Sons de la mediterrània | Jordi Martí i Darío Barrieras | Actualitzat el 31/01/2015 a les 07:00 McCartney folk Passeig pels sons més íntims de l'exBeatle El gran Paul McCartney ha fet de tot com a músic. I no sempre l'ha encertat. Molt de pop més anglès que el te de les cinc, molt de rock'n'roll i rhythm'n'blues nord-americà de categoria, balades descomunals, algun oratori clà ssic... però mig amagades entre la seva abundant discografia hi ha un bon grapat de cançons de senzilla estètica folk insuperables; perles que a Sons de la Mediterrà niahttp://www.sonsdelamediterrania.cat ( ) hem anat recollint en un cabà s i que us oferim en aquest passeig per un dels vessants més interessants d'aquest gegant de la música popular.

Paul McCartney, a la contraportada del disc McCartney (Apple, 1970)

Qualsevol músic del món es vendria l'ànima a canvi d'escriure una cançó com "Blackbird". Paul McCartney la va gravar a les primeres sessions del disc (Apple, 1968), conegut popularment com el Disc Blanc, amb una sola guitarra acústica, bongos i el so bucòlic d'uns ocellets. El mateix 1968, l'any en què els quatre fabulosos van començar a caminar per camins diferents, McCartney la va tornar a gravar al costat del cantautor folk Donovan. El músic ha explicat que va compondre aquesta cançó inspirant-se en una peça de Johann Sebastian Bach -la Bourrée en mi menor- que tant ell com George Harrison recreaven amb la guitarra sense gaires miraments acadèmics.

"Blackbird" és segurament la mostra més perfecta d'un tipus de cançó que el músic esquerrà de Liverpool ha anat conreant més o menys regularment: balades amb imaginatius acompanyaments arpegiats de guitarra acústica, melodies delicades i lletres senzilles cantades amb un so despullat i natural, a mig camí entre la immediatesa pop, la cruesa folk i l'encís de les antigues balades tradicionals. Però n'hi ha moltes més: al mateix Disc Blanc hi ha "Mother's Nature Son", concebuda durant l'estada dels Beatles a l'Índia i gravada per Paul tot sol amb guitarra, bongos i timbales índies. Al final de tot del disc Abbey Road (Apple, 1969), sense aparèixer als crèdits, hi ha "Her Majesty", una cançoneta alegre i juganera de 23 segons on McCartney, altre cop tot sol amb la guitarra acústica, sembla un joglar. Una mica més tard, amb els Wings, també va publicar en un senzill la cançoneta de bressol tradicional "Mary Had a Little Lamb".

V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=swUlDc3v3DE

També segueix la mateixa línia "Junk", escrita en temps dels Beatles però publicada al seu primer disc en solitari, McCartney (Apple, 1970). En un dels millors discos que el músic ha gravat aquest segle, Chaos and Creation in the Backyard (Parlophone, 2005), hi ha "Jenny Wren", una esfereïdora melodia inspirada en un personatge de Charles Dickens on McCartney fa servir un cop més els seus reconeixibles acompanyaments de finger-picking, i on a més el to melancòlic es reforça amb un solo fantasmagòric de duduk -l'oboè tradicional armeni- interpretat pel veneçolà Pedro Eustache. I als vuitanta, McCartney també va deixar gravada una perla acústica i minimalista: la delicada "", del disc (Parlophone, 1989).

Però si en alguna peça McCartney ha aconseguit atansar-se a la màgia que va assolir a "Blackbird", és a la sensacional "Caliko Skyes", inclosa al disc (Parlophone, 1997). Segons explica, la va treure amb la guitarra mentre s'estava a Long Island (EUA), sense llum per culpa de l'huracà Bob el 1991. Després la gravaria a l'estudi en un sol dia, com es feia abans, amb l'ajut de George Martin. https://www.enderrock.cat/noticia/13974/mccartney-folk Pagina 1 de 2 V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=IHHxYl75eu8

A banda d'aquestes cançons de guitarra acústica i veu, McCartney ha demostrat que domina la música d'arrel per altres camins. Un exemple és "Mull of Kintyre", publicada el 1977 i inspirada en la granja que el músic té a la costa escocesa des del 1966. A mitja cançó s'afegeix la banda de gaites escoceses de Campbeltown. També val la pena recordar que Paul McCartney, d'ascendència irlandesa, s'ha manifestat repetidament en contra de la repressió anglesa a Irlanda del Nord, igual que ho va fer John Lennon.

Una altra peça especial en la trajectòria de McCartney és "Rocky Raccon", concebuda a l'Índia i inclosa al Disc Blanc, l'única balada de lletra narrativa en tota la discografia dels Beatles. El músic hi fa una mena de paròdia de les balades de bandolers dels Estats Units, imitant al començament l'accent ianqui i desenvolupant una història de rivalitats amoroses mentre John Lennon bufa l'harmònica i George Martin acompanya amb piano estil honky tonk.

V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=_k8W4LE2xts

El pare de Paul McCartney es dedicava al swing i el ragtime, i el ritme sincopat d'aquesta música es fa molt present en composicions com "", gravada amb els Wings i la seva esposa Linda McCartney. També amb els Wings va enregistrar "Bip Bop", que arrenca seguint el patró d'un blues rural per anar guanyant intensitat després. I fins i tot en un disc on predominen el rock, les estructures progressives i la sobreproducció en els arranjaments, (Apple, 1973), hi ha una composició carregada de subtilitat coral i tons bucòlics, "Little Lamb Dragonfly".

En resum, Paul McCartney ha anat amanint la seva llarguíssima carrera discogràfica amb perles folk, i des del principi fins al final ha anat incorporant elements de músiques d'arrel de diversa procedència. Que serveixi com a exemple paradigmàtic una joia del tercer disc dels Beatles que no caducarà mai, el bolero "And I Love Her", amb el qual ens acomiadem.

V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=Nm4YlZ3oYsQ

https://www.enderrock.cat/noticia/13974/mccartney-folk Pagina 2 de 2