La gent / la seva ocupado

M. TERESA OLIVA I CASAS

nidicionalment restriictura economic;i d'aqiiestii subco- Jaula 1. Evolució de la pohlacíó de dret. ¡975-'-)J marca h;i cstac enfocada vers TagricLilcura i la ramadcria, Tatavorides per Ivi tertilitat d'una plana refiada per dus Municipis W75 lyfii 1986 IWl rins: el Ter i el Daró. A partir deis anys trenca, amb la tiescoberta d'aquest espai pels primers tiiristcs, i especialment a parrir deis 578 481 474 455 cinqiumra quan el fenomen tiirístic es fa mes pales, ragriciilriira Bellcaíre 578 485 480 485 perd importancia (tot i continuar mantenint un pes especííic im- 236 226 214 198 portant). El sector turístic aparcix com un deis elements mes di- Escala (L) 3.574 4.077 4.721 5.178 namitzadors de la zona, especialment a les poblacions litorals. Foixa 399 334 323 301 Fon tan i lies 143 140 128 117 Població i ocupació laboral Garrígoles 170 154 158 151 Guaka 348 313 290 267 La població del Baix Ter ha experimentar, en els darrers deu Jaíre 393 379 353 351 anys, una tendencia evolurix'a mole llijiada ais canvis petits en la Palau-Sator 362 315 321 296 seva estructura económica. País 1.647 1.726 1.683 1.676 La pérdua de població deis municipis mes petits de l'inte- Parlavá 394 361 348 335 rior -amb una economia fonamentada en l'afjricultnra- con­ Rupia 241 246 218 199 trasta amb rauyment observar ais municipis mes litorals, com Serra 241 222 189 184 l'Escala i Torroella de Montyrí (Taiila 1). L'absencia d'una ofer- Tallada (La) 502 384 365 331 ra de treball dins el propi sector agrícola explicaría, en yran Torroella 5.288 5.651 6.294 7.023 part, aquesta davallada de la població. Aquest ari^ument és Ulla 772 848 742 707 ipualment valid per explicar Tevolució positiva de TEscala i To- Ullastrer 323 292 276 259 rroella de Mont^irí. Una estructura económica mes variada, 233 225 214 201 amb un cert nivell d'índústria i una terciaritiació important Verges 1.177 1.231 1.157 1.127 respecte a la resta, els permet oterir un ventall mes ampli 426 377 358 381 d'oportunitats de treball. No cns crobem davant un fenomen 215 196 179 176 aíllat, la plana del Baix Ter és un cxcmple mes d'una tendencia generalitzada dins la yeoyratia catalana. Font: lEC, Estadística comarcal i miinJcipül. 1992, Elüboríiciii propiü.

Agñcuhum lyadicional a ki [Áana. VEsiarúi. Ümpli'nt d'oigwa ÍJL'jrwr eis \xiTrih per mkir I'anxüva {any 1950).

\M1\ 74 Revista de /mÍTii. 177 juiinl - íiLjosr 19y6 L'estiiJi piihlaciimiil per sexes i L-JLUS s'ha rediiít iils nuclis ur- Peí que fa a l'especialítració funcional que caracteritza els mu­ bans que el 1986 renien mes Je [iiil liLihitnnrs (jü que es conside- nieipis d'aqLiesca zona, s'han agafat dades d'ocupació laboral per raven mes significatius) i queden així iKimés quatre pobles: PaU, sectors (de persones que frehallen en el municipi) i se'ls ha aplicat L'Escala, Turroella i Verges. Si fem una aníilisi comparativa de Tanomenvit índex de Neison( 1), que mesura el gran d'especialitza- Tevolució de ia pohlació deis dos munieipis per sexes entre els ció funcional que caracteritza les diferents unitats funcionáis. anys 1986 i 1991, ens adoncni que no hi ha ha^iit i^rans varia- En la taula 4 es mostren les dades de Tocupació laboral per sec­ cions, ral coiii mostren les daJes de la taula 2. Les dades per tors (persones que trebailen en e! municipi) expressades com a per- edats ohtingudes deis anys 1986 i 1991 mostren que a País i Ver- centatge deis totals en cada municipi. Els resultats de l'aplicació de ges e! nombre d'habitants ha baixat i es manté el predomini de ríndex de Nelson s'han pre-sentat en la taula 5. En aqüestes taules grups d'edat entre eis 30 i mes Je 65 anys. L'Escala i Torroella de es pot veure que els munieipis mes especial i t:ats en el sector deis Monrgrí experimenten un creixement iniportant, amb una base servéis corresponen a les pohlacions costaneres, que atrauen mes solida de població jove i adulta (Taula 3). turisme, com son Torroella de Montgrí (L'Escartit), L'Escala i País. Els nuclis urhans mes interiors com son Albons, Bellcaire d'Em- Taula 2: Dades de poblado segons ei scxc. 1986-1991 porda i Verges orienten la seva economia niajoritariament cap a la construcció. País seria un exemple de diversificació en l'ocupació, SexL'.-. MliliiLiiib Vfáb 1991 ja que la seva especialització es manifesta en dos sectors d'activitat; Dones Escala (L') 2.313 2.621 els servéis i la construcció. Pohlacions com Colomers, , la Ti­ País 837 814 llada d'Empordá i Ulla es mostren especialitzades en el sector in­ Torroella de Monrgrí 3.153 3.462 dustrial? Peí que fa a ragricuItLira es pot obsen'ar que i Verges 591 580 Palau-sator son els nuclis amb el grau d'especialització mes elevat en aquesta activitat, tot i que bona part deis munieipis de térra en- Homes Escala {L') 2.408 2.557 dins (Foixa, , Guaba, Parlava, Rupia, Sena de Daró, la País 846 862 Tallada d'Empordá, Ullasttet, Ultramort, Viladamat i Vilopriu) so- Torroella de Montgrí 3.141 3.561 brepassen la mitjana d'ocupació en aquest sector. Verges 566 547 Si analitzem els valors perccntunls en rámhit municipal, l'agriculrura continua tenint un pes important en l'economia de Font: lEC, EstaJÍ!>ticai:iim;iri:;il i miiiiiciixil. 1'?'-) 1-1992. EhiKimc¡óprdpi;i. la majoria de nuclis urhans de la zona, malgrac cot, hem de teñir en compte que es iracta de valors que tan referencia a les perso­ Jaula .•>: Estructura de la ¡mblació per edats. 1986-199/ nes que trebailen en el municipi.

Anys MuniL-ipis 0-H 15-29 iO-44 45-64 65 i iiit Toi,il. o Jaula 4: Oci pació iaborai per .s^íTtor.s. /9S6 « 1986 L'Escala 1.138 1.119 905 971 587 4.721 * Persones qut trebailen en el municipi. o País 286 305 301 458 333 1.683 .SL't'[(irsil'íiaiV(Hi (•>;•) Torroella 1.347 1.411 1,223 1.418 894 6.294 Munieipis Atirii /RiimaJ/Pcsc.i IntlTifllrií Construcció Scn'cis Verges 207 229 202 296 222 1.157 « • Albons 43,8 4,4 36,8 14,9 1991 L'Escala 1,010 1.284 1,039 1.137 708 5.178 Bellcaire 35,9 14,5 33,6 16,0 País 220 321 330 419 386 1,676 Colomers 45,2 23,8 7,1 23,8 Torroella 1.328 1.669 1.485 1,496 1.045 7.023 « Escala (L') 6,3 17,4 18,4 57,9 Verges 176 247 209 249 246 1.127 Foixa 59,2 9,9 16,9 14,1 Fontanilles 95,5 2,3 0 2,3 Font: lEC, Estadfst ca camar ;il i nmnicipiíl. 199 -1992. Elak.nidi ¡mipja. Oarrigtiles 65,7 11.4 11,4 11,4

Barca de IKJH amb la iripulació (L'Eslarúi. í 909-/910). Mecanitzaciú mgricolíi.

Revista de Girona iinni. 1 i ¡ luliol - .ii^o-i iy'-'6 75 um fcDnrÍTi[(íici(i lie la umla 4] Secíors d'aaiútat (%) Estat actual Municipis Agric/Ramail/Pesc;i InJiisitiü Coíistrucció Servuis El Baix Ter ha patit importants transformacions en els da- 62,1 3,2 10,5 24,2 rrers anys. L'especialització en el sector turístic i Taupinent pro- jafre 45,3 30,2 12,8 11,6 yressiu de les sej^ones residencies ha iniplicat tota una serie de Palau-Sator 77.0 5,4 2,7 14,9 canvis, tant peí que ía ais usos Jcl territori, com a la qualitat de País 16.6 8.6 32,4 42,5 vida deis seus habitants. Parlava 55,4 4,8 19,3 20,5 Uatlucncia massiva de turistcs. especialment en períodc csti- Rupia 55.3 17,8 12,5 14,2 \'al, i de persones que Hxen en aquesta zona la seva segona re­ Serra 68,4 15.8 1,8 ¡4,0 sidencia ha comporta! l'oriijen d'un tipus de necessitats i deman­ Tallada 62,8 24,8 2,3 10,1 da de ser\'c¡s que sohrepassen l'oterta (enfocada principaliuent a TorRiclta 10,8 16,5 16,5 56,2 satisfer les necessitats deis habitants residents de ¡a zona), pero Ulla 28,3 32,6 5,8 33,3 que només apareixen en perúides puntuáis. 56,1 6,8 16,4 20,5 El furisnie ha comportat l'expansió del sector de la constmcció Ulcramorc 68,0 4,0 24,0 4,0 i deis servéis. Aixo es tradueix en un nivell de renda elevat de la VcruL-s 30,7 7,0 27,7 34,5 pohlació i en un crcixement deniogratic sitínificatiu. Aquests fets ViíaJanuU 60,6 12,1 7.0 20,2 han contrihuít a la dinamització d'aquesta zona. Aixó es veu d'una ViSopriu 52.7 19,4 11,1 16,6 torma uiés clara en els casos de Torroella de Montgrí i l'Escala. A diíerent nivell, pero sense nienysprea[-ne la imptirtancia també ho Mitjana 50,1 13,3 14.9 21,7 podem observar ais pobles petits on la pohlació resident dismi- Desv. stJ. 21,8 8,8 10,7 14,8 nueix, encara i.[ue d'altra banda augmenta el nombre de segones re­ X+1 StJ 71,9 22.1 25,5 36,5 sidencies, i per tant en píxlríem anomenar pohlació flotant. x+2 std 93,7 31,0 36,2 51,3 El tutur d'aquesta zona segueix unes directrius tor^a clares, x+3 std 115,6 39,8 46,8 66,1 que no podem deslligar en absolut del seu origen eminentment agrícola i de la immersió dins el sector turístic. Parlem d'un terri­ Fünt: lEC, EsiiiJiVtJca comarcal i municipal, 1991. Elalioració propia. tori Jinámic, amb tais clars centres motors, en\'oitats de cota una serie Je subcentres a ceñir en couipte a l'hora de realitzar qualse- Jaula 5: Nit'cll d'cspei'kdització sectorial. vol actuació en aquest espai.

SCCUITÍ ll'íiL'íil'illit (%) M. Terfsa Oliva i Casas és Ilicenciada en Geognitia, Municipis Agric/Rama/Pesca Industria Construcció Servéis Bibliografia Alhi)ns Esradístic;i Comarc:i! i Municipal. 1991. Insticuc d'Estadística de Be 11c a i re Catalunya. Colomers EstüdístiCii Ciimarcal i Municipal. 1992. Institut d'E.sradísrica de L'Escala Catalunya. Foixa 0 El Baix Empordli. ¡íeciiTMii i Esiiiicinra Eamñinica. Caixa d'Esralvis de Cataluny;i. Burcelima, 1984. Fontanilles 2 Graii Gcüjp'íifiu Comarcal de C.atahiixyn. All Eml'urJii i Batx E;ii/)i)Tiiíi. Vol. Garrif^oles 0 IV. Enciclopedia Catalana. BarccUina, 1992. Gualta 0 Plíi TerrilDiiíil CieniiTcil de CIUÍIIUTÍ>'

14241 76 Reviista de Girona / núm. 177 jnlii SI i 996