Sió 591 1 Núm

la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.cat • [email protected] Núm. 591 • Any L • Maig 2013

Guanyadors del Certamen de Sant JordiJordi

HHistòriaistòria i vicissitudsvicissituds dede lala travessiatravessia ddee lala carreteracarretera dede CerveraCervera

AAgramuntgramunt desprésdesprés dede lleses bombes.bombes. L’epopeiaL’epopeia ddee lala reconstruccióreconstrucció [MAIG 2013] sió 591 1 Núm. 591 - Any L - Maig 2013 LA 3...... 3 OPINIÓ La claraboia ACTUALITAT - La por ...... 23 Fets del mes Gent, fets, coses... - Èxit de les segones visites guiades - Ocells: sisó ...... 25 als Espais de Memòria de la Guerra Civil ...... 5 Els lectors escriuen - La Waikiki no obrirà portes ...... 8 - Només per fer por...? ...... 27 - Joan Codina exposa a la Galeria ...... 8 - Commemoració bombardejos ...... 29 - El Liceu Escolar, una història pedagògica ...... 8 REPORTATGE - Més homenatges a Guinovart ...... 9 La reconstrucció després - Inauguració de la plaça del Clos ...... 9 dels bombardejos - L’aigua comença a arribar ...... 10 - Agramunt després de les bombes .... 31 - Fira del Sabó a Montgai ...... 11 - Nova potabilitzadora a Butsènit ...... 11 HISTÒRIA AGRAMUNTINA PORTADA: ENTITATS Cop d’ull al retrovisor Després de les destrosses dels bombar- - La Coral ...... 12 - Història i vicissituds de la dejos de la Guerra Civil tocava la recons- - Assemblea Nacional Catalana ...... 15 “Gran Via” agramuntina ...... 47 trucció. A Agramunt, sense la presència - Casal d’Avis ...... 17 de Regions Devastades tot hauria estat - Penya Barcelonista ...... 18 ESPECIAL SANT JORDI més difícil i diferent. La canalització del - Esplai Sió ...... 19 Certamen literari Sió, un projecte avançat al seu temps, - Comstruïm junts una il·lusió ...... 21 - XXXVI Certamen Literari n’és un bon exemple. A la portada, una de Sant Jordi Vila d’Agramunt ...... 51 imatge inèdita dels treballadors captada des del pont de la carretera de Tàrrega. COL·LABORACIONS LITERÀRIES (Foto: Regions Devastades - Arxiu Sió) El conte - L’acte ...... 57

ESPORTS - Club Futbol Agramunt ...... 59 - Club Handbol Agramunt ...... 60 - CHA: Secció Futbol Sala ...... 61 - Club de Bitlles Sió d’Agramunt ...... 62 - Olímpic 92 ...... 63 Reportatge sobre la reconstrucció d’Agra- munt després de la Guerra Civil, amb imat- GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS ges inèdites fetes per Regions Devastades. - El corredor educatiu ...... 65 - Altra vegada el Tribunal 31 a 45 Constitucional ...... 67 L’AJUNTAMENT INFORMA ...... 69

ALMANAC ...... 73

LLEURE - Amenitats ...... 75

LA FOTO ...... 77 5 a 7 LA CALAISERA ...... 77 Es van realitzar les segones visites L’ÀLBUM ...... 79 guiades als Espais de Memòria de la Guerra Civil amb un gran èxit de públic. LA 3...

Les pàgines centrals d’aquest número guiades als Espais de Memòria va po- Creiem, però, que aquestes visites hau- de maig les dediquem a un reportatge der conèixer directament de boca dels rien de ser gratuïtes, almenys pels veïns sobre la reconstrucció d’Agramunt des- redactors i col·laboradors de SIÓ la in- d’Agramunt. prés de les destrosses dels bombardejos formació relacionada en cada un d’ells Ara parlem de la Guerra Civil però de 1938-1939. De quan la mort venia i, per extensió, conèixer més a fons la tenim molts altres punts d’interès pa- del cel en vam parlar en el número de nostra història comuna. trimonial, artístic, urbanístic, històric març. En aquest ho fem de l’esforç de En general, els visitants (que es poden (comunitat jueva - Agramunt Medieval recuperació. En aquesta - Guerres Carlines), que els informació hi tenen una agramuntins tindrien inte- especial rellevància les rès a conèixer. nombroses imatges que la La construcció de la car- il·lustren. retera de Cervera fa cent Són fotograﬁ es, la majo- anys, va permetre un gran ria inèdites, procedents del desenvolupament urbanís- fons documental de Re- tic fora muralla amb l’as- gions Devastades que està sentament d’indústries i dipositat a l’Arxiu Històric entitats. D’aquest tema se’n de Lleida. SIÓ n’ha com- parla a la secció del Retro- prat, amb els seus propis visor amb informacions ﬁ ns recursos, el dret de repro- ara totalment inèdites. ducció de mig centenar, en Com cada número de el marc de la investigació maig, es dedica una part històrica sobre Agramunt ARXIU SIÓ important de la informació que la nostra revista porta des de la seva veure en les fotos de família d’aquell a la festa de Sant Jordi, els actes de fundació. dia), en van sortir satisfets, alguns van la jornada i s’inicia la publicació dels És gràcies a aquesta investigació, repetir, i és interessant que des de Ca treballs guanyadors del Certamen Lite- acumulada al llarg dels anys, que el la Vila està previst l’organització de vi- rari de Sant Jordi que s’organitza amb públic que ha participat en les visites sites regulars a aquests i altres indrets. l’Ajuntament. ■

CRÈDITS

Redactors: Ramon Bernaus, Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu. Col·laboradors: Seraﬁ na Balasch, Ricard Bertran, Jaume Cots, Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila. Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

Amb la col·laboració de: Membre de:

Ajuntament d’Agramunt

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004 Pregoner Festa Major d’Agramunt 2007 ■ Premi Culturàlia 2007

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964 Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell) Subscripció anual: 38 € - Número solt: 3,50 € Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42 La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes. Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signiﬁ ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor. Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig. Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) ﬁ ns el dia 6 del mes en curs. Horari: Serafí Miret Cuenca Lídia Martorell Soldevila de dilluns a dijous, de 9 a 13 i de 16 a 20 Núm. Col. 1256 Núm. Col. 4483 divendres, de 9 a 13 dissabtes, a convenir

Oferim els tractaments d’oclusió i articulació, estètica i cosmètica dental, cirurgia bucal i implants dentals, odontologia conservadora i preventiva, odontopedia- ODONTOLOGIA tria, ortodòncia, pròtesis dental i periodòncia.

INTEGRADA Av. d’Agustí Ros, 5, 1r, 2a - Tel./Fax 973 39 01 40 - AGRAMUNT CENTRE DE LA RIBERA DEL SIÓ [email protected] www.centresodontologiaintegrada.com

reportatges de fotograﬁa i vídeo_bodes_comunions_industrials_disseny gràﬁc_ logotips_catàlegs_imatge corporativa_pàgines web_programació i disseny_

VICENS Està preparat per la MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, S.A. R- Evolució? Noves sèries: 6R - 7R - 8R

Ctra. N-II km 483 25244 FONDARELLA Ctra. C-13 P.I. La Noguera Ctra. de la Llacuna, 44 MANRESANA DE MAQUINARIA S.A. Telf. 973 60 04 50 C/ 1, Nau 1 43420 STA. COLOMA C/ Narcís Monturiol, 1 Pol. Ind. Bufalvent [email protected] 25670 TÉRMENS DE QUERALT 08240 MANRESA www.vicensmaquinaria.com Telf. 973 18 08 04 Telf. 977 88 04 59 Telf. 93 874 39 11

4 sió 591 [MAIG 2013] ACTUALITAT FETS DEL MES JOSEP BERTRAN

Èxit de les segones visites guiades als Espais de Memòria de la Guerra Civil JOSEP ROVIRA

Varen assistir onat l’èxit de la pri- més de 300 visitants. Com de la primera edició en què també unes 300 mera convocatòria, el sigui que moltes persones es es disposà d’un autocar per Ddia 1 de maig va te- van quedar amb les ganes, desplaçar-se, aquest cop calia persones, moltes nir lloc el segon torn de les l’Ajuntament organitzà una fer-ho amb vehicle propi. vingudes d’altres visites guiades als espais de segona edició, també amb la Els visitants s’ajuntaren en localitats, malgrat memòria d’Agramunt. El dia col·laboració de la nostra re- cinc grups, que visitaven, de 6 d’abril se celebrà el primer, vista, en la qual varen assistir forma rotativa, el refugi de que no se n’havia en el marc del cap de set- també unes 300 persones, Santa Maria, amb Rosa Ma- fet publicitat. mana commemoratiu del 75 moltes vingudes d’altres loca- ria Sera com a guia; el Camp aniversari del Primer Bombar- litats, malgrat que no se n’ha- d’Aviació, amb explicacions

deig, en el qual van participar via fet publicitat. A diferència de Josep Bertran Puigpinós; ▼

[MAIG 2013] sió 591 5 ACTUALITAT FETS DEL MES

▼ el Pou del Gel, comentat per cinc espais –inclosos els dels cenifi cació del Grup Escènic a Ramon Bernaus Santacreu; plafons del Refugi de Santa la plaça de l’Església, i es van l’espai de la Defensa Especial Maria–, és fruit de la feina allargar fi ns passades les 2 de Contra Aeronaus, DECA, amb d’investigació de SIÓ i es pot la tarda. Josep Bertran Mitjavila com a trobar publicada en l’hemero- Aprofi tant l’espai obert del guia, i el refugi de Transmis- teca de la revista i dels col- Camp d’Aviació vàrem fer una sions, a Cal Borges, comentat leccionables. foto de família de les persones per Joan Puig. Tota la infor- Les visites van començar a que s’hi van desplaçar amb mació que es va donar dels les 11 de matí, amb una es- els seus corresponents grups. JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN

6 sió 591 [MAIG 2013] JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN

[MAIG 2013] sió 591 7 ACTUALITAT FETS DEL MES ▼

1 3 JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN Entrada de la popular discoteca estiuenca. 1. La Waikiki no obrirà nota on anunciava ofi cialment ment la continuïtat, almenys A la dreta, Ferran Aisa i Joan Puig portes que aquest estiu la discoteca enguany, de l’activitat. durant la presentació. no obriria. Argumentà que la Després d’insistents ru- pujada de l’IVA fi ns al 21%, 2. Joan Codina exposa a mors sobre el tancament de el costum del “botellón” a la la Galeria la Waikiki, fi nalment, el dia zona de l’aparcament i l’in- Fins al 19 de juliol es pot 6 de maig, l’empresa va pen- crement de mesures de segu- visitar a la Galeria d’Art l’ex- jar al seu facebook una breu Joan Codina amb una de les obres retat feia inviable econòmica- posició “Cossos negres” del exposades. guissonenc Joan Codina. Per a les obres de la mostra, inau- gurada el dissabte 11 de maig, a les 7 de la tarda, l’autor ha utilitzat oli reciclat de cotxe i ciment. Codina, que ha entrat al món de l’art de forma autodidacta, ha estat distingit amb el premi Gas- par Camps de pintura Ciutat d’Igualada i l’any passat va ser seleccionat com un dels vuit fi nalistes del premi de pintura Paco Merino de Gra- nollers, d’entre una participa- ció de 150 artistes.

3. El Liceu Escolar, una història pedagògica. L’historiador i poeta Ferran Aisa presentà, el dia 3 de 2 JOSEP ROVIRA maig a l’Espai, la seva darre-

8 sió 591 [MAIG 2013] ra obra “El Liceu Escolar de Lleida (1906-1937). A l’acte, a més de l’autor, hi van participar Beatriu Caicedo, en nom de l’editorial Fonoll, i el nostre company de SIÓ, Joan Puig.

4, 5 i 6. Més homenatges a Guinovart

JOSEP BERTRAN 4 Un moment del recital de poemes. Tres entitats locals, el Grup Escènic Agramuntí, Grup d’Havaneres Marinada i Gas- tronomia i Cultura, es van unir per organitzar una vetllada per commemorar els cinc anys de la mort de Josep Guinovart el dissabte 20 d’abril. A l’interior de l’Espai diversos membres del grup teatral van reci- tar un seguit de poemes i acte seguit es va fer una cantada d’havaneres mentre a l’exte- rior el col·lectiu gastronòmic preparava el rom cremat.

7 i 8. Inauguració de la plaça del Clos El diumenge 28 d’abril al matí se celebrà l’acte oﬁ cial 5 JOSEP BERTRAN d’inauguració de l’urbanit- Actuació del grup d’havaneres. zació de la plaça del Clos, delimitada pels carrers Pau Casals i Pompeu Fabra. Mal- grat la persistent pluja van tenir lloc els actes programats, com una xocolatada, jocs per als infants i la inauguració pròpiament dita. Hi partici- paren una bona colla de veïns amb la presència de diversos membres del Consistori, amb l’alcalde al front, així com la presidenta del Consell Comar- cal de l’Urgell, Rosa Maria Mora. Com a màxima autori- tat el delegat de Governació, Jordi Curcó. La novetat en aquesta urbanització és la col- locació d’una mena de monò- 6 lit on consta, a més del nom, JOSEP BERTRAN

Tot preparant el cremat. una explicació del seu origen ▼

[MAIG 2013] sió 591 9 ACTUALITAT FETS DEL MES

8 7 JOSEP BERTRAN JOSEP BERTRAN Els més petits van participar a la inauguració. i una antiga fotografi a d’un d’aquí el nom de Clos. Tant el A la dreta, el monòlit amb la foto 8. L’aigua comença i el text explicatiu. tram d’aquesta fi nca envol- text com la foto han estat fa- a arribar tada per una paret de tàpia, cilitades per la nostra revista. A fi nals del mes d’abril l’aigua del canal Segarra- Garrigues arribà a la primera granja del terme d’Agramunt i properament ho farà a la primera fi nca que ja té a punt els sistemes de reg propis. Un tècnic d’Aigües Segarra Garri- gues, ASG, l’empresa responsable de la gestió de l’aigua del nous regadius, connectà la xarxa general a la particular de la granja de Ramon Maria Gené, moment que recull la foto adjunta. Segons expli- cà el tècnic s’ha arribat a un acord de subministrament a les explotacions ramaderes a un preu que resulta molt més econòmic que el del servei municipal. De mica en mica s’aniran connectant aquelles granges a prop de les xarxes 9 JOSEP BERTRAN de reg del canal dels sectors El tècnic d’ASG connectant amb les instal·lacions de la granja de Ramon Maria Gené. que ja estiguin en servei.

10 sió 591 [MAIG 2013] gué durant tot el dia, la po- blació de Montgai celebrà, el diumenge 28 d’abril, una nova edició de la ‘Net, Fira del Sabó’, un certamen creat amb la voluntat de recuperar la tradició i fomentar aquest ofi ci artesanal, que en algunes cases de la localitat encara es practica. ‘Net, Fira del Sabó’, que és la primera fi ra monogràfi ca del sabó de tot l’Estat, acollí una trentena d’artesans i es complementa amb atractives demostracions dels processos d’elaboració del sabó recollits en el Costu- mari Català, com la bullida de la matèria primera (olis i greixos usats) i l’obtenció de les preuades pastilles de sabó. 10 LAIA PEDRÓS Les mestres saboneres sota la pluja. 11. Nova potabilitzadora a Butsènit La vicepresidenta del Go- vern, Joana Ortega; l’alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, i els regidors de Butsènit d’Ur- gell, Jaume Esteve i Isabel Planas, van inaugurar la nova potabilitzadora de Butsènit d’Urgell. Segons va explicar un portaveu de l’empresa Mothe Ingenieros SL, Julio Cimadevilla, “l’actuació ha consistit a impermeabilitzar i millorar els tres embassaments ja existents, construir una Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) i un dipòsit de reserva d’aigua potable de 500 metres cúbics per a subministrar-la direc- 11 LAIA PEDRÓS tament als veïns de la locali- Les autoritats inaugurant el nou equipament de Butsènit. tat. L’estació té capacitat per Aquest acord contempla un cànon de 100 euros l’any. tractar 20 metres cúbics per una dotació màxima de 1.800 hora. La potabilitzadora es va metres cúbics cada mes, amb 10. Fira del Sabó construir el 2011 i va costar una pressió entre 4 i 5 qui- 400.000 euros, que va fi nan- los, al preu de 28 cèntims el a Montgai çar el PUOSC de la Generali- metre cúbic. També cal pagar Malgrat la pluja que cai- tat. ■

[MAIG 2013] sió 591 11 ENTITATS LA CORAL

Les trobades del SCIC per J. Pijuan

la una del migdia, al Castell de Claramunt (Anoia), l’Es- glésia de Moià (Vallès Occi- dental), el Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus (Alt Camp), a Sant Pere de Casserres (Osona), a la Seu Vella de Lleida (Terres de Po- nent), al Santuari del Miracle (Solsonès), als Jardins de Cal Llibreter de Teià (Mares- me) i al Saló del Tinell (Bar- celona). La trobada d’enguany era comarcal i en la nostra trobada a la Seu Vella de Lleida hi van participar les corals Bon Cant d’Agramunt, Coral Alzi- na d’Alcarràs, Infantil Nova J. PIJUAN Cervera de Cervera, Petits Concert del Juguem Cantant a l’Auditori Enric Granados. Cantaires de l’Orfeó de Flix, 40è Juguem Cantant ser enllaçades en un magnífi c Corals Infantils de l’Orfeó El dissabte 13 d’abril es conte per Clara Ripoll. Lleidatà, Shalom de Lleida, va celebrar a Lleida el 40è Acabat el concert ens van EMM de Mollerussa, EMM Juguem Cantant amb la parti- portar a l’escola Príncep de de Tremp i Coral del Col·legi cipació d’uns 200 petits can- Viana on dinàrem. En aquest Maria Immaculada de Tremp, taires pertanyents a les corals mateix lloc els petits cantai- prop d’uns 300 cantaires. Enguany, en ce- Bon Cant d’Agramunt, Gines- res gaudiren plenament a la El repertori estava format lebrar-se els 40 tell d’Alguaire, Infantil Nova tarda de tota una sèrie de ta- per cançons amb textos de anys del primer Cervera de Cervera, Petits llers que se’ls va organitzar: poetes catalans com Miquel “Juguem Cantant” Cantaires de l’Orfeó de Flix, danses, jocs, conta contes, Desclot, Josep Mª de Sa- Shalom de Lleida, Bris d’Es- confecció de xapes que s’em- garra, Joan Maragall, Josep del Secretariat de pígol de Ponts i Escola Muni- portaren com a record. En Carner... i harmonitzacions Corals Infantils de cipal de Música de Tremp. defi nitiva, els nens s’ho van de cançons tradicionals cata- Catalunya (SCIC), Al migdia es va fer a l’Au- passar d’allò més bé amb els lanes i danses cantades amb es va estrenar la ditori Enric Granados el con- tallers. A les 5 de la tarda em- acompanyament d’acordió cert de la trobada. Enguany, preníem el retorn cap a casa diatònic, fl abiol i tamborí, sac cantata per a cor en celebrar-se els 40 anys del després d’haver berenat una de gemecs, percussió, tarota infantil “L’hora primer “Juguem Cantant” del mica. i piano arranjades per Carles perduda” del Secretariat de Corals Infantils Belda, Núria Lozano, Carol mestre Jordi Do- de Catalunya (SCIC), es va 46a Trobada del SCIC Duran, Lluís Gómez, les quals estrenar la cantata per a cor El diumenge 28 d’abril es van ser ballades per l’Esbart mènech. infantil “L’hora perduda” del va celebrar la 46a Trobada del Arrels de Lleida. mestre Jordi Domènech, que SCIC dels grups de mitjans i Un cop fi nalitzat el concert ha musicat algunes de les grans simultàniament en vuit amb la interpretació del cant poesies de la gran poetessa monuments emblemàtics de dels Segadors, es va donar Joana Raspall, les quals van Catalunya i a la mateixa hora, per acabada la trobada.

12 sió 591 [MAIG 2013] En aquesta edició vam comptar amb la presència de la Coral Cantiga dels Lluïsos de Gràcia dirigida per Josep Prats, que ens va interpretar un magnífi c programa de poli- fonia religiosa des del Renai- xement fi ns a l’actualitat amb obres de T.L. de Victoria, F. Poulenc, J.S. Bach, P. Casals, J. Vila... El concert fi nalitzà amb l’actuació conjunta de la Coral Cantiga i la Coral d’Avui dirigides per la Dolors Ricart i el Josep Prats. Amb aquest concert volem

J.M. RIBALTA continuar el projecte d’orga- Actuació de la Coral Cantiga. nitzar-ne un d’anual amb el 2n Concert a l’església de Santa Maria nom de Ramon Casals, en re- Ramon Casals d’Agramunt, la segona edició cordança del seu valuós treball El diumenge 28 d’abril del Concert Ramon Casals dins el món coral i en especial a mitja tarda va tenir lloc, amb un gran èxit de públic. dins la nostra entitat. ■

[MAIG 2013] sió 591 13 PNEUMÀTICS FRENS AMORTIDORS ALINEACIÓ OLI

Ctra. Tárrega, s/n. Agramunt. Tel: 973 390 734

Amics de l’Espai Guinovart

Agramunt a Guinovart desembre 2012 / juny 2013

Concert de la Coral d’Avui i Bon Cant Diumenge 2 de juny, a les 13 h

AMICS DE L’ESPAI GUINOVART, adreçat a particulars, col·lectius i empreses

INDÚSTRIES JOVÉ-BALASCH, S.L.

HORARI: Dijous i divendres, de 10h a 13h Dissabtes d’11h a 14h i de 17h a 19h, Diumenges d’11h a 14h. Plaça del Mercat, s/n. 25310 Agramunt [email protected] · www.espaiguinovart.cat Visites concertades per a grups. Tel. 973 39 09 04

14 sió 591 [MAIG 2013] ENTITATS

Assemblea Nacional Catalana

acabar amb la presentació de Ara o Mai, la Plataforma pel Dret candidats a les properes elecci- a Decidir i altres, a més de diver- ons al Secretariat Nacional de sos escriptors sobre el tema de la l’ANC. independència. El lloc d’aquests A Lleida, el dia 4 es va orga- actes va ser la plaça de l’Hort nitzar un cercle de persones amb del Barceloní, on a més hi havia estelades, al voltant del nucli mostres d’artesania, gastrono- urbà, sota el lema “Enﬁ la’t per mia i actuacions musicals, balls, la independència”. A dos quarts etc., que encerclaven el recinte de cinc de la tarda es va fer la al centre del qual es va encendre concentració als Camps Elisis i, l’estelada. passat el pont, es va anar per la Per la nostra banda estem pre- Rambla de Ferran cap a Prat de parant uns cartells amb lemes in- la Riba i Ricard Vinyes, baixant dependentistes que es repartiran per la Rambla d’Aragó i Plaça en llocs determinats de la vila.

MARIA DEL CARME MASSOT MONCUSÍ Catalunya, fi ns a la Plaça de Sant Aquesta és l’activitat més imme- Estelades a Lleida sota Joan on es va fer una xocolatada. diata i que se’ns ha retardat in- el lema “Enfi la’t per la l dia 18 d’abril ens vam La presidenta de l’ANC, Carme voluntàriament. A part, preparem independència”. reunir a Lleida represen- Forcadell, va encapçalar la mar- la reunió dels membres d’aques- Etants de la majoria d’as- xa. Gegants i grallers van ame- ta territorial per a l’elecció de la semblees territorials de les terres nitzar el recorregut i nombrosos nova junta, atès que el dia 24 farà de ponent. Es tractava de conèi- grups van actuar a l’acte fi nal, un any que es va constituir l’as- xer-nos o, si més no, de restablir on va parlar el coordinador de la semblea, Agramunt, Ribera del A Lleida, el els contactes que s’havien tingut territorial, Jordi Cortada, recor- Sió per la independència. Tal com dia 4 es va amb motiu de preparar la Marxa dant que a Lleida va començar es pot endevinar per les notícies, per la independència, iniciada a la Marxa per la independència, i la independència de Catalunya organitzar Lleida el 30 de juliol passat. La presentant l’acte com un avança- s’atansa indefectiblement. Els un cercle idea era esmenar la distància a ment a la cadena humana que es polítics fan anar el seu llenguat- de persones Barcelona amb un atansament prepara pel proper 11 de setem- ge educat, però és evident que amb estela- efectiu entre nosaltres. Així es va bre. Impressiona veure les este- això va de debò, i que els esde- parlar d’organitzar un centre de lades passant el pont de Lleida, veniments es poden precipitar en des, al vol- marxandatge a Mollerussa, sobre després d’haver viscut l’època en qualsevol moment. Volem esmen- tant del nucli el ja existent, i d’establir algun què la quadribarrada estava ben tar, entre altres fets, que la nos- urbà, sota el sistema d’informació comuna prohibida. tra presidenta, Carme Forcadell, que ens facilités el coneixement El mateix dia 4, a Tàrrega es ha estat fi nalista com a “Català lema “Enfi la’t de webs, blogs, perfi ls de face- va organitzar un seguit d’actes de l’Any”. Recordem encara que per la inde- book. etc., de cada assemblea, independentistes, amb presèn- Catalunya necessita estructures pendència”. on s’informés dels corresponents cia, també, de Carme Forcadell. d’Estat, una de les quals és la La presi- projectes, cosa que ja es con- A partir de mig matí s’hi va cele- hisenda pròpia. Es pot presentar templa dins de l’ANC, però que brar la segona Fira Estelània (la la declaració de l’IRPF entre el 2 denta de descuidem bastant. Per exem- primera es va fer el sis d’abril a d’abril i abans de l’1 de juliol. Per l’ANC, Carme ple, ens aniria bé fer un “Google Arenys de Munt), i a les vuit del a més informació, insubmissio@ Forcadell, va calender”, amb el qual es podria vespre es va encendre l’estelada, assemblea.cat (insubmissio, sen- solucionar casos com la coinci- amb 16.751 espelmes –segons se accent). Com sempre, se’ns encapçalar dència, el dia 4 d’abril, de dos diuen, el nombre d’habitants de pot seguir al Facebook, Agramunt la marxa. actes importants, un a Lleida i Tàrrega– en una superfícies de - Ribera del Sió Per la Indepen- l’altre a Tàrrega. És llàstima que 2.000 metres quadrats. A la Fira, dència, o escriure’ns a agramunt@ l’assistència a un acte suposi hi van ser presents entitats com assemblea.cat. La web de l’ANC, perdre’s l’altre. La reunió es va Òmnium, Catalunya Diu Prou, www.assemblea.cat ■

[MAIG 2013] sió 591 15 16 sió 591 [MAIG 2013] ENTITATS

Activitats Casal d’Avis

eguint amb les nostres ludable i els tallers de manua- activitats mensuals, us litats, dirigits per la Roser, la Svolem fer sabedors que Lídia, la Fàtima i la Sílvia; hem dut a terme diferents moltes gràcies. xerrades molt profi toses com: No podem acabar, sense La xerrada “mobilitat segu- dir que hem fet una viatget ra per a la gent gran” a càrrec a Platja d’Aro, que va ser un dels mossos d’esquadra, als gran èxit de públic i ens va qui ho agraïm moltíssim. acompanyar molt la meteo- La xerrada de la Teresa Pu- rologia. Us animem a venir al jol, infermera del Cap, que pròxim viatge que serà a Beni- ens va explicar “quan estiguis càssim (sortida 27 de maig). malalt, al fi nal de la teva vida, Per fi nalitzar, estem molt com voldries ser atès?”, i que contents de continuar gaudint vam quedar satisfets amb la de les trobades amb els nens i seva experiència. monitors del CAU, junts com- També volem destacar els partim una gran estona. diferents tallers, on aprenem Entre tots farem un gran ■ FONT: CASAL D’AVIS FONT: de valent: taller d’exercici sa- Casal d’Avis.

[MAIG 2013] sió 591 17 ENTITATS

Penya Barcelonista

a Penya Barcelonista d’Agramunt i Comarca, aproﬁ tant el partit de Lles Semiﬁ nals de la “Champions League” contra el Bayern de Munich, i coincidint amb la Diada de Sant Jordi, va regalar roses a les primeres sòcies que van assistir a la seu. Tal i com podeu veure, el lliurament d’aquestes roses el va fer Genís Guixé, vicepresident de la Penya, juntament amb els vocals, Oriol Puebla i Josep Maria Coll. Agraïm la presència de tots aquells socis que, tot i viure una situació for- ça delicada, tant econòmicament com competitiva, segueixen donant-nos suport i assistint a la majoria de partits del Barça. Sense vosaltres no seria possible seguir endavant! ■

18 sió 591 [MAIG 2013] ENTITATS

El nostre futur i el rumb de l’Esplai

guits. Després de sopar vam fer una valoració de les activitats que havíem realitzat durant la tarda. Vam concloure l’activitat tenint present la importància que té cada ingredient al brou relacionant-ho amb el lloc que cada un de nosaltres ocupa al propi grup de joves. Trobada de monitors a Salou Una setmana després, els dies 20 i 21 d’abril, alguns monitors vam participar a la trobada de monitors de Catalunya a Salou. Aquesta estava organitzada pel MCECC (Movi- ment de Centres d’Esplai Cristians Catalans) al qual actualment forma part la FEMN, fundació a la qual pertanyem nosaltres. Vam tenir l’oportunitat de realitzar diversos tallers preparats per persones internes al moviment que trac- taven de danses del món, discapacitat i lleure, les TIC com a eina motivadora, solidaritat

FONT: ESPLAI SIÓ FONT: i educació i molts més. A la nit vam viure una vetllada plena de diversió, foc, teatre i també música per part del grup de versions Allioli. El l grup de joves dels esplais Sió, Xino- Vam marxar plens diumenge es va fer una gran gimcana recorrent Xano i Guissona ens vam reunir a Agra- d’il·lusió i moltes la ciutat mentre els responsables dels centres Emunt, el dissabte 13 d’abril, per tal de es reunien per tal de dissenyar el Pla Estra- ganes de seguir realitzar un berenar/sopar. tègic del MCECC 2013-2016. Amb una gran endavant amb la Vam passar una tarda molt entretinguda, xarxa de ﬁ ls i un fantàstic “Hora dels adéus” primer amb uns jocs de coneixença i algunes tasca que rea- vam donar la benvinguda al rumb que seguiran dinàmiques per tal de trencar el gel. Tot se- litzem dia a dia els nostres esplais. Vam marxar plens d’il·lusió guit, el grup de nois i noies es va organitzar i moltes ganes de seguir endavant amb la tas- sota el lema: SÓC per anar a comprar i preparar-se el seu sopar. ca que realitzem dia a dia sota el lema: SÓC MONITOR/A, SOM Aquest cop totes les activitats anaven lligades MONITOR/A, SOM MOVIMENT. MOVIMENT. al brou, plat que els nostres futurs cuiners van aprendre a cuinar amb els ingredients aconse- Equip de Monitors/es de l’Esplai Sió

XerradaXe col·loquiui Dissabte 15 juny amba Víctor Amelaa 19 h. “El càtar imperfecte” L’autorL’autor fifirmaràrmarà exexemplars de la seva darreraa novel·lanovvell·lla

[MAIG 2013] sió 591 19 Ca La Rosa L’Estoneta El Jardí Chill-Out

Menjars casolans per emportar Cafeteria - Bar - Restaurant Per festes familiars - Catering

C/ Pau Casals, 20 / 973.390.468 [email protected]

20 sió 591 [MAIG 2013] ENTITATS

Construïm junts una il·lusió AMPA de la Llar d’Infants NINS

o recordem quan als temps de crisi clar, i així ha de ser, Nni com va co- que estem patint, és és que tots i totes tre- mençar, però el que molt difícil tirar enda- ballem per un mateix sí que sabem és que vant alguns projectes objectiu: “La felicitat ho hem fet realitat que a tots i totes ens i el millor desenvolu- gràcies a la cohesió agradaria veure fets pament psíquic, mo- d’un gran grup de realitat. Però és molt triu, afectiu i social persones. fàcil tirar la tovallola i dels nens i nenes de Estem parlant del pensar que no és pos- la Llar”. petit projecte que sible. El que realment Aquesta feina ens hem tirat endavant al ens omple d’il·lusió pertoca com a pares pati de la Llar d’In- és veure com amb els i mares, i la comple- fants NINS. Degut esforços de tots ple- menten sense cap FONT: AMPA LLAR D’INFANTS NINS LLAR D’INFANTS AMPA FONT: gats podem aconse- dubte les mestres de guir grans ﬁ tes. la Llar, de les quals És molt engresca- només podem agrair dor i satisfactori veu- la seva tasca que és re com les mestres possible gràcies al de la Llar s’impli- servei, l’esforç i su- quen i ens donen suport que dóna l’Ajun- port amb el projecte, tament de la nostra també veure com els vila. membres de l’Ajun- Per últim, donar les tament d’Agramunt gràcies a l’Alba Hu- ens faciliten la seva guet per la realització ajuda i, sens dubte, del projecte del pati, com els pares i mares a Vulcanitzats Ibarz dels nens i nenes de per les rodes, a la la Llar s’impliquen Ferreria Raül, al Ro- de manera desinte- man Serra i al Víctor ressada en la cons- Martí. trucció d’aquest petit Moltes gràcies a FONT: AMPA LLAR D’INFANTS NINS LLAR D’INFANTS AMPA FONT: El pati de la Llar d’infants NINS, abans i després del projecte realitzat. projecte. El que està tots i a totes. ■

[MAIG 2013] sió 591 21 cat . m m a >

Elaboració Artesanal Formatges Monber

C/ Les Eres,18 - Tel. 973 390 316 - Agramunt

NATURA Dietètica Montse Serra i Pijuan ALIMENTACIÓ i COMPLEMENTS DIETÈTICS HERBES MEDICINALS CONTROL DE PES I DIETES A LA TEVA MIDA AMB DIETISTA DIPLOMADA Ens trobareu a: Informa’t Ronda dels Comtes d’Urgell, 18 Tel. 973 39 23 35 - Part. 973 39 08 65 AGRAMUNT

TALLERS LLAGUNES - VEHICLES NOUSOUSOUS - Km 0 El millor - GERÈNCIAA preu!!

MAQUINÀRIAMAQMA UINNÀRIAFA FORESTALFORESTAL AGRÍCOLAAGRÍCOLA - JARDINERIAJARDINERIA ARTESA DE SEGRE - TEL97340014TEL. 973 40 01 488

22 sió 591 [MAIG 2013] OPINIÓ LA CLARABOIA per JOAN PUIG i RIBERA

La por l passat mes d’abril Sió i l’Ajuntament redemptor de la pàtria i sort en teníem d’ell. Els redactors de la van organitzar un seguit d’actes en re- No cal continuar explicant-ho; ja se sap... revista Sió, en pu- Ecord del 75è primer bombardeig d’Agra- Doncs bé, en profunditzar sobre el tema de munt. L’acte de visita dels espais relacionats la Guerra Civil vaig descobrir, de gran, moltes blicar fa vint-i-cinc amb la Guerra Civil a la nostra vila i el muntat- coses que m’havien falsejat i amagat del pas- anys el volum de La ge que preparà el Grup Escènic es varen repetir sat i que eren notablement diferents de com Guerra Civil a Agra- el primer de maig pel fet que un grup nombrós havien predicat. L’estudi i el descobriment munt, vam ser un xic de persones no hi va poder assistir la primera de la veritable història em va portar a interes- vegada. És curiós constatar que la Guerra Civil sar-m’hi i a situar les coses al seu lloc. Va ser precursors en aire- interessa a molta gent que es preocupa per sa- un fet personal tan impactant que encara avui jar un tema que fi ns ber més coses d’allò que coneixen de primera o dia el tema m’interessa profundament. feia ben poc havia segona mà. El record de la guerra i l’empremta En segon lloc, vull parlar de la por. La por va estat tabú. que va deixar encara és ben viu. ser un instrument subtil de repressió que va Els redactors de la revista Sió, en publicar deixar anihilades moltes persones que havien fa vint-i-cinc anys el volum de La Guerra Civil viscut la guerra. Al terrible i sagnant enfron- a Agramunt, vam ser un xic tament civil hi va seguir una llarga i dolorosa precursors en airejar un tema postguerra plena de crims, càstigs i misèria. que fi ns feia ben poc havia El vencedor, Franco, va ser un home despie- estat tabú. En aquest sentit tat que no va tenir cap perdó envers els ven- podem ben dir que vam fer çuts. Va manar com un dictador i va sotmetre els deures aviat. I vam fer qualsevol veu discrepant. Els nostres pares i els deures perquè sovint és padrins, que van viure la guerra, es van trobar necessari airejar i netejar les que, un cop acabada, havien de callar, no po- ferides a fi que guareixin. dien dir res que fos contrari als guanyadors, si De l’elaboració del llibre en no volien exposar-se al càstig. I aquesta por va qüestió en vull destacar dos fer que no es parlés clarament ni lliurement punts crucials. de la Guerra Civil. La gent va callar per por, En primer lloc, he de dir malgrat que molts tenien motius sobrats per que el treball sobre l’as- queixar-se. Per això, els que vam néixer en ple- sumpte em va fer “descobrir” na postguerra o després, només vam sentir la personalment una bona part versió esbiaixada dels vencedors. Els nostres del passat que ens havien pares tenien por de parlar-nos obertament del escamotejat. Nosaltres de que havien viscut i patit, i només en alguns petits sempre havíem sentit casos ens en feien lleugeres referències. una versió, la dels vencedors, Per això també, quan vam començar a bus- que parlava del “Glorioso car informació per elaborar el llibre de La

JOSEP ROVIRA Alzamiento Nacional”, dels Guerra Civil a Agramunt, més d’una i més de Una de les visites guiades al búnquer “Veinticinco años de paz” i de Franco com el dues persones ens va retreure el fet de tocar el de transmissions de cal Borges. “Caudillo de España” i salvador de la pàtria tema, i ens recomanaren que no remenéssim que era “Una, Grande y Libre”. Els bons de la la qüestió. Fins i tot alguns entrevistats, com La por va ser un pel·lícula sempre havien estat els “nacionals” fou el cas de Pere Vicens, alcalde de la vila que, comandats pels militars, s’havien aixecat durant un cert temps en aquells moments, es instrument subtil en contra d’una República putrefacta que cor- van escapolir de moltes preguntes amb l’excu- de repressió que rompia el poble i havia enfonsat el país en el sa que no recordaven els fets, quan en realitat va deixar anihila- camí de la perdició. Els dolents i culpables de els havien viscut en primera línia. Simplement des moltes per- la contesa havien estat els “rojos” que havien la por els feia callar. Després d’haver mort matat indiscriminadament capellans i gent Franco, encara tenien por. Una por atàvica que sones que havien de dretes i havien cremat esglésies... Franco portaven arrelada molt endins i que mai no van viscut la guerra. apareixia en els NO-DOS i a tot arreu com el poder superar. ■

[MAIG 2013] sió 591 23 24 sió 591 [MAIG 2013] OPINIÓ GENT, FETS, COSES... per A. PONSA

Ocells: sisó

en canvi, el mascle té el coll quan són més abundants. negre adornat amb un parell El seu pes oscil·la entre els de collarets blancs que fan tres quarts i el quilo. El mas- patxoca. Així, ara podem dir cle, quan llueix el plomatge que el sisó és l’ocell estepari nupcial, té el capell castany, més gran que tenim; malau- la cara blau grisenca i, so- radament per causa d’haver bretot, el coll negre amb una desaparegut ja fa temps un ratlla blanca en forma de “V” altre que s’anomenava pioc en la part superior, i una ban- salvatge. da ampla, també blanca, en Els sisons fan vida a les la part inferior; el damunt és planes dels últims secans de ocre ratllat amb traços fi ns, i Catalunya on, malgrat la seva les parts inferiors blanquino- mida, se les empesquen per ses. poder passar força desaperce- El fet de niar en camps o buts sense massa problemes. bé en guarets o erms sempre Això sí, són ocells que la por amb cobertura vegetal fa que no els deixa viure tranquils, sigui difícil trobar-ne nius i i que sovint aixequen el vol veure’n llocades. quan veuen algú a més de La pitjor amenaça per als cent metres de distància. sisons és la destrucció del Quan arriba l’època de zel, seu hàbitat natural per causa els mascles, tal com fan al- de la transformació en rega- tres espècies, van a refi lar el diu dels secans on fan vida. seu cant en llocs concrets per Sense anar més lluny, es diu dues raons cabdals: primera, que entre els canals Segarra- per marcar el seu territori, i Garrigues i Algerri-Balaguer segona, per atreure les feme- podrien afectar al voltant d’un Els sisons fan vida l sisó és una de les es- lles, les quals sembla ser que setanta per cent de l’àrea que a les planes dels pècies més espectacu- resten embadalides, tant per ocupa l’espècie. Elars i potser també una escoltar la seva melodia, que Segons diu el senyor J. Ma- últims secans de de les més desconegudes de no és altra que un “rreeep” luquer en el seu llibre Conèi- Catalunya on, mal- la fauna que habita a les pla- estrident molt fl uixet, com xer i estimar els ocells editat grat la seva mida, nes de Lleida. Es tracta d’un pels saltirons verticals que el 2008, la península Ibèrica ocell bastant gros de la mida se succeeixen repetidament ha esdevingut la principal pla- se les empesquen d’un pollastre i que duplica el en picar amb les dues potes ça forta on hi ha entre el cin- per poder passar pes de les perdius que, com al terra amb les ales obertes. quanta i el setanta per cent força desaperce- aquestes, peona tant pels El tarannà de les femelles es dels efectius mundials xifrats buts sense massa sembrats com pels guarets i basa en la discreció, i elles to- entre els cinquanta i els cent rostolls. Si no fos així, si es- tes soles s’encarreguen de fer mil mascles, advertint, però, problemes. tiguessin presents com les el niu entre les mates i criar que el recompte no es pot fer perdius als conreus de cereals els pollets. pas per parelles degut al seu de tot el país, no hi ha dub- El menú dels sisons acos- caràcter polígam, i que al sud te que serien un dels ocells tuma a ser divers, però sobre- de Lleida n’hi ha una pobla- més coneguts i populars. Si tot s’atipen de grans d’herbes ció comparable amb el total ens fi xem en les femelles veu- i cucotes, aquestes amb més de tots els altres països euro- rem que són d’un color terrós; proporció a l’estiu que és peus. ■

[MAIG 2013] sió 591 25 Elaboració artesana de torrons i massapans

Obrador: C. Comtessa Aurembiaix, 5 Tel. 973 390 319 - AGRAMUNT www.torronsfelix.com [email protected]

ílvia Balagueró CENTRE PODOLÒGIC Podòloga col. 1170 Fes un pas endavant... cuida els teus peus!

Atenció primària dels peus durícies, ungles, ulls de poll, berrugues Estudi de la marxa exploracions biomecàniques WůĂŶƟůůĞƐƉĞƌƐŽŶĂůŝƚǌĂĚĞƐ͕ĞƐƉŽƌƟǀĞƐŝŝŶĨĂŶƟůƐ ƚĞŶĐŝſĚĞůƉĞƵĚŝĂďğƟĐ ^ĞƌǀĞŝĚĞEƵƚƌŝĐŝſ;ŶŽǀĞƚĂƚͿ ^ĞƌǀĞŝĂĚŽŵŝĐŝůŝ pintura i decoració

C/ del Clos, 23 A baixos Tel. 973 392 704 [email protected] Roman Serra www.podologosagramunt.com 695 558 383 A G R A M U N T

26 sió 591 [MAIG 2013] OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Només per fer por...?

aig néixer a Agramunt el dia 10 més possible, que com que no hi va i mai no havia fet un dia de festa per de febrer de 1932. Per tant tenia haver fl ames, volguessin assegurar la propi esbarjo) li va fer cas i l’endemà Vsis anys i cinquanta quatre dies jugada cada vegada amb menys inten- recordo anar al bosc a dalt del carro de quan es va produir el primer bombar- sitat perquè la situació de la guerra ja l’avi mentre el meu pare obria la perru- deig i que jo no vaig “rebre” (per les no ho demanava. queria i intentava normalitzar les coses. raons que tornaré a explicar més enda- I torno al principi. Suposo que no hi L’endemà passat al matí vam sentir i vant), però sí tots els altres i els obusos ha cap dubte que l’església es va fer vam veure, per primera vegada a la vida, que venien del cantó de Mafet, el que servir de magatzem transitori de la ga- com volaven uns avions (no sé quants, feia que no ens deixessin sortir a ju- solina del front. Que mentre entrava però eren més de tres) i els miràvem gar als coberts de cal Mas Vell on vaig l’últim bidó per una porta sortia el pri- embadalits. De cop i volta el padrí va passar tota l’última etapa de la guerra; mer per l’altra i que la fortor del com- dir: “Collons, aquest soroll somort són fi ns que un dia vam veure pujar, amb bustible feia que tothom estigués amb bombes que tiren a Agramunt...!”. la corresponent dosi d’angoixa –doncs la por al cos, no tant perquè vinguessin El nostre encantament es va conver- vivia amb nosaltres mossèn Solé–, els a bombardejar com perquè no es calés tir en una tremenda angoixa per la fa- soldats guanyadors que venien de la foc per qualsevol descuit. mília que era a Agramunt. En efecte, plaça de l’Església. O sigui que era Doncs bé, en aquesta situació, més al cap d’unes hores van aparèixer les molt conscient de les coses importants o menys el dia dos o tres, el meu pare meves ties, totes despentinades, i ens que passaven. va venir de fer el cafè al Casal, desen- van dir que el meu pare s’havia salvat Dic tot això perquè vaig llegir amb caixat. I va portar la meva mare, que de miracle de morir ofegat junt amb al- molt d’interès el reportatge que es va treballava tranquil·lament a la perru- tres persones al trull de la casa que es publicar al SIÓ del mes de març i, si no queria, a la cuina i li va manar, com jo va ensorrar situada entre cal Viladàs i em demostren el contrari, no puc estar no havia vist mai, que anés a casa dels cal Lluís de la Sivina del carrer Saba- d’acord amb la tesi segons la qual els meus padrins i acordessin que l’ende- teria de Baix. bombardejos, desproporcionats i inten- mà, sense cap mena d’excusa, agafes- Una anècdota. Passada la guerra, un sius, que va rebre Agramunt es fessin sin el carro amb un matalàs i els estris dia en Jaume Ros (Missoia) li va dir al només per espantar els agramuntins, necessaris i marxessin a la cabana del meu pare: quan tan a prop (parlant en termes de bosc per passar-hi uns quants dies. –“Cony, Joan, quina cara d’esfereït l’aviació) tenien tres poblacions molt Motiu...? Com a perruquer de senyores que feies quan vas sortir del trull...!” més grans: Tàrrega, Cervera i Balaguer coneixia totes les del poble i la seva – “Com ho saps...?”, li va respondre. i molta més gent per atemorir. comarca i va dir que als coberts s’havia –“Es que jo estava amagat a casa Per què Agramunt...? Doncs per a creuat amb una dona rossa, molt ben meva i et vaig veure pel balcó.” mi, i mentre no em demostrin el con- pentinada, que, segons el seu parer, no El fet que el meu pare l’encertés de trari, repeteixo, al primer bombardeig, podia ésser més que una espia. ple m’és molt difícil de creure que fos el més intensiu, buscaven destruir els Molt convincents devien ser els seus una simple casualitat. edifi cis més grans, capaços de servir arguments perquè la meva mare (per de grans magatzems, i és possible, no- qui les seves clientes eren la seva vida Josep M. Almarcha

NOTA: A més d’Agramunt, les forces franquistes na dels quintacolumnistes com excusa pel criminal ja van bombardejar poblacions més grans com Tàr- bombardeig. Ja va passar a Guernika. El primer bom- rega i Cervera i també més petites com Claravalls i bardeig va ser el més criminal, no el més devastador. Artesa de Segre, entre moltes altres. A Balaguer no I una mica d’ironia. Celebrar la sagacitat del seu calia, donat que ja estava ocupada pels nacionals. pare per detectar la presència a Agramunt, el dia La política de l’exèrcit revel va ser el de massa- 2 o 3 d’abril, d’aquesta enigmàtica “espia rossa crar tant com es pogués la població civil abans de molt ben pentinada que es passejava pels coberts” conquerir Catalunya. La presència de bidons de ga- i deduir-ne que aviat es bombardejaria Agramunt. solina, que ningú no ha demostrat, és més aviat –si Chapeau!!! ningú no demostra el contrari–, una llegenda urba- Josep Bertran

[MAIG 2013] sió 591 27 www.molinet.cat Obert 24 hores Entra, tria, compra i t’ho portem a casa!

Ctra. d’Artesa, 1 Tel. 973 390 458 AGRAMUNT [email protected] Fax 973 390 662

PINTURA I DECORACIÓ

JAUME VILLALTA

Avinguda dels Esports, 6, 2n, 2a Tel. 973 39 08 10 - Mòbil 626 92 97 51 25310 AGRAMUNT (Lleida)

28 sió 591 [MAIG 2013] OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

Commemoració primers bombardejos

L’acte em va fer l dimecres dia 1 de maig, a la plaça Amb aquestes ratlles voldria donar les grà- recordar fets i de l’Església ens vàrem aplegar un bon cies al Grup Escènic Agramuntí, a les persones Enombre de persones per commemorar que ens esperaven a cada lloc que vam visitar vivències que ha- el 75è aniversari dels primers bombardejos a i que molt amablement van fer-nos les expli- vien patit els meus Agramunt. Per a mi va ser un acte molt emo- cacions adients, així com també a tots els qui pares i padrins, i cionant i també vaig veure més d’un mocador van participar en l’organització de l’acte. que eixugava algunes llàgrimes que no es po- Entre tots van fer-nos reviure la memòria que moltes ve- dien contenir. històrica d’uns fets horribles que van succeir gades ens havien Afortunadament jo no vaig viure aques- i que no hauríem d’oblidar perquè mai més no explicat. ta guerra, però l’acte em va fer recordar fets tornin a passar. i vivències que havien patit els meus pares i Moltes gràcies a tots. padrins, i que moltes vegades ens havien explicat. Carme Martorell Súria

Nota de la redacció.- Lamentem que en el número anterior de SIÓ, per una errada d’impremta, no es va posar el nom de l’autor a l’article dels lectors escriuen “Coses de la vida” (pàg. 35). Es tracta de Jordi Viladot Puig que, amb aquest mateix títol, ja ha publicat diversos articles a la nostra revista.

[MAIG 2013] sió 591 29 30 sió 591 [MAIG 2013] AAgramuntgramunt desprésdesprés ddee lesles bombesbombes

[MAIG 2013] sió 591 31 Les destrosses dels bombardejos van afectar ediﬁ cis, pavimentació i serveis com es veu en el carrer Sió. Foto gran pàgina anterior: construcció dels habitatge de cal Palou i cal Baró, al carrer Sió.

32 sió 591 [MAIG 2013] REPORTATGE LA RECONSTRUCCIÓ DESPRÉS DELS BOMBARDEJOS JOSEP BERTRAN

Agramunt després de les bombes L’esforç dels agramuntins per reconstruir una població devastada

Per tal de commemorar el 75 aniversari del primer bombardeig, en el número del mes de març vam publicar un reportatge sobre la gran destrucció que patí Agramunt entre els mesos d’abril de 1938 i gener de 1939 a conseqüència dels intensos bombardejos aeris i artillers durant la Guerra Civil. La meitat dels immobles van quedar destruïts i l’altra meitat amb més o menys afectació. En aquest reportatge expliquem la reconstrucció de la nostra vila. Va ser una feina ingent que van fer els agramuntins durant molts anys. És evident, però, que per ells sols, que per nosaltres sols, hauria estat encara molt més difícil. L’activitat durant 17 anys de Regions Devastades ho va fer molt més fàcil i, en alguns aspectes, es va preparar l’Agramunt del futur.

olts pocs veïns van viure l’entrada de les Mtropes nacionals a Agramunt el 12 de gener de 1939. La majoria estaven en cabanes i masies allunyades de la població per por dels constants bombardejos que hi va haver les darreres setmanes de 1938 i les primeres de 1939. Es calcula que eren uns 400 els agramuntins que hi havia amagats en els refugis distribuïts per tota la po- blació. Quan l’ocupació dels Nacionals es donà per conso- lidada van començar a arribar els desplaçats i s’inicià una molt dura etapa de cara a la reconstrucció de la vila i a in- tentar una certa normalització de la vida quotidiana. Gairebé la meitat dels ediﬁ - cis havien estat destruïts pels bombardejos, una altra part es trobaven molt afectats i la resta tenien algun que altre desperfecte. En deﬁ nitiva, es presentava una tasca ingent amb uns mitjans materials i

Els ediﬁ cis de l’església i l’ajuntament van quedar pràcticament indemnes. econòmics molt precaris. Fal- ▼

[MAIG 2013] sió 591 33 REPORTATGE LA RECONSTRUCCIÓ DESPRÉS DELS BOMBARDEJOS ▼

Els grans casalots de cal Viladàs i cal Siscar van ser derruïts com els de la resta al voltant de la plaça.

Ediﬁ ci en construcció al costat de cal Siscar. Observeu que les bastides es feien amb bigues i taulons de fusta subjectades amb cordes.

tava gairebé de tot i les noves sible, els serveis essencials i autoritats es van veure impo- els edifi cis públics. Així ma- tents per fer front al gran rep- teix calia actuar al defora te. No entrem aquí en el tema amb l’arranjament de caba- social i polític que es vivia en nes i recuperació de segles la més immediata postguer- i desguassos del canal d’Ur- ra. Ens centrarem a parlar de gell, ponts i xarxes de camins. la reconstrucció física d’un S’actuà molt ràpidament en Agramunt devastat per la mort el desenrunament dels edi- i destrucció que va venir del fi cis públics com l’ajunta- cel. ment, l’església, el Casal... El primer que calia fer era En primera instància es va- desenrunar les places i carrers. ren convocar els membres Enderrocar els edifi cis més de les famílies considerades afectats i apuntalar els que es d’esquerres. Van haver de podien salvar. També s’havia treballar a jova vigilats per Vista de la Baixada del Mercadal des de davant del Casal. Al fons sense edifi cis. de recuperar, fi ns on fos pos- la Guàrdia Civil. Va ser una

34 sió 591 [MAIG 2013] Dipòsit del Castell en plena construcció. Encara ara es detecten els punts per on s’aguantava la bastida.

Regions Devastades renova el servei d’aigua potable. A la foto la rasa de la nova canonada des de l’estació de bombeig del canal ﬁ ns als dipòsits del Convent.

Amb les obres de construcció del dipòsit a dalt del turó del Castell es construí l’escala d’accés i Darrera fase de construcció del dipòsit del Convent, on ara hi ha les antenes de tele- es tapà el refugi que tenia l’entrada al vessant oest del turó. Observeu els caminets que es van

fonia mòbil. obrir amb els pas dels obrers. ▼

[MAIG 2013] sió 591 35 REPORTATGE LA RECONSTRUCCIÓ DESPRÉS DELS BOMBARDEJOS

▼ Civil en una carta datada el 15 d’agost del 39. “En vista del muy deplora- ble estado en que se encuen- tra nuestra desgraciada villa, son varios los propietarios de la misma que acuden a esta Alcaldia en súplica de que se les conceda la debida autori- zación para levantar de nuevo sus casas, edifi cios, estable- cimientos, etc. a cuyas solici- tudes esta Alcadía se vé algo impossibilitada de contestar de una manera concreta y defi nitiva, por falta de nuevo plano al cual hemos de suje- tarnos en la alineación de calles y plazas. Por este motivo, tengo el honor de dirigirme a V.E. Una de les obres previstes que no es va arribar a fer va ser la construc- elevándole la súplica más res- ció d’una potabilitzadora d’aigües revenja de les feines que du- tothom es va anar buscant la petuosa, para que, si lo tiene residuals. A la foto es veu una part rant la Guerra s’havien obligat vida. Però a l’hora de donar a bien, disponer sea enviado d’aquestes instal·lacions situades al costat de la granja de cal Roca. Al fi - a fer a les famílies de dretes. els corresponents permisos aquí un técnico para proceder nal es quedà en un senzill col·lector Els particulars s’espavila- d’obres municipals es van a dicha alineación y luego, i tot està ple de brossa. ven com podien a l’hora de plantejar diversos problemes con la máxima rapidez que Una de les grans obres que va refer les seves cases. Molts que les autoritats locals no es el caso requiere, proceder a construir Regions Devastades va ho van fer a precari amb veien en cor d’afrontar sense la confección y consiguiente ser l’Escorxador. A la imatge podem l’únic objectiu de poder aixo- disposar d’uns serveis tècnics aprobación de un nuevo orde- veure la façana oest, on hi havia l’habitatge del veterinari. Després plugar-se, ni que fos provisio- adients. Per aquest motiu va- namiento de calles y plazas, a de la clausura està pendent d’una nalment. De mica en mica ren demanar l’ajuda al Govern fi n de que se guarden, al edi- reforma per reconvertir-lo en un fi car de nuevo, todas aquellas equipament sociocultural, mentrestant acull alguna entitat local. medidas que aconsejan la hi- giene y salubridad públicas, así como todo el posible y de- coroso ornato arquitectónico de nuestra querida villa”. L’Ajuntament agramuntí es prou conscient de la ne- cessitat d’ajudes de l’admi- nistració, no per reconstruir la població sinó fi ns i tot per tornar a una certa normalitat tot retirant les runes que om- plien els carrers i rehabilitar els edifi cis públics més importants. És per això que les autoritats locals no paren de demanar aquestes ajudes i els viatges a Lleida sovintegen. El gran salt endavant es forma- litza el dia 7 d’octubre del

36 sió 591 [MAIG 2013] Interior del Mercat amb les parades centrals i la font que les presidia. Amb el temps les parades Mentre el Mercat i la plaça, enllumenat inclòs, ja s’han acabat, encara quedaven molts van desaparèixer. El Mercat, però, no arribà mai a reeixir del tot com a tal. Actualment acull edifi cis enderrocats al carrer de la Mercè. l’Espai Guinovart. 1939 quan Franco declara Els projectes Agramunt “Pueblo adoptado de reconstrucció por el Caudillo”. A l’expedient per a la re- Aquest títol que durant construcció d’Agramunt que molt anys es podrà llegir en s’elabora a partir de la decla- un gran rètol d’obra situat a ració de “Pueblo adoptado la cruïlla de la carretera de por el Caudillo” hi consten Tàrrega amb l’actual avingu- un seguit de projectes molts da de Catalunya, possibilitarà dels quals no es van arribar la imminent intervenció di- a complir, com un edifi ci de recta de Regions Devastades, Correus i Telègrafs, Caserna l’organisme creat per a la re- de la Guàrdia Civil, restaura- construcció dels pobles i ciu- ció de la Capella del Sió, Hos- tats que més havien resultat pital Comarcal o d’Urgències, Plànol original de l’edifi ci del Mercat Municipal, obra d’un dels arquitectes més prestigiosos afectats per la destrucció de de l’època, Lluís Domènech, amb un pressupost de 308.974 pessetes. ampliació de Ca la Vila, un les tropes franquistes. Vista de la plaça del Mercat mentre s’està pavimentant amb les clàssiques “bassetes” edifi ci per un Sindicat Agrí- que es muntaven perquè el paviment s’amerés d’aigua. cola, una torre per un rellotge públic, soterrar les línies de l’enllumenant públic amb punts de llum, construcció d’una biblioteca pública en una gran zona enjardinada i monument a “Los Caídos por Dios y Por España”. En canvi molts altres sí que es van dur a terme com la restauració de Santa Maria, la construcció de la Recto- ria, restauració de les Escoles Nacionals, construcció d’un nou Escorxador Municipal, un Mercat Municipal, una Bàs-

cula, xarxa de clavegueram, ▼

[MAIG 2013] sió 591 37 REPORTATGE LA RECONSTRUCCIÓ DESPRÉS DELS BOMBARDEJOS

▼ encara que no era inclosa en el projecte, va ser la canalit- zació del Sió, des del pont de Cervera fi ns al Pont de Ferro. També es va actuar en la rehabilitació de la Barretina ja que s’utilitzà com a seu de Regions Devastades a Agra- munt i en un total de vuit habitatges particulars: Manuel Carner i Remigio Barrera, al Mercadal; Celdoni Barnola, al carrer Castell; Cal Palou, Baró i Cortés, al carrer Sió; cal Faixa, a la plaça de l’Om, i l’edifi ci de la Caserna de la Guàrdia Civil, al carrer Teixi- dors, actualment un bloc de pisos. No sabem el tipus de col·laboració que es va establir entre Regions Devasta- des i els seus propietaris. La norma general era que si els immobles a arranjar servien de primer habitatge i havien estat adquirits abans del 18 de juliol de 1936 podien rebre fi ns al 50 per cent de sub- venció. REGIONS DEVASTADES Els dirigents del Movimien- to Nacional vencedor de la Guerra Civil, van començar a implantar les bases d’un nou règim polític al bell inici de 1938. Una de les princi- pals preocupacions dels nous mandataris va ser la neces- sitat peremptòria d’iniciar la tasca de reconstrucció nacional, d’una manera centralit- zada i homogènia. A aquest efecte, van implantar un or- Foto superior, vista de les “Casetes” en construcció des de l’entrada ganisme estatal encarregat de d’Agramunt per la carretera de Cervera. El pressupost inicial rondava nova portada d’aigua potable la comesa de tramitar totes els 2,1 milions de pessetes. Primer eren de lloguer i més tard es van vendre. Dues eren municipals, però fa uns anys l’Ajuntament en vengué i construcció de dos Dipòsits les gestions relatives a la re- una. L’altra és la seu de la Policia Municipal. elevats, pavimentació i ur- construcció d’edifi cis, públics banització dels carrers més i particulars. El Servicio Na- A baix, la mateixa vista però amb els habitatges pràcticament llestos. S’havien de construir un total de 200 pisos, segons les previsions. cèntrics i construcció d’ha- cional de Regiones Devasta- Finalment s’aixecaran 32 cases adossades, distribuïdes amb dos grups bitatges protegits, les “Case- das y Reparaciones [SNRDR], de 16. L’arquitecte Rebollo dissenyà el grup de llevant i l’arquitecte tes”. Una de les obres més va ser creat pel Decret de 25 Vilaplana el de ponent. importants que es van fer, de març de 1938. Integrat

38 sió 591 [MAIG 2013] SNRDR de Madrid i proposar noves subcomissions. Cada expedient s’havia de composar de: instància del reclamant, valoració de l’im- moble afectat i dels danys causats, memòria, plànols i pressupost de les obres que exigia la seva reconstrucció, certifi cacions cadastrals i municipals (d’alineació de l’edifi ci) o declaracions jurades dels interessats, si s’esqueia; informe de la Delegació d’Or- dre Públic sobre la conducta “social y patriótica” del sol- licitant (avalat per l’alcalde, el rector o el cap de falan- ge), fortuna, mitjans de vida, danys causats als seus béns, i informe de la Fiscalia de la Vivenda i de l’Ajuntament quant a l’alineació. El 7 d’octubre de 1939 Franco declarà “adoptada” la vila d’Agramunt. Es culminava d’aquesta manera un seguit d’intenses i sovinteja- des gestions perquè l’admi- nistració assumís la gestió i el cost de la reconstrucció de la malmesa població. El mes d’agost d’aquest any l’arquitecte en cap de Regions de Carrer que separa els dos blocs. Lleida visità la vila i quedà Observeu l’ombra de la porta del com a Servei dins del Minis- Camp de Futbol (foto superior). un advocat de l’Estat. Aques- molt impressionat per la greu teri de l’Interior, el seu primer tes subcomissions rebrien el situació que presentava, amb Les casetes de la carretera i les del cap fou Joaquín Benjumea suport de tècnics en arqui- la majoria d’habitatges i ser- carrer de Nostra Senyora del Socors es connectaven pels corrals del Burín i més tard, ho fou José tectura, del Fiscal de la Vi- veis destruïts. darrere. Moreno Torres (1939-1951), venda i de representants dels Immediatament es redac- que l’any 1948 visità les interessos afectats (cambres, tà un primer informe amb la obres d’Agramunt. sindicats, corporacions, etc.). participació de l’Ajuntament El 7 d’octubre de L’Ordre del Ministeri de l’In- Cada subcomissió comptaria i la Diputació de Lleida en el 1939 Franco decla- terior d’11 de juny de 1938, amb una sèrie d’ofi cines co- qual es detallaren les obres rà “adoptada” la establia la regulació, organit- marcals i d’ofi cines adminis- a fer, tant les que correspo- zació i funcionament de l’or- tratives d’Obres. Els recursos nien als arranjaments com a vila d’Agramunt. ganisme. Aquest s’estendria els havien de posar els ajun- les de nova planta. Posterior- L’administració per tot el territori, dividit en taments (locals) i les diputa- ment, concedida l’adopció assumia la gestió i set zones, en cada una de les cions provincials (personal), del “Caudillo”, es redactà el cost de la recons- quals es constituirien subco- i les funcions bàsiques que un expedient de 13 pàgines missions de lliure designació tenia encomanades eren les mecanografi ades on consta- trucció de la mal- integrades per un delegat, un de tramitar els expedients, ven moltes de les obres que

mesa població. arquitecte funcionari públic i romandre a disposició del es van dur a terme posterior- ▼

[MAIG 2013] sió 591 39 REPORTATGE LA RECONSTRUCCIÓ DESPRÉS DELS BOMBARDEJOS ▼

Vista del Sió des del pont de Puigverd abans de la canalització. Al fons el tancat del Clos. El riu, aquí abans de passar per sota el pont romànic, formava grans tolles d’aigua pudent en èpoques d’estiatge.

hi van arribar a treballar entre 250 i 300 persones. La seu de l’organisme ocupava les antigues instal- lacions de la societat La Bar- retina, a l’avinguda d’Àngel Guimerà, clausurada després de la guerra. L’administrador va ser Joan Tomàs, conegut popularment com el Juanito el Reula. Van exercir de caps d’obres Josep Ros, Missoia; Jaume Pasqual, Feliso; Bar- tomeu Porta, Anguets, i Pere Rovira. En Pere Brils actuava Plànol amb les mides del perfi l de “comptador”. del revestiment del riu. ment, però també altres que construcció de la Gasolinera. Fins l’any 1950 les obres no es van arribar a fer mai. les feien directament els tre- Està datat el mes de desem- Comencen les obres balladors contractats per Re- bres de 1939. Regions Devastades va ser la gions. Després es donaven a Regions Devasta- A la cruïlla de la carretera més gran i important empresa preu fet a les diverses empre- des va ser la més de Tàrrega amb l’entrada a d’Agramunt. Donava feina fi xa ses de construcció. Durant la gran i important Agramunt, actualment avin- a prop d’un centenar de per- primera època els obrers tre- guda de Catalunya, s’hi va sones, d’Agramunt i d’altres ballaven 48 hores a la setma- empresa d’Agra- construir un gran cartell que poblacions. Alguns d’aquests na, de dilluns a dissabte. Es- munt. Donava feina deia “Agramunt Villa Adop- treballadors es van quedar de- taven afi liats al Seguro Obrero fi xa a prop d’un tada por el Caudillo”. Hi va fi nitivament entre nosaltres, de Vejez e Invalidez i, a més centenar de perso- ser fi ns a fi nals dels 50, pos- tal com va passar amb alguns del jornal, se’ls subministra- siblement es devia retirar per dels refugiats durant la Guer- va queviures de primera nenes, d’Agramunt i les obres de remodelació de ra. Es calcula que al llarg de cessitat com patates, sucre, d’altres poblacions. la zona que van comportar la la seva permanència, 17 anys, xocolata, oli, arròs, bacallà....

40 sió 591 [MAIG 2013] Actualment ja tenim una gran zona verda i l’obertura perspectiva històrica de les urbanística al marge esquer- obres que Regions Devastades ra. La Rectoria i el Foment van fer a Agramunt. Setanta Parroquial també són una anys després, moltes d’aques- bona mostra de la feina feta tes obres, especialment els per Regions que comptava edifi cis públics, mantenen no amb tècnics de reconeguda ja la solidesa sinó unes carac- vàlua encapçalats per l’arqui- terístiques arquitectòniques tecte Lluís Domènec i l’engi- ben remarcables que han nyer Ramon Escartín. Treballadors de la canalització perdurat en el temps. Això Anys més tard, 1972, el Mi- vistos des del pont de la carre- Recordem que els anys 40, el ha fet possible que, fi ns i tot nisterio de la Vivienda envià tera de Tàrrega. de la immediata postguerra, perdent la utilitat per la qual un comunicat a l’Ajuntament A la dreta, vista del tram van ser els anys més durs del van ser construïts, mantinguin en què li demanà la relació acabat des del pont romànic. racionament. la seva personalitat: Mercat de les obres previstes inici- A l’esquerra de la foto, els En aquella època la maqui- Municipal-Espai Guinovart; alment que havia de fer Re- grans pallers de l’era de cal Manon, avui carrer Manuel de nària en la construcció era Bàscula-Ofi cina Turisme; Es- gions Devastades i quines es Pedrolo. pràcticament inexistent i to- corxador-futurs equipaments varen dur a terme fi nalment. tes les feines s’havien de fer a socioculturals. Les pròpies Ca- També es deia que concre- força de braços, des d’excavar setes continuen sent un refe- tessin quines de les pendents les rases pels fonaments a pic rent d’habitatge popular molt preferien que es fessin. Des i pala, fi ns a pastar el morter possiblement més durador del de Ca la vila es contestà que La canalització del i pujar-lo fi ns dalt de la basti- sorgit del boom immobiliari a voldrien la Casa del Mestre i riu Sió va ser una da feta amb bigues i taulons. fi nals del segle passat. la rehabilitació i ampliació de gran obra, pionera Encara es recorda la força i la Les llambordes del centre l’edifi ci consistorial. A més traça d’alguns paletes i mano- històric, originàries de la zona també demanaren ajuda pel en les comarques bres a l’hora de la feina. És de Poblet, mantenen la seva pla de pavimentació de car- de Lleida, que va evident que per tanta obra es solidesa i són molt pràctiques rers que es volia fer, però pel facilitar la gran necessitava molta gent i no és a l’hora d’obrir rasses per so- que no es disposava de sufi - expansió urbanís- d’estranyar aquest centenar terrar serveis o fer reparaci- cients recursos. de persones treballant per- ons. La canalització del Sió, tica posterior de la manentment en les obres de obra avançada al seu temps, Canalització del riu Sió

nostra vila. Regions Devastades. va facilitar l’ampliació d’una Una de les obres més im- ▼

[MAIG 2013] sió 591 41 REPORTATGE LA RECONSTRUCCIÓ DESPRÉS DELS BOMBARDEJOS

▼ El tram urbà del portants que va dur a terme des del pont de la carretera de importants que es feien arreu Sió també patí els Regions Devastades va ser Cervera ﬁ ns al Pont de Ferro de l’Estat per part de Regions la canalització del riu Sió i es van fer entre el mes de Devastades. “...Agramunt fue efectes del bom- en el tram que passa més a novembre de 1946 i el maig duramente castigado por los bardejos. prop del nucli urbà d’Agra- de 1948. Les va projectar i di- bombardeos de la artillería y munt. Va ser una gran obra, rigir l’enginyer militar Ramon la aviación, de cuyos efectos pionera en les comarques Escartín i van costar prop no escapó el cauce del río Sió, de Lleida, que a més de ca- d’un milió de pessetes. con los consiguientes cráteres nalitzar una zona entollada El tram urbà del Sió també y embudos, que unidos a los El dia de Sant Joan de 1948 el per les aigües residuals i fo- patí els efectes dels bombar- escombros acumulados por Director General de Regions cus de malalties, va facilitar dejos, com es comenta en la vertidos de los procedentes Devastades, José Moreno Torres, visità Agramunt per lliurar la gran expansió urbanística memòria de l’obra que l’ende demolición de ediﬁ cios y algunes de les obres ja acabades. posterior de la nostra vila. ginyer Escartín explicà en la basuras trajeron consigo con- La importància d’aquesta Les obres van afectar un tram revista “Reconstrucción” on tinuos encharcamientos de su visita queda palesa amb la foto de portada que li dedicà el diari La de gairebé dos quilòmetres, es publicaven les obres més pequeño caudal, enriquecido Vanguardia el dia 4 de juliol .

42 sió 591 [MAIG 2013] res variacions per a suprimir algunes corbes, afavorint els radis entre alineacions rectes per facilitar el corrent de l’aigua. En total, es van canalit- zar 1.800 metres de riu amb una pendent única de 0,0034 metres per metre lineal d’in- clinació. Això obligà a fer uns desmunts amb un total de 16.500 metres cúbics, la meitat des quals foren de fang i aigua. Es van utilitzar 1.150 m3 de formigó hidràulic i 3.250 m3 de blocs de pedra. La capacitat de desguàs es va Va ser rebut, pancarta inclosa, a la calcular per a 12,7 metres cú- plaça del Pou per totes les autori- a su vez con las aportacions banísticos las margenes del bics per segon, el cabal en les tats locals, amb l’alcalde Benjamí avingudes ordinàries. Una de Ramírez, i provincials amb la banda de las aguas residuarias que río, para lo cual se inició un de música d’Agramunt. el antiguo alcantarillado le paseo aguas arriba del puen- les peculiaritats del traçat és suministraba precisamente to romano, situado frente a la que es va encegar un dels dos durante su recorrido por la parte central de la población. ulls del pont romànic. Recor- población”. Este puente fué en su día, y dem que hi ha un projecte ur- També es fa referència a les antes de la construcción de banístic paralitzat que preveu aspiracions dels agramuntins las carreteras del Estado, el reobrir-lo per poder comuni- per millorar aquest tram de principal acceso que lleva al car les dues zones verdes i re- riu: “Fue aspiración del ve- pueblo de Agramunt desde la tornar al pont l’estat original. cindario de Agramunt el regu- comarca de Tàrrega.” La canalització del riu es va La comitiva, passant per Àngel larizar el cauce del Sió, en la El traçat de la nova llera va portar a terme mitjançant la Guimerà, es dirigí al Mercadal i medida de sus posibilidades, seguir, en línies generals, el construcció d’un canal de dos després visità totes les obres fetes metres de profunditat, 6,75 per l’organisme dirigit per José y aprovechando con ﬁ nes ur- del primitiu, excepte lleuge- Moreno. d’amplària en la part superior i de tres metres en la base. La solera es va construir mit- jançant formigó hidràulic dis- posada en pendent transversal cap a l’eix, amb l’objectiu de reunir en el centre les aportacions de l’estiatge, prevenir l’acumulació de sorres i llots evitant la formació de vegeta- ció i permetent la neteja fàcil de la llera. Recordem que a la dècada dels anys vuitanta, la part central de la solera es va aixecar per a permetre la col·locació d’una canonada de desguàs general per a les aigües pluvials de les noves zones d’expansió. Unes obres que es van repetir el 2010 Segons la descripció de les

obres, el caixer de la cana- ▼

[MAIG 2013] sió 591 43 REPORTATGE LA RECONSTRUCCIÓ DESPRÉS DELS BOMBARDEJOS

▼ La ingent feina de lització es va construir mit- Segons l’enginyer Ramon de treballadors forçosos, ma- retirar la runa i jançant un revestiment amb Escartín, amb l’obra de la ca- joritàriament ex-combatents pedra. “Se desechó hacerlo nalització es va satisfer una republicans condemnats pel establir els serveis con hormigón puesto que su de les màximes aspiracions de nou règim, vigilats per mili- mínims comptà rigidez no ofrecía garantías la població d’Agramunt “tanto tars, s’ajornaven a les Esco- durant uns mesos, de subsistencia, puesto que por los benefi cios que reporta les. A alguns d’aquests pre- del 1939 i 1940, cualquier asentamiento del en su salubridad como por soners se’ls va permetre una terreno hubiera dado lugar a las ventajas urbanísticas que certa confraternització amb la el període dels fi ltraciones o roturas. Tam- supone el disponer, sin temor població civil com és els cas treballs més durs, bién se evitaba la erosión por alguno, de una extensa zona dels que formaven part de amb la presència parte de las avenidas”, se- de expansión de su casco ur- l’equip de futbol local. d’un batalló de tre- gons va descriure l’enginyer bano, así como de disfrutar No se sap ni el temps exacte autor del projecte. Cada 20 en su día, en los extremos que hi van ser ni el seu nom- balladors forçosos. metres al llarg de tot el re- del nuevo ensanchamiento, bre total. El que sí es coneix Majoritàriament corregut es van construir uns de amplios paseos como zona és el del grup que va arribar eren ex-comba- reforços de formigó molt ben verde”. És evident que la va el 30 de maig del 1939, pro- tents republicans assentats per a assegurar els encertar en les seves previ- cedent del camp de treball de trams de pedra. sions. Seròs. Els seus components, condemnats pel La canalització es comple- dos ofi cials, dos subofi cials, nou règim, vigilats mentà amb la construcció El batalló de treballadors 12 soldats vigilants i 117 per militars i que d’un pont d’accés als horts de La ingent feina de retirar la presoners, van fer el viatge a s’ajornaven a les Les Planes des del camí que runa i establir els serveis mí- peu des de Seròs, fent nit a baixa de la carretera de Prei- nims comptà durant uns me- Bell-lloc. Escoles. xens. “Dicho puento subs- sos, del 1939 i 1940, el pe- Per circumstàncies colate- tituye un viejo pontón, de ríode dels treballs més durs, rals hem pogut saber el nom poca superfi cie de desagüe amb la presència d’un batalló d’un d’aquests treballadors y prácticamente cegado por de treballadors, concretament penats. Es tracta d’Aníbal A la foto sobre el pont de la carretera de Tàrrega amb la perspecti- las obstrucciones del antiguo de la primera i tercera compa- González, natural del munici- va d’Agramunt, amb la fàbrica del cauce”, s’explica en l’article. nyia del 106. Aquest batalló pi de Cenizate, a la província Mundí en primer terme.

44 sió 591 [MAIG 2013] seves imatges del confl icte conduït per l’Aníbal González es van publicar en els diaris i li passés pràcticament per revistes més importants d’Eu- sobre quan, en marxa enrere, Aníbal González, a l’esquerra, amb ropa. Arrel de l’aparició de la s’incorporava a la carretera el tanc que conduïa i que atropellà la fotoperiodista Gerda Taro. d’Albacete. Era un ex-con- “Maleta Mexicana” que con- procedent del camp obert. ductor d’un tanc de l’exèrcit tenia 126 rotllos de pel·lícula El conductor no se’n va ado- La parella de fotoperiodistes Gerda republicà que es retirà a Fran- de fotos fetes per Taro, Capa i nar. Va ser en arribar a la rere- Taro i Robert Capa fotografi ats durant la Guerra Civil. ça davant l’avenç dels nacio- David Seymur (Chim), va tor- guarda quan un altre tanquis- nals, però que en acabar la nar a l’actualitat la feina feta ta que havia vist l’accident Guerra tornà a Espanya. Les per aquests pioners fotoperio- li va dir: “¡¡Te has cargado a autoritats franquistes el van distes de guerra que van in- la francesa!!”. La fotògrafa, tancar a la presó de Lleida formar del confl icte espanyol que en realitat es deia Ger- i després el van destinar a per tot el món. da Pohorylle, era una jueva un Batalló de treballadors a Aquest llegat de la “Maleta alemanya que parlava per- Un d’aquests tre- Agramunt. En total tres anys Mexicana” té un valor incal- fectament el francès. Anys balladors penats de reclusió fi ns que va poder culable ja que els seus autors abans havia fugit del seu que van venir a tornar a casa. són els màxims representants país per escapar de la perse- Fins fa molts pocs anys del fotoperiodisme bèl·lic. El cució nazi i residia a França. la nostra vila fou aquest antic “tanquista” re- contingut d’aquesta “maleta” En morir tenia 26 anys i les Aníbal González, publicà va ser un personat- s’ha pogut veure en una expo- circumstàncies exactes de la ex-conductor d’un ge totalment anònim. L’any sició internacional itinerant. seva mort no es van desvetllar tanc de l’exèrcit 2009, però, el periodista A Catalunya estigué exposada fi ns al juliol del 2009, quan Jacinto Anton va publicar al a la seu del Museu Nacional el nebot d’Aníbal, Fernando republicà. diari El País una crònica en de Catalunya. Cambronero, ho explicà al pe- Segons una crònica la qual informava que ell era Gerda Taro morí a conse- riodista d’El País. del diari El País, ell el conductor del tanc que va qüència de les greus ferides era el conductor atropellar i matar la cèlebre després que un tanc T-26 de fotògrafa Gerda Taro durant la fabricació soviètica l’atrope- Fonts documentals: Arxiu SIÓ, del tanc que va Guerra Civil Espanyola. llés en el decurs de la retirada Fons de Regions Devastades atropellar i matar Gerda Taro va ser pionera de l’exèrcit republicà, al fi nal de l’Arxiu Històric de Lleida, la cèlebre fotò- del fotoperiodisme de guerra de la Batalla de Brunete, el diari El País, Xavier Sinfreu grafa Gerda Taro i companya de l’històric fo- 25 de juliol de 1937. La fo- i aportacions personals de tògraf Robert Capa. La jove tògrafa va caure de l’estrep nombrosos agramuntins en durant la Guerra fotògrafa era molt popular du- del camió en què viatjava. La el nostre col·leccionable La Civil Espanyola. rant la Guerra Espanyola. Les mala sort va fer que el tanc Guerra Civil a Agramunt. ■

[MAIG 2013] sió 591 45 NOUS TRACTAMENTS

Radiofreqüència Facial i Corporal Tot un expert en remodelació

FACIAL Reduir arrugues i línies d’expressió. Millorar les bosses i ulleres. Exercir un efecte lifting. Redefinir l’oval. CORPORAL Modelar la silueta. Combatre la cel·lulitis i les estries. Reafirmar els teixits. Atorgar turgència al pit. Aportar benestar integral.

La radiofreqüència, en aplicar-se sobre la pell, aconsegueix una correcta mobilització dels ions entre la matriu extracel·lular i intracel·lular. Així el potencial elèctric de les cèl·lules s’equilibra i es recuperen les seves funcions vitals, i es garanteix una major revitalització, rejoveniment dels teixits i reducció de greixos. En combinar-se els modes capacitiu i resistiu, el teixit recobra la seva elasticitat, activant-se la producció de neocolagen, el greix es reabsorbeix, l’oxigen intracel·lular flueix millor i es restableix la correcta microcirculació, entre altres efectes biològics.

EFECTE 3D ATÈRMIC. Bioestimulació. Activació del metabolisme i la nutrició cel·lular, millorant l’estat de la matriu extracel·lular. TÈRMIC. Bioestimulació + microcirculació. Increment de la vasodilatació, millora del flux sanguini, oxigenació tisular i cel·lular, alhora que exerceix de drenatge. HIPERTÈRMIC. Bioestimulació + microcirculació + hiperactivació. Activació del metabolisme, detoxificació tisular, drenatge de productes catabòlics i estimulació dels mecanismes endògens de recuperació.

ESTÈTICA JUDITH www.estetica-judith.com AV. JAUME MESTRES, 23 25310 AGRAMUNT (LLEIDA) TEL. 973 39 27 38 HISTÒRIA AGRAMUNTINA COP D’ULL AL RETROVISOR JOSEP BERTRAN

Història i vicissituds de la “Gran Via” agramuntina Fa cent anys s’impulsà la carretera de Cervera com a nova àrea urbanística

l dia 10 de setembre de 1928, Diumenge de EFesta Major, va ser un dada molt assenyalada per Agramunt. Amb tota la solemnitat que requeria l’acte, a la 1 del migdia es van inaugurar, amb el descobriment i benedicció de les corresponents plaques, les dues noves avingudes de Jaume Mestres i Marià Jolonch. Aquestes vies van sortir arrel de la construcció de la carretera de Cervera, i el posar-los nom culminava uns anys d’expansió i consolida- Els tallers Martorell, construïts el 1914, amb una exposició de maquinària agrícola. Al seu constat la primera ubicació de Cal Panyé. ció d’un nou espai urbà que, mica en mica, havia estat ocupat per ediﬁ cis d’habitatges, serveis i industrials. Fins a principis del segle XX el tram fora muralles, co- CCalal PPairadaairada negut com el Passeig de la 1 CCarrerarrer ddelsels HHortetsortets Muralla i més tard de Mara- rà MMongesonges gall, estava delimitat a l’est uime gel G CC.. ÀÀngeln Guimerà per la pujada d’Estudis Nous FFiraliral i les Monges ﬁ ns els actuals 2 PPouou carrers Firal i Sta. Esperança

a a l’oest. Abans i després tot

n a

r eren horts, corrals, eres i terra

campa. La construcció de la

t n

a carretera de Cervera i la seva

. C. Santa Esperança Santa C. C connexió amb la de Tàrrega- Artesa, provocà l’obertura de dues vies urbanes que es van consolidar a partir de 1917 En el mapa s’aprecia clarament la situació del Passeig Guimerà abans de la construcció de la carretera de Cervera. A principis del segle quan s’acabaren les obres de XX l’actual avinguda estava limitada pel corriol dels Hortets, entre Cal Pairada i les Monges (1), a l’est, i el Firal (2) a l’oest. Cal observar

també els pocs ediﬁ cis que hi havia (destacat en negre) i la delimitació de l’antiga muralla. la carretera. ▼

[MAIG 2013] sió 591 47 HISTÒRIA AGRAMUNTINA COP D’ULL AL RETROVISOR

▼ relat dels mèrits que ostenta- ven els dos fi lls il·lustres per- què se’ls concedís aquest ho- nor. A l’acte, presidit per l’alcalde José Garcia González, un ex-guàrdia civil imposat per la Dictadura de Primo de Rivera, hi assistiren els familiars dels dos personatges ho- menatjats i un nombrós grup de veïns. Jaume Mestres va ser alcalde d’Agramunt durant sis anys i en el seu mandat va dotar la nostra vila de llum elèctrica, aigua potable, cloaques, vore- res, entres altres obres. “Mai honraren prou la memòria de l’home aquell que féu brollar Vista general del Passeig Guimerà llàgrimes d’alegria a tot un als anys 20 totalment urbanitzat. Amb tot, es va mantenir du- corriol dels Hortets, que en- poble el dia que s’inaugurà el rant molts anys un greu pro- cara es conserva avui en dia. servei de l’enllumenat públic blema urbanístic. Quan la car- “És una vergonya veure com i l’emoció del primer dia que retera arribava a les Monges es la nostra vila que se’n ànsies en rajà l’aigua a casa. Com trobava amb un pas molt es- d’eixamplar-se, de progressar, es pot descriure?. Escrivia en tret donat que l’edifi ci del da- d’engrandir-se, havia de mos- Joan Viladot. vant, Cal Pairada, quedava a trar com una nafra, com una Si els mèrits de Jaume Mes- molts pocs metres, únicament macadura, com un mal gra, tres foren de caràcter polític Terrassa del cafè de la Barretina els separaven l’amplada del aquell “estret” que semblava els de Marià Jolonch ho eren l’any 1931. voler barrar l’alenada vital del empresarials. En el parlament nostre poble , per tant de rete- es destacà la construcció de nir-lo dintre límits esquifi ts”. la farinera l’any 1905, la ma- Va escriure el corresponsal teixa que actualment s’està agramuntí, J. Viladot-Puig, de desmantellant, després d’uns la revista “Crònica targarina”. anys paralitzada, per part del Després de moltes negocia- nou propietari. “Els benefi cis cions i polèmiques s’arribà a que aital indústria reportà a la un acord entre l’Ajuntament i nostra vila i comarca prompte els propietaris per enderrocar es notaren i d’una manera es- part de l’edifi ci i poder con- plèndida, puig a demés d’adi- nectar les dues vies, tal com nerar més els fruits, ja que el són ara. Als anys 80 del segle producte de les vendes no es passat, es va retirar un tram quedava a fora i el demés co- de la tanca de les Monges per merç prengué un desarrotllo ampliar la vorera. que era d’esperar. Ja no érem tributaris dels botiguers i ma- La inauguració gatzems forans”, es deia en la La inauguració de les dues crònica. avingudes es va fer amb tota solemnitat. Primer es donà L’eixample lectura a l’acord municipal en En el cadastre de 1850 no què s’aprovà la denominació consta cap edifi ci, ni habitat- de les dues avingudes amb el ge ni corral, en el que avui és

48 sió 591 [MAIG 2013] Treballadors de Cal Mundí la dècada del 50. La fàbrica Àngel Guimerà i primer tram Finalment, quan aquesta dicions adients perquè Agra- s’inaugurà l’any 1927. de Marià Jolonch. Únicament modifi cació del traçat s’apro- munt s’obrís a un nou espai hi havia quatre cases a la pla- và, tota la zona de la muralla urbà que marcaria el futur ça del Pou. Aquest tram, co- va entrar en una reforma i es desenvolupament per als pro- L’any 1910 es va negut com Passeig de la Mu- convertí en l’eix del desenvo- pers cent anys. La construc- col·locar a Cervera ralla, es va començar a cons- lupament urbanístic, espe- ció de la carretera de Cerve- truir a principis del segle XX, cialment industrial, ja que va ra va durar des del 1910 al la primera pedra amb la Farinera Jolonch l’any ser escollit per situar-hi les 1917. El 1914 s’inaugurà el de la nova car- 1905 en un extrem i el Con- noves empreses fugint de l’in- primer tram, fi ns a l’actual retera que havia vent de les Monges el 1906. terior de la població. cruïlla dels “Quatre camins” d’unir la capital L’any 1910 es va col·locar Un altre element dinamit- i tres anys més tard connec- a Cervera la primera pedra de zador de l’indret va ser el pas tar amb la carretera d’Artesa de la Segarra amb la nova carretera que havia del transport de la Canadien- al Control. El mateix any es Agramunt, més d’unir la capital de la Segar- se, l’empresa que construïa construeix Cal Sacus, al cos- concretament ra amb Agramunt, més con- els grans embassaments a les tat de les Monges, el primer amb la carretera cretament amb la carretera comarques muntanyenques. edifi ci del que seria l’avingu- Tàrrega-Artesa de Segre. En Agramunt era el pas obligat da Jaume Mestres. Fernando Tàrrega-Artesa el projecte inicial aquesta dels carruatges que carrega- Ros escrivia que aquesta data de Segre. connexió es feia en un indret ven material a l’estació del del 1914, any que esclatà la del marge esquerre del Sió. tren de Tàrrega i el portaven Primera Guerra Mundial i que Des de la zona del “Silo” es fi ns a Tremp, la Pobla de Se- portà progrés al nostre país, desviava vers els tros de la Ca- gur i Capdella. era com “el despertar a una pella per sota del Clos. Cal tenir en compte que el nova vida de progrés”. D’aquesta manera s’estal- pont del Sió de la carretera de Es donaven les viaven la construcció del pont Tàrrega estava enrunat des de Els tallers condicions adients sobre el riu, una obra costosa. la rubinada de Santa Tecla, El mateix any, 1914, perquè Agramunt Els agramuntins s’hi van opo- 1874. Per això el trànsit de s’inaugurà a l’aleshores Pas- sar aferrissadament i van bus- carros havia d’entrar per la seig de Guimerà, la fàbrica s’obrís a un nou car les complicitats polítiques plaça del Pou, seguir fi ns al de maquinària agrícola de espai urbà que necessàries perquè la nova Firal, l’actual Ronda del Com- Cal Martorell que més tard es marcaria el futur carretera passés per dins la tes d’Urgell fi ns a connectar traslladà a unes grans naus desenvolupament vila ja que hi veien una gran altra vegada amb la carretera de Santa Esperança. Inven- oportunitat urbanística que d’Artesa. El pont no es re- tor de la cèlebre reu giratòria per als propers no podien deixar passar de construí fi ns l’any 1929. que l’hi donà un gran presti-

cent anys. totes, totes. Es donaven, doncs, les con- gi, també va ser pioner en la ▼

[MAIG 2013] sió 591 49 HISTÒRIA AGRAMUNTINA COP D’ULL AL RETROVISOR

▼ i-cinc anys després, ja amb el nom de Maquinària Agrícola Triginer, es traslladà a una gran fàbrica de nova planta situada al fi nal d’aquesta avinguda, cruïlla amb la carretera d’Artesa on s’ubicà l’habitatge familiar. També l’any 1927 es cons- truí la gran fàbrica tèxtil “La industrial Agramuntense «Mundí» –Hijos de Agustín Ros– Agramunt”. Es tractava d’uns grans locals, “destinats a la fàbrica de teixits de cotó, iute, cànem i similars”. Disposava de 38 telers amb dispositius especials per a fer peces de 40 a 300 cen- tímetres d’amplada, segons informacions de l’època. La fi rma feia vuit anys que s’havia instal·lat en uns locals de dins el poble reprenent la tra- dició tèxtil agramuntina. Actualment, un segle des- prés d’arrencar com la nova gran zona d’expansió de la vila, la travessia de la carretera de Cervera és el gran eix comer- Vista general de la tra- cial agramuntí. Les grans em- vessia de la carretera de Cervera a principis dels 70. construcció de grans màqui- la gran dinamització social de preses han desaparegut totes; nes quan arribà la mecanitza- la travessia de la carretera, ja també la majoria dels petits ta- ció del camp. que va ser una entitat molt llers que s’hi havien anat suc- Un dels carreters del Mer- concorreguda. Disposava de ceint al llarg d’aquesta centú- Actualment la tra- cadal, Jaume Ros, aixecà cafè, cinema-teatre, bibliote- ria. Avui és ple d’habitatges i l’any 1922 un gran casalot i ca, entre altres dependències. els comerços s’han situat a les vessia de la carre- taller enfront del carrer Firal S’inaugurà durant la Festa avingudes Guimerà i Mestres tera de Cervera és cantonada Santa Esperança. Major amb l’actuació de la ja que la Jolonch, a excepció el gran eix comer- A més de construir carruatges Companyia d’Òpera espanyola del primer tram, no ha reeixit cial agramuntí. Les de tota mena, es dedicà al co- del Teatre del Liceu de Bar- comercialment i únicament merç de la fusta relacionada celona i desaparegué amb la fi ns als anys del tombant del grans empreses amb la construcció com embi- victòria feixista de la Guerra segle actual no s’ha omplert de han desaparegut gats, encavallades, construc- Civil. Els locals van ser la seu blocs d’habitatges. totes; també la ció de teulades, fi brociment, de Regions Devastades i de la I com que el temps no majoria dels petits entre altres. Actualment en- Guàrdia Civil. Actualment són passa debades i les circums- cara conserva un apreciable un bloc de pisos. tàncies són canviants, fa tallers que s’hi ha- valor arquitectònic. El 1927 obren els tallers cent anys es va fer mans i vien anat succeint Al costat de Cal Martorell de maquinària agrícola Tallers mànigues perquè la carretera al llarg d’aquesta s’aixecaren els locals de la So- Vilanova dirigits per Zacaries passés per dins la població i centúria. cietat La Barretina que s’inau- Triginer, al local que fa can- ara es fan per allunyar-n’hi guraren durant la Festa Major tonada entre Marià Jolonch i el trànsit, especialment el pe- del 1926 i que representaren la Travessia de Vilavella. Vint- sat. ■

50 sió 591 [MAIG 2013] ESPECIAL SANT JORDI CERTAMEN LITERARI

XXXVI Certamen Literari de Sant Jordi

Vila d’Agramunt J. Pijuan

rganitzat per la Regi- centres d’ensenyament Mare en poesia; i Màrius Blàvia, doria de Cultura de de Déu dels Socors, Macià- Bepeta Coma, Margaret Pa- Ol’Ajuntament i SIÓ Companys, IES Ribera del Sió lou, Antoni Ponsa, Anna M. amb la col·laboració dels i la ZER del Sió; la Biblioteca Ribó i Joseﬁ na Viles en prosa; Municipal “Guillem Viladot” els quals també van ser el ju- i la Fundació Guillem Viladot rat de poesia visual. Els pre- “Lo Pardal”, s’ha celebrat la mis lliurats de poesia i prosa XXXVI edició del Certamen Li- consistiren en vals de compra terari de Sant Jordi. Els con- per bescanviar per llibres en cursants van poder participar català, i els de poesia visual, en les tres modalitats del en un llibre de l’obra de Gui- certamen a la vegada: prosa, llem Viladot. En total es lliu- poesia i poesia visual. Com en raren 57 premis (25 en prosa, anteriors edicions els alum- 24 en poesia i 8 en poesia vi- nes del cicle inicial de Primà- sual) d’un total de 829 obres ria han continuat participant que es presentaren als jurats. amb un dibuix acompanyat Les obres presentades han d’una frase, aquest any les estat 325 en poesia (75 vi- visualitzacions han tractat so- sualitzacions), 288 en prosa bre la llegenda agramuntina (46 visualitzacions) i 216 de la roca de la Delﬁ na. Els en poesia visual. No obstant membres dels jurats foren s’ha de puntualitzar que tot Mary Conillera, Nunci Gat- l’alumnat de Primària partici- FOTOS: MIQUEL MARSOL nau, Pere Mora, Joan Pijuan, pa en les modalitats de pro- Ombres xineses a càrrec del Grup Escènic Agramuntí. Pepita Reñé i Núria Sorribes sa i poesia i són els mateixos A baix, foto de família dels premiats amb llur diploma acreditatiu.

[MAIG 2013] sió 591 51 ESPECIAL SANT JORDI CERTAMEN LITERARI

PARTICIPACIÓ 2013 centres que fan una preselec- Bertran que va ser representat POESIA ció de les composicions que en tres edicions de la Fira del POESIA PROSA TOTAL VISUAL al ﬁ nal arriben als jurats. Torró els anys 2008, 2009 i 2010. Després s’efectuà el 1r curs de primària - 46 - 46 Lliurament de premis lliurament dels premis amb la 2n curs 75 - - 75 El lliurament de premis presència de l’alcalde, la regi- 3r curs 33 27 - 60 es va fer el mateix dia de dora de cultura i els membres 4t curs 35 40 - 75 Sant Jordi al vespre a la sala dels jurats dalt de l’escenari. 5è curs 31 17 50 98 del teatre Casal Agramun- Els guardonats van recollir el 6è curs 29 39 55 123 tí. Abans de començar l’ac- seu premi amb el correspo- 1r d’ESO 39 25 36 100 te pròpiament dit, el Grup nent diploma. Escènic Agramuntí va fer la 2n 13 19 10 42 representació de la llegenda 3r 21 22 21 64 de la roca de la Delﬁ na amb 4t 511622 ombres xineses, el material 1r de BATXILLERAT 24 25 26 75 del qual fou extret del mun- 2n de BATXILLERAT 14 15 12 41 tatge teatral “Un menjar ce- Majors de 18 anys 6 2 - 8 lestial”, adaptació del conte TOTAL 325 288 216 829 del mateix nom de Ricard MIQUEL MARSOL MIQUEL MARSOL Durant la Diada de Sant Jordi, hi hagué diverses activitats paral·leles. Aquí podem veure una cantada d’alumnes de l’EMMA i una parada d’intercanvi de llibres.

VEREDICTE DE POESIA VISUAL

5è curs de primària (10/11 anys) 2n curs d’ESO (13/14 anys) 1r curs de BATXILLERAT (16/17 anys) Premi: Judit Repilado i Amado Premi: Jordina Sarri i Quintillà Premi: Gerard Miralles i Sorribes

6è curs de primària (11/12 anys) 3r curs d’ESO (14/15 anys) 2n curs de BATXILLERAT (17/18 anys) Premi: Pep Marco i Mitjavila Premi: Francesc Bernaus i Concabella Premi: Íngrid Martínez i Verdejo

1r curs d’ESO (12/13 anys) 4t curs d’ESO (15/16 anys) Majors de 18 anys Premi: Elisabet Sáiz i Adan Premi: Rosalia Balagueró i Camats Premi: sense participació

52 sió 591 [MAIG 2013] VEREDICTE

POESIA PROSA

3r curs de Primària (7/8 anys) 1r curs de primària (6/7 anys) Premi: Samir Barkane Visualització de l’obra: La llegenda de la Roca de la Delfi na Accèssits: Aya Ahmed Premi: Soraya Capitan i Fernández Ares Font i Guixé Accèssits: Ares Iglesias i Domínguez Jordi Solanes i Jaumot 3r curs de Primària (8/9 anys) Premi: L’estrella, d’Anton Llop i Camats 3r curs de primària (8/9 anys) Accèssit: El paraigua, de Marta Martín i Pedrós Premi: La Carolina i la lluna, de Judit Esteve i Martí Accèssit: La Rosa d’or, de Júlia Bernaus i Farré 4t curs de Primària (9/10 anys) Premi: La primavera, d’Abe Singleton Shau 4t curs de primària (9/10 anys) Accèssit: M’agrada anar al teatre, de Roger Súria Premi: Fofó: amb fl or o sense, de Walid Talbi Atfi El núvol juganer i Asensio Accèssits: , d’Antonio Gabriel i Kecseti El rei fals, d’Oriol Solé i Felip 5è curs de Primària (10/11 anys) 5è curs de primària (10/11 anys) Premi: Quin planeta!, de Clara Fernández i Aránega Premi: El meu país, de Gerard Silvestre i Gatell Accèssit: Agafats de la mà, d’Ester Sangrà i Plaza Accèssit: La il·lusió de la Marta, d’Andrea Díaz i Arisa 6è curs de Primària (11/12 anys) 6è curs de primària (11/12 anys) Premi: Un món millor, de Judit Cuberes i Solé Premi: Per què s’ha de treballar?, d’Adrià Jiménez i March Accèssit: El nostre sistema solar, d’Eric Creus i Lorenzo Accèssit: Històries de l’àvia Duna, de Judit Cuberes i Solé 1r curs dÉSO (12/13 anys) 1r curs d’ESO (12/13 anys) Premi: Som i serem..., de Roger Brils i Creus Premi: El nom de Madagascar, de Maria Canes i Ortiz Accèssit: Records de guerra, d’Amanda Pedrós i Faura Accèssit: Cançons de mar, de Maria Rodríguez i Oncala 2n curs dÉSO (13/14 anys) 2n curs d’ESO (13/14 anys) Premi: Catalunya, de Xavier Jou i Roma Premi: Darrere la fi nestra, d’Helena Zurita i Crespo Accèssit: Torna Sant Jordi, de Marc Cahelles i Castellà Accèssit: L’amistat, de Ramon Ros i Ortega

3r curs d´ESO (14/15 anys) 3r curs d’ESO (14/15 anys) Premi: No deixis d’estimar-me, de Lorena Bardos Premi: Sensació de llibertat, de Laia Llorens i Viladrich Accèssit: Móns paral·lels, d’Oumayma Ayoujil Accèssit: Llibre de lliçons, de Gerard Vicens i Guixé

4t curs d´ESO (15/16 anys) 4t curs d’ESO (15/16 anys) Premi: Un somni, una il·lusió, d’Anivid Pedrós i Faura Premi: Deﬁ nint un futur, d’Anivid Pedrós i Faura Accèssit: L’últim sospir, de Judit Huguet i Solé 1r de BATXILLERAT (16/17 anys) Premi: Companya de diumenges, de Gerard Miralles i 1r curs de BATXILLERAT (16/17 anys) Sorribes Premi: Retrat d’un plat, de Miquel Guixé i Rovira Accèssit: La vida, de Miquel Guixé i Rovira Accèssit: On les roses no tenen espines ni els lleons ullals, de Marina Torres i Farran 2n de BATXILLERAT (17/18 anys) Premi: A tota ultrança, de Montse Penella i Gené 2n curs de BATXILLERAT (17/18 anys) Accèssit: El dia que me’n vagi, d’Andrés Vadillo i Piñero Premi: El primer peatge, de Gemma Solé i Guàrdia Accèssit: La inspiració, de Carla Donisa i Roig Majors de 18 anys Majors de 18 anys Premi: Somiar ens fa més lliures, d’Anna Penella i Prat Premi: Estimada esposa, de Núria Boleda i Azorín Accèssit: Records, d’Agnès Ros i Morente

[MAIG 2013] sió 591 53 ESPECIAL SANT JORDI CERTAMEN LITERARI

LA CAROLINA EL MEU PAÍS I LA LLUNA El meu país és petit però té de tot: grans ciutats, pobles petits, mar, muntanya, neu, fred, sol, bon temps... Hi havia una vegada una nena El meu país ha donat grans personatges: escriptors, doctors, molt bonica i molt eixerida que arquitectes, músics, esportistes... Fins ara ha estat un lloc on tothom es deia Carolina. Un dia va anar a ha pogut estudiar i treballar en allò que ha volgut. Esperem que la collir bolets al bosc amb el seu gos crisi ens ho deixi continuar fent. que es deia Microbi, que era petit El meu país parla moltes llengües perquè hi viu gent de llocs molt i bonic. diferents però tots els que volem ens entenem en català i lluitem per La Carolina sempre havia volgut la nostra llengua. tocar la lluna, però en aquell El meu país, de moment, forma part d’un altre estat que no mateix moment va sentir un soroll l’entén, que no ens respecta gaire i que vol ofegar les nostres veus. entre els arbustos. Tota espantada Espero que això canviï aviat. i molt encuriosida s’hi va apropar El meu país és meu i jo decideixo quin és. No és millor ni pitjor. i va veure una àguila que lluitava És el que em fa sentir sensacions que m’omplen el cor i on perta- per alliberar-se d’una trampa de nyo. conills. A la Carolina li va fer molta El meu país és Catalunya, rica en tradicions com la sardana, el pena. Llavors s’ho va repensar i caga tió, els gegants, el pa amb tomàquet i el torró; amb senyals la va voler ajudar, però no sabia d’identitat com la senyera i el cant dels segadors. Un lloc on tothom com fer-ho. Al fi nal de tant pensar- hi té cabuda i tothom és ben rebut. s’ho la va alliberar i l’àguila tota contenta i molt agraïda va marxar Gerard Silvestre Gatell volant. La Carolina tota contenta se’n va anar cap a casa a sopar. Quan anava a posar-se dins el llit va sentir uns copets al vidre de la fi nestra. Quina sorpresa! Era l’àguila! -Hola Carolina, tu em vas salvar la vida, per això et concedeixo un desig. -Pots parlar... i saps el meu nom! -No sóc una àguila normal, sóc una àguila màgica. -La meva il·lusió és tocar la lluna. -Bé, doncs, puja a la meva esquena que et pujo. Tot seguit van marxar volant fi ns anar a tocar la lluna. Llavors quan la Carolina va tocar la lluna va començar a caure molt lentament fi ns que va sentir la seva mare que li deia: “Carolina, que has d’anar a col·legi!” Va passar un ratpenat i aquest conte s’ha acabat!!! Soraya Capitan Fernández. Premi prosa “visualització de Judit Esteve Martí l’obra: La llegenda de la Roca de la Delfi na”, 1r de primària

Nota: Degut a la manca d’espai, la resta de les obres premiades s’aniran publicant en els promers números de la revista.

54 sió 591 [MAIG 2013] FOFÓ, AMB FLOR O SENSE L’ESTRELLA

El circ és un lloc màgic on tots els nens i també els grans Jo voldria tenir una estrella viatgen a un món de fantasia i il·lusió. Quan comença la de tot el cel la més bella. funció i apaguen els llums es fa un silenci i ningú sap el que passarà, però en un moment s’il·lumina l’escenari i la M’agradaria la més brillant, carpa del circ s’omple de llums de colors. del fi rmament la més llampant. Al circ hi ha un pallasso que es diu Fofó, ell s’encarrega Si hi pogués arribar, de fer riure a tot el públic, sobretot als més petits amb m’agradaria agafar-la amb la mà. les seves pallassades. Però un dia abans de començar la seva actuació Fofó estava trist i no tenia ganes de sortir a La posaria al capçal del llit actuar. perquè em fes llum tota la nit. El seu amic, el domador de lleons, que passava pel seu vestuari, es va parar a parlar amb ell: Però la lluna em renyaria - Hola Fofó! Estàs preparat per sortir a l’escenari? perquè l’estrella li fa companyia. En aquell moment el seu amic, el domador, es va adonar Jo des d’aquí la terra no hi puc arribar, que al Fofó li passava alguna cosa, encara que tenia la voldria tenir un coet per anar-la a caçar. cara pintada amb un somriure infi nit i el nas de goma, els ulls estaven tristos. Quan de nit la veig tan lluent, - Què et passa amic? - va dir el domador. del cel sembla un ornament. Llavors el pallasso li va contestar: - Bé... és que estic trist perquè he perdut la meva fl or de Jo voldria tenir una estrella la sort i sense ella no puc sortir a actuar. de tot el cel la més bella. - Però Fofó, amic, només és una fl or, aquí l’únic protagonista ets tu, a més qui aconsegueix que tots els Anton Llop Camats nens no puguin parar de somriure? La fl or? No, els nens t’esperen a tu, que et volen veure fer tonteries, que ensopeguis una i altra vegada. I el domador, sense dir cap més paraula, va marxar del vestuari del Fofó. Quedaven pocs minuts per l’actuació LA PRIMAVERA del Fofó, ja se sentien els crits dels nens demanant el pallasso. En aquell moment la porta del vestuari es va La preciosa primavera aquí està obrir ràpidament i va aparèixer el seu amic, el domador, i el dolç estiu massa no tardarà. amb una fl or a la mà i li va dir: Les boniques fl ors comencen a sortir, - Fofó, aquesta fl or et donarà sort, és del jardí de prop ja que al novembre se’n van anar a dormir. del circ, l’he agafada per a tu. No és la teva fl or, ja ho sé, però sé que et donarà tota la força que necessites per En aquesta estació mai t’avorriràs, sortir. una colla de festes celebraràs: - Moltes gràcies, li va dir el Fofó. M’alegro molt de tenir- Rams, Pasqua i Sant Jordi te com a amic. entre març i abril les trobaràs. Llavors el pallasso Fofó es va adonar que no podia dependre de les coses, com una fl or, sinó que podia fer tot Un deliciós pastís de mona menjaràs el que ell es plantejava, només havia de tenir confi ança en i com que ets molt i molt gormand ell mateix. També li va servir per adonar-se que les persones ràpidament te l’acabaràs. que estan al seu costat, com el seu amic el domador, són molt importants a la seva vida ja que fan que les coses Una rosa o un llibre et regalaran siguin més fàcils quan nosaltres les veiem difícils. i la llegenda d’un cavaller t’explicaran. I ara anem a començar la funció! Que surti el pallasso Fofó! La preciosa primavera s’acabarà I conte contat, en el circ ha actuat. i el dolç estiu apareixerà. Walid Talbi Atfi Abe Singleton Shau

[MAIG 2013] sió 591 55

C/ Firal, 21 ferreteria 25310 Agramunt vine a 973 39 23 90 veure la Į[email protected] FIRAL www.cifec.es nova secció ELECTRODOMÈSTICS – IMATGE

t’esperem

Xavier Junyent Sangrà Tel. 625 119 990 [email protected] 25310 AGRAMUNT Av. dels Esports, 8, 2n, 1a

56 sió 591 [MAIG 2013] COL·LABORACIONS LITERÀRIES EL CONTE per J. PIJUAN

L’acte

l’accés a l’interior. Davant l’atenta mirada dels “segurates” la gent accedeix a la sala amb tota normalitat. Quan arriba el meu torn i aconse- gueixo entrar, em trobo que totes les llotges destinades al públic ja estan ocupades. Afortu- nadament després de buscar amunt i avall he pogut trobar un petit racó al galliner des d’on poder presenciar mínimament bé l’acte, ja que la visibilitat en aquest lloc no és gaire bona, però què hi farem! Els candidats encara no han arribat. Les bu- taques de la platea on han de seure resten bui- des. Miro el rellotge i comprovo que ja passen alguns minuts de l’hora que havia d’haver co- mençat l’acte. La visió d’aquells seients buits em fa presagiar que la cosa va per llarg, així que m’acomodo tan bé com puc a la cadira i MIQUEL MARSOL m’ho prenc amb calma. Els minuts van passant i no s’observa cap canvi. Ningú no com- La gent es mostra airebé era l’hora. Tant que volia ser pun- pareix. L’espera s’eternitza i comença a impa- tan delerosa per tual i encara faré tard. He sortit de casa cientar el públic assistent. Ben aviat la sala Gamb el temps just i no dubto en apres- s’omple d’un xivarri que s’intensifi ca per tot el entrar que tan sar el pas. Quan hi arribo i veig la gentada que local. Transcorreguda una estona observo que bon punt veuen encara hi ha congregada davant l’entrada, em algunes persones, suposo cansades d’esperar, que s’obre la sento alleujat de veure que he arribat al punt. s’aixequen de la cadira i es disposen a marxar, Immediatament em situo a la cua de la llarga però quan són a la porta veig que donen mitja porta s’hi llancen fi la que hi ha formada abans que algú altre em volta i tornen al seu lloc. Aleshores m’adono tots a sobre com passi al davant i tot d’una observo que fl ota en que els candidats ja estan entrant a la sala i posseïts sense l’aire una aurèola de malestar que m’intriga. comencen a ocupar el seu lloc. La seva presèn- donar temps al Instintivament dirigeixo la mirada cap al co- cia fa pensar que l’acte començarà de seguida, mençament de la fi la i aleshores observo que però no és així, encara ens fan esperar més. porter d’aca- la porta del teatre encara roman tancada, cosa Passats uns minuts més els llums de la sala bar-la d’obrir del que em fa pensar amb tota seguretat –i no crec per fi s’apaguen i un focus il·lumina el micrò- tot. equivocar-me– que és la causa del malestar que fon que hi ha ben solitari dalt de l’escenari pateix la gent, ja que la porta l’havien d’haver provocant immediatament l’emmudiment de deixat oberta una estona abans. Per sort no tar- la sala. Enmig del silenci que s’ha creat surt den en obrir-la. La gent es mostra tan delerosa a l’escenari el mestre de cerimònies i se si- per entrar que tan bon punt veuen que s’obre tua darrere del micròfon, i sense perdre temps la porta s’hi llancen tots a sobre com posseïts comença el seu discurs de presentació. Tan sense donar temps al porter d’acabar-la d’obrir bon punt acaba la seva dissertació commina del tot. Estan tan ansiosos per agafar seient els membres del jurat a pujar dalt de l’esce- que la porta no resulta prou ampla per engo- nari. A mesura que van pujant, els rostres dels lir tota aquella allau humana que vol entrar candidats refl ecteixen el nerviosisme d’esperar alhora, provocant així tal embós a l’entrada que ser un dels guanyadors. Un cop són tots dalt, impedeix que la gent pugui tirar endavant o el portaveu es dirigeix cap al micròfon amb el enrere. Sortosament la immediata arribada de sobre del veredicte a la mà. L’obre i en treu la personal de seguretat a l’entrada aconsegueix papereta amb el nom del guanyador, i amb veu posar ordre de seguida i restablir totalment decidida anuncia: el guanyador és... ■

[MAIG 2013] sió 591 57 Venda últimes 2 cases i 4 pisos DIRECTE PROMOTOR 25318 Puigverd d’Agramunt Telèfon 973 251 097 Mòbil 616 469 681

58 sió 591 [MAIG 2013] T ESCO N L U A

M G

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL» A .

L F

www.cfagramunt.cat L C

Resultats i classiﬁ cacions R. Mendoza

Segona Catalana Infantil Massa aviat perquè us re- Gran mes per als infantils. laxeu, noi. La temporada no Tres victòries de quatre par- ha acabat. Som-hi! tits. Ànims!

Classifi cació Punts Classifi cació Punts Alpicat 70 AEM 60 Almacelles 68 Orgel·lia 57 Mollerussa 56 At. Segre 54 L’Albi 53 Pardinyes 54 Linyola 52 Baix Segrià 49 Alcarràs 48 Tàrrega 48 Agramunt G. Gatell 48 FIF Lleida 41 Borges Blanques 43 Guissona 41 La Seu d’Urgell 43 Lleida 31 Balaguer 30 Organyà 34 Balàfi a 24 Artesa de Segre 34 Mollerussa 22 Guissona 32 Agramunt G. Gatell 20 R. MENDOZA Juneda 32 Components de l’equip Benjamí-B, primera divisió - grup 17, per aquesta temporada. Bordeta 19 Tremp 26 Bellpuig 15 Pardinyes 26 Aleví - B Lleida 42 Pla d’Urgell 3 Bellcairenc 25 Aquest mes no hem pogut Pla d’Urgell 41 Balaguer 21 puntuar en els partits dispu- Alpicat 41 Miralcamp 14 Aleví - A tats contra els tres primers Agramunt G. Gatell 36 Bon partit jugat pels ale- classifi cats. Bellpuig 32 Juvenil vins al camp de les Garri- Classifi cació Punts Tàrrega 26 gues. Mollerussa 21 Ens juguem l’ascens con- At. Segre 69 tra el Balàfi a. Classifi cació Punts Miralcamp 62 Cervera 16 At. Segre 70 Balaguer 60 AEM 14 Classifi cació Punts Mollerussa 69 FIF Lleida 51 Bordeta 13 E.F. Urgell 68 Cervera 58 Pardinyes 44 Baix Segrià 10 Pla d’Urgell 51 Tàrrega 54 Agramunt G. Gatell 43 Bordeta 49 La Noguera 39 Balàfi a 46 Benjamí - A Pre-Benjamí - A Tàrrega 38 Lleida 43 Agramunt G. Gatell 8 - Pobla Segur 1 Agramunt G. Gatell 0 - Balaguer 4 Intercomarcal 3 - Agramunt G. Gatell 2 Mangraners 0 - Agramunt G. Gatell 5 Tremp 37 ENFAF 40 Agramunt G. Gatell 11 - Tremp 0 Lleida 3 - Agramunt G. Gatell 1 Ponts 36 AEM 27 Pre-Benjamí - B Balaguer 33 Guissona 26 Benjamí - B Pla d’Urgell 0 - Agramunt G. Gatell 3 Agramunt G. Gatell 12 - Tàrrega 0 Balàfi a 29 Intercomarcal 25 Agramunt G. Gatell 2 - At. Segre 8 Bellpuig 0 - Agramunt G. Gatell 4 Miralcamp 23 Lleida 13 Lleida 1 - Agramunt G. Gatell 11 Babys (amistós) Agramunt G. Gatell 11 - Baix Segrià 3 Escola Artesa 15 Les Garrigues 13 Agramunt G. Gatell 4 Ivars d’Urgell 10 Orgel·lia 13 Vallfogona de Balaguer 0 Pardinyes 8 Agramunt G. Gatell 3 Aquestes categories no tenen classifi cació.

[MAIG 2013] sió 591 59

ESPORTS CLUB HANDBOL AGRAMUNT

Resultats dels equips d’handbol

Sènior Masculí (Tercera Catalana preferent - Grup B) Resultats: Final de lliga espectacular de l’equip sènior A masculí, AJORNAT: CE TORTOSA - TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 20/04/2013 TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 27 - MONTBUI, CLUB D’HANDBOL 8 que no sols ha aconseguit sortir de les places de descens 28/04/2013 SANT CUGAT, HANDBOL 33 - TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 9 directe que havia ocupat bona part de la temporada, sinó que ha evitat la temuda fase de descens, tot acabant la lliga Cadet Femení (Copa Federació - Grup A) regular en una meritòria novena posició. Sort diversa en els desplaçaments d’aquest mes per al ca- Resultats: det femení. Derrota a Tàrrega, però en la visita a Guissona es 07/04/2013 AE AULA 29 - TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 16 varen aconseguir els dos punt en joc, igual que en el partit 14/04/2013 HANDBOL LA GARRIGA-DISELMATIC 28 - TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 30 contra l’Alcarràs a casa. 20/04/2013 TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 29 - OAR GRACIA SABADELL 23 Resultats: Sènior Masculí (Copa Federació 3ª Catalana - Grup A) 13/04/2013 CEACA TÀRREGA 29 - TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 14 21/04/2013 TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 17 - CH ALCARRÀS 11 El sènior B va debutar amb victòria a la copa, però sense 28/04/2013 ACLE GUISSONA 15 - TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 18 tanta sort en els altres dos partits disputats. Sobretot en el camp del Cornellà on va caure per la mínima. Deixen l’equip Infantil Femení (Copa Federació - Grup A) en la cinquena posició lluitant per les places que donen ac- A l’equip no li han anat bé els dos partits del mes d’abril. cés a vuitens de ﬁ nal Derrota inesperada contra l’Associació, i tot i plantar cara Resultats: derrota previsible contra el Cerdanyola, líder de la copa. Tot 06/04/2013 TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. ‘B’ 17 - TARRAGONA HANDBOL CLUB 16 i les ensopegades es continua mantenint la tercera posició. 14/04/2013 A.E. XARXA ‘B’ 22 - TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. ‘B’ 11 27/04/2013 CLUB HANDBOL RÀPID CORNELLÀ 25 - TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. ‘B’ 24 Resultats: 13/04/2013 TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 7 - ASC. LLEIDATANA D’HANDBOL 9 Sènior Femení (Copa Federació 1ª Catalana - Grup A) 21/04/2013 TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 12 - H PROCER CERDANYOLA 16 Una victòria i una derrota és de moment el bagatge de Infantil Masculí (Copa Federació - Grup G) l’equip a la copa, que deixa l’equip ocupant la segona posi- ció darrere l’Alcarràs. L’equip continua el seu debut en competició oﬁ cial sense massa sort en els resultats, contra equips molt més rodats. Resultats: 13/04/2013 TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 13 - ALCARRÀS, CH 24 Resultats: 20/04/2013 CERVERA, CLUB D’HANDBOL FEMENÍ 10 - TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 23 14/04/2013 TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 7 - HANDBOL TERRASSA 17 20/04/2013 SABADELL, HANDBOL 25 - TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 5 Juvenil Femení (Primera Catalana) 27/04/2013 TORRÓ D’AGRAMUNT IGP C.H.A. 15 - CH SANT LLORENÇ - SANT FELIU DE LLOBREGAT 25 L’equip continua la seva marxa irregular a la Lliga. Clara Com sempre, podreu trobar tota la informació del que pas- victòria a casa contra el Montbui; però a la següent jornada, sa al club: resultats, notícies, etc., a la nostra pàgina web derrota clara en la visita a Sant Cugat. L’equip continua en www.handbolagramunt.org i també a la nostra pàgina de face- l’onzena posició de la taula. book http://www.facebook.com/Club.Handbol.Agramunt ■

60 sió 591 [MAIG 2013]

ESPORTS CLUB HANDBOL AGRAMUNT

Secció de Futbol Sala A. Guerrero

SÈNIOR - PRIMERA DIVISIÓ GRUP 5 Segarra, ja que només es va perdre per un gol. Aquesta mala ratxa de resultats ha provocat que l’equip baixi fi ns a l’onze- Resultats na posició de la taula. J. 19 AGRAMUNT 5 - 2 MAIALS J. 20 BALAGUER 3 - 3 AGRAMUNT CADET - PRIMERA DIVISIÓ J. 21 AGRAMUNT 11 - 4 GOLMÉS J. 22 BELLCAIRE 4 - 5 AGRAMUNT Resultats J. 19 AGRAMUNT 3 - 4 SÍCORIS Una segona plaça pràcticament defi nitiva J. 20 BALAGUER 6 - 7 AGRAMUNT L’equip sènior, malgrat que no es dóna per vençut, sembla J. 21 AGRAMUNT 4 - 4 POBLA SEGUR que serà fi nalment el segon classifi cat de la categoria, una J. 22 MARISTES 3 - 2 AGRAMUNT situació que podria acabar donant-li l’esperat ascens a pre- Competint al màxim nivell ferent. La Sentiu, el primer classifi cat, no cedeix punts i això Els cadets han sumat una victòria i un empat per dues fa impossible un canvi de líder. De totes maneres, els juga- derrotes. I és que en un grup tan igualat, qualsevol error dors de Gerard Fontanet han demostrat, juntament amb els es paga car. A més, malauradament, les desfetes contra el de la Noguera, que són els equips més forts de la categoria i Sícoris i Maristes es van produir per un sol gol. Destacar ambdós han fet mèrits per jugar la temporada vinent en una l’empat contra la Pobla de Segur i comarca i la victòria a la categoria superior. pista del Balaguer. L’equip està situat a la part mitja de la Pel que fa als resultats, l’Agramunt va sumar tres victòries classifi cació. i un empat entre la jornada 19 i la 22. BENJAMÍ - PRIMERA DIVISIÓ JUVENIL - PRIMERA DIVISIÓ Resultats Resultats J. 19 AGRAMUNT 2 - 3 ANDORRA J. 11 AGRAMUNT 5 - 2 VEDRUNA BALAGUER (partit ajornat) J. 20 AGRAMUNT 1 - 4 ALCOLETGE J. 14 AGRAMUNT 11 - 5 ALTA SEGARRA J. 21 PENYA BARCELONISTA SOLSONA 6 - 1 AGRAMUNT Dos triomfs per tancar una temporada excel·lent J. 22 AGRAMUNT 2 - 3 ALTA SEGARRA Els més menuts han acabat la competició en una molt Un mes negre meritòria tercera posició fi nal (de 7 equips) i amb un balanç El juvenils de l’Agramunt continuen amb la mala ratxa de de 8 victòries dels 12 partits disputats. De fet, només han joc i de resultats. Així, va saldar les quatre jornades amb estat superats pels dos equips de Tàrrega. En la seva primera quatre desfets. Destacar, però, que s’hagués pogut sumar temporada, els agramuntins han demostrat que són un au- algun punt més en els enfrontaments contra l’Andorra i l’Alta tèntic equip de futur. ■

Per a subscripcions i anuncis de la revista, us podeu adreçar a Pilar Figuera Tel. 973 39 20 42 p.ﬁ [email protected]

[MAIG 2013] sió 591 61

ESPORTS CLUB DE BITLLES SIÓ D’AGRAMUNT

XXII Lliga de Bitlles Catalanes Ramon Joval

ixí és com el Club de fet més punts de joc i més CASTELLSERÀ A 362 PUNTS SIÓ D’AGRAMUNT B 319 PUNTS SIÓ D’AGRAMUNT A 351 PUNTS ALBESA 328 PUNTS ABitlles Sió d’Agramunt bitlles que, per exemple, el CASTELLSERÀ A 353 PUNTS SIÓ D’AGRAMUNT B 311 PUNTS ha acabat aquesta tempo- Bellpuig. Això vol dir que SIÓ D’AGRAMUNT A 384 PUNTS ALBESA 384 PUNTS rada. Cal destacar els juga- hem guanyat els partits dors amb millors mitjanes fent molts punts. En can- ALCOLETGE 315 PUNTS TÀRREGA B 345 PUNTS de punts, que han estat: vi, els quatre equips que hi SIÓ D’AGRAMUNT A 339 PUNTS SIÓ D’AGRAMUNT B 305 PUNTS Ramona Solé, amb 70,82 ha al davant nostre els han ALCOLETGE 371 PUNTS TÀRREGA B 322 PUNTS punts per partit; Sisco Ca- guanyat amb menys punts. SIÓ D’AGRAMUNT A 300 PUNTS SIÓ D’AGRAMUNT B 288 PUNTS sals, amb 69 punts, i Josep Per a la propera tempora- SIÓ D’AGRAMUNT A 341 PUNTS IVARS C 309 PUNTS Marsà, amb 68,68 punts. da estem estudiant fer uns IVARS A 349 PUNTS SIÓ D’AGRAMUNT B 315 PUNTS Durant la temporada hem petits canvis per augmentar SIÓ D’AGRAMUNT A 329 PUNTS IVARS C 321 PUNTS estat de mala sort. Hem les mitjanes. IVARS A 361 PUNTS SIÓ D’AGRAMUNT B 314 PUNTS

BELLPUIG 340 PUNTS SIÓ D’AGRAMUNT B 322 PUNTS CLASSIFICACIÓ J G E P PJ BIT P SIÓ D’AGRAMUNT A 346 PUNTS SERÒS 329 PUNTS IVARS A 36 33 0 3 12904 993 66 BELLPUIG 294 PUNTS SIÓ D’AGRAMUNT B 314 PUNTS CASTELLSERÀ A 36 25 1 10 12743 966 51 SIÓ D’AGRAMUNT A 332 PUNTS SERÒS 360 PUNTS EL SOLERÀS 36 21 0 15 12388 906 42 TORRELAMEU 36 19 0 17 12316 905 38 BELLPUIG 36 17 0 19 11922 848 34 L’ALBAGÈS 36 14 0 22 11844 850 28 ALCOLETGE 36 14 0 21 11841 850 28

SIÓ D’AGRAMUNT A EL POAL 36 14 0 22 11440 795 28 SIÓ D’AGRAMUNT A 36 13 0 23 11933 859 26 BELL-LLOC 36 10 1 25 11530 802 21

CLASSIFICACIÓ J G E P PJ BIT P ALBESA 36 30 0 6 13029 998 60 MIRALCAMP 36 27 0 9 12648 943 54 TÀRREBA B 36 24 0 12 12259 893 48 SERÒS 36 24 0 12 12370 899 48 AMETLLERS 36 19 1 16 12044 880 39 LA GUÀRDIA 36 17 0 19 11971 864 34 IVARS C 36 15 0 21 12004 857 30

SIÓ D’AGRAMUNT B VALLVERD B 36 10 1 25 11442 794 21 CASTELLSERÀ C 36 9 0 27 10915 739 18 FONT: CLUB BITLLES FONT: Equips del Bellpuig i Sió d’Agramunt A. SIÓ D’AGRAMUNT B 36 4 0 31 10304 678 8

62 sió 591 [MAIG 2013]

ESPORTS OLÍMPIC 92

Sergi Sangrà 9è a la duatló

Secció Popular (Atletisme) oportunitat i no la va deixar escapar. segon partit del torneig, en el primer El diumenge 14 d’abril es va dis- A l’inici de la cursa no va estar mas- jugador que vesteix 50 partits amb putar a la nostra vila la 6a edició de sa bé, el primer tram va patir una la samarreta de l’Olímpic al Futbol la duatló a Agramunt. Enguany era mica i només va poder acabar en 7. El debut davant el Roman Team la primera vegada que l’Olímpic 92 86a posició. Malgrat això, i per sort, no va ser gaire bo. Derrota, malgrat hi duia un representant. Ha estat ni a la part de ‘BTT’ va iniciar una re- els gols de Gerard Vicens i Bernat més ni menys que Sergi Sangrà, un muntada de més de 20 participants Calvet. Va ser en la segona jornada dels nous fi txatges d’aquesta tem- acabant en la posició número 68 ge- on es va sumar el primer punt de porada per a l’equip d’Atletisme. neral i en la 9a de la seva categoria. la competició en l’empat davant el El Sergi, a poc a poc va agafant el Donem l’enhorabona al Sergi i que campió Veterans per 4 a 4, amb gols bon nivell que s’esperava quan se’l segueixi millorant així! de Ferran i Enric. va fi txar. Resultats equip Futbol 7: Secció Futbol 7 En el moment del seu fi txatge, un Roman Team 5 - 3 Olímpic 92 cop arribat a un acord entre amb- Pel que fa a l’equip de Futbol 7, Olímpic 92 4 - 4 Veterans dues parts, el Sergi va patir una for- el 24 d’abril va iniciar la participa- ta lesió a la cama que el va deixar ció en la IV edició del Torneig Clau- Secció Futbol Sala un llarg període de temps inactiu de sura Primaveral, de la qual som els qualsevol pràctica esportiva. A poc actuals campions. Cada cop som més a prop de l’es- a poc va anar fent la recuperació Moltes baixes i altes pel que fa a tiu i ja es treballa amb les diferents idònia per la lesió i va debutar en la plantilla que ha quedat de la se- plantilles dels equips masculins, fe- la passada II Milla que es realitzà güent manera: Robert Creus, Enric menins i bases. per la Festa Major d’Agramunt. Mal- Figuera, Javi Álvarez, Bernat Calvet, Per a més informació ens troba- grat no poder superar el seu registre Roger Creus, Ferran Isla, Gerard Vi- reu a la nostra pàgina de facebook d’abans de ser olímpic, va acabar cens, Pau Farré, Josep Maria Coll i Olímpic Noranta Dos, al Twiter o a la cursa en una posició destacada la destacada tornada de David Mar- la nostra pàgina web: http://noranta- posant punt i fi nal a mesos de re- sol. Ramon Eroles, que segueix en el dos.jimdo.com habilitació. paper de jugador/entrenador, es va Us seguirem informant amb molt Amb la 6a duatló va tenir una nova convertir, el dia 2 de maig durant el de gust! ■

A la venda el 12è col·leccionable de SIÓ Agramunt: 18€ Torronaires i Xocolaters Un magnífi c exemplar de 184 pàgines, amb tapa dura i 325 il·lustracions i fotografi es. Noves aportacions documentals i gràfi ques i nou disseny! Agramunt:Agramunt: TTorronairesorronaires i XXocolatersocolaters Ramonamonammonm Bernaus BernBeBernnausaus • JosJosepseppBep BeBBeBertran El podeu adquirir a les llibreries de la Vila rtranttranran • JJauJaumeaaumeeC CCoCCoCotsttss

[MAIG 2013] sió 591 63 PINTORS GERMANS CAPITAN Antoni i Josep Mª Capitan Gallardo MURALS, PINTURA i ART PRESSUPOSTOS PREU HORA: 14€ SENSE 20% EN EL MATERIAL COMPROMÍS DESCOMPTES DEL C. Fontanilles, 17 - AGRAMUNT Tel. 973 390 403 - Fax 973 391 124 - Mòb. 667 639 258 [email protected]

64 sió 591 [MAIG 2013] GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS ACORD D’ESQUERRA

El corredor educatiu

Han estat ja molts Una llei Wert que lami- seva entrada en vigor, podran cant de forma incondicional els àmbits com- na de soca-rel el català exigir, entre el català i el casal que queda d’aquell model tellà, en quina llengua hauran educatiu que durant aquests Aquest passat dijous 9 de petencials en els de ser escolaritzats els seus darrers anys ha permès garan- maig serà recordat com la fi lls. En defi nitiva, una nova tir la cohesió social i l’atenció quals el govern protesta del món educatiu a invasió de competències que a la diversitat, entre altres. estatal ha laminat l’avantprojecte de llei d’edu- fa temps que el govern es- Un model que ha patit les l’estatut aprovat cació (LOMCE) proposat pel panyol està aplicant a tot el diferents lleis d’educació que ministre Wert. Una llei que la- i referendat pel que pugui ser un fet diferen- s’han anat succeint, però que mina de soca-rel la presència cial català i que cada cop ens amb el conjunt de retallades Parlament de del català com a matèria tron- condueix amb més fermesa i aplicades per l’actual Conse- Ca talunya, fi ns al cal i el relega a un tercer pla convicció cap a aquella lliber- lleria d’Educació del Govern punt que aquesta més que testimonial, per dar- tat nacional en aquests mo- de la Generalitat, posa en pe- rere de la llengua espanyola invasió ha arribat ments tan necessària i vital rill el que ha costat tants anys i la llengua estrangera i que, per a tots els catalans. de construir. al nucli més essen- en el cas de l’Educació Se- Han estat ja molts els àm- cial d’un país com cundària Obligatòria (ESO), De la mateixa manera que, bits competencials en els és l’educació. ni tan sols serà obligatori exa- malgrat la crisi, estem con- quals el govern estatal ha minar-se de llengua catalana. vençuts que inversions com laminat l’estatut aprovat i Per altra banda, la llei tam- el corredor mediterrani, tot i referendat pel Parlament de bé permet que els pares pu- ser molt costoses en la con- Catalunya, fi ns al punt que guin determinar la llengua juntura actual, han de rever- aquesta invasió ha arribat vehicular, és a dir, que en la tir positivament en el progrés al nucli més essencial d’un del nostre país, tota inversió país com és l’educació. Pos- en el que (utilitzant el símil) siblement, la lectura que fem podríem anomenar corredor en aquests moments sigui la educatiu, també ens ha de fer d’una confrontació política créixer com a societat. entre dues maneres d’enten- De fet, els països que més dre Catalunya, però si els go- han invertit en educació són vernants del nostre Parlament els que anys més tard s’han i del nostre Govern no prenen posicionat al capdavant en fermes decisions i retornen tots els sentits. Sembla ser al ja conegut “peix al cove”, que aquesta lectura no és qui acabarà pagant realment compartida per la Consellera aquesta imposició serem Rigau i que un o dos o tres nosaltres mateixos i, evident- mestres i professors menys, ment, les nostres futures ge- no han de suposar cap dalta- neracions. baix. En tot cas, que ho pre- guntin als qui cada dia tenen Retallades que posen la tasca d’educar aquelles en perill l’actual model “personetes” que d’aquí a educatiu pocs anys esdevindran el fu- Ara bé, si d’una cosa sí que tur de Catalunya. Serà llavors n’és responsable el govern quan ens lamentarem del que que en aquests moments li- hem deixat perdre. Malaura- dera el nostre país, són les dament, llavors ja no hi serem retallades que s’estan apli- a temps. ■

[MAIG 2013] sió 591 65 66 sió 591 [MAIG 2013] GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS CiU

Altra vegada el Tribunal Constitucional

l que a Escòcia es pot votar, a Catalunya ni tan i anuncia que a Extremadura abaixaran els impostos sols es pot dir. El Tribunal Constitucional (TC) ha perquè ells han fet els deures, i es queda tan ample. Eliquidat una declaració política, una simple idea Es fan els ofesos quan al Parlament català escolten que només era un punt d’arrencada per a, més enda- “Espanya ens roba”, però ells, a banda del subsidi que vant, fer un plantejament jurídic i institucional. sobretot els és possible pels impostos dels catalans, Es pensen que amb un dictamen poden passar per viuen (i molt bé) d’un gran i fals “Catalunya ens roba!”. sobre de la voluntat del poble català. Darrerament, l’aparell de l’Estat Espanyol ha centrat I no. Aquesta negació de tres segles ja no s’aguanta bona part dels seus esforços a portar el President Mas a per enlloc i fa temps que posa en qüestió la legitimitat un carreró sense sortida al qual, amb èxit, hi van portar democràtica d’un estat que presenta un balanç calami- l’ex-lehendakari Juan José Ibarretxe. tós en tots els àmbits. Els serveis d’intel·ligència de l’Estat han agut de re- Aquesta vegada, per a vèncer necessitarien convèn- córrer a tota mena de joc brut per tal de desprestigiar el cer. I amb la seva manera de fer no ofereixen cap altra President de la Generalitat. No coneixen ni la persona- sortida que la derrota i la rendició. litat ni les conviccions ni tampoc les maneres de fer de La falta de respecte i l’insult a Catalunya han estat l’actual President. assumits com un transversal recurs electoral per part de Donat que el joc brut desplegat per l’Estat no li ha PP i PSOE en l’era de la campanya permanent. donat resultat, aquest ha optat per l’ofec econòmic, i En tenim molts exemples d’aquesta manera de fer. pensen que amb aquest ofec el faran cedir. El cas de la doctora en Economia, Clara Ponsatí, i El missatge és clar: quan vulgueu podeu tornar al professora visitant de la càtedra Príncep d’Astúries a la camp d’internament autonòmic. Mentrestant ens oferei- Universitat de Georgetown, als Estats Units, a la qual el xen els mitjans de subsistència més bàsics. Un préstec ministeri d’Educació espanyol no li ha renovat el con- del fons de liquiditat, una relaxació del límit de dèﬁ cit, tracte perquè pugui continuar donant classes en aques- una part del fons de competitivitat recalculat a la bai- ta universitat nord-americana per unes declaracions que xa... va fer, a favor del procés sobiranista, a la cadena Al Ja- El President sap que es deu al mandat que té davant zeera, és vergonyós des d’un punt de vista democràtic. de centenars de milers de catalans que el van votar, i El ministre Garcia Margallo ha estat taxatiu: “No crec que també es van manifestar el passat Onze de Setem- que una càtedra que porti el nom del Príncep d’Astúries bre. I Mas s’ha compromès amb tots ells. hagi de servir de base per instigar processos sobiranis- Mentre el president mantingui aquesta actitud, és tes contraris a la Constitució. “Mentre jo sigui ministre l’obligació de tots els sobiranistes estar darrere del Pre- això no passarà a cap ambaixada espanyola”. sident, donar-li suport i exigir el dret a decidir inajor- José Antonio Monago, president d’Extremadura ve a nable. Barcelona a fer una conferència i ens diu a la cara que Domènec Llop “l’independentisme és el responsable de les retallades” Regidor per Convergència i Unió

[MAIG 2013] sió 591 67 FISCAL LABORAL COMPTABLE JURÍDIC D’AGRAMUNT GESTORIA JOSEP ORTIZ LLENA

TEL 973 39 06 31 - FAX 973 39 23 07 ESTUDIS NOUS, 21 - 25310 AGRAMUNT ASSESSORIA-AGRAMUNT.COM

68 sió 591 [MAIG 2013] L'AJUNTAMENT INFORMA

REGIDORIA D’URBANISME I OBRES mesos, entre els quals hi haurà La Ruta de l’aigua, que recorrerà diferents punts SENTÈNCIA A FAVOR DE L’AJUNTAMENT D’AGRAMUNT PER com el Pont de Ferro, els Safarejos o el mateix Pou de Gel, o LES CASES ADOSSADES DE L’AV. CATALUNYA I AV. MARIÀ l’Itinerari Viu l’Art, que inclourà les visites a l’Espai Guinovart, JOLONCH al museu de Poesia Visual Lo Pardal, l’Espai Lluís Trepat i el El jutjat contenciós administratiu de Lleida ha emès la Parc de Riella. resolució de la denúncia formulada l’any 2007 per la cons- Actualment, des de l’Oﬁ cina de Turisme ja s’ofereixen visi- trucció d’unes cases adossades en dos ediﬁ cis plurifamiliars tes guiades al casc antic i a l’església de Santa Maria on, des a les avingudes Marià Jolonch i Catalunya, respectivament, de fa poques setmanes, pot visitar-se la talla romànica de la d’Agramunt. Segons la jutgessa, les cases adossades formen Mare de Déu del Castell. part d’una única unitat constructiva, tant jurídicament com arquitectònicament, amb uns únics fonaments, una única es- POBLES AGREGATS tructura i una mateixa escomesa i que, conseqüentment, dóna per bones les llicències atorgades l’any 2005 per l’Ajuntament ZONA RECREATIVA DE LA DONZELL d’Agramunt. Passats els quinze dies legals per a presentar un L’Ajuntament d’Agramunt, d’acord amb la Junta Veïnal de recurs d’al·legació sense que aquest hagi estat presentat, els la Donzell, ha instal·lat unes portes metàl·liques amb forrellat veïns ja poden viure amb la tranquil·litat que les seves cases a les barbacoes que hi ha a l’àrea recreativa de la Donzell. no hauran de ser enderrocades. Aquesta actuació s’ha dut a terme després de rebre l’avís de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de Lleida, da- ES PROTEGEIX L’ESPAI INFANTIL DE LA CARRETERA DE vant la perillositat de fer ús de les barbacoes durant els mesos BALAGUER en què està pro- Els veïns del carrer Preixens hibit fer foc i com i carrer Montclar, situats a la a mesura preven- carretera de Balaguer, van de- tiva després de la manar a l’Ajuntament que es inspecció del Cos protegís l’espai infantil situat d’Agents Rurals. en aquesta zona, ja que la zona Fins a mitjans del de jocs queda al costat de la mes de juny, les carretera amb el perill que això portes restaran suposa per als nens petits. Per obertes i tothom aquest motiu, l’equip de ser- que ho vulgui en veis de l’Ajuntament ha instal- AJUNTAMENT FONT: podrà fer ús. Un FONT: AJUNTAMENT FONT: lat una tanca de protecció de cop comenci la campanya de prevenció d’incendis es tancaran fusta que tanca tot el perímetre de la zona de jocs. les barbacoes i es prohibirà la seva utilització.

REGIDORIA DE TURISME REGIDORIA DE BENESTAR SOCIAL

AGRAMUNT OFERIRÀ VISITES GUIADES PELS REFUGIS EL RECAPTE DE PRIMAVERA RECULL MÉS DE DUES TONES ANTIAERIS D’ALIMENTS Després de l’èxit de participació en les visites guiades orga- El cap de setmana del 3 i 4 de maig, Agramunt va parti- nitzades en motiu del 75è aniversari del primer bombardeig cipar un cop més al Recapte de Primavera d’Aliments. La a Agramunt, amb més de 900 visitants entre els dos dies, col·laboració l’Ajuntament, a través de l’Ofi cina de Turisme, oferirà, a partir dels agramun- del mes de juny i de forma regular, visites guiades als tres tins amb les refugis antiaeris. Concretament, les visites es faran tots els seves aporta- primers dissabtes de cada mes, prèvia reserva a l’Ofi cina de cions han sig- Turisme, a un preu de 2,5€ per persona. Les visites inclouran nifi cat que es el Refugi antiaeri de l’Església de Santa Maria, el Refugi del poguessin re- camp d’aviació dels Salats i el Pou de Gel, que també va ser collir més de utilitzat per a refugiar-se dels bombardejos. dues tones Aquesta ruta, anomenada Espais de la Memòria Històrica, for- d’aliments. marà part d’un conjunt d’itineraris temàtics que l’Ajuntament Uns aliments FONT: AJUNTAMENT FONT: d’Agramunt està preparant per a oferir-los durant els propers que es desti- ▼

[MAIG 2013] sió 591 69 L'AJUNTAMENT INFORMA

▼ naran al nostre Banc d’Aliments i que seran repartits a les persones més necessitades de casa nostra. Des d’aquí es vol fer una agraïment especial a tots els vo- luntaris que han estat als punts de recollida i als establiments col·laboradors: supermercats Caprabo, Plus, Dia, Ca la Rosa, Distribucions Farré-Serrano, Pròxim, Fruites i verdures Serra, Cal Sera i El Siglo com a punt de recollida del Cor Parroquial. També volem donar les gràcies als centres d’ensenyament i entitats, i a totes les persones que amb la seva col·laboració han demostrat la seva sensibilització amb el moment actual i han fet possible una nova campanya de recollida d’aliments.

DINAR DE GERMANOR AL MAS VELL AJUNTAMENT FONT: El passat dissabte 27 d’abril la Residència Geriàtrica Mas Vell va celebrar el dinar de germanor en el qual van assistir tots l’Av. Marià Jolonch des de la ctra. de Tàrrega fi ns al C. Santa els usuaris i treballadors del centre. Esperança, i s’adjudicà a l’empresa PREFABRICADOS URKIA, SA per la quantitat de 2.406,15€, inclòs IVA. ACTES S’aprovà l’adquisició d’unes senyalitzacions per a parcs i jardins, i s’adjudicà a l’empresa CHAPER, SL, per la quantitat de BAIXA ESTABLIMENT 278,78€, inclòs IVA. S’acordà donar de baixa del Registre d’Establiments el cor- S’aprovà l’adquisició de material per diversa senyalització responent establiment a nom del titular, el Sr. Francisco Alda- per diferents indrets de la via pública i s’adjudicà a l’empresa na i Fuentes, de l’activitat de bar musical situat a l’Av. Agustí PATRICIO CABEZAS, SA (PACASA, SEÑALIZACIÓN VIAL), per Ros, núm. 22, baixos. la quantitat de 804,74€, inclòs IVA. ADHESIÓ A L’ASSOCIACIÓ D’ENTITATS LOCALS PROPIETÀ- CESSIÓ GRATUÏTA A MONTCLAR RIES FORESTALS A CATALUNYA (ELFOCAT) S’acceptà la cessió gratuïta d’ús, realitzada pel Bisbat d’Ur- Atès que el projecte d’Estatuts de l’Associació d’Entitats Lo- gell, d’una zona enjardinada de 562 m2 per a ser destinats cals Propietàries Forestals a Catalunya (ELFOCAT), que entre a vial públic d’enjardinament, per un període de cinquanta els fi ns de la citada associació es troba representar els ens lo- anys. cals públics amb patrimoni forestal o amb una gran vinculació en aquest sector i sent l’àmbit on exercirà les seves activitats GESTIÓ DE CONSUM I SUBMINISTRAMENTS ENERGÈTICS majoritàriament el territori català. S’aprovà la realització d’un servei de gestió dels consums S’acordà manifestar la voluntat d’aquest Ajuntament de for- i subministraments energètics dels equipaments municipals mar part com a soci d’aquesta Associació d’Entitats Locals Pro- i l’enllumenat públic del municipi d’Agramunt, mitjançant el pietàries Forestals a Catalunya, per al seva vinculació al món Sistema d’Informació Energètica (SIE), amb la participació en forestal. el projecte Europeu SMARTSPCES proposada per l’empresa RSM GASSÓ CIMNE ENERGY, SL, que s’adjudicà per un im- REPARACIÓ SAI port de 2.000€, IVA inclòs. S’acordà la reparació de l’equip del sistema SAI (la substi- tució de l’acumulador i verifi car el funcionament del SAI) per SUBVENCIÓ ASSOCIACIÓ SARDANISTA L’ESTOL a les ofi cines de la Policia Local de l’Ajuntament d’Agramunt Es concedí un ajut econòmic al Grup Sardanista l’Estol, de i s’adjudicà a l’empresa SIMAX, per la quantitat de 389,62€, 1.600€, per satisfer les despeses que comporten l’organitza- inclòs IVA. ció del concurs de colles sardanistes de competició, de l’any 2013. ADQUISICIÓ MATERIAL PER A SENYALITZACIÓ S’aprovà l’adquisició de material per a la senyalització dels PASSERA SOBRE EL RIU SIÓ noms de carrers per diferents indrets de la via pública, i s‘adju- S’acordà adjudicar el contracte d’obres de l’actuació “SUBS- dicà a l’empresa PATRICIO CABEZAS, SA (PACASA, SEÑALI- TITUCIÓ DE LA PASSERA SOBRE EL RIU SIÓ per l’Ajunta- ZACIÓN VIAL), per la quantitat de 293,48€, inclòs IVA. ment d’Agramunt a l’empresa “VORACYS, SL pel preu de S’aprovà l’adquisició de material per a la senyalització de 205.079,08€ i 43.066,60€ d’IVA, amb un import total de trànsit en vertical, i s’adjudicà a l’empresa SENYALS GIROD, 248.145,48€, amb subjecció als plecs de clàusules adminis- SL, per la quantitat de 2.965,07€, inclòs IVA. tratives i tècniques aprovades, exposant seguidament les mi- S’acordà l’adquisició d’unes peces de topall d’estaciona- llores i avantatges de la proposició de l’adjudicatari que n’han ment per delimitar les zones d’aparcament de la vorera sud de determinat la selecció:

70 sió 591 [MAIG 2013] La garantia de responsabilitat civil: 50.882,32€, de pressupost net i de 9.158,82€ d’IVA al 18% amb subjecció a les condicions establertes al plec de clàusules Garantia de responsabilitat Garantia de responsabilitat IMPORT TOTAL civil per sinistre civil per víctima administratives particulars i tècniques aprovades. És condició especial d’execució les millores següents: 1.500.000€ 300.000€ 1.800.000€ Assumir el cost de l’IVA del 3% que equival a 1.526,47€ Les millores en l’execució de l’obra sense cost addicional, són: Cost de la direcció tècnica més coordinació de la seguretat i salut: 1.450€ MILLORA IMPORT TOTAL Instal·lació de tres punts de llum: 1.900€ COST ADDICIONAL IVA 6.152,37 Total MILLORES: 4.876,47€ (IVA INCLÒS) SOTERRAMENT LÍNIES 17.358,66 LLAR D’INFANTS “NINS” ELÈCTRIQUES 121.365,16€ S’aprovà l’adquisició d’una tanca perimetral i una porta RETIRADA CANONADA GAS 29.427,20 batent d’entrada per a l’ediﬁ ci de la Llar d’Infants “NINS” i ALTRES 68.426,93 s’adjudicà a l’empresa ROC GELONCH, SA per la quantitat de 892,79€, exclòs IVA. L’ampliació en el termini de garantia, és: 24 MESOS Les altres millores relacionades amb el projecte sense cost addi- SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA cional, són: S’acordà l’adhesió de l’Ajuntament d’Agramunt a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura per participar a les accions MILLORES TOTAL que se celebraran entre els dies 22 i 29 de setembre per a la BASE IVA (21%) promoció de la mobilitat sostenible i segura. 19.725,04 4.142,26 23.867,30 CONTRACTE DE PUBLICITAT A LA WEB FESTA CATALUNYA ADJUDICACIÓ CONTRACTE DE SERVEIS Atès que l’Ajuntament d’Agramunt està interessat en promo- S’aprovà l’adjudicació de la redacció del projecte executiu, cionar les seves activitats i serveis locals que siguin d’interès la direcció d’obra i la coordinació de seguretat i salut de l’obra general, s’aprovà els serveis de la publicitat de les activitats “SUBSTITUCIÓ DE LA PASSERA SOBRE EL RIU SIÓ”, i s’ad- i serveis de l’Ajuntament d’Agramunt a la pàgina web www. judicà a l’empresa SERVEIS D’ARQUITECTURA SCP, per la festacatalunya.cat, per un període de dos anys, i s’adjudicà a quantitat de 16.800€, exclòs IVA. l’empresa FESTA CATALUNYA.CAT, per la quantitat de 480€, APROVACIÓ ESTUDI BÀSIC DE SEGURERAT I SALUT exclòs IVA. S’aprovà l’estudi bàsic de seguretat i salut de l’obra “SUBS- COMPENSACIÓ DESPESES DE L’ESPAI GUINOVART TITUCIÓ DE LA PASSERA SOBRE EL RIU SIÓ” redactat per l’empresa VORACYS, SL. S’aprovà compensar les subvencions que l’Ajuntament d’Agramunt atorga a la Fundació Espai Guinovart per un im- OBRES A ALMENARA ALTA port de 5.308,7€ en concepte de les despeses d’atenció i col- S’acordà adjudicar a l’empresa CONSTRUCCIONS BLANCO laboració per les hores guiades i monitoratge i per les despeses ROVIRA, SASL el contracte d’obres “Urbanització del carrer d’adequació de la sala per les activitats dutes a terme al llarg de Circumval·lació a Almenara Alta” per procediment nego- de l’exercici de 2012, factures que la Fundació Privada Espai ciat sense publicitat i tramitació ordinària, per l’import de Guinovart deu a l’Ajuntament. ■

[MAIG 2013] sió 591 71 SERVEI de TAXI 24 hores - Tots els dies Menús especials per a colles i empreses Dos vehicles de 5 i 7 places a partir de 16 €. Tot inclòs climatitzades Mínim 6 persones. Reserva la teva taula Curt i llarg recorregut Passeig Lluís Companys, 2 Demanar per Josep Mª (Ctra. C-53 Tàrrega-Balaguer, km. 124) Tel. 973 713 050 25331 EL TARRÒS Mòbil 647 801 845 600 446 600

perruqueria unisex - estètica

Anna Eroles Veterinària centre veterinari d’Agramunt CARME i MAITE ´ Urgències 670 22 10 37 fotodepilaciofotodep lac o 29’509 50€ per zona Matins de 10:30 a 1 Dimarts a dijous: Tel. 973 39 27 17 AGRAMUNT Tardes de 6 a 8:15 9:30 a 1 h i 4 a 8 h. Dijous tancat Av. Jaume Mestres, 15 Divendres i dissabtes: NOVA ADREÇA: Dissabtes d’11 a 1 25310 AGRAMUNT Hores convingudes Av. Marià Jolonch, 4 baixos

72 sió 591 [MAIG 2013] ALMANAC

JUNY 2013 Les fases de la lluna i previsió del temps segons el Calendari dels Pagesos: Demograﬁ a Mes de 30 dies, sisè del nostre calendari. Lluna el dia 8, a les 3:56 h Som als dies més llargs de l’any. nova Núvols (Mes d’abril de 2013) El dia 1 el sol surt a les 4h 20m, i es pon a les 19h 18m. El dia 30 el sol surt a les 4h Quart el dia 16, a les 17:24 h NAIXEMENTS 20m, i es pon a les 19h 28m. creixent Calor Arianna Carrasco Martínez dia 27-3 El dia 21 entrem a l’ESTIU, a les 5h 4m. Lluna el dia 23, a les 11:32 h Thiago Andrei Nasalean dia 26-3 El sol entra a la constel·lació de CÀNCER. plena Alguna tempesta Júlia Domínguez Marsol dia 7 Quart el dia 30, a les 4:54 h MATRIMONIS DATES ASSENYALADES minvant Bon temps Rafael Vadillo Santiago, i I COSTUMARI Bianca Simona Padurean dia 27 El mes de juny marcava antigament un dels Tot el país, però especialment els pagesos, esta- DEFUNCIONS moments culminants de la vida dels pobles de ven en peu de guerra pels problemes d’allotja- Teresa Masana Batalla 98 anys, dia 3 cultura mediterrània, on el blat i, en general, els ment de les tropes forasteres, i pels greuges que Pere Súria Camats 83 anys, dia 8 cereals jugaven un paper tan important en l’ali- el virrei i les autoritats castellanes imposaven a Ignasi Minero Hernández 62 anys, dia 12 Francesc Terré Pla 80 anys, dia 12 mentació, ja que la seva abundància o escasse- la gent del país. Per això tal dia com avui, diada Rosalina Romà Baró 62 anys, dia 13 tat marcava anys de benestar o de fams. Ara es de Corpus, en què tenia lloc la tradicional arribada a Barcelona dels segadors que venien a Avelina Arisa Ubasart 91 anys, dia 16 començaven les feines de la sega amb la calor Maria Dolors Camps Sarró 79 anys, dia 28 d’estiu i el refranyer ho recorda: llogar-se per arreplegar la collita, es van retrobar el moviment pagès i el moviment urbà i va es- Pel juny Juny i juliol, Informació facilitada pel Registre Civil amb les dades conve- la falç al puny. ni dona ni col ni cargol. clatar la revolta: al crit de “Visca la terra, muira nientment autoritzades. lo mal govern, muiran los traïdors”. Els revoltats Dia 1: Santíssim Corpus Christi. El papa Joan van agafar i van matar el virrei comte de Santa XII establí la festa del Corpus i la celebració de la Coloma i els funcionaris catalans massa servils. seva octava, l’any 1316. La primera data docu- La Generalitat, presidida per Pau Claris i el Con- mental d’aquesta festa a Catalunya és el 1320. sell de Cent de Barcelona, assumiren la direcció El dia de Corpus de 1640 (6 de juny): el Cor- política del moviment de secessió, declarant la pus de Sang, comença la Guerra dels Segadors. guerra a Castella i proclamant la República Ca- Europa vivia immersa en la Guerra dels Trenta talana. Alhora inicien negociacions amb França Anys i Catalunya cada cop es trobava més involu- i acabaran per proclamar al rei francès Lluís XIII crada en aquesta guerra degut als greus enfron- comte de Barcelona. Mal negoci, va ser marxar taments entre les Corts Catalanes i la Generalitat del foc per caure a les brases. amb el rei Felip IV de Castella i el seu vàlido el Dia 24: La nativitat de Sant Joan Baptista. La conde-duque de Olivares. El 1640 uns 10.000 vigília a la nit s’encenen les tradicionals fogueres JOSEP ROVIRA soldats dels tercios espanyols (valons, italians, encara relacionades amb ancestrals ritus pagans alemanys i espanyols) circulaven per Catalunya del solstici d’estiu. de poble en poble i de masia en masia amb una Temps actitud pròpia d’una força d’ocupació, més que Dia 29: Sant Pere i sant Pau, apòstols. d’un exèrcit aliat que ens defensava de França. Ramon Bernaus i Santacreu PLUJA CAIGUDA DURANT L’ABRIL

Dia 1 ...... 0,6 l./m2 GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES D’ABRIL Dia 3 ...... 4,7 l./m2 Dia 4 ...... Inapreciable 2 °C l./m Dia 5 ...... 1,0 l./m2 40 40 Dia 19 ...... Inapreciable Dia 24 ...... 3,5 l./m2 35 35 Dia 26 ...... 15,0 l./m2 2 30 30 Dia 27 ...... 5,5 l./m Dia 28 ...... 11,0 l./m2 25 25 Dia 29 ...... 30,0 l./m2 2 20 20 TOTAL ...... 71,3 l./m

15 15 TEMPERATURES EXTREMES DE L’ABRIL 10 10 Màxima del mes ...... 29°, dia 17 5 5 Mínima del mes ...... 0°, dia 7 Oscil·lació extrema mensual ...... 29° 0 0 Mitja de les màximes ...... 18,633° –5 Mitja de les mínimes ...... 5,866° Mitja de les mitjanes ...... 12,250° 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Dies Temperatura màxima: Temperatura mínima: Precipitacions: L’observador: Deudat Pont

[MAIG 2013] sió 591 73 "Glops & Tapes" especialitats de la casa Caragols a la llauna Tapes casolanes Esmorzars Plats combinats Plaça Mercadal, 19 - 25310 Agramunt 600 700 202

Assessorament Manteniment de Jardins Jardineria d’interior Instal·lacions de reg Educació ambiental Esporgues i tractaments Construcció de jardins Disseny 3D, d’espais naturals i jardins

Marc Roig Pl. La Muralla, 5 Mòbil 616 03 42 91 25316 PREIXENS (Lleida) [email protected]

Electromecànicacà ca MUI I Josep Anton Muixí

c/ Indústria, 15 - 25310 AGRAMUNT Tel. 973 390 363 - Mòbil 696 458 713 e-mail [email protected]

74 sió 591 [MAIG 2013] LLEURE AMENITATS

Imatge inèdita extreta del vídeo realitzat l’1 de maig de 1957 amb motiu de la repo- Les 7 sició de les campanes. Recordem que les havien fet caure el 23 d’octubre de 1937, diferències amb la intenció de recollir material per transformar-lo en armament. La imatge de l’esquerra és l’original, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo- per Ricard Bertran diﬁ cacions. A veure si les trobeu!

❚ Coordina Rosa Maria Sera

SALT DE CAVALL SUDOKU

Començant per la síl·laba on asse- Es tracta d’omplir el quadrat de manera que Solució a les cada ﬁ la, cada columna i cada quadrat de 3x3 nyala la ﬂ etxa, i fent el moviment 7 diferències: del CAVALL als escacs, trobareu un caselles (delimitat per una línia més gruixuda) tingui els números de l’1 al 9 sense que en falti refrany català. ni se’n repeteixi cap. 891 que ni Ni can 749

do en me pan 47213 91 ho es ti, que 52 84 Solució al

SUDOKU: 17

349217685

na ti. 251968437

786453129 64531

618534972

532179864

Solució al SALT DE CAVALL, per P.R.: 497682513 563

964721358 espanti. espanti.

173845296

Ni dona que encanti, ni home que que home ni encanti, que dona Ni 825396741 315

[MAIG 2013] sió 591 75 Obertura de la nova tenda de productes alimentaris de “Qualitat” al millor preu: Pernils, Embotits, Mel, Oli, etc.

Agramunt (Lleida): Ctra. Cervera km.19 (Edifi ci Agra) Tel. 973 391 016 Horari: de 9 a 14 h. i de 17 a 21 h. (de dilluns a dissabte)

Es fan assortiments del nostre producte per encàrrec

IlerpelletI Estalvïi fins a un 60% en la seva factura vers el gasoil, gas i llum

Venda de biomassa. Tenim representació directa de fàbrica. Venda al major i al detall, per a particulars, distribuïdors, granges i empreses. Es venen calderes, estufes i cremadors, generadors d’aire calent. Es fan projectes d’instal·lacions. BIOMASSA Web www.ilerpellet.com Mail [email protected] Tels. 973 39 07 53 - 656 43 44 18 - 673 84 74 36

76 sió 591 [MAIG 2013] LA FOTO per JOSEP BERTRAN

a foto d’aquest mes ens mostra la Lrecuperació d’una excepcional in- fraestructura de la darrera Guerra Civil. Es tracta d’una construcció de 25 m2, situada al costat de la Font de Coscó, que s’utilitzava com sala de dutxes i bany per a les tropes republicanes que hi havia a la zona. La recuperació, estava enrunada i coberta d’esbarzers, ha estat possible gràcies a la iniciativa i el treball altruista de Ramon Maria Caste- llà, de Coscó, a la foto, i Antonio Valver- de, de Cervera. Des de la propera font es canalitzà l’aigua que discorria a l’alçada d’uns 70 centímetres al llarg de la paret on s’aﬁ leraven sis dutxes i una banyera. L’aigua utilitzada es recollia en una altra canal a ras de terra i es treia fora per conservar seca tota l’estança. Fins i tot es conserva un penjador per a la roba. A la imatge es poden veure tots aquests detalls.

LA CALAISERA per SERAFINA BALASCH

[MAIG 2013] sió 591 77 Parlar de tu Recordant-te, dels ulls brollen llàgrimes, la gola s’ennuega i les paraules s’esquerden. Enmig d’aquesta tristor s’encén una ﬂ ama, la rialla dels més joves ens fa caminar endavant. Parlar de moltes coses ens duu a parlar de tu, el buit que ens has deixat s’omple recordant-te. JAUME MARQUILLES MARQUILLES

Segon aniversari (25 de maig de 2011)

A.C.S.

Sempre estaràs en el cor dels qui t’estimen.

Agramunt, maig de 2013

3r Aniversari QUIM RAÏCH i BALAGUÉ Fill de l’agramuntina M. Dolors Balagué Santesmasses i de Joan Raïch Lloses.

Ens va deixar el 23 de maig del 2010 a l’edat de 42 anys tot gaudint dels esports que ell tant estimava.

A.C.S.

“Amb tu vàrem aprendre que l’amor i la bondat es donen la mà fonent-se en un miracle”

El dia que em mori, vull sentir la suavitat de la meva estimada que va canviar el meu destí, el trot desbocat dels meus ﬁ lls, els passos acompassats dels meus pares i els braços a la cintura dels meus germans. (inspirat en Pablo Neruda) Gironella, maig de 2013

78 sió 591 [MAIG 2013] LL’àlbum’àlb um

a foto del nostre àlbum col·lectiu ens mostra un grup de joves alumnes de les Monges en plena ex- Lhibició de gimnàstica en alguna celebració, possiblement una festa de ﬁ de curs. Les nenes, també vestides per a l’esport i altres amb disfresses, fan d’espectadores.

4 D’esquerra a dreta:

9 1) Jaume Villalta. 2) Joseﬁ - 16 17 8 18 na Felip. 3) Mercè Batalla. 5 12 4) Anna-Nuri Mitjavila. 5) 14 6 10 Maria Alba Alterachs. 6) 23 24 13 21 Maria Dolors Arriasol. 7) Jo- 1 7 15 19 20 22 3 11 sep Querol. 8) Pilar Romà. 9) Núria Sera. 10) Conxita Espinal. 11) Pilar Galce- 2 ran. 12) Felisa Pintó. 13) Jordi Guasch. 14) Josep Santacreu. 15) Regué. 16) Rosa Sendrós. 17) Ramona Piqué. 18) Madre Milagro. 19) Pere Castellà. 20) Joan Vidal. 21) Joan Barril. 22) Josep Esteve. 23) Ramon Creus. 24) Bernaus

[MAIG 2013] sió 591 79 IMATGES D’AHIR i D’AVUI per JOSEP BERTRAN

Entre ambdues fotograﬁ es han passat 50 anys. Són dues vistes del mateix indret dels extrems dels ravals, Sant Francesc, en primer terme, i Puigverd, al fons. El gran ediﬁ ci a mig construir, actualment el número 90, va ser el primer que s’aixecà en aquell indret l’any 1963, per iniciativa de la família París de Maravella. La masia del Potes de Gall s’ha convertit en un gran xalet, però encara es conserva el cobert de Ca la Colometa. Advertiu que encara no s’havia construït el “Silo”. Els pals de la llum marquen l’actual costa dels Germans de la Doctrina Cristiana.

80 sió 591 [MAIG 2013]