La colla de bandolers del Jaumet a la plana d’

Per Jaume Torres Gros Historiador de Grup de Recerques de les Terres de Ponent

Pàgina anterior. Pistoles de guspira de clau miquelet, s. XVIII. Col.lecció d’Armes de la Diputació de . Fot. Servei d’Audiovisuals de l’IEI.

248 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII

Preàmbul

Els fets varen ocórrer a fi nals del segle XVII, al lloc de la Plana d’Urgell, on hi controlava l’ordre públic el Governador General. Aquest residia al castell de la vila de Bellpuig i tenia autoritat sobre els drets jurisdiccionals, sobre les persones i les propietats dins el feus de Bellpuig i de , com a baronies, i amb elles els pobles vinculats a les mateixes, com Golmés, , , Sant Martí prop Maldà i els llogarets d’Utxafava (Vila-sana), Seana, Mont- perler, la Cendrosa, les Novelles, la Sinoga, el Mor i altres. En aquesta època en què passaren els fets, la vida rural de la zona de la Plana d’Urgell era molt agitada, en part per les revoltes i les seves repercussions socials. A títol general recordem la revolta catalana i l’alçament independentista de l’any 1640 al 1659, més coneguda com la Guerra dels Segadors, la qual fi nalitza amb pactes polítics entre el regne d’Espanya i França. A conseqüència d’aquests fets, es signa el Tractat dels Pirineus de l’any 1660, en el qual es repartiren part del principat de Catalunya. Els catalans sol·licitaren del rei de Castella, Felip III i Felip IV, el perdó i el ple restabliment de les seves institucions, les quals estaven suspeses a causa de la guerra que tant afectà aquesta zona plana d’Urgell. Tot i que la societat urgellenca tornava a viure amb certa tranquil·litat, aquesta restava desarmada, mentre que els soldats espanyols deixaven de controlar els camins reials. Bé que retornaren els soldats, aquesta vegada per fer front al fran- cès, entre 1683 i 1689, i per aturar diverses revoltes entre la ruralia catalana, atès que aquesta es queixava que havia d’allotjar i de mantenir l’exèrcit reial. A la Plana d’Urgell la principal riquesa era l’agricultura, i aquesta veia en perill la seva subsistència per l’ocupació militar. Davant la incertesa del moment alguns fadrins inicien una colla de bandolers, perillosos, i els quals foren coneguts, buscats i empresonats per ordre del Governador de les Baronies de Bellpuig i de Li- nyola, ja esmentades. Primer per desobeir l’ordre reial que prohibia de portar pistoles de tres pams de canó, dites catalanes i de xispa, les quals eren portades per lladres, quadrilles i miquelets. Era considerada una arma maligna, i pel fet de dur-la es podia penar el portador a les galeres del rei, segons el delicte. Amb aquestes, uns fadrins es dedicaven a dur-les penjades a la faixa per les planes d’Urgell, per intimidar, per a fer actes de bandolerisme amb elles, tot formant al 1683 una colla de bandolers coneguda com la colla del Jaumet, i capitanejada pel seu cap, en Francesc Tiell, natural de Castellnou de Seana. Se’ls va acusar de matar un hostaler a , un altre mort a la pleta dels Alamús, al terme de Lleida, i de segrestar una dona de la vila de , més un robatori al llogaret del Tarrós. Totes les acusacions recauen sempre en la Colla del Jaumet. La colla estava formada pel seu cap, en Francesc Tiell, i pels seus seguidors, en Jaume Joan Bosch, de Golmés; en Pere Robinat, del Bullidor, i de Pau Rulló, de Vilanova de Bellpuig. Tots ells, sota la jurisdicció territorial del procurador de Bell- puig, qui mana la seva captura i empresonament. Pressionat en part, pels veguers,

249 Grup de Recerques de les Terres de Ponent batlles i pahers de i de Lleida, els quals demanaven un càstig just per les seves accions com a malfactors de les planes d’Urgell. A raó dels fets, Don Francesc de Llar, Pasqual i de Cadell, Governador de les Baronies de Bellpuig i de Linyola, actuant en nom de l’Ex. Sr. D. Francesc Folch Fernández de Córdova i d’Aragó, i Duc de Sessa, davant d’una comissió va ordenar Sebastià Navés, fuster de la vila de Bellpuig, que capturés Francesc Tiell, del lloc de Castellnou de Seana, vassall seu i de la baronia, per tal que sigui portat al castell de la present vila de Bellpuig. També manà que una vegada capturat sigui comunicat als batlles, sotsbatlles i altres ofi cis de les viles i llocs de les esmentades baronies. Manà també, que tots ells prestin a Sebastià Navés la informació que els sigui requerida, i que prestin l’ajut necessari per la captura i empresonament de Francesc Tiell i els seus amics, i que siguin portats davant la comissió. Manat i escrit pel notari fou sig- nat i segellat per l’Ex. Sr. Duc a Bellpuig, el 13 de juliol de 1865. Un segon document ens deixa veure que havent sigut anomenat Procurador Fiscal, en Joan Sala, teixidor de la vila de Bellpuig i de les baronies, seguint les ordres del Governador General D. Francesc de Llar, Pasqual i de Cadell, varen fer ju- rament el 10 de setembre de 1685, davant els notaris, Joan Rosell de Bellpuig i Josep Palliser de Golmés. Testimoniaren les raons d’impunitat comeses a persones portant armes de foc, dites pedrenyals, i que armats ocasionaren horrorosos i gravíssims crims, així com altres abusos familiars, segrestos, i formant quadrilles de lladres. Tenint en compte que públicament i en benefi ci de tot el principat, va ser encarregat als ofi cis reials dels barons que qualsevol persona no pogués tenir cap pistola de pe- drenyal o xispes a casa, ni en públic, ni per camins, essent tan sols aptes per militars o per persones que tinguin algun privilegi. Capturat a Golmés, el Francesc Tiell i altres companys de colla són portats al castell de la vila de Bellpuig, i així s’inicià el judici contra ells, el dia 14 de juliol de 1686.

250 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII

La instrucció del judici

En lo mes de febrer de l’any 1686, el governador, D. Francesc de Llar, de- clara fer la justícia civil i criminal contra Francesc Tiell, pagès de Castellnou de Seana, i contra Pau Rulló, pagès de Vilanova de Bellpuig, tots dos vassalls seus i de la mateixa baronia. Temerosos de Déu nostre senyor i de la justícia, se’ls va acusar dels següents crims: “... trobanse a la vila de Camarasa no dubtaren y mataren a Joan Torres, pages habitant d’aquella vila sense have tingut amb ell rinya y que lo dit Francisco Tiell, y Jaume Joan Bosch, pages del lloc de Golmes, de la baronia de Bellpuig en lo mes de gener del corrent 1683, en lo terme de Lleyda al lloc dels Alamus prop la basa dels frares de Cartuxa no dubtaren de disparar trets d’arma de foc y mataren a Joan Ros, pastor o mayoral de la pleta dels Alamus. Considerat se los dits Francisco Tiell, Jaume Joan Bosch y Pau Rulló gent de mala vida que portan armes de focs prohibides de mida de tres pams de cano, pistola que perpetuaren els delictes y capitonejats per lo dit Fco. Tiell y els altres dos amichs, sen portaren ab ma armada una dona de la casa de Josep Ximeno de la vila de Juneda. Quals despres anaren ab ella portanla de un lloc a altre a llocs com Golmes y el dit Jaume Bosch en lo mes de juny de 1685 acompanyat de altre no dubtaren in- tenta roba una dona en lo cami real del lloc del Tarrós, posar mans a dita dona dins la esglesia del lloc on era recluida y despres ab arma de foc feri el soldat de cavall dit Diego Capellan dins la abadia del rector...”. Per tot això declarat es procedeix a fer el judici. El dia 14 de juliol de 1686, al castell de Bellpuig, del bisbat de Solsona, na Maria Cunillera, Vda. de Jaume Cunillera, cultivador de la vila de l’Albi, de l’arquebisbat de Tarragona, declarà sota jurament i manat per Joan Baptista Tàpies de Solà, en qualitat d’assessor de les baronies de Bellpuig i de Linyola, en base als fets de bandolerisme de Fco. Tiell de Castellnou, i de Pere Rubinat del Bu- llidor ocorreguts el 1685: “...el mes de desembre pasat vingueran els dits Tiell y Rubinat a Juneda a casa de Josep Ximeno, ahon estan aquest al corral de casa y de aquella vila y ab amenaces y pregs en montaren els dits Tiell i Rubinat a casa del dit Ximeno, ja al marxar no volen jo anar sense contradirlos, els dits Pere Rubinat y Fco. Tiell me tragueren d’aquella casa a la força per anar ab ells fi ns al portal de dita vila de Juneda, qual testimoni va eser el porter, els quals sen tornaren a la vila y porten una somereta, jo immobil y el Tiell ma munta a cavall y em portaren a un lloc prop de Juneda que es diu , a dita vila fi ns el 17 de desembre he estat sempre o ab el Tiell o ab el Rubinat els quals he viscut amb ells com a marit y muller, també di que Pere Rubinat me emporta a casa del de Golmés ahont ab presencia del dit Bisa y de sa muller han estat testimonis de dormir ab el Robinat els dos ab un llit com a marit y muller, que dit matrimoni en donava memxar y en fegen el llit durant quatre dies, saben que no eren casats y deixar així fer aquesta vida y deurien ser castigats y que no era el Robinat y venia el Tiell me porta a altres parts, a casa de Isidre Dusanch de Golmés durant varis dies dormin al llit amb el consentiment del dit Isidre y sa muller, jo passat sis altres setmanes, el Tiell y Robinat en tingueren amb les amenaces de armes que portaven al costat des de Torregrossa on ab porta el Tiell, porta dues armes per ferles servir per roba, vegen com un home de Torregrossa

251 Grup de Recerques de les Terres de Ponent es asaltat y se endugué el sou que duia . La Cunillera també diu em porta el Tiell a casa del Jaume Joan de Golmés, on pasa uns dies ab el Tiell y Bosch, ana a Bellvís a una casa que no se qui era qual tinyeren un renya y sembla que un dells mates al pastor, que una pistola ne era robada sinó xullada y tenien por del batlle de Golmes. He viscut ab el Tiell des de el dia que vingueren a Juneda fi ns el dia que el batlle de Golmes ens captura. (Yo Andreu Truelles signo lo present fet per que Maria Cunille- ra no sap escriure)...”. Caterina Rius de Golmés, sota jurament diu, “...al mes de desembre pasat testimoni que en casa de Isidro Dusasch de aquesta vila de Golmes, que he estat dos anys poc mes o menys he vist alguna vegada a dita casa Dusasch a Francesc Tiell de Castellnou de Seana el qual conec y vist que era acompanyat per una dona dita Maria del lloc de el Albí que es una dona jove alta y ben tallada, així quan es presa cami al castell de Bellpuig sen capturada per el batlle de Golmés y tan el Tiell y dita dona los he vist en casa del Isidre Dusasch qual vivien com a marit y muller dormin els dos ab un llit y menchar plegats que el Tiell a dita casa le vist portar pistoles. (Andreu Truelles signat, Caterina Rius no sap de escriure)...”. Testimoni de Lluís Robinat, Agricultor del lloc del Bullidor, bisbat de la Seu Urgell, “...testimonia que Fco. Tiell de Castellnou, per tenirlos ostengat on menja- ven plegats on visqué a la seva casa del Bullidor y també la Maria de les Albí dita Maria Cunillera y que el Tiell la sustentava vist 6 o 7 mesos que jo se dits Tiell y Ma- ria vivien com a marit y muller y de Bisa, també e vist que el Tiell portava armes de foc y oir di que el Jaume Joan Bosch de Golmés mataren un pastor prop de Lleida, jo Lluís Robinat signat le escrit testimoni. Jaume Salto dels Omells, Dioc. de Tarragona habitat de Termes baix jurament diu coneixe al Tiell per el territori havent amb ell menjat anan de Golmés a Vilanova de Bellpuig acompanyat el Tiell, per Pau Rullò de Vilanova y del Jaume Joan Bosch y altres y que el dit Fco. Tiell portava pistoles de tres pams y els acompanyava una dona...escrit per Tàpies de Solà. Asesor el dia 15 de juliol al castell de Bellpuig, testimoni en Pere Jaume Taques agriculto del lloc de Mollerusa coneixedo del Fco. Tiell, qui portava a vegades armes de foc per Molle- rusa, recordo un dia diumenge dit Tiell vingué a Mollerusa portant pistoles estigué al Hostal y vingué a casa meva, on digué que mataren un home a la pleta de Lleida entre Fco. Tiell y Jaume Joan Bosch de Golmés lo que he oir no fos a Lleida si no també a Mollerusa fets com altres lladres de la plana de Urgell sen de fama pública per tota la plana, jo Jaume Taques signat sobre escrit...”. Dia 20 mes de juliol de 1686, Ramon Claris, agricultor de Golmés, “...baix jurament diu coneixe el Fco. Tiell de Castellnou y tenia una dona a casa del Isidro Dusasch de Golmés sen el diumenge de maig prop Pasqua la Sr. Francesca Dusasch muller de Isidro Dusasch que conec, testimoni tenint de anar jo y temen mori de- mana ser acompanyat per ana a Linyola demana a la Francesca Dusasch, quedant al lloc dels Poncer havent una Torra la que vaig veure al Tiell y en digué si era jo el home que Fca. Dusasch en lliurava y baix dir qui si que era el home qui Fca. Du- sasch en lliurava per acompanyarme a Linyola a lo que jo dir mol be y jo res sospita el qui era, jo testimoni juntament altra dona mes ens acompanya a Linyola per saber molbe el camí havent anat altres vegades y dita dona per el camí en digué que es deia Maria Cunillera del lloc de el Albi y que estava casada al Albi, més digué que

252 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII ell la tenia per compte el Fco. Tiell que dit Tiell la sustentava lo que digué molbe, ja arriban prop de Linyola en companyia de la Maria, en digué aquell estava armat, i anan a casa del mestre Josep Ros lo menestral y que al estava aprop di y li digué que ella la estava guardant, tot que jo entra a Linyola a casa del Josep Aloy que es a la plaça de la Església de Linyola a distancià entre Maria Cunillera de la Albí que jo me havia acompanyat lo que jo fa també me adones que portava pistoles de xispa de tres pams de Cano el Tiell y en casa del dit Josep Aloy en lliure y vegen com tragué una pistola y ens desdeia de ells...”. Dia 20 de juliol, al castell de Bellpuig, Tomàs Josep Calbis, agricultor de Golmés, “...conegut del Fco. Tiell de veurem a casa Dusasch de Golmés que vivia ab una mossa o dona casada.. y que dissabte 14 de juliol manat per el governador ana a casa Isidro Dusasch al carrer Major de Golmés ab armes ab entro a casa per tenir ordre del síndic de ares, que recordo molbe ana amb Fco. Mosset de la Vila de Bellpuig al qual conec ab presencia de mes testimonis Jaume Berant, la ordre que el governador y els dos testimonis el Joan Berant, entraren a casa del Dusasch que era ab la muller a la part de la sala de la casa y per ordre del governador dit Berant a la cambra de la cuina Dusasch, mentre Fco. Mosset y altres gent que no recordo qui son se atansaren a peu de llit al Jaume Berant amb pistola de tres pams acusant al Fco. Tiell i Jaume Bosch de Golmés de la mort del pasto al terme de Lleida el Tiell el digué que li avia ferit en un colze, y perquè li dona un cop de basto al cap y no recorda mes...”. Testimoni de Jaume Berant i Josep Calbís, del lloc de Golmés, i el seu com- pany, Francesc Mosset de Bellpuig, “...per ordre del governador porten una pistola de tres pams de cano cargada, presos porten el Tiell i Jaume Joan Bosch de Gol- més cap a Bellpuig per haver mort un pastor a Lleida y també una dona que es diu Maria Cunillera del Albi diu era presa per el Tiell y Pere Robinat del Bullidor de fa temps...”. Testimoni de Tomàs Jaume Berant, agricultor de Golmés, bisbat de Solsona, “...confi rma el dit als anteriors companys y estar a les ordres del Fco. Tapiés armat junt Fco. Mosset i el Calbís, acusant al Bosch i Tiell de matar un pastor y se anaren a la Vila de Juneda de la Vegueria de Lleida a feres curar per Josep Mir ciruguia de unes ferides que li feren els pastors segons es diguè .. no y se res mes...”. Testimoni de Tomàs Duran, agricultor de Golmés, testimoni, com els altres mes diu: “...que el Tiell tenia pistoles sent a casa del Dusasch de Golmés es vegen acompanyat per Francesc Vilafranca dit Vilafranca es posava un espècie de llençol per cobrir les pistoles igual que el Tiell també les amagava...”. Dia 10 de agost 1686, al Castell de Bellpuig. –Isidro Dusasch de Golmés. “...detingut y encarcelat al Castell de Bellpuig, testimoni coneixe al Fco. Tiell de Castellnou de Seana qual resulta ser el cunyat y es troba moltes vegades a casa y tambe coneix a Maria Cunillera, que convivia a casa seva ab el cunyat que es creia eren amants... si tenia com a companys el Pau Rullo de Vilanova y el Fco. Tiell quals tingueren un renyida ab lo hostaler de la Vila de Camarassa a casa del hostaler de dita Vila, on també mataren amb el Jaume Juan Bosch un pastor y que el Tiell va rebre unes bastonades al cap y ferit, mort el pastor anaren a curarlo a Juneda...les armes les tenia en una caixa al capçal del llit... ab els pastors el Tiell y Bosch esta-

253 Grup de Recerques de les Terres de Ponent ven acompanyats per Ramon Clarisò, Aleix Sol y Salvador Cistaner tots del lloc de Golmés y del Pere Rubinat del Bullitor que pren una mossa en el lloc de Tarros i ferí un soldat sent públic la mort per el Tiell i Bosch quals pistoles les solien se per fer se el valent i els tres eren considerats gent de mala vida...”. Testimoni de Josep Mir; cirurgià de la Vila de Juneda, Vegueria de Lleida, “...testimoni que un dimarts a la vesprada vingué Antoni Gener a la casa habitat en el carrer Hospital de aquesta vila, truca a la porta y puja a la sala el Rubió pagès habitant de Juneda oi que mentre cura un ferit estava en casa de Jaume Torrent, pa- gès de Juneda, testimoni Rubió y Juan Alçamora fadrí de ma casa al qual anaren a la casa del Jaume Torrent y arriba a la casa a la sala a la claror de llum hi havia es- perant un ferit vestit amb uns balons amples, un grapo blanc el qual jo testimoni no conegut ales hores si be crec li sortia sang del cap y pensa de presa indicant aquell ferit, mana el dit fadrí a ma casa dons se escola y despues begue tenia tres ferides en lo cap que dits drets eren fets per el instrument contundent com es el basto o pistola o altres instrument, jo testimoni vaig curar el ferit a la dita sala y que anava acom- panyat del dits fadrins el Rubió que desprès de la cura a la meva casa es traslladaren a casa Celixto Borrufat habitat de la Vila... mentre tant el batlle dels Alamús que no se com se diu mana a veure un pastor que ja era mort tenia dues ferides fetes amb armes de focs com de pistola o escopeta y aleshores explica que havia atès un fadri ferit a casa meva dit Fco. Tiell acompanyat del J. Bosch lladre de Golmés y que dit Tiell havia mort el dit pastor y despues a Juneda a casa del dit Jaume Juan Torrent qual cura al mateix llit.. de fet el pastor havia mort... despues demana al Tiell que es tenia de anar de la Vila acompanyat del dit Bosch y altres jo testimoni qual no he vist mes dits Tiell y Bosch surtin de la Vila ni altra part.. a casa de Ferran Grianjos pagès del lloc de y que els frares de la pleta dels Alamús els acusen de la mort i busca y captura del Fco. Tiell i Bosch...”. Dia 2 d’agost de l686, al Castell de Bellpuig, Ramon Clarisò, “...testimoni,... acompanyat per Pau Rulló y altres havien mort un home a la Vila de Camarassa, fi ns el mes de octubre de 1686, naltra instància jurada és de Juan Farré de Bellpuig feta davant del asesor Juan Batista Tapiès de Solà, de les baronies de Bellpuig y Linyola per haverlo vist treballan al maig passat a Castellnou...”. Testimoni de Francesc Ricart, de Castellnou de Seana, enderrocat, al Cas- tell de Bellpuig sota jurament diu: “... el Bosch pagès y que al maig era al terme de Castellnou a les terres de Anna Maria Niubó, viuda ma germana ana llaura les mules y era company ab el Clariso que ha vegades anaven ab dones de mala vida y senti oi com el Bosch amenaces al Tiell que dit Tiell mata un pastor, Pau Martí de Castellnou, diu que el Bosch treballava a casa de la Niubò també a Vilanova estava ab ell temps de sega y poda y llaura, Pere Rius pagès de Vilanova, testimonia com el Tiell de Castellnou treballava junts y havia vist a casa seva armes de focs y avagades anava ab dones mundanes, Silvestre Domènec de Golmés, testimoni com el Tiell de Castellnou treballava a les Heres de Golmés y llaurava tenia pistoles y una dona a casa son cunyat a Golmés així mateix ara conegut de la mort del pastor a Lleida de fama pública... Grabiel Astaren de Golmés diu coneixe el Tiell que treballa al terme de Golmés a la sembra, batre y sega no de que tenia fama pública de tenir pistoles y tenia una dona mundana a casa del Isidre Dussch de Golmés y el Tiell era company

254 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII del J. Bosch de Golmés que havien mort un home prop de Lleida y en companyia de Pau Rullò havien mort un home a la Vila de Camarasa...”. Declaracions fetes a les cúries de Bellpuig y de Linyola. Antoni Tomàs, notari.

255 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

Document 3. El Governador de les Baronies de Bellpuig y Linyola

“...Per que consti dita instancia de Pau Rulló pagès de Vilanova de Bellpuig, Fco. Tiell pagès de Castellnou de Seana y Jaume Juan Bosch pagès de Golmés detinguts y encarcelats a la Vila de Bellpuig vaig els delides repretats da- vant el fi scal de les Baronies de Bellpuig y Linyola accessos del governador, qual els imposa:” (els següents punts i càrrecs que adjuntem, bé, si alguns son repetits). 1/ també ab violència se enportaren a Maria Cunillera de casa de Josep Xi- meno de la Vila de Juneda vivint desprès ab ells portant-la de un lloc a altre y eixir a Misier Campodar un marchant a la Vila de Golmés fer-li donar ab amenaces teles, sabates y altres coses sense paga y que el dit Jaume Juan Bosch no dubta intentar en el mes de juny del 1685 en companyia de altres Roba una dona en lo camí Reial del lloc del Tarros estan aquesta dona dins la Iglesias del lloc del Tarrós y desprès ab un tir de arma de foc ferí un soldat de cavall anomenat Diego Capellan, dins la Abadia del rector del dit lloc, tot el que logra en dita inquició. “...El Rullò, Tiell y Bosch, el primer Francesc Tiell y Pau Rullò en lo mes de febrer del any 1683 trobanse a la Vila de Camarasa ab ànims deliberat y ab armes de focs mataren a Juan Torres pagès de dita Vila sense tingut cap renya, . Segons ,que el dit Francesc Tiell y Jaume Juan Bosch el gener del 1686 en lo terme de Lleida, lloc les planes prop la bassa dels frares de Cartoixa no dictaren y deliberadament y ab trets de arma de focs mataren a Juan Ros pastor majoral de la pleta, . Tercera., els dits Rullò, Tiell y Bosch són a mes sabedors ser gent de mala vida que perquè porten armes prohibides pistoles de xispa de tres pams de canó de Barcelona, Per que el dit Fco. Tiell ab altres fa cosa de dos anys se enportaren violentament una dona de la casa de Jesep Braguer de Golmés y que en el mes de desembre del any 1685 criminal y compte a la qual a al rebrà ingurgencies terrenal y al dit sens anins de confessar els abans dits, Tiell, y Bosch prejudici y agut...”. 2/ “...Els tres y altres son acusats per el Governador y Vagues de de Urgell y Procurador de Camarasa...”. 3/ “...Per el delicte de la mort de Juan Torres...”. 4/ “...Testis acusadors dels fadrins, Josep Torres, Miquel Sales, Fro. Xironi, Arment Agenat, Quiteria Torres y Maria Pedrol ab el suport del governador de Ca- marasa..”. 5/ 6/ “...Perquè pres a primer lloc sobre els fets que es dispara al Josep Torres pagès de Camarasa no te cap prova alguna contra dits Fro. Tiell y Pau Rullo sobre aquest procés sol ser que dits testimonis son que en la casa arribaren tres fadrins un dels quals conegut era el Ventura acompanyat per els altres dos que no co- neixia que per tenir alguna paraula, tingueren, los tres fadrins a la vesprada fi ns la nit a casa hostal y tiraren una escopetada a Juan Torres al qual mori segons aquests per reprimir primerament els dits Frc. Tiell y Pau Rullo, que anaven en companyia del dit Ventura com si fossin companys, al ser reprimits varen dirà un dir un del dos escopetada a dit Joan Torres...”. 7/ “...Posat ser el sobredit Josep Torres ab testimoni muller y altres...”. 8/ 9/ “...en Miquel Sales veí de Agramunt testic com ser Josep Torres hosta-

256 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII ler del Hostal de Camarasa, quan el conegut dit Ventura que baixa al dit hostal ab porta dits fadrins a sopar y que desprès senti una escopetada ferint malament el dit Torres y per tan no sap qui tira si el Tiell o el Rullo...”. 10/ En Fco. Xeroni, teixidor de lli de Camarasa diu “...no tenir cap compa- nya el dit Ventura però acompanyava gent fi ns la porta del Hostal el dit Fco. Xironi dit Ventura era home de mala utilitat que acostumava a embriagarse ab altres fadrins no els conec...”. (els punts 11/.12/.13/.- no té res més del que repeteix l’anterior) 14/ 15/ En Armenter Aleget, veí de Camarasa, “...vegeu per la fi nestra de casa seva els tres fadrins acompanyats del Ventura, el conec per estar abocat a la fi nestra del hostal. Els quals vegeu a la tarda y tornaren a la nit disposant la Quiteria Torres muller de Josep Torres fer festa que els prohibí... per que els dits Froc. Tiell y Pau Rullo quan y tiraren una escopetada a dit Juan Torres...”. 16/ En Magdalena Xeruna, “...muller de Fco. Xiruna se emporta el marit del hostal y que poc desprès senti la escopetada, ella anar al hostal troben el Juan Torres ajagut de boca per amunt al terra y que els demana confessió...”. 17/ En Maria Pedrol, “...testimoni no tenir cap causa sobre els fadrins diré que estigué al hostal aquella nit casa del meu cunyat Josep Torres arribaren els fadrins y Ventura als qual no conegué li entregaren 4 pistoles al hostal dins un tal Dalto; tornaren ab el Jutglars y li digueren per fer festa y si volia ballar y que ella digué que no refusa Les pistoles que porten eren a la armari...”. 18/ “...Queda el dubte que fossin els fadrins els autors de la malifeta dels hostaler Torres...”. 19/ “...Els representant de la Cort de Vague de Lleida, no ba en contra dels dits Fco. Tiell ni del Bosch, que vingueren ab armes de foc al terme de Lleida a la partida de la pleta dels Alamús...”. 20/ “...Els mateixa, el Marc Rubio, pagès de la pleta dels Alamús y Lluïs Ferrer pastor del lloc de Pobella, bisbat de Urgell...”. 21/ Testimoni Josep Mir, “...cirurgia de Juneda, Vegueria de Lleida, com conèixer al Fro. Tiell y Jaume Bosch era aquella vesprada del dia de Sant Antoni passat trobant-se a la Vila de Juneda, casa li truca a la porta Marc Rubió, pagès de la Vila al que li digué de voler anar a casa de Jaume Juan Torrent a curar un ferit que y afectivament en troba allí un fadrí al que no conegué y el curo y desprès a casa y un altre com tornaren a trucar y venir cunyat a sa casa tres fadrins als quals en digueren qui si volia anar a curar un pastor prop dels Alamús que havia ferit aquella tarda, que anà però el pastor era mort.. entre tots.. digueren ab proposició que els dits Foc. Tiell y Bosch li haguéssim mort el pastor com que primer lloc aquest dia, digué cura un ferit dit Tiell ab un tal Bosch...”. 23/ 26/ “...Testimonis; Marc Rubió y Juan Torrent de Juneda confessat els dos acusats si podrien ser els autors del crimen, però que ells no saben res...”. 28/ fi ns al 33/ En Francesc Porta, Batlle de Espuny y Silvestre Ferrer, pastor, “...diuen que es un predex de omicidi de Juan Ros...”. 34/ 35/ “...De la mateixa manera el Vaguer de Agramunt de Urgell, excusant al Bosch del robo de una dona al terme del Tarros y posar·li les mans dins de la Es- glésia del lloc de Tarros...”.

257 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

36/ “...Costa els suports testimonis dit Diego Capellan, Valerià Ripoll, pagès del Tarros, Mariano Ripoll pagès del lloc, Valerià , pagès, Pere Juan Buran, Antoni Ripoll i Valerià Companys tots pagesos del Tarros...”. 41/ “...Testimoni segons Valerià Ripoll, no es creu que el Bosch volgués roba la Maria Galana, ni ferí al Alferes Diego Capellan ...”. 42/ Mariano Ripoll, “...testimoni que a la darrera festa de Santa Quaresma passada trobanse en el poble del Tarros ba sentir dos o tres escopetada envers la església del lloc y vegeu a la porta de aquesta una dona dita Maria “La Galana” de qui desprès va veure fugir... en el camí en lla, un dels quals conegué era el Pere Rubinat, pagès del lloc del Bullidor...”. 43/ En Valerià Llobera y Pere Juan Duran, “...no ban contra el Bosch, y son veïns dels poble de on arriba noticia que al lloc del Tarros uns fadrins han donat una escopetada a un soldat, anaren des de la Fuliola y begueren com dos fadrins havien ferit un soldat y volien tussen la dona de la església eren Pere Rubinat del Bullidor, y Jaume Bosch de Golmés...tot vegada amb claredat el Bosch no te res a veure...”. 44/ Antoni Ripoll y Valerià Companys(també o digueren el mateix...). 45/ “...considerant que dit Bosch hagués comes el sobre dit delicte de haver volgut robar a dita Maria Galana en lo camí del lloc del Tarròs si de haver-la de sostreure en la església y avens ferit dit, Don Diego Capallàn y per consegüent(al no ser comprovat)intervenció del fi scal de les Baronies de Bellpuig y Linyola...”. 46/ “...Posa en contra al dit y estar en contra el Bosch...”. 47/ “...sembla es vol crimatil. litza els fets...”. 48/ “...el cas com diu Dn Diego Capellàn y les amenaces fetes a dita Maria Galana y les bufetades y altres xorrades dir(això fals),sitixar dins la església...”. 49/ 54 -“...degut ser de mala vida anant ab armes prohibides avens comes a la terra varis delictes y senyalat el Fro. Tiell que hauria cosa de dos anys no dubta portar-se violentament una dona de casa de Josep Barquer de Golmés y en el mes de desembre de 1685 se emportà amb violència a Maria Conillera de casa de Josep Ximeno de Juneda...”. 55/ “...Perquè consti dels sobredits testimonis com son Maria Conillera mu- ller de Jaume Conillera pagès del poble del Albí, Catalina Rius vídua de Josep Serra de Golmés, Lluís Robinat del Bullidor, Pere Salto del Omells, Pere Juan Jaqués, Juan Torra de Bellpuig, Josep Galitò de Castellnou, Ramon Foquentat de les Borges, Vicent Martí de St. Coloma, Ramon Clariso, Josep Ximeno de Juneda, Josep Calvis y Jaume Berat de Golmés y Tomàs Duran de Golmés, Josep Mir, ciruguia de Juneda, Ramon Clarisò, Jaume Juan Vellet de Golmés Miquel Calvìs de Golmés, Rafel Llo- vera y Marc Rubió de Castellnou de Seana , Fro. Torrelles, Sebastià Berant, Josep Bragues tots de Golmés, Pere Guasch de Maldà, Josep Gener de Castellnou,Fro. Xerroni, Jaume Vilalta y muller Magdalena Xirroni, Fro. Casanoves, Tomàs Sealt de la Vila de Camarasa, Juan Alzamora, Jove ciruguia de Juneda Cosmè Tugues habitat de Cubell, Jaume Juan Torrent de Juneda, Ramon Pujals pagès de Bellpuig, Mrc Rubiò, pagès de Puiggròs y de les disposicions fetes per Isidre Dusasch de Golmés (vers) Fro. Tiell, Pere Rullò y Jaume Juan Bosch ...”. 56 “...tots passant a disposició del sobretits testimonis...”.

258 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII

57/ “...La primera la Maria Cunillera es pública y deshonesta... no es de considerar testimoni...”. 58/ 59/ 60/ “...de la Vda. Catalina Rius, sols diu porta el Tiell pistoles res contra el Tiell y Bosch...”. 61/ “...En Juan Jaqués pagès de no res en contra el Tiell y Bosch qual porten pistoles en quan al pasto prop de Lleida, de oir dir...” 62/ 63/ 64/ “...els testimonis Lluís Bobinat, Pere Salto, no tenen res contra el Tiell y Bosch...”. 65/ “...testimonis Ramon Clarisó de Golmés, diuen com el Tiell y la Maria Conillera tenien molta bona amistat ...”. 66/ 67/ Josep Calvìs y Vicent Martí de Sta. Coloma de Queralt. “...no tenen res contra el Tiell y Bosch y sobre el Pastor es com se ha dit...”. 68 / Jaume Berant y Tomàs Duran de Golmés..(igual que els anteriors). 69/ 70/ Isidro Dusasch de Golmés. “...no sàvia que era raptada y que ell creia eren amats el Tiell y Cunillera per això els accepta a Casa...y els fets...”. 71/ Dusash diu. “...fa tres anys els Tiell y Pau Rullò tingueren uns accidents a Camarasa que haber la mort del hostaler però aquell home no era el hostaler, si no Juan Torres, pare del hostaler...”es creu es falçs...”. 72/ 73/ 74/ “...Ramon Clariso, Jaume Juan Vellet, Miquel Clavìs y Fafel Llo- bera de Golmés ...no tenen res contra el Tiell y Bosch...”. 75/ Marc Rubió de Castellnou, diu. “...com els anteriors)y de la mort del pastor...” 76/ Fro. Torrells de Golmés i Pau Rullò; ”...fa cosa d’ un any diu” tragué el Tiell una dona de casa Josep Barquer de Golmés ab ma armada, però no denet res en contra...”. 77/ Josep Barquer de Golmés, “...no diu res contra el Tiell, Bosch y Rullò y que se emportes una dona ab amenaces que dita dona no sap qui era...”. 78/ 79/ Pere Guach de Maldà, “...Tampoc de res contra el Tiell y Bosch”. 80/ Josep Gener de Castellnou, “...res contra ell y del Rullò...”. 81/ Fco. Xeroni, teixidor de Vilanova de l´ Aguda. “...del procés de Camara- sa que els fets són falsos, “ que es trobava de companyia ab el Tiell y Rullò, al Hostal si be tingué raons ab el hostaler per portat pistoles...”. 82/ 83/ Jaume Vilalta del lloc de Monelar i Magdalena, “..un oir dir y li altre que els dit Tiell y Rullò no costa qui fa el tir de escopeta...”. 84/ Fro. Casanoves de Camarasa. “...no res contra ells però que un dels tres dels fadrins dispara contra el Juan Torres...”. 85/ Tomàs Sealt de Camarasa, “...que es trovanse un dia a la Vila de Tàrre- ga conversant ab el Cosmè Togues.. qual el digué com el Tiell y Rullò li digueren el Cosmè si el fi ll de Juan Torres els voldria perdonar, per que ell ne estan segurs...”. 86/ Cosmè Togues, que confi rma el dit anteriorment. 87/ 88/ 89/ Res important 90/ Juan Alzamora, “...no te res contra els fadrins igual el Marc Rubiò y Jaume Juan Torrent ,també Ramon Pujats pagès de Bellpuig res en contra Tiell, Bosch y Rullò...”. 96/ 97/ “...Per consegüent queda aprovat la Instància del Procurador de les

259 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

Baronies com per la present ,procés no ja res contra els dits Tiell, Bosch y Rullò dels delictes comes u es neguen els dits testics per qual a la present repercussió...”. 98/ “...els sobredits es neguen com els fadrins Tiell y Bosch y Rullò agent comes els delictes respectius y sels àuria de fer escriure nula pena dicta de una ab- dult, per ells en la present repercussió...”. 99/ “...Pau Rullò es menor de edat,(segons partida naixement del lloc de Vi- lanova de Bellpuig ,es nat el l3 d’ agost de l670 per tan té 16 anys) segons registre”. 100/ al 105/ “...Jaume Juan Bosch, també es menor d’edat nat a Golmés el 26 de gener de 1673 qual tè uns 14 anys, segons registre...”. 108/ Francesc Tiell. “...també es home de bona vida y fama de treballador y costa que viu del seu treball y si se sap com pugues cometre semblants delictes qual procés present no res pot acusarlo segons testimonis de delicte vist clar...”. 109 al 114/ no tenen continguts a ressaltar. 115/ “....Pase que els Fro. Tiell, Bosch y Rullò son vassalls de Dn. Francesc Folch de Cardona Fernández de Còrdova y Duc de Sessa y com senyor de les baro- nies y dels seus vassalls espera clemencia implorem el amper del noble Senyor...”. 116/ “...Absols dels delittes dels detinguts fet el proces respectiu. Els àuria de extreurels y lliuberarlos de les presons, els dits vassalls del Sr. Duc...”. Escrit pel notari Llopis, “...confi rma la petició el accessor fi scal de les Ba- ronies Juan Batista Tapies de Solà.Dia 8 d’ agost de 1686...”.

Document 3

“...Altre indult es fa saber per una carta nota dels Paher de Lleida del 25 de agost de l686 qual Paher Fro. De Grün y Escola. Pher en Cap de la Ciutat de Lleida amb el seu nom per observació del Honrat Antoni de Puig, Vaguer de la Ciu- tat. Regent de ofi ci de Cord y Vaguer. Nos Josep Bayona y Rafel Malet, Paher al any present, degut els seccessos comuniquen a Dn.Francesc de Llar afi que no es pugui capturar ni en la ciutat ni al terme de Lleida.(els acusats de crims Fro. Tiell y el Jaume Juan Bosch)de la seva baronia; testimonis el síndic Bartomeu Guillem y Fro. Blai y per que consti...”.

Document 4. El Procurador de Bellpuig. Acusa a Jaume Juan Bosch de Golmés y com a Proposta criminal oberta el dia 20 de Abril de l686

“...A aquesta Cúria Baronia de Bellpuig a la Vila de Linyola, Antoni Tomàs, notari. Sent el dia l5 del mes de juliol del1686 al castell de Bellpuig(faran testimo- nis)Lluís Robinat del lloc del Bullidor, bisbat de Urgell ab jurament davant el Tàpies que diu conèixer el Bosch de Golmés y ben tractat sortint de companys plegats y que portava pistoles dins una caixa de fusta i pain Castella forat de ferro, y que treba- llava a casa de Valeri Rosell y de Juan Pallisò y Bernat...si ve tenia pistoles de tres pams de Cano...”. Juan de Bellpuig, bisbat Solsona, és al castell citat pel procurador. “... nterrocat vers el Bosch de Golmés que el coneix del treball y menchar junts moltes vegades y aquest portava pistoles avegades de tres pams de cana mida de Barcelona

260 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII y capuxina y le tenia guardada a la cabana de la era sota les escales de pedra, tre- ballava per el Valeri y per la Vda. Maria Niubò de Castellnou y germana del Jaume Juan Bosch, jo testimoni del que pugues veure Fr0. Mosset qual dit Vicens Bosch que portava havegades per Golmés y Castellnou...pistoles com la que portava Juan Galitò del lloc de Castellnou de Seana un fi ll del Sr. Galitò y també oir a casa sa germana de Castellnou, on digue com havia mort ab una escopetada a un pastor a la pleta de Lleida y que era en companyia del Fro.Tiell de Castellnou...”. Dia 17 de juliol de l686 al castell de Bellpuig, “...Josep Galitò del lloc de Castellnou de Seana, testimoni coneix al Jaume Bosch de Golmés per tenirlo a tre- ballar menchar junts tots plegats moltes vegades portan armes de foc així a casa del Juan Palliso, treballa ab Valeri Bosch, germà, y Juan Ivorra, y Juan Galitò, el meu pare un minyó que dia fals fets...jo testimoni he vist moltes vegades dir al Valeri Bosch que les pistoles les feguen servir per ferse veure junts el Rullò, així del fi ll batlle de Golmés, sabedor públicament que era ab el Tiell, havia mort un pastor al terme de Lleida...”. Dia l8 de juliol al castell de Bellpuig, “...Josep Galitò de Castellnou, coneix al Bosch de Golmés (diu igual que l’anterior) que havegades portaven armes, tre- ballava ab el Pallisó y per Josep Galitò el meu fi ll a la hera y corral es deia que els atraparien y els castigarien y que era cosa dolenta, també anava a casa del Niubó a traballa, es deia com Bosch i Tiell havien mort un pastor...”. Dia 21 de juliol, “...Raymon Folch, agricultor de d’ Urgell, bisbat de Lleida, “...baix jurament davant el governador enderrocat coneix el Bosch el lloga aquest per sega y batre y haberlo vist moltes vegades portant armes de foc, com jo he vist com un dia de festa, a la hera del Sebastià Berant de Golmés se assentat al rodet de pedra que era prop del palle que era al meu costat portan armes de foc, jo oir dit y de públicament sabedor com mataren un pastor, dit Ramon Clarisò del que el Jaume Juan Bosch era capturat y dut pres al castell y posat a les presons per la raó de la mort del pastor...”. Dia 21 de juliol, Vicent Martí de la Vila de Sta. Coloma de Queralt diu: “...igual que eren junts al Mosset anaren a Castellnou, el Mosset era de Bellpuig vague com el Bosch portava pistoles oir dir a Juan Ivorra, Mosset, Valeri Bosch que treballaven junts tenia a la cabana les pistoles el Bosch y que era públic per la Vila de Bellpuig, que ell i el Tiell de Castellnou havien mort un pastor prop de Lleida...”. Dia 2 d’agost de 1686, al castell de Bellpuig. “...Claris de Golmés citat per el governador (diu el mateix que els anteriors) afegeix es públicament la mort del pas- tor tan a Golmés com al lloc del Alamús, casa de Juan Font, batlle del dit lloc ahon acompanyat uns muntanyesos que un dells deia era amo del pastor mort lo que po- gué oir molbe a Jaume Juan Vellet pagès de Golmés y Juan Font, batlle dels Alamús, Miquel Font fi ll del batlle els quals eran alli quandits montanyesos o contaven haven harribat sortint de Lleida jo testimoni en companyia dels dits Vellet de Golmés y Mi- quel Font fi ll del batlle dels Alamús, marxant junts ab els muntanyesos a cavall cada u el Vellet ab una Euca y Miquel Font ab somereta, torbant els dits muntanyenyesos quals digueren eren els amos del pastor mort per els dits Fro. Tiell y Bosch a la par- tida dels frares de la Cartoixa de Lleida, al que vaig oir Vellet aleshores passa a la habas públic per tot el Urgell y Lleida demana la captura del Fro. Tiell y Bosch...”.

261 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

Document 5. Plet obert pel Governador de les Baronies

“...contra Fro. Tiell de Castellnou de Seana y la Curia de Bellpuig per el notari Antoni Tomàs, el 15 de desembre de 1685 a la Vila de Bellpuig...”. Enterrogat,“...Josep Ximeno de Juneda Diocesi de Lleida davant el Gover- nador diu. “...el que sap que un dijous,sis de desembre jo a casa a la dita Vila de Juneda als Perxes prop casa de Talma, que deurien ser entre les 9 y 10 hores mes o menys estan descalç y apunt de anar al llit arribaren a la meva casa homes deient que baixes y oir com jo conegue ab la parla que eren el Fro .Tiell de Castellnou els obri la porta al dit Tiell y altre no conegut però en diu que era home de Torra y ell mateix en digue que era Pere Rubinat, carnicer de Golmés y estan sentats vora el foc trataren de fumar y fumaren y jo tambe y desprès al rato el dit Fro. Tiell me digue que els hauria de mostra una dona que jo tenia ancomanada, jo me escusa diguelos que no tenia mes dona a casa que ma muller, despres el Tiell crida al Robinat venit a la sala ahon estem el Tiell y jo el Tiell però me amenaçaren ab pistoles y en digué que en matarien. volia altra dona. .preguen lo llum y anà a la cambra hon dormia que ells buscaren la qual per tenirla jo recomanada de un paren al dita dona,..vivin ab mi com a muller la fai vestir y surtit a la cuina a hont parlaren els dos Robinat y Tiell però jo no pugue pas entendre el que digueren sols puc dir que al cap de un rato anaren, tornan acompanyats per un home de la Vila els dos portant pistoles, en digueren fes llum y quals la dona volien veure preguntar a la dona per compte de qui estava allí y ella respongué dient los quals importava a ells sabent y vist aquells ab temor de algun escàndol digué que dita dona estava a casa encomanada per un cosí de ella,. cosa que no pogué tancar la porta agafanla se enportaren la dona sense escoltar supliques la prengueren, digue que no era per Vells y estan armats sorti a braços del Robinat, traspassant la porta...”. Escrit per Juaquin Rosell notari de Bellpuig de Josep Ximeno.

Document 6. Plet obert pel Governador y la Procuradoria de Bellpuig

“...Contra Francesc Tiell de Castellnou de Seana. Per Junta Mag. Gaya de la Cúria de la ciutat de Balaguer y del Marquesat de Camarasa. Mateu Betresa, notari. Dissabte 27 del mes de febrer de el 1683 a la Vila de Camarasa. Dioc Urgell Constituí personalment “Lo noble Dn. Frco. De Montaner y de Perillos de la Vila de , governador del Marquesat de Camarasa per el Esx. Sr. Marques de Camans. Frco. Aiguamolsa. Corrector Paher de la Vila per obsencia de Tomàs Sealt Batlle de la Vila. El Mag. Gaspar Candi de la ciutat de Balaguer ordena dot lo mar- quesat de Camarasa de Pere Xixans munt jurat de la Cort de la Vila Camarasa y de mi el notari. “...confi rma que a la casa de Josep Torres pagès de aquella Vila cita al carrer de Sta. Maria en una cambra el llit se troba un cadàver, cos de home mort de uns 53 anys, cridat per testimonis, Jaume Guilol y Juan Valls, pagès de Camarasa. Els quals coneguts del home mort han trovan dos ferides a la panxa o vendre la una a tres dits de sota el malic y altra un poc mes enllà del costat esquerra entre el colze y la ma que travessa el braçs, .se anomenava Juan Torres pagès de Camarasa, sent

262 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII testimonis, Jacob Guilenmet de Camarasa diu confesa que a la casa de Josep Torres ab tres ferides, al Juan Valls, enderrocat diu el mateix. En Josep Torres, el que jo se. .trobanse tres ostes al meu Hostal no conegué mes que un que portava dues pustoles llargues y una escopeta el conegut Ventura vingué a la foscor y volgueren sopa a casa, cosa que Juan Torres el meu pare. .on vinguts els tres fadrins. .quan jo torno a casa que Frco. Xoroni ,músic de Toramelo, tamborino i fl abiol, proposant els dos fadrins fer ball a la sala y proposant ferho ab Maria Pedrol donzella cunyada meva que abans a ballar, digenlos que no volia anar si no deixaven les pistoles les hores els deixaren y prengueren la cunyada per la ma y es posaren a ballar i els dita com- panys del Ventura prengué la meva mosseta y anar. ,al rato els digué, que pleguessin y que no cridessin per estar prop la casa del senyor Rector.. responent que volien ballar y respongueren que ni rector ni rectores y vist que continuaven cridant y re- negant de Déu digué jo. .vist no fugen cas els digué anare a cercar el Sr .Batlle sortí de la sala, Isidro Torres el meu germà y li digué no es mogui que volem moure soroll. .així begué que un de ell si gira y un tir de escopetada sobre el meu pare Juan Torres y el mata,.. no saben qui dels tres tira. .y fugit. Escrit per Ramon Roca, signat per no saber Josep Torres...”. Testimoni, Miquel Soler, fadrí de la Vila d’Agramunt d’Urgell davant el governador, “...el que jo se que a nit hora que tenia de sopar et trobava jo testimoni a casa de Josep Torres, hostaler de la Vila de Camarasa, vingueren al dit Hostal tres fadrins tots amb pistoles llargues els quals no coneixia mes que el Ventura... a la que hagueren sopat tiraven a les dames y se les miraven y un de ells digué ballem jo vull ballar y un digue la muller del hostaler fadrins no vull que balleu que el Sr. Rector que viu al costat de casa li sabriguera creu y un de ells digué fesme llum que jo vull anar a cercar el músic.. fet capté al poc vingué Fro. Xeroni de la present Vila y es posa a tocar el fl abiol y tamborino y dits fadrins se posaren a ballar al cap de un poc digué el Ventura a la cunyada dels hostaler, que enes a ballar y ella li respon que no volia ballar si no deixesent les pistoles y els tal fadrins les deixaren y agafaren dita donzella per la ma esposaren a ballat y també la mosseta del hostal y ballaren un rato y veien el hostaler Josep Torres que no fe- guen si ni crida y renegar de Déu els digué als fadrins que prou de ballar y els digué que marxessin enrepedites vegades. .el hostaler sent baixa escales anant dret a la entrada digué anar a cercar el batlle y dits tres fadrins anaren darrera de ell. .al que jo tragué el cap a la porta de casa begué un raig de foc y senti un tir de es- copetada si be no se qual dels tres fadrins el tira. Begué caure a terra a Juan Torres pare del hostaler que cridava confessió el qual, aquest a mitja nit era mort de armes de foc y això es la veritat. .Escrit per Ramon Roca Botiguer signat per no saber Miquel Soler...”. Francesc Xironi, “...el que jo se y pugue dir anit, vingueren a casa ab pis- toles que jo no conegue cridant agafant aqueixos fl audons y denit de anar a fer ball y jo els respongué que tenia saber el Sr. Paher, jo els digué que miressin al hostaler si esta content y anari ab ells el hostaler ab els tres fadrins y es posaren a ballar y cridar, y també Maria Pedrol donzella cunyada ferlos deixa les pistoles ,el hostaler els digué que erta de nit y prou de fer musica els tres fadrins prengueren les pistoles ,no volen pagar al hostaler, digué a Isidro Torres germà seu de anar a cercar el bat-

263 Grup de Recerques de les Terres de Ponent lle ,els tres fadrins, els entraren al darrera y a la que jo testimoni baixava les graus quan vaig llum de tir de foc...”. La muller del hostaler, “...testimoni oir la escopetada per un dels tres fadrins y així ala casa y al mig del carrer begué a Joan Torres, assegut cridant confessió... Escrit per Ramon Roca...”. Armentany Agelet, natural de la Vila de Camarasa, avui Sidamunt, “...el que jo se a la nit y tarda begué dins de la fi nestra de la casa mon pare que tornava del hostal, com Fro. Tiell de Castellnou al que senti de mig la sala una escopetada y aixi- gut al carrer vegue Juan Torres agejut a terra ,acompanyat del Ventura y un altre que no conegué, a la nit sentir crits al hostal y volgue parar a creure bocaperamunt sent públic a la Vila de Camarasa que un dels tres fadrins havia tirat al dit Juan Torres, jo Armentany Agelet...”. Quiteria Torres, esposa de Josep Torres de Camarasa, “...lo que jo se que vingueren a ma casa el hostal a sopar J. Ventura y dos companys als que jo no co- negué quals portaven pistoles, desprès de sopa tiraren els Tags dient y provant qui era el millor, entre ells Josep Valernos companys digué a un dell que boler y tots els dies ballades cada vespre,dits fadrins es posaren a ballar y digueren a ma germa- na Maria Pedrol si volia ballar, dits fadrins ballen y criden, tot plegat corregueren aprendre les armes y senti un tir y begué el meu sogre a terra...”. Magdalena Xeroni, esposa Fro. Xironi de Camarasa, “...des de la porta be- gué com el Ventura y altres dos ab pistoles el Tiell anar al hostal, y desprès un home a terra...”. Maria Pedrol, donzella d’Alòs habitant a Camarasa, “...a la nit vingué el Josep Torres el meu cunyat al hostal, vingueren tres homes un era el Ventura a sopar empreguntaren que avia per sopa y el digué que bacallà, els digué que voldria que estregesin les quatre pistoles de gran mida, al cap de un rato a la sala, tornaren a sopar sopats mostraven, els dags vegeu qui era millor entre ells el Josep, tot raonant digué a un dells volia ballar y se alçaren y se anaren a casa y al cap de un rato torna- ren ab Fro. Xeroni teixidor i músic de la Vila dit músic es posà a sonar el tamborino, fl autes, dits fadrins es posaren a cantar, ballar, reien y de quant blasfema de Déu y vist això mon cunyat els digué als fadrins ballem y blasfemeu y no crideu que el Sr. Rector o pot sentir en tragueren a mi a la criada de mon cunyat a ballar y vist Josep Torres que no volien deixar de cridar digué al músic que deixes de sonar, nosaltres romanaren, y els fadrins no el feguen cas, el cunyat baixa les escales y troba son germà Isidro digué volia cercar el batlle, els fadrins el volien matar y al punt los dos germans baixaven a la sala y dits fadrins els anaren darrera y cap de un poc senti un tir de escopeta y uns crits de confessió, del Juan Torres pare de Josep Torres sogre de ma germa...”. Escrit per Mateu Beltasar notari de Agramunt y del Marquesat de Camarasa.

Document 7. Plet Inquisició Criminal dels Alamús, contra Francesc Tiell de Castellnou de Seana pel notari públic de Lleida, Jacob Estrada

“...en presencia del notari de Cort i Paher de la ciutat de Lleida de fama publica, diu el prop passat vespre de la vegilia de St. Antoni ,del corrent mes de

264 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII

Gener del 1686 per la tarde cosa de les tres mes o menys, Frco. Tiell, pagès del lloc de Castellnou y Jaume Bosch pagès de Golmés sens temor de Déu nostre Sr. Y de la justícia temporal com a fi lls de perdició y instits malignes, en lo terme de Lleida en la partida dita de la Torra de Ribera y avui dita partida dels Frares de Cartoixa tiren

265 Grup de Recerques de les Terres de Ponent una escopetada ab una xispa llarga a Juan Ros majoral de la pleta dels Alamús, ferit en dos punts el un davant la mamella dreta y altre al costat de la mamella esquerra y de dites ferides dit Juan Ros queda mort ,per armes de foc prohibides...”. Dia l7 de gener de l686, “...sent a Lleida que es constitueix festa de St. An- toni el Reig Donzell a Lleida domiciliat Regent de ofi ci de Cort i Vague de dita ciutat de Lleida, Frco. Bigons haver el nat present de dita ciutat ,juntament ab mi notari y els testimonis a valls ferts en el terme de Lleida a la Partida de Ribera avui dels Frares de Cartoixa, on te un cadàver, o cos de home mort cap per amunt, ab tres fe- rides, muntanyes calçat al cossonar ,barba de enterosa segons aspecte de uns trenta anys: vinguts al Mags. Sr.Veguer del consell, y el accessos ordinari, pren jurament de forma acostumada a Juan Pere Vicent, pastor de la pleta dels Alamús y a Juan Bru batlle dels Alamús , testimonis dit afectes cridatlos els quals determino per ell ab el poder del dit Sr. Vaguer deixa que dit cadàver, cos del mort el coneixen, de perte- nirlos un protegí quan vivia el anomenat Juan Ros, majoral de la pleta dels Alamús y que han vist tenia ferides, fetes ab bales tirades ab arma de foc com es carrabina pistola, o altre semblant, sent present el dit Sr. Volguer per tres vegades crida dient Juan Ros, Juan Ros el Rei de crida y veguen que no responia es veu clarament per dits testimonis y altres públicament que eren allí mort y sense anima ,donant y fet llicencia per el seu enterrament manat per el Sr.Vague i Paher y Pere Bonet, mestre cirugia de la present ciutat...”. Bartomeu Guillem i Gironi Menescal. Veguers i Paher, fan jurament junts davant Hom. Antoni Puig, Vaguer i Paher de la Ciutat de Lleida, “...entre les tres, o quatre hores de la tarda del l6 de mes de gener de 1686.,es troba cadàver a la parida dita Torre de en Ribera ara dels Frares de Cartoixa trobanli dos ferides al costat a quatre o sis dits de la mamella, qual mori Pere Bonet cirurgia. El Sr.Juan Calarguer, Frco. Balaguer, o saberen que Josep Mir el cirurgia de Juneda digué el que ell sabia y puc dir davant el Vaguer que el dimarts prop passat vesprada de St. Antoni. Trobanme, a la Vila que a casa de vuit hores de la nit, i jo testimoni truca a la porta de casa ,on baixa y obrir a claror ab llum de la sala de casa ahon puja el Rubiò, pagès de la Vila de Juneda que volia que anes a casa per curar un ferit a casa de Jaume Juan Torrent, pagès de la Vila, anar dita casa quina sala vegue a la claror de la llum que havia un ferit vistit ab uns palons amples y gipa al qual, jo testimoni no conegué si be viu li sortia molta sang del cap i jo, tenia tres ferides en el cap que perdia y havien estat fetes ab instrument contundent, y ab passa a curar una vegada curat eb marxa a casa acompanyat per el Rubiò, una vegada estan a casa tornen a trucar a la porta de casa on vingueren dos fadrins un del quals era Calixto Barrufet de Juneda y mosso del batlle dels Alamús per anar a curar un pastor que estava ferit al pit y mal ferit, acompanyat per dits fadrins en portaren prop la bassa dels frares de Cartoixa de sobre el corral ab la claror del foc; y havia a dins uns 4 o 5 pastors que estaven al dit foc els quals els digué com allí el ferit que el podrien portar en algun cobert y un dels pastors digué que ja era mort, y desprès disposa baixar del cavall, ab la claror de un espart que encengueren vegeu dit home mort de dos ferides davant mamelles, fetes ab armes de foc bis el cadàver de Juneda en lo demà el mati vas oir di públicament a la vila que el ferit que havia curat la nit pasada dit Fco. Tiell del lloc de Castellnou de Seana y altres fadrins que estava de companyia avien mort

266 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII el pastor que avia anat a curar, al qual en confeso que no avia fet el mort y li digué que sen anés a la abadia o a la esglesia y dit Fco. Tiell digué que ell no volia enfadar a ningú y sent volia anar a la Vila de Juneda y no el vegem mes...”. Testomini de Jaume Juan Torrent, “...Jo testimoni, vingué a la meva casa a les vuit de la nit casa dels porxos trucant ab contenció, al Marc Ramon cunyat prengué un llum a ma y baixa y obri contempla ab la claror de llum que portava el Rubiò mon cunyat que pujaven en companyia de Fco. Tiell y el Bosch de Golmés de Urgell, dels quals no coneixia al Tiell qual anomenat Jaumet que ferit al cap segons me digueren a cops de bastons y en els digué que anessin, a buscar el barber com a afectae y envia al dit March y vingué Josep Mir, cirurgia qual cura el Tiell... al quedar soles oir me digueren que per haver vist que anaven quatre homes ab una dona prop de la pleta dels Alamus a la basa de la parida dels frares, y terme de Lleida nos ajuntarem ab ells, y vegent el meu company que tenien abrahonat y a les hores oir com digué mort jo, y no obstant nom deixa de tenir, y estan com tic dits ab raonaments me feren les ferides en lo cap y aleshores també visc com un dels quatre homes que estaven allí envestí al altre una daga a la ma digué, o traïdor que no as fet el que volia que era as de morir, y vaig oir com digué dit nom companys sinó o he fet era o farà y despues vaig oir un tret de escopetada y. veien que un dels tres homes va caure a terra, y nosaltres no vinguérem... si be sen queda a dit lloc la muntura, y una pistola, y així mateix se quedaren a casa meva aquella nit i tot el demà que era vigília de St. Antoni estigueren en ma casa, y aquella nit sen anaren així mateix baix oir dir al cirurgia de la vila estan curanlo, y sen de públic saber de la mort del pastor...”. March Rubiò de Juneda, 25 anys testimoni citat per Pau Costures, “...confes- so igual de Jaume Juan Torrent...”. El Veguer cita a Francesc Porta, pastor del batlle, natural del lloc de Cabdella i habitant en la pleta dels Alamús, “...sen testimoni el Ferrer pastor habitant a la pleta en companyia de son germa y de altres fadrins que jo no conegué si be vegem era una mossa de mitjana estatura vestit ab un gambeto de color daneno a davall un gamberts negre y botons negres espardenyes y unes calsilles tot los qual portaven una pistola llarga cada un y el fadrí que no conegué porta pistola al costat, y que dits tres homes anaren arriban a la pleta de fora, vaig jo testimoni, el dit Castelló bolerme me crida y me digue que tragues la dona que tenia en la pleta y jo testimoni encarregue y li respongue que no ni tenia cap dona despues ohir que altra vegada me digue que traguesi la dona que ell sabia perque li avient dit si tenia una, jo testimoni li respon el mateix y el dit Castello entra dins la cabana darrera ell vingue al coberto de bestiar, per si tenia dins la pleta la dona que nosaltres teniem y dit Castello que no digues res, ohir di a Ramon Castello que no gigues res al batlle dels Alamus... torna a fora Castello y el fadri acompanyat de lo germa de Castello, despres vingue Isidro Guell germa del Guell de Montros, anat al mig del bestiar a la pleta ab com- panyia dels dos Castello y altre fadri, jo vegue com les obelles estaven apartades de la pleta unes cents pases y des de dit lloc vaig veure que dit Ramon Castello y lo fadri apartaven el dit isidro Guell al canto del corral de la pleta, despues de enraona una estona veig com entraren dins la pleta y despres de raonament veig eixir per la porta Ramon Castello estiran la dona, y jo testimoni ana corrent a la pleta al arriba

267 Grup de Recerques de les Terres de Ponent alli ohir que dit Ramon Castello digue que la dugue a Lleida y luego vaig ohir que la deixes y que ja ho faria despres dit Castello deixa dita dona... al rato sen anaren tots tres en vers la vila dels Alamus... despres arribaren a dita pleta Joan Roset y Josep Bordes, pastors de dita pleta els quals en companyia de Isidro Guell sen anaren de la pleta en companya de la dona y apenes pasat mig quart que marxaren vingueren dels Alamus dos fadrins ab una escopeta cada un al coll quals no conegue apenes ar- ribaren prop la cabana, baix conegue que era el mateix fadri que al mati havia estat a la pleta ab companyia dels dos germans Castello y digue als altres fadrins de ana a la partida dels frares... despres ohir als pastors que davant la basa hague tingut serroll el dit Isidro Guell germa del meu amo y ni havia un de mort, jo testimoni en companya de dos pastors mes anarem a la basa y al cap de un rato trobarem en Joan Roset que estava mort a terra y em digue foren els dos fadrins y que el anomenat Francesco e vist era el fadri que vingue a la matinada ab compania dels Castello. Aquesta es la veritat. Escrit per jo Felip Casanovas per Fco. Porta. Testimoni de Silvestre Ferre, pastor de la pleta, natural de Povella, Bisbat d’Urgell: “...diu trobarse ab companyia de Fco. Porta y estan davan la porta de la pleta vegue arriba dits germans Castello y altres fadrins... el qual portava una esco- peta y un dells ohir di que tregues la dona neganse el Porta que no sap que anan on eren les obelles cosa de 4 o 5 hores que el Isidro Guell germa del amo de la pleta, Joan Roset y Jacinto Bordes se anaren de dita pleta ab companyia de la dona, des- pues dos homes vingueren a la pleta molt determinats arriban y entraren a la pleta y sen anaren, un dels dos era el fadri que abans acomanyava al Castello y ohir dit que un dels dos fadrins hauria mort dit Joan Roset...”. Testimoni de Ramon Castelló i Josep Castelló, veïns dels Alamús. “...el dia 20 de gener de 1686 foren carcelats a Lleida els dit Fco Tiell y Jaume Bosch y que capturats y carcelats no foren els autors... comunicat al sr, Llopis asesor del gover- nador de Bellpuig... confi rmat per Jacob Estrade notari de Lleida...”.

Document 8. Fiscal y procurador civil vicari de Acrimonti de Urgell, contra Per Robinat del lloc del Bullidor i Jaume Joan Bosch de Golmés

“... la curia Acrimontis et Urgell predit Sala Pre. Mag. Francesc Benet de la vila... pel notari S. Carrerras. Dia 27 de juny de 1685 davant el Hom. Josep de Pon- set art Vag per J.C.R. Mn. Vicari Acramunti et Urgell company y Procurador Curia. El Vaguer de Gramunt per part del Procurador acusa el Pere Robinat, pages del poble del Bullidor ab companya del tal Bosch del poble de Golmes que anat dit Robinat ab dues xispes de tres pams y un xispa el Bosch y no dubtaren el dia 12 de juny entre le set hores de la tarda ab companyia de un soldat que era allotgat al poble del Tarros que era al cami ral que va de la Granja de Montaler a dit poble y volgue roba una dona que anava ab companyia del dit soldat que es diu Maria Ga- lana y per no voler consenti la dona que la robesin ni apartarla de la companyia del soldat es posa a corre y encabollinse al poble del Tarros y ella sen entra a la esglesia del dit poble per teni major seguretat per que la volen y no la prenguesen. Els tals fadrins seguiren la dona fi ns la esglesia y arribat dit Pere Robinat y entra dins la esglesia y el dit Pere Robinat pega coses y bofetades a dita dona per

268 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII

269 Grup de Recerques de les Terres de Ponent treurela de dita esglesia per forsa y el soldat company de la dona al servei del Tinent Coronel D.Vicente Mungogues sen el alfers Diego Capellan portan una pistola de les que acostumava porta vaijat del cavall se encara al dit Robinat per que pares de maltractar dita dona que era dins la esglesia y dit Robinat vegue que dit soldat li amenasa ab la pistola estan dins la esglesia... li trague una xispa de tres pams que encara al soldat estan en companyia del Bosch y un altre fadri del poble de Algeri que no se pas com es diu, dit soldat entra a la abadia casa del rector y porta pistola y espasa amenasant dits fadrins que pujaren escales amunt...tiran tres cops de es- copeta al dit soldat y queda mal ferit pel qual el Governador vol un castig y plet el Mag. Fco. Bonet de Agramunt y Jover de Pons vicari...”. Testimoni de Diego Capellan. 27 de juny de 1685 a la vila d’Agramunt d’Ur- gell. “... trobanse al poble de Tarros y del vague de Agramunt entre les 4 y 5 hores de la tarda ens vingue a trobar un home a ma casa que no coneixia que volia treurem de la companyia de la dona Maria Galana y crec ohir di que era de la ciutat de Barcelo- na, ab els dos homes y dona y jo anarem a la casa Montaler y dinarem carn tot plegat digue tal home a dita dona si volia ana amb ell y la mossa no volia ana y pasades raons el tal home fenli po corre al poble del Bullidor. jo testimoni acompanya a la dona y arribarem a les cases del Montaler que estiguem una hora i mitja entretingut a dita casa vinguren dos homes un dels quals era el que havia acompanyat pel cami anant a la casa Montaler y altre Pere Robinat fadri del Bullidor els quals portaren pistoles, alli junts a casa Montaler menjarem cireres que cullirem tots plegats des- pres de un rato me digueren que jo ab companyia de la dona el dit Pere Robinat volia acompanya al poble del Tarros que esta al cami real de Barcelona, no volen que me companyes ell digue per dos o tres vegades a tal dona si vol ana al poble del Tarros y marxa i es refugia a la esglesia on els tres anaren despues... entra a dita abadia casa del rector fi ns a la cambra on la veu del rector ens digue de marxa que alli no es podia estar a fer serrolls, ne tiraren tres escopetades des de dalt de la escala fruint la bala junt al muscle y darrera la espatlla... jo Pere March Bragos, adroguer de la Gramunt escrit pel dit Alfers Capellan per no trobarse be per escriure...”. Testimoni de Valeri Ripoll del Tarros. “...el que jo se y senti... que a la dar- rera festa de Pasqua del propasat dia dimarts del dotze del corren mes trobava jo dins el poble de la Fuliola y me vingue a donar avis un germa meu dit Mariano Ripoll que al dit poble avia agut alguna escopetada y que tenia de allotga un ferit pel fadris y arribat al poble el soldat tenia que allotga com em digue Jaume Monfar batlle del dit lloc y altres el Bosch y altre de Algueri que havien pres una euca del Bullidor que era del germa del Robinat y que havia marxat dret al poble de y que dit home se les havia tingudes ab el soldat que se allotgava al poble del Tarros y que el Robinat entra a la esglesia qual havia recollit una dona que tenia el soldat y la volia treure a bofetades de la esglesia on trobaren al soldat que amenasaren, el meu germa em digue a lendema dimecres arriba al poble del Tarros un home que diu Merigo y altre el Llop y Jaume Balguero tots de Agramunt y sen portaren dita Maria Galana y sen vingueren del lloc del Tarros amb la companyia de la dona y dels tres fadrins ne conegue els dos que els vegue jo des de la banda de les vinyes del terme del Tarros...”. Testimoni de Mariano Ripoll del Tarros. “...ohir trets a la esglesia ana alli

270 Actes de la Jornada de Treball XXXVIII y arriban vegue davant dos o tres homes del poble una dona que estava aseguda als graons de la esglesia la qual tenia per son compte un soldat que estava allotgat al dit poble la dona es diu Maria Galana... jo Pere March...”. Testimoni de Valeri Llovera del Tarros. “...jo se vingueren Mariano Ripoll en companyia del batlle del lloc que trobanse a la Fuliola amb nosaltres esplica com els fadrins avien...eren del Bullidor... y que volien treure de la esglesia del poble on es trobava una dona que la tenia el dit soldat y que les escopetades tirades al dit soldat les tiraren en una cambra de la abadia del rector...”. Testimoni de Pere Joan Duran del Tarros. “... el dia 12 de juny propasat en trobava jo al poble de la Fuliola y vaig sentir el serroll y repics de campana del poble del Tarros que deuria ser entre les set i les vuit de la tarda y per voler saber el succeït ana jo y Valeri Llovera al poble del Tarros troban al batlle tambe vingut de la Fuliola y prengue la vara y alsa someten y al cap seu se encamina el dit poble del Bullidor, es donaren noticia que havia ferits els tres fadrins y ja sen casi de nit el batlle sen tornaren tots al Tarros jo mateix y altres al cap de un rato veig jo el dit soldat allotgat al poble del Tarros y pasa la nit on porta una dona...”. Testimoni d’Antoni Ripoll del Tarros. “...el 12 de juny em trobava al terme de la Guardia y despues al del Tarros ohir els trets de escopetada y me encamino al Tarros, veig a la porta de la esglesia que esta sentada una dona la que vaig coneixe per tenirla tractada la dita Maria Galana que era natural de Barcelona, me digue que els fadrins la volien treure de la abadia del rector, al costat la esglesia un ferit a la espatlla y era ab companyia de gent del poble, se esta a la posada que es casa del Valeri Companys y despues el dit soldat el dia 13 viatja cap Agramunt ab tres homes y la dona els dits Merigo y el Llop...”. Testimoni de Valeri Company del Tarrós, “...el que jo se y puc di vaig senti uns trets y acudi a veure el que pasava veguen dos homes que anaven depresa mar- xan per el cami de Barbens... ohir com un fadri del poble del Tarros y la tal dona la veig aseguda al portal de la esglesia y que diuen Maria Galana y estava en dit poble per compte del soldat quals estigueren en companyia del Robinat y altres, el Bosch y un de Algueri y recolli el ferit soldat Diego Capellan alferes, brut de sang al muscle dret al que portava un tret y estigue ab un llit, al endema el batlle feu portar el soldat ab carro a Agramunt, fet tambe que vingueren tres homes per enportalsel y la dona Galana...”.

La sentència:

L’ordre de captura és feta pel Governador, el dia 13 de juliol de 1686, i foren detinguts a Golmés el dia 14, Francesc Tiell i Jaume Joan Bosch. Al judici es deter- mina que no se’ls pot acusar de la mort de l’hostaler de Camarasa per falta de proves, i són absolts també, de la mort del pastor dels Alamús per haver trobat els culpables a Lleida. Sobre el rapte de la dona a Juneda, es considera que a ella li venia bé, i del robatori de l’altra dona al Tarrós, es veu que era només un nou possible rapte. Segons es desprèn del document, els fadrins només volien apoderar-se de la dona que tenia el soldat, i no volien robar-la sinó tan sols segrestar-la. En tot cas, per causes greus són penats per portar i tenir armes de foc de tres

271 Grup de Recerques de les Terres de Ponent

pams de llarg anomenades xispes o pedrenyals. A més el Governador, per no voler perdre els seus vassalls per ser menors d’edat i altres, atès que són coneguts com a bons treballadors i vassalls del Sr. Duc, i conforme amb el fi scal de les baronies, es determina el 8 d’octubre de 1686, a absoldre el penat Francesc Tiell, a Jaume Joan Bosch i Pere Rulló. Mentre que el Pere Robinat seria jutjat a Agramunt.

272