Dossif"r La gestió de l'aigua al

Josep AJabern i Valentí

TOia l'aigua dolça procedeix en úl­ tim terme de les pl uges. En ana litza r les prec ipitacions mi tjanes anu als de tota la conca del Ll obregat s'observa el de;cens de la pl uviomelri a des de la zona nord de Ja conca fi ns al mar. Ln zo na on més plou és ci Prepirineu, en què es donen dades entre 1.200 i 1.600 lilres I m' d 'ai gua anyals. Quan entrem a la depress ió cCJ1lral cata lana les pluges decreixen de manera fo rça progressi va. En la comarca del Bages. solcada per dos rius. el ardener i el Llobregat. es dóna el cas que a la pe­ rifèria plou en major grau que al Pl a de Bages, 0 11 es donen les precipita ­ cions mé s baixes dc to ta la conca. E l mínim s'observa per damunt de M an ­ resa a la zona deli mitada per Call ús. . Cabri anes i , on es mesuren uns 600 litre s anya ls. i també en els termes mu nicipals del mal anomenat Bages sec. com só n Castellfoll it. Aguilar. Fonoll osa. La més alt a plu vios it at es dóna en el M oi an ès. a excepció de dos punt s si n­ gulars: Sant Ll orenç del Munt (840 I) i Mont serrat (900 I). A la comarca del Bages s ubiquen 1. SèqUIa de . Pas al costat dels runam s sahns tot un seg uit de fo rmacions aqüíferes que poden reso ldre. i encara que precàri ament ho fan . el problema de l' abastament a les poblacions situades en els esmentats aqüífers. El s al· lu ­ de la co ntaminac ió per cl orurs, ferro i qüífer de M oià, consliluÏI per calcàri es vials del riu Ll obregat representen l'a­ manganès. Sa llent, Balsareny. N avàs i eocèniques, és la base fonamental d'a­ qüífer més import ant de Ja comarca , Art és són els municipi s que saprofi­ bas tam cnl dels municipis que s' hi as­ però donant greus problemes a causa ten d'aques tes aigües subàlvies. L'a- sent en: Moià, l'Estany. i ColI - suspina, aquest últim fora del Bages. Podem trohar aqiiífers per fissuració on les roques homogenies normalment estan fissiirades i formen un sistema carstic que origina fonts cahaloses com les de o la Font Calda, que dóna aigua a Navar- cles. L'aqiiífcr de la Segama, constituit per calciries oligoc~niquesintercala- des entre potents forniacions d'argiles. és la hase de I'ahastament dels muni- cipis de I'hrea: . i . Els aqüífers dels conglomerats de Mont- serrat i Sant Llorenq s'utilitzen per I'ahastament dels municipis de Mura. i d'altres de les comarques veines. com per exemple Relliiiars. Finalment tenim els aqüífers pobres de la Depressió Central. constituits per petites intercalacions de gresos i conglomerats dins d'una potent for- m;ició argilosa. Aquest aqüífer. que ocupa el 70% de la superfície de la comarca. d6na pous negatius i amb elevats contingiits de clorurs i de sul- fats. És de destacar la presencia d'ai- gües salinitzades. Les d'origen natural es situen en aqüífers relacionats amh nivells alts de la formació salina. tro- hant- ne exemples en els municipis de 2. Planta de tractanienl Dubsls Noui a Mai Fals. Callús i Santpedor. Les d'origen artificial són aigües relacionades amh cscombraries de les mines de potassa o amh les aigücs dels rius convaminats amh els prodiictes de la depuració de gua fins a1 municipi de Callús i com a que permet asscgurar que en el rega- la potassa. Aquests aqüífers contami- suhministrament d'urgincia arriha, diu de Manresa es cullen. i surten so- nats els trohem en les rodalies del Bdhiic. al Pont de Vilomara i . hretot cap al Vnlli.s i el Barcelonts. Cardener i del Llohregat i en alguns Així. la Sequia dóna aigua a més de més de 10 inilions d'enciams a I'nny. indrets de . Santpedor. Súrin i la meitat dels hagencs. Els 1.000 Ilseg A la comarca hi ha altres petits rc- Callús. de la concessió que des de I'inici de la gadius. A Sallent. les Hortes del Rinl. Amh el quadre de recursos que s'ha Sequia ha estat gaudint la ciutat de de Sant Antoni i del Tlibal (unes 15 dihuixat difícilmenl es podrien donar Manresa, actualment un cahal aproxi- Hes.); a Sant Fruit6s. el regadiu dc la assentaments i activitat humana d'im- iiiat de 320 litres per segon estan des- riera de Riudor (I? Hes.): a Artés. el portincia sense recórrer a les aigües tinats a I'ús urha i al voltant de 680 li- regadiu de la rirre de Mnlrtihí (17 superficials del Llohregat. Des del se- tres per segon es destinen al regadiu Hes.1. En el Cardener, el regadiu de Izi :le XIV, la Shquia de Manresa fa de les 800 hectirees inscrites. És una comunitat de regants de Czirdoiia (92 aquesta funci6. La concessió de la Se- zona de regadiu amb prestigi. A partir Hes.). el de Súria (4.5 Hes.1 i, final- quia de Manresa Cs actualment de de les dades d'un estudi receni direm ment. a Manresa les Hortes del Pont 1.245 litres per segon. 1 .O00 per al que a Manresa el 52% del regadiu esti No11 o Roda del Caldercr (9 Hes.). municipi de Manresa i la resta per als dedicat a cultius pera consum domes- La Junta de la Sequia de Manrcsa municipis de Sant Fruitós de Bages tic propi, un 33% estaria dedicat a cul- és una comunitat d'usuaris que admi- (99.76 Ilseg.). Santpedor i Castellnou tius per vendre i un 15% serien camps nistra el canal. que com hem dit ser- de Bages (64.31 I/seg), Sant Joan de amh cultiu esporadic. El valor de la veix a dos usos principals: I'ahasta- Vilatomada (78.14 Ilseg.) i Sant Salva- producció anual del regadili manresi ment a pohlacio i el de regiidiu. L'ús dor de Guardiola (5 Ilseg). Aquest úI- és molt important. donat que majoriti- industrial directe. quc tan importaiit tim es slihministra tamhé de la riera riament es tracta de productes d'horta. havia estat en el passat al servei d'iin de Guardiola. Tamhé es fa arribar ai- Destaca la producció d'enciams. fet potent sector dels tints. té n\'ui c;irh- ter residual. El Reglament pel qual es regeix la Junta de la Skquia de Manre- sa data de l'any 1859. Es llegeix en el mateix que la Sequia pertany en pro- pietat a la ciutat de Manresa i als pro- pietaris de terres que tinguin dret al regatge de les mateixes, dins del ter- me de la referida ciutat, en virtut de Reial Concessió feta pel rei Pere 111 d'Aragó a 23 d'agost de 1339. Al llarg de sis segles, la Skquia ha complert perfectament la seva missió. En els últims anys s'han executat dife- rents obres a la Skquia que han solu- cionat els punts negres abans exis- tents, de tal manera que avui les avaries són realment poc freqüents. 1 en cas d'avaria en el canal es compta amb la reserva del llac de L'Agulla, amb una capacitat de 200.000 mi que, descomptant la capacitat morta del fons, pot representar una reserva per 6 ó 7 dies. Per altra banda, I'existencia de CAgulla com embassament regula- dor fa que es pugui regar fins i tot sense necessitat de torns durant el dia i amb molta comoditat. La situació histbrica que s'ha des- crit, aigua superficial al Pla de Bages, suficient, pous a la resta de municipis de la comarca, amb dificultats, avui s'esta transformant. En efecte, 1'A- gkncia Catalana de 1'Aigua té dos pro- jectes en marxa, impulsats pel Consell Comarcal, que donaran solució a la 3. Esquema en I'arnbit d'Aigües de Manresa, S.A. manca tradicional de recursos que han patit alguns municipis. L'execució del Projecte anomenat pi de Callús. Finalment des de Valls Cardona gestiona el servei la societat "Abastament d'aigua en alta als muni- de Torruella I'aigua arribara a Salo i a local Fons d'Aymines i a la resta de cipis de Sallent, Avinyó, Artés i Cal- la serra de Castelltallat. municipis de la comarca ho fa el propi ders" proveira d'aigua a la zona defi- La gestió del servei de subministra- Ajuntament. citaria més propera al Llobregat. El ment d'aigua potable als municipis L'empresa municipal Aigües de municipi de també s'afe- del Bages presenta la següent distribu- Manresa S.A. proveeix I'aigua del gira a la portada d'aigües. El pressu- ció: l'empresa municipal Aigües de 66% dels habitants de la comarca. La post de I'obra supera els 1.000 mi- Manresa S.A. ti al seu carrec els mu- Junta General de l'empresa esta com- lions de pessetes. Per altra banda, al nicipis de Manresa, en aquest cas per posta pel Ple de I'Ajuntament de vessant Cardener també esta en fase gestió directa com a empresa munici- Manresa, que és l'organ suprem de la de projecte el subministrament en alta pal; coma gestió indirecta, Sant Frui- Societat i assumeix sense cap limita- al Bages sec. El complement de l'a- tós, Santpedor, , ció la direcció i representació de la bastament a Sant Salvador de Guar- , Sant Salva- Companyia. És a dir el 100% del capi- diola i a des de dor de Guardiola , Rajadell i Pont de tal pertany a 1' Ajuntament i les ac- la xarxa de distribució de Manresa, el Vilomara; en regim de concert Navar- cions estan representades pels mem- proveiment de Rajadell, Sant Mateu cles, Calders i Navas. L'empresa So- bres de la Corporació, que es de Bages, Fonollosa i Agnilar de Se- rea, mitjancant gestió indirecta, els reuneixen en aquesta Societat Anoni- garra, que derivaran I'aigua de la con- municipis d' Artés, Avinyb, Balsareny, ma de titular únic. CAlcalde de Man- ducció que actualment porta l'aigua Callús, Castellbell, Castellgalí , Mo- resa 6s el president de I'empresa. de la Sequia tractada a la Planta pota- nistrol de Montserrat, Mura, Sallent, El Consell d'Administració és l'br- bilitzadora de Manresa fins al muuici- Sant Vicenc de Castellet i Súria. A gan encarregat de realitzar la gestió de ATGLJES LJE --S lWrAL8 lGWRES1,S.A. m Rabituits Wers m3. Habitat. nileri m.7. Habitmts Weri d. Habitanti Wus m.7.

Agniiar d. S.garra 230 18 230 18 Artds 4.329 490 4.329 490 Avinyó 2.021 155 2.021 155 Balaar.ng 3.271 320 3.271 320 Calderi 786 175 786 175 Callúi 1.335 125 1.335 125 Cardona 5.641 675 5.641 675 Castellbcll 2.980 420 2.980 420 Caitellfollit 386 25 386 25 Caitellgali 915 110 915 140 Castellnou 4 75 100 475 100 Fonolloai 941 97 941 97 Gail 175 11 175 11 L'Eatm~ 401 49 401 49 Kanresa 64.119 6.653 64.119 6.653 Harpmell 237 32 237 32 Wi4 4.038 496 4.038 496 Monistr01 & C.ld.ri 610 78 610 78 noniitrol de Hontiarrit 2.497 230 2.497 230 Lhira 225 60 225 60 Navvml~. 5.337 350 5.337 350 Nava. 5.737 375 5.737 375 -j- 557 70 557 70 Roeort-Pont Vil-. 2.617 195 2.617 195 Szllcnt 7.296 905 7.296 905 suit Fdiu sasserri 656 87 656 87 SatFruitó. 5.620 950 5.620 950 Suit Joa 8.996 660 8.996 660 Suit ktni 493 33 493 33 sat salv&r 2.040 265 2.040 265 Suit Vicenq 7.441 650 7.441 650 Sta. -ir d'OlÓ 1.009 122 l.009 122 santpeaor 5.156 554 5.156 554 Suria 6.162 565 6.162 565 TalUYIIca 107 18 107 18 154.836 16.148 101.440 10.347 38.472 4.060 14.924 1.741

lotes les activitats socials. Esth inte- de la rodalia amh els quals s'hagués mento indirecta amh les esmentades. grat per nou vocals. que són designats concertat. la gestió dels sanejaments Sorea és una empresa privada del perla Junta General a proposta de ca- respectius, si s'acordés. i qualsevol al- Crup Aghar (Aigües de ). da una de les entitats o gmps de repre- tra activitat que es relacioni directa- que actualment gestiona 173 munici- sentació en el Consell. Així, tres són memhres de I'Ajuntament, un repre- sentant de la Junta de la Skqiiia de Manresa. un representant dels propie- iaris plomistes, un representant dels trehalladors de I'empresa. un repre- sentant d'una entitat econhmica local. un representant dels usuaris domestics nomenat per les Associacions de veins i un representant dels usuaris indus- trial~.De la composició del Conscll es despren la voluntat política de I'Ajun- tament que aquesia empresa púhlica es pugui moure he dins I'csfera priva- da. Al mateix temps, tamhé cal desta- car el paper dels propis usuaris dins la gestió. Constitueix I'ob,jecte dc la Societat -. .. -. .. ; el suhministrament d'aigua potable al ... .- . .

~.. ' .. ~ - -- .*..ir- ,. termc muiiicipal de Manresa, la gestió ~ ' - . de I'abastanient als termes municipais 4. Estacib depuradora d'aigües residuals Manresa~SantJoan de Vilatoriada ~ - - .A -- r A-, . 4 'w ~- ' '7 Adjunta a la depuradora de Manre- sa hi ha la planta de compostatge del b' - .. -- Baees. Amb la ~lantade transforma- e .- - ció de fangs s'aconsegueix iransfor- /// mar els materials scparats en cls pro- '' / cessos de depuració en produnes útils ' ,' , s.5 - 4* (compost), que poden ser retornats als ; '. .d.,=,, . .. .- .. -% cicles naturals. donant d'aauesta ma- nera utilitat a materials que altrament són considerats un rebuig i evitant la despesa econbmica que representa la disposició final dels fangs. El com- postatge es du a terme mitjancant un sistema de desplaqarnent i volteix dels materials a compostar en canals aire- jats. previ mesclat dels fangs amh ma- terial~de supon (escorp de pi, triturat de restes de poda, marro de caí?. etc.). que redueixen el grau d'huniitat i pro- porcionen porositat adequada per a la 5. Planta de coniposlatge de Bages circulació d'aire a I'interior dc la mas- sa de materials en procés. Constitueix I'ohjecte de la Manco- pis a Catalunya i les Illes Balears. Ac- ministració actuant de la depuradora munitat de municipis del Bages peral tua tamhé en altres serveis vinculats al de Moii és el propi Ajuntament i la de sanejament la grstió i explotació dels cicle integral de I'aigua com són el Monistrol 1' Agencia Catalana de 1'Ai- sistemes d'evacuació i tractament clavegueram. la depuració d'aigües gua. S'estan acahant les depuradores d'aigües residuals dins del seu imhit residuals i la reutilització. de Caitellbelll Sant Vicend Castellga- terriiorial, que queda definit pel con- En I'hmbit del sanejament funcio- li i del Pont de Vilomara. Les aigües junt dels termes municipals dels mu- nen a 13 comarca el sistema de Manre- residuals de Callús es conduiran (el nicipis integrats a la inateixa i que ac- sa i Sant Joan de Vilatorrada (depura- col,lector esta ja acabat) a la planta de tualment són Manresa, Sant Joan. dora situada a Manresa), el sistema de Manresal Sant Joan. Així doncs. una Santpedor, Sant Fruitós. . sanejament de Santpedor. Sant Fruitós proporció molt elevada de les aigües Callús. Sant Salvador de Gu;irdiola i de Bages i Navarcles (depuradora si- residuals generades a la comarca són Navas. L'Assemhlea General és el su- tuada a Sant Fruitós). les plantes de tractades abans del seu abocament als prem brgan de govern i administració Sant Salvador i la de Navas. totes rius. Totes les plantes tenen tractament de la Mancomunitat i és formada per elles gestionades per Aigües de Man- hiolbgic i actualment estan a punt d'i- representants de cadascun dels Ajun- resa. essent 1' Administració actuant la niciar-se les ohres d'ampliació de la taments que la integren. Existeix una Mancomunitat de municipis del Bages planta depuradora de Manresa i Sant ordenanqa que I'han de complir les ai- pel sanejament. Cempresa Sorea ex- Joan amb I'eliminació de nutrients a fi gües residuals que hagin de ser eva- plota les depuradores de Balsareny, de reduir les concentracions de nitro- cuades a través de les infraestructures SallentIArtés. Súria i Cardona. L'ad- gen i fbsfor a la sortida de planta. a cirrec de la Mancomunitat, sens per- judici de condicions més restrictives Plantes depuradores que cada municipi piigui imposar pels abocaments a la seva orboia. . xarxa de clavegueres. La regulació de la conta- minació en origen s'estableix amb les finalitats de protegir el medi receptor de qualsevol efecte tbxic, crbnic o agut. tan1 pera I'home com per als seus recursos naturals. i per prevenir de qualsevol anornalia els processos de depuració utilitiats.

Josep Alabern i Valentí Enginyrr Induiaial Director-Gerent d'Aipües de Manre~s