NACIONAL P10 NACIONAL P16

47,2% Vol que Hisenda Augmenta % 43,2 Catalunya rebaixa a

esdevingui 383024-1110653¨ el suport a la un estat 196.906 ¤ el independència independent? que va pagar 9,6% el govern per ERC guanyaria les eleccions l’1-O mentre que JxCat cauria i la SSíí NoNo NNS/NCS/NC La fiscalia xifra en 3 CUP quasi triplicaria escons milions la malversació

1,50€

DISSABTE · 24 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14830 - / Any XL. Núm. 13700 - EL PUNT

P6-8

INCOMPLIMENT · Foment Adif diu que el RODALIES · El ministre Ábalos no executa mai les inversions tren arribarà a la anuncia que el nou pla de promeses i les grans obres rodalies 2017-2025 ha de arriben tard i fora de termini T-1 del Prat el 2021 quedar enllestit l’any vinent

CULTURA P28 Crisi a P14 l’Acadèmia El Punt Avui us convida de Belles als Premis Arts de Republicans Sant Jordi de l’Any Intenten forçar la renúncia del president, però no vol plegar 116119-1156059w El conseller d’Acció Exterior, , abraça el president Torra després de prendre possessió del càrrec ■ EFE “Ministre d’Afers Exteriors” Alfred Bosch substitueix com a conseller amb l’encàrrec del president Torra d’explicar arreu “la greu situació d’amenaça dels drets civils” 2 EL PUNT AVUI | DISSABTE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2018

HERMES COMUNICACIONS SA Direcció Executiva: Joan Vall i Clara President: Joaquim Vidal i Perpinyà. (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació El Punt Avui expressa la Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench General), Emili Gispert (Informació seva opinió únicament en (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font Esportiva i local), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert els editorials. Els articles i Joan Vall i Clara. Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments París (Comunicació), Miquel Fuentes firmats exposen les i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i els (Administració i RH), Lluís Cama Punt de Vista opinions dels seus autors. nostres productes a [email protected]. Tots els (Producció) i Ricard Forcat. contactes rebran resposta de la direcció. Keep calm La vinyeta Salvador Cot Fer Espanyolisme antropòfag

o vull que em “N retratin com un tio que odia Espa- nya”, suplica, llastimo- sament, l’humorista català Dani Mateo des del seu compte de Twitter. En va. Mateo va protagonitzar un esquetx –bastant blanc, per cert– on es mocava amb la bandera espanyola i, des d’aquell mo- ment, ha rebut tota mena d’amenaces, insults i calúmnies. A més, al programa on treballa li han caigut patrocinadors, una companyia ha hagut d’ajornar l’es- trena d’una obra de teatre on ell hi col- labora i, finalment, un jutjat de Madrid ha admès a tràmit una denúncia contra ell per ofenses o ultratge a símbols d’Espanya amb publicitat, corresponent a l’article 543 del Codi Penal, a més –la cirereta– d’un dels famosos delictes d’odi que estan empastifant Catalunya des de fa un parell d’anys. Dani Mateo té un bon panorama, francament. Tot plegat descriu perfectament quin és el nivell de llibertat d’expressió que tolera l’Estat espanyol. Si fa un temps la Vuits i nous repressió es fonamentava en la defensa Manuel Cuyàs El cas de Dani Mateo descriu perfectament quin és el nivell de llibertat d’expressió El cafè que tolera Espanya de la monarquia, ara –amb Felip VI ba- tent rècords d’impopularitat– les repre- altre dia, per dinar, vaig consu- sortir. A l’habitació, sempre t’hi trobes sàlies s’han reorientat en direcció a les mir un menú en una casa de “Si el dels bars l’equip de neteja. Si no hi és, hi irromp fake news que caracteritzen el conflicte L’ menjars d’un poblet. Tot cor- quan ets dins. A què es deu aquesta polític que es viu a Catalunya. I com que recte fins que va arribar el cafè. Feia no és mai el mateix, uniformitat cafetera? De vegades he Dani Mateo és català, n’hi ha hagut prou gust de piscina. Vaig pensar que pensat que els hotels estan connectats amb això per fer possible obrir-li un cal- s’abastien d’aigua amb excés de clor. el dels hotels és amb un dipòsit central que no sabria on vari social i judicial de conseqüències Ha plogut molt, les aigües baixen tèr- localitzar, com no sé on es troba el “nú- devastadores com a mínim per a la seva boles i s’han de prendre precaucions sempre igual vol” que serveix la informàtica. carrera professional. sanitàries. A mitja tarda vaig demanar Els anys que vaig ser client diari de Per l’esquetx s’han disculpat mil ve- un altre cafè en un bar del mateix nu- restaurants de menú havia arribat a gades el mateix Mateo i fins i tot El Gran cli. No era res de l’altre món, però no pensar en una guia d’aquests establi- Wyoming, el presentador d’El Interme- feia gust de desinfectant. Potser ali- ments, alternativa a les dedicades als dio. Però no ha servit de res. El naciona- mentaven la cafetera amb aigua enva- refinaments culinaris. Hi ha menús bo- lisme espanyol exigeix un linxament pú- sada. Vaig fer una indagació. La cafete- que un dia un cambrer de confiança níssims i molt ben combinats. Massa blic que castigui amb un escarment de- ra es nodria d’aigua de l’aixeta, la ma- em va dir que el sabor del cafè s’ha cops els cafès del final els espatlla. finitiu els que gosin riure’s de la simbo- teixa del restaurant. Potser les cafete- d’atribuir a molts factors: la mòlta, Les màquines de cafè ocupen un lloc logia espanyolista. Reclamen el cap de res? Eren del mateix model. La marca el grau de torrefacció, la quantitat, de privilegi als bars. Són enormes, soro- Dani Mateo com en d’altres moments del cafè? Potser sí, però hi ha gaires di- l’aigua, la temperatura, els filtres, la lloses i niquelades com un cotxe italià. han exigit els de Toni Albà, Joan Laporta ferències entre marques? Em va retor- neteja de la màquina, la premsada... Del volum desaforat i de les agitacions o Josep-Lluís Carod-Rovira. El naciona- nar la pregunta de sempre: per què en Es formen cafeters, com es fa amb els que es produeixen dins en surt un rajolí lisme espanyol és antropòfag i no s’atu- igualtat de condicions mecàniques, cuiners? que no arriba a omplir mitja tassa. Els ra fins que té el cap d’algú clavat en una líquides i sòlides els cafès són tan dife- En canvi, el cafè que serveixen per clients ho observen intrigats: quin re- llança. “No vull que em retratin com un rents entre bars, amb tendència a la esmorzar als hotels, estiguin situats els sultat haurà produït avui, el procés? tio que odia Espanya”, insisteix el pobre mediocritat? No n’he trobat mai cap hotels a Amèrica, a Mallorca, a la Xina L’amic Jaume em deia: “Desenganya’t, Mateo mentre Espanya, implacable, d’igual. D’acord, tampoc són iguals o a bord d’un creuer, és sempre el ma- l’única beguda al món invariable i indi- l’odia a ell amb la força que donen se- els canelons o els rostits, i també sur- teix: aquell gust de pneumàtic cremat, ferent als transports és la Coca-Cola.” gles de domini. Pobre Dani Mateo, pen- ten del mateix forn i tenen ingredients aquella textura d’asfalt que remou l’es- No hi podria haver una fórmula univer- sava que era possible fer humor a Ma- semblants. Depèn del cuiner, és clar. tómac i que fa que hagis de tornar a sal, ni que fos secreta i a Atlanta, apli- drid. De què depèn, el cafè? Vaig recordar l’habitació quan ja estaves preparat per cada al cafè corrent? EL PUNT AVUI Punt de Vista 3 DISSABTE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2018 | |

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera, Conseller delegat: Joan Vall i Clara. Accedeix als Xevi Sala i Ferran Espada. Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau- Edita: Hermes Comunicacions SA Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro- lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), Josep continguts del web http://www.elpuntavui.cat nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne- Sánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste- 972 18 64 00 crològiques), Marcela Topor ( Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc- mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste- Podràs gaudir per un dia dels Güell, 68. 17005. Girona ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament). mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans: avantatges del web amb aquest Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro- ducció i Logística: Lluís Cama. codi QR o entrant a http://epa.cat/c/e2y5m4 A la tres EDITORIAL Xevi Xirgo / [email protected] Foment no Doncs sí, com Turquia compleix a Catalunya uan en el darrer ple del Parla- que “es vulnera el seu dret a ser elegit i ment el Síndic de Greuges, Ra- “Allò que no val anar al Parlament”, i no només el seu Q fael Ribó, va presentar el seu in- sinó també “el dels seus electors”. Els forme sobre l’1-O, va treure de polle- per a Turquia, val sona? La pregunta és ben fàcil: hi ha El descarrilament d’un tren guera les formacions unionistes en dues Europes? Europa té dues vares de rodalies a Vacarisses que considerar que els independentistes per a Espanya? Hi de mesurar diferents? Allò que a Tur- va comportar un mort i nombrosos empresonats són “presos po- quia és una vulneració de drets, no ho ferits ha reobert el debat sobre el lítics” i concloent que “al continent eu- ha dues Europes, de és també a Espanya en relació amb els ropeu hi ha parlamentaris empreso- veritat? presos? Ningú a Europa, veient les si- lamentable estat de la xarxa ferro- nats a Turquia i a Espanya”. Si això és milituds amb els presos catalans, no hi viària de proximitat dependent de Turquia, que en algunes coses ho po- pensa fer res? No. No li importa a nin- Renfe i Adif, totes dues empreses dria semblar, no hauríem de passar gú, a Espanya, que un dia el TEDH di- públiques dependents del Ministeri per alt la sentència que aquesta set- gui el mateix en relació amb els presos de Foment, i per tant de titularitat mana ha fet pública el Tribunal Euro- catalans? La resposta és evident. Allò peu de Drets Humans, el TEDH, i que que podria ser un precedent, ni els estatal. Unes deficiències que cor- a mi em sembla que ens ha passat preocupa. Són conscients que proba- responen a una greu falta d’inversió massa desapercebuda. El TEDH ha contundent, que el prolongament de blement s’estan vulnerant els drets, que no es produeix només en la xar- considerat que Turquia està vulnerant la presó preventiva de Demirtas és in- però no els preocupa. El TEDH ha ex- xa ferroviària de rodalies i regionals. els drets fonamentals del diputat i di- justificable. “La presó preventiva és igit al president turc que posi fi a rigent kurd Selahattin Demirtas en una ingerència injustificable de la seva aquesta situació. Recep Tayyip Erdo- Les dades indiquen que hi ha una mantenir-lo en presó preventiva des llibertat d’expressió i d’opinió, i de la gan deia dimecres que no se sentia al- manca d’inversió estatal històrica de fa dos anys. El tribunal no entra dels seus electors”, diu la sentència. I ludit per aquest tribunal i que no en en el conjunt de les infraestructu- pas a jutjar els fets pels quals va ser en relació amb el fet que no pugui ex- pensa fer cap cas. Sembla que Pedro res del país i que s’ha convertit en detingut, però aclareix, i de forma ercir de diputat, el tribunal sustenta Sánchez tampoc. un dèficit crònic. Tot plegat malgrat la disposició estatutària que obliga l’Estat a invertir en infraestructures De reüll Les cares de la notícia a Catalunya l’equivalent al PIB cata- Maria Palau MINISTRE DE FOMENT ESPANYOL là, precepte que s’ha incomplert de Receptar José Luis Ávalos manera sistemàtica. Desinversió crònica Foment ha de posar al dia a museus Catalunya el conjunt de les infraes- En comptes d’utilitzar la mort d’un usuari de Ren- tructures del país. I ho ha de fer fe en l’accident de Vacarisses per exigir suport als art carrega l’etiqueta d’inútil. Ho explicava molt bé amb un pla d’inversions que no no- pressupostos, el que hauria de fer el ministre és més concreti les actuacions neces- L’ Jaume Vidal, el cap de cultura d’aquest diari, en un demanar perdó als catalans per la desinversió a article recent: “Quan un quadre té un sentit pràctic, com les infraestructures de l’Estat a Catalunya durant sàries i la inversió requerida, sinó ara combinar amb el color del sofà, deixa de tenir sentit -+= dècades i posar-hi remei sense mitges tintes. que en garanteixi l’execució. Perquè artístic.” El que salva l’art, doncs, és la seva capacitat de només en el cas de rodalies, l’Estat desafiar els patrons d’un món en què tot es valora per la PRESIDENT DELS ESTATS UNITS seva funcionalitat. Però, desenganyem-nos, l’art sí que ja va comprometre durant l’etapa té una poderosa utilitat social que no s’ha explorat Donald Trump de Zapatero una inversió de 4.000 convenientment. Està científicament provat que és un milions, de la qual només es va ma- aliat de la salut de les persones, per exemple. Al Canadà, Disparar a matar terialitzar un escadusser 13%. Un una associació de metges ha incompliment que la ministra Pas- Un col·lectiu decidit receptar visites als museus El president nord-americà ha autoritzat les tropes de metges als seus pacients. Aquest col·lectiu desplaçades a la frontera amb Mèxic a disparar a tor, del PP, va voler maquillar el canadencs mèdic ha arribat a un acord amb el matar per garantir la seguretat dels agents fron- 2013 amb una nova promesa de prescriuen Museu de Belles Arts de Montreal terers davant la possible entrada d’immigrants 306 milions, i dels quals també no- per tal de poder subministrar passis procedents de la caravana que ha creuat tot Cen- més s’ha executat un 12%. Els ac- art als seus gratuïts a ciutadans que estan sent -+= treamèrica en direcció als EUA. pacients tractats de càncer, que tenen una cessos al port de , el cor- malaltia crònica com la diabetis, CRÍTICA D’ART redor del Mediterrani, completar que no aconsegueixen sortir del pou d’una depressió o l’autovia A-27 del Camp de Tarrago- que es troben en una mala època d’estrès i ansietat. Els Glòria Bosch na o l’N-340 a les Terres de l’Ebre i doctors els en facilitaran fins a quatre, d’entrades, perquè hi vagin acompanyats de familiars o amics. Connexió recuperada la interminable obra de l’N-II a les Veure una obra d’art és un medicament regenerador comarques gironines són només al- que, segons diverses investigacions, aporta serenor per La crítica d’art i la historiadora Susanna Portell guns dels molts exemples d’altres controlar el dolor i força anímica per suportar millor el comissarien l’exposició del Museu d’Art de Girona, infraestructures vitals per a la mo- que recupera l’obra de l’artista polonesa Mela Mu- dia a dia. Just aquesta tardor al MNAC s’està celebrant dernització del país que arrosse- un curs pioner a l’Estat amb experts internacionals que ter i que mostra el gran vincle que va tenir la pin- aborda tot el que podria aportar l’art al sistema sanitari -+= tora amb Catalunya, especialment Barcelona i Gi- guen obres interminables i prome- català. Si l’utilitzéssim així, seria imparable. rona, al principi del segle passat. ses de l’Estat incomplertes. 4 Punt de Vista EL PUNT AVUI | | DISSABTE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2018 Tal dia Acord amb bascos Menys licitacions Seleccions Els bascos ja tenen millorat el La posada a licitació d’obres La federació de futbol també com 1 seu finançament. Rajoy obté 10 per part de l’Estat baixa a la 20 dona suport a les seleccions any l’aval del Congrés a l’acord amb anys meitat. La forta activitat de anys nacionals. La Generalitat el PNB i aplana el camí per govern i ajuntaments permet entrarà al Parlament el nou avui fa... aprovar els comptes. compensar la retallada. projecte de llei de l’esport. Full de ruta Toni Brosa Tribuna Enric Roca Casas. Director d’Edu21 i professor d’educació a la UAB Supremacisme Humanitzar paranoide

er educar els altres cal saber qui nota de significació cultural, social, cien- qualsevol professor amb les seves limita- a independència som nosaltres. Per acompanyar tífica i, fins i tot, personal un determinat cions humanes. L de Catalunya era P els altres en el seu procés de presa contingut d’aprenentatge sinó l’educa- un projecte polític legí- de consciència personal i social, en el seu dor? I en el cas de les escoles i instituts, AIXÒ ENS REMET a la pregunta cabdal: tim, pacífic i democrà- projecte de vida, ens cal conèixer quin és correspondrà fer-ho als equips docents quin ha de ser el sentit de les institucions tic, mentre era minori- el nostre. Com a professors, tutors, for- guiats pels projectes educatius de cada educatives en el futur? Si es tracta, pri- tari. Ara, amb majoria madors, o tenim un projecte de futur en centre. O a aquesta funció li reconeixem mordialment, que el professorat ajudi parlamentària i a tocar de la majoria so- el qual confiem o ens serà impossible la preponderància que es mereix en la l’alumne a saber destriar els continguts i cial, és una amenaça real i l’esforç per transmetre al nostre alumnat la credibi- construcció de sentit en l’itinerari vital les informacions rellevants i fidedignes criminalitzar-lo és diari. De pacífic ha litat necessària per fer eficaç la nostra de cada alumne, o la mera tasca docent de la xarxa, si li ha de donar suport en les passat a violent, de democràtic a colpis- tasca educativa. La compilació curricular d’impartició de continguts curriculars i competències personals i socials que ga- ta i de legítim a supremacista. Te nassos de matèries, àmbits o competències sem- la seva avaluació podrà ser reivindicada ranteixin una convivència fraternal, en- inventar-se una violència que només ha bla que justifica, tot petrificant els conei- per qualsevol algoritme que, en el futur, riquidora i col·laborativa amb els seus exercit la policia espanyola; té delicte xements, la feina docent. Els mestres i sigui un especialista molt més eficaç que iguals, si l’ha d’acompanyar en la cons- que parlin de colpisme aquells que mai professors som mediadors entre el conei- trucció de projectes vitals que connectin han denunciat la il·legitimitat del govern xement a “transmetre” i la “formació” amb els seus valors i les seves opcions de Franco, ni la de la monarquia borbò- que han de rebre els estudiants. Però, és preses des de l’autonomia responsable; si nica restaurada pel dictador; però si hi això només allò que caracteritza la pro- “El futur de la aquesta és la tasca docent prioritària, lla- ha una acusació directament ridícula és fessió docent? Perquè si és així, llavors la vors hem d’avançar en posar al servei la de supremacisme. L’independentis- substitució de la nostra feina per robots professió docent d’aquests objectius les mesures curricu- me no propugna que els catalans siguin eficients és només una qüestió de temps. lars i organitzatives en els centres, així superiors als espanyols en res, simple- passa per reivindicar com en el gruix de la formació docent, ment defensa la creació d’un estat cata- EL QUE JUSTIFICA la tasca educativa, tam- que permetin als nous professionals per- là independent, perquè rebutja un Estat bé dins les institucions escolars, és la ca- la seva funció, sonalitzar al màxim l’atenció a l’alumnat espanyol que sistemàticament li ha anat pacitat que se suposa que tenim els do- essencialment, i deixar els algoritmes com a proveïdors a la contra i perquè aspira a fer les coses cents per dotar de sentit els aprenentat- d’informacions. El futur de la professió millor, per exemple en la defensa dels ges que proposem que construeixin els humanitzadora docent passa per reivindicar la seva fun- drets humans, en la pràctica dels valors alumnes. Dit d’una altra forma: qui con- ció, essencialment, humanitzadora. de la democràcia, en la més clara sepa- El supremacisme és dels que fa segles que miren de El lector escriu destruir la llengua i la cultura Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió. catalanes El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected] ració de poders, en el rebuig de la mo- Pessimisme astre! I t’adones que al poder jutges, fiscals, metges, mes- canvi, els bancs guanyen més narquia borbònica i en tantes coses ja li va bé la ignorància. On no tres, policies, bombers, etc. Es que mai després del rescat més. L’independentisme és plural i di- b El dia que t’aixeques espe- hi ha res hi cap de tot. queixen de pressió insuporta- que vam pagar entre tots. És vers des del punt de vista social, econò- cialment pessimista i mires les JORDI GARCIA VILANOVA ble als seus treballs, plantilles evident que es necessiten po- mic, ètnic, lingüístic i cultural i defensa notícies del dia, et venen al Terrassa (Vallès Occidental) curtes per no haver cobert les lítiques diferents i polítics va- les idees d’igualtat i justícia social. Jo no cap pensaments com: “La his- jubilacions, sous obsolets per lents que les apliquin. hi veig rastre de supremacisme, en tot tòria del nostre món és senzi- Tragèdia les congelacions hagudes, DIONÍS LÓPEZ això. Sí que el veig, en canvi, quan Pablo llament espantosa.” Penso que a rodalies manca de recursos tècnics i Barcelona Casado descriu la sagnant conquesta entre els responsables hi ha, digitals i, conseqüentment, americana com un “fer Espanya més sobretot, els que mai han vol- b És increïble que sempre ac- deficient servei als ciutadans. Petit comerç gran”; sí que el veig en un ministre de gut o après a mirar-se sinó a tuem tard. Hi ha hagut d’haver Els motius són clars: la crisi Cultura anunciant el seu propòsit d’“es- traves dels ulls dels altres, i víctimes mortals per decidir econòmica iniciada el 2008 i b Fenòmens com el Black Fri- pañolizar” els nens a les escoles catala- per això mateix necessiten i que la infraestructura en el mal govern del PP en tots day ens obliguen a consumir nes; el veig en uns policies armats esto- estimen el control, el domini i aquest tram de rodalies no es- aquests anys. L’atur real no més del que necessitem. La macant de valent ciutadans pacífics que la riquesa, és a dir, el poder, tava a l’altura. Els dos descar- millora, els diners destinats a gent es torna boja i es formen l’únic que feien era votar; el veig en afir- ells, que són els menys indi- rilaments anteriors o les inun- pensions augmenten, i aviat el cues impressionants a les macions com “Cataluña es algo dema- cats per exercir-lo. Per culpa dacions dels últims dies no BCE d’en Draghi deixarà de grans superfícies. Cada cop siado pequeño para perder el tiempo ha- d’aquest col·lectiu, doncs, om- eren suficients. L’estat del comprar el deute que ja supe- estic més cansada d’anar a les blando de ella” de la cineasta Isabel Co- nipresent al llarg dels segles, el benestar hauria d’oferir trans- ra el 100% del PIB i que segui- grans botigues i trobar-me el ixet; i el veig, i molt nítidament, en l’indivi- món està com està. Per ells i port públic segur i de fàcil ac- rà augmentant. Tot això, i les mateix tipus de roba, i després du que viu a Catalunya fa un, cinc, deu o per una majoria de llepaculs i cés per a tots els ciutadans. nefastes inversions en AVE i veus algú que porta el mateix quaranta anys i exigeix que li parlin en admiradors de la picaresca, el BLAI RAMÍREZ I VALERO altres, plantegen un futur eco- que t’has comprat. Així que cristiano o en español, que ve a ser el benefici fàcil i les aparences Cervelló (Baix Llobregat) nòmic molt negre. També en vaig decidir apostar pel petit mateix. Pocs arguments han de tenir per de tota mena. A tot això hi aju- l’àmbit polític hi ha incerteses. comerç, que m’ofereix una mi- anar a triar justament el supremacisme, da la manca generalitzada de Situació de crisi L’evolució cap a la ultradreta llor atenció i hi puc trobar co- que no és dels que intenten preservar criteri propi, és a dir: coneixe- del PP i Cs, la precarietat del ses diferents del que veig a to- una llengua, una cultura i una identitat ment, reflexió i recurs cons- b L’Estat espanyol s’enfronta govern Sánchez, el desprestigi tes les grans superfícies. amb mil anys d’història, sinó dels que fa tant al dubte metòdic. Con- a curt i a mitjà termini a una del TC i TS i el setge al procés Apostem pel petit comerç. segles que les neguen, les menyspreen o temples la història i l’actuali- de les crisis més importants català, la manca de pressu- PILAR ROIG SERRA fan tot el possible per destruir-les. tat, i sents i penses: Quin des- dels últims anys. Vagues de post, el tipus d’estat, etc. En Barcelona EL PUNT AVUI Punt de Vista 5 DISSABTE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2018 | | La frase del dia “Us demano que actueu com a ministre d’Afers Exteriors del país d’acord amb els objectius que ens hem marcat”

Quim Torra, PRESIDENT DE LA GENERALITAT (DIRIGINT-SE AL NOU CONSELLER ALFRED BOSCH) De set en set Tribuna Lluís Muntada Josep Lluís Alay. Professor d’història de la Universitat de Barcelona Rei de França Fer política

l títol d’aquest article no és cap tres nivells de poder en equilibri inesta- nen sempre conflictives, com ara tot referència irònica al president ble: el tradicional monàrquic, el colo- just fa dos anys, quan va esclatar una iario 16 informa E Macron ni als dos pretendents al nial de l’Estat francès i el democràtic crisi política sense precedents i els D que el jutge Llare- tron de França: Enric, de la casa d’Or- en assemblea. L’herència colonial fran- trons van ser objectes de violentes dis- na va manipular frau- leans, i el franquista declarat Luis Al- cesa ve representada per l’alt adminis- putes entre diversos aspirants. El 2016 dulentament el núme- fonso, de la casa borbònica. Senzilla- trador de la República a les illes, una el regne d’Uvea va caure en el caos ro d’identificació de la ment, diu el que diu: França té rei. O mena de governador designat per l’Eli- quan es van constituir dos consells de causa judicial del pro- més acuradament, té tres reis, que vi- si, mentre que el sufragi universal s’ex- caps tribals diferents i cadascun d’ells cés perquè aquesta causa li fos assigna- uen a 16.000 quilòmetres de París, i pressa per mitjà d’una assemblea terri- va elegir el seu rei. El palau reial va ser da. Mentre l’ull de Roger Español encara regnen sobre les illes de Wallis i Futu- torial dominada pels partits tradicio- ocupat i només un acord in extremis rodola, els escopeters de la policia espa- na, al bell mig de l’oceà Pacífic. Perquè nals francesos. Però sens dubte l’ex- per part dels principals caps tribals va nyola justifiquen davant del jutge l’ús de més enllà de la França europea, exis- pressió de poder més especial, i única a permetre elegir Patalione Kanimoa pilotes de goma l’1-O atès “l’odi extrem teix una complexa xarxa de territoris França, són les monarquies autòcto- com a nou rei, membre, per cert, de la dels votants”. Ningú investiga els fils, tan hereva de les restes de l’antic imperi nes plenament reconegudes per la Re- dreta francesa. Per les mateixes dates tèrbols, de la vaga de taxistes i de les colonial francès que agrupa gairebé pública francesa. el rei d’Alo, que poc abans havia acon- manifestacions policials a Barcelona. Ni tres milions de ciutadans amb passa- seguit per primer cop que un cap d’es- les pressions sobre les empreses per port francès, entre ells els més de dotze PER COMPLICAR-HO ENCARA MÉS, aques- tat francès, François Hollande, visités traslladar la seva seu fora de Catalunya. mil habitants de Wallis i Futuna. Són el tes dues illes tropicals es divideixen en Futuna, va veure’s forçat a abdicar El fotògraf Jordi Borràs és agredit per que coneixem comunament com els tres regnes no hereditaris amb els seus quan els seus caps tribals li van retirar un policia i acaba, ell!, citat judicialment. francesos d’ultramar, entre els quals monarques respectius i governs amb el seu suport, per escollir Filipo Katoa PSOE i PP continuen practicant l’endo- cal comptar els pobles autòctons primers ministres reials i ministres. com a nou monarca. En el cas del regne gàmia amb l’elecció del CGPJ. Ignacio d’aquests territoris més els francesos L’illa de Wallis és el regne d’Uvea, men- de Sigave, la renovació de la monarquia Cosidó –portaveu del PP al Senat– reve- arribats de la metròpoli al llarg de la tre que l’illa de Futuna està formada no va ser menys traumàtica. Després la a plena llum del dia les vísceres de història. per dos regnes: Alo al sud-est i Sigave al de set anys amb el tron vacant, el pri- l’Estat i la Justícia amb la intenció, segur, nord-oest. Els reis són escollits pels mer ministre reial va decidir entronit- d’amagar més vísceres de l’Estat i la RESPECTE A LA UNIÓ EUROPEA, aquests caps tribals entre els membres de cer- zar un membre de la família reial sense Justícia. territoris tenen tot un seguit de consi- tes famílies aristocràtiques de llinatge l’acord dels altres ministres i caps tri- Mentrestant l’exili i la presó conti- deracions i tractes especials. Bàsica- reial i lluny de l’aparença de tranquil·li- bals, que van preferir després de set- nuen truncant vides. Mentrestant la se- ment els tractats de la UE els dividei- tat que donen les seves palmeres i plat- manes de forta tensió escollir Eufenio gona fila de l’independentisme, incapaç xen en dos: les regions ultraperifèri- ges tropicals, les successions esdeve- Takala, membre de la família reial per d’articular el moviment civil, invalida to- ques (RUP) i els Països i Territoris d’Ul- línia materna, motiu pel qual el primer ta possibilitat de futur (més honest seria tramar (PTU). Les RUP, com les Canà- ministre havia evitat proposar-lo. Les assumir de manera explícita l’autono- ries, la Guaiana o Martinica són territo- crisis successòries van forçar a un am- misme per imperatiu, per por a Espanya, ri de la UE i els seus habitants en són pli desplegament de gendarmes france- que no pas seguir posant en risc la po- ciutadans de ple dret. En el cas dels sos a les dues illes tropicals. blació en nom d’un projecte consumit!). PTU, els territoris no formen part de la “França té tres Mentrestant afloren veus que parlen UE, però els seus habitants sí que estan HAN PASSAT DOS ANYS i la calma ha tor- d’eixamplar la base, de fer política, considerats ciutadans de la UE de ple reis, que viuen a nat al Pacífic, però ara els tres reis de d’aprovar uns pressupostos, d’acumular dret. Aquest darrer és el cas de territo- Wallis i Futuna volen ser rebuts en au- capital polític... No es just explotar falses ris francesos com Nova Caledònia o bri- 16.000 quilòmetres diència pel president de França, l’au- oportunitats. I tot per no haver de reco- tànics com les illes Falkland. Les illes tèntic sobirà sobre terres d’ultramar. nèixer que estem davant d’un triomf de Wallis i Futuna també són un PTU de París, i regnen El terratrèmol polític del referèndum aclaparador de l’autoritarisme, de la in- europeu, que la Constitució francesa sobre les illes de d’autodeterminació a Nova Caledònia, defensió i de la repressió d’una part de designa com a col·lectivitat d’ultramar. amb un bon resultat per als indepen- la ciutadania. En algun moment fer polí- Pot ser un territori de tan sols 124 qui- Wallis i Futuna, al dentistes canacs, no ha passat des- tica també voldrà dir ser conseqüent i lòmetres quadrats, més o menys com apercebut a Wallis i Futuna, i ara els protegir el ciutadà i, amb el principi de Liechtenstein, però segurament és el bell mig de l’oceà tres reis volen negociar un nou estatut realitat com a criteri, oficialitzar que no més enrevessat de tot França en ter- polític per als seus regnes amb el tron vivim en democràcia, que estem en mes polítics, ja que s’hi superposen Pacífic de París. mans d’un règim autoritari.

Sísif Jordi Soler 10 Nacional EL PUNT AVUI | | DISSABTE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2018

Baròmetre CEO d’opinió política. 3a onada 2018 Valoració mitjana en una escala del 0 al 10 Entre parèntesis, coneixement dels líders, en percentatge Estimació d’escons GRÀFIC: EL PUNT AVUI Parlament de Catalunya Congrés dels Diputats 5,97 5,16 5,04 Entre parèntesis, resultats 2017 Entre parèntesis, resultats 2016 (95,1) (76,6) (31,9) Oriol Marta Elisenda Junqueras Rovira Alamany 5,01 4,44 12-13 4,59 17-18 14-15 6 7-8 (39,8) (98,4) (12,3) (17) (8) (9) Carles Carles Jéssica 23-24 36-38 (8) (7) (34) (32) Riera Puigdemont Albiach 1-2 29-30 10-11 (6) 4,42 4,34 3,95 (4) 10-11 (47,0) (88,8) (80,9) (36) Meritxell Quim Miquel (12) Batet Torra Iceta 2,19 1,83 1,47 (90,5) (17,9) (83,5) 2-3 6-8 Inés Carina Xavier (5) (4) Arrimadas Mejías García Albiol Vol que CatalunyaCatalunya esdevinguiesdevi un estat independent?ent? ((%)%) Si es tornés a celebrar un Per vostè, l’etapa del 50,0 49,4 referèndum per decidir franquisme ha suposat en 50% 48,5 48,7 47,8 48,2 48,0 la història de Catalunya... 48,0 47,7 47,2 sobre l’actual Constitució 46,8 46,7 espanyola, aprovada el Una etapa 45,3 Sí positiva 3,0% 45% 46,746,6 1978, vostè què faria? 45,5 45,1 45,3 No 44,9 Votaria Una etapa 44,5 44,1 45,3 44,3 Sí 17,4% 68,5% 44,9 43,6 43,7 negativa 42,9 43,2 Votaria 42,4 41,1 No 57,0% Amb coses 40% positives i 22,5% Des. Feb. JunyOct. Nov.Març Juny Nov. Des. Març Juny Oct. Abril Jul. Oct. No votaria % 2014 2015 20162017 2018 9,4 negatives

PP remarcaria la seva resi- dualitat en l’era post-155 ERC guanyaria les eleccions de 6 a 1-2 diputats. Pel que fa a la CUP, que no s’hi pre- senta, repartiria els vots cap a ERC (un 36%), l’abs- tenció (un 20%) i els co- i l’independentisme pujaria muns (un 12%). L’enquesta pregunta també per qüestions d’ac- a Els republicans obtindrien 36-38 diputats, JxCat cauria als 23-24 i la CUP quasi triplicaria escons a El tualitat com ara la Consti- tució, que fa 40 anys, o el sí a la independència es distancia quatre punts del no a Els de Junqueras també vencerien al Congrés franquisme, amb la pers- pectiva d’una exhumació Emili Bella Junts per Catalunya retro- tre que el PSC es quedaria aquest context, el sí a la in- també guanyaria les elec- del dictador. Un 57% dels BARCELONA cediria fins als 23-24 dipu- igual o potser en guanya- dependència quedaria cions espanyoles amb 14 o catalans votarien en con- tats (respecte als 34 ac- ria un, Catalunya en Co- quatre punts per damunt 15 diputats, respecte als 9 tra de la carta magna ac- Miratge de Ciutadans com tuals) i la CUP gairebé tri- mú Podem creixeria de 8 a dels partidaris del no, 47,2 que van obtenir Gabriel tual, enfront del 17,4% a primera força a la Ciuta- plicaria les quatre actes 12 o 13 i el PP encara reta- i 43,2% respectivament. Rufián i Joan Tardà el que sí que l’avalarien, della. Inés Arrimadas cau- presents fins als 10-11 es- llaria més la seva minsa re- En l’anterior baròmetre, 2016. En Comú Podem es- mentre que un 68,5% con- ria a la segona posició a cons i, per tant, recupera- presentació: 2-3 diputats. del juliol, la distància era garriaria un o dos diputats sideren que el franquisme l’hemicicle darrere d’una ria el grup propi. Sumat, el La mostra, de 1.500 en- més petita, dins del marge i el PSC es quedaria com ha suposat un període ne- ERC ascendent que vence- bloc independentista po- questats, es va recollir en- d’error. Amb el mig punt està o potser en guanyaria gatiu; un 3%, positiu i un ria clarament en unes dria eixamplar la majoria tre el 22 d’octubre i el 12 que avança el sí, ara la dis- un, sense notar pràctica- 22,5% responen que va te- eleccions al Parlament fins als 73 escons, segons de novembre, quan es va tància “voreja el que és es- ment cap empenta pel fet nir coses positives i negati- amb 36-38 escons (ara en revela el darrer baròmetre conèixer la petició de pe- tadísticament significa- que governi el PSOE a La ves. Un 51% i un 48% dels té 32), un resultat que se- del Centre d’Estudis d’Opi- nes de presó de la fiscalia i tiu, però molt justet”, va Moncloa. Ciutadans pas- que diuen que votaran ria històric des del resta- nió (CEO), donat a conèi- l’advocacia de l’Estat per observar el director del saria de 5 a 6-8 escons i Ciutadans i el PP, respec- bliment de la democràcia xer ahir. Així, Ciutadans als líders independentis- CEO, Jordi Argelaguet. l’espai neoconvergent en tivament, són d’aquest úl- per als d’. perdria 6 o 7 llençols, men- tes empresonats. En D’altra banda, ERC perdria dos (de 8 a 6). El tim parer. ■

MÉS CEO

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Els votants dels comuns puntuen millor Suspens per als Junqueras i Aragonès, Elisenda Alamany que Jéssica Albiach governs català Rovira, els més esperonat i espanyol ben valorats pel resultat Els enquestats que diuen que nova presidenta dels comuns votaran Catalunya en Comú a la cambra, a qui suspenen Els catalans suspenen el go- L’empresonat exvicepresi- El vicepresident del govern, Podem valoren més positiva- amb un 4,58. “Ens està dient vern amb un 3,7 sobre 10, dent i líder d’ERC Oriol Jun- Pere Aragonès, va assegurar ment la independentista Eli- alguna cosa dels lideratges”, quasi un punt menys que al queras és el polític més ben ahir des de Manresa que els senda Alamany (amb un va assegurar el director del juliol. Això sí, els enquestats valorat pels catalans, amb un resultats del CEO esperonen 5,03), que acaba de deixar de CEO. “Albiach tot just està posen una nota pitjor al go- 5,97, seguit de la secretària l’executiu “a continuar deter- ser portaveu del grup parla- entrant en primera línia”, va vern de Pedro Sánchez, que general del partit, l’exiliada Junqueras i Rovira, en una minats i tirar a fa- mentari, que Jéssica Albiach, recordar Argelaguet. puntuen amb un 2,9. Marta Rovira, amb un 5,16. imatge d’arxiu ■ ANDREU PUIG vor de la independència”. 12 Nacional EL PUNT AVUI | | DISSABTE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2018

l’Ajuntament sigui “un bon coixí per a la nova experièn- Torra encarrega a Bosch que cia”, igual que la seva àm- plia trajectòria com a cor- responsal a l’estranger. A més, en va destacar la face- ta d’estudiós de Nelson prioritzi l’autodeterminació Mandela, i li va reclamar que apliqués una “lliçó polí- tica i moral de primer or- a Li confia com a “tasca central”, en la presa de possessió, que faci que Catalunya sigui “coneguda i dre” que ell mateix havia as- senyalat ja: saber que haurà reconeguda” a El nou conseller avança que Barcelona serà un instrument clau per fer projecció exterior de parlar i entendre’s amb els rivals, sense renunciar Ò. Palau / F. Espiga al que ha motivat la lluita de BARCELONA tota la seva vida. “Catalunya té dret a ser co- Comiat de l’Ajuntament neguda i reconeguda, i que Poc després del seu nome- li respectin i reconeguin el nament, Bosch va traves- dret a l’autodeterminació.” sar la plaça Sant Jaume Aquesta –juntament amb per formalitzar la seva re- la representació dels cata- núncia com a regidor de lans al món– ha de ser se- l’Ajuntament de Barcelo- gons el president, Quim na aprofitant que ahir hi Torra, la “tasca central” havia ple. En un breu dis- que ha d’afrontar el Depar- curs, el ja conseller va ser tament d’Acció Exterior nítid a l’hora de deixar en- que des d’ahir encapçala Al- tendre que el seu desig era fred Bosch. “Us demano haver repetit com a candi- que actueu com a ministre dat a les municipals –“tinc d’Afers Exteriors del país”, consciència de no haver li encomanava en un acte fet la feina fins al final”– i sobri de presa de possessió va avançar que, al final al Palau de la Generalitat, mateix de la sessió plenà- en què va tenir un record Els consellers entrant i sortint, Alfred Bosch i Ernest Maragall, ahir al davant de la foto de Raül Romeva ■ JOSEP LOSADA ria, es reuniria amb l’alcal- per a Raül Romeva, “el con- dessa, Ada Colau, per arti- seller que avui hauria de ser bé va molt més enllà en el Torra va agrair al conse- cular polítiques comunes aquí”. La visita que li farà di- conjunt de l’Estat, i que ller sortint, Ernest Mara- Les frases de promoció exterior lluns a la presó de Lledoners s’afegeix a la manca de se- gall, que plega per aspirar a ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— aprofitant “la potència” serà precisament el primer paració de poders. “Aques- l’alcaldia de Barcelona, la “Ens cal emprendre “Les portes que obre que té Barcelona com a acte en l’agenda de Bosch. ta situació necessita una feina de reactivació de les una enorme tasca per Barcelona són un gran marca. L’única nota agra El president li confia dedicació intel·ligent i efec- delegacions exteriors i del explicar la greu actiu i, per això, cal d’aquest comiat va ser la “l’enorme tasca” d’explicar tiva”, assenyalava Torra, Diplocat. Això sí, Torra va situació d’amenaça anar junts per poder intervenció de l’exregidor al món la “greu situació que vol que s’afegeixi a la lloar sobretot el seu relleu, dels drets civils” guanyar-nos el món” d’ERC Juanjo Puigcorbé, d’amenaça” dels drets civils tasca que ja estan fent l’ex- Alfred Bosch, “un home de Alfred Bosch que va aprofitar per aire- i polítics que viuen els inde- president Puigdemont i la cultura”, i confia precisa- PRESIDENT DE LA GENERALITAT CONSELLER D’ACCIÓ EXTERIOR jar la mala relació personal pendentistes però que tam- resta d’exiliats. ment que la seva etapa al que manté amb Bosch. ■ Un home de lletres que somiava ser alcalde TRAJECTÒRIA · Bosch ha estat un polític allunyat de l’ortodòxia, que va assolir una gran notorietat en el seu pas pel Congrés dels Diputats OPOSICIÓ · A l’Ajuntament de Barcelona ha intentat modelar un perfil que el convertís en alternativa a Colau

Francesc Espiga BARCELONA igent com la d’exercir de cara vi- hibició d’una estelada al balcó ser alternativa, però el seu par- Maragall serà finalment el can- sible de la bancada d’ERC al de la plaça Sant Jaume durant tit –es a dir, Oriol Jun- didat, i Bosch es va apartar sen- scriptor, professor d’uni- Congrés dels Diputats entre les festes de la Mercè. Un episo- queras– en tenia un se fer soroll i, ara, es dedicarà a versitats com les de Chi- 2011 i 2015. Des de la seva tri- di que el va ajudar a metabolit- de ben diferent. explicar Catalunya al món amb E cago o d’Ibadan (Nigè- buna va polir els dots d’orador, zar els codis propis que regei- Arribats aquí, la el seu anglès impecable. En el ria), africanista recone- incisiu en els continguts però xen la política municipal. Barce- història ja està seu cor, però, hi haurà una peti- gut o corresponsal de premsa en sense estridències en les for- lona demana picar pedra al ter- més que explica- ta recança. Perquè el seu somni, zones de conflicte. Ni per currí- mes, fet que va contribuir a do- ritori, dosis mesurades de gesti- da. Er- que havia arribat a creure possi- culum ni per manera de fer, Al- nar-li una gran projecció públi- culació i, sobretot, tenir re- nest ble, era un altre. Ser alcalde. ■ fred Bosch no ha estat un polític ca. Bosch es convertia en un ac- lat propi en clau de ciutat. convencional. Conversador tiu potencial electoral i, en una Amb aquestes coordena- agraït, però amb un caràcter i nova pirueta dels republicans, des, i amb l’exalcalde El perfil sentit de l’humor no sempre fà- era escollit candidat a l’alcaldia de Jerusalem Teddy cils de codificar, l’ara ja conse- de la capital catalana del 24 de Kollek com a refe- Alfred Bosch ller d’Acció Exterior va ser un maig de 2015. El seu aterratge a rent reiteratiu, el personatge clau en l’organitza- l’arena municipal, però, no va cap d’ERC ha Nascut a Barcelona el 17 ció de la consulta sobiranista de ser senzill. D’entrada, perquè va anat perfilant d’abril de 1961. És llicenciat Barcelona del 10 d’abril de facilitar la investidura d’Ada Co- una estratègia en filosofia i lletres i doctor en 2011. Una plataforma que el va lau, una decisió que a dia d’avui d’oposició rocosa a catapultar a la gran política ins- encara se li retreu, i després va Colau amb la vista posada història per la UAB titucional, en una plaça tan ex- venir aquella desafortunada ex- al 2019. Bosch tenia un pla, EL PUNT AVUI Nacional 13 DISSABTE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2018 | |

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 24 de novembre del 2017 MIQUEL RIERA

El Suprem assumeix la causa Pel PP, el contra el govern i els Jordis 155 és una El Tribunal Suprem consuma del Suprem s’interpreta, en “mostra l’esperat gir copernicà en la gran aquell moment, com una desau- causa contra el govern de la Gene- torització de Lamela, i com el fet de ralitat i l’independentisme per que obria la porta a l’excarceració l’1-O, i finalment, assumeix totes dels empresonats, com així va ser respecte” les causes per rebel·lió que instru- amb uns quants, dies després. El ïa fins ara la jutgessa de l’Audien- jutge Pablo Llarena, que assu- En la seva primera visi- cia Nacional Carmen Lamela, la meix la causa des d’aquell mo- ta a Catalunya des de responsable de l’empresonament ment, s’ha anat mostrant, però, l’aplicació de l’article dels vuit consellers i de Jordi Cui- més implacable, si això és possi- 155, la vicepresidenta xart i Jordi Sànchez. La decisió ble, que Lamela. del govern Soraya Sáenz de Santamaría, diu, des de s’Agaró, que Julián Sánchez aquest és “una mostra Melgar, nou fiscal de respecte cap a Cata- general de l’Estat lunya”. ■ MANEL LLADÓ El govern Rajoy s’ha afanyat a buscar un substitut per al fiscal “Les concentracions “Fals, Núria Marín. El que van general de l’Estat, José Manuel tumultuàries davant les seus garantir els vostres socis del Maza, mort a l’Argentina el 18 judicials indirectament fan 155 va ser la seva aplicació de novembre. Julián Sánchez una pressió important” féssim el que féssim” Melgar, magistrat del Suprem, és l’escollit pels populars. RAFAEL CATALÁ MINISTRE DE JUSTÍCIA PRES. GENERALITAT 180968-1199573Q 1135026-1198607Q 14 Nacional EL PUNT AVUI | | DISSABTE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2018

La gran trobada anual de La República L’orgull——————————————————————————————————————————————————————————— de——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— l’1-0 en forma de trofeu

ART · Els premiats rebran una obra seriada de l’artista Enric Pladevall realitzada expressament per a la cerimònia SÍMBOL · L’escultura simbolitza el poder de l’urna del referèndum, travessada per la falç alliberadora d’‘Els segadors’

Carles Ribera GIRONA Veniu al lliurament dels l guardó que rebran els Repu- Premis blicans de l’Any és obra de Republicans de l’Any E l’artista Enric Pladevall (Vic, 1951) i es basa en l’obra que va presentar per a l’exposició 55 ur- nes per la llibertat, que tenia com a Dilluns, 26 de inspiració les urnes de l’1-O. A més novembre, de l’urna, Pladevall va utilitzar en la seva obra un estri que també té mol- a les 20 h, a l’Auditori ta força simbòlica per als catalans: la falç. És un element simbòlic que Palau de Congressos de reforça l’homenatge a l’esperit re- Girona publicà que sorgeix de l’extraordi- nària mobilització popular que va fer possible el referèndum. La peça, Reserveu fins a 2 que originàriament era una urna de les utilitzades per a la votació tra- invitacions vessada per una falç real, represen- a [email protected] ta una simbiosi entre l’eina històri- ca per tallar cadenes i l’objecte que permet exercir el dret de vot, eina actual per a l’alliberament nacional. Us confirmarem la Pladevall, que ha cedit els drets de inscripció per correu ————————————————————————————————————————————— electrònic És la simbiosi entre l’eina històrica per tallar cadenes i l’urna per No us perdeu un acte de expressar la força del vot Enric Pladevall, amb una de les urnes que es lliuraran dilluns ■ reivindicació i ————————————————————————————————————————————— d’agraïment als més l’obra per a aquests premis, n’ha fet setmana passat. una versió reduïda de mida i amb Un artista compromès En la cerimònia de dilluns es lliu- republicans bronze, que es lliurarà als premiats raran en total vint-i-cinc guardons, amb una targeta d’autenticitat i i reconegut respectivament als sis premiats per una caixa de fusta. internacionalment votació dels lectors (Jaume Roures, La idea de la falç, segons Plade- ————————————————————————————————————————————— Lluís Llach, l’AMI, Proactiva Open vall, neix de la proposta del nord-ca- L’obra pública de Pladevall és a Barcelo- Arms, Jordi Borràs i Valtònyc), el talà Étienne Sabench, membre de na, Vic, Manresa, Girona, Corea i els Es- reconeixement pòstum a Muriel Ca- l’ANC de Perpinyà, que va demanar tats Units, com és el cas de l’‘Androgyne sals, i els corresponents al premi a l’artista de participar en l’exposi- Planet’, situat al Centennial Olympic Park d’Honor ex-aequo atorgat a tots els ció que es va inaugurar l’estiu pas- d’Atlanta. També té obra al Museu d’Art presos i exiliats polítics i també als sat a Brussel·les i que ja ha viatjat a Contemporani de Barcelona, el Museu membres dels CDR Tamara Carras- Perpinyà i a Barcelona. d’Art Contemporani de Madrid, la Funda- co i Adrià Carrasco. Les circums- Pladevall mateix destaca el sim- ció Juan March, el Lehigh Art Galleries tàncies repressives que viu actual- bolisme de l’escultura, extret de Museum de Pennsilvània, l’Atlanta Histo- ment Catalunya faran que hagin de l’himne nacional de Catalunya “com ry Center o l’Urban Redevelopment Aut- ser els familiars i amics de molts una representació de fermesa i llui- hority Collection, a Singapur. Des de fa dels guardonats els que recullin el ta per defensar els nostre drets”, se- uns anys té en marxa l’ambiciós parc premi en nom seu, per la qual cosa gons declarava en una entrevista a d’escultures L’Olivar, a Camallera. l’acte es vol convertir en una mostra La República publicada el cap de d’escalf multitudinària.

Reserveu fins a 2 invitacions a [email protected] o al 972 18 64 47 (de 9 h a 14 h) 16 Nacional EL PUNT AVUI | | DISSABTE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2018 Hisenda rebaixa a 196.906 euros el que va pagar el govern per l’1-O a El ministeri precisa, en un informe encarregat pel jutjat de Barcelona, que hi ha 615.717 euros compromesos i no pagats a La fiscalia xifra en 3 milions la malversació

Mayte Piulachs desplaçament i estada La xifra dels observadors interna- BARCELONA ————————————————————————————————— cionals, i 19.603 euros per El ball de xifres sobre els la traducció d’una web. La diners públics que el go- 7 segona és pagada per Pre- vern català va gastar per sidència per dues campa- organitzar el referèndum anys de presó és la pena nyes de publicitat: la de les d’autodeterminació de l’1 sol·licitada per la fiscalia per a vies del tren, 336.143 eu- Des d’ahir hi ha un arbre en record dels presos a la plaça dels Àngels de Barcelona ■ O.DURAN d’octubre va tenir ahir una Mundó, Borràs i Vila per mal- ros, i la de catalans a l’exte- nova revelació. En un in- versació de fons. A la resta rior, 266.506 euros. forme, el Ministeri d’Hi- se’ls afegeix a la rebel·lió. La reducció de la despe- Una ONG internacional demana que alliberin Cuixart senda rebaixa a 196.906 sa és important i pot obrir ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— euros la quantitat que un marge a reduir les pe- L’ONG Front Line Defenders, denúncia de la repressió a les A l’exterior de Mas d’Enric i l’equip de Puigdemont va nes demanades. La fiscalia una de les que gestionen el instàncies internacionals. del Puig de les Basses, on hi destinar a l’1-O, a més de tir de demanar-lo. El mi- els imputa una malversa- programa de la UE de protec- ha i Dolors 615.717 euros compro- nisteri adverteix que no- ció agreujada en superar ció dels defensors dels drets Suport als presos Bassa, es van fer actes de mesos i que no es van abo- més pot controlar els ex- 50.000 euros gastats, en humans, ha demanat l’imme- b Ahir a la tarda van coinci- suport en el marc de la cam- nar. La fiscalia ha xifrat en pedients que van ser sol·li- què se’ls pot imposar unes diat alliberament i retirada de dir diversos actes de suport panya “Cap Dona en l’oblit”. 3 milions d’euros la mal- citats pel jutge a la inter- penes de quatre a vuit tots els càrrecs contra el pre- als represaliats. Davant del versació de fons públics, i ventora general de la Ge- anys de presó. El càstig es sident d’Òmnium, Jordi Cui- Macba de Barcelona, enti- Humorista al jutjat el jutge Llarena va fer neralitat, a més dels certi- pot agreujar fins als 12 xart. L’ens assegura que ell va tats del Raval van estrenar, b de la denúncia aportar als processats 2,1 ficats mensuals, i els re- anys de presó quan s’han actuar sempre pacíficament en presència d’alguns fami- d’una organització policial, milions de fiança, que va queriments (14 el 2017 i 8 malversat més de 250.000 en defensa de drets fonamen- liars, l’Arbre dels Desitjos, un l’humorista català Dani Ma- ser coberta per l’ANC i el 2018), que van fer a la euros. La fiscalia ja va des- tals, i qualifica de “totalment avet de Nadal en homenat- teo va ser citat ahir per un Òmnium amb donacions interventora. Tot i aquest cartar aquest punt, quan desproporcionats” els delic- ge als presos i exiliats, on es jutjat de Madrid a declarar dels ciutadans. control, Hisenda sosté que en l’escrit d’acusació de- tes que li imputen. A més, ex- poden penjar fotos i missat- dilluns com a investigat per L’informe d’Hisenda, no pot garantir si les parti- mana per als exconsellers igeix a l’Estat que garanteixi ges de suport, i al voltant del un delicte d’odi i un d’ultrat- conegut ahir, va ser encar- des informades van ser Mundó, Borràs i Vila set que els defensors dels drets qual hi haurà tot d’activitats ge als símbols d’Espanya regat pel jutjat d’instruc- gastades en el que real- anys de presó. Als polítics humans puguin actuar “sen- fins al 6 de gener. També els per haver-se mocat amb ció 13 de Barcelona, que ment es deia. Així, fa dos a la presó, se’ls suma la se por de represàlies i lliures funcionaris de la delegació aquesta bandera en un pro- investiga els organitza- blocs de despeses pagades: malversació amb la rebel- de restriccions”. La resolució de la Generalitat a Girona grama d’humor de la Sexta. dors de l’1-O, mentre el la primera pel Diplocat, lió, amb penes d’entre 16 i obre una línia de treball en la van muntar un arbre similar. ■ ÒSCAR PALAU jutge del Suprem va desis- amb 177.304 euros pel 25 anys de presó. ■ 190319-1198942Q EL PUNT AVUI Nacional 17 DISSABTE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2018 | |

de Catalunya, les Illes i el Volen sancions per als País Valencià. L’entitat també ha sol·licitat una trobada amb la delegada del govern espanyol, Tere- funcionaris que sa Cunillera, per instar-la a posar rètols informatius visibles sobre els drets lin- discriminen la llengua güístics en comissaries, jutjats i registres, com ja ha instal·lat la Generalitat a La Plataforma per la Llengua insta l’Estat a fer complir el a la Ciutat de la Justícia, i a fer sancionar els funciona- dret d’opció lingüística a l’aeroport, les comissaries i els jutjats ris que no els respecten. L’entitat també dema- Xavier Miró “greus de l’administració na noves lleis contra la dis- La frase pública”. Per exemple, a criminació lingüística als BARCELONA ————————————————————————————————— Xavier Casanovas la nega- governs català, valencià i Cristina Brullet, de 69 “Cal un canvi tiva a canviar d’idioma da- balear, així com un règim anys, es va dirigir en català estructural i de vant d’un agent al control d’infraccions i sancions en a un agent de la comissaria mentalitat. Mentre no de passaports de l’aero- l’àmbit públic i privat i rè- de la Policía Nacional de arribi el sentit comú, port li ha suposat una mul- tols informatius sobre els Balmes. L’agent la va ins- que hi hagi sancions” ta de 601 euros. drets també a l’àmbit de la tar a parlar-li en castellà. Òscar Escuder Escuder afirma que dis- salut, a més de l’assistèn- Quan li va recordar que te- PRESIDENT DE LA PLATAFORMA PER criminar i vexar ciutadans cia jurídica als afectats. Al nia el dret de parlar la seva LA LLENGUA pel fet de parlar català és Òscar Escuder, president de l’entitat, va presentar ahir el nou president d’Aragó, la pla- llengua, l’agent li va exigir una “situació estructural” web i les peticions d’actuació als governs ■ JOSEP LOSADA taforma li sol·licitarà l’ofi- el DNI, la va acusar de “fal- gui el català. Aquest cas, i única en un estat plurilin- cialitat del català a la Fran- tar-li al respecte” i va aca- que es repeteix en comis- güe a Europa, que no es per la Llengua ha obert el per exposar-los el proble- ja tal com recomana el bar traient-se les manilles i saries, jutjats, registres o a produeix ni a Suïssa, ni a web Proudecatalanofo- ma. Al govern de Pedro Consell de Ministres del amenaçant-la de posar- l’aeroport, “no és una Finlàndia ni a Bèlgica. Se- bia.cat i demana als go- Sánchez li reclama un can- Consell d’Europa. les-hi. A les reclamacions anècdota, sinó catalanofò- gons ell, la raó és que el ca- verns espanyol, català, va- vi constitucional perquè el El nou web recollirà sig- que ha posat a la comissa- bia”, sosté Òscar Escuder, talà “no és llengua oficial lencià, balear i aragonès català sigui llengua oficial i natures i permetrà enviar ria ha rebut com a respos- president de la Plataforma de l’Estat” i que els funcio- un pla de xoc per acabar la un procés de selecció de cartes als cinc governs de- ta que ja apliquen el proto- per la Llengua, que ha re- naris i les empreses se sa- discriminació. La platafor- funcionaris que garanteixi manant-los actuacions col que els obliga a buscar but 155 queixes per discri- ben impunes. ma ha sol·licitat entrevis- que estan en disposició de perquè es respectin els un funcionari que enten- minacions lingüístiques Per això la Plataforma tes amb els cinc presidents respectar la llengua pròpia drets lingüístics. ■ 844498-1198504Q 118163-1199458Q EL PUNT AVUI Nacional 19 DISSABTE, 24 DE NOVEMBRE DEL 2018 | |

Primàries Barcelona ja apunta a una llista liderada per Graupera a Alguns dels 65 candidats expliciten el suport a l’ideòleg o són impulsors de la iniciativa a Paluzie veu en la capital la “punta de llança” de la independència Lluís Caldentey entrega la vara a Josep Tutusaus, nou alcalde de Pontons ■ C.M.

Xavier Miró BARCELONA Relleu a l’única L’acte de presentació pú- blica de Primàries Barce- alcaldia del PP lona ja va apuntar ahir a una llista liderada pel pro- fessor de filosofia política i social Jordi Graupera, que a Catalunya al mateix temps ha estat l’ideòleg de les primàries a a Caldentey, amb vint anys a l’alcaldia, la capital catalana. A l’au- ditori ple de gom a gom de ha estat bel·ligerant amb el procés l’Escola Pia Nostra Senyo- ra es van donar a conèixer C. MORELL / TAEMPUS convocatòria del 9-N per en públic la majoria dels PONTONS part d’ com a 65 candidats que es pre- punt de desacord. senten a la llista indepen- Auditori de l’Escola Pia Nostra Senyora, a Barcelona, a vessar ahir al vespre ■ ORIOL DURAN Lluís Caldentey (PP) va En una sala presidida dentista. Dues de les can- deixar ahir el càrrec des- per les fotos del rei Felip VI didates van explicitar el rà d’escollir entre ser la Entre els candidats criminalista italià Cristian prés de vint anys al capda- i la reina Letícia, i amb un seu concurs per formar ciutat “sotmesa al ciment i també es presenta Adrià Salomoni, l’ecologista Jo- vant de l’alcaldia de Pon- buit en lloc de la del presi- part de l’equip liderat per als salaris baixos” o la ciu- Alsina, ex-cap de premsa i sep Puig i la doctora en hu- tons. Caldentey va expli- dent de la Generalitat, el Graupera: Violeta Gràcia, tat “assequible i amb aire exmembre del secretariat manitats Mònica Vidal. car que plega per motius número dos de Caldentey, responsable tècnica i de més pur on els catalans nacional de l’ANC, que va Amb 23.000 inscrits de salut i que se’n va “orgu- Josep Tutusaus, que ha fet planificació de projectes, i puguin competir en igual- advertir contra aquells inicials, el registre es tan- llós i honorat d’haver ocu- d’alcalde accidental els úl- la periodista Àstrid Bier- tat de condicions amb la que “voldrien oblidar la in- ca el 13 de desembre i la pat el càrrec”. Durant el tims mesos, va prendre ge. Però també són candi- resta del món”. dependència i negociar votació en primera volta ple, Caldentey va assegu- possessió del càrrec. dates a les primàries bar- quotes de poder”. O Chris- es fa del 14 al 16, mentre rar que des del 1999 ha Pontons és l’únic ajun- celonines dues impulsores Ciutat intel·ligent futura tian Arbós, portaveu dels que la inscripció per a la treballat en benefici de tament de Catalunya go- de la iniciativa llançada Bierge va negar que exis- afectats de la Superilla segona es tanca el 20 i la Pontons i que quan va arri- vernat pel PP. Després del per Jordi Graupera, Maria teixin les smart cities per- d’Horta, que va defensar votació es farà del 21 al 23. bar a l’alcaldia es va trobar 9-N, Caldentey va prendre Vila i Diana Coromines. què les ciutats són “totes que els barris decideixin El registre pot ser presen- un poble petit “amb un una posició especialment Davant l’èxit de la sala a velles”, però hi va afegir els projectes urbanístics cial o telemàtic, però, en gran capital humà”. De fet, bel·ligerant amb el govern vessar, Graupera va tenir que “Barcelona ho té tot que volen i va prioritzar les aquest segon cas, cal vali- va tenir paraules d’agra- de la Generalitat i va arri- un record per a “la cort de per ser en el futur la ciutat polítiques socials, “eter- dar-lo en persona. L’ANC ïment per a tots els que bar a dir que l’aplicació del cínics” que van pronosti- més intel·ligent del món”. nes oblidades”. Altres can- dona cobertura logística a han estat al seu costat: re- 155 a Catalunya s’hauria car que no se’n sortiria Coromines es va oferir a li- didats són la investigado- la iniciativa arreu de Cata- gidors del PP, personal hagut d’allargar per sem- quan va llançar la idea i va derar la internacionalitza- ra biomèdica Sílvia Bonàs, lunya i la seva presidenta, municipal, alcaldes de la pre. Caldentey va obtenir advertir que, en les pròxi- ció de la ciutat “exercint el consultor en estratègies , conside- comarca, i fins i tot, el cap quatre regidors en les últi- mes municipals, Barcelo- com a capital d’estat i par- de seguretat Marc Comas, rava ahir Barcelona “la de l’oposició, Lluís Escar- mes eleccions, mentre el na s’hi juga “els propers lant de tu a tu a les capda- el doctor en ciències am- punta de llança” de la inde- dó (Junts x Pontons), a que el grup de CiU en va trenta anys”, perquè hau- vanteres del món”. bientals Jordi Oliver, el pendència del país. ■ qui va tornar a retreure la obtenir tres. ■ 877043-1163487¨