OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS

ADOR

LA

AJUNTAMENT D'ADOR ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA

COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Tecnicolingüístics RECULL Josep-Ramon Millet i Pons TEXT Jesús E. Alonso López DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull

© Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica i Toponímia Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Ador, 75 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l' Ajuntament d'Ador i del CEIC Alfons el Vell

ISBN: 84-482-4179-7 Depòsit legal: V-4433-2005 Impressió: Gàfiques Vimar, SL

www.avl.gva.es

ADOR

El terme municipal d'Ador, de 13,80 km2 , s'estén entre la serra que porta el seu nom, la Canaleta i les vores del riu de Vernissa i del riu d'Alcoi, en el pla de l'horta gandienca. Des de la seua privilegiada situació, a tall de balcó saforenc en la falda del Ventura, Ador ha conformat al llarg dels segles una unitat jurisdiccional i de terme amb Palma, ja que depenia durant l'edat mitjana del seu castell. La creació d'ajuntaments separats és relativament recent, de l’any 1841, i va paral·lela al procés revolucionari liberal. La delimitació de terme amb Palma es fixà el 1844, arran d'una concòrdia aprovada per la Diputació Provincial. Va correspondre a Ador aleshores un terç de la partida de Marxuquera, el qual constituïx un enclavament separat, que limita amb i . Palma va haver de donar pas als veïns d'Ador i designà els camins corresponents. D'època neolítica són conegudes les coves del barranc del Figueral i dels Ossos, on s'han trobat puntes de fletxes i restes humanes. Diversos racons del terme donen testimoni de la presència ibera, fonamentalment el poblat de la Navesa, i també de la presència romana, sobretot en la vil·la del Reconc. S'ha parlat, fins i tot, d'enterraments visigòtics. Posteriorment, Ador va ser una alqueria musulmana, que apareix en el Llibre del Repartiment. Una de les interpretacions sobre el seu nom li assigna un origen àrab, amb el significat probable de 'les cases' o 'rodal de camps o de cases'. Des del 1248 han sigut registrades donacions reials d'aquella alqueria. Després de passar pel senyoriu de molts diversos nobles, començant pel sicilià Joan de Pròixita, l'any 1460 va ser adquirit pels Tolsà. El casament d'Àngela Tolsà i Ripoll amb Joan de Montcada i Cardona seria decisiu, en la mesura que els seus descendents, marquesos d'Aitona des del 1536, n'esdevindrien titulars durant moltes generacions. En l'etapa final de l'antic règim, a conseqüència de la tendència general a la centralització de senyorius, va passar a la poderosíssima casa dels ducs de Medinaceli. Per aquells anys els comtes de Ròtova, originaris d'Ador, configuraren una gran propietat al voltant de la casa de l'Alfàs, antiga vil·la romana i, posteriorment, trapig o molí de sucre. La parròquia, dedicada a la Mare de Déu de Loreto, s'independitzà de la de Palma el 1574, durant el mandat del patriarca Ribera; l'estructura del temple és de finals del segle XVII i la portada del 1848. L'ermita de Sant Josep, dedicada al Santíssim Crist de l'Empar, és del segle XVI; existix també un oratori privat a la Canaleta. Tant l'arxiu de la parròquia com el municipal foren destruïts durant la Guerra Civil. D'altra banda, el Centre Comarcal d'Arxius disposa de microfilms de documentació senyorial i escriptures notarials. ELEMENTS FÍSICS I ALTRES LLOCS D'INTERÉS

Orografia

Collado de l'Aigua Penya de Poquet el Cabeço Penya del Moro el Ventura Penya Roja els Escudellers Pla d'Ataranes la Corona Pla de les Estepes la Creu Tossal d'Ataranes Lloma de la Cova Tossal de l'Aigua Penya de la Barca

Hidrografia natural

Barranc d'Andreu Barranc del Racó del Notari Barranc de la Canaleta Barranc dels Llidoners Barranc de la Font Barranquet del Carreter Barranc de la Navesa Barranquet del Raboso Barranc de les Coves Negres Font de Lloret Barranc de Lloret Font del Raboso Barranc del Collado Fonteta Vella Barranc del Figueral Riu d'Alcoi (o Serpis)

Hidrografia artificial

Assut d'en March Motor del Barranquet d'Andreu Motor d'Àngel Séquia d'en Carròs Motor de la Plana Séquia d'en March Motor de Santa Isabel

Altres llocs d'interés

Alberg de la Serra d’Ador Mina dels Moratals Cementeri Molló de l'Alt de les Àligues Ermita de Sant Josep PRESÈNCIA HUMANA

Poblament

Ador Casa de Villarmutis Casa de l'Alfàs Casa del Merlic Casa de la Canaleta Corral de la Canaleta Casa de Morant Corral de Ros

Partides i paratges el Barranquet d'Andreu els Femats el Castell l'Albarça el Collado l'Alfàs el Merlic l'Edo el Morant l'Horta el Pinaret la Canaleta el Pla de Lloret la Corona el Quart la Mercadera el Racó del Collado la Navesa el Racó del Notari la Plana el Rafalany les Quintanes el Ramonet les Saleres el Reconc Ombria de la Canaleta

Vies de comunicació

Camí de l'Alfàs Camí del Maserot Camí de la Bassa Camí del Pinaret Camí de la Canaleta Camí del Pla de Lloret Camí de les Davallades Camí del Reconc Camí de Camí Real de Xàtiva Camí del Budell Carretera de Vilallonga Camí del Canal Alt Senda Blanca Camí del Carril Senda de la Font de Lloret Camí del Collado Elements físics i altres llocs d'interés Benirredrà TERME DE GANDIA Ador Palma de Gandia el Real de de Gandia ac Ròtova Penya de la Barca Lloret Beniarjó Barr n Beniflà Almiserà Barranc de els Escudellers Font de Lloret les Coves Negres del Carreter Potries Castellonet r Ador LlidoneFonteta s Vella anque Llocnou de la arr Bt de Sant Jeroni Conquesta

dels

Tossal d'Ataranes Pla d'Ataranes TERME DE PALMA DE GANDIA

Collado de l'Aigua Penya de Poquet

Barranc h

TERME DE RÒTOVA c r

s

Séquia a

a pi Lloma de la Cova l r

Font M

Se

Mina dels Moratals

de Ador n Tossal de l'Aigua 'e d Barranc Molló de l'Alt de les Àligues o ia d'e u vs éq n S Estepes Na e a oi les Ermita de Sant Josep e Alc d la Creu d' Pla Ca ròsr C lol ado TERME DE POTRIES el Ventura TERME D'ALFAUIR Motor de del la Plana Motor del Cementeri ar n a Brac l Barranc d'Andreu Riu Assut d'en March Penya Roja d' dreu

nAn

el Cabeço RabosoFont del Raboso Barra c del Capital de municipi Pic, roca Barranc de del Alberg de la Serra d'Ador Figuera Barranquet Carretera Mina TERME DE l Camí, senda Font CASTELLONET DE LA CONQUESTA Barranc an Motor d'Àngel Riu Càmping Brrcaan de laC aleta No el tari Barranc Molló

có Motor de Santa Isabel Séquia Ermita del .Rad B Assut Indústria, taller Penya del Moro Motor Cementeri la Corona TERME DE VILALLONGA Muntanya Pla, collado Presència humana Benirredrà de Lrelo t TERME DE GANDIA Ador Palma de Gandia Font el Real de el Pla la Gandia Almoines Blanca Corral de Ros Camídel Pl dea Ll re de de ot Ll re Ròtova ot a Beniarjó en Sda Send el Rafalany Beniflà Camí Real de Xàtiva Almiserà Alfauir Car i

del Potries

mrl Castellonet Ador Ca í Llocnou de la de Sant Jeroni Conquesta TERME DE PALMA DE GANDIA el Castell

TERME DE RÒTOVA

es le dl de ue l l'EdoC. d lese lç B l'A barCa am í o Quin tan Ador Dvallaesad l Po is e Ram net Mercaderatr e rot la ase el Quart del e íM s Cam d l'Alf s Casa de l'Alfàs l'Horta del Pinaret Cmíaeà l'Alfàs Camí l in re o eP a t ic es le Camí TERME DE POTRIES Collad

TERME D'ALFAUIR lado Casa del Merlic o del Merl el Sa Reconc Racd ó Cl del le el Cmaí el

res del o M rant 're dAnd u Casa de Morant do ol a del Bassa Cl el el de la Cmaí e Camí

Ba n u

el rra q et Casa de Villarmutis Capital de municipi

ls F mats

Can

e Plana al Carretera la TERME DE Alt Reconc Navesa Camí Camí, senda la analeta CASTELLONET DE LA CONQUESTA C Corral de la Canaleta la t Casa de la Canaleta Canl a e a a Riu de la Camí el Barranc Notari or n Ombria e l Co Carretera de Vilallonga de Séquia d Racó laa C naleta el la Casa, corral Partida TERME DE VILALLONGA Paratge