Bon Nadal i feliç any nou 2009 LA MORERA DE PABLO & ESTER RESTAURANT

C. Berenguer de Palou, 10 43840 Salou (Tarragona) Tel 977 385 763

Amb el suport de:

Consell Comarcal de l’Alt Camp

Associació de Caçadors Brugent de Farena

Associació Amics de les Muntanyes de Prades L’Orella de farena

SUMARI Editorial ...... 3 La tardor i l’hivern Entrevistes ...... 4 Des de Rojals ...... 9 Des de Capafonts ...... 11 El llibre del Prior ...... 12 a tardor omple el bosc de mil colors, les fulles Veïns ...... 14 L rogenques, ocres, grogoses, marrons, verdes cla- Curiositats ...... 18 La qualitat de les aigües del riu Brugent (II) ...... 19 res i fosques... acoloreixen el paisatge com una Festa Major de Farena 2008 ...... 26 De Victòria Kent al salari per maternitat ...... 28 catifa persa. Coses que han passat (quasi segur) a Farena ...... 30 Vida al Brugent ...... 32 Poc a poc els arbres de fulla caduca deixen caure un allau Retaules de segona mà ...... 34 Farena, essències muntanyenques ...... 36 de fullaraca fins a quedar nus. Un coixí de fulles seques L’ossa Havia ...... 38 Natura ...... 40 que amb la humitat i l’escalfor, donen pas a una de les Cuina ...... 42 meravelles del bosc, la brotada dels bolets. Entre fulles, PORTADA escorces, branquillons i pedres apareixen els rovellons, Rovellons a les muntanyes de Prades. Novembre 2008 Fot. Antoni Casellas i Andreu els pebrassos, les mocoses, els rossinyols, els fredolics, DIRECCIÓ els camagrocs, els ous de reig, els ceps... de tota mena. Antoni Casellas i Andreu REDACCIÓ Estem en una zona privilegiada, amb clima temperat, on Antoni Casellas i Andreu Pau Gavaldà i Macip amb molta sort podem trobar-los, i diem amb molta sort, Antoni Húber i Company Eduard Santos i Hortet ja que una gentada, omple i regira el bosc, qualsevol dia Juli Vilaplana i Verdú de la setmana. És esgarrifós. COL·LABORADORS Llorenç Balañà i Fort Joan Baró i Basora Amb les primeres gelades els bolets s’acaben i en poc Josep M. Contijoch i Casanovas temps tenim l’hivern a sobre. Les nevades sovintegen a Maria Domingo i Agustench Màrius Domingo De Pedro les contrades emblanquinant-ho tot. Josep M. Grau i Pujol Macià Mallol i Muller Francesc Mercadé i Durà A l’hivern tenim les festes nadalenques, que són les cele- Jordi Morant i Clanxet bracions més importants de tot l’any. Amb la introducció Xavier Pagès i Alonso Roser Puig i Tàrrech de costums forans, les festes han canviat. Els costums Josep M. Sabaté i Bosch Núria Vallverdú i Garcia propis d’ací, els nostres, són molt bonics: el pessebre, les Francisco Zapater i Esteban nadales, els torrons, les neules, el cava, el gall dindi, la CORRECTORA Núria Caminal i Janot sopa de galets, la missa del gall, Nadal, el tió, els pasto- EDITA Associació de Veïns de Farena del Brugent rets, els Sants innocents i les llufes de paper, l’home dels C/ Major, 26 - 43459 FARENA (Alt Camp) nassos, el Cap d’Any, la cavalcada i els Reis... qui no ho GESTIÓ EDITORIAL I MAQUETACIÓ Pau Gavaldà recorda amb melangia, en veure tants pares Noel, amb DISTRIBUCIÓ trineus tirats per rens, i arbres de Nadal, arreu on vagis. Eduard Santos i Hortet TIRADA D’AQUEST NÚMERO Des d’aquesta editorial, tots els que formen part de 500 exemplars DIPÒSIT LEGAL l’equip de redacció i col·laboradors, volen desitjar un T-105-1992 Feliç Nadal i un millor Any Nou 2009, sense crisi, a tots La redacció de L’ORELLA DE FARENA, no compar- teix necessàriament les opinions que es publiquin, els veïns i lectors de L’Orella de Farena. de les quals és responsable l’autor. L’opinió de L’ORELLA DE FARENA s’expressa única- Bon Nadal. ment a través dels editorials. No s’admetran origi- nals amb pseudònim o inicials, però es respectaran en la seva publicació per voluntat de l’interessat. La Redacció

 L’Orella de Farena Antoni Casellas i Andreu

Diàleg amb Juli Vilaplana i Verdú

oques vegades m’ha costat tant de fer una Antoni- Juli, em podries donar les teves dates P entrevista amb una persona amb la personali- personals? tat de Juli Vilaplana; la seva facilitat de paraula Juli Vilaplana i Verdú.- Vaig néixer el dia 3 de març és un repte per a qualsevol entrevistador, ja que de 1941 a Ibi (Alacant), tant els pares com els avis ens porta sense voler al seu terreny, el que domina paterns i materns eren fills d’Ibi. El pare es deia i que coneix perfectament, però aleshores és també Julio Vilaplana Miralles i la mare Consuelo Verdú i el més conegut, el que sempre explica, per això, el Bou. Els meus avis per part del pare es deien Josep meu intent, en aquesta entrevista, és conèixer un i Teresa i els de la mare Josep i Consuelo. veí de Farena diferent del que tots coneixem popu- larment, un Juli Vilaplana normal, un home senzill i obert, com és realment ell, i la relació amb el nostre poble, on, en pocs anys, ja és una referència. La seva personalitat i els dots de relacions públiques, han reobert les relacions en una Farena moderna i al mateix temps lligada al passat, i a la natura. L’entrevista la realitzem a les golfes de la seva casa a Farena, plena de comoditat i de records de la seva trajectòria familiar, professional i pública, envoltat de quadres i prestatges plens de joguines antigues de metall, del seu poble natal, Ibi, on hi ha la fàbrica Paya; i el caliu de una llar decorada amb infinitat de molinets de cafè antics d’arreu del món. El lloc és un mirador esplèndid del poble i té un ambient acollidor per Juli Vilaplana i Amàlia Montero l’any 2002. Foto cedida. fer l’entrevista a aquest recent nou veí de Farena, Em vaig casar amb l’Amàlia Montero i Castro a que, crec, que val la pena conèixer a fons. Aquest Tortosa, el dia 5 de febrer de 1966, a la catedral home es diu Juli Vilaplana i Verdú. en l’altar de la Verge de la Cinta. Ella va néixer a Voldria reconèixer la influència que en ell té la Cañete de las Torres (Còrdova), però amb un any seva esposa Amàlia Montero, però que en aquesta va venir amb la família a Catalunya, el seu pare era entrevista queda resumida en la seva estima per treballador de la construcció. Jo la vaig conèixer un poble, la tranquil·litat i la pau que li comporta a Tortosa. Quan vam anar a Salou l’any 1958, ella la vida a Farena. El relax de l’Amàlia és sense cap venia a ajudar-nos cada estiu fins l’any 1961, a més dubte l’estímul més gran del Juli. també venia tots els dissabtes i diumenges. Intentarem en aquesta entrevista conèixer a un Quan vaig acabar la mili, l’any 1963, ella ja vivia dels homes més actius i positius actualment a a Salou. Vam festejar uns anys fins que ens vam Farena. casar.

 L’Orella de Farena Entrevistes

Tenim tres fills, en Juli nat l’any 1967, la Maite l’any El seu fill Josep 1972 i la Raquel l’any 1976. Tan el Juli com la Maite Vilaplana i Peiró, nasqueren a Tortosa, però la Raquel ho va fer a segona genera- Salou. Tenim ja dos néts, fills de la Maite, són el ció, venia gelats a Pol i la Mar a qui els encanta Farena. diferents pobles A.- Com diu l’anunci de La Ibense, cinc generacions d’Andalusia. El de gelaters. Com s’inicià, i quin fou l’origen dels 1911 amb el seus gelaters d’Ibi? set fills es traslla- da al nord d’Àfri- J.V.- Per part del pare cal remuntar-nos fins el besa- ca, concretament vi. Al poble de Ibi la gent era sobretot agricultors a Casablanca, i també es dedicaven a la recollida de la neu, en Oran, Tànger, Be- pous, eren els anomenats neveters. El meu besavi lisabhies i Mar- es deia Josep Vilaplana Pérez, era un dels coneguts Juli Vilaplana i Amàlia Montero, amb els ràqueix, on ve- seus néts Pol i Mar l’any 2007. Foto cedida. bruses negres per la seva vestimenta típica de la nien gelats, ell i els gent de muntanya alacantina. Durant l’estiu venien fills, amb la gelatera al coll, pels diferents socs de les derivats del gel a Gibraltar, a base de gel i llimona, ciutats. civada, etc. Eren refrescos més que gelats. A la El seu fill Joan, l’any 1928 emigrà a l’Argentina, i tardor tornaven al poble amb lliures d’or; aques- l’Ernesto l’any 1940 a Bolívia; van instal·lar pro- ta era una font important d’ingressos familiars; visionalment gelateries en aquells països. El fill amb el temps aquesta activitat el féu professional, gran, el Pepe, obria negocis al Ferrol, La Corunya passant els seus coneixements de pares a fills. i Burgos. Com era molt alt, mesurava prop de dos metres, carinyosament li deien el petit, si algú li deia xicotet En Juli Vilaplana i Miralles, el meu pare, casat amb ell contestava que no era xicotet era petit. Amb la Consuelo Verdú i Bou, obriria negocis a Bilbao, aquest renom es coneixia a tota la família, encara Santander, Vitòria, Palma de Mallorca, Castelló que en realitat l’únic petit de veritat sóc jo. Ell fou de la Plana, Tortosa i Salou. A més, l’any 1960 la primera generació de La Ibense. va obrir una gelateria al paral·lel barceloní, en el famós Café Español. Entre 1949 i 1951 venia gelats en un camió adaptat per obrador i botiga de gelats, amb el qual va recórrer tot Catalunya i València. Fou un del fundadors de la empresa Helados Alacant. Ell fou la terce- ra generació. Per part materna, l’avi, també era gelater, i com tota la gent d’aquest món van viatjar molt. Primer emigraren a l’Argentina l’any 1912, van estar allí cinc anys Foto familiar. Juli Vilaplana Montero, Amàlia Montero Castro, Juli Vilaplana Verdú, Maite Vilaplana Montero i mig. Van tornar quan i Raquel Vilaplana Montero 2007. Foto cedida.

 L’Orella de Farena Entrevistes

la meva mare tenia sis anys. L’any 1921 emigren un quadre artístic per distreure els soldats i els de nou, aquest cop als Estats Units. Primer a jefes. El director era l’amo d’un cabaret, Wisqui a Virgínia, on van treballar en plantacions de tabac. gogo, ell fou el que m’incorporà al quadre artístic i A Pensilvània treballaren en mines de carbó. a més em va llogar perquè a les nits actués al seu Després a New Bred i Whis Port. Sempre combi- club. Vaig coincidir en aquelles èpoques amb el nant el treball amb l’elaboració i venda de gelat. Fernando Esteso, actuava fent de parella amb ell. Amb els estalvis tornen a Ibi Com era del quadre artístic el 1926, on compren un bar dels regulars de Ceuta, un cop gelateria en la plaça Major del de broma vaig insinuar que poble. Dos anys més tard mun- jo sabia fer de torero còmic, ten una gelateria a Santander i em van agafar la paraula i a el 1929 s’estableixen a Castelló actuar de torero còmic. Amb de la Plana. En casar-se la els saltets i gestos vaig fer- seva filla Consuelo amb el Juli me famós, agafant popula- Vilaplana Miralles, va quedar ritat entre els jefes, que em establert el negoci fins el 1951. portaren a actuar a diferents llocs. A la foto es pot veure el El pare i la mare varen estar a cartell de la corrida a la Festa Tortosa des de 1951 fins el 1958 Major de Facinas (Cadis), que vam establir-se a Salou. com era dels regulars ens Des del maig de l’any 1958 fins coneixien fora, com els de la el 1962, tenien una barraca fixa faixa blava. Si vols que et sigui al moll, era obrador i botiga sincer a raó d’una trompada de venda. Fou l’any 1962 quan que em va donar una vedella, obriren el primer local al carrer em va agafar por i sols sortia València. Des d’aquesta data ja a actuar a l’arena després no es van moure de Salou. de beure’m un bon got de whisky. Van fer-me En fer-me càrrec e la gelateria de Salou, l’any ofertes per continuar en aquest món, però vaig 1975, se inicià la quarta generació de gelaters La renunciar per tornar a casa al negoci familiar. Ibense. Això sí, sempre sense deixar d’actuar. A.- Juli, permetem un canvi d’orientació de l’entrevista, la teva vocació, a part del gelat és, pel que jo sé la vida de la faràndula. Que em pots dir d’això? J.V.- Bé, des de molt jove, la vida de fill de gelater era molt dura, a mi no m’agradava, ja que implica- va un esforç i sobretot quan era l’època de vacan- ces de l’escola, quan els companys feien festa, jo havia de treballar i força. El meu caràcter obert, em va obrir les portes del món del teatre. Ja abans de la mili l’any 1957, feia teatre al Patronat Obrer de La Sagrada Família i també amb els Cantaires de l’Ebre, era teatre aficio- nat i jo sempre feia el paper de còmic de l’obra. Però fou a la mili, ja al campament, tot explicant Cartell de la festa campera i Juli Vilaplana torejant al poble acudits quan em vaig fer popular. El centre tenia de Facinas (Càdis), el 22 de juny de 1963. Fotos cedides.

 L’Orella de Farena Entrevistes

A.- Recordes les obres en les has treballat plena temporada tenim més de cent persones d’actor? treballant. Fa dos anys que me he retirat de la direcció de l’empresa i ho he deixat als fills. Ells J.V.- En recordo unes quantes però et puc dir de memòria les següents: Nuestras chachas de Luís són la cinquena generació. Tejedor; La casa de Quirós d’Arniches; Una tal Dulcinea d’Alfonso Paso; Ese cura d’Alfonso Paso; Tan perfecto no te quiero d’Adrián Ortega; Que listo es Calixto d’Adrián Ortega; Cuñada viene de cuña de Luis Tejedor i Fernández de Sevilla; Don Armando Gresca d’Adrián Ortega; La tia de Carlos d’Hug Thomas; i darrerament L’amor venia en taxi de Rafael Anglada i El trampós entrampat de Nick Hassy. A part de festivals i altres que no recordo; sempre ho he fet amb fi benèfic, sense cobrar mai res. A.- Amb una vida tant moguda i còmica, també tens la teva part seriosa, oi? J.V.- Un cop casat i ja integrat directament en la direcció de la empresa familiar, vaig ser elegit president de la empresa Gelat Alacant i Antiu Xixona, que aleshores tenia 25 treballadors. Avui té més de 800 treballadors, és la primera empre- sa de gelat de capital espanyol i, al rànquing de venda la tercera, rera de Camy (Nestle) i Frigo (Unilever). Formava part de la societat ja que el pare era soci fundador de la fàbrica Era una societat molt pecu- Juli Vilaplana fent de pregoner a les festes de Ibi, 1995. liar, ja que es creà amb capital local formant una Foto cedida. Societat Anònima amb participació unitària, tots tenien el mateix valor. Els socis eren uns seixanta, Un altre tema fou la meva participació directa en tots gelaters. La fabrica es va ubicar a Sant Vicent la segregació de del Respeig (Alacant). La intenció era fabricar Salou de Vila- gelat, polos, bombons i torrons durant tot l’any, seca; la presen- per poder servir als clients dels socis, sobretot tació com a can- durant l’hivern, i disposar d’un sortit de polos i didat a l’alcaldia de Salou l’any torrons. Avui dia es fan més de 400 productes 1991 per Fòrum diferents. Salou, en la qual Em van escollir president l’any 1982 i ho he estat vaig sortir elegit durant vint-i-cinc anys, amb eleccions cada qua- regidor; prego- tre anys, essent reelegit sempre per unanimitat. ner a Ibi i Salou L’any 2007, vaig deixar voluntàriament la presi- i conferenciant dència per donar pas al jovent. a diferents llocs. L’any 1975-76 vaig fer-me càrrec de l’empresa Actualment sóc el president Juli Vilaplana fent el pregó de la com- gelatera familiar, amb el pare a l’ombra. He fet memoració de la segregació de Salou, gran el negoci. Ara tenim cinc gelateries i en de l’associació 2007. Foto cedida.

 L’Orella de Farena Entrevistes

Amics 30 d’Octubre (data de la segregació de A.- Què tal aquests anys a Farena? Salou) i també vicepresident de l’Associació de J.V.- Aquests darrers anys, Farena m’ha donat Veïns de Farena del Brugent. més del que jo li he donat a ella. El sentit del A.- Amb uns antecedents tan voltaires, com és que silenci, l’aproximació a la natura, m’ha portat vàreu venir a Farena? una tranquil·litat personal i familiar que no té J.V.- En uns moments difícils, un amic íntim del preu. Ramon Montoya que treballava per nosaltres, Vam arribar en un moment amb un procés difícil, sempre em deia que vivia estressat, que havia però vam trobar gent que ens va deixar integrar d’anar a Farena per tranquil·litzar-me i viure plenament, i ens vam enamorar de Farena. feliç. No hi ha res que més t’aferri a la terra que la lluita En un anunci del Diari de Tarragona, posava la aferrissada per uns ideals nobles. Aquest fou el venda de una casa a Farena. Vam agafar el cotxe, cas de Farena, aquella lluita ens va marcar i fer vam passar per Alcover, tot el camí amb pluja i estimar tant el poble. Gaudir d’uns bons amics, boira i, un cop passat Mont-ral, a Farena era ja tenir una bona relació, fa que tinguem una estima tot clar i net; ens va copsar aquest fet que encara molt especial per Farena. Per a nosaltres és com actualment passa molt sovint. un edèn. La soledat del poble, el fet d’haver-hi un restau- rant, el silenci i la bellesa de l’indret i les rodalies Bé, deixem aquesta entrevista, la facilitat de ens van enamorar. Les cases que es venien era el paraula, la cultura, l’activitat, oferint-nos tot el Castellot i la casa de l’Albert Líbano; les vam veure que té. El Juli Vilaplana és així, senzill, generós, esperant una decisió. Fou la Rosa Vallverdú qui culte i actiu. Sens dubte una persona ideal i un ens indicà que havia una altra casa en venda, la luxe per a un poble en permanent lluita per uns dels Baró. Ens posarem d’acord amb el Jordi Baró drets legítims d’identitat. i la vàrem comprar. Fou l’any 1999. Vàrem fer unes obres, més de les que esperàvem, per condicio- Moltes gràcies Juli per tot el que has fet, fas i nar-la a les nostres necessitats. faràs pel teu poble, Farena.

Registre d’empreses acreditades sector de la construcció de Catalunya REA-0900000410 Ctra. Lleida, PK 1’300 - MAS POU BORONAT Tel. 977 240 471 - FAX 977 254 969 - 43007 TARRAGONA

 L’Orella de Farena EL CUC DEL PI

er poc que es trepitgi el bosc tothom sap què les direccions generals forestals, pel que fa al seu P és la processaria del pi per haver-la vist en repel·liment i la seva propagació. aquelles bosses blanquinoses d’aspecte sinis- Aquest lepidòpter té un cicle de vida en tres esta- tre, penjades de les branques altes dels pins. Una dis: papallona, eruga i crisàlide (seria bo conèixer veritable plaga. És una plaga ancestral. d’aquest cicle vital el moment en què l’individu fi- La processionària, anomenada a Catalunya el cuc neix per donar pas al nou per poder eliminar tota del pi és un flagell molt extens en la nostra zona, l’espècie). La papallona neix durant els mesos de devastadora de pinars, en especial els joves, als juny i juliol. En estat adult mesura entre 36 i 49 quals arrasa sens perdó. mil·límetres. És de color groguenc amb franges fosques i fa les seves postes al mes de setembre a les acícules (pues) dels pins on diposita entre 120 i 300 ous, dels quals naixeran igual nombre de cucs. Aquesta fase és la més perillosa ja que, a causa de la gran mobilitat de la papallona, poden estendre la plaga per zones amplíssimes. Una setmana més tard de la posta neixen les eru- gues que, movent-se per l’arbre(s), van menjant-se les fulles i provocant la defoliació; és el moment del seu virtual perill. En alguns casos, als pins Es tracta d’un lepidòpter científicament anomenat joves sembla com si els hagués arribat, a ple estiu, Thaumetopoea pityocampa schiff, que té el radi el rigorós hivern deixant-los amb els branquillons d’acció a la Mediterrània i que afecta tota la Conca secs i plens d’una tènue borra blanquinosa. d’aquest mar. Inclou també els països de l’Orient Mitjà i algunes zones d’Europa central i del sud Amb l’arribada dels freds de l’hivern les orugues d’Alemanya. És especialment persistent a les Illes es cabdellen niant en les típiques bosses blanqui- Balears on ataca fins i tot els cedres i els avets. Té noses que es veuen penjades dels arbres i que tan el seu radi d’acció en les àrees on la temperatura mal auguri fan presagiar a tots els que trepitgen el oscil·la entre 30 i -2 graus centígrads. Per sota bosc. Una vegada passat el fred surten de la bossa d’aquesta temperatura, passant dels -12 graus, ja per baixar a terra, enterrar-s’hi i convertir-se en no té lloc per campar. crisàlide fins a la sortida de la papallona. Aquest cicle es segueix any rera any. Al nostre país ataca a tota mena de pins, des dels autòctons als forans, però amb més incidència En l’estadi de cuc s’arrosseguen per terra i van en en els primers. Els avets i els cedres també són fila índia i, com que són cegues, s’han de tocar afectats, els últims especialment quan són joves, i, l’una a l’altra de manera que fan una mena de pro- en conseqüència, són la principal preocupació de cessó; d’aquí el nom de processionària. Aquesta

 L’Orella de Farena Des de Rojals

Pel que fa a les bosses baixes, de sotabosc, la tèc- nica del bidó de brases és la manera d’eliminar-les. Un grupet de persones avançant en línia amb tiso- res de podar podrien netejar-ne àmplies franges en un temps relativament curt. Una altra cosa són les que estan situades a altura. Hi ha processionàries que escalen arbres de 15 metres d’altura, cosa que fa impossible agafar-les. Aleshores es recomana batre-les usant escopetes d’aire comprimit, que s’usen amb balins relativament barats, o amb armes de caça, ja que, obrint a la bossa tant sols un simple forat, el fred hivernal les mata. Anys enrera es va trobar un sistema molt eficaç de controlar-les: fumigar els camps amb d’avionetes, fent servir els insecticides diflubenzon o flufeno- xuron barrejat amb gas-oil que des de l’avioneta s’espargia per les copes dels arbres formant una lànguida catifa blanca que es veia sobre l’arbrat. Aquest sistema, no obstant, tan útil i eficaç per a la prevenció de la plaga, era irrealitzable perquè el verí químic era també nociu per a altres espè- cies boscanes, com certs reptants, ocells i petites criatures, fins i tot per algunes espècies de flora, motiu pel qual les autoritats forestals han desesti- forma de moure’s per terra és perquè la naturale- mat el seu ús. sa ha donat a un membre de l’espècie la facultat Aleshores, quin sistema hi pot haver per comba- d’orientació, probablement per mitjà del sentit tre el cuc del pi? Sembla que investigacions de olfactiu, cosa que el fa el líder de la processó, que laboratori han donat llum verda a un producte pot arribar a tenir més d’un metre de longitud. Són que podria constituir una trampa d’atracció per a uns sers nauseabunds i, si se’ls xafa, queden con- les cuques, que emana una flaire que les atrauria vertits en una massa viscosa de color verdós. cap al giny trampa. De ser així, realment seria un Durant las fases en què que els cucs són dins de procés contundent i probablement còmode i barat. la bossa, cal anar amb cura de no tocar-les ja que Felicitacions!... però no s’han d’aixecar campanes tenen components de pèls urticants molt nocius al vol, ja que encara no és comercialitzat perquè es per a la pell humana que produeixen a mans i troba en fase experimental. cares irritacions molt desagradables. I mentrestant?, què es pot fer? Ens inclinaríem per Com ens podríem lliurar d’aquest flagell boscà? La un pla que momentàniament es veu que és inviable forma més elemental, però no exempta d’eficàcia, per raons polítiques i és fer servir la gent de l’atur és atacar les bosses quan romanen penjades als capacitada per fer aquesta classe de feina que, arbres. Amb guants a les mans cal recollir-les, tractats amb tota consideració, es dediquessin a tirar-les dins d’un bidó de brases i cremar-les. retornar a la societat el seu ajut. Aquestes perso- Aquest articulista pot donar testimoni que, tot nes, dotats de l’equip convenient, amb un horari trobant-se alguna bossa, de com és de difícil normal de treball es podrien dedicar a tirar bosses cremar-la, tot i fer-ho a base de paper, gasolina i dins els bidons. Les escopetes emperò, a mans de encenedor. responsables...

10 L’Orella de Farena MUNTANYOLA versus MELENDRES

oltes ciutats i pobles es vanaglorien de tenir M entre els seus veïns algun personatge que hagi destacat en algun o altre àmbit. Si l’arquitecte Gaudí avui en dia fos viu, segurament entre els de Reus i els de Riudoms ja l’haurien esquinçat pel mig per tal d’endur-se’l cap al seu terme municipal. Tant a Farena com a Capafonts en l’àmbit literari tenim dues figures d’altíssim nivell vinculades als respectius pobles que són els mossens Muntanyola i Melendres. No tingueu por, no és pas la meva intenció fer una comparativa entre aquests dos grans poetes contem- poranis, amb arrels paternes a Cervià de les Garrigues. Varen ser dos excel·lents capellans, tan sols cal llegir Fotografia realitzada pel propi Mn. Melendres a dos dels seus escolans. alguns versos de cada autor per veure que l’única coin- Foto cedida. cidència és que tot dos sabien construir poesies. Com a persona era afable, cordial, senzill i molt Com que de mossèn Muntanyola L’Orella de Farena ja sociable, cosa que va fer que mantingués unes n’ha parlat en moltes ocasions i fins i tot n’ha publi- excel·lents relacions amb la majoria de veïns. cat alguna poesia, avui els voldria parlar de mossèn Melendres. Els estudiosos de la seva obra diuen que a mossèn Melendres se’l considera el segon Verdaguer, segui- Va néixer a Girona l’any 1905, però la seva família es va dor de la temàtica mística encetada per Ramon Llull. traslladar a viure a Tarragona quan ell tenia 5 anys. Així mateix, alguns d’ells coincideixen a dir que les L’any 1930 fou ordenat sacerdot. Durant la Guerra seves estades a Capafonts li proporcionaven ele- Civil va patir tota mena de vicissituds i va retornar a ments d’inspiració. Tarragona des de l’exili l’any 1939. A Capafonts tenia unes hores al dia reservades a l’es- La seva vinculació amb Capafonts té l’origen en la seva criptura, però també tenia altres aficions com ara les estada al seminari, on va coincidir amb el Sixte Llort, de llargues passejades, acompanyat per les seves germa- cal Perelló; en Sixte no va finalitzar els estudis eclesiàs- nes, i la fotografia. Era un bon fotògraf i a més a més tics, però, tot i així, l’amistat va perdurar i des de finals tenia una bona càmera, com ho demostra la qualitat de dels anys 60 fins a la seva mort no va deixar cap any les seves fotografies. d’estiuejar a Capafonts, a la casa que hi tenia el Sixte. El 10 de febrer de 1974, desprès d’oficiar la missa de A mossèn Melendres no tan sols el vaig conèixer sinó diumenge al matí a la catedral de Tarragona, dintre que fins i tot podríem dir que vàrem treballar plegats, ja la sagristia i quan encara anava revestit amb els que jo era un dels seus escolans. El mossèn era home ornaments, mossèn Melendres va morir d’un infart de missa diària i com que ell i jo érem veïns (casa meva cardíac. i cal Perelló comparteixen mitjanera) difícilment me’n A Capafonts la seva mort va ser molt sentida i avui en podia alliberar cap dia. dia encara se’l recorda amb enyorança.

11 L’Orella de Farena NINGÚ NO NEIX ENSENYAT (43) Josep M. Sabaté i Bosch

DE LA DESTIL·LACIÓ: VIRTUTS I QUALITATS (III)

Aigües oloroses, perfumeria i cosmètica (I) baño de Maria con fuego lento: hecha la destilacion, pondreis un escrupulo de almizcle” (sic). Seguint amb les destil·lacions i pel que fa al capítol de les aigües oloroses “para lavar las Una essència força olorosa s’obtenia amb “myrra manos, rostro, cabellos de la cabeza, y barba, y para clara, y fresca, y goma puesta à pedazos menuditos que huelan bien los vestidos, guantes y otras cosas en infusion con zumo de rosas, y seis veces tanto semejantes” (sic) el Llibre del Prior ens ofereix como de myrra: la destilacion se debe hacer en el algunes fórmules. rescoldo con fuego lento, el qual, aumentandose, L’aigua d’espicanard es feia “tomando les flores de vereis el azeyte encima del agua, y essa agua es de dicha yerva fresca, ò seca, y los pondreis en infusion tanta virtud, que mezclada una gota de ella con cien con agua rosada, ò vino, ò aguardiente, despues gotas de agua comun, la buelve odorifera” (sic) ponedla à destilar y serà muy olorosa, haciendo L’aigua de mesc es feia amb roses “que aun no secar dichas flores al Sol, dentro de un vaso de vidrio esten abiertas, y de ellas tomareis solo hojas, y las cerrado; despues poner el vino blanco sin hacer pondreis dentro del alambique, y en el medio encima destilacion: y si quereis hacer luego agua, que tenga de ellas pondreis un grano de almizcle, y destiladlo el olor de espicanardi, pondreis una gota, ù dos de todo” (sic). azeyte de espicanardi en una cantidad de agua pura, L’anomenada “agua de damasco” era el resultat y puesto todo en una redoma, ò frasco de vidrio, que tenga el cuello estrecho” (sic). L’espicanard servia d’agafar “dos, ò tres manojos de rosas coloradas, igualment per fer una altra tipus d’aigua “tomando flores de romero, y de espicanardi, de cada cosa un las flores, antes que estèn del todo abiertas, ... pequeño manojo, pimpollitos, ò cabos de tomillo quitados todos los capullos, dexando solo las flores, salsero, flores de manzanilla, flores de salvia de y de ellas hareis una cama dentro del alalmbique; la hoja chica, poleo, mejorana, de cada cosa un despues pondreis rosas casi abiertas por encima, y manojo; todo esto pondreis en infusion con vino una docena de clavos, y lo hareis destilar con fuego blanco, por espacio de veinte y quatro horas; despues lento; y quando la destilacion fuere casi consumida, ponedlo dentro de la alquitara, rociandole con buen rociareis la materia con un poco de vino blanco muy vino blanco, y pondreis encima los polvos siguientes: bueno, y definida la destilacion, conservareis la agua onza y media de clavos electos, una onza de nueces en redoma bien cerrada” (sic). moscadas, y haced de todo destilacion, y la agua que saldrà debe ser puesta en vaso bien cerrado” També resultava molt olorosa l’aigua feta amb (sic). “albahaca, yerva buena, mejorana, raìces de lirio, hisopo, axedrea, salvia, tarongil, espicanardi, L’aigua anomneda “de azar” es podia fer de romero, de cada cosa de estas media onza, tres ò dues maneres: una consistia a agafar les flors de quatro naranjas hechas pedazos gruessos; y todo lo taronger i posar-les a destil·lar “con alambique pondreis en infusion con suficiente cantidad de agua de vidrio, ù de barro cocido, y vidriado con fuego rosada, por espacio de tres dias, y lo destilareis à lento; despues añadireis flores de limones, si os

12 L’Orella de Farena Llibre del Prior

parece” (sic); aquesta aigua s’havia de conservar otra de flores de naranjos, y clavos rompidos, y en en un pot de vidre ben tancat i cobert de palla. el medio de todo hareis un oyo, en el qual pondreis L’altra forma de fer-la era amb “rosas que no estèn algun grano de almizcle, ù de algalia, ambar, ù otro abiertas, de las coloradas, y de las mas dobles, y semejante, despues hacedlo destilar todo en fuego hareis una cama dentro del alambique, y encima lento” (sic).

(Continuarà)

Ramon Adserà Vergés Rehabilitació i manteniment d’obra

Pujada del Castell, 7 - 43459 FARENA (Alt Camp) Tel. 977 269 368

13 L’Orella de Farena La Redacció

RAMON GINER. EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA El passat dissabte dia 19 de setembre del 2008, a les vuit del vespre, al vestíbul de l’Auditori de Caixa Tarragona, en Ramon Giner i Filella, va presentar una col·lecció de fotografies agrupades sota el lema “Miopia”, una exposició que valia la pena de visitar. Fou en plaer la contemplació de les interes-

sants fotografies. Moltes felicitats i endavant. Fot. Cedides

IX CAMINADA PEL MASSÍS DE LES MUNTANYES DE PRADES. VILAPLANA - VILAPLANA El passat diumenge 19 d’octubre de 2008, vam cele- el camí dels Masos i el camí dels Garrigots. El desni- brat a Vilaplana, la novena Caminada pel Massís de vell acumulat en pujada, i per tant també en baixada, les Muntanyes de Prades, amb sortida i arribada a va ser d’uns 1200 metres. Vilaplana. Malgrat l’amenaça de pluja varen prendre la sortida 328 Amb un recorregut total de 35 Km., tots ells per participants, entre les 7 i les 8 del matí, quan encara camins i senders de muntanya i un temps per realit- era fosc. Els caminadors varen trobar diversos punts zar-lo de 12 hores màxim. d’avituallament col·locats en llocs estratègics per poder La ruta va transcórrer per paratges bellíssims, molts satisfer les necessitats d’alimentació i rehidratació. La d’ells desconeguts com la font del Llop, els Altars, la Caminada no és competitiva, no obstant el caminador font del Roure, el camí dels Cingles, el Grau i el mas “corredor” que va invertir menys temps en el recorregut de Morenet, el mas de les Tosques, l’hospital dels va ésser de 3 hores i 55 minuts. Al final la pluja no va fer acte de presència, encara que a primera hora hi va haver boira a la part alta del recorregut. La temperatura va ser excel·lent per a la pràctica de la caminada. Alguns dels participants van aprofitar per omplir alguna bossa amb bolets que anaven trobant a la vora del camí. Ens consta la participació de molts covilatans de Vilaplana, la qual cosa ens va fer molt feliços. Només vàrem patir una incidència d’un dels sende- ristes. Va ser el trencament d’un turmell, pel qual l’equip de la Creu Roja destacat a Vilaplana, es va desplaçar al lloc de l’accident i va evacuar amb efi-

Fot. Xavi Pagès càcia, amb l’ajut del tot terreny i amb l’entusiasme desinteressat dels socorristes voluntaris. Carlins, el Grau del Racó, el mas de Joan Pau, la serra També vàrem patir la eliminació de senyals en algun de la Mussara, els boscos del Garcia i de l’Abelló, els dels trams, la qual cosa va fer que els primers partici- Motllats del Panxo, els avencs de la Febró, els plans pants tinguessin problemes d’orientació. A cap d’una de l’Agustench, el coll de la Negra, el refugi i el poble estona, membres de l’organització varen solucionar de la Mussara, el Grau de Campanilles, el camí de les el problema reinstal·lant les senyals, evitant així la Torres, el sender del Recingle per la punta del Poliol, cancel·lació del tram.

14 L’Orella de Farena Veïns

El resta va funcionar L’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades, correctament i al final organitzadora d’aquesta caminada, vol agrair a es va rebre la felicita- l’Ajuntament de Vilaplana la seva col·laboració, la ció dels inscrits, tant bona disposició i l’ajuda a la seva realització i vol pel disseny de l’itine- donar les gràcies també al Casal de Vilaplana, als rari com per l’orga- col·laboradors comercials i als mes de quaranta col·

Fot. Xavi Pagès nització. La majoria laboradors voluntaris que amb el seu concurs han fet s’interessaren per la que tot rutllés a la perfecció. pròxima edició, que encara estar per decidir. Volem donar les gràcies especialment al poble de El darrer participant va arribar a les 19,30 hores, Vilaplana per la seva bona predisposició. moment en què es va donar per acabada la prova. Xavi Pagès - Coordinador General

VEÍ A TV3 El passat 11 de novembre del 2008, ens va sorpren- un dels tertulians que donava la seva opinió sobre dre la aparició en una tertúlia del programa diari l’afectació de la crisi a les empreses en aquest cas de TV3, El Club que presenta el popular Albert Om com a cap de Marketing de la casa Valira. Una bona a un veí de Farena n’Eduard Santos i Hortet. Era sorpresa.

CALENDARI DE LES MUNTANYES DE PRADES - Els seus paisatges De resultes del concurs de fotografia convocat el No tenim constància que se n’hagi fet mai cap de passat estiu, i del veredicte d’un jurat celebrat el monogràfic sobre les nostres muntanyes i els seus 10 de setembre de 2008, es varen triar les millors recòndits indrets. fotos per realitzar aquest magnífic calendari de les Podeu trobar el calendari en molts punts de venda repar- Muntanyes de Prades. tits pel Camp de Tarragona i les Muntanyes de Prades.

Fotografies d’Arnau Almacelles Claramunt, Maties Masalles i Ferré, Jordi Clavé Garsot, Isabel Álvarez, Max Rota i Soler, Miquel Rota i Soler i German Castillejo Aute.

15 L’Orella de Farena Veïns

VEREDICTE 1r CONCURS DE FOTOGRAFIA MUNTANYES DE PRADES 2008 El 10 de setembre de 2008 es reuniren a Farena els CAPAFONTS, de Miquel Rota i Soler de Vilafranca següents membres del jurat: M. José Vaquero, Josep del Penedès; MARE DE DÉU DE L’ABELLERA, de M. Gasset, Jaime Veiga, Pere Lluís Barberà i Xavi Miquel Rota i Soler de Vilafranca del Penedès; Pagès com a secretari del Jurat. FARENA, de Miquel Rota i Soler de Vilafranca del Es va procedir a la tria de fotografies presentades, Penedès; SIURANA, de Miquel Rota i Soler de un total de disset que complien les condicions exi- Vilafranca del Penedès; DOMINANT EL CAMP DE gides en les bases. TARRAGONA, de Jordi Clavé Garsot de Vila-seca; RACÓ A LA PLAÇA ARBRADA- EL PINETELL, de Se n’escolliren les dotze millors per publicar al Maties Masalles i Ferré del Pla de Santa Maria; calendari 2009 - MUNTANYES DE PRADES - els CAMINANT PEL RIU BRUGENT, d’Arnau Almacelles seus paisatges. Claramunt de Capafonts; NÚVOLS A MONT-RAL de Les dotze escollides foren les següents: German Castillejos Aute de Mont-ral. LA FONT DE L’ AIXÀVIGA, d’Isabel Álvarez de D’entre les dotze fotografies triades es va escollir la Mont-ral; FONT DEL LLOP, de Max Rota Gutiérrez guanyadora absoluta. El jurat per unanimitat va triar de Vilafranca del Penedès; PANTÀ DE SIURANA, la titulada NUVOLS A MONT-RAL , fotografia pre- de Miquel Rota i Soler de Vilafranca del Penedès; sentada per German Castillejos Aute de Mont-ral.

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES AL RESTAURANT BRUGENT El Restaurant Brugent té el plaer de presentar en sat va celebrar el seu 50è aniversari (avui Agrupació un dels seus locals, la Sala Vella, a aquest mestre Fotogràfica Diafragma Vilafranca). de la fotografia del paisatge Miquel Rota i Soler, Al llarg dels anys les seves fotografies han estat amb paisatges de camps amb conreus geomètrics, guardonades en més de quaranta certàmens foto- plens de llum, paisatges aquàtics bellíssisms; gràfics i han estat publicades en diverses ocasions. també paisatges marítims, paisatges en definitiva Actualment està treballant en una sèrie d’exposi- del nostre entorn més immediat, del Mediterrani. cions sobre els parcs naturals de Catalunya. No us la perdeu.

Breu historial de MIQUEL ROTA i SOLER Neix a Sabadell el 1936 i des de molt jove es dedica a la fotografia especialment en la branca del paisatge. És membre fundador de l’Agrupació

Fotogràfica de Vilafranca del Penedès que l’any pas- Fot. cedida

16 L’Orella de Farena Veïns

DIA DE REFORESTACIÓ TOYOTA - 23 de novembre de 2008

La campanya a nivell bossa amb els estris de plantació, un caveguet, un nacional que TOYOTA- saquet amb les llavors, uns protectors i les explicaci- ESPAÑA realitza amb ons per realitzar bé la plantada. A Farena el lloc triat la col·laboració de la fou el Forn Teuler, prop de la bassa forestal. xarxa comercial i cli- En acabar, un bon grup, van voler anar a peu fins ents de la marca, per Farena, passant pel camí vell, parant per veure l’espec- conèixer els arbres sin-

Fot. Antoni Casellas tacular pi de les Piquetes. La gent va quedar merave- gulars, la seva conser- llada de tan singular arbre. Finalment, van continuant vació i distribució de llavors amb el fi de repoblament el camí fins a Farena. de la massa forestal. Aquest any s’han escollit més de seixanta-cinc llocs repartits per tot l’estat, per la plantada La diada fou un èxit tant d’organització com de parti- de milers de glans escollits. cipació. Felicitats per la iniciativa i moltes gràcies per la tasca realitzada. Autoforum Tarragona, amb Toyota España i la Fundació Fèlix Rodríguez de la Fuente, va escollir com a lloc idoni a Tarragona, el Bosc de la Vilalta de Farena, pro- pietat actualment de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, que va acceptar de bon grat la tria d’aquest paratge i oferí els seus tècnics per cercar els llocs més idonis per a la plantació. El diumenge 23 de novembre de 2008, a les nou del matí més d’un centenar de persones es concentraren a les instal·lacions de Autoforum Tarragona S.A. con- cessionari Toyota, per dirigir-se a Farena. Acompanyats pels tècnics, els clients i amics d’Auto- forum S.A. van rebre l’obsequi d’una xocolatada i una Fot. Antoni Casellas

Passeig Miramar, 12 43840 SALOU (Tarragona) Tel. 977 380 107 Fax 977 350 117

Plaça Mossèn Muntanyola, 4 43840 SALOU (Tarragona) Tel. 977 350 174 Fax 977 350 117

www.hotelcasablancaplaya-rotonda.com

17 L’Orella de Farena Col·laboracions

CURIOSITATS

l llibre Els versos i les mil i una històries de l’àvia Maria, la Maria Domingo ens explica detallada- A ment, com es feien dues activitats –aleshores normals– que avui dia són activitats històriques que hem sentit explicar alguns cops. Val la pena recordar el que ens diu la Maria.

La bugada creixia i feia unes butllofetes. Llavors s’havia de carre- gar el forn amb llenya –redoltes, troncs– i encendre’l. Era una operació que es feia cada tres o quatre mesos per blanquejar la roba quan no hi havia els lleixius i Quan el forn era prou calent, es col·locaven les bra- blanquejadors que tenim avui. ses en un racó, s’escombrava i enfornava el pa. Quan els pans estaven cuits es treien del forn. Es deixaven S’agafava un cossi gran de més d’un metre d’alt i es refredar, es col·locaven en un paner i es guardaven posava damunt d’un escambell també gran. A sota del al rebost en unes peces de fusta que penjaven del cossi, s’hi posava una peça gruixuda de tela blanca i sostre perquè hi passés l’aire. Quan ja s’havia deixat a sobre, s’hi anava col·locant la roba neta i mullada. de fer pa, perquè el carter el portava cada dia de la Quan s’arribava a dalt de tot s’hi posava el cendral, Riba o de Vilaverd (pujava peix de Tarragona, també), una peça de fil espessa, i una de més gruixuda que es va tornar a pastar durant uns anys després de la sortia una mica del cossi. Guerra Civil. Es posava una caldera al foc a bullir amb aigua i bas- tant de cendra i, quan bullia, s’anava abocant l’aigua dintre del cossi amb un tupí perquè cobrís la roba. Al capdavall del cossi hi havia un galet per on anava sor- tint l’aigua, que es recollia en un altre cossi i es posava a la caldera perquè tornés a bullir, i de la caldera un altre cop al cossi... i així s’anava fent tot el dia. A l’en- demà es posava la roba en paners i s’anava al safareig de vora al riu a esbandir-la. D’aquesta manera, la roba blanca quedava neta i suau. Això es va deixar de fer quan va sortir el lleixiu comercial.

Pastar el pa És una feina que es feia una vegada cada dues setma- nes, aproximadament. Abans de començar es passava la farina pel porgador per eliminar-ne el segó. S’havia de tenir llevat, que es comprava o es treia d’un pa que es deixava fer agre. Es començava posant aigua a bullir, que es barrejava amb la farina; s’hi afegia el llevat i es pastava tot amb les mans fins que quedava una pasta que es deia rent. El rent es deixava reposar quatre o cinc hores i pujava. Llavors es barrejava amb la resta de la farina i una mica d’aigua per fer el pa. Es pastava bastant d’estona i es tornava a deixar reposar unes hores més, tapada amb una mena de llençol de fil gruixut. Aquesta pasta

18 L’Orella de Farena Recerca

LA QUALITAT DE LES AIGÜES DEL RIU BRUGENT (II PART) Joan Baró i Basora

5. TREBALL DE CAMP • La direcció del curs de l’aigua: amb l’ajut d’una brúi- xola determinem la direcció que segueix l’aigua. 5.1. Hipòtesi • La granulometria de la llera: cal observar el fons A priori, crec que el riu Brugent té un molt bon estat del riu i valorar quin és el material que més abun- de preservació ecològica de les seves aigües, en un da al riu: entorn relativament poc modificat pels humans. - argiles i llims (partícules menors a 1/16mm), Abans de realitzar l’estudi he considerat els princi- - sorres (entre 1/16 mm i 2 mm), pals factors que creia que afectarien possiblement - graves (entre 2 mm i 256 mm), l’estat del riu. - blocs (més grans de 256 mm). Aquests són: • El substrat geològic: primer cal localitzar el • Impacte agrari: aprofitament de l’aigua del riu punt de mostreig en un mapa geològic i segui- i conseqüent disminució del cabal, possibles dament es determina el tipus de material mirant filtracions d’adobs, camins i terraplenaments que la llegenda. afectin la ribera del Brugent. Dades físicoquímiques de l’aigua • Impacte residual dels pobles per on passa el • Temperatura: s’introdueix el termòmetre d’aigua al Brugent: aportació important de matèria orgànica. riu de manera que no li toqui el sol directament. • Deixalles de la gent que va a banyar-se al riu. • Terbolesa: cal omplir un got net d’aigua del riu • Cabal baix i irregular. sense remoure el fons i posteriorment observar si Considerats aquests aspectes vaig creure que tot és tèrbola o no (si hi ha partícules en suspensió i això el riu presentaria un molt bon estat, ja que o no). les aigües són nítides i l’entorn del riu està bastant • Duresa (càlcul de la concentració de carbonats): conservat. Creia que tot i els factors negatius citats s’agafa una mostra d’aigua en un pot i s’hi intro- anteriorment, el mecanisme d’autodepuració podia dueix una tira reactiva. Depenent del color que neutralitzar-los i que per tant, les aigües eren prou agafi la tireta i comparant-ho amb el test de colors netes de qualsevol tipus de contaminació. se’n determina la duresa. • Tots els anions s’han analitzat amb una iònica A més, no conec ningú que hagi patit cap infecció o malaltia per causes directes del riu. Metrohm Compac IC 761: el protocol que s’ha utilitzat analitza fluorurs, clorurs, nitrats, nitrits, 5.2. Metodologia fosfats, bromurs, sulfats en un rang de concentra- 5.2.1. Com he fet l’estudi de les propietats físicoquí- ció de 0-100 mg/L (si no es detecta 1 dels anions miques? ja no surt en el resultat) • La conductivitat s’ha mesurat amb un conductiví- Cada paràmetre ha estat avaluat de la següent manera: metre CRISON MICRO CM 2200. • L’altitud sobre el nivell del mar: primer es localitza • El pH, amb un “pHímetre” CRISON MICRO pH al mapa topogràfic el punt de mostreig i seguida- 2002. Els aparells es calibren cada dia i es com- ment es determina l’altitud sobre el nivell del mar prova la seva calibració cada 10 mostres o 3 cops segons les corbes de nivell. al dia. Si es detecta que l’aparell no està correcta- • La temperatura de l’aire: es penja el termòmetre ment calibrat es repeteix la calibració i es tornen a ambiental a l’ombra i passats uns 7 minuts s’ob- analitzar les mostres entre l’última comprovació serva la temperatura que marca. correcta i la primera errònia.

19 L’Orella de Farena Recerca

5.2.2. Com he determinat els índexs biològics? Un cop recollida cada mostra s’han de dipositar els organismes que s’han trobat en una safata blanca He escollit quatre punts de mostreig al llarg del tot apartant fulles, graves, pedres, troncs o algues recorregut del riu: un al naixement; un després de que hagin pogut haver quedat atrapats a la xarxa. Capafonts; un altre abans de Farena i un després Es pot utilitzar un pinzell per emportar-te espèci- de Farena, on desemboca el riu sec. A cada punt de es noves i les que no puguis identificar en aquell mostreig he realitzat dues proves en períodes de moment. És preferible emportar-se les espècies l’any diferents, una a l’estiu i l’altra a la tardor. vives en un pot amb aigua per poder identificar-les Cada prova la podem dividir en 3 parts: millor. Previ al mostreig En llocs amb vegetació aquàtica es passa la xarxa de baix a dalt entre la vegetació i les arrels submer- Selecció punt i àrea de mostreig: s’ha de procurar gides. trobar el lloc òptim el qual sigui interessant conèi- xer-ne l’estat de les aigües i que al mateix moment Treball de “laboratori” contingui el màxim nombre de microhàbitats per Identificació dels organismes: Amb la guia dels augmentar així les possibilitats de trobar més varie- macroinvertebrats dels rius catalans he pogut identi- tat d’espècies diferents de macroinvertebrats i poder ficar els organismes que s’han trobat, tot i que en realitzar una recerca complerta i fiable. molts casos ha estat molt laboriós, ja que no dispo- Identificació dels microhàbitats: s’ha de localitzar els sava de cap lupa binocular. Tot i així, a base d’anar diferents microhàbitats del tram del riu seleccionat observant i agafant experiència, finalment crec que on es faran les recollides de mostres s’ha de procu- els organismes han estat identificats correctament. rar de buscar en tots els microhàbitats, si no és així, Cal identificar els diferents organismes com a mínim alguns organismes podrien no ser trobats i per tant el fins a família. resultat de l’índex biològic seria erroni. Al riu podem Recol·lecció de mostres: un cop identificats els orga- trobar diversos microhàbitats: substrat dur –corrent nismes que s’han trobat, he guardat un individu de fort, substrat dur– poc corrent, entre la vegetació cada família en un pot de formol i la resta els he aquàtica, a la llera del riu (grava, argila, sorra...) tornat al riu. Mostreig Aplicació de mètriques i determinació del nivell Mostreig dels diferents microhàbitats: amb una de qualitat: he utilitzat com a base de dades el malla de 500μm de llum de mides de 25 x 25 cm, full de camp dels índexs biològics IBMWP (índex i es van rastrejant els diferents microhàbitats (2 cops BMWPC). La qualitat s’obté sumant tots els valors com a mínim per assegurart que no et deixes cap biològics dels macroinvertebrats que s’han trobat. macroinvertebrat per trobar). En cada microhàbitat Cada macroinvertebrat té atorgat un valor numèric cal agafar les mostres de maneres diferents: des del 0 (més baix) fins al 10 (més alt) segons la seva tolerància envers la contaminació. La suma Substrat dur i corrent alt o baix: es remou el subs- d’aquests valors ens dóna el nivell de qualitat al trat amb els peus i amb la xarxa es recull el material tram de riu estudiat. en suspensió a contra corrent. Si les pedres són grans es col·loca la part inferior de la xarxa sobre el Tots els rius no són avaluats de la mateixa manera i substrat i a mà es netegen les pedres situades aigua segons les seves característiques podem distingir-ne amunt. 10. El Brugent pertany als rius càrstics. Substrat amb argila, sorra o grava: es remou el fons Bosc de Ribera: per poder determinar la qualitat i amb la xarxa es recullen els materials en suspensió. del bosc de ribera he fet servir l’índex (QRISI), que

20 L’Orella de Farena Recerca

analitza els paràmetres: estructura de la riba i de la llarg del riu. Dóna un valor sobre 12, que posterior- ribera, connectivitat amb les formacions vegetals ment ha estat interpretat. adjacents i continuïtat de la vegetació de la ribera al

21 L’Orella de Farena Recerca

aquests resultats; a més, el riu en el primer tram pre- serva un entorn natural. També he trobat diferències entre el mostreig dut a terme a l’estiu i el de la tardor. Aquestes diferències entre estacions poden ser degudes a la desaparició d’algun grup de macroinvertebrats durant la tardor. Una prova d’aquest fet és que en l’època de la tardor no s’ha trobat cap organisme del grup dels odonats. La no obtenció d’invertebrats pot donar un marge d’error de l’índex biològic a la baixa. En general, observem un estat més bo de les aigües en les dades oficials de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) que en les obtingudes en el meu treball. Aquesta notable diferència pot ser deguda a diver- sos factors. Un d’ells és que desconeixem en quina època han estat preses les dades de l’ACA i per tant podríem estar comparant unes dades d’una estació amb les d’una altra. Una altra causa de la diferència de les dades pot ser que la sequera hagi fet disminuir el cabal i així augmentar la concentració de contami- nació en les aigües.

5.5. Conclusió Havent realitzat els índexs biològics del riu (IBMWP), veiem que el riu té un estat entre bo i mediocre. Per tant, veiem una clara diferència entre el que es creia abans de la investigació i els resultats que s’han trobat. D’aquest estudi, per tant, se’n pot deduir que el riu, encara que tingui un entorn ben preservat, els abocaments i el poc cabal fan que sigui un riu amb un cert grau de contaminació (agreujat a l’estiu), que pot causar en un futur un problema encara més greu i accentuar en alguns punts els inicis d’eutrofització.

5.6. Com es podria solucionar o disminuir el problema? Per concloure caldria proposar una alternativa a la situació actual per poder acabar amb el grau de contaminació actual. Com ja he dit anteriorment, el problema més greu és que les aigües residuals per 5.4. Analisis de les mostres on passa el Brugent vagin a parar al riu directament. Això es podria solucionar definitivament instal·lant Segons els resultats obtinguts, veiem que hi ha una depuradores a cada sortida dels abocaments de clara diferència entre el primer punt de mostreig i Capafonts i Farena. els altres tres. La zona del primer mostreig, font de la Llúdriga, es troba prop del naixement del riu i no Sent realistes, és obvi que potser la instal·lació de ha rebut cap abocament urbà. Això podria justificar depuradores demanaria cert temps, ja que per fer

22 L’Orella de Farena Recerca

un projecte seriós calen uns anys. En un futur més IGLÈSIES, J. El paisatge i la vida a la vall del riu immediat, s’hauria de mirar d’augmentar l’autode- Brugent. Per l’estudi geogràfic de les serres de puració natural intentant fer passar les aigües pro- Prades. Revista del centre de lectura, núm. 171, vinents del clavegueram per uns conductes abans pàg. 164-173, Reus, 1927 d’anar a parar al riu. També caldria una revisió (com GARCIA GARCIA, A. i BLAY BOQUÉ J. “Els rius de a mínim anual) de la instal·lació del desguàs per les comarques de Tarragona (V)” El punt (secció impedir que els residus de Farena i Capafonts s’abo- Comarques). Tarragona, diumenge 14 de gener del quin al riu sense una mínima depuració. 2001. Pàgines web visitades 6. VALORACIÓ http://pradesonline.iespana.es/reportatge13.htm Personalment valoro molt positivament tot el que http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/ m’ha aportat aquest treball. Encara que m’ha costat sistema_informacio/inventari_interes_geologic/ bastant organitzar la informació i resumir al màxim descriptiva/304_descrip.pdf el que volia dir, crec que finalment me n’he sortit més http://www.xtec.es/escola/tordera/projecteriutordera/ o menys i que si ara hagués de fer un altre treball em fitxes%20comparatives/macroinvertebrats.htm seria molt més fàcil. http://www1.ceit.es/asignaturas/ecologia/Hipertexto/ Fent el treball he après moltes coses del riu Brugent, 11CAgu/100CoAcu.htm dels llocs per on passa i de la comarca en general http://www.xtec.net/~mferna99/projecte/dol%E7a2.htm com són per exemple: el substrat geològic, els pro- http://mediambient.gencat.net/aca/ca//aiguamedi/ blemes ecològics que afecten el riu, les característi- rius/inici.jsp ques del riu en diferents punts i moltes coses més http://www.icc.cat/portal que no hi havia parat atenció fins ara. En l’àmbit de http://mediambient.gencat.net/aca/ca/xarxes_de_ l’ecologia he après molt sobre els macroinvertebrats, control.jsp identificar-los, conèixer la gran varietat que n’hi ha i Agraïments la importància que tenen en l’ecosistema dels rius i Agraeixo l’ajuda que he tingut en primer lloc de la el seu entorn. tutora Pilar Sesé, que m’ha ajudat constantment El treball de camp, potser és l’apartat menys volu- des del primer moment i he pogut treballar de minós del treball, però en canvi ha estat el que m’ha forma organitzada, m’ha aconseguit informació i m’ha aconsellat. representat més feina, però al mateix temps, la que m’ha vingut més de gust de fer. En els mostrejos A l’Antoni Casellas que em va oferir de forma immediata tota la informació que posseeix del riu també he motivat als nens del poble que a partir d’ara Brugent. La seva exhaustiva documentació de l’en- ja saben què són els macroinvertebrats i s’hi fixaran torn natural de Farena, és un referent obligat pels més el pròxim cop que vagin a banyar-se al Brugent. estudis del lloc. A la meva cosina Núria que em va fer els estudis 7. BIBLIOGRAFIA físicoquímics analitzant l’aigua amb aparells que jo PUIG M.A; Els macroinvertebrats dels rius catalans. no posseïa i a la meva cosina Anna que m’ha enviat Guia il·lustrada, 1a Edició, Generalitat de Catalunya els paràmetres per a classificar l’aigua segons els (Departament de Medi Ambient), 1999. seus paràmetres físicoquímics. PEREA SIMÓN E. La geografia i la història de Mont-ral També m’agradaria agrair als meus pares, que m’han ajudat a fer els mostrejos a les diferents a través de la seva onomàstica. 1a edició. Barcelona parts del riu. El meu pare a part m’ha donat molta 1994. Autoedició de l’Institut Cartogràfic de informació sobre el territori i la meva mare m’ha Catalunya. Departament de política territorial i ajudat molt amb el programa word de l’ordinador i obres públiques. Pàg., 42-43, 137. a estructurar el treball. LÓPEZ BONILLO D. i ROVIRA GÓMEZ S. J.; Nova A l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), que m’ha guia de Capafonts. Els llibres de la medusa. 2005. proporcionat informació d’utilitat.

23 L’Orella de Farena Recerca

8. ANNEX Annex II I- Annex fotografies II- Full de camp (QSIRI) III- Full de camp índex IBMWP IV- Correu electrònic ACA resumint l’estat del Brugent.

Annex I Trobar punts de mostreig adequats.

Annex III

24 L’Orella de Farena Recerca

Annex IV

25 L’Orella de Farena FESTA MAJOR DE FARENA 2007

organitza: Comissió de Festes de l’Associació de Veïns de Farena del Brugent

FESTA MAJOR DE FARENA 2008

Com sempre, la Festa Major de Farena tanca les fes- A la tarda es van acabar de recollir els dibuixos pre- tes estiuenques de la Comarca de l’Alt Camp i un cop sentats al 2n Concurs de dibuix de Farena, amb tema més ho ha fet amb una gran festa que ha comptat lliure i es van exposar al Restaurant Brugent. amb la participació massiva dels veïns de Farena i Tot i que el resultat no fou anunciat fins la mitja dels forasters, amb un seguit d’actes de qualitat. part del ball de nit, el guanyadors foren: en la cate- Dimecres dia 10 goria de 3 a 7 anys, la guanyadora fou Berta Baró i el segon Pol Arbós. En la categoria de 8 a 10 anys el Els actes començaren amb el 1r Concurs de Fotografia guanyador fou Pep Santos, seguit de Mano Sanz. En organitzat per l’Associació d’Amics de les Muntanyes la categoria de 11 a 13 anys, la guanyadora fou Laura de Prades, realitzat al restaurant Brugent. Serra seguida de Carlota Gottardelli, En la categoria Divendres dia 12 especial de majors de 14 anys, la guanyadora fou Elisabet Dalmau. Al mati es va col·locar l’enfustat i a les sis de la tarda es va començar a fer el muntatge de l’envelat i l’enllu- A dos quarts de nou a l’església de Sant Andreu de menat que acabà prop de les deu del vespre. Tot i el Farena, va tenir lloc el concert de música clàssica fort vent i el fred que feia, una sardinada per a tots els programat actuant en el següent ordre: ajudants, va servir per escalfar l’ambient; la tertúlia En primer lloc el jove Chaiya Garcia Jobtraiphet, amb els cafès i les begudes s’allargà fins ben tard. que amb la flauta travessera, va interpretar magnífi- cament Ave Maria (Franz Schubert) i Don Giovanni Dissabte dia 13 (fragment de Mozart). El primer acte del dissabte fou a les onze del matí, amb el Concurs de Truites IV OPEN VALL DEL A continuació actuaren conjuntament els dos grups BRUGENT, Premi VALIRA. La gran participació, quin- de corda: ÍTACA, format pels següents components: ze truites, i la gran qualitat de les truites presentades Dasio Castro Tellez (1r Violí), Alexis Castillo Santoro van fer que el veredicte del jurat, compost per Eduard (2n Violí), Jaume Jané Abad (Viola), Nico Cobo Santos, Mariano Sanz, Carles Llurba i Juli Vilaplana, Ramon (Violoncel) i QUART CREIXENT, format fos difícil; el resultat no es va donar a conèixer fins per les veteranes artistes de Farena: Andrea Alcalà a la mitja part del ball de nit. Tot seguit, els veïns Camerino (1r Violí), Ariadna Jané Abad (2n Violí), degustaren, fins a exhaurir-les, totes les truites pre- Carlota Hernández Guri (Viola) i Blanca Oliach Alasà sentades, deixant els plats ben buits. (Violoncel), que tocaren:

26 L’Orella de Farena Festa Major

Primera part el segon premi fou per Lluís Díaz, i el tercer premi per Suite de Carmen (Bizet) a Núria Alasà. Es va donar un premi especial votat pel Jamaican Rumba (A. Benjamin) públic a Amalia Montero. O son do mar (Luar na lubre) A continuació es va fer el sorteig d’una magnífica Drowsy maggie (Tradicional irlandesa) panera, amb pernil inclòs, que guanyà un veí de Tarragona i un lot de productes de cuina cedits per la Segona Part casa VALIRA, que guanyà un veí de Farena. B.S. La vida es bella (Nicola Piovani) El ball, amb el corresponent ball del fanalet, s’acabà “Three little maids” from the mikado (A Sullivan) a altes hores de la matinada. Boig per tu (Sau) Wild west shaker (Tradicional americana) Diumenge dia 14 B.S. Romeo y Julieta A les deu del matí hi hagué xocolatada amb coca, Music from outer space (R. Ayling) preparada a l’Abadia, per a tothom. Mentre la gent Tango “por esa cabeza” (Carlos Gardel) s’acostava poc a poc a cercar la xocolata calenta, els B.S. “Requiem por un sueño” capgrossos de Farena la Tineta i el Perot, van fer una Libertango (A Piazzolla) cercavila pel poble. A continuació es va desmuntar tot l’envelat i es va Van fer un excel·lent concert llargament aplaudit desar al magatzem cedit pel veí Marius Domingo. pel nombrós públic assistent que omplí de gom a gom l’església. En finalitzar el públic van procla- A la una en punt el repic de les campanes anun- mar als dos grups com la Orquestra Filharmònica ciaren la Santa Missa que fou oficiada pel rector Oficial de Farena. Francament, fou una actuació de Farena, amb assistència important de veïns i espectacular. forasters. A les onze de la nit començà el ball de nit amb la A dos quarts de tres, més de 120 persones degus- taren la deliciosa i tradicional paella; realitzada com Banda del Mas Ventura, tot i el vent i el fred que cada any per Pau Pons i la seva esposa Maria Pujals, feia la pista de ball restà tota la nit plena de jovent pares de una veïna de Farena. L’èxit estava assegu- i de grans que no pararen de ballar, a l’inici fins i tot rat d’antuvi per la qualitat dels cuiners, que foren amb anoracs, que ben aviat ja no foren necessaris victorejats. Les postres foren una delicadesa de les als balladors. A la mitja part es van lliurar el premis gelateries LA IBENSE de Salou. dels diferents concursos. Primer el resultat del con- curs de dibuix i el lliurament dels premis als gua- En finalitzar, hi hagué una traca de fi de festes. nyadors, i un obsequi per a tots el participants. L’organització de les festes ha estat a càrrec de El veredicte del jurat del IV Open Vall del Brugent del la Comissió de Festes de l’Associació de Veïns de concurs de truites fou l’enigma més esperat dels veïns, Farena del Brugent, a qui cal felicitar per l’èxit acon- sobretot pels importants premis cedits per la casa seguit. VALIRA. La guanyadora fou aquest any l’Àngels Escobar,

Fots. Antoni Casellas

27 L’Orella de Farena Col·laboracions

DE VICTÒRIA KENT AL SALARI PER MATERNITAT Francisco Zapater i Esteban Síndic de Greuges de la Universitat Rovira i Virgili i advocat

No se n’ha parlat gaire. L’efemèride ha passat Va vèncer el sí i, en les primeres eleccions amb quasi desapercebuda. I és trist, perquè va ser una vot femení (1933), aquestes dues dones, curiosa- fita històrica. Em refereixo al 75è aniversari, que es ment, no van sortir triades. Va guanyar la CEDA i va complir el mes passat, de la primera vegada que inevitablement es va culpabilitzar al vot de la dona. la dona va votar a Espanya, a les eleccions generals Però la victòria del Front Popular, tres anys des- del 19 de novembre de 1933. prés, s’encarregaria de fer callar aquesta opinió. Després va venir el general i les va tornar a deixar Però fins a arribar a aquesta meta el debat va ser sense vot, encara que als homes també, perquè en llarg i no sempre pacífic. Els partidaris del no aquella època sols botaven (amb b i cap a l’exili) objectaven que el sufragi femení, en introduir la els dissidents perdedors. discussió política en les famílies, podia ser una font de discòrdia domèstica, la ruïna de les llars. La discriminació de la dona durant el franquisme Que no serviria per a res pel previsible seguidisme va ser manifesta. Sobretot fins a principis dels que les dones farien de l’opinió del marit, i seria setanta. N’existeixen moltes perles de mostra. com reconèixer dos vots als homes casats. Va En matèria laboral la legislació fomentava que, en haver veus tan pelegrines que apuntaven cap al vot pujar a l’altar, la dona deixés de treballar. La crian- femení als 45 anys, coincidint amb la menopausa, ça dels fills, la cura de la casa i l’atenció al marit ja que el cicle menstrual –deien– altera enorme- havien de ser les seves tasques prioritàries. ment les dones. En l’ordre civil, la dona no podia comparèixer a Encara que la discussió més amarga es va produir judici, comprar ni vendre. Necessitava llicència al parlament entre els partits d’esquerra. I la van marital, és a dir, el permís del marit, encara que els protagonitzar Victòria Kent i Clara de Campoamor, béns a vendre fossin els seus propis. Havia d’obeir les dues úniques diputades de l’època que, para- el seu espòs i estava obligada seguir-lo sempre. I doxalment, havien estat votades però no tenien si enviduava tenia prohibit un nou matrimoni fins dret a votar. La primera, malgrat ser una avançada passats 301 dies, suposadament per preservar la feminista, defensora a ultrança de la igualtat home- puresa de la prole. Al marit, en canvi, li estaven dona, es mostrava contrària al vot femení. En la seva reservades “funcions més elevades”, com prote- opinió, donada la influència del confessionari sobre gir la dona, representar-la i administrar els seus la dona, el seu vot podria resultar majoritàriament béns. conservador i perjudicaria la República. Anteposava En el camp penal la desigualtat s’accentuava en així el seu compromís amb la República als drets de els delictes de bragueta i pivotava al voltant d’un la dona. Clara de Campoamor, en canvi, demanava valor, l’honra, que en realitat equivalia a màniga el sí perquè es tractava d’un dret fonamental que ampla per a l’home i estreta per a la dona. Així, no havia de sacrificar-se per determinades expec- matar l’esposa si la enxampava al llit amb un altre tatives electorals. La pugna dialèctica va motivar li costava al marit una pena de presó irrisòria. Era alguns comentaris masclistes com aquest: dues l’anomenat uxoricidi honoris causa, que va motivar dones a la càmera i ni per casualitat estan d’acord, un gran escàndol als anys cinquanta quan un mari- què passarà quan siguin cinquanta? ner de Vigo, coneixedor d’aquesta ganga punitiva,

28 L’Orella de Farena Col·laboracions

li va posar un parany a la seva parenta i la va matar de “jeure amb baró”; en canvi, quan l’infidel era en trobar-la fent l’amor amb un altre. I encara que el marit solament se’l castigava, i no per adulteri, ho va reconèixer així al judici, no se’l va poder sinó per amancebamiento- si tenia manceba dintre castigar amb pena major pel principi de legalitat, de casa o notòriament fora d’ella. O sigui, que se però l’episodi va crear una polèmica considerable li permetia alguna aventureta de tant en tant. La que va propiciar la reforma del codi penal. D’haver constitució de 1978, en prohibir qualsevol tipus de passat al revés, la dona no hauria tingut rebaixes, discriminació per raó de sexe, va suposar el punt per raons òbvies: aquesta situació a ella no li supo- de partida de la igualtat legal home-dona. A partir sava deshonra, més aviat la prestigiva per tenir un d’aquest moment, tota norma amb aspectes dis- marit tan mascle. En canvi, sí que era deshonrós criminatoris es considerava inconstitucional; com per a ella tenir un fill fora del matrimoni, de mane- ara el dot català, aquella institució que obligava al ra que si es donava aquesta situació i matava a pare a lliurar un dot al marit de la seva filla, cosa la criatura en néixer per tapar l’oprobi (infanticidi que equivalia a reconèixer, implícitament, que la honoris causa) la pena també era ridícula. La infide- dona era una càrrega. litat conjugal s’amidava amb dues vares distintes: Però la igualtat legal distava molt de la real. D’aquí la dona cometia delicte d’adulteri pel simple fet l’aparició en els últims temps de polítiques en clau de discriminació positiva. Com la llei de violència de gènere, que fins i tot a risc de caure en incons- titucionalitat, intenta eradicar el símbol més brutal de la desigualtat home-dona: la violència de gène- re. O, més recentment, la llei d’igualtat, que tracta d’equiparar legalitat i realitat. En aquesta línia, la discriminació positiva més efec- tiva que se m’ocorre és el subsidi per maternitat, a pagar per l’Estat a les mares durant els primers anys de cada fill. Seria una manera justa de com- pensar el benefici que l’esforç maternal proporcio- na a la societat i, alhora, serviria per elevar el nostre preocupant índex de natalitat (1,26 fills per dona). Ara que s’han complert setanta-cinc anys del vot femení seria un bon moment per a plantejar-lo.

des de 1983 donant confiança i qualitat

Plaça Prim, 14 - 43201 REUS www.clinicadentalroche.com Tel. 977 757 550 - fax 977 757 506 [email protected]

29 L’Orella de Farena Col·laboracions

COSES QUE HAN PASSAT (QUASI SEGUR) A FARENA Francesc Mercadé i Durà

En un diari personal (que vaig veure i consultar a una llibreria de vell de Girona), Bernat Lassaleta, professor de Química de l’Escola Industrial de Barcelona fa una referència (datada el 1923) al pas per Farena d’Einstein; el diari no diu res més, però cita una foto reproduïda al Llibre d’Hostes del Monestir de Poblet. Seguint aquesta pista vaig descobrir que Campalans havia acompanyat també l’il·lustre visitant i en una carta personal que aquell polític català (llavors director de l’Escola de Treball) va adreçar a Einstein, i que es conserva als arxius de Princeton als USA, explicava l’experiència d’aquell savi despistat i la seva teoria relativa (mai tan ben dit) als meteorits de colors de Farena...

EINSTEIN I ELS METEORITS DE COLORS emprenedora volia treure’s de sobre l’impacte, negatiu per al món científic, de l’oposició a les Poca gent coneix l’existència d’uns meteorits caiguts teories darwinianes d’una bona part de la societat a Farena fa molts anys. De fet, diuen que aquestes tradicional (Prat de la Riba, per exemple, s’havia pedres màgiques de colors virolats, vingudes de l’es- mostrat molt hostil a l’evolucionisme) i Einstein pai sideral, són encara a un dels terrenys particulars va ser anomenat “el nou Darwin”. D’altra banda, d’una de les cases centenàries, de pedra, del nucli Einstein venia a Catalunya per a fer conferències i antic de Farena. Quan es va aixecar aquesta cons- visitar alguns amics; tant sols va sortir de Barcelona trucció per a fer-hi un corral, el 1755, aquells rocs de dues vegades: el diumenge 26 de febrer a Poblet i l’espai encara no eren allà i van sorprendre un matí l’endemà a Terrassa. d’hivern de 1920 al pastor que anava a donar menjar a les gallines; aquell personatge, conjuntament amb Einstein viatjava amb Bernat Lassalleta i amb tres el capellà i la mestra als quals va anar a buscar un amics que parlaven alemany: Terradas, Lana i cop fet el descobriment, no van poder explicar-ne Campalans i aquests van acompanyar-lo per les ter- l’origen, però tampoc no van dubtar del seu poder res de Tarragona. Hi ha algunes petjades del pas pel màgic positiu i les van deixar exactament on eren. monestir de Poblet d’Einstein, que es reflecteixen als De fet, ningú mai no les ha mogudes! arxius, al seu diari personal i a la premsa; tanmateix l’única referència al seu pas per Farena és la citada Uns pocs anys després, el 1923, un personatge molt carta de Campalans, escrita més d’un mes després conegut i molt apreciat visitava Catalunya. Hi ha d’aquell 26 de febrer. En aquest text és on el polític poca informació de la visita d’Einstein a Barcelona català recull com va agradar el petit poble a Einstein i i algunes de les seves experiències viscudes formen la teoria científica dels “meteorits que havien arribat part de la mitologia. Es comenta que l’alcalde de d’un present molt més evolucionat” que va explicar Barcelona (Enric Maynés) els havia reservat una quan li van mostrar aquells sis rocs de colors. El que habitació al Ritz, però que el científic i la seva dona segueix és, doncs, una reconstrucció literària del que van anar directament a una pensió modesta (“Les Campalans recorda d’aquella experiència. Quatre Nacions”) on el propietari va trobar el cien- Resulta que la llum que nosaltres veiem de les estre- tífic tocant el violí assegut al llit: “Jo sóc un ciutadà lles triga molts anys a arribar-nos, d’aquesta mane- modest i he pres la cambra que correspon a la meva ra, si poguéssim veure imatges d’un altre planeta categoria”, va dir. També va sorprendre la seva visita, molt llunyà que ens arribessin amb la llum, en el amb roba informal, a un cabaret de la ciutat comtal, moment en què ens arribessin, estaríem coneixent que recull La Campana de Gràcia ... el passat d’aquell astre. Suposant que civilitzacions El pas pel nostre país d’aquest científic aixecà moltes d’altres planetes, d’altres galàxies llunyanes, puguin expectatives. Una part de la burgesia catalana més captar les nostres imatges a més velocitat que la

30 L’Orella de Farena Col·laboracions

llum mateixa i que també puguin llançar a l’univers i, finalment, el meteorits a velocitat més gran que la de la llum, blanc de la pau. aquests objectes podrien contenir missatges pràcti- Tots aquests cament “de present a present”. Einstein va explicar missatges eren, que aquells objectes voladors podien haver estat segons aquell escrits d’una civilització molt llunyana, alarmada per savi despenti- la Guerra Mundial que ens havia ocupat feia pocs nat, una ende- anys, per tal d’avisar-nos dels valors que calia conre- vinalla, emboli- ar per a trobar la felicitat col·lectiva i individual. cada en un mis- Els meteorits de Farena són sis, de colors diferents teri, dins d’un (el record de Campalans, que ell mateix reconeix enigma. com a imprecís, parla de vermell, groc, lila, verd, Però la refe- blau i taronja). Segons Einstein en falta un, que és el rència a Farena blanc, que s’hauria extraviat i que ben segur roma- no acaba aquí. nia encara sense localitzat per aquelles terres. Quan Campalans ens explica també a la seva carta com aquell científic caminava per les feixes d’aquell galli- un dels nois més grans de l’escola de Farena va ner mirava cadascuna de les pedres i explicava com preguntar-li per la teoria de la relativitat i la seva representaven símbols que ens donaven la clau per relació amb els meteorits. Einstein va dir que això a obrir a l’esperança el futur de la humanitat després era senzill d’entendre, però que tenien el temps just d’una cruenta guerra europea. i que no era fàcil d’explicar. El noi va insistir que si La recepta que garanteix que els terrícoles tenim era senzill és que era fàcil d’explicar! I Einstein va futur és, segons el missatge dels meteorits (interpre- respondre preguntant al xicot una cosa “igualment tat per Einstein), de set colors: el taronja que repre- molt senzilleta”: “com explicaries com es fa un ou senta l’amor, el lila que parla de solidaritat, el vermell ferrat a una persona que no sap el que és un ou, que implica passió, el groc que ens porta la justícia, ni una paella, ni l’oli, ni el foc?”. Tots van riure i la el blau que ens recomana honestedat, el color verd comitiva es va acomiadar des de l’era de dalt i va que ens compromet amb el respecte a la natura enfilar la carretera cap a la Riba.

SERGI i EVA C/ Major, 9 43364 Capafonts - Tarragona Tel. 977 868 193 [email protected] El Grèvol BAR RESTAURANT CUINA CASOLANA TÍPICA / CARNS A LA BRASA Carrer Les Fonts, 11 • CAPAFONTS / Tel. 977 868 045 (trucar per encarregar)

31 L’Orella de Farena ELS CAMINS DEL BRUGENT Text: Xavi Pagès Dibuix: Macià Mallol

EL POU DE GEL I FONT DEL MAS DE MATEU: MAS I FONT DE LA ROQUEROLA

Tenim el plaer de presentar-vos la recuperació de està catalogat, però si no ho està, des d’aquí ho la font del Mas de Roquerol i el seus accessos. donem a conèixer per si convé fer-ho.

Després de constatar la desaparició de l’únic Hem de continuar pel sender pel qual anàvem i a element de referència on era ubicada la font de pocs metres trobarem la font i la bassa del mas Roquerol, un vell xop, ens vàrem dedicar a la seva de Mateu entre una sublim grevoleda i una tei- recerca, perquè no caigués en l’oblit. Només un xeda. És un lloc únic per aquestes contrades, un estret sender traçat pels porcs senglars era l’accés dels pocs indrets amb una vegetació d’aquestes entre multitud de bardisses i bosc espès. Gràcies característiques a les Muntanyes de Prades. Si a la col·laboració d’en Frederic Mallol vàrem loca- continuem pel sender farem cap al mas de Mateu, litzar-lo i hi col·locàrem unes fites provisionals. A però això serà objecte d’una altra descripció. hores d’ara ja podeu anar a fer un traguet d’aigua De la mateixa font del mas de Mateu, deixant el a la modesta, però sempre generosa, font del sender marcat per les pintures, surt un sender Mas de Roquerol. que ens durà al mas de Roquerol. Una fletxa Passo seguidament a la descripció de com arri- metàl·lica ens ho indica. El sender estret, però bar-hi. Haurem d’ascendir pel camí Vell del mas ben traçat, passa entre els grèvols al comença- de Mateu fins al Grau de la Roca Pintada o de ment i, tot seguit, entre pinars de pi rojalet, sense la Roquerola i continuar pel sender marcat amb agafar massa alçada. Al cap de poc, el sender fa blanc i groc (PR) fins a trobar una pista forestal, cap a un petit gual d’escorrentia per on ascen- la qual creuarem a l’altra banda per continuar deix suaument. Al cap de poc, el sender tomba a pel sender. Just quan comencem a caminar per l’esquerra per treure el cap al balcó que domina aquest tram del sender, si volem i amb molta la Vall del Brugent. Aquí trobarem una placa que cura, en sortirem per la dreta per anar a veure indica la prohibició d’escalar de gener a juny, el profund i magnífic pou de gel del mas de perquè existeix una zona de nidificació de rapi- Mateu. Hem d’anar amb molta cura, ja que en nyaires. El sender ara va per sota d’uns cingles haran part està cobert per molta vegetació i, si de roca calcària i, al cap de poc, davalla una mica badem, podríem caure a bastant profunditat. Ara a un bosquet d’alzines on trobem una bifurcació per ara, nosaltres desconeixem les característi- de senders. ques concretes d’aquest pou de gel. Creiem que estaria força bé que algú tingués cura de la seva Aquest és un punt clau per a la nostra recerca. El recuperació i del seu manteniment. No sabem si sender de la dreta ascendeix a les restes del pro-

32 L’Orella de Farena per mas de Roquerol que, situat sota d’un gran moment hem de fer un altre revolt, aquest a la cingle, aprofitava les balmes per organitzar el seu dreta i passar per un pinar. Continuem davallant espai vital. Podem veure fins a tres construcci- i fem un revolt a l’esquerra. Ara ja anem directes ons, alguna de les quals encara té el llindar de la a la font. Un joncs ens avisen des de lluny de la porta sencer. El lloc està molt ben orientat, cara seva situació. Darrera d’una pedra veiem la sur- sud, al sol del mig dia, cosa que a l’hivern devien gència. Unes falsies s’encarreguen de decorar el agrair els seus pobladors. Per les parets podem forat per on surt un bon rajolí d’aigua. A hores veure infinitat d’espills d’assegurança per a les d’ara no tenim constància del cabal anual de la vies d’escalada esportiva, obertes quasi totes font, de si s’estronca o no. Serà qüestió d’anar-hi elles als anys noranta. És un indret molt visitat sovint i conèixer-la més a fons. Val la pena només per aquests esportistes. per anar-hi d’excursió i gaudir de l’indret i del seu entorn. Per anar a la font que ens interessa hem d’agafar el sender de l’esquerra que davalla suaument Després de beure un bon trago d’aigua, podem entre un bonic bosc d’alzines. Només començar continuar pel sender que surt per l’altra banda; haurem deixat a la dreta les restes d’un corral. si el seguim en direcció est, ens durà fins a retro- Al cap de poc passarem per sota de dos grans bar-nos amb el sender del PR, pel qual hem pujat branques d’alzines. Continuant, hi ha un revolt anteriorment. Podem tornar a Farena pel mateix a l’esquerra i hem de continuar davallant. Al camí que hem pujat.

Turisme Rural Alternatiu Mel i aromàtiques Horta ecològica Granja Energia solar Ctra. La Riba-Farena, km. 11 Piscina Camí de La Bartra - 43459 Montblanc Tel. 977 264 003 Sala d’activitats www.masdecaret.com Cuina casolana

33 L’Orella de Farena Col·laboracions

RETAULES DE SEGONA MÀ La nova destinació del retaule de l’altar major de l’església del convent de Sant Francesc de Reus a la parroquial de Sant Miquel de l’Albiol (1826) Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech

El 9 d’abril de 1836 el pagès i propietari de l’Albiol, l’Albiol, que si era molt vell... per la qual cosa es resol- Josep Ferrer i Salvador inicià la redacció d’un llibre de gué constituir una comissió per anar a veure’l abans de memòries on recollí les notícies familiars i municipals prendre una decisió definitiva. Sobre el finançament de d’aquesta població de les Muntanyes de Prades a la les despeses es plantejaren tres propostes: primera meitat del segle XIX. El volum és de format -1a Fer un repartiment entre les cases del terme. quart, està enquadernat en pergamí (1) i és una bar- -2a Obrir una llista de donatius. reja de llibre de comptes i llibre mestre, ja que aplega -3a Cobrar els deutes que faltaven pagar de l’obra de les inversions de millora del patrimoni, la regesta i en l’església. molts casos transcripcions d’actes notarials relacionats amb el mas del Sord (la seva hisenda) i l’Ajuntament. Deixem al cronista que ens exposi la solució acordada: “persuadí, principalment a dit Vicens Arnau, que lo L’autor durant un bon nombre d’anys fou secretari del medi més asertat mirava, era de provar la oferta volun- municipi (2) i, com a conseqüència d’aquest càrrec, tària, per quant la oferta no llevava res al poder cobrar prengué part activa en els esdeveniments públics més dits atrasos“. I així es va fer, els albiolencs foren gene- rellevants, entre els quals s’inclou la compra del retaule rosos, des de les 30 lliures de Pere Llevaria, regidor, als major per la parròquia de l’Albiol. 7,5 sous dels més pobres, s’obté un total de 125 lliures, El 9 de febrer del 1826 es reuniren a la rectoria de 11 sous i 3 diners (amb una mitjana de poc més de 5 l’Albiol “per no tenir casa pròpia lo Comú“, el rector, lliures per cap de casa). Els assistents quedaren satis- l’Ajuntament i els caps de casa del terme (3) “per trac- fets amb el resultat i es veié que “unit ab los deutas ya tar de la compra de l’altar major que tenian per vendre podien empendra la compra del referit altar“. Un cop los pares franciscanos“, davant l’oferiment realitzat per resolts els aspectes financers mancava tancar el tracte fra Magí Cases a Josep Ferrer, ja que els franciscans en amb els religiosos reusencs. El dilluns següent diver- feien un de nou. Els assistents es mostraren recelosos: sos veïns s’arribaren fins a Reus “y en seguida anaren que si les mides no estarien d’acord amb l’església de a veurer lo altar,que lo tenian amontonat en un recó de

(1) El manuscrit actualment el conserven els hereus de la família Ferré residents a la Selva del Camp, als quals agraïm la gentilesa de la seva consulta. L’autor de la crònica morí el 30 de maig de 1867. El volum comença amb aquestes paraules: “Llibre de memòrias de Joseph Ferrer y Salvador, paigès del terme de l’Albiol, en vista de la molta nesecitat y ya en las casas el tenir un llibre de memòrias par a anotar en ell los asuntos y cosas més principals partanyens a la utelitat de la família y béns, e determinat vui dia nou del mes de maig de 1836, comprar lo present llibre a fi de notar y recopilar en ell algunas notas tenia escritas en diferens papés y llibretas comforme són lo dia que nasqueren los fills y fillas que Déu N[ostre] S[enyor] a tingut a bé dar-nos, notícias de millores y obras se han fet en nostra casa y béns, notícias del que costan las terras del mas (...) notícia dels notaris que se han fet vàrias escripturas y altres diferens notícias que me aparega a bé continuar en lo present llibre, los quals escriuré del millor modo me sia posible, continuan-las o escrivin-los aixís com aniré troban-los comforme veurà lo qui tindrà pa gust de llegir lo present llibre, al qual creurà que moltas notas de notícias, escripturas y altres diferens asuntos està notat primer lo modern que lo antich, és dir lo jove que lo més vell, respectà de tenir las escripturas y notas despapeladas, és dir en vàrios puestos y sen aixís no me és fàcil de poasr-las en seguida dels anys que cada una correspon” (ps. 1-2). (2) Referent a aquest càrrec afirma: “el qual me resultava més perjudicis que ganàncias per lo molt treball y gastos que me dinacionava dit encàr- rech y la molt poca paga o selari tenia per dit ofici que sols era la de quinze lliuras a l’any. Alguns anys provà lo deixar dit ofici al mudar-se los nous ajuntaments, però luego me persuadiren algunas personas y los mateixos ajuntaments que convenia per lo bé comú no deixàs dit encàrrech en vista de las súplicas me fehan de contínuo me convensían sempre de continuar“ (f. 18). El dia 14 de gener de 1836, amb el canvi d’Ajuntament, “los manifestà que yo no volia servir-los per secretari per rahó de las críticas circumstàncias del temps, manifestan-los que yo me avia sacrificat per tot lo poble de esta part de molts anys, y lo poble no se sacrificaria per mi, y sen aixís yo resulia deixar dit ofici (f. 21). (3) Eren, Vicenç Arnau, Josep Cavaller, Joan Cavaller (major), Pere Cavaller, Salvador Cavaller, Josep Ferrer, Josep Ferrer (a) tiano, Rafael Gatell, Josep Maidéu , Josep Masdéu (a) andreuet, Josep Masdéu Cots, Pere Masdéu, Pere Mestre, Francesc Rius, Josep Roig (a) de la Vall, Andreu Roig (a) de la Vall, Josep Vallverdú.

34 L’Orella de Farena Col·laboracions

la sua fusteria. Alguns dels que asistiren desmayaren Respecte als ingressos, el conjunt dels donatius i el algun poch al veure-lo de aquella conformitat, al qual cobrament del deute de l’obra pujà a 258 ll. 17s., cir- no se pogueren fer ben capasos de ell“. Davant el poc cumstància que possibilità celebrar una lluïda festa èxit es demanà al pare guardià, Lluís Barberà, que de benedicció i encara sobressin 15 ll. 5s. 6d., les exposessin el retaule a la fusteria i tornarien a veure’l quals el dia 2 de juny de 1828 foren lliurades al rector quan fossin avisats. “En lo temps que transcorregué de la parròquia, Mn. Francesc Barenys, per “comprar (...) no faltaren alguns que nos manifestaren que tindri- roba” per l’església. en un fàstic y no tindríem una cosa de gust en nostre Els treballs d’instal·lació foren executats els primers Iglésia, quan aquell altar era molt vell y molt desfigurat, dies d’abril, tant plantar el retaule de l’altar major, y aixís valdria més fer-ne un de nou“. No obstant en la com el trasllat del de la Mare de Déu del Roser, que segona visita la crítica fou més positiva, en “veurer que ocupava l’ espai central d’una capella lateral. En tota la fusta era de molt bona cualitat, pues cuasi tota acabar, davant de l’òptim resultat, tot foren elogis és de alba, nogué y las columnas moltas, són de chipré i alegria i aquest esperit regnà en la solemne festa y ciré, la qual se la va fer veurer Isidro Ferrer, mestre de benedicció, a la qual s’uniren els habitants de la fuster de dita vila de Reus (...) que no podíem desitgar Mussara i Mont-ral. ni trobaríem en el dia millor fusta de la que era la del mencionat altar”, finalment hom accedir a la compra, El detall de la narració i el sentiment que traspua fa el preu ajustat fou de 175 lliures. Cent les pagarien en el que es mereixi la transcripció textual: “Tota persona moment de la transacció i les altres setanta-cinc el mes anava contenta y desitgosa en anar a buscar lo Sant de setembre del mateix 1826 (recordem que era un mes retaula y així mateix lo anar a treballar per servir los de collita). El trasllat aniria a càrrec dels mateixos veïns fustés y mestres de casas y demés era nesesari (...). Yo de l’Albiol, que no permeteren “bagatge algun foraster, no tinch present que en tota la mia vida aixia treballat per quan digueren que ya eran bastants los de l’Albiol de més gust y aixia tingut uns dias més alegras y fali- (...) se oferiren en compondre los camins per poder-lo sos en tal que tots quans se enquadravan a treballar més fàcilment puijar“. El cost final fou superior a les en dita obra, ningú esperava a ser lo darrer al treball, previsions, concretament pujà a la suma de 236 lliures de manera que alguns dels masos fean queixas el no i 4 sous. Desglossat de la següent manera: aver-los avisat per anar a treballar (...), los fusters y mestres de casas quedaren aturdits el veura los abi- – Compra de l’altar: 175 lliures. tants de l’Albiol tan animosos al poder veura ya plantat – Plantar l’altar amb el de la Mare de Déu del Roser: 41 lo expresat altar, y tots ells digueran que avian assistit y ll. 5 s. (a càrrec d’Isidre Ferrer, fuster reusenc). treballat en moltas obras, però no havian vist may per- – Pintar i polir la fusta del sagrari “y demés gastos sonas tan constans en el treball “. El nostre testimoni ordinaris”, al mateix fuster: 7 ll. 10 s. acaba amb la frase: “O providència divina ! , quan lo – Compra de la tela del palis de l’altar: 4 ll. 2 s. 6 d. poble està unit se fa tot lo que es vol, com en efecte se – Pintar el palis: 1 lliura 11 s. veijé en aquella ocuasió en Albiol”. – Pel treball del mestre de cases (una setmana):

5 ll. 5 s. Article publicat: L’època del barroc i els Bonifàs. Actes de les Jornades – Per les bastides: 1 lliura 10 sous. d’història de l’art a Catalunya. Barcelona, 2007, p. 493-498.

35 L’Orella de Farena Col·laboracions

FARENA, ESSÈNCIES MUNTANYENQUES Jordi Morant i Clanxet

A l’interior de les comarques tarragonines trobem n’extraiem aquest apartat: ”La triple alineació de les un poble d’un gran encant muntanyenc: Farena. serralades, que formen les serres de Prades i Serra Emili Morera, el nostre gran cronista, ens comenta la Llena amb les collares centrals la unió d’unes amb que tant Farena, Mont-ral, Rojals com Capafonts i altres, origina la formació de dos rius per banda. la Mussara, són als cims de les primeres ramifica- El Montsant i el Siurana a occident i el Francolí cions dels cims de la serra de Prades. Aquest nucli i el Brugent a orient. La anella de rius de cada de muntanya el trobem a uns 40 quilòmetres de banda conflueixen i, prenen el nom al Montsant i al distància de Tarragona capital. Brugent. El Siurana, el seu cabal el lliura a l’Ebre i el Francolí va directe a la mar, desprès d’haver recollit Carreras i Candi, a la seva Geografia General de el perit riu Glorieta, que neix també a la banda orien- Catalunya comentava a l’època de la primera edició tal de les muntanyes de Prades.” que “l’Ajuntament quasi no pot donar compliment a tots els serveis municipals, donada l’extensió del Les muntanyes i els pobles de l’entorn terme i l’escampall de les agrupacions d’habitants qui contribueixen a sa constitució, sostenint les “Les muntanyes de Prades són, en la seva major escoles complertes en els llocs de Mont-ral i Farena, extensió, de constitució calcària i pertanyen el trià- corrent al seu càrrec la composició dels camins sic. Hom hi trobarà els tres pisos d’ aquest desnivell veïnals, un dels quals molt important que posa geològic en alçades ben diverses, a causa de l’origen els seus moradors en comunicació amb Capafonts tectònic de la serralada. Apareixen les arenisques i la Mussara, a fi de tindre sortida al Camp de roges, característiques del triàsic inferior, a la part Tarragona; altre parteix de Mont-ral per Farena i més inferior de la serra de la Mussara, suportant Rojals, fins a Montblanc, i un altre des de Mont-ral la gran massa calcària i reapareixen a la part culmi- relaciona el poble amb el terme de La Riba, tots per nant de la mola de la Roquerola, el mas de l’Espasa les serres que per tot arreu venen desenrotllades en i a l’Abellera, a més de mil metres d’alt. aquell terme-----.” Allí com a Siurana hi tenim un altre important san- La breu explicació que al volum XI de La Història de tuari marià, la Mare de Déu de l’Abellera enclavat, Catalunya que va escriure Emili Morera, pel que fa gairebé, al gran roquer de l’antic comtat de Prades. a Farena ens comenta que l’església parroquial està La Serra de la Llena i els Boscos de Poblet ens dedicada a Sant Andreu apòstol. presenten, majoritàriament, un terreny format de pissarres primàries. Algunes floracions en granit, El Riu Brugent com Prades, el coll de Castellfollit, la serralada de L’encant del terme municipal és de gran bellesa la Mussara i l’Albiol. Aquest gran roquer entre les conjurada amb el paisatge i prou accidentada. El dues principals formacions del triàsic, ens ofereixen territori és emmarcat per les aigües del Brugent que cingles de notables proporcions, cantelluts acolorits neix a la Font de la Llúdriga, la seva capçalera la tro- en roig i cendra per les dues bandes del massís. bem en un dels punts més elevats de les muntanyes La màgia del Montsant és present a tot el seu de Prades a Capafonts, poc més o menys a uns 750 entorn, en fondalades, rierols, vegetació imponent; metres. I la desembocadura al Francolí, a la Riba, cada indret és un paisatge corprenedor i potser a 270 metres l’alçada, però a més hem se recordar Prades no ha patit molt la despoblació a que estan que el Brugent passa per Capafonts, amb el santuari sotmesos els pobles de muntanya amb l’abandó de la Mare de Déu de Barrulles. dels seus habitants en ares d’un benestar que no ho Al VI volum de l’Àlbum meravella de 1931, del capí- és tant. La gent, poc a poc, torna els seus orígens. tol “Les muntanyes de Prades“ de Josep Iglésies, La cultura, el descans i la solitud són una bona

36 L’Orella de Farena Col·laboracions

teràpia contra el buit, l’estrès, l’ansietat i les presses A La Gran geografia comarcal de Catalunya. Tarragonès constants de la societat d’avui”. Baix Camp Alt Camp, de 1982, ens parla amb cert relleu de Farena, diu: “el caseriu el trobem en el El mateix historiador ens diu en el treball al·ludit: “la declivi d’un promontori que se’n va abrupte pel disposició dels agrupaments humans és diversa. Hi diu Brugent cap a una ampla vall. Al capdamunt de ha pobles com la Mussara, Rojals, Prades, Arbolí, la vila trobem la petita església, és d’origen romà- Siurana, Vilanova de Prades, Mont-ral i els lloga- nic del segle XII. L’altar major està decorat amb rets de Gallicant i Cogullons, que ocupen les parts unes pintures datades el 1946 pel pintor i artista superiors de la serralada. Uns arran del cingle, de alcoverenc Anton Català i Gomis. La parròquia és cara a la plana, altres, vestint el turó o a l’esguard sufragaria de la Riba. Durant segles va ser servida d’un promontori, altres, al bell mig d’ una plana per un rector al servei dels habitants de Farena i suspesa. Hi ha també Capafonts, la Febró i Farena, pels de Rojals i pels del Pinetell. El poblet té unes que ocupen el fons d’un fondal i encara llogarrets 40 cases”. de Cadeneta, la Bartra, el Pinetell i Rojalons que són a mig vessant“. “Per Farena i Rojals s’inicià l’ascens de les for- ces catalanes, comandades per Ponç i Ramon de Altres característiques Cervera, que el 1151 emprengueren la conquesta de Farena te pocs habitants residents tot l’any. Totes Siurana. Farena ha vist desaparèixer el seu castell i les cases estan ocupades per residents de cap de ha adquirit una fisonomia agrícola, però la disposi- setmana, concentrant-se a l’època d’ estiu unes ció de les cases en forma de mitja rodona, seguint 200 persones. El poble és a 623 metres d’altitud, no el traçat de l’antiga muralla que l’encerclava, fa que havent Ajuntament, que és el de Mont-ral. El temple conservi la disposició primitiva de la vila closa. Del parroquial està dedicat a Sant Andreu apòstol. castell de Farena queden les restes d’alguns murs”. Fot. Pau Gavaldà

37 L’Orella de Farena Col·laboracions

L’OSSA HAVIA Màrius Domingo de Pedro

Aquests dies es torna a parlar molt d’óssos, i no dels Si no m’equivoco, els caçadors solen anar equipats de la joieria, no, sinó de l’ós bru pirinenc, concreta- amb tota mena d’armes, per la qual cosa entren ment de l’óssa Havia, una emigrant forçosa de l’est directament a la classificació dels pocs animals peri- que sembla que ha atacat un pobre caçador. llosos que hi ha a la Natura. Amb això no vull dir que siguin per se dolents, sols que són potencialment Ara resulta que un ós, un animal carnívor, ferotge molt més perillosos que qualsevol altre que no dis- i malvat... i per més coses negatives, immigrant posi d’arma. de l’est, ha gosat atacar una persona inofensiva i flower-power que passejava saltironant per la seva val Crec que la persona atacada per l’ós pertanyia a la nadiua. gran família dels caçadors... insisteixo; jo, particular- ment, si em trobo a la Val amb un caçador i amb un Què voleu que us digui? ós, automàticament, tinc molta més por del caçador. No m’ho crec. No sé l’altra gent. I jo pertanyo a la seva mateixa Fa més de trenta anys que vaig pel món perseguint espècie, així és que a un ós, evidentment, també li i manejant fauna de tota mena, encara que quasi tindrà por. sempre que l’he d’agafar és per motiu de recupera- Fa poquets dies que el temps ens ha donat la raó, ció. Sobretot al meu país, però també a altres llocs. com sempre, i un ciclista de BTT ha mort a França en I fins i tot en la recerca d’ós mateix. I mai, repeteixo, una batuda, del tret d’un caçador, és clar. MAI, m’he sentit amenaçat ni atacat per cap animal No crec que un ós bru europeu ataqui gratuïtament vertebrat. Especifico això de vertebrat referint-me una persona, sincerament. a amfibis, rèptils, peixos, mamífers i ocells, ja que alguns invertebrats sí que m’han atacat –paparres, Al núm. 26 d’aquesta revista vam publicar la carta de simúlids–... l’ós als nostres veïns. Ni tan sols els animals plenament domèstics –gos- Fa molts anys vaig llegir un llibre que recomano en sos i gats– em fan por. L’únic animal que em fa por aquesta ocasió, perquè ve molt a tomb, es tracta de és alguns exemplars concrets d’Homo sapiens, molt Sobre l’agressió, el pretès mal. De Konrad Lorenz. S’hi especialment els que s’acostumen a dotar d’algun explica com els animals han anat perfeccionant les element que facilita molt la seva superioritat física seves armes justament en paral·lel als mecanismes a la meva. M’estic referint a qualsevol tipus d’arma, d’inhibició per no usar-les fins a les darreres con- blanca o de foc. seqüències. L’home és l’únic que ha desenvolupat

ALT CAMP VETERINARIS Clínica veterinària Horari Dilluns a divendres Dissabtes Carretera de Montblanc, 8 Matí de 10 a 13 h Matí de 10 a 13 h 43800 VALLS - Tel. 977 606 160 Tarda de 17 a 20 h

38 L’Orella de Farena Col·laboracions

de forma molt més ràpida i eficaç les seves armes sense dotar-se de mecanismes inhibidors proporci- onats. Vull dir que una persona, prement un senzill interruptor, pot matar milers d’exemplars de la seva espècie sense ni tan sols veure’ls, sense que aquests puguin provocar una reacció que eviti la massacre. Llegiu Konrad Lorenz, un premi Nobel ben merescut. Ara tothom opina i criminalitza l’ós, fins i tot la gent que no en sap gens. Si en sabés una mica, no crimi- nalitzaria un animal omnívor però fonamentalment vegetarià, un animal que si alguna cosa fa, quan detecta la presència d’un humà, és fugir cames aju- deu-me en direcció contrària. Més que res perquè històricament l’home ha perseguit, matat i torturat óssos fins que els ha fet desaparèixer de quasi tot arreu. Em permeto apuntar que un dels cognoms En fi, que l’ós és un animal molt menys perillós més corrents a la península, Garcia, és molt pro- que el senglar, per exemple, i aquest és abundant a bable que, etimològicament sigui com molts altres Catalunya i a ningú se li acut eliminar-lo del tot, més cognoms, que provenen de l’ofici, en aquest cas, de que res perquè és gairebé impossible. hartzia, que, en basc, és el caçador d’óssos.

SEU SOCIAL SEU CENTRAL OPERATIVA 43002 - Tarragona 08008- Barcelona C/ Pin i Soler, 12 - 14 Tel. 934 525 050 - Fax 934 516 645 Tel. 977 233 012 - Fax 977 233 953 SEU OPERATIVA 08700 - Igualada SEU CENTRAL Tel. 938 045 611 - Fax 938 050 236 43203 - Reus SEU OPERATIVA C/ Roser, 107 25199 - Lleida Tel. 977 127 832 - Fax 977 342 055 Tel. 973 270 599 - Fax 973 271 194

www.activamutua.es

39 L’Orella de Farena Màrius Domingo

Carta dels vostres veïns L’Àliga daurada

Benvolguts veïns, us escriu un animal que hauria de ser orgullós, que hauria de marcar una distància si sempre tingués present la seva nissaga i el seu lloc a la cadena tròfica. Sóc una àliga daurada, en llatí Aquila crhrysaetos; en alguns llocs em diuen simplement àliga o àguila gros- sa. I és que jo, concretament, que sóc una femella, faig més de dos metres vint d’envergadura... Més de dos metres vint: pocs de vosaltres, humans, teniu aquesta envergadura. Us he de recordar que l’envergadura és la mesura des de la punta d’una ala –en el vostre cas d’una mà– a la punta de l’altra ala –l’altra mà. No us molesteu massa a mesurar-vos, si sou persones proporcionades, com l’home de Vitrubi de Leonardo Da Vinci, la vostra envergadura ha de coincidir amb la vostra alçada, que és una mesura que soleu tenir controlada. Doncs bé, jo sóc l’àliga daurada, el rapinyaire més gran d’Europa, una imatge, la meva, que s’usa en molts indrets per a simbolitzar poder, força, noblesa...fins i tot honor o lleialtat. I és que nosaltres, les àligues daurades, modèstia a part, encarnem aquestes qualitats. Nosaltres som unes àligues, a diferència de la perdiuera, totalment eurosiberianes, tant per distribució com per costums i ecologia. Quan veieu una gran àliga volar enmig d’un temporal de pluja, vent o, fins i tot, vent amb neu –aguantem el torb– de segur que no és una perdiuera, ni tan sols una marcenca, ha de ser una de les nostres. Sols els xoriguers –molt més petitons, és clar– poden aguantar les condicions meteorològiques que aguantem nosaltres en vol. A l’hora de criar, ho solem fer més aviat que la perdiuera, i quasi sempre fem un sol pollet, encara que no és rar que n’hi hagi dos, si el territori és bo i hi ha menjar disponible. Els nostres nius solen estar situats més avall als cingles, fins i tot en cingles molt petits. I hi ha alguna parella a Catalunya que cria en arbre. Recentment se n’ha descobert una a terres

40 L’Orella de Farena Natura

tarragonines; feia anys que no se’n trobava el niu, i és perquè criava en un gran pi, cosa que feia despistar tots els ornitòlegs. Darrerament, entre les línies elèctriques, les centrals eòliques i algun altre factor menor, patim una mortalitat exagerada, no sé si ho podrem resistir. Malgrat que, històricament, mercès que tots vosaltres solament empaiteu les perdiueres, aquestes estan patint una regressió encara més forta, la qual cosa fa que nosaltres passem a ocupar alguns dels seus territoris desocupats. Ja hi ha uns quants indrets en què hi criava una parella de perdiueres i ara se n’hi ha instal·lat una de daurades. Quan dic empaiteu, em refereixo als ornitòlegs i als fotògrafs, és clar. Que no deixeu en pau cap bèstia vivent, sobretot a les zones protegides. Em diuen que cada cop que algun animal us escriu una carta, sol afegir algun consell o opinió sobre la vostra societat o la vostra conducta. Jo, com que sóc noble –en alguns països em diuen reial- se m’acut un tema que fa anys que em faria gràcia: –Per quan la independència del vostre País, Catalunya? A banda de la lògica social, econòmica, lingüística, etc. També us he de dir que m’encantaria la possibilitat que la meva figura fos en algun altre escut nacional... ara que, pensant-t’ho bé, segurament posareu la perdiuera, no? Vaja, altra cop aquesta esquifida... haurem de fer fora més parelles, a veure si acabem essent més! Fins aviat. Una passada en vol rasant.

L’Àliga daurada Traductor: Màrius Domingo

41 L’Orella de Farena a cuina casolana, sovint no té res a L envejar a la famosa cuina d’autor, Sopa de fredolics per moltes estrelles Michelin que Ingredients per A 6 persones la recolzin. La qualitat dels productes, Mig de quilo de fredolics i algun camagroc de les muntanyes moltes vegades amb ingredients locals de Capafonts. o propis, i sobretot els plats de tem- Un nap, un tomàquet, mitja xirivia, una ceba dolça, un api, un porro, una patata, una pastanaga, alls i julivert, tot de l’hort porada fan que els petits restaurants, propi a Capafonts. amb plats típics locals o casolans, però Una mica de trufa de Capafonts. elaborats exquisidament, siguin per als Un parell de grapats de sèmola de civada. bons gourmets una fita i els cerquin Un tall de pernil salat, assecat a Capafonts, tallat a daus. amb delit, per llunyans i amagats que Una pastilla d’Avecrem. Oli d’oliva d’Ulldemolins. estiguin. Un bon àpat, un bon vi en Dos litres d’aigua. porró, un bon preu, ben servit i sense Sal. compliments. Què més vols?

La recepta que avui us oferim és la PREPARACIÓ d’un plat de temporada, que molt gen- Tallem totes les verdures en daus ben petits i les tilment ens ha explicat, tant el secret sofregim en una cassola amb oli d’oliva, sense els bolets. dels ingredients com la seva elabora- ció, la Núria Vallverdú, que regenta un Els bolets un cop ben nets, els afegim al sofregit de verdures, remenant una mica junt amb els daus de d’aquests petits restaurants que abans pernil. Un cop els bolets en tret tota la seva aigua, i ben hem mencionat, el Restaurant El Grèvol remenat, hi afegim dos litres d’aigua. de Capafonts. Quan ja bull, li afegim la patata crua rallada, una pastilla d’Avecrem i dos bons grapats de sèmola de civada. Ho deixem bullir uns tres quarts d’hora. Gairebé al final hi ratllem una trufa de Capafonts ben fina per sobre. És un plat que cal servir ben calent en un plat fondo. Bon profit.

Recepta de Núria Vallverdú i Garcia. Restaurant El Grèvol de Capafonts.

42 L’Orella de Farena LA MORERA DE PABLO & ESTER RESTAURANT

C. Berenguer de Palou, 10 43840 Salou (Tarragona) Tel 977 385 763

Amb el suport de:

Consell Comarcal de l’Alt Camp

Associació de Caçadors Brugent de Farena

Associació Amics de les Muntanyes de Prades Bon Nadal i feliç any nou 2009