Informe De Diagnosi I Recomanacions Dels Elements Territorials De L'àmbit

Informe de diagnosi i recomanacions dels elements territorials de l’àmbit del Sistema tarifari integrat de l’ATM de Barcelona i la seva relació amb la mobilitat

Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat de la Universitat Autònoma de Barcelona

Joan López Redondo (Dir.) Joan Checa Rius Aina Gomà Garcia

Bellaterra, setembre de 2018

Continguts

Introducció: la necessitat de revisar el Pla Director de Mobilitat - Els canvis demogràfics, socials, econòmics i territorials de la regió de Barcelona al llarg de la darrera dècada - El present informe - Àmbit i subàmbits d’estudi

1. La relació entre la mobilitat i les pautes de desenvolupament territorial 1.1. Consideracions preliminars sobre la relació entre mobilitat i ordenació del territori 1.2. El marc físic de la regió de Barcelona 1.3. El Pla territorial metropolità de Barcelona i la seva incidència sobre la mobilitat 1.3.1. Les infraestructures de mobilitat 1.3.2. El sistema urbà 1.3.3. El sistema urbà i la seva relació amb les infraestructures 1.3.4. L’avaluació ambiental estratègica 1.3.5. El Pla territorial metropolità de Barcelona set anys després de la seva aprovació 1.4. Les disposicions del Pla territorial parcial de les Comarques Centrals sobre mobilitat

2. L’evolució del territori metropolità des de l’any 2012 2.1. L’evolució de la població 2.1.1. El doble canvi de tendència demogràfic 2.1.2. La recuperació del saldo migratori exterior positiu 2.1.3. El manteniment dels moviments de redistribució interna de la població 2.1.4. La nova distribució de la població metropolitana 2.1.5. La nova composició de la població metropolitana 2.2. L’habitatge 2.2.1. El canvi de tendència en la dinàmica constructora 2.2.2. La distribució territorial dels habitatges segons la tipologia 2.3. La recuperació de l’activitat 2.3.1. Evolució de la producció i l’ocupació 2.3.2. Recomposició estructural i sectorial de l’activitat 2.3.3. Relocalització de l’activitat 2.4. L’estructura social de la població 2.4.1. Els efectes de la crisi sobre el nivell i les condicions de vida de la població 2.4.2. La segregació social al territori metropolità 2.5. L’evolució de la mobilitat

3. Els escenaris de futur 3.1. Evolució del PIB, l’ocupació i la població a Catalunya 3.1.1. Escenaris de PIB i l’ocupació 3.1.2. Escenaris de població

3.2. Assignació de població i ocupació a la regió de Barcelona i els seus subàmbits 3.2.1. El pes de la regió de Barcelona a Catalunya 3.2.2. Els subàmbits per determinar el repartiment de l’increment de població 3.2.3. L’atractivitat dels subàmbits: població ocupada resident i tendència migratòria 3.2.4. La capacitat d’acollida dels subàmbits: l’oferta potencial d’habitatge 3.2.5. El repartiment final de la població entre els municipis: l’oferta potencial d’habitatge i l’accessibilitat 3.2.6. La distribució de l’ocupació

4. La nova mobilitat derivada de les transformacions territorials i els reptes que planteja 4.1. La nova demanda potencial 4.1.1. Les pautes de localització dels agents 4.1.2. La mobilitat obligatòria potencial resultant 4.2. L’oferta d’infraestructures de transport 4.2.1. Les propostes del PTMB i els projectes del PDI i el seu nivell de realització 4.2.2. La xarxa existent de transport col·lectiu i el nivell d’adequació a la demanda potencial

5. Conclusions

Annex 1: Delimitacions i llistats de municipis Annex 2: Taules de projeccions de població i llocs de treball localitzats dels municipis de la regió de Barcelona Annex 3: Taules d’oferta potencial d’habitatge i coeficient d’atractivitat dels municipis de la regió de Barcelona

Introducció: la necessitat de revisar el Pla Director de Mobilitat

- Els canvis demogràfics, socials, econòmics i territorials de la regió de Barcelona al llarg de la darrera dècada Des de la redacció del primer Pla Director de Mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona, corresponent al període 2008-2012, les tendències demogràfiques, socials, econòmiques i ambientals han experimentat notables oscil·lacions no únicament a l’àrea de Barcelona, sinó al conjunt de Catalunya. Aquell primer quinquenni va venir marcat per la crisi econòmica mundial que començà a mostrar els seus efectes a Catalunya precisament l’any 2008, i que va deixar una profunda empremta no únicament en les principals variables demogràfiques i econòmiques, sinó també en les condicions de vida i els hàbits de la població i en les polítiques i actuacions dutes a terme per les administracions. Així, l’evolució demogràfica ve caracteritzada per un canvi de tendència amb l’inici de la recessió. Aquesta provocà que el fort creixement demogràfic que havia fet incrementar la població de Catalunya en 1,2 milions d’habitants al llarg d’una dècada s’aturés sobtadament. La forta immigració exterior, principal motor d’aquest creixement demogràfic i que havia arribat a mostrar increments nets de població estrangera superiors als 150.000 efectius anuals, passa a mostrar saldo negatiu al final del període: no únicament s’atura l’entrada de nous immigrants, sinó que el nombre dels que marxen és superior a les entrades. D’igual manera, l’activitat econòmica passa de mostrar taxes de creixement superiors al 3% anual a tenir taxes negatives, especialment afectada per la davallada del sector de la construcció, el qual queda pràcticament estancat al final d’aquest quinquenni. El període que abasta el segon Pla Director de Mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona, de 2013 a 2018, s’inicia amb aquesta situació depressiva pel que fa a les variables demogràfiques i econòmiques, si bé amb algun símptoma que apunta ja a la seva recuperació. Les migracions exteriors, que van mostrar saldos negatius els anys 2012, 2013 i 2014, tornen a recuperar-se a partir de l’any 2015. El producte interior brut, amb taxes de creixement negatiu entre 2009 i 2013, arriba a un creixement del 3,7% el 2016, i els afiliats a la Seguretat Social, que el gener de 2016 van superar els tres milions per primer cop en cinc anys, arribaven als 3,16 milions el gener de 2017. L’evolució positiva d’aquestes variables ha estat interpretada en clau de reactivació del mercat immobiliari, que no únicament ha tornat a incrementar el preu de l’habitatge sinó també a la dinàmica constructora, que va tocar fons a Catalunya l’any 2013 amb poc més de 3.000 noves unitats iniciades i que va superar àmpliament les 8.000 l’any 2016. A banda de les grans magnituds, les condicions de vida i els hàbits de la població i l’estructura i organització de les activitats productives també han canviat. L’increment de les desigualtats socials i l’aparició de bosses de pobresa que hi estan associades, la generalització del comerç i els serveis telemàtics i el seu impacte sobre les formes tradicionals de compra i de distribució, o l’espectacular increment de l’activitat turística a partir, en bona mesura, de noves formes d’allotjament dels visitants són alguns dels canvis substancials que han alterat el comportament de la població de l’àrea de Barcelona i, per tant, també la seva mobilitat. En paral·lel amb totes aquestes transformacions, el territori que abasta el Pla Director de Mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona, també s’ha vist transformat. No únicament per la mateixa extensió del seu àmbit geogràfic, que passa a cobrir 327 municipis, sinó sobretot per les dinàmiques de redistribució de població i activitats que han provocat les oscil·lacions sòcio- econòmiques i les transformacions de la base social i productiva. Tractant de seguir aquest intens procés de transformacions, les administracions també han dut a terme un seguit d’iniciatives que els permetin actuar-hi de manera més eficient. Pel que fa al

3 mapa administratiu, la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’any 2010, de l’àmbit de planejament del Penedès el mateix any i del seu reconeixement i delimitació definitiva com a vegueria el febrer de 2017, o de la comarca del Moianès el 2015 (assignada a la vegueria de les Comarques Centrals també el febrer de 2017), afecten directament l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona i les administracions que hi intervenen. Però també el planejament hi ha tingut un protagonisme destacat. A l’aprovació definitiva del set plans territorials parcials que cobreixen el conjunt del territori de Catalunya, juntament amb els diversos plans directors urbanístics que afecten la regió de Barcelona, s’ha sumat el mateix planejament sectorial de la mobilitat elaborat per l’ATM de l’àrea de Barcelona al llarg d’aquesta dècada. Els Plans Directors de Mobilitat han estat imprescindibles per gestionar una demanda de transport molt dinàmica i canviant no únicament pel que fa a volum sinó sobretot quant a hàbits, recorreguts, mitjans i recurrència. Cal tenir en compte, però, que el seu valor s’ha basat en bona part en la seva capacitat d’anticipar-se als nous escenaris demogràfics, socials, econòmics i territorials dels àmbits que atenen. La diagnosi de la situació actual de la regió Barcelona, la prognosi per als propers anys i l’elaboració d’escenaris de població i activitat que permetin avançar en la mesura del possible les demandes futures de transport esdevé, en aquest sentit, imprescindible.

- El present informe En aquest context de mutabilitat constant del territori, la societat i l’activitat de la regió de Barcelona, el present informe pretén identificar i analitzar els efectes que l’evolució d’aquestes variables tindrà sobre la mobilitat. El document es planteja, per tant, un triple objectiu. En primer lloc, quantificar les principals magnituds de població, habitatge i llocs de treball de la regió de Barcelona al llarg dels propers anys, és a dir, conèixer quina serà la mobilitat potencial, protagonitzada per la població, però clarament condicionada per la localització de la seva residència i de les activitats que realitza. En segon lloc, identificar les àrees susceptibles d’acollir els principals increments o decrements en aquestes magnituds, és a dir, els potencials orígens i destinacions dels fluxos de mobilitat. I, en tercer lloc, reconèixer aquells elements de caire sòcio- econòmics que, més enllà del lloc de residència o d’activitat, poden incidir sobre les pautes de mobilitat de la població, com són la major o menor predisposició a desplaçar-se o l’accés a determinats mitjans de transport. Per tal d’assolir aquest triple objectiu, l’informe s’estructura en quatre capítols. El primer identifica els aspectes territorials que incideixen en la mobilitat i que, pel seu caràcter estructural, condicionaran el desenvolupament de les variables de població, habitatge i ocupació analitzades més endavant. El segon capítol descriu l’evolució d’aquestes variables des de l’aprovació del darrer PDM en una actualització especialment necessària, ja que la profunda crisi econòmica en què es trobava immersa Catalunya en el moment de realització d’aquell PDM marcà la diagnosi i el període inicial de la prognosi amb uns valors negatius pel que fa a creixement econòmic i demogràfic que tot just en l’actualitat comencen a revertir. Partint d’aquest canvi de tendència, el tercer capítol realitza les estimacions d’evolució i localització de població, habitatge i ocupació amb l’horitzó 2030. Malgrat considerar, com s’ha dit, el comportament cíclic d’aquestes variables, les projeccions són realitzades a mig i llarg termini i, per tant, obvien possibles oscil·lacions puntuals en favor d’uns resultats coherents i estables que s’adaptin als terminis d’actuació d’una figura com és el Pla Director de Mobilitat, tot reservant a projectes i actuacions específiques el tractament de situacions conjunturals. Conegudes les magnituds i localització de les principals variables que configuren la mobilitat, el quart capítol en realitza una primera estimació de la demanda potencial així com de la capacitat de l’oferta de transport per satisfer-la. L’informe es clou amb uns annexos amb la informació estadística i estimacions realitzades per a cada municipi i subàmbits que conforme la regió de Barcelona.

- Àmbit i subàmbits d’estudi L’àmbit d’estudi del present informe correspon al de l’Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona excepte la comarca del Ripollès. Es tracta d’un àmbit de 811.334 hectàrees format per 327 municipis: els 311 municipis de la província de Barcelona més els tres municipis pertanyents a Osona però de la província de Girona (Vidrà, Viladrau i Espinelves), Gósol (pertanyent a la província de Lleida però inclòs a la comarca del Berguedà) i 12 municipis més corresponents a la continuació de l’àmbit fins al Vendrell al Baix Penedès i fins a Maçanet i Massanes a la Selva. No s’han considerat en canvi els municipis del Ripollès. Aquest àmbit de 327 municipis serà anomenat al llarg del present informa com la regió de Barcelona. Sobre aquest àmbit, com s’ha explicat, s’han realitzat unes estimacions de població, habitatge i llocs de treball, elaborades a partir de dades a nivell municipal. Aquest nivell de detall territorial és necessari, en primer lloc, per realitzar les estimacions per al conjunt de l’àmbit, ja que cada municipi presenta característiques demogràfiques, socials, econòmiques i urbanístiques diferents. Però, a més, la disponibilitat d’informació a escala municipal permet també l’agrupació en funció d’àmbits territorials específics a l’interior de la regió delimitats en funció d’interessos concrets. D’aquesta manera permet a l’autoritat del transport dissenyar actuacions en el camp de la mobilitat que recullin la diversitat territorial de l’àmbit i identificar-ne les característiques dels desplaçaments que es produeixen en el seu interior (orígens, destinacions, distàncies, mitjà de transport, etc.). Per aquest doble motiu s’han delimitat diversos subàmbits en funció de criteris administratius, de zones corresponents al Pla de Qualitat de l’Aire de la Generalitat de Catalunya, dels corredors del Pla Director d’Infraestructures de l’RMB i de densitat residencial. Les delimitacions, els criteris emprats i la relació de municipis que conformen cada àmbit queden recollits al primer annex del present informe. Si bé aquests subàmbits no són analitzats específicament al llarg de l’informe, sí que s’han tingut en compte per proporcionar les dades de població, habitatge i ocupació així com les seves estimacions per als propers anys, que s’inclouen als annexos 2 i 3 respectivament.

1. La relació entre la mobilitat i les pautes de desenvolupament territorial

1.1. Consideracions preliminars sobre la relació entre mobilitat i ordenació del territori Els estudis instrumentals sobre les variables territorials, demogràfiques i socioeconòmiques que afecten la mobilitat realitzats per als dos Plans Directors de Mobilitat precedents remarquen la importància del dimensionament i la localització de la població i les activitats en les pautes de mobilitat de la regió de Barcelona1. El primer dels estudis incloïa en les seves conclusions unes reflexions sobre les limitacions de les polítiques de gestió de la mobilitat a l’hora de satisfer la demanda de mobilitat en un context d’augment generalitzat dels desplaçaments, d’increment de les seves distàncies, de dispersió creixent dels fluxos, de major complexitat en l’encadenament dels diversos trajectes que componen cada desplaçament i, sobretot, d’utilització creixent dels mitjans de transport individuals. Les polítiques d’oferta, s’explicava, únicament poden incidir sobre la mobilitat afavorint unes determinades modalitats de desplaçament en detriment d’altres. Es pot aconseguir, doncs, un determinat repartiment modal dels desplaçaments creant o incrementant l’oferta de transport en un mitjà i/o en un trajecte determinat, però no es combat la necessitat generada d’aquesta mobilitat i, en moltes ocasions, tampoc s’aconsegueix servir aquesta demanda amb transport col·lectiu d’una manera eficient. Per fer-ho, es remarcava, que és necessari complementar aquestes polítiques d’oferta (o de mobilitat) amb polítiques de gestió de la demanda, és a dir, d’ordenació del territori, ja que aquestes permeten limitar o reconduir la generació de mobilitat en funció de la localització dels agents que la provoquen. A banda de les mesures específiques per a les infraestructures de transport, entre les fórmules en què les propostes d’ordenació territorial poden incidir sobre el territori se’n destacaven quatre per la seva especial rellevància. La primera feia referència a la capacitat de limitar l’obligatorietat dels desplaçaments a partir de la reducció dels desequilibris en l’ocupació del territori i, més concretament dels desequilibris entre la població i l’activitat. Aquest tipus d’actuacions han estat sovint descrites com de promoció de la ciutat mixta. L’especialització en residència o activitat de determinades àrees o, en ocasions, de municipis sencers, força a la població a desplaçar-se no ja únicament per tal d’anar a treballar, en no trobar al seu municipi de residència prou llocs de treballs per donar ocupació a tota la població laboral, sinó també per realitzar bona part de les seves activitats de compra o de lleure. Aquesta dissociació entre residència i activitat que, d’altra banda, ha estat creixent als municipis de la regió metropolitana de Barcelona al llarg de les darreres dècades, provoca una mobilitat anomenada obligatòria. Per tal d’evitar aquesta mobilitat obligatòria, es concloïa, les polítiques d’ordenació del territori poden potenciar el desenvolupament d’usos del sòl en que convisquin activitats residencials i econòmiques, tot garantint un cert equilibri entre les dues. Aquest equilibri no garanteix una reducció de la mobilitat però, com a mínim, ofereix les condicions territorials necessàries per tal que aquesta reducció sigui possible. I com es va observar empíricament, de fet els municipis que tendeixen a equilibrar-se tendeixen igualment a reduir la seva mobilitat extramunicipal. La segona de les fórmules destacades se centrava en la possibilitat de limitar la longitud dels desplaçaments tot reduint l’extensió de l’ocupació del territori, és a dir, a partir del que s’ha anomenat la ciutat densa. Tal com s’argumentava, una part molt important de l’augment de la mobilitat (tant del nombre com, sobretot, de la llargària dels desplaçaments) és deguda als progressius increments d’accessibilitat. L’increment d’accessibilitat té un únic efecte de variar la

1 Vegeu Josep Maria CARRERA i Joan LÓPEZ: Territori, població i localització d’activitats. Escenaris del context territorial i socioeconòmic de la regió metropolitana de Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Territorials, juny de 2006; i Josep Maria CARRERA (dir.): Informe de diagnosi i recomanacions dels elements territorials de la regió metropolitana de Barcelona i la seva relació amb la mobilitat. Barcelona: Institut d’Estudis Territorials, octubre de 2012.

7 relació entre la distància i el temps, però té una doble accepció en tant que pot ser valorat des del punt de vista del temps o de la distància. En el primer cas, una major accessibilitat significa que una mateixa distància pot ser recorreguda en un temps menor, mentre que en el segon cas significa que en el mateix temps es pot recórrer una distància més gran . Aquesta doble accepció dels increments d’accessibilitat és interpretada de manera diferent pels responsables de les polítiques de mobilitat, que actuaran per tal que els increments d’accessibilitat redundin en un estalvi de temps, i pels seus destinataris finals, els usuaris, que les aprofitaran per poder recórrer distàncies més grans (i així augmentar les possibilitats d’elecció) en una mateix temps. Això és així perquè en igualtat de costos augmentaries el desplaçament, la població acostuma a valorar les distàncies no en quilòmetres sinó en temps i, per tant, sempre estarà disposada a recórrer la distància màxima que l’accessibilitat existent en cada moment permeti en una determinada unitat de temps i cost. D’aquesta manera, bona part dels esforços destinats a reduir el temps que la població inverteix en els seus desplaçaments es transformen en increments de les distàncies recorregudes. Per aquest motiu que les polítiques d’ordenació del territori esdevenen imprescindibles per revertir aquesta tendència, ja que permeten establir un límit a la distància màxima creixent aconseguida gràcies als progressius increments d’accessibilitat tot impedint (o limitant) la urbanització més enllà d’una determinada distància a la xarxa bàsica de transport i convertint així els increments d’accessibilitat en estalvi de temps. La tercera fórmula incidia sobre la possibilitat de limitar la dispersió dels desplaçaments a partir de l’establiment de pautes d’ocupació del territori basades en la compacitat dels desenvolupaments urbans en comptes de la seva dispersió, és a dir, en la ciutat compacta. La dispersió s’apuntava com una causa molt important del creixement dels desplaçaments en mitjans de transport individuals, ja que en un escenari de concentració de la població i les activitats en pocs nuclis urbans existiran necessàriament pocs fluxos de mobilitat que agruparan grans volums de desplaçaments. Aquests fluxos són susceptibles de ser atesos fàcilment per mitjans de transport col·lectiu, ja que els recorreguts a cobrir són pocs i, a més, concentren un volum mínim d’usuaris que fan rendible el servei col·lectiu. Ara bé, en un context de creixent dispersió urbana, ja sigui d’àrees residencials o d’activitat, es multipliquen exponencialment els nodes a connectar i, amb això, el nombre de recorreguts a atendre. Es dóna el cas a més que, en repartir el mateix nombre de desplaçaments entre un volum de fluxos més gran, els desplaçaments per flux seran lògicament menors, la qual cosa farà ineficient l’oferta de transport col·lectiu, en no assolir en cap cas una massa mínima d’usuaris que la faci rendible. En aquest sentit, les polítiques d’ordenació del territori, en limitar la dispersió urbana i, per tant, el nombre de petits nodes a connectar, permeten concentrar els fluxos de mobilitat. La quarta fórmula destacava la necessitat de limitar l’asimetria dels desplaçaments a partir de reduir els desequilibris entre les diverses nodalitats del territori. En aquest sentit, s’apuntava que l’eficiència dels mitjans de transport col·lectiu depenen, a més de les dimensions mínimes dels fluxos, de la simetria en el sentit dels desplaçaments al llarg del dia, ja que en un context de desequilibri temporal dels desplaçaments, els mitjans de transport, a no ser que es disposin d’importants extensions destinades a l’estacionament, hauran de tornar al seu punt d’origen amb un baix nivell d’ocupació. La primera opció és la pròpia del vehicle privat, però el ferrocarril, per exemple, sempre patirà aquest problema fent-se difícil la seva eficiència econòmica energètica i ambiental. Per aquest motiu és important garantir un equilibri raonable de població i activitat entre els diversos nodes que estructuren el territori, per tal que el volum de desplaçaments en un sentit pugui ser compensat per un volum similar en sentit contrari al llarg de tot el dia, i no únicament en el moment de tornada. Per aquests motius la consideració dels elements territorials esdevé fonamental per tal de dissenyar mesures de mobilitat efectives i el seguiment de la seva evolució és, per tant, necessari.

1.2. El marc físic de la regió de Barcelona2 El marc físic de la regió de Barcelona ha estat un important condicionant per al seu desenvolupament, a causa tant del seu accidentat relleu com de la peculiar disposició dels principals elements estructurants. En aquest àmbit hi podem distingir tres elements estructurals principals que configuren un territori abrupte i divers, però amb un gran potencial d’articulació cap a la ciutat de Barcelona. D’una banda, dues serralades muntanyoses d’alçada diversa, la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral, que es disposen en direcció nord-est/sud-oest de manera paral·lela a la costa; d’altra banda, una secció de la serralada prepirinenca, la serra de Cadí- Moixeró, que tanca l’àmbit al nord; i, finalment, dos conjunts de serres, des del Port del Comte i la Serra d’Ensija fins a la de Miralles i el Montmell a Ponent, i la Serralada Transversal a Llevant, que uneixen els dos conjunts anteriors.

Figura 1.1.: Disposició dels elements estructurals del relleu a Catalunya

2 Per la baixa mutabilitat, el contingut d’aquest apartat es basa en els dos informes citats anteriorment realitzats per als PDM previs. En aquesta ocasió, però, en ampliar-se l’àmbit territorial de referència, es considera el conjunt de la província de Barcelona a més dels 16 municipis detallats a la introducció i que formen l’àmbit anomenat regió de Barcelona.

Les serralades litoral i prelitoral estructuren el territori de la regió de Barcelona en tres grans unitats disposades successivament entre el mar i l’interior: en primer lloc, una estreta franja litoral que compta amb un petit eixamplament a la part central, on es troba la ciutat de Barcelona; a continuació la depressió prelitoral, amb el Penedès i la plana vallesana lleument separats per una elevació a l’alçada del marge esquerre del Llobregat; i, finalment, l’àmbit de les comarques interiors. Aquesta disposició de les principals unitats del relleu a la regió de Barcelona, amb successió de serralades i planes, ha representat una dificultat per a les comunicacions naturals entre el litoral i l’interior de Catalunya. En aquest marc, l’existència de dos cursos fluvials, el Llobregat i l’eix Ter- Congost-Besòs, ha servit per trencar aquestes barreres naturals i ha permès la comunicació entre la part central de la plana costanera i la depressió prelitoral i entre aquesta i les comarques d’interior i la resta de Catalunya (Figura 1.2). Aquesta obertura, però, no ha estat senzilla, ja que la proximitat de les desembocadures dels dos cursos fluvials, separades (de manera natural) per una distància de només tretze quilòmetres, i la proximitat de les serralades ha limitat les obertures naturals entre l’interior i la costa a quatre estrets: dos a la Serralada Litoral (Martorell i Montcada), i dos a la Serralada Prelitoral (Congost i Monistrol). El petit eixamplament de la plana costanera on, a més, tendeixen a confluir aquests dos cursos fluvials esdevé, doncs, el punt de màxima accessibilitat natural, en connectar el mar amb el conjunt del país tot seguint sis vies principals: la plana litoral en direcció NE i SW, la depressió prelitoral també en totes dues direccions i els cursos del Llobregat i del Besòs-Congost. Aquesta elevada accessibilitat relativa atorgarà, doncs, al Pla de Barcelona, la capacitat per articular al seu voltant un sistema metropolità, el qual, al mateix temps, i per la seva posició central, gaudirà de les millors condicions de comunicació amb la resta de Catalunya (Figura 1.3). Però la mateixa disposició d’elements físics que fa incrementar l’accessibilitat relativa del Pla de Barcelona, esdevé al mateix temps un important condicionant per al desenvolupament de les infraestructures de transport, en limitar a uns corredors escassos i sovint estrets les possibilitats de construcció en superfície. Si la disposició dels elements estructurals ha estat clau en l’articulació del sistema metropolità i en determinar la potencialitat del seu centre, paral·lelament el relleu d’aquests elements ha condicionat la forma en què es produïa el seu futur desenvolupament. Així, els principals corredors naturals no discorren per superfícies totalment planes sinó que es troben travessats per nombrosos cursos fluvials. Si bé els principals rius tendeixen a respectar l’orientació de la depressió prelitoral en els seus extrems (l’Anoia al Penedès, la Tordera i el Mogent al Vallès), la part central del corredor es troba creuada per diversos rius i rieres que el travessen en direcció nord/sud (Congost, Tenes, riera de Caldes, Ripoll, riera de Rubí, Llobregat), que creen d’aquesta manera un seguit de subcorredors transversals. La plana litoral, per la seva banda, es troba igualment travessada pel curs de petits rius i rieres, més abundants i abruptes a la part del Maresme i de longitud certament inferior a les de la depressió prelitoral, però amb una marcada variabilitat en els seus cabals, a causa de la seva proximitat a un mar com el Mediterrani, les característiques i el clima del qual provoquen pluges sobtades, irregulars i intenses. A l’interior, el relleu encara més abrupte ha configurat un mosaic d’altiplans i serralades on en moltes ocasions la connectivitat amb altres àmbits es limita a estrets congosts o a ports situats a alçades elevades (Figura 1.4). Així, els principals corredors naturals no discorren per superfícies totalment planes sinó que es troben travessats per nombrosos cursos fluvials. Si bé els principals rius tendeixen a respectar l’orientació de la depressió prelitoral en els seus extrems (l’Anoia al Penedès, la Tordera i el Mogent al Vallès), la part central del corredor es troba creuada per diversos rius i rieres que el travessen en direcció nord/sud (Congost, Tenes, riera de Caldes, Ripoll, riera de Rubí, Llobregat),

Figura 1.2.: Disposició dels elements estructurals del relleu a Catalunya

Figura 1.3: El sorgiment del pla de Barcelona com a punt de màxima accessibilitat natural de Catalunya

que creen d’aquesta manera un seguit de subcorredors transversals. La plana litoral, per la seva banda, es troba igualment travessada pel curs de petits rius i rieres, més abundants i abruptes a la part del Maresme i de longitud certament inferior a les de la depressió prelitoral, però amb una marcada variabilitat en els seus cabals, a causa de la seva proximitat a un mar com el Mediterrani, les característiques i el clima del qual provoquen pluges sobtades, irregulars i intenses. A l’interior, el relleu encara més abrupte ha configurat un mosaic d’altiplans i serralades on en moltes ocasions la connectivitat amb altres àmbits es limita a estrets congosts o a ports situats a alçades elevades (Figura 1.4).

Figura 1.4: Sòl amb pendent superior al 20%. Àmbit ATM Barcelona (excepte Ripollès)

D’aquesta manera, l’elevada proporció de territori amb pendents superiors al 20% (un 56,1% de les 811.075 hectàrees de la regió) ha reduït l’espai apte per a la urbanització i ha obligat l’activitat humana a ocupar de manera intensiva les planes i, sobretot, els corredors existents, llevat de les àrees que, per les seves característiques i proximitat als cursos fluvials, són considerades inundables.

1.3. El Pla territorial metropolità de Barcelona i la seva incidència sobre la mobilitat L’abril de 2010 s’aprovava definitivament el Pla territorial metropolità de Barcelona, formulat per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona. L’aprovació del PTMB, posterior a la del Pla director de mobilitat 2007-2012, representà una fita sense precedents en l’ordenació del territori de la regió metropolitana de Barcelona, no únicament per ser la primera figura de

12 planejament territorial d’escala regional efectivament aprovada sinó també per la introducció de tota una sèrie de novetats conceptuals en matèria de planejament i la sensibilització cap als reptes que plantejaven elements d’índole ben diversa i entre els quals es trobava la mobilitat3. De fet, el Pla Director de Mobilitat 2013-2018 de l’Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona ja va recollir bona part dels continguts del PTMB. En aquest sentit, quatre són els principals vectors a través del que el Pla territorial metropolità de Barcelona incideix sobre la mobilitat. En primer lloc, i de manera més directa i evident, a partir de les disposicions en matèria d’infraestructures de transport. En segon lloc, sobre la generació mateixa de la mobilitat a partir de les determinacions que afecten a les característiques del sistema urbà. En tercer lloc a partir de tota una sèrie d’elements que relacionen els dos sistemes esmentats, infraestructures de mobilitat i teixits urbans, en allò que pot reforçar l’eficiència de les primeres i el model de desenvolupament desitjat per als segons. Finalment, l’Avaluació ambiental estratègica del propi Pla també va incorporar, lògicament, determinacions amb clara incidència sobre la mobilitat.

1.3.1. Les infraestructures de mobilitat El Pla territorial metropolità de Barcelona recull en el Títol IV de les seves Normes les determinacions corresponents al sistema d’infraestructures de mobilitat. Entre les principals finalitats que detalla a l’article 4.2, destaquen algunes de clara incidència no ja únicament sobre l’aspecte purament infraestructural sinó també sobre el model de mobilitat que en resulta. Així, entre aquestes finalitats es troben la de “i) Potenciar el canvi modal en favor dels modes de transport més sostenibles, vianants, bicicletes i transport públic” o “j) Promoure l’estalvi d’infraestructures de manera que s’evitin les redundàncies i s’opti, en cada cas, per les solucions i els modes de transport més eficients i viables”. El Pla opta, igualment, per “g) Establir les prioritats d’actuació en infraestructures en l’àmbit del Pla, les quals han de ser concretades amb major nivell de detall a partir dels plans i programes elaborats pels organismes responsables de la gestió d’infraestructures de transport de la regió metropolitana de Barcelona”. De fet, les condicions generals d’ordre ambiental per al desenvolupament urbanístics fixades al darrer article del títol corresponent al sistema d’assentaments urbans (3.30) establien ja els objectius de “a) Moderar el consum de sòl per a infraestructures de mobilitat, evitant duplicitats i infraestructures innecessàries; b) Afavorir modes de transport més eficient, mitjançant l’objectiu de facilitar el transport públic, la bicicleta i la marxa a peu enfront del vehicle privat; i c) No superar la capacitat de càrrega en relació amb la contaminació atmosfèrica a les zones sensibles”. És a dir, el Pla aposta clarament per un model de mobilitat sostenible que afavoreixi el transport públic, la bicicleta i els desplaçaments a peu i per una priorització en l’execució de les infraestructures que recolzi aquest model.

- Propostes En base a aquests objectius, i sense descuidar les actuacions en la xarxa viària, les propostes del Pla prioritzen les actuacions sobre la xarxa ferroviària, amb la intenció que aquest mode de transport tingui un paper més rellevant en la mobilitat de la regió metropolitana. Per aconseguir-

3 Aquest apartat reprodueix el de l’Informe de diagnosi i recomanacions dels elements territorials de la regió metropolitana de Barcelona i la seva relació amb la mobilitat. realitzat per l’Institut d’Estudis Territorials sota la direcció de Josep Maria Carrera per al segon Pla Director de Mobilitat de l’Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona l’octubre de 2012. Per a la present edició s’ha afegit un darrer subapartat de valoració de les “El Pla territorial metropolità de Barcelona set anys després de la seva aprovació”. Per a major detall sobre les disposicions del Pla així com de les imatges reproduïdes, consulteu el portal web del Departament de Territori i Sostenibilitat: http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/05_plans/01_planificacio_territorial/plans_territorials_nou/territorials_ parcials/ptp_metropolita_de_barcelona/

13 ho el Pla proposa, en primer lloc, la dotació d’infraestructura ferroviària a aquelles àrees que encara no disposen de connexió o la millora d’aquelles que ho necessiten (Figures 1.4 i 1.5).

Figura 1.4: Pla territorial metropolità de Barcelona. Propostes en la xarxa ferroviària

Figura 1.5: Pla territorial metropolità de Barcelona. Propostes en la xarxa viària

En segon lloc, el PTMB proposa una superació de l’actual radialitat del sistema, tot potenciant la connexió de les principals ciutats metropolitanes. I, finalment, un increment del pes del sistema ferroviari en el transport de mercaderies. Són exemples d’aquesta voluntat actuacions com el ferrocarril orbital metropolità, el trasllat i desdoblament de la línia del Maresme, el nou accés ferroviari des de Barcelona al Vallès a través del Túnel d’Horta i les noves línies Castelldefels- Barcelona o Sabadell-Granollers, entre moltes altres. I en són exemples també les dues propostes de plataformes BUS-VAO (Maresme i B-23) així com les nombroses propostes per a tramvia o plataforma reservada per a autobús.

Igualment, el Pla defineix la localització de plataformes d’intercanvi carretera-ferrocarril de mercaderies, sense perjudici que n’hi pugui haver d’altres, i determina (article 4.6, que “aquestes plataformes s’han de situar sobre els eixos de la xarxa de mercaderies i amb connexió directa a la xarxa viària bàsica” i que “han de desenvolupar funcions logístiques per a l’àmbit dels seus entorns territorials”.

- Prioritzacions Pel que fa a les prioritzacions, el Pla determina (article 4.14) que “la implantació de les noves infraestructures de mobilitat i les millores en la gestió de les existents han d’estar coordinades amb la implantació dels assentaments en el territori per assolir una mobilitat òptima evitant etapes transitòries que generin impactes negatius sobre la mobilitat i el medi ambient” així com que “l’administració competent és l’encarregada d’establir la programació de les propostes, garantint un ajustament a les prioritats fixades pel Pla”. Aquestes prioritats queden fixades al Pla mitjançant l’annex 1 de les Normes, que recull el llistat i priorització de totes les actuacions viàries, ferroviàries i de transport públic, i que es complementa amb la priorització ambiental recollida a l’apartat 5.1.1 de la Memòria ambiental del Pla.

- L’Agenda del Pla Igualment, l’Agenda del Pla (a l’annex 2 de les Normes) fa esment específic a tres aspectes del sistema d’infraestructures de mobilitat, dos d’ells directament relacionats amb la gestió i la coordinació de les infraestructures. En primer lloc, pel que fa a la xarxa viària, l’Agenda del Pla planteja la necessitat de reformular la tarificació existent en la xarxa viària de gran capacitat per passar d’un sistema que tingué “originàriament com a únic objectiu el finançament de les infraestructures” a un altre en què els peatges siguin considerats “com a elements reguladors de la mobilitat i de millora ambiental”. En segon lloc, i pel que fa a la xarxa ferroviària, l’Agenda del Pla recomana que el desenvolupament de les xarxes proposades amb la priorització establerta al Pla es realitzi de manera coordinada amb les corresponents previsions del pla de transport de viatges corresponents.

1.3.2. El sistema urbà Al costat de les determinacions pel que fa a les infraestructures de transport, el Pla territorial metropolità de Barcelona partia d’una premissa fonamental pel que fa a la gestió de la mobilitat: que en l’escenari de mobilitat que es dibuixava per a la regió metropolitana de Barcelona, les polítiques de mobilitat que s’intentin aplicar tindran grans dificultats d’aplicació i es mostraran clarament insuficients per satisfer el total de demanda generada, si no van acompanyades de polítiques d’ordenació del territori. Com s’ha dit, les polítiques i la gestió de la mobilitat únicament poden incidir sobre el repartiment modal, afavorint unes determinades opcions en detriment d’unes altres amb dotació d’oferta o amb increment de capacitats d’una determinada infraestructura o servei. D’aquesta manera s’aconsegueix incrementar o disminuir la satisfacció dels usuaris, però no es combat la necessitat mateixa de desplaçar-se, ni l’avantatge comparatiu d’un mitjà per sobre d’un altre. Per aquest motiu, el PTMB considera necessari complementar les polítiques de gestió de l’oferta, o de mobilitat, amb polítiques de gestió de la demanda, és a dir, d’ordenació del territori, que són aquelles que permeten limitar o reconduir la generació de la mobilitat i les seves necessitats en funció de la localització dels agents que la provoquen. D’aquesta manera, les determinacions sobre la grandària, la forma i la composició del sistema d’assentaments esdevé clau per a la gestió de la mobilitat. En aquest sentit, el Pla territorial

15 metropolità de Barcelona estableix una sèrie de criteris i determinacions relatives al desenvolupament del sistema urbà d’efectes directes sobre la mobilitat: la ciutat mixta, la ciutat densa, la ciutat compacta, l’equilibri entre nuclis urbans i el sistema nodal.

- La ciutat mixta Com s’havia comprovat a partir de les dades sobre desplaçaments i localització de l’activitat i la residència a l’àmbit municipal, gairebé una tercera part de la mobilitat laboral extramunicipal de la regió metropolitana era directament atribuïble al desequilibri entre llocs de treball localitzats i població ocupada resident de la majoria de municipis. Aquest desequilibri obliga, lògicament, al desplaçament entre municipis que permeti compensar l’excés d’activitat d’uns amb l’excés de treballadors dels altres4. Quan aquesta activitat econòmica és, a més, bàsicament de serveis adreçats a la població, el desequilibri no només obliga al desplaçament dels treballadors sinó també dels usuaris d’aquests serveis. Per combatre els desequilibris d’aquesta mobilitat obligatòria les polítiques d’ordenació del territori en general i el planejament territorial en particular poden potenciar els desenvolupaments urbans on convisquin activitats residencials i econòmiques de manera que quedi garantit una certa proporció entre ambdues que ofereixi la possibilitat de satisfer les demandes laborals, però també de compra o de lleure, a l’interior del propi municipi. D’aquesta manera no es garanteix la reducció de la mobilitat extramunicipal, però s’ofereixen les condicions espacials per fer-la possible. Recollint aquest principi, el Pla territorial metropolità de Barcelona estableix diverses determinacions (article 3.2 de les Normes) tendents a “g) Fomentar la misticitat d’usos dels teixits urbans” i, més concretament, a “e) Mantenir o fomentar l’equilibri entre població i llocs de treball a les àrees urbanes que presenten tendències al desequilibri o bé tenen desequilibris inicials significatius pel que fa a aquestes variables”. En el cas específic de la creació d’espais per a l’activitat econòmica (article 3.24), s’apunta com a “un objectiu del Pla avançar en la proximitat i la integració espacial dels habitatges i els llocs de treball i, en conseqüència, recomana que el planejament urbanístic faciliti sempre que sigui possible la convivència d’activitat econòmica i habitatge en els teixits urbans existents i en els de nova creació”. El mateix article estipula que “a) S’ha de tendir a assolir una correspondència entre habitatges i llocs de treball en l’àmbit de l’àrea urbana, el municipi o el sistema urbà quan sigui l’àmbit adient per a un tractament funcional dels desplaçaments habitatge-treball....”, que aquelles àrees d’activitats poc compatibles amb els teixits d’habitatge han de tractar igualment “b) ... d’equilibrar els llocs de treball i població ocupada resident en el municipi...” i que, en qualsevol cas, “c) S’ha d’evitar en l’ordenació d’àrees d’activitat econòmica que estan clarament diferenciades dels teixits urbans amb habitatge l’admissió d’aquells usos —comercials, hotelers, etc.— que podrien integrar-se en aquests teixits com a factors d’estructuració urbana”.

- La ciutat densa Una part molt important de l’augment de la mobilitat, tant pel que fa al nombre com, sobretot, a la llargària dels desplaçaments, és deguda als progressius increments d’accessibilitat. Un increment d’accessibilitat significa que una mateixa distància pot ser recorreguda en un temps menor. Però significa també que en un mateix temps es pot recórrer una distància més gran. El que és important destacar és que com s’ha explicat, aquesta doble conseqüència dels increments

4 L’informe Territori, població i localització d’activitats. Escenaris del context territorial i socioeconòmic de la regió metropolitana de Barcelona, elaborat l’any 2006 per l’Institut d’Estudis Territorials com a estudi instrumental per a l’elaboració del Pla Director de Mobilitat 2008-2012 amplia aquesta qüestió amb dades i representació gràfica corresponent al cens de 2001.

16 d’accessibilitat és interpretada de manera diferent pels responsables del disseny de les polítiques de mobilitat, que les elaboren perseguint la primera conseqüència (i poder reduir així el temps de desplaçament), i pels seus destinataris finals, que les aprofiten per gaudir de la segona conseqüència (i obtenir així un major ventall de possibilitats territorials on triar). Això es produeix perquè la població acostuma a valorar les distàncies no en quilòmetres, sinó en temps. El resultat d’això és que la població estarà sempre disposada a recórrer la distància màxima que l’accessibilitat existent en cada moment permeti per a una determinada unitat de temps. En aquest sentit, les polítiques d’ordenació del territori permeten establir un límit al creixement de la distància màxima aconseguida gràcies pels progressius increments d’accessibilitat de manera directa a partir de la restricció o la limitació de la urbanització més enllà d’una determinada distància. D’aquesta manera que els increments d’accessibilitat es converteixin en estalvi i de temps i no en allargament de les distàncies. I s’asseguren, al mateix temps, les densitats mínimes que proporcionin les masses crítiques necessàries per garantir l’eficiència del transport col·lectiu. El Pla territorial metropolità de Barcelona enuncia aquest objectiu entre les finalitats de les determinacions del sistema urbà (article 3.2: “c) Potenciar l’ús eficient de les àrees urbanes per a disminuir les necessitats d’extensió” i “d) Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin tant la disminució de les necessitats de mobilitat com la dotació de transport públic”. A més, fixa uns mínims d’edificabilitat per a diverses estratègies proposades per als continus urbans (0,6 per a les àrees de transformació urbana d’interès metropolità, 0,5 per a les àrees d’extensió urbana d’interès metropolità) i trasllada als PDU que s’hagin de desenvolupar les corresponents a les àrees urbanes de polarització.

- La ciutat compacta La dispersió de teixits urbans sobre el territori, acompanyada sovint de l’especialització i de la baixa densitat, provoca, en primer lloc, un major nombre de desplaçaments en mitjans de transport mecanitzats, en col·locar lluny allò que seguint pautes de contigüitat quedaria més a prop. En segon lloc, i de manera similar a la baixa densitat, la dispersió dels assentaments redueix dràsticament l’eficiència del transport col·lectiu. Si en el cas de la baixa densitat aquesta menor eficiència era producte de la dificultat per assolir masses crítiques d’usuaris, en el cas de la dispersió és la multiplicació d’orígens i destins que s’ha de connectar el que impossibilita el sorgiment de fluxos, de connexions entre dos punts, de suficient envergadura. En un escenari de concentració de la població i les activitats en pocs nuclis urbans els fluxos emesos per cada nucli poden ser atesos fàcilment amb mitjans de transport col·lectiu, ja que els recorreguts que cal cobrir són pocs i concentren un volum mínim d’usuaris. Ara bé, quan els nuclis urbans comencen a escampar-se sobre el territori el nombre de fluxos (de connexions entre ells) s’incrementa de manera exponencial. Aquest increment de trajectes a cobrir juntament amb el menor nombre d’usuaris per trajecte fa ineficient l’oferta de transport col·lectiu, en ser difícilment assolible una massa crítica d’usuaris que faci rentable cal trajecte. Les mesures d’ordenació del territori poden incidir sobre aquesta multiplicació dels fluxos tot evitant la proliferació de petits nuclis dispersos i promovent els desenvolupaments contigus dels teixits urbans. Aquesta contigüitat permet també reduir les distàncies a recórrer i, amb això, la necessitat d’utilitzar mitjans de transport mecanitzats. En aquest sentit, el Pla territorial metropolità de Barcelona enuncia també aquest objectiu entre les finalitats de les determinacions del sistema urbà (article 3.2: “j) Evitar i corregir la dispersió d’usos i edificacions en el territori”), i especifica objectius concrets per al tractament d’àrees especialitzades quan aquestes presenten pautes de dispersió i/o aïllament (article 3.11 i 3.19).

- L’equilibri entre nuclis urbans L’eficiència dels mitjans de transport col·lectiu depèn, a més de les dimensions mínimes dels fluxos, de la simetria en el sentit dels desplaçaments al llarg del dia. Així, en un context de desequilibri temporal dels desplaçaments, els mitjans de transport, a no ser que disposin d’importants extensions d’aparcaments, hauran de tornar al punt d’origen amb un baix nivell d’ocupació. La primera opció és la del vehicle privat, però el ferrocarril patirà aquest desequilibri i veurà ressentida la seva eficiència econòmica i energètica. Per aquest motiu, a més de reduir els desequilibris interns entre població resident i activitat localitzada a cada àrea urbana (ciutat mixta), de concentrar l’origen i destinació dels fluxos en determinats punts (ciutat compacta) i d’assegurar unes dimensions mínimes que el facin rentable (ciutat densa) és igualment important assegurar l’equilibri entre la població i l’activitat entre els diversos nuclis urbans que estructuren el territori. D’aquesta manera, el volum de desplaçaments en un sentit pot ser compensat per un volum similar en sentit contrari al llarg de tot el dia, i no únicament en el moment del retorn. El planejament territorial difícilment arribarà a proposar un sistema de nuclis urbans uniformes quant a la seva dimensió, però sí que pot afavorir els desenvolupaments en uns determinats nuclis en detriment d’altres per tal de tendir a un equilibri entre ells.

- El sistema nodal Com hem vist, la ciutat mixta permet reduir la mobilitat obligatòria; la ciutat densa i compacta transforma els increments d’accessibilitat en reducció de temps de desplaçament i augmenta l’eficiència del transport col·lectiu disminuint el nombre de nuclis a connectar i augmentant la importància dels fluxos, garantint d’aquesta manera les masses crítiques necessàries; l’equilibri en la dimensió d’aquests nuclis urbans permet optimitzar l’ús dels vehicles de transport col·lectiu en els seus moviments pendulars. La importància de l’ús, la forma i la intensitat dels assentaments urbans té, doncs, importants conseqüències sobre la mobilitat. El Pla territorial metropolità de Barcelona, com s’ha vist, estableix determinacions específiques per a cadascun d’aquests elements en les reglamentacions corresponents al sistema urbà. I d’aquest conjunt de determinacions sorgeix un model d’assentaments caracteritzat per la seva estructura nodal, on cadascun dels nodes correspon a un nucli urbà existent que es veurà reforçat en funció de la seva grandària, localització i característiques pròpies, i que donarà com a resultat un sistema que per la seva mixtura, densitat, compactació i equilibri permetrà reduir la necessitat de desplaçar-se, la distància dels desplaçaments i la proporció d’utilització del transport individual. El sistema nodal proposat configura així una estructura a partir d’uns nuclis que, per la seva disposició territorial, es poden connectar amb línies de transport col·lectiu i que, per la seva densitat i compacitat, garanteixen l’agrupació d’un volum mínim de desplaçaments per a un nombre reduït de fluxos.

1.3.3. El sistema urbà i la seva relació amb les infraestructures Al costat de les determinacions del Pla territorial metropolità de Barcelona que incideix sobre la mobilitat i que afecten per un costat el sistema d’infraestructures de transport i per l’altre, el sistema d’assentaments urbans, trobem un tercer tipus de propostes que afecten a la relació entre aquests dos sistemes, és a dir, no ja a la forma i característiques que ha de tenir el sistema urbà independentment de la seva relació amb la xarxa de transport sinó específicament en relació amb aquesta. Tres són les principals aportacions en aquest sentit.

- Centres urbans i Noves centralitats urbanes El Pla territorial reconeix, entre moltes altres tipologies pròpies dels continus urbans, el que anomena “Centres urbans”, que descriu com referents urbans i nuclis prestadors de serveis. Entre altres determinacions relacionades amb el paper articulador i de centralitat reconegut per a aquests àmbits, el Pla (article 3.6) considera que els plans urbanístics han de “millorar el seu nivell d’accessibilitat global, especialment per a vianants i transport públic”, així com dotar-los “d’aparcaments proporcionals a la seva dimensió i el seu nivell de servei”. Així, doncs, donats uns espais amb funcions de centralitat, correspon al planejament garantir-ne l’accessibilitat.

Figura 1.6: Pla territorial metropolità de Barcelona. Sistema d’assentaments: model nodal

De manera inversa, el Pla territorial reconeix igualment el que anomena “Noves centralitats urbanes”, que són aquelles que, donades les seves condicions favorables pel que fa a l’accessibilitat global “poden assolir un paper de centre urbà al servei d’àmbits territorials més grans” (article 3.10). En aquest cas, en ser l’existència actual o potencial d’una infraestructura de transport la que identifica un punt d’elevada accessibilitat, el planejament actuarà sobre la forma, la intensitat i els usos dels teixits urbans que s’hi hauran de desenvolupar. I així ho especifica en dir que les noves centralitats urbanes han de “ser complementàries, contigües i integrables amb els teixits urbans existents i/o amb les seves extensions”, que “els sectors afectats han de tenir, com a mínim, un coeficient d’edificabilitat mínim del 0,6”, i que han de prestar especial atenció a “la localització d’equipaments públics, col·lectius, de tipus comercial i de lleure d’escala superior a la local” així com a “l’establiment d’àrees d’activitat econòmica que requereixin un elevat nivell d’accessibilitat amb transport públic i un ús intensiu del sòl”. Ja sigui actuant sobre la dotació de transport a partir d’una centralitat determinada o sobre el desenvolupament de nous centres a partir d’unes condicions d’accessibilitat donades, el PTMB dóna una clara mostra així del lligam entre planificació territorial i mobilitat.

- La relació entre les estratègies metropolitanes i l’accessibilitat De fet, i malgrat que les determinacions per als centres urbans i les noves centralitats en són un dels exemples més clars, el Pla territorial té en compte aquesta relació en les determinacions que realitza per a totes les estratègies urbanes, posant èmfasi en un o altre aspecte en funció de les característiques de l’àmbit tractat. Així, mentre que per a les àrees especialitzades residencials a reestructurar es proposa una intensificació urbana global que permeti, entre altres coses, articular-les amb els centres urbans consolidats mitjançant sistemes de transport públic i infraestructures de mobilitat per a vianants i bicicletes (article 3.11), per als àmbits de reforçament nodal metropolità determina el màxim aprofitament dels llocs amb bona accessibilitat territorial en funció de les infraestructures de transport actual o les proposades pel Pla (article 3.14).

- L’accessibilitat a les àrees d’activitat econòmica Menció especial requereixen les àrees d’activitat econòmica, ja siguin existents com noves àrees funcionals estratègiques metropolitanes (article 3.7) o àrees de transformació o d’extensió urbana d’interès metropolità (articles 3.8 i 3.9). Per a aquestes àrees d’activitat econòmica el Pla proposa unes pautes de relació específiques amb les infraestructures de mobilitat. Així, en una nomenclatura familiar a aquest tipus de vinculacions, el Pla determina (article 3.25) que: “A. L’accés directe sense creuar altres trames urbanes a la xarxa viària de primer nivell, autopistes i autovies, que lliguin les àrees productives industrials de tipus manufacturer amb necessitat de transport pesat amb els intercanviadors ferroviaris de mercaderies és condició necessària per a l’establiment i desenvolupament d’aquestes àrees industrials. B. L’accés directe a les xarxes de transport públic d’alta capacitat i amb infraestructura per a viatgers és condició necessària per a l’establiment i desenvolupament d’àrees urbanes que puguin esdevenir centralitats d’ordre metropolità amb alt contingut d’activitat terciària d’oficines, comercial, i d’equipaments d’alt nivell d’atracció. C. L’existència de les dues condicions d’accessibilitat anteriors ha de possibilitar la concreció en la localització i el desenvolupament dels àmbits de reforçament nodal metropolità esmentats a l’article 3.14”. L’article 4.2, ja en el Títol de les Normes corresponen al sistema d’infraestructures de mobilitat, recollirà més endavant en el seu punt c) la finalitat de “vincular l’accessibilitat als usos del sòl que es prevegin en el territori, especialment pel que fa a l’activitat econòmica, tal com es determina a l’article 3.25”.

- Plans directors de mobilitat urbana Finalment, l’Agenda del Pla (a l’annex 2 de les Normes) també fa esment a les relacions entre el sistema urbà i el sistema d’infraestructures de mobilitat quan planteja la necessitat de definir àmbits per a plans de mobilitat urbana supramunicipals amb molta mobilitat urbana com a una de les tasques específiques per a la revisió del Pla director de mobilitat. Es pretén, d’aquesta manera, ajustar l’àmbit territorial dels plans de mobilitat urbana a l’escala metropolitana en què es produeix la major part de la mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona, especialment com a producte de l’esmentada dissociació entre residència i activitat.

1.3.4. L’avaluació ambiental estratègica L’avaluació ambiental del pla territorial metropolità de Barcelona, feta de forma paral·lela a la redacció del propi pla territorial, conté una anàlisi de les propostes amb la justificació del compliment dels criteris i els objectius ambientals adoptats i de la manera en què aquests i els diferents aspectes es tenen en compte. L’Informe de sostenibilitat ambiental (ISA) conclou que és necessari seguir una sèrie de determinacions i prescripcions per garantir la sostenibilitat ambiental de les propostes del pla. La Memòria Ambiental del pla és el document de caràcter normatiu que valora l’adequació la integració dels aspectes ambientals durant el procediment d'elaboració i tramitació de la proposta de Pla. El Pla té ja integrades la majoria de disposicions d’ordre ambiental sorgides a l’ISA, però a la Memòria Ambiental es recullen un conjunt de disposicions que complementen el Pla i que hauran de ser considerades en els instruments de planificació derivats i en projectes que puguin tenir una incidència territorial rellevant a la regió metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, la Memòria Ambiental recull també, lògicament, diverses disposicions d’ordre ambiental relacionades amb la mobilitat i les infraestructures de transport, de les que es destaquen, per la seva incidència sobre la planificació de la mobilitat, les següents: - Mesures protectores, correctores i compensatòries: MC7. Priorització d’infraestructures viàries i ferroviàries: complementa la priorització del PTMB mostrant quines actuacions viàries i ferroviàries es consideren prioritàries per a l’establiment d’un model de mobilitat sostenible a la regió metropolitana, i s’indiquen quins condicionants ambientals hauran d’incorporar aquestes infraestructures per a ser considerades prioritàries. MC8. Mesures complementàries generals per assegurar una mobilitat sostenible. Es recullen una sèrie de consideracions (infraestructures de transport i serveis de transport públic a escala local, transvasament nodal, intercanviadors o fins i tot amb referència explicita al Pla director de mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona 2006-2012) per garantir que el desenvolupament de les propostes pla condueix a una mobilitat més sostenible. Donada la importància d’aquesta mesura i davant la inconveniència de reproduir-la íntegrament en aquest apartat, l’annex 1 en recull el text complet. MC9. Coordinació entre planificació i gestió d’infraestructures ferroviàries. Es demana que la revisió del Pla de transport de viatgers estigui coordinat amb el Pla territorial. - Directrius ambientals per al planejament urbanístic derivat DPU12. Incloure estudis de mobilitat en els Plans Directors Urbanístics, tal com s’especifica al punt 4 de l’article 3.29 de les Normes del PTMB. Finalment, en compliment de la resolució de la Memòria Ambiental, el Pla estableix a les Normes d’Ordenació Territorial que es considera prioritària la realització d’un Pla específic de mobilitat del Vallès que estableixi les determinacions oportunes per estructurar un sistema de transport públic col·lectiu competitiu en aquest àmbit.

1.3.5. El Pla territorial metropolità de Barcelona set anys després de la seva aprovació Des de l’aprovació del PTMB l’any 2010 són molts els aspectes que han incidit en el nivell de realització dels seus continguts. Quatres d’ells destaquen, però, per la seva importància no únicament pel que fa als set anys transcorreguts sinó també a les possibilitats de desenvolupament del pla al llarg dels propers anys.

El primer d’ells és el canvi de govern a la Generalitat de Catalunya a partir de les eleccions de novembre del mateix any 2010. Les eleccions han obert un període de tres legislatures escurçades que, malgrat la coalició amb forces polítiques diverses, han promogut una agenda política diversa a la dels períodes anteriors i han mostrat un interès si més no limitat en el desenvolupament del PTMB i el compliment dels seus objectius. El segon element que ha incidit directament en el desenvolupament del PTMB ha estat el de la crisi econòmica. Iniciada poc abans de l’aprovació definitiva del Pla, la crisi econòmica hi ha incidit bàsicament en tres aspectes. El primer d’ells és el de l’ajust de les projeccions de població i ocupació, realitzades, com quedava dit, a llarg termini, però que s’havien vist àmpliament superades per la dinàmica econòmica i demogràfica del primer quinquenni de l’horitzó temporal. Així, la forta onada immigratòria va fer arribar la població de Catalunya fins als 7,5 milions d’habitants l’any d’aprovació del Pla, quan les estimacions la situaven tot just al voltant dels 7 milions. Ara bé, l’aturada del flux immigratori arran de la crisi estabilitzà aquesta població, de manera que l’any 2016 les dues magnituds, real i estimada, diferien en menys de 200.000 habitants. Com a conseqüència d’aquest canvi de tendència demogràfic, però també de la pèrdua de poder adquisitiu de molts ciutadans, la demanda d’habitatge al darrer quinquenni ha estat molt inferior a la prevista inicialment, de manera que no únicament ha quedat sense desenvolupar-se una part del sòl urbanitzable sinó que també han quedat sense edificar nombroses peces de sòl urbanitzat i, fins i tot, han quedat sense inacabades moltes promocions d’habitatge ja iniciades o sense ocupar algunes de les acabades. Tot plegat no només ha llegat uns paisatges urbans incomplerts i inocupats, sinó que també ha acumulat una demanda d’habitatge latent que s’haurà de satisfer al llarg dels propers anys. La tercera gran conseqüència de la crisi econòmica ha estat la dràstica retallada en inversió pública per part de totes les administracions i que ha impedit desenvolupar la major part de les infraestructures viàries i ferroviàries previstes al pla. Al costat d’aquests dos grans esdeveniments, que han incidit ja en el desenvolupament del Pla, dos projectes, un legislatiu i un altre de planejament, tindran una incidència directa sobre el territori de la regió de Barcelona al llarg dels propers anys i, de retruc, sobre la realització dels postulats del PTMB. El primer d’ells és l’elaboració del Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, actualment en procés de redacció que haurà de permetre un futur substituir el Pla General Metropolità, aprovat l’any 1976 en l’àmbit dels 27 municipis de l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona, així mateix, el pla director tindrà per objectiu encaixar aquests i els nou municipis més que conformen l’AMB en un territori metropolità d’abast territorial molt superior. A la regió de Barcelona són diversos els PDU ja aprovats, amb finalitats i formats diversos, però el PDU de l’Àrea, ja previst en el mateix PTMB, ha de tenir una especial incidència en aquest àmbit per afectar el seu nucli. En segon lloc, la decisió de crear l’àmbit territorial del Penedès, adoptada l’any 2010 hauria de comportar l’esmotxament de les comarques del Garraf i l’Alt Penedès de l’àmbit metropolità de planejament i l’aprovació d’un nou pla territorial, l’adopció d’aquesta mesura, pot ser difícil de justificar en termes de mobilitat, haurà d’incidir també necessàriament en el desenvolupament del futur planejament. Finalment, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha presentat recentment l’Avantprojecte de Llei de Territori, l’objectiu principal de la qual és la simplificació de l’abundant normativa actual no únicament en el camp de la política territorial sinó també en altres aspectes que hi tenen una clara incidència com són l’urbanisme o el paisatge. Com ha estat assenyalat recentment, però, aquest objectiu simplificador, però, “porta a deslegalitzar molts aspectes regulats per les lleis actuals, i els remet al posterior desplegament reglamentari. Això fa que la llei sigui més bàsica, més esquemàtica, però també que generi més interrogants que només podran ser contestats quan es produeixi aquest desplegament. I fa, també, que sigui difícil avaluar la idoneïtat d’algunes

22 previsions legals que dependran d’aquests reglaments que ara no coneixem, o fins i tot de pràctiques reals més que no pas de previsions normatives”5. Diversos motius han provocat, doncs, que el Pla territorial metropolità de Barcelona s’hagi desenvolupat des de la seva aprovació amb el ritme i la intensitat que estaven previstos. Independentment de quin sigui el seu nivell de realització al llarg dels propers anys, els seus postulats es continuen considerant vigents i vàlids per orientar les directrius bàsiques de la mobilitat en allò que es troba relacionat amb les variables territorials.

1.4. Les disposicions del Pla territorial parcial de les Comarques Centrals sobre mobilitat La regió metropolitana de Barcelona concentra, com és sabut, la major part de la població i l’activitat econòmica de l’àmbit considerat en la present anàlisi. Les altres quatre comarques que el formen (a banda dels municipis de la Selva i el Baix Penedès que també s’han considerat), però, no únicament tenen un pes significatiu pel que fa a aquestes dues variables sinó que, gràcies a les dinàmiques d’integració funcional, veuran incrementada la seva importància com a receptores de gran part dels creixements originats a la regó metropolitana al llarg dels propers anys. Per aquest motiu, s’ha volgut tenir en compte també en aquest treball les propostes que el Pla territorial parcial de les Comarques Centrals realitzava per a aquestes quatre comarques, Anoia, Bages, Berguedà i Osona que, juntament amb el Solsonès, en configuraven l’àmbit de referència. El Pla territorial parcial de les Comarques Centrals, aprovat un any i mig abans que el Pla territorial metropolità de Barcelona, s’emmarcava dintre del mateix Programa de planejament territorial i, en conseqüència, responia als mateixos criteris d’ordenació, utilitzava el mateix llenguatge propositiu i es basava en escenaris de creixement de la població i de llocs de treball elaborats amb la mateixa metodologia i a partir de les mateixes premisses6. Pel que fa a la població, el pla preveia un augment de 292.000 nous habitants entre els anys 2001 i 2026, el que representava un increment del 67% sobre els 427.645 residents a l’àmbit l’any 2001, i l’absorció del 20,5% del creixement total previst per tot Catalunya (vegeu la Taula 1.1). Pel que fa als llocs de treball, l’escenari de referència preveia un increment de l’ocupació de 170.000 nous llocs de treball, el que representava un creixement del 83%. D’aqueta manera, les Comarques Centrals es convertien en el tercer gran àmbit de creixement d’ocupació de Catalunya, amb un 17,5% del creixement total, després de la regió metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona. El model urbà previst per acollir aquests creixements recollia els principis de nodalitat, densitat, compacitat i mixtura comuns a tot el Programa de planejament territorial i distingia dos grans tipus d’assentaments: els “nuclis històrics i les seves extensions” i les “àrees especialitzades”, sobre els quals aplicava estratègies de “creixement” (el qual podia ser “potenciat”, “mitjà” o “moderat”), “canvi d’ús i reforma interior”, “consolidació i millora urbana” i “manteniment del caràcter rural”. L’aplicació d’aquest model a l’àmbit de les Comarques Centrals es traduïa principalment en dirigir els processos de canvi d’escala de les àrees urbanes d’Igualada, Manresa i Vic, establir de manera proporcionada les estratègies de desenvolupament per a les altres ciutats que formen l’estructura urbana madura del territori i reforçar les estructures urbanes febles del

5 Vegi’s l’informe elaborat pel Col·legi de Geògrafs Document d’observacions i suggeriments en relació a l'Avantprojecte de Llei del Territori. 6 Com en el cas del Pla territorial metropolità de Barcelona, per a un major detall sobre les disposicions del Pla territorial parcial de les Comarques Centrals així com de les imatges reproduïdes, consulteu el portal web del Departament de Territori i Sostenibilitat: http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/05_plans/01_planificacio_territorial/plans_territorials_nou/territorials_ parcials/ptp_de_les_comarques_centrals/

23 territori com ara els conjunts de les Colònies industrials desenvolupades al llarg dels cursos fluvials i certes àrees amb extenses urbanitzacions de baixa densitat.

Taula 1.1: Pla territorial parcial de les Comarques Centrals: estimacions de creixement de població i llocs de treball

població llocs de treball 2001 2026 increment 2001 2026 increment

Anoia 93.529 153.529 60.000 39.439 74.439 35.000 Bages 155.112 278.112 123.000 68.136 141.136 73.000 Berguedà 37.995 43.495 5.500 13.857 19.057 5.200 Osona 129.543 229.543 100.000 60.282 116.282 56.000 Solsonès 11.466 14.216 2.750 5.122 6.822 1.700 Toal Comarques Centrals 427.645 718.895 291.250 186.836 357.736 170.900

Figura 1.7: Pla territorial parcial de les Comarques Centrals. Model del sistema d’assentaments

En concret, el Pla preveia identificava tres grans “polaritats territorials”, Vic, Manresa i Igualada, on s’havien de concentrar els principals creixements. Les altres dues “polaritats comarcals” de

24 l’àmbit, Berga i Solsona, havien d’acollir creixements menors. Articulades en relació a aquests polaritats i seguint els principals eixos de comunicació s’estructuraven una sèrie de “polaritats subcomarcals” que havien d’acollir la major part dels creixements restants: tres de nivell 1 i tres de nivell 2 formant l’arc de ciutats mitjanes a llevant de Vic; nou de nivell 2 seguint els cursos del Llobregat i el Cardener al volant de Manresa; i dues més de nivell 1 i tres de nivell 2 seguint l’eix de la B-224 entre Martorell i Igualada, a les que se suma la de nivell 1 de Calaf. Les actuacions sobre les infraestructures de mobilitat previstes per absorbir aquests desenvolupaments, definides pel Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), responien als objectius generals d’integració en el conjunt de les propostes viàries i ferroviàries d’abast general, d’aplicació de criteris d’implantació de les carreteres i de les noves infraestructures ferroviàries de forma que es donés prioritat a les solucions que estructuressin territorialment els desenvolupament urbans i d’incorporació de les propostes viàries que milloressin la connectivitat global del territori.

Figura 1.8: Pla territorial parcial de les Comarques Centrals. Planificació de la xarxa viària bàsica (PITC)

En concret, pel que fa al viari, preveia en primer lloc el desdoblament dels dos principals eixos articuladors de l’àmbit, la C-17 fins a Ripoll i la C-25 en sentit transversal. Les connexions amb les comarques gironines i amb el Camp de Tarragona es destacaven igualment, en sentit diagonal, per la carretera C-37, i es contemplava l’actuació sobre la carretera C-16 fins a Bagà i el túnel de

Toses. Com a actuacions sobre les vies d’articulació interna es destacava la millora de la C-15 fins a Igualada i el Garraf i dels itineraris Vic-Berga i Ripoll-Berga-Solsona-Tàrrega. Pel que fa a la infraestructura ferroviària, la principal actuació prevista en el Pla era la realització de l’eix transversal ferroviari català amb ample de via internacional, concebut com un eix d’altes prestacions (amb velocitats màximes previstes de 220km/h) per presta tant serveis de viatgers com de mercaderies i que connectés les ciutats de Lleida i Girona passant per Cervera, Tàrrega, Igualada, Manresa i Vic, a més de connectar des d’Igualada fins a Martorell per tal d’establir noves connexions de viatgers directes a Barcelona i amb el Port de Barcelona per serveis de mercaderies. A més, entre altres actuacions, el Pla preveia el desdoblament de la línia de Renfe Barcelona-Puigcerdà entre Montcada i Reixac i Ripoll, la conversió a tren-tramvia de la línia d’FGC entre Martorell i Igualada i de la línia de Renfe entre Cervera i Lleida, amb millores en els traçats, les connexions i la integració urbana.

Figura 1.9: Pla territorial parcial de les Comarques Centrals. Xarxa ferroviària prevista (PITC)

Quan fa deu anys de l’aprovació del pla territorial (setembre de 2008) les realitzacions han estat poques. La coincidència temporal de l’aprovació del pla amb l’esclat de la crisi econòmica, que va aturar el creixement econòmic i de l’ocupació i, amb ells, l’arribada d’immigració exterior per satisfer la demanda de mà d’obra, va representar un fre als desenvolupaments residencials i infraestructurals. El creixement demogràfic previst en gairebé 300.000 nous habitants havia de

26 situar la població de l’àmbit en poc menys de 720.000 habitants, s’ha limitat a una quarta part fins a 2017, 74.672, i ha deixat la població total en 502.317 habitants. Per la seva banda, els creixements estimats dels llocs de treball, xifrats en 170.900 unitats, no només no s’han produït, sinó que el nombre total d’afiliats l’any 2017 era gairebé un 3% inferior al treballadors localitzats el 2001. Com a conseqüència, els desenvolupaments residencials i d’àrees d’activitat econòmica ha estat molt menor al previst, a l’igual que ha passat amb les infraestructures. Cap de les infraestructures ferroviàries previstes s’ha realitzat, agreujant d’aquesta manera el dèficit de servei ferroviari de l’àmbit. Pel que fa al viari, únicament s’ha realitzat el desdoblament de l’Eix Transversal (C-25) i del tram pendent de la C-17 entre Vic i Ripoll.

2. L’evolució de la regió de Barcelona des de l’any 2012 Els elements geogràfics de la regió metropolitana de Barcelona condicionen, com ha estat explicat, la localització, grandària i forma dels assentaments urbans que s’hi desenvolupen així com de les infraestructures de mobilitat que els connecten. Al costat dels elements estructurals, la població que viu en aquest territori i les activitats econòmiques que hi tenen lloc exerceixen un paper modelador del sistema d’assentaments tant o més important. Si els assentaments urbans són aquells que acullen la residència de la població, qualsevol canvi en el volum total d’aquesta població, les seves característiques demogràfiques o, simplement, les preferències i possibilitats d’escollir la localització residencial tindran un efecte immediat sobre la seva estructura. D’igual manera, el creixement o decreixement de l’activitat econòmica, la seva composició sectorial o les preferències d’ubicació acabaran provocant transformacions en els assentaments urbans, formats no únicament per teixits residencials, sinó també per àrees d’activitat econòmica. A diferència dels elements estructurals del relleu, les influències de la població i les activitats econòmiques sobre el territori es manifesten d’una manera molt més immediata. Els efectes d’un increment sobtat de població o d’una recuperació de l’activitat es materialitzen en terminis de pocs anys, si no de mesos. En conseqüència, també els efectes sobre la mobilitat de la població, aquella que permet precisament enllaçar el lloc on aquesta viu i on realitza les seves activitats, produiran canvis sobtats en la demanda de transport. Per aquest motiu resulta d’especial importància seguir atentament l’evolució de les variables demogràfiques i d’activitat econòmica per tal de donar una resposta adequada a aquesta demanda. El present capítol analitza quina ha estat l’evolució d’aquestes variables al llarg dels darrers cinc anys i actualitza d’aquesta manera les anàlisis realitzades per a l’anterior Pla Director de Mobilitat. En base a aquesta actualització, el següent capítol realitza les estimacions per als propers anys que han de permetre avançar-se a les futures demandes de transport.

2.1. L’evolució de la població 2.1.1. El doble canvi de tendència demogràfic Al llarg del darrer quinquenni l’evolució de la població de la regió de Barcelona experimenta un doble canvi de tendència. El quinquenni s’inicia amb un màxim històric de població. Malgrat la crisi econòmica iniciada l’any 2008 i la consegüent aturada del flux immigratori que havia comportat taxes de creixement sense precedents, fins a l’any 2012 la població continua augmentant fins a arribar als 5.698.021 habitants. A partir d’aquest any, però, s’inicia un període de decreixement que durarà fins a l’any 2015. L’aturada de la immigració juntament amb el retorn d’alguns dels efectius de població arribats al llarg dels anys anteriors i un creixement vegetatiu estructuralment feble provoquen aquest decrement de més de 30.000 persones, fins a situar la població en 5.667.649 habitants. És a dir, malgrat que el quinquenni en què la crisi econòmica té un impacte més gran sobre l’activitat i l’ocupació seria el comprès entre 2008 i 2012, els efectes en termes demogràfics no es manifesten plenament fins al període 2013-2017. La Figura 2.1 permet observar el màxim demogràfic de l’any 2012 i la posterior davallada fins al 2015. En aquest mateix quinquenni, però, es produeix un segon canvi demogràfic: la reversió de la tendència decreixent a partir de l’any 2016. En aquest any la població de la regió de Barcelona augmenta en gairebé 20.000 habitants i torna a la tendència de creixement dels anys anteriors al quinquenni7.

7 No disposem encara del desglossament del padró de 2017 per municipis i, per tant, no és possible actualitzar aquesta dada per a la regió de Barcelona. Ara bé, les dades provisionals confirmen la tendència de creixement tant per a l’àmbit de la província de Barcelona com per al conjunt de Catalunya, que passen dels 5.489.294 habitants l’any 2016 als 5.518.430 el 2017 en el primer cas i dels 7.448.332 als 7.477.131 en el segon.

Figura 2.1: Evolució de la població de la regió de Barcelona, 2000-2016

5.698.021 5.686.192

5.437.688

4.828.506

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

2.1.2. La recuperació del saldo migratori exterior positiu El principal component demogràfic que fa possible la recuperació del creixement és el saldo migratori exterior, que a partir de l’any 2005 comença a decaure principalment a causa de l’increment de l’emigració i que des del 2008 accelera la caiguda per la forta davallada de la immigració i arriba a assolir fins i tot valors negatius els anys 2012, 201¡3 i 2014.

Figura 2.2: Evolució de la població de la regió de Barcelona, 2000-2016 Creixement natural Migracions amb la resta de Catalunya

Migracions amb la resta d’Espanya Migracions amb la resta del món

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Curiosament, els saldos migratoris amb la resta de Catalunya i amb la resta d’Espanya, inverteixen la tendència negativa que havien mostrat entre 2005 i 2010 per adoptar valors positius a partir d’aquest any, mentre que el creixement natural davalla progressivament, si bé no arriba encara a valors negatius (Figura 2.2). En qualsevol cas, els volums relativament poc significatius que representen tant el creixement natural com les migracions amb la resta de Catalunya i Espanya provoca que, un altre cop, el saldo migratori exterior sigui el que acabi determinant el signe del creixement total de la població. Com es pot veure a la Figura 2.3, aquest saldo migratori amb l’exterior va representar per al període 2011-2015 un pes poc important si es compara amb el del quinquenni anterior. Ara bé, és la tendència immigratòria exterior observada a partir de l’any 2015 la que porta a pensar que ben aviat tornarà a ser el gran determinant de l’evolució demogràfica de la regió.

Figura 2.3: Components de creixement de la població de la regió de Barcelona, 2005-2010 i 2011-2015

2005-2010 2011-2015 350.000

300.000

250.000 creixement natural

200.000 saldo amb la resta de Catalunya 150.000 saldo amb la resta d'Espanya 100.000 saldo amb l'estranger 50.000

-50.000

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

2.1.3. El manteniment dels moviments de redistribució interna de la població Les variacions en el protagonisme dels components de creixement demogràfic és observable igualment a l’interior de la regió de Barcelona. Així, com mostren els mapes de la Figura 2.4, l’any 2005, pràcticament tots els municipis basaven el seu creixement en els moviments migratoris. Barcelona i els municipis més poblats, principalment els del cor de la regió metropolitana, tenien en la immigració exterior el principal motor d’increment. Aquesta arribada continuada de contingents procedents de l’estranger convivia amb un moviment de sortida de població d’aquests municipis cap a la perifèria i donava com a resultat un doble moviment de redistribució interna de la població. Cinc anys després, però, la situació havia canviat radicalment. El saldo migratori amb l’exterior era el principal motor de creixement demogràfic de pocs municipis i, a més, el seu pes sobre el total de components era molt menor. En paral·lel, els moviments de sortida de població des de l’àmbit central de la regió metropolitana cap a la perifèria també s’havien debilitat notablement. Com a resultat, el creixement natural que, cal recordar, també experimenta una notable davallada en aquest període, esdevé el principal impulsor del canvi demogràfic dels municipis.

Figura 2.4: Principal component de creixement de la població de dels municipis de la província de Barcelona, 2005-20158 2005 2010

2013 2015

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Aquesta situació, que encara s’accentua més a mesura que avança el quinquenni, comença a mostrar signes de canvi, però, a partir de l’any 2015. El retorn del flux immigratori exterior com a conseqüència de l’inici de la recuperació econòmica torna a concentrar-se principalment a l’àrea de Barcelona i els municipis més propers els quals, al seu torn, reprenen el moviment de sortida de població que hi residia cap a les zones més perifèriques de la regió. Cal apuntar que aquesta redistribució interna de la població manté el seu origen en els municipis més grans i densament poblats de la regió, però veu eixamplar progressivament el seu àmbit de destinació. Els primers

8 En no disposar del desglossament dels moviments migratoris interns a nivell municipal, s’ofereix la informació per als 311 municipis de la província de Barcelona, i no per als 327 considerats com a l’àmbit de la regió de Barcelona.

32 moviments redistributius de la població destacats, iniciats a la dècada de 1980, van provocar sobretot el creixement dels municipis de la primera corona metropolitana i els més centrals de la segona corona. Amb el pas del temps, però, aquest àmbit s’ha anat eixamplant progressivament cap a les parts més perifèriques de la segona corona metropolitana i , ja als darrers anys, afectant les comarques interiors i les prolongacions de la regió metropolitana cap al Camp de Tarragona i les Comarques Gironines. El fet que els municipis més afavorits siguin els situats al llarg dels principals corredors de transport, viari i ferroviari, evidencia com els successius increments d’accessibilitat són utilitzats per part de la població no únicament per reduir el temps de desplaçament sinó, sobretot, per aprofitar les diferències de preu i característiques d’habitatge que es poden trobar en les àrees més allunyades del nucli metropolità. L’estancament de les dinàmiques demogràfiques com a producte de la crisi econòmica s’ha manifestat, doncs, com un parèntesi en la doble tendència que ha caracteritzat les darreres dues dècades consistent en l’arribada d’immigració exterior als municipis més poblats i la redistribució de la població des d’aquests cap als menys poblats. El manteniment d’aquesta doble tendència, manifestada amb major o menor intensitat, ha tingut lògicament conseqüències no únicament sobre la distribució territorial de la població sinó també sobre la seva estructura i composició.

2.1.4. La nova distribució de la població metropolitana El conjunt de tendències demogràfiques que han afectat l’àmbit de la regió de Barcelona no ha estat, lògicament, uniforme al llarg del seu territori. Entre 2005 i 2015 alguns dels municipis han mostrat un comportament vegetatiu tendent al creixement i d’altres al decreixement; en alguns d’ells la immigració procedent de l’exterior ha incrementat notablement el volum d’habitants, mentre que en d’altres a penes s’ha notat; i alguns s’han convertit clarament en emissors de migrants cap a altres municipis de la regió, mentre que d’altres n’han esdevingut receptors. Tot plegat ha provocat que, malgrat que la població del conjunt de la regió ha romàs estable al llarg del darrer quinquenni, alguns municipis han mostrat un creixement notable de població mentre que d’altres han experimentat decrements significatius. Destaquen entre els primers Sant Cugat del Vallès o Vic, que han vist augmentar la seva població en 5.584 i 2.387 habitants respectivament entre 2011 i 2016, mentre Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet han vist perdre 6.702, 4.152 i 3.671 habitants respectivament al llarg del mateix període (Figura 2.5). Com a conseqüència d’aquest creixement demogràfic desigual, el repartiment de la població sobre el territori de la regió de Barcelona hagi variat en els darrers anys. La instantània de la distribució actual (Figura 2.6) no és a grans trets gaire diferent de la que es podia observar cinc, deu o fins i tot vint anys abans. Els grans trets, de fet, continuen mantenint-se: la concentració de població a Barcelona i els municipis del seu entorn més immediat, la singularitat de les capitals i principals nuclis comarcals com a aglutinadors de la major part del territori que les envolta i el contrast, en general, d’una regió metropolitana més poblada i unes comarques interiors amb un nombre certament baix de residents. Ara bé, la comparació entre els municipis que han guanyat i els que han perdut població entre 2011 i 2016 (Figura 2.7) permet identificar unes tendències de redistribució que, per petites que semblin, afecten un volum elevat de població. Aquestes tendències mostren, en termes generals, un apuntalament de dos dels grans trets característics de la distribució de la població destacats anteriorment i de la reversió de l’altre. Així, Barcelona i el seu entorn més pròxim, la principal àrea quant a poblament, lidera el conjunt de municipis que perden pes relatiu en termes de població. Acompanyen aquest primer grup bona part dels municipis de les comarques no metropolitanes, incloent-hi capitals com Manresa i Berga. Per contra, la gran majoria de municipis metropolitans, a excepció dels ja citats del centre, incrementen el seu pes relatiu, i en casos com el de les capitals vallesanes, Mataró o algunes ciutats del Baix Llobregat ho fan de manera notable.

Figura 2.5: Increment de població dels municipis de la regió de Barcelona, 2011-2016

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Figura 2.6: Distribució municipal de la població de la regió de Barcelona, 2016

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Figura 2.7: Variació de la distribució entre els municipis de la regió de Barcelona, 2011-2016

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Com a resultat, el centre de gravetat demogràfic de la regió de Barcelona es desplaça clarament cap a la segona corona metropolitana. En bona part d’aquest territori la dotació d’infraestructura i servei de transport col·lectiu és, sense arribar al nivell de Barcelona i el seu entorn, força bona. En d’altres, però, és menor i pot arribar a mostrar-se insuficient, més encara si es té en compte la progressiva extensió d’aquest àmbit que incrementa el seu pes demogràfic cap a àmbits no metropolitans seguint dos eixos clars: el de l’Anoia i, sobretot, el d’Osona.

2.1.5. La nova composició de la població metropolitana La reducció d’una natalitat ja estructuralment baixa, el predomini de població d’edats compreses entre els 35 i 55 anys, l’aturada d’un flux immigratori protagonitzat per contingents entre els 25 i els 40 anys i amb una taxa de fecunditat superior a la mitjana de la població i el constant increment de l’esperança de vida han provocat al llarg d’aquest darrer quinquenni una tendència encara més pronunciada a l’envelliment dels residents a la regió de Barcelona, com mostra la piràmide d’edats de la Figura 2.8. De fet, els grups d’edats més joves, els de menys de 14 anys, que representen el 15,54% del total, perden pes respecte cinc anys abans, si bé d’una manera poc significativa. És en la població entre 14 i 65, que suposen el 65,99%, on s’ha produït la davallada més significativa, d’un punt i mig en cinc anys, a causa principalment de la sortida cap a altres àmbits territorials, especialment a l’estranger, protagonitzats tant per població autòctona com d’immigrants estrangers que han retornat al seu origen. Aquesta doble pèrdua del pes relatiu, menor en el cas dels joves i més pronunciada entre la població de mitjana edat, ha comportat, lògicament un increment molt notable del pes de la gent gran. La població de més de 65 anys resident a la regió de Barcelona representa ja el 18,47% del total, un punt i mig més que fa tan sols cinc anys.

Piràmide d'edat de la poblaició, 2016 Figura 2.8: Piràmide d’edats de la població de la regió de Barcelona, 2016 99 Homes 96 93 Dones 90 87 84 81 78 75 72 69 66 63 60 57 54 51 48 45 42 39 36 33 30 27 24 21 18 15 12 9 6 3 0 -60.000 -40.000 -20.000 0 20.000 40.000 60.000 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Com mostra la Figura 2.9, l’envelliment de la població, a més, tendeix a concentrar-se en dues àrees específiques de la regió de Barcelona: d’una banda, el municipi de Barcelona i, en menor mesura, el seu entorn més immediat; d’altra banda, les comarques metropolitanes i, dintre d’aquestes, els municipis més perifèrics i allunyats de la capital comarcal. En el primer cas, la centralitat de l’àmbit permet en la majoria de casos atendre aquesta població amb menor capacitat d’accés al transport privat, una bona dotació de transport col·lectiu. En el segon cas, però, tot i que la població afectada és menor, l’oferta de transport col·lectiu és molt inferior, la qual cosa repercuteix irremissiblement sobre la capacitat de la població de desplaçar-se. El segon gran tret característic de la composició de la població dels municipis metropolitans fa referència a la nacionalitat. Des de l’anàlisi de la mobilitat, el coneixement del volum i la distribució de la població extracomunitària és fonamental bàsicament perquè, en la majoria de casos, aquesta població ha arribat a Catalunya al llarg dels darrers anys amb l’objectiu de buscar ocupació, per la qual cosa les seves condicions de renda són molt inferiors a les de la població autòctona. Aquesta menor renda es tradueix en una major dependència dels mitjans de transport col·lectiu, ja que l’accés al transport privat és més restringit, però també en una menor capacitat de tria de l’habitatge, amb la qual cosa en moltes ocasions no és possible disposar d’una residència al lloc propera al lloc on es treballa, per la qual cosa la satisfacció de la mobilitat ha de passar forçosament per mitjans de transport motoritzats. En aquest sentit, cal fer notar, en primer lloc, que malgrat que el volum de població extracomunitària ha disminuït a la regió de Barcelona al llarg dels darrers anys, tot passant dels 644.456 efectius l’any 2011 als 537.810 de 2016, la seva concentració en determinades àrees continua sent el tret més destacat a nivell territorial. Així, com es pot observar a la Figura 2.10, la concentració de població extracomunitària no únicament es produeix en determinats municipis de la regió de Barcelona sinó, sobretot, en determinades àrees d’aquests municipis.

Figura 2.9: Percentatge de població jove i població gran als municipis de la regió de Barcelona, 2016 % de població 0-14 anys % de població de 65 anys i més

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Figura 2.10: Població extracomunitària resident a la regió de Barcelona per seccions censals, 2016

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

2.2. L’habitatge Un dels elements més importants a l’hora de fixar les pautes de distribució de la població en el territori el constitueix la disponibilitat d’habitatge. En aquest sentit, el volum d’habitatges vacants, format per l’habitatge usat que queda lliure i per l’oferta d’habitatge nou, són els dos principals components d’aquesta oferta.

2.2.1. El canvi de tendència en la dinàmica constructora El quinquenni analitzat a l’anterior Pla Director de Mobilitat va estar caracteritzat per la dinàmica de la crisi econòmica que va tenir en l’habitatge una de les seves principals constatacions. Aquell període començava amb creixements certament elevats, amb un màxim d’habitatges iniciats que a la regió de Barcelona era de 70.827 unitats l’any 2006. A partir d’aquell any es produeix, com mostra la Figura 2.11, una baixada dràstica que assoleix el seu mínim l’any 2013, amb tan sols 1.976 habitatges iniciats a tot l’àmbit. Després d’un sexenni de davallada continuada del volum d’habitatges construïts, l’any 2014 marca, però, un canvi de tendència, si bé amb volums molt menors a l’època anterior a la crisi, de manera que els habitatges iniciats l’any 2016 arriben als 6.496.

Figura 2.11: Evolució dels habitatges iniciats i acabats a la regió de Barcelona, 1990-2016 80.000

70.000

60.000

50.000

40.000 Iniciats

Acabats 30.000

20.000

10.000

1990 1992 1993 1995 1997 1998 2000 2002 2003 2005 2007 2008 2010 2012 2013 2015 1994 1996 1999 2001 2004 2006 2009 2011 2014 2016 1991 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

La davallada dels habitatges iniciats va acompanyada, lògicament, dels que s’acaben. Ara bé, la sincronia entre ambdues variables, considerant un termini d’execució de tres anys entre que s’atorga la llicència d’obres i es lliuren les claus, no s’assoleix fins ja començada la crisi, de manera que al llarg de la primera dècada del segle es va acumulant un estoc d’habitatge iniciat però no acabat, i que configurarà els immobles abandonats que formen part del paisatge de molts municipis des de ja fa uns anys.

El repunt de la dinàmica constructora que es comença a apreciar partir de l’any 2014, però, va acompanyada ja d’un volum proporcional d’habitatges acabats. El relativament reduït de nombre d’unitats en ambdós casos contribueix també a què les diferències entre ambdues, és a dir, l’acumulació d’habitatges sense acabar, no s’estigui produint fins al moment. En qualsevol cas, el canvi de tendència entre el primer i el segon octaetèrides del segle XXI es manifesta no únicament per al conjunt de l’àmbit sinó que és visible igualment per a cadascun dels seus municipis. Així, com mostra la Figura 2.12, la pràctica totalitat dels municipis de la regió de Barcelona veuen decréixer dràsticament el volum d’habitatges acabats en el segon període. Al costat de cinc municipis on el nombre d’habitatges acabats és sempre inferior a les 10 unitats anuals. Únicament les Masies de Roda acaba més habitatges (108 més) en aquest període que en el primer. Com a resultat d’aquest procés, el parc d’habitatges existent l’any 2016 a la regió de Barcelona és de 2.758.457 unitats9.

Figura 2.12: Evolució dels habitatges acabats als municipis de la regió de Barcelona, 2001-2016 % d’habitatges acabats 2001-2008 % d’habitatges acabats 2009-2016 sobre el parc de 2001 sobre el parc de 2009

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

2.2.2. La distribució territorial dels habitatges segons la tipologia Dels 59.149 habitatges acabats a la regió de Barcelona entre els anys 2009 i 2015, la gran majoria, el 85,8% corresponia a habitatges en bloc10. Aquest predomini dels habitatges plurifamiliars, propis dels teixits densos i compactes i, per tant, dels principals nuclis de població, presenta però dues particularitats que cal tenir en compte. La primera d’elles fa referència a l’evolució temporal. La construcció d’habitatge unifamiliar ha anat caient en consonància amb la davallada de l’activitat constructora general, tal com mostren els gràfics de la Figura 2.13. Ara bé, com es pot comprovar al segon dels gràfics, en termes relatius

9 En no disposar d’un cens d’habitatges exhaustiu i actualitzat, el parc de l’any 2016 s’ha estimat a partir del Cens de 2001, al què s’han anat sumat els habitatges acabats entre 2001 i 2016. 10 No es disposa encara de les dades d’habitatges acabats segons tipologia de l’any 2016.

39 l’habitatge unifamiliar, que perdia pes des de l’any 2005, comença a repuntar a partir de 2011. És a dir, malgrat que les xifres totals són encara moderades, als darrers anys es construeix cada vegada més habitatge unifamiliar.

Figura 2.13: Evolució de la tipologia dels habitatges acabats a la regió de Barcelona, 2009-2015

45000 100%

90% 40000 80% 35000 70% 30000 60% 25000 50% 20000 40% 15000 30%

10000 20%

5000 10%

0 0%

unifamiliars en bloc % unifamiliars % en bloc

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Figura 2.14: Tipologia dels habitatges acabats als municipis de la regió de Barcelona, 2009-2015 % en bloc sobre el total d’habitatge acabat % unifamiliar sobre el total d’habitatge acabat

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

La segona particularitat té a veure amb la distribució territorial de les tipologies. Així, com es pot esperar, els municipis més grans i densament poblats, que sovint són també els que ja han esgotat les seves reserves de sòl residencial, han construït principalment habitatges plurifamiliars en bloc. Tots els municipis del Barcelonès, bona part del Vallès Occidental i els principals nuclis urbans de la resta de comarques de la regió mostren uns percentatges d’habitatge en bloc que

40 representa en el menor dels casos el 90% de la nova construcció, i que en moltes ocasions arriba a suposar el 100% (Figura 2.14). Per contra, els municipis més petits, principalment de les comarques metropolitanes i, dintre d’aquestes, els situats a les parts més perifèriques, han construït sobretot habitatge unifamiliar. A 79 dels 327 municipis la totalitat de l’habitatge construït entre 2009 i 2015 correspon a tipologia unifamiliar, és a dir, cases aïllades o en filera, si bé el total d’unitats construïdes no supera la trentena en cap cas. Amb una tendència semblant a aquests municipis, tot i que sense arribar al 100%, es troben també alguns de la regió metropolitana, al Maresme, a l’Ordal, al Garraf al Penedès i als vessants de la serralada prelitoral. A Maçanet de la Selva, Olivella, Corbera de Llobregat o Lliçà d’Amunt, més de dues terceres parts del nou habitatge correspon a tipologies unifamiliars. En aquests casos, a més, el nombre d’unitats ja és sensiblement superior i s’acosta a les 200 unitats. Més que no pas el volum total de nous habitatges unifamiliars, preocupa la tendència que apunten aquests municipis, ja que com és sabut, la capacitat de satisfer la seva demanda de mobilitat a partir de mitjans de transport col·lectiu és molt inferior a la que presenten els nuclis densos i compactes.

2.3. La recuperació de l’activitat 2.3.1. Evolució de la producció i l’ocupació Catalunya, igual que Espanya i la resta de països europeus, va patir els efectes de la crisi econòmica i financera que va començar l’any 2008 i que es va evidenciar l’any 2009 en un fort decreixement del PIB. El comportament de les economies catalana i espanyola va ser similar a la de la resta de països europeus. Ara bé, mentre la Unió Europea recupera els creixements positius de la producció a partir de 2010, a Catalunya i Espanya aquest any només representa un lleu parèntesi d’una molt tímida recuperació que tornarà al decreixement al llarg dels tres anys següents. No és fins a l’any 2014 que les taxes de creixement del PIB tornen a mostrar valors positius i encara sense arribar al nivell de producció previ a l’inici de la crisi, a diferència de la Unió Europea, que ja l’havia recuperat l’any 2011 (Figura 2.14). A Catalunya, els 204.189 milions d’Euros produïts l’any 2015 disten molt encara dels 209.005 de 2008 (Eurostat).

Figura 2.14: Evolució del PIB a preus corrents, UE, Espanya i Catalunya, 2000-2015 (2010=1)

1,4

1,2

1,0

0,8

0,6

0,4

0,2

0,0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Unió Europea Catalunya Espanya

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Eurostat.

L’evolució del producte interior brut reflecteix el comportament de pràcticament totes les variables macroeconòmiques. Així, com es pot veure a la Figura 2.15, la brusca caiguda del PIB l’any 2009 va anar acompanyada d’una caiguda encara més pronunciada de l’ocupació. Dels 3.347.173 afiliats a la Seguretat Social que hi havia a Catalunya l’any 2008 es va passar a 3.088.196 el 2009, és a dir, es van destruir 259.000 llocs de treball (un 8%) en tan sols un any. I, el que és pitjor, l’esmentada davallada del PIB que es prolonga fins l’any 2013 va igualment acompanyada per una caiguda de l’ocupació al llarg de tots aquests anys a una taxa encara més alta. És a dir, es redueix l’ocupació a un ritme més fort que la producció, el que indirectament provocarà un increment de la productivitat. L’any 2013, en què es va registra la menor ocupació, el nombre de treballadors afiliats a Catalunya era de 2.812.072, més mig milió d’ocupats menys que sis anys abans. Malgrat la recuperació iniciada el 2014, l’any 2016 el volum d’afiliats encara no arriba als de l’any 2004.

Figura 2.15: Evolució de l’atur registrat (juny), la població estrangera, els afiliats a la Seguretat Social (juny) i el PIB (preus 2010). Catalunya 2000-2016 4,0 250.000

3,5 200.000 3,0

2,5 150.000

2,0

100.000

1,5 PIB (milionsd'euros)PIB

estrangerapersones)de(milions 1,0 50.000

0,5 Afiliats a la seguretat social, atur registrat i poblacióla i seguretat a Afiliats atur social,registrat

0,0 0 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016

Atur registrat Població estrangera Afiliats Seg.Soc PIB Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del treball, IDESCAT i INE.

La destrucció d’ocupació va tenir, lògicament, un impacte immediat en l’atur, que ja l’any 2008 va mostrar un primer repunt, que el 2009 es va incrementar de manera notable i que des de 2010 fins a 2013 va mantenir taxes de creixement positives. No és fins l’any 2014 que l’atur comença a disminuir, si bé, com succeeix amb la resta de variables, els poc més de 450.000 aturats registrats a Catalunya l’any 2016 encara es troben molt per sobre dels que es podien trobar en els anys previs a la crisi econòmica. En un context en què el creixement econòmic iniciat amb el canvi de segle es va basar fortament en l’arribada de mà d’obra procedent de l’estranger, la caiguda de l’activitat i, en conseqüència, de l’ocupació, fa tenir un efecte immediat sobre el flux migratori. De fet, el sobtat increment de l’atur de l’any 2009 marca el fi de l’augment progressiu de la població estrangera a Catalunya, i inicia un període de pèrdua constant d’aquesta població. Els estrangers residents a Catalunya, que

42 pràcticament havien arribat als 1,2 milions entre 2009 i 2010, disminueixen el seu nombre fins els 1.023.398 de 2016. A aquesta població estrangera que, en moltes ocasions, retorna al seu país d’origen, encara caldrà sumar diversos milers d’autòctons que, en vistes les negatives perspectives d’ocupació a Catalunya i a Espanya, emigren a l’estranger a la recerca d’ocupació. En pocs anys Catalunya es passa d’aquesta manera de ser un país netament receptor de població a ser-ne emissor. Únicament a partir de 2015 tornarà a revertir aquesta situació.

2.3.2. Recomposició estructural i sectorial de l’activitat En paral·lel a l’evolució de la crisi econòmica, i estretament relacionada amb aquesta, l’estructura del teixit productiu de Catalunya canvia substancialment al llarg dels darrers anys. En primer lloc, tots els grans sectors d’activitat veuen reduir dràsticament el seu nombre d’ocupats; ara bé, com es pot observar a la Figura 2.16, aquesta pèrdua és més marcada pronunciada en la indústria i la construcció (-146.252 i -144.037 treballadors menys respectivament entre 2007 i 2013) que no pas en el sector serveis (-121.664). Si a això s’afegeix que els dos primers sectors disposaven ja d’un nombre d’efectius molt menor a l’any d’inici de la crisi s’obté que la seva pèrdua en termes relatius ha estat molt superior a la dels serveis. Aquests van perdre entre 2007 i 2013 gairebé el 7% dels seus treballadors, però la indústria en va perdre el 31% i la construcció més del 56%.

Figura 2.16: Evolució dels afiliats a la Seguretat Social (règim general i autònoms) per grans sectors. Província de Barcelona, 2007, 2013 i 2016

2.000.000 1.800.000 1.600.000 1.400.000 1.200.000 1.000.000 800.000 600.000 400.000 200.000 0 Agricultura Indústria Construcció Serveis

2007 2013 2016 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball.

En segon lloc, la recuperació iniciada a partir de 2014 no ha tingut el mateix efecte sobre tots els sectors. Tots ells mostren símptomes clars de recuperació (incloses les activitats primàries que, tot i que afectant un nombre menor d’ocupats, havien sofert els mateixos efectes de la crisi que la indústria i la construcció), però mentre els serveis aconsegueixen fins i tot superar el nombre de treballadors previs a la crisi, la indústria i la construcció es troben encara molt lluny de mostrar una recuperació tan decidida. En el cas de la construcció, el sobredimensionament del sector al llarg dels anys de l’anomenada bombolla immobiliària fa que, probablement, el retorn a les magnituds anteriors no sigui recomanable. En el cas de la indústria, però, els 341.953 treballadors actuals (un 27% menys dels existents el 2007) constitueixen segurament un nombre inferior al que seria desitjable.

Com a resultat, la composició sectorial de l’economia catalana, i de la regió de Barcelona en particular, ha variat substancialment entre 2007 i 2016. Com mostra la Figura 2.17, el sector primari i la indústria han perdut aproximadament una cinquena part del seu pes sobre el conjunt de l’activitat, mentre que la construcció l’ha reduït a la meitat. El sector que ha recollit totes aquestes pèrdues de pes relatiu ha el de serveis, que passa de representar el 70,7% al 79,5% de l’ocupació. És a dir, actualment quatre cinquenes parts dels afiliats de la província de Barcelona treballa en el sector terciari.

Figura 2.17: Evolució de la distribució dels afiliats a la Seguretat Social per sector d’activitat. Província de Barcelona, 2007-2016

0,42% 0,36%0,36%

Primari 14,8%14,8% 18,7% 5,3%5,3% Indústria

70,7% 10,1% Construcció Serveis 79,5%79,5%

2007 2016 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball.

Entre els serveis, dos grans grups de subsectors han vist incrementar el seu pes relatiu per sobre de la resta. D’una banda, els relacionats amb l’educació, la sanitat i els serveis socials, així com les activitats professionals científiques i tècniques. De l’altra, el turisme i l’hostaleria, reflectint d’aquesta manera la creixent importància de l’activitat turística en el conjunt de l’economia catalana però, sobretot, en la de l’àrea de Barcelona. Per contra, el comerç i les activitats financeres han vist reduir substancialment el seu pes en termes d’ocupació (Figura 2.18).

2.3.3. Relocalització de l’activitat A banda dels canvis en la composició sectorial de l’activitat que han tingut lloc al llarg dels darrers anys, la distribució d’aquesta activitat sobre el territori ha mostrat igualment alteracions significatives. El primer fet a destacar és que entre 2007 i 2013, és a dir, durant el període de destrucció d’ocupació, pràcticament tots els municipis de la regió de Barcelona veuen reduir el seu nombre de treballadors. Com es pot observar a la Figura 2.19, únicament a municipis com Sant Cugat del Vallès, Sallent o les Masies de Voltregà (a banda d’altres pocs amb un nombre reduït de treballadors) mostren increments de l’ocupació en aquest període. A tota la resta les pèrdues d’ocupació són molt significatives, i en alguns indrets tan destacats com el Vendrell, Sant Vicenç dels Horts o Martorelles arriben a afectar a més d’una tercera part dels treballadors afiliats a la Seguretat Social. La situació canvia afortunadament a partir de l’any 2013, quan la recuperació de l’activitat i de l’ocupació es trasllada a pràcticament tots els municipis de la regió de Barcelona. Com a resultat, la distribució territorial de l’ocupació l’any 2016 és, a primera vista, força similar a l’existent una dècada abans (Figura 2.20): Barcelona i els municipis del seu entorn més immediat així com les capitals i els principals centres subcomarcals apleguen la major part dels treballadors, mentre els municipis al llarg dels principals corredors de comunicació acullen la major part de la resta.

Figura 2.18: Evolució de la distribució dels afiliats a la Seguretat Social per subsector d’activitat. Província de Barcelona, 2007-201111 20%

18%

16%

14%

12%

10%

2008 2016 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball.

Figura 2.19: Evolució dels afiliats a la Seguretat Social dels municipis de la regió de Barcelona, 2007-2016 2007-2013 2013-2016

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ Observatori del treball.

11 S’han considerat les dades de 2008 i no les de 2007 perquè aquell any es va produir un canvi en la classificació de les activitats econòmiques que dificulta la seva comparació amb les dades corresponents al 2013.

Figura 2.20: Afiliats a la Seguretat Social dels municipis de la regió de Barcelona, 2016

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ Observatori del treball.

Figura 2.21: Diferència entre els pes relatiu dels afiliats a la Seguretat Social dels municipis de la regió de Barcelona, 2007-2016

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ Observatori del treball.

Ara bé, el pes relatiu d’aquesta ocupació sobre el territori de la regió de Barcelona ha variat sensiblement al llarg d’aquest període. Així, com es pot observar a la Figura 2.21, bona part del centre metropolità, amb Barcelona i Sant Cugat del Vallès al capdavant, però també amb municipis com l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat o Cerdanyola del Vallès augmenten notablement el seu pes sobre el conjunt de la regió mentre que, per contra, a municipis com Sabadell i Terrassa i, en menor mesura, Rubí, no únicament es produeix una pèrdua absoluta d’ocupació entre 2007 i 2016 (d’altra banda, comuna a pràcticament tots els municipis), sinó també en termes relatius.

A les capitals vallesanes cal sumar, a més, bona part dels municipis del seu entorn, principalment aquells de característiques més industrials. La recomposició sectorial de l’activitat econòmica que, com s’ha vist, ha afectat especialment la construcció i les activitats, té d’aquesta manera una plasmació territorial que es tradueix en una pèrdua del pes relatiu dels territoris eminentment industrials a favor dels principals centres terciaris, però també d’una pèrdua dels centres terciaris de les àrees eminentment industrials.

2.4. L’estructura social de la població Els efectes de la recessió econòmica i el posterior inici de recuperació són visibles no únicament en les variables macroeconòmiques o en la composició del teixit productiu. Com s’ha vist, la dinàmica demogràfica s’hi ha vist clarament afectada, amb una brusca disminució de l’arribada d’immigrants fins a revertir un saldo migratori que havia proporcionat creixements de la població estrangera sense precedents a Catalunya. En conseqüència, també la construcció i venda d’habitatges ha experimentat una dràstica aturada que tot just ara comença a remetre. Ara bé, allà on els efectes de la crisi econòmica han estat més punyent és en el nivell de renda i les condicions de vida de la població. En aquest cas, com en el cas de les variables esmentades anteriorment, l’any 2015 sembla marcar un punt d’inflexió que indicaria si no una recuperació dels nivells previs a la crisi, sí com a mínim una superació dels pitjors moments de la recessió. Tot i així, però, l’impacte sobre la població ha estat tan profund que, malgrat la recuperació en termes generals, les diferències entre els diversos col·lectius ha deixat un rastre de segregació social que es manifesta també a nivell territorial.

2.4.1. Els efectes de la crisi sobre el nivell i les condicions de vida de la població La senda clarament ascendent del nivell d’ingressos que registrava la població catalana des de feia més d’una dècada es va estroncar sobtadament a partir de l’any 2010. Aquell any va marcar un màxim històric en el nivell de renda de la població, amb una mitjana d’ingressos anuals de 12.890 euros per persona. Com mostra la Figura 2.22, en només un any aquests ingressos van caure més d’un 5% i l’any 2013 van arribar a 12.111 euros per persona.

Figura 2.22: Evolució de la renda mitjana per persona a Catalunya, 2008-2016. Euros

13.000 12.890 12.800 12.660 12.600

12.400 12.436

12.200

12.111 12.000

11.800

11.600 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Font: INE: Encuesta de condiciones de vida. www.ine.es

A partir d’aquest moment es produeix una recuperació que, tot i que presenta taxes de creixement moderades a l’inici, es dispara l’any 2016 fins a arribar als 12.660 euros. No s’assoleixen encara, doncs, els nivells previs a la crisi, però el canvi de tendència sembla ferm i confirma d’aquesta manera la sortida del pitjor moment de la crisi econòmica. La trajectòria del nivell de renda de la població va acompanyada per una tendència inversa en dues de les variables més representatives de les dificultats en la seva situació econòmica: el percentatge de població en risc de pobresa i el de persones amb dificultats per arribar a final de més. Ara bé, com mostren les Figures 2.23 i 2.24, malgrat la tendència a la reducció de tots dos indicadors que s’observa al llarg dels darrers dos o tres anys, els nivells són encara força superiors als dels anys previs a la crisi econòmica.

Figura 2.23: Evolució del percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya (indicador AROPE), 2008-2016

25 22,6

20 17,9

15 15,6

0 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Font: INE: Encuesta de condiciones de vida. www.ine.es

Figura 2.24: Evolució del percentatge de persones amb dificultat o molta dificultat per arribar a final de mes a Catalunya, 2004-2016

35 34,1 32,3 30

26,1 25

0 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 Font: INE: Encuesta de condiciones de vida. www.ine.es

Així, el nivell de renda, que l’any 2013 havia arribat a ser un 6% inferior al de 2010, repunta el 2016 fins a quedar-se a tan sols un 1,8% per sota. Per la seva banda, la taxa de pobresa és l’any 2016 encara un 10% superior al que era el 2008 (17,9% i 15,6% respectivament), mentre que el de persones amb dificultat o molta dificultat per arribar a final de mes és el 2016 un 24% superior al del 2004. És a dir, el nivell mitjà de renda ha augmentat certament fins a situar-se pràcticament en nivells previs a la crisi, però la manera desigual en què s’ha produït aquest increment ha provocat que una gran part de la població no hagi pogut recuperar les seves condicions de vida i romangui en el llindar de la pobresa. A banda dels ingressos, les conseqüències d’aquesta situació es manifesten de múltiples formes, que van des de la precarització de les condicions de treball (amb augment del treball a temps parcial i elevades taxes d’atur) a la desigualtat d’oportunitats en l’educació entre els alumnes de famílies en funció del nivell de riquesa o les dificultats per tenir un habitatge digne12. El que és remarcable és que l’increment de les desigualtats no sembla ser únicament conseqüència de la crisi econòmica, sinó que es reafirma com una tendència de llarga durada associada al retrocés dels sistemes redistributius i el sorgiment de les polítiques neoliberals.

2.4.2. La segregació social al territori metropolità A nivell territorial, les condicions de desigualtat social tenen una plasmació en forma de segregació. Aquesta dimensió espacial de la desigualtat social, però, no té tant a veure amb la tradicional distinció entre els àmbits rural i urbà com en les diferències existents entre els municipis i fins i tot els barris d’una mateixa àrea urbana. La segregació territorial pot ser definida com la tendència dels grups socials a separar-se entre ells sobre l'espai en funció de les seves característiques socioeconòmiques, de manera que les seves causes cal buscar-les, principalment, en la diferent capacitat d'escollir el lloc de residència de cada individu, la qual va lligada al seu nivell de renda. Així, els grups socials més acomodats disposen d'una major capacitat per escollir ubicació, mentre que aquells individus amb un nivell de renda més baix veuen condicionada l’elecció del lloc de residència per la seva limitació a l’hora d’afrontar les despeses d’habitatge i transport. El resultat és que aquells grups que són socialment més vulnerables, alhora es veuen abocats a viure en aquells indrets amb una menor oferta de serveis, ja que és on normalment el preu del sòl és més baix, quelcom a tenir en compte en les polítiques de transport. El període de crisi econòmica ha provocat un increment de la segregació social a la regió Barcelona. Així, tal com va mostrar el projecte de recerca Barris desafavorits davant la crisi: segregació urbana, innovació social i capacitat cívica, realitzat a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el suport del programa RecerCaixa i coordinat pel politòleg Ismael Blanco13, al llarg del període 2001-2012 hi va haver un increment significatiu de la segregació i la polarització espacial de la societat, tant pels grups benestants, que van tendir a agrupar-se, com pels grups més desfavorits, que es van veure abocats a viure allà on els preus del mercat immobiliari els ho permetia. Així, com mostren les dades de la Taula 2.1, l’any 2001 la segregació social ja es manifestava a la regió metropolitana a escala de seccions censals a partir de quatre variables molt directament relacionades amb el nivell de renda. En el cas del percentatge de població estrangera en seccions censals que presentaven valors extremadament alts o baixos de població (decils superior o inferior) eren un 41,5% del total, en el percentatge de població en situació d'atur eren un 11,7%.

12 Vegeu, per exemple, Joan TRULLÉN, Sebastià SARASA, Sergio PORCEL i Lara NAVARRO-VARAS: “L’impacte social de la crisi a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Catalunya”, Papers. Regió metropolitana de Barcelona, núm. 56, maig de 2013. 13 https://barrisicrisi.wordpress.com/

Taula 2.1. Segregació a Catalunya, seccions censals amb valors extrems 2001 i 2012

Percentatge de Percentatge de Valor cadastral Superfície població població mitjà de cadastral mitjana estrangera desocupada l'habitatge de l'habitatge n. de n. de n. de n. de seccions % seccions % seccions % seccions %

Extrem inferior 1.228 23,5 193 3,7 1.183 21,8 1.006 18,5 Extrem superior 941 18,0 417 8,0 894 16,5 1.333 24,6 2001 Subtotal extrems 2.169 41,5 610 11,7 2.077 38,3 2.339 43,1 Total seccions 5.222 100,0 5.222 100,0 5.429 100,0 5.429 100,0

Extrem inferior 1.970 39,3 755 13,9 1.102 20,3 1.094 20,2 Extrem superior 1.054 21,0 632 11,6 841 15,5 1.293 23,8 2012 Subtotal extrems 3.024 60,3 1.387 25,5 1.943 35,8 2.387 44,0 Total seccions 5.019 100,0 5.429 100,0 5.429 100,0 5.429 100,0

Extrem inferior 742 15,7 562 10,2 -81 -1,5 88 1,6 Variació Extrem superior 113 3,0 215 3,7 -53 -1,0 -40 -0,7 2001-2012 Subtotal extrems 855 18,7 777 13,9 -134 -2,5 48 0,9 Total seccions -203 - 207 - 0 - 0 -

Font: Barris i crisi, https://barrisicrisi.wordpress.com/

Figura 2.25: Intensitat de la segregació urbana inferior i superior a la regió metropolitana de Barcelona, per seccions censals, 2001-2012 2001 2012

Superior

Inferior

Font: Oriol NEL·LO i Ismael BLANCO: “La segregació urbana a la regió metropolitana de Barcelona”, Papers de treball del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, juliol de 2015.

És a dir, ja l’any 2010 les desigualtats socials pel que fa al percentatge de població estrangera, desocupats o valor i superfície de l’habitatge era ja evident, amb un gran nombre de sectors que mostraven els valors més alts o més baixos. Ara bé, l’any 2012, aquesta segregació era encara més gran. Les seccions censals que mostraven els valors més alts o més baixos van passar de ser el 41,5% al 60,3% del total en el cas del percentatge de població estrangera i de l’11,7% al 25,5% en el cas dels desocupats. Pel que fa al valor cadastral i la superfície de l'habitatge, la distribució no va variar excessivament, si bé es van mantenir molt a prop dels valors de segregació ja existents l’any 2001, ja que el 38,3% i el 43,1% de les seccions respectivament es trobaven ja en aquests valors extrems. A partir de la mesura de la desviació existent dels valors d’aquestes variables per a les seccions censals de la regió metropolitana de Barcelona se'n va derivar un índex sintètic de segregació residencial que, tal com es pot observar als mapes de la Figura 2.25, va mostrar valors molt diversos en funció de l’àmbit territorial però, sobretot, un increment de les seccions censals que concentren valors extremadament alts o extremadament baixos. En qualsevol cas, cal tenir present que la segregació en l’espai no és només conseqüència de les desigualtats socials, sinó que alhora n’és causa i incideix en la reproducció d’aquestes. Per aquest motiu, és especialment important prestar-hi especial atenció des de les polítiques públiques, entre elles, les relacionades amb garantir l’accessibilitat espacial de la població, la qual es troba estretament relacionada amb la dotació de serveis de transport públic per a aquells grups socials més vulnerables.

2.5. L’evolució de la mobilitat L’anàlisi de les principals variables demogràfiques, socials i econòmiques de la regió de Barcelona l llarg del darrer quinquenni ha permès observar en totes elles signes d’una recuperació de les tendències observades abans de l’inici de la crisi econòmica iniciada l’any 2008: un retorn al creixement de la població fortament basat en l’arribada d’immigració estrangera, una recuperació de la dinàmica de construcció d’habitatges i, precedint a totes dues, un creixement del PIB i l’ocupació que, sense arribar a les taxes observades a l’inici del mil·lenni, deixa clarament enrere els anys de recessió econòmica. A partir d’aquests símptomes de recuperació, caldria esperar un retorn similar als nivells d’abans del 2008 pel que fa a les pautes de mobilitat dominants. Les dades de la darrera font exhaustiva disponible per a l’àmbit d’estudi, l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF) de l’ATM corresponent a l’any 2015, mostren que, en efecte, la mobilitat ha mostrat la mateixa tendència de recuperació que la resta de variables socioeconòmiques analitzades14. Així, com mostra la Figura 2.26, la contínua reducció del nombre d’individus de més de 16 anys comptabilitzats des de 2012 va acompanyada segons dades de l’ENEF, per una encara més dràstica disminució del nombre de desplaçaments registrats, que passa de 16.377.995 l’any 2011 a 15.811.470 el 2014, és a dir, 566.525 desplaçaments menys. L’any 2015, però, recull els canvis de tendència observats un any abans en el cas de la immigració, la construcció d’habitatges i el PIB i marca un punt d’inflexió en l’evolució dels desplaçaments. Aquest canvi de tendència és tan brusc, però, que no únicament es registra un increment respecte l’any anterior sinó que s’assoleix sobtadament el màxim nombre de desplaçaments de tot el període, fins a arribar als

14 Malauradament, no es disposa d’informació més recent de major nivell de detall territorial. Les estadístiques de mobilitat obligades associades a censos i padrons que van permetre anàlisis de gran detall territorial durant les dues darreres dècades del segle XX, van perdre la seva significació estadística per a aquesta escala de treball a partir del cens de 2011, realitzat com és sabut a partir d’una mostra de la població. L’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner de l’ATM, ha esdevingut des de llavors la font que, a més de permetre cobrir bona part de les carències produïdes per la falta de dades censals, permet observar el comportament de la mobilitat respecte a moltes altres variables. Les dades utilitzades en aquest apartat corresponen a l’informe complet de l’edició de 2015, que recull una sèrie evolutiva des de 2005 per a la regió metropolitana de Barcelona, la qual, d’altra banda, i pel seu pes, pot considerar-se representativa del conjunt de l’àmbit abordat en aquest treball.

16.774.612. Aquest màxim es produeix en un context de decreixement de la població major de 16 anys, el que fa que no pugui ser atribuïble a un major nombre d’individus que es desplacen sinó a un major nombre mitjà de desplaçaments per individu.

Figura 2.26: Evolució dels desplaçaments quotidians de la població de la regió metropolitana de Barcelona, 2005-2015

16.774.612 16.377.995

15.811.470

14.043.025

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Font: AUTORITAT DEL TRANSPORT METROPOLITÀ: Enquesta de mobilitat en dia feiner, 2015. Informe STI complet. http://www.atm.cat/web/ca/observatori/enquestes-de-mobilitat.php

Aquest augment de la mobilitat s’ha manifestat sobretot, però, en els desplaçaments de curt abast. Es tractaria, doncs, de més desplaçaments, motivats principalment per compres o per altres motius no ocupacionals i que es realitzen en entorns propers, principalment del mateix municipi on es resideix (l’autocontenció municipal torna a augmentar després de dos anys de descens i se situa en el 71,6%), el que provoca que el temps mitjà també s’hagi reduït: 25,2 minuts com a mitjana en el cas dels desplaçaments ocupacionals i 17,7 en el de la mobilitat personal. Aquesta reducció, tot i que mínima, de les distàncies recorregudes i els temps invertits en cada desplaçament es troba relacionada amb un increment notable dels desplaçaments realitzats a peu i, en menor mesura, en bicicleta, tal com mostra la Figura 2.27. Ara bé, aquest creixement de la mobilitat realitzada en mitjans no motoritzats, acompanyat per un creixement també notable dels desplaçaments realitzats en autobús, no ha d’impedir observar com el vehicle privat continua sent el principal mitjà de transport utilitzat en els desplaçaments quotidians que no es realitzen a peu i que, d’altra banda, mostra una tendència d’increment al llarg dels últims anys superior a la del conjunt de transport públic col·lectiu (3,2% d’increment del vehicle privat entre 2014 i 2015 davant el 2,2% del conjunt de mitjans que conformen l’oferta de transport públic). El creixement sobtat de la mobilitat sembla, doncs, clarament vinculat a la recuperació econòmica. Ara bé, al contrari del que es podria pensar en un primer moment, no es tracta tant de nous desplaçaments laborals, que obeirien a l’augment de l’ocupació, com de mobilitat no ocupacional. Així, les mateixes dades de l’EMEF mostren que, certament, els desplaçaments per treball han augmentat un 2,8% entre 2014 i 2015, però els d’estudis ho fan en una proporció superior (3,3%). I, el que és més significatiu, els desplaçaments corresponents a la mobilitat personal (no ocupacional) han augmentat fins al 8,5%, especialment les compres, que ho han fet un 22,3%. És a dir, augmenta la mobilitat i ho fa per nous desplaçaments laborals; però la major part de l’augment correspon a mobilitat no ocupacional.

Figura 2.27: Evolució dels desplaçaments quotidians de la població de la regió metropolitana per mitjà de transport, 2005-2015

7 Caminant Bicicleta 6 Autobús 5 Metro Altres ferroviaris 4

Resta TPC Milionsdesplaçaments de 3 Cotxe

2 Moto Resta vehicle privat 1

0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Font: AUTORITAT DEL TRANSPORT METROPOLITÀ: Enquesta de mobilitat en dia feiner, 2015. Informe STI complet. http://www.atm.cat/web/ca/observatori/enquestes-de-mobilitat.php

Més mobilitat, desplaçaments més curts, per motius no ocupacionals i realitzats majoritàriament a peu o en bicicleta. L’augment de mobilitat observat a partir de 2015 no consisteix tant en un eixamplament de l’àmbit de vida quotidià que obligaria a la utilització de mitjans motoritzats com d’una tendència a viure el propi entorn d’una manera més intensa. Tot i així, les demandes sobre els mitjans de transport col·lectiu experimenten també un increment. Tenint en compte que l’increment dels desplaçaments no respon a l’existència de nous individus sinó a l’increment del nombre mitjà de desplaçaments per persona, els increments de població a partir de 2016 destacats a l’apartat 2.1 poden comportar un increment molt significatiu de la demanda de transport col·lectiu al llarg dels propers anys. A aquest fet cal afegir que el principal mitjà de transport utilitzat en els desplaçaments quotidians continua sent el cotxe, que també ha incrementat els seus desplaçaments entre 2014 i 2015 (un 3,8%) i que l’any 2015 encara representa el 28,3% dels desplaçaments (el 54,3% dels no realitzats caminant).

3. Els escenaris de futur

Les estimacions de població, habitatge i ocupació per a l’àmbit d’estudi i els municipis que el componen s’han basat en la mateixa metodologia emprada en els dos informes instrumentals sobre les variables territorials, demogràfiques i sòcio-econòmiques que afecten la mobilitat realitzats per als dos Plans Directors de Mobilitat precedents15. Tots dos plantejats, al seu torn, en la metodologia desenvolupada per a la realització dels escenaris utilitzats pel Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya en el període d’elaboració dels set plans territorials parcials avui vigents16. La metodologia parteix de la premissa de què, a banda del creixement vegetatiu, els canvis demogràfics més significatius que afectaran Catalunya vindran donats per la seva capacitat d’atraure immigració en aquells moments en què la població autòctona, per la seva estructura d’edats i taxes d’ocupació específiques, no sigui capaç de satisfer la demanda de mà d’obra. Es considera, doncs, el creixement constant de l’economia com la variable independent que millor permet explicar, a mig i llarg termini, les oscil·lacions demogràfiques. L’observació d’una taxa de creixement constant del producte interior brut per aquest llarg termini a totes les economies desenvolupades permet considerar aquesta variable com independent, de manera que, coneguda aquesta taxa mitjana i la productivitat mitjana per ocupat, la qual presumiblement tendirà a augmentar, es pot estimar quin serà el nombre d’ocupats que necessitarà el sistema productiu al llarg dels propers anys. La diferència entre necessitat de força de treball i oferta d’ocupació per part de la població autòctona determinarà el signe i el volum del flux migratori i, a partir d’aquí, el volum total de població, les necessitats d’habitatge per allotjar aquesta població i, lògicament, el nombre d’ocupats. Per tal de conèixer aquestes magnituds cal, doncs, estimar l’evolució del PIB i l’ocupació a Catalunya al llarg dels propers anys. Per fer-ho s’han dissenyat diversos escenaris amb taxes de creixement i productivitat diferents. En qualsevol cas, cal tenir present que es tracta sempre d’estimacions a mig i llarg termini que, probablement, no s’ajustaran en cadascun dels anys que comprèn l’horitzó temporal, però que, com s’ha explicat al primer capítol, tendeixen a compensar els cicles econòmics fortament expansius amb els regressius, de manera que l’ajust final és força precís.

3.1. Evolució del PIB, l’ocupació i la població a Catalunya 3.1.1. Escenaris de PIB i l’ocupació Com ha mostrat el capítol anterior, el producte interior brut de Catalunya l’any 2016 va ser de 223.629 milions d’euros17. Sobre aquest volum, cal aplicar una taxa de creixement anual que permeti estimar el total de producció fins a l’any 2030. A curt termini existeixen diverses estimacions basades en paràmetres recents i subjectes, per tant, al signe del cicle econòmic expansiu actual, realitzades tant per a Catalunya com per al

15 Vegi’s Josep Maria CARRERA i Joan LÓPEZ: Territori, població i localització d’activitats. Escenaris del context territorial i socioeconòmic de la regió metropolitana de Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Territorials, juny de 2006; i Josep Maria CARRERA (dir.): Informe de diagnosi i recomanacions dels elements territorials de la regió metropolitana de Barcelona i la seva relació amb la mobilitat. Barcelona: Institut d’Estudis Territorials, octubre de 2012. 16 Per a la regió metropolitana de Barcelona vegi’s MONÉS, M.A, i CARRERA, J.M: La Barcelona metropolitana els propers 20 anys. Prospectiva del mercat de treball, demografia i habitatge. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2003. 17 IDESCAT: “PIB oferta, demanda i rendes. Preus corrents. 2000-2016. Comptes econòmics anuals de Catalunya. Base 2010”. https://www.idescat.cat/pub/?id=piba

55 conjunt de l’economia Espanyola18. Aquestes estimacions preveuen creixements del PIB català que oscil·len entre del 2,9% i el 3,0% el 2017 i entre el 2,6% i el 2,7% el 2018, i del PIB espanyol que oscil·len entre el 2,6% i el 3,3% per a 2017 i el 2,1% i el 3,0% per a 2018. Més enllà de l’any 2018 existeixen poques estimacions de l’evolució del PIB anual per països. Per a les estimacions a llarg termini cal basar-se, doncs, en sèries precedents d’evolució del PIB i dissenyar els escenaris que es considerin plausibles. Per aquest motiu, i partint de la premissa de baixa variabilitat de la taxa de creixement a mig i llarg termini, s’han observat les evolucions de diverses economies de l’OCDE entre 1990 i 2015 i s’ha calculat la taxa de creixement mitjà19. A curt termini les mateixes sèries de creixement del PIB de l’OCDE preveuen un creixement del 2,79% del PIB espanyol l’any 2017 o del 2,41% el 2018. En anar l’evolució de l’economia catalana íntimament lligada a la del conjunt de l’economia espanyola, s’hi han aplicat els mateixos valors per als dos primers anys de la sèrie. Per als anys posteriors, els càlculs donen un creixement mitjà per a Espanya del 2,05% anual, mentre que per a l’Eurozona és de l’1,45% i per al conjunt de països de l’OCDE del 2,20%. Partint d’aquests tres valors, el propi de l’economia espanyola, el que inclou economies més desenvolupades com són les 16 de l’Eurozona, i el que incorpora països amb un potencial de creixement major, s’han realitzat tres escenaris d’evolució del PIB. A aquests tres valors s’han afegit els continguts en una de les poques estimacions a mig termini, que contempla un escenari 1 on la taxa seria del 2,1% entre 2020 i 2030 i un escenari 2 on aquesta taxa seria del 2,5% per al mateix període20. L’aplicació successiva de les taxes al volum de PIB de cada any mostra un creixement igual per tots els escenaris de 229.586 milions d’euros l’any 2017 i de 235.412 milions d’euros el 2018, ja que les taxes aplicades han estat, com s’ha dit, les mateixes. A partir de 2019, l’aplicació de les diverses taxes fa divergir els resultats de cada escenari, fins a un PIB de 279.779 milions d’euros l’any 2030, si s’apliqués la taxa de creixement mitjana dels països de l’Eurozona (1,45% anual), fins a un màxim de 316.603 milions d’euros el mateix any 2030 en l’escenari més expansiu, el 2 de PWC, amb una taxa de creixement mitjana anual del 2,5%. Entre aquests dos extrems es troben els altres tres escenaris, el més expansiu dels quals, el que agrupa tots els estats membres de l’OCDE, arriba als 305.605 milions d’euros, mentre que els altres dos, l’escenari 1 de PWC i el de l’OCDE per a Espanya ofereixen resultats molt similars de 302.090 M€ i 300.206 M€ respectivament (Figura 3.1). A causa d’aquesta centralitat, i també per basar-se en l’evolució dels darrers vint-i-cinc anys de l’economia espanyola, s’ha considerat aquest darrer escenari OCDE Espanya com a escenari de referència, amb un creixement del PIB anual, per tant, del 2,05%.

18 - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA VICEPRESIDÈNCIA I D’ECONOMIA I HISENDA: Previsions Macroeconòmiques. Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2017 i 2018. Juny de 2017. http://economia.gencat.cat/web/.content/70_economia_catalana/arxius/PM/17_06_13-PM_2017-18.pdf - FUNCAS: Previsiones económicas para las comunidades autónomas 2017, Mayo 2017, http://www.funcas.es/Indicadores/Indicadores_img.aspx?Id=4 - BBVA: Observatorio Regional 2T17. Unidad de España y Portugal, https://www.bbvaresearch.com/wp-content/uploads/2017/05/observatorio-regional-2T17-texto1.pdf - BANCO DE ESPAÑA: Proyección de las principales macromagnitudes de la económía española (2017-2019): Contribución del Banco de España al ejercicio conjunto de proyecciones del eurosistema de Junio de 2017, http://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/InformesBoletinesRevistas/BoletinEconomico/Informesdep royecciones/Fich/be1702-proy.pdf - FUNCAS: Panel de previsiones de la economía española, Julio 2017, https://www.funcas.es/Indicadores/Indicadores.aspx?Id=1 - EUROPEAN COMISSION: “European Economic Forecast. Spring 2017”. European Economy. Insituttional Paper 053, May 2017, https://ec.europa.eu/info/sites/info/files/ip053_en.pdf - INTERNATIONAL MONETARY FUND: World Economic Outlook April 2017, http://www.imf.org/en/Publications/WEO/Issues/2017/04/04/world-economic-outlook-april-2017 19 OECD Economic Outlook. No. 101, June 2017. https://stats.oecd.org/index.aspx?DataSetCode=EO 20 PWC: La economía española en 2033. www.pwc.es

Figura 3.1: Escenaris d’evolució del PIB de Catalunya 2016-2030

Font: Elaboració pròpia a partir de les fonts citades.

L’aplicació de les taxes de creixement del 2,79% i el 2,41% al PIB dels anys 2017 i 2018 respectivament, i del 2,05% entre 2019 i 2030 ha permès conèixer el valor del PIB per a cadascun dels anys. A partir d’aquest valor i de la productivitat per treballador, que l’any 2016 va ser de 70.295 euros21, es pot obtenir fàcilment l’estimació del nombre de treballadors per a cada any. En el present treball, però, s’ha considerat apropiat aplicar un increment de la productivitat per treballador al llarg dels propers anys, a causa no únicament del possible increment d’hores treballades per treballador sinó, sobretot, de les millores tecnològiques i organitzatives de l’estructura productiva faran més eficient la producció per unitat de treball. Per aquest motiu, s’ha aplicat un increment de l’1,5% anual de la productivitat per treballador, és a dir, s’ha suposat que, per terme mig, cada treballador produirà per valor un 1,5% superior a l’any anterior22. D’aquesta manera, la productivitat serà l’any 2030 un 21% superior a la de 2016. Cal remarcar, un altre cop, l’horitzó a mig i llarg termini dels escenaris, que en el cas de la productivitat a Espanya és especialment important, a causa del comportament anticíclic que presenta, amb taxes molt baixes de creixement, i fins i tot decreixement, en els cicles expansius, i creixement fins a valors propers al 3% anual en moments recessius23. Com a resultat d’aquesta evolució conjunta de PIB i productivitat per treballador, el nombre de treballadors que requerirà l’economia catalana creixerà al llarg dels propers anys fins a arribar als 3.536.008 ocupats, és a dir, 354.708 ocupats més dels existents l’any 2016 (Figura 3.2).

21 Aquest valor de productivitat prové de dividir el PIB de 2016, 223.629 milions d’euros, pels 3.181.300 ocupats que hi havia a Catalunya el segon trimestre de 2016 segons l’Enquesta de Població Activa de l’INE (IDESCAT, https://www.idescat.cat/treball/epa?tc=3&id=ic1301) 22 Les dades de productivitat per treballador d’Eurostat mostren per a Espanya una mitjana una mica inferior (0,98%) entre els anys 2000 i 2013. Cal tenir en compte, però, que la mitjana inclou els anys de molt baix increment de la productivitat previs a la crisi: 0,40% entre 2000 i 2008. Per contra, des de 2009 la mitjana de creixement ha estat de l’1,90% anual. Sense mantenir aquesta elevada taxa, pròpia de cicles regressius de l’economia, sí que es preveu uns increments superiors al conjunt del període. http://ec.europa.eu/eurostat/web/products-datasets/-/tec00116 23 http://economy.blogs.ie.edu/archives/2014/01/productividad-laboral-en-espana-2000-2013-el-todavia-extrano- mercado-laboral-espanol.php

Figura 3.2: Evolució de l’ocupació a Catalunya 2016-2030

3.536.008 3.405.945 3.295.054 3.181.300

2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

3.1.2. Escenaris de població L’evolució del PIB i de l’ocupació que requereix determinarà a mig i llarg termini, com s’ha dit, el volum dels fluxos migratoris de Catalunya. La capacitat de la població autòctona per satisfer aquesta demanda d’ocupació vindrà determinada tant pel seu creixement natural com per la seva estructura d’edats, la taxa d’ocupació i la tendència emigratòria. Per aquest motiu s’han construït uns escenaris que recullen totes aquestes variables. En primer lloc, s’ha partit de l’estructura de sexe i edats any a any de Catalunya l’any 2016. Es tracta, com ha mostrat el capítol anterior, d’una piràmide amb clara tendència a l’envelliment per un doble motiu: l’encongiment progressiu de la seva base, un cop superada la curta transició que va representar l’arribada a l’edat de reproducció de les generacions més plenes nascudes a Catalunya a la dècada dels seixanta i setanta; i l’acumulació d’efectius en les edats avançades amb un increment constant de l’esperança de vida. Aquesta estructura d’edats ha estat estimada per a l’any 2017 i, successivament, per a cada any fins el 2030, horitzó temporal de l’escenari. Per calcular els efectius de què es disposarà per a cada tram d’edat i sexe s’han realitzat diverses operacions: - Els naixements s’han calculat a partir de l’aplicació de la mitjana de la taxa sintètica de fecunditat observada a Catalunya al llarg dels darrers deu anys (Idescat). La taxa, aplicada individualment per a cada grup de dones per a cada any de les edats compreses entre els 15 i els 49 anys, dóna un nombre de naixements que han estat directament incorporats a l’edat de 0 anys de l’any següent. El repartiment per sexes d’aquests nascuts a partir de la mitjana dels deu darrers anys: 51,78% de nens i 48,22% de nenes. - La mortalitat ha estat calculada a partir de l’aplicació de la taxa mitjana de mortalitat dels deu darrers anys a Catalunya per a cadascun dels grups d’edat any a any i sexe (Idescat). - Les emigracions, és a dir, el nombre d’efectius que marxarà fora de Catalunya (a la resta d’Espanya o a l’estranger) han estat calculades igualment a partir de l’aplicació de la taxa mitjana d’emigracions externes dels deu darrers anys a Catalunya per a cadascun dels grups d’edat any a any i sexe. Val a dir, en aquest cas, que en no disposar de dades d’emigracions desglossades any a any, s’han hagut d’aplicar les taxes dels grups d’edats quinquennals en el cas de les sortides a la resta d’Espanya i de les sis agrupacions de les sortides a l’estranger. Tant en un cas com en un altre, a més, la taxa del grup més gran (80 anys i més en les sortides a la resta d’Espanya i 60 anys i més en les sortides a l’estranger) la taxa ha estat recalculada per tal d’assignar una major tendència emigratòria a les edats més “joves” dintre de cada grup i menor per a les edats més avançades, fins a situar-la a 0 per a la població de 95 anys i més (Idescat).

- L’ocupació de la població ha estat calculada a partir de les dades ofertes per l’Encuesta de Población Activa (INE) corresponent al segon trimestre. Com en els casos anteriors, s’ha considerat la taxa mitjana d’ocupació al llarg dels darrers 10 anys, si bé en aquest cas és encara més justificat a causa de les oscil·lacions provocades pel cicle econòmic. Les taxes any a any i sexe han estat calculades a partir de l’assignació de les taxes resultants de dividir els ocupats de cada grup d’edat quadriennal (16 a 19 anys), quinquennal (20 a 24 anys) i desenal (resta d’edats entre 25 i 64 anys) i així com pel sexe en cada un dels casos. A més, per a la població entre 65 i 69 anys s’ha afegit una taxa igual a una quarta part de la del grup d’edat de 55 a 64 anys, i per a la població entre 70 i 74 anys d’una vuitena part. Finalment, per tal d’equiparar progressivament les taxes d’ocupació a la mitjana de països europeus, aquesta taxa d’ocupació ha estat incrementada al llarg del període de la projecció. Així, per a l’any 2016 s’ha aplicat un increment de 2 punts en la taxa d’ocupació dels homes i de 2,5 punts en la de les dones, mentre que per als anys posteriors s’ha aplicat un increment de 0,25 punts cada any per a tots dos sexes24. A la població immigrada, a més, se li ha aplicat una taxa d’ocupació del 80% per als homes entre 20 i 60 anys, del 70% per a les dones de la mateixa edat i del 60% per als homes i dones de 16 a 19 anys. - La immigració ha estat calculada, com s’ha dit, a partir de l’ocupació. Als treballadors necessaris per a cada any, estimats com s’ha descrit a l’apartat anterior, s’han restat els treballadors estimats a partir de l’estructura d’edats i les taxes d’ocupació. La diferència entre ambdues variables serà el nombre de treballadors que caldrà que arribin de l’exterior. En la majoria d’ocasions, però aquests treballadors no vindran sols, sinó acompanyats per les seves famílies. Per aquest motiu, s’ha considerat la distribució per sexe i edats any a any dels fluxos immigratoris de Catalunya al llarg dels darrers 10 anys (Idescat) i a partir de les esmentades taxes d’ocupació (80%, 70% i 60%) s’ha estimat quina part d’aquesta immigració és ocupada o, dit a la inversa, quin volum d’immigrats no ocupats caldrà afegir als immigrats ocupats estimats anteriorment. La mateixa estructura per sexe i edats any a any servirà per distribuir posteriorment aquest efectiu. El procés d’incorporació dels valors obtinguts per a cadascuna d’aquestes variables sobre la població existent és, doncs, iteratiu, ja que els resultats de cada any depenen dels resultats obtinguts per a l’any anterior. Els resultats finals mostren com, a partir de l’aplicació dels paràmetres descrits, la natalitat es mantindrà pràcticament estable a llarg termini, amb una lleugera i constant davallada fins l’any 2023 (66.783 naixements), moment en què l’acumulació de la immigració arribada els anys anteriors i, en menor mesura, l’arribada a l’edat de reproducció de les generacions més plenes nascudes a la primera dècada del segle permetin un lleuger repunt, fins als gairebé els 70.000 naixements anuals (Figura 3.3). La mortalitat, per la seva banda, mantindrà la tendència a l’alça, tot passant de les 69.777 defuncions de 2016 a més de 82.000 el 2030. El primer any de l’escenari, doncs, el signe del creixement natural passa a ser negatiu i la diferència entre nascuts i morts s’eixampla de manera contínua. Amb tot, són els moviments migratoris els que determinaran de manera més decisiva l’evolució demogràfica de Catalunya. El manteniment de la taxa d’emigració a la resta d’Espanya i l’estranger provoca que els moviments de sortida augmentin de manera paral·lela a la població total, tot passant de les 146.407 emigracions l’any 2016 a més de 155.000 el 2030. Aquests moviments de sortida, juntament amb el creixement natural negatiu i l’estructura d’edats de la

24 Segons dades d’Eurostat, l’any 2016 la taxa d’ocupació a Espanya per a la població entre 15 i 64 anys se situava en el 59,5%, mentre que a Catalunya, tot i que també per sota, era molt semblant a la dels 28 països de la Unió: 65,5% i 66,6% respectivament. Ara bé, les regions econòmicament més potents, i fins i tot estats com Alemanya, Dinamarca, Holanda, Suècia, Estònia, Àustria o la República Txeca superen amb escreix el 70%. http://ec.europa.eu/eurostat/data/database

59 població fan necessari l’entrada d’un fort contingent immigratori cada any per tal de satisfer la demanda d’ocupació del teixit productiu. D’aquesta manera, les entrades anuals des de la resta d’Espanya i l’estranger passaran de les 202.716 de 2016 a 230.289 l’any 203025. Moltes d’aquestes entrades corresponen al retorn de població autòctona emigrada anteriorment, però una part molt important representa increments nets de població.

Figura 3.3: Projeccions de naixements, defuncions, emigració i immigració. Catalunya 2016-2030 250.000 immigració

200.000

emigració 150.000

100.000 defuncions

50.000 naixements

0 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

Figura 3.4: Projecció de població total. Catalunya 2016-2030

8.134.064 7.816.735 7.893.755 7.970.088 8.047.640 7.522.596 7.624.794 7.736.279

2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

Com a resultat de la combinació de les quatre variables, la població de Catalunya superarà els vuit milions d’habitants l’any 2027, fins arribar als 8.134.064 el 2030 (Figura 3.4). És a dir, es produirà

25 La representació gràfica de la corba d’immigració ha estat suavitzada respecte a les estimacions originals per tal de reduir l’efecte de les projeccions demogràfiques realitzades any a any. Aquesta precisió anual en les estimacions provoca que siguin molt sensibles a qualsevol oscil·lació de la piràmide d’edats que, per exemple, mostra una reducció sobtada dels naixements l’any 2014 (els efectius que entraran a formar part de la població activa l’any 2030) que, juntament amb l’arribada a l’edat de jubilació l’any 2030 de contingents especialment grans de població, dóna com a resultat un dèficit sobtat d’ocupats per a aquest any 2030 que obliga a incorporar de manera també sobtada un nombre més gran d’immigració. Per aquest motiu, i tenint en compte que els fluxos immigratoris reals segurament no tindran aquesta resposta immediata a les variacions que poden presentar les estimacions, la reproducció gràfica s’ha basat en les dades d’estimació reals dels anys 2016, 2020, 2025 i 2030 i en la mitjana dels seus contingents per als anys intermedis.

un creixement net de la població de 611.468 persones, a un ritme aproximat de 40.000 efectius anuals. A banda del creixement total, l’efecte més remarcable del flux immigratori que s’espera al llarg dels propers anys per tal de satisfer la demanda d’ocupació es produeix sobre la piràmide d’edats (Figura 3.5). La tendència a l’envelliment es manté, i fins i tot s’incrementa a causa del desplaçament de les generacions més plenes nascudes o arribades a Catalunya a les dècades de 1960 i 1970. Ara bé, l’arribada d’immigració permet suavitzar la davallada de la natalitat que s’hagués produït en un escenari sense migracions i contribueix, a més, al relleu generacional per als propers anys.

Figura 3.5: Piràmides d’edat de Catalunya, 2016 i 2030 2016 2030

De 100 anys i més De 100 anys i més De 95 anys De 95 anys De 90 anys De 90 anys De 85 anys De 85 anys De 80 anys De 80 anys De 75 anys De 75 anys De 70 anys De 70 anys De 65 anys De 65 anys De 60 anys De 60 anys De 55 anys De 55 anys De 50 anys De 50 anys De 45 anys De 45 anys De 40 anys De 40 anys De 35 anys De 35 anys De 30 anys De 30 anys De 25 anys De 25 anys De 20 anys De 20 anys De 15 anys De 15 anys De 10 anys De 10 anys De 5 anys De 5 anys De 0 anys De 0 anys ▪ Homes ▪ Dones Un cop estimada la població per al conjunt de Catalunya al llarg dels propers quinze anys, cal determinar quina part d’aquesta població es localitzarà a l’àmbit territorial actual del Sistema tarifari integrat de l’ATM de Barcelona i, dintre d’aquest, a cadascun dels 327 municipis que el formen.

3.2. Assignació de població i ocupació a la regió de Barcelona i els seus subàmbits Les estimacions de PIB, ocupació i població han estat realitzades per al conjunt de Catalunya per entendre que les dinàmiques demogràfiques i econòmiques que hi tenen lloc es troben fortament integrades i resultarien difícil d’estudiar separadament per als diversos àmbits territorials que la integren. Ara bé, en ser l’objecte del present capítol la determinació dels volums de població i ocupació per als propers anys a l’àmbit de la regió de Barcelona cal, en primer lloc, determinar quina part de la població i l’ocupació estimades li corresponen i, en segon lloc, de quina manera es distribueix sobre aquest territori. El present apartat realitza aquests dos processos26.

26 Com ha estat explicat a la introducció, l’àmbit territorial de referència per a aquest estudi és el de l’Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona excepte la comarca del Ripollès. Per disponibilitat de les fonts, les dades que s’utilitzen en el present subapartat en el cas de la població, fan referència al conjunt de la província de Barcelona,

3.2.1. El pes de la regió de Barcelona a Catalunya Per tal de determinar quina part dels creixements de població i ocupació previstos per al conjunt de Catalunya corresponen a la regió de Barcelona s’ha analitzat la tendència registrada per aquestes dues variables al llarg dels darrers anys. Com és sabut, la província de Barcelona aplega la major part de la població i l’activitat de Catalunya. La importància de Barcelona i la seva regió metropolitana va atraure la major part del creixement immigratori que al llarg de la segona meitat del segle passat va arribar a Catalunya procedent de la resta d’Espanya i, amb el canvi de segle, molt majoritàriament de la resta del món. Aquestes onades immigratòries, veritables motors del creixement demogràfic barceloní i català, es van combinar des de la dècada de 1980 amb un procés de redistribució interna de la població. Els nuclis urbans més grans, principals receptors de les onades immigratòries, comencen a perdre població en favor d’àrees cada vegada més allunyades. En les etapes en què el flux immigratori exterior era fort, aquest flux intern es feia menys palès, però quan les immigracions exteriors disminuïen bona part d’aquests nuclis urbans més densos van arribar a perdre població en termes absoluts. Aquest procés de redistribució interna de la població és causa i conseqüència de la integració territorial metropolitana i ha contribuït a contenir els creixements de població i activitat dintre de l’àmbit metropolità, augmentant o si més no mantenint el pes d’aquest àmbit i del conjunt de la província sobre el conjunt de Catalunya. Per la seva pròpia naturalesa extensiva, però, aquest mateix procés d’integració ha anat incorporant territoris cada vegada més allunyats del centre metropolità, fins arribar a superar darrerament els seus límits i també els de la província. Així, els eixos de creixement metropolità existents dins del territori provincial (Congost cap a Osona, Llobregat cap al Bages i el Berguedà, A2 cap a l’Anoia) no han alterat, lògicament, el pes de la província sobre el total de Catalunya. Ara, bé, aquells que, en distàncies similars als anteriors, s’han estès sobre el litoral i el prelitoral, han sobrepassat els límits provincials i han arribat a les comarques tarragonines i gironines. Aquest flux permanent i extensiu d’emigrants metropolitans és el que explica que al llarg dels darrers anys el pes de la població resident a la província de Barcelona sobre el conjunt de Catalunya sigui cada vegada menor i hagi passat de representar un 75,9% l’any 1998 a un 73,7% l’any 2016 (Figura 3.6). Tenint en compte tant el pes actual com la tendència dels residents al llarg dels darrers anys, en el present treball és considerarà que la regió de Barcelona acollirà un 75% del volum d’increment total de població. L’aplicació d’aquest percentatge comporta que el nombre total d’habitants per a aquest àmbit passarà de 5.686.192 habitants l’any 2016 als 6.144.793.548 el 2030. En el cas de l’ocupació, el procés és diferent al de la població. Els 2.306.738 treballadors de la regió de Barcelona han estat comparats amb els esmentats 3.181.300 treballadors estimats per al conjunt de Catalunya i s’ha obtingut d’aquesta manera el pes total dels ocupats de la regió de Barcelona sobre el total de Catalunya, establert finalment en el 72,5%27.

és a dir, a 311 dels 327 municipis de la regió. Un ajust al final del subapartat permetrà, però, compensar aquesta sots- representació. 27 La xifra de treballadors afiliats a la regió de Barcelona el segon trimestre de l’any 2016, 2.347.046, difereix lleument dels 2.306.738 citats unes línies més amunt. Això és degut a que, per tal de superar una limitació fonamental de la font utilitzada a nivell municipal, s’han recalculat els treballadors que consten afiliats a cada municipi per convertir-los en llocs de treball efectivament localitzats. L’apartat 3.2.6 detalla la motivació i la metodologia d’aquesta reducció.

Figura 3.6: Percentatge de població de la província de Barcelona sobre el conjunt de Catalunya

% 40

0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Font: Elaboració pròpia a partir la sèrie de les Cifras oficiales de población resultantes de la revisión del Padrón municipal a 1 de enero (INE).

Conegut el pes de l’ocupació de la regió de Barcelona sobre el conjunt de Catalunya l’any d’inici de la projecció, s’ha volgut saber si calia mantenir aquest mateix valor per a tots els anys del període o si calia introduir alguna modificació en funció de possibles canvis en la localització de l’ocupació. El cert és que, malgrat la caiguda de l’ocupació produïda al llarg d’aquests anys per la crisi econòmica iniciada l’any 2008, el pes dels treballadors de la regió de Barcelona sobre el conjunt de Catalunya s’ha mantingut estable al llarg dels darrers anys. La Figura 3.7 permet observar com els 2.489.361 afiliats a la Seguretat Social que hi havia a la regió de Barcelona l’any 2006 van passar a ser 2.347.046 el 2016, però el seu pes sobre el total de Catalunya pràcticament no va variar i va passar de representar el 76,8% al 76,6%. Aquesta estabilitat és la que ha portat a considerar el manteniment del pes de l’ocupació de la regió de Barcelona sobre el total de Catalunya per als 14 anys de la projecció.

Figura 3.7: Percentatge d'ocupats de la regió de Barcelona sobre el conjunt de Catalunya, 2006-2016 (2n trimestre)

% 40

0 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Font: Elaboració pròpia a partir la sèrie de Treballadors afiliats a la Seguretat Social (règims General, Especial de la Mineria i el Carbó i Especial d’Autònoms) (GENERALITAT DE CATALUNYA. OBSERVATORI DEL TREBALL I MODEL PRODUCTIU).

Per tant, l’aplicació del 72,5% dels ocupats de Catalunya a tots els anys de la sèrie dóna com a resultat que els 2.306.738 treballadors de què disposa en l’actualitat (el 72,5% dels 3.181.300 treballadors de Catalunya) passaran a ser 2.564.265 el 2030 (el mateix 72,5% dels 3.536.008 treballadors estimats per a aquell any).

3.2.2. Els subàmbits per determinar el repartiment de l’increment de població Els 458.601 nous residents estimats per a la regió de Barcelona hauran de ser ubicats sobre aquest territori. Es tracta, tal com mostra la Taula 3.1, d’un increment anual de població que oscil·larà entre les 28.000 i les 47.000 persones entre 2016 i 2030.

Taula 3.1: Estimació de població de la regió de Barcelona 2016-2030

població a any 1 de gener increment

2016 5.686.192 43.130 2017 5.729.322 33.518 2018 5.762.840 46.646 2019 5.809.486 36.968 2020 5.846.454 31.750 2021 5.878.204 28.593 2022 5.906.797 28.177 2023 5.934.974 29.587 2024 5.964.561 29.388 2025 5.993.949 27.862 2026 6.021.811 29.050 2027 6.050.861 29.114 2028 6.079.975 32.230 2029 6.112.205 32.588 2030 6.144.793 Total 458.601

Òbviament, la població anirà a viure allà on hi hagi disponibilitat d’habitatge. En un context d’immigració motivada per la cerca d’ocupació, però, l’habitatge no pot ser l’única variable a tenir en compte per tal de distribuir la població sobre un territori tan extens, sinó que també l’existència d’activitat (i la demanda de mà d’obra que hi porta associada) esdevindrà igualment determinant. Per aquest motiu, s’ha considerat un triple criteri per tal de localitzar els increments de població. En primer lloc, els increments de població es localitzaran per subàmbits en funció d’una variable que té en compte tant la residència com l’activitat: la població ocupada resident. En segon lloc, el comportament migratori al llarg dels darrers anys, és a dir, la tendència a expulsar o atraure immigració. I, finalment, un cop estimats els efectius que correspondrien tendencialment a cada subàmbit, la capacitat d’aquest per acollir aquest creixement, és a dir, la disponibilitat d’habitatge. La divisió en subàmbits de la regió parteix de la delimitació realitzada al Pla territorial metropolità de Barcelona. El Pla delimitava 15 subàmbits per al conjunt de la regió metropolitana, que per les seves característiques físiques i, sobretot, d’integració en les relacions quotidianes de la seva població, esdevenien significatius a l’hora de detectar necessitats i fórmules de tractament territorial comunes. Aquesta divisió, que va ser també considerada a l’Informe de diagnosi i recomanacions dels elements territorials de la regió metropolitana de Barcelona i la seva relació

64 amb la mobilitat elaborat per al Pla Director de Mobilitat de l’Àrea de Barcelona 2013-2018, ha estat ampliada al conjunt de la regió. Així, per una banda, s’han incorporat com a subàmbit les comarques del Berguedà, Osona, Bages i Anoia, a més del Moianès. La delimitació d’aquest darrer subàmbit ha obligat a modificar l’antic subàmbit de la Riera de Caldes per extreure els municipis que en formen part. D’altra banda, s’han creat dos subàmbits anomenats Baix Penedès i la Selva que apleguen els municipis d’aquestes comarques inclosos en la regió de Barcelona, llevat de Breda i Riells i Viabrea que han estat incorporats al Montseny. El llistat de municipis que integren cada àmbit es pot consultar a l’Annex 1.a.

Figura 3.8: Equilibri entre Població Ocupada Resident (POR) i Llocs de Treball Localitzats (LTL) als subàmbits de la regió de Barcelona

Subàmbits_amb_dades POR_LTL

Especialització en activitat (POR/LTL entre 0,8 i 1)

Especialització en residència (POR/LTL entre 1 i 1,35) Forta especialització en residència (POR/LTL superior ai 1,35)

3.2.3. L’atractivitat dels subàmbits: població ocupada resident i tendència migratòria Per a cadascun d’aquests subàmbits s’ha calculat la població ocupada resident a partir de l’estadística d’”Afiliats a la Seguretat Social segons residència padronal de l’afiliat” corresponent al març de 2017 que proporciona l’Idescat. Com ha estat apuntat, la Població Ocupada Resident (POR) esdevé un indicador especialment indicat per al propòsit de distribuir els nous creixements de població a l’interior de la regió, ja que combina població total i activitat. El fet de considerar la

POR per a cada subàmbit, a més, maximitza la correspondència entre ambdues variables ja que, per les seves característiques, la seva delimitació mostra una gran coincidència amb el mercat de treball local o, si més no, amb els mercats de treball potencialment autosuficients. Així, la comparació entre la Població Ocupada Resident (POR) i Llocs de Treball Localitzats (LTL) a escala municipal mostra forts desequilibris entre ambdues variables, ja sigui per excés d’ocupats residents sobre les llocs de treball (com succeeix a la majoria de municipis, alguns dels quals arriben a tenir més de quatre ocupats residents per cada lloc de treball) com en el cas contrari, d’especialització d’activitat, com passa en un nombre menor de municipis, si bé amb una intensitat major (com seria el cas dels grans centres d’activitat que conformen la ciutat de Barcelona o els municipis amb forta activitat industrial del Vallès i el Baix Llobregat, on es poden arribar a quocients de 0,5 POR per cada LTL)28. Per la seva banda, en agrupar POR i LTL per subàmbits, els desequilibris entre ambdues variables arriben a un màxim d’1,7 en el cas de la població i de 0,8 en el cas de l’activitat (Figura 3.8). Les dues primeres columnes de la Taula 3.2 permeten observar la població ocupada resident de cada àmbit i el seu pes sobre el conjunt de la regió de Barcelona.

Taula 3.2: Atractivitat dels subàmbits de la regió de Barcelona

75 25 saldo migratori mitjà anual coeficient Subàmbit POR 2017 % 2006-2015 % d'atractivitat

Baix Penedès 29.147 1,27 407 2,33 0,015 Berguedà 14.685 0,64 657 3,76 0,014 Osona 67.367 2,93 1.854 10,63 0,049 la Selva 18.913 0,82 372 2,13 0,012 Moianès 5.666 0,25 163 0,93 0,004 Anoia 45.983 2,00 876 5,02 0,028 Bages 68.158 2,97 1.209 6,93 0,040 Riera de Caldes 39.870 1,74 279 1,60 0,017 Mediona-Anoia 15.060 0,66 246 1,41 0,008 Vilafranca 28.917 1,26 299 1,71 0,014 Calella 33.414 1,46 273 1,56 0,015 Garraf 56.289 2,45 346 1,99 0,023 Àrea Metropolitana de Barcelona 1.312.564 57,18 7.343 42,09 0,534 Baix Maresme 46.960 2,05 265 1,52 0,019 Mataró 65.845 2,87 312 1,79 0,026 Arenys 18.626 0,81 450 2,58 0,013 Montseny 35.254 1,54 393 2,25 0,017 Sabadell 102.440 4,46 152 0,87 0,036 Tenes-Besòs 51.201 2,23 122 0,70 0,018 Terrassa 129.169 5,63 1.016 5,83 0,057 Granollers-Congost 68.926 3,00 233 1,34 0,026 Martorell 40.908 1,78 181 1,04 0,016 Total regió de Barcelona 2.295.362 100,00 17.447 100,00

28 Val a dir que tant les dades de POR com d’LTL corresponen a afiliats a la Seguretat Social. En el cas de la POR, el creuament de l’afiliat pel seu lloc de residència no presenta cap inconvenient. En el cas dels LTL, però hi ha una doble limitació. En primer lloc, les dades no corresponen a afiliats, sinó a afiliació, el que vol dir que, tenint en compte la pluriocupació d’alguns treballadors sempre es trobaran sobredimensionades respecte a la POR. En segon lloc, la localització municipal dels LTL està referenciada al centre de cotització de l’empresa i, per tant, no té per què coincidir necessàriament amb el lloc de l’ocupació real. La discrepància pot correspondre tant a empreses localitzades en un municipi però els treballadors de les quals són itinerants (construcció, reparacions, etc.) com a aquelles amb múltiples centres d’activitat (entitats bancàries, cadenes d’establiments comercials, etc.), però on els treballadors consten en una única seu (l’àmbit màxim del centre de cotització és la província).

Taula 3.3: Repartiment dels increments de població pels subàmbits de la regió de Barcelona, 2016-2030

Subàmbit 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029

Baix Penedès 662 515 716 568 488 439 433 454 451 428 446 447 495 501 Berguedà 613 476 663 525 451 406 400 420 418 396 413 414 458 463 Osona 2.095 1.628 2.266 1.796 1.542 1.389 1.369 1.437 1.428 1.353 1.411 1.414 1.566 1.583 la Selva 497 386 537 426 366 329 324 341 338 321 335 335 371 375 Moianès 181 140 195 155 133 120 118 124 123 117 122 122 135 136 Anoia 1.189 924 1.286 1.019 875 788 777 816 810 768 801 803 889 899 Bages 1.708 1.327 1.847 1.464 1.257 1.132 1.116 1.171 1.164 1.103 1.150 1.153 1.276 1.290 Riera de Caldes 734 571 794 629 540 487 480 504 500 474 495 496 549 555 Mediona-Anoia 364 283 394 312 268 241 238 250 248 235 245 246 272 275 Vilafranca 592 460 641 508 436 393 387 406 404 383 399 400 443 448 Calella 640 497 692 548 471 424 418 439 436 413 431 432 478 483 Garraf 1.007 783 1.089 863 742 668 658 691 686 651 678 680 753 761 Àrea Metropolitana de Barcelona 23.036 17.902 24.913 19.744 16.957 15.271 15.049 15.802 15.696 14.881 15.516 15.550 17.214 17.405 Baix Maresme 826 642 893 708 608 547 539 566 562 533 556 557 617 624 Mataró 1.121 871 1.212 961 825 743 732 769 764 724 755 756 837 847 Arenys 541 420 585 463 398 358 353 371 368 349 364 365 404 408 Montseny 740 575 800 634 545 490 483 507 504 478 498 499 553 559 Sabadell 1.537 1.195 1.663 1.318 1.132 1.019 1.004 1.055 1.048 993 1.035 1.038 1.149 1.162 Tenes-Besòs 797 619 862 683 586 528 520 547 543 515 537 538 595 602 Terrassa 2.448 1.903 2.648 2.099 1.802 1.623 1.600 1.680 1.668 1.582 1.649 1.653 1.830 1.850 Granollers-Congost 1.116 867 1.207 956 821 740 729 765 760 721 751 753 834 843 Martorell 688 535 744 590 507 456 450 472 469 445 463 464 514 520 Total regió de Barcelona 43.130 33.518 46.646 36.968 31.750 28.593 28.177 29.587 29.388 27.862 29.050 29.114 32.230 32.588

Figura 3.9. Increment total de població per subàmbits 2016-2030

Com s’ha dit, però, no s’ha volgut assignar una atractivitat a cada subàmbit per acollir els nous creixements demogràfics, eminentment migratoris, únicament a partir de la població ocupada resident, sinó que s’ha considerat també la seva tendència immigratòria o emigratòria al llarg dels darrers anys. Per aquest motiu, s’ha calculat igualment el saldo migratori mitjà dels darrers deu anys per a cadascun dels municipis que formen el subàmbit, tal com mostren les dues darreres columnes de la Taula 3.2, en aquest cas els resultats agregats per subàmbits. Ambdues variables, població ocupada resident i tendència immigratòria han estat ponderades i unificades en un coeficient d’atractivitat final, en la qual la primera té un pes sensiblement major a la segona (del 0,75 i el 0,25 respectivament). Els increments de població estimats per a la regió de Barcelona (Taula 3.1) repartits segons el coeficient d’atractivitat de cada subàmbit (Taula 3.2) dóna com a resultat l’increment de població que, en principi, correspondrà a cadascun d’aquests subàmbits, tal com mostren la Taula 3.3 i la Figura 3.9.

3.2.4. La capacitat d’acollida dels subàmbits: l’oferta potencial d’habitatge La Taula 3.3. mostra el repartiment del creixement de població estimat per a cada any entre els diversos subàmbits de la regió de Barcelona en funció de la seva atractivitat, ja sigui perquè són àrees on ja es concentra la població (POR) o perquè, en els darrers anys han mostrat una major o menor tendència a acollir o expulsar població (saldo migratori). Ara bé, l’atractivitat de cada subàmbit vindrà determinada per un element fonamental: la seva capacitat d’acollir nova població. Així, les unitats d’habitatge disponibles a cada àmbit seran, en darrera instància, les que acabin determinant el volum de nous arribats que poden acollir. El nombre d’aquestes unitats dependrà essencialment de dos factors. En primer lloc, la reutilització del parc existent, és a dir, el nombre d’habitatges que queden buits (per mortalitat dels seus ocupants o, simplement, per canvi d’habitatge) i els que són ocupats per la demanda interna (per emancipació o pel mateix canvi de residència que provoca, en sentit invers, el seu buidatge). En segon lloc, la incorporació de noves unitats d’habitatge, és a dir, el potencial urbanístic de nous habitatges. Els efectes del primer factor sobre el volum de població final són comparativament molt menors als del segon, no tant perquè els fluxos de buidatge i reocupació no siguin significatius sinó perquè a efectes de quantificació del creixement total únicament caldria comptabilitzar el saldo net entre les unitats que han quedat buides i les ocupades. Per aquest motiu, i davant la poca incidència final d’una fenomenologia que requereix un càlcul de certa complexitat, s’ha considerat únicament l’oferta potencial d’habitatge. Per tal d’estimar l’oferta potencial de nous habitatges s’ha partit de l’oferta actual. En no disposar de dades actualitzades de l’estoc d’habitatges als municipis catalans, s’han considerat les darreres dades censals exhaustives, les corresponents al cens de 200129, a les quals s’han afegit els habitatges acabats entre aquell any i 201630. D’aquesta manera, com mostra la Taula 3.4, el nombre total d’habitatges a la regió de Barcelona l’any 2016 era de 2.758.457. La major part

29 El Cens de 2001 va ser el darrer cens elaborat amb dades exhaustives del conjunt de la població. A partir del 2011 el Cens es realitza a partir d’enquesta per mostreig sobre el registre del Padró. El fet que a Catalunya la mostra correspongui a un 8,3% de la població provoca que en algunes ocasions, per a desglossaments o creuaments de variables molt específics, els resultats quedin desvirtuats. 30 Les dades del Cens de 2001 provenen de l’IDESCAT, mentre que la de nous habitatges provenen l’estadística d’Habitatges inicials i acabats del DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT de la GENERALITAT DE CATALUNYA, http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/06_estadistica/02_anuari_estadistic/anteriors/anuari_estadistic_2003/a rquitectura_i_habitatge/

68 d’aquests habitatges corresponen a primera residència, si bé un 19,3% són residències secundàries o es troben buits31. Sobre aquest parc d’habitatges s’ha estimat l’increment al llarg dels propers anys. Per fer-ho s’ha partit de la base de sectors urbanitzables del Mapa Urbanístic de Catalunya de 201732, dels quals s’han seleccionat els corresponents a ús residencial o mixt. Per a aquells sectors on consta la informació sobre el nombre d’habitatges previstos s’ha considerat aquesta dada. Per a la resta de sectors s’ha realitzat una estimació a partir de la superfície del sector en funció de la densitat neta mitjana d’habitatges per hectàrea de cada municipi. És a dir, s’ha estimat que la densitat del sector es correspondrà a la densitat neta mitjana del municipi: com més dens sigui un municipi tendirà a planejar desenvolupaments també més densos. Val a dir que, per aquells municipis ja excessivament densos, s’ha aplicat un topall de densitat per als nous desenvolupaments de 150 habitatges per hectàrea neta residencial. La suma dels habitatges, planejats o estimats, de tots els sectors per a cada municipi ha permès conèixer la seva oferta potencial, si bé, a efectes de les estimacions d’aquest treball, s’ha considerat que la part d’aquesta oferta que es desenvoluparà fins l’any 2030 mai representarà un increment del parc d’habitatges superior al 33% de l’existent actualment. Igualment, per aquells municipis que no tenen sectors de desenvolupament (en la seva totalitat, municipis petits), s’ha aplicat un possible increment màxim del parc actual del 15% (val a dir que Barcelona i Badia del Vallès quedarien en aquesta categoria; ara bé, pel seu nivell de colmatació s’ha descartat aplicar aquest 15%). Finalment, després de l’oportuna exploració a través del MUC s’ha descartat de manera puntual l’oferta potencial d’alguns sectors, ja sigui perquè el seu nivell de desenvolupament actual permet deduir que ja hi resideix població i que, per tant, ja consta com a població empadronada o perquè les seves característiques de localització, pendent, etc., fan poc probable el seu desenvolupament. A mode de comparació, podem veure com l'increment que suposa el potencial del parc d'habitatge que resulta dels càlculs 2016-2030 (445.853 en 14 anys), és semblant els habitatges acabats pels 15 anys anteriors (2001-2016). Percentatges al voltant del 15%, respecte al parc existent dels anys d'inici de cada període 2001 i 2016 respectivament. Per tant, els resultats són coherents amb la dinàmica constructora de l'àmbit. És més, hem de tenir present que hem calculat el potencial, és a dir la possibilitat de construir nous habitatges, que no vol dir que repetim un període de construcció com l'anterior, tenint en compte tots els factors que intervindrien, com també l'estoc d'habitatges ja existent i no ocupat. A l’oferta dels sectors s’han afegit també els increments de rendiment del sòl residencial conseqüència de les actuacions en sòl urbà consolidat, és a dir, l’enderrocament d’edificis vells i/o la construcció d’edificis que representen un nombre superior d’habitatges. Aquest volum d’habitatges s’ha estimat com a percentatge del parc total, en concret en un 2% del parc de 2016 per al període 2017-2030. La construcció de nous habitatges en sectors (390.684) i en actuacions sobre sòl urbà consolidat (55.169) sumaran d’aquesta manera 445.853 habitatges nous fins l’any 2030, dels quals, a partir de l’aplicació del mateix repartiment existent l’any 2016, 347.128 seran principals.

31 Aquesta proporció varia molt en funció del municipi, i arriba a representar més de la meitat dels habitatges en algunes àrees amb forta tradició turística o de segona residència. Per tal de conèixer aquesta proporció a nivell municipal s’ha partit del nombre de llars de cada municipi segons les dades del Cens de 2011 servides per l’IDESCAT. L’assimilació de les llars als habitatges principals i la seva resta als habitatges totals dóna una aproximació força precisa al nombre d’habitatges secundaris i vacants. 32 Les bases cartogràfiques del Mapa Urbanístic de Catalunya es poden descarregar en format ‘shape’ al portal web del DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT, http://territori.gencat.cat/ca/06_territori_i_urbanisme/urbanisme/mapa_urbanistic_de_catalunya/serveis_web_i_dad es_obertes/descarrega-de-dades/format-shapefile-shp/

Taula 3.4: Potencial d’habitatge i capacitat d’acollida dels subàmbits de la regió de Barcelona

construcció nous habitatges en sòl capacitat estimació habitatges urbà con- d'acollida parc d'habitatges 2016 secundaris i vacants en sectors solidat total principals disponibles 2030 (persones) % 2 més de 25.000 habitatges 10 persones per 3 habitatge resta menys de 25.000 habitatges 20 habi- d'habi- % incor- tatges tatges poració total familiars acabats (vacants i % sobre secun- total dispo- capacitat total 2001- Estimats nombre secun- segons el parc princi- total daris i disponibles d'acollida Subàmbit 2001 2016 2016 de llars daris) % MUC deduïts Totals Totals de 2016 Total pals Parc 2030 nous vacants nibles anual (persones)

Baix Penedès 66.399 20.504 86.903 33.554 53.349 61,4 16.044 20.798 36.842 16.248 1.738 17.986 7.307 104.889 7.307 6.339 13.646 975 2.924 Berguedà 21.032 4.159 25.191 16.876 8.317 33,0 3.497 10.517 14.014 8.307 504 8.810 5.908 34.001 5.908 1.663 7.572 541 1.622 Osona 58.881 16.481 75.362 57.843 17.529 23,3 19.976 24.166 44.142 23.827 1.507 25.334 19.506 100.696 19.506 3.506 23.012 1.644 4.931 la Selva 27.807 7.172 34.979 21.045 13.934 39,8 1.979 12.510 14.489 11.153 700 11.852 7.103 46.831 7.103 1.579 8.681 620 1.860 Moianès 6.112 1.617 7.729 4.859 2.870 37,1 1.458 1.890 3.348 2.357 155 2.512 1.590 10.241 1.590 574 2.164 155 464 Anoia 52.434 12.658 65.092 45.083 20.041 30,8 7.428 8.827 16.255 9.229 1.302 10.531 7.513 75.623 7.513 4.008 11.521 823 2.469 Bages 71.112 19.681 90.793 67.582 23.298 25,7 8.217 27.519 35.736 18.027 1.816 19.843 14.923 110.636 14.923 3.520 18.443 1.317 3.952 Riera de Caldes 32.187 8.795 40.982 34.663 6.319 15,4 9.165 9.210 18.375 11.609 820 12.428 10.490 53.410 10.490 1.264 11.754 840 2.519 Mediona-Anoia 13.451 4.836 18.287 13.471 4.816 26,3 4.706 5.039 9.745 5.338 366 5.704 4.213 23.991 4.213 963 5.176 370 1.109 Vilafranca 25.555 8.630 34.185 26.991 7.194 21,0 8.419 21.828 30.247 9.854 684 10.537 8.306 44.722 8.306 1.439 9.745 696 2.088 Calella 41.414 12.944 54.358 35.816 18.542 34,1 6.179 19.419 25.598 13.626 1.087 14.713 9.812 69.071 9.812 3.708 13.520 966 2.897 Garraf 67.936 17.539 85.475 58.653 26.822 31,4 8.565 112.479 121.044 25.892 1.710 27.602 19.117 113.077 19.117 4.556 23.673 1.691 5.073 Àrea Metropolitana de Barcelona 1.375.007 132.758 1.507.765 1.296.931 210.834 14,0 59.192 28.932 88.124 80.728 30.155 110.883 96.178 1.618.648 96.178 24.531 120.710 8.622 25.866 Baix Maresme 45.207 5.509 50.716 42.500 8.216 16,2 3.796 5.814 9.610 9.610 1.014 10.625 8.758 61.341 8.758 1.643 10.401 743 2.229 Mataró 64.353 12.299 76.652 62.086 14.566 19,0 3.791 23.774 27.565 8.442 1.533 9.975 7.620 86.627 7.620 2.094 9.714 694 2.082 Arenys 21.963 5.107 27.070 18.558 8.512 31,4 4.294 7.200 11.494 7.431 541 7.972 5.480 35.042 5.480 1.702 7.182 513 1.539 Montseny 29.203 10.912 40.115 30.542 9.573 23,9 10.990 9.910 20.900 11.042 802 11.844 8.977 51.959 8.977 1.915 10.891 778 2.334 Sabadell 94.997 23.409 118.406 97.664 20.742 17,5 5.788 47.361 53.149 36.492 2.368 38.861 32.209 157.267 32.209 2.490 34.699 2.479 7.436 Tenes-Besòs 45.285 7.821 53.106 44.043 9.063 17,1 4.172 29.416 33.588 9.932 1.062 10.994 8.992 64.100 8.992 1.813 10.804 772 2.315 Terrassa 116.369 32.398 148.767 119.849 28.918 19,4 24.758 60.034 84.792 36.572 2.975 39.547 31.949 188.314 31.949 3.218 35.166 2.512 7.536 Granollers-Congost 57.270 14.886 72.156 61.316 10.846 15,0 7.872 28.379 36.251 22.514 1.443 23.957 20.336 96.113 20.336 1.846 22.181 1.584 4.753 Martorell 35.683 8.685 44.368 36.305 8.063 18,2 6.932 39.232 46.164 12.454 887 13.342 10.841 57.710 10.841 1.613 12.453 890 2.669 Total regió de Barcelona 2.369.657 388.800 2.758.457 2.226.230 532.364 19,3 227.218 554.254 781.472 390.684 55.169 445.853 347.128 3.204.310 347.128 75.984 423.112 30.222 90.667

El darrer pas en l’estimació del volum total de nous habitatges disponibles ha consistit en sumar als habitatges nous, l’increment del rendiment del parc existent, és a dir, el canvi de categoria d’alguns dels habitatges secundaris o buits a habitatges principals, procés habitual en moments d’augment de la demanda per fluxos immigratoris continuats. Així, s’ha considerat que al llarg dels proper anys una cinquena part (20%) del parc d’habitatges vacants o secundaris dels municipis menors de 25.000 habitants passarà a ser principal, percentatge que es redueix a la meitat (10%) en els municipis majors de 25.000 habitatges i, per tant, més consolidats. El sumatori de nous habitatges i rendiment del parc existent dóna per al conjunt de l’àmbit un total de 423.112 habitatges principals, és a dir, per terme mig, 30.222 habitatges per a cada un dels 14 anys del període d’estudi. La Figura 3.10 mostra el repartiment d’aquest potencial d’habitatges per municipis.

Figura 3.10. Potencial d’habitatges disponibles per municipis, total habitatges

Finalment, s’ha aplicat una ràtio mitjana d’ocupació d’aquests habitatges per tal de poder comparar la població que arribarà a cada àmbit en funció de la seva atractivitat (Taula 3.3) amb el màxim d’habitants que podrà absorbir la nova oferta d’habitatge. Aquesta ràtio de persones per habitatge ha estat fixada en tres, donant com a resultat la capacitat mitjana anual de 90.667 persones per al conjunt de l’àmbit que mostra la darrera columna de la Taula 3.4. Tal com es pot veure el volum de persones que pot ser acollida per l’oferta d’habitatge potencial és clarament superior a la demanda produïda pels creixements de població al conjunt de l’àmbit (una capacitat mitjana anual de 90.667 persones per a una demanda mitjana anual de 30.222). A més d’això és important destacar que aquest superàvit es produeix per a tots els subàmbits analitzats. No cal, per tant, resignar excedents de creixement d’un subàmbit amb poc potencial de nou habitatge a un altre que sí en tingui, de manera que l’increment de població de cada subàmbit serà l’observat a la Taula 3.3.

Un cop conegut el creixement de població de cada subàmbit, aquesta població serà distribuïda entre els seus municipis en funció d’aquesta mateixa oferta d’habitatge, però també de l’accessibilitat de cada municipi. El subapartat següent realitza aquest segon pas.

3.2.5. El repartiment final de la població entre els municipis: l’oferta potencial d’habitatge i l’accessibilitat Els subàmbits de la regió de Barcelona han servit per distribuir territorial els increments de població previstos fins l’any 2030. El criteri, com ha estat dit, és que en tractar-se de creixements basats principalment en la immigració, i en respondre aquesta a motivacions laborals, els nous contingents tendiran a instal·lar-se en aquelles àrees on hi hagi activitat. El volum de població ocupada resident ha estat, en aquest sentit, un indicador de gran utilitat per identificar aquestes àrees, en reflectir de manera combinada tant la residència de la població com els llocs de treball. Ara bé, un cop canalitzats els grans fluxos immigratoris (i amb ells el creixement demogràfic que porten associat) cal determinar quina serà la localització específica de la nova població a l’interior de cada subàmbit. Els nous contingents de població s’instal·laran, com s’ha dit, allà on es trobin a prop de l’activitat econòmica. Un cop aconseguida aquesta proximitat, però, la localització de la residència dependrà bàsicament de dos factors: la disponibilitat d’habitatge en el lloc precís que es desitja i, en cas que no se’n trobi, l’accessibilitat que ha de permetre atorgar al lloc en qüestió una proximitat en temps.

Figura 3.11. Accessibilitat en transport col·lectiu per municipis

Per tal de realitzar aquesta distribució a l’interior de cada subàmbit s’ha considerat a nivell municipal l’oferta potencial d’habitatge estimada a l’apartat anterior a escala de subàmbit. Cada municipi de la regió, doncs, disposarà d’una oferta potencial d’habitatge amb la que podrà satisfer, juntament amb la resta de municipis del seu subàmbit, la demanda anual d’habitatge (Taula 3.3). Aquesta demanda serà repartida entre els diversos municipis de manera proporcional a aquesta oferta, de manera que els municipis amb major oferta acolliran major demanda. Ara bé, el simple fet de disposar d’oferta no comporta la seva ocupació de manera automàtica i proporcional, ja que la demanda es guiarà per altres criteris, com ara l’esmentada accessibilitat. Per aquest motiu, la disponibilitat d’oferta ha estat combinada amb l’accessibilitat de cada municipi per tal de determinar la seva capacitat per absorbir la demanda que li correspon dintre de cada subàmbit. En aquest treball, l’accessibilitat ha estat estimada a partir del nombre de parades i estacions dels diversos serveis de transport col·lectiu existents a cada municipi: metro, tramvia, tren de rodalies, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i línies d’autobusos interurbans33. Els punts d’accés a la xarxa de transport (parades i estacions) han estat ponderades en funció de si es tractava de transport ferroviari (valor 2) o per carretera (valor 1). El sumatori dels valors ponderats per a cada municipi és el que mostra la Figura 3.11. El pes de l’oferta potencial d’habitatge de cada municipi sobre el conjunt del subàmbit i la seva accessibilitat en transport col·lectiu comparada amb la de la resta de municipis que en formen part ha permès construir un índex d’atractivitat que, multiplicat per l’increment de població estimat per cada any per a cada subàmbit, permetrà la distribució final de la població a escala municipal. En aquest punt, alguns municipis mostraran una oferta insuficient per acollir tots els nous habitants que els correspondrien, per la qual cosa, aquest excedent de població ha estat ubicada a l’interior del mateix subàmbit a partir d’un recàlcul de l’atractivitat dels municipis on l’oferta potencial d’habitatge era superior a la demanda. El resultat d’aquestes operacions, realitzat per a cada any del període, és el que mostren les Figures 3.12 i 3.13 (les dades són consultables a les Taules A.2.1. i A.2.2 de l’Annex 2).

3.2.6. La distribució de l’ocupació Les estimacions d’ocupació per municipis s’han realitzat a partir de dos grans blocs. D’una banda, la quantificació per al conjunt de Catalunya a partir de l’evolució del PIB, ja descrita a l’apartat 3.1. De l’altra, i de manera similar a la població, l’assignació d’una proporció d’aquesta ocupació a la regió de Barcelona i la distribució al seu interior. La metodologia per realitzar la distribució de l’ocupació, més senzilla que l’emprada en el cas de la població, ha estat condicionada inicialment per dos factors. En primer lloc, pel que fa a la distribució actual de l’ocupació, per la manca d’una font de dades actualitzada amb el necessari nivell de desagregació territorial. I, en segon lloc, per la dificultat de preveure les futures localitzacions d’ocupació, ja que les activitats econòmiques presenten una imprevisibilitat de localització molt major que la població, en mutar molt més ràpidament les seves necessitats característiques i necessitats d’espai (tant pel que fa a la superfície, la localització i l’entorn) i, per tant, canviar d’ubicació de manera més sovintejada i impredictible. Elaborar una predicció similar a la de l’increment de població a partir del potencial d’habitatge existent en els sectors urbanitzables de cada municipi, realitzada en els apartats anteriors, resulta en aquest cas un exercici d’enorme complexitat.

33 Les bases cartogràfiques de les parades, 13.143 d’autobús, 207 de tren, 73 de tramvia, 205 de metro, han estat subministrades per l’ATM..

Figura 3.12. Increment de població estimada dels municipis de la regió de Barcelona, 2016-2030

Figura 3.13. Població total estimada dels municipis de la regió de Barcelona, 2030

Pel que fa a la primera d’aquestes limitacions, en no disposar de dades d’ocupació convenientment actualitzades i territorialitzades a nivell municipal, s’ha realitzat una estimació dels llocs de treball existents actualment a cada municipi. Com és sabut, les dues úniques fonts que ofereixen dades d’ocupació a nivell municipal exhaustives per al conjunt de Catalunya són les provinents dels censos de població i del registre d’afiliats a la Seguretat Social. En el primer cas, les dades presenten una doble limitació: per una banda l’antiguitat, ja que l’operació censal es realitza cada deu anys, i la darrera informació disponible correspon a l’any 2011; d’altra banda, la metodologia mostral aplicada al cens de població des d’aquest any 2011, que redueix l’antiga mostra universal (el conjunt de població) a una proporció inferior al 13% de l’univers, desvirtuant d’aquesta manera la significació de les dades per a àmbits territorials reduïts i/o per a determinats creuaments. En el segon cas, les dades d’afiliació a la Seguretat Social recullen, amb periodicitat trimestral, tots els afiliats, però, malgrat oferir-se a nivell de municipi, la localització fa referència al centre de cotització de les empreses que, en moltes ocasions no coincideix físicament amb la ubicació del lloc de treball (tal seria el cas, per exemple, d’una entitat bancària que té un únic centre de cotització provincial on hi consten tots els treballadors repartits per les oficines dels diversos municipis de la província). Per tal de superar aquestes limitacions, s’ha realitzat una estimació d’ocupació per municipis a partir dels avantatges que ofereix cadascuna de les fonts: la correcta territorialització municipal de les dades censals i l’actualitat i exhaustivitat territorial de les dades d’afiliació. D’aquesta manera, s’ha estimat en primer lloc el biaix existent entre ambdues variables el darrer any per al què es disposava d’informació per a tots els municipis: el 2001. Aquest percentatge de biaix, positiu o negatiu (perquè a les dades d’afiliació hi consten més ocupats que a les censals o viceversa) de cada municipi ha estat aplicat a les dades d’afiliació més recents, les de 2016 per tal de minorar o augmentar la xifra en la proporció adequada. Cal apuntar, en aquest punt, dues precisions metodològiques. La primera consisteix en obviar tots els municipis amb un nombre d’afiliats inferior a 100, ja que petites oscil·lacions podrien proporcionar resultats molt distorsionats. En aquests municipis el valor d’ocupats considerat per al 2016 és el mateix que el d’afiliats. La segona ha estat una comprovació dels coeficients sobre els 78 municipis per als què es disposa d’informació censal de l’any 2011 (aquells de més de 10.000 habitants) i, lògicament, també d’afiliació. La comprovació mostra com, efectivament, l’aplicació d’aquest coeficient sobre les dades d’afiliació produeix uns resultats força ajustats a les dades censals (Figura 3.14). Val a dir que en alguns casos les desviacions són lleugerament més grans i, fins i tot, la dada d’afiliació s’aproxima més a la censal que l’estimació. Però en la majoria de localitats i, sobretot, en els municipis amb major ocupació, l’estimació ofereix un ajust molt superior a la dada registral. Tal seria el cas de, per exemple, Barcelona, on el segon trimestre de 2011 hi constaven 960.606 afiliats, si bé segons el cens del mateix any els ocupats reals eren 821.242. L’estimació sobre els afiliats, en aquest cas, rebaixa el nombre de treballadors fins a 823.857, una quantitat molt més propera a la censal. Igualment, en sentit contrari, a Martorell, on només hi consten 11.266 afiliats a la Seguretat Social, la dada censal eleva els ocupats que hi treballen fins a més del doble, 25.042. En aquest cas l’estimació situa el nombre de treballadors en 28.735, un xic superior a la censal, però en qualsevol cas molt més propera. Comprovada la bondat del mètode d’estimació, aquest ha estat aplicat, com s’ha dit, a la dada d’afiliació corresponent a l’any en què s’inicia l’estimació del present treball, la del segon trimestre de 2016. Els afiliats de cada municipi en aquella data han estat incrementats o reduïts amb el seu coeficient, llevat d’aquells on el nombre d’afiliats és inferior a 100, en què s’ha conservat la xifra inicial. Com a resultat, a més dels ajustos per a cada municipi, s’ha produït la reducció per al conjunt de la regió de Barcelona el segon trimestre de 2016 dels 2.347.046 afiliats a la Seguretat Social als 2.306.738 llocs de treball estimats, tal com s’explicava al final de l’apartat 3.2.1.

Figura 3.14. Llocs de treball localitzats segons el Cens de 2011 i estimació de l’ocupació a partir dels afiliats a la Seguretat Social del segon trimestre de 2011. Municipis de la província de Barcelona amb més de 10.000 habitants

900.000 y = 1,003x + 743,67 R² = 0,9995

600.000 Estimació Estimació 2011 300.000

0 0 300.000 600.000 900.000

Cens 2011

A partir d’aquesta xifra inicial, l’estimació de llocs de treball de cada municipi ha estat projectada fins als 2.565.187 de l’any 2030. Per fer-ho, s’ha partit d’una doble premissa. En primer lloc, que tots els municipis tendiran a mantenir al llarg dels propers anys la mateixa relació entre llocs de treball i població que tenen en l’actualitat. És a dir, allà on es produeixin creixements residencials es produiran igualment increments d’activitat que tendeixin a conservar la seva relació entre població i ocupació. D’aquesta manera, les úniques alteracions que es preveuen en aquest equilibri són les produïdes per la dinàmica demogràfica i econòmica del conjunt de Catalunya, és a dir, aquelles produïdes per les oscil·lacions en l’estructura d’edats i la proporció de població activa. Aquesta primera tendència ha estat matisada, però, per l’impacte que pugui tenir el desenvolupament de grans àrees d’activitat econòmica, les quals, òbviament, escapen al manteniment de l’equilibri entre residència i ocupació a mig termini. Per aquest motiu, en segon lloc, s’ha considerat també el nombre de treballadors que podrien aplegar aquestes àrees. Així, s’ha tingut en compte tot el sòl considerat com urbanitzable delimitat amb tipus de desenvolupament d’activitat econòmica i desenvolupament mixt en el Mapa Urbanístic de Catalunya34. És a dir, aquell sòl susceptible de transformació urbanística mitjançant un Pla Parcial o un Pla Parcial de Delimitació per aconseguir la condició de solar i poder ser edificat. No s’ha considerat el sòl no delimitat per dos motius. En primer lloc, per la manca de concreció sobre el tipus de desenvolupament que arribarà a tenir i, en segon lloc, per la dificultat de que arribi a edificar-se en el període que abasta la projecció de l’estudi. Malgrat aquesta restricció, sí que s’ha considerat el sòl que afecta els PDU que estan en elaboració i comprenen sòls de gran interès,

34 Actualització de l’1 de gener de 2017.

76 com són els casos del PDU de l'activitat econòmica al Baix Llobregat nord, el PDU Gran Via – Llobregat i el PDU Riera de Caldes sud 35. Un cop quantificat aquest sòl, i per tal d’obtenir llocs de treball que poden representar, s’han aplicat les ràtios de llocs de treball per superfície provinents dels Estudis Econòmics i Financers del Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona36, que per al sòl qualificat com a urbanitzable amb desenvolupament econòmic assignava una ràtio d’un lloc de treball per cada 166 m2 de sòl en zones per al sector industrial i de 40 m2, la corresponent a oficines i comerços, per a una quarta part del sòl en zones per al tipus de desenvolupament mixt, és a dir, aquell que es reserva per a sectors que preveuen la combinació entre els usos residencial, activitat econòmica. Per al sòl provinent dels PDU no aprovats s’ha assignat la mateixa ràtio, si bé en el Cas del PDU Gran Via s’han considerat directament els 28.000 llocs de treball que podrien arribar a generar. Tot aquest sòl d’activitat potencial podria arribar a representar 426.656 llocs de treball xifra que d’altra banda, excedeix en molt els esmentats 258.449 nous llocs de treball que es crearan a la regió de Barcelona fins l’any 2030. Per aquest motiu s’ha considerat aquesta xifra com a topall màxim i s’ha considerat que la meitat dels nous llocs de treball es crearan seguint el criteri de manteniment d’equilibri de llocs de treball i ocupació de cada municipi, i l’altre 50% en funció del nou sòl d’activitat disponible. Els resultats són els que mostren les Figures 3.15 i 3.16. Les Taules A.2.3 i A.2.4 de l’Annex 2 mostren, a més, la periodificació per a cada any, que segueix les pautes marcades per l’estimació d’ocupació realitzada al principi del capítol.

35 El sòl d’activitat de la resta de PDU aprovats o en curs de l’àmbit d’estudi queda ja recollit a la darrera edició del Mapa Urbanístic de Catalunya. 36 Vegeu "Estudi Econòmic i Financer del Pla Territorial Parcial de la RMB" (p. 51). http://www.gencat.cat/territori/plans/PTMB_aprovacio_definitiva/06_ESTUDI_ECONOMIC_I_FINANCER/Estudi_econo mic_financer/Estudi_economic_financer.pdf

Figura 3.15. Increment de l'ocupació estimada dels municipis de la regió de Barcelona, 2016-2030

Figura 3.16. Ocupació total estimada dels municipis de la regió de Barcelona, 2030

4. La nova mobilitat derivada de les transformacions territorials i els reptes que planteja

Els capítols precedents han permès observar l’evolució recent de les principals variables econòmiques i sociodemogràfiques al llarg dels darrers anys i han realitzat una estimació de la seva evolució fins l’any 2030 als 327 municipis de la regió de Barcelona. Aquesta evolució del nombre i la distribució territorial de la població i l’activitat generarà, lògicament, canvis en la mobilitat i la manera en què es realitza i, en conseqüència, en la demanda de transport col·lectiu. El present capítol sintetitza els resultats dels apartats anteriors per tal d’identificar els trets bàsics d’aquesta demanda futura i, a partir del contrast amb les xarxes infraestructurals actuals, valorar fins a quin punt l’oferta infraestructural serà capaç de satisfer aquesta demanda.

4.1. La nova demanda potencial El capítol anterior ha estimat que entre els anys 2016 i 2030 la població de la regió de Barcelona augmentarà en 458.601 habitants, i els llocs de treball en 258.449 unitats. Les diferents característiques sociodemogràfiques, de teixit econòmic, de disponibilitat d’habitatge i de sòl d’activitat o d’accessibilitat de cada municipi provoquen, però, que la distribució d’aquests nous habitants i treballadors sobre el territori sigui més intensa en alguns indrets que no pas en d’altres.

4.1.1. Les pautes de localització dels agents Per la seva dimensió i atractivitat, els municipis actualment més poblats concentraran la major part del creixement demogràfic dels propers anys: Barcelona, que passarà de 1.608.746 habitants el 2016 a 1.659.699 el 2030, aglutinarà, de fet, més d’un 10% del creixement total, però altres deu municipis (l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Terrassa, Badalona, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sabadell, Montcada i Reixac i Gavà), tots ells amb creixements entre els deu mil i els vint mil habitants, representaran un altre 30% del creixement total. En la majoria d’ocasions aquests creixements, tot i notables en termes absoluts, representen increments relatius no excessivament grans; ara bé, en d’altres (el Prat de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Montcada i Reixac), els creixements de població poden arribar a representar més d’un 25% dels residents actuals. Igualment, creixements aparentment poc significatius en termes absoluts suposaran increments relatius sobre unes poblacions que, en l’actualitat, són més aviat modestes. Tot plegat comporta que el pes que representa la població de cada municipi sobre el total variarà considerablement al llarg dels propers anys la distribució relativa. Així, tal com es pot observar a la Figura 4.1, malgrat concentrar els increments de població més grans en termes absoluts, les principals capitals metropolitanes (tot el Barcelonès, Sabadell, Terrassa, Granollers, Mataró, Martorell) tendiran a perdre pes relatiu en el nou mapa de distribució de la població com també ho faran un bon nombre de municipis de les comarques interiors, especialment els més petits i, sobretot, amb una baixa accessibilitat. Per contra, bona part dels municipis del Maresme, el Vallès i el Penedès i, sobretot, els eixos del Ter-Congost i del Llobregat, especialment al delta d’aquest darrer, veuran incrementar el seu pes relatiu. La població, doncs, tendirà a redistribuir-se a la regió de Barcelona sortint dels nuclis més grans però instal·lant-se en entorns relativament propers, decrementant la importància dels municipis que no poden absorbir més creixement, però buscant els indrets que continuïn gaudint d’una relativament elevada accessibilitat.

Figura 4.1. Diferència del pes relatiu de la població dels municipis de la regió de Barcelona, 2016-2030

Figura 4.2. Diferència del pes relatiu dels llocs de treball localitzats als municipis de la regió de Barcelona, 2016-2030

En el cas de l’ocupació la tendència serà similar al de la població, però amb alguna particularitat destacable. Així, un altre cop són els municipis que ja concentren més llocs de treball aquells que

80 tendiran a incrementar-ne més el nombre en termes absoluts, amb Barcelona acumulant també més d’una desena part del total de nous llocs de treball i amb municipis com l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Cerdanyola del Vallès o Terrassa amb increments molt considerables. Ara bé, sorgeixen nuclis com Abrera, la Roca del Vallès o Sant Esteve Sesrovires que, gràcies principalment a la seva disponibilitat de sòl d’activitat i a la seva localització estratègica, experimentaran creixements dels seus llocs del treball superiors a les 5.000 unitats entre el 2016 i el 2030, el que representa increments de l’ocupació del 63%, el 84% i el 94% respectivament. Com a conseqüència d’aquests nuclis i sense oblidar el comportament de molts altres municipis que, tot i que amb magnituds menors, sumen volums de llocs de treball molt notables, la distribució dels llocs de treball també es veurà alterada al llarg de la regió de Barcelona al llarg dels propers anys. Un altre cop Barcelona i els municipis del seu entorn més proper, malgrat ser els que guanyen més llocs de treball, perdran pes relatiu en veure’s superada la seva taxa de creixement per la de molts altres municipis. Amb tot, són les grans reserves de sòl d’activitat de la majoria de municipis vallesans les que, a l’igual que les que es troben al llarg dels eixos del Llobregat i del Ter-Congost experimentaran un increment més important del pes relatiu pel que fa a l’activitat.

4.1.2. La mobilitat obligatòria potencial resultant Com s’ha descrit al subapartat anterior, tant els increments de població com de llocs de treball tindran una incidència diversa al llarg de la regió de Barcelona. Com es pot esperar, uns municipis creixeran més que altres en funció de les seves característiques i capacitat. Un efecte d’aquest creixement desigual d’especial rellevància per a la mobilitat és que les distribucions de població i llocs de treball també són diferents entre elles. És a dir, no és únicament que uns municipis creixin més que d’altres, sinó que uns que creixen més en població ho poden fer més en llocs de treball i viceversa. Com a conseqüència d’aquest creixement desigual, la relació entre població ocupada resident (POR) i llocs de treball localitzats (LTL) de cada municipi es veurà alterada. I, el que és més notable, aquesta alteració tindrà un efecte directe sobre la mobilitat, ja que el desequilibri entre POR i LTL és la causa de l’anomenada mobilitat obligatòria, és a dir, aquella que sorgeix de la impossibilitat de satisfer la demanda de treball d’un determinat municipi al seu interior. Quan el volum de població ocupada resident i el de llocs de treball localitzats es troba equilibrat és possible que es produeixin desplaçaments extramunicipals, perquè l’oferta laboral dels residents no coincideix, pel motiu que sigui, amb la demanda de treballadors per part de les activitats que s’hi localitzen. Ara bé, existeix, com a mínim, la possibilitat de “casar” els ocupats residents amb els llocs de treball del municipi i evitar, d’aquesta manera, la mobilitat extra municipal. Per contra, si un municipi disposa de més residents ocupats o de més llocs de treball es veurà obligat a enviar els seus residents a altres indrets o a atraure residents d’altres indrets respectivament. L’especialització funcional provoca, doncs, mobilitat obligatòria mentre que l’equilibri entre el nombre de població ocupada resident i llocs de treball localitzats permet reduir-la. Partint d’aquesta consideració, les estimacions de població i llocs de treballs realitzades per als municipis de la regió de Barcelona mostren una doble tendència. Per una banda, el nombre de municipis equilibrats augmentarà, tot i que tímidament, en aquest període. Així, l’any 2016 els municipis equilibrats (amb una relació POR/LTL entre 0,8 i 1,2) eren 80, mentre que els especialitzats en residència (els que tenien una relació POR/LTL superior a 1,2) eren 205 i els especialitzats en activitat (relació POR/LTL inferior a 0,8) eren 42. El 2030 els municipis equilibrats hauran augmentat fins a 86 i els especialitzats en residència s’hauran reduït fins a 182, però els especialitzats en activitat hauran augmentat fins a 59. Aquest petit increment dels municipis equilibrats correspon als punts foscos que es troben entre la franja de 0,8 i 1,2 de la Figura 4.3.

Figura 4.3 Evolució de l’equilibri entre POR i LTL dels municipis de la regió de Barcelona, 2016-2030

Figura 4.4. Relació entre Població Ocupada Resident i Llocs de Treball Localitzats (POR / LTL) a la regió de Barcelona, 2016 i 2030 2016 2030

Ara bé, independentment del nombre de municipis, el desequilibri total dependrà igualment del volum de població ocupada resident o de llocs de treball localitzats dels municipis que tendeixin a especialitzar-se. En aquest sentit, el fet que, com mostren els mapes de la Figura 4.4, alguns dels municipis amb més població o més activitat siguin precisament els que tendeixen a especialitzar- se (Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Esplugues de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat i, tot i que molt poc, també Barcelona) provoca que el desequilibri total (el sumatori dels valors absoluts de les diferències entre POR i LTL de tots els municipis) passi de 709.965 a 777.762 entre 2016 i 2030, el que representa un 30,93% i un 31,33% de la seva POR respectivament.

De fet, tal i com es pot observar a la Figura 4.5, dels 327 municipis de la regió de Barcelona, només 116 tendeixen a reduir la seva especialització funcional (23 redueixen la seva especialització en activitat i 93 en residència), mentre que 53 municipis tendeixen a incrementar a seva especialització en activitat i 127 ho fan en residència. Els 31 restants intercanvien la seva especialització. És a dir, la majoria de municipis tendiran a especialitzar-se encara més en allò en què ja estan especialitzats.

Figura 4.5. Evolució de l’especialització funcional dels municipis de la regió de Barcelona entre 2016 i 2030

4.2. L’oferta d’infraestructures de transport La relocalització de població i activitats al llarg dels propers anys crearà noves demandes de transport, tant pel que fa als mitjans individuals com al col·lectiu. Les xarxes existents evolucionaran per tal d’atendre aquestes demandes amb la major solvència, però en qualsevol cas és probable que sorgeixin punts especialment mancats del nivell d’oferta necessari.

4.2.1. Les propostes del PTMB i els projectes del PDI i el seu nivell de realització És de preveure que les infraestructures de transport, tant la xarxa viària com ferroviària, evolucionin al llarg dels propers anys seguint els moviments sobre el territori de població i activitat per tal de permetre una millora continuada de la seva accessibilitat. En aquest sentit, els documents de planificació d’aquestes infraestructures indiquen quines seran les properes realitzacions. A l’àmbit d’estudi, dos són els principals documents de planejament que indiquen quins han de ser els futurs desenvolupaments de les xarxes viària i ferroviària: el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB), elaborat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i aprovat definitivament l’any 2010, i el Pla Director d’Infraestructures 2011-2020 (PDI), elaborat per l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona.

Tots dos documents estableixen quins han de ser els futurs creixements de les xarxes de transport, per a les xarxes ferroviària i viària en el cas del PTMB, i per a la xarxa ferroviària, a més d’altres serveis relacionats amb el transport col·lectiu, en el cas del PDI. Malgrat realitzar algunes propostes per terminis que van més enllà de l’horitzó temporal de cada pla, el PTMB situava aquest horitzó en l’any 2026, mentre que el PDI, com el seu títol indica, el situava el 2020. En l’actualitat, passat gairebé la meitat del període vigència previst en el primer cas i més de la meitat en el segon, el cert és que el nivell de realització en tots dos casos és certament baix. Així, com es pot veure a la Figura 4.6, només 3 de les 69 principals actuacions previstes al PTMB s’han realitzat a dia d’avui, dues a la xarxa ferroviària (el perllongament de l’L5 entre Horta i Vall d’Hebron i el perllongament de l’L2 a Badalona) i una a la xarxa viària (l’ampliació i millora de traçat de la C-15 entre Vilanova i la Geltrú i Igualada). Al mateix temps, altres set infraestructures s’han iniciat o han estat realitzades parcialment, algunes d’elles tan estratègiques com la Línia 9 de metro (de la que només s’han realitzat els extrems), l’accés de rodalies a la T1 de l’aeroport o la ronda del Vallès (de la que només es disposa d’alguns trams aïllats de curt quilometratge). Queden, doncs, sense haver-se ni ta sols iniciat 59 actuacions, algunes d’elles de vital importància per a la vertebració de la regió metropolitana de Barcelona. De manera similar, tot i que amb un nivell de realització una mica major, únicament 4 de les 59 actuacions previstes al PDI (Figura 4.7) han estat finalitzades a dia d’avui (el tram de la línia 9 entre Zona Universitària i l’aeroport, els perllongaments de les línies de FGC a Sabadell i Terrassa i la remodelació de l’estació de Rodalies a l’Hospitalet de Llobregat). De la resta, 13 es troben licitades o en execució, si bé únicament quatre d’elles corresponen a actuacions destinades a incrementar el servei de la xarxa. És evident que la crisi econòmica iniciada l’any 2008 i que tot just ara comença a remetre ha estat en gran part responsable del baix nivell d’execució de tots dos plans. La caiguda de la inversió pública en infraestructures s’ha traduït en una suspensió de la major part dels projectes planificats. És cert que en algunes ocasions les propostes no únicament obeïen a un termini molt superior al de l’execució del pla, sinó també a l’assumpció del manteniment d’uns nivells de creixement econòmic similars als dels anys immediatament anteriors a l’inici de la crisi, el que no només hagués requerit amb urgència la realització d’aquestes infraestructures, sinó que també hauria permès el seu finançament (es tracta de projectes com l’eix transversal ferroviari i el seu accés a Barcelona, el trasllat de la línia de rodalies Barcelona-Mataró a l’interior del Maresme, o la connexió entre Sabadell i Granollers mitjançant un tren-tramvia). Ara bé, en altres ocasions les propostes no tan sols esdevenien vitals per a garantir uns nivells de servei adequats, sinó que el seu cost de realització era relativament reduït. Tal seria el cas, per exemple, de la connexió A2- AP7 a Castellbisbal en el cas de la xarxa viària o el desdoblament d’alguns trams ferroviaris (línia 1 de Rodalies entre Arenys de Mar i Blanes; línia 3 de Rodalies entre Montcada i Reixac i Vic) i fins i tot altres de major cost però d’impacte també més gran sobre la mobilitat, com la nova línia ferroviària Castelldefels-Cornellà de Llobregat-Zona Universitària, a banda d’intercanviadors ferroviaris i àrees de park & ride que facilitessin la intermodalitat. En qualsevol cas, el nivell de realització de les infraestructures ha estat molt limitat i, pel nombre de projectes que es troben en execució, les noves infraestructures finalitzades abans de l’any 2030 no sembla que hagin de permetre revertir aquest retard. En un context en què, com s’ha vist, la sortida de la crisi econòmica va acompanyada d’un increment de la mobilitat que previsiblement superarà amb escreix els nivells anteriors a la crisi, el manteniment de la dotació infraestructural comportarà inevitablement tensions entre l’oferta i la demanda de transport.

Figura 4.6. Estat de realització de els infraestructures de mobilitat proposades al PTMB

Iniciada/ realitzada Finalit- parcial- Pendent zada ment d'inici

Nou intercanviador de Vilafranca del Penedès x Nou intercanviador de Martorell x Nou intercanviador del Vallès Occidental x Xarxa d'altes Nou intercanviador de Granollers x prestacions Ramal de l’alta velocitat al Vallès x Accés d l'alta velocitat a l’aeroport del Prat x Connexió de l’Eix Transversal Ferroviari amb Barcelona x Eix Transversal Ferroviari x Construcció d’una nova línia de mercaderies al corredor mediterrani x Xarxa de Desdoblament de vies entre Vilafranca i Martorell x mercaderies Nova variant ferroviària de Montmeló x Nou accés ferroviari al port de Barcelona x Construcció de la nova línia Castelldefels-Cornellà-Barcelona x Construcció de la nova Línia Orbital Ferroviària. x Trasllat a l’interior de la línia Barcelona-Mataró x Xarxa de Desdoblament i variants de la línia Barcelona-Vic x Rodalia Millores de traçat a la línia Barcelona-Manresa x Nou accés de Rodalia a l’aeroport del Prat x Nou túnel de Rodalia a Barcelona x Nova línia Barcelona-Vallès pel túnel d’Horta amb connexions a Sabadell i Terrassa i a l’interior de Barcelona x Xarxa Perllongament de la línia de Sabadell del Metro del Vallès fins a Castellar del Vallès x ferroviària Perllongament de la línia de Terrassa fins a Matadepera x Xarxa de FGC Perllongament de la línia Llobregat-Anoia entre la plaça Espanya i la plaça de les Glòries i el Barcelonès nord x Perllongament de l’L-6 fins a Esplugues de Llobregat x Millora de l’actual línia d’FGC Sant Cugat-plaça Catalunya que permeti incrementar la seva velocitat i capacitat x Nova L9 x Perllongament de l’L5 entre Horta i Vall d’Hebron x Perllongament de l’L3 des de la Zona Universitària fins a Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat x Xarxa de metro Perllongament de l’L2 a Badalona x Perllongament de l’L2 a l’Hospitalet, entre Sant Antoni i Parc Logístic x Perllongament de l’L1 a Badalona x Perllongament de l’L1 al Prat de Llobregat x Xarxa de tren- Millora de la línia d’FGC entre Martorell i Igualada tramvia Connexió entre Sabadell i Granollers amb el sistema del tren-tramvia Xarxa de Noves connexions al Baix Llobregat x tramvia i Noves connexions al Vallès Occidental x plataformes Noves connexions alVallès Oriental x reservades Noves connexions al Barcelonès x d’autobús Noves connexions a la xarxa tramviària de Barcelona x Ronda del Vallès x Continuació de l’A-7 entre el Vendrell i Abrera x A-2/C-32 entre Palafolls i Maçanet x Via de connexió entre l’A-2 i la Ronda del Vallès a Abrera x Ampliació i millora de traçat de la C-15 entre Vilanova i la Geltrú i Igualada x Variants, millores de traçat i ampliació de la C-17 entre Mollet del Vallès i Osona x Desdoblament de la C-59 entre Palau-solità i Caldes de Montbui x B-500, túnel de la Conreria x Calçades laterals C-58 entre Badia del Vallès i Terrassa x Vies Prolongació calçades laterals AP-7 en alguns trams entre Barberà i Granollers x estructurants Millora de la C-35 entre Granollers i Maçanet x primàries i Via per a vehicles pesants d’accés al Port de Barcelona x suburbanes Carrils bus/VAO a la B-23, C-58 i C-31 x primàries Milllora ambiental a la C-31 a Badalona i Sant Adrià de Besòs x Milllora ambiental a la C-58 a Cerdanyola del Vallès i Ripollet x Milllora ambiental a la C-58 entre Badia del Vallès i la UAB x Xarxa viària Milllora ambiental a la B-23 a Esplugues de Llobregat x Milllora ambiental a la AP-7 a Montmeló i Martorell x Milllora ambiental a la A-2 a Martorell i Abrera x Ampliació de la Ronda Litoral al tram del Morrot x Construcció d’una nova galeria al túnel de Vallvidrera x Estudi de la via de connexió entre l’A-2 i la C-16 entre Abrera i Vacarisses x Ronda Est de Terrassa x Ronda de Rubí x Ronda Est de Sabadell x Vies Via interpolar entre Castellbisbal i Granollers x estructurants BV-5001, Via del marge esquerre del Besòs x secundàries i Trasllat de l’N-II en paral·lel a la C-32 entre Montgat i Calella x suburbanes Millora i variants de la BV-2002 x secundàries Millora de la B-224 x C-61 entre Arenys de Munt i Sant Celoni x Variants a diverses poblacions x 3 7 59 Elaboració a partir del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

Figura 4.7. Estat de realització de els infraestructures de mobilitat proposades al PDI 2011-2020 estudi informatiu licitades/en o projecte pendents finalitzades execució constructiu de projecte

AX01 Metro. L1 Hospital de Bellvitge – El Prat x AX02 Metro. L1 Fondo – Estació de Badalona x AX03 Metro. L2 Sant Antoni - Parc Logístic x AX04 Metro. L3 Zona Universitària – Sant Feliu de Llobregat x AX05 Metro. L3 Trinitat Nova – Trinitat Vella x AX06 Metro. L4 La Pau - Sagrera TAV x AX07 Metro. L9/L10 Aeroport/Zona Franca – Parc logístic – Zona Un. x AX08(2) Metro. L9/L10 Zona Universitària – La Sagrera x AX09 FGC. L8 Plaça Espanya - Gràcia x AX10 FGC. Terrassa Rambla – Terrassa Nacions Unides x AX11 FGC. Can Feu - Ca n’Oriac x AX12 FGC. L6 Reina Elisenda - Finestrelles x AX13 Perllongament del Vallès x XT01 Articulació de les xarxes tramviàries a Barcelona x XT02 T3 Pas per Laureà Miró x XT03 T3 Sant Feliu de Llobregat – Quatre Camins x XT04 T4 Sant Adrià – Port de Badalona x XT05 Nova línia UAB Cerdanyola - Montcada x XE01 Duplicació Arenys de Mar – Blanes R1 x XE02 Nou accés Aeroport x XE03 Nova línia orbital x XE04 Duplicació Montcada – Vic R3 x XE05 Túnel de Montcada x XE06 Nou traçat línia R2 Montcada i Reixac x XE07 Nova línia Castelldefels – Cornellà – Zona Universitària x XE08 Nou traçat l’Hospitalet de Llobregat x XE09 Remodelació de l’estació de l’Hospitalet de Llobregat x XE10 Nou traçat Sant Feliu de Llobregat x XE11 Altres actuacions x IN01 Intercanviador Pl. Catalunya – Pg. de Gràcia x IN02 Ernest Lluch x IN03 Ribera - Salines x IN04 Nova estació de Rubí FGC x IN05 Nova estació de Can Amat d’FGC x IN06 Aparcaments d’intercanvi a la xarxa d’FGC x IN07 Aparcaments d’intercanvi a la xarxa de Renfe x IN08 Intercanviador Torrassa x IN09 Intercanviadors i noves estacions a la línia R8 x IN10 Acabament de l’intercanviador de Martorell x IN11 Intercanviadors virtuals en superfície x TPC01 Intercanviador Diagonal Oest x TPC02 Sants estació Bus x TPC03 Estació de La Sagrera bus x TPC04 P. reservada a la C-245 entre Cornellà – Sant Boi – Castelldefels x TPC05 Plataforma reservada Eix de Caldes x TPC06 Plataforma reservada bus marge esquerre Besòs x TPC07 Carril Bus – VAO a la B-23 x TPC08 Centres operatius de gestió x TPC09 Altres Carril Bus x TPC10 Aparcament de dissuasió de busos x MM01 TMB. Actuacions en infraestructura i estacions x MM02 TMB. Actuacions en sistemes i instal·lacions x MM03 TMB. Actuacions en tallers i cotxeres x MM04 TMB. Material mòbil x MM05 FGC. Actuacions en infraestructura i estacions x MM06 FGC Actuacions en sistemes i instal·lacions x MM07 FGC. Material mòbil x MM08 XFE. Modernització i millora de la xarxa de Rodalies x MM09 Implantació del nou sistema de validació i venda sense contacte x 4 13 35 7

Elaboració a partir de: AUTORITAT DEL TRANSPORT METROPOLITÀ DE BARCELONA: PDI 2011-2020. Tercer informe de seguiment. Maig 2017.

4.2.2. La xarxa existent de transport col·lectiu i el nivell d’adequació a la demanda potencial Davant la incertesa sobre les futures realitzacions de les infraestructures planejades, el punt de partida per tal de valorar l’adequació de l’oferta de transport col·lectiu a la demanda potencial actual i futura ha de ser la xarxa actual. El mapa de la Figura 3.11 ha permès observar el resultat d’una aproximació a l’accessibilitat de cada municipi en funció del nombre de parades de transport col·lectiu (ponderades segons la tipologia) que s’hi poden trobar. Els resultats allà cartografiats, si bé força dispars atenent a la desigual distribució de l’oferta de transport col·lectiu, donen una idea de quins són els municipis amb major i menor accessibilitat de la regió de Barcelona. El creuament d’aquests resultats amb la distribució actual i estimada de la població i dels llocs de treball localitzats permeten realitzar una primera valoració del nivell d’adequació de la distribució entre aquestes variables, és a dir, fins a quin punt l’oferta actual de transport col·lectiu, valorada en nombre de parades ponderades, es troba allà on existeix major demanda, i fins a quin punt els previsibles canvis de distribució de població i activitat poden alterar aquesta correspondència. Com es pot veure als mapes de la Figura 4.8, el desigual repartiment de població i parades fa que l’any 2016 el nombre d’habitants per cada parada sigui força diferent entre els municipis de la regió de Barcelona37. A banda dels municipis on no hi consta cap parada de transport col·lectiu, algunes de les capitals amb més població de la regió, com ara Terrassa, Sabadell, Mataró o Rubí, són les que mostren una menor proporció de parades en l’actualitat. Els futurs increments de població i la seva consegüent distribució territorial descrita als capítols anteriors incrementaran la ràtio d’habitants per parada a pràcticament tots els municipis, però, tal com es pot observar a la Figura 4.9, tindran especial incidència no només en aquests nuclis, sinó també en els extrems litorals de la regió metropolitana de Barcelona i, especialment, a la comarca d’Osona, on molts municipis veuran incrementar substancialment el seu nombre d’habitants.

Figura 4.8. Habitants per nombre de parades ponderades de transport col·lectiu, 2016 i 2030

2016 2030

37 Val a dir que els resultats obtinguts són molt sensibles a les dades considerades inicialment. En aquest sentit, la probable manca de diverses parades d’autobús i estacions ferroviàries sigui molt possiblement la responsable de l’aparent distorsió tant al Bages i al Berguedà com al Garraf.

Figura 4.9. Evolució dels habitants per nombre de parades ponderades de transport entre 2016 i 2030

En el cas de l’activitat els resultats són força similars, si bé l’existència de grans àrees de sectors urbanitzables susceptibles de desenvolupament al llarg dels propers anys destaca alguns indrets concrets. Així, com mostren les Figures 4.10 i 4.11, el Vallès Oriental (tant en la seva confluència amb la Selva com, sobretot, en els municipis de la Roca i Llinars), la riera de Rubí, l’entorn de Martorell (tant pel que fa a Martorell com a Abrera, Sant Esteve Sesrovires, Sant Llorenç d’Hortons i fins i tot Masquefa i els Hostalets de Pierola) o, un altre cop, bona part dels municipis d’Osona, són les àrees que poden mostrar una major tensió entre el nombre de parades de transport col·lectiu existents i la demanda potencial provinent dels treballadors que acudeixin a les noves àrees d’activitat econòmica.

Figura 4.10. Llocs de treball per nombre de parades ponderades de transport col·lectiu, 2016 i 2030

2016 2030

Figura 4.11. Evolució dels llocs de treball per nombre de parades ponderades de transport col·lectiu entre 2016 i 2030

5. Conclusions

L’anàlisi realitzada en aquest treball ha mostrat diverses tendències demogràfiques, socials i econòmiques a la regió de Barcelona que tendiran a consolidar-se al llarg dels propers anys i que tindran un innegable impacte sobre la mobilitat i, per tant, tensionaran les relacions amb l’oferta de transport existent. En primer lloc, la recuperació del creixement econòmic comportarà un retorn del flux immigratori, de manera que es produirà un increment de la població de la regió de Barcelona en 458.601 habitants fins l’any 2030, tot passant dels 5.686.192 de 2016 als 6.144.793. Aquest flux immigratori es produirà, bàsicament, per atendre la demanda de treballadors per part d’una activitat econòmica que, tot i incrementar progressivament la seva productivitat, requerirà un increment també de mà d’obra per mantenir una taxa de creixement del PIB constant a llarg termini. En total, s’ha estimat que l’increment de treballadors entre 2016 i 2030 serà de 258.449 al conjunt de la regió de Barcelona. La distribució d’aquests nous pobladors i aquesta nova activitat econòmica al llarg del territori de la regió de Barcelona dependrà, fonamentalment, de dos factors: les preferències de la població i la capacitat de cada municipi per absorbir aquests increments, lligada, evidentment, al seu potencial d’habitatge i de sòl d’activitat. En aquest sentit, les estimacions han apuntat a que la major part del creixement tendirà a localitzar-se en àrees que ja concentren grans volums d’activitat i població, si bé les taxes de creixement superior en altres àmbits tendiran a produir una sensible alteració del seu pes relatiu de la població i l’ocupació de cada municipi. Així, les principals capitals metropolitanes (tot el Barcelonès, Sabadell, Terrassa, Granollers, Mataró, Martorell) tendiran a perdre pes relatiu en el nou mapa de distribució de la població com també ho faran un bon nombre de municipis de les comarques interiors, mentre que bona part dels municipis del Maresme, el Vallès i el Penedès i, sobretot, els eixos del Ter-Congost i del Llobregat, especialment al delta d’aquest darrer, veuran incrementar el seu pes relatiu. En el cas de l’ocupació nuclis com Abrera, la Roca del Vallès o Sant Esteve Sesrovires experimentaran, gràcies principalment a la seva disponibilitat de sòl d’activitat i a la seva localització estratègica, els creixements més destacables. Els moviments de redistribució de població i activitat econòmica sobre el territori de la regió de Barcelona, en no ser coincidents en destinació i intensitat, provocaran en ocasions increments en les diferències entre població ocupada resident i llocs de treball localitzats als municipis, la qual cosa redundarà en un augment de la mobilitat obligatòria. En aquest sentit, com s’ha mostrat, les diferències entre els increments de residents ocupats i de llocs de treball provocaran que dels 327 municipis de la regió de Barcelona només 116 reduiran la seva especialització funcional (23 reduiran la seva especialització en activitat i 93 en residència), mentre que 180 incrementaran la seva especialització (53 municipis incrementaran la seva especialització en activitat i 127 ho faran en residència). Els 31 restants intercanvien la seva especialització. És a dir, la majoria de municipis tendiran a especialitzar-se encara més en allò en què ja estan especialitzats. A més de la quantificació i distribució de població i activitat, l’escenari que es dibuixa per als propers anys a la regió de Barcelona planteja altres reptes per a la mobilitat especialment relacionats amb les característiques sociodemogràfiques i les condicions de vida de la població. Així, en primer lloc, com s’ha apuntat, la represa del creixement demogràfic serà deguda principalment al retorn del flux immigratori estranger que, entre 2016 i 2030, comportarà per a la regió de Barcelona un saldo migratori amb l’estranger superior el mig milió de persones. Com és sabut, aquest contingent el constitueixen sovint persones que arriben en condicions econòmiques precàries i que requereixen serveis i equipaments públics en una proporció major que la població autòctona. En aquest sentit, és previsible un augment de la demanda de transport col·lectiu per

91 part d’una creixent immigració estrangera, com a mínim en el moment de la seva arribada i fins que no disposen de mitjans propis per desplaçar-se i/o localitzen la seva residència a prop del seu lloc d’activitat, de manera que puguin suprimir la necessitat de mitjans motoritzats per realitzar els seus desplaçaments. Les estimacions de població han mostrat igualment que, malgrat l’entada d’immigrants, majoritàriament d’edats compreses entre els 20 i els 40 anys, la població de la regió de Barcelona mantindrà la seva actual tendència a l’envelliment. El col·lectiu de gent gran és, a causa de les seves limitacions per conduir vehicle propi, especialment demandant de servei de transport col·lectiu per tal de satisfer les seves necessitats de mobilitat. En aquest sentit, l’envelliment de la població tendirà a augmentar la demanda de transport col·lectiu. Com s’ha mostrat, però, les majors proporcions de gent gran tendeixen a concentrar-se en dues àrees específiques de la regió de Barcelona: el municipi de Barcelona i, en menor mesura, el seu entorn més immediat, i les comarques metropolitanes i, dintre d’aquestes, els municipis més perifèrics i allunyats de la capital comarcal. Com s’ha explicat, en el primer cas, la centralitat de l’àmbit permet en la majoria de casos atendre aquesta població amb menor capacitat d’accés al transport privat, una bona dotació de transport col·lectiu, però en el segon, tot i que la població afectada és menor, l’oferta de transport col·lectiu és molt inferior, la qual cosa repercuteix irremissiblement sobre la capacitat de la població de desplaçar-se. Juntament amb aquestes demandes per part de la població resident, els darrers anys han vist sumar la demanda de transport col·lectiu per part d’un col·lectiu turístic en permanent augment, especialment a la ciutat de Barcelona, però amb progressiva extensió a pràcticament tots els racons de la regió. Als efectes quantitatius d’aquesta demanda cal sumar les seves particularitats, especialment l’alta estacionalitat i la major imprevisibilitat de les necessitats per la menor recurrència dels seus desplaçaments, la qual cosa dificulta la seva satisfacció. Aquests nous requisits en la demanda de mobilitat s’afegiran a l’increment de la mobilitat que ja s’ha començat a detectar un cop superat el període més intens de la crisi econòmica al dèficit acumulat d’infraestructures de transport provocat pels retards en la realització de les obres previstes. L’escenari resultant serà, doncs, de major dificultat per servir la demanda de mobilitat amb el servei de transport col·lectiu, i requerirà una intensificació de la inversió en infraestructura i dels serveis integrats de transport col·lectiu.

Annex 1. Delimitacions i llistats de municipis

Annex 1.a. Delimitació i llistat dels municipis que integren els subàmbits de treball

Municipi subàmbit Municipi subàmbit

Arboç, l' c12 Baix Penedès Abrera PTMB9 Martorell Bellvei c12 Baix Penedès Aguilar de Segarra c7 Bages Calafell c12 Baix Penedès Aiguafreda PTMB8 Granollers-Congost Cunit c12 Baix Penedès Alella PTMB21 Baix Maresme Santa Oliva c12 Baix Penedès Alpens c24 Osona Vendrell, el c12 Baix Penedès Ametlla del Vallès, l' PTMB8 Granollers-Congost Avià c14 Berguedà Arboç, l' c12 Baix Penedès Bagà c14 Berguedà Arenys de Mar PTMB23 Arenys Berga c14 Berguedà Arenys de Munt PTMB23 Arenys Borredà c14 Berguedà Argençola c6 Anoia Capolat c14 Berguedà Argentona PTMB22 Mataró Casserres c14 Berguedà Artés c7 Bages Castell de l'Areny c14 Berguedà Avià c14 Berguedà Castellar de n'Hug c14 Berguedà Avinyó c7 Bages Castellar del Riu c14 Berguedà Avinyonet del Penedès PTMB15 Vilafranca Cercs c14 Berguedà Badalona PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Espunyola, l' c14 Berguedà Badia del Vallès PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Fígols c14 Berguedà Bagà c14 Berguedà Gironella c14 Berguedà Balenyà c24 Osona Gisclareny c14 Berguedà Balsareny c7 Bages Gósol c14 Berguedà Barberà del Vallès PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Guardiola de Berguedà c14 Berguedà Barcelona PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Montclar c14 Berguedà Begues PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Montmajor c14 Berguedà Bellprat c6 Anoia Nou de Berguedà, la c14 Berguedà Bellvei c12 Baix Penedès Olvan c14 Berguedà Berga c14 Berguedà Pobla de Lillet, la c14 Berguedà Bigues i Riells PTMB5 Tenes-Besòs Puig-reig c14 Berguedà Blanes c34 la Selva Quar, la c14 Berguedà Borredà c14 Berguedà Sagàs c14 Berguedà Breda PTMB3 Montseny Saldes c14 Berguedà Bruc, el c6 Anoia Sant Jaume de Frontanyà c14 Berguedà Brull, el c24 Osona Sant Julià de Cerdanyola c14 Berguedà Cabanyes, les PTMB15 Vilafranca Santa Maria de Merlès c14 Berguedà Cabrera d'Anoia c6 Anoia Vallcebre c14 Berguedà Cabrera de Mar PTMB22 Mataró Vilada c14 Berguedà Cabrils PTMB21 Baix Maresme Viver i Serrateix c14 Berguedà Calaf c6 Anoia Alpens c24 Osona Calafell c12 Baix Penedès Balenyà c24 Osona Calders c42 Moianès Brull, el c24 Osona Caldes de Montbui PTMB1 Riera de Caldes Calldetenes c24 Osona Caldes d'Estrac PTMB22 Mataró Centelles c24 Osona Calella PTMB17 Calella Espinelves c24 Osona Calldetenes c24 Osona Esquirol, l' c24 Osona Callús c7 Bages Folgueroles c24 Osona Calonge de Segarra c6 Anoia Gurb c24 Osona Campins PTMB3 Montseny Lluçà c24 Osona Canet de Mar PTMB23 Arenys Malla c24 Osona Canovelles PTMB8 Granollers-Congost Manlleu c24 Osona Cànoves i Samalús PTMB3 Montseny Masies de Roda, les c24 Osona Canyelles PTMB18 Garraf Masies de Voltregà, les c24 Osona Capellades c6 Anoia Montesquiu c24 Osona Capolat c14 Berguedà Muntanyola c24 Osona Cardedeu PTMB3 Montseny Olost c24 Osona Cardona c7 Bages Orís c24 Osona Carme c6 Anoia Oristà c24 Osona Casserres c14 Berguedà Perafita c24 Osona Castell de l'Areny c14 Berguedà Prats de Lluçanès c24 Osona Castellar de n'Hug c14 Berguedà Roda de Ter c24 Osona Castellar del Riu c14 Berguedà Rupit i Pruit c24 Osona Castellar del Vallès PTMB4 Sabadell Sant Agustí de Lluçanès c24 Osona Castellbell i el Vilar c7 Bages Sant Bartomeu del Grau c24 Osona Castellbisbal PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Boi de Lluçanès c24 Osona Castellcir c42 Moianès Sant Hipòlit de Voltregà c24 Osona Castelldefels PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Julià de Vilatorta c24 Osona Castellet i la Gornal PTMB15 Vilafranca Sant Martí d'Albars c24 Osona Castellfollit de Riubregós c6 Anoia Sant Martí de Centelles c24 Osona Castellfollit del Boix c7 Bages Sant Pere de Torelló c24 Osona Castellgalí c7 Bages Sant Quirze de Besora c24 Osona Castellnou de Bages c7 Bages Sant Sadurní d'Osormort c24 Osona Castellolí c6 Anoia Sant Vicenç de Torelló c24 Osona Castellterçol c42 Moianès Santa Cecília de Voltregà c24 Osona Castellví de la Marca PTMB15 Vilafranca Santa Eugènia de Berga c24 Osona Castellví de Rosanes PTMB9 Martorell Santa Eulàlia de Riuprimer c24 Osona Centelles c24 Osona Santa Maria de Besora c24 Osona Cercs c14 Berguedà Seva c24 Osona Cerdanyola del Vallès PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sobremunt c24 Osona Cervelló PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sora c24 Osona Collbató PTMB9 Martorell Taradell c24 Osona Collsuspina c42 Moianès Tavèrnoles c24 Osona Copons c6 Anoia Tavertet c24 Osona Corbera de Llobregat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Tona c24 Osona Cornellà de Llobregat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Torelló c24 Osona Cubelles PTMB18 Garraf Vic c24 Osona Cunit c12 Baix Penedès Vidrà c24 Osona Dosrius PTMB22 Mataró Viladrau c24 Osona Esparreguera PTMB9 Martorell Vilanova de Sau c24 Osona Espinelves c24 Osona

Blanes c34 la Selva Esplugues de Llobregat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Fogars de la Selva c34 la Selva Espunyola, l' c14 Berguedà Hostalric c34 la Selva Esquirol, l' c24 Osona Maçanet de la Selva c34 la Selva Estany, l' c42 Moianès Massanes c34 la Selva Figaró-Montmany PTMB8 Granollers-Congost Calders c42 Moianès Fígols c14 Berguedà Castellcir c42 Moianès Fogars de la Selva c34 la Selva Castellterçol c42 Moianès Fogars de Montclús PTMB3 Montseny Collsuspina c42 Moianès Folgueroles c24 Osona Estany, l' c42 Moianès Fonollosa c7 Bages Granera c42 Moianès Font-rubí PTMB15 Vilafranca Moià c42 Moianès Franqueses del Vallès, les PTMB8 Granollers-Congost Monistrol de Calders c42 Moianès Gaià c7 Bages Sant Quirze Safaja c42 Moianès Gallifa PTMB4 Sabadell Santa Maria d'Oló c42 Moianès Garriga, la PTMB8 Granollers-Congost Argençola c6 Anoia Gavà PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Bellprat c6 Anoia Gelida PTMB14 Mediona-Anoia Bruc, el c6 Anoia Gironella c14 Berguedà Cabrera d'Anoia c6 Anoia Gisclareny c14 Berguedà Calaf c6 Anoia Gósol c14 Berguedà Calonge de Segarra c6 Anoia Granada, la PTMB15 Vilafranca Capellades c6 Anoia Granera c42 Moianès Carme c6 Anoia Granollers PTMB8 Granollers-Congost Castellfollit de Riubregós c6 Anoia Gualba PTMB3 Montseny Castellolí c6 Anoia Guardiola de Berguedà c14 Berguedà Copons c6 Anoia Gurb c24 Osona Hostalets de Pierola, els c6 Anoia Hospitalet de Llobregat, l' PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Igualada c6 Anoia Hostalets de Pierola, els c6 Anoia Jorba c6 Anoia Hostalric c34 la Selva Llacuna, la c6 Anoia Igualada c6 Anoia Masquefa c6 Anoia Jorba c6 Anoia Montmaneu c6 Anoia Llacuna, la c6 Anoia Òdena c6 Anoia Llagosta, la PTMB1 Riera de Caldes Orpí c6 Anoia Lliçà d'Amunt PTMB5 Tenes-Besòs Piera c6 Anoia Lliçà de Vall PTMB5 Tenes-Besòs Pobla de Claramunt, la c6 Anoia Llinars del Vallès PTMB3 Montseny Prats de Rei, els c6 Anoia Lluçà c24 Osona Pujalt c6 Anoia Maçanet de la Selva c34 la Selva Rubió c6 Anoia Malgrat de Mar PTMB17 Calella Sant Martí de Tous c6 Anoia Malla c24 Osona Sant Martí Sesgueioles c6 Anoia Manlleu c24 Osona Sant Pere Sallavinera c6 Anoia Manresa c7 Bages Santa Margarida de Montbui c6 Anoia Marganell c7 Bages Santa Maria de Miralles c6 Anoia Martorell PTMB9 Martorell Torre de Claramunt, la c6 Anoia Martorelles PTMB5 Tenes-Besòs Vallbona d'Anoia c6 Anoia Masies de Roda, les c24 Osona Veciana c6 Anoia Masies de Voltregà, les c24 Osona Vilanova del Camí c6 Anoia Masnou, el PTMB21 Baix Maresme Aguilar de Segarra c7 Bages Masquefa c6 Anoia Artés c7 Bages Massanes c34 la Selva Avinyó c7 Bages Matadepera PTMB7 Terrassa Balsareny c7 Bages Mataró PTMB22 Mataró Callús c7 Bages Mediona PTMB14 Mediona-Anoia Cardona c7 Bages Moià c42 Moianès Castellbell i el Vilar c7 Bages Molins de Rei PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Castellfollit del Boix c7 Bages Mollet del Vallès PTMB5 Tenes-Besòs Castellgalí c7 Bages Monistrol de Calders c42 Moianès Castellnou de Bages c7 Bages Monistrol de Montserrat c7 Bages Fonollosa c7 Bages Montcada i Reixac PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Gaià c7 Bages Montclar c14 Berguedà Manresa c7 Bages Montesquiu c24 Osona Marganell c7 Bages Montgat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Monistrol de Montserrat c7 Bages Montmajor c14 Berguedà Mura c7 Bages Montmaneu c6 Anoia Navarcles c7 Bages Montmeló PTMB8 Granollers-Congost Navàs c7 Bages Montornès del Vallès PTMB8 Granollers-Congost Pont de Vilomara i Rocafort, el c7 Bages Montseny PTMB3 Montseny Rajadell c7 Bages Muntanyola c24 Osona Sallent c7 Bages Mura c7 Bages Sant Feliu Sasserra c7 Bages Navarcles c7 Bages Sant Fruitós de Bages c7 Bages Navàs c7 Bages Sant Joan de Vilatorrada c7 Bages Nou de Berguedà, la c14 Berguedà Sant Mateu de Bages c7 Bages Òdena c6 Anoia Sant Salvador de Guardiola c7 Bages Olèrdola PTMB15 Vilafranca Sant Vicenç de Castellet c7 Bages Olesa de Bonesvalls PTMB15 Vilafranca Santpedor c7 Bages Olesa de Montserrat PTMB9 Martorell Súria c7 Bages Olivella PTMB18 Garraf Talamanca c7 Bages Olost c24 Osona Caldes de Montbui PTMB1 Riera de Caldes Olvan c14 Berguedà Llagosta, la PTMB1 Riera de Caldes Orís c24 Osona Palau-solità i Plegamans PTMB1 Riera de Caldes Oristà c24 Osona Polinyà PTMB1 Riera de Caldes Orpí c6 Anoia Sant Feliu de Codines PTMB1 Riera de Caldes Òrrius PTMB22 Mataró Santa Perpètua de Mogoda PTMB1 Riera de Caldes Pacs del Penedès PTMB15 Vilafranca Sentmenat PTMB1 Riera de Caldes Palafolls PTMB17 Calella

Gelida PTMB14 Mediona-Anoia Palau-solità i Plegamans PTMB1 Riera de Caldes Mediona PTMB14 Mediona-Anoia Pallejà PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Pla del Penedès, el PTMB14 Mediona-Anoia Palma de Cervelló, la PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Puigdàlber PTMB14 Mediona-Anoia Papiol, el PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Llorenç d'Hortons PTMB14 Mediona-Anoia Parets del Vallès PTMB5 Tenes-Besòs Sant Pere de Riudebitlles PTMB14 Mediona-Anoia Perafita c24 Osona Sant Quintí de Mediona PTMB14 Mediona-Anoia Piera c6 Anoia Sant Sadurní d'Anoia PTMB14 Mediona-Anoia Pineda de Mar PTMB17 Calella Subirats PTMB14 Mediona-Anoia Pla del Penedès, el PTMB14 Mediona-Anoia Torrelavit PTMB14 Mediona-Anoia Pobla de Claramunt, la c6 Anoia Avinyonet del Penedès PTMB15 Vilafranca Pobla de Lillet, la c14 Berguedà Cabanyes, les PTMB15 Vilafranca Polinyà PTMB1 Riera de Caldes Castellet i la Gornal PTMB15 Vilafranca Pont de Vilomara i Rocafort, el c7 Bages Castellví de la Marca PTMB15 Vilafranca Pontons PTMB15 Vilafranca Font-rubí PTMB15 Vilafranca Prat de Llobregat, el PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Granada, la PTMB15 Vilafranca Prats de Lluçanès c24 Osona Olèrdola PTMB15 Vilafranca Prats de Rei, els c6 Anoia Olesa de Bonesvalls PTMB15 Vilafranca Premià de Dalt PTMB21 Baix Maresme Pacs del Penedès PTMB15 Vilafranca Premià de Mar PTMB21 Baix Maresme Pontons PTMB15 Vilafranca Puigdàlber PTMB14 Mediona-Anoia Sant Cugat Sesgarrigues PTMB15 Vilafranca Puig-reig c14 Berguedà Sant Martí Sarroca PTMB15 Vilafranca Pujalt c6 Anoia Santa Fe del Penedès PTMB15 Vilafranca Quar, la c14 Berguedà Santa Margarida i els Monjos PTMB15 Vilafranca Rajadell c7 Bages Torrelles de Foix PTMB15 Vilafranca Rellinars PTMB7 Terrassa Vilafranca del Penedès PTMB15 Vilafranca Riells i Viabrea PTMB3 Montseny Vilobí del Penedès PTMB15 Vilafranca Ripollet PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Calella PTMB17 Calella Roca del Vallès, la PTMB8 Granollers-Congost Malgrat de Mar PTMB17 Calella Roda de Ter c24 Osona Palafolls PTMB17 Calella Rubí PTMB7 Terrassa Pineda de Mar PTMB17 Calella Rubió c6 Anoia Santa Susanna PTMB17 Calella Rupit i Pruit c24 Osona Tordera PTMB17 Calella Sabadell PTMB4 Sabadell Canyelles PTMB18 Garraf Sagàs c14 Berguedà Cubelles PTMB18 Garraf Saldes c14 Berguedà Olivella PTMB18 Garraf Sallent c7 Bages Sant Pere de Ribes PTMB18 Garraf Sant Adrià de Besòs PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sitges PTMB18 Garraf Sant Agustí de Lluçanès c24 Osona Vilanova i la Geltrú PTMB18 Garraf Sant Andreu de la Barca PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Badalona PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Andreu de Llavaneres PTMB22 Mataró Badia del Vallès PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Antoni de Vilamajor PTMB3 Montseny Barberà del Vallès PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Bartomeu del Grau c24 Osona Barcelona PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Boi de Llobregat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Begues PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Boi de Lluçanès c24 Osona Castellbisbal PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Cebrià de Vallalta PTMB23 Arenys Castelldefels PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Celoni PTMB3 Montseny Cerdanyola del Vallès PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Climent de Llobregat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Cervelló PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Cugat del Vallès PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Corbera de Llobregat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Cugat Sesgarrigues PTMB15 Vilafranca Cornellà de Llobregat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Esteve de Palautordera PTMB3 Montseny Esplugues de Llobregat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Esteve Sesrovires PTMB9 Martorell Gavà PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Feliu de Codines PTMB1 Riera de Caldes Hospitalet de Llobregat, l' PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Feliu de Llobregat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Molins de Rei PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Feliu Sasserra c7 Bages Montcada i Reixac PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Fost de Campsentelles PTMB5 Tenes-Besòs Montgat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Fruitós de Bages c7 Bages Pallejà PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Hipòlit de Voltregà c24 Osona Palma de Cervelló, la PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Iscle de Vallalta PTMB23 Arenys Papiol, el PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Jaume de Frontanyà c14 Berguedà Prat de Llobregat, el PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Joan de Vilatorrada c7 Bages Ripollet PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Joan Despí PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Adrià de Besòs PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Julià de Cerdanyola c14 Berguedà Sant Andreu de la Barca PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Julià de Vilatorta c24 Osona Sant Boi de Llobregat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Just Desvern PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Climent de Llobregat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Llorenç d'Hortons PTMB14 Mediona-Anoia Sant Cugat del Vallès PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Llorenç Savall PTMB4 Sabadell Sant Feliu de Llobregat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Martí d'Albars c24 Osona Sant Joan Despí PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Martí de Centelles c24 Osona Sant Just Desvern PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Martí de Tous c6 Anoia Sant Vicenç dels Horts PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Martí Sarroca PTMB15 Vilafranca Santa Coloma de Cervelló PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Martí Sesgueioles c6 Anoia Santa Coloma de Gramenet PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Mateu de Bages c7 Bages Tiana PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Pere de Ribes PTMB18 Garraf Torrelles de Llobregat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Pere de Riudebitlles PTMB14 Mediona-Anoia Vallirana PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Pere de Torelló c24 Osona Viladecans PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Pere de Vilamajor PTMB3 Montseny Alella PTMB21 Baix Maresme Sant Pere Sallavinera c6 Anoia Cabrils PTMB21 Baix Maresme Sant Pol de Mar PTMB23 Arenys Masnou, el PTMB21 Baix Maresme Sant Quintí de Mediona PTMB14 Mediona-Anoia Premià de Dalt PTMB21 Baix Maresme Sant Quirze de Besora c24 Osona Premià de Mar PTMB21 Baix Maresme Sant Quirze del Vallès PTMB4 Sabadell Teià PTMB21 Baix Maresme Sant Quirze Safaja c42 Moianès Vilassar de Dalt PTMB21 Baix Maresme Sant Sadurní d'Anoia PTMB14 Mediona-Anoia Vilassar de Mar PTMB21 Baix Maresme Sant Sadurní d'Osormort c24 Osona

Argentona PTMB22 Mataró Sant Salvador de Guardiola c7 Bages Cabrera de Mar PTMB22 Mataró Sant Vicenç de Castellet c7 Bages Caldes d'Estrac PTMB22 Mataró Sant Vicenç de Montalt PTMB22 Mataró Dosrius PTMB22 Mataró Sant Vicenç de Torelló c24 Osona Mataró PTMB22 Mataró Sant Vicenç dels Horts PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Òrrius PTMB22 Mataró Santa Cecília de Voltregà c24 Osona Sant Andreu de Llavaneres PTMB22 Mataró Santa Coloma de Cervelló PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Sant Vicenç de Montalt PTMB22 Mataró Santa Coloma de Gramenet PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Arenys de Mar PTMB23 Arenys Santa Eugènia de Berga c24 Osona Arenys de Munt PTMB23 Arenys Santa Eulàlia de Riuprimer c24 Osona Canet de Mar PTMB23 Arenys Santa Eulàlia de Ronçana PTMB5 Tenes-Besòs Sant Cebrià de Vallalta PTMB23 Arenys Santa Fe del Penedès PTMB15 Vilafranca Sant Iscle de Vallalta PTMB23 Arenys Santa Margarida de Montbui c6 Anoia Sant Pol de Mar PTMB23 Arenys Santa Margarida i els Monjos PTMB15 Vilafranca Breda PTMB3 Montseny Santa Maria de Besora c24 Osona Campins PTMB3 Montseny Santa Maria de Martorelles PTMB5 Tenes-Besòs Cànoves i Samalús PTMB3 Montseny Santa Maria de Merlès c14 Berguedà Cardedeu PTMB3 Montseny Santa Maria de Miralles c6 Anoia Fogars de Montclús PTMB3 Montseny Santa Maria de Palautordera PTMB3 Montseny Gualba PTMB3 Montseny Santa Maria d'Oló c42 Moianès Llinars del Vallès PTMB3 Montseny Santa Oliva c12 Baix Penedès Montseny PTMB3 Montseny Santa Perpètua de Mogoda PTMB1 Riera de Caldes Riells i Viabrea PTMB3 Montseny Santa Susanna PTMB17 Calella Sant Antoni de Vilamajor PTMB3 Montseny Santpedor c7 Bages Sant Celoni PTMB3 Montseny Sentmenat PTMB1 Riera de Caldes Sant Esteve de Palautordera PTMB3 Montseny Seva c24 Osona Sant Pere de Vilamajor PTMB3 Montseny Sitges PTMB18 Garraf Santa Maria de Palautordera PTMB3 Montseny Sobremunt c24 Osona Vallgorguina PTMB3 Montseny Sora c24 Osona Vilalba Sasserra PTMB3 Montseny Subirats PTMB14 Mediona-Anoia Castellar del Vallès PTMB4 Sabadell Súria c7 Bages Gallifa PTMB4 Sabadell Tagamanent PTMB8 Granollers-Congost Sabadell PTMB4 Sabadell Talamanca c7 Bages Sant Llorenç Savall PTMB4 Sabadell Taradell c24 Osona Sant Quirze del Vallès PTMB4 Sabadell Tavèrnoles c24 Osona Bigues i Riells PTMB5 Tenes-Besòs Tavertet c24 Osona Lliçà d'Amunt PTMB5 Tenes-Besòs Teià PTMB21 Baix Maresme Lliçà de Vall PTMB5 Tenes-Besòs Terrassa PTMB7 Terrassa Martorelles PTMB5 Tenes-Besòs Tiana PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Mollet del Vallès PTMB5 Tenes-Besòs Tona c24 Osona Parets del Vallès PTMB5 Tenes-Besòs Tordera PTMB17 Calella Sant Fost de Campsentelles PTMB5 Tenes-Besòs Torelló c24 Osona Santa Eulàlia de Ronçana PTMB5 Tenes-Besòs Torre de Claramunt, la c6 Anoia Santa Maria de Martorelles PTMB5 Tenes-Besòs Torrelavit PTMB14 Mediona-Anoia Matadepera PTMB7 Terrassa Torrelles de Foix PTMB15 Vilafranca Rellinars PTMB7 Terrassa Torrelles de Llobregat PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Rubí PTMB7 Terrassa Ullastrell PTMB7 Terrassa Terrassa PTMB7 Terrassa Vacarisses PTMB7 Terrassa Ullastrell PTMB7 Terrassa Vallbona d'Anoia c6 Anoia Vacarisses PTMB7 Terrassa Vallcebre c14 Berguedà Viladecavalls PTMB7 Terrassa Vallgorguina PTMB3 Montseny Aiguafreda PTMB8 Granollers-Congost Vallirana PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Ametlla del Vallès, l' PTMB8 Granollers-Congost Vallromanes PTMB8 Granollers-Congost Canovelles PTMB8 Granollers-Congost Veciana c6 Anoia Figaró-Montmany PTMB8 Granollers-Congost Vendrell, el c12 Baix Penedès Franqueses del Vallès, les PTMB8 Granollers-Congost Vic c24 Osona Garriga, la PTMB8 Granollers-Congost Vidrà c24 Osona Granollers PTMB8 Granollers-Congost Vilada c14 Berguedà Montmeló PTMB8 Granollers-Congost Viladecans PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona Montornès del Vallès PTMB8 Granollers-Congost Viladecavalls PTMB7 Terrassa Roca del Vallès, la PTMB8 Granollers-Congost Viladrau c24 Osona Tagamanent PTMB8 Granollers-Congost Vilafranca del Penedès PTMB15 Vilafranca Vallromanes PTMB8 Granollers-Congost Vilalba Sasserra PTMB3 Montseny Vilanova del Vallès PTMB8 Granollers-Congost Vilanova de Sau c24 Osona Abrera PTMB9 Martorell Vilanova del Camí c6 Anoia Castellví de Rosanes PTMB9 Martorell Vilanova del Vallès PTMB8 Granollers-Congost Collbató PTMB9 Martorell Vilanova i la Geltrú PTMB18 Garraf Esparreguera PTMB9 Martorell Vilassar de Dalt PTMB21 Baix Maresme Martorell PTMB9 Martorell Vilassar de Mar PTMB21 Baix Maresme Olesa de Montserrat PTMB9 Martorell Vilobí del Penedès PTMB15 Vilafranca Sant Esteve Sesrovires PTMB9 Martorell Viver i Serrateix c14 Berguedà

Annex 1.b. Altres delimitacions i llistats de municipis

Tant les dades d’evolució com les estimacions de població, habitatge i llocs de treball han estat realitzades per al conjunt de l’àmbit de la regió de Barcelona i també a nivell municipal. Com ha estat apuntat a la introducció, aquest nivell de detall territorial és necessari per permetre a l’autoritat del transport dissenyar actuacions en el camp de la mobilitat que recullin la diversitat de cada municipi, ja que les diverses característiques demogràfiques, socials, econòmiques i urbanístiques comportaran demandes de mobilitat diferents. A més, però, la disponibilitat d’informació a escala municipal ha permès també l’agrupació en funció d’àmbits territorials específics a l’interior de la regió delimitats en funció d’interessos concrets. Amb aquest propòsit, als subàmbits utilitzats al treball s’han definit dues tipologies bàsiques de subàmbits més: àrees contigües físicament delimitades amb propòsits administratius o de planejament i agrupacions de municipis que, sense presentar necessàriament contigüitat física, presenten característiques comunes pel que fa a la seva tipologia urbanística (densitat, compacitat, etc.). Aquesta segona agrupació esdevé fonamental per a la planificació de la mobilitat, en permetre observar característiques, problemàtiques i necessitats comunes a uns determinats municipis en funció de la seva estructura urbana. Totes les delimitacions corresponen, com s’ha indicat a la introducció, a l’àmbit de l’Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona, llevat de la comarca del Ripollès.

A.1.b.1. Les àrees S’han delimitat tres tipus d’àrees per agrupar els 327 municipis que formen l’anomenada regió de Barcelona: els subàmbits administratius, els subàmbits del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’Aire i els subàmbits o corredors de mobilitat de l’Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona.

- Subàmbits administratius El formen unitats supramunicipals bàsiques que, delimitades consecutivament al voltant de la ciutat de Barcelona, corresponen o han correspost amb anterioritat a un ens administratiu o de planejament. En concret se n’han delimitat cinc: el propi municipi de Barcelona, els 18 municipis que formaven l’extinta Entitat Metropolitana del Transport, els 36 municipis que formen l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona, els 164 municipis que formen l’àmbit de Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona, els 311 municipis de la província de Barcelona i els 16 municipis tarragonins i gironins inclosos a l’àmbit (Figura A.1.1).

- Subàmbits del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’Aire Aquesta divisió estableix subàmbits amb una qualitat de l’aire equivalent. Aquesta zonificació ha estat feta al Pla de Qualitat de l’Aire 2011-2015 a les zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, ara ampliat a l’horitzó 2020, elaborat pel Departament de Territori i Sostenibilitat38. Els criteris per a aquesta delimitació són, per una banda, les condicions de dispersió dels contaminants, que depenen bàsicament de la climatologia i l’orografia, i per altra banda les emissions a l’atmosfera d’origen antropogènic, que inclouen l’activitat industrial, les infraestructures de transport i l’ocupació del sòl urbanitzat.

38 http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/qualitat_de_laire/plans_de_millora/

- Corredors de mobilitat de l’Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona Aquesta divisió estableix subàmbits amb patrons de mobilitat semblants, derivats de la seva distància al centre de la regió metropolitana i de les infraestructures de transport existents. La zonificació, realitzada per l’Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona, divideix el territori de la regió en tretze subàmbits, tal com mostra la Figura A.1.3.

A.1.b.2. Altres zonificacions per tipologies urbanístiques: densitat Aquesta classificació, a diferència de les emprades per a les àrees, estableix subàmbits a partir de les característiques del teixit urbanístic dels municipis. Això vol dir, com s’ha apuntat abans, que els àmbits identificats no tenen per què ser necessàriament contigus físicament. La variable emprada per a la delimitació ha estat la densitat neta d’habitatges (nombre d’habitatges per superfície de sòl urbà residencial o mixt) per cada municipi. Aquesta zonificació també proporciona àmbits amb uns patrons comuns de mobilitat, derivats del tipus d’urbanisme. S’ha dividit el territori metropolità en tres categories: municipis de densitat alta (més de 100 habitatges per hectàrea neta), municipis de densitat mitjana (entre 30 i 100 habitatges per hectàrea neta) i municipis de densitat baixa (menys de 30 habitatges per hectàrea neta).

100

PQA

Zona 1 Zona 2 Resta de l'àmbit Subàmbits densitat Densitat atal Densitat mitjana Densitat baixa Figura A.1.1: Subàmbits administratius Sense dades Subàmbits administra Barcelona Resta EMT Resta AMB Resta RMB Resta província Resta de municipis corredors

Barcelona Caldes - Moianès Granollers - Osona Martorell - Anoia Mataró Sabadell Terrassa - Bages - Berguedà Vilafranca del Penedès Vilanova i la Geltrú Zona A1 Zona A2 el Vendrel

la Selva Figura A.1.2: Subàmbits del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’Aire

PQA

Zona 1 Zona 2 Resta de l'àmbit Subàmbits administra 1 2 3 4 5 6

101

Legend Figuracorredors A.1.3: Corredors de mobilitat de l’Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona

Barcelona Caldes - Moianès Granollers - Osona Martorell - Anoia Mataró Sabadell Terrassa - Bages - Berguedà Vilafranca del Penedès Vilanova i la Geltrú Zona A1 Zona A2 el Vendrel la Selva

Figura A.1.4: Densitat residencial dels municipis de l’àmbit

Densitat alta Densitat mitjana Densitat baixa Sense dades

102

Codi Codi Codi Àmbit adminis- regió comarca municipi Nom municipi tratiu PQA Corredors PDI Densitat

1 11 08001 Abrera Resta RMB Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Mitjana 6 7 08002 Aguilar de Segarra Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 1 21 08003 Alella Resta RMB Resta de l'àmbit Zona A2 Baixa 6 24 08004 Alpens Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 41 08005 Ametlla del Vallès, l' Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 21 08006 Arenys de Mar Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Mitjana 1 21 08007 Arenys de Munt Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Mitjana 6 6 08008 Argençola Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 1 21 08009 Argentona Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Baixa 6 7 08010 Artés Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 14 08011 Avià Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 7 08012 Avinyó Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 1 3 08013 Avinyonet del Penedès Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 1 41 08014 Aiguafreda Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 13 08015 Badalona Resta EMT Zona 1 Zona A1 Alta 6 14 08016 Bagà Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Alta 6 24 08017 Balenyà Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 6 7 08018 Balsareny Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 1 13 08019 Barcelona Barecelona Zona 1 Barcelona Alta 1 11 08020 Begues Resta AMB Resta de l'àmbit Vilanova i la Geltrú Baixa 6 6 08021 Bellprat Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Mitjana 6 14 08022 Berga Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 1 41 08023 Bigues i Riells Resta RMB Resta de l'àmbit Caldes - Moianès Baixa 6 14 08024 Borredà Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 6 08025 Bruc, el Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 6 24 08026 Brull, el Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 3 08027 Cabanyes, les Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 6 6 08028 Cabrera d’Igualada Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 1 21 08029 Cabrera de Mar Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Baixa 1 21 08030 Cabrils Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Baixa 6 6 08031 Calaf Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Mitjana 1 21 08032 Caldes d’Estrac Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Mitjana 1 41 08033 Caldes de Montbui Resta RMB Resta de l'àmbit Caldes - Moianès Baixa 6 42 08034 Calders Resta província Resta de l'àmbit Caldes - Moianès Baixa 1 21 08035 Calella Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Alta 6 6 08036 Calonge de Segarra Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Mitjana 6 24 08037 Calldetenes Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 6 7 08038 Callús Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 1 41 08039 Campins Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 21 08040 Canet de Mar Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Alta 1 41 08041 Canovelles Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 41 08042 Cànoves i Samalús Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 17 08043 Canyelles Resta RMB Resta de l'àmbit Vilanova i la Geltrú Baixa 6 6 08044 Capellades Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Mitjana 6 14 08045 Capolat Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Sense dades 1 41 08046 Cardedeu Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 6 7 08047 Cardona Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 6 08048 Carme Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 6 14 08049 Casserres Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 14 08050 Castellar del Riu Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Sense dades 1 40 08051 Castellar del Vallès Resta RMB Resta de l'àmbit Sabadell Mitjana 6 14 08052 Castellar de n’Hug Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 7 08053 Castellbell i el Vilar Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 1 40 08054 Castellbisbal Resta AMB Zona 2 Martorell - Anoia Mitjana 1 42 08055 Castellcir Resta RMB Resta de l'àmbit Caldes - Moianès Baixa 1 11 08056 Castelldefels Resta EMT Zona 1 Vilanova i la Geltrú Mitjana 6 14 08057 Castell de l’Areny Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Alta 1 3 08058 Castellet i la Gornal Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 6 7 08059 Castellfollit del Boix Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 6 08060 Castellfollit de Riubregós Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Mitjana 6 7 08061 Castellgalí Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 6 7 08062 Castellnou de Bages Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa

103

Codi Codi Codi Àmbit adminis- regió comarca municipi Nom municipi tratiu PQA Corredors PDI Densitat

6 6 08063 Castellolí Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 1 42 08064 Castellterçol Resta RMB Resta de l'àmbit Caldes - Moianès Baixa 1 3 08065 Castellví de la Marca Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Mitjana 1 11 08066 Castellví de Rosanes Resta RMB Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 6 24 08067 Centelles Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 11 08068 Cervelló Resta AMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 1 11 08069 Collbató Resta RMB Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Mitjana 6 42 08070 Collsuspina Resta província Resta de l'àmbit Caldes - Moianès Baixa 6 6 08071 Copons Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Mitjana 1 11 08072 Corbera de Llobregat Resta AMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 1 11 08073 Cornellà de Llobregat Resta EMT Zona 1 Zona A1 Alta 1 17 08074 Cubelles Resta RMB Resta de l'àmbit Vilanova i la Geltrú Mitjana 1 21 08075 Dosrius Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Baixa 1 11 08076 Esparreguera Resta RMB Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Mitjana 1 11 08077 Esplugues de Llobregat Resta EMT Zona 1 Zona A1 Alta 6 14 08078 Espunyola, l’ Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 42 08079 Estany, l’ Resta província Resta de l'àmbit Caldes - Moianès Baixa 6 14 08080 Fígols Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 1 41 08081 Fogars de Montclús Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 2 34 08082 Fogars de la Selva Resta província Resta de l'àmbit la Selva Baixa 6 24 08083 Folgueroles Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 7 08084 Fonollosa Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 1 3 08085 Font-rubí Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 1 41 08086 Franqueses del Vallès, les Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 40 08087 Gallifa Resta RMB Resta de l'àmbit Sabadell Baixa 1 41 08088 Garriga, la Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 11 08089 Gavà Resta EMT Zona 1 Zona A2 Mitjana 6 7 08090 Gaià Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 1 3 08091 Gelida Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 6 14 08092 Gironella Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 14 08093 Gisclareny Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Sense dades 1 3 08094 Granada, la Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Mitjana 1 42 08095 Granera Resta RMB Resta de l'àmbit Caldes - Moianès Baixa 1 41 08096 Granollers Resta RMB Zona 2 Granollers - Osona Alta 1 41 08097 Gualba Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 7 08098 Sant Salvador de Guardiola Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 6 14 08099 Guardiola de Berguedà Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Alta 6 24 08100 Gurb Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 13 08101 Hospitalet de Llobregat, l’ Resta EMT Zona 1 Zona A1 Alta 6 6 08102 Igualada Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Alta 6 6 08103 Jorba Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 6 6 08104 Llacuna, la Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 1 41 08105 Llagosta, la Resta RMB Zona 2 Zona A2 Alta 1 41 08106 Llinars del Vallès Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 41 08107 Lliçà d’Amunt Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 41 08108 Lliçà de Vall Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 24 08109 Lluçà Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 21 08110 Malgrat de Mar Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Alta 6 24 08111 Malla Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 6 24 08112 Manlleu Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 6 7 08113 Manresa Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Alta 1 11 08114 Martorell Resta RMB Zona 2 Martorell - Anoia Alta 1 41 08115 Martorelles Resta RMB Zona 2 Zona A2 Mitjana 6 24 08116 Masies de Roda, les Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 6 24 08117 Masies de Voltregà, les Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 21 08118 Masnou, el Resta RMB Resta de l'àmbit Zona A2 Mitjana 6 6 08119 Masquefa Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 1 40 08120 Matadepera Resta RMB Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 1 21 08121 Mataró Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Alta 1 3 08122 Mediona Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 1 11 08123 Molins de Rei Resta AMB Zona 1 Zona A2 Mitjana 1 41 08124 Mollet del Vallès Resta RMB Zona 2 Zona A2 Alta

104

Codi Codi Codi Àmbit adminis- regió comarca municipi Nom municipi tratiu PQA Corredors PDI Densitat

1 40 08125 Montcada i Reixac Resta EMT Zona 2 Zona A1 Alta 1 21 08126 Montgat Resta EMT Resta de l'àmbit Zona A2 Alta 6 7 08127 Monistrol de Montserrat Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 42 08128 Monistrol de Calders Resta província Resta de l'àmbit Caldes - Moianès Baixa 6 24 08129 Muntanyola Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 14 08130 Montclar Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 24 08131 Montesquiu Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 6 14 08132 Montmajor Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 6 08133 Montmaneu Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 1 41 08134 Figaró-Montmany Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 41 08135 Montmeló Resta RMB Zona 2 Granollers - Osona Mitjana 1 41 08136 Montornès del Vallès Resta RMB Zona 2 Granollers - Osona Mitjana 1 41 08137 Montseny Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 6 42 08138 Moià Resta província Resta de l'àmbit Caldes - Moianès Baixa 6 7 08139 Mura Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 6 7 08140 Navarcles Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 7 08141 Navàs Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 14 08142 Nou de Berguedà, la Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 6 6 08143 Òdena Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Mitjana 6 14 08144 Olvan Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 1 3 08145 Olèrdola Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 1 3 08146 Olesa de Bonesvalls Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 1 11 08147 Olesa de Montserrat Resta RMB Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Mitjana 1 17 08148 Olivella Resta RMB Resta de l'àmbit Vilanova i la Geltrú Baixa 6 24 08149 Olost Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 24 08150 Orís Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 24 08151 Oristà Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 6 08152 Orpí Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 1 21 08153 Òrrius Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Baixa 1 3 08154 Pacs del Penedès Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 1 21 08155 Palafolls Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Mitjana 1 40 08156 Palau-Solità i Plegamans Resta RMB Resta de l'àmbit Caldes - Moianès Baixa 1 11 08157 Pallejà Resta AMB Zona 2 Zona A2 Mitjana 1 11 08158 Papiol, el Resta AMB Zona 2 Zona A2 Mitjana 1 41 08159 Parets del Vallès Resta RMB Zona 2 Granollers - Osona Mitjana 6 24 08160 Perafita Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 6 08161 Piera Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 6 6 08162 Hostalets de Pierola, els Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 1 21 08163 Pineda de Mar Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Mitjana 1 3 08164 Pla del Penedès, el Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Mitjana 6 6 08165 Pobla de Claramunt, la Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 6 14 08166 Pobla de Lillet, la Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Alta 1 40 08167 Polinyà Resta RMB Resta de l'àmbit Sabadell Mitjana 1 3 08168 Pontons Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 1 11 08169 Prat de Llobregat, el Resta EMT Zona 1 Zona A1 Alta 6 6 08170 Prats de Rei, els Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Mitjana 6 24 08171 Prats de Lluçanès Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 21 08172 Premià de Mar Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Alta 1 3 08174 Puigdàlber Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 6 14 08175 Puig-reig Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 6 08176 Pujalt Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 6 14 08177 Quar, la Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 7 08178 Rajadell Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 1 40 08179 Rellinars Resta RMB Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 1 40 08180 Ripollet Resta AMB Zona 2 Zona A2 Alta 1 41 08181 Roca del Vallès, la Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 6 7 08182 Pont de Vilomara i Rocafort, el Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 6 24 08183 Roda de Ter Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 40 08184 Rubí Resta RMB Zona 2 Terrassa - Bages - Berguedà Alta 6 6 08185 Rubió Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 1 40 08187 Sabadell Resta RMB Zona 2 Sabadell Alta 6 14 08188 Sagàs Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Sense dades

105

Codi Codi Codi Àmbit adminis- regió comarca municipi Nom municipi tratiu PQA Corredors PDI Densitat

6 6 08189 Sant Pere Sallavinera Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Mitjana 6 14 08190 Saldes Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 6 7 08191 Sallent Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 7 08192 Santpedor Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 1 21 08193 Sant Iscle de Vallalta Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Mitjana 1 13 08194 Sant Adrià de Besòs Resta EMT Zona 1 Zona A1 Alta 6 24 08195 Sant Agustí de Lluçanès Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 11 08196 Sant Andreu de la Barca Resta AMB Zona 2 Martorell - Anoia Alta 1 21 08197 Sant Andreu de Llavaneres Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Baixa 1 41 08198 Sant Antoni de Vilamajor Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 24 08199 Sant Bartomeu del Grau Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 11 08200 Sant Boi de Llobregat Resta EMT Resta de l'àmbit Zona A2 Alta 6 24 08201 Sant Boi de Lluçanès Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 41 08202 Sant Celoni Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 21 08203 Sant Cebrià de Vallalta Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Baixa 1 11 08204 Sant Climent de Llobregat Resta AMB Resta de l'àmbit Vilanova i la Geltrú Mitjana 1 40 08205 Sant Cugat del Vallès Resta AMB Zona 2 Zona A2 Mitjana 1 3 08206 Sant Cugat Sesgarrigues Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 1 41 08207 Sant Esteve de Palautordera Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 11 08208 Sant Esteve Sesrovires Resta RMB Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 1 41 08209 Sant Fost de Campsentelles Resta RMB Zona 2 Zona A2 Baixa 1 41 08210 Sant Feliu de Codines Resta RMB Resta de l'àmbit Caldes - Moianès Mitjana 1 11 08211 Sant Feliu de Llobregat Resta EMT Zona 1 Zona A2 Alta 6 7 08212 Sant Feliu Sasserra Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 6 7 08213 Sant Fruitós de Bages Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 1 21 08214 Vilassar de Dalt Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Mitjana 6 24 08215 Sant Hipòlit de Voltregà Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 6 14 08216 Sant Jaume de Frontanyà Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 1 11 08217 Sant Joan Despí Resta EMT Zona 1 Zona A1 Alta 6 7 08218 Sant Joan de Vilatorrada Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Alta 1 21 08219 Vilassar de Mar Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Alta 6 24 08220 Sant Julià de Vilatorta Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 11 08221 Sant Just Desvern Resta EMT Zona 1 Zona A1 Mitjana 1 3 08222 Sant Llorenç d’Hortons Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Mitjana 1 40 08223 Sant Llorenç Savall Resta RMB Resta de l'àmbit Sabadell Mitjana 6 24 08224 Sant Martí de Centelles Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 24 08225 Sant Martí d’Albars Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 6 08226 Sant Martí de Tous Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 1 3 08227 Sant Martí Sarroca Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 6 6 08228 Sant Martí Sesgueioles Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 6 7 08229 Sant Mateu de Bages Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 1 21 08230 Premià de Dalt Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Baixa 1 17 08231 Sant Pere de Ribes Resta RMB Resta de l'àmbit Vilanova i la Geltrú Mitjana 1 3 08232 Sant Pere de Riudebitlles Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Mitjana 6 24 08233 Sant Pere de Torelló Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 41 08234 Sant Pere de Vilamajor Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 21 08235 Sant Pol de Mar Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Mitjana 1 3 08236 Sant Quintí de Mediona Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Mitjana 6 24 08237 Sant Quirze de Besora Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 40 08238 Sant Quirze del Vallès Resta RMB Zona 2 Sabadell Mitjana 1 42 08239 Sant Quirze Safaja Resta RMB Resta de l'àmbit Caldes - Moianès Baixa 1 3 08240 Sant Sadurní d’Anoia Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Mitjana 6 24 08241 Sant Sadurní d’Osormort Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 7 08242 Marganell Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 6 24 08243 Santa Cecília de Voltregà Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 11 08244 Santa Coloma de Cervelló Resta AMB Resta de l'àmbit Zona A2 Mitjana 1 13 08245 Santa Coloma de Gramenet Resta EMT Zona 1 Zona A1 Alta 6 24 08246 Santa Eugènia de Berga Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 6 24 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 41 08248 Santa Eulàlia de Ronçana Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 3 08249 Santa Fe del Penedès Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Mitjana 6 6 08250 Santa Margarida de Montbui Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Alta

106

Codi Codi Codi Àmbit adminis- regió comarca municipi Nom municipi tratiu PQA Corredors PDI Densitat

1 3 08251 Santa Margarida i els Monjos Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Mitjana 1 40 08252 Barberà del Vallès Resta AMB Zona 2 Zona A2 Alta 6 24 08253 Santa Maria de Besora Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 24 08254 Santa Maria de Corcó Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 14 08255 Santa Maria de Merlès Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Sense dades 1 41 08256 Santa Maria de Martorelles Resta RMB Resta de l'àmbit Zona A2 Baixa 6 6 08257 Santa Maria de Miralles Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Sense dades 6 42 08258 Santa Maria d’Oló Resta província Resta de l'àmbit Caldes - Moianès Mitjana 1 41 08259 Santa Maria de Palautordera Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 40 08260 Santa Perpètua de Mogoda Resta RMB Zona 2 Zona A2 Mitjana 1 21 08261 Santa Susanna Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Mitjana 6 7 08262 Sant Vicenç de Castellet Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 1 11 08263 Sant Vicenç dels Horts Resta AMB Zona 1 Zona A2 Mitjana 1 21 08264 Sant Vicenç de Montalt Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Baixa 6 24 08265 Sant Vicenç de Torelló Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 40 08266 Cerdanyola del Vallès Resta AMB Zona 2 Zona A2 Mitjana 1 40 08267 Sentmenat Resta RMB Resta de l'àmbit Sabadell Mitjana 6 14 08268 Cercs Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 24 08269 Seva Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 17 08270 Sitges Resta RMB Resta de l'àmbit Vilanova i la Geltrú Mitjana 6 24 08271 Sobremunt Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 24 08272 Sora Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 3 08273 Subirats Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 6 7 08274 Súria Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 24 08275 Tavèrnoles Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 41 08276 Tagamanent Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 7 08277 Talamanca Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 6 24 08278 Taradell Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 40 08279 Terrassa Resta RMB Zona 2 Terrassa - Bages - Berguedà Alta 6 24 08280 Tavertet Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 21 08281 Teià Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Baixa 1 21 08282 Tiana Resta EMT Resta de l'àmbit Zona A2 Mitjana 6 24 08283 Tona Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 21 08284 Tordera Resta RMB Resta de l'àmbit Mataró Mitjana 6 24 08285 Torelló Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 6 6 08286 Torre de Claramunt, la Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 1 3 08287 Torrelavit Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Mitjana 1 3 08288 Torrelles de Foix Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 1 11 08289 Torrelles de Llobregat Resta AMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 1 40 08290 Ullastrell Resta RMB Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 1 40 08291 Vacarisses Resta RMB Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 6 6 08292 Vallbona d’Anoia Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 6 14 08293 Vallcebre Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 1 41 08294 Vallgorguina Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 11 08295 Vallirana Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 1 41 08296 Vallromanes Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 6 08297 Veciana Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Baixa 6 24 08298 Vic Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Alta 6 14 08299 Vilada Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 1 40 08300 Viladecavalls Resta RMB Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 1 11 08301 Viladecans Resta EMT Zona 1 Zona A2 Alta 6 6 08302 Vilanova del Camí Resta província Resta de l'àmbit Martorell - Anoia Alta 6 24 08303 Vilanova de Sau Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 3 08304 Vilobí del Penedès Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Baixa 1 3 08305 Vilafranca del Penedès Resta RMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Alta 1 41 08306 Vilalba Sasserra Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Mitjana 1 17 08307 Vilanova i la Geltrú Resta RMB Resta de l'àmbit Vilanova i la Geltrú Alta 6 14 08308 Viver i Serrateix Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 6 24 08901 Rupit i Pruit Resta província Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 1 41 08902 Vilanova del Vallès Resta RMB Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 14 08903 Sant Julià de Cerdanyola Resta província Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Mitjana 1 40 08904 Badia del Vallès Resta AMB Zona 2 Zona A2 Alta

107

Codi Codi Codi Àmbit adminis- regió comarca municipi Nom municipi tratiu PQA Corredors PDI Densitat

1 11 08905 Palma de Cervelló, la Resta AMB Resta de l'àmbit Vilafranca del Penedès Mitjana 2 34 17023 Blanes Resta de municipis Resta de l'àmbit la Selva Alta 2 34 17027 Breda Resta de municipis Resta de l'àmbit la Selva Mitjana 6 24 17063 Espinelves Resta de municipis Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 2 34 17083 Hostalric Resta de municipis Resta de l'àmbit la Selva Mitjana 2 34 17101 Massanes Resta de municipis Resta de l'àmbit la Selva Baixa 2 34 17103 Maçanet de la Selva Resta de municipis Resta de l'àmbit la Selva Baixa 2 34 17146 Riells i Viabrea Resta de municipis Resta de l'àmbit la Selva Baixa 6 24 17212 Vidrà Resta de municipis Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 24 17220 Viladrau Resta de municipis Resta de l'àmbit Granollers - Osona Baixa 6 14 25100 Gósol Resta de municipis Resta de l'àmbit Terrassa - Bages - Berguedà Baixa 3 12 43016 Arboç, l’ Resta de municipis Resta de l'àmbit el Vendrel Mitjana 3 12 43024 Bellvei Resta de municipis Resta de l'àmbit el Vendrel Baixa 3 12 43037 Calafell Resta de municipis Resta de l'àmbit el Vendrel Mitjana 3 12 43051 Cunit Resta de municipis Resta de l'àmbit el Vendrel Mitjana 3 12 43140 Santa Oliva Resta de municipis Resta de l'àmbit el Vendrel Baixa 3 12 43163 Vendrell, el Resta de municipis Resta de l'àmbit el Vendrel Mitjana

108

Annex 2: Taules de població i llocs de treball localitzats dels municipis de la regió de Barcelona

109

Taula A.2.1. Projeccions de població. Població estimada total

Població estimada

subàmbit Municipi 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

c12 Arboç, l' 5.520 5.639 5.728 5.849 5.943 6.024 6.096 6.167 6.242 6.316 6.387 6.460 6.534 6.615 6.697 c12 Bellvei 2.190 2.233 2.265 2.309 2.343 2.373 2.399 2.425 2.452 2.480 2.505 2.532 2.559 2.589 2.619 c12 Calafell 24.289 24.445 24.568 24.739 24.876 24.993 25.098 25.202 25.312 25.420 25.523 25.630 25.738 25.857 25.978 c12 Cunit 11.808 11.907 11.986 12.096 12.184 12.260 12.329 12.396 12.467 12.537 12.604 12.674 12.743 12.820 12.899 c12 Santa Oliva 3.260 3.273 3.284 3.300 3.312 3.323 3.333 3.343 3.353 3.363 3.372 3.382 3.392 3.403 3.415 c12 Vendrell, el 36.482 36.714 36.896 37.150 37.352 37.526 37.682 37.837 37.999 38.159 38.312 38.471 38.631 38.807 38.986 c14 Avià 2.257 2.284 2.305 2.334 2.358 2.378 2.396 2.414 2.432 2.451 2.468 2.487 2.505 2.526 2.546 c14 Bagà 2.162 2.197 2.225 2.264 2.296 2.323 2.347 2.371 2.396 2.421 2.445 2.470 2.494 2.522 2.550 c14 Berga 16.175 16.401 16.575 16.821 17.015 17.181 17.331 17.479 17.634 17.789 17.935 18.087 18.240 18.409 18.581 c14 Borredà 495 503 509 518 525 531 536 541 547 553 558 564 569 575 581 c14 Capolat 93 96 100 103 107 110 112 115 118 120 123 126 128 131 134 c14 Casserres 1.528 1.546 1.560 1.579 1.595 1.609 1.621 1.633 1.645 1.658 1.670 1.682 1.695 1.708 1.722 c14 Castell de l'Areny 69 71 73 75 76 78 79 80 81 83 84 85 86 88 89 c14 Castellar de n'Hug 157 165 171 179 185 191 195 200 205 210 215 219 224 230 235 c14 Castellar del Riu 176 180 183 186 189 192 194 196 199 201 203 205 208 210 213 c14 Cercs 1.183 1.214 1.237 1.268 1.293 1.314 1.333 1.352 1.372 1.391 1.410 1.429 1.448 1.470 1.491 c14 Espunyola, l' 247 253 259 265 271 277 283 289 295 301 307 313 319 325 331 c14 Fígols 40 42 43 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 c14 Gironella 4.829 4.886 4.932 4.997 5.048 5.092 5.132 5.172 5.213 5.254 5.293 5.334 5.374 5.420 5.465 c14 Gisclareny 29 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 c14 Gósol 228 232 235 239 243 246 249 251 254 257 260 263 266 269 272 c14 Guardiola de Berguedà 897 926 947 976 999 1.018 1.035 1.052 1.070 1.088 1.105 1.122 1.140 1.159 1.179 c14 Montclar 119 121 122 124 125 127 128 129 130 131 132 133 134 135 137 c14 Montmajor 471 482 490 501 509 516 523 529 536 542 549 555 562 569 576 c14 Nou de Berguedà, la 151 155 158 162 165 168 170 172 175 177 179 182 184 187 189 c14 Olvan 855 879 896 919 937 953 966 980 994 1.008 1.022 1.036 1.050 1.065 1.081 c14 Pobla de Lillet, la 1.110 1.127 1.140 1.159 1.174 1.187 1.199 1.211 1.223 1.235 1.247 1.259 1.271 1.284 1.298 c14 Puig-reig 4.123 4.171 4.209 4.263 4.305 4.342 4.375 4.407 4.441 4.475 4.507 4.541 4.574 4.611 4.649 c14 Quar, la 54 55 56 57 57 58 59 59 60 60 61 62 62 63 64 c14 Sagàs 152 154 155 158 159 160 162 163 164 165 166 168 169 170 172 c14 Saldes 276 290 301 317 329 339 348 356 366 375 383 393 402 412 422 c14 Sant Jaume de Frontanyà 27 29 30 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 c14 Sant Julià de Cerdanyola 251 255 259 264 268 271 274 277 280 284 287 290 293 296 300 c14 Santa Maria de Merlès 178 183 186 191 194 197 200 203 206 209 211 214 217 220 223 c14 Vallcebre 254 261 266 273 278 283 287 291 296 300 304 308 313 317 322 c14 Vilada 430 438 443 451 457 463 468 472 477 482 487 492 497 502 508 c14 Viver i Serrateix 162 168 172 179 183 187 191 195 198 202 206 209 213 217 221 c24 Alpens 294 303 310 319 327 333 339 344 350 355 361 366 372 378 385 c24 Balenyà 3.705 3.742 3.772 3.816 3.851 3.882 3.910 3.937 3.966 3.995 4.022 4.050 4.078 4.110 4.142 c24 Brull, el 263 268 272 277 281 284 288 291 294 297 300 303 306 310 313 c24 Calldetenes 2.418 2.463 2.496 2.541 2.576 2.606 2.633 2.659 2.687 2.714 2.740 2.768 2.795 2.825 2.855 c24 Centelles 7.410 7.475 7.530 7.609 7.673 7.729 7.779 7.829 7.881 7.933 7.983 8.034 8.086 8.143 8.201 c24 Espinelves 201 204 206 209 212 214 215 217 219 221 223 225 227 229 231 c24 Esquirol, l' 2.168 2.209 2.240 2.282 2.315 2.344 2.369 2.394 2.420 2.446 2.471 2.497 2.523 2.551 2.580 c24 Folgueroles 2.298 2.317 2.332 2.354 2.372 2.387 2.401 2.415 2.429 2.444 2.457 2.472 2.486 2.502 2.518 c24 Gurb 2.559 2.619 2.661 2.719 2.763 2.800 2.833 2.866 2.900 2.934 2.966 3.000 3.034 3.071 3.109 c24 Lluçà 280 286 290 296 301 305 308 312 316 319 323 327 330 334 339 c24 Malla 267 272 276 281 285 290 294 298 302 306 310 314 319 323 328 c24 Manlleu 20.104 20.292 20.446 20.665 20.842 20.996 21.134 21.271 21.414 21.557 21.692 21.833 21.975 22.131 22.290 c24 Masies de Roda, les 714 723 730 740 748 755 761 768 774 781 787 793 800 807 814 c24 Masies de Voltregà, les 3.170 3.220 3.257 3.309 3.350 3.385 3.416 3.447 3.479 3.511 3.541 3.573 3.605 3.640 3.676 c24 Montesquiu 931 955 974 999 1.018 1.035 1.050 1.064 1.080 1.095 1.110 1.125 1.140 1.157 1.174 c24 Muntanyola 604 618 628 641 652 661 669 677 685 694 702 710 718 727 736 c24 Olost 1.185 1.203 1.216 1.236 1.251 1.264 1.276 1.288 1.300 1.313 1.324 1.336 1.349 1.362 1.376 c24 Orís 310 320 328 339 347 354 360 366 373 379 385 391 398 405 412 c24 Oristà 547 557 564 574 582 589 595 601 607 614 619 626 632 639 645 c24 Perafita 411 421 428 438 445 452 458 464 470 476 482 488 494 500 507 c24 Prats de Lluçanès 2.565 2.608 2.641 2.687 2.722 2.753 2.780 2.807 2.836 2.864 2.890 2.918 2.946 2.977 3.008 c24 Roda de Ter 6.116 6.203 6.270 6.363 6.437 6.500 6.556 6.612 6.670 6.729 6.784 6.841 6.899 6.962 7.027 c24 Rupit i Pruit 277 286 293 303 310 317 322 328 334 339 345 351 356 363 369 c24 Sant Agustí de Lluçanès 92 96 101 105 110 114 118 123 127 132 136 141 145 149 154 c24 Sant Bartomeu del Grau 850 863 873 887 898 907 916 925 933 942 951 959 968 978 988 c24 Sant Boi de Lluçanès 527 538 545 556 565 572 579 585 592 599 605 612 619 626 634 c24 Sant Hipòlit de Voltregà 3.462 3.499 3.529 3.572 3.606 3.636 3.664 3.690 3.718 3.746 3.773 3.800 3.828 3.859 3.890 c24 Sant Julià de Vilatorta 3.113 3.147 3.173 3.211 3.241 3.267 3.290 3.313 3.337 3.361 3.384 3.408 3.431 3.458 3.484 c24 Sant Martí d'Albars 108 112 115 119 122 124 126 128 131 133 135 137 140 142 145 c24 Sant Martí de Centelles 1.122 1.149 1.168 1.195 1.215 1.232 1.248 1.263 1.280 1.295 1.311 1.326 1.342 1.360 1.377 c24 Sant Pere de Torelló 2.427 2.456 2.480 2.512 2.538 2.561 2.581 2.601 2.622 2.643 2.663 2.683 2.704 2.727 2.750 c24 Sant Quirze de Besora 2.125 2.164 2.193 2.233 2.265 2.293 2.317 2.341 2.367 2.392 2.416 2.441 2.466 2.493 2.521 c24 Sant Sadurní d'Osormort 80 82 84 86 88 91 93 95 97 99 101 103 105 107 109 c24 Sant Vicenç de Torelló 1.996 2.048 2.086 2.137 2.176 2.209 2.239 2.268 2.299 2.329 2.358 2.388 2.418 2.452 2.485 c24 Santa Cecília de Voltregà 183 184 185 186 187 188 189 190 191 192 193 194 195 196 197 c24 Santa Eugènia de Berga 2.246 2.268 2.286 2.311 2.331 2.349 2.365 2.380 2.397 2.413 2.429 2.445 2.461 2.479 2.497 c24 Santa Eulàlia de Riuprimer 1.266 1.274 1.280 1.288 1.294 1.299 1.303 1.308 1.313 1.317 1.322 1.326 1.331 1.336 1.341 c24 Santa Maria de Besora 148 152 155 159 162 165 167 169 172 174 176 179 181 184 186 c24 Seva 3.446 3.474 3.495 3.524 3.547 3.566 3.583 3.600 3.618 3.636 3.653 3.670 3.688 3.707 3.727 c24 Sobremunt 83 86 89 92 95 97 100 102 104 106 108 110 112 114 117 c24 Sora 189 197 205 213 221 227 233 239 246 252 258 264 270 277 284 c24 Taradell 6.321 6.366 6.402 6.455 6.498 6.535 6.569 6.602 6.637 6.672 6.705 6.739 6.773 6.811 6.850 c24 Tavèrnoles 318 322 326 330 334 337 339 342 344 347 350 352 355 358 361 c24 Tavertet 112 117 121 127 131 135 138 141 145 148 152 155 158 162 166 c24 Tona 7.951 8.040 8.110 8.208 8.286 8.354 8.414 8.474 8.537 8.600 8.659 8.721 8.782 8.851 8.920 c24 Torelló 13.877 14.024 14.143 14.313 14.449 14.566 14.672 14.777 14.887 14.996 15.100 15.208 15.317 15.437 15.558 c24 Vic 43.287 43.974 44.496 45.218 45.784 46.269 46.704 47.133 47.583 48.030 48.454 48.896 49.338 49.829 50.325 c24 Vidrà 176 179 182 185 188 190 192 194 196 199 201 203 205 207 210 c24 Viladrau 1.030 1.042 1.053 1.068 1.081 1.091 1.101 1.111 1.121 1.131 1.141 1.151 1.161 1.172 1.184 c24 Vilanova de Sau 309 322 331 343 352 360 368 375 382 389 396 404 411 419 427

110

c34 Blanes 39.060 39.329 39.539 39.845 40.084 40.288 40.470 40.648 40.837 41.025 41.201 41.387 41.572 41.780 41.990 c34 Fogars de la Selva 1.452 1.489 1.527 1.564 1.602 1.639 1.676 1.714 1.751 1.789 1.826 1.863 1.901 1.938 1.976 c34 Hostalric 4.058 4.122 4.168 4.234 4.284 4.326 4.363 4.400 4.439 4.477 4.514 4.552 4.590 4.632 4.676 c34 Maçanet de la Selva 6.819 6.943 7.032 7.157 7.253 7.333 7.403 7.473 7.546 7.619 7.687 7.759 7.831 7.912 7.993 c34 Massanes 742 745 748 751 754 757 759 761 763 765 768 770 772 775 777 c42 Calders 953 964 972 984 993 1.001 1.008 1.015 1.023 1.030 1.037 1.045 1.052 1.060 1.069 c42 Castellcir 726 735 741 750 758 764 770 775 781 787 792 798 804 810 817 c42 Castellterçol 2.351 2.384 2.409 2.445 2.474 2.498 2.520 2.542 2.564 2.587 2.608 2.630 2.653 2.678 2.703 c42 Collsuspina 349 353 356 361 365 368 371 374 377 380 383 386 389 392 396 c42 Estany, l' 404 411 417 424 430 435 439 443 448 452 456 461 465 470 475 c42 Granera 79 80 81 83 84 85 86 86 87 88 89 90 91 92 93 c42 Moià 5.957 6.023 6.076 6.152 6.212 6.264 6.312 6.358 6.407 6.456 6.502 6.550 6.598 6.651 6.705 c42 Monistrol de Calders 699 706 711 719 726 731 737 741 747 752 757 762 767 773 779 c42 Sant Quirze Safaja 637 651 661 675 685 694 702 709 718 726 733 741 749 758 767 c42 Santa Maria d'Oló 1.054 1.083 1.104 1.132 1.154 1.173 1.189 1.206 1.223 1.240 1.256 1.273 1.289 1.308 1.327 c6 Argençola 227 229 230 232 234 235 237 239 240 242 244 245 247 249 251 c6 Bellprat 75 77 79 81 82 84 85 86 88 89 90 91 93 94 96 c6 Bruc, el 2.014 2.048 2.073 2.106 2.131 2.152 2.171 2.190 2.210 2.229 2.248 2.267 2.286 2.307 2.329 c6 Cabrera d'Anoia 1.351 1.380 1.402 1.433 1.457 1.477 1.495 1.513 1.532 1.550 1.568 1.586 1.605 1.625 1.646 c6 Calaf 3.424 3.452 3.475 3.508 3.534 3.557 3.578 3.598 3.619 3.641 3.661 3.682 3.703 3.726 3.749 c6 Calonge de Segarra 191 194 197 201 204 206 209 211 213 216 218 221 223 226 228 c6 Capellades 5.227 5.266 5.296 5.339 5.373 5.402 5.429 5.455 5.483 5.510 5.536 5.563 5.590 5.620 5.650 c6 Carme 791 801 809 820 830 838 846 853 861 869 876 884 892 900 909 c6 Castellfollit de Riubregós 165 169 172 177 180 183 186 188 191 194 197 199 202 205 208 c6 Castellolí 573 586 596 609 619 628 635 642 650 658 665 672 680 688 697 c6 Copons 300 306 310 316 321 325 329 333 337 341 345 349 353 357 362 c6 Hostalets de Pierola, els 2.891 2.941 2.980 3.034 3.077 3.114 3.147 3.180 3.214 3.248 3.281 3.314 3.348 3.386 3.424 c6 Igualada 38.987 39.242 39.431 39.689 39.889 40.059 40.212 40.362 40.520 40.676 40.825 40.979 41.134 41.306 41.479 c6 Jorba 831 852 867 887 903 917 929 941 953 966 978 990 1.002 1.016 1.030 c6 Llacuna, la 872 892 907 930 948 963 978 991 1.006 1.021 1.034 1.049 1.063 1.079 1.095 c6 Masquefa 8.386 8.424 8.454 8.497 8.531 8.561 8.587 8.614 8.641 8.669 8.695 8.722 8.749 8.780 8.810 c6 Montmaneu 151 159 166 174 181 187 192 197 202 208 213 218 223 229 235 c6 Òdena 3.607 3.643 3.673 3.717 3.753 3.784 3.812 3.840 3.870 3.899 3.926 3.955 3.984 4.016 4.048 c6 Orpí 139 140 142 143 145 146 148 149 150 151 153 154 155 157 158 c6 Piera 15.001 15.243 15.422 15.665 15.854 16.014 16.158 16.299 16.447 16.594 16.734 16.879 17.025 17.186 17.349 c6 Pobla de Claramunt, la 2.159 2.194 2.222 2.260 2.291 2.317 2.341 2.364 2.389 2.413 2.436 2.460 2.484 2.511 2.538 c6 Prats de Rei, els 535 542 548 556 563 568 573 579 584 589 594 600 605 611 617 c6 Pujalt 198 202 206 210 214 217 219 222 225 228 231 233 236 239 242 c6 Rubió 231 232 234 236 237 239 240 242 243 244 246 247 248 250 251 c6 Sant Martí de Tous 1.190 1.204 1.215 1.230 1.243 1.253 1.263 1.272 1.282 1.291 1.301 1.310 1.320 1.330 1.341 c6 Sant Martí Sesgueioles 371 374 377 381 384 386 389 391 393 396 398 400 403 406 408 c6 Sant Pere Sallavinera 158 164 169 176 181 185 189 192 196 200 204 207 211 216 220 c6 Santa Margarida de Montbui 9.611 9.712 9.797 9.920 10.021 10.109 10.188 10.266 10.349 10.431 10.508 10.589 10.670 10.760 10.851 c6 Santa Maria de Miralles 132 136 139 143 146 148 151 153 155 158 160 162 164 167 170 c6 Torre de Claramunt, la 3.722 3.758 3.785 3.822 3.851 3.876 3.898 3.920 3.944 3.967 3.988 4.011 4.034 4.059 4.085 c6 Vallbona d'Anoia 1.412 1.430 1.445 1.465 1.482 1.496 1.509 1.521 1.535 1.548 1.560 1.573 1.586 1.601 1.615 c6 Veciana 173 177 179 183 186 189 191 193 196 198 200 202 205 207 210 c6 Vilanova del Camí 12.409 12.524 12.621 12.763 12.880 12.982 13.075 13.166 13.262 13.357 13.448 13.542 13.637 13.742 13.848 c7 Aguilar de Segarra 253 260 267 274 281 288 295 302 309 316 323 330 337 344 351 c7 Artés 5.596 5.672 5.727 5.802 5.859 5.907 5.950 5.993 6.037 6.081 6.123 6.167 6.210 6.259 6.308 c7 Avinyó 2.212 2.286 2.339 2.410 2.464 2.509 2.549 2.589 2.631 2.672 2.711 2.752 2.792 2.838 2.884 c7 Balsareny 3.285 3.313 3.335 3.365 3.390 3.410 3.429 3.448 3.467 3.486 3.504 3.523 3.542 3.564 3.585 c7 Callús 2.057 2.079 2.096 2.121 2.141 2.158 2.174 2.189 2.205 2.221 2.237 2.252 2.268 2.286 2.304 c7 Cardona 4.775 4.822 4.861 4.918 4.964 5.003 5.039 5.075 5.112 5.149 5.184 5.221 5.257 5.298 5.339 c7 Castellbell i el Vilar 3.584 3.635 3.674 3.729 3.772 3.808 3.841 3.873 3.907 3.940 3.972 4.005 4.038 4.075 4.112 c7 Castellfollit del Boix 448 461 474 487 499 511 522 532 543 554 564 575 585 597 609 c7 Castellgalí 1.995 2.053 2.095 2.151 2.194 2.230 2.262 2.294 2.327 2.360 2.391 2.423 2.456 2.492 2.528 c7 Castellnou de Bages 1.287 1.298 1.306 1.316 1.324 1.331 1.337 1.343 1.349 1.355 1.361 1.367 1.373 1.380 1.387 c7 Fonollosa 1.401 1.422 1.442 1.463 1.484 1.504 1.525 1.546 1.566 1.587 1.608 1.628 1.649 1.669 1.690 c7 Gaià 160 167 173 180 186 193 199 206 212 219 225 232 239 246 254 c7 Manresa 74.752 75.256 75.641 76.182 76.607 76.970 77.295 77.616 77.953 78.288 78.605 78.935 79.267 79.635 80.007 c7 Marganell 277 285 292 300 307 313 318 324 329 335 340 345 350 356 362 c7 Monistrol de Montserrat 2.867 2.923 2.966 3.024 3.070 3.110 3.145 3.179 3.215 3.251 3.286 3.321 3.357 3.396 3.437 c7 Mura 219 230 238 248 256 263 269 275 281 287 293 299 305 312 319 c7 Navarcles 5.988 6.048 6.097 6.168 6.225 6.275 6.320 6.364 6.410 6.456 6.500 6.546 6.591 6.642 6.693 c7 Navàs 6.045 6.114 6.170 6.249 6.313 6.367 6.416 6.465 6.516 6.567 6.615 6.665 6.715 6.771 6.827 c7 Pont de Vilomara i Rocafort, el 3.724 3.765 3.797 3.841 3.876 3.905 3.932 3.958 3.986 4.013 4.039 4.067 4.094 4.124 4.154 c7 Rajadell 533 544 553 564 573 580 586 593 600 606 613 619 626 633 641 c7 Sallent 6.592 6.669 6.732 6.823 6.896 6.959 7.016 7.073 7.132 7.191 7.246 7.304 7.363 7.427 7.493 c7 Sant Feliu Sasserra 612 629 641 657 669 679 689 698 707 717 726 735 745 755 766 c7 Sant Fruitós de Bages 8.387 8.528 8.633 8.779 8.892 8.988 9.074 9.159 9.248 9.337 9.421 9.508 9.596 9.693 9.791 c7 Sant Joan de Vilatorrada 10.759 10.866 10.952 11.075 11.174 11.260 11.337 11.412 11.492 11.571 11.647 11.725 11.803 11.891 11.979 c7 Sant Mateu de Bages 618 624 628 634 639 644 647 651 655 659 663 667 671 675 680 c7 Sant Salvador de Guardiola 3.141 3.167 3.186 3.211 3.230 3.247 3.261 3.275 3.290 3.305 3.319 3.334 3.348 3.365 3.381 c7 Sant Vicenç de Castellet 9.235 9.284 9.320 9.372 9.412 9.446 9.476 9.506 9.538 9.570 9.599 9.630 9.662 9.696 9.731 c7 Santpedor 7.520 7.574 7.618 7.681 7.732 7.776 7.816 7.855 7.896 7.937 7.976 8.016 8.057 8.102 8.147 c7 Súria 5.873 5.926 5.972 6.038 6.093 6.140 6.183 6.225 6.269 6.313 6.355 6.399 6.442 6.491 6.540 c7 Talamanca 186 191 195 200 205 209 212 215 219 222 226 229 233 237 240 PTMB1 Caldes de Montbui 17.137 17.276 17.383 17.531 17.648 17.748 17.839 17.928 18.021 18.113 18.201 18.293 18.385 18.486 18.589 PTMB1 Llagosta, la 13.247 13.314 13.369 13.447 13.510 13.564 13.613 13.662 13.713 13.763 13.811 13.861 13.911 13.967 14.023 PTMB1 Palau-solità i Plegamans 14.494 14.642 14.756 14.913 15.037 15.143 15.238 15.332 15.431 15.529 15.622 15.719 15.816 15.924 16.032 PTMB1 Polinyà 8.300 8.370 8.424 8.500 8.559 8.611 8.657 8.703 8.751 8.798 8.843 8.891 8.938 8.990 9.043 PTMB1 Sant Feliu de Codines 5.968 6.023 6.067 6.127 6.176 6.218 6.255 6.292 6.331 6.370 6.407 6.445 6.483 6.526 6.569 PTMB1 Santa Perpètua de Mogoda 25.556 25.729 25.863 26.049 26.197 26.323 26.437 26.549 26.667 26.784 26.895 27.010 27.126 27.255 27.384 PTMB1 Sentmenat 8.700 8.781 8.845 8.933 9.003 9.063 9.118 9.171 9.227 9.283 9.336 9.391 9.446 9.507 9.569

111

PTMB14 Gelida 7.238 7.289 7.330 7.386 7.430 7.469 7.503 7.538 7.573 7.609 7.643 7.678 7.713 7.752 7.792 PTMB14 Mediona 2.282 2.312 2.335 2.368 2.394 2.416 2.436 2.456 2.476 2.497 2.517 2.537 2.557 2.580 2.603 PTMB14 Pla del Penedès, el 1.253 1.263 1.270 1.280 1.288 1.295 1.301 1.307 1.313 1.320 1.325 1.332 1.338 1.345 1.351 PTMB14 Puigdàlber 512 518 523 529 534 538 542 546 550 554 558 562 566 570 575 PTMB14 Sant Llorenç d'Hortons 2.562 2.588 2.608 2.636 2.659 2.679 2.696 2.713 2.732 2.750 2.767 2.785 2.803 2.823 2.843 PTMB14 Sant Pere de Riudebitlles 2.369 2.391 2.408 2.432 2.452 2.468 2.483 2.498 2.514 2.529 2.544 2.559 2.574 2.591 2.608 PTMB14 Sant Quintí de Mediona 2.121 2.145 2.163 2.190 2.211 2.229 2.245 2.261 2.278 2.294 2.310 2.327 2.343 2.362 2.380 PTMB14 Sant Sadurní d'Anoia 12.654 12.771 12.864 12.993 13.096 13.185 13.264 13.343 13.426 13.508 13.585 13.667 13.748 13.838 13.929 PTMB14 Subirats 2.997 3.063 3.111 3.177 3.229 3.273 3.312 3.351 3.391 3.432 3.470 3.510 3.550 3.594 3.639 PTMB14 Torrelavit 1.413 1.426 1.436 1.450 1.462 1.472 1.481 1.489 1.498 1.508 1.516 1.525 1.534 1.544 1.554 PTMB15 Avinyonet del Penedès 1.665 1.685 1.700 1.722 1.738 1.752 1.765 1.778 1.791 1.804 1.817 1.830 1.843 1.857 1.872 PTMB15 Cabanyes, les 943 951 958 967 974 980 985 990 996 1.001 1.007 1.012 1.018 1.024 1.030 PTMB15 Castellet i la Gornal 2.193 2.239 2.273 2.320 2.357 2.388 2.416 2.444 2.473 2.502 2.530 2.558 2.587 2.618 2.650 PTMB15 Castellví de la Marca 1.545 1.585 1.615 1.655 1.686 1.713 1.737 1.760 1.785 1.810 1.833 1.857 1.881 1.908 1.935 PTMB15 Font-rubí 1.363 1.391 1.412 1.441 1.463 1.483 1.500 1.516 1.534 1.552 1.568 1.586 1.603 1.622 1.642 PTMB15 Granada, la 2.091 2.115 2.133 2.158 2.178 2.195 2.210 2.225 2.241 2.256 2.271 2.287 2.302 2.319 2.337 PTMB15 Olèrdola 3.529 3.558 3.580 3.609 3.633 3.653 3.671 3.689 3.708 3.726 3.744 3.762 3.781 3.801 3.821 PTMB15 Olesa de Bonesvalls 1.723 1.744 1.760 1.782 1.799 1.814 1.827 1.840 1.854 1.867 1.880 1.894 1.907 1.922 1.937 PTMB15 Pacs del Penedès 894 902 909 917 924 930 935 940 945 950 955 960 966 971 977 PTMB15 Pontons 453 464 472 483 492 499 506 513 520 527 533 540 547 555 563 PTMB15 Sant Cugat Sesgarrigues 973 982 989 998 1.006 1.013 1.018 1.024 1.030 1.036 1.042 1.048 1.054 1.061 1.067 PTMB15 Sant Martí Sarroca 3.099 3.127 3.149 3.179 3.203 3.224 3.242 3.260 3.280 3.299 3.317 3.336 3.355 3.376 3.397 PTMB15 Santa Fe del Penedès 374 378 381 385 388 391 394 396 399 402 404 407 409 412 415 PTMB15 Santa Margarida i els Monjos 7.360 7.412 7.451 7.507 7.550 7.587 7.621 7.654 7.689 7.723 7.756 7.790 7.824 7.862 7.900 PTMB15 Torrelles de Foix 2.201 2.222 2.239 2.262 2.280 2.296 2.310 2.324 2.339 2.353 2.367 2.381 2.396 2.412 2.428 PTMB15 Vilafranca del Penedès 39.365 39.599 39.788 40.054 40.267 40.451 40.617 40.781 40.953 41.124 41.286 41.455 41.624 41.811 42.001 PTMB15 Vilobí del Penedès 1.103 1.112 1.119 1.129 1.137 1.143 1.150 1.155 1.162 1.168 1.174 1.180 1.186 1.193 1.200 PTMB17 Calella 18.317 18.446 18.547 18.689 18.803 18.900 18.988 19.074 19.165 19.255 19.341 19.430 19.519 19.618 19.718 PTMB17 Malgrat de Mar 18.295 18.420 18.517 18.653 18.761 18.853 18.937 19.019 19.105 19.190 19.272 19.356 19.441 19.535 19.630 PTMB17 Palafolls 9.133 9.245 9.329 9.446 9.537 9.615 9.686 9.755 9.828 9.900 9.968 10.040 10.111 10.190 10.270 PTMB17 Pineda de Mar 26.240 26.382 26.493 26.649 26.772 26.878 26.973 27.067 27.166 27.264 27.357 27.453 27.551 27.658 27.767 PTMB17 Santa Susanna 3.323 3.362 3.392 3.434 3.467 3.495 3.520 3.545 3.572 3.598 3.622 3.648 3.674 3.703 3.732 PTMB17 Tordera 16.453 16.546 16.618 16.719 16.799 16.867 16.929 16.990 17.054 17.118 17.178 17.241 17.304 17.374 17.444 PTMB18 Canyelles 4.407 4.437 4.461 4.495 4.521 4.544 4.564 4.584 4.606 4.627 4.647 4.667 4.688 4.711 4.735 PTMB18 Cubelles 14.608 14.706 14.784 14.893 14.980 15.055 15.123 15.190 15.260 15.330 15.396 15.465 15.534 15.610 15.687 PTMB18 Olivella 3.569 3.626 3.668 3.727 3.773 3.813 3.848 3.883 3.920 3.956 3.990 4.026 4.062 4.102 4.143 PTMB18 Sant Pere de Ribes 29.842 30.038 30.190 30.402 30.570 30.714 30.844 30.972 31.106 31.240 31.366 31.498 31.630 31.777 31.925 PTMB18 Sitges 28.478 28.665 28.809 29.011 29.170 29.307 29.430 29.552 29.679 29.806 29.926 30.051 30.177 30.316 30.456 PTMB18 Vilanova i la Geltrú 65.972 66.412 66.753 67.228 67.604 67.928 68.219 68.506 68.807 69.106 69.390 69.685 69.982 70.310 70.641 PTMB20 Badalona 215.634 216.810 217.986 219.161 220.337 221.513 222.626 223.697 224.810 225.907 226.942 228.021 229.101 230.301 231.513 PTMB20 Badia del Vallès 13.482 13.531 13.562 13.608 13.642 13.670 13.694 13.718 13.744 13.769 13.793 13.817 13.842 13.870 13.898 PTMB20 Barberà del Vallès 32.832 33.162 33.379 33.711 33.969 34.190 34.391 34.590 34.801 35.010 35.208 35.416 35.623 35.854 36.087 PTMB20 Barcelona 1.608.746 1.614.218 1.618.944 1.625.162 1.629.573 1.633.067 1.636.072 1.638.985 1.642.023 1.645.027 1.647.863 1.650.821 1.653.784 1.657.074 1.660.400 PTMB20 Begues 6.736 6.859 6.945 7.067 7.155 7.227 7.290 7.352 7.416 7.481 7.541 7.605 7.668 7.739 7.810 PTMB20 Castellbisbal 12.277 12.425 12.565 12.720 12.851 12.954 13.041 13.126 13.214 13.301 13.384 13.469 13.555 13.651 13.747 PTMB20 Castelldefels 64.892 65.191 65.488 65.789 66.066 66.282 66.466 66.644 66.829 67.011 67.184 67.364 67.543 67.743 67.945 PTMB20 Cerdanyola del Vallès 57.543 58.920 59.867 61.368 62.565 63.617 64.577 65.535 66.549 67.559 68.517 69.517 70.521 71.635 72.762 PTMB20 Cervelló 8.861 9.100 9.320 9.579 9.784 9.946 10.084 10.218 10.357 10.495 10.625 10.760 10.896 11.047 11.199 PTMB20 Corbera de Llobregat 14.168 14.298 14.428 14.558 14.689 14.819 14.946 15.069 15.197 15.323 15.441 15.565 15.689 15.826 15.965 PTMB20 Cornellà de Llobregat 86.072 87.037 87.738 88.892 89.843 90.693 91.477 92.263 93.096 93.926 94.715 95.538 96.365 97.282 98.210 PTMB20 Esplugues de Llobregat 45.733 46.823 47.592 48.832 49.838 50.729 51.547 52.364 53.230 54.093 54.912 55.767 56.625 57.578 58.542 PTMB20 Gavà 46.266 47.111 47.714 48.694 49.495 50.206 50.860 51.514 52.208 52.900 53.556 54.241 54.929 55.692 56.464 PTMB20 Hospitalet de Llobregat, l' 254.804 256.681 257.899 259.757 261.182 262.406 263.511 264.606 265.763 266.913 268.003 269.141 270.283 271.550 272.832 PTMB20 Molins de Rei 25.359 25.645 25.872 26.188 26.406 26.581 26.732 26.880 27.034 27.187 27.331 27.481 27.632 27.799 27.969 PTMB20 Montcada i Reixac 34.802 35.620 36.203 37.150 37.922 38.609 39.240 39.871 40.539 41.206 41.839 42.500 43.163 43.899 44.644 PTMB20 Montgat 11.621 11.756 11.891 12.026 12.161 12.297 12.432 12.567 12.702 12.837 12.972 13.107 13.242 13.377 13.512 PTMB20 Pallejà 11.348 11.428 11.483 11.570 11.639 11.700 11.755 11.810 11.868 11.926 11.981 12.038 12.096 12.160 12.225 PTMB20 Palma de Cervelló, la 3.000 3.075 3.126 3.206 3.269 3.323 3.373 3.423 3.475 3.527 3.576 3.628 3.680 3.737 3.796 PTMB20 Papiol, el 4.075 4.194 4.270 4.381 4.462 4.530 4.590 4.649 4.710 4.772 4.830 4.891 4.952 5.019 5.087 PTMB20 Prat de Llobregat, el 63.457 64.892 65.909 67.558 68.898 70.088 71.181 72.273 73.431 74.585 75.680 76.824 77.971 79.246 80.535 PTMB20 Ripollet 37.648 37.808 37.940 38.121 38.246 38.345 38.430 38.513 38.600 38.686 38.767 38.851 38.936 39.030 39.125 PTMB20 Sant Adrià de Besòs 36.496 36.815 37.109 37.453 37.728 37.943 38.128 38.307 38.493 38.677 38.851 39.032 39.213 39.414 39.618 PTMB20 Sant Andreu de la Barca 27.434 27.606 27.721 27.887 28.007 28.106 28.194 28.280 28.370 28.459 28.544 28.632 28.721 28.819 28.918 PTMB20 Sant Boi de Llobregat 82.402 83.367 83.969 84.851 85.501 86.044 86.528 87.004 87.505 88.003 88.474 88.965 89.458 90.006 90.559 PTMB20 Sant Climent de Llobregat 4.024 4.109 4.164 4.249 4.314 4.371 4.422 4.472 4.526 4.579 4.629 4.682 4.734 4.793 4.852 PTMB20 Sant Cugat del Vallès 88.921 89.600 90.279 90.958 91.631 92.155 92.601 93.030 93.477 93.918 94.334 94.768 95.202 95.684 96.172 PTMB20 Sant Feliu de Llobregat 44.086 44.654 45.034 45.627 46.092 46.497 46.865 47.231 47.618 48.003 48.368 48.750 49.132 49.557 49.987 PTMB20 Sant Joan Despí 33.502 34.217 34.727 35.555 36.230 36.830 37.381 37.933 38.517 39.100 39.653 40.231 40.810 41.453 42.104 PTMB20 Sant Just Desvern 16.927 17.412 17.717 18.169 18.506 18.791 19.046 19.298 19.563 19.827 20.076 20.337 20.598 20.888 21.181 PTMB20 Sant Vicenç dels Horts 27.961 28.119 28.254 28.434 28.560 28.660 28.747 28.830 28.917 29.003 29.085 29.169 29.254 29.349 29.444 PTMB20 Santa Coloma de Cervelló 8.073 8.297 8.438 8.648 8.806 8.940 9.060 9.179 9.304 9.428 9.545 9.668 9.791 9.928 10.066 PTMB20 Santa Coloma de Gramenet 117.153 117.498 117.843 118.188 118.533 118.878 119.224 119.569 119.914 120.259 120.604 120.949 121.294 121.639 121.984 PTMB20 Tiana 8.553 8.656 8.758 8.861 8.964 9.060 9.142 9.220 9.302 9.382 9.458 9.537 9.617 9.705 9.794 PTMB20 Torrelles de Llobregat 5.933 6.000 6.066 6.133 6.199 6.261 6.313 6.363 6.415 6.466 6.515 6.565 6.616 6.672 6.729 PTMB20 Vallirana 14.676 14.817 14.916 15.076 15.207 15.322 15.428 15.534 15.646 15.758 15.864 15.975 16.086 16.209 16.334 PTMB20 Viladecans 65.779 66.565 67.098 67.936 68.599 69.179 69.708 70.234 70.791 71.346 71.872 72.421 72.972 73.584 74.202 PTMB21 Alella 9.632 9.747 9.832 9.946 10.034 10.110 10.177 10.244 10.313 10.382 10.448 10.516 10.584 10.660 10.737 PTMB21 Cabrils 7.287 7.355 7.408 7.481 7.540 7.589 7.634 7.679 7.725 7.771 7.815 7.861 7.906 7.957 8.008 PTMB21 Masnou, el 23.119 23.306 23.452 23.655 23.816 23.954 24.078 24.201 24.330 24.458 24.579 24.705 24.832 24.972 25.114 PTMB21 Premià de Dalt 10.446 10.502 10.546 10.610 10.661 10.705 10.744 10.783 10.824 10.865 10.904 10.944 10.984 11.029 11.074 PTMB21 Premià de Mar 27.866 27.945 28.005 28.089 28.155 28.212 28.263 28.314 28.366 28.419 28.469 28.521 28.573 28.630 28.689 PTMB21 Teià 6.254 6.310 6.353 6.413 6.461 6.502 6.539 6.575 6.613 6.651 6.687 6.725 6.762 6.804 6.846 PTMB21 Vilassar de Dalt 8.953 9.013 9.061 9.128 9.182 9.229 9.271 9.312 9.356 9.399 9.440 9.483 9.526 9.573 9.621 PTMB21 Vilassar de Mar 20.678 20.883 21.045 21.272 21.454 21.610 21.751 21.890 22.035 22.180 22.318 22.461 22.605 22.763 22.924

112

PTMB22 Argentona 12.051 12.202 12.315 12.469 12.589 12.691 12.782 12.872 12.966 13.060 13.148 13.241 13.333 13.436 13.540 PTMB22 Cabrera de Mar 4.553 4.681 4.773 4.895 4.988 5.066 5.136 5.204 5.276 5.347 5.415 5.485 5.555 5.633 5.712 PTMB22 Caldes d'Estrac 2.766 2.815 2.856 2.914 2.962 3.003 3.040 3.077 3.116 3.154 3.191 3.229 3.267 3.310 3.352 PTMB22 Dosrius 5.154 5.254 5.329 5.432 5.513 5.581 5.643 5.704 5.768 5.831 5.891 5.954 6.016 6.086 6.156 PTMB22 Mataró 125.517 125.927 126.258 126.728 127.107 127.435 127.731 128.023 128.331 128.636 128.926 129.228 129.530 129.865 130.204 PTMB22 Òrrius 702 714 723 736 746 754 762 770 777 785 793 800 808 817 825 PTMB22 Sant Andreu de Llavaneres 10.663 10.842 10.985 11.186 11.348 11.488 11.614 11.738 11.869 11.999 12.122 12.250 12.379 12.522 12.666 PTMB22 Sant Vicenç de Montalt 6.182 6.273 6.340 6.431 6.500 6.559 6.612 6.664 6.718 6.772 6.823 6.877 6.930 6.989 7.049 PTMB23 Arenys de Mar 15.253 15.381 15.479 15.616 15.725 15.818 15.901 15.984 16.070 16.156 16.238 16.323 16.408 16.502 16.598 PTMB23 Arenys de Munt 8.638 8.761 8.854 8.983 9.085 9.171 9.249 9.326 9.407 9.487 9.563 9.643 9.722 9.810 9.899 PTMB23 Canet de Mar 14.284 14.426 14.539 14.699 14.827 14.937 15.037 15.135 15.238 15.340 15.437 15.538 15.640 15.752 15.866 PTMB23 Sant Cebrià de Vallalta 3.329 3.367 3.397 3.438 3.472 3.500 3.526 3.551 3.578 3.604 3.630 3.656 3.682 3.711 3.740 PTMB23 Sant Iscle de Vallalta 1.292 1.316 1.335 1.359 1.379 1.395 1.410 1.425 1.440 1.455 1.469 1.484 1.500 1.516 1.533 PTMB23 Sant Pol de Mar 4.951 5.037 5.104 5.196 5.269 5.332 5.388 5.444 5.503 5.561 5.616 5.673 5.731 5.794 5.859 PTMB3 Breda 3.722 3.743 3.760 3.786 3.807 3.825 3.841 3.857 3.874 3.891 3.907 3.923 3.940 3.958 3.977 PTMB3 Campins 470 475 479 484 487 491 493 496 499 502 505 508 511 514 517 PTMB3 Cànoves i Samalús 2.873 2.927 2.967 3.022 3.065 3.102 3.134 3.166 3.200 3.233 3.265 3.298 3.331 3.368 3.405 PTMB3 Cardedeu 18.158 18.307 18.423 18.587 18.716 18.827 18.927 19.026 19.129 19.232 19.329 19.431 19.533 19.646 19.760 PTMB3 Fogars de Montclús 462 474 487 499 511 523 534 545 557 568 579 590 601 614 627 PTMB3 Gualba 1.426 1.446 1.461 1.482 1.499 1.513 1.526 1.538 1.551 1.564 1.576 1.589 1.602 1.616 1.631 PTMB3 Llinars del Vallès 9.717 9.793 9.853 9.937 10.005 10.062 10.115 10.166 10.220 10.274 10.324 10.377 10.431 10.489 10.549 PTMB3 Montseny 320 328 335 343 349 355 359 364 369 374 379 384 388 394 399 PTMB3 Riells i Viabrea 3.927 3.956 3.980 4.015 4.043 4.067 4.089 4.111 4.134 4.157 4.178 4.200 4.223 4.248 4.273 PTMB3 Sant Antoni de Vilamajor 5.862 5.902 5.931 5.973 6.005 6.033 6.058 6.083 6.108 6.134 6.158 6.183 6.209 6.237 6.265 PTMB3 Sant Celoni 17.540 17.693 17.813 17.982 18.116 18.231 18.335 18.437 18.545 18.651 18.753 18.858 18.964 19.081 19.199 PTMB3 Sant Esteve de Palautordera 2.599 2.624 2.644 2.671 2.693 2.711 2.728 2.744 2.762 2.779 2.795 2.812 2.829 2.848 2.866 PTMB3 Sant Pere de Vilamajor 4.257 4.285 4.305 4.333 4.354 4.372 4.389 4.405 4.422 4.439 4.454 4.471 4.488 4.506 4.525 PTMB3 Santa Maria de Palautordera 9.194 9.266 9.320 9.395 9.453 9.502 9.546 9.590 9.636 9.681 9.724 9.769 9.814 9.864 9.914 PTMB3 Vallgorguina 2.772 2.812 2.843 2.885 2.918 2.947 2.972 2.997 3.023 3.049 3.074 3.099 3.125 3.154 3.183 PTMB3 Vilalba Sasserra 684 691 696 704 710 715 720 724 729 734 739 743 748 754 759 PTMB4 Castellar del Vallès 23.633 23.870 24.059 24.316 24.516 24.687 24.841 24.992 25.150 25.308 25.457 25.613 25.769 25.941 26.116 PTMB4 Gallifa 187 191 195 199 202 205 208 211 213 216 219 221 224 227 230 PTMB4 Sabadell 208.246 209.352 210.212 211.415 212.373 213.197 213.939 214.671 215.440 216.204 216.928 217.683 218.440 219.277 220.124 PTMB4 Sant Llorenç Savall 2.375 2.422 2.457 2.506 2.543 2.575 2.604 2.633 2.662 2.692 2.720 2.750 2.779 2.811 2.844 PTMB4 Sant Quirze del Vallès 19.664 19.806 19.915 20.065 20.183 20.285 20.376 20.466 20.561 20.655 20.744 20.837 20.930 21.033 21.137 PTMB5 Bigues i Riells 8.915 9.004 9.071 9.165 9.238 9.301 9.358 9.414 9.472 9.531 9.586 9.643 9.701 9.765 9.829 PTMB5 Lliçà d'Amunt 14.759 14.927 15.054 15.228 15.364 15.480 15.585 15.688 15.795 15.903 16.004 16.110 16.216 16.334 16.453 PTMB5 Lliçà de Vall 6.370 6.413 6.449 6.499 6.539 6.574 6.606 6.637 6.670 6.702 6.733 6.765 6.798 6.833 6.869 PTMB5 Martorelles 4.725 4.780 4.823 4.882 4.928 4.968 5.004 5.039 5.076 5.113 5.148 5.184 5.220 5.261 5.302 PTMB5 Mollet del Vallès 51.491 51.663 51.799 51.990 52.141 52.272 52.390 52.506 52.628 52.749 52.864 52.984 53.104 53.237 53.371 PTMB5 Parets del Vallès 18.837 18.972 19.082 19.238 19.363 19.471 19.569 19.665 19.767 19.868 19.963 20.063 20.163 20.273 20.385 PTMB5 Sant Fost de Campsentelles 8.650 8.726 8.783 8.861 8.921 8.972 9.019 9.064 9.112 9.159 9.204 9.251 9.298 9.350 9.403 PTMB5 Santa Eulàlia de Ronçana 7.049 7.099 7.138 7.191 7.234 7.270 7.303 7.335 7.369 7.403 7.435 7.468 7.501 7.538 7.576 PTMB5 Santa Maria de Martorelles 861 868 874 882 889 894 899 904 909 915 920 925 930 936 941 PTMB7 Matadepera 8.984 9.060 9.136 9.212 9.288 9.364 9.440 9.516 9.591 9.667 9.743 9.819 9.895 9.971 10.047 PTMB7 Rellinars 723 743 763 783 803 822 842 862 882 902 922 942 962 981 1.001 PTMB7 Rubí 75.167 75.735 76.161 76.784 77.263 77.665 78.020 78.369 78.740 79.107 79.451 79.813 80.176 80.586 81.000 PTMB7 Terrassa 215.121 216.516 217.567 219.105 220.292 221.288 222.168 223.034 223.951 224.861 225.715 226.613 227.513 228.528 229.557 PTMB7 Ullastrell 2.039 2.074 2.108 2.143 2.178 2.212 2.247 2.282 2.316 2.351 2.385 2.420 2.455 2.489 2.524 PTMB7 Vacarisses 6.192 6.336 6.481 6.625 6.770 6.914 7.058 7.203 7.347 7.491 7.636 7.780 7.925 8.069 8.213 PTMB7 Viladecavalls 7.354 7.565 7.715 7.928 8.086 8.215 8.328 8.438 8.555 8.671 8.780 8.894 9.009 9.139 9.271 PTMB8 Aiguafreda 2.467 2.487 2.503 2.525 2.542 2.557 2.571 2.584 2.598 2.612 2.625 2.639 2.652 2.668 2.683 PTMB8 Ametlla del Vallès, l' 8.337 8.382 8.417 8.465 8.503 8.536 8.566 8.595 8.626 8.657 8.686 8.716 8.746 8.779 8.813 PTMB8 Canovelles 15.937 16.030 16.104 16.206 16.288 16.358 16.421 16.484 16.549 16.614 16.676 16.740 16.804 16.876 16.948 PTMB8 Figaró-Montmany 1.092 1.102 1.110 1.122 1.130 1.138 1.144 1.151 1.158 1.165 1.172 1.178 1.185 1.193 1.201 PTMB8 Franqueses del Vallès, les 19.417 19.581 19.707 19.882 20.020 20.138 20.245 20.350 20.460 20.569 20.673 20.781 20.890 21.010 21.131 PTMB8 Garriga, la 15.912 16.010 16.088 16.196 16.282 16.356 16.423 16.489 16.559 16.627 16.692 16.760 16.829 16.904 16.980 PTMB8 Granollers 60.174 60.527 60.802 61.186 61.490 61.751 61.986 62.218 62.462 62.704 62.934 63.173 63.413 63.678 63.946 PTMB8 Montmeló 8.784 8.851 8.902 8.974 9.030 9.079 9.123 9.166 9.211 9.256 9.298 9.343 9.387 9.437 9.487 PTMB8 Montornès del Vallès 16.218 16.313 16.388 16.494 16.578 16.650 16.715 16.779 16.846 16.913 16.977 17.043 17.109 17.183 17.257 PTMB8 Roca del Vallès, la 10.599 10.702 10.781 10.890 10.975 11.048 11.114 11.179 11.247 11.315 11.379 11.445 11.512 11.587 11.661 PTMB8 Tagamanent 316 320 323 328 331 334 337 339 342 344 347 350 352 355 358 PTMB8 Vallromanes 2.525 2.540 2.552 2.569 2.582 2.593 2.603 2.613 2.624 2.634 2.644 2.654 2.664 2.676 2.687 PTMB8 Vilanova del Vallès 5.217 5.264 5.300 5.350 5.389 5.423 5.453 5.483 5.514 5.545 5.575 5.605 5.636 5.670 5.705 PTMB9 Abrera 12.216 12.287 12.343 12.423 12.487 12.542 12.591 12.640 12.692 12.743 12.791 12.842 12.892 12.949 13.005 PTMB9 Castellví de Rosanes 1.807 1.842 1.867 1.902 1.929 1.952 1.973 1.993 2.014 2.035 2.056 2.076 2.097 2.121 2.144 PTMB9 Collbató 4.396 4.425 4.448 4.480 4.506 4.528 4.548 4.568 4.589 4.609 4.629 4.649 4.670 4.692 4.715 PTMB9 Esparreguera 21.766 21.896 21.997 22.139 22.251 22.348 22.435 22.521 22.611 22.700 22.785 22.874 22.962 23.060 23.159 PTMB9 Martorell 27.645 27.823 27.960 28.149 28.298 28.426 28.541 28.654 28.774 28.892 29.004 29.121 29.238 29.368 29.499 PTMB9 Olesa de Montserrat 23.645 23.801 23.924 24.098 24.236 24.354 24.462 24.567 24.678 24.788 24.893 25.002 25.111 25.232 25.354 PTMB9 Sant Esteve Sesrovires 7.644 7.734 7.802 7.896 7.969 8.032 8.089 8.144 8.203 8.261 8.316 8.373 8.431 8.495 8.559

113

Taula A.2.2 Projeccions de població. Increments anuals

increment anual increment població població subàmbit Municipi 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 total 2016 2030 increment %

c12 Arboç, l' 119 89 121 94 81 72 71 75 74 70 73 74 81 82 1.177 5.520 6.697 21,33 c12 Bellvei 43 32 44 34 29 26 26 27 27 26 27 27 30 30 429 2.190 2.619 19,58 c12 Calafell 156 123 171 136 117 106 104 109 109 103 107 108 119 120 1.689 24.289 25.978 6,95 c12 Cunit 99 79 110 88 76 68 67 71 70 67 70 70 77 78 1.091 11.808 12.899 9,24 c12 Santa Oliva 13 11 16 13 11 10 10 10 10 10 10 10 11 11 155 3.260 3.415 4,75 c12 Vendrell, el 232 182 254 202 174 157 154 162 161 153 159 159 177 178 2.504 36.482 38.986 6,86 c14 Avià 27 21 29 23 20 18 18 19 19 18 18 18 20 21 289 2.257 2.546 12,82 c14 Bagà 35 28 39 31 27 24 24 25 25 24 25 25 28 28 388 2.162 2.550 17,94 c14 Berga 226 175 245 194 167 150 148 155 154 146 152 153 169 171 2.406 16.175 18.581 14,87 c14 Borredà 8 6 9 7 6 5 5 6 6 5 6 6 6 6 86 495 581 17,46 c14 Capolat 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 41 93 134 44,44 c14 Casserres 18 14 20 16 14 12 12 13 13 12 12 12 14 14 194 1.528 1.722 12,71 c14 Castell de l'Areny 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 20 69 89 29,36 c14 Castellar de n'Hug 8 6 8 6 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 78 157 235 49,71 c14 Castellar del Riu 4 3 4 3 2 2 2 2 2 2 2 2 3 3 37 176 213 20,78 c14 Cercs 31 23 32 25 21 19 19 20 19 18 19 19 21 22 308 1.183 1.491 26,05 c14 Espunyola, l' 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 84 247 331 34,07 c14 Fígols 2 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 16 40 56 39,54 c14 Gironella 57 45 65 51 44 40 39 41 41 39 41 41 45 46 636 4.829 5.465 13,18 c14 Gisclareny 2 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 15 29 44 51,31 c14 Gósol 4 3 4 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 44 228 272 19,42 c14 Guardiola de Berguedà 29 21 29 23 19 17 17 18 18 17 18 18 19 20 282 897 1.179 31,43 c14 Montclar 2 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 18 119 137 14,76 c14 Montmajor 11 8 11 8 7 6 6 7 7 6 6 6 7 7 105 471 576 22,29 c14 Nou de Berguedà, la 4 3 4 3 3 2 2 2 2 2 2 2 3 3 38 151 189 25,45 c14 Olvan 24 17 23 18 15 14 14 14 14 13 14 14 16 16 226 855 1.081 26,40 c14 Pobla de Lillet, la 17 13 19 15 13 12 12 12 12 12 12 12 13 14 188 1.110 1.298 16,90 c14 Puig-reig 48 38 53 42 37 33 32 34 34 32 33 34 37 38 526 4.123 4.649 12,75 c14 Quar, la 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 10 54 64 17,73 c14 Sagàs 2 1 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 20 152 172 12,94 c14 Saldes 14 12 16 12 10 9 9 9 9 9 9 9 10 10 146 276 422 52,83 c14 Sant Jaume de Frontanyà 2 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 16 27 43 60,89 c14 Sant Julià de Cerdanyola 4 3 5 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 4 49 251 300 19,43 c14 Santa Maria de Merlès 5 3 5 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 45 178 223 25,28 c14 Vallcebre 7 5 7 5 5 4 4 4 4 4 4 4 5 5 68 254 322 26,84 c14 Vilada 8 6 8 6 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 78 430 508 18,04 c14 Viver i Serrateix 6 5 6 5 4 4 4 4 4 3 4 4 4 4 59 162 221 36,39 c24 Alpens 9 7 9 7 6 6 5 6 6 5 6 6 6 6 91 294 385 30,80 c24 Balenyà 37 30 44 35 31 28 27 29 29 27 28 28 31 32 437 3.705 4.142 11,79 c24 Brull, el 5 4 5 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 4 50 263 313 19,12 c24 Calldetenes 45 33 45 35 30 27 26 28 27 26 27 27 30 30 437 2.418 2.855 18,09 c24 Centelles 65 54 79 64 56 50 50 52 52 49 52 52 57 58 791 7.410 8.201 10,67 c24 Espinelves 3 2 3 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 30 201 231 14,90 c24 Esquirol, l' 41 31 42 33 28 25 25 26 26 25 26 26 29 29 412 2.168 2.580 19,01 c24 Folgueroles 19 15 22 18 15 14 14 14 14 14 14 14 16 16 220 2.298 2.518 9,55 c24 Gurb 60 43 57 44 37 33 33 34 34 32 34 34 37 38 550 2.559 3.109 21,48 c24 Lluçà 6 4 6 5 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 59 280 339 20,89 c24 Malla 5 5 5 5 5 4 4 4 4 4 4 4 5 5 61 267 328 22,71 c24 Manlleu 188 153 220 177 153 138 137 144 143 135 141 141 157 158 2.186 20.104 22.290 10,87 c24 Masies de Roda, les 9 7 10 8 7 6 6 7 6 6 6 6 7 7 100 714 814 14,00 c24 Masies de Voltregà, les 50 38 52 41 35 31 31 32 32 30 32 32 35 36 506 3.170 3.676 15,95 c24 Montesquiu 24 18 25 19 17 15 15 15 15 15 15 15 17 17 243 931 1.174 26,06 c24 Muntanyola 14 10 14 11 9 8 8 8 8 8 8 8 9 9 132 604 736 21,91 c24 Olost 18 14 19 15 13 12 12 12 12 12 12 12 13 14 191 1.185 1.376 16,09 c24 Orís 10 8 11 8 7 6 6 6 6 6 6 6 7 7 102 310 412 32,83 c24 Oristà 10 7 10 8 7 6 6 6 6 6 6 6 7 7 98 547 645 17,99 c24 Perafita 10 7 10 8 7 6 6 6 6 6 6 6 7 7 96 411 507 23,34 c24 Prats de Lluçanès 43 33 45 36 31 27 27 28 28 27 28 28 31 31 443 2.565 3.008 17,28 c24 Roda de Ter 87 67 93 73 63 57 56 59 58 55 57 58 64 64 911 6.116 7.027 14,89 c24 Rupit i Pruit 9 7 10 7 6 6 6 6 6 5 6 6 6 6 92 277 369 33,23 c24 Sant Agustí de Lluçanès 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 62 92 154 67,17 c24 Sant Bartomeu del Grau 13 10 14 11 10 9 8 9 9 8 9 9 10 10 138 850 988 16,18 c24 Sant Boi de Lluçanès 11 8 11 9 7 7 6 7 7 6 7 7 7 8 107 527 634 20,25 c24 Sant Hipòlit de Voltregà 37 30 43 35 30 27 27 28 28 26 28 28 31 31 428 3.462 3.890 12,36 c24 Sant Julià de Vilatorta 34 27 38 30 26 23 23 24 24 23 24 24 26 27 371 3.113 3.484 11,93 c24 Sant Martí d'Albars 4 3 4 3 2 2 2 2 2 2 2 2 2 3 37 108 145 33,89 c24 Sant Martí de Centelles 27 20 26 20 17 16 15 16 16 15 16 16 18 18 255 1.122 1.377 22,77 c24 Sant Pere de Torelló 29 23 33 26 22 20 20 21 21 20 21 21 23 23 323 2.427 2.750 13,31 c24 Sant Quirze de Besora 39 29 41 32 27 25 24 25 25 24 25 25 28 28 396 2.125 2.521 18,66 c24 Sant Sadurní d'Osormort 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 29 80 109 36,62 c24 Sant Vicenç de Torelló 52 38 51 39 33 30 29 31 30 29 30 30 33 34 489 1.996 2.485 24,52 c24 Santa Cecília de Voltregà 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 14 183 197 7,60 c24 Santa Eugènia de Berga 22 18 25 20 18 16 16 16 16 15 16 16 18 18 251 2.246 2.497 11,16 c24 Santa Eulàlia de Riuprimer 8 6 8 6 5 5 4 5 5 4 5 5 5 5 75 1.266 1.341 5,93 c24 Santa Maria de Besora 4 3 4 3 3 2 2 2 2 2 2 2 3 3 38 148 186 25,83 c24 Seva 28 21 29 23 19 17 17 18 18 17 18 18 20 20 281 3.446 3.727 8,16 c24 Sobremunt 3 3 4 3 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 34 83 117 40,43 c24 Sora 8 8 8 8 7 6 6 6 6 6 6 6 7 7 95 189 284 50,24 c24 Taradell 45 37 53 43 37 34 33 35 35 33 34 34 38 38 529 6.321 6.850 8,36 c24 Tavèrnoles 4 3 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 43 318 361 13,50 c24 Tavertet 5 4 6 4 4 3 3 3 3 3 3 3 4 4 54 112 166 48,09 c24 Tona 89 70 98 78 67 61 60 63 62 59 62 62 69 69 969 7.951 8.920 12,19 c24 Torelló 147 119 169 136 118 106 105 110 109 104 108 108 120 121 1.681 13.877 15.558 12,11 c24 Vic 687 522 722 566 484 435 429 450 447 424 442 443 490 496 7.038 43.287 50.325 16,26 c24 Vidrà 3 2 3 3 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 34 176 210 19,17 c24 Viladrau 12 10 15 12 11 10 10 10 10 10 10 10 11 11 154 1.030 1.184 14,91 c24 Vilanova de Sau 13 9 12 9 8 7 7 7 7 7 7 7 8 8 118 309 427 38,21

114

c34 Blanes 269 210 305 240 204 182 179 189 188 177 185 186 208 210 2.930 39.060 41.990 7,50 c34 Fogars de la Selva 37 37 37 37 37 37 37 37 37 37 37 37 37 37 524 1.452 1.976 36,06 c34 Hostalric 64 46 66 50 42 37 37 39 38 36 38 38 43 43 618 4.058 4.676 15,22 c34 Maçanet de la Selva 124 89 125 95 80 71 69 73 73 68 72 72 81 82 1.174 6.819 7.993 17,22 c34 Massanes 3 2 4 3 2 2 2 2 2 2 2 2 3 3 35 742 777 4,75 c42 Calders 11 8 12 9 8 7 7 7 7 7 7 7 8 8 116 953 1.069 12,13 c42 Castellcir 9 7 9 7 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 91 726 817 12,49 c42 Castellterçol 33 26 36 28 24 22 22 23 23 21 22 22 25 25 352 2.351 2.703 14,96 c42 Collsuspina 4 3 5 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 47 349 396 13,33 c42 Estany, l' 7 5 7 6 5 4 4 4 4 4 4 4 5 5 71 404 475 17,56 c42 Granera 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 14 79 93 17,31 c42 Moià 66 53 75 61 52 47 47 49 49 46 48 48 53 54 748 5.957 6.705 12,56 c42 Monistrol de Calders 7 6 8 6 6 5 5 5 5 5 5 5 6 6 80 699 779 11,38 c42 Sant Quirze Safaja 14 10 14 10 9 8 8 8 8 8 8 8 9 9 130 637 767 20,39 c42 Santa Maria d'Oló 29 21 28 22 19 17 16 17 17 16 17 17 19 19 273 1.054 1.327 25,90 c6 Argençola 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 24 227 251 10,37 c6 Bellprat 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 21 75 96 27,40 c6 Bruc, el 34 25 33 25 21 19 19 20 19 18 19 19 21 22 315 2.014 2.329 15,63 c6 Cabrera d'Anoia 29 22 30 24 20 18 18 19 19 18 18 18 20 21 295 1.351 1.646 21,83 c6 Calaf 28 23 33 26 23 21 20 21 21 20 21 21 23 24 325 3.424 3.749 9,51 c6 Calonge de Segarra 3 3 4 3 3 2 2 2 2 2 2 2 3 3 37 191 228 19,62 c6 Capellades 39 30 43 34 29 27 26 28 27 26 27 27 30 30 423 5.227 5.650 8,10 c6 Carme 10 8 12 10 8 8 7 8 8 7 8 8 9 9 118 791 909 14,90 c6 Castellfollit de Riubregós 4 3 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 43 165 208 26,07 c6 Castellolí 13 10 13 10 8 7 7 8 8 7 8 8 8 8 124 573 697 21,61 c6 Copons 6 4 6 5 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 62 300 362 20,58 c6 Hostalets de Pierola, els 50 39 54 43 37 33 33 34 34 32 34 34 38 38 533 2.891 3.424 18,42 c6 Igualada 255 189 258 200 170 153 150 158 156 148 155 155 172 173 2.492 38.987 41.479 6,39 c6 Jorba 21 15 21 16 14 12 12 13 12 12 12 12 14 14 199 831 1.030 23,91 c6 Llacuna, la 20 16 22 18 16 14 14 15 15 14 14 14 16 16 223 872 1.095 25,57 c6 Masquefa 38 30 43 34 30 27 26 28 27 26 27 27 30 31 424 8.386 8.810 5,06 c6 Montmaneu 8 7 8 7 6 5 5 5 5 5 5 5 6 6 84 151 235 55,76 c6 Òdena 36 30 44 36 31 28 28 29 29 28 29 29 32 32 441 3.607 4.048 12,23 c6 Orpí 1 1 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 19 139 158 13,67 c6 Piera 242 179 243 188 160 144 141 148 147 139 145 146 161 163 2.348 15.001 17.349 15,65 c6 Pobla de Claramunt, la 35 28 38 31 26 24 23 25 24 23 24 24 27 27 379 2.159 2.538 17,55 c6 Prats de Rei, els 7 6 8 7 6 5 5 5 5 5 5 5 6 6 82 535 617 15,30 c6 Pujalt 4 3 5 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 44 198 242 22,46 c6 Rubió 1 1 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 20 231 251 8,78 c6 Sant Martí de Tous 14 11 15 12 10 9 9 10 10 9 10 10 11 11 151 1.190 1.341 12,70 c6 Sant Martí Sesgueioles 3 3 4 3 3 2 2 2 2 2 2 2 3 3 37 371 408 10,03 c6 Sant Pere Sallavinera 6 5 7 5 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 62 158 220 39,11 c6 Santa Margarida de Montbui 101 85 123 101 88 79 78 82 82 78 81 81 90 91 1.240 9.611 10.851 12,90 c6 Santa Maria de Miralles 4 3 4 3 3 2 2 2 2 2 2 2 3 3 38 132 170 28,45 c6 Torre de Claramunt, la 36 27 37 29 25 22 22 23 23 22 23 23 25 26 363 3.722 4.085 9,75 c6 Vallbona d'Anoia 18 15 21 16 14 13 13 13 13 12 13 13 14 15 203 1.412 1.615 14,38 c6 Veciana 4 3 4 3 3 2 2 2 2 2 2 2 3 3 37 173 210 21,27 c6 Vilanova del Camí 115 98 142 117 102 92 91 96 95 91 94 95 105 106 1.439 12.409 13.848 11,60 c7 Aguilar de Segarra 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 98 253 351 38,55 c7 Artés 76 55 75 57 48 43 42 44 44 42 44 44 48 49 712 5.596 6.308 12,72 c7 Avinyó 74 53 71 54 45 40 40 42 41 39 41 41 45 46 672 2.212 2.884 30,36 c7 Balsareny 28 22 31 24 21 19 18 19 19 18 19 19 21 21 300 3.285 3.585 9,13 c7 Callús 22 17 25 20 17 16 15 16 16 15 16 16 18 18 247 2.057 2.304 12,00 c7 Cardona 47 39 57 46 40 36 35 37 37 35 37 37 41 41 564 4.775 5.339 11,82 c7 Castellbell i el Vilar 51 39 55 43 36 33 32 34 34 32 33 33 37 37 528 3.584 4.112 14,74 c7 Castellfollit del Boix 13 13 13 13 12 11 10 11 11 10 11 11 12 12 161 448 609 35,98 c7 Castellgalí 58 42 56 43 36 32 32 33 33 31 32 33 36 37 533 1.995 2.528 26,74 c7 Castellnou de Bages 11 8 10 8 7 6 6 6 6 6 6 6 7 7 100 1.287 1.387 7,74 c7 Fonollosa 21 21 21 21 21 21 21 21 21 21 21 21 21 21 289 1.401 1.690 20,64 c7 Gaià 7 7 7 7 7 7 6 7 7 6 7 7 7 7 94 160 254 58,51 c7 Manresa 504 386 541 425 363 325 321 337 335 317 331 331 368 372 5.255 74.752 80.007 7,03 c7 Marganell 8 7 8 7 6 5 5 5 5 5 5 5 6 6 85 277 362 30,84 c7 Monistrol de Montserrat 56 42 59 46 39 35 35 36 36 34 36 36 40 40 570 2.867 3.437 19,86 c7 Mura 11 8 10 8 7 6 6 6 6 6 6 6 7 7 100 219 319 45,47 c7 Navarcles 60 49 71 57 50 45 44 46 46 44 46 46 51 51 705 5.988 6.693 11,78 c7 Navàs 69 55 79 63 55 49 49 51 51 48 50 50 56 56 782 6.045 6.827 12,94 c7 Pont de Vilomara i Rocafort, el 41 32 44 35 30 27 26 28 27 26 27 27 30 30 430 3.724 4.154 11,56 c7 Rajadell 11 8 11 9 7 7 6 7 7 6 7 7 7 7 108 533 641 20,17 c7 Sallent 77 63 91 73 63 57 56 59 59 56 58 58 65 65 901 6.592 7.493 13,67 c7 Sant Feliu Sasserra 17 12 16 12 10 9 9 10 10 9 9 9 10 11 154 612 766 25,14 c7 Sant Fruitós de Bages 141 105 146 113 96 86 85 89 89 84 87 88 97 98 1.404 8.387 9.791 16,75 c7 Sant Joan de Vilatorrada 107 86 124 99 85 77 76 80 79 75 78 79 87 88 1.220 10.759 11.979 11,34 c7 Sant Mateu de Bages 6 4 6 5 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 62 618 680 10,01 c7 Sant Salvador de Guardiola 26 19 26 19 16 14 14 15 15 14 15 15 16 16 240 3.141 3.381 7,64 c7 Sant Vicenç de Castellet 49 37 51 40 34 31 30 32 31 30 31 31 35 35 496 9.235 9.731 5,37 c7 Santpedor 54 44 63 51 44 40 39 41 41 39 40 41 45 46 627 7.520 8.147 8,34 c7 Súria 53 45 67 54 47 43 42 44 44 42 44 44 49 49 667 5.873 6.540 11,36 c7 Talamanca 5 4 6 4 4 3 3 4 4 3 3 3 4 4 54 186 240 29,29 PTMB1 Caldes de Montbui 139 107 148 117 100 90 89 93 93 88 92 92 102 103 1.452 17.137 18.589 8,47 PTMB1 Llagosta, la 67 55 78 63 54 49 48 51 51 48 50 50 55 56 776 13.247 14.023 5,86 PTMB1 Palau-solità i Plegamans 148 114 157 124 106 95 94 99 98 93 97 97 108 109 1.538 14.494 16.032 10,61 PTMB1 Polinyà 70 54 76 60 51 46 46 48 48 45 47 47 52 53 743 8.300 9.043 8,95 PTMB1 Sant Feliu de Codines 55 43 61 48 42 38 37 39 39 37 38 38 42 43 601 5.968 6.569 10,06 PTMB1 Santa Perpètua de Mogoda 173 134 186 147 126 114 112 118 117 111 116 116 128 130 1.828 25.556 27.384 7,15 PTMB1 Sentmenat 81 63 88 70 60 54 53 56 56 53 55 55 61 62 869 8.700 9.569 9,99

115

PTMB14 Gelida 51 40 56 45 38 35 34 36 36 34 35 35 39 39 554 7.238 7.792 7,65 PTMB14 Mediona 30 23 33 26 22 20 20 21 21 20 20 20 23 23 321 2.282 2.603 14,06 PTMB14 Pla del Penedès, el 10 7 10 8 7 6 6 6 6 6 6 6 7 7 98 1.253 1.351 7,85 PTMB14 Puigdàlber 6 5 6 5 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 63 512 575 12,22 PTMB14 Sant Llorenç d'Hortons 26 20 28 23 20 18 17 18 18 17 18 18 20 20 281 2.562 2.843 10,96 PTMB14 Sant Pere de Riudebitlles 22 17 24 19 17 15 15 16 15 15 15 15 17 17 239 2.369 2.608 10,10 PTMB14 Sant Quintí de Mediona 24 19 26 21 18 16 16 17 17 16 17 17 18 19 259 2.121 2.380 12,22 PTMB14 Sant Sadurní d'Anoia 117 92 129 103 89 80 79 83 82 78 81 81 90 91 1.275 12.654 13.929 10,08 PTMB14 Subirats 66 49 66 51 44 39 39 41 40 38 40 40 44 45 642 2.997 3.639 21,42 PTMB14 Torrelavit 13 10 14 11 10 9 9 9 9 9 9 9 10 10 141 1.413 1.554 10,00 PTMB15 Avinyonet del Penedès 20 15 21 17 14 13 13 13 13 12 13 13 14 15 207 1.665 1.872 12,42 PTMB15 Cabanyes, les 8 6 9 7 6 5 5 6 6 5 5 5 6 6 87 943 1.030 9,19 PTMB15 Castellet i la Gornal 46 34 47 37 31 28 28 29 29 27 29 29 32 32 457 2.193 2.650 20,86 PTMB15 Castellví de la Marca 40 30 40 31 27 24 24 25 25 23 24 24 27 27 390 1.545 1.935 25,27 PTMB15 Font-rubí 28 21 29 22 19 17 17 18 18 17 17 17 19 19 279 1.363 1.642 20,45 PTMB15 Granada, la 24 18 25 20 17 15 15 16 16 15 15 16 17 17 246 2.091 2.337 11,75 PTMB15 Olèrdola 29 22 30 24 20 18 18 19 19 18 18 18 20 21 293 3.529 3.821 8,29 PTMB15 Olesa de Bonesvalls 21 16 22 17 15 13 13 14 14 13 13 13 15 15 214 1.723 1.937 12,42 PTMB15 Pacs del Penedès 8 6 9 7 6 5 5 5 5 5 5 5 6 6 83 894 977 9,30 PTMB15 Pontons 11 8 11 9 8 7 7 7 7 7 7 7 8 8 110 453 563 24,19 PTMB15 Sant Cugat Sesgarrigues 9 7 10 8 7 6 6 6 6 6 6 6 7 7 94 973 1.067 9,69 PTMB15 Sant Martí Sarroca 28 22 30 24 21 19 18 19 19 18 19 19 21 21 298 3.099 3.397 9,61 PTMB15 Santa Fe del Penedès 4 3 4 3 3 3 2 3 3 2 3 3 3 3 41 374 415 10,93 PTMB15 Santa Margarida i els Monjos 52 40 55 43 37 34 33 35 34 33 34 34 38 38 540 7.360 7.900 7,34 PTMB15 Torrelles de Foix 21 16 23 18 16 14 14 15 15 14 14 14 16 16 227 2.201 2.428 10,31 PTMB15 Vilafranca del Penedès 234 188 266 213 184 166 164 172 171 162 169 169 187 190 2.636 39.365 42.001 6,70 PTMB15 Vilobí del Penedès 9 7 10 8 7 6 6 6 6 6 6 6 7 7 97 1.103 1.200 8,76 PTMB17 Calella 129 102 142 113 97 88 86 91 90 86 89 89 99 100 1.401 18.317 19.718 7,65 PTMB17 Malgrat de Mar 125 97 136 108 92 83 82 86 86 81 85 85 94 95 1.335 18.295 19.630 7,30 PTMB17 Palafolls 112 85 116 91 78 70 69 73 72 68 71 72 79 80 1.137 9.133 10.270 12,45 PTMB17 Pineda de Mar 142 111 155 123 106 95 94 99 98 93 97 97 108 109 1.527 26.240 27.767 5,82 PTMB17 Santa Susanna 39 30 42 33 28 25 25 26 26 25 26 26 29 29 409 3.323 3.732 12,29 PTMB17 Tordera 93 72 101 80 69 62 61 64 64 60 63 63 70 71 991 16.453 17.444 6,03 PTMB18 Canyelles 30 24 33 26 23 20 20 21 21 20 21 21 23 23 328 4.407 4.735 7,44 PTMB18 Cubelles 98 78 109 87 75 68 67 70 70 66 69 69 76 77 1.079 14.608 15.687 7,39 PTMB18 Olivella 57 43 59 46 39 35 35 37 36 34 36 36 40 40 574 3.569 4.143 16,07 PTMB18 Sant Pere de Ribes 196 152 212 168 144 130 128 134 133 126 132 132 146 148 2.083 29.842 31.925 6,98 PTMB18 Sitges 187 145 201 159 137 123 121 128 127 120 125 126 139 140 1.978 28.478 30.456 6,95 PTMB18 Vilanova i la Geltrú 440 341 475 376 323 291 287 301 299 284 296 296 328 332 4.669 65.972 70.641 7,08 PTMB20 Badalona 1.176 1.176 1.176 1.176 1.176 1.113 1.071 1.113 1.097 1.035 1.079 1.080 1.199 1.213 15.879 215.634 231.513 7,36 PTMB20 Badia del Vallès 49 32 46 33 28 25 24 25 25 24 25 25 28 28 416 13.482 13.898 3,09 PTMB20 Barberà del Vallès 330 217 333 257 222 201 199 210 209 198 207 208 231 233 3.255 32.832 36.087 9,92 PTMB20 Barcelona 5.472 4.726 6.218 4.412 3.493 3.005 2.913 3.038 3.004 2.836 2.958 2.963 3.290 3.327 51.654 1.608.746 1.660.400 3,21 PTMB20 Begues 123 86 123 88 72 63 62 65 64 61 63 64 71 71 1.074 6.736 7.810 15,95 PTMB20 Castellbisbal 148 140 155 131 103 88 85 88 87 82 86 86 95 96 1.470 12.277 13.747 11,97 PTMB20 Castelldefels 299 297 302 277 216 184 178 185 183 172 180 180 200 202 3.053 64.892 67.945 4,71 PTMB20 Cerdanyola del Vallès 1.377 946 1.501 1.198 1.052 960 958 1.014 1.010 958 1.001 1.003 1.114 1.127 15.219 57.543 72.762 26,45 PTMB20 Cervelló 239 220 259 205 161 138 134 139 138 130 136 136 151 152 2.338 8.861 11.199 26,39 PTMB20 Corbera de Llobregat 130 130 130 130 130 128 123 128 126 119 124 124 138 139 1.797 14.168 15.965 12,69 PTMB20 Cornellà de Llobregat 965 702 1.154 951 851 784 785 833 831 788 824 826 918 928 12.138 86.072 98.210 14,10 PTMB20 Esplugues de Llobregat 1.090 769 1.241 1.006 891 818 817 866 863 819 856 858 953 964 12.809 45.733 58.542 28,01 PTMB20 Gavà 845 603 980 800 712 654 654 694 692 656 686 687 763 772 10.198 46.266 56.464 22,04 PTMB20 Hospitalet de Llobregat, l' 1.877 1.219 1.858 1.425 1.224 1.105 1.096 1.156 1.150 1.090 1.138 1.141 1.267 1.282 18.028 254.804 272.832 7,08 PTMB20 Molins de Rei 286 227 316 218 175 152 148 154 153 144 150 151 167 169 2.610 25.359 27.969 10,29 PTMB20 Montcada i Reixac 818 583 947 772 686 631 631 669 667 633 661 663 736 745 9.842 34.802 44.644 28,28 PTMB20 Montgat 135 135 135 135 135 135 135 135 135 135 135 135 135 135 1.891 11.621 13.512 16,28 PTMB20 Pallejà 80 55 87 69 60 55 55 58 58 55 57 58 64 65 877 11.348 12.225 7,72 PTMB20 Palma de Cervelló, la 75 51 80 63 55 50 50 52 52 49 52 52 58 58 796 3.000 3.796 26,52 PTMB20 Papiol, el 119 76 111 81 68 60 59 62 61 58 61 61 68 68 1.012 4.075 5.087 24,84 PTMB20 Prat de Llobregat, el 1.435 1.018 1.648 1.341 1.190 1.093 1.092 1.158 1.154 1.095 1.144 1.147 1.274 1.289 17.078 63.457 80.535 26,91 PTMB20 Ripollet 160 132 182 124 99 86 83 87 86 81 85 85 94 95 1.477 37.648 39.125 3,92 PTMB20 Sant Adrià de Besòs 319 294 344 274 216 185 179 186 184 174 181 181 201 204 3.122 36.496 39.618 8,55 PTMB20 Sant Andreu de la Barca 172 115 166 120 99 87 86 90 89 85 88 89 98 99 1.484 27.434 28.918 5,41 PTMB20 Sant Boi de Llobregat 965 602 882 649 544 484 476 501 498 471 492 493 547 553 8.157 82.402 90.559 9,90 PTMB20 Sant Climent de Llobregat 85 55 85 65 56 51 51 53 53 50 53 53 59 59 828 4.024 4.852 20,58 PTMB20 Sant Cugat del Vallès 679 679 679 673 524 446 430 447 441 416 434 434 482 488 7.251 88.921 96.172 8,15 PTMB20 Sant Feliu de Llobregat 568 380 593 465 405 368 366 387 385 365 382 383 425 430 5.901 44.086 49.987 13,39 PTMB20 Sant Joan Despí 715 510 828 675 600 551 551 584 583 553 578 579 643 651 8.602 33.502 42.104 25,68 PTMB20 Sant Just Desvern 485 304 452 338 285 255 252 265 263 249 260 261 290 293 4.254 16.927 21.181 25,13 PTMB20 Sant Vicenç dels Horts 158 135 180 126 100 86 84 87 86 81 85 85 94 95 1.483 27.961 29.444 5,30 PTMB20 Santa Coloma de Cervelló 224 141 211 158 134 120 119 125 124 118 123 123 137 138 1.993 8.073 10.066 24,69 PTMB20 Santa Coloma de Gramenet 345 345 345 345 345 345 345 345 345 345 345 345 345 345 4.831 117.153 121.984 4,12 PTMB20 Tiana 103 103 103 103 96 82 79 82 81 76 79 79 88 89 1.241 8.553 9.794 14,50 PTMB20 Torrelles de Llobregat 67 67 67 67 61 52 50 52 51 48 51 51 56 57 796 5.933 6.729 13,41 PTMB20 Vallirana 141 99 160 130 115 106 106 112 112 106 111 111 123 125 1.658 14.676 16.334 11,30 PTMB20 Viladecans 786 533 838 663 580 528 526 557 555 526 549 551 612 619 8.423 65.779 74.202 12,81 PTMB21 Alella 115 84 114 88 75 67 66 70 69 65 68 68 76 77 1.105 9.632 10.737 11,47 PTMB21 Cabrils 68 53 73 58 50 45 44 46 46 44 46 46 51 51 721 7.287 8.008 9,90 PTMB21 Masnou, el 187 146 203 161 138 124 123 129 128 121 126 127 140 142 1.995 23.119 25.114 8,63 PTMB21 Premià de Dalt 56 45 63 51 44 40 39 41 41 39 40 40 45 45 628 10.446 11.074 6,01 PTMB21 Premià de Mar 79 61 84 66 57 51 50 53 53 50 52 52 58 58 823 27.866 28.689 2,95 PTMB21 Teià 56 43 60 48 41 37 36 38 38 36 37 38 42 42 592 6.254 6.846 9,46 PTMB21 Vilassar de Dalt 60 48 67 54 47 42 41 44 43 41 43 43 47 48 668 8.953 9.621 7,46 PTMB21 Vilassar de Mar 205 162 227 181 156 141 139 146 145 137 143 144 159 161 2.246 20.678 22.924 10,86

116

PTMB22 Argentona 151 113 154 120 102 91 90 94 94 89 92 93 103 104 1.489 12.051 13.540 12,35 PTMB22 Cabrera de Mar 128 92 122 93 78 70 68 72 71 67 70 70 78 79 1.159 4.553 5.712 25,46 PTMB22 Caldes d'Estrac 49 41 58 47 41 37 37 39 39 37 38 38 42 43 586 2.766 3.352 21,20 PTMB22 Dosrius 100 75 103 81 69 62 61 64 63 60 63 63 69 70 1.002 5.154 6.156 19,44 PTMB22 Mataró 410 331 470 379 328 296 292 307 305 290 302 303 335 339 4.687 125.517 130.204 3,73 PTMB22 Òrrius 12 9 13 10 8 8 7 8 8 7 8 8 9 9 123 702 825 17,56 PTMB22 Sant Andreu de Llavaneres 179 143 202 162 140 126 124 131 130 123 128 129 142 144 2.003 10.663 12.666 18,78 PTMB22 Sant Vicenç de Montalt 91 67 90 70 59 53 52 54 54 51 53 53 59 60 867 6.182 7.049 14,02 PTMB23 Arenys de Mar 128 99 137 108 93 84 82 87 86 82 85 85 94 95 1.345 15.253 16.598 8,82 PTMB23 Arenys de Munt 123 93 129 101 87 78 77 81 80 76 79 79 88 89 1.261 8.638 9.899 14,60 PTMB23 Canet de Mar 142 113 160 128 110 99 98 103 102 97 101 101 112 114 1.582 14.284 15.866 11,07 PTMB23 Sant Cebrià de Vallalta 38 30 42 33 29 26 25 27 26 25 26 26 29 29 411 3.329 3.740 12,36 PTMB23 Sant Iscle de Vallalta 24 18 25 19 17 15 15 15 15 14 15 15 17 17 241 1.292 1.533 18,65 PTMB23 Sant Pol de Mar 86 67 92 73 63 57 56 58 58 55 57 58 64 64 908 4.951 5.859 18,34 PTMB3 Breda 21 18 26 21 18 16 16 17 17 16 17 17 18 19 255 3.722 3.977 6,85 PTMB3 Campins 5 4 5 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 47 470 517 10,07 PTMB3 Cànoves i Samalús 54 40 55 43 36 33 32 34 33 32 33 33 37 37 532 2.873 3.405 18,52 PTMB3 Cardedeu 149 116 163 129 111 100 99 103 103 97 102 102 113 114 1.602 18.158 19.760 8,82 PTMB3 Fogars de Montclús 12 12 12 12 12 11 11 11 11 11 11 11 12 13 165 462 627 35,62 PTMB3 Gualba 20 15 21 16 14 13 12 13 13 12 13 13 14 14 205 1.426 1.631 14,35 PTMB3 Llinars del Vallès 76 60 85 67 58 52 51 54 54 51 53 53 59 59 832 9.717 10.549 8,56 PTMB3 Montseny 8 6 8 6 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 79 320 399 24,81 PTMB3 Riells i Viabrea 29 24 35 28 24 22 22 23 23 21 22 22 25 25 346 3.927 4.273 8,81 PTMB3 Sant Antoni de Vilamajor 40 30 41 32 28 25 25 26 26 24 25 25 28 28 403 5.862 6.265 6,88 PTMB3 Sant Celoni 153 120 169 134 115 104 102 107 107 101 106 106 117 118 1.659 17.540 19.199 9,46 PTMB3 Sant Esteve de Palautordera 25 20 27 22 18 17 16 17 17 16 17 17 19 19 267 2.599 2.866 10,29 PTMB3 Sant Pere de Vilamajor 28 20 28 21 18 16 16 17 17 16 17 17 18 19 268 4.257 4.525 6,29 PTMB3 Santa Maria de Palautordera 72 54 74 58 49 44 44 46 45 43 45 45 50 50 720 9.194 9.914 7,84 PTMB3 Vallgorguina 40 31 42 33 28 25 25 26 26 25 26 26 29 29 411 2.772 3.183 14,81 PTMB3 Vilalba Sasserra 7 5 8 6 5 5 5 5 5 5 5 5 5 5 75 684 759 10,95 PTMB4 Castellar del Vallès 237 189 257 200 171 154 151 159 157 149 156 156 173 175 2.483 23.633 26.116 10,51 PTMB4 Gallifa 4 3 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 43 187 230 23,02 PTMB4 Sabadell 1.106 860 1.203 958 824 743 732 769 764 724 755 757 838 847 11.878 208.246 220.124 5,70 PTMB4 Sant Llorenç Savall 47 35 48 38 32 29 28 30 30 28 29 29 33 33 469 2.375 2.844 19,76 PTMB4 Sant Quirze del Vallès 142 108 150 118 102 91 90 95 94 89 93 93 103 104 1.473 19.664 21.137 7,49 PTMB5 Bigues i Riells 89 68 93 74 63 57 56 59 58 55 58 58 64 65 914 8.915 9.829 10,26 PTMB5 Lliçà d'Amunt 168 127 174 136 116 104 103 108 107 102 106 106 118 119 1.694 14.759 16.453 11,48 PTMB5 Lliçà de Vall 43 35 50 40 35 32 31 33 33 31 32 32 36 36 499 6.370 6.869 7,84 PTMB5 Martorelles 55 43 59 46 40 36 35 37 37 35 36 36 40 41 577 4.725 5.302 12,20 PTMB5 Mollet del Vallès 172 136 190 152 131 118 116 122 121 115 120 120 133 134 1.880 51.491 53.371 3,65 PTMB5 Parets del Vallès 135 110 156 125 108 98 96 101 101 96 100 100 111 112 1.548 18.837 20.385 8,22 PTMB5 Sant Fost de Campsentelles 76 57 77 60 52 46 46 48 47 45 47 47 52 53 753 8.650 9.403 8,70 PTMB5 Santa Eulàlia de Ronçana 50 39 54 42 36 33 32 34 34 32 33 33 37 37 527 7.049 7.576 7,47 PTMB5 Santa Maria de Martorelles 7 6 8 6 6 5 5 5 5 5 5 5 6 6 80 861 941 9,33 PTMB7 Matadepera 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 1.063 8.984 10.047 11,83 PTMB7 Rellinars 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 278 723 1.001 38,50 PTMB7 Rubí 568 426 622 479 402 355 349 370 367 344 362 363 409 415 5.833 75.167 81.000 7,76 PTMB7 Terrassa 1.395 1.051 1.538 1.187 996 880 865 917 910 854 898 900 1.015 1.028 14.436 215.121 229.557 6,71 PTMB7 Ullastrell 35 35 35 35 35 35 35 35 35 35 35 35 35 35 485 2.039 2.524 23,79 PTMB7 Vacarisses 144 144 144 144 144 144 144 144 144 144 144 144 144 144 2.021 6.192 8.213 32,64 PTMB7 Viladecavalls 211 151 213 158 129 113 110 117 116 108 114 115 130 132 1.917 7.354 9.271 26,07 PTMB8 Aiguafreda 20 16 22 17 15 13 13 14 14 13 14 14 15 15 216 2.467 2.683 8,76 PTMB8 Ametlla del Vallès, l' 45 35 48 38 33 30 29 31 31 29 30 30 33 34 476 8.337 8.813 5,71 PTMB8 Canovelles 93 73 103 82 70 63 62 65 65 62 64 64 71 72 1.011 15.937 16.948 6,34 PTMB8 Figaró-Montmany 10 8 11 9 7 7 7 7 7 7 7 7 8 8 109 1.092 1.201 9,94 PTMB8 Franqueses del Vallès, les 164 126 175 138 118 107 105 110 109 104 108 108 120 121 1.714 19.417 21.131 8,83 PTMB8 Garriga, la 98 77 108 86 74 67 66 69 69 65 68 68 75 76 1.068 15.912 16.980 6,71 PTMB8 Granollers 353 275 383 304 261 235 232 244 242 229 239 240 265 268 3.772 60.174 63.946 6,27 PTMB8 Montmeló 67 52 72 57 49 44 43 45 45 43 44 45 49 50 703 8.784 9.487 8,00 PTMB8 Montornès del Vallès 95 75 105 84 72 65 64 67 67 63 66 66 73 74 1.039 16.218 17.257 6,40 PTMB8 Roca del Vallès, la 103 79 109 85 73 66 65 68 68 64 67 67 74 75 1.062 10.599 11.661 10,02 PTMB8 Tagamanent 4 3 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 42 316 358 13,33 PTMB8 Vallromanes 15 12 17 13 11 10 10 10 10 10 10 10 11 12 162 2.525 2.687 6,43 PTMB8 Vilanova del Vallès 47 36 50 39 34 30 30 31 31 29 31 31 34 34 488 5.217 5.705 9,35 PTMB9 Abrera 71 57 80 64 55 50 49 51 51 48 51 51 56 57 789 12.216 13.005 6,46 PTMB9 Castellví de Rosanes 35 26 35 27 23 21 20 21 21 20 21 21 23 24 337 1.807 2.144 18,66 PTMB9 Collbató 29 23 32 26 22 20 20 21 21 20 20 20 23 23 319 4.396 4.715 7,26 PTMB9 Esparreguera 130 101 142 112 97 87 86 90 89 85 88 89 98 99 1.394 21.766 23.159 6,40 PTMB9 Martorell 178 137 189 149 128 115 113 119 118 112 117 117 130 131 1.854 27.645 29.499 6,71 PTMB9 Olesa de Montserrat 156 123 173 138 119 107 106 111 110 104 109 109 121 122 1.709 23.645 25.354 7,23 PTMB9 Sant Esteve Sesrovires 90 68 94 74 63 57 56 58 58 55 57 57 64 64 915 7.644 8.559 11,97

117

Taula A.2.3 Projeccions de llocs de treball localitzats. Llocs de treball totals

Llocs de treball localizats subàmbit Municipi 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 c12 Arboç, l' 2.212 2.359 2.466 2.555 2.628 2.703 2.780 2.860 2.942 3.027 3.115 3.206 3.299 3.395 3.495 c12 Bellvei 1.364 1.452 1.517 1.568 1.611 1.655 1.701 1.749 1.798 1.850 1.902 1.957 2.013 2.071 2.131 c12 Calafell 5.598 5.623 5.643 5.661 5.676 5.691 5.706 5.721 5.736 5.752 5.768 5.785 5.801 5.819 5.837 c12 Cunit 2.238 2.293 2.333 2.366 2.394 2.423 2.452 2.482 2.513 2.546 2.579 2.613 2.648 2.685 2.722 c12 Santa Oliva 2.038 2.064 2.083 2.094 2.104 2.116 2.129 2.142 2.156 2.171 2.187 2.203 2.219 2.236 2.253 c12 Vendrell, el 10.391 10.610 10.770 10.898 11.004 11.114 11.229 11.348 11.471 11.599 11.731 11.867 12.007 12.152 12.300 c14 Avià 620 624 628 632 635 638 641 643 646 649 652 656 659 662 666 c14 Bagà 530 549 563 575 585 595 606 616 627 639 650 662 674 687 700 c14 Berga 6.010 6.107 6.178 6.245 6.299 6.353 6.406 6.461 6.518 6.577 6.636 6.698 6.761 6.827 6.895 c14 Borredà 165 166 168 169 170 171 172 173 174 175 177 178 179 180 181 c14 Capolat 25 26 26 26 27 27 28 28 28 29 29 30 30 30 31 c14 Casserres 570 621 657 686 710 736 762 789 817 847 877 908 940 974 1.008 c14 Castell de l'Areny 14 14 14 15 15 15 15 15 15 15 16 16 16 16 16 c14 Castellar de n'Hug 60 62 63 64 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 c14 Castellar del Riu 28 28 29 29 29 29 29 30 30 30 30 30 31 31 31 c14 Cercs 478 485 491 497 502 506 511 515 519 524 528 533 538 543 548 c14 Espunyola, l' 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 c14 Fígols 4 4 4 4 4 4 4 4 4 5 5 5 5 5 5 c14 Gironella 1.177 1.186 1.192 1.200 1.206 1.212 1.217 1.223 1.228 1.234 1.240 1.246 1.252 1.258 1.265 c14 Gisclareny 5 5 5 5 5 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 c14 Gósol 52 56 58 60 62 64 66 68 70 72 75 77 79 82 84 c14 Guardiola de Berguedà 181 196 206 216 223 231 239 247 255 263 272 281 290 300 310 c14 Montclar 27 27 27 28 28 28 28 28 28 28 29 29 29 29 29 c14 Montmajor 218 221 224 226 228 230 232 233 235 237 239 241 243 245 247 c14 Nou de Berguedà, la 23 25 27 28 29 30 31 32 34 35 36 37 39 40 42 c14 Olvan 452 555 629 689 737 788 842 897 954 1.013 1.075 1.138 1.203 1.271 1.340 c14 Pobla de Lillet, la 309 321 330 337 343 349 356 362 369 376 383 391 398 406 414 c14 Puig-reig 1.710 1.767 1.810 1.844 1.873 1.902 1.933 1.964 1.997 2.031 2.066 2.102 2.139 2.177 2.216 c14 Quar, la 8 8 8 8 8 8 8 8 8 9 9 9 9 9 9 c14 Sagàs 61 62 62 62 63 63 63 64 64 64 64 65 65 65 66 c14 Saldes 74 75 77 79 81 82 83 85 86 87 88 90 91 92 94 c14 Sant Jaume de Frontanyà 9 9 10 10 10 10 10 11 11 11 11 11 11 12 12 c14 Sant Julià de Cerdanyola 25 25 25 26 26 26 26 26 27 27 27 27 27 27 28 c14 Santa Maria de Merlès 57 58 58 59 60 60 61 61 62 62 63 63 64 64 65 c14 Vallcebre 37 38 38 38 39 39 39 40 40 40 41 41 41 42 42 c14 Vilada 66 67 67 68 69 69 69 70 70 71 71 71 72 72 73 c14 Viver i Serrateix 78 80 81 82 84 85 86 86 87 88 89 91 92 93 94 c24 Alpens 50 51 51 52 53 53 54 54 55 55 56 56 57 57 58 c24 Balenyà 833 858 876 892 905 919 932 947 961 977 992 1.008 1.025 1.042 1.059 c24 Brull, el 94 95 96 97 98 98 99 99 100 101 101 102 103 104 104 c24 Calldetenes 614 632 645 656 666 675 685 694 704 714 725 736 747 758 770 c24 Centelles 2.667 2.784 2.870 2.939 2.997 3.057 3.119 3.184 3.251 3.320 3.392 3.466 3.542 3.620 3.701 c24 Espinelves 125 126 127 128 129 130 130 131 132 133 134 135 135 136 137 c24 Esquirol, l' 750 850 922 980 1.028 1.077 1.129 1.183 1.238 1.296 1.355 1.417 1.480 1.545 1.613 c24 Folgueroles 572 575 578 580 582 585 587 589 591 593 595 597 600 602 604 c24 Gurb 3.621 3.819 3.962 4.067 4.154 4.247 4.347 4.450 4.557 4.669 4.787 4.908 5.035 5.164 5.297 c24 Lluçà 87 88 89 90 90 91 92 92 93 94 94 95 96 96 97 c24 Malla 406 425 440 450 458 468 479 490 502 514 526 539 553 567 581 c24 Manlleu 5.892 6.133 6.311 6.455 6.575 6.699 6.828 6.961 7.100 7.242 7.390 7.542 7.699 7.861 8.027 c24 Masies de Roda, les 341 344 346 349 351 352 354 356 358 360 362 364 366 369 371 c24 Masies de Voltregà, les 2.197 2.332 2.431 2.508 2.573 2.640 2.710 2.783 2.859 2.937 3.018 3.102 3.189 3.278 3.369 c24 Montesquiu 219 222 224 227 229 231 233 235 237 239 241 243 245 247 249 c24 Muntanyola 117 118 120 121 122 123 124 124 125 126 127 128 129 130 131 c24 Olost 715 734 748 760 770 780 790 801 812 824 836 848 861 874 887 c24 Orís 90 92 93 95 96 97 98 99 100 101 102 103 104 105 106 c24 Oristà 186 188 189 191 192 194 195 196 197 198 200 201 202 204 205 c24 Perafita 193 198 201 205 207 210 213 215 218 221 224 227 230 233 236 c24 Prats de Lluçanès 891 910 924 937 947 958 968 979 990 1.001 1.012 1.024 1.036 1.049 1.062 c24 Roda de Ter 1.245 1.290 1.322 1.351 1.374 1.397 1.421 1.446 1.471 1.498 1.525 1.552 1.581 1.611 1.641 c24 Rupit i Pruit 139 142 144 146 148 149 151 153 154 156 158 159 161 163 165 c24 Sant Agustí de Lluçanès 43 44 45 46 47 48 49 51 52 53 54 55 56 57 59 c24 Sant Bartomeu del Grau 160 165 168 171 174 176 178 181 184 186 189 192 195 198 201 c24 Sant Boi de Lluçanès 87 97 104 110 115 120 126 131 137 143 149 155 161 168 175 c24 Sant Hipòlit de Voltregà 749 757 763 770 775 780 784 789 795 800 805 810 816 822 828 c24 Sant Julià de Vilatorta 670 703 727 747 764 781 798 817 836 855 875 896 917 940 962 c24 Sant Martí d'Albars 110 113 115 117 118 119 121 122 124 125 127 128 130 132 134 c24 Sant Martí de Centelles 204 207 209 211 213 215 216 218 219 221 222 224 226 227 229 c24 Sant Pere de Torelló 884 899 910 920 928 936 944 953 962 971 980 989 999 1.009 1.020 c24 Sant Quirze de Besora 883 904 919 932 944 955 966 977 989 1.001 1.014 1.026 1.039 1.053 1.067 c24 Sant Sadurní d'Osormort 15 15 15 16 16 16 16 16 17 17 17 17 17 18 18 c24 Sant Vicenç de Torelló 742 767 786 803 817 830 843 857 871 886 901 916 932 948 965 c24 Santa Cecília de Voltregà 91 92 92 92 93 93 93 93 94 94 94 95 95 96 96 c24 Santa Eugènia de Berga 836 842 847 851 855 858 862 866 869 873 877 881 885 890 894 c24 Santa Eulàlia de Riuprimer 156 168 176 183 189 195 201 207 213 220 227 234 242 249 257 c24 Santa Maria de Besora 62 63 64 65 65 66 66 67 67 68 69 69 70 70 71 c24 Seva 1.508 1.518 1.525 1.531 1.535 1.540 1.545 1.551 1.556 1.562 1.568 1.574 1.580 1.586 1.593 c24 Sobremunt 27 28 28 29 29 29 30 30 31 31 31 32 32 32 33 c24 Sora 209 215 221 225 229 233 237 241 246 250 254 259 264 269 274 c24 Taradell 2.815 2.865 2.901 2.930 2.953 2.979 3.005 3.033 3.061 3.090 3.121 3.153 3.185 3.218 3.253 c24 Tavèrnoles 163 165 166 167 168 169 169 170 171 172 173 174 175 176 177 c24 Tavertet 38 39 40 41 41 42 43 43 44 44 45 46 46 47 48 c24 Tona 2.507 2.533 2.552 2.570 2.585 2.600 2.615 2.630 2.645 2.661 2.677 2.693 2.710 2.728 2.746 c24 Torelló 5.256 5.464 5.618 5.743 5.846 5.953 6.065 6.180 6.299 6.423 6.550 6.682 6.818 6.957 7.101 c24 Vic 28.637 29.155 29.534 29.855 30.118 30.385 30.660 30.944 31.239 31.543 31.857 32.181 32.516 32.863 33.219 c24 Vidrà 74 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 c24 Viladrau 909 927 941 951 960 970 980 991 1.002 1.013 1.025 1.038 1.051 1.064 1.077 c24 Vilanova de Sau 69 70 72 73 74 75 76 77 77 78 79 80 81 82 83

118

c34 Blanes 10.904 10.986 11.048 11.103 11.147 11.192 11.237 11.284 11.332 11.382 11.432 11.485 11.538 11.595 11.652 c34 Fogars de la Selva 350 398 434 462 487 512 539 567 595 625 655 686 719 751 785 c34 Hostalric 1.795 1.846 1.883 1.915 1.941 1.967 1.993 2.021 2.049 2.079 2.109 2.140 2.172 2.205 2.240 c34 Maçanet de la Selva 3.140 3.234 3.302 3.361 3.408 3.456 3.505 3.555 3.606 3.660 3.715 3.771 3.830 3.890 3.953 c34 Massanes 281 337 377 409 434 462 490 520 551 583 617 651 687 723 761 c42 Calders 189 200 208 214 220 225 231 237 243 249 256 262 269 276 284 c42 Castellcir 275 277 279 281 282 283 285 286 287 289 290 292 293 295 296 c42 Castellterçol 865 876 885 893 900 906 913 919 926 933 940 947 955 963 971 c42 Collsuspina 82 85 87 88 90 91 93 94 96 97 99 100 102 104 106 c42 Estany, l' 80 94 105 113 120 127 135 143 151 159 168 177 186 195 205 c42 Granera 24 24 24 25 25 25 25 25 25 26 26 26 26 26 26 c42 Moià 2.826 2.887 2.932 2.969 3.000 3.032 3.065 3.099 3.134 3.170 3.208 3.247 3.287 3.328 3.370 c42 Monistrol de Calders 199 205 210 214 217 221 224 228 232 236 240 244 248 253 257 c42 Sant Quirze Safaja 226 229 231 234 236 237 239 240 242 244 245 247 249 251 253 c42 Santa Maria d'Oló 318 323 327 331 334 337 340 342 345 348 351 354 357 360 363 c6 Argençola 40 40 40 41 41 41 41 41 41 41 42 42 42 42 42 c6 Bellprat 11 11 11 11 12 12 12 12 12 12 12 12 12 12 13 c6 Bruc, el 531 536 540 544 548 551 553 556 559 562 565 568 571 574 578 c6 Cabrera d'Anoia 92 93 94 95 96 96 97 98 98 99 100 100 101 102 102 c6 Calaf 1.653 1.785 1.881 1.955 2.016 2.081 2.150 2.221 2.294 2.371 2.450 2.532 2.616 2.702 2.791 c6 Calonge de Segarra 20 20 20 20 20 21 21 21 21 21 21 21 21 22 22 c6 Capellades 1.499 1.524 1.542 1.558 1.570 1.583 1.597 1.611 1.625 1.640 1.655 1.671 1.688 1.704 1.722 c6 Carme 239 251 259 266 272 278 284 291 298 304 312 319 327 334 342 c6 Castellfollit de Riubregós 69 70 71 72 72 73 74 74 75 76 76 77 78 78 79 c6 Castellolí 141 156 167 175 183 190 198 206 214 223 231 240 250 259 269 c6 Copons 56 60 64 66 69 71 73 76 78 81 83 86 89 92 95 c6 Hostalets de Pierola, els 717 834 919 987 1.043 1.102 1.163 1.226 1.292 1.360 1.430 1.503 1.577 1.654 1.733 c6 Igualada 17.548 17.653 17.727 17.778 17.820 17.866 17.916 17.968 18.021 18.077 18.136 18.196 18.259 18.322 18.387 c6 Jorba 235 259 277 292 304 317 329 343 356 371 385 400 416 432 448 c6 Llacuna, la 431 437 442 448 452 456 460 464 468 472 477 481 486 490 495 c6 Masquefa 2.390 2.515 2.607 2.677 2.735 2.797 2.861 2.929 2.999 3.071 3.146 3.224 3.304 3.385 3.470 c6 Montmaneu 88 139 177 206 231 256 283 311 339 369 400 432 464 498 533 c6 Òdena 1.586 1.647 1.693 1.729 1.760 1.791 1.824 1.858 1.894 1.931 1.968 2.008 2.048 2.089 2.132 c6 Orpí 24 24 24 25 25 25 25 25 25 25 25 25 26 26 26 c6 Piera 2.860 3.018 3.133 3.229 3.307 3.388 3.470 3.555 3.644 3.735 3.829 3.925 4.025 4.128 4.234 c6 Pobla de Claramunt, la 2.309 2.549 2.725 2.858 2.970 3.088 3.212 3.342 3.476 3.615 3.760 3.910 4.065 4.224 4.387 c6 Prats de Rei, els 239 253 262 270 277 284 291 298 306 314 322 330 339 348 357 c6 Pujalt 118 138 153 165 174 184 195 206 217 229 241 254 267 280 294 c6 Rubió 49 49 49 50 50 50 50 50 50 51 51 51 51 51 52 c6 Sant Martí de Tous 210 212 213 214 215 216 217 218 219 220 221 222 223 224 225 c6 Sant Martí Sesgueioles 103 104 104 105 105 105 106 106 107 107 107 108 108 109 109 c6 Sant Pere Sallavinera 35 122 185 234 275 318 363 409 458 508 560 614 669 726 784 c6 Santa Margarida de Montbui 867 947 1.006 1.054 1.094 1.135 1.177 1.222 1.268 1.315 1.364 1.415 1.467 1.520 1.576 c6 Santa Maria de Miralles 209 214 218 221 223 226 228 231 234 237 240 243 247 250 254 c6 Torre de Claramunt, la 861 881 896 908 919 929 939 950 962 973 985 998 1.011 1.024 1.037 c6 Vallbona d'Anoia 450 508 550 583 610 639 669 700 732 766 800 836 873 911 949 c6 Veciana 41 83 114 138 158 179 201 223 247 271 297 323 350 377 406 c6 Vilanova del Camí 1.559 1.631 1.685 1.729 1.766 1.804 1.843 1.884 1.926 1.969 2.014 2.060 2.108 2.157 2.207 c7 Aguilar de Segarra 56 57 58 58 59 60 61 62 62 63 64 65 66 67 67 c7 Artés 1.696 1.748 1.785 1.817 1.843 1.869 1.896 1.923 1.952 1.982 2.012 2.044 2.076 2.109 2.144 c7 Avinyó 1.278 1.340 1.384 1.424 1.456 1.487 1.519 1.551 1.585 1.620 1.656 1.692 1.730 1.770 1.810 c7 Balsareny 1.445 1.455 1.462 1.468 1.473 1.479 1.484 1.490 1.495 1.501 1.507 1.514 1.520 1.527 1.534 c7 Callús 305 322 334 345 353 362 371 380 390 400 410 421 432 443 454 c7 Cardona 1.712 1.731 1.746 1.760 1.772 1.783 1.795 1.807 1.819 1.832 1.844 1.858 1.871 1.886 1.900 c7 Castellbell i el Vilar 889 917 937 955 969 984 999 1.014 1.030 1.046 1.063 1.080 1.098 1.117 1.135 c7 Castellfollit del Boix 94 95 97 98 100 101 102 103 104 106 107 108 109 110 112 c7 Castellgalí 577 617 647 673 693 714 736 757 780 804 828 852 878 904 932 c7 Castellnou de Bages 160 161 161 162 162 163 163 164 164 165 165 165 166 166 167 c7 Fonollosa 422 426 430 433 436 439 442 446 449 453 456 460 463 467 471 c7 Gaià 57 58 60 61 62 63 64 66 67 68 69 71 72 73 75 c7 Manresa 28.790 29.114 29.351 29.535 29.688 29.848 30.016 30.190 30.370 30.557 30.750 30.950 31.156 31.367 31.584 c7 Marganell 104 106 107 109 110 111 112 113 114 116 117 118 119 120 122 c7 Monistrol de Montserrat 1.058 1.090 1.113 1.135 1.152 1.169 1.186 1.204 1.223 1.241 1.261 1.281 1.301 1.322 1.344 c7 Mura 55 56 57 59 60 61 61 62 63 64 65 65 66 67 68 c7 Navarcles 1.311 1.353 1.385 1.412 1.434 1.456 1.479 1.503 1.528 1.553 1.580 1.607 1.634 1.663 1.693 c7 Navàs 1.339 1.365 1.385 1.403 1.418 1.433 1.448 1.464 1.480 1.496 1.513 1.530 1.548 1.566 1.585 c7 Pont de Vilomara i Rocafort, el 515 544 565 582 596 611 626 642 658 675 692 710 728 747 767 c7 Rajadell 119 176 217 249 276 304 333 363 395 428 462 497 533 570 608 c7 Sallent 5.721 5.843 5.934 6.002 6.059 6.121 6.187 6.255 6.326 6.400 6.477 6.556 6.639 6.724 6.811 c7 Sant Feliu Sasserra 181 184 186 188 190 191 193 194 196 198 199 201 202 204 206 c7 Sant Fruitós de Bages 6.108 6.393 6.601 6.766 6.902 7.044 7.191 7.345 7.503 7.668 7.839 8.015 8.197 8.384 8.577 c7 Sant Joan de Vilatorrada 4.213 4.294 4.354 4.405 4.448 4.491 4.535 4.581 4.629 4.678 4.728 4.781 4.834 4.890 4.947 c7 Sant Mateu de Bages 234 245 253 260 265 271 277 283 289 296 302 309 317 324 332 c7 Sant Salvador de Guardiola 966 972 976 980 983 986 988 991 994 997 1.000 1.004 1.007 1.010 1.014 c7 Sant Vicenç de Castellet 2.394 2.523 2.617 2.690 2.750 2.813 2.880 2.949 3.021 3.095 3.172 3.252 3.334 3.418 3.504 c7 Santpedor 4.353 4.413 4.458 4.491 4.518 4.548 4.580 4.613 4.648 4.684 4.721 4.759 4.799 4.840 4.882 c7 Súria 1.913 1.975 2.021 2.059 2.090 2.123 2.157 2.192 2.228 2.266 2.304 2.344 2.385 2.428 2.471 c7 Talamanca 21 21 22 22 22 22 23 23 23 23 23 24 24 24 24 PTMB1 Caldes de Montbui 5.991 6.028 6.055 6.079 6.099 6.118 6.138 6.159 6.180 6.201 6.224 6.247 6.270 6.294 6.320 PTMB1 Llagosta, la 2.816 2.955 3.057 3.137 3.203 3.272 3.345 3.420 3.499 3.579 3.663 3.750 3.839 3.931 4.025 PTMB1 Palau-solità i Plegamans 9.711 9.869 9.984 10.070 10.141 10.218 10.299 10.383 10.471 10.562 10.657 10.754 10.856 10.959 11.066 PTMB1 Polinyà 6.976 7.144 7.266 7.350 7.421 7.500 7.584 7.673 7.765 7.861 7.962 8.065 8.173 8.283 8.396 PTMB1 Sant Feliu de Codines 1.303 1.440 1.541 1.620 1.685 1.754 1.826 1.900 1.977 2.057 2.140 2.225 2.313 2.403 2.496 PTMB1 Santa Perpètua de Mogoda 14.929 15.226 15.442 15.597 15.728 15.869 16.020 16.177 16.340 16.510 16.687 16.870 17.059 17.252 17.451 PTMB1 Sentmenat 4.534 4.627 4.695 4.748 4.792 4.839 4.887 4.938 4.990 5.044 5.100 5.158 5.218 5.279 5.342

119

PTMB14 Gelida 1.644 1.683 1.712 1.735 1.755 1.775 1.796 1.817 1.839 1.863 1.886 1.911 1.936 1.962 1.989 PTMB14 Mediona 513 526 535 544 551 558 565 572 579 587 595 603 612 620 629 PTMB14 Pla del Penedès, el 256 257 258 259 260 261 262 262 263 264 265 265 266 267 268 PTMB14 Puigdàlber 91 92 92 93 93 94 94 94 95 95 95 96 96 97 97 PTMB14 Sant Llorenç d'Hortons 578 785 938 1.055 1.152 1.255 1.363 1.475 1.591 1.711 1.836 1.965 2.098 2.234 2.375 PTMB14 Sant Pere de Riudebitlles 697 728 752 770 785 801 818 835 853 871 890 910 930 951 973 PTMB14 Sant Quintí de Mediona 556 578 594 608 619 630 642 654 666 679 693 706 721 735 750 PTMB14 Sant Sadurní d'Anoia 6.230 6.355 6.448 6.521 6.581 6.645 6.711 6.780 6.851 6.925 7.001 7.080 7.161 7.245 7.331 PTMB14 Subirats 1.306 1.326 1.341 1.356 1.368 1.379 1.390 1.401 1.413 1.425 1.437 1.449 1.462 1.475 1.489 PTMB14 Torrelavit 543 569 588 603 616 629 642 656 671 686 702 718 734 752 769 PTMB15 Avinyonet del Penedès 574 608 633 652 669 685 703 721 740 760 780 801 822 844 867 PTMB15 Cabanyes, les 286 299 309 316 322 329 336 343 350 358 365 374 382 390 399 PTMB15 Castellet i la Gornal 751 963 1.118 1.239 1.340 1.445 1.555 1.669 1.787 1.910 2.037 2.168 2.303 2.442 2.585 PTMB15 Castellví de la Marca 425 469 501 528 550 572 595 619 644 669 695 723 751 779 809 PTMB15 Font-rubí 497 504 508 513 517 521 525 528 532 536 539 543 547 551 556 PTMB15 Granada, la 587 652 700 737 769 801 835 870 907 945 984 1.024 1.066 1.109 1.153 PTMB15 Olèrdola 2.984 3.069 3.131 3.173 3.209 3.249 3.291 3.336 3.382 3.430 3.481 3.533 3.587 3.642 3.698 PTMB15 Olesa de Bonesvalls 429 439 446 453 458 463 469 474 480 486 492 499 505 512 519 PTMB15 Pacs del Penedès 629 652 669 681 691 702 714 726 739 752 766 780 795 810 825 PTMB15 Pontons 70 71 72 72 73 74 74 75 75 76 76 77 78 78 79 PTMB15 Sant Cugat Sesgarrigues 559 617 660 692 719 748 778 809 841 875 910 946 983 1.021 1.061 PTMB15 Sant Martí Sarroca 891 940 975 1.004 1.027 1.051 1.077 1.103 1.130 1.159 1.188 1.218 1.249 1.281 1.314 PTMB15 Santa Fe del Penedès 100 101 101 102 102 103 103 103 104 104 105 105 105 106 106 PTMB15 Santa Margarida i els Monjos 4.037 4.077 4.106 4.126 4.143 4.162 4.182 4.203 4.224 4.247 4.271 4.295 4.320 4.346 4.373 PTMB15 Torrelles de Foix 326 342 354 364 373 381 390 399 408 418 428 438 449 460 471 PTMB15 Vilafranca del Penedès 14.237 14.454 14.613 14.737 14.840 14.949 15.064 15.182 15.305 15.432 15.564 15.700 15.840 15.984 16.132 PTMB15 Vilobí del Penedès 406 409 411 412 414 415 416 418 419 421 423 424 426 428 429 PTMB17 Calella 6.772 6.842 6.894 6.935 6.970 7.006 7.043 7.081 7.121 7.163 7.205 7.249 7.295 7.341 7.389 PTMB17 Malgrat de Mar 6.725 6.807 6.868 6.915 6.955 6.996 7.039 7.084 7.130 7.178 7.227 7.279 7.331 7.385 7.441 PTMB17 Palafolls 3.847 3.973 4.064 4.139 4.201 4.264 4.330 4.398 4.469 4.542 4.617 4.695 4.775 4.858 4.943 PTMB17 Pineda de Mar 7.149 7.225 7.280 7.325 7.362 7.400 7.440 7.481 7.524 7.568 7.613 7.660 7.709 7.759 7.810 PTMB17 Santa Susanna 1.176 1.232 1.273 1.306 1.333 1.361 1.391 1.421 1.452 1.485 1.519 1.553 1.589 1.626 1.664 PTMB17 Tordera 7.828 7.978 8.088 8.167 8.234 8.306 8.383 8.463 8.545 8.631 8.721 8.813 8.909 9.006 9.107 PTMB18 Canyelles 869 873 876 880 882 884 887 889 892 894 897 899 902 905 908 PTMB18 Cubelles 3.330 3.379 3.416 3.447 3.472 3.498 3.525 3.552 3.581 3.610 3.641 3.672 3.704 3.737 3.771 PTMB18 Olivella 648 654 658 664 668 672 675 678 682 686 689 693 697 701 705 PTMB18 Sant Pere de Ribes 6.842 7.022 7.154 7.259 7.347 7.437 7.532 7.630 7.731 7.835 7.944 8.055 8.170 8.288 8.410 PTMB18 Sitges 10.492 10.589 10.660 10.715 10.761 10.810 10.860 10.913 10.967 11.023 11.081 11.141 11.203 11.266 11.331 PTMB18 Vilanova i la Geltrú 17.637 18.061 18.372 18.620 18.826 19.039 19.262 19.492 19.731 19.978 20.233 20.497 20.768 21.047 21.335 PTMB20 Badalona 59.325 59.584 59.810 59.957 60.112 60.290 60.475 60.660 60.851 61.044 61.239 61.440 61.645 61.861 62.082 PTMB20 Badia del Vallès 1.404 1.407 1.410 1.412 1.414 1.415 1.417 1.418 1.420 1.422 1.423 1.425 1.427 1.429 1.431 PTMB20 Barberà del Vallès 18.420 18.593 18.709 18.804 18.881 18.963 19.050 19.140 19.234 19.332 19.434 19.539 19.647 19.759 19.874 PTMB20 Barcelona 869.964 874.248 877.394 878.627 879.631 881.032 882.740 884.591 886.466 888.476 890.714 892.993 895.390 897.695 900.097 PTMB20 Begues 1.532 1.548 1.560 1.573 1.583 1.592 1.600 1.607 1.616 1.624 1.632 1.641 1.649 1.658 1.668 PTMB20 Castellbisbal 9.067 9.170 9.256 9.312 9.362 9.411 9.462 9.514 9.568 9.624 9.683 9.743 9.806 9.870 9.937 PTMB20 Castelldefels 16.791 16.856 16.911 16.946 16.980 17.012 17.045 17.077 17.111 17.146 17.181 17.218 17.256 17.295 17.335 PTMB20 Cerdanyola del Vallès 23.876 24.576 25.073 25.575 25.986 26.390 26.795 27.211 27.645 28.090 28.540 29.006 29.484 29.987 30.504 PTMB20 Cervelló 2.431 2.477 2.516 2.556 2.588 2.615 2.640 2.665 2.691 2.717 2.743 2.769 2.797 2.826 2.855 PTMB20 Corbera de Llobregat 3.021 3.039 3.055 3.068 3.082 3.097 3.112 3.126 3.141 3.157 3.171 3.187 3.202 3.219 3.236 PTMB20 Cornellà de Llobregat 37.126 37.456 37.691 37.940 38.152 38.365 38.581 38.803 39.037 39.276 39.517 39.767 40.023 40.294 40.572 PTMB20 Esplugues de Llobregat 15.117 15.356 15.525 15.742 15.920 16.087 16.248 16.412 16.585 16.760 16.932 17.111 17.293 17.489 17.690 PTMB20 Gavà 15.618 15.876 16.061 16.269 16.441 16.609 16.774 16.943 17.121 17.302 17.482 17.670 17.861 18.065 18.274 PTMB20 Hospitalet de Llobregat, l' 76.336 77.737 78.730 79.538 80.200 80.890 81.608 82.354 83.127 83.926 84.753 85.606 86.485 87.389 88.320 PTMB20 Molins de Rei 9.269 9.361 9.430 9.495 9.543 9.588 9.632 9.677 9.724 9.772 9.821 9.872 9.924 9.978 10.034 PTMB20 Montcada i Reixac 17.801 18.114 18.337 18.599 18.817 19.027 19.234 19.446 19.670 19.898 20.124 20.361 20.602 20.860 21.125 PTMB20 Montgat 2.307 2.323 2.338 2.351 2.364 2.378 2.393 2.407 2.422 2.436 2.451 2.466 2.482 2.497 2.512 PTMB20 Pallejà 3.375 3.393 3.405 3.417 3.427 3.437 3.447 3.458 3.469 3.480 3.491 3.503 3.515 3.528 3.541 PTMB20 Palma de Cervelló, la 1.694 1.722 1.740 1.762 1.779 1.796 1.812 1.828 1.846 1.864 1.881 1.900 1.919 1.939 1.960 PTMB20 Papiol, el 1.956 2.010 2.047 2.084 2.113 2.140 2.166 2.193 2.222 2.251 2.280 2.311 2.342 2.375 2.409 PTMB20 Prat de Llobregat, el 50.582 51.724 52.537 53.343 54.018 54.700 55.395 56.115 56.870 57.648 58.440 59.264 60.112 61.003 61.922 PTMB20 Ripollet 8.568 8.597 8.620 8.639 8.652 8.665 8.679 8.693 8.707 8.722 8.737 8.752 8.769 8.785 8.802 PTMB20 Sant Adrià de Besòs 9.852 9.911 9.961 10.005 10.041 10.073 10.103 10.133 10.165 10.197 10.229 10.262 10.296 10.331 10.368 PTMB20 Sant Andreu de la Barca 10.964 11.024 11.064 11.094 11.116 11.140 11.166 11.193 11.221 11.250 11.281 11.313 11.345 11.378 11.412 PTMB20 Sant Boi de Llobregat 25.075 25.296 25.438 25.581 25.691 25.795 25.898 26.004 26.114 26.226 26.340 26.457 26.578 26.704 26.833 PTMB20 Sant Climent de Llobregat 729 739 747 755 762 768 774 781 787 793 800 806 813 820 827 PTMB20 Sant Cugat del Vallès 46.543 46.894 47.190 47.360 47.541 47.716 47.895 48.080 48.269 48.465 48.671 48.882 49.101 49.324 49.554 PTMB20 Sant Feliu de Llobregat 11.604 11.698 11.760 11.835 11.895 11.952 12.007 12.062 12.120 12.180 12.238 12.299 12.360 12.427 12.494 PTMB20 Sant Joan Despí 13.072 13.288 13.443 13.626 13.778 13.924 14.066 14.212 14.366 14.522 14.677 14.839 15.003 15.180 15.360 PTMB20 Sant Just Desvern 9.020 9.179 9.281 9.398 9.487 9.569 9.647 9.728 9.812 9.897 9.982 10.071 10.162 10.258 10.357 PTMB20 Sant Vicenç dels Horts 7.936 7.972 8.000 8.023 8.041 8.057 8.074 8.091 8.108 8.126 8.145 8.164 8.184 8.204 8.225 PTMB20 Santa Coloma de Cervelló 2.681 2.778 2.846 2.911 2.962 3.012 3.062 3.114 3.168 3.223 3.278 3.336 3.395 3.457 3.521 PTMB20 Santa Coloma de Gramenet 17.301 17.341 17.377 17.400 17.424 17.452 17.483 17.514 17.545 17.577 17.610 17.643 17.677 17.710 17.744 PTMB20 Tiana 1.622 1.634 1.645 1.654 1.664 1.673 1.682 1.690 1.698 1.707 1.715 1.724 1.732 1.742 1.751 PTMB20 Torrelles de Llobregat 912 918 923 928 933 938 943 947 951 955 960 964 968 973 978 PTMB20 Vallirana 3.036 3.150 3.233 3.302 3.360 3.420 3.481 3.545 3.611 3.680 3.750 3.823 3.897 3.975 4.054 PTMB20 Viladecans 19.167 19.409 19.578 19.748 19.886 20.023 20.160 20.301 20.448 20.598 20.750 20.908 21.069 21.239 21.412 PTMB21 Alella 2.678 2.710 2.733 2.755 2.773 2.790 2.807 2.824 2.842 2.861 2.880 2.899 2.919 2.940 2.961 PTMB21 Cabrils 2.167 2.192 2.210 2.226 2.240 2.253 2.266 2.280 2.294 2.309 2.324 2.339 2.355 2.372 2.389 PTMB21 Masnou, el 6.108 6.187 6.246 6.296 6.338 6.380 6.422 6.467 6.512 6.559 6.607 6.657 6.708 6.761 6.816 PTMB21 Premià de Dalt 2.334 2.346 2.355 2.363 2.370 2.376 2.383 2.390 2.397 2.405 2.412 2.420 2.428 2.436 2.445 PTMB21 Premià de Mar 5.728 5.757 5.778 5.794 5.807 5.821 5.835 5.851 5.866 5.883 5.900 5.918 5.936 5.954 5.973 PTMB21 Teià 1.334 1.347 1.357 1.366 1.373 1.380 1.387 1.395 1.402 1.410 1.418 1.426 1.434 1.443 1.452 PTMB21 Vilassar de Dalt 3.433 3.481 3.516 3.544 3.567 3.591 3.617 3.643 3.670 3.698 3.727 3.757 3.788 3.820 3.853 PTMB21 Vilassar de Mar 6.343 6.410 6.461 6.507 6.546 6.584 6.621 6.660 6.701 6.742 6.784 6.828 6.872 6.919 6.966

120

PTMB22 Argentona 4.327 4.420 4.489 4.547 4.594 4.642 4.691 4.742 4.794 4.848 4.903 4.960 5.019 5.080 5.143 PTMB22 Cabrera de Mar 3.239 3.299 3.341 3.383 3.415 3.446 3.476 3.506 3.538 3.571 3.604 3.638 3.673 3.710 3.748 PTMB22 Caldes d'Estrac 728 736 742 750 756 762 767 772 778 784 789 795 801 807 813 PTMB22 Dosrius 1.666 1.704 1.732 1.759 1.781 1.802 1.823 1.844 1.867 1.890 1.913 1.936 1.961 1.987 2.013 PTMB22 Mataró 43.468 43.729 43.919 44.042 44.149 44.269 44.401 44.539 44.682 44.831 44.988 45.149 45.316 45.485 45.658 PTMB22 Òrrius 154 157 159 161 163 164 166 167 169 171 172 174 176 178 180 PTMB22 Sant Andreu de Llavaneres 2.607 2.645 2.675 2.706 2.731 2.755 2.779 2.802 2.827 2.852 2.877 2.903 2.929 2.957 2.985 PTMB22 Sant Vicenç de Montalt 1.370 1.382 1.391 1.401 1.408 1.415 1.422 1.428 1.435 1.442 1.448 1.455 1.462 1.470 1.478 PTMB23 Arenys de Mar 4.787 4.818 4.842 4.863 4.881 4.898 4.916 4.933 4.952 4.971 4.990 5.010 5.030 5.051 5.073 PTMB23 Arenys de Munt 2.235 2.281 2.315 2.347 2.372 2.398 2.423 2.449 2.476 2.503 2.532 2.561 2.590 2.622 2.654 PTMB23 Canet de Mar 3.714 3.772 3.815 3.853 3.885 3.917 3.949 3.982 4.017 4.052 4.088 4.125 4.163 4.203 4.244 PTMB23 Sant Cebrià de Vallalta 1.240 1.258 1.272 1.284 1.293 1.303 1.313 1.323 1.334 1.345 1.356 1.368 1.380 1.392 1.405 PTMB23 Sant Iscle de Vallalta 373 377 380 383 386 388 391 393 396 398 401 403 406 409 411 PTMB23 Sant Pol de Mar 1.714 1.742 1.763 1.783 1.800 1.816 1.832 1.848 1.865 1.882 1.900 1.917 1.936 1.955 1.975 PTMB3 Breda 1.142 1.218 1.275 1.318 1.354 1.392 1.432 1.474 1.517 1.561 1.607 1.655 1.704 1.755 1.807 PTMB3 Campins 149 150 151 152 152 153 153 154 154 155 156 156 157 158 158 PTMB3 Cànoves i Samalús 650 673 690 705 717 729 741 754 767 780 794 808 822 837 853 PTMB3 Cardedeu 4.935 5.024 5.089 5.143 5.189 5.235 5.282 5.331 5.381 5.434 5.487 5.543 5.600 5.659 5.720 PTMB3 Fogars de Montclús 132 134 136 138 139 141 143 145 146 148 150 151 153 155 157 PTMB3 Gualba 492 567 622 666 701 739 778 819 861 905 950 997 1.045 1.094 1.145 PTMB3 Llinars del Vallès 5.686 5.890 6.039 6.151 6.244 6.344 6.449 6.559 6.672 6.790 6.913 7.040 7.171 7.304 7.442 PTMB3 Montseny 134 136 138 140 141 142 143 144 146 147 148 149 150 152 153 PTMB3 Riells i Viabrea 909 922 932 941 949 956 964 971 980 988 996 1.005 1.014 1.024 1.033 PTMB3 Sant Antoni de Vilamajor 1.775 1.784 1.790 1.796 1.801 1.806 1.811 1.815 1.821 1.826 1.831 1.837 1.842 1.848 1.854 PTMB3 Sant Celoni 7.583 7.829 8.009 8.151 8.268 8.391 8.520 8.654 8.792 8.935 9.084 9.237 9.395 9.557 9.725 PTMB3 Sant Esteve de Palautordera 716 721 724 728 731 734 736 739 742 745 748 751 754 757 760 PTMB3 Sant Pere de Vilamajor 1.435 1.446 1.453 1.459 1.464 1.469 1.475 1.480 1.486 1.492 1.498 1.504 1.511 1.518 1.524 PTMB3 Santa Maria de Palautordera 2.697 2.753 2.794 2.827 2.854 2.882 2.911 2.941 2.973 3.005 3.038 3.073 3.108 3.145 3.182 PTMB3 Vallgorguina 314 317 319 321 323 324 326 327 329 331 332 334 335 337 339 PTMB3 Vilalba Sasserra 118 119 119 120 120 121 121 122 122 123 123 124 124 125 125 PTMB4 Castellar del Vallès 7.537 7.645 7.726 7.797 7.854 7.911 7.970 8.030 8.092 8.156 8.222 8.289 8.359 8.431 8.505 PTMB4 Gallifa 37 37 38 38 39 39 39 39 40 40 40 41 41 41 42 PTMB4 Sabadell 68.891 69.448 69.854 70.166 70.426 70.702 70.992 71.293 71.605 71.927 72.262 72.607 72.962 73.326 73.701 PTMB4 Sant Llorenç Savall 536 546 553 561 567 572 578 584 589 595 601 608 614 621 628 PTMB4 Sant Quirze del Vallès 6.109 6.215 6.292 6.354 6.406 6.459 6.514 6.572 6.631 6.692 6.756 6.821 6.888 6.958 7.029 PTMB5 Bigues i Riells 2.977 3.015 3.043 3.067 3.087 3.107 3.128 3.149 3.171 3.193 3.216 3.240 3.264 3.290 3.316 PTMB5 Lliçà d'Amunt 3.548 3.703 3.817 3.909 3.985 4.064 4.145 4.229 4.316 4.406 4.499 4.595 4.693 4.795 4.899 PTMB5 Lliçà de Vall 3.864 3.975 4.056 4.116 4.166 4.220 4.278 4.337 4.399 4.464 4.531 4.600 4.672 4.745 4.820 PTMB5 Martorelles 2.374 2.437 2.482 2.519 2.550 2.581 2.614 2.648 2.683 2.720 2.757 2.796 2.836 2.878 2.920 PTMB5 Mollet del Vallès 14.705 14.861 14.975 15.058 15.128 15.204 15.284 15.367 15.453 15.543 15.637 15.733 15.833 15.934 16.038 PTMB5 Parets del Vallès 12.004 12.200 12.344 12.447 12.534 12.629 12.731 12.838 12.948 13.063 13.183 13.307 13.436 13.566 13.701 PTMB5 Sant Fost de Campsentelles 2.191 2.218 2.238 2.255 2.269 2.283 2.298 2.312 2.328 2.343 2.359 2.376 2.393 2.411 2.429 PTMB5 Santa Eulàlia de Ronçana 1.943 1.953 1.961 1.967 1.973 1.979 1.984 1.990 1.996 2.002 2.008 2.014 2.021 2.027 2.034 PTMB5 Santa Maria de Martorelles 100 106 111 114 118 121 124 127 131 134 138 142 146 150 154 PTMB7 Matadepera 1.893 1.903 1.913 1.921 1.928 1.937 1.946 1.955 1.964 1.973 1.982 1.991 2.001 2.010 2.019 PTMB7 Rellinars 100 104 108 111 113 116 119 122 125 128 131 134 138 141 144 PTMB7 Rubí 25.030 25.594 26.005 26.336 26.608 26.890 27.182 27.485 27.799 28.125 28.460 28.807 29.165 29.534 29.914 PTMB7 Terrassa 65.532 66.255 66.781 67.216 67.572 67.936 68.311 68.699 69.103 69.519 69.948 70.391 70.848 71.320 71.807 PTMB7 Ullastrell 342 380 409 431 450 470 492 513 536 559 583 608 634 660 686 PTMB7 Vacarisses 1.914 1.940 1.965 1.987 2.009 2.032 2.056 2.080 2.104 2.128 2.153 2.177 2.202 2.227 2.252 PTMB7 Viladecavalls 3.147 3.313 3.434 3.542 3.628 3.713 3.798 3.887 3.978 4.073 4.169 4.269 4.371 4.479 4.589 PTMB8 Aiguafreda 815 819 823 827 829 832 835 838 841 844 847 850 853 856 860 PTMB8 Ametlla del Vallès, l' 3.626 3.713 3.776 3.822 3.861 3.903 3.947 3.993 4.041 4.090 4.142 4.195 4.250 4.306 4.364 PTMB8 Canovelles 3.748 3.776 3.797 3.815 3.829 3.844 3.859 3.875 3.891 3.908 3.925 3.942 3.960 3.979 3.998 PTMB8 Figaró-Montmany 349 351 353 354 356 357 358 360 361 363 364 365 367 368 370 PTMB8 Franqueses del Vallès, les 7.585 7.813 7.980 8.112 8.221 8.335 8.453 8.577 8.705 8.837 8.974 9.116 9.262 9.412 9.566 PTMB8 Garriga, la 4.868 4.967 5.040 5.098 5.146 5.196 5.248 5.302 5.358 5.417 5.477 5.539 5.603 5.668 5.736 PTMB8 Granollers 36.488 36.899 37.197 37.388 37.552 37.737 37.941 38.155 38.375 38.606 38.850 39.101 39.362 39.625 39.897 PTMB8 Montmeló 4.394 4.439 4.472 4.496 4.516 4.538 4.561 4.585 4.610 4.636 4.663 4.690 4.719 4.748 4.778 PTMB8 Montornès del Vallès 7.881 7.966 8.028 8.072 8.109 8.150 8.193 8.239 8.286 8.335 8.386 8.439 8.493 8.549 8.606 PTMB8 Roca del Vallès, la 6.367 6.989 7.443 7.790 8.079 8.384 8.705 9.039 9.385 9.744 10.117 10.501 10.899 11.305 11.725 PTMB8 Tagamanent 42 43 43 43 44 44 44 44 44 44 45 45 45 45 46 PTMB8 Vallromanes 648 651 654 656 657 659 660 662 664 666 667 669 671 673 675 PTMB8 Vilanova del Vallès 1.405 1.425 1.440 1.453 1.464 1.475 1.486 1.497 1.508 1.520 1.533 1.545 1.558 1.572 1.586 PTMB9 Abrera 7.958 8.539 8.964 9.281 9.545 9.828 10.127 10.438 10.761 11.096 11.445 11.805 12.177 12.557 12.950 PTMB9 Castellví de Rosanes 752 811 854 889 918 948 978 1.010 1.044 1.078 1.113 1.150 1.187 1.226 1.266 PTMB9 Collbató 1.071 1.088 1.101 1.111 1.120 1.129 1.138 1.148 1.158 1.168 1.178 1.189 1.200 1.212 1.223 PTMB9 Esparreguera 6.399 6.486 6.550 6.600 6.643 6.686 6.732 6.779 6.828 6.879 6.931 6.985 7.041 7.098 7.157 PTMB9 Martorell 26.309 26.809 27.169 27.384 27.568 27.785 28.026 28.282 28.545 28.822 29.118 29.422 29.740 30.058 30.388 PTMB9 Olesa de Montserrat 5.685 5.843 5.959 6.052 6.129 6.209 6.293 6.379 6.468 6.561 6.656 6.755 6.856 6.961 7.068 PTMB9 Sant Esteve Sesrovires 6.227 6.908 7.406 7.784 8.098 8.431 8.782 9.147 9.526 9.918 10.327 10.749 11.184 11.630 12.090

121

Taula A.2.4 Projeccions de llocs de treball localitzats. Increments anuals

increment anual subàmbit Municipi 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 total % c12 Arboç, l' 146 107 89 73 75 77 80 83 85 88 91 93 96 99 1.282 57,98 c12 Bellvei 88 64 52 43 44 46 48 49 51 53 55 56 58 60 766 56,18 c12 Calafell 26 19 19 15 15 15 15 16 16 16 16 17 18 18 240 4,28 c12 Cunit 54 40 34 28 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 484 21,61 c12 Santa Oliva 26 19 12 10 12 13 14 14 15 16 16 17 17 17 215 10,57 c12 Vendrell, el 219 161 128 106 110 115 119 123 128 132 136 140 144 148 1.909 18,37 c14 Avià 5 4 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 46 7,42 c14 Bagà 19 14 12 10 10 10 11 11 11 12 12 12 13 13 170 31,99 c14 Berga 96 71 67 54 54 54 55 57 59 59 62 63 66 68 885 14,72 c14 Borredà 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 16 10,01 c14 Capolat 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6 23,49 c14 Casserres 50 37 29 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 437 76,69 c14 Castell de l'Areny 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 15,54 c14 Castellar de n'Hug 2 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 16 26,74 c14 Castellar del Riu 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 11,02 c14 Cercs 7 5 6 5 5 4 4 4 5 4 5 5 5 5 70 14,71 c14 Espunyola, l' 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 14 18,35 c14 Fígols 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 20,22 c14 Gironella 9 7 8 6 6 5 5 6 6 6 6 6 6 7 88 7,49 c14 Gisclareny 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 26,51 c14 Gósol 4 3 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 3 32 62,08 c14 Guardiola de Berguedà 15 11 9 8 8 8 8 8 8 9 9 9 10 10 128 70,74 c14 Montclar 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 8,23 c14 Montmajor 3 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 28 13,02 c14 Nou de Berguedà, la 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 19 80,62 c14 Olvan 103 75 59 49 51 53 55 57 59 61 63 65 67 69 888 196,38 c14 Pobla de Lillet, la 12 9 7 6 6 6 7 7 7 7 7 8 8 8 105 34,02 c14 Puig-reig 57 42 35 29 29 30 32 33 34 35 36 37 38 39 506 29,61 c14 Quar, la 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 9,43 c14 Sagàs 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 7,96 c14 Saldes 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 20 27,75 c14 Sant Jaume de Frontanyà 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 32,21 c14 Sant Julià de Cerdanyola 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 10,10 c14 Santa Maria de Merlès 1 1 1 1 1 0 0 1 1 0 1 1 1 1 8 13,96 c14 Vallcebre 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 14,02 c14 Vilada 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6 9,61 c14 Viver i Serrateix 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 16 20,37 c24 Alpens 1 1 1 1 1 0 0 1 1 0 1 1 1 1 8 16,12 c24 Balenyà 25 19 16 13 13 14 14 15 15 16 16 17 17 18 227 27,25 c24 Brull, el 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 10 10,96 c24 Calldetenes 18 13 12 10 9 9 10 10 10 10 11 11 12 12 156 25,39 c24 Centelles 117 86 69 57 60 62 65 67 69 72 74 76 78 81 1.034 38,77 c24 Espinelves 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12 9,84 c24 Esquirol, l' 99 73 58 48 50 52 54 56 58 60 61 63 65 67 862 114,89 c24 Folgueroles 3 2 3 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 32 5,67 c24 Gurb 197 143 106 87 93 99 104 107 112 118 122 126 129 134 1.676 46,28 c24 Lluçà 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 10 11,68 c24 Malla 19 15 10 9 10 11 11 11 12 13 13 14 14 14 175 43,08 c24 Manlleu 241 178 144 120 124 129 133 138 143 147 152 157 162 166 2.135 36,24 c24 Masies de Roda, les 3 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 30 8,81 c24 Masies de Voltregà, les 135 99 78 64 67 70 73 76 78 81 84 87 89 92 1.172 53,37 c24 Montesquiu 3 2 3 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 31 14,00 c24 Muntanyola 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 14 11,72 c24 Olost 19 14 12 10 10 10 11 11 12 12 12 13 13 14 173 24,19 c24 Orís 2 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 16 17,68 c24 Oristà 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 19 10,31 c24 Perafita 5 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 43 22,36 c24 Prats de Lluçanès 19 14 13 11 10 10 11 11 11 11 12 12 13 13 171 19,18 c24 Roda de Ter 44 33 28 23 23 24 25 26 26 27 28 29 30 30 396 31,79 c24 Rupit i Pruit 3 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 26 18,83 c24 Sant Agustí de Lluçanès 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 16 36,18 c24 Sant Bartomeu del Grau 4 3 3 2 2 2 2 3 3 3 3 3 3 3 40 25,01 c24 Sant Boi de Lluçanès 10 7 6 5 5 5 5 6 6 6 6 6 7 7 88 101,41 c24 Sant Hipòlit de Voltregà 8 6 6 5 5 5 5 5 5 5 5 6 6 6 79 10,50 c24 Sant Julià de Vilatorta 33 24 20 17 17 18 18 19 20 20 21 21 22 23 293 43,69 c24 Sant Martí d'Albars 3 2 2 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 24 21,63 c24 Sant Martí de Centelles 3 2 2 2 2 2 1 2 2 2 2 2 2 2 25 12,11 c24 Sant Pere de Torelló 15 11 10 8 8 8 8 9 9 9 10 10 10 10 136 15,33 c24 Sant Quirze de Besora 20 15 14 11 11 11 11 12 12 12 13 13 14 14 184 20,81 c24 Sant Sadurní d'Osormort 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 19,15 c24 Sant Vicenç de Torelló 25 18 17 14 13 13 14 14 15 15 15 16 16 17 223 30,06 c24 Santa Cecília de Voltregà 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 5,57 c24 Santa Eugènia de Berga 6 5 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 58 6,94 c24 Santa Eulàlia de Riuprimer 12 9 7 6 6 6 6 7 7 7 7 7 8 8 101 64,75 c24 Santa Maria de Besora 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 9 14,65 c24 Seva 10 7 6 5 5 5 5 5 6 6 6 6 6 7 85 5,64 c24 Sobremunt 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6 21,71 c24 Sora 6 5 4 4 4 4 4 4 4 4 5 5 5 5 65 30,88 c24 Taradell 49 37 28 24 25 26 27 28 29 31 32 33 33 34 437 15,54 c24 Tavèrnoles 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 14 8,68 c24 Tavertet 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 10 25,69 c24 Tona 25 19 19 15 15 15 15 16 16 16 17 17 18 18 239 9,54 c24 Torelló 208 154 125 104 107 111 115 119 123 128 132 136 140 144 1.845 35,11 c24 Vic 517 379 321 263 268 275 284 295 305 314 324 335 347 357 4.582 16,00 c24 Vidrà 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 15 20,53 c24 Viladrau 18 14 11 9 10 10 11 11 11 12 12 13 13 14 169 18,54 c24 Vilanova de Sau 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 14 20,11

122

c34 Blanes 83 61 55 45 45 45 46 48 50 51 52 54 56 58 748 6,86 c34 Fogars de la Selva 48 36 28 24 26 27 28 28 29 30 31 32 33 34 435 124,14 c34 Hostalric 51 37 32 26 26 27 27 28 29 30 31 32 33 34 445 24,78 c34 Maçanet de la Selva 94 68 59 48 48 48 50 52 53 55 57 58 61 62 813 25,88 c34 Massanes 56 41 31 26 27 29 30 31 32 33 34 36 36 38 479 170,40 c42 Calders 11 8 6 5 6 6 6 6 6 7 7 7 7 7 95 50,09 c42 Castellcir 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 21 7,65 c42 Castellterçol 11 8 8 7 6 6 7 7 7 7 7 8 8 8 106 12,25 c42 Collsuspina 3 2 2 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 24 29,11 c42 Estany, l' 14 11 8 7 7 8 8 8 8 9 9 9 9 10 125 156,69 c42 Granera 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 9,82 c42 Moià 60 45 37 31 32 33 34 35 36 38 39 40 41 42 544 19,24 c42 Monistrol de Calders 7 5 4 3 3 4 4 4 4 4 4 4 4 5 58 29,31 c42 Sant Quirze Safaja 3 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 26 11,60 c42 Santa Maria d'Oló 5 4 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 45 14,20 c6 Argençola 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 5,82 c6 Bellprat 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 14,31 c6 Bruc, el 5 4 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 47 8,81 c6 Cabrera d'Anoia 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 10 11,18 c6 Calaf 131 96 74 62 65 68 71 74 76 79 82 84 86 89 1.138 68,83 c6 Calonge de Segarra 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 10,21 c6 Capellades 25 19 15 13 13 13 14 14 15 15 16 16 17 17 223 14,88 c6 Carme 12 9 7 6 6 6 6 7 7 7 7 8 8 8 103 43,26 c6 Castellfollit de Riubregós 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 10 14,78 c6 Castellolí 15 11 9 7 7 8 8 8 9 9 9 9 10 10 128 91,17 c6 Copons 4 3 3 2 2 2 2 3 3 3 3 3 3 3 39 69,61 c6 Hostalets de Pierola, els 117 86 68 56 59 61 63 66 68 70 73 75 77 79 1.016 141,72 c6 Igualada 105 74 51 42 46 50 52 54 56 59 60 63 63 65 839 4,78 c6 Jorba 24 18 15 12 12 13 13 14 14 15 15 16 16 17 213 90,78 c6 Llacuna, la 6 5 5 4 4 4 4 4 4 4 4 4 5 5 64 14,85 c6 Masquefa 125 91 70 58 62 65 67 70 72 75 77 80 82 84 1.080 45,17 c6 Montmaneu 51 38 29 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 444 503,95 c6 Òdena 61 45 36 30 32 33 34 35 37 38 39 40 42 43 546 34,43 c6 Orpí 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 7,47 c6 Piera 157 115 96 79 80 82 85 88 91 94 97 100 103 106 1.374 48,02 c6 Pobla de Claramunt, la 240 176 134 111 118 124 130 134 139 145 150 155 159 164 2.078 89,97 c6 Prats de Rei, els 13 10 8 7 7 7 7 8 8 8 8 9 9 9 118 49,35 c6 Pujalt 20 15 12 10 10 11 11 11 12 12 13 13 13 14 176 148,99 c6 Rubió 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 5,14 c6 Sant Martí de Tous 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 15 7,00 c6 Sant Martí Sesgueioles 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6 6,01 c6 Sant Pere Sallavinera 87 64 49 41 43 45 47 48 50 52 54 55 57 59 749 2141,19 c6 Santa Margarida de Montbui 80 59 48 40 41 43 44 46 47 49 51 52 54 55 709 81,85 c6 Santa Maria de Miralles 5 4 3 2 2 3 3 3 3 3 3 3 4 4 45 21,50 c6 Torre de Claramunt, la 20 15 12 10 10 11 11 11 12 12 12 13 13 14 176 20,41 c6 Vallbona d'Anoia 57 42 33 27 29 30 31 32 33 35 36 37 38 39 499 110,76 c6 Veciana 42 31 24 20 21 22 23 24 24 25 26 27 28 29 365 890,14 c6 Vilanova del Camí 72 54 45 37 38 39 41 42 43 45 46 47 49 50 648 41,59 c7 Aguilar de Segarra 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 11 20,27 c7 Artés 52 38 32 26 26 27 28 29 30 30 31 32 33 34 448 26,40 c7 Avinyó 61 44 40 32 31 32 33 34 35 36 37 38 39 41 532 41,58 c7 Balsareny 10 7 6 5 5 5 6 6 6 6 6 6 7 7 89 6,15 c7 Callús 17 12 10 8 9 9 9 10 10 10 11 11 11 12 149 49,01 c7 Cardona 20 15 14 12 11 12 12 12 13 13 13 14 14 15 188 11,00 c7 Castellbell i el Vilar 28 20 18 15 15 15 15 16 16 17 17 18 18 19 246 27,72 c7 Castellfollit del Boix 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 18 18,92 c7 Castellgalí 41 30 26 21 21 21 22 23 23 24 25 25 26 27 355 61,56 c7 Castellnou de Bages 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 7 4,30 c7 Fonollosa 4 4 3 3 3 3 3 3 3 4 4 4 4 4 49 11,51 c7 Gaià 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 18 31,11 c7 Manresa 325 236 184 153 160 168 174 180 187 194 200 206 211 217 2.795 9,71 c7 Marganell 2 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 18 17,04 c7 Monistrol de Montserrat 32 23 21 17 17 17 18 18 19 19 20 20 21 22 286 27,08 c7 Mura 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 13 23,93 c7 Navarcles 42 31 27 22 22 23 24 25 26 26 27 28 29 30 382 29,12 c7 Navàs 27 20 18 15 15 15 15 16 16 17 17 18 18 19 246 18,41 c7 Pont de Vilomara i Rocafort, el 29 21 17 14 15 15 16 16 17 17 18 18 19 20 252 48,89 c7 Rajadell 57 41 32 27 28 29 30 32 33 34 35 36 37 38 489 410,75 c7 Sallent 122 91 68 57 62 65 68 71 74 77 80 83 85 87 1.090 19,04 c7 Sant Feliu Sasserra 3 2 2 2 2 1 1 2 2 2 2 2 2 2 25 13,78 c7 Sant Fruitós de Bages 285 208 165 136 142 148 153 159 165 171 176 182 187 193 2.469 40,42 c7 Sant Joan de Vilatorrada 81 60 51 42 43 44 46 48 49 51 52 54 56 57 734 17,43 c7 Sant Mateu de Bages 11 8 6 5 6 6 6 6 7 7 7 7 7 8 98 41,71 c7 Sant Salvador de Guardiola 6 4 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 4 47 4,91 c7 Sant Vicenç de Castellet 129 94 73 60 63 67 69 72 74 77 80 82 84 87 1.110 46,38 c7 Santpedor 60 45 33 28 30 32 33 34 36 37 39 40 41 42 529 12,16 c7 Súria 62 46 38 32 33 34 35 36 37 39 40 41 42 44 559 29,20 c7 Talamanca 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 15,12 PTMB1 Caldes de Montbui 37 27 24 20 20 20 20 21 22 22 23 23 24 25 329 5,48 PTMB1 Llagosta, la 139 102 80 66 69 73 75 78 81 84 87 89 92 94 1.209 42,91 PTMB1 Palau-solità i Plegamans 158 115 86 71 76 81 85 87 91 95 98 101 104 107 1.355 13,96 PTMB1 Polinyà 168 122 84 71 78 85 89 92 96 101 104 108 109 113 1.420 20,35 PTMB1 Sant Feliu de Codines 137 101 79 66 69 72 74 77 80 83 85 88 90 93 1.194 91,61 PTMB1 Santa Perpètua de Mogoda 297 216 155 130 141 151 158 163 170 178 183 189 193 199 2.522 16,89 PTMB1 Sentmenat 93 68 53 44 46 49 50 52 54 56 58 60 61 63 808 17,82

123

PTMB14 Gelida 39 29 24 19 20 21 22 22 23 24 25 25 26 27 345 21,01 PTMB14 Mediona 13 10 9 7 7 7 7 8 8 8 8 8 9 9 117 22,73 PTMB14 Pla del Penedès, el 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 12 4,64 PTMB14 Puigdàlber 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6 6,76 PTMB14 Sant Llorenç d'Hortons 208 152 117 98 103 108 112 116 120 125 129 133 136 140 1.797 311,10 PTMB14 Sant Pere de Riudebitlles 31 23 19 15 16 17 17 18 18 19 20 20 21 21 276 39,56 PTMB14 Sant Quintí de Mediona 22 16 13 11 11 12 12 13 13 13 14 14 15 15 194 34,96 PTMB14 Sant Sadurní d'Anoia 126 92 73 61 63 66 69 71 74 76 79 81 84 86 1.101 17,67 PTMB14 Subirats 20 15 15 12 11 11 11 12 12 12 12 13 13 14 183 14,00 PTMB14 Torrelavit 26 19 15 12 13 14 14 15 15 16 16 17 17 18 226 41,62 PTMB15 Avinyonet del Penedès 34 25 20 16 17 18 18 19 20 20 21 22 22 23 293 51,01 PTMB15 Cabanyes, les 13 10 8 6 7 7 7 7 8 8 8 8 9 9 113 39,59 PTMB15 Castellet i la Gornal 212 155 121 100 105 110 114 118 123 127 131 135 139 143 1.834 244,01 PTMB15 Castellví de la Marca 44 32 27 22 22 23 24 25 26 26 27 28 29 30 384 90,32 PTMB15 Font-rubí 6 5 5 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 58 11,67 PTMB15 Granada, la 65 48 38 31 33 34 35 37 38 39 40 42 43 44 566 96,50 PTMB15 Olèrdola 85 62 43 36 39 43 45 46 48 51 52 54 55 57 714 23,93 PTMB15 Olesa de Bonesvalls 10 7 7 5 5 5 6 6 6 6 6 7 7 7 90 21,08 PTMB15 Pacs del Penedès 23 17 12 10 11 12 12 13 13 14 14 15 15 15 196 31,21 PTMB15 Pontons 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 9 12,72 PTMB15 Sant Cugat Sesgarrigues 58 43 33 27 29 30 31 32 34 35 36 37 38 39 502 89,76 PTMB15 Sant Martí Sarroca 49 36 28 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 423 47,44 PTMB15 Santa Fe del Penedès 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6 6,44 PTMB15 Santa Margarida i els Monjos 40 29 20 17 19 20 21 22 23 24 24 25 26 27 335 8,31 PTMB15 Torrelles de Foix 17 12 10 8 8 9 9 9 10 10 10 11 11 11 145 44,64 PTMB15 Vilafranca del Penedès 217 159 124 103 109 114 119 123 127 132 136 140 144 148 1.895 13,31 PTMB15 Vilobí del Penedès 3 2 2 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 23 5,70 PTMB17 Calella 70 52 41 34 36 37 39 40 41 43 44 45 47 48 617 9,11 PTMB17 Malgrat de Mar 82 60 48 40 41 43 45 46 48 50 51 53 54 56 716 10,64 PTMB17 Palafolls 126 92 75 62 64 66 68 71 73 75 78 80 83 85 1.096 28,48 PTMB17 Pineda de Mar 76 56 44 37 38 40 41 43 44 46 47 48 50 51 661 9,24 PTMB17 Santa Susanna 56 41 33 27 28 29 30 31 33 34 35 36 37 38 488 41,48 PTMB17 Tordera 150 109 80 67 72 77 80 83 86 90 92 96 97 100 1.278 16,33 PTMB18 Canyelles 4 3 3 3 2 2 2 2 3 3 3 3 3 3 38 4,41 PTMB18 Cubelles 50 37 31 25 26 27 28 29 29 30 31 32 33 34 442 13,26 PTMB18 Olivella 6 4 5 4 4 3 3 4 4 4 4 4 4 4 57 8,72 PTMB18 Sant Pere de Ribes 180 132 106 87 91 94 98 101 105 108 112 115 118 122 1.568 22,91 PTMB18 Sitges 97 71 55 46 48 50 52 54 56 58 60 62 63 65 839 7,99 PTMB18 Vilanova i la Geltrú 424 311 248 205 214 222 231 239 247 255 263 271 279 287 3.697 20,96 PTMB20 Badalona 259 227 146 156 178 185 185 190 194 195 201 206 216 221 2.758 4,65 PTMB20 Badia del Vallès 3 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 27 1,89 PTMB20 Barberà del Vallès 173 116 94 77 82 87 91 94 98 102 105 108 111 115 1.454 7,89 PTMB20 Barcelona 4.284 3.146 1.232 1.004 1.401 1.708 1.851 1.875 2.010 2.238 2.279 2.397 2.305 2.402 30.134 3,46 PTMB20 Begues 16 11 14 10 9 8 8 8 8 8 8 9 9 9 135 8,83 PTMB20 Castellbisbal 104 86 56 50 49 51 52 54 56 59 61 63 64 66 870 9,60 PTMB20 Castelldefels 65 56 35 34 32 32 33 34 35 36 37 38 39 40 544 3,24 PTMB20 Cerdanyola del Vallès 700 497 502 411 404 404 416 435 445 450 466 478 503 516 6.627 27,76 PTMB20 Cervelló 46 39 40 32 27 25 25 26 26 26 27 27 29 30 425 17,47 PTMB20 Corbera de Llobregat 18 16 13 14 15 15 15 15 15 15 15 16 17 17 215 7,13 PTMB20 Cornellà de Llobregat 330 235 249 212 213 215 223 233 239 241 250 256 271 278 3.446 9,28 PTMB20 Esplugues de Llobregat 239 169 217 178 167 161 164 173 175 172 179 182 197 201 2.573 17,02 PTMB20 Gavà 258 185 208 173 167 165 169 178 181 181 188 191 204 209 2.656 17,01 PTMB20 Hospitalet de Llobregat, l' 1.401 993 808 663 690 718 746 773 800 826 853 879 905 931 11.983 15,70 PTMB20 Molins de Rei 92 69 65 47 45 44 45 47 48 49 51 52 54 56 764 8,25 PTMB20 Montcada i Reixac 313 223 262 218 210 207 212 223 228 227 236 241 258 264 3.324 18,67 PTMB20 Montgat 16 15 13 13 14 14 15 15 15 15 15 15 15 15 205 8,89 PTMB20 Pallejà 18 12 12 10 10 10 11 11 11 11 12 12 13 13 166 4,91 PTMB20 Palma de Cervelló, la 27 18 22 17 17 16 17 17 18 18 18 19 20 21 265 15,64 PTMB20 Papiol, el 54 37 37 28 27 27 27 28 29 29 30 31 33 34 452 23,12 PTMB20 Prat de Llobregat, el 1.142 813 807 674 683 695 720 755 778 792 824 848 892 918 11.340 22,42 PTMB20 Ripollet 30 23 19 13 13 13 14 14 15 15 16 16 16 17 234 2,73 PTMB20 Sant Adrià de Besòs 59 50 44 36 32 30 30 31 32 32 33 34 36 36 516 5,24 PTMB20 Sant Andreu de la Barca 60 40 29 22 24 26 27 28 29 31 32 33 33 34 449 4,09 PTMB20 Sant Boi de Llobregat 221 143 143 109 104 103 106 110 112 114 118 120 126 129 1.758 7,01 PTMB20 Sant Climent de Llobregat 11 7 9 7 6 6 6 6 6 6 7 7 7 7 98 13,51 PTMB20 Sant Cugat del Vallès 351 296 171 180 175 179 185 189 196 205 211 219 223 230 3.011 6,47 PTMB20 Sant Feliu de Llobregat 93 62 75 60 57 55 56 58 59 58 61 62 66 68 890 7,67 PTMB20 Sant Joan Despí 217 154 183 152 146 143 146 154 156 155 161 165 176 180 2.288 17,50 PTMB20 Sant Just Desvern 159 102 117 89 82 79 80 84 85 85 89 91 97 99 1.337 14,82 PTMB20 Sant Vicenç dels Horts 36 28 24 17 16 17 17 18 18 19 19 20 20 21 289 3,64 PTMB20 Santa Coloma de Cervelló 97 67 65 51 50 50 52 54 55 56 58 59 62 64 840 31,32 PTMB20 Santa Coloma de Gramenet 41 35 23 24 28 30 31 31 32 33 33 34 33 33 443 2,56 PTMB20 Tiana 12 11 9 10 9 8 8 8 8 8 9 9 9 10 129 7,96 PTMB20 Torrelles de Llobregat 6 6 5 5 5 4 4 4 4 4 4 4 5 5 66 7,27 PTMB20 Vallirana 114 83 70 58 60 62 64 66 68 70 73 75 77 80 1.018 33,52 PTMB20 Viladecans 242 169 170 139 137 137 141 147 151 152 157 161 170 174 2.246 11,72 PTMB21 Alella 32 23 22 18 17 17 17 18 18 19 19 20 21 21 283 10,58 PTMB21 Cabrils 25 18 16 13 13 13 14 14 15 15 15 16 16 17 221 10,21 PTMB21 Masnou, el 79 58 50 42 42 43 44 46 47 48 50 51 53 54 707 11,58 PTMB21 Premià de Dalt 12 9 8 7 7 7 7 7 7 8 8 8 8 8 111 4,74 PTMB21 Premià de Mar 29 21 15 13 14 15 15 16 16 17 18 18 19 19 245 4,28 PTMB21 Teià 13 10 9 7 7 7 7 8 8 8 8 8 9 9 118 8,83 PTMB21 Vilassar de Dalt 48 35 28 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 419 12,22 PTMB21 Vilassar de Mar 67 50 47 38 38 38 39 40 41 42 43 45 47 48 623 9,82

124

PTMB22 Argentona 93 68 58 47 48 49 51 52 54 55 57 59 61 63 816 18,85 PTMB22 Cabrera de Mar 60 43 42 32 31 30 31 32 33 33 34 35 37 38 510 15,74 PTMB22 Caldes d'Estrac 8 6 8 6 6 5 5 6 6 6 6 6 6 6 85 11,64 PTMB22 Dosrius 38 28 27 22 21 21 21 22 23 23 24 24 26 26 347 20,83 PTMB22 Mataró 261 190 123 106 121 132 138 143 149 157 161 167 168 174 2.190 5,04 PTMB22 Òrrius 3 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 26 16,67 PTMB22 Sant Andreu de Llavaneres 38 29 31 25 24 23 24 25 25 25 26 26 28 29 379 14,52 PTMB22 Sant Vicenç de Montalt 12 9 10 8 7 6 6 7 7 7 7 7 8 8 107 7,84 PTMB23 Arenys de Mar 31 23 22 18 17 17 18 18 19 19 20 20 21 22 286 5,97 PTMB23 Arenys de Munt 47 34 31 26 25 25 26 27 28 28 29 30 31 32 419 18,75 PTMB23 Canet de Mar 58 43 39 32 32 32 33 34 35 36 37 38 40 41 530 14,27 PTMB23 Sant Cebrià de Vallalta 18 13 12 10 10 10 10 11 11 11 12 12 12 13 164 13,26 PTMB23 Sant Iscle de Vallalta 4 3 3 3 2 2 2 2 3 2 3 3 3 3 39 10,45 PTMB23 Sant Pol de Mar 28 21 21 17 16 16 16 17 17 17 18 18 19 20 261 15,21 PTMB3 Breda 76 56 43 36 38 40 42 43 45 46 48 49 50 52 665 58,22 PTMB3 Campins 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 9 6,18 PTMB3 Cànoves i Samalús 23 17 15 12 12 12 13 13 13 14 14 14 15 15 202 31,09 PTMB3 Cardedeu 88 65 55 45 46 47 49 51 52 54 55 57 59 61 784 15,89 PTMB3 Fogars de Montclús 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 25 19,08 PTMB3 Gualba 75 55 43 36 37 39 41 42 44 45 47 48 49 51 653 132,83 PTMB3 Llinars del Vallès 203 149 112 94 100 105 110 113 118 123 127 131 134 138 1.756 30,89 PTMB3 Montseny 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 19 14,13 PTMB3 Riells i Viabrea 14 10 9 7 7 8 8 8 8 9 9 9 9 10 125 13,71 PTMB3 Sant Antoni de Vilamajor 9 7 6 5 5 5 5 5 5 5 6 6 6 6 80 4,50 PTMB3 Sant Celoni 246 180 142 118 123 129 134 138 143 149 153 158 162 167 2.141 28,24 PTMB3 Sant Esteve de Palautordera 5 3 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 44 6,14 PTMB3 Sant Pere de Vilamajor 11 8 6 5 5 5 6 6 6 6 6 6 7 7 89 6,22 PTMB3 Santa Maria de Palautordera 56 41 33 27 28 29 30 31 32 33 34 35 37 38 486 18,01 PTMB3 Vallgorguina 3 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 25 7,83 PTMB3 Vilalba Sasserra 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 7 6,10 PTMB4 Castellar del Vallès 108 81 70 57 57 58 60 62 64 66 68 70 72 74 968 12,85 PTMB4 Gallifa 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 12,30 PTMB4 Sabadell 557 407 311 261 276 290 301 311 323 335 345 356 364 375 4.810 6,98 PTMB4 Sant Llorenç Savall 10 7 8 6 6 6 6 6 6 6 6 6 7 7 92 17,16 PTMB4 Sant Quirze del Vallès 106 77 62 51 53 55 57 59 61 63 65 67 69 71 920 15,06 PTMB5 Bigues i Riells 38 28 24 20 20 20 21 22 22 23 24 24 25 26 339 11,39 PTMB5 Lliçà d'Amunt 155 113 93 76 79 81 84 87 90 93 96 99 102 105 1.351 38,07 PTMB5 Lliçà de Vall 111 81 60 50 54 57 60 62 64 67 69 72 73 75 956 24,74 PTMB5 Martorelles 62 46 37 30 32 33 34 35 36 38 39 40 41 42 546 23,00 PTMB5 Mollet del Vallès 157 114 83 70 75 80 84 86 90 94 96 100 101 104 1.334 9,07 PTMB5 Parets del Vallès 196 144 103 87 95 102 107 110 115 120 124 128 131 135 1.697 14,14 PTMB5 Sant Fost de Campsentelles 27 20 17 14 14 14 15 15 16 16 17 17 18 18 238 10,85 PTMB5 Santa Eulàlia de Ronçana 10 7 7 6 6 6 6 6 6 6 6 6 7 7 91 4,70 PTMB5 Santa Maria de Martorelles 6 5 4 3 3 3 3 4 4 4 4 4 4 4 54 54,20 PTMB7 Matadepera 10 10 8 8 8 9 9 9 9 9 9 9 9 9 127 6,68 PTMB7 Rellinars 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 44 44,13 PTMB7 Rubí 564 411 331 272 282 292 303 314 325 336 347 358 369 380 4.884 19,51 PTMB7 Terrassa 723 526 435 355 364 375 388 403 417 429 443 457 473 486 6.275 9,57 PTMB7 Ullastrell 38 29 22 19 20 21 22 23 23 24 25 26 26 27 345 100,91 PTMB7 Vacarisses 26 25 22 22 23 24 24 24 24 25 25 25 25 25 338 17,67 PTMB7 Viladecavalls 166 121 108 86 85 86 88 92 94 96 100 103 107 110 1.442 45,82 PTMB8 Aiguafreda 5 4 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 45 5,56 PTMB8 Ametlla del Vallès, l' 86 63 47 39 42 44 46 48 49 52 53 55 56 58 738 20,34 PTMB8 Canovelles 28 21 18 15 15 15 16 16 17 17 18 18 19 19 250 6,66 PTMB8 Figaró-Montmany 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 21 6,12 PTMB8 Franqueses del Vallès, les 228 167 131 109 114 119 124 128 132 137 141 146 150 154 1.981 26,12 PTMB8 Garriga, la 100 73 58 48 50 52 54 56 58 60 62 64 66 68 868 17,84 PTMB8 Granollers 411 297 192 164 186 203 214 220 231 244 251 261 263 272 3.409 9,34 PTMB8 Montmeló 45 33 24 20 22 23 24 25 26 27 28 29 29 30 384 8,74 PTMB8 Montornès del Vallès 85 62 44 37 41 44 46 47 49 51 53 55 56 57 726 9,21 PTMB8 Roca del Vallès, la 622 454 347 289 305 321 334 346 359 373 385 397 407 419 5.358 84,15 PTMB8 Tagamanent 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 7,16 PTMB8 Vallromanes 3 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 27 4,11 PTMB8 Vilanova del Vallès 20 15 13 11 11 11 11 12 12 12 13 13 13 14 181 12,85 PTMB9 Abrera 582 425 316 264 283 299 312 322 335 349 360 372 380 392 4.992 62,73 PTMB9 Castellví de Rosanes 59 43 35 29 30 31 32 33 34 35 37 38 39 40 514 68,45 PTMB9 Collbató 17 13 10 9 9 9 10 10 10 10 11 11 11 12 152 14,22 PTMB9 Esparreguera 87 64 51 42 44 46 47 49 51 52 54 56 57 59 758 11,85 PTMB9 Martorell 500 360 214 184 217 241 256 263 277 296 304 318 318 330 4.079 15,50 PTMB9 Olesa de Montserrat 158 116 93 77 80 83 86 89 92 96 99 102 104 108 1.383 24,32 PTMB9 Sant Esteve Sesrovires 681 498 377 314 333 351 366 378 393 409 422 436 446 460 5.863 94,16

125

Annex 3. Taules d’oferta potencial d’habitatge i coeficient d’atractivitat dels municipis de la regió de Barcelona

126

construcció nous habitatges

en sòl urbà estimació habitatges conso- parc d'habitatges 2016 secundaris i vacants en sectors lidat total principals disponibles 2030 persones 2 més de 25.000 habitatges 10 3 menys de 25.000 habitatges 20 resta % incor- habi- d'habi- poració tatges tatges de total familiars acabats (vacants i Totals % sobre secun- total dispo- total 2001- Estimats nombre secun- segons amb el parc princi- total daris i disponibles subambit Codi Literal 2001 2016 2016 de llars daris) % MUC deduïts Totals ajustos de 2016 Total pals Parc 2030 nous vacants nibles anual persones

PTMB9 8001 Abrera 4.164 1.437 5.601 4.450 1.151 20,5 1.917 9.207 11.124 1867 112 1.979 1.572 7.580 1.572 230 1.803 129 386 c7 8002 Aguilar de Segarra 82 10 92 163 0 0,0 0 92 92 31 2 33 33 125 33 0 33 2 7 PTMB21 8003 Alella 3.250 653 3.903 3.324 579 14,8 417 231 648 648 78 726 618 4.629 618 116 734 52 157 c24 8004 Alpens 209 45 254 122 132 52,0 0 0 0 84 5 89 43 343 43 26 69 5 15 PTMB8 8005 Ametlla del Vallès, l' 2.355 869 3.224 2.726 498 15,4 793 93 886 886 64 951 804 4.175 804 100 903 65 194 PTMB23 8006 Arenys de Mar 7.476 1.384 8.860 5.995 2.865 32,3 1.361 0 1.361 1361 177 1.538 1.041 10.398 1.041 573 1.614 115 346 PTMB23 8007 Arenys de Munt 3.201 1.026 4.227 3.192 1.035 24,5 675 740 1.415 1409 85 1.494 1.128 5.721 1.128 207 1.335 95 286 c6 8008 Argençola 64 4 68 93 0 0,0 0 6 6 6 1 8 8 76 8 0 8 1 2 PTMB22 8009 Argentona 4.630 861 5.491 4.102 1.389 25,3 951 357 1.308 900 110 1.010 754 6.501 754 278 1.032 74 221 c7 8010 Artés 2.011 790 2.801 2.093 708 25,3 299 74 373 373 56 429 320 3.230 320 142 462 33 99 c14 8011 Avià 957 249 1.206 862 344 28,5 766 0 766 402 24 426 305 1.632 305 69 373 27 80 c7 8012 Avinyó 788 274 1.062 873 189 17,8 489 0 489 354 21 375 308 1.437 308 38 346 25 74 PTMB15 8013 Avinyonet del Penedès 565 180 745 648 97 13,0 70 207 277 248 15 263 229 1.008 229 19 248 18 53 PTMB8 8014 Aiguafreda 1.241 182 1.423 930 493 34,6 200 528 728 474 28 503 329 1.926 329 99 427 31 92 PTMB20 8015 Badalona 83.968 9.034 93.002 81.793 11.209 12,1 1.969 1.136 3.105 3105 1.860 4.965 4.366 97.967 4.366 1.121 5.487 392 1.176 c14 8016 Bagà 1.426 522 1.948 988 960 49,3 504 556 1.060 649 39 688 349 2.636 349 192 541 39 116 c24 8017 Balenyà 1.458 490 1.948 1.392 556 28,5 0 1.025 1.025 649 39 688 492 2.636 492 111 603 43 129 c7 8018 Balsareny 1.564 271 1.835 1.374 461 25,1 0 282 282 282 37 318 238 2.153 238 92 331 24 71 PTMB20 8019 Barcelona 757.928 44.688 802.616 684.078 118.538 14,8 0 0 0 16.052 16.052 13.682 818.668 13.682 11.854 25.535 1.824 5.472 PTMB20 8020 Begues 2.234 825 3.059 2.263 796 26,0 497 0 497 497 61 558 413 3.617 413 159 572 41 123 c6 8021 Bellprat 59 0 59 36 23 39,0 0 0 0 19 1 21 13 80 13 5 17 1 4 c14 8022 Berga 7.804 1.640 9.444 7.038 2.406 25,5 884 6.308 7.192 3148 189 3.337 2.487 12.781 2.487 481 2.968 212 636 PTMB5 8023 Bigues i Riells 3.196 947 4.143 3.218 925 22,3 0 967 967 967 83 1.050 815 5.193 815 185 1.000 71 214 c14 8024 Borredà 403 45 448 223 225 50,2 0 0 0 148 9 157 78 605 78 45 123 9 26 c6 8025 Bruc, el 718 362 1.080 729 351 32,5 82 58 140 140 22 162 109 1.242 109 70 180 13 38 c24 8026 Brull, el 101 55 156 76 80 51,3 0 195 195 52 3 55 27 211 27 16 43 3 9 PTMB15 8027 Cabanyes, les 232 122 354 308 46 13,0 402 12 414 118 7 125 109 479 109 9 118 8 25 c6 8028 Cabrera d'Anoia 613 151 764 526 238 31,2 274 69 343 255 15 270 186 1.034 186 48 233 17 50 PTMB22 8029 Cabrera de Mar 1.921 245 2.166 1.606 560 25,9 662 0 662 662 43 705 523 2.871 523 112 635 45 136 PTMB21 8030 Cabrils 2.500 640 3.140 2.423 717 22,8 171 661 832 832 63 895 691 4.035 691 143 834 60 179 c6 8031 Calaf 1.758 518 2.276 1.431 845 37,1 0 246 246 246 46 292 183 2.568 183 169 352 25 75 PTMB22 8032 Caldes d'Estrac 1.717 210 1.927 1.226 701 36,4 39 1.289 1.328 642 39 681 433 2.608 433 140 573 41 123 PTMB1 8033 Caldes de Montbui 6.607 1.449 8.056 6.507 1.549 19,2 1.806 45 1.851 1851 161 2.013 1.626 10.069 1.626 310 1.935 138 415 c42 8034 Calders 521 66 587 350 237 40,4 148 0 148 148 12 160 95 747 95 47 143 10 31 PTMB17 8035 Calella 8.966 1.964 10.930 7.519 3.411 31,2 0 7.363 7.363 3643 219 3.862 2.657 14.792 2.657 682 3.339 238 715 c6 8036 Calonge de Segarra 144 19 163 56 107 65,6 0 0 0 54 3 57 20 220 20 21 41 3 9 c24 8037 Calldetenes 697 301 998 917 81 8,1 240 679 919 333 20 353 324 1.351 324 16 340 24 73 c7 8038 Callús 603 435 1.038 740 298 28,7 240 1.453 1.693 346 21 367 261 1.405 261 60 321 23 69 PTMB3 8039 Campins 140 91 231 195 36 15,6 0 15 15 15 5 20 17 251 17 7 24 2 5 PTMB23 8040 Canet de Mar 6.102 1.438 7.540 5.613 1.927 25,6 0 4.974 4.974 2513 151 2.664 1.983 10.204 1.983 385 2.369 169 508 PTMB8 8041 Canovelles 5.174 1.309 6.483 5.584 899 13,9 590 2.029 2.619 2161 130 2.291 1.973 8.774 1.973 180 2.153 154 461 PTMB3 8042 Cànoves i Samalús 1.137 258 1.395 1.042 353 25,3 845 136 981 465 28 493 368 1.888 368 71 439 31 94 PTMB18 8043 Canyelles 2.125 798 2.923 1.528 1.395 47,7 68 6.805 6.873 974 58 1.033 540 3.956 540 279 819 58 175 c6 8044 Capellades 1.873 515 2.388 2.123 265 11,1 220 145 365 365 48 412 367 2.800 367 53 420 30 90 c14 8045 Capolat 49 1 50 40 10 20,0 0 0 0 17 1 18 14 68 14 2 16 1 3 PTMB3 8046 Cardedeu 5.797 2.375 8.172 6.490 1.682 20,6 2.184 283 2.467 2467 163 2.631 2.089 10.803 2.089 336 2.425 173 520 c7 8047 Cardona 2.703 149 2.852 1.963 889 31,2 856 0 856 856 57 913 628 3.765 628 178 806 58 173 c6 8048 Carme 382 67 449 342 107 23,8 85 94 179 150 9 159 121 608 121 21 142 10 30 c14 8049 Casserres 771 91 862 609 253 29,4 0 527 527 287 17 305 215 1.167 215 51 266 19 57 c14 8050 Castellar del Riu 69 9 78 78 0 0,0 0 0 0 26 2 27 27 105 27 0 27 2 6 PTMB4 8051 Castellar del Vallès 8.369 2.326 10.695 8.261 2.434 22,8 463 126 589 589 214 803 620 11.498 620 487 1.107 79 237 c14 8052 Castellar de n'Hug 222 35 257 84 173 67,3 0 0 0 85 5 90 29 347 29 35 64 5 14 c7 8053 Castellbell i el Vilar 1.362 409 1.771 1.339 432 24,4 522 0 522 522 35 557 421 2.328 421 86 508 36 109 PTMB20 8054 Castellbisbal 3.889 1.104 4.993 4.254 739 14,8 536 0 536 536 100 636 542 5.629 542 148 690 49 148 c42 8055 Castellcir 213 125 338 226 112 33,1 0 0 0 112 7 118 79 456 79 22 102 7 22 PTMB20 8056 Castelldefels 25.891 4.570 30.461 23.397 7.064 23,2 288 0 288 288 609 897 689 31.358 689 706 1.396 100 299 c14 8057 Castell de l'Areny 46 9 55 42 13 23,6 0 1.254 1.254 18 1 19 15 74 15 3 17 1 4 PTMB15 8058 Castellet i la Gornal 1.029 414 1.443 857 586 40,6 1.450 0 1.450 481 29 510 303 1.953 303 117 420 30 90 c7 8059 Castellfollit del Boix 147 27 174 168 6 3,4 0 0 0 57 3 61 59 235 59 1 60 4 13 c6 8060 Castellfollit de Riubregós 123 1 124 82 42 33,9 0 0 0 41 2 43 29 167 29 8 37 3 8 c7 8061 Castellgalí 485 459 944 735 209 22,1 806 68 874 315 19 334 260 1.278 260 42 302 22 65 c7 8062 Castellnou de Bages 359 223 582 419 163 28,0 25 0 25 25 12 37 26 619 26 33 59 4 13 c6 8063 Castellolí 188 88 276 219 57 20,7 59 0 59 59 6 65 51 341 51 11 63 4 13 c42 8064 Castellterçol 1.057 254 1.311 937 374 28,5 0 888 888 437 26 463 331 1.774 331 75 406 29 87 PTMB15 8065 Castellví de la Marca 726 120 846 586 260 30,7 280 0 280 280 17 297 206 1.143 206 52 258 18 55 PTMB9 8066 Castellví de Rosanes 776 181 957 579 378 39,5 0 206 206 206 19 225 136 1.182 136 76 212 15 45 c24 8067 Centelles 2.612 871 3.483 2.960 523 15,0 698 1.418 2.116 1161 70 1.231 1.046 4.714 1.046 105 1.150 82 247 PTMB20 8068 Cervelló 2.695 1.116 3.811 3.117 694 18,2 945 175 1.120 1120 76 1.197 979 5.008 979 139 1.117 80 239 PTMB9 8069 Collbató 1.671 565 2.236 1.469 767 34,3 0 4.170 4.170 745 45 790 519 3.026 519 153 672 48 144 c42 8070 Collsuspina 187 49 236 123 113 47,9 0 78 78 78 5 83 43 319 43 23 66 5 14 c6 8071 Copons 215 7 222 124 98 44,1 0 174 174 74 4 78 44 300 44 20 63 5 14 PTMB20 8072 Corbera de Llobregat 5.216 1.610 6.826 5.067 1.759 25,8 35 173 208 208 137 344 256 7.170 256 352 607 43 130 PTMB20 8073 Cornellà de Llobregat 32.835 3.879 36.714 33.424 3.290 9,0 4.689 999 5.688 5688 734 6.422 5.847 43.136 5.847 329 6.176 441 1.323 PTMB18 8074 Cubelles 7.774 4.086 11.860 5.803 6.057 51,1 1.115 8.584 9.699 3953 237 4.191 2.050 16.051 2.050 1.211 3.262 233 699 PTMB22 8075 Dosrius 1.495 665 2.160 1.954 206 9,5 0 1.082 1.082 720 43 763 690 2.923 690 41 732 52 157 PTMB9 8076 Esparreguera 8.946 1.497 10.443 8.495 1.948 18,7 1.119 1.303 2.422 2422 209 2.630 2.140 13.073 2.140 390 2.529 181 542 PTMB20 8077 Esplugues de Llobregat 17.974 1.581 19.555 17.529 2.026 10,4 2.960 4.403 7.363 6518 391 6.909 6.194 26.464 6.194 405 6.599 471 1.414 c14 8078 Espunyola, l' 79 5 84 75 9 10,7 0 0 0 28 2 29 26 113 26 2 28 2 6 c42 8079 Estany, l' 295 36 331 151 180 54,4 0 22 22 22 7 29 13 360 13 36 49 4 11 c14 8080 Fígols 34 0 34 14 20 58,8 0 0 0 11 1 12 5 46 5 4 9 1 2 PTMB3 8081 Fogars de Montclús 142 24 166 160 6 3,6 0 0 0 55 3 58 56 224 56 1 57 4 12 c34 8082 Fogars de la Selva 766 266 1.032 550 482 46,7 126 0 126 126 21 147 78 1.179 78 96 175 12 37 c24 8083 Folgueroles 715 204 919 781 138 15,0 1.273 0 1.273 306 18 325 276 1.244 276 28 304 22 65 c7 8084 Fonollosa 666 105 771 513 258 33,5 0 52 52 52 15 67 45 838 45 52 96 7 21 PTMB15 8085 Font-rubí 689 109 798 521 277 34,7 24 195 219 219 16 235 153 1.033 153 55 209 15 45 PTMB8 8086 Franqueses del Vallès, les 5.756 2.539 8.295 7.240 1.055 12,7 0 4.663 4.663 2765 166 2.931 2.558 11.226 2.558 211 2.769 198 593 PTMB4 8087 Gallifa 131 9 140 75 65 46,4 0 0 0 46 3 49 26 189 26 13 39 3 8 PTMB8 8088 Garriga, la 5.401 1.943 7.344 6.052 1.292 17,6 2.077 311 2.388 2388 147 2.534 2.089 9.878 2.089 258 2.347 168 503 PTMB20 8089 Gavà 18.468 2.902 21.370 17.675 3.695 17,3 5.706 0 5.706 5000 427 5.427 4.489 26.797 4.489 739 5.228 373 1.120 c7 8090 Gaià 105 3 108 60 48 44,4 0 0 0 36 2 38 21 146 21 10 31 2 7 PTMB14 8091 Gelida 2.654 1.255 3.909 2.825 1.084 27,7 91 630 721 721 78 799 578 4.708 578 217 794 57 170 c14 8092 Gironella 2.440 390 2.830 2.110 720 25,4 654 362 1.016 943 57 1.000 746 3.830 746 144 890 64 191

127

c14 8093 Gisclareny 27 0 27 11 16 59,3 0 0 0 9 1 9 4 36 4 3 7 1 2 PTMB15 8094 Granada, la 530 420 950 816 134 14,1 0 911 911 317 19 336 288 1.286 288 27 315 23 68 c42 8095 Granera 41 3 44 42 2 4,5 0 0 0 15 1 15 15 59 15 0 15 1 3 PTMB8 8096 Granollers 22.379 3.687 26.066 22.831 3.235 12,4 0 13.415 13.415 7500 521 8.021 7.026 34.087 7.026 324 7.349 525 1.575 PTMB3 8097 Gualba 439 258 697 534 163 23,4 90 813 903 232 14 246 189 943 189 33 221 16 47 c7 8098 Sant Salvador de Guardiola 1.295 206 1.501 1.056 445 29,6 0 13 13 13 30 43 31 1.544 31 89 120 9 26 c14 8099 Guardiola de Berguedà 638 223 861 458 403 46,8 0 0 0 284 17 301 160 1.162 160 81 241 17 52 c24 8100 Gurb 709 226 935 757 178 19,0 437 1.469 1.906 312 19 330 267 1.265 267 36 303 22 65 PTMB20 8101 Hospitalet de Llobregat, l' 106.743 7.663 114.406 102.031 12.375 10,8 6.213 963 7.176 7176 2.288 9.464 8.440 123.870 8.440 1.238 9.678 691 2.074 c6 8102 Igualada 18.462 3.824 22.286 15.688 6.598 29,6 0 249 249 249 446 695 489 22.981 489 1.320 1.809 129 388 c6 8103 Jorba 321 138 459 308 151 32,9 190 0 190 153 9 162 109 621 109 30 139 10 30 c6 8104 Llacuna, la 808 92 900 375 525 58,3 11 747 758 300 18 318 133 1.218 133 105 238 17 51 PTMB1 8105 Llagosta, la 4.915 708 5.623 5.222 401 7,1 1.656 0 1.656 1656 112 1.768 1.642 7.391 1.642 80 1.723 123 369 PTMB3 8106 Llinars del Vallès 3.269 1.098 4.367 3.374 993 22,7 2.630 446 3.076 1456 87 1.543 1.192 5.910 1.192 199 1.391 99 298 PTMB5 8107 Lliçà d'Amunt 5.820 1.220 7.040 4.935 2.105 29,9 1.539 0 1.539 1539 141 1.680 1.178 8.720 1.178 421 1.599 114 343 PTMB5 8108 Lliçà de Vall 2.409 401 2.810 2.166 644 22,9 745 147 892 892 56 948 731 3.758 731 129 859 61 184 c24 8109 Lluçà 193 19 212 94 118 55,7 0 0 0 70 4 74 33 286 33 24 57 4 12 PTMB17 8110 Malgrat de Mar 7.885 2.394 10.279 6.969 3.310 32,2 736 2.127 2.863 2863 206 3.068 2.080 13.347 2.080 662 2.742 196 588 c24 8111 Malla 85 13 98 81 17 17,3 20 0 20 20 2 22 18 120 18 3 22 2 5 c24 8112 Manlleu 7.208 1.641 8.849 7.353 1.496 16,9 302 6.910 7.212 2950 177 3.127 2.598 11.976 2.598 299 2.897 207 621 c7 8113 Manresa 32.657 7.809 40.466 29.072 11.394 28,2 1.400 15.383 16.783 5000 809 5.809 4.174 46.275 4.174 1.139 5.313 379 1.138 PTMB9 8114 Martorell 9.538 1.451 10.989 9.987 1.002 9,1 2.027 12.255 14.282 2500 220 2.720 2.472 13.709 2.472 200 2.672 191 573 PTMB5 8115 Martorelles 2.336 154 2.490 1.854 636 25,5 218 453 671 671 50 721 537 3.211 537 127 664 47 142 c24 8116 Masies de Roda, les 262 154 416 275 141 33,9 731 0 731 139 8 147 97 563 97 28 125 9 27 c24 8117 Masies de Voltregà, les 1.201 193 1.394 1.138 256 18,4 555 9 564 465 28 493 402 1.887 402 51 453 32 97 PTMB21 8118 Masnou, el 9.689 1.089 10.778 8.837 1.941 18,0 44 2.165 2.209 2209 216 2.424 1.988 13.202 1.988 388 2.376 170 509 c6 8119 Masquefa 3.475 925 4.400 3.133 1.267 28,8 40 132 172 172 88 260 185 4.660 185 253 438 31 94 PTMB7 8120 Matadepera 2.729 752 3.481 2.796 685 19,7 201 0 201 201 70 271 217 3.752 217 137 354 25 76 PTMB22 8121 Mataró 46.720 8.551 55.271 47.081 8.190 14,8 206 20.036 20.242 3000 1.105 4.105 3.497 59.376 3.497 819 4.316 308 925 PTMB14 8122 Mediona 1.352 221 1.573 886 687 43,7 585 0 585 524 31 556 313 2.129 313 137 450 32 97 PTMB20 8123 Molins de Rei 8.952 2.313 11.265 9.672 1.593 14,1 853 104 957 957 225 1.183 1.015 12.448 1.015 319 1.334 95 286 PTMB5 8124 Mollet del Vallès 19.807 2.189 21.996 19.307 2.689 12,2 0 19.416 19.416 2000 440 2.440 2.142 24.436 2.142 538 2.679 191 574 PTMB20 8125 Montcada i Reixac 12.588 2.681 15.269 13.007 2.262 14,8 3.188 5.389 8.577 5090 305 5.395 4.596 20.664 4.596 452 5.048 361 1.082 PTMB20 8126 Montgat 4.151 1.334 5.485 4.351 1.134 20,7 0 399 399 399 110 509 404 5.994 404 227 630 45 135 c7 8127 Monistrol de Montserrat 1.275 364 1.639 1.278 361 22,0 0 1.120 1.120 546 33 579 452 2.218 452 72 524 37 112 c42 8128 Monistrol de Calders 329 64 393 250 143 36,4 755 18 773 131 8 139 88 532 88 29 117 8 25 c24 8129 Muntanyola 240 97 337 203 134 39,8 0 0 0 111 7 118 71 455 71 27 98 7 21 c14 8130 Montclar 34 1 35 37 0 0,0 0 0 0 12 1 12 12 47 12 0 12 1 3 c24 8131 Montesquiu 506 215 721 370 351 48,7 0 0 0 238 14 252 130 973 130 70 200 14 43 c14 8132 Montmajor 218 25 243 161 82 33,7 0 0 0 80 5 85 56 328 56 16 73 5 16 c6 8133 Montmaneu 114 4 118 76 42 35,6 216 0 216 39 2 42 27 160 27 8 35 3 8 PTMB8 8134 Figaró-Montmany 457 96 553 375 178 32,2 180 0 180 180 11 191 130 744 130 36 165 12 35 PTMB8 8135 Montmeló 3.237 343 3.580 3.252 328 9,2 1.856 0 1.856 1193 72 1.265 1.149 4.845 1.149 66 1.215 87 260 PTMB8 8136 Montornès del Vallès 5.756 1.463 7.219 5.895 1.324 18,3 0 6.081 6.081 2406 144 2.551 2.083 9.770 2.083 265 2.348 168 503 PTMB3 8137 Montseny 101 23 124 109 15 12,1 0 0 0 41 2 43 38 167 38 3 41 3 9 c42 8138 Moià 2.673 857 3.530 2.144 1.386 39,3 500 701 1.201 1177 71 1.247 758 4.777 758 277 1.035 74 222 c7 8139 Mura 199 20 219 99 120 54,8 0 122 122 73 4 77 35 296 35 24 59 4 13 c7 8140 Navarcles 2.306 731 3.037 2.362 675 22,2 69 999 1.068 1012 61 1.073 835 4.110 835 135 970 69 208 c7 8141 Navàs 2.387 733 3.120 2.371 749 24,0 0 0 0 1030 62 1.092 830 4.212 830 150 980 70 210 c14 8142 Nou de Berguedà, la 115 4 119 46 73 61,3 77 0 77 40 2 42 16 161 16 15 31 2 7 c6 8143 Òdena 1.173 499 1.672 1.292 380 22,7 534 693 1.227 557 33 591 457 2.263 457 76 533 38 114 c14 8144 Olvan 459 74 533 390 143 26,8 0 0 0 176 11 187 137 720 137 29 165 12 35 PTMB15 8145 Olèrdola 1.260 431 1.691 1.300 391 23,1 284 3 287 287 34 320 246 2.011 246 78 325 23 70 PTMB15 8146 Olesa de Bonesvalls 493 254 747 646 101 13,5 608 572 1.180 249 15 264 228 1.011 228 20 248 18 53 PTMB9 8147 Olesa de Montserrat 8.127 2.516 10.643 9.093 1.550 14,6 1.770 6.760 8.530 3548 213 3.761 3.213 14.404 3.213 310 3.523 252 755 PTMB18 8148 Olivella 887 1.029 1.916 1.445 471 24,6 0 1.004 1.004 639 38 677 511 2.593 511 94 605 43 130 c24 8149 Olost 659 75 734 445 289 39,4 340 0 340 245 15 259 157 993 157 58 215 15 46 c24 8150 Orís 110 35 145 111 34 23,4 110 0 110 48 3 51 39 196 39 7 46 3 10 c24 8151 Oristà 249 12 261 195 66 25,3 125 0 125 87 5 92 69 353 69 13 82 6 18 c6 8152 Orpí 85 2 87 62 25 28,7 0 0 0 29 2 30 22 117 22 5 27 2 6 PTMB22 8153 Òrrius 284 24 308 253 55 17,9 0 92 92 92 6 98 80 406 80 11 91 7 20 PTMB15 8154 Pacs del Penedès 299 90 389 276 113 29,0 58 0 58 58 8 66 47 455 47 23 69 5 15 PTMB17 8155 Palafolls 2.657 1.634 4.291 3.438 853 19,9 228 1.840 2.068 1430 86 1.516 1.215 5.807 1.215 171 1.385 99 297 PTMB1 8156 Palau-solità i Plegamans 4.959 1.138 6.097 4.897 1.200 19,7 2.717 0 2.717 2032 122 2.154 1.730 8.251 1.730 240 1.970 141 422 PTMB20 8157 Pallejà 4.119 984 5.103 4.147 956 18,7 196 31 227 227 102 329 267 5.432 267 191 458 33 98 PTMB20 8158 Papiol, el 1.375 265 1.640 1.470 170 10,4 1.444 193 1.637 547 33 579 519 2.219 519 34 553 40 119 PTMB5 8159 Parets del Vallès 6.186 1.648 7.834 6.888 946 12,1 475 8.216 8.691 2611 157 2.768 2.434 10.602 2.434 189 2.623 187 562 c24 8160 Perafita 230 38 268 159 109 40,7 16 143 159 89 5 95 56 363 56 22 78 6 17 c6 8161 Piera 8.603 1.845 10.448 5.368 5.080 48,6 273 768 1.041 1041 209 1.250 642 11.698 642 1.016 1.658 118 355 c6 8162 Hostalets de Pierola, els 1.114 536 1.650 1.092 558 33,8 832 0 832 550 33 583 386 2.233 386 112 497 36 107 PTMB17 8163 Pineda de Mar 14.490 2.662 17.152 10.390 6.762 39,4 2.744 114 2.858 2858 343 3.201 1.939 20.353 1.939 1.352 3.291 235 705 PTMB14 8164 Pla del Penedès, el 413 241 654 472 182 27,8 52 0 52 52 13 65 47 719 47 36 83 6 18 c6 8165 Pobla de Claramunt, la 943 218 1.161 816 345 29,7 93 2.046 2.139 387 23 410 288 1.571 288 69 357 26 77 c14 8166 Pobla de Lillet, la 1.005 68 1.073 529 544 50,7 0 314 314 314 21 336 166 1.409 166 109 274 20 59 PTMB1 8167 Polinyà 2.074 1.241 3.315 3.002 313 9,4 358 1.800 2.158 1105 66 1.171 1.061 4.486 1.061 63 1.123 80 241 PTMB15 8168 Pontons 512 35 547 206 341 62,3 545 354 899 182 11 193 73 740 73 68 141 10 30 PTMB20 8169 Prat de Llobregat, el 24.015 2.315 26.330 24.253 2.077 7,9 5.887 3.614 9.501 8777 527 9.303 8.569 35.633 8.569 208 8.777 627 1.881 c6 8170 Prats de Rei, els 279 34 313 194 119 38,0 0 0 0 103 6 110 68 423 68 24 92 7 20 c24 8171 Prats de Lluçanès 1.186 154 1.340 972 368 27,5 0 438 438 438 27 465 337 1.805 337 74 411 29 88 PTMB21 8172 Premià de Mar 11.713 763 12.476 10.891 1.585 12,7 437 0 437 437 250 687 599 13.163 599 317 916 65 196 PTMB14 8174 Puigdàlber 145 64 209 199 10 4,8 90 0 90 70 4 74 70 283 70 2 72 5 15 c14 8175 Puig-reig 1.875 410 2.285 1.678 607 26,6 434 292 726 726 46 772 567 3.057 567 121 688 49 147 c6 8176 Pujalt 116 26 142 70 72 50,7 92 0 92 47 3 50 25 192 25 14 39 3 8 c14 8177 Quar, la 24 0 24 19 5 20,8 0 0 0 8 0 8 7 32 7 1 8 1 2 c7 8178 Rajadell 169 36 205 219 0 0,0 0 0 0 68 4 72 72 277 72 0 72 5 15 PTMB7 8179 Rellinars 442 94 536 292 244 45,5 70 0 70 70 11 81 44 617 44 49 93 7 20 PTMB20 8180 Ripollet 13.237 3.034 16.271 14.033 2.238 13,8 20 0 20 20 325 345 298 16.616 298 448 746 53 160 PTMB8 8181 Roca del Vallès, la 3.165 1.184 4.349 3.622 727 16,7 1.389 238 1.627 1450 87 1.537 1.280 5.886 1.280 145 1.425 102 305 c7 8182 Pont de Vilomara i Rocafort, el 1.190 607 1.797 1.381 416 23,1 397 30 427 427 36 463 356 2.260 356 83 439 31 94 c24 8183 Roda de Ter 2.112 665 2.777 2.266 511 18,4 175 1.495 1.670 926 56 981 801 3.758 801 102 903 64 193 PTMB7 8184 Rubí 28.225 6.959 35.184 28.114 7.070 20,1 1.297 56.137 57.434 10000 704 10.704 8.553 45.888 8.553 707 9.260 661 1.984 c6 8185 Rubió 86 4 90 70 20 22,2 0 0 0 30 2 32 25 122 25 4 29 2 6 PTMB4 8187 Sabadell 80.032 18.145 98.177 81.596 16.581 16,9 915 39.318 40.233 32726 1.964 34.689 28.831 132.866 28.831 1.658 30.489 2.178 6.533 c14 8188 Sagàs 46 1 47 46 1 2,1 0 0 0 16 1 16 16 63 16 0 16 1 3 c6 8189 Sant Pere Sallavinera 93 1 94 55 39 41,5 0 1.270 1.270 31 2 33 19 127 19 8 27 2 6 c14 8190 Saldes 122 113 235 115 120 51,1 0 0 0 78 5 82 40 317 40 24 64 5 14 c7 8191 Sallent 3.443 726 4.169 2.718 1.451 34,8 1.104 240 1.344 1344 83 1.427 931 5.596 931 290 1.221 87 262 c7 8192 Santpedor 2.186 1.064 3.250 2.663 587 18,1 822 0 822 822 65 887 727 4.137 727 117 844 60 181 PTMB23 8193 Sant Iscle de Vallalta 489 159 648 476 172 26,5 442 0 442 216 13 229 168 877 168 34 203 14 43 PTMB20 8194 Sant Adrià de Besòs 12.936 1.932 14.868 13.034 1.834 12,3 983 0 983 983 297 1.280 1.122 16.148 1.122 367 1.489 106 319

128

c24 8195 Sant Agustí de Lluçanès 75 4 79 32 47 59,5 0 0 0 26 2 28 11 107 11 9 21 1 4 PTMB20 8196 Sant Andreu de la Barca 9.086 1.707 10.793 9.977 816 7,6 0 475 475 475 216 691 638 11.484 638 163 802 57 172 PTMB22 8197 Sant Andreu de Llavaneres 4.974 1.050 6.024 3.785 2.239 37,2 1.707 727 2.434 2008 120 2.128 1.337 8.152 1.337 448 1.785 128 383 PTMB3 8198 Sant Antoni de Vilamajor 1.645 941 2.586 2.084 502 19,4 45 346 391 391 52 443 357 3.029 357 100 458 33 98 c24 8199 Sant Bartomeu del Grau 424 59 483 329 154 31,9 421 0 421 161 10 171 116 654 116 31 147 11 32 PTMB20 8200 Sant Boi de Llobregat 31.548 3.403 34.951 30.582 4.369 12,5 1.374 2.573 3.947 3947 699 4.646 4.065 39.597 4.065 437 4.502 322 965 c24 8201 Sant Boi de Lluçanès 296 37 333 191 142 42,6 160 0 160 111 7 118 67 451 67 28 96 7 21 PTMB3 8202 Sant Celoni 6.016 2.281 8.297 6.474 1.823 22,0 2.826 5.330 8.156 2766 166 2.932 2.287 11.229 2.287 365 2.652 189 568 PTMB23 8203 Sant Cebrià de Vallalta 1.260 558 1.818 1.296 522 28,7 756 0 756 606 36 642 458 2.460 458 104 562 40 120 PTMB20 8204 Sant Climent de Llobregat 1.302 379 1.681 1.364 317 18,9 434 0 434 434 34 468 379 2.149 379 63 443 32 95 PTMB20 8205 Sant Cugat del Vallès 28.736 8.969 37.705 29.641 8.064 21,4 488 1.764 2.251 2251 754 3.005 2.363 40.710 2.363 806 3.169 226 679 PTMB15 8206 Sant Cugat Sesgarrigues 333 91 424 351 73 17,2 0 716 716 141 8 150 124 574 124 15 139 10 30 PTMB3 8207 Sant Esteve de Palautordera 710 425 1.135 939 196 17,3 420 1.409 1.829 378 23 401 332 1.536 332 39 371 26 79 PTMB9 8208 Sant Esteve Sesrovires 2.461 1.038 3.499 2.232 1.267 36,2 99 5.330 5.429 1166 70 1.236 789 4.735 789 253 1.042 74 223 PTMB5 8209 Sant Fost de Campsentelles 2.516 662 3.178 2.926 252 7,9 554 0 554 554 64 618 569 3.796 569 50 619 44 133 PTMB1 8210 Sant Feliu de Codines 2.551 694 3.245 2.533 712 21,9 58 1.989 2.047 1082 65 1.147 895 4.392 895 142 1.037 74 222 PTMB20 8211 Sant Feliu de Llobregat 16.592 2.074 18.666 16.329 2.337 12,5 1.660 993 2.653 2653 373 3.026 2.647 21.692 2.647 467 3.115 222 667 c7 8212 Sant Feliu Sasserra 327 46 373 255 118 31,6 98 0 98 98 7 105 72 478 72 24 96 7 21 c7 8213 Sant Fruitós de Bages 2.442 1.298 3.740 3.088 652 17,4 326 1.324 1.650 1247 75 1.321 1.091 5.061 1.091 130 1.221 87 262 PTMB21 8214 Vilassar de Dalt 3.301 467 3.768 3.440 328 8,7 878 0 878 878 75 953 870 4.721 870 66 936 67 201 c24 8215 Sant Hipòlit de Voltregà 1.417 379 1.796 1.362 434 24,2 136 1.019 1.155 599 36 635 481 2.431 481 87 568 41 122 c14 8216 Sant Jaume de Frontanyà 32 5 37 18 19 51,4 0 0 0 12 1 13 6 50 6 4 10 1 2 PTMB20 8217 Sant Joan Despí 12.001 2.225 14.226 12.237 1.989 14,0 3.749 635 4.383 4383 285 4.668 4.015 18.894 4.015 398 4.413 315 946 c7 8218 Sant Joan de Vilatorrada 3.780 907 4.687 4.119 568 12,1 338 4.783 5.121 1562 94 1.656 1.455 6.343 1.455 114 1.569 112 336 PTMB21 8219 Vilassar de Mar 9.030 833 9.863 7.666 2.197 22,3 473 2.613 3.086 3086 197 3.284 2.552 13.147 2.552 439 2.992 214 641 c24 8220 Sant Julià de Vilatorta 1.073 282 1.355 1.060 295 21,8 615 2 617 452 27 479 375 1.834 375 59 434 31 93 PTMB20 8221 Sant Just Desvern 5.805 1.369 7.174 5.851 1.323 18,4 2.170 350 2.519 2391 143 2.535 2.067 9.709 2.067 265 2.332 167 500 PTMB14 8222 Sant Llorenç d'Hortons 975 449 1.424 946 478 33,6 393 3.446 3.839 475 28 503 334 1.927 334 96 430 31 92 PTMB4 8223 Sant Llorenç Savall 1.167 204 1.371 923 448 32,7 0 7.917 7.917 457 27 484 326 1.855 326 90 416 30 89 c24 8224 Sant Martí de Centelles 365 198 563 442 121 21,5 97 184 281 188 11 199 156 762 156 24 180 13 39 c24 8225 Sant Martí d'Albars 68 2 70 40 30 42,9 0 27 27 23 1 25 14 95 14 6 20 1 4 c6 8226 Sant Martí de Tous 496 92 588 404 184 31,3 118 24 142 142 12 154 106 742 106 37 142 10 31 PTMB15 8227 Sant Martí Sarroca 1.030 448 1.478 1.178 300 20,3 80 730 810 493 30 522 416 2.000 416 60 476 34 102 c6 8228 Sant Martí Sesgueioles 211 36 247 132 115 46,6 28 0 28 28 5 33 18 280 18 23 41 3 9 c7 8229 Sant Mateu de Bages 336 25 361 233 128 35,5 0 68 68 68 7 75 49 436 49 26 74 5 16 PTMB21 8230 Premià de Dalt 3.638 597 4.235 3.755 480 11,3 697 144 841 841 85 926 821 5.161 821 96 917 65 196 PTMB18 8231 Sant Pere de Ribes 11.683 2.626 14.309 11.051 3.258 22,8 2.658 35.575 38.233 4770 286 5.056 3.905 19.365 3.905 652 4.556 325 976 PTMB14 8232 Sant Pere de Riudebitlles 945 197 1.142 925 217 19,0 479 320 799 381 23 404 327 1.546 327 43 370 26 79 c24 8233 Sant Pere de Torelló 912 196 1.108 992 116 10,5 706 79 785 369 22 391 351 1.499 351 23 374 27 80 PTMB3 8234 Sant Pere de Vilamajor 1.560 432 1.992 1.564 428 21,5 0 98 98 98 40 138 108 2.130 108 86 194 14 41 PTMB23 8235 Sant Pol de Mar 3.435 542 3.977 1.986 1.991 50,1 1.060 1.485 2.545 1326 80 1.405 702 5.382 702 398 1.100 79 236 PTMB14 8236 Sant Quintí de Mediona 1.078 238 1.316 841 475 36,1 253 643 896 439 26 465 297 1.781 297 95 392 28 84 c24 8237 Sant Quirze de Besora 1.078 184 1.262 909 353 28,0 199 197 396 396 25 421 303 1.683 303 71 374 27 80 PTMB4 8238 Sant Quirze del Vallès 5.298 2.725 8.023 6.809 1.214 15,1 4.410 0 4.410 2674 160 2.835 2.406 10.858 2.406 243 2.649 189 568 c42 8239 Sant Quirze Safaja 269 101 370 260 110 29,7 55 0 55 55 7 62 44 432 44 22 66 5 14 PTMB14 8240 Sant Sadurní d'Anoia 3.958 1.765 5.723 4.782 941 16,4 1.917 0 1.917 1908 114 2.022 1.690 7.745 1.690 188 1.878 134 402 c24 8241 Sant Sadurní d'Osormort 28 0 28 38 0 0,0 0 0 0 9 1 10 10 38 10 0 10 1 2 c7 8242 Marganell 100 1 101 103 0 0,0 0 48 48 34 2 36 36 137 36 0 36 3 8 c24 8243 Santa Cecília de Voltregà 60 14 74 54 20 27,0 34 0 34 25 1 26 19 100 19 4 23 2 5 PTMB20 8244 Santa Coloma de Cervelló 2.553 789 3.342 2.738 604 18,1 1.400 2 1.402 1114 67 1.181 967 4.523 967 121 1.088 78 233 PTMB20 8245 Santa Coloma de Gramenet 45.741 2.840 48.581 45.646 2.935 6,0 430 0 430 430 972 1.402 1.317 49.983 1.317 294 1.610 115 345 c24 8246 Santa Eugènia de Berga 706 224 930 839 91 9,8 603 351 954 310 19 329 296 1.259 296 18 315 22 67 c24 8247 Santa Eulàlia de Riuprimer 364 172 536 428 108 20,1 0 17 17 17 11 27 22 563 22 22 43 3 9 PTMB5 8248 Santa Eulàlia de Ronçana 2.673 549 3.222 2.437 785 24,4 567 0 567 567 64 631 478 3.853 478 157 635 45 136 PTMB15 8249 Santa Fe del Penedès 116 36 152 146 6 3,9 0 0 0 50 3 53 51 205 51 1 52 4 11 c6 8250 Santa Margarida de Montbui 3.895 820 4.715 3.657 1.058 22,4 1.239 1.575 2.814 1572 94 1.666 1.292 6.381 1.292 212 1.504 107 322 PTMB15 8251 Santa Margarida i els Monjos 1.963 1.085 3.048 2.651 397 13,0 0 701 701 701 61 762 663 3.810 663 79 743 53 159 PTMB20 8252 Barberà del Vallès 10.108 3.237 13.345 12.147 1.198 9,0 1.379 0 1.379 1379 267 1.646 1.498 14.991 1.498 240 1.738 124 372 c24 8253 Santa Maria de Besora 98 7 105 62 43 41,0 22 0 22 22 2 24 14 129 14 9 23 2 5 c24 8254 Esquirol, l' 1.024 141 1.165 824 341 29,3 1.090 0 1.090 388 23 412 291 1.577 291 68 359 26 77 c14 8255 Santa Maria de Merlès 124 0 124 53 71 57,3 0 0 0 41 2 43 19 167 19 14 33 2 7 PTMB5 8256 Santa Maria de Martorelles 342 51 393 312 81 20,6 74 217 291 131 8 139 110 532 110 16 126 9 27 c6 8257 Santa Maria de Miralles 43 6 49 56 0 0,0 0 0 0 16 1 17 17 66 17 0 17 1 4 c42 8258 Santa Maria d'Oló 527 62 589 376 213 36,2 0 183 183 183 12 194 124 783 124 43 167 12 36 PTMB3 8259 Santa Maria de Palautordera 3.486 993 4.479 3.376 1.103 24,6 0 521 521 521 90 610 460 5.089 460 221 681 49 146 PTMB1 8260 Santa Perpètua de Mogoda 8.323 2.176 10.499 9.255 1.244 11,8 1.001 5.311 6.312 2500 210 2.710 2.389 13.209 2.389 249 2.638 188 565 PTMB17 8261 Santa Susanna 1.672 824 2.496 1.225 1.271 50,9 0 3.714 3.714 832 50 882 433 3.378 433 254 687 49 147 c7 8262 Sant Vicenç de Castellet 3.125 1.454 4.579 3.646 933 20,4 0 263 263 263 92 355 282 4.934 282 187 469 33 100 PTMB20 8263 Sant Vicenç dels Horts 10.836 1.391 12.227 9.869 2.358 19,3 71 12 83 83 245 327 264 12.554 264 472 736 53 158 PTMB22 8264 Sant Vicenç de Montalt 2.612 693 3.305 2.079 1.226 37,1 226 192 418 418 66 484 304 3.789 304 245 550 39 118 c24 8265 Sant Vicenç de Torelló 769 148 917 791 126 13,7 0 454 454 306 18 324 279 1.241 279 25 305 22 65 PTMB20 8266 Cerdanyola del Vallès 22.375 2.971 25.346 21.316 4.030 15,9 4.714 3.864 8.578 8449 507 8.956 7.532 34.302 7.532 403 7.935 567 1.700 PTMB1 8267 Sentmenat 2.758 1.389 4.147 3.247 900 21,7 1.569 64 1.633 1382 83 1.465 1.147 5.612 1.147 180 1.327 95 284 c14 8268 Cercs 930 78 1.008 585 423 42,0 0 530 530 336 20 356 207 1.364 207 85 291 21 62 c24 8269 Seva 1.470 395 1.865 1.282 583 31,3 43 104 147 147 37 184 127 2.049 127 117 243 17 52 PTMB18 8270 Sitges 16.584 3.214 19.798 12.240 7.558 38,2 2.460 4.435 6.895 4000 396 4.396 2.718 24.194 2.718 1.512 4.229 302 906 c24 8271 Sobremunt 54 5 59 19 40 67,8 0 0 0 19 1 21 7 80 7 8 15 1 3 c24 8272 Sora 124 9 133 68 65 48,9 0 0 0 44 3 47 24 180 24 13 37 3 8 PTMB14 8273 Subirats 1.380 227 1.607 1.089 518 32,2 612 0 612 536 32 568 385 2.175 385 104 488 35 105 c7 8274 Súria 2.793 475 3.268 2.400 868 26,6 426 808 1.234 1089 65 1.155 848 4.423 848 174 1.022 73 219 c24 8275 Tavèrnoles 114 8 122 108 14 11,5 29 0 29 29 2 31 28 153 28 3 31 2 7 PTMB8 8276 Tagamanent 83 35 118 124 0 0,0 49 4 53 39 2 42 42 160 42 0 42 3 9 c7 8277 Talamanca 227 24 251 79 172 68,5 0 300 300 84 5 89 28 340 28 34 62 4 13 c24 8278 Taradell 2.427 640 3.067 2.257 810 26,4 103 615 718 718 61 780 574 3.847 574 162 736 53 158 PTMB7 8279 Terrassa 78.873 22.963 101.836 83.249 18.587 18,3 23.030 1.579 24.609 24609 2.037 26.646 21.782 128.482 21.782 1.859 23.641 1.689 5.066 c24 8280 Tavertet 168 33 201 56 145 72,1 0 125 125 67 4 71 20 272 20 29 49 3 10 PTMB21 8281 Teià 2.086 467 2.553 2.164 389 15,2 679 0 679 679 51 730 619 3.283 619 78 697 50 149 PTMB20 8282 Tiana 2.496 986 3.482 2.887 595 17,1 307 58 365 365 70 435 360 3.917 360 119 479 34 103 c24 8283 Tona 2.890 1.077 3.967 3.048 919 23,2 1.115 0 1.115 1115 79 1.194 918 5.161 918 184 1.101 79 236 PTMB17 8284 Tordera 5.744 3.466 9.210 6.275 2.935 31,9 2.471 4.262 6.733 2000 184 2.184 1.488 11.394 1.488 587 2.075 148 445 c24 8285 Torelló 5.250 1.342 6.592 5.363 1.229 18,6 30 3.274 3.304 2197 132 2.329 1.895 8.921 1.895 246 2.141 153 459 c6 8286 Torre de Claramunt, la 1.048 445 1.493 1.375 118 7,9 50 220 270 270 30 300 276 1.793 276 24 299 21 64 PTMB14 8287 Torrelavit 551 179 730 506 224 30,7 234 0 234 234 15 249 172 979 172 45 217 16 47 PTMB15 8288 Torrelles de Foix 966 189 1.155 983 172 14,9 888 642 1.530 385 23 408 347 1.563 347 34 382 27 82 PTMB20 8289 Torrelles de Llobregat 1.722 758 2.480 2.057 423 17,1 223 0 223 223 50 273 226 2.753 226 85 311 22 67 PTMB7 8290 Ullastrell 599 324 923 688 235 25,5 0 135 135 135 18 154 115 1.077 115 47 162 12 35 PTMB7 8291 Vacarisses 3.044 727 3.771 2.259 1.512 40,1 0 545 545 545 75 620 371 4.391 371 302 674 48 144 c6 8292 Vallbona d'Anoia 464 138 602 543 59 9,8 0 264 264 201 12 213 192 815 192 12 204 15 44 c14 8293 Vallcebre 204 26 230 134 96 41,7 29 168 197 77 5 81 47 311 47 19 67 5 14 PTMB3 8294 Vallgorguina 1.034 431 1.465 995 470 32,1 0 513 513 488 29 518 352 1.983 352 94 446 32 95

129

PTMB20 8295 Vallirana 5.247 1.643 6.890 5.100 1.790 26,0 42 490 532 532 138 670 496 7.560 496 358 854 61 183 PTMB8 8296 Vallromanes 844 322 1.166 896 270 23,2 0 293 293 293 23 316 243 1.482 243 54 297 21 64 c6 8297 Veciana 93 2 95 61 34 35,8 0 46 46 32 2 34 22 129 22 7 28 2 6 c24 8298 Vic 15.410 5.142 20.552 15.744 4.808 23,4 9.274 3.913 13.187 6851 411 7.262 5.563 27.814 5.563 962 6.524 466 1.398 c14 8299 Vilada 237 41 278 189 89 32,0 0 157 157 93 6 98 67 376 67 18 85 6 18 PTMB7 8300 Viladecavalls 2.457 579 3.036 2.451 585 19,3 160 1.638 1.798 1012 61 1.073 866 4.109 866 117 983 70 211 PTMB20 8301 Viladecans 22.537 4.100 26.637 24.231 2.406 9,0 3.918 142 4.060 4060 533 4.592 4.177 31.229 4.177 241 4.418 316 947 c6 8302 Vilanova del Camí 4.375 1.239 5.614 4.495 1.119 19,9 2.992 0 2.992 1871 112 1.984 1.588 7.598 1.588 224 1.812 129 388 c24 8303 Vilanova de Sau 252 10 262 145 117 44,7 0 0 0 86 5 92 51 354 51 23 74 5 16 PTMB15 8304 Vilobí del Penedès 330 103 433 380 53 12,2 151 0 151 144 9 153 134 586 134 11 145 10 31 PTMB15 8305 Vilafranca del Penedès 14.482 4.503 18.985 15.138 3.847 20,3 3.579 16.785 20.364 5500 380 5.880 4.688 24.865 4.688 769 5.458 390 1.170 PTMB3 8306 Vilalba Sasserra 242 139 381 287 94 24,7 0 0 0 126 8 133 100 514 100 19 119 9 26 PTMB18 8307 Vilanova i la Geltrú 28.883 5.786 34.669 26.586 8.083 23,3 2.264 56.076 58.340 11556 693 12.250 9.394 46.919 9.394 808 10.202 729 2.186 c14 8308 Viver i Serrateix 99 0 99 47 52 52,5 0 48 48 33 2 35 17 134 17 10 27 2 6 c24 8901 Rupit i Pruit 232 26 258 133 125 48,4 0 0 0 85 5 90 47 348 47 25 72 5 15 PTMB8 8902 Vilanova del Vallès 1.422 914 2.336 1.789 547 23,4 738 726 1.464 779 47 825 632 3.161 632 109 742 53 159 c14 8903 Sant Julià de Cerdanyola 251 35 286 100 186 65,0 0 0 0 94 6 100 35 386 35 37 72 5 15 PTMB20 8904 Badia del Vallès 5.809 72 5.881 5.277 604 10,3 0 0 0 118 118 106 5.999 106 121 226 16 49 PTMB20 8905 Palma de Cervelló, la 1.299 15 1.314 1.087 227 17,3 425 0 425 425 26 451 373 1.765 373 45 419 30 90 c34 17023 Blanes 22.987 5.053 28.040 15.957 12.083 43,1 952 10.911 11.863 9347 561 9.907 5.638 37.947 5.638 1.208 6.846 489 1.467 PTMB3 17027 Breda 1.563 356 1.919 1.461 458 23,9 1.036 0 1.036 640 38 678 516 2.597 516 92 608 43 130 c24 17063 Espinelves 106 55 161 92 69 42,9 0 24 24 24 3 27 16 188 16 14 29 2 6 c34 17083 Hostalric 1.423 633 2.056 1.612 444 21,6 0 0 0 678 41 720 564 2.776 564 89 653 47 140 c34 17101 Massanes 255 47 302 266 36 11,9 0 1.599 1.599 101 6 107 94 409 94 7 101 7 22 c34 17103 Maçanet de la Selva 2.376 1.173 3.549 2.660 889 25,0 901 0 901 901 71 972 729 4.521 729 178 906 65 194 PTMB3 17146 Riells i Viabrea 1.922 787 2.709 1.458 1.251 46,2 914 0 914 903 54 957 515 3.666 515 250 765 55 164 c24 17212 Vidrà 102 30 132 62 70 53,0 0 0 0 44 3 46 22 178 22 14 36 3 8 c24 17220 Viladrau 783 159 942 406 536 56,9 277 0 277 277 19 296 128 1.238 128 107 235 17 50 c14 25100 Gósol 292 59 351 97 254 72,4 149 0 149 117 7 124 34 475 34 51 85 6 18 c12 43016 Arboç, l' 1.726 816 2.542 1.991 551 21,7 0 1.931 1.931 847 51 898 703 3.440 703 110 814 58 174 c12 43024 Bellvei 1.097 271 1.368 813 555 40,6 879 0 879 456 27 483 287 1.851 287 111 398 28 85 c12 43037 Calafell 23.983 6.981 30.964 10.092 20.872 67,4 458 3.903 4.361 4361 619 4.980 1.623 35.944 1.623 2.087 3.710 265 795 c12 43051 Cunit 11.498 1.946 13.444 5.010 8.434 62,7 986 8.687 9.673 2500 269 2.769 1.032 16.213 1.032 1.687 2.719 194 583 c12 43140 Santa Oliva 1.345 408 1.753 1.251 502 28,6 4.378 0 4.378 584 35 619 442 2.372 442 100 542 39 116 c12 43163 Vendrell, el 26.750 10.082 36.832 14.397 22.435 60,9 9.343 6.277 15.620 7500 737 8.237 3.220 45.069 3.220 2.244 5.463 390 1.171

Total 2.369.657 388.800 2.758.457 2.226.230 532.364 19,3 227.218 554.254 781.472 390.684 55.169 445.853 347.128 3.204.310 347.128 75.984 423.112 30.222 90.667

construcció nous habitatges en sòl capacitat estimació habitatges urbà con- d'acollid parc d'habitatges 2016 secundaris i vacants en sectors solidat total principals disponibles 2030 a % 2 més de 25.000 habitatges 10 persones 3 per resta menys de 25.000 habitatges 20 habitatge habi- d'habi- % incor- capacitat tatges tatges poració total d'acollid familiars acabats (vacants i Totals % sobre secun- total dispo- a total 2001- Estimats nombre secun- segons amb el parc princi- total daris i disponibles (persone codi Subàmbit 2001 2016 2016 de llars daris) % MUC deduïts Totals ajustos de 2016 Total pals Parc 2030 nous vacants nibles anual s)

c12 Baix Penedès 66.399 20.504 86.903 33.554 53.349 61,4 16.044 20.798 36.842 16.248 1.738 17.986 7.307 104.889 7.307 6.339 13.646 975 2.924 c14 Berguedà 21.032 4.159 25.191 16.876 8.317 33,0 3.497 10.517 14.014 8.307 504 8.810 5.908 34.001 5.908 1.663 7.572 541 1.622 c24 Osona 58.881 16.481 75.362 57.843 17.529 23,3 19.976 24.166 44.142 23.827 1.507 25.334 19.506 100.696 19.506 3.506 23.012 1.644 4.931 c34 la Selva 27.807 7.172 34.979 21.045 13.934 39,8 1.979 12.510 14.489 11.153 700 11.852 7.103 46.831 7.103 1.579 8.681 620 1.860 c42 Moianès 6.112 1.617 7.729 4.859 2.870 37,1 1.458 1.890 3.348 2.357 155 2.512 1.590 10.241 1.590 574 2.164 155 464 c6 Anoia 52.434 12.658 65.092 45.083 20.041 30,8 7.428 8.827 16.255 9.229 1.302 10.531 7.513 75.623 7.513 4.008 11.521 823 2.469 c7 Bages 71.112 19.681 90.793 67.582 23.298 25,7 8.217 27.519 35.736 18.027 1.816 19.843 14.923 110.636 14.923 3.520 18.443 1.317 3.952 PTMB1 Riera de Caldes 32.187 8.795 40.982 34.663 6.319 15,4 9.165 9.210 18.375 11.609 820 12.428 10.490 53.410 10.490 1.264 11.754 840 2.519 PTMB14 Mediona-Anoia 13.451 4.836 18.287 13.471 4.816 26,3 4.706 5.039 9.745 5.338 366 5.704 4.213 23.991 4.213 963 5.176 370 1.109 PTMB15 Vilafranca 25.555 8.630 34.185 26.991 7.194 21,0 8.419 21.828 30.247 9.854 684 10.537 8.306 44.722 8.306 1.439 9.745 696 2.088 PTMB17 Calella 41.414 12.944 54.358 35.816 18.542 34,1 6.179 19.419 25.598 13.626 1.087 14.713 9.812 69.071 9.812 3.708 13.520 966 2.897 PTMB18 Garraf 67.936 17.539 85.475 58.653 26.822 31,4 8.565 112.479 121.044 25.892 1.710 27.602 19.117 113.077 19.117 4.556 23.673 1.691 5.073 PTMB20 Àrea Metropolitana de Barcelona 1.375.007 132.758 1.507.765 1.296.931 210.834 14,0 59.192 28.932 88.124 80.728 30.155 110.883 96.178 1.618.648 96.178 24.531 120.710 8.622 25.866 PTMB21 Baix Maresme 45.207 5.509 50.716 42.500 8.216 16,2 3.796 5.814 9.610 9.610 1.014 10.625 8.758 61.341 8.758 1.643 10.401 743 2.229 PTMB22 Mataró 64.353 12.299 76.652 62.086 14.566 19,0 3.791 23.774 27.565 8.442 1.533 9.975 7.620 86.627 7.620 2.094 9.714 694 2.082 PTMB23 Arenys 21.963 5.107 27.070 18.558 8.512 31,4 4.294 7.200 11.494 7.431 541 7.972 5.480 35.042 5.480 1.702 7.182 513 1.539 PTMB3 Montseny 29.203 10.912 40.115 30.542 9.573 23,9 10.990 9.910 20.900 11.042 802 11.844 8.977 51.959 8.977 1.915 10.891 778 2.334 PTMB4 Sabadell 94.997 23.409 118.406 97.664 20.742 17,5 5.788 47.361 53.149 36.492 2.368 38.861 32.209 157.267 32.209 2.490 34.699 2.479 7.436 PTMB5 Tenes-Besòs 45.285 7.821 53.106 44.043 9.063 17,1 4.172 29.416 33.588 9.932 1.062 10.994 8.992 64.100 8.992 1.813 10.804 772 2.315 PTMB7 Terrassa 116.369 32.398 148.767 119.849 28.918 19,4 24.758 60.034 84.792 36.572 2.975 39.547 31.949 188.314 31.949 3.218 35.166 2.512 7.536 PTMB8 Granollers-Congost 57.270 14.886 72.156 61.316 10.846 15,0 7.872 28.379 36.251 22.514 1.443 23.957 20.336 96.113 20.336 1.846 22.181 1.584 4.753 PTMB9 Martorell 35.683 8.685 44.368 36.305 8.063 18,2 6.932 39.232 46.164 12.454 887 13.342 10.841 57.710 10.841 1.613 12.453 890 2.669 Total regió de Barcelona 2.369.657 388.800 2.758.457 2.226.230 532.364 19,3 227.218 554.254 781.472 390.684 55.169 445.853 347.128 3.204.310 347.128 75.984 423.112 30.222 90.667

130

accessibilitat interna capacitat pesnones en nous habitatges atractivitat subambit Codi Municipi municipi subàmbit 0,5 mun/sub municipi subàmbit 0,5 mun/sub interna

c12 43016 Arboç, l' 6 6 0,300 174 174 0,060 0,180 c12 43024 Bellvei 2 8 0,100 85 260 0,029 0,065 c12 43037 Calafell 4 12 0,200 795 1.055 0,272 0,236 c12 43051 Cunit 2 14 0,100 583 1.637 0,199 0,150 c12 43140 Santa Oliva 0 14 0,000 116 1.754 0,040 0,020 c12 43163 Vendrell, el 6 20 c12 0,300 1.171 2.924 c12 0,400 0,350 c14 8011 Avià 0 0 0,000 80 80 0,049 0,025 c14 8016 Bagà 0 0 0,000 116 196 0,071 0,036 c14 8022 Berga 1 1 0,077 636 832 0,392 0,234 c14 8024 Borredà 0 1 0,000 26 858 0,016 0,008 c14 8045 Capolat 0 1 0,000 3 862 0,002 0,001 c14 8049 Casserres 0 1 0,000 57 919 0,035 0,018 c14 8050 Castellar del Riu 0 1 0,000 6 925 0,004 0,002 c14 8052 Castellar de n'Hug 1 2 0,077 14 938 0,008 0,043 c14 8057 Castell de l'Areny 0 2 0,000 4 942 0,002 0,001 c14 8078 Espunyola, l' 0 2 0,000 6 948 0,004 0,002 c14 8080 Fígols 0 2 0,000 2 950 0,001 0,001 c14 8092 Gironella 1 3 0,077 191 1.141 0,117 0,097 c14 8093 Gisclareny 0 3 0,000 2 1.142 0,001 0,000 c14 8099 Guardiola de Berguedà 0 3 0,000 52 1.194 0,032 0,016 c14 8130 Montclar 0 3 0,000 3 1.196 0,002 0,001 c14 8132 Montmajor 0 3 0,000 16 1.212 0,010 0,005 c14 8142 Nou de Berguedà, la 0 3 0,000 7 1.218 0,004 0,002 c14 8144 Olvan 3 6 0,231 35 1.254 0,022 0,126 c14 8166 Pobla de Lillet, la 3 9 0,231 59 1.313 0,036 0,134 c14 8175 Puig-reig 0 9 0,000 147 1.460 0,091 0,045 c14 8177 Quar, la 0 9 0,000 2 1.462 0,001 0,001 c14 8188 Sagàs 1 10 0,077 3 1.465 0,002 0,040 c14 8190 Saldes 0 10 0,000 14 1.479 0,008 0,004 c14 8216 Sant Jaume de Frontanyà 0 10 0,000 2 1.481 0,001 0,001 c14 8255 Santa Maria de Merlès 3 13 0,231 7 1.488 0,004 0,118 c14 8268 Cercs 0 13 0,000 62 1.551 0,038 0,019 c14 8293 Vallcebre 0 13 0,000 14 1.565 0,009 0,004 c14 8299 Vilada 0 13 0,000 18 1.583 0,011 0,006 c14 8308 Viver i Serrateix 0 13 0,000 6 1.589 0,004 0,002 c14 8903 Sant Julià de Cerdanyola 0 13 0,000 15 1.604 0,010 0,005 c14 25100 Gósol 0 13 c14 0,000 18 1.622 c14 0,011 0,006 c24 8004 Alpens 1 1 0,004 15 15 0,003 0,003 c24 8017 Balenyà 6 7 0,022 129 144 0,026 0,024 c24 8026 Brull, el 1 8 0,004 9 153 0,002 0,003 c24 8037 Calldetenes 7 15 0,026 73 226 0,015 0,020 c24 8067 Centelles 8 23 0,029 247 473 0,050 0,040 c24 8083 Folgueroles 0 23 0,000 65 538 0,013 0,007 c24 8100 Gurb 13 36 0,048 65 603 0,013 0,030 c24 8109 Lluçà 2 38 0,007 12 615 0,002 0,005 c24 8111 Malla 2 40 0,007 5 619 0,001 0,004 c24 8112 Manlleu 12 52 0,044 621 1.240 0,126 0,085 c24 8116 Masies de Roda, les 1 53 0,004 27 1.267 0,005 0,005 c24 8117 Masies de Voltregà, les 0 53 0,000 97 1.364 0,020 0,010 c24 8129 Muntanyola 3 56 0,011 21 1.385 0,004 0,008 c24 8131 Montesquiu 4 60 0,015 43 1.428 0,009 0,012 c24 8149 Olost 4 64 0,015 46 1.474 0,009 0,012 c24 8150 Orís 1 65 0,004 10 1.484 0,002 0,003 c24 8151 Oristà 4 69 0,015 18 1.501 0,004 0,009 c24 8160 Perafita 2 71 0,007 17 1.518 0,003 0,005 c24 8171 Prats de Lluçanès 3 74 0,011 88 1.606 0,018 0,014 c24 8183 Roda de Ter 10 84 0,037 193 1.800 0,039 0,038 c24 8195 Sant Agustí de Lluçanès 6 90 0,022 4 1.804 0,001 0,011 c24 8199 Sant Bartomeu del Grau 2 92 0,007 32 1.836 0,006 0,007 c24 8201 Sant Boi de Lluçanès 0 92 0,000 21 1.856 0,004 0,002 c24 8215 Sant Hipòlit de Voltregà 0 92 0,000 122 1.978 0,025 0,012 c24 8220 Sant Julià de Vilatorta 0 92 0,000 93 2.071 0,019 0,009 c24 8224 Sant Martí de Centelles 13 105 0,048 39 2.109 0,008 0,028 c24 8225 Sant Martí d'Albars 2 107 0,007 4 2.114 0,001 0,004

131 c24 8233 Sant Pere de Torelló 3 110 0,011 80 2.194 0,016 0,014 c24 8237 Sant Quirze de Besora 4 114 0,015 80 2.274 0,016 0,015 c24 8241 Sant Sadurní d'Osormort 2 116 0,007 2 2.276 0,000 0,004 c24 8243 Santa Cecília de Voltregà 0 116 0,000 5 2.281 0,001 0,001 c24 8246 Santa Eugènia de Berga 0 116 0,000 67 2.348 0,014 0,007 c24 8247 Santa Eulàlia de Riuprimer 1 117 0,004 9 2.358 0,002 0,003 c24 8253 Santa Maria de Besora 2 119 0,007 5 2.363 0,001 0,004 c24 8254 Esquirol, l' 7 126 0,026 77 2.440 0,016 0,021 c24 8265 Sant Vicenç de Torelló 13 139 0,048 65 2.505 0,013 0,031 c24 8269 Seva 8 147 0,029 52 2.557 0,011 0,020 c24 8271 Sobremunt 0 147 0,000 3 2.560 0,001 0,000 c24 8272 Sora 5 152 0,018 8 2.568 0,002 0,010 c24 8275 Tavèrnoles 1 153 0,004 7 2.575 0,001 0,003 c24 8278 Taradell 0 153 0,000 158 2.732 0,032 0,016 c24 8280 Tavertet 1 154 0,004 10 2.743 0,002 0,003 c24 8283 Tona 6 160 0,022 236 2.979 0,048 0,035 c24 8285 Torelló 15 175 0,055 459 3.438 0,093 0,074 c24 8298 Vic 92 267 0,338 1.398 4.836 0,284 0,311 c24 8303 Vilanova de Sau 0 267 0,000 16 4.852 0,003 0,002 c24 8901 Rupit i Pruit 2 269 0,007 15 4.867 0,003 0,005 c24 17063 Espinelves 1 270 0,004 6 4.873 0,001 0,002 c24 17212 Vidrà 1 271 0,004 8 4.881 0,002 0,003 c24 17220 Viladrau 1 272 c24 0,004 50 4.931 c24 0,010 0,007 c34 8082 Fogars de la Selva 7 7 0,233 37 37 0,020 0,127 c34 17023 Blanes 7 14 0,233 1.467 1.504 0,789 0,511 c34 17083 Hostalric 5 19 0,167 140 1.644 0,075 0,121 c34 17101 Massanes 0 19 0,000 22 1.666 0,012 0,006 c34 17103 Maçanet de la Selva 11 30 c34 0,367 194 1.860 c34 0,104 0,236 c42 8034 Calders 10 10 0,094 31 31 0,066 0,080 c42 8055 Castellcir 4 14 0,038 22 52 0,047 0,042 c42 8064 Castellterçol 12 26 0,113 87 139 0,188 0,150 c42 8070 Collsuspina 4 30 0,038 14 153 0,030 0,034 c42 8079 Estany, l' 8 38 0,075 11 164 0,023 0,049 c42 8095 Granera 1 39 0,009 3 167 0,007 0,008 c42 8128 Monistrol de Calders 0 39 0,000 25 192 0,054 0,027 c42 8138 Moià 26 65 0,245 222 414 0,478 0,362 c42 8239 Sant Quirze Safaja 21 86 0,198 14 428 0,030 0,114 c42 8258 Santa Maria d'Oló 20 106 c42 0,189 36 464 c42 0,077 0,133 c6 8008 Argençola 0 0 0,000 2 2 0,001 0,000 c6 8021 Bellprat 0 0 0,000 4 5 0,001 0,001 c6 8025 Bruc, el 11 11 0,050 38 44 0,016 0,033 c6 8028 Cabrera d'Anoia 22 33 0,100 50 94 0,020 0,060 c6 8031 Calaf 2 35 0,009 75 169 0,031 0,020 c6 8036 Calonge de Segarra 0 35 0,000 9 178 0,004 0,002 c6 8044 Capellades 11 46 0,050 90 268 0,036 0,043 c6 8048 Carme 1 47 0,005 30 299 0,012 0,008 c6 8060 Castellfollit de Riubregós 0 47 0,000 8 307 0,003 0,002 c6 8063 Castellolí 2 49 0,009 13 320 0,005 0,007 c6 8071 Copons 0 49 0,000 14 334 0,006 0,003 c6 8102 Igualada 17 66 0,078 388 721 0,157 0,117 c6 8103 Jorba 0 66 0,000 30 751 0,012 0,006 c6 8104 Llacuna, la 0 66 0,000 51 802 0,021 0,010 c6 8119 Masquefa 14 80 0,064 94 896 0,038 0,051 c6 8133 Montmaneu 0 80 0,000 8 903 0,003 0,002 c6 8143 Òdena 7 87 0,032 114 1.017 0,046 0,039 c6 8152 Orpí 0 87 0,000 6 1.023 0,002 0,001 c6 8161 Piera 64 151 0,292 355 1.378 0,144 0,218 c6 8162 Hostalets de Pierola, els 6 157 0,027 107 1.485 0,043 0,035 c6 8165 Pobla de Claramunt, la 11 168 0,050 77 1.562 0,031 0,041 c6 8170 Prats de Rei, els 0 168 0,000 20 1.581 0,008 0,004 c6 8176 Pujalt 0 168 0,000 8 1.590 0,003 0,002 c6 8185 Rubió 0 168 0,000 6 1.596 0,002 0,001 c6 8189 Sant Pere Sallavinera 2 170 0,009 6 1.602 0,002 0,006 c6 8226 Sant Martí de Tous 0 170 0,000 31 1.632 0,012 0,006 c6 8228 Sant Martí Sesgueioles 2 172 0,009 9 1.641 0,004 0,006 c6 8250 Santa Margarida de Montbui 6 178 0,027 322 1.963 0,131 0,079 c6 8257 Santa Maria de Miralles 0 178 0,000 4 1.967 0,001 0,001 c6 8286 Torre de Claramunt, la 26 204 0,119 64 2.031 0,026 0,072 c6 8292 Vallbona d'Anoia 7 211 0,032 44 2.074 0,018 0,025 c6 8297 Veciana 0 211 0,000 6 2.081 0,002 0,001

132

c6 8302 Vilanova del Camí 8 219 c6 0,037 388 2.469 c6 0,157 0,097 c7 8002 Aguilar de Segarra 2 2 0,008 7 7 0,002 0,005 c7 8010 Artés 11 13 0,043 99 106 0,025 0,034 c7 8012 Avinyó 0 13 0,000 74 180 0,019 0,009 c7 8018 Balsareny 0 13 0,000 71 251 0,018 0,009 c7 8038 Callús 0 13 0,000 69 320 0,017 0,009 c7 8047 Cardona 0 13 0,000 173 493 0,044 0,022 c7 8053 Castellbell i el Vilar 22 35 0,086 109 601 0,028 0,057 c7 8059 Castellfollit del Boix 0 35 0,000 13 614 0,003 0,002 c7 8061 Castellgalí 18 53 0,071 65 679 0,016 0,043 c7 8062 Castellnou de Bages 0 53 0,000 13 691 0,003 0,002 c7 8084 Fonollosa 0 53 0,000 21 712 0,005 0,003 c7 8090 Gaià 0 53 0,000 7 719 0,002 0,001 c7 8098 Sant Salvador de Guardiola 0 53 0,000 26 744 0,006 0,003 c7 8113 Manresa 119 172 0,467 1.138 1.883 0,288 0,377 c7 8127 Monistrol de Montserrat 20 192 0,078 112 1.995 0,028 0,053 c7 8139 Mura 2 194 0,008 13 2.008 0,003 0,006 c7 8140 Navarcles 6 200 0,024 208 2.215 0,053 0,038 c7 8141 Navàs 0 200 0,000 210 2.425 0,053 0,027 c7 8178 Rajadell 2 202 0,008 15 2.441 0,004 0,006 c7 8182 Pont de Vilomara i Rocafort, el 8 210 0,031 94 2.535 0,024 0,028 c7 8191 Sallent 0 210 0,000 262 2.796 0,066 0,033 c7 8192 Santpedor 0 210 0,000 181 2.977 0,046 0,023 c7 8212 Sant Feliu Sasserra 4 214 0,016 21 2.998 0,005 0,010 c7 8213 Sant Fruitós de Bages 20 234 0,078 262 3.260 0,066 0,072 c7 8218 Sant Joan de Vilatorrada 0 234 0,000 336 3.596 0,085 0,043 c7 8229 Sant Mateu de Bages 0 234 0,000 16 3.612 0,004 0,002 c7 8242 Marganell 7 241 0,027 8 3.619 0,002 0,015 c7 8262 Sant Vicenç de Castellet 10 251 0,039 100 3.720 0,025 0,032 c7 8274 Súria 0 251 0,000 219 3.939 0,055 0,028 c7 8277 Talamanca 4 255 c7 0,016 13 3.952 c7 0,003 0,010 PTMB1 8033 Caldes de Montbui 59 59 0,216 415 415 0,165 0,190 PTMB1 8105 Llagosta, la 10 69 0,037 369 784 0,147 0,092 PTMB1 8156 Palau-solità i Plegamans 65 134 0,238 422 1.206 0,168 0,203 PTMB1 8167 Polinyà 26 160 0,095 241 1.447 0,096 0,095 PTMB1 8210 Sant Feliu de Codines 17 177 0,062 222 1.669 0,088 0,075 PTMB1 8260 Santa Perpètua de Mogoda 68 245 0,249 565 2.234 0,224 0,237 PTMB1 8267 Sentmenat 28 273 PTMB1 0,103 284 2.519 PTMB1 0,113 0,108 PTMB14 8091 Gelida 6 6 0,075 170 170 0,153 0,114 PTMB14 8122 Mediona 8 14 0,100 97 267 0,087 0,094 PTMB14 8164 Pla del Penedès, el 6 20 0,075 18 285 0,016 0,046 PTMB14 8174 Puigdàlber 3 23 0,038 15 300 0,014 0,026 PTMB14 8222 Sant Llorenç d'Hortons 3 26 0,038 92 392 0,083 0,060 PTMB14 8232 Sant Pere de Riudebitlles 5 31 0,063 79 472 0,072 0,067 PTMB14 8236 Sant Quintí de Mediona 4 35 0,050 84 556 0,076 0,063 PTMB14 8240 Sant Sadurní d'Anoia 28 63 0,350 402 958 0,363 0,356 PTMB14 8273 Subirats 13 76 0,163 105 1.063 0,094 0,128 PTMB14 8287 Torrelavit 4 80 PTMB14 0,050 47 1.109 PTMB14 0,042 0,046 PTMB15 8013 Avinyonet del Penedès 8 8 0,071 53 53 0,025 0,048 PTMB15 8027 Cabanyes, les 4 12 0,035 25 79 0,012 0,024 PTMB15 8058 Castellet i la Gornal 2 14 0,018 90 169 0,043 0,030 PTMB15 8065 Castellví de la Marca 6 20 0,053 55 224 0,026 0,040 PTMB15 8085 Font-rubí 17 37 0,150 45 268 0,021 0,086 PTMB15 8094 Granada, la 9 46 0,080 68 336 0,032 0,056 PTMB15 8145 Olèrdola 3 49 0,027 70 406 0,033 0,030 PTMB15 8146 Olesa de Bonesvalls 6 55 0,053 53 459 0,025 0,039 PTMB15 8154 Pacs del Penedès 7 62 0,062 15 474 0,007 0,035 PTMB15 8168 Pontons 4 66 0,035 30 504 0,014 0,025 PTMB15 8206 Sant Cugat Sesgarrigues 2 68 0,018 30 534 0,014 0,016 PTMB15 8227 Sant Martí Sarroca 12 80 0,106 102 636 0,049 0,078 PTMB15 8249 Santa Fe del Penedès 1 81 0,009 11 647 0,005 0,007 PTMB15 8251 Santa Margarida i els Monjos 10 91 0,088 159 806 0,076 0,082 PTMB15 8288 Torrelles de Foix 5 96 0,044 82 888 0,039 0,042 PTMB15 8304 Vilobí del Penedès 6 102 0,053 31 919 0,015 0,034 PTMB15 8305 Vilafranca del Penedès 11 113 PTMB15 0,097 1.170 2.088 PTMB15 0,560 0,329 PTMB17 8035 Calella 22 22 0,176 715 715 0,247 0,211 PTMB17 8110 Malgrat de Mar 14 36 0,112 588 1.303 0,203 0,157 PTMB17 8155 Palafolls 26 62 0,208 297 1.600 0,102 0,155 PTMB17 8163 Pineda de Mar 31 93 0,248 705 2.305 0,243 0,246 PTMB17 8261 Santa Susanna 11 104 0,088 147 2.452 0,051 0,069

133

PTMB17 8284 Tordera 21 125 PTMB17 0,168 445 2.897 PTMB17 0,153 0,161 PTMB18 8043 Canyelles 0 0 0,000 175 175 0,035 0,017 PTMB18 8074 Cubelles 2 2 0,011 699 874 0,138 0,075 PTMB18 8148 Olivella 0 2 0,000 130 1.004 0,026 0,013 PTMB18 8231 Sant Pere de Ribes 0 2 0,000 976 1.980 0,192 0,096 PTMB18 8270 Sitges 30 32 0,172 906 2.887 0,179 0,176 PTMB18 8307 Vilanova i la Geltrú 142 174 PTMB18 0,816 2.186 5.073 PTMB18 0,431 0,624 PTMB20 8015 Badalona 1.024 1024 0,115 1.176 1.176 0,045 0,080 PTMB20 8019 Barcelona 2.149 3173 0,240 5.472 6.648 0,212 0,226 PTMB20 8020 Begues 32 3205 0,004 123 6.770 0,005 0,004 PTMB20 8054 Castellbisbal 35 3240 0,004 148 6.918 0,006 0,005 PTMB20 8056 Castelldefels 288 3528 0,032 299 7.217 0,012 0,022 PTMB20 8068 Cervelló 100 3628 0,011 239 7.457 0,009 0,010 PTMB20 8072 Corbera de Llobregat 105 3733 0,012 130 7.587 0,005 0,008 PTMB20 8073 Cornellà de Llobregat 201 3934 0,022 1.323 8.910 0,051 0,037 PTMB20 8077 Esplugues de Llobregat 187 4121 0,021 1.414 10.324 0,055 0,038 PTMB20 8089 Gavà 300 4421 0,034 1.120 11.444 0,043 0,038 PTMB20 8101 Hospitalet de Llobregat, l' 637 5058 0,071 2.074 13.518 0,080 0,076 PTMB20 8123 Molins de Rei 94 5152 0,011 286 13.804 0,011 0,011 PTMB20 8125 Montcada i Reixac 67 5219 0,007 1.082 14.886 0,042 0,025 PTMB20 8126 Montgat 176 5395 0,020 135 15.021 0,005 0,012 PTMB20 8157 Pallejà 11 5406 0,001 98 15.119 0,004 0,003 PTMB20 8158 Papiol, el 26 5432 0,003 119 15.238 0,005 0,004 PTMB20 8169 Prat de Llobregat, el 605 6037 0,068 1.881 17.119 0,073 0,070 PTMB20 8180 Ripollet 51 6088 0,006 160 17.278 0,006 0,006 PTMB20 8194 Sant Adrià de Besòs 140 6228 0,016 319 17.597 0,012 0,014 PTMB20 8196 Sant Andreu de la Barca 41 6269 0,005 172 17.769 0,007 0,006 PTMB20 8200 Sant Boi de Llobregat 524 6793 0,059 965 18.734 0,037 0,048 PTMB20 8204 Sant Climent de Llobregat 15 6808 0,002 95 18.829 0,004 0,003 PTMB20 8205 Sant Cugat del Vallès 350 7158 0,039 679 19.508 0,026 0,033 PTMB20 8211 Sant Feliu de Llobregat 115 7273 0,013 667 20.175 0,026 0,019 PTMB20 8217 Sant Joan Despí 156 7429 0,017 946 21.121 0,037 0,027 PTMB20 8221 Sant Just Desvern 151 7580 0,017 500 21.621 0,019 0,018 PTMB20 8244 Santa Coloma de Cervelló 35 7615 0,004 233 21.854 0,009 0,006 PTMB20 8245 Santa Coloma de Gramenet 538 8153 0,060 345 22.199 0,013 0,037 PTMB20 8252 Barberà del Vallès 54 8207 0,006 372 22.571 0,014 0,010 PTMB20 8263 Sant Vicenç dels Horts 59 8266 0,007 158 22.729 0,006 0,006 PTMB20 8266 Cerdanyola del Vallès 171 8437 0,019 1.700 24.429 0,066 0,042 PTMB20 8282 Tiana 85 8522 0,010 103 24.532 0,004 0,007 PTMB20 8289 Torrelles de Llobregat 42 8564 0,005 67 24.598 0,003 0,004 PTMB20 8295 Vallirana 16 8580 0,002 183 24.781 0,007 0,004 PTMB20 8301 Viladecans 335 8915 0,037 947 25.728 0,037 0,037 PTMB20 8904 Badia del Vallès 11 8926 0,001 49 25.777 0,002 0,002 PTMB20 8905 Palma de Cervelló, la 11 8937 PTMB20 0,001 90 25.866 PTMB20 0,003 0,002 PTMB21 8003 Alella 49 49 0,209 157 157 0,071 0,140 PTMB21 8030 Cabrils 20 69 0,085 179 336 0,080 0,083 PTMB21 8118 Masnou, el 53 122 0,226 509 845 0,228 0,227 PTMB21 8172 Premià de Mar 24 146 0,102 196 1.041 0,088 0,095 PTMB21 8214 Vilassar de Dalt 13 159 0,055 201 1.242 0,090 0,073 PTMB21 8219 Vilassar de Mar 49 208 0,209 641 1.883 0,288 0,248 PTMB21 8230 Premià de Dalt 11 219 0,047 196 2.080 0,088 0,067 PTMB21 8281 Teià 16 235 PTMB21 0,068 149 2.229 PTMB21 0,067 0,068 PTMB22 8009 Argentona 40 40 0,164 221 221 0,106 0,135 PTMB22 8029 Cabrera de Mar 40 80 0,164 136 357 0,065 0,115 PTMB22 8032 Caldes d'Estrac 7 87 0,029 123 480 0,059 0,044 PTMB22 8075 Dosrius 25 112 0,102 157 637 0,075 0,089 PTMB22 8121 Mataró 70 182 0,287 925 1.562 0,444 0,366 PTMB22 8153 Òrrius 3 185 0,012 20 1.581 0,009 0,011 PTMB22 8197 Sant Andreu de Llavaneres 33 218 0,135 383 1.964 0,184 0,160 PTMB22 8264 Sant Vicenç de Montalt 26 244 PTMB22 0,107 118 2.082 PTMB22 0,057 0,082 PTMB23 8006 Arenys de Mar 13 13 0,210 346 346 0,225 0,217 PTMB23 8007 Arenys de Munt 8 21 0,129 286 632 0,186 0,157 PTMB23 8040 Canet de Mar 19 40 0,306 508 1.139 0,330 0,318 PTMB23 8193 Sant Iscle de Vallalta 0 40 0,000 43 1.183 0,028 0,014 PTMB23 8203 Sant Cebrià de Vallalta 6 46 0,097 120 1.303 0,078 0,088 PTMB23 8235 Sant Pol de Mar 16 62 PTMB23 0,258 236 1.539 PTMB23 0,153 0,206 PTMB3 8039 Campins 3 3 0,012 5 5 0,002 0,007 PTMB3 8042 Cànoves i Samalús 26 29 0,103 94 99 0,040 0,072 PTMB3 8046 Cardedeu 47 76 0,186 520 619 0,223 0,204 PTMB3 8081 Fogars de Montclús 12 88 0,047 12 631 0,005 0,026

134

PTMB3 8097 Gualba 9 97 0,036 47 679 0,020 0,028 PTMB3 8106 Llinars del Vallès 12 109 0,047 298 977 0,128 0,088 PTMB3 8137 Montseny 5 114 0,020 9 985 0,004 0,012 PTMB3 8198 Sant Antoni de Vilamajor 17 131 0,067 98 1.083 0,042 0,055 PTMB3 8202 Sant Celoni 41 172 0,162 568 1.652 0,244 0,203 PTMB3 8207 Sant Esteve de Palautordera 9 181 0,036 79 1.731 0,034 0,035 PTMB3 8234 Sant Pere de Vilamajor 15 196 0,059 41 1.773 0,018 0,039 PTMB3 8259 Santa Maria de Palautordera 35 231 0,138 146 1.919 0,062 0,100 PTMB3 8294 Vallgorguina 18 249 0,071 95 2.014 0,041 0,056 PTMB3 8306 Vilalba Sasserra 2 251 0,008 26 2.040 0,011 0,009 PTMB3 17027 Breda 0 251 0,000 130 2.170 0,056 0,028 PTMB3 17146 Riells i Viabrea 2 253 PTMB3 0,008 164 2.334 PTMB3 0,070 0,039 PTMB4 8051 Castellar del Vallès 62 62 0,290 237 237 0,032 0,161 PTMB4 8087 Gallifa 1 63 0,005 8 246 0,001 0,003 PTMB4 8187 Sabadell 116 179 0,542 6.533 6.779 0,879 0,710 PTMB4 8223 Sant Llorenç Savall 11 190 0,051 89 6.868 0,012 0,032 PTMB4 8238 Sant Quirze del Vallès 24 214 PTMB4 0,112 568 7.436 PTMB4 0,076 0,094 PTMB5 8023 Bigues i Riells 60 60 0,127 214 214 0,093 0,110 PTMB5 8107 Lliçà d'Amunt 127 187 0,270 343 557 0,148 0,209 PTMB5 8108 Lliçà de Vall 14 201 0,030 184 741 0,080 0,055 PTMB5 8115 Martorelles 37 238 0,079 142 883 0,061 0,070 PTMB5 8124 Mollet del Vallès 88 326 0,187 574 1.457 0,248 0,217 PTMB5 8159 Parets del Vallès 46 372 0,098 562 2.020 0,243 0,170 PTMB5 8209 Sant Fost de Campsentelles 64 436 0,136 133 2.152 0,057 0,097 PTMB5 8248 Santa Eulàlia de Ronçana 32 468 0,068 136 2.288 0,059 0,063 PTMB5 8256 Santa Maria de Martorelles 3 471 PTMB5 0,006 27 2.315 PTMB5 0,012 0,009 PTMB7 8120 Matadepera 39 39 0,173 76 76 0,010 0,092 PTMB7 8179 Rellinars 2 41 0,009 20 96 0,003 0,006 PTMB7 8184 Rubí 43 84 0,191 1.984 2.080 0,263 0,227 PTMB7 8279 Terrassa 92 176 0,409 5.066 7.146 0,672 0,541 PTMB7 8290 Ullastrell 8 184 0,036 35 7.181 0,005 0,020 PTMB7 8291 Vacarisses 9 193 0,040 144 7.325 0,019 0,030 PTMB7 8300 Viladecavalls 32 225 PTMB7 0,142 211 7.536 PTMB7 0,028 0,085 PTMB8 8005 Ametlla del Vallès, l' 14 14 0,040 194 194 0,041 0,040 PTMB8 8014 Aiguafreda 6 20 0,017 92 285 0,019 0,018 PTMB8 8041 Canovelles 25 45 0,071 461 746 0,097 0,084 PTMB8 8086 Franqueses del Vallès, les 60 105 0,170 593 1.340 0,125 0,147 PTMB8 8088 Garriga, la 25 130 0,071 503 1.843 0,106 0,088 PTMB8 8096 Granollers 106 236 0,300 1.575 3.418 0,331 0,316 PTMB8 8134 Figaró-Montmany 4 240 0,011 35 3.453 0,007 0,009 PTMB8 8135 Montmeló 23 263 0,065 260 3.713 0,055 0,060 PTMB8 8136 Montornès del Vallès 23 286 0,065 503 4.216 0,106 0,085 PTMB8 8181 Roca del Vallès, la 43 329 0,122 305 4.522 0,064 0,093 PTMB8 8276 Tagamanent 2 331 0,006 9 4.531 0,002 0,004 PTMB8 8296 Vallromanes 5 336 0,014 64 4.594 0,013 0,014 PTMB8 8902 Vilanova del Vallès 17 353 PTMB8 0,048 159 4.753 PTMB8 0,033 0,041 PTMB9 8001 Abrera 14 14 0,071 386 386 0,145 0,108 PTMB9 8066 Castellví de Rosanes 10 24 0,051 45 432 0,017 0,034 PTMB9 8069 Collbató 11 35 0,056 144 576 0,054 0,055 PTMB9 8076 Esparreguera 41 76 0,209 542 1.118 0,203 0,206 PTMB9 8114 Martorell 80 156 0,408 573 1.690 0,215 0,311 PTMB9 8147 Olesa de Montserrat 31 187 0,158 755 2.445 0,283 0,221 PTMB9 8208 Sant Esteve Sesrovires 9 196 PTMB9 0,046 223 2.669 PTMB9 0,084 0,065

135

136