia, y del segundo que repitio con Juana Ferra, otros dos que son Pedro Luis y Francisco Antonio, entrambos de menor edad, corno paresse por las fes bauptismales de que aze demostracion. Por lo que suplica a vuestras setiorias ilustrisimas se sirva honrarle en habili- tarle sus tres hijos en la forma respetive que permiten la edad de aquellos y se huviere acostumbrado, que axy lo espera de le gran clemengia de vuestras se- riorias ilustrisimas. Antonio Murta y Quensa. / c. 415 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que havent cercat lo Quinque Li- brorum d.esta santa iglesia calaritana a instancia de Antoni Murtas y Quensa, he trobat lo seguent: vui als vint y sis de abril de muli siscents sixanta y vuit lo reverent don Antoni Capay canongie de.la santa iglesia de Alguer ha batíat un fili de Antoni Murta y Quensa, donzell y de sa muller Grasia Murtas y Peis; se li posa nom: Joseph Jordi. Foren padrins lo noble don Francisch Rogger y Anna Peis y Taras tots de Caller. Y axi lo ferme. Joan Maria Mamely domer. En fe de lo qual done y ferme la present vui en Caller en 23 de gener del ayn 1688. Agusti Ruby domer. / c. 416 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que, en los de set de febrer del ayn mil siscents vuitanta y sinch, lo molt reverent vicari generai y canongie don Francisco Carniger ha batiat un fili de Antoni Murta y Quensa donzell y de sa muller Juana Ferra y Quensa; se li posa nom Pere Luis. Foren padrins lo no- ble don Gaspar Camiger y Barruesso y dona Gregoria Dexart y Delítala tots de Caller. En fe de lo qual done y ferme la present vui en Caller en 23 de ge- ner del ayn 1688. Agusti Ruby domer. / c. 417 Certifique de veritat yo domer infrascrit de que en los sinch de maig del ayn mil siscents vuitanta y hu, lo molt reverent Juan Baptista Rachis, abat y canon- gie d.esta santa iglesia primacial calaritana, ab llissensia mia, ha batiat un fili

1312 de Antoni Murta y Quensa y de sa muller Juana Ferra y Quensa, tots de Cal- ler. Se li posa nom Francesch Antoni. Foren padrins don Manuel de Monte- mayor natural de Cartagena y dona Isabela Magiu y Rugiu de Alguer. En fe de lo qual done y ferme la present vui en Caller en 23 de gener del ayn 1688. Agusti Ruby domer. /

674 Senza data, Sassari Antonio Murta Quensa, in qualità di curatore, chiede che il suo pupillo dottor Baldassarre Antonio Gavino Michele Mareo Lacono (figlio del nobile dottor Antonio Mareo e di donna Margherita Lacono) venga abilitato senza voto (data la minore età). Segue fede battesimale. L'atto è stato celebrato il 14 maggio 1673.

Ilustrisimos seriores habilitadores, Antonio Murta y Quensa curador dativo de c. 418 doctor Balthasar Mareo y Lacono hijo legitimo y natural del noble y magnifico [.. .] doctor don Antonio Mareo y de dona Margarita Lacono, suplica a vues- tras sefiorias ilustrisimas se sirvan honrarle, en habilitar a este pupillo, sin voto por su menor edad, pues con los reales privilegios que presenta, testamento y fe bautismal, jusga constarà de su intengion que lo recivirà a singular gracia, de la gran benignidad de vuestras sefiorias ilustrisimas. Antonio Murta y Quensa. /

In libro baptizatorum parochialis ecclesiae Sancti Christi apparet haec scrip- c. 419 tura. Anno Domini 1673 die decima quarta mensis may. Admodum reverendus et illustris doctor don Franciscus Sampero archipresbi- ter turritanus de licencia parrochi babtizavit Balthasarrum Antonium Gavinum Michaelem, natum die octavo eiusdem mensis, filium mariifici et egregii domi- nis nobilis don Antonii Mareo, iudicis fiscalis Regiae Gubernationis, et nobi- lis domnae Margaritae Lacono coniugum. Patrini fuere illustris et admodum reverendus don Urbanus Augustinus Mar- chese, et nobílis domna Maria Madalena Manca et Salvamento. Quod ita esse et apparire in dicto libro attesto et firmo. Salteri die decimo octavo mali 1677. Doctor Joannes Gavinus Muriquessa dictae parochiae rector. /

675 1688 gennaio 23, Cagliari Il cavaliere Antonio Lecca, segretario della Reale Udienza e della Luo- gotenenza del Regno di Sardegna, costituisce suo procuratore per il Parlamento il nobile don Giovanni Gavino Atzori.

1313 420 Die vigesimo tertio mensis januarii a nativitate Domini millesimo octuagesimo octavo Calari. In Dei nomine amen. Noverint universi quod ego Antonius Lecca eques et se- cretarius Regiae Audienciae ac Locumtenentiae praesentis Sardiniae Regni, nec non et in oppido Stampacis domiciliatus, quia infrascritis personaliter adesse nequeo, confidens ad plenum de fide, legalitate, animoque, probitate, et in agendis peritia vestri infrascriti nobilis don Joannis Gavini Atzori, gratis igitur et ex mea certa scientia, constituo et ordino procuratorem certum et specialem et ad infrascripta generalem, ita quod specialitas generalitati ipsi minime de- roget, nec e verso, eumdem vos jam dictum nobilem don Joannem Gavinum Atzori, his absentem, tamquam presentem, ad videlicet pro me et nomine meo, tam in Curia sive Parlamento in hac praesenti civitate Calaris per illustrissimum excellentissimum dominum don Nicolaum Pignatelli ab Aragonia... [omissis] / c. 420v. Testes huius rei sunt Joannes Antiochus Perote et Luciferus Arju scriptores c. 421 Calarí / comorantes. Luciferus Arju testis, Joannes Antiochus Perote testis. Praemissis proprio calamo scriptis fidem facit Josephus Vacca apostolica ubique regia vero authoritatibus per omne praesens Sardiniae Regnum publi- cus Calaris notarius, qui praedictis adfuit, cum originali comprobavit, et haec etiam propria depingens manu rogatus, et requisitus clausit.

676 1688 gennaio 27, Cagliari Il nobile don Giovanni Gavino Atzori, capitano della Guardia del viceré duca di Monteleone, come procuratore del segretario Antonio Lecca, usando del potere di sostituire, nomina il nobile don Antonio Machin perché compia gli stessi atti indicati nel mandato di procura. .

Dia veinte siete de ener 1688 Caller. El noble don Juan Gavino Atzori, capitan de.la guardia del excelentisimo se- tior duque de Monte Leon virrey, y capitan generai de este Reyno, en virtud del poder que tiene otorgado por el secretario Antonio Lecca con poder de substituhir a su favor, y usando de aquel substituye al noble don Antonio Ma- chin, para que ex nomine de su principal pueda exerger los mismos actos y ope- raciones que se le han concedido por dicho Leca y finalmente haser todo lo con- tenido en dícho mandato de procura y promete tenerlo en dicho nombre por firme, valido y bien hecho y en tiempo alguno revocarlo por ninguna causa, via, derecho o rahon segun que assi en el mesmo nombre lo firma siendo presen- tes por testigos, Juan Satta, y Sisinnio Masala de esta ciudad.

1314 Don Juan Gavino Atzori. Sisinnio Antonio Masala soy testigo. Juan Satta soy testigo. Ante mi Ephisio Morly notarius. /

677 1688 gennaio 27, Cagliari Fede battesimale di don Giuseppe Ignazio, figlio del nobile don France- sco Asquer e della moglie donna Antonia. L'atto, celebrato il 17 dicembre 1673, viene esibito da don Francesco, il quale chiede che il figlio sia abilitato senza voto.

Ilustrisimos setiores habilitadores. c. 422 Don Francisco Asquer dice que tiene un hijo llamado don Ignagio, menor de beinte anos, suplica por tanto mande vuestras setiorias ilustrisimas se abilite en estas Cortes sin botto que lo regivira de la mano de vuestras setiorias ilustrisi- mas que Dios guarde. Don Francisco Asquer. /

Certifique de veritat yo domer infrascrit de que, havent cergat lo Quinque Li- c. 423 brorum d.esta santa iglesia primatial calaritana, a instangia del noble don Francisco Asquer, he trobat lo seguent: Vui als setze de dezembre de mil siscents settanta y tres, lo molt reverent doc- tor don Diego Cugia canongie d.esta santa íglesia primacíal ha batiat un fili del noble don Francisco Asquer y de sa muller dona Antonia Asquer; se li posa nom: Joseph Ignassi. Foren padrins Joseph Carta donzell y dona Josepa Asquer tots de Caller. Y axi lo ferme. Joan Maria Mamely domer. En fé de lo qual done y ferme la present vui en Caller en 27 de gener del 1688. Agusti Ruby domer. /

678 1687 dicembre 18, Alghero Il cavaliere algherese Angelo Bonfill istituisce suo procuratore il nobile don Francesco Diego Carola perché questi, a nome dello stesso Bonfill, assi- sta nello Stamento militare e nel Parlamento generale.

En el nombre de Dios nostro setior sea amen. Sepan quantos esta carta de po- c. 424 der generai veyeren, leyeren, y hoyeren, como en esta ilustre y magnifica giu- dad de Alguer, a.los dies y ocho del presente y corriente mes de diciembre ano del nascimento de nuestro Seflor Jesu Christo de 1687, ante el presente nota- rio publico y real y testigos infrascritos paressio Angel Bonfill, cavallero d.esta dicha giudad por dicho notano y testigos infrascritos mui bien conossido, que

1315 por las cosas pertenientes y consernientes al agradable y publico culto de la ju- stissia, y al aumento del presente de erdefía, en las materias que se han de trae- tar, principiar y ultimar, assistiendo la divina clemengia por el excelentisimo doctor don Nicolas Piiiatelli de Aragon, duque de la giudad y Estado de Montileon, principe de Noya y del Sacro Romano Imperio, marques de chiaro y Caronia, conde de Borrello, lugarteniente y capitan generai d.este Reyno, en nombre y por parte de la sacra suprema y catholica real magestad de Carlos segundo, que felixemente reyna, en el Parlamento que se ha de lebrar por capitulos y tractados de Corte, y sobre los privilegios del mismo Reyno, en execussion de las reale ordenes al mesmo despachadas, en que assi tambien entre otros del Brasso y Estamento militar, me fueron presentadas y ratificadas las cartas y convocatorias por el discreto Baquis Manca, notario pu- blico y secretario d.este Real Viguero, a.las quales et cetera, y como sea que pro mis muchas ocupassiones en que de presente me hallo, no puedo personalment assistir al dico tractado de Cortes. Per tanto confiando plenariamente de la fidelidad, legalidad, integridad y bondat del noble doctor don Francisco Diego Carola, natural d.esta dicha giu- dad, residente en la giudad y Castillo de Caller y per aquell el notario infrascrito, como si fuera presente et cetera, gratuitamente y de mi sierra sciengia y libre voluntad y en todo el mejor modo, via, y forma que de derecho valer pudiere y se deviere, solemnamente instituhigo en procurador mio por las cosas sobre dichas, assi que la generalitat no derogue a.la particular, ni per lo contrarlo, lo particular a la generalitat vice verso, al dicho noble Carola para que per mi parte, y en mi nombre pueda en dicho militar Estamento y General Parlamento comparesser... [omissis] / c. 425 Testigos son el doctor Pedro Sullo, Antonio Quessa ambo Algueris, los qua- les lo firman de sus manos. Doctor Pedro Sulto, Antonio Quessa. Jhesus. (SN) Sigtnum mei Antonii Salaris sivis sivitatis Algueris, anthoritate regia ubi- que vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici notari, qui huiu- smodi instrumentum seu procurationis mandatum proprio calamo scriptum, rogatus ac requisitus, subscribo, subsigno et claudo.

679 1688 gennaio 10, Cagliari Il dottore in utroque iure don Francesco Diego Carola, procuratore del cavaliere algherese Angelo Bonfill, valendosi della facoltà di sostituire, nomina il dottor Antonio Nater Torrella perché possa votare e deliberare nelle Corti secondo il tenore del mandato ricevuto.

1316 Sepan quantos esta carta de substitucion veyeren, y leyeren corno yo el noble doctor en ambos derechos don Francisco Diego Carola, vezino d.esta ciudad, al notarlo bajo escripto mui bien conogido, procurador constituhido y ordenado por Angel Bonfill, cavalero de.la ciudad de Alguer cum posse substituhendi, segun consta del presente poder, otorgado ante el notarlo Antonio Salaris en los 18 de diciembre del cerca passado ano 1687, y valiendose en el mismo nom- bre de esta facultad, de su buen grado y gierta sciencia substituye al doctor An- tonio Nater y Torrella para que, en nombre de dicho su principal y represen- tando su propria persona, pueda y deva votar, tractar, consultar y deliberar y hazer y exerger todo los actos y operaciones que se le han dado y concedido, con thenor de dicho mandato, en respecto de las Cortes, que en nombre de Su Magestad (que Dios guarde) ha de celebrar el excelentisimo sefior don Nico- las de Pifiatelly de Aragon, duque de de la ciudad y Estado de Monteleon, prin- cipe de Noya, virrey, y capitan generai de este Reyno, y finalmente poner en to- tal y devida execution todo lo contenido en dicho poder, corno si dicho su principal presente se hallasse, y promete tenerlo en el dicho nombre por firme, valido y bien hecho y en tiempo alguno revocarlo por ninguna causa, via, de- recho o razon, segun que assi en el mismo nombre lo firma y jura et cetera, en fee y testimonio de.lo qual otorga el presente poder ante el presente notarlo y testigos bajo escriptos, que fue echo y fermado en esta presente ciudad y Ca- stillo de Caller a los dias del mes de enero ano del / nascimiento de nuestro se- c. 425v. ?l'or Jhesu Christo mil seiscientos ochenta y ocho, siendo presentes por testigos el noble don Nicolas Ruggío, y Juan Antonio Asquer de que doy fee. Don Francisco Diego Carola. Don Nicolas Ruggio. Juan Antonio Asquer Ephisius Martis publicus notarius.

680 1688 gennaio 23, Alghero Don Antioco Santuccio, don Francesco Olives ed il dottor Pietro Valdès certificano che Angelo Bonfill, di età maggiore ai venti anni, è figlio del fu Gia- como Bonfill ed è fratello del dottor Diego Bonfill.

Nosotros los que bajo firmamos hagamos fé y testimonio de verdad de como el referido Angel Bonfill es hijo legitimo y natural del quomdam Jaime Bonfill y germano ex utroque latere del doctor Diego Bonfill, todos de la giudad de Alguer, y assi mesmo attestiguamos de que dicho Angel es maior de veinte afios y esto lo sabemos de verdad y sgiengia por ser naturales de dicha de Alguer y tener muy en pratica al dicto Angel y haver conogido a sus [...] por ser repre- sentado y tenido por tal de todos lo moradores de aquella giudad. En fé y testimonio de lo qual hagemos esta declaragion, hoy a los 23 de hener 1688.

1317 Don Antiogo Santucho y don Francisco Olives, doctor Pedro Valdes testígos.

Certifico y doy fee de verdad yo Ephisio Morly por auctoridad real, notario pu- blico en todo el Reino de erdena, de [...] los referidos nobles don Antiogo Santucho, don Francisco Olives y el doctor Pedro Valdes, de cuya mano va fir- mada la presente scriptura es proprio carater y firma de ellos, y lo atestigo por haver firmado en mi presentia, de que doy testimonio instandome el doctor en ambos derechos don Francisco Diego Carola. Caller y henero 23 de 1688. Ephissio Morly notai-io publico. /

681 1687 dicembre 18, Alghero Il cavaliere algherese Diego Bonfill, non potendo a causa dei molti im- pegni assistere alle Corti, istituisce suo procuratore il dottor don Francesco Diego Carola perché, a nome dello stesso Bonfill, assista nel Braccio o Sta- mento militare e nel Parlamento generale. c. 426 En el nombre de Dios nuestro sefior sea amen. Sepan quantos esta carta de po- der generai veyeren, y leyeren y hoyeren, como en esta ilustre y magnifica ciu- dad de Alguer, a.los 18 del presente y corriente mes de diciembre ano del nas- cimiento de nuestro setìor Jhesu Christo de 1687, ante el presente notati() publico y real y testigos infrascritos paressio el doctor Diego Bonfill cavallero d.esta dicha ciudad por dicho notario y testigos infrascritos muy bien conocido, que por las cosas pertenecientes y consernientes al agradable y publico culto de la justizia y al aumento del presente de Serdea en las materias que se han de tractar principiar y ultimar, assistiendo la divina clemencia por el excelen- tisimo setior don Nicolas Piatelli de Aragon, duque de la ciudad y Estado de Monti Leon, principe de Noya y del Sacro Romano Imperio, marques de Cer- chiaro y Caronia, conde de Borrello, lugarteniente y capitan generai d.este Reyno, en nombre y por parte de la sacra, suprema y catholica real magestad de Carlos segundo, que felismente reina, en el Parlamento que se ha de cele- brar, por capitulos y tractados de Corte y sobre los privilegios del mismo Reyno en execucion de las reales ordenes al mismo despachadas, en que assi tambien entre otros del Braso y Estamento militar me fueron presentadas, y notificadas las reales cartas convocatorias, por el discreto Baquis Manca, notario publico y secretario d.este Real Viguero, a.las quales et cetera, y como sea que por mis muchas ocupassiones, en que de presente me allo, no puedo pergonaltnente asistir al dicho tractado de Cortes, por tanto confiando plenariamente de la fi- delidad, legalidad, integridad y bondad del noble y doctor don Francisco Diego Carola, natural d.esta dicha ciudad, residente en la ciudad de Caller, y por aquell el notario infrascríto como si fuera presente, gratuitamente y de mi sierta siencia y libre voluntad, y en todo e1 mejor modo, via y forma que de derecho

1318 valer pudiere y se deviere, solemnamente instituigo en procurador mio, por las cosas sobre dichas, assi que la generalidad no derogue a.la particular, ni por lo contrario lo particular a.lo generai vice et versa, al dicho noble De Carola, para que por mi parte, y en mi nombre, pueda con dicho militar / Estamento y Ge- c. 426v. neral Parlamento compareser e intervenir... [omissis] /

Testigos son el doctor Pedro Scotto y Antonio Quessa ambos Alguerii los c. 427 quales ferman de sus manos. El doctor Pedro Scotto. Antonio Quessa. Jhesus. (SN) Sigtnum mei Antony Salaris givis givitatis Algueri, authoritate regia ubi- que vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici notari, qui huiu- smodi instrumentum seu mandatum procurationis per alium scribi feci, roga- tus et requisitus subscribo, subsigno et claudo.

682 1688 gennaio 19, Cagliari Il dottore in ambe leggi don Francesco Diego Carola, procuratore del dot- tore in ambe leggi Diego Bonfill di Alghero, valendosi del potere di sostituire, nomina il dottor Antonio Nater Torrella perché sia questi a compiere gli stessi atti previsti dal mandato di procura.

Sepan quantos esta carta de substitucion veyeren y leyeren como yo, el noble doctor en ambos derechos don Francisco Diego Carola, al notario bajo escripto mui bien conogido, procurador constituhido y ordenado por el doctor assi bien en ambos derechos Diego Bonfill de.la ciudad de Alguer cum posse substitu- bendi, segun consta del presente poder otorgado ante el notati() Antonio Sa- larís a.los 18 de diciembre del cerca passado ano 87. Y valiendose en el mismo de esta potestad, substituhye al doctor Antonio Na- ter y Torrella para que, en nombre de dicho su principal y representando su propria persona haya y deva deponer en total y devída execussion todo lo con- tenido y expressado en el mismo mandato, y exercer los mismos actos, y ope- raciones que dicho su principal le tiene dado y concedido con thenor de aquel, en respecto de las Cortes, que en nombre de su Magestad (que Dios guarde) ha de celebrar el excelentisimo setior duque de Monteleon, virrey y ca- pitan generai de este Reyno, y finalmente tractar, votar, consultar, y deliberar en nombre de su principal, como si presente se allasse, y promete tenerlo por firme, valido, y bien hecho y en tiempo alguno revocarlo por ninguna causa, vía, derecho, o rahon, segun que assi lo firma en fee y testimonio de.lo qual otorga el presente poder ante el presente notati() y testigos bajo escriptos, que fue echo y firmado en esta presente ciudad y Castillo de Caller a los dies / y c. 427v.

1319 nuebe de enero, arto del nacimiento del Serior triti siscentos ochenta y ocho, siendo presentes por testigos el noble don Nicolas Ruggio y Juan Antoni Asquer de que doy fee. Doctor Díego Carola. Illustre don Nicolas Ruggio soy testigo Juan Antoni Asquer soy testigo. Ephisius Morly publicus notarius. /

683 1687 dicembre 12, Ozieri Il cavaliere Francesco Delmestre, figlio del fu Baldi Delmestre e di Ma- ria Sanna Delmestre, ozieresi, non potendo intervenire, costituisce suo procu- ratore il nobile don Matteo Pilo Boyl, barone di Putzfigari, perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

c. 428 Die decima secunda mensis decembris anno a nativitate Domini 1687 Ociery. Francesch Delmestre cavaller fili llegitim y natural del quomdam Baffi i Delmes- tre y de Maria Delmestre y Sanna, de.la present vila de Ocier. Per quant a les infrascrites coses personaltnent no pot intervenir, y confiat ad plenum de la fe, legalitat, probitat de animo del infrascrit noble don Matheo Pio Boyl, barone de.la vila de Putifigary, per tant de son grat y certa sciencia, en tot lo minor modo, via y manera, que en via de dret, us, consuetut vel alias pot valer y te- ner, fa, constítuex, crea, y solemnement ordena ilur procurador, cert, y especial, y a.les infrascrites coses generai de manera tal que la especialitat no puga de- rogar a.la generalitat ni per lo contrary al dit prenomenat don Matheo Pilo Boyl baron de.la vila de Putifigary y asent cum posse substituendi per a que en nom y per part de dit constituent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] / c. 428v. Testimonis son Llorens Lavarla y Pere Mannu de Ocier que firman de llurs mans. Llorens Lavaria testimony. Pere Mannu testimony. Diego Lavaria notarius publicus. (SN) Sigtnum meum Didaci Lavaria oppidi de Ociery autoritate regia publici notari qui de praemissis proprio calamo exaratis fidem facio rogatus et requi- situs. /

684 1688 gennaio 27, Cagliari Il nobile don Matteo Pilo, naturale di Sassari, procuratore del cavaliere ozierese Francesco Delmestre, volendo usare i poteri affidatigli, nomina in so-

1320 stituzione il dottore in leggi Lussorio Vacca di Cagliali al quale conferisce quanto gli è stato attribuito.

Die 27 mensis january anno Domini 1688, Caller. c. 429 Sia a tots notory conio lo noble don Matheo Pilo natural de.la ciutat de Sas- ser y vuy personalment trobat en esta de Caller, al notatici infrascrit molt be conegut, fent les infrascrites coses com a procurador ab poder de substituhir ordenat y constituhit segons per lectura de.la retroscripta procura es de veure per Francesch Delmestre, cavaller de.la vila de Ocier y volent usar del poders a dit noble Pilo conferits en lo dit nom substituhex al doctor en drets Luxo- rio Vacca d.esta ciutat, absent et cetera al qual dona y conferex tots y singles poders estats dats y atribuhits. Prometent que tot lo que circa dites coses en lo Real General Parlament fara, votara, tractara y concluirà lo tindrà per ferme y jura llargament et cetera actum et cetera. Don Matheo Pilo y BoyI. Testimonis son Baptista Rugiu y Thomas Moreno d.esta ciutat et cetera. Thomas Moreno so testimoni. Juan Baptista Rugiu. Praemissis adfuit Antoníus Cara publicus notarius Calaris rogatus requisi- tusque. /

685 1687 dicembre 23, Sassari Il nobile dottor don Giovanni Antonio Martinez Pilo di Sassari, non po- tendo a causa dei molti affari e per la distanza presenziare personalmente alle Corti, deputa quale suo procuratore il nobile don Matteo Pilo Boyl, barone di Putifigari, perché compaia nel Parlamento in sua rappresentanza.

Die vigesima tertia mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sex- c. 430 centesimo octuagesimo septimo Sasser. In Dei nomine amen. Omnibus et singulis vísuris inspecturis pariterque hoc presens instrumentum audihet y nottum sit quod dictus nobilis illustris vene- rabilis doctor don Joannes Antonius Martinez y Pilo, istius Sasseris civitatis, quatenus [.. .] Dei et suae catholicae magestatis domini nostri Hispaniarum re- gis don Caroli secundi, plurimos victa et salute vivat per annos, per evitandis tamen quíbus vis gravaminibus et istius Regni Sardiniae corruptellis tollendis, et pro bono ipsius rei publicae per excellentissimum dominum don Nicolaurn de Pignatelli de Aragon, ducem de civitate et Stato de Monte Leon, principem de Noya et Sacro Romano Imperio, marchionem de Cerchiaro et Caronia, co- mitem de Borrello, de Consilio Suae Magestatis suique prorregem, et capita- neum generalem istitus Regni Sardiniae, in civitate Calaris justa convocatorias litteras Generale Parlamentum foret celebrandum, instantibus quidem tribus

1321 Brachiis et Estamentis nempe Eclesiastico Regio Militari veniet insistendum per eundem excellentissimum dominum proregem Calari expedíctas ob plurimo- rum negotiorum studia longinquam ab hinc inde loci distantiam ad celebratio- nem dicti Regi Parlamenti in eadem civitate Calaris personaliter nequit adesse, et confidens ad plenum de legalitate, prudengia et rectitudine infrascritti sui procuratoris et probitate. Ideo omnibus melioribus, via, modo, jure et forma quibus magis melius vali- dius et efficatius de jure vel alias valere possit et debet gratis et ex eius certa scientia mere sponte ac voluntate deliberatta, facit, constituit, deputat, creat et solemniter ordinat suum certum legitimum et indubitatum procuratorem cer- tum nuntium specialem et ad infrascritta etiam gestorem generalem, itta tali- ter quod specialitas ipsi generalitati minime deroget nec e contra nobilem do- minum don Matheum Pilo Boyl baronem oppidi de Putifigari, istitus Sasseris cívitatis praesentem et acceptantem, et eius nomine, et praefactam propriam personam representantem et in dicto Regio Generali Parlamento coram Sua Ex- c. 430•. celentia / eiusque iudicibus comparendum... [omissis] /

Testes sunt praesentes Joannes Gavinus Comida atque Propthus molo qui se subscribunt. Joannes Gavinus Comida testis. Prophtus Tolo testis. Archangelus de Aquena publicus notarius. (SN) Sigtnal mei Archangeli de Aquena Sasseris authoritate appostolica ubique regia vero per hoc omne praesens Sardiniae Regnum publici notarii qui c 431 de praemissis alieno exaratis calamo fidem facio subsigno atque / claudo re- quisitus.

686 1688 gennaio 27, Cagliari Il nobile don Matteo Pilo Boyl, procuratore del nobile don Giovanni Antonio Martinez Pilo, volendo usare i poteri che gli sono stati attribuiti, nomina il nobile don Pietro Sorribo, dimorante nel Castello di Cagliari, al quale trasferisce ogni potere che gli è stato conferito a tenore nella stessa pro- cura.

Die 27 januari 1688 Caller. Lo noble don Matheo Pilo Bolli en Caller perconalment trobat, procurador ab poder de substituhir del noble doctor don Juan Antonio Martinez Pilo de la ciutat de Sasser y volent usar dels poders que li son dats y atribuits per thenor de la atras escripta procura, substituex al noble don Pedro Sorribo, en el Cas- tell de Caller comorant, present al qual dona y conferex tots y singles poders

1322 ad aquell dats y conferits per thenor de ditta procura. Prometent que tot y quant per thenor de aquells fara y concluira, obrera y votara, lo tendra por ferm, grat, valido y agradable y no lo revocara per deguna causa, via, dret, o raho, segons que axi lo ferma y jura llargament actum. Don Matheo Pilo.

Testimonis son Baptista Ruyo y Thomas Moreno d.esta ciutat et cetera. Juan Baptista Ruyo so testimoni. Thomas Moreno so testimoni. Praemissis adfuit Antonius Cara publicus notarius Calaris rogatus requisitus et cetera. /

687 1687 dicembre 9, Aritzo I donnicelli Giovanni Pietro, Marco Antonio e Giuseppe Salvatore An- gelo Serra, domiciliati ad Aritzo, non potendo personalmente assistere al Par- lamento, ordinano come loro legittimo procuratore don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, marchese di Lacont, perché entri e voti nelle Corti a nome dei costituenti.

Die nona mensis decembrís anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo c. 432 octuagesimo septimo Aritzo. Juan Pera, Marco Antoni, y Joseph Salvador Angel Serra, donzeills en las vi- las de Aritzo y Belvy y respectives domiciliats en esta de Aritzo, personalment trobats coneguts al notari infrascrit, per quant personalment assistir no poden al Real y General Parlament que se celebrara, per lo excellentissim serior don Nicolas Pimentelll y duque de Monteleon y principe de Noya, virrey y llocti- nent y capitan generai en lo present Regne de Sardenna, y en lo dit Real y Ge- neral Parlament president. Per de llurs grat y berta scien0a constituexen, crean y solennamente ordenan a son llegítim procurador sert et cetera, axi que et cetera, al illustre don Juan Effis de Castelvy, marques de Lacony, bisconte de Salluri y baro de Pluaghe, assent et cetera, per a que en nom y per part de dits constituhents puga y hatgia y dega de entrar, y votar en lo dit Real y Ge- neral Parlament... [omissis]

Testimonis presents a dites coses son Sebastia Manca, mossen Miguel Ma- c. 432v. roto y Andrez Manca de Aritzo y per no saber escriure ne fa fe lo notary in- fuit et cetera.

i Così nell'originale, invece di Pignatelli.

1323 Ita est Franciscus Melony Contu publicus notarius. Praemissis alieno calamo exaratis E...] ex proprio originali de dictis fidem fa- cit Franciscus Melony Contu apostolica et regia autoritatibus publicus nota- rius oppidi de Aritzo subscribens Aritzo.

688 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, costi- tuito procuratore da Giovanni Pietro, Marco Antonio e Giuseppe Angelo Serra, cavalieri di Aritzo e di Belvì, avvalendosi del potere di sostituzione, no- mina il cavaliere e dottore in utroque Gaspare Valerio Alciator, perché faccia a nome loro quanto è contenuto nella procura.

Die decimo septimo mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo sex- centesimo octuagesimo octavo Caller. El ilustre don Juan Francisco Ephis de Castelvi, marques de Laconi y bisconde de Santluri en este presente Castillo y ciudad domiciliado, del infrascrito no- c. 433 tario conosido, procurador, por el infrascritto / effecto, con poder de substi- tuhir, constituhido y ordenado por Juan Pera, Marco Antonio, y Joseph An- gel Serra, cavalleros de.las villas de Aritzo y Belvi respective, queriendo usar del ante dícho poder substituhie aquel, al doctor en ambos derechos Gaspar Valerio Alciator, cavallero d.esta dicha ciudad, a estas cosas ausente et cetera, para que en su nombre immo verius de dichos sus principales pueda y deba hazer todo y quanto en el refferido poder se contiene, por cuio effecto le dà y confiere los mesmos que a &ho ilustre substituhente se le ha dado y confe- rido, con promesa de tenello por firme y validero y no revocarlo por ninguna causa et cetera sigun assi lo firma. Marques de Laconi.

Siendo presentes por testigos Ephis De Lussu y Salvador Jagaluny, en Caller comorantes. Ephis De Lussu soy testigo. Salvador Iagaluny soy testigo. Itta esta Thas Maria Corona publicus Calaris notarius. /

689 1687 novembre 21, Ploaghe Il nobile don Matteo Dies Delitala di Ploaghe, non potendo personal- mente intervenire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Gio- vanni Francesco Efisio di Castelvì perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

1324 Die 21 mensis novembris anno a nativitate Dominis 1687 Ploagues. c. 434 Lo noble don Matheo Dies Delitala de.la present vita de Ploague, conegut al infrascrit notari et cetera, per quant a.les infrascrites coses personalment no pot entervenirl y confiat ad plenum de la fee, legalitat y probitat del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy, marques de Lacono et cetera, per tant de son grat y certa sciencía en tot lo mellor modo, via, y manera, que en via de dret, us, consuetut vel alias pot valer y tenir, fa, constituex, crea, y solemnament ordena son procurador ceri y especial y a.les infrascrites coses generai, de ma- nera tal que la expecialitat a.la generalitat no puga derogar, ni per lo contrari, al dit illustre don Juan Francisco de Castelvy, marques de Laconi et cetera, ab- sent y en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part del noble Dies Delitala constituhent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

Testes sunt infrascritti. c. 434v. Juan Gavi Quessa so testimoni. Juan Maria Marras so testimoni. Concordat cum suo originali de quibus (idem facio ego Petrus Satta Masia pu- blicus notarius opidi Florinas requisitus clausi.

690 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del nobile don Matteo Dies Delitala, utilizzando il potere di sostituire, nomina il nobile don Paolo Bacallar di Cagliari, conferendogli quanto è con- tenuto nella procura. Die decimo septimo mensis januarii 1688 Caller. El ilustre don Juan Francisco de Castelvi, marques de Laconi y bisconde de Sanluri et cetera, procurador con poder de substituhir en el presente aucto con- stituhido, por el noble don Matheo Dies Delitala et cetera, y usando de dicho poder gratis et cetera en dicho nombre substituhie en procurador de dicho no- ble su principal, al noble don Pablo Bacallar de esta iudad de Caller, ausente et cetera, para que en dicho nombre pueda hazer y exequtar todo quanto di- cho noble Dies Delitala su principal haria si presente a dichas coses expressa- das en dicho aucto de procura se hallasse, conferendole, a dicho noble Baca- llar, todos los poderes que a ell dicho ilustre marques han sido otorgados en dicha procura et cetera. Sigun que lo firma y jura largo modo. El marques de Laconi.

i Così nell'originale per intervenir.

1325 Testigos son el noble don Antiogo De Sena y Placito Calabres de quibus. Don Antiogo Dessena. Placito Calabres. Josephus Pixi publicus notarius. /

691 1687 novembre 21, Ploaghe Il donnicello Giovanni Dies Delitala di Ploaghe, non potendo personal- mente intervenire, costituisce suo procuratore il marchese di Laconi don Gio- vanni Francesco Efisio di Castelvì, perché si presenti in Parlamento a nome e per parte del costituente. c. 435 Die 21 mensis novembris anno a nativitate Domini 1687 Ploagues. Juan Dies Delitala donzell de.la present vila de Ploague, conegut al infrascrit notari, per quant personalment a.les infrascrites coses no pot entervenir y confiat ad plenum de la fee, legalítat y probitat del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy, marques de Lacono et cetera, per tant de son grat y certa sciencia, en tot lo mellor modo, via y manera, que en via de dret, us, consue- tut vel alias pot valer y tener, fa, constituex, crea, y solemnament ordena son procurador sert y especial y a.les infrascrites coses generai, de manera tal que la expecialitat a.la generalitat no puga derogar, ni per lo contrari, al dit illus- tre don Juan Francisco de Castelvi, marques de Lacono et cetera, absent y en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part del noble Dies Deli- tala constituhent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

435v. Juan Maria Marras so testimoni. Juan Gavi Quessa so testimoni. Concordat cum suo originali de quibus ego Petrus Satta Masia publicus nota- rius opidi Florinas fidem facio requisitus clausi. /

692 1687 dicembre 16, Ploaghe Dichiarazione attestante che Giovanni Dies Delitala è figlio di France- sco Dies e della nobildonna Francesca Delitala Mannu Dies del villaggio di Nulvi. Degli stessi coniugi è figlio Antonio Gerolamo, battezzato il 22 gen- naio 1678. c. 436 Ago fe de verdad yo infrascrito, uno de los curas de la presente villa, de como, aviendo mirado el Quinque Librorum he allado en el al serior Juan Dies De- litala ser hijo legitimo y natural del serior Francisco Dies y de la noble dona Francisca Delitala Mannu de la villa de Nulvij y assi prosiguiendo en dicho Li- bro he allado continuado al serior Antonio Geronimo ser hijo legitimo y natu- ral de dicho Dies y de dicha Delitala Dies, conjuges de la presente, el qual fue

1326 bautizado por el reverendo Valenti Sanna en los 22 de henero del ano 1678. Padrinos fueron el noble don Juan Batista Delitala Salaris y la noble dona Ca- terina Dies Delitala todos de la presente, y a petission de dicho Dies ago la pre- sente y para que en todo tiempo conste ser assi la verdad doi la presente fir- mada de mí mano en Ploague y diciembre a los 16 de 1687. El reverendo Cherubin Nurra cura. Juan Maria Marras et Ibba de [...] de quibus fidem facio rogatusque clausi. /

693 1687 novembre 21, Ploaghe Si tratta della stessa procura concessa dal donnicello ploaghese Gio- vanni Dies Delitala al marchese di Laconi. È uguale alla precedente.

Die 21 mensis novembris anno a nativitate Dominís 1687 Ploagues. c. 437 Juan Dies Delitala donzell de.la present vila de Ploague, conegut al infrascrit notari, per quant personalment a.les infrascrites coses no pot entervenir y confiat ad plenum de la fee, legalitat y probitat del infrascrit illustre don Juan Francisco de Castelvy, marques de Lacono et cetera, per tant de son grat y certa scientia en tot lo mellor modo, via y manera, que en vía de dret, us, consuetut vel alias pot valer y tener, fa, constituex, crea, y solemnament ordena son pro- curador sert y especial, y a.les infrascrites coses generai, de manera tal que la especialitat a.la generalitat no puga derogar, ni per lo contrari, al dit illustre don Juan Francisco de Castelvi, marques de Lacono et cetera, absent y en la ciutat de Caller present, per a que en nom y per part del Dies Delitala constituhent se puga y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

...Testimonia son Antony Casula y Juan Maria Marras de la present villa. c. 437v. Juan María Marras so testimoni. Concordat cum suo originali de quibus ego Petrus Satta Masia fidem facio pu- blicus notarius opidi Florinas licet alieno calamo exaratis requisitus clausy. /

694 1687 dicembre 24, Sorgono Il donnicello di Sorgono Sebastiano Serra, non potendo personalmente intervenire, costituisce quale suo procuratore il marchese di Laconi don Gio- vanni Francesco Efisio di Castelvì perché si presenti in Parlamento a nome del costituente.

Die vigesima quarta mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo sex- c. 438 centesimo octuagesimo septimo Sorgono. Sebastia Serra donzeill de Sorgono per mi notari y testimonis infrascrits cone- gut. Per quant a.les infrascrites coses personalment no pot intervenir, y confiat

1327 ad plenum de la fé, legalitat y probitat de animo del infrascrito illustre don Juan Francisco de Castelvy, marques de Lacony. Per tant de son grat y certa scien- tia, en tot lo millor modo, via y manera que, en via de dret, us, consuetut, vel alias, pot valer y tenir, lo constituex, crea y solemnament ordena son procura- dor cert y especial, y a.les infrascrites coses generai, de manera tal que la spe- cialitat no puga derogar a.la generalitat, ni per lo contrari, al dit y prenomenat illustre don Juan Francisco de Castelvy, marques de Lacon absent, y en la de Caller present per a que en nom y per part de dicho Sebastia Serra consti- tuent se puga, y dega presentar en lo Real Parlament... [omissis] /

c. 439 ... Testimonis son Salvador Nonne, y Juan Mauro Porru tots d.esta present villa y no saben escriure et cetera. Marras publicus notarius. (SN) Sigtnum mei Antoni Corriga Marras authorítate regia vero per totum praesens Sardiniae Regnum publici notari; de quibus fidem facit qui praemis- sis una cum praenominatis testibus adfuit rogatus requisitusque clausit.

695 1688 gennaio 17, Cagliari Il marchese di Laconi don Giovanni Francesco Efisio di Castelvì, procu- ratore del donnicello Sebastiano Serra con potere di sostituire, nomina il no- bile don Antioco Santuccio, dimorante a Cagliari, perché faccia quanto è con- tenuto nella procura. Die 17 januarii 1688 Caller. Lo dit illustre don Juan Francisco de Castelvi, marques de Laconi, bisconde de Santluri et cetera, procurador ab poder de substituhir plenament constítu- bit y ordenat en la retroscripta procura per lo dit Sebastia Serra donzeill, va- c.439, lentse de dit poder de son / grat, substituhex et cetera, al noble don Antiogo Santucho, comorant en esta ciutat, absent, al qual conferex los matexus poders que a.eill dit illustre substituhent li son dats y atribuhits en virtut de dita pro- cura, ab promesa de tenir per ratto y agradable tot lo que per dit substituhit sera tractat y efectuat con las cosas expressadas en dita procura y no revocarlo et cetera, segons axi ho ferma y jura llargament et cetera. El marques de Laconi. Testimonis son Lucifero Arju y Sebastian De Muro, escrivents en Caller como- rants. Lucifero Arju so testimoni. Sebastian De Muro so testimoni. Josephus Vacca publicus Callaris notariusl.

I La carta contiene la seguente nota a margine: n° 24 a don Antiogo Santucho.

1328 Indice generale

PRIMO TOMO

I. Introduzione Un Parlamento prudente ma deciso: le Corti sarde del 1688-1689 p. 15

1. La dinamica demografica, 26 2. Carestia e influencia, 31 3. I provvedimenti regi per la Sardegna nell'ultimo ventennio del Seicento, 40 4. Il Parlamento sardo del 1688-89 nei suoi rapporti col governo regio, 68 5. Suppliche, istanze e proteste presentate nel Parlamento. Capitoli di Corte e decretazioni regie, 85 6. Il ruolo delle comunità rurali, 163 7. Ti donativo, 174 8. Conclusioni, 180 9. Appendice. Nota archivistica e diplomatistica, 187

II. Atti del Parlamento (1688-1689) p. 191

Le lettere convocatorie, 193 Solium, 301 Ammissioni e procure nello Stamento ecclesiastico, 337 Sostituzioni, procure e ammissioni nello Stamento militare, 340 Ammessi al voto nello Stamento reale, 365 Richieste dei provvisori dei gravami, 366 Pregone sul tribunale dei provvisori dei gravami, 374 Il donativo, 376 L'offerta, 392 Privilegio della precedenza: richiesta dello Stamento militare, 398 Supplica del sindaco di Cagliari, 401 Protesta del sindaco di Milis, 402 Capitoli decretati dal Parlamento Santisteban presentati su istanza dei Campidani d'Oristano, 404 Nomina del sindaco del Regno e proroga del Parlamento, 417 Supplica dello Stamento ecclesiastico, 422 Supplica di Oristano, 426 Capitoli di Corti precedenti e privilegi di Carlo V in favore di Oristano, 451 Cause civili e criminali nell'archivio del veghiere reale di Oristano, 456 Altre cause civili e criminali giacenti nell'archivio del veghiere di Oristano, 462 Altra supplica del sindaco di Oristano, 475 Supplica del sindaco di Bosa, 477 Provvedimento del re Ferdinando, 480 Privilegio di Carlo V per Bosa, 485 Supplica degli Stamenti ecclesiastico e militare, 492 Altra supplica degli Stamenti ecclesiastico e militare, 495 Supplica del sindaco di Sassari, 498 Supplica degli Stamenti ecclesiastico e militare, 499 Supplica dei tre Stamenti, 502 Supplica degli Stamenti militare e reale sul Tribunale della Santa Inquisizione, 520 Supplica dei sindaci delle Appendici di Cagliari, 532 Altra supplica dei sindaci delle Appendici di Cagliari, 534 Supplica di Castellaragonese, 537 Supplica dello Stamento reale, 548 Altra supplica dello Stamento reale, 566 Supplica della città di Sassari, 570 Supplica di Tempio, 580 Supplica di Iglesias, 588 Supplica di Alghero, 592 Altra supplica dí Castellaragonese, 606 Suppliche della città di Cagliari (1), 611

SECONDO TOMO

Suppliche della città di Cagliari (2) , 667 Supplica di Salvatore Manquia Rodriguez, 675 Supplica di Giovan Battista Taris, 684 Supplica di Bosa, 688 Supplica degli abitanti di Silius, 702 Il sindaco di Oristano sui villaggi di Nuracabra e Silì, 704 Supplica del Capitolo della Cattedrale arborense, 706 Supplica del Capitolo della Cattedrale di Sassari, 711 Supplica del Capitolo di Bosa, 715 Supplica di Giuseppe Virdis, 720 Supplica del sindaco di Uras, 723 Supplica di Simala, 729 Supplica del procuratore dei sindaci dell'incontrada di Parte Montis, 741 Supplica di Agostino Spiga signore di Gesturi, 742 Supplica di Pirri, 743 Supplica del Capitolo della Cattedrale di Iglesias, 745 Supplica di Quartucciu, 755 Supplica della villa di Aritzo, 761 Elezione dei procuratori di Aritzo, 774 Supplica delle Arciconfraternite della Morte e di Sant'Efisio, 778 Supplica della città di Oristano, 779 Supplica della villa di Oliena, 781 Proroga del Parlamento, 782 Propine e elemosine, 782 Supplica della Barbagia di Belvì, 797 Nomina del sindaco-procuratore di Gadoni, 804 Nomina del procuratore di Belvì, 807 Nomina del sindaco-procuratore di Meana, 810 Supplica della città di Bosa, 813 Supplica della città di Iglesias, 814 Supplica dell'incontrada reale del Mandrolisai, 817 Nomina del procuratore del Mandrolisai, 827 Pubblicazione in lingua sarda dei capitoli di Corte, 842 Il sovrano accetta l'offerta del Regno. La risposta degli Stamenti, 845 Francesco Ruxottu chiede il cavalierato, 849 Ripartimento del donativo, 864 Proroghe del Parlamento, 896 Convocazione del solium di chiusura, 906 Supplica dei tre Stamenti, 909 Capitoli di Corte e decretazioni regie, 932 Solium di chiusura, 975 Breve del papa Innocenzo XI, 985 Breve del papa Innnocenzo XII, 988 Documenti allegati da Cagliari, 992 III. Procure e abilitazioni p. 1039

Giuramento degli abilitatori, 1041 - Procure e abilitazioni, 1043

TERZO TOMO

Procure e abilitazioni, 1329

IV. Procure e abilitazioni p. 1389

Indici p. 1851