Memòria De La Prospecció Superficial I Estudi De L'impacte Sobre El Patrimoni Cultural (Arqueològic, Paleontològic I Arquitectònic)

Generalitat de Catalunya 7234 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Servei d'Arqueologia i Paleontologia Biblioteca del Patrimoni Cultural

Memòria de la prospecció superficial i estudi de l'impacte sobre el patrimoni cultural (arqueològic, paleontològic i arquitectònic). Projecte de millora general. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliiola-Ponts (Noguera) Francesc Busquets Costa Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

ÍNDEX

ANNEX 1: CARTOGRAFIA I PLÀNOLS 1. INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA...... 2 ANNEX 2: FITXES DE LA PROSPECCIÓ ARQUEOLÒGICA PREVENTIVA 2. PONTS I OLIOLA (NOGUERA). MARC HISTÒRIC I GEOFÍSIC...... 3 ANNEX 3: LEGISLACIÓ PATRIMONI CULTURAL I AUTORITZACIONS ADMINISTRATIVES 3. LOCALITZACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL...... 5

3.1. Relació dels elements del patrimoni cultural inventariats i catalogats...... 5

3.1.1. Béns culturals d’interès nacional...... 5

3.1.2. El patrimoni arqueològic...... 5

3.1.3. El patrimoni arquitectònic...... 6

3.2. Prospecció arqueològica preventiva...... 6

3.2.1. Mètode emprat en el treball de camp...... 6

3.2.2. Resultats de la Prospecció Superficial...... 7

4. AFECTACIÓ I MESURES CORRECTORES SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL ...... 11

5. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA...... 14

5.1. Fotografies dels elements catalogats...... 14

5.2. Fotografies de les àrees de prospecció (A.P.)...... 16

5.3. Fotografies de les edificacions no catalogades (E.D.)...... 31

5.4. Fotografies de les Estructures de la Guerra Civil (EGC)...... 36

6. BIBLIOGRAFIA...... 44

7. NETGRAFIA...... 44

1 Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

(Noguera). Entre els dies 24 i 30 d’agost 2008 s’ha dut a terme una segona Prospecció Superficial 1. Introducció i metodologia. Arqueològica als terrenys afectats pel Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera). Variants 1; i 2 (AP 1 i AP 2). Aquestes Arran de l’elaboració de l’Estudi d’Impacte Ambiental del Projecte de Millora General. Variant de Ponts. dues prospeccions anaven encaminades a localitzar nous elements arqueològics en superfície que Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera) Alternatives 1 i 2, s’ha delimitessin futures àrees d’actuació (delimitar els jaciments i concretar la possible afectació) (Veure encarregat a l’empresa ATICS, S.L. la redacció de la part d’aquest estudi dedicat a l’impacte sobre el documentació gràfica). Patrimoni Cultural (Patrimoni Arqueològic i Patrimoni Arquitectònic). − Establiment, a partir de tota la informació aconseguida gràcies als anteriors apartats, d’una sèrie de Aquest present estudi s’ha estructurat en les següents parts: mesures correctores a aplicar abans i durant la realització d’aquest projecte.

− Buidatge exhaustiu de la documentació existent a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (Àrea de Coneixement i Recerca de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de 1 la Generalitat de Catalunya) dels jaciments que es localitzen a tota la zona afectada pel Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts

(Noguera). Alternatives 1 i 2. Aquest buidatge ha estat complementat amb bibliografia especialitzada.

− Buidatge exhaustiu de la documentació existent a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Àrea de Coneixement i Recerca de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) de tots aquells elements i construccions catalogades i que es localitzen a tota la zona afectada2pel Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera). Alternatives 1 i 2. També, s’ha complementat aquest buidatge amb bibliografia especialitzada.

− Realització d’una prospecció arqueològica preventiva (segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic), en les zones

afectades pel projecte i el seu entorn més immediat. Aquesta prospecció anava encaminada a cercar possibles noves evidències arqueològiques i elements del patrimoni arquitectònic no catalogats, per així

poder fer una valoració de l’afectació del projecte sobre els diferents elements localitzats.

− Pel que fa al Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera). Es va realitzar en dos fases ; Entre els dies 27 i 30 de març de 2006 es va dur a terme una Prospecció Superficial Arqueològica als terrenys afectats pel Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts

1 Aquesta informació ha estat facilitada pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural en el marc de l’acord signat el juliol del 2.008 entre ATICS SL i l’ esmentat Servei, per a l’ intercanvi d’informació geogràfica i alfanumèrica de béns immobles del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i del Patrimoni Arquitectònic i figures de protecció del patrimoni cultural.

2 Idem nota 1

2 Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

2. Ponts i Oliola (Noguera). Marc històric i geofísic. Balaguer era ja una població important en l’època en la que els àrabs senyorejaven el país, segons les troballes fetes a l’indret d’Almatà. Amb la reorganització dels comtats cristians del sector de la Catalunya La comarca de la Noguera limita administrativament al nord amb el Pallars Jussà (amb la muralla de la NE i tot seguit dels comtats de Pallars i Ribagorça, a càrrec dels comtes i marquesos tolosans, a l’inici del serra de Montsec), al nord est amb l’alt Urgell, a l’est amb el Solsonès, al sud amb el Pla d’Urgell (on a s. IX, aquesta terra es convertí aviat en un sector proper a la frontera i en zona d’expansió dels comtes partir del canal de Pinyana el relleu s’eixampla) i a l’oest amb la Llitera i la Ribagorça (el curs de la d’Urgell, que des dels volts de l’any 1000 començaren a moure’s per estendre’s vers Balaguer i Lleida. Noguera Pallaresa representa avui la frontera administrativa). Des d’un punt de vista més aviat històric es El primer capitost que es va destacar en la conquesta fou Arnau Mir de Tost, qui va emprendre nombroses poden delimitar quatre sectors dels quals el que ens ocupa és el Segre Mitjà, que té per centres conquestes pel que seria el futur vescomtat d’Àger. El sector de la comarca que ens ocupa, que és el subcomarcals la ciutat d’Artesa de Segre i la vila de Ponts, i constitueix, per la seva banda, una unitat amb centrat a Artesa de Segre i Ponts, també s’organitzà molt aviat, abans de la conquesta definitiva de un fort reconeixement històric i social. Balaguer. La iniciativa de la conquesta d’Artesa vingué de la mà del comte de Barcelona Berenguer Des d’un punt de vista físic la Noguera es divideix en dues grans unitats: l’alta i la baixa Noguera. Diferent Ramon I, que la cedí en feu a Ermengol I d’Urgell. Pocs anys després però, passà a mans també, d’Arnau de l’alta Noguera, encara que també amb relleu força trencat, és el del sector nord est de la comarca, la Mir de Tost. El sector de Ponts era del comte d’Urgell Ermengol IV. La conquesta definitiva de Balaguer part alta del Segre Mitjà, amb altituds menors que van dels 1000 als 500 m. Aquesta part de la comarca l’any 1105 marca el límit de l’expansió dels comtes urgellesos, que d’ara en endavant hauran de pactar les presenta la configuració geològica característica de la Depressió Central, amb estrats horitzontals alternant seves conquestes amb els comtes de Barcelona. Durant el s. XIII es succeeixen nombroses disputes margues i conglomerats. Aquesta zona entra en contacte per la part més nord est amb la morfologia i els nobiliàries, que són apaivagades pels comtes de Barcelona, fins que l’any 1413 el comtat d’Urgell perd materials característics del Solsonès. En conjunt, el Segre Mitjà es presenta com un sector d’altiplans definitivament la seva autonomia i Balaguer esdevé capital d’una vegueria, així com també Camarasa. entallats per l’erosió del Segre i dels seus afluents, amb valls relativament amples, on hi ha una gran Durant el segle XVI la Noguera esdevingué una de les comarques més fortament castigades pel diversitat de conreus que van des de les faixes hortícoles properes al riu fins a notables extensions de bandolerisme. Més tard, també fou envaïda per l’exèrcit de Felip IV de Castella durant la Guerra dels terra campa, oliveres i fins i tot vinya. L’extrem nord d’aquest sector és ocupat pel gran terme de la Baronia Segadors, la qual representà la ruïna dels pobles de La Noguera. Durant els segle XVIII la comarca de Rialb, amb altituds compreses entre els 1000 m i els 400 m als indrets de la Serra i Gualter. experimentà, a l’igual que la resta del país, un fort creixement, acompanyat d’una important expansió Tres són els grans rius de la comarca: el Segre i les dues Nogueres, la Pallaresa i la Ribagorçana. El agrícola i una forta empenta constructiva que marcà el traçat definitiu de moltes poblacions. Segre travessa la comarca de nord est a sud oest, fent de límit ponentí, en trets generals, de la comarca Del 1810 al 1814 l’exèrcit de Napoleó també ocupà la major part de la comarca, però en general el segle de la Noguera i la separa de la Llitera i de la Ribagorça. Dintre el seu recorregut pel límit comarcal XIX es caracteritzà per un creixement de les terres de la comarca, sobretot les de regadiu. Durant el segle s’embassa en els dos notables pantans de Canelles i de Santa Anna. XX la comarca no creix i és degut a l’emigració de la població agrària cap a les ciutats principals, sobretot La comarca de La Noguera és la comarca més extensa de Catalunya i la seva capital és Balaguer. La Lleida i Barcelona i també cap a la capital de la comarca. Aquest factor de despoblació encara se sent grandària del territori noguerenc no es correspon, però, amb un terreny particularment apte per a la amb més força a les zones de l’Alta Noguera. implantació i l’activitat de l’home. No obstant això, sabem que la comarca fou habitada des del neolític Ponts antic, aproximadament al 3.500 a.C., segons que ho confirmen les troballes de ceràmica epicardial i els instruments apareguts en diverses coves de la comarca. Ponts és una vila de la Noguera, situada a la subcomarca del Segre Mitjà i dependent del partit judicial de Solsona A l’època final del bronze, aproximadament a la fi del primer mil·lenni aC., la Noguera va enregistrar una etapa especialment rica i densa de poblament, com ho revelen les múltiples troballes en coves i en poblats L'agricultura és fonamentalment de secà (cereals, oliveres i vinyes) i de regadiu a l'horta propera al Segre a l’aire lliure. Alguns d’aquests poblats també es van continuar en l’època ibèrica, i d’altres s’erigiren de (hortalisses, patates i gira-sol) La ramaderia és ovina, porcina i avícola. La indústria s'orienta cap a nou en diferents punts de la comarca. l'alimentació, el tèxtil i els gèneres de punt, els materials de construcció, la fusta, el metall i l'electricitat.

La submissió dels ilergets i l’entrada al món romà representà per la comarca una etapa de pau i L'any 449 la vila estava en poder dels gots, qui ocupaven les terres compreses entre els Pirineus i els rius prosperitat, en la qual, els naturals assimilaren el nou sistema de vida i es plegaren als costums romans. Llobregat i Segre. Ja en el 797 passaren per aquesta comarca els francs, que conduïts, segons uns, per Els testimonis, sense ser abundants, són, però, significatius, com el sarcòfag del s. II dC. d’Àger. Ludovic, i segons altres, per Guillem de Tolosa, travessaren el Pirineu, ocuparen la ciutat d'Urgell i s'estengueren després per la conca del Segre, fins a la ciutat de Lleida. En els anys 888 i 890 tingué lloc la

3 Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

dotació de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll, al qual donaven, en la Marca, l'església de dos sistemes de costes, els quals, especialment el del SO, seguit parcialment per un eix anticlinal Santa Maria de Ponts. esventrat, originen petites elevacions (fins a 671 m al NO) que dominen de 100 a 200 m la vall intermèdia.

El 909 Muhammad al Tàwil, reietó d'Osca, emprengué una ràtzia per la frontera, conquerint els castells i El lloc fortificat d'Oliola serà colonitzat el 1035. Durant el Comtat d'Urgell entre els senyors d'Oliola i llocs d'Oliola, Ponts i Alguaire. En el 1057, la comtessa Ermessenda, esposa de Ramon Borrell de destaquen Berenguer de Puigverd, Arnau i Guillem d'Oliola. Barcelona, traspassà al seu nét Ramon Berenguer I de Barcelona els drets que posseïa sobre el castell de Ponts i el 1061 Pere Mir de Ponts llegà el castell de Ponts en testament i d'altres més que en posseïa. Al Després de la desfeta del Comtat d'Urgell, Oliola va pertànyer al Casal de Cardona. llarg del segle XI s'instal·laren a Ponts pagesos provinents de la serra del Cadí i de la vall de Lord. Durant aquest segle corrien per Catalunya els diners d'argent de Ponts. El 1185, el castell i vila de Ponts El primer duc de Cardona Joan Ramon Folc IV és reserva per ell la baronia d'Oliola, que comprenia un pertanyien a Elvira de Subirats, la qual el rebé del seu marit, Ermengol VIII. A llur filla Aurembiaix d'Urgell, ampli territori. El 1632 passà a mans dels marquesos de Santa Coloma per retornar al segle XVIII de nou fou arrabassat el comtat pel vescomte d'Àger, Guerau de Cabrera, i el rei Jaume emprengué una lluita al hereus dels Cardona. contra l'usurpador, que es feu fort al castell de Ponts (1228).

Durant l'any 1628, la vila de Ponts, defensada pel canonge Pau Claris, va perdre el seu plet de lluició contra el senyor, el comte Dalmau III de Queralt i de Codina, segon comte de Santa Coloma i baró de Ponts, que efectuà represàlies. El Consell General de la Vila decidí que els habitants de Ponts se separessin de l'obediència del comte i s'incorporaren a la Generalitat i a la Corona d'Aragó.

El 1643, en un document datat a París, el mes de juliol, el rei Lluís XIII, manifestà una especial predilecció per la vila de Ponts, a qui va oferir-li la seva regia protecció, declarant-la vila regia amb mer i mixte imperi. L'any següent fou terriblement estèril, per manca de pluges, i en tot el terme de Ponts no es colliren més de quaranta quarteres de gra de totes classes. El 1708 en plena Guerra de Successió, durant una de les ofensives borbòniques, el 13 d'Agost d'aquest any, entrà a Ponts una forta columna formada per alemanys i miquelets, defensors de la causa de l'arxiduc Carles, després de vèncer l'heroica resistència dels defensors de la vila. Més tard la població fou saquejada i incendiada en dos ocasions, produint-se també execucions sumàries.

Durant el decurs de la primera guerra Carlina, la vila fou testimoni d'alguns fets d'armes d'especial rellevància, inclòs l'incendi i saqueig. Foren les forces de la primera divisió d'avantguarda del comte d'Espanya, sota les ordres del general Pérez Dávila. De les 300 cases que hi havia a la població només en quedaren 150 dempeus. L'església de Santa Maria, gòtica del segle XIV, quedà totalment destruïda, exceptuant-ne el retaule del Roser, que fou protegit pels espardenyers, que tenien la Verge del Roser com patrona. El 1888 s'inaugurà la carretera Ponts-Calaf i durant el 1896 finalitzà la construcció de la carretera que va des de Ponts a la Seu d'Urgell.

Oliola

Poble situat a la vessant d'un turó, dominat per les ruïnes del castell, on s'esglaonen en diferents replans un seguit de cases típiques d'aquest món rural. Al costat de l'església parroquial de Sant Tirs, romànica i modificada al segle XVIII, hi destaca un original cementiri.

Es troba al límit amb l'Urgell i la Segarra, centrat a la vall del Llobregós. El territori, constituït bàsicament per gresos i argiles roges de l'Oligocè, amb conglomerats vora el Segre i guixos més al sud, es disposa en

4 Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

fang. Es desconeix la cronologia de la seva construcció, ja que, tot i que s’emmarca en un moment de 3. Localització del patrimoni cultural. l’edat mitjana, no s’observa ceràmica en superfície que ajudi a precisar-ne la cronologia concreta.

3.1. Relació dels elements del patrimoni cultural inventariats i catalogats.

3.1.2. El patrimoni arqueològic. 3.1.1. Béns culturals d’interès nacional Es relaciona a continuació el catàleg de Jaciments Arqueològics (J.A.) existents pels entorns del Projecte Es relaciona a continuació el catàleg de Béns Culturals d’Interès Nacional (B.C.I.N.) existents pels entorns Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: del Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera ). Variants 1 i 2. Oliola-Ponts (Noguera). Variants 1 i 2. J.A. 1 COSTA DE LES AGUDES - II BCIN 1 En el marc del Pla Especial Urbanístic de Reserva del Sòl (PEURS) per a l'establiment del sistema de Fortificació de la torre d’En Boix. regadiu del canal Segarra - Garrigues presentat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, l'any 2003 es va dur a terme una prospecció arqueològica prèvia l'aprovació Per arribar al tossal on es troba la torre cal sortir de Ponts per la carretera C-14 i passats 900 metres del definitiva del Pla Especial, per tal de determinar l'afectació d'aquest projecte sobre el patrimoni arqueològic punt quilomètric 115, agafar la carretera LV-3134, que surt a mà esquerra, en direcció Oliola. Cal continuar i Paleontològic. per aquesta durant 800 metres, on cal girar a la dreta per una pista sense asfaltar i que puja la zona coneguda com l'Obaga del Boix. Es pot seguir amb cotxe durant 1'4 quilòmetres fins arribar a una granja La prospecció la van realitzar membres del Grup d'Investigació Prehistòrica (G.I.P.) de la Universitat de d'explotació porcina, ja que la torre es troba en el tossal que queda immediatament a l'esquerra de la pista. Lleida per encàrrec de l'empresa Regs de Catalunya SA (REGSA). L’ascensió dura uns 5-10 minuts, i la torre es troba en el punt més alt, tot i que és difícil de divisar, ja que es troba molt tapada per la vegetació. El traçat del Canal neix en l'embassament de Rialb, terme municipal d'Oliola, i durant 85'1km de longitud discorre fins a l'embassament de nova construcció d'Albagés, afectant a 17 municipis de 4 comarques Es localitza el BCIN Torre del Boix, una torre militar d’època medieval, al municipi de Oliola (Noguera). a diferents. El resultat fou la documentació de diversos jaciments arqueològics inèdits fins al moment, entre les proximitats de l’Àrea de Prospecció (A.P.1) (fotos 1 a 3) i el BCIN Torre de Valldans a l’Àrea de ells aquest. Prospecció (A.P. 9) (fotos 4 a 6) de l’àrea afectada pel projecte Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera ). Variants 1 i 2 En aquesta zona de relleus abruptes es detectà en superfície un conjunt de materials arqueològics format Declarades Monument històric. Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español ; Llei 9/1993, per un fragment informe de ceràmica vidriada (possiblement corresponent a una cronologia moderna, del de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. segle XVII), tres fragments informes de ceràmica grisa (potser de Verdú), i un fragment informe de ceràmica feta a ma de cocció reductora. BCIN 2 J..A. 2 COSTA DE LES AGUDES - I Torre de Valldans. En el marc del Pla Especial Urbanístic de Reserva del Sòl (PEURS) per a l'establiment del sistema de Per arribar al tossal on es troba la torre cal arribar fins el poble de Ponts, i aquí cal agafar la pista de terra regadiu del canal Segarra - Garrigues presentat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la que surt de la plaça d'Artigues en direcció est. Es continua per aquesta pista durant 1'4 quilòmetres, on hi Generalitat de Catalunya, l'any 2003 es va dur a terme una prospecció arqueològica prèvia l'aprovació ha una bifurcació i cal agafar el camí de l'esquerra, seguint-lo uns 50 metres. Aquí es troba una altra definitiva del Pla Especial, per tal de determinar l'afectació d'aquest projecte sobre el patrimoni arqueològic bifurcació, on s'agafa la pista de l'esquerra fins arribar a la granja d'en Petges, a uns 100 metres, on es pot i Paleontològic. deixar el cotxe. La torre es troba al petit turó que queda a mà esquerra del camí, i cal pujar a peu durant uns 5 minuts. És una construcció de planta quadrada. Els murs tenen un gruix de 150 cm i una alçada de La prospecció la van realitzar membres del Grup d'Investigació Prehistòrica (G.I.P.) de la Universitat de 2,3 m. Són fets amb filades ben arrenglerades de carreus de mides irregulars (30 cm X 50 cm), units amb Lleida per encàrrec de l'empresa Regs de Catalunya SA (REGSA).

5 Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

El traçat del Canal neix en l'embassament de Rialb, terme municipal d'Oliola, i durant 85'1km de longitud 3.2. Prospecció arqueològica preventiva. discorre fins a l'embassament de nova construcció d'Albagés, afectant a 17 municipis de 4 comarques diferents. El resultat fou la documentació de diversos jaciments arqueològics inèdits fins al moment, entre 3.2.1. Mètode emprat en el treball de camp. ells aquest. Entre els dies 27 i 30 de març de 2006 es va dur a terme una Prospecció Superficial Arqueològica als En un indret de la Costa de les Agudes de Ponts es localitzà un fragment de molí de granit i altres terrenys afectats pel Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK materials dispersos en superfície. Els membres de l'equip de prospecció apunten que es tracti d'una 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera). Aquesta prospecció anava encaminada a localitzar nous possible troballa casual i aïllada. elements arqueològics en superfície que delimitessin futures àrees d’actuació (delimitar els jaciments i concretar la possible afectació) (Veure documentació gràfica). J.A. 3 Serra del Castell

La prospecció es va realitzar sota la direcció de l’arqueòleg Francesc Busquets i Costa, juntament amb En el marc del Pla Especial Urbanístic de Reserva del Sòl (PEURS) per a l'establiment del sistema de l’arqueòleg Jaume Díaz i Ortells i el geògraf tècnic especialista en SIG Alex Moreno Gómez de l’empresa regadiu del canal Segarra - Garrigues presentat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la ATICS S.L. Generalitat de Catalunya, l'any 2003 es va dur a terme una prospecció arqueològica prèvia l'aprovació definitiva del Pla Especial, per tal de determinar l'afectació d'aquest projecte sobre el patrimoni arqueològic Entre els dies 24 i 30 d’agost 2008 s’ha dut a terme una Prospecció Superficial Arqueològica als i Paleontològic. terrenys afectats pel Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera). Variants 1; i 2 (AP 1 i AP 2). Aquesta prospecció anava La prospecció la van realitzar membres del Grup d'Investigació Prehistòrica (G.I.P.) de la Universitat de encaminada a localitzar nous elements arqueològics en superfície que delimitessin futures àrees Lleida per encàrrec de l'empresa Regs de Catalunya SA (REGSA). d’actuació (delimitar els jaciments i concretar la possible afectació) (Veure documentació gràfica). El traçat del Canal neix en l'embassament de Rialb, terme municipal d'Oliola, i durant 85'1km de longitud La prospecció es va realitzar sota la direcció de l’arqueòleg Francesc Busquets i Costa, juntament amb els discorre fins a l'embassament de nova construcció d'Albagés, afectant a 17 municipis de 4 comarques arqueòlegs Damià Griñó i Marquéz i Roger Pahisa i Farrés de l’empresa ATICS S.L. diferents. El resultat fou la documentació de diversos jaciments arqueològics inèdits fins al moment, entre ells aquest. Referent a aquest Projecte, l’empresa TEC CUATRO S.A., ha encarregat a l’empresa de Gestió del Patrimoni Històric i Arqueològic ATICS S.L. la realització de l’Estudi d’Impacte sobre el Patrimoni Cultural En una formació rocosa en la Serra de Castellar es localitzaren unes lloses inclinades on s'observaren en Arqueològic i Arquitectònic. Part d’aquest estudi es completa amb la realització d’una prospecció la part baixa uns petits sondejos. Semblen sondejos realitzats per algun furtius, ja que no hi ha constància arqueològica superficial en aquelles zones més sensibles de quedar afectades per les obres. de que en aquest indret es realitzessin excavacions arqueològiques de cap tipus.

Aquesta prospecció superficial s’ha realitzat d’acord amb el que estableix el procediment establert pel Per l'aspecte que tenen els sondejos, podrien ser fruit de la cerca d'algun enterrament d'època medieval. Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

Per portar a terme aquesta tasca s’havien delimitat cinc Àrees de Prospecció (A.P.) en l’anterior estudi en 3.1.3. El patrimoni arquitectònic. funció del traçat de la nova variant, les característiques del projecte, l’orografia de la zona i l’ús del sòl. Per aquest nou estudi, s’han ampliat les AP 1 i 2 de la Variant 2 degut a un lleuger canvi en el traçat d’aquesta Es relaciona a continuació el catàleg d’elements del Patrimoni Arquitectònic (P.A.) existents pels entorns respecte al anterior, i s’han delimitat cinc noves AP per a la Variant 1; numerades de la 6 a la 10. (Veure del Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: documentació gràfica). Oliola-Ponts (Noguera ). Variants 1 i 2. Les zones susceptibles d’indicar l’existència d’algun jaciment han estat considerades com a Zona No es localitza cap element amb aquesta catalogació a les immediacions de l’àrea afectada pel projecte d’Expectativa Arqueològica (Z.E.A.). Durant les tasques de prospecció es s’ha localitzat cap evidència Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: arqueològica en superfície que permeti determinar l’existència de cap Z.E.A. Oliola-Ponts (Noguera ). Variants 1 i 2.

6 Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

Les restes arquitectòniques o béns immobles localitzats durant la prospecció i que tenen certa rellevància històrica i/o arquitectònica, que no es trobaven catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la 3.2.2. Resultats de la Prospecció Superficial. Generalitat de Catalunya i/o als diferents catàlegs municipals, es van determinar amb les sigles E.D. En el transcurs de la prospecció superficial ha estat possible identificar 12 ED. que responen a construccions de ÀREES DE PROSPECCIÓ (A.P.) diferent envergadura relacionades amb l’ocupació del territori i les tasques agrícoles. A part s’han pogut ÀREA DE PROSPECCIÓ 1 (A.P. 1). Variant 2 identificar un seguit d’estructures de la Guerra Civil corresponents a trinxeres i refugis, que s’han determinat amb les sigles EGC (Estructura de la Guerra Civil). En aquest aspecte s’han identificat 5 EGC. Correspon als terrenys al voltant de les dues variants projectades des de l’inici de la nova variant pel seu extrem sud-oest. S’estén des de la carretera C-14 fins la carretera d’Oliola LV-3134.

Aquesta Àrea de Prospecció ha estat ampliada uns 100 metres en direcció Sud, al llarg de tota la zona prospectada, degut a una variació en el traçat respecte el projecte anterior.

En aquesta àrea de prospecció s’han localitzat només alguns fragments aïllats de ceràmica vidrada moderna i algun fragment de blau català. Dins l’àmbit de l’A.P. es localitzen els ED. 1 i 2.

Proper a aquesta AP1 apareix el BCIN Fortificació de la Costa del Boix, que no resulta afectat pel Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera ). Variant 2

ÀREA DE PROSPECCIÓ 2 (A.P. 2). Variant 2

Correspon als terrenys al voltant de les dues variants projectades des de l’inici de la carretera d’Oliola LV- 3134 fins el curs del riu Llobregós.

Aquesta Àrea de Prospecció s’ha ampliat en tota la seva llargària uns 100 metres en direcció Sud, per tal de cobrir les àrees del traçat que variaven respecte al projecte anterior.

En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els seus límits s’han localitzat les ED 5 i 6, i les EGC 1, 2, 3, 4 i 5

7 Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

ÀREA DE PROSPECCIÓ 3 (A.P. 3). Variant 2 ÀREA DE PROSPECCIÓ 6 (AP. 6) Variant 1

Correspon als terrenys al voltant de les dues variants projectades des del curs del riu Llobregós fins la Correspon als terrenys de la C-14 i voltants des del PK 113+200 fins a la intersecció amb la carretera de Costa de les Agudes on és projectada la construcció d’un túnel que travessarà aquesta serra. Ponts a Oliola Lv-3134. Transcorre pel traçat de la C-14 fins al PK 113+800, i pren direcció NE travessant camps de cultiu de blat fins la intersecció de la Carretera de Ponts a Oliola Lv-3134. (Fotos 41 a 43) Es tracta d’una zona d’orografia força abrupta on es combinen les zones de bosc i erms, amb petits camps de cereals a les parts baixes dels vessants de les Portelles i la Pujada dels Peixes i antigues terrasses, en En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els la seva major part abandonades. A la part inicial de l’A.P. entre el riu Llobregós i la carretera C-1412, les seus límits s’ha localitzat la ED 7, que no resulta afectada pel Projecte de Millora General. Variant de dues alternatives proposades per a la nova variant transcorren paral·leles al traçat de la carretera i Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera ). Variant 1 presenten un traçat molt similar. Aquesta zona està afectada per les obres del Canal Segarra-Garrigues que transcorre per aquest mateix punt, paral·lel a la carretera C-1412 (Fotos 26 a 32). ÀREA DE PROSPECCIÓ 7 (AP. 7) Variant 1

En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície ni cap altre Comença a la intersecció de la C-14 amb la carretera de Ponts a Oliola Lv-3134 en direcció NE, fins a element del patrimoni cultural. arribar al Barranc de Famides. La AP transcorre per camps de blat i zones boscoses (alzines i vegetació de sotabosc) (Fotos 44 i 45 ) ÀREA DE PROSPECCIÓ 4 (A.P. 4). Variant 2 En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els Correspon als terrenys al voltant de les dues variants projectades corresponent a la zona on és projectada seus límits s’ha localitzat les ED 8 i les EGC 6 i 7, de les quals la EGC 6 resulta directament afectada pel la construcció d’un túnel que travessarà la Costa de les Agudes. Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera ). Variant 1 Es tracta d’un serrat que transcorre en direcció est-oest, de poc menys de 500 m d’altitud cobert per massa forestal i zones ermes. El projecte de la nova variant preveu la construcció d’un túnel que ÀREA DE PROSPECCIÓ 8 (AP. 8) Variant 1 travessarà aquesta zona de manera que la superfície del serrat no es veurà afectada per les obres (Fotos 33i 34). S’inicia al Barranc de Famides prenent direcció NE i transcorre per camps de cultiu de blat, anomenats Tros del Trinco i la Plana del Rabosa, fins a una zona més abrupte anomenada Les Portelles. Aquesta AP En aquesta zona no s’ha efectuat la prospecció superficial del terreny ja que s’entén que no es veurà 8 finalitza al PK1 de la Carretera d’Igualada a Tremp C- 1412. (Fotos 46 a 51) afectat per les obres. En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície ni cap altre ÀREA DE PROSPECCIÓ 5 (A.P. 5). Variant 2 element del patrimoni cultural.

Correspon als terrenys al voltant de les dues variants projectades des la sortida del túnel que travessarà la ÀREA DE PROSPECCIÓ 9 (AP. 9) Variant 1. Costa de les Agudes fins l’extrem nord-est del projecte, al seu enllaç amb la carretera C-14. La AP 9 s’inicia al PK 1 de la Carretera d’Igualada a Tremp C- 1412 al seu pas per Ponts, prenent direcció Es tracta d’una zona d’orografia canviant amb diferents elevacions travessades pel Barranc de Valldans, NE fins a la Partida de la Perxe de Ca L’Esquerdà, on limita amb la AP 5. Aquesta AP transcorre per zones on es convinen les terrasses i camps de conreu de cereals amb zones marginals de bosc entremig. El abruptes de alzinars i vegetació de sotabosc, i per camps de cultiu de cereal. (Fotos 52 a 54) projecte travessa en aquesta àrea la Vinya Ginestar, el Clot de Valldans, el Batsuc i la Solana del Batsuc (Fotos 35 a 40). En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els seus límits s’ha localitzat les ED 9, 10, 11 i 12, i el BCIN Torre de Valldans. Tant el BCIN Torre de En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els Valldans com les ED 11 i 12 resulten directament afectats pel Projecte de Millora General. Variant de seus límits s’han localitzat els ED. 3 i 4. Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera ). Variant 1

8 Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

ÀREA DE PROSPECCIÓ 10 (AP. 10) Variant 1 ED. 4: es localitza a l’àrea de prospecció 5 entre uns camps terrassats de cereals.

S’inicia a la Partida de les Portelles prenent direcció NO- SE, finalitzant al PK 2 de la Carretera d’Igualada Es tracta del petit mas del Batsuc, una construcció de planta rectangular amb les parets de pedra, i a Tremp C-1412. Aquesta AP 10 transcorre per zones ermes. (Fotos 55 a 57) coberta de teula àrab a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. S’articula en planta baixa i pis, amb accessos diferenciats. L’accés a la planta baixa es fa des de la façana principal, En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície ni cap altre mentre que l’accés al pis superior es fa des d’un lateral aprofitant el desnivell del terreny. A la part del element del patrimoni cultural. darrera presenta adossat un petit cobert del qual només es conserva la paret que el tanca (Fotos 62 i 63).

ED. 5.: es localitza a l’Àrea de Prospecció 2 al costat del Camí d’Oliola a Ponts.

CONCLUSIONS Es tracta d’una Estela Commemorativa de pedra en forma de fletxa,dedicada a Ramon Miquel, (Fotos 64 i 65) on s’observa la inscripció: AQUI BA La prospecció arqueològica superficial realitzada als terrenys afectats pel Projecte de Millora General. MORI Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera) Variants RAMON 1 i 2. no ha permès localitzar cap evidència arqueològica susceptible d’indicar l’existència de possibles MIQUEL jaciments arqueològics al subsòl. Només s’han pogut localitzar alguns escassos fragments informes de DEDESG ceràmica vidrada d’època moderna i algun fragment aïllat de blau català dispersos per alguns dels camps RASIA DIA de la zona. Aquestes troballes no tenen la suficient envergadura, ni pel tipus de material ni per la quantitat DEU DE en què apareix, per a que siguin considerades com a zones d’expectativa arqueològica (Z.E.A.). NOEMBRE Fragments ceràmics d’aquest tipus i cronologia són molt abundants al llarg de bona part de la geografia DE LA catalana i no pressuposen a priori l’existència de cap jaciment o estructura arqueològica al subsòl. [...]

Sí que ha estat possible, però, localitzar diferents elements constructius de certa rellevància, a les ED. 6: es localitza a l’Àrea de Prospecció 2, entre la Costa de La Garriga i el Torrent d’en Balasc. immediacions de les zones afectades pel projecte. En concret s’han localitzat 13 elements que ha estat considerats com a ED. Es tracta d’una pedra treballada de forma bastant rectangular amb un rebaix de la mateixa forma descrivint un marc a tot el contorn d’aquesta excepte per les zones on es troba fragmentada. Presenta també un ED. 1: es localitza a l’àrea de prospecció 1 al marge d’un camp de cereals, al sud-oest de la Coscollola. encaix al centre de la pedra de dimensions força grosses. (foto 66).

Es tracta d’una petita cabana de planta rectangular amb les parets de pedra, parcialment revestides, i ED. 7: es localitza a l’Àrea de Prospecció 6, al camí de terra que pren direcció N al PK 114+75 de la C-14. coberta a doble vessant de teula àrab. Presenta un petit cobert adossat en un dels seus laterals (Foto 58). Es tracta d’una caseta de planta rectangular construïda en pedra seca que presenta arrebossat en morter ED. 2: es localitza a l’àrea de prospecció 1 al costat del camí rural que travessa la partida de Can Boix. rosat en alguna zona, i presenta un contrafort lateral de pedra lligada amb morter, te la coberta a doble vessant en lloses i està parcialment excavada a la roca. (Foto 67) Es tracta de les restes d’un antic mas de planta rectangular i dues plantes amb les parets de pedra i coberta a doble vessant de teula àrab. Presenta un estat de conservació molt deficient amb la coberta ED. 8: Situada a l’Àrea de Prospecció 7 caiguda a l’igual que bona part de les parets (Fotos 59 i 60). Caseta de pedra amb morter amb teulada de teula àrab a una vesant, amb el caient cap a la part frontal, ED. 3: es localitza a l’àrea de prospecció 5 al marge d’un camp terrassat de cereals, a la zona en contacte amb diverses remodelacions modernes. (foto 68) amb un petit espai arbrat. ED. 9: Situada a l’Àrea de Prospecció 9 sota el canal Segarra – Garrigues. Es tracta d’una petita cabana de planta rectangular amb les parets de pedra, i coberta a un vessant feta d’uralita. Presenta dues pedres amb les dates 1925 i 1975, que possiblement corresponen al moment de Caseta de pedra seca de possible planta rectangular, i coberta a una vesant, la qual es troba en un estat construcció i a la reforma moderna que li donà l’aspecte actual (Foto 61). molt deteriorat , conservant només un dels murs i l’angle d’un altre. (foto 69)

9 Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

ED. 10: Situada a l’àrea de Prospecció 9. EGC 3: es localitza a l’àrea de prospecció 2 en el vessant nord de la zona de les Planes de la Garriga que davalla cap el riu Llobregós. Es tracta d’una zona de fort pendent coberta per bosc de roure i alzina. Caseta de dos pisos, de planta rectangular, feta de pedra amb morter de calç, amb coberta a una vesant. Presenta algunes finestres, i es troba parcialment enderrocada, faltant-li tota una paret i la teulada. (foto Correspon a un seguit de trinxeres de la Guerra Civil excavades al terreny natural. Presenten almenys 70) dues línies a diferent altitud que descriuen un recorregut amb diverses S i zones més obertes on es deurien apostar els soldats per poder obrir foc. Es poden distingir algunes trinxeres d’evacuació que ED. 11: situada a la Àrea de Prospecció 9, molt propera al BCIN Torre de Valldans. permetrien els soldats sortir cap els refugis localitzats pocs metres més al sud (Fotos 81 a 85).

Consisteix en una acumulació de carreus escairats de mida mitjana, i una pedra treballada. (Fotos 71 i 72) EGC. 4: es localitza a l’àrea de prospecció 2 en una petita zona de bosc de roure i alzina que cobreix un petit monticle a la zona de les Planes de la Garriga, al peu del qual existeix un camp de cereals. ED. 12: situat a la àrea de Prospecció 9, a escassos metres de la torre de Valldans i la ED 11. Es tracta d’un refugi de la Guerra Civil excavat a la roca, que presenta les mateixes característiques que Consisteix en un mur de contenció o feixa, construït en pedra de mida mitjana en sec. El mur presenta les l’EGC.2. Només es diferencia d’aquest en la longitud del passadís que és d’uns 20 m, enlloc dels prop de dues cares vistes, i una amplada d’uns 120cm. (foto 73) 30 m que presenta EGC 2 (Fotos 86 a 90).

EGC. 5: es localitza a l’Àrea de Prospecció 2, a l’ampliació que s’ha efectuat d’aquesta AP degut a la modificació del traçat de la Variant 2 , sobre el turó anomenat de les Planes de La Garriga. S’han localitzat també Estructures de la Guerra Civil, (EGC) com trinxeres i refugis, de certa rellevància a les immediacions de les zones afectades pel projecte. En concret s’han localitzat 7 elements que ha estat Consisteix en un complex de trinxeres de la Guerra Civil, excavades a la roca, que prenen diverses considerats com a EGC. direccions, amb un espai de forma quadrada situat al capdamunt del turó, també excavat en aquest; i un refugi o estructura similar, excavat al vessant Sud Est del turó. (fotos 91 a 96) EGC. 1: es localitza a l’àrea de prospecció 2 al marge d’un camp de cereals situat a la dreta del torrent d’en Balasc, molt a prop del seu aiguabarreig amb el riu Llobregós , al nord-oest de les Planes de la EGC. 6: situada a l’Àrea de Prospecció 7, a punta Sud Est del turó, al peu del qual trobem les Granges Garriga. Maçana.

Es tracta d’un retall rectangular excavat a la roca que presenta una cavitat que s’endinsa en el terreny. La Es tracta d’un complex de trinxeres, de la Guerra Civil, excavades a la rocs, que prenen diverses zona està molt alterada pels treballs d’explanació i conreu que es desenvolupen a la zona, de manera que direccions, situades al punt mes elevat d’aquest turó, des d’on es divisa la zona anomenada de Cistellera. no es pot definir la forma correcta d’aquesta estructura. Tot i que en un principi la seva funció és difícil de (Fotos 97 a 99) precisar, creiem que correspon a les restes d’un antic refugi de la Guerra Civil similar als documentats a escassos metres de distància (Foto 74 i 75). EGC. 7: Situada a l’Àrea de Prospecció 7, al peu del turó, a la zona anomenada el Pou dels Bous.

EGC 2:es localitza a l’àrea de prospecció 2 en una zona de bosc de roure i alzina que cobreix un petit Es tracta d’un possible refugi de la guerra civil, són dos retalls a la roca, de forma quadrangular, excavats monticle a la zona de les Planes de la Garriga, al peu del qual existeix un camp de cereals. a la vessant del turó. (foto 100)

Es tracta d’un refugi de la Guerra Civil excavat a la roca, format per un passadís d’aproximadament 1,5 m d’ample per més de 2 m d’alt, que s’endinsa en el marge del terreny. Presenta dues entrades obertes al nordest i un passadís interior que les uneix formant una U. Les dues entrades estan separades uns 30 m, mentre que la seva fondària és d’uns 4 o 5 m. El passadís és picat directament a la roca i a l’interior hi ha una bona quantitat de sediment filtrat que cobreix el terra, especialment a l’entrada situada més al nord (Foto 76 a 80).

10 Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

4. Afectació i mesures correctores sobre el patrimoni cultural

• Aquells elements del Patrimoni Arquitectònic que estan catalogats i per tant protegits segons la llei S’han situat en els plànols tots aquells Jaciments Arqueològics ja coneguts i totes aquelles construccions 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català. Degut a aquest grau de protecció, cada un d’aquests elements té catalogades com a Patrimoni Arquitectònic que es localitzen dins l’àrea estudiada per l’Estudi d’Impacte un Nivell de Sensibilitat Alt. És per això que hauran d’aplicar-se mesures correctores o protectores Ambiental del Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK severes. 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera ).

Amb aquesta catalogació es localitzen els següents elements: Tots aquests elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic s’han classificat en funció del grau de protecció de l’element patrimonial (B.C.I.N./ J.A. / P. A.) segons la Llei (9/1993, Llei del Patrimoni Cultural No existeix cap element amb aquesta catalogació dins l’àmbit afectat pel Projecte de Millora General. Català). Per tant, cada un d’ells presenta un Nivell de Sensibilitat d’acord amb aquesta protecció. La divisió Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera ). és la següent:

• Aquells elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic que estan declarats B.C.I.N. (Bé Cultural d’Interès Nacional, segons la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català). Els elements • Aquells elements patrimonials (Zones d’Expectativa Arqueològica / Edificacions no catalogades) patrimonials amb aquesta catalogació reben la més alta protecció, segons la citada legislació. documentats com a conseqüència de la prospecció arqueològica preventiva (segons el procediment establert pel Decret 78/2002, del 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic Els seu Nivell de Sensibilitat és Molt Alt i, conseqüentment, es produiria una pèrdua permanent i paleontològic). d’aquest patrimoni, sense cap possible recuperació, ni amb l’aplicació de mesures protectores o correctores. Zones d’Expectativa Arqueològica (Z.E.A.).

Tant el BCIN 1 Fortificació de la torre d’En Boix, com el BCIN 2 Torre de Valldans no es troben afectats No s’ha localitzat cap Z.E.A. durant els treballs de prospecció superficial realitzats a l’àrea afectada pel pel Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Tram: Oliola-Ponts (Noguera ). Ara bé, per la seva proximitat al futur nou traçat, caldrà tenir-los en Oliola-Ponts (Noguera ). compte i preservar-los de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, etc.). Edificacions no catalogades (ED.)

ED.1: petita cabana.

• Aquells elements del Patrimoni Arqueològic que estan catalogats i per tant protegits segons la ED. 2: restes d’un antic mas. Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català. Degut a aquest grau de protecció, cada un d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat Alt i el seu entorn més immediat un Nivell de Sensibilitat Moderat. ED. 3: petita cabana. És per això que s’haurien d’aplicar mesures correctores o protectores severes. ED. 4: petit mas. El J.A. 1 COSTA DE LES AGUDES – II i el J..A. 2 COSTA DE LES AGUDES – I no es troben afectats pel Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. ED.5: estela commemorativa. Tram: Oliola-Ponts (Noguera ). Ara bé, per la seva proximitat al futur nou traçat, caldrà tenir-los en ED. 6: pedra treballada. compte i preservar-los de tota afectació derivada de l’obra (abocadors, abassegaments temporals, etc.). ED 7: Caseta de planta rectangular

ED 8: Caseta de pedra amb morter

ED 9: Caseta de pedra seca

11 Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

ED 10: Caseta de dos pisos Les EGC 2 i 3 es veuen diferentment afectades per l’alternativa 2 projectada de la nova variant. Aquestes EGC. han de ser considerades com un conjunt unitari (juntament amb EGC 1, 4 i 5), ja que formen part ED 11: Acumulació de carreus escairats d’una mateixa posició militar que controla el curs del riu Llobregós i, per tant, el pas natural que comunica la Catalunya Central amb Ponts i la Seu d’Urgell i Andorra. ED 12: Mur de contenció o feixa Per tant, s’ha de preveure l’aplicació de mesures correctores intensives que consistiran en:

9 Evitar qualsevol afectació directa sobre aquests elements. De totes aquestes edificacions, es veuran afectades directament l’ED. 4 (Alternativa 2) i l’ED.8 (Alternativa 1). Per tant, s’ha de preveure l’aplicació de mesures correctores intensives que consistiran En cas que l’afectació no pugui ser evitada: en: 9 Realització d’un estudi històric-documental i gràfic que permeti determinar les característiques 9 Realització d’un estudi històric-documental, gràfic i planimètric que permeti documentar de cada un d’aquestes estructures i saber amb exactitud l’afectació que tindrà el nou projecte detalladament aquests dos elements. Aquest estudi consistirà en la recerca bibliogràfica i sobre els diferents elements que les conformen. documental, neteja i documentació gràfica de cadascun dels elements (planimètrica i fotogràfica) Aquest estudi consistirà en el desenvolupament de les següents fases: 9 Si fos necessari, realització d’un excavació arqueològica per tal de documentar exhaustivament els elements en qüestió i poder, així, establir les seves fases constructives i la seva cronologia, - estudi històric que permeti conèixer el desenvolupament dels episòdics bèl·lics relacionats amb la segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de Guerra Civil en la zona de Ponts on es localitzen aquestes trinxeres i refugis protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - prospecció superficial intensiva de tota la zona corresponent al vessant nord i est de les Planes de la Garriga, que inclogui el desbrossament dels punts que es consideri necessari per tal de comprovar si existeixen altres estructures de característiques similars a la zona i que en l’actualitat es troben ocultes per la vegetació, especialment les trinxeres. Estructures de la Guerra Civil (EGC) - neteja dels diferents elements i documentació gràfica dels mateixos (planimètrica i fotogràfica). EGC 1: Refugi - realització d’un estudi arqueològic per tal de documentar exhaustivament cada una d’aquestes EGC 2: Complex de trinxeres estructures i identificar els possibles béns mobles i immobles

EGC 3: Refugi

EGC 4: Possible refugi L’EGC 6 es veu diferentment afectada per l’alternativa 1 projectada de la nova variant. Aquesta EGC. forma part d’una posició militar que controla el Barranc de les Famides. EGC 5:Complex de trinxeres Per tant, s’ha de preveure l’aplicació de mesures correctores intensives que consistiran en: EGC 6: Complex de trinxeres 9 Evitar qualsevol afectació directa sobre aquests elements. EGC 7: Possible refugi En cas que l’afectació no pugui ser evitada:

9 Realització d’un estudi històric-documental i gràfic que permeti determinar les característiques de cada un d’aquestes estructures i saber amb exactitud l’afectació que tindrà el nou projecte sobre els diferents elements que les conformen.

12 Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

Aquest estudi consistirà en el desenvolupament de les següents fases: Tanmateix, també cal tenir present que aquest estudi sobre l’Impacte Patrimonial ha estat realitzat a partir solament de dades arqueològiques i arquitectòniques conegudes i també d’una prospecció arqueològica a - estudi històric que permeti conèixer el desenvolupament dels episòdics bèl·lics relacionats amb la nivell superficial. El descobriment de nous jaciments arqueològics i paleontològics només es pot realitzar a Guerra Civil en la zona de Ponts on es localitzen aquestes trinxeres i refugis partir de l’estudi concret del subsòl, no coneixent mai a priori el que resta amagat en ell i per tant no hem de descartar l’aparició de noves restes durant la realització de les obres. - prospecció superficial intensiva de tota la zona a l’entorn immediat, que inclogui el desbrossament dels punts que es consideri necessari per tal de comprovar si existeixen altres estructures de És per això que creiem necessari aplicar mesures correctores d’abast més general que consistiran en: característiques similars a la zona i que en l’actualitat es troben ocultes per la vegetació, especialment les trinxeres. • Efectuar un control arqueològic durant els moviments de terres en tots els seus - neteja dels diferents elements i documentació gràfica dels mateixos (planimètrica i fotogràfica). aspectes (desbrossament, excavacions, obertures de camins, etc.) D’aquesta manera es determinarà la presència o no d’estructures arqueològiques al subsòl, així com la seva - realització d’un estudi arqueològic per tal de documentar exhaustivament cada una d’aquestes potència estratigràfica, tipologia i grau de conservació. estructures i identificar els possibles béns mobles i immobles • Incorporar en el projecte de construcció un programa d’actuació, compatible amb el pla

d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’aflorament d’algun jaciment arqueològic o paleontològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions.

13 Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

6. Bibliografia.

Carta Arqueològica de la comarca de la Noguera, Oliola i Ponts. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. (Consulta: 10 de març de 2006).

Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Noguera, Oliola i Ponts. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. (Consulta: 10 de març de 2006).

BURON V., (1980): Esglésies romàniques catalanes, Barcelona, pp. 73

DD.AA (1988), Gran Geografia comarcal de Catalunya. Vol. XVI, Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

DD.AA.. ( 1992), Gran Enciclopèdia Catalana. Catalunya Romànica, Barcelona, pp. 179.

7. Netgrafia.

http://www.webgipal.net/ponts

http://www.webgipal.net/oliola/

http://www.webgipal.net/ccnoguera/

44 Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

Annex 2: Fitxes de la prospecció arqueològica preventiva.

Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts ATICS SL

Àrea de prospecció: 1 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Ponts Comarca: Noguera Data: 27-03-06

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Ús del sòl:

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Altres alzina

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements arquitectònics Altres restes:

Descripció / cronologia: Vidrada moderna i algun fragment de blau català

Localització d'estructures arqueològiques: Sí No

Tipus d'estructures: Positives Negatives

Cronologia / descripció

Observacions:

La zona està ocupada per camps de conreu de cereals que ocupen les partides de les Moreries, la Coscolla i Can Boix, amb petites clapes de bosc residual d’alzina i roure entremig. A l’inici de l’àrea es localitza el Barranc de Famides, vorejat per bosc de riera. En aquesta àrea de prospecció s’han localitzat només alguns fragments aïllats de ceràmica vidrada moderna i algun fragment de blau català. Dins l’àmbit de l’A.P. es localitzen els ED. 1 i 2. Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts ATICS SL

Àrea de prospecció: 2 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Ponts Comarca: Noguera Data: 27-03-06

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Ús del sòl:

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Altres

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements arquitectònics Altres restes:

Descripció / cronologia:

Localització d'estructures arqueològiques: Sí No

Tipus d'estructures: Positives Negatives

Cronologia / descripció

Observacions:

Es tracta d’una zona d’orografia més abrupte on es convinen els camps de conreu de cereals amb petites zones de bosc i erms i un extens camp de blat de moro a l’extrem final de l’A.P. El nou projecte travessa les partides de Famides, Planes de la Garrigua i les Planes, i salva el curs del Torrent d’en Balasc, que travessa aquesta àrea a la seva part inicial. A la part inicial de l’A.P., a la zona de les Famides, hi ha grans abocaments moderns de terra, pedres i runa. Aquesta Àrea de Prospecció s’ha ampliat en tota la seva llargària uns 100 metres en direcció Sud, per tal de cobrir les àrees del traçat que variaven respecte al projecte anterior. En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els seus límits s’han localitzat les ED 5 i 6, i les EGC 1, 2, 3, 4 i 5 Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts ATICS SL

Àrea de prospecció: 3 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Ponts Comarca: Noguera Data:

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Ús del sòl:

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Altres terrasses la majoria abandonades i camps de conrreu força petits

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements arquitectònics Altres restes:

Descripció / cronologia:

Localització d'estructures arqueològiques: Sí No

Tipus d'estructures: Positives Negatives

Cronologia / descripció

Observacions:

Zones de bosc i erms, amb petits camps de cereals a les parts baixes dels vessants de les Portelles i la Pujada dels Peixes i antigues terrasses, en la seva major part abandonades. A la part inicial de l’A.P. entre el riu Llobregós i la carretera C-1412, les dues alternatives proposades per a la nova variant transcorren paral•leles al traçat de la carretera i presenten un traçat molt similar. Aquesta zona està afectada per les obres del Canal Segarra-Garrigues que transcorre per aquest mateix punt, paral•lel a la carretera C-1412. En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície ni cap altre element del patrimoni cultural. Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts ATICS SL

Àrea de prospecció: 4 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Ponts Comarca: Noguera Data: 30-03-06

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Ús del sòl:

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Altres

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements arquitectònics Altres restes:

Descripció / cronologia:

Localització d'estructures arqueològiques: Sí No

Tipus d'estructures: Positives Negatives

Cronologia / descripció

Observacions:

Es tracta d’un serrat que transcorre en direcció est-oest, de poc menys de 500 m d’altitud cobert per massa forestal i zones ermes. El projecte de la nova variant preveu la construcció d’un túnel que travessarà aquesta zona de manera que la superfície del serrat no es veurà afectada per les obres. En aquesta zona no s’ha efectuat la prospecció superficial del terreny ja que s’entén que no es veurà afectat per les obres. Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts ATICS SL

Àrea de prospecció: 5 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Ponts Comarca: Noguera Data: 30-03-06

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Ús del sòl:

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Altres zones de bosc marginals entremig.

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements arquitectònics Altres restes:

Descripció / cronologia:

Localització d'estructures arqueològiques: Sí No

Tipus d'estructures: Positives Negatives

Cronologia / descripció

Observacions:

Es tracta d’una zona d’orografia canviant amb diferents elevacions travessades pel Barranc de Valldans, on es convinen les terrasses i camps de conreu de cereals amb zones marginals de bosc entremig. El projecte travessa en aquesta àrea la Vinya Ginestar, el Clot de Valldans, el Batsuc i la Solana del Batsuc . En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els seus límits s’han localitzat els ED. 3 i 4. Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts. ATICS SL

Àrea de prospecció: 6 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Ponts Comarca: Noguera Data: 26 - 08 - 08

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Ús del sòl:

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Altres

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements arquitectònics Altres restes:

Descripció / cronologia:

Localització d'estructures arqueològiques: Sí No

Tipus d'estructures: Positives Negatives

Cronologia / descripció

Observacions:

Correspon als terrenys de la C-14 i voltants des del PK 113+200 fins a la intersecció amb la carretera de Ponts a Oliaola Lv-3134. Transcorre pel traçat de la C-14 fins al PK 113+800, i pren direcció NE travessant camps de cultiu de blat fins la intersecció de la Carretera de Ponts a Oliola Lv-3134. En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els seus límits s’ha localitzat la ED 8. Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts. ATICS SL

Àrea de prospecció: 7 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Ponts Comarca: Noguera Data: 26 - 08 - 08

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Ús del sòl:

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Altres

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements arquitectònics Altres restes:

Descripció / cronologia:

Localització d'estructures arqueològiques: Sí No

Tipus d'estructures: Positives Negatives

Cronologia / descripció

Observacions:

Comença a la intersecció de la C-14 amb la carretera de Ponts a Oliola Lv-3134 en direcció NE, fins a arribar al Barranc de Famides. La AP transcorre per camps de blat i zones boscoses (alzines i vegetació de sotabosc) En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els seus límits s’ha localitzat les EGC 4 i 5, de les quals la EGC 4 resulta directament afectada pel Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera ). Variant 3. 2 i la EGC 5 se situa als voltants de la zona afectada sense resultar afectada pel projecte. Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts. ATICS SL

Àrea de prospecció: 8 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Ponts Comarca: Noguera Data: 27 - 08 - 08

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Ús del sòl:

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Altres

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements arquitectònics Altres restes:

Descripció / cronologia:

Localització d'estructures arqueològiques: Sí No

Tipus d'estructures: Positives Negatives

Cronologia / descripció

Observacions:

S’inicia al Barranc de Famides prenent direcció NE i transcorre per camps de cultiu de blat, anomenats Tros del Trinco i la Plana del Rabosa, fins a una zona més abrupte anomenada Les Portelles. Aquesta AP 8 finalitza al PK1 de la Carretera d’Igualada a Tremp C- 1412. En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície ni cap altre element del patrimoni cultural. Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts. ATICS SL

Àrea de prospecció: 9 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Ponts Comarca: Noguera Data: 27 - 08 - 08

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Ús del sòl:

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Altres bosc d'alzina i matoll

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements arquitectònics Altres restes:

Descripció / cronologia:

Localització d'estructures arqueològiques: Sí No

Tipus d'estructures: Positives Negatives

Cronologia / descripció

Observacions:

La AP 9 s’inicia al PK 1 de la Carretera d’Igualada a Tremp C- 1412 al seu pas per Ponts, prenent direcció NE fins a la Partida de la Perxe de Ca L’Esquerdà, on limita amb la AP 5. Aquesta AP transcorre per zones abruptes de alzinars i vegetació de sotabosc, i per camps de cultiu de ceral. En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els seus límits s’ha localitzat les ED 9, 10, 11 i 12. I el BCIN Torre de Valldans, afectat directament pel Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola- Ponts (Noguera ). Variant 3. 2 Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts. ATICS SL

Àrea de prospecció: 10 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Ponts Comarca: Noguera Data: 27 - 08 - 08

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Ús del sòl:

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Altres

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements arquitectònics Altres restes:

Descripció / cronologia:

Localització d'estructures arqueològiques: Sí No

Tipus d'estructures: Positives Negatives

Cronologia / descripció

Observacions:

S’inicia a la Partida de les Portelles prenent direcció NO- SE, finalitzant al PK 2 de la Carretera d’Igualada a Tremp C-1412. Aquesta AP 10 transcorre per zones ermes. En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície ni cap altre element del patrimoni cultural. Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)

Annex 3: Legislació Patrimoni Cultural I Autoritzacions Administratives

• LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català

(DOGC núm. 1807, d’11.10.1993)

• DECRET 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i

paleontològic.

(DOGC núm. 3594, de 13.3.2002)

(Correcció d’errades DOGC núm. 3915, d’ 1.7.2003)

Estudi d’impacte ambiental Projecte de Millora General. Variant de Ponts. Carretera C-14. PK 112+700 al PK 121+000. Tram: Oliola-Ponts (Noguera)