CONTRAPORTADA 25 ANYS DE CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre nada del patrimoni cultural (entès en un Abanda, continuem endavant amb els actes (CERE) es va constituir oficialment el 30 sentit ampli); és un projecte en el que ja ordinaris de l'entitat entre els quals de juny de 1983. Al 2008 es commemoren estem treballant en la fase de diagnosi per enguany s'ha dut a terme la V Fira del els 25 anys de la seva creació i s'han previst encàrrec dels Serveis Territorials de Llibre Ebrenc, la convocatòria de beques, actes a tots els municipis de la Ribera Cultura. I d'una altra, laprofessionalització la publicació de la Miscel·lània dedicada a d'Ebre. Entrevistem el seu president, Josep de la gestió cultural a la Ribera d'Ebre; en Tivissa, la presentació de l'obra guanyado- Moragrega i Font, de Móra la Nova. aquest sentit hem comptat amb la receptivi- ra del XIQ Premi d'Assaig Artur Bladé i tat del Consell Comarcal, que ja està Desumvila, i la selecció de l'entitat Quins són els principals objectius del donant passes en aquesta direcció, més distingida pel Consell Comarcal amb el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre? enllà de les que puguem fer des del mateix guardó "Sirga d'Or". Com sabeu, el CERE és una entitat sense CERE. La joventut, com sempre, no és ànim de lucre adreçada a divulgar i altra cosa que la il·lusió pel futur i l'energia Des de l'abril de 2007 disposem d'Arxiu fomentar els valors culturals, científics i per posar projectes en marxa. I el CERE es Comarcal. Què creus que aporta aquest artístics de la Ribera d'Ebre, mitjançant la manté jove gràcies a la il·lusió i l'energia de nou equipament a la comarca? recerca científica, la dinamització cultural, tots els que hi estem implicats. La reivindicació d'equipaments culturals el suport a la creació artística i l'edició de comarcals està molt vinculada als orígens publicacions. Aquestes publicacions estan Quins han estat i seran els principals del CERE i a tot el procés participatiu que relacionades amb els objectius de l'entitat, actes del CERE per commemorar els va acabar donant com a resultat la fundació però tot i que en determinats casos s'editen seus 25 anys? de la nostra entitat. Entre aquestes obres singulars, les més importants són la Al llarg de l'any 2008 hem volgut organit- reivindicacions, una de les que avui en dia revista científica Miscel·lània del CERE i zar com a Tnínim un acte a cadascun dels ja podem dir que s'ha fet realitat és la col·lecció Daliner que inclou, entre pobles de la comarca, precisament per precisament la de l'Arxiu Comarcal. Per altres, els treballs distingits amb el premi agrair a tots els pobles, a totes les entitats tant, des del CERE pensem que ens hem de d'assaig Artur Bladé i Desumvila. locals, i a tots els socis la seva col·laboració felicitar tots plegats perquè finalment al llarg d'aquests vint-i-cinc disposem d'aquest equipament. anys, alhora que hem aprofitat l'avinentesa per renovar i L'Arxiu ens aporta, en primer lloc, poder estrènyer els llaços que ens disposar del servei que li és propi de garantir la conservació en òptimes condicions de la documentació que públics - Es va fer la inauguració formal i privats hem anat generant al llarg de la I de l'aniversari, s'han acollit història. Moltes vegades aquesta documen- m una assemblea de la tació s'acaba perdent per manca d'espai o Coordinadora de Centres de sensibilitat, ofins i tot es fa malbé per no jg£|i d'Estudis de Parla Catalana a disposar d'un espai que en garanteixi les * Flix i la Trobada d'Entitats de condicions adequades. Des d'ara, qualsevol la Diòcesi de Tortosa a la Serra administració, ens o persona a títol d'Almos, i també es va inaugurar per Sant individual pot dipositar aquesta documen- Quina és la recepta del Centre d'Estudis Jordi a Flix una exposició itinerant sobre tació a l'Arxiu, sense deixar de ser-ne el de la Ribera d'Ebre per mantenir-se tan les publicacions editades pel CERE durant propietari. Apartir d'aquí els estudiosos de jove després de 25 anys? aquests primers vint-i-cinc anys, que s'ha la comarca poden comptar amb una eina Penso que la mateixa continuïtat que s'ha pogut veure fins i tot a la seu de l'Institut valuosíssima per dur a terme les seves donat durant aquest temps és la primera d'Estudis Catalans. S'ha dut a terme una recerques. Fer tant, l'Arxiu ens dóna una clau de la situació actual, ja que ha estat una reunió de l'Espai Despuig (trobada de oportunitat per conservar molta informació continuïtat basada en la renovació reflexió temàtica dels centres d'estudis), la que d'altra manera es podria perdre, de permanent. La Junta Directiva ha estat II Trobada de Cultura de la Ribera d'Ebre a manera que la tinguem a punt per a sempre un òrgan de gestió que ha fugit de Móra d'Ebre (en commemoració de la que utilitzar-la. En el cas del CERE, aquest fet l'endogàmia i ha buscat constantment es va fer l'any 1982 i que va acabar donant ens és de gran ajuda per complir amb els incorporar nous membres amb energies com a resultat, entre altres, la creació del nostres objectius fundacionals. Confio, renovades i amb una visió adaptada al CERE), un sopar de socis el 19 de juliol a doncs, que tots sabrem valorar i fer un bon temps i a les circumstàncies, alhora que ha Vinebre (on el 30 de juny de 1983 es va ús de l'Arxiu Comarcal. tingut molta cura en aconseguir la pluralitat signar l'acta fundacional de l'entitat) i que des del punt de vista ideològic. Una mostra va servir per homenatjar els socis del centre d'aquesta vitalitat i de la voluntat de donar Abanda d'aquesta funció principal, l'Arxiu, d'estudis, una jornada de difusió dels resposta als reptes del moment, la consti- de la mateixa manera que qualsevol projectes de l'IPEC (Inventari del tueixen una sèrie de projectes que s'estan equipament cultural, té un paper de Patrimoni Etnològic de Catalunya) i la posant en marxa, entre els quals en dinamització social adreçat a reforçar les presentació del número especial de la destacaria dos dels que vam tractar a la II eines de què disposen els ciutadans per a Miscel·lània del CERE dedicat als 25 anys Trobada de Cultura de la Ribera d'Ebre que interpretar els reptes de futur que afronta la de la petita història de l'entitat. També s'ha va tenir lloc precisament a l'Arxiu nostra societat. Des del CERE ens felicitem presentat un conta-contes a càrrec Comarcal. D'una banda, la dotació de la que l'Arxiu Comarcal també comparteixi d'Andreu Carranza a diversos pobles. comarca amb una eina de gestió mancomu- aquesta idea i estigui contribuint amb el seu dinamisme a complir amb aquest objectiu. c Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre No obstant això, l'Arxiu Comarcal de la Ribera Deixeu-nos, per acabar, destacar la importància d'Ebre disposa d'un Inventario de los documen- que suposa la conservació i posada a l'abast de tos del Archivo Municipal de Móra de Ebro, de la ciutadania del patrimoni documental generat 1945, que ens dóna més informació. per l'Ajuntament. Els arxius municipals, sense cap mena de dubte, constitueixen una rica font El secretari de l'època, José Tarragó Amorós, fa de la qual cal veure quan volem viatjar enrere, una relació dels documents conservats a l'arxiu en el temps, per recuperar el passat de les on destaquen, com era costum a l'època, la nostres viles, a més de ser l'instrument a través EDITORIAL íntegra col·lecció de Boletines Oficiales del del qual els ciutadans poden provar els seus MÓRA D'EBRE DISPOSA DE Estado i obres tan curioses i, a la vegada, tan drets. L'INVENTARI DE LA SEVA allunyades de la documentació generada per un ajuntament, com José Antonio frente al DOCUMENTACIÓ MUNICIPAL parlamento, Razón teològica y experiencia mística o A hombros de la falanje, per destacar L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre, des de la algun dels títols que més ens criden l'atenció. seva inauguració l'abril de 2007, ha tingut una Finalment, després de citar més de 242 obres prioritat; posar a l'abast dels ciutadans el fons que res tenen a veure amb la documentació documental de l'Ajuntament de Móra d'Ebre. municipal, se'n fa una relació molt més Des del passat 15 de maig de 2008, amb l'acte sumària. d'entrega oficial de l'inventari a l'alcalde de L'inventari ens serveix per saber que no va ser Móra d'Ebre, Sr. Joan Josep Duran i Miró, únicament la Guerra Civil laresponsable de la juntament amb la visita al centre del consistori destrucció del fons municipal, ja que l'inventari municipal, aquest fet és jauna realitat. de 1945 ressenya molta documentació que no ha arribat a l'Arxiu. Per tant, entre 1945 i 2007 Joan Josep Duran i Miró, alcalde de Móra d'Ebre, Ha estat un any intens de feina i elresultat final rep l'inventari de la documentació municipal de la documentació també ha vist reduir conside- Gerard Mercadé, director de l'Arxiu Comarcal de són 186,1 metres lineals de documentació rablement el seu volum. la Ribera d'Ebre (1.861 capses), amb 4.3S8 unitats documentals inventariades i a disposició d'investigadors, Un cop establert, a grans trets, el volum, estudiants, ciutadans i, evidentment, del titular cronologia i vicissituds patides per la Tot i el pas de gegant que suposa la classifica- dels documents: l'Ajuntament de Móra d'Ebre, documentació municipal, molts de vosaltres us ció, descripció i, sobretot, l'ús social que la el qual, a dia d'avui, pot satisfer amb més preguntareu, segurament, què podem trobar documentació assoleix a l'Arxiu, m'agradaria rapidesa les seves necessitats d'informació i les entre la documentació de l'Ajuntament La destacar la importància de diversificar el dels ciutadans delmunicipi. pregunta no és fàcil de contestar breument patrimoni que, a dia d'avui, conserva el centre, però, resumint, us diria que tota la documenta- bàsicament d'origen públic, amb les aporta- El document més antic del fons documental és ció generada i rebuda per l'Ajuntament en cions de famílies, entitats, associacions, un llibre de contribució rústica de 1851, tot i l'exercici de les activitats que li són pròpies, particulars, empreses, comerços, partits que, malauradament, no és fins 1939 que com per exemple llibres d'actes dels plens polítics, sindicats o cooperatives de la Ribera trobem novament una producció de documents (1939/1979), contractacions de serveis d'Ebre. La suma de tots ells constitueix un regular. És evident, en el cas de Móra d'Ebre, (1943/1986), correspondència emesa i rebuda
Butlletí informatiu desembre 2008 / Núm. 2 que la Guerra Civil tingué un paper decisiu en (1939-2002), llibres d'operacions comptables testimoni indispensable per a qualsevolhistòria la destrucció de la documentació municipal. La (1935/2002), pressupostos municipals que vulguem escriure de la Ribera d'Ebre en un documentació posterior a la Guerra Civil està (1936/1997), contribucions (1933/2002), futur. plena de testimonis que constaten la impossibi- documents relatius als proveïments de la litat del consistori d'obtenir dades anteriors al població (1945/1995), obres de particulars Cada vegada que confieu en l'Arxiu Comarcal 1939, a causa de la destrucció dels arxius (1942/2002), allistaments (1923/1997), de la Ribera d'Ebre per gestionar un nou fons municipals. padrons de població (1938/1999), o documen- documental, contribuïu a omplir el sac de la tació relativa a eleccions municipals (1963- memòria col·lectiva; contribuïu a perpetuar-ne Entre 1939 i 1944 no tenim notícies directes de 1999), per citar alguna de les sèries més el record les afectacions que va patir el fons documental. representatives. Pàg L'Arxiu finalitza l'inventari del fons de la Comunitat de Regants Editorial del Pantà del Montsant Ingressos i tractaments de fons L'Arxiu hafinalitzat l'inventar i del fons de la Comunitat de Regants Fons inventariats del Pantà del Montsant El fons, que s'inicia l'any 1925, té un abast cronològic de 10 anys i un volum de 0,1 metres lineals i 43 fotogra- Ingressos i tractaments de fons fies. Fons ingressats i parcialment La Comunitat de Regants del Pantà del Montsant es constituí amb la inventariats finalitat d'aprofitar les aigües del Riu Montsant i de dotar a diverses poblacions del Priorat (Margalef, la Bisbal de Falset, Cabacés i la El document VilellaBaixa) i de la Ribera d'Ebre (la Torre de l'Espanyol i Vinebre) d'un millor abastiment d'aigua. Als electors de Serra d'Almos El fons, que ingressà a l'Arxiu el 8 de novembre de 2007 conjunta- Notícies ment amb la documentació de l'Ajuntament de la Torre de l'Espan- yol, conté poca informació tècnica sobre el projecte en qüestió. No obstant això, els llibres d'actes i la correspondència entre Ramón Difusió i activitats Jimeno, l'enginyer del projecte, i l'alcalde de la Torre de l'Espanyol i, al mateix temps, president de la comunitat, Rafael de Montagut, Contraportada constitueix un interessant testimoni sobre les vicissituds viscudes per uns homes que apostaren per dotar d'un millor abastament d'aigua a diverses poblacions de la Ribera d'Ebre i del Priorat. L'Arxiu finalitza l'inventari del fons Tt i íí Generalitat de Catalunya 1111} Departament de Cultura SI lüï l Mitjans de Comunicació de l'Igualatorio Mora. ArsiDirecciu Cgnareaó General d» la Klbarl deal ifEbrPatrimona i Cultural Clínica del Dr. Borràs 1929/1962 El fons, que ingressà a l'Arxiu, l'li de febrer de 2007, té 0,1 metres lineals. Conté algun document testimonial relacionat amb l'activitat particular del Dr. Josep Borràs Nogués entre 1929 i 1944 i, especialment, la documentació generada per la seva w activitat professional al capdavant de l'Igualatorio Mora. CONSELL COMARCAL RIBERADïBRE L'Igualatorio Mora es constituí mitjançant escriptura notarial el 2 de març de 1950 per donar cobertura mèdica i quirúrgica als habitants de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Baix Aragó davant la inexistència d'un centre públic que cobris les seves necessitats sanitàries.
La documentació que ha ingressat a l'Arxiu ha estat cedida per AJUNTAMENT DE Núria Griera Borràs. MÓRA D'EBRE
Edita: Tarifa 1.» Clase 13.» Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre II Ptas. 11 Cts. 25 E EBIïO Cl Antoni Gaudí, 23 /Ucc 43740 Móra d'Ebre QL·u·e-J' natural k.japJÉM •prUiíuiaproví de ...... Jis^tí*de.Lk anoS de edad [email protected] ' L'Arxiu Comarcal finalitza l'inventari del fons dels Serveis Territorials de Mobilitat de les Terres de l'Ebre El passat 1 d'abril l'Arxiu ingressà el fons documental dels Serveis Territorials de Mobilitat de les Terres de l'Ebre, amb seu a l'avinguda Comarques Catalanes, 16, de Móra d'Ebre. La documentació arribà al centre després d'un exhaustiu treball d'inventari per part dels arxivers del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que integraren la documentació pertanyent a l'àmbit territorial de les Terres de l'Ebre dispersa en diverses ubicacions, fet que ha facilitat la posterior tasca de tractament i instal·lació al personal de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre ingressà la documentació en compliment de l'article 30.2 de la Llei d'arxius i documents, on s'afirma que els arxius comarcals han de fer-se càrrec de tota la documentació dels organismes dependents de la Generalitat de Catalunya, ja siguin d'àmbit local o comarcal, enl'àmbitterritorial que els pertoca; en el nostre cas, la Ribera d'Ebre. El fons té un volum de 30,7 metres lineals i 105 tubs amb 3.521 plànols. Les principals sèries documentals que conté són les de construcció i adequació de la xarxa de carreteres (1961/2005) i conservació de la xarxa de carreteres (1973/1997), a més de documentació de gestió, comuna a tots els departaments de la Generalitat. El gruix de la documentació s'inicia als anys 80. La instal·lació, inventari i descripció del fons, que ha anat a càrrec de Yolanda Reina Serrano, ha estat finalitzat durant l'octubre de 2008. INGRESSOS I TRACTAMENTS RE FONS lai 111111 L'Arxiu finalitza l'inventari del fons de l'Ajuntament de la Torre de l'Espanyol STTRAS L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre ha inventariat el fons municipal de l'Ajunta- ment de la Torre de l'Espanyol (1575/1990). El fons s'ha transferit a l'Arxiu entre el 9 C^an/Jafy, Jtu fcCem- 8 de novembre de2007 i el desembre de2008, mitjançant 5 ingressos. C2r?7c(J/zcmü, Chairulou. El contracte de cessió en dipòsit de la documentació municipal, per un període de 10 anys, fou signat el passat 6 de març per Josep Solé Arnal, president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, en virtut de la resolució del director general del Patrimoni Cultural de 15 de gener de 2008 i Xavier Borràs Perelló, alcalde de l'Ajuntament de la Torre de l'Espanyol. x-s . , ~ (7>. oamfTt£ç fccaitz&ï, towS Es tracta d'un fons que s'inicia amb importants llacunes documentals el 1575 i que 'fa, ,acjs67 Qzüv^ztif&cv es poc íntegrefins a principis del segle XX. Tot i aquesta poca continuïtat en les ^ ÜK \ (ZaéTn^^n arfwu* _ _ sèries documentals, entre les dues dates esmentades ha conservat interessants ïeuiàQjiïü; CBzentf, documents, com per exemple diversos trasllats dels Costums de la Torre de l'Espanyol de 1517, plets relatius al cobrament del dret sobre el pas de barca entre ballat cftmtí^PM %'iéi>A r»* Vinebre i Ascó, llibres de comptes, arrendaments de drets municipals i allistaments W/íí® rfZS • fi? •siat^nu i actes de la Junta Electoral Local del segle XIX, entre d'altres. Wi-rrrn-i CLr. A partir del primer terç del segle XX la documentació es presenta més íntegra i 'OfittuZs constitueix un interessant testimoni sobre bona part de les activitats portades a •fjficmdf terme pel consistori municipal, a més d'una inevitable font d'estudi per aprofundir ÇÏÏeilïat- - en el coneixement de la història del municipi de la Torre de l'Espanyol. 'li OÍr/am L'inventari de la documentació fou iniciat per Gerard Mercadé Pié, tot i que el gruix » 1/etC?}* del tractament documental ha estat portar a terme per Jacobo Vidal Franquet, fttziïti*. arxiver contractat pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre mitjançant una hü {fl/letr^ jj - " ' subvenció de la Diputació de Tarragona, perfer-ne l'inventari . zzj y- y—z - Jam/ nofíf C ^faní&t jíoamt'j L'Arxiu ha esmerçat molts esforços per apropar el contingut de la documentació als vintr ciutadans i ha digitalilzat les unitats documentals més interessants del fons per tal . í.·frSttí^tr íïv? que els usuaris de l'Arxiupuguin, en un futur, accedir-hi telemàticament. •J'Ajac^l /•/?• 1' woucC/> -Jntr/iafirt^tat* voïArtízfr /jf/&r?e /w/ahe úmJtaf Jtvtiumtnta L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre ha iniciat també durant l'any 2008 la '/SUlt&ttS formació del personal de l'ajuntament a fí i efecte de millorar la gestió de la Ajuntament de la Torre de l'Espanyol. Fons 7. Unitat documentació municipal en origen i facilitar-ne la correcta classificació, descrip- documental 466. Trasllat dels Privilegis, Ordenacions ció i posterior transferènciaal'Aixiu. i Costums de la Torre de l'Espanyol de 1517.1637 L'Arxiu finalitza l'inventari del fons de la Comunitat de Regants de Móra la Nova L'Arxiu ha finalitzat l'inventari del fons de la Comunitat de Regants de Móra la Nova (1939-1994). El fons, que ingressà a l'Arxiu el 9 de gener de 2008, té un volum de 4,1 metres lineals, i està constituït, bàsicament, pels llibres d'actes, partes diaris de les feines portades a terme pels treballadors, la documentació comptable i els llibres de registre de les hores de rec de la comunitat. L'inventari de la documentació ha anat a càrrec de Gerard Mercadé Pié. La Comunitat de Regants de Móra la Nova neix l'any 1925, paral·lelament a la creació d'altres comunitats de regants de la Ribera d'Ebre. Els anys vint del segle XX són extraordinàriament secs a la comarca i el modus vivendi de bona part de la població, l'agricultura, perillava per la perllongada sequera. Resultava contradictori que una comarca com la Ribera d'Ebre, travessada per un cabal d'aigua de tanta importància, veiés com la falta de pluja condemnava la pagesia auna emigració forçosa o ano poder viure de les tasques agrícoles. Tot i que no s'ha conservat la documentació generada per la comunitat entre 1925-1938 l'ingrés del fons a l'Arxiu posa a l'abast de la ciutadania una interessant font per conèixer l'evolució agrària de la Ribera d'Ebre i de Móra la Comunitat de Regants de Móra la Nova. Fons 8. Nova, en particular. Anagrama de la Comunitat de Regants. c.a 1939 L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre L'Arxiu, que durant aquest any ha inventariat la meitat de la docu- mentació, espera poder enllestir durant el 2009 el tractament inicia el tractament documental documental definitiu per tal de posar-lo a l'abast de ciutadans, de l'Ajuntament de Benissanet investigadors i estudiosos interessats en consultar-lo, a més, evidentment del propi ajuntament, el qual podrà satisfer amb més (1863/1978) rapidesa les pròpies necessitats d'informació i les dels ciutadans de Benissanet. L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre ha iniciat durant l'any 2008 el tractament documental del fons municipal de l'Ajunta- ment de Benissanet (1863/1978). El fons ha ingressat a l'Arxiu mitjançant 5 transferències, corresponents als codis d'ingrés 26, 33, 54, 55 i 60 del centre. El volum actualment custodiat per l'Arxiu, a falta de l'inventari definitiu, és d'aproximadament 21 metres lineals, equivalents a210 capses normalitzades. awAUOa ut uaXmacu'. • 0Villa, h ^jóqmmmw El fons municipal de Benissanet ha ingressat a l'Arxiu Comarcal en dipòsit per un període de 10 anys. El contracte fou signat per l'alcalde de Benissanet, Sr. Fidel Ciurana Chorto i el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Sr. Josep Solé Arnal, en representació de la Generalitat de Catalunya, el dia 8 éumw Ingrés i inici del tractament de la documentació de les Cambres Agràries de la Ribera d'Ebre L'Arxiu Comarcal ha ingressat els fons de les Cambres Agràries de la Ribera d'Ebre (1941/1994). La documentació té un volum total de 30,2 metres lineals i fou transferida al centre el 28 de març de 2008, procedent de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, centre on es trobava dipositada temporalment. Les cambres agràries locals van ser creades pel Reial Decret 1336/1977 com a òrgan de consulta i col·laboració amb l'administració sobre temes d'interès general agrari. Venien a substituir al seu precedent immediat, las Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos, que des de 1939, aglutinaven tot el corporativisme agrari en una única organització vinculada al sindicat franquista. Les cambres no contenen únicament la documentació generada per l'organisme que els dóna nom, sinó també la dels organis- mes anteriors, en aquest cas las Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos i en ocasions, malauradament no en el cas de la Ribera d'Ebre, d'organitzacions agràries més antigues. L'ingrés conté documentació de quinze cambres agràries locals de la comarca, Ascó (1951/1991), Benissanet (1944/1985), Flix (1949/1994), Garcia (1951/1995), Ginestar (1954/1994), La Palma d'Ebre (1943/1994), Miravet (1963/1994), Móra la Nova (1958/1993), Rasquera (1941/1994), Riba-Roja (1958/1993), Vinebre (1946/1994), la Torre de l'Espanyol (1944/1994), Tivissa (1948/1994), a més de les dues poblacions integrades al seu terme municipal, la Serra d'Almos (1962/1994) i Darmós (1958/1994). L'Arxiu Comarcal durant el 2008 ha inventariat la Cambra Agrària de Rasquera. !( HERMANDAD SINDICAL DE yM*ïïa .f.%. &L JL TRABAJADORES ÈÀJM ANO 19.X)LH0JA NUM 4 Cambra Agrària de Rasquera. Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos. Fons 25.1958 1 FONS INGRESSATS I PARCIALMENT INVENTARIATS EXPEDIENT Ingressa a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre el fons de la Col·lectivitat Agrària, De 1 incautacio de 1 edifici-Esglesia Parroquial d aquesta deFETiJONS poblacio,en compliment del Decret de la Conselleria de l'Ajuntament de la Serra d'Almos de Justicia i Dret de la Generalitat de data 5 d'a- gost del 1936. Col·lectivitat Agrària de la Serra d'Almos. Fons 10. Expedient d'incautació de l'església parroquial de la Serra d'Almos. c.a 1936 El passat 7 de juliol ingressaren a l'Arxiu 3 fons documen- tals procedents de les oficines municipals de la Serra d'Almos. Es tracta del fons de la Col·lectivitat Agrària de la població (1936-1938), de la Prefectura Local de FET i de las JONS (1939/1973) i de la documentació generada per l'ajuntament (1931/1975). El volum total de la documentació és de 2,1 metres lineals. La suma dels tres fons ens brinda un interessant testimoni Col·lectivitat Agrària de la Serra d'Almos. Fons 10. sobre el municipi de la Serra d'Almos durant el segle XX. Logotip de la Col·lectivitat de la Serra d'Almos. c .a 1936 L'Arxiu, durant el 2009, iniciarà l'inventari de la docu- mentació. L'Arxiu ingressa el fons de la Societat Recreativa de la Torre de l'Espanyol El passat 30 de setembre ingressà a l'Arxiu Comarcal el fons de la Societat Recreativa de la Torre de l'Espanyol (1947/1992). El fons, que correspon al número d'ingrés 58 de l'Arxiu, es trobava en dependències municipals de l'Ajuntament de la Torre de l'Espanyol. El fons està format, a grans trets, per llibres d'actes, comptabili- tat general i documentació relacionada amb la gestió de diver- sos espais de la Societat, com el cinema, la Sala de Festes i el Bar de la Societat. Societat Recreativa de la Torre de l'Espanyol. Fons 34. Unitat documental 45. Fitxer de les pel·lícules exhibides al cinema de la societat. 1969-1971 EL DOCUMENT L'Arxiu enceta una nova secció al seu butlletí de 2008; el document. En aquest apartat pretenem destacar un document significatiu d'algun dels nostres fons documentals i apropar-lo als lectors. En aquest cas hem seleccionat una unitat docu- mental pertanyent al fons de l'Ajuntament de la Serra d'Almos, municipi agregat a Tivissa, on en dates properes a les eleccions generals del 12 d'a- bril de 1931, es fa una crida per defensar la repú- blica i aconseguir la autonomia respecte al nucli mare. L'autonomia s'aconseguiria uns anys més tard, concretament al setembre del 1936, tot i que per poc temps, doncs el Governador Civil extingí la seva categoria d'ajuntament indepen- dent durant l'any 1939. El document és el següent: Aís electors de n··-VT, SERRA D'ALMOS Els partits polítics organitzats d'aquets poble, acordaren una unió en la vinenta lluita electoral, presentan una candidatura, que ademés d'esquerrana fos defensora dels interessos i dret del veínat. Aquesta candidatura que presentem a tots els veíns, sens distinció de cap rnena, tindrà per primordial objecte, ser un baluart inexpugnable en la defensa dels drets autonòmics de UEntitat Local Menor, avui dia ja comensats a combatre i amenaçats, si en el combat no posem la deguda unió i defensa. La candidatura proposta, triunfant en la lluita vinenta, constituirà una minoria absolutament independenta dintre la Corporació municipal, que ademés de la defensa dels nostres drets, tindrà un programa mínim consisfen en demanar una revisió de l'actuació dels ajuntaments dictatorials; en aconseguir una reforma dels serveis municipals exiguint dels funcionaris la deguda diligència i rendiment, revisió del repartiment d'utilitats; estudi de la creació de serveis que donguin rendi- ments, que fassin menys pesat el repartiment; supresió dels arbitris directes de carns i altres que- viures que ademés de odiosos encareixen la vida desnivellant el presupost de les classes proletà- ries i propugnarà per el desenrotllament d' un programa de sanitat i instrucció esequible a les potencialitats del municipi. Respectuosos amb l'autodeterminació dels pobles, la minoria de la Serra, en el ordre ad- ministratiu, no'serà obstacle per el lliure desenrotllament i justa administració dels demés nuclis del municipi de Tivissa j en 1' ordre polític, conscients del moment històric que atravesem, ajudarà a tot quan tingui orientació republicana. jVeíns de la Serra! son moments en que tots devem anar units i donar una sensació de fermesa i defcisió en :a defen- A * sa dels nostres drets. Cada vot depositat a l'urna, serà una manifestació ciutadana, ansiosa de llibertad amdós conceptes: local i nacional; per aixó vos demanem que el dia 12 del corrent mes, doneu trobes d'unió sagrada. Voteu per la llibertad de la Serra rS i per la República!! £a Comissió ' fr WW 1-1, -m § '(3^ jDE -nJ} Serra d'Almos Abr' impï BA88A.-ttora~d3 Ébro Ajuntament de la Serra d'Almos. Fons 31. Proclama a favor de la república i la autonomia municipal de la Serra d'Almos. Abril de 1931 L1 Arxiu Comarcal col·labora amb el programa Des de l'Arxiu valorem de Ràdio Móra d'Ebre (Cadena Ser) molt positivament l'ex- Coses de Ràdio periència i agraïm al personal de Ràdio Móra L'Arxiu Comarcal ha encetat durant el 2008 una col·laboració amb Ràdio d'Ebre que ens hagi Móra d'Ebre participant regularment al programa Coses de Ràdio. L'Arxiu ha estat el protagonista d'un petit espai de 20 minuts durant 15 programes. permès utilitzar els seus micròfons per apropar L'espai, que tenia com a principal objectiu apropar els oients de la Ribera als ciutadans de les d'Ebre, el Priorat i la Terra Alta al món dels arxius, ha tingut un doble enfoc; en ocasions ha tractat d'abordar qüestions tècniques relacionades amb el Terres de l'Ebre el món procediment arxivístic i, en d'altres, ha posat molt èmfasi en les possibili- dels arxius i, en particu- tats que ofereix un centre d'arxiu, des d'un punt de vista molt més divulga- lar, la feina desenvolupa- tiu i pedagògic. El programa també ha servit per ressenyar periòdicament les principals activitats i notícies relacionades amb l'Arxiu Comarcal. da a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre. i / « 0 :4 2 1 ,'H \Ú 11 L'IES Julio Antonio de Móra d'Ebre inclou als Itineraris per L'IES Julio Antonio inclou Móra a l'Arxiu Comarcal. Els itineraris, que porten a terme els l'Arxiu als Itineraris per Móra alumnes en el marc dels crèdits de síntesi del centre, els porten a visitar diversos espais emblemàtics del municipi pel seu va- lor patrimonial, com per exemple el castell, o a equipaments A més, l'Arxiu ha potenciat durant aquest any els lligams culturals com la biblioteca, el teatre municipal o el propi Arxiu. amb els escolars de la comarca i han augmentat considera- blement les visites de grups al centre. Durant el 2008 l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre ha rebut 14 grups L'Arxiu ha elaborat un dossier pedagògic d'estudiants d'entre 10 i 17 anys. Els centres que han visitat que pretén apropar l'alumnat a la feina de l'Arxiu són l'IES Julio Antonio, l'Escola Sta. Teresa i senvolupada al centre, des de múltiples as- l'Escola Luís Vinas de Móra d'Ebre, el CEIP Sant Miquel d'Ascó, el CEIP Roc Llop i Convalia de Miravet i el CEIP pectes, tot i que es posa molt èmfasi en la Antoni Nat de Benissanet. Durant el proper curs l'Arxiu se- potencialitat que brinda aquest nou equi- guirà potenciant l'establiment de vincles amb els estu- pament alhora d'elaborar el treball de re- diants i docents de la comarca per tal de donar a conèixer els serveis que prestem i apropar-los a les activitats que de- cerca. senvolupa el centre. L Arxiu Comarcal de la Ribera d Ebre ha acollit la Jornada 25 anys d'arxius comarcals: Reflexions al voltant del futur de la Xarxa La jornada s'estructurà en set ponències que abordaren El passat 4 d'abril se celebrà a l'Arxiu Comarcal de la Ribera qüestions candents per a la Xarxa d'Arxius Comarcals, d'Ebre la jornada 25 anys d'arxius comarcals: reflexions al com el model de relació amb les diverses administracions voltant del futur de la Xarxa. La jornada, adreçada als públiques amb les quals tenim contacte, el paper del professionals que treballen als arxius comarcals, pretenia fer director del centre i les seves relacions amb el personal, el un repàs de la trajectòria recorreguda durant els primers 25 repte de la difusió i dels nous usuaris que ens visiten, el anys de la creació d'aquests centres a comarques i abordar els paper central que han de tenir els arxius comarcals en reptes més importants que hauran d'afrontar en un futur l'entorn cibernètic al qual ens veiem inexorablement pròxim. abocats, la importància de la formació i el reciclatge per poder afrontar els continus canvis que es produeixen al La inauguració de la jornada comptà amb la presència del món de l'arxivística actual i, finalment,l'establimen t d'un president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Sr. model comú de relació pels arxius comarcals que potenciï Josep Solé i Arnal; de l'alcalde de Móra d'Ebre, Sr. Joan la pertinença a la Xarxa i el treball corporatiu. Josep Duran i Miró; del director dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a les Terres de l'Ebre, Sr. Tant els directors dels arxius comarcals com el personal vinculat Xavier Vega i Castellví; del director general del Patrimoni han valorat molt positivament la jornada 25 anys d'arxius Cultural, Sr. Josep Maria Carreté i Nadal i del subdirector comarcals: reflexions al voltant del fütur de la Xarxa, ja que ens general d'Arxius i Gestió Documental, Sr. Ramon Alberch i ha permès expressar el nostre punt de vista sobre els principals Fugueras. reptes que regeixen el nostre treball diari. Fotografia, al pati interior de l'Arxiu, dels assistents a la Jornada 25 anys d'arxius comarcals: reflexions al voltant del futur de la Xarxa. Neix l'Associació d'Amics de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre L'associació neix amb una voluntat molt clara; que el El passat 18 de juliol celebrava la pri- patrimoni documental privat de la Ribera d'Ebre, en to- tes les seves vessants- festiu, empresarial, personal o mera reunió formal una nova asso- familiar- sigui posat al servei de la ciutadania i que ciació a la comarca, els Amics de l'Arxiu constitueixi el centre de referència en el tracta- l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre. ment d'aquesta documentació garantint-ne la difusió; doncs, sense aquest paràmetre no té cap sentit tot el la- boriós procés vinculat al tractament documental de la documentació d'arxiu. És un gran orgull pel personal que treballa a l'Arxiu que s'hagi creat una associació que recolza, des de la socie- tat civil, la tasca que portem a terme al centre. Ens om- El primer projecte que desenvolupa l'associació és la ple de satisfacció, a més, poder comptar amb una xarxa recuperació dels programes de festes de la Ribera de col·laboradors que, desinteressadament, ens ajuda- d'Ebre. Durant l'any2008 el centren'ha rebut 127. ran a fer-nos molt més visibles entre la societat civil de la comarca i que vetllaran perquè l'Arxiu sigui el gran Des de l'Arxiu només ens resta agrair als socis funda- gestor del patrimoni documental comarcal. dors la brillant iniciativa que han tingut i desitjar llar- ga vida i activitat a l'associació I Moltes gràcies a: Salvador Piqué Robles. President Ferran Roca Campos. Coordinador Ramon Gurrera Collell. Vicepresident Francisca Díaz Ivars. Secretaria Àngels Pedrola Sànchez. Tresorera Santi Alfonso Falcó. Vocal Joaquim Fuster Aguiló. Vocal Logotip dels Amics de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre L'Arxiu Comarcal organitzà un cicle de conferències sobre el senyoriu dels Castellvell,' Entencr a i Prades L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre, en el marc de la set- mana cultural de Móra d'Ebre, portà a terme un cicle de conferències per aprofundir en el coneixement del senyo- riu dels Castellvell, Entença i Prades i en les vicissituds pa- tides per la documentació generada per aquestes cases no- biliàries. El cicle ha comptat El cicle pretenia apropar els ciutadans de la comarca al co- amb un nombrós neixement d'aquest apassionant període històric que influí decisivament en el desenvolupament de diversos munici- públic durant les pis riberencs (Móra d'Ebre, Tivissa i Garcia) entre finals dels S. XII i el S.XIX, quan estigueren sota la jurisdicció tres ponències i ha dels llinatges dels Castellvell, Entença, Prades Cardona i Medinaceli, respectivament. assolit gran reper- La inauguració del cicle es portà a terme el 18 d'abril i cussió mediàtica a comptà amb la presència de Joan Josep Duran i Miró, al- calde de Móra d'Ebre; Xavier Vega i Castellví, director la comarca. dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a les Terres de l'Ebre i de Miquel Usach i Sànchez; conseller comarcal de Cultura del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Seguidament, gaudírem de la ponència inaugural del cicle a càrrec d'Ezequiel Gort i Juanpere, doctor en història i ar- xiver municipal de Reus, qui traça les línies mestres de l'època del senyoriu dels Castellvell i Entença (1174- 1323). La segona ponència, celebrada el 25 d'abril de 2008, comptà amb Montserrat Flores Juanpere, historia- dora, arxivera i docent, qui pronuncià la xerrada la baronia d'Entença i la creació del comtat de les muntanyes de Prades. El cicle es clogué el divendres 2 de maig amb la in- tervenció de Jaume Teixidó i Montalà, director de l'Arxiu Comarcal del Priorat, que ens parlà de les característiques i vicissituds que patí el fons documental generat pels di- versos llinatges citats anteriorment. Imatge del Castell de Móra d'Ebre, molt modificat durant les gue- rres carlines del XIX, que fou residència habitual dels Entença H L'Arxiu acull la II Trobada Comarcal de Cultura de la Ribera d'Ebre La trobada, emmarcada en els actes com- memoratius del 25è aniversari de la crea- El dissabte 28 de juny, l'Arxiu Comarcal de la ció del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre Ribera d'Ebre acollí la II Trobada Comarcal de tenia 2 objectius. En primer lloc, retre un Cultura de la Ribera d'Ebre. homenatge sincer als riberencs i riberen- L'acte, organitzat pel Centre d'Estudis de la Ribera ques que l'any 1982 van portar a terme la I d'Ebre i l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre, amb Trobada Comarcal de Cultura la col·laboració de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, l'Ajunta- A les 10,40h gaudirem de la ponència inaugural; La I Trobada ment de Flix, la Diputació de Tarragona i la Comarcal de Cultura de la Ribera d'Ebre, a càrrec dels Srs. Secretaria de Joventut de la Generalitat de Josep S. Cid i. J.A Collazos, on es recordà el contingut i les Catalunya, pretenia ser punt de trobada entre les persones que participaren a la I Trobada Comarcal de Cultura entitats culturals de la comarca i espai d'intercanvi del 1982. Seguidament es pronuncià la ponència La gestió del d'opinions, amb una voluntat molt clara, marcar les patrimoni cultural, a càrrec del Sr. Àlex Famós, director del línies a seguir en política cultural a partir d'un debat Museu del Montsià, qui traçà les línies mestres a seguir en la sincer amb totes les parts implicades (entitats gestió del patrimoni cultural des d'un punt de vista museogr- culturals, administracions públiques i institucions). àfic. La següent ponència, El paper del dinamitzador cultural, anà a càrrec del Sr. Gabriel Serra, dinamitzador cultural del La trobada, emmarcada en els actes commemora- Consell Comarcal de la Conca de Barberà, qui donà una tius del 25è aniversari de la creació del Centre perspectiva de les funcions que desenvolupa un dinamitzador a d'Estudis de la Ribera d'Ebre tenia 2 objectius. En una comarca com la Conca de Barberà. L'última ponència anà a primer lloc, retre un homenatge sincer als riberencs càrrec de Gerard Mercadé, director de l'Arxiu Comarcal de la i riberenques que l'any 1982 van portar a terme la / Ribera d'Ebre, qui parlà sobre el potencial del patrimoni Trobada Comarcal de Cultura, on es va formar documental i dels arxius en la difusió cultural. l'embrió del CERE, que es materialitzaria, final- ment, l'any 1983. Finalment, ser punt de trobada i debat entre entitats i administracions públiques per establir les principals línies a seguir en política cultural i, sobretot, per generar un debat enriquidor entorn al món de la cultura a la Ribera d'Ebre. L'acte s'inicià amb un esmorzar per als assistents i parlaments de benvinguda per part de les autoritats. El director dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació, Xavier Vega i Castellví, destacà tota la feina feta en l'àmbit cultural, tot i que reconegué l'existència de dèficits importants a resoldre. Joan Josep Duran i Miró, alcalde de Móra d'Ebre i conseller comarcal de Cultura del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, remarcà la importància que la cultura funcioni d'una forma autònoma i independent al color polític existent. Inauguració de la II Trobada Comarcal de Cultura de la Ribera d'Ebre a la sala polivalent de l'Arxiu. D'esquerra a dreta veiem a Josep Moragrega i Font, president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre; Xavier Vega i Castellví, director dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació; Joan Josep Duran i Miró, conseller comarcal de Cultura i alcalde de Móra d'Ebre i Gerard Mercadé Pié, director de l'Arxiu. Per elaborar l'exposició l'Arxiu Comarcal de la Ribera L'Arxiu Comarcal acull l'exposició d'Ebre s'ha nodrit d'imatges cedides per diversos arxius i biblioteques catalans i espanyols. (Arxiu Comarcal del Imatges de guerra i reconstrucció Baix Ebre, Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, Arxiu de la Ribera d'Ebre (1938-1960) Municipal de Flix, Centre d'Història Contemporània de Catalunya, Biblioteca Nacional de Madrid i Archivo del Partido Comunista de Espana), a més d'utilitzar documen- tació dels fons municipals de Móra d'Ebre i Benissanet, L'Arxiu Comarcal acollí, entre el 12 i el 23 de desembre, actualment en custòdia al propi centre, que han servit per l'exposició Imatges de guerra i reconstrucció de la il·lustrar documentalment el procés reconstructiu posterior Ribera d'Ebre (1938-1960). Es tracta d'un recull de alaGuerra Civil. fotografies sobre la Batalla de l'Ebre, que posa molt d'èmfasis en els bombardejos aeris i la tasca de recons- Coincidint amb l'exposició, el dissabte dia 13 de desembre trucció, posterior al conflicte, empesa per la Dirección pel matí, l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre va portar a General de Regiones Devastadas. terme una Jornada de Portes Obertes que permeté visitar les instal·lacions del centre. La inauguració de l'exposició comptà amb la presència de Josep Solé Biosca, alcalde de Móra d'Ebre; Josep Solé Arnal, president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i Enric Cobo Barri, Cap de Servei de Coordinació General d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. L'exposició s'estructurà en tres grans nuclis temàtics. El primer recull diverses instantànies del conflicte armat a Móra d'Ebre, Miravet, Ascó i Flix, el segon mostra imatges aèries dels bombardejos de VAviazione Legionaria Italiana a diverses poblacions riberenques (Móra d'Ebre, Benissanet, Garcia, Ascó, Flix, Vinebre i Riba-roja d'Ebre). Finalment, a l'últim bloc, es fa una síntesi del procés reconstructiu posterior a la Guerra Civil a les dues poblacions de la Ribera d'Ebre adoptades per Franco, Móra d'Ebre i Benissanet, a partir d'imatges i fragments dels llibres d'actes municipals d'ambdós municipis. Fotografia inclosa a l'exposició Imatges de guerra i reconstrucció de la Ribera d'Ebre (1938-1960) Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Fons Dirección General de Regiones Devastadas. Registre 0735. Títol: Església de Sant Joan Baptista de Móra d'Ebre Josep Solé Biosca, alcalde de Móra d'Ebre, durant la completament destrossada pels efectes de la Guerra inauguració de l'exposició Imatges de guerra i Civil Data: c.a 1939 reconstrucció de la Ribera d'Ebre (1938-1960) Presentació del llibre La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980) de Xavier Garcia El passat 12 de juny a les 19.30h l'Arxiu Comarcal de la L'obra, premiada amb el premi Ribera fou la seu de la presentació del llibre de Xavier Garcia La primera dècada de lluita antinuclear a de recerca històrica Jaume Catalunya (1970-1980), editat per la Unió Social de Ardèvol i Cabrer en la trentena Torroja del Priorat, entitat organitzadora dels Jocs Florals edició dels Jocs Florals de Torroja, de Torroja, i l'Arxiu Comarcal del Priorat. pretén recordar l'experiència -de L'acte, organitzat per l'Arxiu Comarcal de la Ribera l'autor i de molts altres- sobre la d'Ebre, el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Móra primera dècada d'implantació d'Ebre, el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre i l'Associa- nuclear a Catalunya. ció Cultural La Riuada de Móra, fou presentat per Santi Vilanova; periodista, escriptor, militant ecologista i cineasta, que gravà una pel·lícula sobre les manifesta- cions d'Ascó als anys 70 que es projectà durant l'acte. L'obra, premiada amb el premi de recerca històrica Jaume Ardèvol i Cabrer en la trentena edició dels Jocs Florals de Torroja, pretén recordar l'experiència -de l'autor i de molts altres- sobre la primera dècada d'implantació nuclear a Catalunya. L'acte comptà amb la presència i intervencions de destacats líders antinuclears de l'època com Josep Gonell, sacerdot, sociòleg i periodista compromès amb les Terres de l'Ebre; José Allende, economista i cofundador de la Comisión de Defensa de una Costa Vasca No Nuclear; Pedró Costa Morata, enginyer industrial i col·laborador de diversos mitjans de comunicació estatals, entre els quals El País; Joan Rebull, sociòleg i antic rector de la parròquia de Móra d'Ebre; Mario Gavina, sociòleg i creador dels textos periodístics fundadors de l'ecologisme antinuclear; Antoni Lloret, doctor en Ciències Físiques, dedicat a la recerca en el camp de l'energia solar fotovol- taica i Andreu Carranza, escriptor. Portada del llibre La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya 1970-1980 de Xavier Garcia L'ARXIU COMARCAL ACOLLÍ L'EXPOSICIÓ 25 ANYS DE CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE, 25 ANYS DE PUBLICACIONS L'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre acollí entre el 28 de juny i el 4 de juliol l'exposició 25 anys de Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, 25 anys de publicacions. L'exposició, que es vapoder visitar al vestíbul de l'Arxiu, fa un recorregut pels 25 anys d'història del CERE a través de les obres que han publicat. Es fa un repàs, per tant, a les principals col·leccions editades com la Miscel·lània del CERE i la col·lecció Daliner que inclou els treballs distingits amb el premi d'assaig Artur Bladé i Desumvila. L'exposició també fa esment a d'altres publicacions singulars o editades conjuntament amb entitats locals comarcals. aní ÏIBUCAÇIO] L'exposició 25 anys de CERE. 25 anys de publicacions al vestíbul de l'Arxiu L'ARXIU COL·LABORA EN L'HOMENATGE ALS OBSERVADORS METEOROLÒGICS DE LA RIBERA D'EBRE El dissabte 31 de maig, al Centre d'Interpretació Ca don Ventura de Flix, tingué Hoc un homenatge als FLIX (Ribera d'Ebre) observadors meteorològics 31 de maig de 2008 - 8 del vespre de la Ribera d'Ebre durant el Centre d'interpretació Ca Don Ventura qual es presentà el treball Observar el temps a la HOMENATGE ALS OBSERVADORS Ribera d'Ebre. Història de les METEOROLÒGICS DE LA RIBERA D'EBRE estacions meteorològiques. Els autors del treball són Óscar Saladié i Maria Garcia i Figueras. L'objectiu del treball ha estat recuperar la història de la recollida de dades meteo- rològiques als diferents observatoris Act.tr públic de presentació del treball del Centre d'Estudis de la oficials de la Ribera d'Ebre i reconèixer a Ribera d'Ebre realitzat per Óscar Saladié i Maria Garcia i Figueras totes aquelles persones que al llarg dels OBSERVAR EL TEMPS A LA RIBERA D'EBRE. anys van tenir i tenen cura de les estacions meteorològiques d'una manera voluntària HISTÒRIA DE LES ESTACIONS i desinteressada. METEOROLÒGIQUES Durant el mateix acte s'inaugurarà l'exposició Ramon Jardí: el científic Durant el mateix acte s'inaugurarà tivissà que va inventar el pluviògraf l'exposició d'intensitats. Flix acull aquesta exposició que va veure la llum a Tivissa l'any 2006 (125è aniversari del naixement del Dr. "RAMON JARDÍ: EL CIENTÍFIC TIVISSA QUE VA Jardí) i que l'any passat va estar exposada INVENTAR EL PLUVIÒGRAF D'INTENSITATS" al vestíbul de l'Arxiu Comarcal de la L'exposició romandrà oberta a la Biblioteca Municipal Artur Bladé i Desumvila del 2 al 13 de juny de 2008 Ribera d'Ebre. ORGANITZEN COL LABOREN L'acte fou organitzat pel Centre d'Estudis | Hjjl B·&t·MMJpCtft··l Mitjan» de la Ribera d'Ebre, el Consell Comarcal Dcpgrtumcnt de Geografia de la Ribera d'Ebre, l'Ajuntament de Flix i el Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i comptà amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tivissa i de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre.